82-octubre-13

7/27/2019 82-octubre-13

1/29

Peridic digital - nm. 82 -octubre- 2013 - Tercera poca

7/27/2019 82-octubre-13

2/29

Emporionnm. 82 octubrE 2013 pg. 2

Editorial

La Via CatalanaLa diada de l'Onze de Setembre d'enguany, 1.600.000 catalans s'han donatles mans ent una cadena, resseguint el pas del Perts ns a Alcanar. Al llargde 400 km. han reclamat el dret a decidir ser un nou estat d'Europa.

La Via Catalana, organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i mnium Cultural, ha estat un xit aclaparador. La eina de 30.000 voluntaris treballant durant molts mesos ha estat corresposta per centenars de milers depersones que amb ordre, puntualitat, alegria i sense consignes en contra deres, anaven a avor de la democrcia i la llibertat de poder er un reernduma avor de la independncia.

s molt important destacar que ha estat la societat civil qui ha liderat els darrers moviments unitaris i paccs que han culminat amb la cadena humanad'aquest any. Ens reerim, en primer lloc, a la multitudinria maniestaci del10 de juliol de 2010 que va organitzar mnium Cultural en contra de la reta

llada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional, amb el lema "Som unanaci" . I en segon lloc, a la maniestaci de l'11 de setembre de l'any passaten qu l'ANC va convocar un mili i mig de persones al Passeig de Grciaamb el lema "Catalunya, nou estat d'Europa".

Ens trobem, doncs, davant un moviment popular, de base, transversal, nocapitanejat pels poltics, que ha engrescat ms gent que mai a Catalunya id'una manera creixent. La classe poltica catalana, majoritriament, ha recollit aquest clam ciutad i el president Mas haur de conduir aquest anhel delpoble i donarhi resposta. Estem veient com ho t de dicil, amb un interlocutor a Madrid que apella a un dileg inexistent i exhibeix la Constituci

quan li interessa, i amb un PP catal que practica el cinisme a l'hora de valorar l'xit de la Via Catalana, tot comptant els que no hi van participar.

Hi ha un abans i un desprs de les grans maniestacions de Catalunya delsdarrers anys. Sobretot, a Europa i al mn han vist com els catalans demanemamb gran dignitat i respecte er una consulta per esdevenir un estat independent de l'estat espanyol, i comena a haverhi un cert inters mediticper conixer les causes d'aquesta voluntat de tants catalans.

Cal aprotar l'empenta que han suposat unes mobilitzacions tan extraordinries per negociar amb ora amb Madrid que de moment, en lloc de seduirnos i per guanyar vots a Espanya, ens ensenya les urpes d'una maneramolt matussera.

Hem d'exigir unitat als nostres poltics, que oblidin les sigles partidistes i queno acin cap pas en als, perqu una reculada en un procs que s'ha iniciatd'una manera tan exemplar podria engegar en orris la illusi del poble.

sumari

Editorial

Notcies

Catal.exercicisiconsultes

Quanelcosse'nvaanant

AuroraBertrana-memries

Solucionsefcientsal'atur

AlbertSnchezPiol

Nohihaunnosaltressense

ells

Catalunyavibra

"Espaavabien"

ToniSnchez,cooperativista

(I)

L'EspaiTer,unespaiper

gaudir-ne

Microrelats-5

Eltrendaltavelocitatacasa

nostra

Adrenalinaillibres

Catalunya,tresdiesindepen-

dent

UnestatpetitaEuropa

Torroella,espaid'art

Al'aguaitdelnostrepatrimoni

LacuinadelaCatrina

Gotesd'humor Motsencreu

Cinemaiespectacles

7/27/2019 82-octubre-13

3/29


Notcies

TORROELLA

Entitat Municipal Descentralitzada(EMD) de lEstartit. El dijous 5 lequipde govern del municipi dna llum verd alEMD de lEstartit, tot i que loposici demans dajornarla, i diu que deensa lincrement dautogesti del nucli sense queimpliqui la seva segregaci. Loposici, queha trobat a altar dileg, havia convocatuna sessi pblica a can Quintana el dime-cres 4 per debatre i recollir postures i opi

nions contrries, i lalcalde va er elsdies

12 i 13 un acte inormatiu a Torroella i una lEstartit. El portaveu del grup municipaldUPM va rebutjar el dia 17 la invitaci perparticipar en la comissi destudi. Lalcaldeexpressa sorpresa i diu que, malgrat quetenen posicions dierents, tota loposicinoms coincideix a aturar el procs.

Mor Juan Lus Panero. Destacat poeta iassagista, duna amlia descriptors, nat a

Madrid lany 1942, shavia establert a Torroella des de 1985, i va morir a lhospital dePalams el dilluns 16. Havia rebut el premiCiutat de Barcelona lany 1985. Lany 2009havia publicat la seva poesia completaamb el ttol La memoria y la muerte.

