7/29/2019 72-desembre-12

1/22

Peridic digital - nm. 72 -desembre- 2012 - Tercera poca

7/29/2019 72-desembre-12

2/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 2

sumari

Editorial

Notcies

Quinosapescriureenca-tal?(29)

Onanem?

Postaldhivern

Solucionsalsincendis

Grcies,JoanSales(Bar-celona,1912-1983).

Bogeria

setembredel2012-Tren-tadiesquefaranhistria

-2Mars,RidruejoiCatalu-nya

JoanSales

Memria de la gent deTorroella

Les eleccions dels EUAvistesdesdEuropa

Alaguaitdelnostrepa-trimoni

LacuinadelaCatrina

Poemesdarreudelmn

MotsencreuCinemaiespectacles

Editorial

Desprs del 25 N: un cam dicilEl resultat de les eleccions del 25 de novembre, si es planteja des del punt sobi-

ranista, tal com l'havia plantejat CiU, es pot mirar amb un cert pessimisme ja que

la ora que pensava liderar aquest procs, ha rebut un inesperat cstig i Mas ha

racassat.

Pres com un procs en el qual no noms hi ha de participar CiU, el suport elec-

toral a la proposta sobiranista es pot veure amb optimisme. El suport sobiranista

continua sent majoritari per el pas no vol deixar aquest cam noms en mans

de CiU sin que pot avanar de la m d'altres partits.

Emporion, com hem dit tants cops, s un peridic mensual, i en moments de

tanta acceleraci poltica i social, all que escrivim un parell de dies abans del u

de desembre pot resultar obsolet quan arribarem a Nadal. Tot i aix, cal deixar

constncia del que considerem ms destacable en un moment tan important

per al pas i per al nostre municipi.

Ni CiU, ni el PSC ni el PPC no han perdut del tot ni es pot dit que hagin guanyat

d'acord amb les seves aspiracions, ICV-EUiA ha avanat lleugerament, i els dos

guanyadors clars han estat precisament dues orces tan enrontades com ERC(que passa a segona ora) i C's; hi podrem aegir la presncia del CUP i la des-

aparici del SI. CiU, ms que perdre vots (d'un mili dos cents mil del 2010 n'ha

perdut 90.000), no en guanya de nous. En certa manera es pot dir que CiU ha

tornat a ERC els vots que li havia pres l'any 2010 com a cstig per la seva parti-

cipaci en el tripartit (recordem que els anys 2003 i 2006 CiU va obtenir 46 i 48

escons, i ERC 23 i 21).

Seria un error pensar que els actors socials no han aectat tamb els resultats, i

que no s'hagin de tenir molt en compte a partir d'ara perqu molts catalans han

patit i pateixen les conseqncies de la crisi en orma de retallades i atur, aspecteen qu han basat bona part del seu discurs principalment ICV-EUiA, el PSC i ERC.

A partir d'aquest punt, tot el que hi puguem aegir sn suposicions, i quan el

lector les llegeixi ja potser s'hauran iniciat moviments poltics que ara no podem

preveure. Si CiU mant decididament la seva opci per la sobirania, haur de

er-ho en coalici amb ERC, el repte ser molt gran, i les dicultats per plantejar

la consulta popular enormes, per no es pot deixar de banda que des del punt

de vista sobiranista el 2010 la suma de CiU + ERC + SI donava 1.525.000 vots i ara

la suma de CIU + ERC + SI + CUP en dna 1.761.000. Aix sn 230.000 vots ms.

Quan als resultats de Torroella, la participaci va ser molt alta, com pertot ar-

reu, gaireb del 70% (Catalunya prop de 72%) i els percentatges comparats: CiU

45,2%, ERC 19,4%, PPC 9%, PSC 7,6%, ICV 5,0%, CUP 4,3% i C's 2,4%.

7/29/2019 72-desembre-12

3/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 3

NotciesPer Santi SatPren orma la illuminaci nadalenca deTorroella Amb lexigncia de minorar lesdespeses, sense disminuir els punts illumi-nats, sin al contrari, ja que prcticament esdoblaran, la brigada municipal sencarregarde la collocaci dels elements que ha ad-quirit lAjuntament, alhora que la installacielctrica es ar de orma permanent, amblestalvi que representar per als propers

anys.

Presentaci del llibre Marcel, mi hijo extra-ordinario A la Biblioteca Municipal Pere Bla-si, lautora Anna Vilanova Pons va presentarel llibre en qu narra les circumstncies vis-cudes quan lany 1994 va tenir un ll extra-ordinari. Es deia Marcel i va nixer amb uncromosoma de ms i un somriure captivador.Per no fou fcil pels seus pares, de casa alhospital i de lhospital a casa, nombrosescomplicacions: sndrome de Down i sndro-me de West, que es complic amb una epi-lpsia inantil i culmin amb laparici de laleucmia. Una histria emotiva i sincera, en

qu, com li conessa lAnna al seu ll Marcel,que dicil s la vida ni amb tu ni sense tu.

Documental Els masos den Robert, de JordiBellapart Al Cinema Montgr tingu lloc laprojecci de la pellcula de Jordi Bellapart

sobre els vuit masos construts a inicis delsegle XX pel marqus De Robert, propietaride diversos masos de la plana (Torre Bagura,Mas Cass, Mas Ral, La Galera i Mas Boix).Va replantejar una nova distribuci de lesterres que no es treballaven, distribuint-les

en nques dunes 50 vessanes cada una, iconstruint els anomenats masos nous denRobert. Donant lloc a una de les darreres ac-tuacions que va representar, ara a cent anys,una de les grans transormacions del margeesquerre del Ter, tant en els aspectes agrco-la, paisatgstic i tamb social.

La cermica catalana de la collecci Mas-cort El dia 4 de novembre denguany nalit-zava lexposici a la Casa Galibern, de Torroe-lla de Montgr, duna selecci de la cermicacatalana de la collecci Mascort. Exposicique coincideix, any rere any, amb la publica-ci dun llibre, que el daquest any porta perttol La lozacatalana de la coleccinMascort..I a lentrada de lexposici, vrem coincidiramb lhistoriador Joan Badia i Homs, la sevamuller Montserrat i la seva lla Eullia; l havia

visitat anteriorment en la seva inauguracii una altra vegada ms, per, volia veure-laamb ms detall, amb menys concurrnciaque les dues anteriors. I no podia er-ho ambmillor companyia grcies als coneixementsden Joan Badia, i cosa que desconeixia, dels

de la seva muller quant a cermica. Les obresexposades nincloen quatre del perode dela baixa edat mitjana i la resta, ns a les 617que componen lesplndida exposici, quepertanyen als segles XVII ns a principis delXIX, produdes principalment a Barcelona,a Lleida i Reus. La proessi de armacuticdins de la amlia Mascort va er possible la

conjunci de la cermica amb la armacolo-gia, que sinclou tamb en lexposici, ambllibres i textos juntament amb peces de ce-rmica: orses dapotecari, pots petits, pindo-lers i pots dapotecari, molts procedents delantiga armcia de lHospital de Torroella deMontgr, venuts quan va deixar de uncionarla armcia. I alguns sexposen trencats enuna vitrina que cont els que en el trgic inicide la gerra civil, lany 1936, oren requisats ala recerca de diners o joies que en aquests escreien amagats. No puc deixar de comentarque tota la tarda daquell primer diumenge

de novembre la vaig passar en un llegir, u-llejar i rellegir un altre cop lobra de JosepA. Cerd i Mellado, editada per la FundaciMascort, excellent llibre, i no catleg com esdiu en algun pargra de lobra, que esperoque gaudiu com jo mateix de la seva lectura.

Ple municipal de novembre El Ple de Torro-ella va aprovar el pressupost de 16,2 milionsdeuros per a l any 2013, amb els vots de CiU,PP i LEST i labstenci dUPM. Es retallen un3% els comptes i es ar inversi.Lalcalde,Jordi Cordon, va puntualitzar que el captoldel personal shavia redut en 300.000 euros,a dierncia del que justicava ERC en la seva

queixa, que en els anys del seu govern sha-via incrementat en 500.000. I va adherir-se alargument sobre les partides de estes i es-tetes.La planta de transerncia descombraries deTorroella es ar en la deixalleria.De tots els serveis de neteja nassumir laconcessi lEmpresa Urbaser, que rellevarFCC, que ns el responsable ns a principisde ebrer. La recollida selectiva, ara en mansdel Consell Comarcal del Baix Empord, que-dar assumida tamb per Urbaser, que enprendr el relleu a principis de mar, data en

qu un sol operador agrupar tots els serveisde neteja, i que permetr una major ecciaen la gesti i un servei ms ampli, amb uncost 20% ms econmic. El cost anual s elms ampli del pressupost municipal i esta-r en prop dels 2,2 milions deuros anuals.

7/29/2019 72-desembre-12

4/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 4

La sorpresa la va aportar el regidor de laCOET Gregori Sarquella, que va presentaruna moci per la via durgncia perqu esretirs laprovaci de la concessi del serveide neteja. La moci ou desestimada, i es vaaprovar amb els vots de CiU, PP i LEST. Elpressupost aprovat inclou una partida de16.000 euros per al disseny del projecte de

la nova inraestructura coberta, per a entre-naments esportius sota cobert. Tamb esta-ria destinada a cobrir les necessitats que esgenerin per a altres activitats que no tenencabuda en les inraestructures existents.Tamb inclou emprendre la tercera ase delEspai Ter, que siniciar lany 2013. Pel que aals interessos de prstecs i crdits nancers,shan disminut en 49.184 euros per leectedel baix nivell de lEuribor.

La petxina acstica, al ralent JoventutsMusicals de Torroella haur dalentir lad-

quisici de la petxina acstica per a lEspaiTer perqu li ha allat inicialment laval de lasocietat de garantia recproca, Avalis, que lipermetria demanar el crdit necessari percomprar-la. No obstant aix, es consideraque encara resta prou temps la data previstade la seva collocaci a lescenari principal delFestival Internacional de Msica.

No a la privatitzaci dAiges Ter-Llo-bregat Entitats que agrupen ecologistes,administracions i regants anuncien quecontinuaran les mobilitzacions a avor delTer. Preveuen que el cabal del riu nacabarsortint perjudicat. La Generalitat va anunciarladjudicaci de la gesti al grup encapalatper Acciona, i espera cobrar-ne mil milions

deuros al llarg dels 50 anys que durar laconcessi, que permetr lextracci de 166hm3 i la gesti dinraestructures com la des-salinitzadora de Blanes. I enterra el compro-ms de reduir-ne el transvasament. El conse-ller de Territori i Sostenibilitat, Llus Recoder,

ha reiterat que es complir el cabal ecolgic,que el procs sha et amb pulcritud, quesha escollit la millor opci i que el serveicontinuar sent pblic. Diverses veus vanreaccionar entre la cautela i la desaprovaci,i es continuaran mobilitzant per la deensadel Ter.

Exposici 6a Mostra de colleccionisme Ala Capella de Sant Antoni, organitzada perlAssociaci Filatlica i Numismtica en el

seu trent aniversari, recollia la mostra localde colleccionisme. I els Gegants de Torroe-lla vetllaven pel contingut de lexposici. Vacomptar amb 18 expositors-colleccionistes,que aportaren les seves acions i que sex-posaren en un ampli ventall de colleccions.Des de llumins, segells, notalia, gravats delssegle XVI al XX de la Mare de Du de Mont-serrat, imatges de Marilyn Monroe... i innitatdobjectes colleccionats pels expositors.

II Marat de Donaci de Sang Amb lobjec-tiu primordial de mantenir-ne una quantitatsucient per garantir les nostres necessitats,la Marat es va desenvolupar a lEspai Ter.

