La Burxa 165 - Agost 2012

núm.165periòdic de comunicació popular

Arriben lesFestes Majors!!

Cartell de la 18ª edició de la Festa Major Alternativa de Sants. ABS

Especial alternatives, mostra decol.lectius de SantsBURXA ESPECIALSón moltes les persones i els col·lectius que, al barri ·de Sants, des de fa anys, s’organitzen, treballen i lluiten per un altre barri, per construir alternati-ves a un sistema polític i econòmic autoritari i il·legítim, jeràrquic, patriarcal i explotador. En aquesta publicació hem volgut visibilitzar i fer un homenat-ge a aquelles persones i col·lectius que dia a dia treballen pel nostre barri.

Ja som a l'estiu i amb l'arribada d'a-questa època de l'any també venen lesFestes Majors per refrescar les calides

temperatures i per oblidar les obliga-cions de tot l'any. Ara és el momentde deixar de banda els maldecaps

quotidians i gaudir de la festa majoramb alegria. La divuitena edició de laFesta Major Alternativa de Sants vol

ser la visibilització festiva de les lluitesque es porten a terme a tot el barridurant tot l'any. Divuit anys creixent i

LA PROGRAMACIÓ DE FESTES DETOTS ELS CARRERS

A l’interior de LA BURXA podreu trobar laprogramació de Festa Major de tots els

carrers del Barri.

Sants i barris veïns8.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualagost-setembre 2012

consolidant-se, al mateix temps queles lluites per un barri millor, enmúltiples experiències.

02 Agost 2012

3a FESTAMAJOR

ALTERNATIVAINFANTIL

(al Parc de l’Espanya Industrial)

DIMECRES2217.30hTaller dedecoració de l’espaiDIJOUS2317.30h Sants Radar Kanalla - Experi-menta i flipa! (Petit festival electrò-nic de llum i so)DIVENDRES2412.00h Jocs d’aigua17.30hZum! Espectacle de La Trescai la VerdescaDISSABTE2517.30hTallers demanualitats (estels,llibretes, animals de cartró, portauna samarreta i estampa-la, jogui-nes, pinyates, bombolles,maquillat-ge) i xocolatada

18a FESTAMAJOR

ALTERNATIVA(al Parc de l’Espanya Industrial)

DIMARTS2119.30hCercacarrers (acabarà al ca-rrer Sagunt)DIMECRES2221.00h Sopar de FestaMajor22.00hConcert: TheDroppers (reg-gae) i Carnival (TheCircus Party)DIJOUS2319.00hManifestació: Ni Retallades,Ni Repressió22.00hConcert: Sundanché (rumba),Sonora Libre (salsa) i LaMàlaga Es-sència Rumbera (rumba)De 17a02hFira de col•lectiusDIVENDRES2417.00h Escalabirres i rocòdromurbà22.00hConcert: Cranc (rock) Pixa-mandúrries (punk rural) i Vómito(punk rock 80)De 17a02hFira de col•lectiusDISSABTE2512.00hCursa depasteres: Fes-te latevapròpia embarcació14.00hConcurs depaelles i concertdeCor deCarxofa17.00hPartit de bèlit: Casus Bèlit vs.PanarresDe 19a22hCremaPica Puja22.00hConcert: Rubén López&TheDiatones (rocksteady ska), ElectricGozarela (latin boogaloo) i Potato(punky reggaeparty)De 17 a02hFira de col•lectiusDIUMENGE2617.00hCursa de carretons (davantdeCanVies)

ALCOLEADEBAIX

DIUMENGE1909.00hTraca inicial i cercavila ambBandaPatilla10.30h Sardinada Popular22.30hBallDILLUNS2012.00h Jocs infantils22.00h Sopar de frankfurt22.30hBlas PicónDIMARTS2110.00hTaller d’aeromodelisme18.00h Sardanes22.00h Sopar de germanor23.00hHavaneres i crematDIMECRES2214.30hGranpaella popular22.30h Eloi i Roser, Rousroots, RedRoosters iMal TragoDIJOUS2318.00hPallassos i xocolatada23.00hMúsica de la comissióDIVENDRES2412.00hBitlles catalanes18.00hMostra de IUSI Teatre23.00hBall ambAquariumDISSABTE2513.00hConcurs de truites23.00hBall ambKrater i traca final

ALCOLEADEDALT

DIUMENGE1908.30hTraca i cercavila09.30h Esmorzar de veïns16.00h Jocs infantils i copa futis23.00hDiscomòbil ElsMetxesDILLUNS2012.00hCampionat dedòminoperparelles14.00hBotifarrada i concurs allioli22.00hMonòlegsMoltoVivace23.00hBall ambGerard LópezDIMARTS2112.00h Final campionat dedòmino18.00h Jocs infantils i inflables21.30h Sopar de germanor i bingoDIMECRES2211.00h Esmorzar popular14.00h Sardinadapopular19.00h Sardanes Cobla ciutat de Te-rrassa21.30h Sopar homenatge als avis delcarrer i cançons d’una vida ambTramsDIJOUS2313.00hConcurs de truites, canapès itapes14.00hVermutpel veïnat20.00hAmics del Country Barcelona22.30hNit deball ambTPR i Los Im-postoresDIVENDRES2412.00hGuerra d’aigua i ball d’escu-ma18.00hBerenar infantil i pallassosMascarada23.00hBall ambDoble CaraDISSABTE2514.00h Fideuàpopular18.00hActuació: Lamagia de Euge-nio

23.00hDiscomòbil ElsMetxes02.30h Fi de festa ambLaRepubli-kde l’Avern

CANALEJASDIUMENGE1910.30hTraca i cercavilaDe 10.30 a 14.00hTrobadade xapesde cava17.00h Jocs infantils18.00hBingo22.30hDiscomòbil: Pasion lifeDILLUNS2011.00hConcurs dedibuix17.00h Jocs infantils: cadires, pomes,globus, etc.22.30hDuetAtlanticDIMARTS2111.00hConcurs deplastilina17.00hConcurs infantil de ball18.30hBingo22.30hHavaneresAltamarDIMECRES2211.00hConcurs infantil karaoke17.00hConcurs infantil karaoke22.30hPaella per al veïnat i concursadult de karaokeDIJOUS2311.00h Salsitxada imanualitats17.00h Jocs de taula22.30hDuet PearlDIVENDRES2411.00hGuerra de confeti17.00hXocolatada i jocs infantils18.30hBingo22.30hDiscomòbilDISSABTE 2510.30hTorneig iniciació al bàdmin-tonper a totes les edats17.00h Jocs infantils18.30hBingo22.30hDiscomòbil i traca fi de festa

FINLÀNDIADIUMENGE1909.00hTracad’inici10.00hEsmorzarpels socis.14.40hVermutpels socis18.00hHavaneres ambMarBrava21.30h Sopar temàtic d’entrepansDILLUNS2010.00h Esmorzar lliure al carrer11.30hGuerra d’aigua14.00hConcurs de truites14.30hDinar temàtic de truites21.30hSopar temàticdepizzaDIMARTS2110.00h Esmorzar lliure al carrer11.00h Jocs infantils14.00h Exhibició depaelles i fideuà22.00h Espectacle del veïnatDIMECRES2210.00h Esmorzar lliure al carrer11.00hPartit de futbol17.30hBerenar infantil18.00hAnimació infantil L’Eruga vo-ladora21.30h Sopar temàtic Finlàndia00.00hCineclub sessió golfaDIJOUS2310.00h Esmorzar lliure al carrer11.00hTaller depapiroflèxia i aero-modelismeper a tothom14.30hDinar temàtic graellada

17.00hXocolatada18.00hAnimació infantil ambEl Flabiol21.30h Sopar de les dones23.00hMúsica de totes les èpoquesDIVENDRES2410.00h Esmorzar de frankfurts11.00h Jocs infantils: trencar l’olla11.30h Jocs de futbol de taula14 .30h Fusiómexicà-català17.30hBerenar infantil18.00h Taller de circ ambLa Sala21.00h Sopar de la cervesa23.00hBall ambel duetMagmaDISSABTE2510.00h Esmorzar lliure al carrer11.30h Jocs clàssics per a tothom14.30hMongetada i butifarrada18.00hCobla laJovenívoladeSabadell21.00h Sopar de germanor23.30hBall ambSolimar i traca final

GALILEUDIUMENGE1910.00hTracad’inici14.30hDinardegermanor i bingo23.00h Isaac ShowmanDILLUNS2011.00h Jocs infantils i pintar al carrer12.00h Salsitxada19.00hRecollidadepremis23.00hMúsicaambDjDIMARTS2111.00h Jocs infantils14.30hBotifarrada i bingo18.00h Sardanes Cobla Baix Llobre-gat23.00hMúsica ambDúoEsquitxDIMECRES2211.00h Jocs infantils: trencar l’olla18.30hBerenar [email protected] Sopar de germanor i bingoDIJOUS2311.30h Inflables14.30h Sardinada17.00h Inflables19.30hXocolatada23.00hDiscomòbilDIVENDRES24Firaires ambdiverses actuacionsmusicals tot el dia, rock, Dj, anima-cions, ball, etc.23.00h ShowCostablancaDISSABTE 2511.00h Jocs nifantils i guerra d’aigua14.30h Fideuà i bingo23.00hOrquestraGerunda,batukadai tracafinal

GUADIANADIUMENGE1910.00hTracad’inici11.00h Foc per la sardinada13.30hConcurs de truites i pastissos14.00h Sardinadapopular18.00hFesta infantil: El Flaviol ambcanód’escuma23.00hDiscomòbilDILLUNS2011.00h Jocs infantils i campionat defutis18.00hCampionat de jocs de taula23.00hGrannit debingo

DIMARTS2111.00h Escacs: campionat dedobles18.00hCampionat de jocs de taula22.00hDiscomòbilDIMECRES 2212.00hGimkana infantil18.00hCampionat de jocs de taula18.30h Salsitxada infantil22.00hGrannit debingoDIJOUS2312.00hConcurs dedibuix18.00hCampionat de jocs de taula21.00h Sopar popular de pa i pernil23.00hHavaneresAltamarDIVENDRES2412.00h Jocs infantils18.00h Fi campionat de jocs de taula18:00hXocolatadainfantil22.30hNit joveambXNight,North-landiMotorpriestDISSABTE2512.00hXXVCursapopular13.30hGranguerra d’aigua19:00h Entregapremis jocs de taula20.30h Sopar de germanor23.00hOrquestra Souvenir03.00hTraca final

MASNOUDIUMENGE1909.00hTracad’inici10.00h Esmorzar de germanor19.00hD.S. Obi-One21.00h Sopar de germanor22.00hMúsica ambBlanco yNegroDILLUNS2012.00hDòmino19.00hD.S. Obi-One20.00hActuacióAris i laMegapubilla21.00hD.S. Obi-One21.30hActuacióAris i laMegapubilla23.00hOrquestra Costa BlancaDIMARTS2118.00hXocolatada18.30hPallassos: Krustó i Piruleta20.00hBalla swing21.00hBarbacoapopular21.15hActuaciódeGuspiresdeSants22.00hMúsica amb Isaac y su con-juntoDIMECRES2212.00h Final dedòmino19.00hD.S. Obi-One20.00h Salsitxadapopular22.00hNit de Tecno:Dj AsphixiaGroup, Technolastics themindDIJOUS2317.00hMúsica ambient19.00hActuació de FaraonYoris21.00h Sopar de germanor22.00hMúsica ambYorisMusic BandDIVENDRES2412.00hCampionat deparxís13:00hConcurs de truites19.00hD.S. Obi-One21.00hXistorradapopular22.00hMúsica ambChoffers TrioDISSABTE2513.00hCostelladapopular19.00hD.S. Obi-One22.00hMúsicaambAlYoris21.00hBarbacoapopular22.00hBall ambCaribeCatalà02.00hTraca final

PROGRAMACIÓ FESTA MAJOR 2012

Especial - 8.000 exemplars - distribució gratuïta - agost 2012

LES ALTERNATIVESDE SANTS

Assemblea de Barri deSants i La Burxa

Alternatives en elsdiferents àmbits de lavida

Espais autogestionats albarri2 3 13

Són moltes les persones i elscol·lectius que, al barri de Sants, desde fa anys, s’organitzen, treballen illuiten per un altre barri, per cons-truir alternatives a un sistema políticautoritari i il·legítim, que no ens re-presenta; a una organització jeràr-quica i patriarcal de la societat, i a unsistema econòmic capitalista quecomporta explotació, injustícia, po-bresa i desigualtats a nivell local imundial.

Alternatives que aposten per unaeconomia social i cooperativa; peruna comunicació i un coneixementmés col·lectiu i crític; per un consummés saludable i respectuós amb elmedi i amb el teixit productiu local;per la recuperació de la cultura popu-lar; per la defensa dels pobles i del te-rritori, i per una altra manera de rela-cionar-nos i de construir la vida en co-mú, des de l’assemblearisme,l’horitzontalitat, l’autogestió, el su-

port mutu i la solidaritat. Alternativesque s’han dotat de diferents espaisalliberats arreu del barri, com centressocials, casals o ateneus, on es trobenels col·lectius, prenen forma els pro-jectes i es generen relacions d’apode-rament, de creació i de quotidianitatautoorganitzada. Espais que han es-devingut una infraestructura per a to-ta aquesta esfera heterogènia i dinà-mica, i cada vegada més àmplia, decontrapoder comunitari.

Amb aquesta edició especial esvol donar a conèixer, fer visible icontribuir al creixement de totsaquests projectes, col·lectius i espaisque formen part, en la seva majoria,de l’Assemblea de Barri de Sants iorganitzen conjuntament les FestesAlternatives de Sants.

S’ha de dir que no són els únicsque hi ha al barri, i que conflueixeni es relacionen amb moltes altreslluites i projectes d’arreu.

La publicació ha estat possibleamb la col·laboració de tots aquestscol·lectius, que han volgut mostraren comú com des de l’autoorganit-zació es pot avançar en la transfor-mació social. Us deixem, doncs, ambuna pluralitat d’alternatives que enspermeten viure una quotidianitat di-ferent, assajar una societat per laque moltes lluitem i anar generantesquerdes al sistema dominant. Valla pena implicar-se en fer-les créixer.

02 | LES ALTERNATIVES DE SANTS | Agost 2012

15 anys de construc-ció comunitària i

suport mutu; de llui-ta política, desenvo-lupant l'antagonis-me de barri; teixintun espai de contra-

poder comunitarialternatiu a la políti-

ca representativamunicipal.

L’Assembleade Barri de

Sants1992Quan un miri els llibres d’història, bensegur que aquesta serà la data quemar-carà un abans i un després a la ciutat deBarcelona. Per la Història ‘Oficial’—sempre la dels vençedors— aquell es-devindrà el mite fundador d’una novametròpolis. Per la memòria popular, alcontrari, l’esdeveniment marcarà el co-mençament de l’expropiació dels ba-rris de la ciutat i la seva venda als inver-sors del capitalisme internacional.

2012A 20 anys de l’efemèride, la utopia d’a-quell esperit olímpic ha esclatat en milbocins i el somni ha esdevingut unmal-son en forma de crisi. L’hòstiacol·lectiva ha sigut tan antològica, comla d’aquell saltador de trampolí quedesprés de mil piruetes a l’aire s’estam-pa contra el terra d’una piscina buida.

L’ASSEMBLEA DE BARRI DESANTS: UNA COMUNITAT DEI EN LLUITAAl barri de Sants algunes no ens hemdeixat mai enganyar ni als anys 20, ni

als 30, ni als 70. Sabem que tenim i tin-drem el barri que siguem capaços dedefensar. I quan encara arrossegàvemels efectes de la ressaca postolímpica, afinals dels 90, nasqué l’Assemblea deBarri de Sants, un espai de confluènciade tota aquella gent que no s’havia cre-gut les promeses d’aquella ciutat-mo-del. Com tampoc ens creiem la crisi ac-tual, una maniobra de socialització deles pèrdues i privatització dels beneficisdels qui volen mantenir a tota costa elsguanys a base de retallades i reprimei-xen a qui s’hi oposa.

Des de llavors, l’Assemblea de Barride Sants (ABS) és un espai polític cons-truït des de i pels moviments socials debase del barri, que aplega un ventall di-vers de sensibilitats amb vocació detransformació social i de reconstrucciódel vincle comunitari. Un assaig d’auto-gestió veïnal i de contrapoder popular,que aposta per l’apoderament comuni-tari, sense hipotecar el procés de trans-formació a un determinat dia assenya-lat ni a un òrgan directiu separat de lasocietat.

Un espai col·lectiu de suport mutu ide dinàmica destituent que intenta re-apropiar-se de la capacitat de fer políti-ca de base, i recuperar la capacitatd’autogestionar els assumptes de la co-munitat per la comunitat mateixa, ambla convicció que per transformar la so-cietat, cal modificar les formes de vida iles relacions socials concurrents en laseva lluita per l’emancipació.

