8/6/2019 7FilosofiapoliticaESQUEMAelits

1/3

DEMOCRCIA ELITISTA I DEMOCRCIA PARTICIPATIVA

PROBLEMA DEMOCRCIAELITISTA

DEMOCRCIAPARTICIPATIVA

La democrcia s un mtode de gestipblica per a lelecci demajories qualificades.

Realisme poltic.

Implica una societatparticipativa, basada envalors morals i en lapromoci de la igualtat.Es basa en la virtutcvica.

El govern Govern parlamentari, ambun executiu fort. La

participaci popular es limitaal vot i a lahesi, que smanifestada mitjaant laparticipaci electoral.El govern procura la gestiexperta.

Participaci activa delsciutadans en la regulaci

de les institucions, ensindicats i partits. Elgovern t un paperredistributiu important.

El govern es comprometamb la gesti experta,per tamb participada iconsensuada.

Els partits poltics Competncia entre elits i

rivalitat entre partits querealment sn agnciesdinteressos civils.

Partits poltics que es

presenten a les eleccionsamb programa electoralvinculant.

Ladministraci Estat mnim i funcionaris queformen un cos jerrquic,meritocrtic i independentdels partits poltics, quegestiona els interessospermanents de lEstat.

Els ciutadans controlende forma ms o menysdirecta lactivitat legal iadministrativa.

Administraci local idescentralitzada.

La societat civil Intervenci mnima de lEstaten la societat civil, lliuremercat i autoregulaci.

Tolerncia i gesti de lesdiferncies com a objectiu.

Les organitzacions civilsestan compromeses ambvalors forts. Actuencom a garants de valorscvics, si cal fins i totcontra ladministraci.

Justcia com a objectiu.

8/6/2019 7FilosofiapoliticaESQUEMAelits

2/3

COMENTARI:

La democrcia liberal es pot entendre bsicament de dues maneres diferents: coma democrcia elitista o com a democrcia participativa. Les teories derivadesde Max Weber i, especialment, de Joseph Alois Schumpeter a CAPITALISME,SOCIALISME I DEMOCRCIA (1942), consideren que la democrcia s un govern

del poble en el sentit que el poble disposa de mecanismes per acceptar o refusarles persones que volen governar. Democrcia no s el govern del poble, sin elgovern volgut pel poble val a dir, el govern que representa el poble. Endefinitiva, la democrcia s un sistema legal que permet viure junts conservant lesdiferncies, amb institucions regulades, per que no aspira a la virtut sin a lagesti.

La tesi de fons dels partidaris de la democrcia elitista s que lademocrcia no respon a cap finalitat sin que s un procediment, unconjunt dinstitucions de valor instrumental de manera que cal procurar queel procediment democrtic sigui, simplement, el ms efica possible. Aix implicaque el poble el que fa s legitimar el que prviament han decidit els experts

(empreses, patronals, partits, grups de pressi...). En paraules de Schumpeter, alllibre esmentat:

El mtode democrtic s el mecanisme per assolir decisionspoltiques en les quals uns individus adquireixen el poder dedecidir per mitj duna lluita competitiva pel vot del poble.

En aquesta concepci, la democrcia pot prescindir de la virtut cvica perqu per talde sobreviure en t prou amb un grup de funcionaris, ms o menys neutrals pereficaos, que defensin les institucions bsiques de lEstat. Si es pot prescindir de la virtut, en canvi all que no es pot passar per alt s disposar dindividuscompetents i ben formats que es presentin a les eleccions: formals elits s bsic

per a la continutat de la democrcia, perqu sn les elits les que de deb prenenles decisions.

El vot segons la tesi de la democrcia elitista respon a mecanismes de mercat: elsvotants sn els consumidors i els poltics els ofereixen la seva mercaderia (elprograma amb qu van les eleccions), de manera que tots busquen maximitzar lesseves expectatives.

La democrcia elitista propugna tamb el realisme poltic. En sntesi, aix significaque a teoria poltica sha de basar en lexperincia i no en les idealitzacions.Alliberar la democrcia de falses idealitzacions i utopies s el millor servei possiblea la societat. La democrcia elitista defensa que la governana (la presa dedecisions experta) s prvia al govern. El poble, en realitat, no decideix sobre elque vol, sin sobre el que si ofereix. I loferta ha de cuinada amb realisme pelsexperts a travs de mecanismes de governana.