Organitzada pel Banc de Sang i Teixits i delAssociaci de Donants de Sang de Girona,va comptar amb la collaboraci onamen-tal del personal del nostre municipi i la col-laboraci dentitats, comeros, empreses iciutadans, que varen convertir la Marat en

una diada plena de civisme, participaci i so-lidaritat. Inaugurada ocialment a les 10 delmat, va incloure una srie dactivitats comel rerigeri per a tots el donants, acilitat perles pastisseries, carnisseries i supermercats;el taller de pinxos de ruita; l audici musicala crrec de lEscola Municipal de Msica, lacoral Anselm Viola i la Coral del Recer; les-

pectacle de mgia amb el mag Sergi i Davidel Mag; les danses catalanes per lAss. Con-tinutat... I a lexterior i davant de lEspai Ter,gegants i capgrossos, puntaires del Montgr,Dibuixa al mural per lAula dArts Plstiques,demostraci de gimnstica, caminada pelTer, tallers relacionats amb la donaci desang, bicicletada, escacs... I per als donants,entrades al Cinema Montgr (Cine Club Tor-roella), viatges al Nautilus (Subaqutic Visi),llibres (Associaci del Llibre de la Festa Ma-

jor), sorteig de dues entrades per veure elBara (Penya Barcelonista), vals per sopar i

esmorzar per a dues persones (restaurants icas del municipi)...Volem agrair a tots ells la seva participaci icivisme.

La independncia ven! El sentiment so-biranista sestn. Al seu reds han sorgitiniciatives empresarials, amb lobjectiu din-crementar-ne les vendes. Lestelada es vaesgotar arreu: de tots els tipus, mides i ma-terials, grosses i petites. A partir daqu, da-vant lxit de la maniestaci de Barcelona idels esdeveniments que shan anat succeint

des de llavors, molts han vist una oportunitatde er negoci: samarretes, clauers o adhesiushan multiplicat les seves vendes amb nousdissenys i missatges originals, i altres la ven-da per Internet. Roba esportiva i sabateria,bambes amb lestelada que sn tot un xit.I altres sectors com torrons, caganers, polse-res, undes per al casc de la moto o objectesde regal dempresa. Dos caganers catalansamb la bandera estelada es an i es venenal nostre municipi per lempresa Caganers.com de Torroella de Montgr, que ha donata conixer les 40 noves gures que ha tret al

mercat. Sen an 45.000 cada any, un 21% esven a travs dInternet i la gran majoria declients sn dels Estats Units: Barack Obama,Nicolas Sarkozy, Carla Bruni, George Bush,Carles dAnglaterra o el Dalai Lama, entremolts daltres.

La guerra de larrs al Baix Empord Lhis-toriador i periodista Pere Bosch i Cuenca, col-laborador dEl Punt Avui, va guanyar a lAlguaire(Segri) la 23a edici del Premi dHistriaLocal dels Pasos Catalans Josep Lladonosa,amb lobra La guerra de larrs. Confictivitat agrria i

lluita poltica al Baix Empord (1899-1909). Dotat amb3.500 euros i amb la publicaci per al properSant Jordi. El diari lleidat La Maana tamb eldistribuir gratutament. Narra els confictespel conreu de larrs i la seva prohibici perraons de salut pblica i interessos diversos,

7/29/2019 72-desembre-12

5/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 5

que van tenir lloc al Baix Empord entre -nals del segle XIX i principis del XX. Per el1899, un indi, Pere Coll i Rigau (1853-1918),va demanar lautoritzaci per tornar a plantararrs al Baix Empord, i vens i cacics dels vol-tants el van acusar de voler emplenar el ce-mentiri de Torroella de Montgr. Lany 1900,va aconseguir-ne lautoritzaci. Per vareaparixer el paludisme, tema central delprimer Congrs dHigiene de Catalunya, i van

haver-hi avalots populars i amenaces. Robertde Robert, comte de Serra i de Sant Iscle, vautilitzar-ho presentant-se a les eleccions del21 de juliol del 1907, la seva campanya oula prohibici de larrs. Va guanyar, convertiten un salvador de la salut pblica. Bosch hatrobat la carta en qu demanava al governdAntonio Maura la prohibici de larrs, queva aconseguir.

Un esborrany atribut a la policia colpejael president Mas Un presumpte documentque desconeixen el jutge del cas Palau i Inte-rior, que va ordenar una investigaci internaal director general de la Policia, va aixecarMas que assegura posar una querella con-tra El Mundo, si pensen que em podran apartar,sortir altra gent, com els Garcia, els Lpez iels Fernndez, que es posaran al davant delpas. Mentrestantm Alicia Snchez Camac-ho demana explicacions i Carmen Chacnacusa Mas i el veu sota sospita, i lacusa decorrupci.

La Pletera, una maresma a protegir Vi-sita a la Pletera, guiada per Xavier Quintana,bileg i director de la Ctedra Ecosistemes Li-torals Mediterranis a la ranja costanera quequeda al sud de lEstartit. s un espai daltinters ecolgic del litoral del Baix Ter, quet una gran importncia dins els espais delParc Natural. Grcies als coneixements denXavier Quintana, anirem descobrint la sevavegetaci, la seva auna i la seva ecologia. Alllarg de la visita tamb anirem desgranant

els valors pels quals la Pletera s quelcom aprotegir i quines haurien de ser les actuaci-ons del utur per aconseguir-ho, ja que quela Pletera continua esperant i el seu passeigcontinua pendent de soluci, ms de quatreanys desprs que lEstat comuniqus linicide les obres de desurbanitzaci de la zona,la tardor del 2008. La recuperaci dels aigua-molls de la Pletera s una vella aspiraci delmunicipi i actualment el passeig es troba en

molt mal estat, sobretot desprs de la retira-da de material eta el 2011 per reconstruir elpasseig dels Griells, la qual cosa lha deixaten les pitjors condicions.

Cicle de concerts al Cine Petit de Torroellade Montgr El primer dels concerts daquestcicle, organitzat per Joventuts Musicals deTorroella de Montgr, va anar a crrec delDuo Cantbile, amb Svetlana Tovstutka, alvioloncel, i Melani Mestre, al piano. Formatlany 1995, s un reerent en el panoramamusical internacional. Varen interpretar,de Franz Xaver Mozart: Sonata per a violoncel ipiano. Fill de Wolgang Amadeus Mozart,genu autor romntic que respecta aques-ta caracterstica del primer romanticisme.De F. Poulenc: Sonata per a violoncel i piano en Mi Majorop. 19, en qu tota lobra utilitza un acusat estilneobarroc i neoclssic.De Felix Mendelssohn: Variacions concertant. Obradun Mendelsshon jove, tenia 20 anys, ambgran maduresa, rigor clssic i romanticismems que incipient.De Joaquim Cassad: Sonata per a violoncel i piano,que constitua una estrena mundial.

I de Piazzolla: Le Gran Tango, que va escriure perMstislav Rostropvitx, ascinat per la pea.Inspiraci meldica i complexitat rtmica,moments cadenciosos que alternen amb al-tres dapassionats i amb un nal ardent.

POMATEC 2012 El rum de debat de lapoma, Pomatec, va analitzar el mercat, les

xires, les estadstiques i tendncies mun-dials a travs de les ponncies dels tcnicsdArucat i de l expert mundial en matria depoma, Desmond ORourke.Pomatec es ocalitzar tamb, de la m delconsultor Miguel Flavin, en el mercat anglo-sax, on consumidors madurs marquen qui-na ser o no ser la lnia de la ruita dels pro-pers anys. Vctor Kppers ser lencarregatdaportar un raig de llum sobre com modularla nostra activitat.

Xibeques del Cau: Jornada contra la vio-

lncia de gnere a Torroella La jornada in-cloa la projecci de dos documentals a lesdotze del migdia, Matrimoni de convenincia i Mutila-ci emenina. A les tres de la tarda un tast gas-tronmic de la cuina gambiana i nalitzavaa les 8 del vespre amb la projecci de la pel-lcula Princesas i un Frum en el qual podienintervenir-hi tots els assistents.

Hora del Conte: La rotllana den Peric A la Bibli-oteca Municipal Pere Blasi shi desenvolupauna tasca digna dencomi: la lectura de con-tes inantils per als ms petits. Organitza-da pel personal de la prpia biblioteca, haaconseguit un nombre de voluntaris que de-

diquen part del seu temps a narrar contes irondalles cada dijous a les sis de la tarda, du-rant onze mesos de cada any, a un pblic queen gaudeix al mateix temps que ells millorenla seva qualitat de dicci i en expressivitat.

El Club de Lectura comenta la novella Totala vida, dAda Castells A la Biblioteca Muni-

Resultats de les eleccions al Parlament catal, a Torroella de Montgr i lEstartit Resultats de les eleccions al Parlament de la Gene-ralitat celebrades el 25 de novembre del 2012:

7/29/2019 72-desembre-12

6/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 6

cipal Pere Blasi, aquest mes sha comentataquesta darrera novella dAda Castells, queha tingut molt bona crtica. Lautora explicauna histria damor, on enronta el romanti-cisme amb les contradiccions i abismes delnostre temps. I ens explica la visi personalde la vida del pintor romntic Caspar DavidFriedrich i ens proposa un fuid i encertat

contrapunt entre la malenconia i lescepticis-me. La Slvia, jove escriptora sense xit, sob-sessiona pel pintor, i mentre novella la vidaplena de passi de lartista, ella senamorade Vicent, un pintor contemporani, amb quicomena una tempestuosa relaci. La inten-sitat de la passi esborrar els lmits entre lacci novellada i la realitat viscuda.

Inauguraci de lexposici Els masosnous den Robert. Cent anys a la plana Lacreaci daquests masos va representar, alsegle XX, la transormaci del Baix Ter, con-

cretament a la riba esquerra del Ter, on ma-sovers i propietaris, van er una importanttransormaci dunes terres improductives inegadvoles a un paisatge humanitzat i delsms productius.

Torna el pessebre al museu La tradici demuntar el pessebre, molt estesa per tots elspasos de la Mediterrnia. Josep Mir, pes-sebrista ja conegut pels seus anteriors pes-sebres, ha estat treballant en el que es vainaugurar, entre els actes de la Fira de SantAndreu, inspirat en el paisatge empordans

i en lestany dUllastret.

Lantesala de la Fira, amb el concert delsGlaucsLa nit del dia 30 de novembre, a La Sala.

819 Fira de Sant Andreu.1 i 2 de desembredel 2012Quan EMPORION vegi la llum el primer dedesembre, es materialitzar el Programadactivitats de la Fira, a la qual desitgem elmillor dels xits, en totes les activitats, queresumim seguidament.

- XII FIRA EN EL RECORD: Comer, arts i of-cis a Torroella de MontgrVisites comentades a les 12 h i a les 18 h, desdel Museu de la Mediterrnia.- XXI CONCURS DE GOSSOS DATURA .Campionat de campions, diumenge 2, a les11 del mat.

- CAMPIONAT DE CATALUNYA DE COLOMSDE RAA. Exposici oberta al pbic. Diu-menge 2, a les 12 h, entrega de premis.

-VIII MOSTRA DENTITATS DE TORROELLAI LESTARTITDissabte 1, mat i tarda, a la plaa de la Vila i ala del mestre Pere Rigau.

-FESTA DELS CAVALLS I DELS CARRUAT-GESLa Festa dels Cavalls i Carruatges comptaamb la implicaci de la majoria dhpiquesdel municipi i del seu entorn. Les activitatsamb ponis i lespectacle eqestre de doma

natural de Santi Serra sn les principals in-corporacions denguany a la Festa dels Ca-valls i Carruatges de la Fira de Sant Andreu.Lespectacle es podr veure els dies 1 i 2 dedesembre a la tarda, just davant de lEspaiTer. I al seu costat shi trobar el Mercat deCavalls.