És per això que l’assemblea és l’òr-gan màxim de decisió, potencialmentoberta a totes les persones del barrique hi vulguin participar, intentant ga-rantir l’horitzontalitat en la presa dedecisions, mitjançant la democràcia di-recta. S’ha de dir que no és gens fàcil, i

més, quan es fa des de la pluralitat. Lamillor riquesa d’aquest espai d’encon-tre és l’heterogeneïtat; una diversitatque mostra la capacitat de romandrejuntes malgrat les diferències, el queens fa més fortes i permet desplegar lapotència comuna.

ÈXITS COL·LECTIUSDesprés de tots aquests anys cons-truint una comunitat de lluita arribenalguns èxits i es recull la collita de totl’esforç. Les recompenses no arribende l’atzar i sí del silent bategar incansa-ble de la lluita del dia a dia. És el tercerany que organitzem la divuitena FestaAlternativa de Sants al parc de l’Espan-ya Industrial, després d’anys de reivi-dindicar-ho, i tot, sense subvencions.

El mes de juny de l’any passat, des-prés d’una llarga lluita vam aconseguir,gràcies a l’esforç mancomunat ambd’altres, entrar a Can Batlló, recupe-rant un espai privat pel barri, demos-trant que l’autogestió comunitària éspossible i desitjable. Entre d’altres pro-cessos oberts hi ha la campanya per larecuperació de La Lleialtat Santsenca,una antiga cooperativa actualmentabandonada i de propietat municipal,que reclama una part representativadel teixit associatiu. O la densitat com-bativa que han assolit els efectes del15M al barri.

També òbviament cal recordar lestres amenaces de desallotjament frus-trades per l’autodefensa popular delCentre Social Can Vies. Per no parlarde la nombrosa xarxa de locals ques’estenen per tots els racons del barri:el mateix Can Vies, el Casal Indepen-dentista de Sants, l’Espai Obert, el Cen-tre Social de Sants, l’Ateneu Llibertari, iles cooperatives: de consum —Germi-

nal, Panxa Contenta, Faves Comptades;de treball —la teteria Malea, La CiutatInvisible, Pim Pam Films; o d’altres pro-jectes i espais: l’Hort de la Farga, el lo-cal de Castellers, el Terra d’Escudella,la Bauxa, la perruqueria Lliure, L’Hor-tet de Sants. També els mitjans de co-municació propis com LA BURXA, Gui-fi.net, Barrisants.org o Sants.TV. O pro-jectes amb residència al barri però ambvocació d’anar més enllà, com el Coop57 o La Directa. Però sobretot, l’hetero-geneïtat dels col·lectius que els donenvida: LaCol, l’Assemblea Indignada,l’Assemblea Groga, Endavant Sants, laComissió de Veïns de La Bordeta, l’AVVdel Centre Social de Sants, la Platafor-ma Can Batlló pel barri, els Diables deSants, la Xarxa de Biblioteques Socials,La Lleialtat Santsenca, el Centre de Re-cursos Pedagògics LLibertaris, Acció Lli-bertària de Sants, Arran Sants, NegresTempestes, els Bastoners, la Xarxa d’In-tercanvi de Sants, la Cal...

Davant la desesperant situació ac-tual, caldrà estar més unides que mai imillorar les formes de cooperació pertal d’articular-nos com una alternativareal comunitària. Per això, la intencióés generar un procés polític amb sec-tors amplis del barri de cara al curs vi-nent per elaborar conjuntament unprograma social alternatiu, una agendapròpia que faci visible i impulsi unatransformació total i real del sistemaque ens ha portat a la crisi.

MØs info: abs.sants.org

ASSEMBLEA DEBARRI DE SANTS I LA BURXA

La BurxaLA BURXA és un

periòdic mensual decomunicació popu-lar de Sants i barrisveïns, que va néixer

l’any 1998 com aespai d’informacióalternativa als mit-

jans oficials, contro-lats per elits políti-

ques i econòmiques,que criminalitzen isilencien els movi-

ments socials.

Al llarg de 14 anys, LABURXA, que va néi-xer vinculada al mo-viment okupa del ba-rri, s’ha diversificat iha esdevingut el refe-

rent comunicatiu de l’Assemblea deBarri de Sants. També ha modificat elseu format, que ha passat de poquespàgines fotocopiades a l’inici, a una pu-blicació de 12 pàgines de diari, i haguanyat en qualitat.

Des de LA BURXA s’entén la comu-nicació com una eina de transformaciósocial, que es fa amb les reflexions, lesreivindicacions i les experiències de di-ferents col·lectius i persones del barri.LA BURXA vol ser un reflex, i a la vega-da formar part, de la pluralitat del teixitsocial. És un espai d’expressió dels mo-viments socials, així com de reflexió crí-tica sobre l’actualitat, de denúncia deproblemàtiques i injustícies socials delbarri i de difusió de projectes icol·lectius.

COMUNICACIÓ HORITZON-TAL I AUTOGESTIONADALA BURXA funciona de forma assem-bleària, horitzontal, oberta i inclusiva.En formen part diferents personesdel barri, periodistes o no, i està sem-pre oberta a noves col·laboracions.En una assemblea mensual es prenenles decisions sobre el contingut queelaboren una àmplia xarxa decol·lectius i persones col·laboradores( ja siguin redactores, fotògrafes,il·lustradores, etc.)

És a dir, LA BURXA surt al carrer abuscar notícies, però també estàoberta a propostes, suggeriments, ar-ticles, agendes d’activitats, fotogra-fies, noves idees de seccions, etc. Uncop editada, arriba a tot el barri, grà-cies a un ampli nombre de personesque col·laboren en la distribució.

Es publiquen mensualment 5.000exemplars que es distribueixen en co-merços, locals socials i edificis públicscom ambulatoris, biblioteques o cen-tres cívics, a Sants, Hostafrancs, laBordeta i Badal, així com també en al-guns espais de barris veïns.

LA BURXA és un projecte autoges-tionat, que es financia a través de l’As-semblea de Barri de Sants, la publici-

tat de col·lectius i comerços de proxi-mitat, i les aportacions personals enforma de subscripcions i Amics i Ami-gues de LA BURXA.

REPENSAR-SE EN TOTMOMENTAl llarg de la seva història, LA BURXAha viscut diferents moments de canviper millorar en qualitat, adaptar-se alcontext social del barri i també superardificultats, ja que editar cada mes unapublicació suposa un esforç molt im-portant.

El passat gener es va iniciar un de-bat amb diverses persones i col·lectiusamb l’objectiu de sumarcol·laboradors, crear més afinitats al

projecte i repensar els continguts, lesseccions, l’estil... Es considerava neces-sari fer-ho en aquest període tant in-tens en accions, lluites, projectes i mo-viments que fan de Sants un barri moltactiu, dinàmic i reivindicatiu.

Fruit d’aquest debat s’està revisantel contingut i la forma de funcionar, endiferents línies. D’una banda, cal fermés xarxa i incorporar més col·lectiusi noves veus. D’altra banda, hi ha elrepte de dinamitzar l’espai web, donarmajor cabuda a articles de reflexió i defons, i millorar la distribució per talque la publicació arribi regularment alconjunt del barri.

MØs info: [email protected]

Projecte BarriCooperatiu

La Ciutat Invisible és un dels projectes promotors de la iniciativa.

Coop57

Ancora els seus orígens en la lluitaobrera dels extreballadors de l’edi-torial Bruguera a la dècada delsvuitanta, en la voluntat del movi-ment cooperativista de crear einesfinanceres pròpies i autònomes, ien la recerca d’alternatives econò-miques postcapitalistes.

La seva activitat és aparentmentparadoxal: capgirar l’ús del diner iposar-lo a treballar pel canvi social.Recuperant el principi d’autoges-tió, Coop57 recull estalvi del teixitsocial i la ciutadania –14 milionsd’euros de passiu– i el destina, úni-ca i exclusivament, a finançar pro-jectes d’alt contingut social i soli-dari vinculat al cooperativisme, lalluita contra l’exclusió social, lasostenibilitat ecològica o l’associa-cionisme de base.

És així com en els darrers cincanys de crisi, davant el tancamentcreditici i el col·lapse financer, hafinançat més de 800 projectes so-cials per valor superior a 25 mi-lions d’euros. Projectes que ja

construeixen una altra economiasolidària, fomenten la cohesió so-cial i anelen el desenvolupamentcomunitari.

COOPERATIVISME, BANCAÈTICA I COMPROMÍSSOCIALCoop57, propietat de 400 coopera-tives i 2.100 socis i sòciescol·laboradors, opera sota els crite-ris del cooperativisme, de la bancaètica i del compromís social: cohe-rència, transparència, transforma-ció social i compatibilitat entre ren-dibilitat social i econòmica.

La primavera passada, la seu dela cooperativa es va traslladar al ca-rrer Premià 15, de Sants, seu histò-rica de les cooperatives santsen-ques L’Empar de l’Obrer, la Flor deMaig o La Popular Santsenca. Per-què venim de lluny i anem méslluny encara.

MØs info: www.coop57.coop

Malea

Som una llibreria crítica que vol re-cuperar l’ofici de llibreter i oferir unespai al barri de trobada, formació idebat vinculat al món del llibre. Femactivitats gairebé setmanalment, que

van de presentacions i discussions,fins a recitals poètics a peu de ca-rrer, o contacontes infantils.

Al nostre local també trobareu unampli catàleg de samarretes de pro-

ducció pròpia, amb què busquemrecrear nous imaginaris, i proposaralternatives al culte a la marca. Ofe-rim serveis de comunicació gràficaen diferents formats, tant serigrafiatèxtil com disseny gràfic, en paper idigital, per a entitats, col·lectius i co-operatives.

Finalment, des de la recerca, l’ac-ció comunitària i les edicions, volemcercar i difondre continguts relacio-nats amb l’economia social i solidà-ria, així com amb les pràctiques po-lítiques autònomes, des dels barris iels moviments socials, per tal d’im-

pulsar processos de transformaciósocial.

Des de 2005, La Ciutat Invisibletreballem per aixecar una alternativaal treball assalariat, i hem trobat enel model cooperatiu la fórmula ques’ajuta més als nostres principis.Pensem que generar una nova eco-nomia al servei de les persones, ique es regeixi pels valors de la de-mocràcia directa, és l’únic camí pera un veritable canvi de model eco-nòmic i polític.

MØs info:www.laciutatinvisible.coop

La Ciutat Invisible

Assemblea de sòcies de Coop57 a Cotxeres de Sants.

Agost 2012 | LES ALTERNATIVES DE SANTS | 03

ALTERNATIVES EN ELS DIFERENTSMBITS DE LA VIDA

{ Economia social i cooperativa }

Des de 2009, en forma de tallers formatius, xerrades, jor-

nades temàtiques, passejades històriques i assessora-

ment a projectes, ha apropat l’economia social al barri.

Coop57 és una cooperativa de serveis financers ètics i

solidaris nascuda el 1995 que aposta per l’estalvi com a

via de transformació social.

Des de 2005, impulsem un projecte que intenta combi-

nar la voluntat d’incidència i de transformació social, i

alhora generar una alternativa de treball autogestionada

i col·lectiva.

PimPamFilms

No només partim del cooperativisme,volem remar també contra el gregaris-me; el cinema no ha de ser una cosaque ens imposin a cullerades. Vine,busca el teumoment, investiga sobre elseu contingut. El que ens mou a Pim-Pam és la complicitat, compartir el ci-nema, intercanviar opinions.

No som crítics de cinema. Arran del’excessiva multimilionària producció,som un filtre per al que considerem uncinema més intel·ligent, sa, que facipensar i s’ajusti a la creativitat i missat-ge. En homenatge a la pregunta del mi-lió “I encara hi ha videoclubs?”, que not’enganyin: no és qüestió d’internet, nidel top manta. És com rebenten preusde DVD als centres comercials, els su-plements dels diaris, hisenda, la SS, al’ajuntament a qui se la sua si s’enfon-sa el comerç del barri. Pregunta a qual-sevol petit comerç com es troba.

Fi de la peli. Moralitat: passa’t pelDVDclub PimPamFilms i ho entendràsmillor.

MØs info: www.pimpamfilms.com

Malea és una cooperativa

autogestionària situada al

carrer Riego 16.

Portem més de 7 anys en funciona-ment oferint un servei de teteria ambuna carta de més de 50 varietats de tèsi infusions. També tenim un ampli ven-tall de dolços casolans que fan les delí-cies de grans i petits, i que també ela-borem per encàrrec: magdalenes, pas-tissos d’aniversari, etc.

Creiem en la promoció de la sobira-nia alimentària com a forma més cohe-rent, sana i respectuosa de tenir curadel medi ambient, i apostem pel con-sum de productes ecològics i de proxi-mitat. Per això, tenim una botiga on espot trobar farines, llegums, sucs, mels,llets vegetals... I es poden demanar cis-telles ecològiques de fruita i verdura del’Ortiga (Iniciativa de producció agroe-cològica a Sant Cugat del Vallès).

Som cooperativa perquè creiem enl’autogestió com a forma d’organitza-ció que garanteix l’horitzontalitat i laparticipació per igual de totes les sò-cies treballadores. Apostem per la in-tercooperació, i procurem que els pro-veïdors siguin cooperatives per tald’enfortir les xarxes d’economia social.

MØs info: teteria-malea.blogspot.com.es

PimPamFilms va néixer fa

vuit anys, al carrer

Valladolid 25, per crear un

espai cinèfil i de trobada.

Aquesta iniciativa es va començar adesenvolupar a Sants a principis de2009, i des d’aleshores, en forma detallers, xerrades, passejades històri-ques, col·laboracions periodístiques imolts altres formats, ha estat generantdiscurs al voltant de l’economia sociali solidària. Ens complau, a més, queenguany el projecte s’estigui desenvo-lupant en altres barris de Barcelona,en concret, a Poble Sec i a Gràcia.

El Projecte Barri Cooperatiu ésuna campanya de comunicació i in-tervenció comunitària que perse-gueix tres objectius. En primer lloc,ha fet recerca històrica dels antece-dents de l’autoorganització obrera alnostre barri.

Aquesta feina no només ha cris-tal·litzat en l’exposició anomenada“Memòria cooperativa: el somni viscultde la cooperació social. Dels orígenscooperatius a la desfeta de 1939”. Tam-bé s’han fet en diverses ocasions passe-jades pel patrimoni cooperatiu deSants, descobrint les empremptes del’autoorganització proletària al barri.

En segon lloc, s’ha volgut donar vi-

sibilitat al teixit cooperatiu existent, iper aquesta raó es va fer una pàginaweb (www.sants.coop), que s’ha fetressò de les activitats i actualitat delprojecte. A més, es va fer una radio-grafia i un mapa del sector, que recullla dimensió i varietat de propostes.

ESTENENT LA XARXA COO-PERATIVAFinalment, s’ha volgut promoure lacreació de noves experiències, motiupel qual s’han fet tallers formatius,jornades temàtiques sobre cooperati-visme de treball, de consum, d’estal-vi, habitatge o energia, per difondrel’imaginari de l’autoorganització entots aquests àmbits, acompanyar a lespersones que tenen un projecte, icontribuir a fomentar la intercoope-ració entre projectes i sectors de l’e-conomia social.

Una petita aportació a la democrà-cia econòmica des del barri!

MØs info: www.sants.coop

El Terra d’Escudella és un bar restau-rant que funciona des del 2005, tot ique l’embrió fou l’antiga associació cul-tural Arran, on des del 2001 al 2005 hiconviviren un bar, una botiga de mate-rial alternatiu i un centre de documen-tació dels moviments socials.

El seu objectiu és doblement ambi-ciós. D’una banda, posar a l’abast de to-thom la rica cultura gastronòmica delsPaïsos Catalans i treballar en comú perla recuperació d’aquelles tradicionsque s’hi relacionen, a través del menjar,la beguda i les festes populars. Un es-pai d’oci, però que, d’altra banda, ser-veixi també per a l’intercanvi i la difusiód’idees i iniciatives del barri, la ciutat, iarreu dels Països Catalans, per tal de re-moure consciències i tenir ben presentla memòria històrica. En aquest sentit,el Terra d’Escudella es declara rotunda-ment d’esquerres i fermament compro-mès amb l’alliberament nacional.

L’oferta gastronòmica parteix d’unaprioritat: practicar la cuina catalana po-

Terrad’Escudella



{ Cultura popular }

Estiu del 1980. Fa calor. Alguns mem-bres de l’Orfeó de Sants s’animen i fanuna escapada a un poble del Garraf onveuen un correfoc. Tornen entusias-mats i a poc a poc es va forjant la ideade crear una colla de diables pròpia albarri de Sants.

Les ganes són moltes però els faltal’experiència. Per això, cerquen su-

ports i, finalment, troben l’ajuda neces-sària a la colla de Diables del Clot.

Agafant com a símbol el rat-penat, fi-gura molt freqüent en diversos raconsdel barri, aconsegueixen fer la primerasortida en el marc de la trobada de ger-manor organitzada per les diferentsseccions de l’Orfeó de Sants a la Poblade Cèrvoles.

La colla, a més dels populars dia-bles i tabalers, està formada per diver-sos personatges de l’imaginari fantàs-tic com són la Diablessa i el Llucifer;representant els quatre elements: elBoc o Cabró, el Rat-penat, l’Unicorn ila Deessa de les Meduses, el Sol i laLluna i bèsties com el Pitu o el Xot, en-tre d’altres.

