70-octubre-2012

7/29/2019 70-octubre-2012

1/22

Peridic digital - nm. 70 -octubre- 2012 - Tercera poca

7/29/2019 70-octubre-2012

2/22

2Emporion nm. 70 -octubre- 2012

editorial

Editorial

Notces-perSantiSat

Quinosapescriureencatal?(27) -perJaumeBassa

s ltica, estpid! -per Joan Surroca i

Sens

MaredeDudelaFossaEsglsiadUll-perMercPags

Atents als missatges del planeta - perAlbertLlaussiPascual

Elsmeusautorspreferits(2)-perAdriArboix

Elprojecteque illusiona:INDEPENDN-CIA-perJordiBellapart

LaDiadadelOnzedeSetembredel2012aBarcelona-perSantiSat

Festivals,caminsderondaiaccicultural-perJordiReynsLpez

Memriade lAteneuMontgr2) - per-JaumeBassaPasqual

Parlaralabanyera-JavierZuloaga

Retallsdememria-LlucSalIFerrer

Senexviverepugna-JosepAgudo

La cuina de la Catrina - per CaterinaBosch

Poemesdarreudelmn - per SusannaBautista

Alaguaitdelnostrepatrimoni

Cinemaiespectacles-perJordiBellapart

sumari Un horitz nou per a CatalunyaEl dia 27 de setembre passat, amb 84 vots a avor de 131 emesos, el Parlament de Catalunya

va aprovar convocar una consulta per exercir el dret a l'autodeterminaci durant la prxima

legislatura. Una mplia majoria avalava aix la resoluci presentada per CiU i ERC amb el su-

port d'ICV i de SI i l'abstenci del PSC. S'ha dit que aquell dia potser ser el ms important dels

ltims tres-cents anys al nostre pas.

En els primers moments del Debat de Poltica General el president Artur Mas havia anun-ciat la de la legislatura i la convocatria d'eleccions perqu un nou govern poss en marxa

el procs cap a la consulta, amb consens amb Madrid o sense. Va ser el colo d'una srie

d'esdeveniments poltics que ens havien sacsejat durant setze dies, iniciada amb la massi-

va maniestaci de l'11 de setembre sota el lema "Catalunya nou Estat d'Europa", seguida

l'endem de l'anunci que ens eia el president d'un procs destinat a dotar el pas d'estructures

d'Estat. "Res no ser cil, per tot s possible", ens va dir.

Que no seria cil ho varen traslluir immediatament les reaccions del govern central, pre-

sidents autonmics, partits d'mbit estatal, i una inslita carta del rei parlant de quimeres.

Algunes veus negaven validesa a la maniestaci: sumaven ms els que no hi van ser. Com va

dir el president Mas al Parlament, noms hi ha una manera de saber si tots els que no hi varen

anar estan contra l'Estat propi, i si hi estan a avor tots els que hi eren: que ho diguin les urnes.En paraules de Mas, "aquest cop no votar el Congrs, aquest cop votar el poble catal".

El govern espanyol no havia deixat alternativa. El dia 20 el president Rajoy havia barrat el

pas a la proposta de pacte scal aprovat pel Parlament de Catalunya i el president Mas va

apellar a l'nica soluci democrtica viable desprs del racs previ dels intents de l'Estatut i

del Pacte Fiscal: Catalunya havia d'iniciar la seva transici nacional basada en el dret a decidir.

La reacci dels mitjans de comunicaci de Madrid varen ser viscerals, com solen. Esperana-

dors, en canvi, molts comentaris de la premsa estrangera, i tamb algunes veus del mn di-

plomtic, com la de l'ambaixador americ, que va mostrar respecte davant la serenitat del

procs encetat pels catalans.

Un procs que ser molt costerut. s cert que la massa social per demanar la independncia

ha crescut de orma considerable, per la posici contrria s molt orta. Segons estimacionsocials, l'any 1996 el suport de la poblaci a la independncia es calculava en un 34% (en

contra 53%, abstenci 11%), l'any 2011 en un 41% (en contra 23%, abstenci 25%) i el juny del

2012 era de 51% (en contra 21%, abstenci 21%). Sn percentatges alts, per no garanteixen

una majoria segura de cara a un reerndum.

Insistim-hi, res no ser cil. Cal no oblidar els importants grups socials contraris a l'Estat propi,

d'entre ells les infuents organitzacions empresarials i les elits econmiques, que s'han limitat

a er el possible per evitar la trencadissa i a deplorar l'absncia de dileg. Tampoc no es pot

menystenir l'angoixa de molts empresaris que no han assolit nivells sucients d'exportaci

per contemplar amb tranquillitat la possible prdua per algun temps del seu nic mercat, ni

els nous aturats que aix podria comportar. Tanmateix, enront d'aquesta postura deensiva,

Mas va desgranar en el seu discurs al Parlament les grans possibilitats econmiques de Cata-lunya si arriba a tenir la possibilitat de decidir.

Pel que a als partits poltics, a la clara postura independentista de a anys d'ERC, i ms tard

de SI, s'hi han sumat de orma progressiva, i han donat una ora impressionant al moviment,

l'actitud sobiranista decidida de CiU, i la de ICV, tan important per atraure les classes treba-

7/29/2019 70-octubre-2012

3/22


lladores, perjudicades per la crisi i les retallades. Mentrestant, el PSC (i ara el PSOE) insisteixen en la proposta d'una nova relaci ederal amb

Espanya, i no cal parlar de l'actitud del PP o de Ciutadans, deensors a ultrana de la "indissoluble unitat de la naci espanyola".

Ara tocar als electors d'escollir, votant amb el cor i amb el cap, la proposta ms atractiva d'entre les que presentar en el seu programa cada

partit. Durant la campanya serem sotmesos a una gran pressi, i potser a molta por. Des d'Emporion, a l'expectativa dels resultats, contemplem

el marasme d'una Espanya decaiguda, que els ltims anys ha estat menystenint Catalunya i els catalans, i ens aegim a aquells que veuen ambentusiasme la possibilitat d'encaminar-nos cap a un nou horitz, conscients tanmateix que, capgirant la rase, "tot s possible, per res no ser

cil".

NotciesSanti Sat

La Diada de lOnze de Setembre a Barcelo-na, Torroella i lEstartit

Onze de Setembre a Barcelona

Lacte al parc de la Ciutadella volia remem-orar els ets i les personalitats rellevants de lanostra cultura catalana, i la periodista Mnica

Terribas en ou la veu. Lectura de poemes itextos dautors catalans i peces musicals. Leseemrides recordades: el naixement dAnto-ni Maria Alcover, el de Xavier Montsalvatge,de Pere Calders, Tsner i Joan Sales, la mortdEduard Toldr, de Manuel Blancaort, deFrederic Mompou, de J. V. Foix, de Gabriel Fer-rater, i de Francesc Pujols. ledici de Laplaa delDiamant, la undaci dEdicions 62, ledici delllibre de Joan Fuster Nosaltres, els valencians. Laimatge de la Diada ha recordat Antoni Tpies,gura cabdal de lart del segle XX i catal uni-versal, que va morir el mes de ebrer passat.

La tradicional orena al monument de Ra-ael Casanova a Barcelona. La delegaci dela Generalitat, va ser la primera a dipositarla seva orena, encapalada per Artur Mas,que va armar que lesperit que va er possi-ble la Constituci el 1978 sha trencat. Algva collocar a la m de Rael Casanova unabandera independentista, que va criticar du-rament Alberto Fernndez Daz. Xavier Trias,va demanar als barcelonins que pengin ban-deres catalanes als balcons. Nria de Gispert,va er una crida a la unitat i que els catalans

siguin reivindicatius. El president del PSC,Isidre Molas, va assegurar que les regles de

joc que es van pactar durant la Transici con-tinuen vigents.

La maniestaci a Barcelona Catalunya unnou estat a Europa Ha signicat realmentun punt dinfexi i de canvi. El nmero demaniestants va superar el mili i mig (600 milsegons la Delegaci del Govern central), arri-bats de tots els punts de Catalunya. Famliessenceres, avis, pares i lls, ns i tot nens debolquers, amb llibertat i sense por per rec-lamar que Catalunya sigui un nou estat dinsdEuropa. Ha estat, sens dubte, la ms im-portant de tota la histria recent de Catalun-ya. Per la seva tranversalitat i el et que la con-voqus la societat civil, lAssemblea NacionalCatalana, presidida per Carme Forcadell. I elcrit que anava dirigit als nostres governants,

i a tots els partits: Escolteu el poble. La re-sposta del president: Res no ser cil, pertot s possible.

LOnze de Setembre a Torroella de Montgr

La senyera i lestelada al castell del Mont-grEl dia 11 de setembre varen lluir damunt

de tot el mur del castell del Montgr i ben vis-ibles des de la vila, dues banderes catalanes,la senyera i lestelada Ensenyes que varenpenjar respectivament CDC i ERC.

Exposici El somni republic, a la Capel-la de Sant Antoni Lexposici, creada per laCasa de Cultura de Girona, mostrava la tasca iobjectius daquest somni, la repblica, des de1900 ns a 1936. i que, amb la collaboracide lrea de Cultura, Joventut i Festes, ha in-cls documentaci de la nostra vila. Moltsoren els partits que sorgiren en aquestesdates que sanaren usionant i absorbent:

1900-Partit Republic Democrtic Federal,Centre Nacionalista Republic. Joventut Re-publicana de Lleida, Uni Republicana, Fra-ternitat Republicana, Partido RepublicanoRadical, Lliga Regionalista. 1910-Uni Fed-eral Nacionalista Republicana, Partido Re-ormista, Esquerra Catalanista, Bloc Republic

Autonomista, Partit Republic Catal, AcciCatalana.1920-Estat Catal, Partit RepublicFederal Nacionalista de les Comarques Gi-ronines, setmanari LOpini, Acci Republicanade Catalunya.1930-Esquerra Republicanade Catalunya, Partit Catalanista Republic.

(En negreta, els grups ms rellevants del re-publicanisme catal.)

Conerncia LEmpord, epicen-tre republic: la realitat del miteA crrec de Xavier Diez, doctor en histriacontempornia, que va onamentar-la en lescaracterstiques del nostre espai i paisatgei en la categoria de personatges com JosepPla (individualista i deensor de la llibertat)i de Joan Maragall (lEmpord), Carles Raola(ausellat el 1939), dun Empord obert a totsels vents, crulla histrica de cultures, ambcert humus republic... Per er un pas enda-

vant dacord amb les nostres possibilitats.

Cant dels segadors A la plaa de la Vila isota les voltes de la Casa de la Vila, el Cor An-selm Viola i la Coral del Recer varen interpre-tar un reguitzell de cants, que va comenaramb el Cant de la senyera, Els segadors, La Balanguera, Unpas petit, Lestaca... Un veritable regal per a la di-ada!

Sardanes Amb la Cobla Foment del Montgr,que eren les delcies dels balladors i dels queles escoltaven. En una diada que possible-ment ha marcat un punt dinfexi: un abans iun desprs de la Diada de Catalunya de lany2012.

Sopar del Recer amb motiu de la Di-ada de lOnze de Setembre Lloc:a plaa dEspanya i, a continuaci,

Ball amb el conjunt Trnsit.LOnze de Setembre a lEstartit

A la plaa de lEsglsia, especial mu-sical Entre monosllabs, de Rosa Pou.Concert de cant coral amb Els

7/29/2019 70-octubre-2012

4/22


Passerells. A la plaa de la Llevantina.Activitats que ha organitzat lAjuntament deTorroella de Montgr-rea de Cultura, Joven-tut i Festes, i el Consell Municipal de lEstartit,amb la collaboraci de la Diputaci de Giro-na, el Cor Anselm Viola, la Coral del Recer, la

llar de jubilats El Recer, lAssociaci de JovesThe Salats i la coral Els Passerells.