En oposici els qui defensen la democrcia participativa consideren que lesinstitucions formals, els valors morals i els interessos de grups especials(sindicats, patronals, funcionarials...) formen una totalitat. De manera quesn els valors morals i no tan sols el vot els qui donen la cohesi al fet democrticde viure junts. Valorar les lleialtats al passat (les tradicions del poble) i crear unnic poble per sobre de les diferncies s un objectiu essencial de la democrciaparticipativa que noms t sentit amb una ciutadania activa. Votar s laspecteformal de la democrcia; important per no nic i fins i tot no tan imprescindiblecom participar en el sistema.

8/6/2019 7FilosofiapoliticaESQUEMAelits

3/3

El debat que es va produir als anys de 1920 entre Walter Lippmann i John Deweys el lloc clssic de la polmica sobre la democrcia i les elits. Per a Lippmann [aLIBERTY AND THE NEWS (1920), PUBLIC OPINION (1922) i THE PHANTOM PUBLIC(1925)] lopini pblica estava necessriament desinformada i seria millor deixar lapresa de decisions als especialistes. La democrcia no significa el debat pblic deles idees, sin que s tan sols un procediment. Democrcia noms significa la

possibilitat daccs a les coses bones de la vida i no seria realista suposar que gentque dedica la seva vida al treball disposin de temps, ni de capacitats, per debatresobre qestions complexes. En les seves paraules: El pblic est interessat en lallei, no en les lleis; en el mtode de la llei, no en la seva substncia. En profunditatel pblic no entn de qu li parlen quan se li demana una opini massa complexa,que noms poden tenir els tcnics i especialistes.

Deixar la democrcia en mans de lopini pblica s perills perqu lopini pblicapodria unir-se al voltant deslgans i dimatges simbliques, puramentdemaggiques. Les opinions poden ser absolutament contradictries i no en potsortir res de significatiu. Per aix cal restringir el debat pblic, que no s per aLippmann lessncia de la democrcia sin el seu principal defecte, perqu el debat

produeix sempre confusi. Lideal seria que per comptes de debat, es facilits alopini pblica patrons de mesura cientfics.

Daltra banda en un mn tecnolgicament complex, dominat per grans corporacionsel coneixement dels managers i les estratgies empresarials, del tot necessries pertal que la gent normal i corrent tingui una bona vida, no poden ser exposades enpblic fins i tot per elementals raons de prudncia. Lban i el seu amic Bernayscreien que la democrcia tenia una tendncia inevitable al desordre i a ladescomposici. De manera que cap democrcia real no podia subsistir sense unaelit que no es mogui per opinions epidrmiques (entre els fils de la memria ilemoci, per dir-ho en els seus mots), sin que disposi dun saber ben fonamentat(els administradors responsables). Sn les elits, les gents amb carcter directiu,

que no perden el cap quan les opinions diverses destorben els objectius comuns,les qui realment han de governar en la democrcia perqu no hi ha pitjor desastreque saber qu cal fer i no tenir els mitjans per fer-ho simplement perqu unamajoria numrica purament garrula ho impedeix.

En una democrcia elitista tant els poltics com els periodistes sn professionalscompetents. Per aix el paper del periodisme, no s el de produir debats. El que lapremsa ha de fer s trametre informaci. En el plantejament de Lippmann quan hiha informaci sobra el debat.

Per a Dewey i per als partidaris de la democrcia participativa, en canvi, lademocrcia shavia de fonamentar el lassumpci de responsabilitats per part de lagent corrent, cercant un desenvolupament equilibrat de la ment i el carcter. En lademocrcia participativa la premsa no noms informa sin que ha de formar hbitsessencials en la comunitat i orientar-la. El problema s que, com el mateix Deweyva llucar a THE PUBLIC AND HIS PROBLEMS: les lleialtats que abans sostenien alsindividus, que els donaven recolzament, direcci i una visi unitria de la vida,prcticament han desaparegut. El relativisme cultural i el multiculturalismeamenacen all que Dewey anomen la recerca de la certesa, que havia de ser, aparer seu, un objectiu bsic en les societats. Avui sidentifica amb democrcia ambla diferncia de la diversitat que s un procediment clarament elitista i amb lagesti experta per sobre del poder del poble.