Demostraci de sembra antiga amb ca-vallsPresentaci de dierents races de cavalli una exhibici dhabilitat de carruatgesamb ponis, el 2 de desembre al mat

Concurs de salts i lespectacle eqestre deSanti Serra Dissabte 1 de desembre a la unaI a la tarda,.

Tpic joc del mocador, per amb ponis, eldiumenge 2 de desembre, al mat.

Demostracions de volteig i carru-sel, durant la tarda de diumenge.

-XXI edici del Concurs de Gossos dAtura,de la Fira de Sant Andreu. Ser un hbrid

del concurs tradicional i el concurs especialBorder Collie. El diumenge 2 de desembre, alcamp del Mas Sols, a Torroella, a les 11 delmat.LEstartitConsolidaci del cap de la Barra Les obresde consolidaci de la zona esllavissada delcap de la Barra queda rearmada amb lainclusi en el pressupost del 2013 dunapartida de 235.000 euros que representa el50% del pressupost. La resta, laltre 50%, atravs duna subvenci que prov dels ons

europeus Feder. La muntanya del Molinetest esllavissada des de lany 1994, agreuja-da a mesura que passava el temps ns queel 2001 es va tancar el passeig al trnsit perevitar algun accident.

Festa de la Castanyada

Concert de can tradicional amb ElsPasserells A la tarda del primer dissabte denovembre, els Passerells van interpretar elconcert de can tradicional, dins de la Festade la Castanyada, en qu es demanava a tots, xics igrans, que hi anessin disfressats de castanyera.

Per 1 donaven una raci de castanyes i vidol i els diners es varen destinar a la CreuRoja de Torroella i lEstartit, i serviran per a lacompra de kits per a nadons de amlies engreu situaci econmica i en risc dexclusisocial.

Hora del conte: mA la Biblioteca Muni-cipal de lEstartit shi desenvolupa tambla lectura de contes inantils per als mspetits. Organitzada pel personal de la prpiabiblioteca ha aconseguit un nombre de volun-taris que dediquen part del seu temps a nar-

rar comptes i rondalles, cada dijous a les sisde la tarda, durant onze mesos de cada any,a un pblic que en gaudeix al temps que ellsmilloren la seva qualitat de dicci i en expres-sivitat

Context Catalunya

Artur Mas: a Mosc, amb empresaris cata-lans per posicionar Catalunya.I a Brusselles: demana a la UE que empariel dret a decidir.Presenta una querella i demana que es

comprovi que no t comptes a Suiza.Mariano Rajoy a costat a Alcia Snchez Ca-macho en la seva primera compareixena aLleida, per aturar CiU. I a una crida: En unscomicis ms importants que unes ge-nerals, en el dia que eia un any que les vaguanyar.Jos Manuel Garcia-Margallo, el govern noautoritzar la consulta Clarament illegal, uncop dEstat en termes jurdics.PSOE: Marcelino Iglesias, alerta que quanshan posat ronteres i han guanyat els hiper-nacionalismes hi ha hagut milions de morts.

Jos Luis Rodrguez Zapatero: qui preten-gui desunir es trobar amb la soledat.Girona: plena per Sant Narcs, cent mil visi-tants a la 51a Fira de Mostres.14-N Vaga general: ampli suport en la in-dstria i ms redut en el transport i el co-mer per la presncia de sindicalistes alscarrers del centre. Actuaci de piquets. Lamaniestaci va desbordar a Barcelona elpasseig de Grcia (un mili segons els sindi-cats i 110.000 segons la Gurdia Urbana).

Candidats a la presidncia de la Generali-

tat

Debats a les televisions catalanes Ambtres dies de dierncia TV3 i 8TV varen emetredos debats entre els candidats a les eleccionsdel 25N. El primer, a TV3, va acollir 7 candi-

7/29/2019 72-desembre-12

7/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 7

dats, Artur Mas, de CiU; Pere Navarro, delPSC; Alicia Snchez Camacho, del PP; JoanHerrera, dICV-EUIA; Oriol Junqueres, dERC;Albert Ribera, de Ciutadans, i Alons LpezTena, de SI. El debat en dos blocs pot resu-mir-se en dos aspectes: el de lestat propi,sobiranisme contra centralisme, i leconmic:nanament just i poltica social o retallades,

I les rases que segueixen sn un resum deles dues hores que va durar.

Artur Mas: Un president pot ser al costatdel poble o no; jo vaig decidir escoltar-lo. Almeu successor no el destruiran, no depen-dr dEspanya. Parlar de ruptura i separacis del segle XIX., s un debat presidit pelpopulisme. Diguin algun pas de la UE que noestigui retallant.

Pere Navarro: No preveig el racs, la nostraalternativa s per una Espanya ederal. Estem

a avor duna consulta com a Esccia, Parlendherncia? Vosts han rebut hospitals i cen-tres educatius en el pitjor moment de la crisi.

Alicia Snchez Camacho: La soluci scontinuar a Espanya, hi ha ms avantatges,i no aegir un problema ms. , Estic parlantamb el senyor Mas, si us plau, no em talli, se-nyor Navarro!.

Joan Herrera: Podem decidir el futur, percal tallar amb les poltiques de retallades.(A P. Navarro): s un federalista ills,

Seguir lausteritat dogmtica. [...] Lopcipassa per anar a Madrid i Brusselles i dir queno ens serveix.

Oriol Junqueras: Negociar amb Espanya t

poc sentit, en el millor dels casos ens enga-nyen.

Alons Lpez Tena: (Al PP i el PSC):Nosaltres treballem perqu vosts puguinvotar que no, i vosts treballen perqu nopuguem votar, Si som un estat gestiona-rem 70.000 milions i no 28.000. No ens bara-

llem per una misria autonmica!

Albert Rivera: La soluci s arreglar Espa-nya, reormar-la, no trencar-la, Espanya shade reormar. El segon problema dels catalanssn els partits poltics. [...] Els seus deutes elspaguem entre tots. Va ser qui ms va inter-rompre i parlar ora de temps.

El segon dels debats a 8TV Debat entre elpresident Artur Mas, Pere Navarro del PSC iAlicia Snchez Camacho del PP. Alicia Snc-hez Camacho tendia a ls constant de la

paraula tot i les intervencions del moderadori les queixes de Pere Navarro. El presidentMas va desaar PSC i PP a deensar el NO ala consulta sobre el dret a decidir. Catalunyapodria viure millor si no tingus un dfcitfscal horrors i Paguin els deutes amb

Catalunya i farem ms poltiques socials. DePere Navarro: La nostra proposta s legal it un cam, reormar la Constituci i Elsgoverns shan dendeutar per cobrir neces-sitats. DAlicia Snchez Camacho: El dret adecidir lexerceixen en reerndum tots el es-panyols i Cal reormar el nanament, posar

lmits a la solidaritat.

Actes fnals de la campanya:

-Artur Mas va omplir Palau Sant Jordi, amb

divuit mil assistents. Uns van ser herois de laresistncia, nosaltres serem els constructors dela llibertat, dirigint-se especialment al mn ia la premsa internacional. I des del antic mer-cat del Born, en les runes de la Barcelona, as-setjada el 1714, va cridar a transmetre al mnel 25-N un missatge histric: dir-los que Ca-talunya ha decidit que vol er-se responsable

del seu utur i que vol er-ho proundamentmediterrnia i europea.

-Pere Navarro, a la sala de estes Razzma-tazz de Barcelona, amb els joves del PSC,demana el vot desquerres i contra la inde-pendncia i arma que Qui vota CiU votaretallades i lopci independentista, quecomparteix amb ERC i ICV. I va er una ltimadeensa del ederalisme del que va obtenir elsuport del secretari general del PSOE AlredoPrez Rubalcava.

-Alicia Snchez Camacho tanca la campa-nya a Cerdanyola del Valls, al poliesportiu,acompanyada per Maria Dolores de Cospe-dal, va er una crida a tots els ciutadans quese senten catalans i espanyols trenquin lallei del silenci i vagin a votar. Maria Doloresde Cospedal va criticar Mas perqu li semblanormal tenir comptes ora i que se saquegi elPalau de la Msica.

-Oriol Junqueras va tancar la campanyaa Girona, i va armar: ERC es postula comel soci ms viable del poble de Catalunya.

Aspira a ser cap de loposici per la situacidel PSC desintegrat, i pel rssec de Ciutadansen vers el PP. I avisa que no permetran queCiU es desvi de lobjectiu, reerndum lany2014.

El resultat de la votaciAmb un 69.56% de participaci, abstenci 30,44%, vots en blanc 1,45 i nuls : 0,88%.

7/29/2019 72-desembre-12

8/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 8

Joan Herrera busca liderar lalternativa,en el tancament de la campanya a Ter-rassa. I ho a al Tradicional basti socialista,on s alcalde Pere Navarro. Arma que nodemana un vot til, sin un vot lliure perconstruir una alternativa desquerres davantla dreta descarada.

Albert Rivera, candidat de Cs, Els queno som separatistes hem danar a manies-tar-nos el 25-N amb la papereta de la uni,la regeneraci poltica i els serveis socials enlloc de la construcci nacional.

Actuacions guardades per a desprs deles eleccions. Imputacions a lalcalde deSabadell, per participaci en una trama quecobrava comissions per adjudicar obres.El Govern preveu retallar 4.000 milionsms el 2013

Context Espanya

Mariano Rajoy: descarta demanar el rescataquest any.Latur: augmenta i a Espanya arriba a4.833.000, i a Catalunya a 646.306 aturats.

Tribunal Constitucional: declara constituci-onal la uni entre persones del mateix sexe.Iberia unida amb British Airways: Prepa-ra acomiadar 4.500 treballadors i retallar un25% la resta de sous per salvar la companyia.Decret sobre desnonaments: No preveudaci en pagament i moltes amlies en di-cultats queden ora dels requisits. Es crea un

parc de pisos de lloguer.Espanya reconeixer Palestina com EstatobservadorMadrid: Madrid Arena: lexcs daforamentcausa de la tragdia, quatre noies mortes.Abaixa impostos: per rebre Eurovegas.Context EuropaLa UE considera abusiva la llei de desnona-ments.

Context mn

EUA: Lhurac Sandy causa prdues hu-

manes i materials. Almenys 39 persones mor-tes en vuit estats, milions de llars sense llum,la Gran Poma de Nova York sense metro i lacampanya electoral aparcada.Barack Obama: reelegit president.El director de la CIA, el general David Pe-traeus, dimiteix per indelitat conjugal. Una

vctima ms ha estat el general Johan Allen,per la seva relaci amb Jill Kelly.Xina: canvi en el lideratge del partit comu-nista: surt el president Hu Jintao i entra XiJinping, representant de la dita cinquena ge-neraci del partit.La ranja de Gaza i Israel: La pluja de coetsdes de Gaza i els bombardejos israelians a ob-

jectius seleccionats han originat 158 mortspalestins i 6 israelians, i shan aturat per latreva aconseguida amb la intervenci delpresident egipci Muhamad Mursi.Egipte: La plaa de Tahrir altre cop en ebu-llici. Magistrats i jutges van condemnar elsdecrets que han investit el president Mursi,de poders suprems.

El peridic digital Emporion no

es a responsable del contin-gut dels escrits publicats que,en tot cas, exposen el pensa-ment de lautor.