Homenatge a Vicen Fiol. Una gentadava omplir lesglsia de Bellcaire, en unamissa concelebrada el dia 21, per retre homenatge al que ns ara havia estat capell responsable daquesta poblaci, a msdAlbons, la Tallada i Tor. Ens nalegrem per

una persona bona, amiga de tothom, sobretot dels pobres, que ens va acompanyaren la undaci dEmporion, i en la que vacollaborar durant ora anys.

El caganer, Producte Artes Qualifcat

(PAQ). Les gures de lempresa de la amlia AlsPla de Torroella caganer.compodran portar a partir dara letiqueta PAQatorgat per la Generalitat.

Ronda Pau Casals. A nal dagost es vaobrir al trnsit el nou tram urbanitzat de laronda; sespera que millori la mobilitat delsector.

Impostos de lAjuntament a lAgnciaTributria de Catalunya. Aquest setembre sha ormalitzat el primer pagamentdimpostos de lAjuntament del tram estatal, que a partir dara no es ar a lAgnciade lEstat.

Ajornament per als centres de culte.El dijous 5 lAjuntament va aprovar suspendre durant un any la tramitaci dequalsevol llicncia per a nous centres de

culte al municipi. Els tres grups de loposici es van abstenir.

Robatori en prquing pblic. Un menor iquatre joves de la Bisbal van ser detingutsper un robatori coms amb violncia eldarrer dia de la Festa Major.

Pintura. El divendres 6 a la tarda es vainaugurar al Museu de la Mediterrnia lexposici Tadayoi de Yoshiyasu Zenitani,artista japons que viu a Torroella. El mateix dia, a la capella de Sant Antoni, es vainaugurar lexposici de Manel Gil, organitzada per lrea Cultura de lAjuntament.

Itinerari arbres ruiters. El dissabte 7 almat es van er les visites guiades 2013, IGPPoma de Girona, organitzades per la Fundaci Mas Badia de Canet de la Tallada.

Festa del masos de Torroella i lEstartit,amb mal temps. Com s tradici, eldis-sabte 7 a la tarda es vacelebrar a lErmitade Santa Maria del Mar la Missa solemne, ies van cantar els Goigs. La pluja va deslluirmolt la esta i, amb menys assistncia que

altres anys, es va haver de er laudici i ba

llada de sardanes sota cobert, amb la coblaLa Principal de Porqueres, i laperitiu popular. Com sempre, va organitzar la esta lAssociaci de Masos, amb la collaboraci dela Fundaci Mascort i Ajuntament.

Plega el cap de CDC a Torroella. El president local de Convergncia Democrtica(CDC) a Torroella, Joan Carles Snchez, vaposar el crrec a disposici del partit el di-marts 10, durant lacte dencesa de la senyera al castell del Montgr. Lalcalde noescolta, va dir.

Diada Nacional de Catalunya. El dime-cres 11 de setembre hi va haver diversosactes i celebracions. Al mat, la tradicionaltrobada de puntaires a la plaa de Quintana i Combis. Al migdia, a can Quintana,desprs de la salutaci de lalcalde JordiCordon, va tenir lloc la conerncia Salva-dor Espriu i la msica, a crrec de lescriptor Miquel Desclot. Seguidament, a la plaa de la Vila, es va cantar lhimne nacional,

Els Segadors, interpretat pel Cor AnselmViola i la Coral del Recer. Desprs, al Receres va er el dinar de germanor amb motiude la Diada Nacional. A la tarda hi va haverSardanes amb la Cobla Foment del Montgr, seguides de ball amb el conjunt Rimel.

49 Aplec de la Sardana i Concurs Sar-danista. Va tenir lloc el dissabte 14organitzat per lAssociaci Sardanista Continutat, amb sardanes al mat als Jardins JohnLennon i a la tarda a la Plaa de la Vila.

Per una Catalunya independent. El dis-sabte 14 al vespre Jordi Piqu i Jordi Milldel Cercle Catal de Negocis van presentarel documental Els Garcia, Catalunya i elutur de tots al Museu de la Mediterrnia.

Orquestrada de les comarques giro-nines. La varen organitzar el diumenge15 a lEspai Ter lEscola Municipal de Msica de Torroella i el Conservatori de Msicade Girona, amb la participaci de ms de150 alumnes de diverses escoles de msi

7/27/2019 82-octubre-13

4/29


ca.

Msica al Cine Petit. El dilluns 16 va actuar Calidae de Caldes de Malavella, organitzat pel Recer.

Centre de Distribuci dAliments. Es vainaugurar ocialment el dijous 19 amb as

sistncia del bisbe de Girona i la directoradels Serveis Territorials del Departamentde Benestar Social i Famlia a Girona.

Jornades Europees del Patrimoni. El di-vendres 20, al museu de la Mediterrnia,es va presentar el llibre Les barraquesde pescadors de la Costa Brava, complementat amb un CD que recull lenregistrament de 1945 del cant popular de barra

ques i tavernes, abans dels canvis imposatspel turisme.

Swim the Costa Brava. El diumenge22 Culture Sport 365 scp va organitzar latravessia de nataci aiges obertes a CalaMontg.