LA COLLA LLUITA PER MAN-TENIR LA NOSTRA CULTU-RA VIVAQuan tingueu ganes de gresca els po-dreu trobar en correfocs, passejadesde bèsties, tabalades i altres actes fes-tius populars catalans, tot lluitant permantenir la nostra cultura viva i fer-laconèixer per allà on van.

A partir d’aquest estiu el local deDiables estarà a Can Batlló. D’altrabanda, els tabalers continuen assajanta Cotxeres de Sants. Moltes personeshan passat per la colla i gràcies al seuesforç, s’ha mantingut aquella espurnaque es va encendre l’estiu del 1980 ique encara ara segueix cremant. Ni leslleis ni els interessos polítics han po-gut amb ella.

Mentre seguiu gaudint i corrent so-ta les seves espurnes, aquesta flama se-guirà encesa.

MØs info:www.diablesdesants.cat

Diables de Sants

Divendres Faràndula és un projectede l’Assemblea del Barri de Sants quefa un parell d’anys programa vetlladesde música i arts escèniques al Casinetd’Hostafrancs. Aquest 2012 es va ini-ciar amb danses africanes i afrobeat, se-guides per l’ska-jazz de The Oldians;música jamaicana amb els Root Diamo-ons i la salsa de La Gozadera.

La Faràndula (juntament amb CanBatlló i La Lleialtat) formà part del ciclel’Expressió Directa, organitzat pel Set-manari Directa, la Farinera del Clot, l’A-teneu Popular de 9 Barris i l’AteneuHarmonia de Sant Andreu, amb l’ob-jectiu d’enfortir la xarxa cultural críticaa la ciutat i construir un model de cul-tura cooperativa. Encarant la recta final

del cicle, la Faràndula va oferir un caba-ret, i el juny el va tancar amb un con-certàs de Raydibaum i Astrio.

Després de tantes cites d’èxit, laproposta sembla prou arrelada, i el veï-nat del barri expressa la necessitat d’u-na programació cultural, diversificada,accessible i de qualitat.

Així, fruit de la iniciativa veïnal, la Fa-ràndula actualment és l’única progra-mació estable cultural al barri autoges-tionada. També és un espai de difusióde col·lectius i moviments socials, jaque a cada edició se’n convida un per-què presenti el seu treball.

MØs info: www.facebook.com/divendresfaran

dula

DivendresFaràndula

El Bèlit és un joc popular i tradicionalque és juga arreu del món sota diver-ses nomenclatures. Bèlit, dèlit, bòlit,escampilla, pic i pala, etc., són algunsdels noms que rep aquest joc arreu dela geografia dels Països Catalans i queantany feia part del divertiment de lesclasses populars. Com altres elementsde la nostra tradició cultural, el bèlits’ha anat perdent com a proposta delleure, quedant relegat als recordsd’infantesa de la nostra gent gran.

Tanmateix, els últims anys, estem as-sistint en alguns municipis a la renai-xença del bèlit com una opció esporti-va integradora, intergeneracional i nosegregada per sexes. Considerant laimportància d’aquests aspectes i arrand’unes jornades celebrades al CasalIndependentista de Sants JaumeCompte, un col·lectiu de persones vancomençar a treballar per a la recupera-ció del bèlit, i així va néixer el primerequip al Barcelonès, els Casus Bèlit de

Sants. Un equip que ha promocionat iapadrinat els diversos equips nascuts ala comarca els últims anys tot realitzanti participant en diversos campionats,tallers i fires promovent el bèlit, la fes-ta i la sana rivalitat, allà on va i mostrantun compromís ferm en difondreaquest joc com a modalitat competitivaseguint l’estela dels campionats que re-alitzen al Gironès.

PARTICIPACIÓ EN DIVER-SOS CAMPIONATSCal destacar, donc,s el Torneig Univer-sal de Sants i Rodalies, nascut per cele-brar l’aniversari dels Casus Bèlit, ambla participació destacada dels campionsde Girona, a més de diversos equipscomarcals i on, fins ara, l’equip local jas’ha proclamat vencedor, invicte en elseu terreny, on no ha perdut ni un solpartit.

Precisament, fruit d’aquest sana ri-valitat entre els diferents equips a la co-marca, neixen els Casus ParabellumHools, els aficionats més “radicals” del’equip santsenc que amb els seus càn-tics, pancartes i accions d’allò més va-riades, són l’ànima de la festa.

Finalment, destacar el suport delCasal Independentista de Sants, seupermanent i patrocinador de l’equip.

MØs info:

[email protected]@casusbelit

Casus Bèlit

Els diables de Sants són la colla més antiga del barri. De

correfocs, tabalades, passejades de bèsties i molta pólvo-

ra, és del que van carregats el seus espectacles.

L’equip santsenc de bèlit recupera a Barcelona aquesta

opció esportiva integradora i intergeneracional.

pular, posant l’accent en la rica tradicióculinària que disposem com a poble.Això no treu que podeu trobar un gas-patxo, un cuscús, algun curri, llegumsamb xoriço o altres plats forans.

Ara bé, les prioritats són els gustospropis del país: els mar i muntanya,els estofats i els guisats, la mescla decarn i fruita seca, de dolç i salat, les so-pes i les escudelles... I tot plegat, regatamb vins del país o cerveses artesanescatalanes.

D’altra banda, el Terra d’Escudellaté una exposició fixa sobre les revoltesviscudes als Països Catalans; regular-ment publica per Facebook i Twitterefemèrides que hi tenen relació; cadadia un refrany acompanya el seus me-nús; s’hi punxa música del país; el seuidioma vehicular és el català... En defi-nitiva, més que un bar.

MØs info: www.facebook.com/terra.descudella

Els Diables han mantingut molt viva l’espurna que es va encendre el 1980.

El bèlit, un joc popular i tradicional ben emocionant.

Koitton ClubKoitton Club és un bar, però també ésuna sala de concerts i una cooperati-va de treball associat que neix ambl’objectiu de servir de plataforma peral desenvolupament i la promociód’activitats musicals i culturals al barride Sants.

Com a espai de difusió, propiciaun espai de trobada entre públic, veï-nat, artistes, col·lectius i associacions

i col·labora amb altres plataformesdel teixit social, cultural i cooperatiude Sants i Barcelona, com ara disco-gràfiques, productores i editorials in-dependents.

Estem al carrer Rossend Arús, 9 itenim previst obrir portes i omplirSants de música en directe a partir deFesta Major.

Veniu-nos a veure!!

CollaBastonera



{ Cultura i comunicació popular }

Col·lectiu nascut el novembre de 2004 de l’empenta d’un

grup de joves del barri per desenvolupar una activitat de

recuperació de la cultura popular.

CollaCastellera

El cel de Sants és dels Borinots, nas-cuts fa prop de 20 anys a la plaça Bo-net i Muixí.

Després del concurs de Tarragonade 1992, un grup de persones del ba-rri de Sants, es plantegen la possibili-tat d’iniciar una colla castellera. Uncop establerts els primers contactes ifeta una mica de propaganda, els as-sajos comencen a principis del mesd’octubre de 1992 al Casinet d’Hosta-francs. Paral·lel·lament es comença aformar la colla de grallers, fins que eldia 9 de maig es presenten oficial-

ment a la plaça Bonet i Muixí, apadri-nats per les colles de Barcelona i deCornellà, i estrenant la camisa grisa.Aquell dia els Castellers de Sants des-carreguen el pilar de quatre caminat(entrada a plaça), el quatre de sis, eltres de sis i el cinc de cinc net.

Des de llavors, els Borinots hanaconseguit despertar el gust pels cas-tells en un barri amb cap tradició cas-tellera, donant molt bona impressió atotes les places on han actuat.

Els assajos dels Castellers de Sants,durant la temporada castellera, es

duen a terme tots els dimarts de vuita dos quarts de deu del vespre, i elsdivendres des de dos quarts de deude la nit fins a les dotze ben tocades,a l’escola Jaume I, situada al carrerComtes de Bell-lloc, 84. Actualment,però, a causa de les obres que s’estanfent a l’escola, la colla assaja a la pla-ça Bonet i Muixí.

La seu social, Cal Borinot, es va ina-ugurar l’any passat a la nova ubicacióde Comptes de Bell-lloc, i és on la co-lla es reuneix per fer totes les activitatssocials. Durant els últims set anys, pertant ja com a tradició, els Borinots par-ticipen en la celebració de la Festa Ma-jor del barri, engalanant i organitzantactivitats. Aquest any hi realitzaran acti-

vitats ben variades, des de xocolatada,animació infantil amb el Jaume Barri idiverses activitats pels més menuts, ai-xí com cinema a la fresca. Enguany,com a novetat, hi haurà el concurs deGarrotins i altres gèneres del glosar.

MØs info: www.borinots.cat

Els Castellers de Sants, també coneguts com a Borinots,

es van presentar oficialment el 9 de maig del 1993 a la

plaça Bonet i Muixí amb camisa de color gris brut, color

de la vestimenta que portaven els treballadors de les

fàbriques tèxtils establertes a Sants, Hostafrancs i la

Bordeta durant el segle XIX.

La Colla Bastonera de Sants, nascudael 2004, té com a espai d’assaig elCentre Social Autogestionat Can Vies,fet que no és casual, ja que la Collacomparteix molt més que espais ambels moviments socials del barri. Aixídoncs, es tracta d’una colla assemble-ària i compromesa.

Després de passar per diverses eta-pes, tot just ara viu un moment de re-viscolament amb la incorporació denous membres, i té com a segona seuel Casal Independentista JaumeCompte.

El repertori de la colla va estar in-fluït en un primer moment per la tra-dició bastonera del Garraf. Fou a Ri-bes on algun membres van començara prendre contacte amb aquest món.Així doncs, les Creus, el Dalt i Baix i elPassar i Rebatre foren danses que esballaven sovint a les actuacions. Ambel temps es van anar incorporantnous balls, com el Lleó, les Diagonals,l’Esquerrana o la darrera novetat, elBarcelonès, ball creat per un històricdels bastons a Barcelona, Joan AntoniUcher, amb la intenció de compartir-lo amb totes les colles del Pla.

Durant aquests anys d’existència,

la colla ha viatjat per moltes comar-ques dels Països Catalans, i fins i totha anat a Occitània, Euskal Herria oPalestina. Al barri, participen del Co-rrellengua, de la Calçotada Popular ide la trobada de cultura popular Fes-ta al Carrer, que agrupa colles del dis-tricte. Al 2009, van organitzar, amb laresta de colles de la ciutat, la XXXIVTrobada de Ball de Bastons de Cata-lunya. També són part de la Festa Ma-jor Alternativa, on hi han impulsat,juntament amb diables i castellers, elCrema Pica Puja, una cercavila que re-corre els carrers engalanats.

Com a indumentària, s’utilitza elcolor verd, propi de l’històric equipde la UE Sants, i les tres ratlles verdesde l’escut representen les tres rieresmés importants que antigament tra-vessaven la vila. Pel que fa als bastons,són de roure, i ja fa uns anys que lacolla no porta banderí, ni tampoc mo-cadors els seus balladors i balladores.Els balls, finalment, es dansen a ritmede gralla o de flabiol.

MØs info: collabastonera-

sants.wordpress.com

A la tardor de 2009 va néixer el pro-jecte GuifiSants.net, com a iniciativapopular per estendre al barri la xarxalliure, oberta i neutral Guifi.net.Aquesta xarxa és una infraestructuraque permet compartir dades i serveisentre els seus participants.

Es podria dir que són com uns ca-mins que es van fent a mesura que elsinteressats els necessiten, amb la par-ticularitat que són de tots els que elsfan possibles i dels que hi transiten.Un cop connectat a la xarxa, es potgaudir dels serveis que els mateixosusuaris o entitats posen a disposició,com la telefonia IP, servidors de fit-xers, P2P, streaming, correu o accés aInternet mitjançant connexió com-partida amb altres usuaris de la xarxa.

Per connectar-se a la xarxa, les con-nexions han de ser estables i van deteulada en teulada utilitzant antenesdedicades únicament a aquest propò-sit. Actualment hi ha uns 20 nodes albarri, que formem part dels més de17.000 que hi ha a tot Guifi.net. Quivulgui, pot afegir un node o superno-de i fer créixer el radi de cobertura.

M Øs info: www.guifisants.net/collabora

[email protected]

BarriSants.org és un portal de notí-cies a Internet que parla de tota la in-formació relacionada amb el barri deSants i el seu entorn. A BarriSants.orgtambé hi ha articles d’opinió, culturai història, i es recullen punts de vistaque no tenen cabuda a la majoria demitjans de comunicació comercials.

BarriSants.org va ser creat l’any2005, prenent com a punt de partidael portal Sants-Antifa.org, que feiaprop d’un any que funcionava.

Des de la seva creació, Barri-Sants.org ha millorat diverses vegadesla seva aparença, i ha ofert serveiscom el correu electrònic, les llistes decorreu, l’allotjament de pàgines webd’altres col·lectius, etc. També ha llan-çat diversos serveis com els especialsde la Festa Major de Sants, la televisióper Internet Sants TV, i diverses pàgi-nes web per difondre campanyes.

El finançament del projecte provébàsicament de l’Assemblea de Barride Sants, que gràcies a la Festa MajorAlternativa aconsegueix els fons pertirar endavant aquest i d’altresprojectes.

MØs info:

www.barrisants.org

Nascuda el 4 d’agost de 2006 i impul-sada des de Barrisants.org, SantsTVarriba al barri amb la vocació d’oferircontinguts audiovisuals de qualitat,fomentant la reflexió i la crítica, defu-gint dels habituals productes televi-sius, que són un reflex de la impor-tància dels beneficis empresarials perdamunt del saber de les persones.

SantsTV és una televisió comunità-ria virtual que utilitza la tecnologia detelevisió IP, que permet seleccionarels continguts des de l’espai web.

Amb el temps, aquest projecte detelevisió ha anat creixent, i això fa quedisposi actualment de més de 1.500vídeos de diferents temàtiques: notí-cies, documentals, música, etc.

La recuperació de Can Batlló haportat a SantsTV construir un espaiamb altres col·lectius audiovisuals dela ciutat, com LaTele.cat i 15MbcnTv,que, sota el paraigua del AVlabCB(Àudio Visuals laboratori Can Batlló),treballen de manera conjunta per se-guir experimentant amb l’audiovisualcom a eina de transformació i de co-neixement del barri.

Els Castellers han aconseguit despertar el gust casteller al barri.

La informació del nostre

barri, al web

BarriSants.org.

BarriSants.org

Sants TV

Una televisió comunitària

virtual que vol fomentar la

reflexió i la crítica.

GuifiSants

La xarxa lliure

GuifiSants.net s’obre pas

al barri de Sants.

MØ s info: www.sants.tv

[email protected]

AssembleaGroga de Sants

Un manifest que demana el posicionament del Districte contra les retallades es va presentar a l’Audiència Pública del 10 de juliol.

Habitatge 18N

El 18 de novembre de l’any passat mésde 1.000 persones van participar enl’acció de reapropiació social de l’edifi-ci del carrer Hostafrancs, 3, que porta-va més de tres anys buit, propietat dela promotora Nyala 2006 S.L. i de SANOSTRA–Caixa de Balears, rescatadaamb fons públics per un valor de mésde 900 milions d’euros.

L’edifici va acollir durant dotze diesa persones afectades per desnona-ments, en situació de precarietat i ambrecursos econòmics escassos, i es vanrealitzar nombroses activitats per la de-fensa del dret a l’habitatge i la denún-cia dels bancs, immobiliàries i governs,com a culpables de la crisi.

El 30 de novembre, la jutgessa delJutjat d’Instrucció número 23, va orde-nar, sense previ avís, el desallotjamenti va iniciar accions legals contra les per-sones que van mostrar la seva solidari-tat resistint-se al desallotjament.

El 18N va comptar amb un amplisuport d’associacions de veïns i enti-tats del barri i de tota la ciutat, donantlegitimitat a la reapropiació social d’es-pais buits en un context en que cadadia més persones es queden al carrer,com a conseqüència d’un model d’ac-cés a l’habitatge basat en l’especulació

immobiliària i financera, la tinença enpropietat privada, l’endeutament coma forma de pagament i la connivènciade les polítiques públiques.

COMPARTINT SOLUCIONSDAVANT LA PROBLEMÀTICADE L’HABITATGEMalgrat es va voler acabar amb el pro-jecte per la via penal i repressiva, la ini-ciativa va permetre fer visible i denun-ciar la problemàtica de l’habitatge, aixícom teixir aliances i impulsar accionsde suport mutu en aquest camp.

El dissabte 25 de febrer es va realit-zar a Can Batlló una trobada d’afectatsper l’habitatge, que ha continuat els di-lluns al Centre Social de Sants, percompartir problemàtiques entorn l’ha-bitatge i cercar solucions col·lectivesdes del suport mutu.

Una de les accions ha estat treure ala llum i buscar suports d’entitats cap alveïnat del carrer Sants 137, enfront del’ofensiva de la propietat per rescindirels contractes de lloguer indefinits i derentamoderada i revaloritzar així el seupatrimoni.