Qui no sap escriure en catal? (29)per Jaume Bassa

Regla 22 (5) - Lletres i grups de lletresConsonants (continuaci)

H (Hac)

En catal la hac s una lletra muda. Aix vol dir que no representa

cap so (excepte en paraules dorigen estranger com Hamlet, Hitler, etc., o

quan se simula una rialla: ha, ha, ha! en castell ja, ja, ja!).

Per saber quan sha dutilitzar no hi ha cap regla xa.

Ens hem de guiar per latenci i la memria.

Mots bsics:

habitar, hbil, ham, haver, herba, hereu, histria, hivern, home,honor, hora, horror, hort, hospital, hum, humanitat, humil, hu-

mor,...

enmig del mot: ahir, vehicle,...

Mots cultes:

adherir, anihilar, cohesi, exhalar, exhumar, flharmnic, harmo-nia, hecatombe, hellnic, hemicicle, hemorrgia, hendecasllab,

hrnia, higiene, hissar, honest, inherent, menhir, nihilisme, sub-

trahend, subhasta, transhumant, vehemncia ...

Prexos:

Sescriuen amb H les paraules que comencen pels prefxos:

hecto- hemi- hepta- hete-

ro- hexa- hidr- hiper- hipo- homo-

exemples: hectmetre hemiseri hipoptam homo-

sexual...

Catal castell:

Atenci: hi ha paraules que en castell porten H i en catal no:

horchata hoy hurfano huevo cacahuete cohete ...

orxata avui ore ou cacauet coet ...

----------------------------------------------------------------------------------------

J (vegis G, Emporion novembre 2012)

----------------------------------------------------------------------------------------

K (vegis C, Emporion setembre 2012)

RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRES LLEGIR SOVINT

7/29/2019 72-desembre-12

9/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 9

On anem?Per Joan Surroca I Sens

Considero que els bons museus sn aquells que quan un en surtt ms dubtes i se sent ms ignorant que quan hi ha entrat. Els mi-llors museus et plantegen interrogants ms que no pas certeses.Et orcen a pensar, a apassionar-te per resoldre els problemes i aopinar tot i el risc dequivocar-te.

He visitat a pocs dies el Museu de lEvoluci Humana de Bur-gos i, seguint els meus criteris de valoraci, ha estat una experi-ncia positiva. Els jaciments arqueolgics dAtapuerca, propers ala ciutat de Burgos, han aportat ms coneixement sobre els nos-tres parents ms llunyans. Ens s possible respondre molt millor a

les preguntes: don venim?, on som?, per a la vegada planteja elgran interrogant: on anem?

Totes les espcies existents han estat sotmeses a una seleccinatural, per ara la nostra espcie s la primera que t possibili-tats de decidir el seu utur i el de les altres espcies. Tenim capa-citat per aconseguir avenos tecnolgics i cientcs en b de labiosera i tamb capacitat per destruir la vida sobre el nostre pla-neta. El procs dhominitzaci ha deixat pas al dhumanitzaci i elrepte s a les nostres mans. Ho aconseguirem si som constructius.Critiquem molt, em menys i pensem encara menys. Molestem

poc al poder. No podem dir gaire all de Penso, doncs destorbo.El resultat s que som poc humans, encara.

Veig i observo molt de pessimisme sobre el utur. Per canviaraquesta tendncia crec que alta orientar-nos i descobrir que es-tem en un moment de transici. Res no est determinat. Est ales nostres mans capgirar la tendncia negativa per encarar lesnostres orces creatives cap a solucions positives. La humanitat hapassat per altres moments de transici semblants. Les transicionssn cada vegada ms breus. Centenars de milers danys ns arri-bar al Neoltic. Milers danys, desprs, per experimentar lorigen deles nostres arrels entre el 900 i el 200 ANE (el temps axial, segons

K. Jaspers). Centenars danys per trobar el nou impuls illustrat irevolucionari del segle XVIII. I dall ns als nostres dies. Abansde cent anys shaur acabat aquesta transici actual iniciada demanera ora clara a partir de 1980, tot i que amb un llarg passatdiuminat.

Els realistes conats som partidaris de les transormacions i cre-iem que s possible anar descobrint nous valors que posin lac-cent sobre la qualitat de vida, la solidaritat humana i lharmonia

planetria. Hi ha diversos mns possibles i no s cert que estemen un mn sense alternatives. La ideologia neoliberal ha inventatel NHHA (no hi ha alternativa) i aix s diablic perqu cerca lanostra paralitzaci. Anem cap a un mn millor. Els sistemes orga-nitzatius precedents tamb semblaven insuperables, per lescla-visme, el eudalisme, el mercantilisme, com ara el capitalisme, snnoms passos histrics. Per arribar a la nova etapa, que no serpas la denitiva!, s urgent posar ms atenci sobre lopulnciaque sobre la indigncia, ms sobre la producci que sobre el con-sum i ms sobre la solidaritat que sobre la caritat. Del contrari,ens comportarem de la manera que, amb encert, criticava Juan de

Iriarte en el seu conegut epigrama: El seor don Juan de Robres,con caridad sin igual, hizo este santo hospital... y tambin hizo lospobres.

Estic conat. Els problemes socials i ambientals limitaran el mer-cat. Nous valors canviaran els hbits de producci i de consum.El treball, el transport, lenergia... res no ser igual quan els nos-tres nts siguin avis. El saldo ser positiu. Ells hauran descobertall que ara noms uns pocs saben: que tan neast s viure per asobreviure com nedar en lopulncia. Mjica, lactual presidentde lUruguai, home senzill, que noms es queda amb un 10% delseu sou i la resta el reparteix a necessitats, ha dit a poc: Yo no

soy pobre, pobres son los que creen que yo soy pobre. Tengo po-cas cosas, es cierto, las mnimas, pero solo para poder ser rico. Onanem? Cap a aquest tipus dhumanitat, de la qual Mjica ns unexponent.

7/29/2019 72-desembre-12

10/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 10

Postal d'hivernPer Merc Pags

El 21 daquest mes entrem a lhivern. s lestaci ms reda de lany i laque trobo ms llarga. Temps tranquil, dies curts, nits llargues.

Aquest any, es podria dir que hem passat del calors estiu al primertast dhivern, per tant jo, com a persona respectuosa que vull ser, lidono la benvinguda, encara que no sigui la meva estaci preerida. Sipogus escollir em quedaria, noms, amb la primavera i la tardor. Ja

s que en qualsevol situaci sempre hi ha la part que no ens agradaprou i de la qual podrem precindir, per pensant en positiu, tamblhivern s atractiu, ascinant.

Gaireb a diari aig una caminada als aores de la vila, aix que pucseguir els canvis que es produeixen en la natura i en la auna a cadaestaci de lany, unes transormacions marcades pas a pas per la cli-matologia. Vaig sense pressa, sense neguits, amb tranquillitat, i ob-servo amb atenci els camps, els arbres, els camins, la muntanya, elmar, el riu, i tamb les aus, les que ara, a lentrada dhivern, emigrena llocs ms clids, les que es queden i hivernen i les que cobreixen elseu cos amb ms plomissol per deensar-se del red hivernal.

Els arbres, desprs dhaver-los vist a la primavera, quan els sortienles primeres ulles, petites i tendres, ara salcen majestuosos, ns acobrir dombra tota la soca. La tardor s temps de canvis: les ulles oels ruits, passat lestiu, han madurat, es desprenen o els abastem delarbre. El vent i les pluges sn els principals collaboradors i respon-sables daquests procs. Ms dicil descriure lesclat de colors queagaen les ulles, la diversitat de tons... Crec que hi trobarem tota lapaleta de colors, totes les gammes, com si en sentir apropar-se la seva es vestissin amb les seves millors gales. Per ja els allen les orcesper mantenir-se a larbre que les ha sostingut durant tota la seva cur-ta vida. Les pluges i el vent de tardor, amb les seves embranzides, lesllencen en ora cap a terra; per si el vent s calms, cauen suaumenti lentament, con si baixessin en gronxadors imaginaris. All ormen es-

pesses i boniques caties amb capritxosos dibuixos de colors variats.

Tamb lhivern ens reserva paisatges espectaculars. Qui no sha deixatencisar un mat en llevar-se pel nostre Pirineu nevat, quan el sol ixentlillumina de ple? Un paisatge meravells. Lherba, que ja comena atreure el cap als sembrats dels camps, amb la rosada de lalba i la llumdel sol matiner sembla una catia amb petits lluentons sobre un llitverd intens. I si heu anat al bosc o a la pineda, segurament que us heuxat amb les delicades clapes de molsa verda i tendra, ben posada alcostat del grvol, els gallerans i les pinyes seques, tot un jard naturalque ens anuncia que Nadal ja s a prop.

Lhivern tamb s temps de bolets..., aquesta exquisidesa que ensoereix la naturalesa a la tardor! I que bons escalivats amb unes quan-tes botiarres de sal i pebre al caliu de casa o a recer del vent o del redal bosc mateix, en un lloc on no sigui prohibit! Passejar a la vora delriu, tot i la pena que a veurel amb poc cabal, s una delcia, sobretotobservant els necs i signes que shi passegen, senyorejant, sentin-seamos daquell territori. I el mar, a lEstartit mateix, tamb s una me-

ravella quan hi surt o shi pon el sol, i encara ms quan es a de nit i hiapareix la lluna plena, amb tota la seva bellesa i majestat... Se nhanet otograes que sn autntiques postals!

Per lhivern s tamb temps de quedar-se a casa, davant la llar deoc, sempre acollidora, gaudint de mil lectures, de bona msica i, si te-niu accs al MEZZO del CANAL+ a la T.V., de magncs concerts ambles millors orquestres, retransmesos des de tot el mn. Com veieu,

lhivern t moltes coses boniques i agradables, noms cal saber-lesbuscar i gaudir-ne! I si pot ser, amb un bon oc, una bona tassa de cao de xocolata deseta amb torradetes i, sobretot, bona companyia.

Solucions als incendisPer Albert Llauss I Pascual

El 22 de juliol passat es van declarar a l'Alt Empord dos incendis,un d'ells de gran magnitud, amb ms de 10.000 hectrees cremades,i un altre de menor supercie per responsable de quatre vctimesmortals.

Aquells incendis van reobrir el debat sobre la prevenci i extincid'incendis i sobre els recursos i mesures que s'hi destinen al nostrepas. En un primer moment, el govern de la Generalitat va centrar total'atenci sobre les actituds incviques que haurien causat aquests

ocs, ometent tota reerncia a les condicions en les quals es trobenactualment les masses orestals (en moltes d'elles no s'ha retirat en-cara la usta, combustible, que van generar les nevades del mar de2010) o les notables retallades que han experimentat les partidespressupostries destinades a extinci.

Apagat l'incendi, passat el trngol, el conseller d'interior Felip Puigva visitar a principis d'octubre les rees aectades i va aproundir unamica ms en les intencions del govern per mirar que esdevenimentscom aquells no es repeteixin. Admetent que els arques pbliques nodisposen ni disposaran de prou diners per er una correcta prevencidels incendis, apostava per prendre mesures que reconeixia impopu-

lars com ara sacricar algun paisatge. Aquestes declaracions ens vanrecordar a ms d'un el pla que el president nord-americ George W.Bush tenia per eradicar la problemtica dels incendis al seu pas: ta-llar els arbres. Mort el gos, morta la rbia, acabat el bosc acabats elsincendis orestals. T la seva lgica. De moment, per, encara desco-neixem qu entn el conseller per paisatge ni a qu es reereix quanparla de sacricar-lo.