Festa de la Merc. Es va celebrar el diu-menge 22 amb actes religiosos a lHospital i una audici de sardanes amb la CoblaFoment del Montgr al passeig Vicen Bou.

Llegim?, a la Biblioteca. El dimarts 24 alvespre es va presentar la novella Germans gaireb bessons a crrec de lautoraM. Merc Cuartiella i la collaboraci de M.Teresa Calabs.

Exposici collectiva de pintura. Es vainaugurar el divendres 27 al vespre, ambobres de Maria Alemany, Josep Tutusaus,Rosa Reyes, a la Capella de Sant Antoni.

Conraria del Roser. El divendres 27 vatenir lloc a la casa Pastors una conerncia

de Josep Riera del cicle Histria de lEsglsia.

Escola Municipal de Msica. Es va er laInauguraci del Curs el divendres 27 a latarda, amb un concert a lEspai Ter.

Mercat de Productes Ecolgics. Mn Empord el va er el dissabte 28 a la plaa delPeix.

Masos ortifcats. Dins de les Jornades Europees de Patrimoni, el diumenge 29 lhistoriador Joan BadiaHoms i el president delAssociaci de Masos, Joan Serra, varenguiar un itinerari organitzat per La revistaGavarres i el Museu de la Mediterrnia.

LESTARTIT

Entitat Municipal Descentralitzada(EMD) de lEstartit. LAjuntament de Torroella presenta lexpedient a la Generalitat.

Noves espciesde corall a les Me-des. A principis demes es varen localit

zar diverses colniesde als coral negre(Savalia savaglia) ide madrpora mediterrnia (Cladocoracaespitosa), que escaracteritzen per laseva escassetat i perill de desaparici.

Accident mortal enun camping. El 30dagost un ciutad

britnic de 69 anysva morir en caure a terra, en una barallaamb el seu ll.

Les set cabretes. La van presentar els Penjadets pel Teatre, sota la direcci de LailaMasseguer, el diumenge 1 al vespre.

Pujada a la Meda Gran. El mal tempsdel diumenge 8 va malmetre les visitesguiades organitzades per lEstaci Nutica.

Diada Nacional de Catalunya.

El dimecres 11 de setembre, hi va haverdurant tot el dia Fira dartesania al passeigMartim i plaa delEsglsia. A la tardaRosa Pou va presentar el seu espectaclemusical Entre monosillabs, a la plaa delEsglsia.

Pirates i Corsaris ales Illes Medes. 9a.edici.

Els primers actesdaquesta 9a. edicies van er el dissabte14amb la inauguraci de lexposici ElFar de les illes Medes.

Marc Als va presentar el Caganer Pirata.El dijous 19al vespre Sabina Plaja i Jaume Bassa van er la presentaci del llibreLlegendes de mar de la Costa Bravade Miquel Martn a la Biblioteca Municipalde lEstartit. El divendres 20 hi va haverel mercat artes i al vespre Cercavila amb

Espectacle Pirotcnic i Desembarcamentdels Pirates. A la nit, Ball de msica tradicional. El dissabte 21 visites guiades a laMeda Gran ia masos a la recerca del tresor, i tot el dia mercat artes, animaci decarrer, tallers inantils Espai del Petit Pirata,Escola de Pirates, El tresor Templer, mgiaamb la Maga Clara, duels dhonor, humor iaventures amb Excalibur Teatre i amb Sensadrama Teatre, i al vespre Cercavila ambels Gegants de lEstartit i Festorum de 5.

Desprs, Concert de msica marinera ambXatrac, i cremat popular. A la nit, Nit jovei Concert Pirata, organitzat per The Salats.El diumenge 22 es varen repetir les matei

xes presentacions i actes, amb noves aportacions, com lespai dels pescadors, llotjade peix, etc., i a la nit lespectacle de oc ipirotcnia i Cantada dhavaneres amb elsCantaires del Montgr. I el divendres 27 esvan er visites guiades amb barca, acompanyant un pescador artesanal, per observarcom llevava les arts de pesca.

Addendum. Lendem de la indepen-dncia. Lautor del llibre, Albert Pont, enva er la presentaci el divendres 27 a lasala Polivalent de lEstartit, amb la collaboraci de la Llibreria Elias i Torroella deMontgr per la independncia.

7/27/2019 82-octubre-13

5/29


Redescobrir el riu Ter. Es va er la sortida diumenge 29 al mat dins del programa de Visites guiades 2013, organitzadesper lEstaci Nutica lEstartitIlles Medes.

Caiacada popular. El diumenge 29 tamb es va er aquesta activitat esportiva,prevista inicialment per al dia 15 i suspesaper les condicions climatolgiques.

CATALUNYA

Atur dagost. Va augmentar de 1.200 persones: 611.000 desocupats.

Els partits i la Via catalana cap a la in-dependncia. Contrriament a la postura positiva de CDC i dERC, el dilluns 2el PSC i UDC no shi varen adherir, pervan donar llibertat als seus militants peranarhi. ICV va sorprendre convocant a

encerclar La Caixa, com Forcades i Oliveresdel Procs Constituent.