25, 26 i 27 de setembre 2012 - En situa-cions excepcionals, decisions excepciona-ls. El president Artur Mas ha conrmat laconvocatria deleccions anticipades per el25 de novembre. Ha armat que La necessi-tat que el poble expressi a les urnes el clamque va er sentir al carrer en la gran mani-estaci del passat Onze de Setembre, queel partit que governa no tenia en el seu pro-grama electoral cap altra reclamaci en claunacional que no os el pacte scal i el et que

el pacte scal, ha racassat i que una novaetapa necessita un nou aval que noms lesurnes podran escatir el pes de la veu quees va sentir als carrers i places de CatalunyalOnze de Setembre. Ha subratllat que Catalu-nya s lamo del seu dest, i ha de decidir quivol que els lideri. Sn temps transcenden-tals i vivim un moment extraordinari.Ara caldecidir. Aquest cop no votar el Congrs,votar el poble de Catalunya. El que s que espot qualicar del tot com a sorpresa ha estatlanunci que ha et: quan Catalunya assoleixiels objectius nacionals que el poble cataldecideixi jo no em tornar a presentar a unes

eleccions. I el Parlament de Catalunya, amb84 vots a avor, 21 en contra i 25 abstencionsdel PSC. La legislatura es va tancar amb unllarg aplaudiment i es va cantar Els segadors.Elpargra nal de la Resoluci del Parlamentde Catalunya, diu:El Parlament de Catalunyaconstata la necessitat que el poble de Catalu-nya pugui determinar lliurament i democrti-ca el seu utur collectiu i insta el govern a eruna consulta prioritriament dins la properalegislatura. Palau del Parlament, 26 de setem-bre de 2012.

Inauguraci de lexposici Blueism Lar-

tista i cineasta empordanesa Marta Vergo-nys va presentar al Museu de la Mediter-rnia, dintre del cicle Ancoratge, comissariatper Eugeni Prieto, la seva obra pictrica, basa-da en la representaci duna malaltia que esdenomina blueism i que correspon a lobsesside conixer. I ella lha soert en la contem-placi de les pintures i gravacions que vadesenvolupar a la Casa Forestal de Sant MartdEmpries com a beneciria de la Beca dePrimavera de lany 2009. I va dedicar els tresmesos de la seva estada a contemplar dia reredia la sortida i la posta del sol. Escullo un trosdhoritz, el cuido i lobservo cada dia, durant

un minut de silenci, i amb el temps em vanentrant a dins el blau plata, el cobalt, lultra-mar, el blau cel, el mangans, el blauet, ellapisltzuli, explicava sobre la seva experin-cia a Empries.

Pobles de Catalunya canvien el nom deplaa dEspanya per de la Independn-cia Una quarantena de pobles i ciutats deCatalunya que tenen una plaa o carrer ambel nom dEspanya han et aquest diumengeun acte simblic de canvi daquest nom pel

de plaa de la Independncia. Shan aegit aaquesta iniciativa, impulsada per lAssembleaNacional Catalana (ANC), inclosa en les activ-itats de la maniestaci de l11 de setembre aBarcelona.

Sabem que de nit somnia de Laia MoretoOrganitzada per lAssociaci dAmics de la Fo-tograa, de Torroella de Montgr, es varen ex-posar al Claustre de lHospital les otograesde Laia Moreto, guanyadora de la beca cor-responent a lany 2011. El ttol de lexposicicorrespon a la tasca eta per lautora per aco-star cci a realitat per induir lespectador

cap a la representaci duna nena discapac-itada, dicil de comunicar-se, per de la qualsaben que de nit somia.

Targetes per aparcar per als clients delcomer LAssociaci Montgr Comer, dinsdel programa de promoci comercial, hapreparat per al setembre i loctubre una novacampanya, conjuntament amb lAjuntam-ent de Torroella, en qu han repartit 11.000targetes daparcament gratut a les zonesblaves, de 30 minuts i de 15 minuts. Llus Coll,president de lentitat, va assenyalar que lac-ci semmarca dins del pla que t com a ob-

jectiu promocionar i acilitar les compres alsestabliments de Torroella de Montgr.

Compliment dels cabals del riu Ter En eldarrer ple municipal, el grup dEsquerra vadeensar una moci perqu el consistori esposicioni en contra de la privatitzaci delempresa Aiges Ter Llobregat (ATLL), quesegons Josep Maria Ru comportar la con-tinutat de lespoli de laigua del Ter i de laproblemtica de labastament per als usos dela mateixa conca. I alerta que la privatitzacipot er que vulguin obtenir benecis cils irpids. El cabal mnim s necessari per man-

tenir el paisatge, els aqers i la pagesia a lademarcaci.

Festa dels Masos de Torroella i lEstartit

2012 Mai havia vist, en les anteriors edi-cions, tan plena de pblic la esta dels masos!Grcies i elicitats per la esta. La integrarenla missa solemne en honor a santa Maria delMar, en la qual Els Passerells de lEstartit va-ren cantar els goigs de santa Maria del Mar.

Seguidament, tingu lloc laudici ballada desardanes per la cobla La Principal de Porque-res, que va interpretar El saltir de la cardina, La cardi-na encara salta, Record de Calella i Torroella, vila vella, de Vi-cen Bou, en el cinquantenari de la seva mort,i Cap de Creus, de Rael Cabrises, i Dintre el galliner,

dAntoni Barns. Va servir-se tamb un copisaperitiu popular. Va organitzar lacte lAsso-ciaci de Masos de Torroella de Montgr i delEstartit, amb la collaboraci del CmpingCastell Montgr, la Fundaci Mascort i lAjun-tament de Torroella de Montgr.

Inauguraci de lexposici Espais interi-ors, de Ramon Pujolboira Ramon Pujolboi-ra, nascut a Barcelona lany 1949, encara quedes de lany 1974 es va establir a lEmpord,primer a Ordis, i a partir de 1976 a Albons, ont la casa i lestudi. No hi ha cap tros de la terraempordanesa que no tingui alguna connexi

amb la seva prpia vida. Lexposici, inaugu-rada al Museu de la Mediterrnia de Torroellade Montgr, mostra el paisatge per ell viscut.Paisatges i estances, moltes de gran ormat,que en conjunt conguren el que en el cat-leg es qualica com a potica del paisatge.

Concert Revisem Vicen Bou, amb la CoblaMarinada, a lEspai Ter Esteve Molero vadirigir aquest concert de la Cobla Marinada,amb la msica inoblidable de Vicen Boui Geli, a lEspai Ter de Torroella de Montgr,que el va veure nixer lany 1884 i que vamorir per Reis del 1962, a ja cinquanta anys.El concert va incloure algunes de les sevessardanes clssiques: Llevantina, Cants de maig, talcom ell les va instrumentar, i altres amb nousarranjaments dEsteve Molero. Magradamolt la seva msica i vaig comenar a ballarsardanes a ja 67 anys. I al sentir els arranja-ments eectuats, no puc deixar-me de pre-

guntar si eren o sn necessaris. Amb nousarranjaments, o sense, la seva msica segueixdespertant en mi la mateixa emoci.

Anada a Montserrat amb la Conraria delRoser Un diumenge al mat, vrem sortirde Torroella un grup de torroellencs en unaanada a Montserrat, organitzada per JosepRiera. Els objectius eren la Moreneta, en laseva baslica de Montserrat, cor de Catalunya.Vrem omplir un autocar de 25 places, i noms daquesta xira topall, ja que el segonmotiu de la visita era el Museu de Montserrat,i amb particular inters el Museu de lOrient

Bblic, undat, o millor dit creat, reunit pea apea, pel monjo Bonaventura Ubach, grciesal coneixement de les llenges i els seus vi-atges a lOrient bblic. Com a tercer motiu,molt entranyable, vrem poder visitar les in-stallacions de lescolania, grcies a lacollida

7/29/2019 70-octubre-2012

5/22


i al guiatge de dos escolanets torroellencsque hi cursen els seus estudis, Gens Puig iBiel Torres, i al pare del primer dells, SalvadorPuig, que, de orma que sha dagrair, ens va-ren atendre i guiar per totes les installacionsde lescolania. Uns escolanets que segueixenla tradici torroellenca. Un cop ms, grcies.I qu cal dir de la baslica i de la missa con-ventual, que mai lhavia vist tan plena! Comsempre, tant si ets creient i crec que si noho ossis o te nhaguessis oblidat un xic, lamissa a Montserrat imposa i et a meditar.I de la visita al Museu de lOrient Bblic, esticsense paraules per descriure i objectivar la

visita guiada, de ms duna hora, a aquestmuseu que engloba un conjunt de peces quetenen en com lespai que narra la Bblia, lescoses vives i els objectes que shi descriuen.

Teatre: Per la mort de Du, dEduard Batlle AlCine Petit, i com es va anunciar, lAssociaciTeatral Tel Esquinat va er dues represent-acions ms de lobra que va representar ambclamors xit el mes dagost passat. I en lesdues representacions de setembre, varenaconseguir que el Cine Petit queds nova-ment i realment petit. Habemus Papam! LobradEduard Batlle reuneix els elements necessa-

ris perqu aquest resultat sigui possible. Unpapa de Roma acabat de nomenar com a suc-cessor de Benet XVI rep la inesperada visitadun jove que es presenta com a ll seu, ruitduns amors... i per arrodonir la situaci, hoa acompanyat del seu company amors....Cert o als? Per el text no seria sucientSense lactuaci, que va destacar per la quali-tat molt per sobre del seu amateurisme i queou ortament aplaudida per un pblic entre-gat, que ho eia dret i a cor batent. Cal desta-car que la recaptaci obtinguda ser per a laCreu Roja de Torroella de Montgr.

48 Aplec de la sardana a Torroella deMontgr Any rere any, i nha et ja 48, lAs-sociaci Sardanista Continutat prepara i or-ganitza lAplec de Torroella. Va comenar a laplaa de la Vila, al mat, a les 11 h, i prossegua la tarda, a les 4.30 h, amb tres cobles, Fo-ment del Montgr, Ciutat de Cornell i BisbalJove, i les sardanes interpretades oren: Les-pill de lagulla, de Josep M. Tarrides; 35 estius,de Pitu Chamorro; LAlbert i en Cesc, de Con-rad Sal; xtasi,de Vicen Bou;Inquietud,dEduard Font; Girona aimada, de VicenBou; Per Torroella, de Martiri Font;A Matar,de Ricard Viladesau; Mirambell, de Vicen

Bou; Sant Pol, quina hora s?, deJordi Leon;Santeliuenca, de Manel Saderra Puigerrer;125 anys a Torroella, de Jordi Molina; Sar-danes a la Once,de Jordi Paul; i tres sardanesobligades: Festamajonera, de Vicen Bou; Nitestelada, de Josep Saderra, i Continutat, de

Vicen Bou. Per al concurs de colles impro-visades: Laia,de Carles Santiago; La cardina encarasalta, de Vicen Bou;[email protected], dEduardFont; Torroella, vila vella, de Vicen Bou; La tia Pepa,de Josep Capell; Joliua parella,de Josep Coll Fer-rando, i Lamic Vernet, de Ramon Vil. Donava

goig veure tan plena, un any ms, la plaa, ones va ballar per primer cop la sardana llarga.Una diada en qu coples i sardanistes suni-ren per gaudir duna ballada que recordavabells temps!