Un dels principals problemes dels boscos a casa nostra s, precisa-ment, la manca de gesti que es a de les masses orestals. En la sevagran majoria es troben en mans privades, per mentre que anys enre-re se'n podia extreure un beneci a travs de la venda de la usta quegeneraven, en l'actualitat aquesta s una prctica poc o gens rendi-

ble, amb la qual cosa sn poques les nques que an una gesti activadels boscos. El treball al bosc assegurava l'obertura de la vegetaci, laprevenci d'un sotabosc massa uans i la retirada de usta redua laquantitat de combustible disponible per cremar en cas d'incendi. Ad-dicionalment, moltes de les parcelles agrcoles que es treballaven enterrenys dicils han anat quedant en dess, reorestant-se, perdent

7/29/2019 72-desembre-12

11/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 11

la seva unci de tallaocs i donant lloc a una gran homogenetzacidels paisatges de muntanya i la continutat de les masses orestals.

Durant anys, els experts han estat advertint dels riscos d'aquesta si-tuaci, i han apuntat a la necessitat de er una gesti ms activa delbosc i de reactivar l'agricultura en punts clau. s evident que les sevesrecomanacions han estat ignorades. Per una ra o una altra s'ha pre-erit seguir dirigint els recursos majoritriament cap a l'extinci dels

incendis un cop ja declarats. Aortunadament aquesta poltica s'hamostrat prou eectiva la majoria d'anys, i les estadstiques mostrenuna evident millora respecte la dcada de 1990, per s inevitableque amb aquest model, de tant en tant, quan les condicions d'hu-mitat, vent i temperatura sn propcies, no es pugui er res contraincendis catastrcs, que cremen una gran supercie.

En l'actualitat es perla una gran oportunitat de retornar el rendi-ment als boscos, a travs de la valoritzaci de la seva biomassa, s adir, de tota la massa de vegetaci que produeixen. Alguns propietarisde Les Gavarres, per exemple, estan venent la usta que els genera elbosc a indstries per a la creaci d'estelles i pllet per al unciona-ment de les calderes de biomassa. Aquest sistema de caleacci ja

es va installant, sobretot en edicis pblics com l 'escola de TorroellaGuillem de Montgr, per tal de reduir la actura i l's de combustiblesssils, derivats del petroli. Igualment, ja es van construint i plani-cant plantes que converteixen la biomassa vegetal en electricitat. Sise sap aprotar i omentar aquesta energia, pot ser una gran oportu-nitat per reactivar la gesti orestal, reduir les nostres emissions dedixid de carboni i altres gasos d'eecte hivernacle i, de retruc, ajudara prevenir incendis orestals.

Si una part de les masses orestals denses que dominen el paisatgegiron ha de ser transormada per extreure'n biomassa i es reobrenalgunes de les antigues terrasses i parcelles cultivades que hi haviahagut, benvingut sigui el sacrici. Consells Comarcals i Diputaci,sovint amb el suport econmic de undacions i obra social, ja han es-tat realitzant algunes intervencions en aquesta direcci a les nostrescomarques, per s un model que est lluny d'esdevenir generalitzat.El gran temor, per, s que el conseller Puig, en els seus auguris, no esreers a mesures delicades d'obertura d'espais agrcoles oberts i pas-tures o b la recuperaci d'una gesti activa del bosc amb nalitatsenergtiques, sin que estigus pensant en mtodes ms expeditius.

Grcies, Joan Sales (Barcelona,

1912-1983)Per Adri Arboix

La censura acaba de prohibir per cinquena vegada la meva novella(6 de setembre de 1956) De lepistolari Joan Sales -Joan Coromines

Incerta Glria, obra mestra de Sales, s una de les deu millors novel-les catalanes del segle XX

Jaume Clotet, 2012

Qui oblida la seva histria est obligat a repetir-la

Joan Sales

Moltes grcies, Sr. Joan Sales, per la vostra immensa novella IncertaGlria seguida dEl Vent de la Nit que Nria Folch ens invita a gau-dir en el seu prembul daquesta onzena edici, una versi ntegra,denitiva i sense cap mutilaci daquesta monumental obra.

Moltes grcies, perqu aquest any 2012 hem tingut la sort de cele-brar el centenari del naixement de tres grans escriptors i intellectu-als: precisament el vostre aniversari i el de Pere Calders i el dAvellArts Gener (Tsner), encara que potser el menys conegut i mediticdels tres sigui precisament Joan Sales, poeta, escriptor i editor, nascut

a Barcelona el 19 de novembre de 1912.

Moltes grcies per lexemple del vostre coratge i comproms i perer tamb possible, amb esor i oci, ledici, en plena dictadura,dobres descriptors de la categoria de Lloren Vilallonga, Merc Ro-doreda o Ferran Soldevila.

Moltes grcies, perqu tot i ser un autor paradoxalment oblidat i si-lenciat per diversos mandarins culturals, tal com ho reivindica elproessor Colomer, convindria que ssiu conegut i llegit per totes lesgeneracions destudiants del pas, juntament amb els principals rag-

ments del Quadern Gris de Josep Pla i amb els episodis onamentalsdel Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

Moltes grcies, mestre, senzillament pel plaer de la lectura de la vos-tra obra, instructiva i serena, svia, irnica, desmiticadora i compro-mesa.

Aectuosament vostre.

Bibliograa

1.Editorial. Any Sales, Calders, Tsner (19122012). Emporion. Nm.68, Agost, 2012

2.Clotet J. Joan Sales, 100 anys. Avui, 4 de gener de 2012, pg 13.3.Sales J. Incerta Glria seguida d El Vent de la Nit (onzena edici).Club Editor, Barcelona, 20074.Colomer M. Potser perqu era catlic. http://miquelcolomer.cat/2012/07/09/potser-perque-era-catolic/

7/29/2019 72-desembre-12

12/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 12

BogeriaPer Jordi Bellapart

John Carlin s un periodista de pare escocs i mare espanyola, colla-borador del diari El Pas en temes poltics i tamb esportius.

Una part important de la seva obra ha versat sobre la poltica deSud-rica en el temps que va ser corresponsal del diari The Inde-pendent en aquest pas i durant el qual va arribar a orjar una bonaamistat amb el president Mandela. Com a resultat daquesta amistat,cal destacar el llibre que va publicar, Playing the enemy, que poste-riorment va servir de base del gui de la pellcula Invictus, de ClintEastwood, amb Morgan Freeman en el paper de Nelson Mandela.

Fa pocs dies, Carlin ha publicat a El Pas una columna refexionantsobre un llibre del proessor de psiquiatria de la Universitat de Tuts(Boston), Nassis Ghaemi, titulat Firts rate madless (Bogeria de prime-ra), que investiga alguns lders poltics que en vida varen patir tras-torns mentals, i cita Abraham Lincoln, Franklin D. Roosevelt, WinstonChurchill, entre daltres, i cita textualment daquest llibre: [... ] Elsmillors lders en una crisi o sn malalts mentals o mentalment anor-mals; els pitjors, els que gaudeixen duna ment sana. Aquest proes-sor basa la seva teoria en qu la depressi a que els dirigents que lapateixen siguin ms realistes i tinguin ms empatia. La mania els ams creatius i ms resistents.

No s si en aquest grup dalts dirigents sestudien casos que podremja considerar com a patolgics, com Hitler, Mussolini o ns i tot Stalin,tots ells negatius per a la histria. S que es cita, en sentit positiu, elcas de Churchill, que abans i durant la Segona Guerra Mundial va ex-hibir repetidament conductes manaques en contra de l opini estesaen el parlament britnic i del primer ministre, Neville Chamberlain,que insistia que davant de lamenaa del nazisme la pau era possible.Churchill va veure clar des del primer moment les intencions de Hitleri ja en guerra la mania li va donar la clarividncia i la illgica valentiaper convncer a si mateix i els seus compatriotes que la guerra espodia guanyar.

Tamb en aquest sentit, el president americ Roosevelt, que viviaen un estat quasi de permanent exaltaci, malgrat la seva energiai el seu inesgotable optimisme, va optar per aliar-se amb Churchillcontra Alemanya. Roosevelt, per, abans shavia enrontat a la GranDepressi, la crisi ms gran del segle XX que va fagellar molt ortAmrica. La seva resposta va ser contundent i decidida. Un governincapa de tenir cura dels ancians, va declarar Roosevelt, de proveirtreball per als orts i els voluntariosos, que permeti que lombra negrade la inseguretat amenaci les llars daquest pas, no s un govern quees mereixi perdurar.

Daqu va sorgir el que es va anomenar el New Deal de Roosevelt. Unoment de la inversi pblica sense precedents per incentivar el crei-xement que va iniciar la superaci de la crisi als EUA i que avui moltsreclamen per Europa sense que cap dirigent (persones normals?) enaci cas. No tenim avui dirigents poltics depressius, manitics, illumi-nats, una mica tocats del bolet?

Tots recordarem com den Pasqual Maragall sen deia, com a elogi ocrtica, que eia maragallades. Amb les seves propostes i tossudesdecisions va aconseguir unes olimpades que transormarien Barce-lona i la situarien en molts aspectes colze a colze amb les grans ca-pitals europees i mundials. Va propiciar la reorma de lEstatut, que acausa del bombardeig que va patir per tots costat es va quedar a mit-ges, per que ns aleshores ning, ni el mateix president Pujol, en elsvint-i-tres anys de mandat, shavia atrevit a plantejar. Segurament, elsconsiderats normals podrien opinar que Maragall, en la seva etapa delder poltic com a alcalde o president de la Generalitat, podia patirbrots considerats anormals que li donaven impuls creatiu i resistnciaper tirar-los endavant.

Podrem citar-ne daltres, com per exemple Ernest Lluch, poltic i in-tellectual que sortia de la normalitat. La seva clarividncia, la sevaenergia, el seu optimisme, la seva capacitat de treball, evidenciavensmptomes de ment que com a mnim podrem denir com a die-rent. Aquesta, diguem-ne, bogeria el va portar a aconseguir estendreel dret a latenci sanitria pblica a tots els ciutadans, a investigar eneconomia i daltres especials vessants culturals (msica antiga catala-na, que a Torroella coneixem prou b) i a encarar-se verbalment a laviolncia dETA, ns al punt que el portaria a la mort.

I Artur Mas? Ha aconseguit erigir-se lder conductor dun pas cap auna ta indubtablement dicil. Se li poden aplicar les tesis del pro-essor Nassir Ghaemi exposades en el seu llibre Bogeria de primera?Tindr la lucidesa i la ora necessria que segons aquestes tesis lihauria daportar la bogeria, per tirar endavant el projecte de pas quedeensa? B, potser avui dia el lideratge poltic es pot exercir senseestar massa tocat, per aix possiblement no hi ha grans lders, en-cara que en el cas del president Mas podrem trobar-nos amb unaexcepci. T tot un poble al darrere i aix sempre s un avantatge.Boig o no, podria sortir-sen amb la seva i er realitat la seva mania,que ha sabut transmetre a la majoria dels seus compatriotes que tots possible, encara que la voluntat per si sola s un projecte polticdiscutible. Els pobles han avanat per la seva racionalitat, per lesor

i el treball, per la cincia i les lleis que shan dotat, per la justcia quehan sabut impartir, ns i tot, la majoria de les vegades, sense la bo-geria dels seus lders.

7/29/2019 72-desembre-12

13/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 13

setembre del 2012 - Trentadies que faran histria -2Per Santi Sat

Conclou aqu larticle iniciat el mes passat, en qu es relataven elsets ocorreguts en els dotze primers dies del mes de setembre, queacabava amb la Diada i la maniestaci a Barcelona, on es va er sentirel clam per la independncia de Catalunya, nou pas dEuropa. Re-sumim seguidament els dies restants dels trenta que aran histria.