Cas despionatge Mtodo 3. Zaragozadimiteix el dimecres 4 de lexecutiva delPSOE.

Frmac contra cncer de mama. Sanitataprova ls i nanament de lEribulina,que millora en un 20% la supervivncia depacients amb metstasis. Lestudi dinvestigaci ha estat liderat per lInstitut Oncolgic de lHospital de la Vall dHebron de

Barcelona.Anticorrupci i Caixa Catalunya. La scalia anticorrupci de Barcelona denunciaNarcs Serra (president), Adol Tod (director) i els consellers per haver cobrat sousdesproporcionats malgrat les dicultatseconmiques de lentitat.

El Born Centre Cultural. Amb un acte carregat de simbolisme poltic, Barcelona vainaugurar el dilluns 9 aquest nou monument histric, memria del barri destrutdesprs del 1714 per Felip V. El president

Artur Mas va er una crida a perseverar enuna Via Catalana que pot impressionar elmn.

11 de setembre, Diada Nacional. La pluja desllueix els actes ocials, pendents delxit de la Via Catalana. Mas diu: s horaque les autoritats espanyoles escoltin laveu de Catalunya i respectin la seva voluntat de decidir el seu utur.

11 de setembre, Via Catalana. 1,6 milionsde catalans varen ormar una via massiva

de cap a cap de Catalunya reclamant la independncia.

Resposta de Rajoy a la carta de Mas. Esva conixer el dissabte 14. Oereix dileg iobvia parlar de consulta. Mas diu que proposar al parlament una resposta unitria.

Letnia i Litunia. Dentrada an suport alprocs catal, desprs diuen que van serinterpretades malament, per el primerministre let es ratica en el que va dir.

Brusselles diria no segons Almunia iDuch. El dia 15 tots dos maniesten queuna part separada dun Estat membre noormaria part de la Uni Europea.

Mor Mart de Riquer. Gran humanista, expert en literatura medieval. Tenia 99 anys.

Maniest Rigol. Lexpresident del Parlament escriu un document sobre el dret adecidir que pugui ser adms i signat pertotes les orces poltiques i estaments socials.

Duran Lleida es desmarca. El dia 23, enun article, el lder dUni aposta per inclou

re una tercera via en la consulta sobre la independncia.

Debat de Poltica General (dies 25 a 27).El president Mas diu que la consulta slnica sortida possible i que no creu enterceres vies. CiU, ERC, PSC i ICV signen unaproposta conjunta sobre el dret a decidir.CiU i ERC aproven una proposta al Congrsperqu es pronunci sobre una consulta.

ESPANYA

La salut de Joan Carles I. El rei ha de tornar a passar pel quiran per operarse delmaluc esquerre, que presenta una inecci.Rumors dabdicaci inundats.

Pas Valenci, 11 de setembre. El TribunalSuperior de Justcia anullales prohibicionsdeles cadenes humanes promulgades perles sotsdelegacions del govern espanyol aAlacant i a Castell.

Accident del metro de Valncia. La jutgessa es nega a tornar a obrir el cas.

MADRID, 11 DE SETEMBRE. EL GOVERNESPANYOL RESPON AMB MENYSPREU ALA VIA CATALANA. VETLLAREM PER LESLLIBERTATS I OPINIONS DE LA MAJORIASILENCIOSA, DIU SORAYA SENZ DE SAN-TAMARA. ASSALT FEIXISTA A LA DELEG-ACI DE LA GENERALITAT.

LA LLENGUA A LES BALEARS. EL DIA16 VA COMENAR UNA VAGA INDEFINI-DA PEL DECRET QUE SUPRIMEIX LA IM-MERSI LINGSTICA, AMB IMPLICACIDELS PARES, CONTRARIS AL DECRET.EL DIA 24 EL PP LAPROVA PER 34 VOTS

CONTRA 24.

Tribunal Constitucional. Prez de los Cobos no s recusat com a president per possible parcialitat (com a exmilitant del PP iopinions que havia escrit sobre Catalunya).

Dades de latur. A lEstat va baixar a lagost(per primer cop en aquest mes des de lany2000), per noms en 31 persones.

MN

Europa distingeix la Plataorma dAec-

tats per la Hipoteca (PAH). La PAH va serguardonada amb el premi Ciutad Europeu 2013 por la seva tasca en deensa delsdrets humans i els valors europeus en unmbit europeu i transnacional.

Alemanya. Gran victria de Merkel, querega la majoria absoluta (41,5%). Els liberals no seran al Parlament (menys del 5%).

El Papa Francesc i el canvi. En una entrevista extensa comenta la situaci de lEsglsia i no deuig temes com lhomosexualitat, lavortament o el paper de la dona a

lEsglsia.

Sria. Acord internacional per destruir lesarmes qumiques. El dia 23 s segrestat elperiodista catal Marc Margineda.

Rssia. Congela les adopcions cap a pasosamb matrimoni gai legal, decisi que aecta moltes amlies a Catalunya.