MØs info: habitatge18n.wordpress.com

L’Escletxa

L’origen de l’Assemblea es troba enles primeres mobilitzacions realitza-des per la comunitat educativa d’al-gunes escoles del barri des de finalsdel curs 2010-2011. Un cop comen-çat el nou curs, les diferents escolesvan veure la necessitat de confluiraquestes lluites en una assembleaque ajudés a visualitzar el conflicte ia coordinar la difusió i les accions.El naixement de l’assemblea tambéestà influenciat pel moviment MareaGroga que, a nivell de Catalunya,lluita per aturar les retallades a l’e-ducació pública i del que l’Assem-blea de Sants en forma part.

PER UN SISTEMA EDUCA-TIU DE QUALITATL’Assemblea Groga de Sants té com aobjectiu principal aturar totes les re-tallades als recursos econòmics

destinats a l’educació pública, a lesinfraestructures i al personal, do-cent o no docent. Però no es limitena exigir la retirada d’aquestes mesu-res, sinó que defensen un sistemapúblic d’educació de qualitat.

Entenen que ja abans de les reta-llades l’educació pública patia degreus mancances i, és per això, queentre els seus objectius inclouenl’augment de la inversió en educa-ció pública, la presa de decisionsconsensuada amb les comunitatseducatives i administracions locals,l’eliminació de l’empresa privadaen la gestió dels recursos de l’esco-la pública o l’educació inclusiva i nosegregadora.

MULTIPLICITAT D’ACCIONSLes accions que l’Assemblea ha por-tat a terme han estat encaminades a

aconseguir la difusió de les conse-qüències que per a l’educació públi-ca tindran les mesures aprovadespels diferents estaments governa-mentals. Així, han organitzat casso-lades i manifestacions; van partici-par de la vaga general del 29 deMarç no portant els fills a l’escola;han realitzat actes lúdics i han adre-çat un manifest al districte dema-nant-ne un posicionament contrales retallades.

Cal destacar el registre que estanduent a terme per recollir els aspec-tes en què es veuran traduïdes lesretallades a les diferents escoles iinstituts del barri.

MØs info: [email protected] AMPES de les escoles i instituts

del barri

L’Escletxa neix al barri de Sants l’any2000. Està integrada per un grup dedones procedents de diversos campsprofessionals amb una formació i uncompromís en la prevenció de les vio-lències de gènere vers les dones.

Violències en plural perquè existei-xen moltes formes de violència, comsón els insults, les desvaloritzacions,els abusos sexuals, les amenaces, i elmaltractament econòmic. A l’Escletxatenen una visió àmplia dels orígens so-

cials de les violències de gènere que elsporta a integrar els diferents nivellsd’intervenció per obrir camins en elprocés de desarticulació dels modelspatriarcals i així construir noves formesidentitàries i de relació. Per això, oferei-xen un espai on treballar i gaudir desdel respecte, la proximitat i la calidesaamb les persones que comparteixenaquestes inquietuds.




{ Defensa dels drets socials }

La reivindicació i la lluita pel dret a un habitatge digne

ha estat una de les accions que han vertebrat l’activitat

de l’Assemblea Indignada de Sants durant el darrer any,

a través de la comissió d’habitatge.

L’Assemblea Groga de Sants està formada per membres de la comunitat educativa

(mares, pares, alumnat i professorat) de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, en lluita per

aturar les retallades en l’educació pública.

El desallotjament del 18N va despertar una forta solidaritat.

Creación PositivaCreación Positiva és una entitat que vanéixer l’any 2001 per donar una aten-ció holística a les persones afectadespel VIH, des de la perspectiva de gène-re, sent la promoció de la salut i la de-fensa dels drets humans l’eix de la sevaacció.

Tenen com a objectiu promoure l’e-liminació de qualsevol discriminació iestigmatització cap a les persones queviuen amb el VIH i qualsevol altra situa-ció que vulneri els drets de les perso-

nes, posant especial èmfasi en aquellesrelacionades amb la vulnerabilitat deles dones. També promouen accions iactuacions de caràcter comunitari quecontribueixin a millorar la qualitat devida de les persones afectades pel VIH.

Ofereixen atenció i suport emocio-nal individualitzat i confidencial a per-sones afectades pel VIH; grups de tre-ball emocional; tallers de promoció dela salut; atenció telefònica, atenció i su-port emocional entorn la prevenció del

VIH per a dones privades de llibertat;assessorament i acompanyament en ca-sos de discriminació; formació a pro-fessionals sociosanitaris sobre violènciade gènere i VIH, tallers de sexualitatper a dones; distribució de preserva-tius en espais joves i veïnals; participa-ció en projectes de recerca i en xarxes,i edició de materials.

M Øs info: www.creacionpositiva.net

CoordinadoraLaborali SuportMutu 15M

La Coordinadora neix

amb l’objectiu de bastir

la solidaritat des de la

base i amb la crida

“Unim les lluites, juntes

ho podem tot!”

Som treballadores i treballadors al’atur, amb contractes precaris, pre-jubilades, o jubilades, som gent delsbarris, som de les comissions labo-rals de les assemblees del 15M itambé dels Punts d’Informació La-boral i de les Oficines de Drets So-cials. Som treballadores sindicades ino sindicades, becàries, sense con-tracte, autònomes precàries, sompart de l’esquerra sindical combati-va i treballem conjuntament. Enquè? En allò que ens uneix, des delsterritoris, des de les empreses, perla unitat, per la força i per la demo-cràcia de base. Ens coordinem enallò que compartim i treballem au-tonònomament en allò que ens di-ferencia. Amb companyonia, ambcombativitat i amb esperit d’unitat.

Volem que la democràcia i les as-semblees arribin de les places alscentres de treball, perquè volemtrencar amb la por i l’aïllament. Lacoordinadora possibilita el contactei la unió d’allò vell amb allò nou, so-ta la premisa de l’autogestió, lacompanyonia i la unitat. Perquè ésun espai únic on es troben, dialo-guen i es desenvolupen acords par-tint del treball de base de totes lespersones que lluiten contra el PacteSocial, la Reforma Laboral, l’allarga-da de l’edat de jubilació, les retalla-des de drets als centres de treball, ipel repartiment de la feina.

SUPORT A LES ASSEM-BLEES I MOBILITZACIONSPELS DRETS LABORALSLa coordinadora fa 15M i és 15M, itambé aglutina a sectors, que tot ino ser-ho, comparteixen els objec-tius amb què va nèixer. Des del 30de novembre de 2011 i després deset assemblees, què hem fet? Boicotdes dels barris a Caprabo, UDON iHP contra la repressió sindical iacomiadaments; suport a la vagapels contractes de Telefònica; socia-lització i extensió lluita dels miners(recaptació 400€ per la caixa de re-sistència), organització de la mani-festació unitària del Primer deMaig, dinamització de tasques d’a-gitació de la Vaga General del 29M,i bloc laboral a l’aniversari del 15M,entre d’altres.

M Øs info: coordinadoralabo-

ral15m.wordpress.com

Al llarg de més d’un any d’activitat,l’Assemblea ha experimentat unprocés de transformació i de conso-lidació, i s’ha convertit en un refe-rent al barri com a espai de trans-formació social i de contrapoderpopular.

En el seu inici, les assemblees iles cassolades diàries van ser unacrida a la participació dels veïns iveïnes, una denúncia de les retalla-

des de drets socials i de la precarie-tat i desigualtats que comporta l’ac-tual sistema polític i econòmic capi-talista, i l’inici d’un nou espai onconstruir propostes i alternativesdes de la democràcia directa, l’auto-organització i el suport mutu.

Amb el temps es va passar d’as-semblees diàries a setmanals, cadadijous a les 20h a la plaça de Sants,per tal de mantenir viu l’espai de

forma estable i anar treballant ambuna perspectiva estratègica de caraal futur.

UNA ASSEMBLEA ACTIVAAL BARRI I A FORAD’una banda, van néixer diferentscomissions de treball com la de la-boral, habitatge, immigració, salut,difusió i comunicació, la Xarxa deSuport Mutu i la Universitat Indig-nada. D’altra banda, es col·laboraamb altres espais, com l’AssembleaGroga de Sants, la CoordinadoraLaboral i de Suport Mutu, les Femi-nistes Indignades, la comissió desalut i altres del 15M Barcelona.

Així mateix, es participa en elsespais de coordinació de barris ipobles, on conflueixen assembleeslocals de tot Catalunya, i des d’ons’organitzen i es coordinen mobilit-zacions com l’acció de bloqueig delParlament davant l’aprovació depressupostos regressius, el 15 dejuny de 2011; les manifestacions in-ternacionals contra les retallades iel sistema polític i financer del 19de juny i del 15 d’octubre de 2011;la vaga general del 29 de març de2012; la manifestació massiva que

va sortir en columnes dels barris ipobles fins al centre de Barcelonaper celebrar l’aniversari del 15M, iles accions de denúncia de la bancacom l’Occupymordor, el passat mesde maig.

També s’ha impulsat i participaten mobilitzacions i accions al barricom la reapropiació social de l’ha-bitatge 18N, les cassolades contrales retallades en l’educació pública,el suport a les assemblees de treba-lladores, les concentracions davantdel Caprabo per denunciar l’aco-miadament de treballadores impli-cades en la lluita sindical o els pi-quets que es van dur a terme aQualytel i altres llocs de feina du-rant la darrera vaga general.

MOBILITZACIONS I DEBATL’Assemblea Indignada de Sants hacombinat moments de mobilitzaciói de visibilització col·lectiva, ambun treball d’enxarxament amb lesrealitats i moviments locals, aixícom de generació de coneixementcompartit, reflexió crítica i debat.La Universitat Indignada de Santsha organitzat diferents xerrades idebats sobre temes com la llei elec-toral, la democràcia directa, el fun-cionament de la borsa, el coopera-tivisme o la manipulació als mitjansde comunicació.

També s’ha començat a fer assem-blees temàtiques un dissabte al matícada mes, en diferents espais del ba-rri, com són l’Espanya Industrial i elmercat de Sants o de Badal, com amoment de confluència amb elsveïns i veïnes, i d’invitació al debat, ala participació i, sobretot, a prendreel carrer per al futur que volem.

MØs info: Cada dijous a les 20h, Plç Santsacampadasants.wordpress.com

Les cassolades han estat una forma de dir no a les retallades.

AssembleaIndignada de Sants

Va elaborar un fulletó sobre “Rumors,immigració i Drets Humans” i es vaposar en contacte amb la Taula Inter-cultural de Sants. Es va arribar ràpida-ment a una entesa i es va constituiruna comissió per tirar endavant elprojecte. Poc després, el Secretariatd’Entitats de Sants, Hostafrancs i laBordeta hi va donar suport.

DESMENTINT RUMORSLa comissió va fer una llista dels ru-mors a treballar, va buscar documen-tació per desmentir-los i, pa-ral·lelament, es va posar en contacteamb les entitats interessades acol·laborar-hi. Tot plegat es va concre-

tar en una activitat contra els rumorsracistes durant la segona Festa Inter-cultural de Sants, Hostafrancs i la Bor-deta, el dissabte 2 de juny.

Algunes entitats desplegaven pa-nells que desmentien un rumor, d’al-tres feien activitats (gimcana, taller,teatre, etc.), i d’altres mostraven elcartell de la campanya i repartien untríptic. A partir del proper mes de se-tembre està previst oferir una exposi-ció contra els rumors racistes a les es-coles del barri.

MØs info: acampada-

sants.wordpress.com/grups-tre-ball/immigracio-interculturalitat

Grup de treball immigració i inter-culturalitat sobre 15 M Sants



{ Defensa dels drets socials }

Va néixer el maig de 2011 amb la descentralització als barris de l’acampada 15M

de plaça Catalunya. La plaça de Sants va acollir aleshores, durant un mes, una

acampada que va ser el punt d’inici de l’assemblea, com a espai permanent de

trobada, de debat, de reivindicació i de transformació des de la proximitat, la vin-

culació i l’enfortiment del teixit social del barri.

La comissió sobre immigració i interculturalitat del 15M de Sants ha impulsat una campanya contra els

rumors racistes als nostres barris.

Carpa de la segona Festa Intercultural de Sants.

{ Recerca, educació i aprenentatge col·lectiu }

El Tatanet

Zona d’esbarjo dels infants del Tatanet.

La primera diferència respecte l’edu-cació convencional és el númerod’infants per educador o educadora,que en el Tatanet, no superen els 5per adult.

Però la principal raó d’aquestaaposta està en la filosofia. En l’educa-ció convencional l’adult ensenya i di-rigeix l’aprenentatge conforme alque considera que els infants han desaber en cada edat. La massificacióno permet respectar la individualitat,ni escoltar les necessitats de cada in-fant. En la línia de l’educació activa,en canvi, l’adult acompanya als in-fants. No hi ha relacions d’autoritatni de superioritat. No es fan judicisde valors. No hi ha comparacions ninivells d’aprenentatge a assolir.

Al Tatanet existeixen diferents es-pais oberts: psicomotricitat, manuali-tats, joc simbòlic, etc., de maneraque l’infant pot triar què vol fer encada moment.

El grup es divideix segons els inte-ressos individuals. No hi ha homoge-neïtzació. L’infant necessita tocar, in-vestigar i experimentar per no perdrela capacitat creativa i, en definitiva,per aprendre tant a nivell in-tel·lectual com social, afectiu, emo-cional o corporal.

L’aprenentatge és vivencial i al rit-me de cadascú. La mirada atenta del’adult és important per vetllar en casde conflicte o perill, però no per in-tervenir gratuïtament en els afers del’infant.

D’aquesta manera, els infantsaprenen a gestionar millor les sevesemocions. Al no estar dirigits, esde-venen persones amb autonomia, res-ponsables dels seus actes.

Com que són respectats, seran ca-paços de respectar els altres, i comque són lliures d’expressar els seussentiments, és més fàcil que es cone-guin a sí mateixos i que construeixin

la seva personalitat amb valors i auto-estima.

Però un projecte educatiu d’a-questes característiques també re-quereix una major implicació de lesfamílies. L’experiència d’aquests anysal Tatanet ha demostrat que cal facili-tar la conciliació familiar i laboral.

Per això, són benvingudes lesfamílies que volen i poden participaractivament fent de reforç alseducadors i compartint temps ambels seus fills i filles i les hores al Tata-net, si volen i poden. Però si les situa-cions personals no ho permeten, nocal fer aquesta tasca d’acompanya-ment.

En la mateixa línia conciliadora,l’hora d’entrada o de sortida és lliuresegons les necessitats.

En resum, una escola alternativa aSants, un espai a mida tant per a l’in-fant, com per a les famílies. I unaoportunitat per créixer i aprendrejunts.

Aquest darrer any el Tatanet ha fetun relleu generacional i s’han incor-porat noves famílies. Per això, el prò-xim mes de setembre s’inicia el cursamb infants d’entre 1 i 3 anys.




El Tatanet, Associació per a la Criança Compartida, es va

crear l’any 2008 a partir de la iniciativa d’un grup de

pares i mares que buscaven una forma d’aprenentatge i

acompanyament diferent per als seus fills i filles, més

respectuós i conscient.

UniversistatLliure

L’Estiu de 2008, persones

de Sants i Poble Nou van

organitzar-se per muntar

la primera Universitat

Lliure d’Estiu, per tal d’a-

prendre i investigar fora

l’àmbit mercantilista de la

universitat oficial.

La Universitat Lliure de Sants formapart de la Xarxa d’Universitats Lliures,amb la Rimaia, el CSO Els Timbres deViladecans, la Universitat Pagesa d’Es-plugues i la Universitat Lliure de Be-nimaclet a València. També hacol·laborat aquest curs amb la Univer-sitat Indignada.

L’objectiu és posar a l’abast de to-thom la formació i el coneixement,tant a nivell teòric com pràctic, peròsempre des d’una metodologia horit-zontal, on tothom pot a l’hora ensen-yar i aprendre dels demés, on el co-neixement no ha d’estar al servei decap empresa ni cap títol acreditatiuper automercantilitzar-se.

MØs info:www.sants.unilliure.org

[email protected]

UniversistatInvisible

És fonamental generar

espais autònoms de for-

mació que no responguin

als interessos del Poder.

Per aprofundir en la creació de con-tinguts crítics i compartir teoriesemancipadores, La Ciutat Invisible ialgunes complicitats han impulsat unespai per a l’autogestió del coneixe-ment i l’aprenentatge col·lectiu: laUniversitat Invisible. Pensen que ésfonamental generar espais autònomsde formació que no responguin alsinteressos del Poder, amb la intencióúltima d’intervenir sobre la realitatdes d’una perspectiva crítica.

Al 2012 ha dut a terme els debatssobre autonomia “Quan ningú ens re-presenta” i el I Seminari d’Estudis Fe-ministes; i a partir del 19 de setem-bre, farà el curs “Dones, migrades idel sud als mitjans de comunicació”.

Per al primer trimestre de 2013, jatenen algunes idees, que encara hand’acabar de lligar: els Estudis urbans,l’Economia cooperativa i el II Semina-ri d’Estudis Feministes.