13-09El president Artur Mas recull el testimoni donat pels catalans:Res no ser cil, per tot s possible. I es compromet a tre-ballar per anar construint estructures destat; la primera, lasobirania scal. Pronunciament cvic dun poble que sopo-sa al nacionalisme espanyol que no vol perdre Catalunya.ANC. Carme Forcadell: Mas ha escoltat el poble i ha et un pas en-davant. Lestat es desentn de lN-IIde Maanet a Tordera i CiU i ERCreclamen a Foment que no ho aci.

14-09

Artur Mas presenta a Madrid el ull de ruta de la transici nacio-nal catalana

Cap ministre del govern va assistir al FrumEuropa NuevaEcono-mia, acte que va presidir Raael Spottorno, cap de la Casa del Rei.ArturMas: Catalunya necessita un estat, pensvem que podia ser lEstatespanyol, per ara necessitem aquest instrument. Els demano que noes vegi aix com que no toquem de peus a terra, no ens hem tornatbojos, ho reclamem dins de la Uni Europea i dins de leuro. Votemi veurem quina s la majoria. Lacte, amb ms assistncia que mai deperiodistes estrangers.

15-09

El govern del PP insinua les primeres amenaces i esgrimeix laConstituci contra lindependentisme

Soraya Senz de Santamariava justicar labsncia de ministres a laconerncia: Les presncies no sn obligades. Sn moments molt

dicils per a molts catalans, per a molts espanyols.Lestabilitat i la conana sn onamentals. El Govern respondr comsempre, des de la Constituci i les lleis.

Maria Dolores de Cospedal:El pacte scal em sembla una barbaritat;no s moment damenaces ni xantatges.

Rebuda ocial a l ANC impulsora de la Diada

Artur Mas i lANCvan intercanviar opinions i sentiments sobre la novaetapa que salbira al pas. El president es compromet a er seu el cla-mor de la maniestaci.Carme Forcadell:He vist un president illu-sionat.

16-09

El president Mariano Rajoymenyst limpacte de la Diada, mutisme

absolut. Lempresariat catal dna suport per aconseguir el pactescal.La CEOEreunir la junta directiva, abans de la crucial trobadaentre Rajoy i Mas a la Moncloa.Foment del Treball, Joaquim Guy deMontelldeensa que la societat catalana ha expressat una voluntatde canvi a la qual Foment no pot ser ali. La Cambra de Barcelona,Miquel Valls:Hi ha una realitat histrica nova i cono que Rajoy hagi

pres nota daix.CECOT, Antoni Abad:La reuni de Mas i Rajoy sla primera estaci del cam cap a un nou acord econmic, donem su-port al president perqu vagi tan lluny com pugui per aconseguir-ho.

Cercle dEconomiano ha denit la seva posici i va citar els partits apresentar propostes.

17-09

PSOE, Alredo Prez Rubalcaba; i PSC, Pere Navarro,Festa de la Rosade Gav, an ront com per dir no a la independncia de Catalunya.Si Artur Mas planteja la ruptura amb Espanya topar amb el socialis-me.Rubalcabaavisa Mas que no trenqui amb Espanya; a Rajoy: Hiha un problema molt seris a Catalunya. No va mencionar ni unasola vegada la paraula ederalisme, quan Pere Navarro va armar queapostem pel ederalisme, no som independentistes i Espanya serederal o no ho ser.

18-09

CiU se centra en el pacte scal,va assegurar Josep Duran Lleida. IAr-tur Mas,al Cercle dEconomia, va destacar que per primera vegadades de a segles les vendes de la indstria catalana a lexterior van sersuperiors a les dEspanya.

19-09

El Rei ensenya la seva carta i crida a no dividir:El pitjor que podemer s dividir orces, encoratjar dissensions, perseguir quimeres, erms ondes les erides. Aquests no sn temps per debatre si gal-gosopodencos amenacen la nostra convivncia. Des de la uni ila concrdia, hem de recuperar i reorar els valors que han destacaten les millors etapes de la nostra histria.El govern catalno se sentalludit perqu Catalunya aporta solucions.

El govern espanyolno preveu revisar el nanament ns que lecono-mia remunti.Artur Masavisa que la reuni amb Mariano Rajoy serdecisiva.

20-09

Mariano Rajoy i Artur Mas es troben a Ma-drid davant una responsabilitat histrica

Artur Masporta a la Moncloa la demanda del Parlament catal dunpacte scal catal, votat per una mplia majoria. Catalunya ha de erel seu cam, no pot renunciar al present ni al utur passi el que passi.No considerem ning com a enemic i voldrem no considerar-los niadversaris, per volem construir el nostre projecte de pas.MarianoRajoy avana al Congrs el rebuig del concert econmic per Cata-lunya. No es pot generar inestabilitat poltica, ara. El que toca sdeensar i treballar pels interessos de tots i no pels duna ideologia.He jurat guardar i er guardar la Constituci, i creguim que la arguardar si s necessari.

21-09

Sha perdut una oportunitat histrica

Artur Mas:No ha anat b.Catalunya no pot renunciar al seu uturperqu no es pugui negociar amb el Govern espanyol. Catalunya nopot continuar callada, subjugada ni inerta. Les constitucions sadap-ten i, si no sadapten, no anullen la voluntat del poble. No parlemde ruptura. Parlem destructures dEstat, destructures dEstat propi.Catalunya s una naci i aix no ho canviaran unes declaracions, perms alt rang que tingui el que les a.

El president va ser rebut amb visibles mostres de suport a Barcelona,davant el Palau de la Generalitat i aclamat amb crits dindependncia.

Alredo Prez Rubalcabacomparteix amb Rajoy el rebuig del pactescal i demana dileg.Pere Navarrocritica la irresponsabilitat delsdos presidents i demana dileg. Alicia Snchez-Camacho insisteixque lestabilitat s el que necessita Catalunya per sortir de la cri-si. Oriol Junqueras va demanar a Mas que no alents el cam cap ala independncia.Joan Herrerava denunciar lhostilitat una vegadams del PP i la indierncia del PSOE.

22-09

La CEOEvol una soluci urgent per al nanament. El president de lapatronal espanyola empara el govern del PP a resoldre el problema

7/29/2019 72-desembre-12

14/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 14

del nanament per a Catalunya duna vegada per totes.

Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleidapreparen el calendari i els es-cenaris de utur.

Educaci. LEstat recentralitza competncies autonmiques. Novallei orgnica per lamillora de la qualitat educativa, la setena des del1980. Jos Ignacio Wert, ministre dEducaci, Cultura i Esports, vaanunciar la claricaci denitivade les competncies, ms contin-guts comuns (el 65%) i noves avaluacions centrals, quan lavaluaci

de lalumnat s competncia de la Generalitat. Entre primria i batxi-llerat, quatre revlides. Preveu invertir-hi ms de 300 milions deuros.I no ser obstacle per subscriure convenis amb centres deducacidierenciada per sexes.

23-09

CiU, ERC i ICVnegocien el text duna declaraci sobiranista que recullilesperit de la marxa de la Diada.

Mariano Rajoy adverteix Artur Masque no se surt de la crisi creantproblemes.Jos Manuel Garca-Margallo,ministre dAers Exteriors,en una entrevista: La soluci passa per reconixer el et catal i larealitat hispana. Hem danar als estats units dEuropa. Molts pasosno reconeixen una declaraci unilateral dindependncia.

24-09Artur Mases tanca la porta al pacte scal i se nobra la de lestat propi.CiU saboca a construir estructures destat.

Clam sobiranista al Parlament,CiU, ERC, ICV i Si estan negociant unaresoluci que vagi ms enll del dret a decidir i que sencamini cap alestat propi. Eleccions anticipades? Pere Navarro es mostra a avorduna consulta si hi ha una majoria sobiranista al Parlament. Vol evitarvotar juntament amb el PP en contra.

La desocupacisacarnissa amb la poblaci emigrant, que voreja el 36%.Mart Gasull, undador de la Plataorma per la Llengua, mor en unaallau a lHimlaia.

25/09

Mig segle de la riuada trgica del Valls

El rescat dEspanya. Mariano Rajoy est utilitzant el et de negociari esperar.

Artur Mas explicar al Parlament la seva propos-ta desprs del no al pacte scal i convocar una consulta.El ons autonmic, a punt.

Cloenda de les estes de la Merc. Missa tradicional amb el presidentenvoltat de la cpula militar a Catalunya i tancament de la esta ambla cavalcada i el piromusical.

26-09

ELECCIONS 25-N: Parla, Catalunya

Artur Mas: Raons? El racs del pacte scal i limpressionant manies-

taci de lOnze de Setembre. s lhora dexercir el dret a lautodeter-minaci de manera democrtica, pacca i constructiva.

oposici lacusa de partidisme per lavanament electoral.Soraya Senz de Santamaria: La reacci del govern central ser ermai serena, i no t encaix a la Constituci. Ana Mato, ministra de Sanitat:El que necessita Catalunya s estabilitat i consens i no una convoca-tria electoral que respongui a interessos partidistes.

El Rei i Artur Mas entreguen al cardenal Tarcisio Bertone, secretaridEstat del Vatic, el Premi Comte de Barcelona a la concrdia, quedemana, en llengua catalana, comprensi, dileg i entesa.

27-09

El president Artur Massost que convocar una consulta dautode-terminaci amb o sense el vistiplau de lEstat espanyol i es compro-

met a er un reerndum, si guanya les eleccions, en una legislatura.Obt el suport dERC i ICV. El PSC propugna el model de Baviera i elPP alerta de ractura interna.

Mariano Rajoy, des de Nova York: Tot es resoldr amb sentit com,encara que alguns no en tinguin, i demana no espatllar amb intersde vol curt lactitud de la majoria.

Barcelona inaugura la gran terminalde mercaderies al Mediterrani,amb laccs denitiu pendent.

Foment descartadesdoblar ara el tram nord de lN-II.

Jordi Pujol: Lindependentisme ha de tenir present el valor, per exem-ple, de la llengua castellana i la cultura castellana. Amb independn-cia caldran, ms que mai, el respecte i la valoraci mtua.

28-09

El Parlament dona un s ample a la consulta:84 s, 21 no i 25 absten-cions del PSC.

Text de la resoluci:

1. El Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i es eli-cita per lenorme xit aconseguit a la massiva maniestaci del passatOnze de Setembre pels carrers de Barcelona, sota el lema Catalunya,nou Estat dEuropa.

2. El Parlament de Catalunya constata que al llarg daquests darrerstrenta anys, una part molt important del catalanisme sha compro-ms a ons amb la transormaci de lEstat espanyol per poder-hiencaixar sense haver de renunciar a les nostres legtimes aspiracionsnacionals, a la nostra voluntat dautogovern, ni a la nostra continutatcom a naci. Per els intents dencaix de Catalunya a lEstat espanyol i

les seves reiterades respostes sn avui una via sense recorregut. Cata-lunya ha diniciar la seva transici nacional basada en el dret a decidir.3. s per tot aix que el Parlament expressa la necessitat que Catalu-nya aci el seu propi cam, constatant la necessitat que el poble catalpugui decidir lliurement i democrticament el seu utur collectiu,com a nica via per tal de garantir el progrs social, el desenvolupa-ment econmic, lenortiment democrtic i el oment de la cultura i lallengua prpies.

4. El Parlament insta el Govern de la Generalitat i les orces poltiquesi els agents socials i econmics a impulsar el mxim consens possi-ble per tal de portar a terme aquest procs democrtic i el ull deruta consegent, amb dileg amb la comunitat internacional, la UniEuropea i el Govern espanyol, per tal que la ciutadania de Catalunya

pugui determinar en un marc de plena llibertat, respecte al pluralis-me, oment del debat i la convivncia democrtica i sense coaccionsde cap mena.

5. El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble deCatalunya pugui determinar lliurement i democrticament el seu u-tur collectiu i insta el govern a er una consulta prioritriament dinsla propera legislatura.