Knia. Uns 70 morts en un assalt islamista radical al centre comercial ms luxs deNairobi.

ESPORTS

Tokio 2020. El dissabte 7 la candidaturade Madrid per organitzar els Jocs Olmpicsva ser eliminada. Finalment, Tokio es va imposar davant laltra candidata, Estambul.

Motociclisme. Laia Sanz es proclama, persegona vegada, campiona del mn dEnduro.

Tennis de taula. El divendres 13 es va celebrar la esta del tennis de taula giron, amb

reconeixement a les gures histriquesi als jugadors destacats de la temporadapassada, comenant pel torroellenc JosepM. Gmez, el millor jugador.

Futbol emen lEstartit. A segona divisi,el descens del Lloret i la desaparici delGirona deixen com a nic representant giron lEstartit, que va comenar la temporada amb una victria sobre el Bara B.

7/27/2019 82-octubre-13

6/29


Catal. Exercicis i consultesPer Jaume Bassa

Exercici 4

Traduu al catal:

1. Mi vecina me ha regalado una pera.

2. Mi vecino dar peras al artista.

3. Esta imagen estaba a punto de caerse pero no se ha

cado.

4. No pierdo la esperanza de volverlo a ver.

5. Cunto cuesta un kilo de manzanas?

6. No sabemos cuando llegar la maestra.

7. El maestro tiene dos hijas y ocho nietos.

8. El almacn est completamente vaco.

9. El hijo del humorista es muy audaz.

Consulta

Hi ha alguna regla per saber amb seguretat com he de dir el emen dadjectius comdicil? (una qesti dicil o una qesti dicila).

RespostaS, una manera de saberho s er un derivat en ment.

Per exemple, en el cas de: auda, breu, exprs, difcil, ferm, net, vulgar

No canvien: auda, breu, difcil, vulgar

(nena auda, estona breu, qesti dicil, dona vulgar)

(auda-ment, breu-ment, dicil-ment, vulgar-ment)

Canvien: exprs / expressa, ferm / ferma, net/ neta

(declaraci expressa, posici erma, jugada neta)

(expressa-ment, erma-ment, neta-ment)

Exercici 3 soluci:

1. La meva vena mha regalat una pera.

2. El meu ve donar peres a lartista.

3. Aquesta imatge era a punt de caure per no ha caigut.

4. No perdo lesperana de tornarlo a veure.

5. Quant costa un quilo de pomes?

6. No sabem quan arribar la mestra.

7. El mestre t dues lles i vuit nts.

8. El magatzem est completament buit.

9. El ll de lhumorista s molt auda.

Atenci a la rase 3:

En castell diuen caerse, en catal diem caure:

me he caido = he caigut

Atenci a les rases 3 i 8:

En catal es pot usar estar o ser en tots dos casos:

La imatgeestava a punt de caure / ... era a punt de caure.El magatzem est completament buit / ... s completament buit.

Atenci a les rases 5 i 6:

Quant es reereix a la quantitat (tradueix el castellcuanto).

(presenta quatre ormes: quant, quanta, quants, quantes).

Quanttemps a daix?

Quanta eina que has et!

No squants plats ha trencat.

Has vistquantes petxines hi ha a la platja?

Quan es reereix al temps (tradueix el castellcuando):

(presenta noms una orma: quan).

Vindrquan ho consideri oport. Venen quan tenen gana.

7/27/2019 82-octubre-13

7/29


Quan el cos se'n va anantPer Joan Surroca i Sens

Ara mateix sc un aprenent, un humil aprenent de vell. s el darrer aprenentatge de la vida? Faig el primer curs perqu sc un vell recent arribat.Entrar a la vellesa t similituds amb l'adolescncia per les dicultats prpiesde l'ingrs a indrets desconeguts. Les dues etapes sn superades amb xitquan no renunciem a la curiositat i l'engrescament. Em meravella el comportament de vells avantatjats que sn exemples de serenor i acceptaci.Observo, per, maneres d'actuar d'alguns vells que haurien d'estar ent elmster de vellesa i no escriuen les ltimes lnies de la seva vida amb prouseny ni exemplaritat. Costa tant d'acceptar que ens em vells i anem perdentacultats com de descobrir les noves potencialitats que es desperten dinsnostre i que compensen, d'alguna manera, les xacres de l'edat. Ferse vell,que tants d'inconvenients comporta, no ha de signicar canviar de direcci,simplement cal modicar la marxa i programar parades ms sovintejades.No precisem una nova sola, noms ens hem de proposar un altre ritme.