Un nou premi per a la nostra Colla Montgr2000 La Colla Montgr 2000 ha aconseguit,per segon any consecutiu, el premi de CollaCompleta, a Lloret de Mar. Cal recalcar queel premi Colla Completa, en un concurs sar-danstic, signica ballar les sardanes , el galopde antasia, la sardana revessa i la sardana depunts lliures. La oto que incloem s de la sar-

dana de punts lliures.

Hilton obre hotel a lEmpord Lhotel Gol

Empord, a Gualta, devindr el primer Dou-ble Tree by Hilton de tot lEstat. Lempresagironina Urbano Rural Hotelera, dedicada ala gesti i explotaci destabliments hotelers,ha tancat un acord amb Hilton World Wideper a aquesta transormaci com el primerhotel daquesta cadena a lEstat espanyol.Aquest establiment, situat molt a prop deTorroella de Montgr, on t des de a dos anyslhotel Mol del Mig, ha aconseguit un creixe-ment continuat en els darrers anys. El primerHilton a la demarcaci passar a ampliar la xi-ra dhabitacions de luxe en el sector hotelergiron. Disposar de cookies, que sn un rag-

ment dinormaci enviada des dun servidorde pgines web a un navegador, seguretatamericana i energies renovables; aix s elque trobar el client del nou Hilton. I en elmoment en qu entri en uncionament, msde 30 milions de persones rebran un correuelectrnic per inormar-los del nou establi-ment, situaci i caracterstiques. Aquest ho-tel, un Double Tree de quarta categoria supe-rior, disposar de 87 habitacions dentre 60 i90 m2, exteriors, amb grans balcons i vistesa les illes Medes, visibles des de la terceraplanta.

Euskadi i Catalunya mantenen les sevesdanses i tradicions

A lEspai Ter de Torroella de Montgr, actu-aci del grup Berriztasuna Dantza Taldea,de Portugalete Euskalduna, i del grupMontgr Dansa, el Gegants i els Grallers

del Montgr i les Xatis, de Torroella deMontgrLa trobada va er-se a lEspai Ter, onsinici la cercavila conjunta, que pel carrerdUll va arribar a la plaa de la Vila, on els Ge-gants, els Grallers i les Xatis van iniciar el ballde gegants. Seguidament, els components

del grup Berriztasuna Dantza Taldea varenser rebuts a lAjuntament per lalcalde, JordiCordon, i la regidora de Cultura, Nria Bosch.A continuaci, el grup de Portugalete va ini-ciar la seva actuaci de danses tpiques, nois idesprs noies, que lacabaren amb una dansacorrent tots en cercles, donant-se les mans,on invitaren a entrar-hi el nostre alcalde, quehi va accedir, i uns quants components delgrup Montgr. Lacte nalitz amb una sar-dana de germanor, que acab amb una rot-llana ben grossa. A la tarda i ja a lEspai Ter,van tenir-hi lloc les actuacions del conjuntbasc i del de Torroella, on varen donar e delmanteniment dunes tradicions que ens snprpies i ens representen.

Conerncia La histria prctica del colorAl Museu de la Mediterrnia, el pintor RamonPujolboira va desenvolupar una conernciaprctica sobre el color, en la qual va contestarpreguntes com:

- Com pintaven els prehistrics dins les coves?

- Com evolucionen els colors a ledat mitja-na?

- Quin s lunivers de colors duna paleta dunpintor?

I ho va er en explicar per a tots els assistents

la unci de la pintura al llarg de la histria,des de les coves dAltamira, al Renaixement ials tallers dels grans genis del segle XX.

Vetllada potica. Montserrat Abell recitala seva poesia a la casa Galibern Montser-rat Abell i Soler va nixer a Tarragona lany1918, va estudiar a Barcelona, a la acultat deFilosoa i Lletres. Lany 1936 era proessoradangls a Valncia. Lany 1939 va haver dexil-iar-se a Frana, al Regne Unit i a Xile, a lempre-sa del seu pare primer i, posteriorment, com aproessora dangls, on va viure uns vint anys.

7/29/2019 70-octubre-2012

6/22


Va tornar a Barcelona lany 1960, on va tre-ballar com a ensenyant, ns a la jubilaci. Caldestacar la seva vida, la seva edat i la vivorque va mostrar en la revetlla en recitar, ambuna demostraci de memria prodigiosa,una srie de poesies seves, i armant que les

ha escrit sense cap rigor potic, sin amb llib-ertat de mostrar sentiments sorgits de vivn-cies i pensaments. Ha publicat onze llibres depoesia i ha rebut molts premis encapalatsper la Creu de Sant Jordi, el Premi dHonorde les Lletres Catalanes, el de la Crtica SerradOr... ns un total de vuit I el miracle daques-ta vetllada potica en la presentaci que es vaer al pati de casa Galibern ou la demostracide poesia i vitalitat per ella demostrada. Nopuc oblidar la presentaci, atenta i detalladade la poetessa, que en va er Miquel Boll, llseu, la transormaci de poesia en cant, queva er-ne Mariona Font, les paraules de M. Te-resa Calabs, que coment que havia desco-bert la poetessa grcies a la mateixa MarionaFont, i lamabilitat de la Fundaci Mascort enacollir aquest acte. Em permeto acabar dientque ns a la propera!

Audici de sardanes al passeig de VicenBou Organitzada per la Fundaci de lHospi-tal de Torroella de Montgr, i amb motiu dela diada de la Merc, ha tingut, un any ms,la tradicional audici i ballada de sardanes, alpasseig de Vicen Bou, davant de la Residn-cia Vila Vella. A la ballada hi van assistir elsresidents acompanyats pels seus amiliars,

cuidadors, amics, voluntaris de la Creu Rojai, com no, denamorats de la sardana. La vetl-lada estava ms plena que mai i la cobla Fo-ment del Montgr, perecta en una audici desardanes molt ben seleccionada. Felicitats!

Inauguraci de lexposici Acadmia desanta Caterina Divendres, 28 de setem-bre A la Capella de Sant Antoni i organitzadaper lrea de Cultura, Joventut i Festes, re-fecteix una etapa prou llarga duna institucieducadora, amb seu a la nostra vila.

Jornades europees del Patrimoni 2012Conerncia La mina daigua de Torroella,mil anys dhistria sota terra Del 28 al 30de setembre es varen celebrar les Jornadeseuropees del Patrimoni, en la qual van par-ticipar 200 municipis, amb 360 propostesarreu de Catalunya. Jornades creades ja lany

1991, en qu els participants concorren ambel bo i millor del seu patrimoni. Aquest anyva reunir una ms alta participaci per duesactuacions encaminades a omentar-la: unconcurs otogrc, en qu shauran de penjarles otos al Facebook, i unes viquimaratons per

actualitzar articles relacionats amb el patri-moni cultural: museus, castells, mercats, res,estes, rutes...A casa nostra, lAjuntament iel Museu de la Mediterrnia han programatdues activitats sobre la mina daigua, galeriasubterrnia eta per lhome, que recollia les

aiges del Montgr i les condua cap a la plaade la Vila del nostre municipi; una conern-cia, La mina daigua de Torroella, mil anysdhistria sota terra, i laltra que consistia envisites guiades a la mateixa mina. Es pot e-licitar lAjuntament i el Museu de la Mediter-rnia per la divulgaci que sha et daquestapart del nostre patrimoni histric.

LExili Canons en escenaExilis un vdeoque recull un recital de canons populars quea memria i dna testimoni de lxode demilers de persones, abans, durant i desprsde la Guerra Civil espanyola. Msiques, dades

histriques i textos potics acompanyatsduna videocreaci on es combinen imatg-es documentals i els paisatges dels caminstransronterers que varen recrrer els exiliats.La direcci i arranjaments varen anar a crrecde Ramon Manent; la interpretaci del CorPas Meu (cant) i de Laia Carreras (rapsdia);la msica a crrec de Toms Morales (acordidiatnic) i Pep Prats (tarota); la illuminacide Toms Morales, i el vestuari de Clara Gar.Vdeo: Montserrat Moliner Producci NauCclea de Camallera i Associaci Cor dAmicsde lAula. Amb aquest espectacle, el Cor PasMeu vol retre un homenatge a les persones

que van patir i lluitar per les l libertats. A travsde canons i poemes dartistes com LlusLlach, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet oJoan Salvat-Papasseit, prop de 30 intrpretsoereixen el seu cant desperana perqu maims ning no sigui orat a anar-sen de casaseva i de la seva terra.

LESTARTIT

Caganers. Anna Maria Pla Una exposicial Consell Municipal de lEstartit de les 241gures etes al llarg de vint anys, des delclssic caganer ns a personatges poltics iesportistes com ara Leo Messi o Artur Mas oMariano Rajoy, Dal i ns i tot la amlia reial,

i gaireb lltima, la del personatge inantilMIC. Antigament, a Catalunya, es creia que lagura del caganer cuidava la terra i donavasalut, i sinsisteix que no sn, en cap cas, unaburla sin un homenatge.

FIRA OPEN NIGHT a LESTARTIT A les 9

del vespre, al centre comercial de lEstartit,ruit del treball conjunt del sector privat,encapalat per lEstaci Nutica, i lAdmin-istraci pblica local, i amb la collaboracidentitats culturals i esportives locals i em-preses, tingu lloc aqueta ra oberta a la nit,

perqu tothom pogus visitar i comprar enhores de menys calor a tot el comer de lEs-tartit.

7a FESTA DEL VENT, DEL 8 A L11 DE SETEN-BRE

Fira dartesania mediterrnia Lloc: passeigMartim i plaa de lEsglsia. Organitza: reade Turisme.

Outlet i ocasions: ra de nal de tempo-rada Lloc: plaa de la Llevantina. Organitza:Estaci Nutica lEstartit - Illes Medes.

Lessncia de lEmpord. Visita guiada:Penya-segats del Montgr, una miradaarran de mar Aquesta visita ens proposadescobrir, viatjant en barca, els espadats ro-cosos del masss del Montgr, que cauen amar i que conormen una escarpada costa decales naturals que miren cap a les illes Medes.

Visita guiada: La ruta del vent, un passeigpel cor del Montgr La ruta del vent recorreel cor del masss del Montgr, que amb un ridperl mediterrani combina dunes, pinedes igarrics i mostra els vestigis dun passat quehabitava la muntanya i que ens ha deixatconstruccions de pedra seca i orns de calcom a llegat. Sortida des de lOcina de Tur-isme de lEstartit.Organitza: rea de Turismei el Parc Natural del Montgr, les Illes Medesi el Baix Ter.

Al mat, taller, exhibici i volada destelsLloc: a la platja Gran de lEstartit, taller, ex-hibici i volada destels amb Mira Mira, ClubdEstels de Badalona. Organitza: rea de Tur-isme.

I a la nit, havaneres i cremat . Amb el grupPeix Fregit. Lloc: plaa de la Llevantina. Or-

ganitza: rea de Turisme.Espectacle de mgia amb David el Mag .Lloc: plaa de lEsglsia de lEstartit. Organit-za: rea de Turisme.

Caiacada popular Sortida en caiac, or-

7/29/2019 70-octubre-2012

7/22


ganitzada per lEstaci Nutica lEstartit-IllesMedes, amb un recorregut per la costa. Perpoder participar-hi shavia de er prviamentun ingrs de 20 ( 5 per a la inscripci i 15 peral caiac). Lloc de reuni per a la sortida: plaade la Llevantina.