MØs info: www.laciutatinvisible.coop/

universitat-invisible

– Biblioteca Lilian Wolfe. Anàlisisprovinent del moviment llibertari, iun fons especialitzat en els recursospedagògics llibertaris. A l’Espai Obert.

– Centre de Documentació delsMoviments Socials. Materials que esgeneren des dels moviments socialsde Barcelona. A La Ciutat Invisible.

A altres barris i ciutats hi ha tambébiblioteques socials: al Casc Antic, Po-blenou, l’Eixample, Gràcia, Collsero-la, Canyelles, Sant Andreu, Gramenetdel Besòs, Cornellà de Llobregat iBerga. Des de 2007, la XBS creix.

Aquestes biblioteques són fruit del’esforç i l’amor d’aquells que dia diatreballen, d’aquelles que caminenrespirant la lluita, d’aquells que noabaixen el cap i que davant les crisissomriuen i ploren, continuant un ca-mí traçat pel poble cap a una societatmés dialogant, lliure i justa.

MØs info: www.xarxabibliosocials.org

Els llibres poden ser un mitjà per laconstrucció de noves pràctiques revo-lucionàries, però mai un fi; les biblio-teques són part de l’antic projected’assaltar els cels, com ho són tantesaltres realitats insurrectes.

A Sants hi ha quatre bibliotequesgestionades voluntàriament per veïnesi veïns. Ofereixen la possibilitat de for-mar-se, aprendre i compartir; superantla crítica davant la realitat que ens en-volta, fugint d’uns temps i uns espaisque es marquen des de les institucionsi el poder, d’uns ritmes que no tothomvol perpetuar:

– Biblioteca Popular Josep Pons.15.000 llibres de literatura i coneixe-ments, amb zona infantil, de diàleg isala d’estudi. A Can Batlló.

– Biblioteca Social Mateo Morral.Més de 1.500 llibres dedicats a les cièn-cies socials i humanitats, novel·les iedicions provinents del moviments so-cials i l’àmbit anarquista. A l’Ateneu Lli-bertari de Sants.

Xarxa de Biblio-teques SocialsLa XBS és punt de trobada i coordinació entre 15 biblio-

teques autogestionades. Comparteix catàleg i material, i

surt a recuperar el carrer i la cultura com a eina de lluita.

culls de premsa, etc.), cartells, en-ganxines, i material audiovisual enformat CD i DVD.

S’ha dut a terme un projecte moltambiciós de digitalització de cartellsi enganxines que han estat als carrersamb reivindicacions, denúncies ocrides a la mobilització o a la festa:des dels Primer de Maig a la insub-missió, dels papers per a tothom ales festes alternatives als barris, etc.

L’arxiu temàtic abarca mitjans decomunicació alternatius, drogues,antimilitarisme, laboral, migració, an-tifeixisme, defensa del territori, oku-pació i habitatge, Guerra Civil, anti-franquisme i Transició, economia crí-tica, feminisme i sexualitats, presons,moviment antirepressiu, anarquismei moviment llibertari, comunisme,educació i moviment estudiantil.

MØs info:www.arxiu.laciutatinvisible.coop

[email protected]

La documentació que es recull és lagenerada pels propis moviments so-cials, així com per altres agents socials(mitjans de comunicació, organismesoficials, etc.) L’abast cronològic fona-mental és des de l’etapa conegudacom Transició fins a l’actualitat.

El Centre de Documentació con-viu, al carrer Riego, 37, amb La CiutatInvisible. Tot i les seves reduïdes di-mensions, és un espai estable de con-sulta, treball i debat per als movi-ments socials, sovint invisibles per ala majoria de mitjans de comunicació,però extremadament actius i presentsen la realitat política actual.

La documentació permet investi-gar a una gran varietat d’usuaris: estu-diants d’institut i universitaris, col·lec-tius que preparen una campanya, in-vestigadors, o qualsevol persona in-teressada en un tema concret.

Els fons actual consta de 500 lli-bres, 500 publicacions periòdiques,7.500 dossiers (treballs acadèmics, re-

Centre deDocumentacióA La Ciutat Invisible es recull la memòria històrica dels

moviments socials de base a la Barcelona metropolitana,

per cohesionar la recerca i difusió editorial i audiovisual.



{ Sobirania alimentària i alternatives de consum }

Cistelles de fruita i verdures ecològiques.

L’organització és assembleària(l’assemblea es celebra els primersdiumenges de cada mes). Els horarisde treball són regulars, consensuatsentre les persones que formen partdel col·lectiu. L’accés és lliure i públic,sempre que sigui dins dels horaris es-tablerts. A l’Hortet de la Farga s’auto-gestionen les tasques, la collita i l’eco-nomia. Mentrestant també s’aprèn aconviure i es crea teixit social.


Està format per gent del barri, d’edatsi procedències molt variades ques’han trobat amb dos objectius clars:reapropiar-se d’un espai abandonatper culpa de l’especulació i aprendrea treballar la terra.

Volen conèixer i produir el seu ali-ment, redescobrir els vincles amb lanatura i entendre’n els cicles. Tot ai-xò, des d’un entorn hostil com és lagran ciutat, en la qual —tot i el crei-xent interès general per l’horticulturaurbana— no es troben espais munici-pals convenientment habilitats o ac-cessibles a part de la població i enca-ra menys basats en l’autogestió.

Hortet de La Farga

Hortet de la Farga.

És un col·lectiu de consum

crític, ecològic, horitzontal

i autogestionat que va

néixer el febrer de 2006.

En aquests moments en formen partunes 30 unitats de consum que podentenir una o més persones per unitat.L’objectiu és tenir un accés al més di-recte possible als productes que lagent necessita, bàsicament alimenta-ris, eliminant-ne els intermediaris. Te-nint cura, però, de la forma i sistemade producció, tot buscant els modelsde gestió més respectuosos amb lespersones i amb l’entorn i el medi.

El col·lectiu funciona segons elsprincipis de l’autogestió. L’òrgan dedecisió es l’assemblea mensual. Exis-teixen també les comissions de treball.Els proveïdors tenen un dia de repar-timent i els socis un dia de recollida,per la qual cosa s’estableixen perma-nències rotatòries i obligatòries per ca-da unitat, són els dijous de 19h a 20hi consisteixen a assumir totes les tas-ques respecte a la preparació dels pro-ductes, atenció a les unitats i tanca-ment de l’espai de la cooperativa.

La cistella s’ha d’encomanar unasetmana abans al local de la cooperati-va el dijous o com amolt tard el diven-dres via web. La cistella conté verduresde temporada i té un preu fix. A méstambé es poden demanar altres pro-ductes i a la cooperativa sempre se’npoden trobar d’estoc.

Ser membre de la cooperativa im-plica adquirir compromisos com acol·lectiu dins l’Espai Obert, assistir ales assemblees mensuals, integrar-seen alguna de les comissions, pagaruna quota mensual de 15 € i fer unapermanència a la cooperativa i unaaltra a l’Espai Obert un cop cada tri-mestre.

M Øs info: panxacontenta.wordpress.com

Germinal és una organit-

zació formada per perso-

nes crítiques i responsa-

bles que volen fer de la

cooperativa una eina de

transformació social i per-

sonal a través del consum.

És un col·lectiu amb uns objectius co-muns basats en la cooperació i la vo-luntarietat lliurement establertes, quevol resoldre, mitjançant el consum deproductes eco-biològics, qüestionsd’ordre social, laboral, econòmic, eco-lògic i de salut que afecten a la vida deles persones i el seu entorn, sent par-tícip d’un moviment social transfor-mador i progressista.

No és una eco-botiga, sinó una coo-perativa autogestionària on en comp-tes de clientes hi ha persones sòciesamb igualtat de drets i obligacions quela fan funcionar amb el seu treball vo-luntari. Es tenen estretes relacionsamb productors i proveïdors, mante-nint contactes permanents amb altresorganitzacions de consum ecològic deCatalunya i participant en diferentsmoviments socials alternatius.

Un cop per setmana, el dia de l’o-bertura, es recull i factura el produc-te fresc demanat i el d’estoc que esdesitja. El producte fresc s’encarregasetmanalment a través de la web o di-rectament al local, el dia d’obertura.Els criteris de compra són que tots elsproductes siguin ecològics i de proxi-mitat, que els que són frescos siguinde de temporada, que duguin aval iestiguin correctament etiquetats i quel’ètica i aspectes ecològics, socials isolidaris del productor o elaboradorsiguin tan propers com es pugui alsde la cooperativa.

Apropa’t al centre d’activitat mésproper, on t’informaran del procés aseguir per entrar a la cooperativa.

MØs info: coopgerminal.coop

Una trentena d’unitats

domèstiques participen de

la cooperativa, que s’opo-

sa al gran negoci agroali-

mentari.

Aprofitant el canvi de local del CasalIndependentista de Sants JaumeCompte, i amb la voluntat d’endinsar-se en àmbits de la vida quotidiana deles persones sòcies que fins ara no s’-havien treballat, va néixer, la primave-ra del 2010, la Cooperativa de Con-sum Ecològic Faves Comptades.

Fruit de la preocupació per la qua-litat dels aliments que es consumei-xen, i el rebuig al gran negoci que esmou al voltant de la seva producció idistribució, es va valorar la necessitatde crear una petita xarxa que perme-tés consumir aliments bàsics d’unamanera alternativa.

D’una banda, es vol recuperar unshàbits alimentaris equilibrats i un estilde vida més saludable. D’altra banda,es promou el respecte al medi am-bient, ja que l’agricultura ecològica fo-menta un tipus de cultiu respectuósamb l’entorn, que defuig de les pràcti-ques abusives, com són els monocul-tius, la sobreexplotació del sòl o l’úsde productes químics.

En tercer lloc, es reforça el teixit so-cial, ja que s’afavoreixen les produc-cions locals i s’estableix una relaciópropera i directa amb els productors,per tal que el preu final estigui més re-lacionat amb el cost real del producte,i que aquest vagi sencer al pagès, ra-mader o productor, i no a les gransmultinacionals intermediàries.

D’aquesta manera, la Cooperativade Consum Ecològic Faves Comptadespermet fer d’un element tan quotidià,com és l’alimentació, una eina detransformació social.


MØs info: Pots entrar a formar part de la XIS

a [email protected]é pots fer-te amiga d’ella

al facebook.

Ara es celebren els mercats a la plaçaJosep Pons, antiga plaça Màlaga, undiumenge de cada estació de l’any. Almercat hi pots trobar de tot, fins i tot,generositat i solidaritat, actituds i va-lors comuns de les veïnes de Sants i aaltres persones de barris i pobles quevisiten els mercats que es van creant.

Quotidianament es fan els inter-canvis mitjançant la xarxa: un copt’has inscrit a la llista de correu rebràsles ofertes i demandes dels partici-pants i podràs expressar les teves. Enqualsevol moment tens la possibilitatd’anular la teva inscripció a la xarxa.Per incriure’t has de demanar-ho a [email protected].

És fa un mercat sense diners a onl’objecte té el valor fora del mercatcapitalista, té el valor d’intercanvi,que s’acorda entre qui busca i quiofereix. El mateix passa amb els inter-canvis que es fan de temps, de conei-xements i d’habilitats.

Xarxa d’Intercanvide Sants

La XIS llegeix LA BURXA

Al setembre del 2008 va néixer la Xarxa d’Intercanvi de

Sants en un primer mercat a la plaça La Farga.

Era un interior d’illa abandonat, ple d’escombraries i

rates. El juny del 2010, veïnes i veïns hi van accedir per

convertir-lo en un hort.

Cooperativade ConsumPanxa-contenta

Cooperativade ConsumGerminal

Cooperativade ConsumFavesComptades

Els joves arquitectes de LaCol promouen la transformació de la ciutat a partir de la participació de la gent.

LaCol

La PlataformaLa Lleialtat Santsenca

LaCol som un grup de joves arquitec-tes que treballem a Sants des de 2009,amb un sistema de treball horitzontali assembleari, on bolquem les nostres

il·lusions, inquietuds i coneixements.A partir d’una base ètica compartida,treballem des de l’arquitectura per ala transformació social. Entenem l’ar-

quitectura com la nostra eina per in-tervenir des de l’entorn proper i d’u-na manera crítica en la societat.

La nostra posició com a arquitectesté com a punt de partida el fet decreure en una manera de transformarla ciutat a partir de la participació ac-tiva de la gent que l’habita i de l’acciópropositiva per promoure i induirtransformacions. És, per tant, una ac-ció política voluntària que sosté la se-va proposta en la cooperació i el tre-ball col·lectiu. Treballem sobre la ba-se de propostes que no responen ainteressos crematístics sinó a interes-

sos directament relacionats amb laqualitat de vida de les persones usuà-ries de la ciutat.

La transformació d’aquesta passaper ser un procés liderat pels movi-ments urbans, on l’arquitecte actuacom una peça més d’un engranatgesuperior. Una peça que pot apoderarel moviment per la seva capacitat detraduir inquietuds ciutadanes i plas-mar-les sobre el paper, per arribar adefinir una estratègia comuna.

REIVINDICACIÓ I LLUITALa Lleialtat Santsenca i RecuperemCan Batlló son dos projectes de cons-trucció col·lectiva de ciutat des delsmoviments urbans del barri de Santson LaCol ha centrat gran part delsseus esforços. El primer ha aconse-guit activar un projecte de rehabilita-ció d’un edifici històric per a ús veï-nal, cooperatiu i de cultura popular; iel segon, la cessió d’ús d’una naudins del recinte industrial de Can Bat-lló per a la construcció d’un multie-quipament autogestionat.

REFLEXIÓ I DEBATDes de LaCol també hem realitzat xe-rrades, debats, tallers i conferènciesper potenciar la reflexió entorn lesqüestions que afecten la construccióde les ciutats avui en dia: usos dels es-pais urbans, models de ciutat, partici-pació, gestió d’espais, recuperació depatrimoni, etc. Creiem que cal acostaraquests debats, sovint força allunyats,

al gruix de la població, promoventuna ciutadania implicada amb els mo-viments urbans i recuperant una es-treta relació entre tècnic i usuari. Enaquest sentit, recentment hem estre-nat el documental “Com un gegantinvisible. Can Batlló i les ciutats ima-ginàries” on ens preguntem sobrequines són les regles del joc que handictat les transformacions urbanes ala Barcelona dels últims trenta anys.

PLANIFICANT DES DE LAPARTICIPACIÓLa planificació de la ciutat, la cons-trucció dels edificis i el disseny delsespais sempre hauria d’anar lligat alsusuaris que els han de viure. Des deLaCol creiem en el disseny col·lectiu,on els usuaris prenen partit en el de-senvolupament del projecte, opinanti aprenent conjuntament amb els tèc-nics. Així l’arquitecte esdevé una einaque permet als usuaris traduir les se-ves inquietuds i plasmar-les sobre elpaper.

Si sumem al treball col·lectiu la ne-cessitat de molts projectes de tenir uncost mínim, és normal que autocons-trucció i reutilització siguin concep-tes molt importants per a nosaltres.Amb una bona gestió dels materials idels recursos humans es poden arri-bar a fer projectes amb un cost moltbaix i un resultat correcte.

MØs info: www.lacol.org

Després d’allotjar una fàbrica de to-rrons, una sala de festes (el Bahia,com molta gent encara l’anomenava),una discoteca heavy i un centre oku-pat, es troba abandonada i sense ús,fet que augmenta la seva vulnerabili-tat, tot i tractar-se d’un edifici protegit.L’immoble és propietat de l’Ajunta-ment i està catalogat com a equipa-ment. La Plataforma La Lleialtat Sant-senca està formada per una seixante-na d’entitats, a més de veïns i veïnesde Sants, amb la voluntat de recuperarl’antic edifici com a espai autogestio-nat d’ús veïnal, cooperatiu i de cultu-ra popular, tornant a l’esperit pel quales va aixecar amb l’esforç i els dinersdels obrers i les obreres del barri.

En el darrers dos anys hem aconse-guit recuperar la memòria del lloc,tornant-li el seu nom original. Però so-bretot hem redactat un Pla d’Usos deFaçana de La Lleialtat Santsenca.



{Arquitectura comunitària i projectes d’autogestió }

Som un col·lectiu de joves arquitectes amb estructu-

ra horitzontal que entenem l’arquitectura com la

nostra eina per intervenir des de l’entorn proper i

d’una manera crítica en la societat.

La Lleialtat Santsenca va ser una cooperativa obrera de consum que va construir

la seva seu al carrer Olzinelles, 31. Ara una seixantena d’entitats, a més de veïns i

veïnes de Sants, lliuten per recuperar l’antic edifici com a espai autogestionat

d’ús veïnal, cooperatiu i de cultura popular.

manera participativa i hem definit lesbases per a la seva rehabilitació, acon-seguint el consens de totes les forcespolítiques perquè aquest nou equipa-ment sigui una prioritat al barri.

NECESSITEM ESPAIS PER ALES ENTITATS DEL BARRI!A Sants, les entitats que dinamitzem elteixit social del barri ens trobem ambun problema endèmic pel que fa a es-pais. Tant per a seus socials, com perrealitzar activitats, les associacions deveïns i veïnes, els grups de cultura po-pular, els ateneus, els esplais, elsgrups de joves, les cooperatives deconsum, etc., sovint ens trobem enuna situació precària a causa delspreus del mercat immobiliari i pel pocrecolzament de l’Administració.