El centenari Moiss Broggi considerava la vellesa com el moment que el cosse'n va anant. La mort s el darrer adu, no obstant aix, durant la vellesahem de saber acomiadarnos de parts d'un cos que mai ms no ser comabans. No hi a res que no admetem ser vells: sn els joves que sentencien.Una simptica cambrera asturiana em va qualicar d'"anciano". Era la prime

ra vegada que em situaven dins del grup dels ancians i vaig pensar que valms anars'hi avesant. Fa pocs dies explicava a una noia molt trempada el viatge en cotxe a Grcia que la meva dona i jo projectem realitzar l'any vinent.Vaig quedar molt cooi davant la seva entusiasta aprovaci. Per tot seguitva semblar com si la noia descobrs un puzle que no encaixava, em va etzibarestranyada i innocent: "I qui conduir?" Quan va saber que el xoer era jo, hova intentar arreglar, per la sentncia havia estat prou clara.

Les noies que m'han lliurat el carnet de vell no saben que m'han et un granavor. He pensat que val ms actuar segons aconsellava Picasso: "Quan em

diuen que sc massa vell per er alguna cosa, procuro erla immediatament."Mai no serem tan poc vells com ara. I val ms no treure's anys de sobre comalguns tenen costum de er perqu, a qui actua aix, li passa all que deiaun altre artista, Dal: "Moltes persones no an els vuitanta perqu intentendurant massa temps quedarse en els quaranta."

7/27/2019 82-octubre-13

8/29


Aurora Bertrana -memriesPer Merc Pags

Fa pocs dies que he acabat la lectura de les memries d'AuroraBertrana (Girona 1897Berga 1974) editades en dos volums: Me-mries fns a 1935 i Memries. Del 1935 fns al retorn a Catalunya. Entotal, mil cent pgines. Com que m'han agradat molt i he gauditamb la seva lectura, en vull parlar per si alg s'anima a llegirles.Aurora Bertrana descriu com va ser la seva inantesa a Girona ambels seus avis, pares, germans, amics, i evoca els seus sentimentsvers ells i la seva voluntat erma de voler ser una dona lliure i independent, aix com de ser escriptora. Malgrat que aquesta os laseva voluntat, el seu pare, l'escriptor Prudenci Bertrana, va volerque estudis msica, ja que li veia les millors condicions perques pogus dedicar a aquesta disciplina, a aquest art. Li va buscarels millors proessors i l'Aurora va esdevenir una gran proessionaldel violoncel.

Van erli una oerta de treball: anar a Sussa i ormar part d'unapetita orquestra en un hotel durant els mesos de juliol i agost. Laproposta la va trasbalsar, era una bona ocasi per poder pereccionar els seus estudis de msica i adquirir nous coneixements, serindependent i viure la seva vida com a ella li sembls millor. Era elmxim de les seves aspiracions. Va obtenir l'aprovaci del seu parei, molt jove, va marxar cap a Sussa. Acabat el contracte, la necessitat de guanyarse la vida i poder seguir estudiant en un prestigisinstitut de msica la va er decidir a ormar un animat tercet musical amb dues de les seves companyes d'estudis. Ho aconseguiren!L'entusiasme i la joventut an miracles! Van ser contractades enun prestigis hotel a Chamonix (Frana) en temporada d'hivern,on van obtenir bons xits amb les seves actuacions. Aqu va co

menar la seva lluita, que no va deixar al llarg de tota la seva vida.Volia aconseguir tot all que s'havia proposat, i a la seva manera.Ja res podia renarla. L'Aurora era una noia intelligent, lluitadora,valenta, emprenedora i, sobretot, una dona aventurera. A Sussa,tot i que va passar moltes privacions, va conixer una societatresponsable, ben estructurada, rica, educada, ben dierent de laseva estimada Girona natal, poruga, endarrerida i carrinclona, quel'havia acompanyada en la seva adolescncia, pels volts de 1912.

A Sussa va conixer un jove enginyer elctric, Denys Choat, ambel qual va contraure matrimoni. Ja no tenia la necessitat de treballar, per aix va deixar l'estudi de la msica i es va matricular ala universitat, a Filosoa i Lletres. La seva vida girava a l'entorn del'estudi i la lectura, dues vocacions a les quals havia renunciat perno desobeir el seu pare i per alta de mitjans.

La eina del seu marit els va portar a viatjar a la Polinsia Francesa,a Tahit. A ella l'entusiasmava viatjar, era el seu deliri, la seva illusi, i a les seves memries explica amb tota mena de detalls elseu viatge per mar, en un vaixell amb poques condicions i menyscomoditats durant quaranta dies.

La seva primera impressi del trpic des del vaixell (en aig untast) diu aix: "Era com un somni enlluernador, com descrrer unacortina damunt un insospitat pas de ades. El verd de la vegetacisemblava pintat de nou, encara moll i lluent de verns. En la transparncia de l'aigua immbil, s'emmirallaven, amb una exactitudascinadora, els raals, les barraques i els arbres proers, el coloritdel vestit dels indgenes que des del moll contemplaven el vaixell

i, sobretot el cel, d'un blau reulgent, d'un blau d'esmalt. Tot erablau i verd dins i ora de l'aigua. Una faire embriagadora de fors ide ruits venia de la terra propera. Un somni!".

Aqu ja va comenar a sentir la necessitat d'escriure, i ho va er sobre totes les meravelles que descobria a les illes. Agaava apuntsdel que hi veia i sentia, dels llocs, la gent, les amlies, i de tot ple

gat al nal en va sortir un llibre.