TERRA DE PIRATES

Tots els actes que es reprodueixen en aques-ta ra de pirates, que aquest any ha tingutun extensi ms alta que en els anys anteri-ors, tenen un rereons dhistria. I la nostrahistria no s medieval, sin un passat de pi-rates i de corsaris turcs i rabs que atacavenles nostres naus, les nostres costes, pujaven

pel Ter i senduien el menjar, les collites i lespubilles i qualsevol que pogus representarun bon rescat. Per aquest motiu, lensenyadels nostres pirates, la que aterria, no s lacalavera, sin la mitja lluna. I la importnciaper als uns i per als altres de les illes Medes.

PIRATES I CORSARIS A LES ILLES MEDES

Els pirates arribaren un any ms a lEstartitamb Pirates i Corsaris de les Illes Medes, en-guany de major durada i amb ms i millorsactivitats, pensades per er-les ms atractivesper a tots els pblics.

Visita guiada: Terra de pirates Visita ambbicicleta Una part molt important del patri-moni que es varen bastir per a resguard i de-ensa de les incursions pirates a la nostra con-trada sn les torres orticades dels masos dela plana del Baix Ter. Aquestes construccionssn testimoni duna lluita, a ledat moderna,entre els pagesos i els pirates vinguts de laMediterrnia. Lactivitat pretn mostrar comvan deensar-se els habitants de les masiescostaneres contra les rtzies dels pirates. Caltenir en compte que la histria de lEstartitest estretament lligada a la pirateria, espe-cialment dorigen turc, entre els segles XV i

XVIII. Els organitzadors proposaren aquestavisita guiada, amb bicicleta, als masos orti-cats que deensaven vida i propietats delsatacs del pirates. Visites que van permetre unmillor coneixement de la histria local i var-en anar a crrec de tcnics del Museu de la

Mediterrnia, grans coneixedors daquestahistria. La sortida es eia des de lOcina deTurisme de lEstartit i les va organitzar lreade Turisme i el Parc Natural del Montgr, lesIlles Medes i el Baix Ter.

Desembarcament pirata a lEstartit Unvespre de divendres, desembarcaren els pi-rates a la platgeta del port, enmig duns es-pectaculars ocs pirotcnics teatralitzats. Vaseguir amb la cercavila pel passeig Martim,el carrer de Santa Anna i la plaa de lEsglsia.I ja en aquest punt varen hissar la bandera pi-rata, amb la qual simbolitzaven el domini cor-sari durant tots aquests dies. A lespectacle hiparticiparen Excalibur Teatre, el Cor AnselmViola, el Cor Indika i lAssociaci de Joves TheSalats.

La Fira de la Terra de Pirates segueixlestructura daltres edicions i continua re-orant lambientaci dels dierents puntson es desenvolupa. Daltra banda, es reorael seu carcter amiliar amb una gran quanti-tat de propostes ldiques i culturals, perqugrans i petits passin un bon cap de setmanatemtic. Durant dos dies, el centre comerciales traslladar al temps dels pirates, on lesilles Medes eren un magnc centre dopera-cions. Es van er tallers temtics per a totes les

edats, cercaviles, animacions, actuacions decarrers, tallers, mercat artes, visites guiades,entre daltres activitats. I lapartat inantil esreor enguany amb la creaci dun espai delleure del petit pirata a la plaa de la Llevanti-na, on els ms petits van tenir al seu abast unampli ventall dactivitats ldiques per endin-sar-se en el mn dels pirates i corsaris. Com anovetat, tamb cal destacar que lAssociacide Joves The Salts va preparar per dissabte unConcert PirataNit jove.

Espai dels pescadors La ra t un vessantldic i estiu, per tamb divulgatiu i ped-

aggic. El diumenge al mat, es va habilitarlespai dels pescadors, a la plaa del Port, ones va installar una llotja de peix resc, ambvenda i subhasta, a crrec de la Conrariade Pescadors , on el pblic va poder com-prar peix resc acabat de pescar; un taller de

nanses, a crrec dAugust Gusto Prats, i unademostraci de tcniques artesanals (xarxes,

nusos, etc), a crrec de Pere Parr i Club Nu-tic Estartit. A ms, al migdia es va programaruna visita guiada per donar a conixer el mollde pesca artesanal, a crrec de la Conraria dePescadors.

Lexposici El tresor de les illes MedesLa inauguraci de lexposici El tresor deles illes Medes va donar el tret de sortidade la Fira de Pirates i Corsaris a les Illes Me-des, que es podr visitar ns al 25 de no-vembre, al Consell Municipal de lEstartit.En recrea el ons mar i apropa el visitantals seus tresors naturals i extraordinria

biodiversitat.T una nalitat divulgativa,orientada a tots els pblics, i vol incidiren la necessitat de preservar lecosistema.Organitza: Museu de la Mediterrnia, el ParcNatural del Montgr, les Illes Medes i el BaixTer, el Consell Municipal de lEstartit, lEstaciNutica lEstartit-Illes Medes.

Contes de pirates En Roc ens destapa elsseus tresors de pirata, a la Biblioteca Munic-ipal de lEstartit. Organitza: Biblioteca Munici-pal de lEstartit. Contes per als ms petits

Cercavila orquestra rancesa . Sortida HotelPanorama Organitza: Consell Municipal de

lEstartit. Lloc: pels carrers de lEstartit. Or-ganitza: Estaci Nutica lEstartit-Illes Medes.

Acte dhomenatge al company i amiclex Lorente A lEstartit i Torroella, es va erun emotiu homenatge a llex Lorente. Vacomenar al moll de Llevant del port delEstartit, des don es va embarcar ambdestinaci a les Medes, amb un minut de

7/29/2019 70-octubre-2012

8/22


silenci als Tascons. I en tornar, els assistentsvaren anar al Cinema de Torroella de Montgr,on shavia preparat una projecci audiovisualde vdeos del mateix lex.

Mercat artes. Al passeig Martim, plaa

Fleming, c. Vctor Concas i plaa de lEsglsia.Visita a la Meda Gran Recordant que les illesMedes van ser un reugi de pirates, aquestany va eectuar-se una visita guiada ambvaixell i a peu a la Meda Gran. Poc ms de300 son els aortunats que lhan visitada, sun espai protegit que sintegra dins del parcnatural del Montgr, les illes Medes i el BaixTer i que noms es permet visitar durant lacelebraci a lEstartit de la Festa de Pirates iCorsaris., que enguany va arribar al a vuitenaedici. La resta de lany, laccs esta prohibit.Les Medes sn un espai que s dicil de vis-

itar a causa de lelevada poblaci de gaviansque hi ha trobat reugi, tot i que tamb shitroben ardeides, corbs marins i altres tipusdaus marines. A lilla encara queden diver-sos edicis dempeus, vestigis de les dierentsocupacions humanes que hi ha hagut. El ar,amb espai per als aroners i llurs amlies i ed-icis militars.

Caminada per a la vida - Costa Brava.Cam-inada solidria pro malalts de cncer Ambla collaboraci de lassociaci estartidencaMans Solidries Vora el Mar, la Fundaci On-colliga va organitzar la 3a Caminada per a la vi-da-Costa Brava, la versi catalana del Walk or

Lie (camina per la vida), que des de a anys secelebra a Anglaterra, amb lobjectiu de recap-tar ons per ajudar a lluitar contra el cncer.La particularitat de la caminada s la miradaemenina amb qu sha organitzat: nomsshi podien inscriure dones i costava 10 eu-ros. El recorregut, duns set quilmetres, espodia er al pas o corrents i es podia triar unrecorregut ms curt. El seu objectiu no s sol-ament el de recaptar ons, sin tamb el depassar un dia per intercanviar opinions i perrecordar totes aquelles persones estimadesque pateixen o han patit aquesta malaltia.

Carme Laay presenta Tots tenim secrets Lauto-ra daquesta obra va presentar la seva novel-la, que situa una part de lacci a les illes Me-

des, el Baix Empord i Miami, i amb la qualva guanyar el II Premi de Narrativa MartimaJosep Llus Savall. Li agraden els temes con-temporanis i protagonistes emenines. Iaquesta s la primera novella que escriu encatal. Retrata, en un entorn mariner de gent

adinerada, el et de la indelitat del seu marit.

CONTEXT CATALUNYA

Els metges gironins atendran els sense pa-pers

Barcelona World: una carta amagada delGovern catal, alternativa a Euro Vegas? LaCaixa i lempresari Bauelos a Port Aventura.

LEstat central es desentn del desdobla-ment de lN-II de Maanet a Tordera

Mor Mart Gasull, undador i principalactivista de la Plataorma per la LlenguaEl 23 de setembre va morir Mart Gasull enun accident de muntanya a lHimalia, aManaslu, (Nepal). Era segurament, en aquetsmoments, el principal activista i lluitador perla llengua catalana al nostre pas. Fundador imxim impulsor de la Plataorma per la Llen-gua, era independentista, comproms en lalluita pel nostre pas i en avor de la nostrallengua i cultura. La seva gran passi per laltamuntanya li va costar la vida.

CONTEXT ESPANYA

Les eleccions a Galcia el 22 doctubreprxim i el seu president (del PP) diu: AvuiGalcia paga i Catalunya demana. Rajoy pro-met lAVE acabat el 2018.

Bankia rep ajuda immediata desprs deperdre 4.450 milions, sense necessitat des-perar el rescat europeu.

El rei a una crida a la unitat, a no dividir, i al

govern catal que deixi de perseguir quimeres.Rajoy i el rescat: retarda la petici. Brus-selles: retallades ms dures. La CEOE demana queno es precipiti. La gran banca, si no es dem-ana, la compra illimitada de deute quedarsense aplicaci. I els mercats esperen. Sobreel pacte scal, parlar-ne no consisteix en el et que lescoses sn blanques o negres.

La vicepresidenta Soraya Senz de San-tamara demana al president Mas que noaegeixi ms problemes als ciutadans, sn mo-ments molt dicils,el govern espanyol ha de com-plir la llei i er-la complir.

Aznar: Ning trencar Espanya.

Rubalcaba: deensa el ederalisme i canviarla Constituci, si os necessari.

Arriba la cavalleria. Sha de bombardejarBarcelona cada cinquanta anys?

Un extinent general i un coronel au-guren un resultat horrible si Catalunya sindependitza, isobre mi cadver,respectivament.

La reorma educativa redueix la nostracapacitat per decidir-ne els continguts. La

Llei Orgnica per a la Millora de lEducacixar el 65% dels continguts curriculars deles assignatures; desapareix la Selectivitat i esaran 3 proves, dues amb carcter vinculant, a4rt dESO i a Batxillerat.

Foment descarta desdoblar el tram nordde lN-II i no la inclou ns lany 2024

Las Vegas Sands a Madrid, per sense pre-ses, donada la crisi econmica.

Mor Santiago Carrillo als 97 anys, dirigentcomunista, personatge clau de la Transici ipare de la Constituci.

Reuni Rajoy Mas a la Moncloa. No rotundal pacte scal, no cap a la Constituci. Rebu-da multitudinria a Mas a la plaa de SantJaume.

Madrid. Els indignats volien encercar elCongrs dels Diputats: milers de manies-tants del 25-S, ms dun miler de policies.Tensi, erides i detencions.

CONTEXT EUROPA

El Banc Central Europeu anuncia compresillimitades de deute, per la no petici derescat per part dEspanya el demora.