Aquestes mancances han estatpal·liades - fins ara - amb grans esfor-ços associatius, però ha arribat l’horade sumar forces i disposar, junts, d’ungran equipament col·lectiu per a lesentitats de Sants. Un projecte necessa-ri per a les entitats, que requereixend’estructures estables on cohesionarels llaços socials a nivell local.

RECUPEREM LA LLEIALTATSANTSENCA!Un dels edificis emblemàtics del barri,l’antiga cooperativa obrera La LleialtatSantsenca del carrer Olzinelles, ésbuit, de propietat municipal, està cata-logat com a equipament i està prote-

git. És, per això, una oportunitat perfer-hi l’equipament que necessitem.La història de l’edifici, aixecat als anysvint pel veïnat treballador per realit-zar-hi una cooperativa de consum, jus-tifica plenament els usos socials i au-togestionats que proposem. Volem re-cuperar la memòria cooperativa delbarri impulsant projectes de vidacol·lectiva. Volem que el llegat històricde Sants tingui projecció avui. Volemfer-hi, a l’antiga Lleialtat Santsenca, unnou centre de recursos veïnals, coo-peratius i de cultura popular.

ENTRE TOTES I TOTS,GUANYAREM LA LLEIALTAT!A poc a poc, hem anat definint elsusos que requerim, el model de gestióque desitgem, així com les propostesarquitectòniques de rehabilitació quepossibilitin tornar a donar vida a l’an-tiga cooperativa, i que aquesta vida si-gui útil i gestionada directament perles entitats i pel barri.

Ara volem donar a conèixer aquestprocés, ampliar la participació, i ini-ciar el camí per guanyar un nou som-ni per als barris de Sants. Tal com ensensenya el passat (Cotxeres, VaporVell, l’Espanya Industrial...), cal quetot el veïnat s’impliqui en aquesta no-va aposta col·lectiva ja que, entre to-tes i tots, guanyarem La Lleialtat.

MØs info: www.lleialtat.cat



{ Per un barri llibertari }

Acció Llibertària

NegresTempestes

Acció llibertària neix de la necessi-tat de diverses persones del barri deSants de poder confluir en un espaiamb la pretensió de debatre i difon-dre idees i pràctiques llibertàriesvinculant-se al propi espai; poten-ciar la capacitat de mobilització perdonar una resposta ràpida; fer unacoordinació pràctica des d’unaperspectiva ideològica concreta i ac-tuar com a referent local llibertàri.

CONTRA L’AUTORITAT, ELFEIXISME I EL PATRIARCATQuan parlem d’idees llibertàriesens referim a un conjunt d’idees,actituds i pràctiques que van enca-minades i es vertebren dins un eixcomú: destruir allò que ens opri-meix i construir en base uns valorscompartits. L’opressió la patim desde múltiples fronts, però, a l’hora,tenen el mateix origen: l’Estat i elcapitalisme. L’Estat com a ens quelluita per controlar tots els aspectesde les nostres vides.

La nostra aspiració és arribar aviure en un món sense dominació, il’Estat i el capitalisme garanteixenaquesta mitjançant la propietat pri-vada, les jerarquies i l’ús dels seusmecanismes de control social. Ésper això, que ens declarem en con-tra de l’autoritat, el feixisme i el pa-triarcat.

Donat que defensem la construc-ció d’un món sense autoritat, hemde construir-lo mitjançant tàctiques

com l’acció directa, l’horitzontalitati l’autoorganizació, és a dir l’acciósense intermediaris, organitzar-sed’igual a igual i per nosaltres matei-xos, per combatre a l’opressor ianar creant alternatives. Fent ús d’a-questes tàctiques ens plantegem in-volucrar-nos en el teixit del barri i,alhora, començar a articular un mo-viment fort i cohesionat capaç de te-nir cara, veu, pensament i combati-vitat.

Considerem que en aquests da-rrers temps no hi hagut un referentlocal visible que permeti el creixe-ment del moviment llibertari , tant anivell quantitatiu, com a nivell qua-litatiu. És a dir, no hem tingut finsara un espai com el que volem cre-ar, que es mostri des de la proximi-tat als veïns i veïnes del nostre ba-rri; que s’impliqui dins el teixit as-sociatiu i que es vinculi amb la sevapràctica a les idees per les qualslluitem.

TREBALLANT PER ESTEN-DRE IDEES ANARQUISTESAcció Llibertària vol desenvolupar anivell pràctic les tasques necessàriesper poder autoformar-nos, estendreles idees anarquistes i poder arribara la societat des d’una perspectivarevolucionària.

No pretén dirigir i concentrar leslluites ja vigents o que estan per ve-nir, sinó que sigui una eina que per-meti donar veu i amplificar els posi-

cionaments llibertaris front la injus-tícia social materialitzada dia a diaal nostre barri, a través de desnona-ments, repressió, acomiadaments iun ampli conjunt de conseqüènciesque patim de forma quotidiana.

La nostra finalitat, com a revolu-cionaris, és que es propaguin, mit-jançant la consciència, les idees, lespràctiques i les finalitats llibertàriesen els conflictes que l’Estat genera i,per què no, aquells que obrim els

oprimits de forma conscient i activaa través de l’autoorganització, el su-port mutu i l’acció directa.

ACTIVITATS CULTURALS,DE DEBAT I D’AGITACIÓEn aquest espai ens dediquem a re-alitzar activitats culturals, de debat,agitació i implicació, així com de co-ordinació amb altres espais del ba-rri, des de l’horitzontalitat el suportmutu i l’acció directa.

En aquests moments, a través del’autoformació i el debat, volem ge-nerar una crítica a l’estat i al capita-lisme, fent visible les seves contra-diccions i conseqüències, com potser la crisi econòmica actual.

Així mateix, un dels nostres eixosde treball en els propers mesos és laconscienciació i la lluita contra elfeixisme i el racisme, en auge entemps de populisme.

Volem deixar constància que Ac-ció Llibertària de Sants és un espaique acaba de néixer. Per tant, el de-bat sobre les estratègies i tàctiquesestà obert i en procés, de maneraque el col·lectiu creixerà amb l’a-portació de totes les persones queens hi estem trobant.

MØs info: Ateneu Llibertari de Sants

Dimarts i dijous a les [email protected]

UNA MICA D’HISTÒRIAEl naixement del col·lectiu és conse-qüència del bloc llibertari de la ma-nifestació de l’Onze de Setembreque es realitza des de ja fa uns 10anys de manera ininterrompuda.

Aquest bloc va esdevenir un puntde trobada i reflexió del que va sor-gir el primer objectiu del col·lectiu:la reedició del llibre Anarquisme iAlliberament Nacional del col·lectiuIkària.

EN DEFENSA D’UN INDE-PENDENTISME LLIBERTARIDes dels inicis, un dels nostres ob-jectius ha estat la defensa d’un inde-pendentisme de caire llibertari, jaque entenem que només mitjançantla solidaritat, l’autogestió i la lliurefederació és possible la independèn-cia econòmica, cultural i política delpoble català.

truir. Així, hem publicat el llibre deJean Grave Les aventures d’en Nono(que va ser material didàctic utilitzata l’Escola Moderna de Ferrer i Guàr-dia) i vam participar en la creació dela Universitat Lliure al barri de Sants.

També col·laborem en l’edició dela revista “La Rosa dels Vents”. Aques-ta publicació, de caràcter semestral,pretén ser una eina per al debat del

Acció llibertària és un col·lectiu que neix com un espai on poder debatre i difondre les

idees llibertàries per tal de dur a terme una lluita de reivinidicació social des d’una

òptica antiautoritària, antifeixista i en contra el patriarcat al barri de Sants.

Col·lectiu anarquista del Barcelonès nascut l’any 2005

que té com a espai de reunió el Centre Social

Autogestionat Can Vies del barri de Sants.

Però aquest no és, ni molt menys,el nostre únic objectiu. El col·lectiuNegres Tempestes s’ha destacat coma impulsor de la recuperació de lamemòria històrica. En aquest sentit,cada any participem en les activitatsde la Marxa d’Homenatge als Ma-quis, hem organitzat rutes històri-ques, xerrades, debats i hem publi-cat llibres i fullets sobre aquesta te-màtica.

També hem realitzat activitats detemàtica diversa entre les quepodem citar l’urbanisme, la laboral,l’internacionalisme, i la defensa delsdrets i les llibertats.

EDUCACIÓ LLIUREUna menció especial mereix la im-portància que per a nosaltres té l’e-ducació lliure, ja que entenem queaquesta és una de les claus de voltade la societat que pretenem cons-

moviment llibertari arreu dels PaïsosCatalans i també promou un certa-men de literatura antiautoritària queporta el seu nom.

ACCIÓ COORDINADAPer aconseguir aquests objectiuscol·laborem amb altres col·lectiusdel barri i d’arreu per tal de difondrela cultura llibertària i aconseguir l’e-

mancipació social i nacional. Consi-derem, a més, que l’anarquisme s’hade dotar d’una coordinació efectivaque pugui donar resposta a totes lesagressions que patim per part delsistema.


www.negrestempestes.orgCSA Can Vies, dijous a les 21h.



{ Per la llibertat dels pobles i la defensa del territori }

Endavant és una organització políticade l’esquerra independentista quelluita per uns Països Catalans inde-pendents i socialistes.

A nivell de barri, Endavant ha estatpresent en moltes de les iniciativesde caràcter popular al barri dels úl-tims 12 anys, ja sigui en l’Aassembleade Barri de Sants, com al Casal Inde-pendentista Jaume Compte, i recol-zant aquelles iniciatives que creiemque ajuden a construir la unitat po-pular. Així els darrers anys, les mili-tants d’Endavant hem fet una apostadecidida pel nou projecte del Casal

Independentista, fent realitat el reno-vat espai, dinamitzant-lo i dotant-lod’iniciativa política, colze a colze ambla resta de sòcies i col·lectius.

També, a nivell de barri, i des de laseva aparició, hem impulsat la Candi-datura d’Unitat Popular al districte,sobretot fent possible l’enllaç entreaquesta i part del moviment populardel barri, on ja participem. En els da-rrers mesos, hem centrat esforços adonar cos organitzatiu a l’esquerra in-dependentista del barri, impulsant unorganisme unitari de base, capaç dedonar resposta a aquelles conjuntu-

res polítiques que ens afecten, i quefins ara no rebien alternativa des deles independentistes d’esquerres delbarri de forma conjunta. Esperemque aquest projecte sumi cada copmés veus i mans en la defensa de laIndependència i els Socialisme alsPaïsos Catalans.

Ens reunim cada dilluns a les20.30h al Casal Independentista Jau-me Compte (Muntadas, 24).

MØs info: www.endavant.org

[email protected]

Cartell d’Endavant contra les forces d’ocupació.

Endavant

La nostra assemblea neix de la con-fluència del nucli de Maulets, el jo-vent independentista revolucionari, ide l’Assemblea de Joves de Sants (CA-JEI). Som els i les Joves de l’EsquerraIndependentista al barri, som jovesdels Països Catalans, independentis-tes, socialistes i feministes; som elnou nucli d’Arran a Sants.

Durant tots aquestos anys d’exis-tència, ambdues, hem realitzat ac-cions de desobediència, encartella-des, murals, etc. Hem treballat ambdiferents col·lectius, organitzacions iassemblees del barri en el procés deconstrucció de la unitat popular. Lanostra militància va participar activa-ment de la Candidatura d’Unitat Po-pular–Alternativa per Barcelona enles passades eleccions municipals.

Ambdues, durant els 20 anys de vi-da del moviment juvenil de l’Esque-rra Independentista a Sants, hem par-ticipat en l’enfortiment dels nostresdos espais bàsics de referència, el Ca-sal Independentista de Sants JaumeCompte i el Centre Social Autogestio-nat Can Vies. Sense oblidar els anysen els quals va existir l’Ateneu Popu-

lar Mawla, gestionat per l’assembleacomarcal de Maulets al Barcelonès.

Des d’Arran, nascuda el passat 1 dejuliol, assumim el relleu de lluita deMaulets i l’AJS i ens comprometem adefensar el territori, els espais allibe-rats, la cultura i llengua catalanes percombatre el capitalisme, el patriarcat,els Estats espanyol i francès, mitjan-çant l’organització del jovent en laconstrucció d’un moviment juvenilcohesionat que sigui útil per l’assoli-ment d’un Països Catalans indepen-dents, socialistes i feministes.

MØs info: www.arran.cat

[email protected]

Arran

Pintada dels Jóvens durant una bicicletada.

Jóvens de lesTerres de l’Ebre

Organització política de l’esquerra independentista dels Països Catalans, entenem com a

indestriable la lluita per l’alliberament nacional, social i personal.

Som les Joves de l’Esquerra Independentista al barri, som

joves dels Països Catalans, independentistes, socialistes i

feministes; som el nou nucli d’Arran a Sants.

La l luita pel futur de les comarques centrals

dels Països Catalans .

Des de fa uns anys, jóvens de dife-rents pobles que estudiem i treballema Barcelona vam organitzar-mos ambl’objectiu de construir un movimentque servís per a fer front a diferentsproblemàtiques actuals: nuclears,massificació eòlica, centrals tèrmi-ques, magatzem i plantes de tracta-ment de gas, especulació urbanística iels transvasaments.

Amb el nom de Jóvens de les Te-rres de l’Ebre, vam encetar una novaetapa de lluita en defensa del territo-

ri, una lluita, en definitiva, per ferpossible un futur de dignitat per alsnostres pobles.

ALTAVEU EN DEFENSA DELTERRITORIEl nostre objectiu és fer d’altaveu delscol·lectius i de les plataformes en de-fensa del territori a l’àrea metropolita-na i exportar la lluita ebrenca, així comcrear consciència sobre les conseqüèn-cies de la sobreexplotació i la mercan-tilització dels recursos naturals.

En definitiva, volem fer visible lonostre compromís amb la lluita en de-fensa del territori,i donar un missatgeclar: la joventut ebrenca vol viure enunes terres on se preservi lo paisatge,on no s’especuli en los recursos natu-rals, on es facen projectes i inversions

nals, és la seu operativa de les activi-tats i on fem la majoria d’actes.

A part de donar suport i crear xar-xes a l’àrea metropolitana contra lesagressions al territori, Jóvens ha por-tat activitats al barri de Sants de tipusculturals com xerrades, debats, uncurs de jotes o passis de vídeo i d’al-tres de caire més lúdic; com concerts,tast de vins i sopars, a part de partici-par de la gestió i de les activitats deCan Vies.

Jóvens, tot i ser ebrencs, mos sen-tim part de Sants ja que la nostra acti-vitat al barri va des del 2008, i és enaquest espai on mos hem sentit aco-llits, hem rebut ajuda i solidaritat d’al-tres col·lectius del barri, i on hem tro-bat un espai de lluita.

MØs info: Dijous a les 20h a Can Vies

[email protected]: @Jovens_Ebre

www.jovensebre.org

per a la gent que habita el territori i,en definitiva, volem bastir un futurjust, pròsper i sostenible.

Jóvens de les Terres de l’Ebre és undels col·lectius que participa del con-junt del CSA Can Vies; és l’espai onportem a terme les assemblees setma-

Cartell de presentació d’ARRAN.

ESPAISAUTOGESTIONATS


Decidim okupar perquè la mercanti-lització de l’habitatge fa gairebé im-possible accedir a espais de trobadaper desenvolupar les nostres inquie-tuds, però sobretot, perquè mitjan-çant aquesta opció podem autoorga-nitzar-nos sense tuteles, funcionantper consens i de forma horitzontal,sent l’assemblea l’òrgan de màximasobirania del centre social. En unmarc de capitalisme salvatge com elque duem dècades suportant, la rea-propiació mitjançant l’acció directaés una eina que ens permet crear pe-tits indrets de llibertat on teixir novesrealitats.

Anem adaptant l’espai a les neces-sitats col·lectives que sorgeixen. Aracomptem amb la Kfeta per fer-hi acti-vitats de petit format i com a espai detrobada; la Kpella que ens permet feractivitats amb un format més amplicom ara concerts o xerrades; la salade LA BURXA; el taller, on hi trobemmaterials i eines diverses per apren-dre a ser cada vegada més autosufi-cients, i on s’hi realitzen tallers elèc-trics; el local d’assaig; la cuina; i lessales d’assemblea.

LABORATORI D’EXPERIÈN-CIES, ALTAVEU DE LLUITESDurant aquests 15 anys, Can Vies haestat una escola d’aprenentatgecol·lectiu i de formació assembleàriaper a centenars de persones. Hempogut enriquir-nos les unes de les al-tres gràcies a la diversitat de personesi col·lectius que han confluït enaquest indret, tot creant xarxa sociala partir de pràctiques comunes.