El govern de Rajoy avisa que pot recrrer al Cons-titucional, o acusar Artur Mas de prevaricaci.Els comptes de lEstat:el deute oega els pressupostos i admet queleconomia seguir en suau recessi.

29-09

La banca ha dobtenir 53,7 milions ms per nanar-se, el 90% les 4

entitats ja de lEstat:Bankia+BFA, 24,7; Catalunya Banc, 10,8; Novaga-licia, 7,2; Banco de Valencia, 3,4. Lajuda anir com a prstec als bancso a crrec del Tresor?

Passen el test de resistnciai no presenten dcit: Santander, BBVA,Caixa Bank, Sabadell, Kutxabank, Bankinter i Unicaja-Ceiss.

La retallada en cultura.El Ministeri redueix un 33% la seva aportacial Liceu.

30-09

El pressupost de lEstat torna a incomplir l estatut en inversions a Ca-talunya:Cristbal Ricardo Montoro Romero, ministre dHisenda i Ad-ministracions Pbliques,replica que no t marge per aplicar la llei.

El deute pblic espanyol es disparar ns al 90% del PIB a nals del

2013.

7/29/2019 72-desembre-12

15/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 15

Mars, Ridruejo i CatalunyaPer Javier Zuloaga

No hi ha un autntic debat pblic sobre la qesti. Perqu existeixiun veritable debat pblic, el soert ciutad hauria de rebre, a ms deles conegudes retallades i hsties de cada dia, amb les seves bonespocions de proclames, deliris patrioters i mentides, hauria de rebre,dic, inormaci vera, til i aclaridora sobre quin ser lencaix social,poltic i cultural daquesta Catalunya independent i sobirana amb laresta dEspanya i amb Europa. Caldria dialogar sobre les conseqn-cies daquest esquinament, perqu desquin nhi hauria, per jo no

he sentit de cap lder poltic una sola idea a tenir en compte sobreaquest assumpte. Ni dun bndol ni dun altre. Parlen de diners i desentiments: Sentiments i centimets, podria titular el discurs hipcri-ta dun dells, i el de l altre: Cal espanyolitzar el Bara, per exemple. Ami, tant me a! que els ineptes que ens governen i que estan portanttanta gent a la misria i la desesperaci tinguin el avor datorgar-mela identitat espanyola o la catalana (i que es acin de la sigala un em-bolic amb la meva identitat cultural tamb mimporta un rave), cap deles dues coses momple dentusiasme i molt menys de ervor patritic.En qualsevol cas, la ptria que em proposen s un arteacte sentimen-tal que no magrada, i la gran Catalunya que ens prepara el senyorMas i els seus habituals aplaudidors-munyidors tampoc magrada. Envista de la manca de dileg i la penria didees exhibida pels dos par-

laments, el daqu i el de ms enll de lEbre, permetin-me exposar lameva prpia teoria sobre assumpte tan espins. Res despanyolitzarels nens catalans, ni de catalanitzar els nens espanyols (b, aquestaltima burrada no lha dit ning encara, per esperin una mica i veu-ran). El que cal er s baturritzar lEspanya sencera! La baturritzacitotal i absoluta de tots els espanyols, governants i governats, seria lasoluci denitiva al malet problema identitari! Baturritzem-nos totsi caminem junts sense por per la via constitucional! I el ministre Wertel primer!Aix es despatxava Juan Mars en la seva resposta a la gran enquestaque, des de a setmanes, oeriaLa Vanguardiaper conixer les refexionsde personatges del mn de la cultura sobre el moment sobiranistaque estem vivint. Lautor dltimas tardes con Teresa, del al seu ca-

rcter, respon seguint la lnia recta, sense alsedats, dient les coses so-bre les que pensa pel seu nom, demanant exigint paraules clares iun xic de dileg sobre possibles estrips, amb menys penries i menysarteactes sentimentals.El pare de Pijoaparte dna un cop de porta intellectual en els morrosde lassumpte, allunyant-se dels patriotes, de lun i de laltre, i entmoa amb una corrosiva proposta, encara que, aix s, per la via cons-titucional.En acabar de llegir-ho, vaig pensar que els escriptors, siguin de ccio no, ho tenen ms cil per avanar pels camins de la refexi quancreen un personatge, len un argument o situen lescenari dun noullibre. Les idees, els pensaments sobre els assumptes que ms inte-ressen, neixen amb ms acilitat quan el que sest ent s entrar en

els detalls ms prounds duna histria, duns personatges o en unaatmosera que vols que els teus lectors puguin imaginar-se, amb moltpoc esor.A mi mha passat en les histries que he publicat i segurament aques-ta s la ressaca de la inquietud crnica que, com a novellista, shaanat palanquejant al meu cap.

Ahir vaig agaar de la meva llibreria un dels llibres ms apreciats,daquells que no es presten:Casi unas memorias, de Dionisio Ridruejo, po-eta, undador de la Falange, possiblement un dels intellectuals ambmajor capacitat autocrtica que ha tingut Espanya i per aix perseguit,connat i empresonat pel rgim de Franco.Vaig comprar aquest volum per suggeriment dels meus editors dElAleph(Edicions 62), que em van dirigir pel bon cam per ambientar lameva ltima novella,Llibreria Llibertat, com era la Barcelona posterior a

lentrada de les tropes nacionals. Entre els que acompanyaven Yagehi anava el mateix Ridruejo, del qual aquest any celebrem el centenaridel seu naixement al sori Burgo de Osma.Recordava que hi havia subratllat un pargra potent, un xic protic.Diu el segent:Les meves dues preocupacions centrals en aquelles hores eren queels catalans no se sentissin envats ni discriminats per ser catalans, niels obrers de Barcelona submergits i desarmats per ser sindicalistes.Em semblava aleshores (i de llavors nestic parlant), que Catalunya po-dia suportar molt b la revocaci de lEstatut dautonomia, per no lainterdicci o ser privada de pertinences onamentals com la llenguao lestil de vida.Aquell alangista derivat a socialdemcrata que va morir pocs mesos

abans que Franco li acabaven de renar, innocent!, la seva iniciativa demantenir el catal com a llengua per comunicar els vencedors ambuna poblaci darrels republicanes i amb un alt sentit de pertinena.Si llegeixen lautobiograa de Ridruejo (Editorial Pennsula), trobarantamb riques refexions daquest gran pensador espanyol sobre unaCatalunya que va acabar ent seva mentre iniciava la impossible guer-ra per canviar el rgim, des de dintre del mateix rgim.1939-2012, setanta-tres anys. Molt de temps. Segur que enalgun moment, en molts, moltssims, les inquietuds de Ri-druejo van poder ser sentides pels qui, des dun costat ides de laltre, des dEspanya i des de Catalunya, podien ha-ver sembrat una collita millor que la que avui estem recollint.

La veritat s que entenc perectament el cabreig de Mars.

Joan SalesPer Maria Teresa Calabs Casas

Ja a temps que en Jaume Bassa, sempre atent a les notcies culturals

que us poden interessar, em va recordar que durant lany 2012 es ce-

lebrava el centenari del naixement de Joan Sales. Em va demanar si

enpodia er un article. Justament jo estava rellegint Incerta glria, la

sublim novella de Joan Sales. Vaig acceptar la proposta den Jaume

amb illusi i vaig reconixer que ja hi havia pensat.

Durant tot lany hi ha hagut, arreu de Catalunya, importants actesdhomenatge a lescriptor que va saber retratar, amb realisme i sensi-

bilitat, humor i refexions, la vida del nostre pais durant la Guerra Civil.

A hores dara tots vosaltres estareu al corrent de l argument de la no-

vella i, si no os aix, teniu molts recursos por inormar-vos. He pensat

7/29/2019 72-desembre-12

16/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 16

qu us podia dir de nou, per nalment mhe decidit per transcriure

les paraules de Joan Sales. No veig millor manera de donar-li les gr-

cies pel patrimoni cultural que ens ha deixat.

Pg. 19:

Del marxisme, sempre em deia que no valia la pena; que no era ms

que una lata i pura vulgaritat: poca imaginaci precisava-; no et s

mai de ning que no tingui imaginaci: sempre et clavar la lata.

Pg 22:

He vist un espectacle sorprenent: les noies del pas segant un camp

de civada. Sota un sol brutal, espitregades, suades. He pensat si seria

degut a la guerra a la alta dhomes, per no: no hi ha hagut encara

cap lleva

Doncs b, les dones seguen perqu sempre han segat les dones;

mha dit a ms la mestressa que tamb sn elles que baten a les eres,

que veremen, que pleguen ems. I aquestes mosses podrien er goig,

si les solellades i les eines eixugues no les marcissin abans dhora; i

la brutcia A vint anys ja semblen velles.

Pg. 28:

Per tu ars ja ets prou gran Decididament, no vols comprendre.

Potser et trobes b en aquest mn, potser thi sents com a casa teva;

potser no has tingut mai la sensaci de ser-hi un estranger. Potser

vius la teva vida, tu, com tants altres imbcils; potser jo sc lnic que

viu la vida de qui sap qui, una vida que no em ve a la mida, una vida

que ms estranya.

Nosaltres no vivim cap vida; s la vida qui ens viu a nosaltres. I la

vida Ms val no encaparrar-shi, qu en traurem? La vida s tanbonica! Qu s un misteri incomprensible? I b, el misteri sempre

aegeix un atractiu a la bellesa; prou que ho sabem tots. Com la tris-

tesa. Una bellesa trista i misteriosa, s que no s ascinant?

Pg. 84:

El teu oncle mha parlat duna estudianteta amb qui as llargues pas-

sejades. Noms en s el que ell me nha explicat, que s una anar-

quista, que t males idees. Saps qu et dic, jo? Estima-la, per amb

tota lnima; estima-la tant com puguis. Si no pots creure en res ms,

creu almenys en lanarquisme. La qesti s creure i estimar; si creus

en alguna cosa, si estimes amb tot el cor, prou que anirs trobant elbon cam de mica en mica.

Pg 206:

Els diaris parlen sempre de batalles, datacs i contraatacs, de morts i

de erits, de posicions preses o perdudes; una savesa a tot i acaba per

no er cas de res. Vet aqu que ja a nou mesos que dura la carnisseria; i

la gent sen va a er cua davant dels cines. Com ms bstia la pellcula,

millor.

Pg. 228:

Guanyi qui guanyi, jo ja he perdut.

Incerta glria s una novella de 537 pgines, i no hi sobra ni una pa-

raula. No puc, amb un article, transmetren tota la grandesa. Espero,

per, que aquest petit tast hagi estat un bon recordatori per als que

lheu llegit o un reclam a er-ho als que ho teniu pendent.

Les eleccions dels EUAvistes des dEuropaPer Xavier Ferrer

Tot i que, segons les enquestes, semblava que hi havia un empat a leseleccions a la Presidencials dels EUA, la realitat ha donat un cmodetriom a Obama sobre Romney. Be s cert que la peculiaritat de leseleccions a la Presidncia dels EUA, en la que tots els vots dun estatvan a para al candidat que hi guanya, encara que sigui per un vot, a

de mal predir, per, ns i tot aix Obama ha decantat la balana al seucostat.

Vist des dEuropa, semblava clar que les propostes dObama eren msadients pel ciutad mitj, ns el punt de que una enquesta eta a Eu-ropa, li donava una intenci de vot del 80% si votessin els europeus,per la societat nord-americana no t els mateixos parmetres soci-oeconmics i culturals que leuropea, i per aix els resultats han estatms igualats.