CONTEXT MN

Xina, Taiwan i el Jap es disputen les illesSenkaku: milers de xinesos es maniesten i40 pesquers taiwanesos reclamen el dret depesca i sn expulsats per la gurdia costanera

japonesa.

Iran i Sria: Barack Obama, davant les NacionsUnides assegura que Washington ar el quecalgui per renar el programa nuclear irani.El president Irani Mahmud Ahmadinejat vaacusar a alguns membres del Consell de Se-guretat de Fer els ulls grossos devent els caps

nuclears dIsrael i que tots els pasos tenendret a deensar-se. Sobre Sria, va exigir al seupresident Baixar al-Assad, que abandoni elcrrec.

ElperidicdigitalEmporionnoesfaresponsabledelcon-

tingut dels escrits publicatsque, en tot cas, exposen elpensamentdelautor.

7/29/2019 70-octubre-2012

9/22


Qui no sap escriure encatal? (27)Per Jaume Bassa

Regla 23 (3) - Lletres i grups de lletres

Consonants (continuaci)

D T (De - Te)

Al principi o enmigduna paraula, ls escrit daquestes dues

consonants no presenta cap dicultat per als qui parlen normalment

el catal.

dau deure dijous do dur perdem codicveu ...

tou teula tim turmell atenci estiu estuari ...

Igualment cap problema quan van seguides de la R:

dreta cocodril dropo triangle altre trompa trucar ...

Al nal de paraula s que hi ha dicultat per distingir entre D i T.Regla general: el nal sescriu amb T

salut virtut malvat rebut perdut mut ...

Excepcions:la paraula noms sescriu ambD nal:RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRES LLEGIR SOVINT

1 - Si acaba amb dues consonants, i el emen o derivats sn amb D:

exemple: sord (el emen s sorda) verd (verda) absurd, ...

en canvi: art (el femen s farta) tort (torta) diunt, ...

2 - Si s paraula plana, i el emen o derivats sn amb D:

exemples: rpid (el emen s rpida) cid (cida) lcid, ...

(en aquests casos el mot sempre porta accent grc)

3 - Si sn paraules emenines acabades amb etud, o amb itud:

exemples: quietud solitud actitud multitud ...

4 - Altres paraules, sense regla xa, que conv saber:

exemples: red sud anhdrid blid fuid

F (Ea)

Ls escrit daquesta consonant, tant al principi, com enmig, com al

nal duna paraula, no presenta dicultat per als que parlen normal-

ment en catal.

exemples: acultat emen sica oscor um ...

afanyar-se tarifes capcat confondre refs ...

rebuf pitof Calaf aiguanaf ...

cafre fratern abiol refrigeri conicte ...

(CONTINUAR)

7/29/2019 70-octubre-2012

10/22


s ltica, estpid!Per Joan Surroca I SensEl president dels Estats Units Bush, pare, va arribar a gaudir del 90%

daprovaci de la seva poltica, una xira rcord. Els assessors de Clin-

ton, el seu adversari en les eleccions de lany 1992, per er ront a una

reelecci que semblava imparable, van cercar eslgans curts i cils,

el ms reeixit dels quals va ser el conegut: The economy, stupid, que

aviat es va transormar en: Its the economy, stupid (s leconomia, es-

tpid). Clinton va aconseguir guanyar les eleccions i penso que aquest

et ha ajudat no pas poc a qu durant dues dcades leconomia hagi

esdevingut el vedell dor. Qui no apunta leconomia com el valor su-prem, est desenocat, s un estpid.

Per poca atenci que hi posem ens adonem que leconomia s un

simple instrument al servei de la biosera, de la qual els humans or-

mem part. Den que va circular leslgan a avor de Clinton, cadasc

el contesta segons all que considera ms prioritari, sobretot den

que estem en aquesta situaci de crisi: s lempresa, estpid, s

lescola, estpid, etc. Per la meva part vull contribuir a la llarga llista

de remeis per sortir daquest pou al qual, per a ms inri, a mida que en

volem sortir ens hi enonsem ms i ms. s ltica que alla i amb aix

no vull pas dir que aspiro a un mn de sants, cosa impossible. Aspiro

a un mn dhumans que conviuen i respecten les altres espcies i el

planeta. Els humans hem de collaborar en b de tots i de tot.

Ltica ens interpella. s cert que no som culpables de les decisions

dalguns poltics (que en realitat sn delinqents), per tots, en ms o

menys grau, en som responsables. Ens va molt b aix de culpabilitzar

els altres i no preguntar-nos ni per casualitat si s que en la nostra vida

quotidiana actuem amb la correcci, respecte, sinceritat, honradesa,

generositat, simpatia, etc. imprescindibles per er un mn ms habita-

ble. Per exemple, a poc un exconseller de la Generalitat va ser arrestat

sota lacusaci dhaver introdut a Catalunya tabac andorr. Escndol.

Estripada de vestiments per part de molts que an mans i mnigues

per evitar lIVA de les actures que han de pagar.

Si deraudem i deixem de pagar els impostos que ens pertoquen, que-

dem sense garantir bona sanitat per a tothom, educaci de qualitat,

vellesa tranquilla, bones comunicacions, etc. Sempre hi ha pretextos

per estalviar-se impostos: El govern gestiona malament els recursos,

No vull que els meus diners vagin a coses tan intils com a l exrcit.

Per resulta que s gent que no mou ni un dit per canviar res polti-

cament, ni tampoc sn persones objectores scals (aix signicaria

lliurar el percentatge dels seus impostos que van a lexrcit, a obressocials, sense cap estalvi per a ells).

No val lexcusa que deraudem poc, comparat amb els estaadors que

surten als mitjans. S que importa la quantitat, per all que determi-

na si actuem ticament no s la quantitat. El botiguer que em critica

un poltic deshonest, mentre ell, que es creu espavilat, mestaa cent

grams del que sigui, s tan pocavergonya com el poltic que saprota

del crrec per a beneci propi. s ms, si aquest botiguer exercs de

poltic, potser sembutxacaria el doble del qui ara critica. Malament

un pas que a la vista grossa a tantes actures sense IVA, on els rics

paguen tan pocs impostos, amb tantes ortunes a paradisos scals,

amb una justcia laxa pels pillets de guant blanc... no obstant aix,em preocupa molt ms la incoherncia i el silenci de tanta gent. Tan-

ta gatzara per les medalles aconseguides en Jocs Olmpics i no vei-

em que els Jocs shan convertit en una guerra de banderes. Quants

daquests atletes tan patriotes tenen els diners en paradisos scals?

I alguns utbolistes de renom, daquest Bara tan nostrat, a qui di-

positem els nostres ms prounds sentiments de pas, on tenen els

dinerons? La meva nica bandera s ltica i la meva nica rontera la

marca la lnia que separa els honestos dels deshonestos.

7/29/2019 70-octubre-2012

11/22


Mare de Du de laFossa - Esglsia dUllPer Merc Pags

Abans que me noblidi, voldria deixar constncia dun et ocorregut aUll, el meu poble de naixement, quan transcorria lany 1936. El tinc

tan clar a la meva ment! Jo noms tenia 6 anys, per aquests ets sn

dels que no sesborren mai del tot, dels que deixen petjada.

La Mare de Du de la Fossa, que presideix lesglsia de Santa Maria

dUll, s una imatge prou coneguda i crec que estimada pels vilatans

i la gent de la rodalia, i tamb pels seguidors i entesos en obres dart.

Aix la descriu Joan Badia i Homs al seu llibre Larquitectura medieval

de lEmpord: s una talla policromada que amida 0,67 m dalada, es

tracta duna bellesa prodigiosa dins el seu estil, i s un dels exemplars

ms nobles del pas. Cal considerar-la obra de la primera meitat del

segle XII, i es deneix com una joia del romnic catal.

En la nostra desgraciada guerra civil, iniciada el 17 de juliol de lany

1936, van passar al nostre pas ets impensables, esgarriosos. Al pe-

tit poble dUll, tamb nhi van succeir. Un grup de milicians, ajudats

per joves del poble, van trobar-se davant lesglsia amb la malvola

intenci de destruir-la. No parlo daltres disbarats que van er, ja que

la meva intenci s centrar-me en lesglsia (un article no dna per a

ms). Van entrar-hi decidits, gaireb diria que amb entusiasme, segurs

que el que anaven a er era necessari. Aix els devien haver mentalitzat

els escamots encarregats de tan criminal missi! Volien esborrar tot

el que representava la religi i el seu exagerat poder. Tamb hi vam

acudir molts nens del poble. Qu passa?, ens preguntvem. No sa-

bem entendre quin era el motiu daquell aany per er malb la nostraesglsia. Tan bonica que la trobvem nosaltres!, i tant que la cuidaven

les persones que se nencarregaven! Per ning devia er-nos cas, i

tot shavia de cremar. Aquelles estovalles tan blanques, tan emmido-

nades amb puntes i brodats preciosos, i les imatges, els canelobres,

els bancs, les cadires, laltar, la trona..., apa, tot al carro, a cremar! Qu

havia passat perqu aquells joves dUll anessin com bojos incontro-

lats, en-tho malb tot? No em puc quedar aquest Crist tan bonic si

lheu de llenar al riu?, recordo que els vaig preguntar. Res, res, no et

pots quedar res, em contestaren traient-mel de les mans. Aquelles

coses que per a mi eren autntics tresors les havem de tirar a un ca-

rro per llenar-les al riu o cremar-les. No es va poder salvar res! Quina

bogeria els havia agaat a aquelles persones, a algunes de les quals joconeixia? Llavors no ho entenia, s clar, i ara, tampoc. Qu s el que va

poder provocar un odi tan gran en gent de bons sentiments com eren

aquells nois del poble?

La pregunta s, doncs, com enmig daquests ets tan dramtics es va

poder salvar la imatge, per tants venerada, de la Mare de Du de la

Fossa.

En Francesc Pons era el campaner dUll, lavi Peirot, com li diem de

motiu, un home complidor amb la seva eina, La seva obligaci con-

sistia a er els tres tocs amb les campanes una hora abans de dir missaels diumenges i els dies estius, tocar a mort quan al poble hi havia un

diunt, anunciar un bateig, un oc... Cada toc era dierent, per la gent

del poble coneixia perectament el que anunciaven les campanes. El

campaner, doncs, a ms daix, ajudava el capell en moltes tasques

de lesglsia, i tenia cura de tot el que hi altava. Ell tenia accs a la clau

de lesglsia.

Quan hi va haver seriosos rumors al poble del perill que lesglsia os

assaltada, en Francesc sen va emportar la Verge de la Fossa a casa

seva, amagada dintre dun sac, en una hora que ning el pogus

veure. Una denncia va provocar un registre minucis al seu domi-

cili, per alg el va advertir a temps i, amb por i amb presses, va po-

der amagar enmig de trastos lapreciada imatge. Pel que em va dir la

Quima, nta del campaner, que va presenciar els ets, noms havien

dobrir una miqueta ms una porta per descobrir el que buscaven.

Per no la van veure. Fou un miracle!, deia la Quima. Ms endavant,

amb ms calma, va ser enterrada en una pallissa on va romandre ns

a poder ser retornada al seu cambril.

Per la valentia, decisi i estimaci a la imatge de lavi Peirot, avui la

Verge de la Fossa presideix lesglsia dUll i vetlla per la nostra terra.

Abans descriure aquest article he parlat amb tres de les ntes de lavi

Francisco, amigues totes des de la inantesa, i plegades hem recordat

els ets daquells dies tan tristos de la nostra histria.