Des dels seus inicis, el CSA ha aco-llit diferents lluites de l’esquerra anti-capitalista que han contribuït a la di-namització del Centre Social, a la ve-gada que Can Vies proporcionava

l’espai per donar a conèixer les reali-tats i alternatives més invisivilitzades.Hi han participat col·lectius políticscom la JIR, Maulets, l’Assemblea d’Es-tudiants de Sants, CJC, Construint,Agon, Negres Tempestes, AJS o la FEL;espais de Contrainformació, com elContra-Infos o LA BURXA; colles de cul-tura popular, tant Diables com la Co-lla Bastonera de Sants; col·lectius degènere com la Guerrilla Travolaka o elTransblock; múltiples grups de músi-ca que duen anys tirant endavant ellocal d’assaig; grups de teatre com lesTeatreres de Can Vies o Teatraviessas;i s’hi han dut a terme tallers de foto-grafia, teatre, ioga, autodefensa, elec-tricitat, etc.

Actualment l’assemblea del centresocial, de la qual participen totes lespersones i col·lectius implicades alcentre social autogestionat (CSA), esreuneix els dimecres a les 20h pergestionar l’espai i traçar-ne la línia po-lítica. Podem trobar-hi Negres Tem-pestes, LA BURXA, els Jóvens de les Te-rres de l’Ebre, la Colla Bastonera deSants, el local d’assaig, el Col·lectiude Sopadors i l’habitatge.

Can Vies neix amb la pretensió dedesenvolupar un projecte social alter-natiu, incidint a l’entorn més proper,el barri de Sants. Formem part i apos-tem per l’Assemblea de Barri de Santsdes dels seus inicis perquè entenemque és l’espai de contrapoder delsmoviments socials del barri des delqual articular alternatives polítiques.També apostem per la coordinacióamb altres col·lectius i pel suport alluites que sentim afins.

CAN VIES VS TMBLa propietat legal de l’edifici la téTransports Metropolitans deBarcelona, de la qual l’Ajuntament

de Barcelona n’és l’accionista majori-tari. Des que vam okupar han intentatfer-nos fora esgrimint la necessitatd’un projecte urbanístic completa-ment antisocial vinculat a l’arribadade l’AVE a Sants. La remodelació hacomportat l’expropiació de veïns iveïnes del barri, i està afectant greu-ment l’estructura històrica i arquitec-tònica de la zona, sent l’exemple mésflagrant el “Calaix de la Vergonya” quetapa les vies partint el barri en dos.

Tot i que Can Vies no hauria deveure’s afectat per aquest projecte, laremodelació ha estat l’excusa per pre-sentar 3 demandes de desnonamentcontra nosaltres. La primera denún-cia, presentada en el moment de l’o-kupació, es van veure obligats a reti-rar-la per la forta pressió exercida alcarrer arrel de l’onada repressiva con-tra els espais okupats. Al 2006 i al2009 van interposar les altres dues iaquesta vegada les vam guanyar al seuterreny —els tribunals— per un defec-te de forma. Aquestes últimes victò-ries van ser possibles gràcies a la im-plicació de centenars de persones enuna de les campanyes més grans ques’han realitzat en defensa d’un espaialliberat.

En aquests 15 anys hem guanyattres demandes, però TMB vol seguirintentant fer-nos fora perquè moles-tem, perquè la nostra manera de ferpolítica escapa del seu control, per-què tot i que tenen el monopoli delpoder i de la repressió, les nostres al-ternatives generen por.

Hem perdut la por, perquè comqueda demostrat, juntes ho podemtot. Can Vies és del barri i a Sants esqueda!

MØs info:www.canvies.barrisants.org

Capçalera de la manifestació en suport al CSA Can Vies contra la tercera demanda de desallotjament.

CSA Can Vies

L’11 de juny de 2011 una riuada demés de 2.000 persones envaïen el po-lígon de Can Batlló, a la Bordeta, iprenien possessió del Bloc Onze, no-va seu dels moviments socials ques’havien aplegat al voltant de la Plata-forma Can Batlló és pel barri.

Va ser una primera victòria en elllarg camí per recuperar aquest espaipostindustrial, a la que han succeïtbatalles diverses que han reportat al-tres naus que ara es fan servir per ma-gatzems dels moviments socials debarri, o negociacions per obrir gransespais al voltant del Bloc Onze i, perquè no, lluitar nau per nau per totCan Batlló.

Però les llegendes no les basteixenles parets o els espais. Les construei-xen les persones. Que dónen vida, ca-da dia, als diversos projectes: la bi-blioteca, l’auditori, el grup d’audiovi-suals, el d’infraestructures, els dedisseny arquitectònic, decoratiu i grà-fic, els tallers d’arts plàstiques, el ro-còdrom, el buc d’assaig, la cuina, elbar, etc.

Cadascú amb el seu projecte, i totsamb el bloc. Assajant noves formes derelació i governança. Estructures ho-ritzontals, economia social, i treballcolze a colze permeten provar la novasocietat per la que molts lluitem.

Tot demostrant que un nou mónés possible. Més just, més solidari imés eficient. Can Batlló avança cap alfutur de la mà del present.

EL BLOC ONZE: LLUITAR,CREAR, CONSTRUIR PODERPOPULARA la nau industrial on hi ha la fletxaamb bobines de fils reciclats s’apostaper un model d’autogestió, autofi-nançament i autosuficiència econò-

mica. Més difícil ara, amb molt perfer, però sense renunciar a construirun pol d’economia social que perme-ti abocar esforços al barri que l’envol-ta i als moviments socials de la ciutati del país.

Governa un ideari basat en la de-mocràcia directa i en l’horitzontalitaten la presa de decisions. L’expectativade benefici és substituïda pel com-promís, la implicació i el suport mu-tu. L’ideari, debatut en jornades detreball i en assemblees, parla d’unprojecte laic i ideològicament plural.Però que ningú es porti a engany. Nosón neutrals. Són plurals des de baix.

Dins de la propera Festa Major dela Bordeta, aquest any hi participaràun nou carrer: el carrer Onze de Juny.El de davant del Bloc Onze. S’estàpreparant festa gran del 12 al 16 desetembre. S’obrirà el bar dins l’espaide trobada, s’inaugurarà la BibliotecaPopular Josep Pons, i hi haurà cinemaa la fresca, concerts, tallers i moltesactivitats infantils.

La Plataforma Can Batlló és pel ba-rri continua endavant. Hi ha moltsmés espais per aconseguir, sobretotun gran parc necessari pel veïnat, id’altres equipaments urgents. Cominici d’un nou curs de reivindica-cions, s’ha convocat a la ciutadania auna reunió el dilluns 17 de setembrea les 19h al Centre Social de Sants(Olzinelles 30).

Convençuts que, a partir de la granexperiència que està representant laciutadania dins Can Batlló, on hi hamolt per fer i tot és possible, s’afegi-ran persones que han vist com elssomnis del poble es tornen realitat.

MØs info: www.canbatllo.org

Can Batlló

Façana del Bloc Onze de Can Batlló.

El 10 de maig de 1997, en el marc d’una cercavila reivindicativa, un grup de joves del

barri de Sants varen alliberar l’edifici situat al carrer Jocs Florals del mateix barri.

D’aquesta okupació va néixer el Centre Social Autogestionat Can Vies.

Vet aquí que la ciutadania va donar un tomb vers la seva

justa reivindicació. Per conquerir Can Batlló, s’han escrit

‘pàgines d’història’. Ara s’està construint la ‘llegenda’.

dical, pretenem actuar en allò con-cret, allà on es produeixen les conse-qüències reals de l’accionar polític ieconòmic al nostre barri.

BIBLIOTECA SOCIALMATEO MORRALOrientada a les ciències socials i leshumanitats i novel·les de ciència fic-ció, amb la intenció d’oferir contin-guts diferents als de les bibliotequesmunicipals.

LLAVORS D’ANARQUIAEls dijous a les 20:30h es reuneix unatrobada informal i intermitent d’indi-vidualistes, egoïstes i altres pàries delgueto. Es reuneixen, és clar, de formaoberta per a discutir, riure, xerrar ocagar-se en la mare de tothom.

DISTRIBUÏDORAMALOBE’EMANeix amb la voluntat de difondre lesnostres idees, proposant llibres com aeines per l’autoformació i, al mateixtemps, per al mer plaer de la lectura.Malobe’ema significa la insubmissaen esperant, ja que la insubmissió ésla millor forma de lluitar i resistir.

A més, hi ha diferents projectesque es reuneixen o utilitzen l’Ateneu,com la Xarxa d’Intercanvi de Sants, elFestival de Cinema Anarquista de Bar-celona, Ràdio Bronka, Negres Tempes-tes i el Febrer Llibertari.

MØs info: Maria Victoria,10

www.ateneullibertari.info



Entrada de l’Ateneu Llibertari de Sants.

Ateneu Llibertari

Espai Obert

Som veïns i veïnes de Sants, algunesvenim d’altres ciutats i altres territoris.La nostra procedència no importa,ens uneixen uns valors, unes idees.

Sabem que els que tenen el podersocial i econòmic disposen dels mit-jans de comunicació, de les escoles ide les universitats. Tenen la capacitatde fer-nos pensar que sense ells nopodem viure, que la cultura que hemd’aprendre és la de la submissió i l’ac-ceptació d’allò establert.

Per a sobreviure, veiem necessarila creació d’una cultura pròpia basa-da en valors i idees, com la solidaritati el suport mutu entre iguals. Veiemnecessari fer saber que no necessitema ningú que ens digui què fer amb lesnostres vides, i treballar en l’autoor-ganització de la gent.

Ser capaços de dotar de vida l’Ate-neu ens suposa un pas endavant en elnostre camí. I és aquí on entres tu.Volem que tots aquells que es veginreconeguts en aquest camí, puguingaudir de l’espai que és l’Ateneu, i de-manem que no s’estiguin d’utilitzar-loper al que necessitin.

A l’Ateneu, a més, es reuneixen deforma periòdica diferents col·lectius iprojectes:

UNIVERSITAT LLIURE DESANTSEs reformula, es redefineix i es reafir-ma, des de la crítica a les estructureseducatives actuals fonamentades enl’adoctrinament social i la mercantilit-zació del coneixement. És per tot aixòque la Universitat Lliure recupera

energies i engreixa de nou motorsper engegar projectes en forma degrups d’autoaprenentatge de treball,en paral·lel i confluint amb tallers, xe-rrades i activitats. Pretenem així tro-bar noves formes d’intercanviar co-

neixements i donar una continuïtat alprojecte.

ACCIÓ LLIBERTÀRIA DESANTSEs crea com un espai de trobada i re-

ferència de les anarquistes al barri,per fer una anàlisi estructural de l’ac-tual sistema de dominació i dur a ter-me una confrontació ideològica ipràctica des dels plantejaments lliber-taris. A través d’una anàlisi global i ra-

L’Espai Obert és un projecte oncol·lectius i individualitats es dotend’una infraestructura que els permet

treballar en diferents àmbits de trans-formació social, i que vol donar res-posta a necessitats de comunicació,

reunió, accions socials artístiques, ai-xí com moltes altres.

Tenen cabuda tots aquells projec-tes i accions que comparteixenaquests objectius i el tarannà detransformació social en clau de recer-ca de la llibertat i de les revolucionsquotidianes.

El seu esperit i forma d’organitza-ció són llibertaris i s’articula a travésd’una assemblea general i d’assem-blees permanents de funcionament.El local es manté mitjançant les quo-

tes dels socis i dels col·lectius que elconformen.

15 ANYS CREANT ESPAIOBERTL’Espai Obert és un projecte amb his-tòria. Fa 15 anys que va obrir les por-tes al carrer Blasco de Garay del PobleSec, amb la idea de cercar espaisoberts antagònics al model socio-ur-bà que s’imposava. Al 2005 es vantraslladar al carrer Violant d’Hongria,71, integrant-se activament al teixitsocial de Sants.

L’Espai Obert ha acollit al llarg deltemps diferents col·lectius com la re-vista d’informació crítica i pensament“Polèmica”; el Contrainfos; elcol·lectiu d’edició de llibres i de de-bat Etcétera; el col·lectiu de consumcrític Panxa Contenta; el Centre deRecursos Pedagògics Llibertàris JosefaMartín Luengo; l’Ateneu Llibertari delPoble Sec, o la Manduca, un col·lectiude menjars per encàrrec que apostaper la cuina elaborada amb productesde temporada procedents de l’agri-cultura ecològica i de proximitat.

També és un espai que ha acollitxerrades, trobades i reunions de dife-rents col·lectius assemblearis iautogestionats, com l’Assemblea deBarri de Sants, el FebrerLlibertari, l’Assemblea Indignada deSants, entre d’altres, a més d’activitatscom tallers de teatre, sopars, videofò-

rums, etc. A l’Espai Obert també espoden trobar diferents serveis comsón la sala d’actes amb capacitat per aunes 200 persones, servei de bar, lo-cals per col·lectius assemblearis i au-togestionats, sales de reunions, cuinai servei de càtering, distribució de car-tells, pamflets i publicacions dimartsa partir de les 19h, per portar les vos-tres publicacions o agafar-ne d’altres,venda de llibres, etc.

AUTOFINANÇAMENT IAUTOGESTIÓEn un col·lectiu com l’Espai Obertl’autofinançament es el que dóna lallibertat d’acció.

Això només s’assoleix amb les quo-tes mensuals de 6 euros, 10 euros oaltres quantitats dels socis que podengaudir d’utilitzar l’espai per a ús per-sonal gratuïtament (celebracions, ac-tes, aniversaris...), ple dret de partici-pació i decisió a la coordinadora i as-semblea general, preus especials coma soci del servei de bar, informació deles activitats que es porten a terme, imolt més.

MØs info: Violant d’Hongria, 71, 1er.

[email protected]: de dilluns a divendres de

18h a 22h.www.espaiobert.org

Concert a l’Espai Obert.

Qui som? Som aquelles que no hem renunciat a lluitar per una societat o una

vida millor, igualitària, lliure de dirigismes i en la que puguem ser els amos de

les nostres decisions.

D’esperit llibertari, aquest veterà centre social allotja a

nombrosos col·lectius i projectes, i ofereix les ins-

tal·lacions i infraestructures al col·lectius de base.



El Casal Independentista de Sants“Jaume Compte” (CIS) va néixerl’any 1990 amb l’objectiu de crear unespai polític que disposés d’una in-fraestructura pròpia per poder donarsolucions als problemes més directesdel nostre entorn i des d’on poderdenunciar amb decisió i fermesa la re-pressió i opressió que pateix el poblecatalà, des d’on proposar alternatives,des d’on poder treballar per a la llen-gua i la cultura del nostre poble. Endefinitiva, un nou espai que projectésla veu de l’esquerra independentista.

Ara, 22 anys més tard més tard iamb l’esforç de tots i totes, consolidati estès aquell projecte, hi continuemtreballant perquè la independència ila justícia social als Països Catalans es-devinguin una realitat.

El Casal té un funcionament as-sembleari. L’òrgan màxim de decisióés l’assemblea general, que es realitzacada any, hi poden participar totes lespersones que són sòcies del casal i s’-hi decideixen les grans temàtiquesque es treballaran durant l’any des dela gestora, que es reuneix els dime-cres per coordinar les activitats ques’hi estan portant a terme. El Casals’estructura en comissions que treba-llen les decisions preses pels òrgansanteriors.

Perquè la feina sigui més efectiva,coordinada i tingui més ressò, el Ca-sal manté contacte i col·labora ambdiferents entitats, col·lectius, centressocials, etc. tant de Sants com d’arreudels Països Catalans per traslladar eldebat d’aquestes a la gestora i poder-hi col·laborar.

El Casal ha impulsat l’Esquerra Inde-pendentista de Sants, on hi partici-pen els col·lectius i les persones delbarri que formen part d’aquest espaipolític, amb la intenció de treballarconjuntament i visibilitzar al barri eltreball que desenvolupen les perso-nes de l’esquerra independentista.

Són molts els col·lectius i organit-zacions polítiques que han treballaten el sí del casal. Actualment, s’hi reu-neixen amb periodicitat la Candidatu-ra d’Unitat Popular, Endavant, Arran,la Plataforma La Lleialtat Santsenca,Casus Bèlit, CJPC, cooperativa deconsum Faves Comptades, i l’Esque-rra Independentista de Sants.

QUÈ FEM?Per assolir els objectius que ens hemproposat i anar estenent la idea de pa-ís que volem, el Casal du a terme diver-ses activitats de tota mena: polítiques,lúdiques, socials, etc. com ara:– Calçotada popular: amb els anys haaconseguit esdevenir un acte reivindi-catiu molt arrelat al barri.– Revetlla de Sant Joan: celebrem elsolstici d’estiu i la festa nacional delsPaïsos Catalans amb un bon sopar, mú-sica i foc.– Festa Major: a finals d’agost el Casales vesteix de Festa Major i col·laboraamb les entitats del barri en la FestaMajor Alternativa.– Acte 10 de setembre: des de l’any2000, i en commemoració de l’11 deSetembre de 1714, organitzem un actepolític per reivindicar la llibertat arra-bassada fa tres segles.– Caga tió: amb l’arribada del Nadal

reivindiquem les tradicions popularsfent que tota la canalla faci cagar el tióamb tallers i animació infantil.– Festa de Cap d’any: donem la ben-vinguda al nou any amb una festa po-pular i de barri que ha esdevingut mul-titudinària.