Al costat de seu marit, va viure tres anys de elicitat compartidaen aquestes illes, on va descobrir un mn dierent, tan divers, tandistint del que havia conegut ns aleshores! Escriu: "Els nadiusd'aquelles illes eren una gent lliure, els homes treballaven comvolien i de la manera que volien, i aix els donava un aire de superioritat. Les dones practicaven l'amor lliure, per no es prostitu

en. No es lliuraven per inters ni per vanitat, sin pel goig de erl'amor. I si naixia un ll, el pare del qual era blanc i no el reconeixia,de pares polinesis no li'n mancaven. Adoptar un ll de pare blancdesconegut era un honor i una joia per a les amlies del pas".

Acabat el contracte de treball que tenia el seu marit a les illes, Bertrana va escriure sobre el seu retorn a Barcelona, el retrobamentamb la seva amlia i els seus nous projectes de viatjar i conixeraltres pasos i altra gent. Va visitar el Marroc, Ceuta, Tetuan, Xauen... Volia escriure com vivien els homes i les dones en aquestpas, la seva cultura, les seves creences, gustos ,tradicions, costums... Sobretot s'interess per la vida de les dones, l'altra cara dela moneda de la les dones de Tahit.

El seu retorn a Barcelona va coincidir amb el comenament de laGuerra Civil espanyola. A les memries explica com la va viure,com hi va treballar, com hi va patir. I tamb el seu exili ors, la Segona Guerra Mundial, amb totes les seves trgiques conseqncies, i com la van aectar. Finalment, el retorn a la seva Catalunya... Jahavien passat molts anys quan va poder retrobar la tranquillitatdel cos i de l'esperit i lliurarse plenament a l'escriptura, a posarsobre paper tota la inormaci acumulada durant tants anys, recordant episodis d'aquestes terribles guerres per tamb les entranyables amistats que havia et en el transcurs d'aquests anys.La seva ou una vida excepcional!

L'Aurora Bertrana ens descobreix que la vida s eta per viurela,sense ms circumloquis, i a ms ens conven que aix s possible.

7/27/2019 82-octubre-13

9/29


Solucions efcients a l'aturPer Albert Llauss i Pascual

A la natura, l'ecincia i la competitivitat de les plantes i dels animals es determina per la possibilitat que tenen de trobar menjar.Un depredador que no trobi aliment en un determinat indret estdestinat a morir, llevat que decideixi invertir una part de la sevaenergia a desplaarse per cercar recursos en d'altres llocs. Hi haespcies que ns i tot emprenen costoses migracions anuals seguint els cicles de la natura per localitzar aliment all on les condicions sn avorables, d'acord amb l'estaci de l'any. L'espciehumana, la nostra, no s massa dierent a aquests animals. Estclar que trobar aliment i altres recursos a la vora de casa sempreser ms ecient que anarlos a buscar ben lluny, et que, si b avegades pot ser necessari, sempre suposa una inversi d'energia i

diners per al desplaament. En unci del tipus d'energia que utilitzem, l'impacte del nostre desplaament pot ser major o menor.A la natura tota energia procedeix de la llum solar, que permet lavida de les plantes i, al seu torn, dels animals que se n'alimenten iels que s'alimenten d'aquests herbvors. En el nostre cas, en canvi,la major part de l'energia que consumim prov de onts no renovables, s a dir, derivats del petroli i tamb energia nuclear, ontsd'energia que tenen un impacte ambiental sempre negatiu.

Aix doncs, el et de desplaarnos llargues distncies per aconseguir els recursos que volem (siguin aliments, roba, oci o un destturstic), sempre suposar no sols un cost en temps i diners, sinun cost ambiental. El mateix ocorre si el que em s ernos por

tar a casa productes que vnen de lluny. Un criteri d'ecinciarecomanaria, per estalviar temps, diners i contaminaci, adquirirproductes propers generats amb la mxima proximitat a l'espaide consum. Actualment, per, bona part del nostre sistema econmic es basa, precisament, en tot el contrari, a aavorir la inecincia ms absoluta. Aquesta, al seu torn, causar inevitablementmolta ms contaminaci de la necessria.

Fixemnos qu passa, si no, quan tots, al llarg dels darrers anys,hem expandit notablement l'mbit territorial en el qual ens movem. No tants anys enrere anar a Barcelona era una aventura per abona part de la poblaci, desprs l'aventura ja era agaar el vaixellper anar a Mallorca, posteriorment vam arribar a Europa i ara no

tenim inconvenient per anar a er les vacances anuals al Carib. Laconcentraci de grans supercies comercials a les grans aglomeracions urbanes tamb ha causat que, a menor escala, tots ens hgim de desplaar molt ms per aconseguir productes, tots plegatssom menys ecients i ms contaminants. Bona part del nostredesenvolupament econmic s'ha basat a aprotar aquesta ine

cincia. La construcci d'inraestructures, el sector de l'autombil,el dels hidrocarburs, sn mbits molt potents de tota economiaoccidental i es basen en la creixent inecincia amb la qual gestionem els nostres recursos, els nostres diners i el nostre temps. Si el

transport pblic, molt ms ecient que el privat, no s dominanta casa nostra, s perqu no mouria, ni de lluny, tots els diners quemouen autopistes de diversos carrils, venda d'autombils, despeses en tallers, pneumtics, asseguradores, impostos, etc.