La realitat demostra uns Estats Units cada vegada ms polaritzats,amb uns ciutadans que voten demcrata que aposten per ms so-lidaritat i per un estat ms protector i uns votants republicans que

aposten per uns impostes baixos i un estat que cobreixi el mnim deles necessitats socials. Esperem que aquesta polaritzaci no comportiuna prdua de qualitat i quantitat de la classe mitjana que, en deni-tiva, s en qui se sustenta la democrcia.

Pel que a a Europa, tot i que va ser prcticament absent del debatelectoral, si que hi guanya amb la victria dObama, perqu les pro-postes del famant President, salvant les dierncies, sn ms pro-peres a la realitat europea, pel que a a la crisi econmica, a lestatdel benestar, a la inversi en deensa i a lorientaci de les relacionsinternacionals, que no pas les propostes de laspirant republic que

ja havia armat que, de guanyar, derogaria la llei de la reorma sanit-ria eta per Obama, rebaixaria els impostos i, naturalment, la despesa

pblica i, a ms, mantindria les posicions en la despesa en deensa.

Europa, per, no ha desperar que Obama es posicioni a avor, perquaquest ja t prous ronts oberts com per pensar que ha de er perEuropa. El que sha de er s apropar-se, reorar els lligams que tenimamb els EUA, amb la nalitat de er ms potent i infuent leix atlntici amb lobjectiu de no quedar ora de lrea dinfuncia del nou ordremundial, en el que els EUA hi tenen molt a dir, per que cada vegadahi son ms presents estats com al Xina, aquests dies en procs de re-novaci dels seus governants, lndia, el Brasil o Sud-rica.

El mn no satura i Europa ja porta retard, de manera que cal apostarper la integraci econmica i poltica, amb la nalitat de ser una rea

poltica orta, que doni suport a la capacitat econmica que t, i quesigui respectada, primer pel EUA i tamb pels estats emergents. UnaEuropa orta i unida en el pla econmic i poltic, s la millor garantiaper sortir de la crisi, perqu generaria cohesi i conana a linteriori respecte i infuncia a lexterior. Encara hi som a temps, per no enspodem encantar.

7/29/2019 72-desembre-12

17/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 17

Memria de la gent deTorroellaPer Jaume Bassa Pascual

En Josep Pujol de lAcadmia

A lltima Assemblea General dEmporion, a proposta den Joan Sur-roca, es va considerar dinters er un recull de records de la gentgran, una mena de Memria de la gent de Torroella. Aquest article

intenta anar en aquest sentit.En Josep Pujol i Hospital t 93 anys. Em rep als seusdominisdel segonpis de casa seva, on passa moltes hores llegint, escrivint,... Macompa-nya per sales plenes de lleixes aeixugades de llibres i ms llibres dequmica, sica, matemtiques, histria, assaig, novelles,...

--- En aquests espais hi vrem condicionar lAcadmia- mexplica.

Li demano alguns dels seus records, una vida de 93 anys en deu tenirmolts.

--- El pare tenia una brica despardenyes al carrer de lHospital.Lany 1923 va escriure amb daltres un maniest contra la Dictadura,passejava el seu cotxe amb lescrit Al servei de la Repblica, i varenacabar empresonats en un vell teatre abandonat de Girona. Lany1931 va ser el primer alcalde republic de Torroella, per va plegar.No s el que jo esperava, deia.

--- Era un home dordre.

--- I tant! A mi em va dur a Matar, en un collegi molt religis imolt rigors, noms en sortia tres mesos a lestiu i quatre dies perNadal. Acabo el batxillerat el juliol de 1936, just els dies de la revolta iel Comit. A Torroella maten capellans, cremen lesglsia dels Dolors.Venen a casa a requisar les joies, es queden el cotxe del pare. Un diaun milici em diu: Nestic art de tu, si et torno a veure et matar. Vaigdecidir anar a laltra banda per lluitar contra aquella gent.

--- Tot just tenies 16 anys!

--- S. Vaig travessar el Pirineu la viglia de Nadal. Nevava. Dos homesamb garrots vigilaven que el guia no ens abandons, ns que ell vaassenyalar: All s Frana. No em vaig aturar al primer poble, tenia por,la gent minsultava. Vaig anar en tren a Hendaya, a esperar que algmavals per entrar a Espanya. Per , passo a Burgos...

---Pel que s, a Burgos hi havia gent de Torroella, en Joan Vert mecnic, en Carles Camps de Bellcaire,...--- S, en Vert arreglava motos de lexrcit, en Camps eia den-lla amb en Camb, en Boll de la plaa del peix anava carregat dediners... duia saates de dolos... Mhaurien pogutenxuar, per jo voliaanar a la guerra, a primera lnia. I hi vaig anar! Sis mesos al ront de

Terol, enrontaments, viem morir coneguts, eia un red espants!,...senties: rojo, quieres manta?, toma manta!, seguit de trets a matar... Recordoun consell de guerra sumarssim contra un soldat que havia abusatduna noia en un paller, va ser ausellat sobre la mateixa palla... Tambhi havia pauses,... els republicans tenien paper, nosaltres tabac, enstrobvem i bescanvivem,... per venien reoros nous que no ho sa-

bien, disparaven com bojos...

--- Quan deixes la primera lnia de guerra?

--- Com que tenia el batxillerat i sis mesos de ront, em van dur auna acadmia militar a crrec docials alemanys. Molt rectes, moltalemanys. Vaig ser el primer de la promoci, i mhi vaig quedar coma instructor.

--- I acabada la guerra?--- Em van destinar a Valladolid, i per aquell temps vaig conixerla meva dona. Vivia alcuartel, i des dall vaig erla carrera de Qumica,podia arribar a catedrtic. Em vaig casar, el meu ll gran va nixer aValladolid. Per entre tot aix encara em varen mobilitzar tres o qua-tre vegades. Et tornaven a cridar per uns mesos per lluitar contra elsmaquis... Vaig anar destinat a diversos pobles de Navarra per aquestmotiu.

--- Quan decideixes tornar a Torroella?

--- Vrem venir a veure la amlia. El pare, delicat de salut, es va en-amorar del meu ll, es deia Llus com ell. Tornar a marxar hauria estat

dur. Va ser una decisi dicil, la meva dona havia de renunciar a laseva amlia, jo a la Universitat. Per ho vrem er. Vaig ajudar al parea la brica, desprs vrem veure que el negoci era vendre sabates,vrem obrir la botiga i, a continuaci, tancar la brica.

--- Aleshores devies pensar a crear una Acadmia.

--- A prop de Torroella hi havia dos Instituts, Girona i Figueres, i elsestudiants havien danar interns a aquestes poblacions. Per oerir es-tudis aqu, amb altres mestres, vrem undar lAcademia Santa Catalina. Elsalumnes de Batxillerat sexaminaven a Figueres, a Palarugell quan hiva haver Institut, els de Comer a Girona. Vrem aprotar el segon pisde casa, aqu on som tu i jo, i el terrat com a zona desbarjo. Va duraruns deu anys, vam arribar a tenir ms de cent alumnes. Per amb lanova llei dEGB, per a BUP i COU calien proessors llicenciats, per anosaltres inviable.

--- Nests satiset de lAcadmia...

--- S, tota una generaci de torroellencs i dels pobles vens varenpoder realitzar uns estudis que sense ella no haurien sigut possibles.Nhan sortit metges, arquitectes, proessors, enginyers, i va originaruna poca de gent culta que no es coneixia des del mestre Blasi. Hosabies que el mestre Pere Blasi era oncle meu?...

Abans del comiat, en Josep Pujol mensenya una pila de papers queha escrit sobre personatges torroellencs o sobre les seves vivncies:Elmeu avi, El pintor Mir, La Legi Condor, La brica, En Rael D euloeu, En Kowolinsky, Lalcaldia del

meu pare,Loncle Pere Blasi, El 8 de ebrer del 39,... i aix ns a 224 temes. Jo quedoastorat, ja porta et tot un llibre.

7/29/2019 72-desembre-12

18/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 18

La cuina de la CatrinaPer Caterina Bosch

Pollastre arcitIngredients:

1 Pollastre de 2 kg

Farcit:

Menuts de pollastre bullits i picat tot molt menut

2 troncs dapi petits i picats molt menuts

1 llesca de pa torrat petita i picada molt menuda

4 orellanes picades molt menudes

3 prunes picades molt menudes

1 cullerada de salsa de tomquet

50 gr. de pinyons

50 gr. de panses de corint (remullades)

Mongetes blanques, millor del ganxet, bullides

El caldo de bullir els menuts

1 botiarra de sal i pebre deseta

Oli, sal i pebre

Cordill per lligar

Pasta per untar sota i ora la pell del pollastre:

50 gr. mantega

1 ceba picada

2 grans dall picats

Unes gotes de suc de llimona

Sal i pebre

Salsa:

El suc que queda a la plata de coure el pollastre reduu-lo amb una

culleradeta de arina.

Acompanyament:

Prunes resques pelades, passades per la paella amb mantega, una

cullerada de sucre moreno i un raget de vi, deixeu-ho reduir. Ae-

giu-hi unes cols de Brusselles prviament bullides. Feu tamb un

pur de patata i mantega. De tot, poca quantitat.

Preparaci del pollastre:

Per la part de les cuixes, aixequeu la pell i unteu-la per dintre i per ora

amb la pasta que hem preparat. Millor er-ho amb guants i a m per

separar la pell. Una vegada untada per sota torna a quedar al seu lloc.

Farciu-lo amb el preparat, procureu que hi hagi quantes ms monge-

tes millor. Un cop arcit, lligueu-lo per les potes.

Poseu-lo en una plata per courel al orn, tapat amb paper dalumini.

Lestona de courel depn del orn i del pollastre. Per tenir una orien-

taci, un pollastre de 2 kg triga unes 2 hores amb el orn a 200. Una

vegada cuit traieu el paper dalumini i gratineu-lo. Una vegada cuit,

eu la salsa, tal com indico. Quan el serviu s millor letejar els pits.

BON PROFIT I BON NADAL A TOTHOM!

Torrons de cremaIngredients:

1 kg. de arina dametlles

750 gr. sucre

2 ous sencers

8 rovells dou

gotet petit daigua

La ratlladura duna llimona

Preparaci:

En una cassola eu un almvar amb laigua i el sucre. Quan estigui en

el seu punt (que saguanti ent ls o llgrimes) baixeu el oc i aegiu-hi

la arina. No deixeu de remenar ns que tingueu una pasta. Amb el

oc apagat o ora del oc aegiu-hi un ou sencer. Quan la pasta lha ab-

sorbit, aegiu-hi laltre. Seguidament amb una mica de escalor aneu

posant els rovell dun amb un sense deixar de remenar. Al nal ora

del oc, aegiu-hi la ratlladura de la llimona. Quan est tot integrat,

ompliu els motlles. Tal com em amb el codonyat, a la nevera queda

ms compacte. Per ltim, cremeu-hi una mica de sucre per sobre.

BONES FESTES!

7/29/2019 72-desembre-12

19/22

Emporionnm. 72 dEsEmbrE 2012 pg. 19

Mujer

De las cosas que hizo Dios... la ms bellaque los ojos humanos hayan podido ver...ms linda que el sol, la luna y las estrellaspara m, de todo lo ms bello es la mujer.

Ms bella que la hermosa primaverao un da de otoo de bello amanecerno hay en el mundo belleza ms enteraque la belleza que existe en la mujer.

No hay en el mundo tesoros, ni grandezaNi encantos ni uerzas ni hay poderno hizo nada ms bello la naturalezaque el cuerpo escultural de una mujer.

Ms bella que el alba al despertar el daen que Dios nos regala un nuevo amane-cer,nada hay ms hermoso que la policromaque abundante reboza en la mujer.

Ms bella que el esplendo