A més, el Casal impulsa altres pro-jectes:– Grup de consum crític Faves Comp-tades: les sòcies i socis del casal enshem organitzat per tenir cada setmanaproductes ecològics i de proximitat,tractant directament amb pageses iproveïdores.– Equip de bèlit: recuperem aquestjoc tradicional i sovint oblidat del nos-tre poble.– Colla Bastonera de Sants: donem su-port i impulsem la cultura popular.L’espai del Casal és també un espaiobert al barri:– Espai cultural: obert a les diferentsexpressions de la cultura, per presen-tacions de llibres, concerts de cantau-tores, exposicions, tast de vins, etc.– Espai social: els socis i sòcies podensol·licitar les instal·lacions per celebraraniversaris, dinars, trobades familiarso d’amics, etc.– Sales de reunions: una de les fun-cions bàsiques és oferir l’espai i les in-fraestructures a l’esquerra indepen-dentista i al moviment popular. És peraixò que és seu de reunions tant de lesorganitzacions del Casal, com de lesdel barri, de la ciutat i dels Països Cata-lans que ho demanen.

MØs info: cis-jaumecompte.cat

Xerrada al local del Casal.

CasalIndependentista

El Centre Social de Sants és una asso-ciació de veïns i veïnes sense ànim delucre. Les seves finalitats principalssón promoure unes bones condicionsde vida de les persones en tots els seusaspectes: social, urbà, cultural i educa-tiu; defensar davant les administra-cions els drets col·lectius i individualsdels veïns; donar suport a les reivindi-cacions veïnals que es creguin oportu-nes, de cara a la millora del barri icol·laborar amb les diferents adminis-tracions, fer el seguiment, o formarpart de comissions en les accions quepromoguin millores per la qualitat devida dels ciutadans del districte deSants-Montjuïc.

També té la funció d’atendre i do-nar suport als col·lectius menys afavo-rits, discriminats o en perill d’exclusiósocial; donar suport a les persones ocol·lectius d’immigrants de cara a afa-vorir la seva cohesió social i contribuiral redreçament de la consciènciacol·lectiva en un sentit popular, catalài democràtic.

Per assolir aquestes finalitats duema terme activitats com assessoramentindividual i col·lectiu a les persones iactivitats socials en benefici de la co-munitat; també oferim els locals del’associació a grups amb necessitat depunts de trobada o de domicili social ifem activitats de formació i lúdiques.

El Centre Social també s’associa oes federa amb altres entitats o federa-cions a fi i efecte d’assolir una majorparticipació en les reivindicacions veï-nals. Ens declarem independents dequalsevol opció política de partit o dequalsevol poder institucionalitzat. Aixídoncs, ens reservem el dret de posi-

cionar-nos políticament en qualsevoltema que pugui afectar a la ciutadaniaen general i del barri en particular.

L’assemblea general de socis i sòciesés l’òrgan sobirà que escull a la JuntaDirectiva que regeix, administra i repre-senta la nostra associació.

Ens financem de les aportacionsdels socis i sòcies, dels donatius delsveïns i veïnes, i de les col·laboracionsde les entitats i col·lectius que utilitzenels locals de l’associació, així com delsajuts i subvencions que sol·licita, perprojectes i activitats, a les administra-cions públiques.

MILLORANT LA QUALITATDE VIDAAL BARRIEl local del Centre Social de Sants haestat obert, des de la seva fundació, amultitud d’iniciatives adreçades a la mi-llora de les condicions de qualitat de vi-da del barri i de la societat que ens hatocat viure.

Aquestes iniciatives tenen com apunt comú que han estat impulsadesper col·lectius o entitats que han realit-zat part, o totes, de les activitats al localdel carrer Olzinelles que ha esdevingut,per moltes d’elles, la seva seu social. Lallista d’entitats que han passat totsaquests anys pel Centre Social és moltllarga i abraça un ventall d’àmbits d’ac-tuació molt ampli: culturals, socials,educatius, lúdics, etc., i ha permès ofe-rir al veïnat els seus serveis i activitats.A l’actualitat, una vintena llarga d’enti-tats i col·lectius de-senvolupen les se-ves activitats al Centre Social de Sants.

MØs info: www.centresocialdesants.org

Centre Socialde Sants

Carpa del Centre Social de Sants al Firentitats 2012.

Omplir-se de raó, treballar per proposar solucions, obrir

la mà a la negociació i després tancar el puny, si cal, a les

mobilitzacions. Aquest ha estat el cercle virtuós que ha

servit per a convertir el Centre Social en un referent de

lluita i compromís als barris de Sants.

El Casal és una associació de base, unitària, reivindicativa i dinàmica, que aglutina les

persones independentistes i d’esquerres de Sants, i que té l’objectiu de ser una eina efi-

caç en la lluita per la llibertat dels Països Catalans des d’una perspectiva inequívocament

de classe i emmarcada en la realitat més immediata que ens envolta: la vila de Sants.


L’al

trem

apadeSa

nts

1.CSA

CANVIES

LaBu

rxa

Negres

Tempe

stes

Colla

Baston

erade

Sants

Jóve

ns2.CENTRESOCIALDESANTS

Escletxa

Trob

adaAfec

tats

Hab

itatge

3.CANBATLLÓ

Bloc

Onz

e,Biblioteca

Popu

larJ

osep

Pons

(Xarxa

Bibliotequ

esSo

cials)

Diables

deSa

nts

4.ATENEU

LLIBERTARIDESANTS

AccióLlibertària

deSa

nts

Biblioteca

Social

Mateo

Mor

ral(

XarxaBibliotequ

esSo

cials)

Universit

atLL

iure

5.ESPAIOBERT

Col·lec

tiude

Cons

umCr

íticPa

nxaCo

nten

taCe

ntre

deRe

cursos

Peda

gògics

Llibertàris

Josefa

Martín

Luen

goBiblioteca

Lilia

nWolfe

(Xarxa

Bibliotequ

esSo

cials)

LaMan

duca

6.CASALINDEPENDENTISTADESANTS

JAUMECOMPTE

Cope

rativ

ade

Cons

umFa

vesC

omptad

esCa

susB

èlit

Enda

vant

Sants

ArranSa

nts

7.ASSEMBLEAINDIGNADADESANTS

ASSEMBLEAGROGADESANTS

XARXA

INTERCANVIDESANTS

8.TERRAD’ESCUDELLA

COOP57

9.PIMPAMFILMS

10.CASTELLERSDESANTS

11.LACOL

12.CIUTATINVISIBLE

Centre

deDoc

umen

tacióde

lsmov

imen

tsso

cials(

XarxaBibliotequ

esSo

cials)

Universit

atIn

visib

leTETERIAMALEA

13.DIVENDRES

FARÀNDULA

14.LALLEIALTAT

SANTSENCA

15.HORTETLA

FARGA

16.CREACIÓNPOSITIVA

17.TATANET

18.COOPERATIVADECONSUMGERMINAL

19.KOITTONCLUB

Agost de 2012 03

PROGRAMACIÓ FESTA MAJOR 2012

PLAÇADELA FARGADIUMENGE1910.00hTraca i cercavila Triangle deSants11.00hConcurs dedibuix i jocs ambmúsica i sorpreses14.00hVermutper als socis17.00hCampionat deparxís sènior23.00hDiscoBeachPartyDILLUNS2010.00hCastells inflables13.o0hGuerra d’escuma17:00hConcurs deplastilina17.30hBingo23.00hYoris El Tigrede laFarga iAn-gelitosNegrosDIMARTS2110.00h Salsitxadapopular10.30hCampionat deparxís infantil18.00hBerenar pels avis i OrquestraSelvatana23.00hBall ambOrquestraSelvatanaDIMECRES2210.30hTallers infantils14.00hMongetada17.30hBingo23.00hOrquestraMontecarloDIJOUS2310.00hPiscina amb jocs aquàtics11.00hCampionat de remígio17.00hPiscina ambboles humanes21.00h Sopar de germanor i bingoDIVENDRES2410.00hCursa atlètica17.30hXocolatada i animació infan-til19:00hDiscoteca infantil21.00hMúsica amb Icegroup iDjWilden vs Dj Eneko21 (IceNight)DISSABTE2511.00hGuerra d’aigua14:00h Entregadepremis17.30h Sardanes Cobla Baix Llobre-gat23.00hShowdelacomissió i traca

ROBRENYODIUMENGE1913.00hTracad’inici14.00hVermutd’inauguració14:30h Inscripcions campionat dedòmino17.00hCampionat dedòmino18.00hBingopopular23.00h Ball ambAquariumDILLUNS2013.30hConcurs culinaris de truites,tripa i pastissos17.00hCampionat dedòmino19:30h Lliurament del premis Ca-rrers a l’Espanya Industrial23.00hDiscomòbil Festival SoundDIMARTS2114.00h Sardinada17.00hCampionat dedòmino18.00hBingo22.00h Sopar de germanor23.00hBall ambKràterDIMECRES2213.00h25Aniversari FM al carrer Ro-brenyoambbatucada ElsDiablots

17.00hCampionat dedòmino18.00hBerenar per a la gent gran iactuació deMoonStar19.30hBingopopular23.00hKaraoke J.M.MirDIJOUS2313.30hConcurs d’allioli14.00hBotifarradaamb seques17.00h Final campionat dedòmino18.00hXocolatada, pallassosDandyClows i parc d’inflables22.00hHavaneres ambSonde l’Ha-vana i romcremat00.00hDiscomòbilDIVENDRES2412.00hGimcana infantil17.30h Taller infantil de dibuix18.30h Salsitxadapopular23.00hBall ambOrquestraABSbandDISSABTE2511.00h Intercanvi de xapes de cava13.00h Lliurament depremis14.00hCloendade la comissió18.00hBingopopular23.00hDiscomòbil 70, 80, 90 ambCocodrilo Clubd’AlbertMalla i traca

ROSÉSDIUMENGE1911.00hTraca i gegants17.00hBingo22.30hDiscomòbilDILLUNS2011.00h Jocs infantils: cucs ambglo-bus17.00hPallassos22.00hHavaneres ambMontjuïc23.30hBingoDIMARTS2111.00h Jocs infantils: aquarel·les17.00hBingo22.30hMúsica ambGrupZoom00.00hTribut: Elvis PresleyDIMECRES2211.00h Jocs infantils: collage14.30hDinar dels socis17:30h Jocs infantils:màgia18:30hCasar-te amb l’Elvis Presley22.30hBingoDIJOUS2310.00h Sardinada11.00h Jocs infantils: fang18.00hOrquestra Costablanca19.00h Exhibició de swing22.30hOrquestra CostablancaDIVENDRES2410.00hPuntaires10.30h Salsitxadapopular11.00h Jocs infantils: papallones17.00h Jocs infantils: inflables22.30hActuació de Los de SiempreDISSABTE 2511.00h Jocs infantils: plastilina14.30hDinar de gala17.00hBingo22.30hActuació: Quartet BlueMa-resme

SAGUNTDIUMENGE1910.00hTraca i cercavila amb Taba-lers deBocs deCanRosés i la Repu-bli-k de l’Avern13.00hVermutpels socis i sòcies18.00h Festa de l’escuma

22.00hCinemaa la fresca: “Up!”(amb frankfurts i crispetes)DILLUNS2019.00hConcurs de coques dolces isalades21.00hBotifarrada (gratuït socis)21.30hBingoDIMARTS2110.00h Surt a esmorzar al carrer18.00hPallassosArlequí19.00hXocolatada22.00hNit Jove: El Nota (hiphop) i LaTerrasseta dePeixens (rumba)DIJOUS2311.30h Jocs per la canalla18.00h Sardanes amb laCobla BaixLlobregat19.00h Sardinada i Bingo22.00hNit demúsica 60, 70, 80DIVENDRES2418.00hTitelles Babi19.00h Jocs de cucanya (cursa desacs, trencar l’olla, l’ou comballa,arrencar cebes…)22.30hHavaneres ambPiratesDISSABTE 2511.00hMulla’t, enfarina’t i banya’ten confeti21.00h Sopar de germanor22.30hBall ambNovaMusic Band

SANTA CECÍLIADIUMENGE1909.00hTraca09.30h Esmorzar (tiquet)18.00hTaller infantil22.30hBall ambGerad LópezDILLUNS2019.00hRecollidadepremis21.30h Sopar d’avis i àvies del carrer22.30hHavaneres Port Vell i romcre-matDIMARTS2114.00hBotifarrada (tiquet)18.00hManualitats amb la Sra. Julia20.00hDegustació deproductesme-xicans (Tacuba)23.00h Espectacle de llum i sò ambDj SisoDIMECRES22Tot el dia Festa infantil amb inflables18.00h Salsitxada21.30h Sopar de germanor (tiquet)DIJOUS2312.00hGuerra d’aigua17.00hXocolatada infantil18.00h Jocs infantils i exposició depuntaires23.00hBall ambSalsaborDIVENDRES2414.00h Sardinada (tiquet)18.00hManualitats amb la Sra. Julia20.30h Festa del frankfurt (tiquet)23.00hRevival dels 70, 80 i 90DISSABTE 2514.00hVermut fi de festa23.00hBall amb l’OrquestraQuartz

VALLADOLIDDIUMENGE1911.45h Sardanes: Principal del Llo-bregat23.00hRock ambWhite RussiansDILLUNS20Matí - Pallassos, l’evocador, patufet

23.00hCoverkingsDIMARTS2111.00hBotifarrada23.00h Sopar de germanor i el DuoCelesteDIMECRES2211.00h SardinadaDIJOUS2317.30hBerenar dels avis + festival demàgia i el tenor Pier23.00hDiscomòbil RobertDIVENDRES2412.30hVermutpopular18.00hXocolatada23.00hOrquestra CelesteDISSABTE25Mati i tarda -Mercat22.30hHavaneres ambMar Endins

VALLESPIRDIUMENGE1911.00hTracad’inauguració13.00hAperitiu socis18.30h Sardanes amb laCobla SantJordi Ciutat deBarcelona. Concursde colles improvisades23.00hDiscomòbilDILLUNS2011.00h Jocs al carrer per lamainada19.00h Entregadepremis als carrersguarnits al Parc de l’Espanya Indus-trial23.00hHavaneres ambel grupPortBo i romcrematDIMARTS2111.00h Jocs per a la quitxalla18.30hBerenar gent gran i animacióa càrrec de JosepAlfonsea22.30h Sopar de germanor i bingoDIMECRES2213.00h Salvitxada18.00hTrobada intercanvi xapes decava+ exhibició canina23.00hBall a determinarDIJOUS2310.00hTrobadadepuntaires18.00hXocolatadaper a la quitxalla(tiquets) amb inflables al carrer23.00hDiscomòbilDIVENDRES2410.00hOferna floral a Sant Barto-meu11.00hMercat al carrer (tot el dia)23.00hBall amb l’orquestra Tremen-daDISSABTE2515.00hPaella d’arròs (tiquets) i bin-go23.00hBall ambLoPetit Comité i tra-ca final fi de festa

VALLESPIRDEBAIX

DIUMENGE19Pregóper part de la presidenta i tra-ca inicial16hPatinadapopularVespre - PunxadiscsDILLUNS20Animació amb teatre al carrerVespre - Festival de curtmetratgesDIMARTS21Concurs depintura

Tarda - Juerga rumberaNit - Nit demàgia per part de l’AMICDIMECRES22Taller debicicletesNit - Nit de rock imetalDIJOUS23Migdia - FideuàpopularTarda -MilongaargentinaNit - Concert TheRigodonians+Ma-lakatónDIVENDRES24Migdia - Sardinada/salsitxadapopu-larNit - Concerts de Temps+ ElNota(ambEvil Empire) +Dj BelDISSABTE25Migdia/tarda - El Nucli (jocs de taula)Tarda - Bastoners, castellers, foc imusica: CremaPica PujaNit - Concerts d’Evil Empire +Huma-reda+ La Funkoteka+DJMerey

CALBORINOTCASTELLERSDE

SANTSDIUMENGE1919.00hTracad’inauguracióDILLUNS2018.00hXocolatada19.00hAnimació infantil amb JaumeBarri22.00hCinemaa la fresca00.00hPDMelindroDIMARTS2118.00hXocolatada19.00hAssaig al carrer20.00hConcurs de garrotins22.00h LaRepúbli-k de l’Avern (taba-lers)23.00hPDMelindroDIMECRES2221.00h Sopar de FestaMajor22.00 Projecció Barça-Madrid23.45hMiquel del RoigDIJOUS23De18a02hFira d’artesans22.30h LaMataNegra00.15h Els Surfing SirlesDIVENDRES24De18a02hFira d’artesans21.00hAssaig al carrer23.15hTerratombats01.15hTxarangoDISSABTE2511.00hCampionats debotifarra i demàgic13.00hConcert vermut ambEt Fa-remunBombo14.00hBotifarradapopularDe 18a03hFira d’artesans20.00hPilar caminant22.00hMadSkouts23.30hMocambo01.15hPirat’s SoundSistemaDISSABTE2612.00hActuació castellera ambelsCastellers de Sants i elsMinyonsdeTerrassa

TMB torna a trucar a la porta

Agost de 2012 04

Documents

La Burxa 165 - Agost 2012