7/29/2019 70-octubre-2012

12/22


Atents als missatges delplanetaPer Albert Llauss I Pascual

L'any 2006 es va estrenar la pellcula documental Una veritat inc-moda, de l'ex-vicepresident nord-americ Al Gore. Aquell llanamentcoincidia amb un perode en el qual el debat entorn l'existncia ono del canvi climtic i les seves causes (naturals o humanes) estavend'actualitat.

La popularitat del tema era mxima, i la majoria de l'opini pblicaconsiderava el enomen una amenaa contra la qual calia actuar.Qualsevol enomen meteorolgic ms o menys extrem (molta calor,molta red, pluges torrencials o sequeres) es relacionava precipita-dament amb el canvi climtic. Des de llavors, i malgrat que la cons-tataci d'un canvi climtic d'origen hum s'ha anat reermant, lescampanyes de determinats grups de pressi per conondre l'opinipblica han aconseguit allunyar el debat dels mitjans de comunicacii una certa repercussi entre una proporci de la societat. Certamentl'alarmisme que s'havia generat era en alguns casos exagerat, senseuna base cientca que recolzs algunes de les armacions que eseien en aquella poca. Calia corregir aquella disbauxa. Tanmateix,ara sembla que s'hagi passat a l'extrem oposat, en el qual cap eno-men meteorolgic extrem es pot relacionar amb certesa amb el canviclimtic. Aquest s, indubtablement, un subtil xit assolit pels grupsde pressi vinculats al petroli, principal ont del carboni causant del'escalament global. La realitat, per, s tossuda, i ens oereix insis-tentment indicadors d'un canvi climtic que casen molt b amb lesexplicacions i prediccions cientques, quan no les desborden en in-tensitat, extensi i durada.

A nivell global aquest estiu hem vist com l'interior dels Estats Unitsd'Amrica estan vivint la pitjor sequera des de 1956. Desprs d'unmaig de rcords, el juliol all ha estat el ms calors des que hi haregistres. La conca del Mississip, el principal riu del subcontinent, nocont prou aigua per a la navegaci, la irrigaci agrcola i en prou ei-nes pot cobrir subministraments urbans. Les conseqncies les pateixtot el mn, per sobretot els pasos ms pobres: la producci de sojai cereals ha caigut i, per tant, els preus als mercats mundials s'han dis-parat. La situaci recorda molt la crisi alimentria de 2009.

A nals de juliol es va produir un enomen indit a Groenlndia. El97% del gel supercial de l'enorme plataorma es va ondre en quatre

dies, a causa d'unes temperatures inusualment altes. Ms preocupantque aquest et conjuntural s que durant la darrera setmana d'agostel gel de l'rtic va assolir el seu mnim histric en supercie i, d'acordamb els cientcs que analitzen les imatges satllit, volum. La situacis especialment greu si es considera que el mnim anual de gel a laregi s'assoleix a nals de setembre, quan l'estiu acaba, amb la qual

cosa el trist rcord s encara molt ms destacat.

La situaci a l'rtic, a ms, desencadena dos eectes que reorcen elcanvi climtic. El primer s que amb la usi del gel s'alliberen massi-ves quantitats de carboni i met retingudes sota seu, reorant encara

ms l'escalament. D'altra banda, el desgel pot possibilitar l'explotacidel petroli que actualment no s accessible. Aquest s ambicionat perpasos com Rssia, els Estats Units i Noruega, que han comenat arepartir-se el pasts i a autoritzar exploracions. L'extracci i combustidel petroli exacerbar, al seu torn, l'eecte hivernacle, agreujant-neencara ms els eectes.

Des de les cincies de la vida tamb s'oereixen indicadors igualmentpreocupants. Recentment s'han publicat estudis sobre la colonitza-ci de territoris nord-americans i europeus per part d'espcies demosquits prpies d'ambients tropicals, portadores en alguns casosde malalties eradicades o indites en aquestes regions. Tamb s'harevelat la presncia de peixos d'espcies tropicals a les aiges de l'illa

de Tasmnia (Austrlia).

A la pennsula ibrica, els registres s'alineen amb aquestes realitatsglobals. La mitjana de les temperatures el mes d'agost ha estat, en ge-neral, noms comparable als rcords de 2003. Una successi d'onades

de calor, ms o menys persistents, expliquen aquest resultat. Lestemperatures nocturnes, les mnimes, han estat especialment eleva-des, et que a les zones litorals es relaciona amb una temperatura del'aigua del mar excepcionalment elevada. En 40 anys de mesures deJosep Pascual a les aiges de l'Estartit mai s'havien assolit els 26,1Cregistrats enguany, molt per sobre els 23C que ronda de mitjana enpoca estival. A Alacant el registre de l'aigua del mar estava als 28C,una temperatura que rega la consideraci de tropical. Aquesta ener-gia continguda en les aiges, a ms de er dicil dormir, pot traduir-seen pluges torrencials a la tardor.

Desprs d'uns anys de moderaci en les prediccions i gran incerte-sa, actualment la comunitat cientca maniesta obertament el reco-

neixement d'un escalament global, un canvi climtic associat i unacausa evident en l'activitat humana, emissora de gasos d'eecte hi-vernacle. Un article recent del reconegut investigador James Hansenconrma que les onades de calor al mn sn cada cop ms reqentsi aecten ms supercie. Fins i tot escptics de la causa antrpica delcanvi climtic han reconsiderat la seva posici, i per exemple el sic

7/29/2019 70-octubre-2012

13/22


Els meus autorspreferits (2)Per Adri Arboix

Baltasar Porcel i la seva Medi-

terrnia.

Porcel s el novellista ms important que ha donat la literatura

catalana des de Joanot Martorell i cap lector no se lhauria de perdre

Harold Bloom, 2007

Ara si. Ara tothom en parlar b i fns i tot molt b.

Aquest s un pas en qu cal que els millors es mo-

rin perqu la seva excellncia sigui reconeguda

Miquel Colomer, 2010

Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 1937-Barcelona,

2009) s segons els experts un autor onamen-tal de la literatura catalana contempornia.

Premi dHonor de les Lletres Catalanes, les

seves obres han estat tradudes a una dese-

na de llenges. La seva literatura, immensa,

comprn setze novelles, quatre reculls de

contes, diversos assaigs i llibres periodstics,

en qu sobresurt com a entrevistador, re-

porter i columnista.

A banda de les seves novelles amb prosa

esplndida, de llum nica i vigorosa, caldria

remarcar lassaig Mediterrnia. Onatges tu-

multuosos escrit lany 1998 i guardonat amb

elpremi Boccaccio Europaa Itlia. SegonsEmili Rosales,

aquesta obra representa un obert i apas-sionat recorregut per la histria de les dues

ribes daquest mar. El mateix autor ressal-

ta en el prleg que el volum parteix de la

prehistria, continua ns els segles XVI-XVII,

malgrat que a partir de llavors sencongeix

per tornar a remuntar als nostres dies, de

renovat dinamisme mediterrani. Aix, el Mare

Nostrum, que construeix el mn segons len-

tenem positivament el de lhome com a centre de

totes les coses, el de lademocrcia i deldretque re-geixen lexistncia collectiva, el de lesreligions

monoteistes- s el que consumeix la majoria

de les meves pgines. En el primer captollautor remarca intencionadament una de

les caracterstiques siques essencials de

la Mediterrnia : Aquesta meravella de cel,

aquesta lluminositat atmosrica, obeeixen

en part a un actor: el Shara. El qual, junta-

ment amb lAtlntic, compon i unica el clima

mediterrani, dol al cap i a la , malgrat les

extremoses sacsejades.

Si us voleu endinsar i capbussar-vos una mica

ms en el coneixement global de la nostra

Mediterrnia, amb una perspectiva histrica,

amb una plena i slida visi conjunta, junta-ment amb el plaer de la lectura clara i de la

ormaci sense aturada, en teniu la clau.

En el nostre museu de la Mediterrnia de

Torroella de Montgr, haurem de tenir de

primera m i a labast de consulta, aquesta

imprescindible obra, aquest singular i savi as-

saig, per altra banda massa poc conegut i que

porta textualment el nom del nostre museu.

Com un homenatge mutu, com una balana

equilibrada, complementaria amb escreix el

coneixement i les ganes de saber-ne ms, a

part de ser ont de gaudi, dinspiraci i din-strucci elevada. Paraula.

Bibliograa

1. Porcel B. Mediterrnia. Onatges Tumultu-

osos. Enciclopdia Catalana 2002 , 483

pp.

2. Porcel A, Rosales E. Nota de lEdici. El cel i

la terra segons Baltasar Porcel. Desti-

no 2009, pp. 9-12.

3. Colomer M. Tot el que tinc. Acontravent2010, pp. 256-257.

Richard Muller, un dels principals opositors ala idea, declarava el mes de juliol: Em podentractar d'escptic convers. Els ssers humanssn, prcticament al 100%, la causa.

Malgrat l'increment de la temperatura delplaneta, els perills que hem vist que aixcomporta i les alertes gaireb unnimes dela cincia, no es produeix una reacci socialni poltica, ms enll de l'adopci de tmidsacords. Certament tenim problemes a moltcurt termini, per no s'haurien d'oblidar lesaccions davant amenaces a llarg termini que,en comparaci, deixen una crisi econmicaen mera ancdota.

7/29/2019 70-octubre-2012

14/22


El projecte que illusiona:INDEPENDNCIAPer Jordi Bellapart

No hi ha cap mena de dubte. Lafuncia massiva de participants a la

maniestaci daquest 11 de setembre ho demostra. Lnica proposta

poltica que actualment va a lala s la independentista.

Hi ha hagut durant aquests darrers 30 anys diverses maniestacions

que han servit perqu la ciutadania expresss de orma massiva rei-

vindicacions que han evidenciat la illusi i lesperana del poble

catal envers un projecte poltic. La de l11 de setembre del 1977,

amb el lema Llibertat, amnistia i estatut dautonomia reivindicava

la recuperaci de la democrcia i de les institucions catalanes. Anys

ms tard, el novembre del 2000, la ciutadania sortia massivament al

carrer, demanant dileg i expressant la seva repulsa contra la violn-

cia dETA, uns dies desprs de lexecrable assassinat dErnest Lluch.

Fa dos anys, el 10 de juliol, una immensa multitud expressava la seva

repulsa contra la sentncia del Tribunal Constitucional, que retallava

lEstatut aprovat pel Parlament catal, i ns i tot laprovat per les Corts

a Madrid. El motiu inicial era aquest, per varen agaar protagonisme

les veus que reclamaven el dret a decidir i la independncia. A partir

de llavors, cap partit sha atrevit a prendre clarament aquell estatutcom a principal estendard de les seves reivindicacions poltiques.

Actualment, segons les xires que sens donen, surten cada any uns

16.500 milions deuros dels impostos que paguem els catalans, que

no tornen. Aix ocasiona un dcit scal que a passar Catalunya de la

quarta posici en recursos de les comunitats autnomes a la vuitena,

desprs de er laportaci a la solidaritat interterritorial.

Lany 2009, essent conseller dEconomia Antoni Castells, es va acon-

seguir un nou sistema de nanament que Madrid no ha complert.

El President Mas va er indicis de voler donar un pas ort, reivindicant

un pacte scal que permets a Catalunya recaptar tots els seus im-postos i desprs cedir a Madrid el que amb un repartiment ms just

pertoqus. Com el dret oral del Pas Basc i Navarra. Per aix s in-

constitucional i aria alta canviar lleis que els partits amb capacitat

per er-ho no hi estan disposats. Entretant, la crisi aecta la major part

de la ciutadania: retallades en educaci i en sanitat, manca de pos-

sibilitats de trobar eina per als joves, atur desmesurat, un govern a

Madrid que sembla menystenir Catalunya, declaracions de destacatspoltics del PP amb menyspreu cap als catalans, que insinuen sem-

pre una insolidaritat daquests cap a la resta dels pobles dEspanya.

Tot plegat: dinamita que porta a creure que la independncia s la

soluci. Lany 2001 (segons el CIS), les enquestes xiraven en un 36%

el nombre de catalans partidaris de la independncia. Les darreres

enquestes els xiraven en un 51,1% i possiblement ara ja se supera

aquest percentatge.

Ja no hi ha projectes poltics que illusionin la ciutadania. El poder

dels que mouen el diner s tan ort, la desconana en els poltics

es tan gran, la nuvolada de la crisi tan osca, que tot plegat ajuda

que lindependentisme estigui de moda. Noms la lloable voluntat

daconseguir una Catalunya independent, un estat propi dins la UE, a

convergir a diversos sectors de la societat catalana amb la idea que la

independncia s la soluci. La ciutadania t la necessitat de sentir-se

partcip del seu dest. Superar el et de sentir-se vctima dun sistema i

duna poltica impotent per canviar-lo. Per aix vol moure els ls de la

seva histria. La ta: la independncia. Un miratge?

Alguns hi sn per convicci. La convicci en la voluntat de crear un es-

tat propi, basat en un et nacional, amb les dicultats i avantatges que

aix pot comportar. Daltres potser hi siguin tan sols per interessos

econmics, aix podria suposar una temporalitat, en cas que aquests

interessos no es veiessin aavorits amb la independncia, la qual cosa

podria portar a uns resultats imprevisibles. El cam a seguir sospitoque ning el t totalment clar, perqu s complex, per indubtable-

ment passa per Europa.

Deixeu-me er un refexi nal. Encara que la independncia sigui el

projecte de utur que obri la illusi a molts catalans de sentir-se part-

cips del seu dest, no hem doptar ara per iniciatives com la del senyor

Adelson, amb la seva proposta dEurovegas, que sembla que es ar a

Madrid, ni tampoc amb la denominada Barcelona World, que shauria

de portar cap a terres tarragonines, capitanejada per un dels protago-

nistes de la pitjor cultura especulativa del totxo, que ens ha portat a

la desastrosa situaci econmica actual. Cal que els nostres governs

no sinvolucrin en projectes especulatius amb companys de viatge dedubtosa reputaci, sin amb projectes que ajudin a millorar el pas,

amb apostes dalta tecnologia, del coneixement, projectes amb valor

aegit i que ho acin des dara. Potser desprs, si aconseguim lavui

desitjada independncia, no hi siguem a temps. Si aconseguim un

pas lliure, que sigui tamb un pas just i digne.

7/29/2019 70-octubre-2012

15/22


La Diada de lOnze

de Setembre del2012 a BarcelonaPer Santi Sat

La multitudinria maniestaci daquest

11 de setembre del 2012, pel carrers de

Barcelona, ha marcat un punt dinfexi,

de canvi, sobre qualsevol que shagus

produt amb anterioritat.

No tan sols el nombre de participants (ms

d1,5 milions, o noms 0,6 milions com arma

la delegaci del Govern central a Barcelona),

sin tamb per la seva composici.

Milers de participants arribats al Cap i Casal

de Catalunya, de tots els indrets de la nostra

geograa, que suniren als de Barcelona. I,

el que sha de destacar, s que no hi anaren

sols, sin amlies senceres, amb avis, que re-

cordaven la mtica maniestaci per lEstatut

del 77, pares i sobretot inants, sense por, ni

prejudicis, sobre una possible inseguretat.

Ha estat, sens dubte, la ms important de

tota la histria de Catalunya!

I el seu xit i la seva veu marcar per b, i es-

perem que no per mal, un nou cam, un nou

abans i un desprs de la poltica catalana.

Sha trencat un llarg perode de temps, des de

la dictadura ranquista, i la por, amb un nou

cam, que creuen i esperen els porti a una

democrcia real, en qu ells, la seva amlia i

la seva naci puguin disposar del seu present

i sobretot del seu utur.

Sense lligams ni restriccions imposades perinstncies alienes, patits des dels governs

dAznar i Rodrguez Zapatero, a les de Rajoy,

amb lexcusa dels 5 milions de parats i la ne-

cessitat danar junts per sortir de la crisi.

Aix com als nostres governants, a qui sels

demana que escoltin el poble!

Les anteriors maniestacions les convocaveni presidien els poltics. Aquesta, lAssocia-

ci Nacional Catalana, que presideix Carme

Forcadell. s la primera vegada en qu ha ex-

pressat la seva veu la societat civil.

Mereix ser escoltada

Realment ha estat unavs per a navegants, el

cartell que lencapalava:

Catalunya, un nou estat dEuropa

Al que seguien persones de dierent or-

maci, destat social, aix com didees

poltiques.

I per a tots els poltics, per a tots els partits,

per a tots el governants, siguin de dretes o

desquerres, dEspanya o de Catalunya.

En un moment de la maniestaci, quan en-

cara la capalera era a la Via Laietana, prop de

Correus, tingueren lloc dos esdeveniments

que mereixen ser destacats:

1. En el primer, un grup de vint persones

varen llegir, en diverses llenges, rag-

ments del discurs de Pau Casals a les

Nacions Unides, perqu gent de tot el

mn pogus sentir-lo en la seva prpiallengua.

2. I el segon lloc, es eren una srie de

preguntes als assistents a la manies-

taci, que havien de contestar s o

no onejant uns ulls de paper de color

verd,com a smbol dun hipottic ree-

rndum. Els s ensordiren.

En la capalera de la maniestaci, la pres-

identa de lANC, Carme Forcadell, i el de

lAssociaci Catalana de Municipis per la In-

dependncia, Josep M. Vila dAbadal, havien

de er entrega a la presidenta de la Cambradel missatge de la maniestaci en qu in-

staven a iniciar amb pas erm el cam de la

secessi. Varen haver de ser rescatats i peraltres carrers arribaren nalment al Parla-

ment, i rebuts per Nria de Gispert, en eren

entrega, perqu el es arribar i sollicits una

entrevista amb el president de la Generalitat,

Artur Mas, a la qual cosa acced, maniestantque nhavien parlat, i els citarien en un termi-

ni dun o dos dies, alhora que els elicitava per

lorganitzaci de la maniestaci, aegint que

estigueu segurs que escoltarem la veu del

poble.

Cal destacar el ress que ha tingut aquesta

maniestaci de la Diada de Catalunya, en

lmbit europeu i mundial, ja que els princi-

pals mitjans de comunicaci lhan destacada.

I des dEuropa, han recordat que secessi i

continutat en la Comunitat Europea sn dos

ets que shan de contemplar curosamentperqu lun i laltre, secessi i continutat, no

sn automtics. Per hem de recordar que

nosaltres, els catalans, ja som dins dEuropa.

El president de lAssociaci de Municipis

per la Independncia (AMI), Josep M. Vila

dAbadal, va er una crida a les grans ciutats

i a les tres diputacions que encara no ormen

part de lentitat perqu shi adhereixin, i en

el marc del Consell Directiu, sha elicitat per

lxit de la maniestaci de la Diada i ha expli-

cat que, a la vista de la participaci massiva,

no t cap mena de sentit que alguns ajunta-ments no deixin als seus ciutadans que pu-

guin decidir si estan a avor o en contra de la

independncia.

Esperen i creuen que els uns i els altres tro-

baran nous camins, encara que el president

Artur Mas els hagi pogut utilitzar en lentrev-

ista, el dia 20 de setembre daquest any 2012,

pel pacte scal. La resposta i els arguments

utilitzats per Mariano Rajoy han estat, un cop

ms, com ja va anticipar al Parlament: No

estic dacord amb el pacte scal,no cap a la

constituci,no s el moment, no est entre

els objectius prioritaris, la crisi, els parats, la

solidaritat, la uni desoros necessria i la

responsabilitat dels poltics...

7/29/2019 70-octubre-2012

16/22


Memria de lAteneu

Montgr (2)Per Jaume Bassa PasqualAmb aquest article acabo la breuMemria de lAteneuque vaig comenaraEmporionel mes de setembre passat, tot seguint els registres al LlibredActes daquella admirable associaci cultural torroellenca.

Ja vaig dir que la constituci va tenir lloc el dia 15 doctubre de 1912,ara a cent anys, i que van ser elegits president Salvador Lloret i vice-president Pere Blasi. Aquell any es varen er tres reunions, una cadames. Els acords varen ser de er almenys una conerncia o una lec-tura comentada cada setmana, traduir el reglament al catal, i crearuna Secci Excursionista. El desembre daquell 1912 sortiaMont-gris, la

revista de lAteneu.

Lany 1913 (12 reunions, una cada mes), es tracten assumptes moltdiversos, la creaci de la Secci dArt, linici duna biblioteca, la sub-scripci a revistes, i es an conerncies i lectures tots els dimecres idissabtes. Lany 1914 (11 reunions) canvia la Junta Directiva, entra depresident Eduard Vias, continua Pere Blasi vicepresident. Es van real-itzant diverses activitats, millores a la biblioteca, contractaci de con-serge, i el mes de setembre la declaraci avorable a totes les tendn-cies ideolgiques o religioses que vaig comentar el mes passat. El 15de desembre de 1914Mont-grispublica el seu nmero 16 i ltim, ambun Comiat a primera plana, ja que per acord amb laltre peridicquinzenalEl Montgr, que editava mossn Viver, tots dos es usionen en-Emporion.Aquest apareix el primer de gener de 1915, i es converteix ennou rgan de lAteneu. No tot devien ser fors i violes, ja que consta enacta la deensa que dEmporionva haver de er Pere Blasi a un soci a quino devia agradar prou un article que shi va publicar.

Per en general lAteneu sap acostar-se als interessos culturals i alsideals de la gent ms inquieta de la vila. Es prepara una exposici deotograes de Fargnoli, una vetllada per repartir premis als nens delconcurs dHistria de Catalunya, es unda una Secci Escolar (saprovaamb entusiasme). I el juliol sacorda una subscripci pblica per comprar una banderacatalana. I eectivament, es prepara per al 26 de desembre una vetl-lada amb la inauguraci de la bandera catalana de lAteneuadquiridaper subscripci pblica. s sorprenent que aquell novembre t lloc labaixa de soci de Francesc Viver.

El desembre es llegeix un comunicat delCentre Autonomista de Dependents deComer i de la Indstriaque invita lAteneua associar-se a la Diada de la LlenguaCatalanade 1 de gener de 1916. Sacorda adherir-shi, er estejos aquelldia, i que des del prxim any tots els documents de lAteneues aran encatal. I aix va ser, i des de 1916 ns a la clausura orada de 1923, elLlibre dActes s en catal.

Varen seguir anys dempenta i optimisme. El 1916 es an 13 reunions.s elegit president Pere Blasi. Sorganitzen les Seccions: Estudis i Cul-tura, Propaganda i Festes, Dramtica i Orenica, Sport i Excursion-isme. Samplia el local, es an vetllades. Sarriba als 130 socis. Lany1917 Blasi parla dun gran projecte: ormaci de capital per a ledicide lAteneu (que no es va arribar a portar endavant). Hi ha Ore delAteneu. Es a una protesta per la violncia del Govern contra lAssem-

blea de Senadors i Diputats catalans... El 1918 sarriba als 160 socis,per noms hi ha anotades 3 sessions, al gener i al ebrer. Es torna aparlar del casal de lAteneu.

El 1919 (5 sessions) es an homenatges a Pere Rigau i Palmira Vents,es posa en escena La f de la tabola de Josep Castells, se celebra laDiada de

la Llengua Catalana, sinaugura la Galeria de torroellencs illustres,... El 1920(3 sessions), es parla denombrosos socis, es a una vitrina per a un uturMu-seu de lAteneu, sorganitza un nou cicle de conerncies.

Probablement lany 1921 es produeix un cert estancament. Es andues sessions. A la Junta General el president Blasi pronuncia unesjust-

es i alentadores paraules. El 1922 es recull al Llibre una sola sessi al mar,la Junta General, on se sentenvives demostracions dentusiasme per lAteneu. Del1923 noms consta una sessi el 3 de setembre, que preveu una rep-resentaci teatral, per el dia 13 del mateix mes el general Primo deRivera proclama la dictadura, amb lacord del rei. LAteneuemmudeixuna colla danys i el Llibre dActes queda en blanc ns que lany 1926es permet la reobertura per tal que la biblioteca i altres mobles no sedeterioren por completo...

Es va reobrir eectivament el dia 13 de ebrer de 1927 i va ser elegitnou president Eduard Vias en lloc de Pere Blasi. LActa es va haver deer de nou en castell. Aquell any hi va haver tres reunions, lany 1928noms una, i no nhi ha cap de ressenyada el 1929. El ebrer de 1930passava a presidir Josep Castells. Es an tres reunions, sacorda un cursde catal a crrec de mossn Viver i assistir a un homenatge a VctorCatal a LEscala. El ebrer de 1931 s reelegit president Josep Castells.

A labril es proclama la segona Repblica espanyola. El Llibre dActeses torna a escriure en catal. Per aviat es ar la darrera anotaci:la que recull la reelecci dels crrecs a la Junta General de 1932. Amitjans de lany 1933 Pere Blasi va marxar a Barcelona a dirigir el GrupEscolar Llus Vives. Com ens explica Joan Surroca (Llibre de la FestaMajor 2012), en anar-sen ell de Torroella, lAteneu ja no va poder con-tinuar sent el que havia estat, ni hi havia nims ni gent per aconse-guir-ho. El setembre de 1935, en Assemblea General, es va acordar ladissoluci de lentitat. El juliol de 1936 comenava la terrible guerracivil.

Primera plana de lltim nmero de Mont-gris

7/29/2019 70-octubre-2012

17/22


Festivals, camins deronda i acci culturalPer Jordi Reyns Lpez

Moures, sortir de casa, observar el que passa en el nostre entorn ms

proper, s un exercici que surt b de preu i que ens dona a canvi uncriteri per emetre una opini, encara que aquesta sigui del tot errnia.

Tinc la impressi, segurament gratuta (ja he avisat que surt b depreu) que lEmpord sest convertint en la terra de er pipes de lesbelles glries de la msica anglosaxona del nostre planeta. No deixade ser una paradoxa que en un moment destretors... no, estretors no.No deixa de ser una paradoxa que en moments com els que vivim hihagi propostes artstiques que apostin per cartells que no oereixenres que millori la nostra realitat. I s paradoxal perqu sn propostesque vnen les localitats ns a la bandera.

Entre banderoles dartistes vinguts darreu del mn i apartamentsque mutilen els camins de ronda, aquells que ens dediquem a lacci

cultural de base ens sentim com mosquits emprenyadors que enqualsevol moment podem ser esclaats.

s en aquest context que em vnen al cap tot de pensaments quegiren sempre al voltant duna mateixa idea. Una idea que vol ser pro-pera a all que s senzill i planer, per, no per senzill, menyspreableo desestimable. Lacci de base s onamental i donar suport als pro-

jectes que milloren el nostre entorn s un propsit que cap societatpot deixar de banda. La societat s creadora didees, de pensament,dart. El poble va sempre a davant en matria didees, s lartista qui aun treball que mereix ser viscut per tothom, s el cientc qui estudiaper a divulgar. El poble va sempre a davant i emet idees de ormaconstant i aquells que treballem per al poble hem de ser capaos derecepcionar la inquietud de la gent i er esoros per crear un contexton aquesta riquesa afori en orma de valor que contribueixi a la millo-ra de la vida de les persones. All que s senzill i planer, per, s extre-madament complex i delicat, cal tenir-hi cura i ser conscients que aixcom ens ha costat moltssim tenir-ho, ens ser molt cil perdre-ho decop. En un moment que les idees i la ra cada cop els costa ms trobarespais, lacci cultural de base, la de les persones, la de les entitats,

esdev onamental per salvar els valors de la cohesi, el coneixementi la civilitat. Lacci cultural de base s la que en la majoria de casospermet la ciutadania accedir a la cultura en orma despectacles de ca-rrer, exposicions, concerts de msica, cant coral, teatre amateur, estespopulars, cinema municipal, etc. s l acci cultural que emet propos-tes que converteixen el poble en principal protagonista i els dierents

agents que hi intervenen encaminen la seva tasca en aquest sentit.

Lacci cultural dun poble no pot apalancar-se en unci deladministraci ja sigui local o estatal. Tampoc pot er-ho en uncidels seus equipaments culturals. Lacci cultural ha de correspondrela inquietud i la sensibilitat dun poble que a propostes i interpellaconstantment la seva capacitat crtica. Ens cal modstia per er algunapassa enrere i mirar danalitzar el potencial que tenim, perqu aquellsque tenen coses a dir, a er, a mostrar, a compartir, trobin un contextmnimament escaient per poder-ho er.

El poble de Torroella de Montgr continua, tossudament, generant ac-ci cultural de base que ens converteix en un municipi amb un segellnic i autntic. Malgrat tot, continuem tenint gent jove que treballaen el lleure inantil i juvenil, joves dramaturgs que escriuen i actorsque representen les seves obres, gent que des de la base programenarts escniques de carrer que dinamitzen el municipi, gent vingudadel teatre o la msica proessional que proposen ormaci en teatre,cant coral, arts plstiques, noms per anomenar algunes propostesde recent creaci. Posem tots els sentits per cuidar aquest dinamismeperqu s tant potent com rgil.

El suport a lacci cultural de base no est renyida amb una polticacultural que estigui tamb al costat daquells projectes culturals reei-xits que ens han situat en el territori com un municipi potent a nivellcultural. Projectes que han apostat per lexcellncia artstica i la divul-gaci de la capacitat creadora que millora el nostre entorn.

No ho dubteu, la cultura millora tots els aspectes de la nostra vida, ensa millors persones, millors proessionals, i aix no s cap luxe.

Parlar a la banyeraPer Javier Zuloaga

Com moltssims daltres de tots dos sexes, durant el passat mes

d'agost vaig engegar la meva mquina personal per canviar d'hbits.

Les espardenyes, les bermudes i un xic de desendrea en la meva apa-

rena havien igualat el meu aspecte amb el de molts altres amb els

quals em creuava cada dia a la plaa de Vila de Torroella o al carrer

d'Ull quan, a dos quarts de vuit de la tarda, m'acostava a la peixateria

per veure qu portava la urgoneta des del port de Roses.

Era igual que en anys anteriors, per potser ns ara potser pel pas dels

anys no m'hagi detingut a observar, sense presses, els petits detalls

de les coses senzilles. Entre els que havem agaat, a la peixateria, el

paperet del torn per comprar amb ordre unes bones gambes i uns

7/29/2019 70-octubre-2012

18/22


musclos de roca, no hi havia quasi senyals per enquadrar en dierents

ramats socials o proessionals. Tots ens semblvem en quelcom.

I a la platja no et vull ni comptar. Des de la impunitat de les meves

ulleres de sol, he anat passant revista als que passejaven de llevant a

ponent i de ponent a llevant i he comprovat que descalos, en banya-dor i ja ben bronzejats, no serem capaos d'encertar sobre el nostre

perl social i encara menys proessional. A la platja tots som soldats

rasos, caps urriers, comandants o generals, i s per aquesta igualtat

aparent per la qual cal tenir especial cura del que es diu, ja que la teva

runa pot estar a l'aguait, a la tovallola ms propera.

Una altra cosa s si alg pren el sol a la coberta d'un iot. Aix s ja una

pista eloqent que delata una mica ms.

Per aquest estiu he tingut una nova experincia. He estat cinc dies

compartint l'escs espai de la banyera d'un veler amb persones que

no coneixia, seguint les instruccions de lIgnasi, el nostre jove instruc-

tor, de 19 anys. En aquell veler, un "J", tres persones adultes, una nena

de 12 anys i el seu germ de 5, anvem igualats en aparena per les

armilles salvavides. Tots de groc.

La tripulaci d'alumnes va anar variant i per aquella banyera situada a

popa, al costat de la canya del tim, ens mirvem les cares i acabvem

comunicant-nos persones de perl molt dierent: un itali que no va

voler incorporar al seu argot mariner la "virada" a babord o estribord

i que va aconseguir que tots acabssim cridant "virata", potser com a

mostra del bon rotllo que italians i espanyols compartim en aquests

temps tan especials.

Per evitar mals majors i per iniciativa d'un alumne la vestimenta delqual eia impossible imaginar la seva condici de diputat al Congrs,

tots vrem identicar-nos. Fou prudent, per les mateixes raons que

les de la tovallola vena, que comentava lnies ms amunt. Un em-

presari de per aqu a prop, els seus dos lls, un rancs que treballa

a l'administraci del seu pas i un expert en turisme de neu al qual

tots prenem les coordenades de telenica i de correu electrnic, i jo,

s clar. Els dos ms joves ens observaven amb detall i m'atreveixo a

pensar que es van endur a casa, amb la rescor i bon encert que sn

propis dels ms petits, un bon retrat nostre.

Parlvem de tot, per de res en concret, i els nostres telons mbils

eren a la cabina del veler, descansant, almenys durant unes hores, deles tortures que els dediquem desprs d'haver-los convertit en ttems

omnipresents de les nostres vides.

No caur en el tpic de dir que l'experincia ha estat "irrepetible", per-

qu penso tornar-hi, quan pugui.

Pocs dies desprs em vaig asseure a la biblioteca Pere Caner, a Calon-

ge, prop de Palams. Vaig ser convidat a xerrar amb els membres del

Club de lectura, que s'havien llegit amb detall la meva ltima novella,

Llibreria Llibertat. Va ser una trobada autntica, sense ormalismes ni

mrqueting de producte, on el lector tenia ms recents que el mateix

autor els detalls de la histria. Vaig sortir molt satiset, eli, perqu tot

el que vaig sentir era per sucar-hi pa.

Va ser tamb una banyera, molt ms gran, en la qual ens submergim

per comunicar com s'ha et tota la vida, cara a cara, preguntant i re-

sponent amb la paraula.

Senex vivere pugnaPer Josep Agudo

Sn molts els anys que han passat des que el meu avi em va dir quel'nica certesa que tenia l'sser hum s la de la seva prpia mort.

Van ser molts els anys que van donar per descomptat la saviesa delmeu avi; amb l'edat vaig comprendre que no tan sols era saviesa que

tamb ho era de savi, sin el seu extens bagatge de vida, una vidaplena de ets i vivncies invisibles per a mi, i arriba

Documents

70-octubre-2012