Les lleis de la sica, per, ens adverteixen des de a temps queaquest model econmic basat en la inecincia no t utur. I sque en un mn on el petroli s'esgotar en un utur ms o menysprxim, no t massa sentit seguir planicant un utur on els desplaaments siguin tan barats i habituals com avui dia. L'energiassil, que ha sostingut el ritme de creixement ns ara, s nita, iper tant tamb ho s el model de mobilitat basada en el vehicleprivat que hem adoptat i intentem cada dia alimentar amb ms

vendes de cotxes i ms quilmetres d'asalt. Quan, de vegades,sorgeixen propostes per trencar la relaci entre creixement econmic i consum de recursos i contaminaci, solen sortir veus queadverteixen del cost en llocs de treball que aquesta conversi delsistema productiu suposaria. Certament, tal com est passant actualment, si noms ens dediquem a millorar l'ecincia d'un sistema basat en la inecincia, es perden llocs de treball. Per nos menys cert que la mateixa limitaci d'alguns recursos naturalsens pot obrir la porta a l'aprotament d'aquells recursos que nosn nits, s a dir les energies renovables. I en aquest camp, perexemple, encara hi ha un potencial enorme de desenvolupamenti de creaci d'ocupaci. El Pla d'energies renovables estima en300.000 els llocs de treball que es podran crear d'ara a 2020, encas d'haverhi una aposta clara pel seu desplegament.

Arribats a aquest punt, sempre sorgeixen veus que remarquen lamanca de competitivitat de les energies renovables, com la solar il'elica, respecte d'altres com la nuclear. Novament, aquestes veuscrtiques tenen ra, certament, s ms barat produir energia elctrica cremant petroli en grans centrals que installant plaques solars casa per casa, es requereix menys m d'obra per mantenir unacentral nuclear que la necessria per mantenir els parcs elics quean alta per produir la mateixa quantitat d'energia. En aquests casos, per, potser val la pena renunciar a la mxima ecincia pertal de no noms evitar el risc enorme que suposa la nuclear i ladependncia del petroli, sin per ocupar ms persones. En lloc deomentar l'extrema ecincia productiva per alimentar un modelbsicament inecient i contaminant, el que cal s tot el contrari:aprotar la inecincia en la producci d'all desitjable, tot optimitzant l's dels recursos en el consum. s all que deensavaGandhi: "No producci en massa, sin masses produint."

7/27/2019 82-octubre-13

10/29


Albert Snchez PiolPer Adri Arboix

Lescriptor catal ms tradut sacseja el mite del 1714El nvol de loblit avana imperceptiblement i oravia el nostre pensar del cam rectede les coses

Pndar (Poeta grec, Olmpica VII, 522/518aC455438aC)

En la pau, els flls enterren els pares; mentre que en la guerra, els pares enterren els flls

Herodot (Historiador i gegra grec, 484aC425aC)

La resistncia va ser tan desesperada que des de les muralles els civils llanaven fns itot esttues de sants

No sabrs fns que no et donis, no et donars fns que no spigues

A. Snchez Piol (Escriptor i antropleg, Barcelona, 1965)

Amb lexcellent notcia que Catalunya podria ser la convidadade la Fira del Llibre inantil i juvenil de Bolonya, i amb la conrmaci que

la literatura catalana participar en la Fira de Gteborg (Sucia) enlapartat de Voices From, i arran de linters creixent per la nostraliteratura a lestranger, a partir de lxit de la Fira del llibre deFrank-urt lany 2007, el periodista Jaume Vidal, a balan i enumerales traduccions etes ns al moment a altres idiomes descriptors catalans.

I remarca que s Albert Snchez Piol, autor de Victus, el seultim llibre, i el de ms xit en la darrera diada de Sant Jordilescriptor que ns ara a ms llenges ha estat tradut (n=33),immediatament seguit per Merc Rodoreda (n=32) i Salva-dor Espriu (n=31). Pel que a als ttols dels llibres ms traduts

, el podi locuparien en ordre decreixent de reqncia: La pellreda de Snchez Piol (33 llenges), la plaa del Diamant de MercRodoreda (n=32), La ciutat invisibledEmili Rosales (n=16) i Pandoraal Congo de Snchez Piol (n=16). Els seguirien de prop, amb 15traduccions,Mirall trencatde Rodoreda, Cam de Sirga de Jess Mon-cada i Tirant lo blancde Joanot Martorell.

Albert Snchez Piol, lautor catal ms tradut, acaba de publicar amb xit i oci i en castell, la novella histrica Victuson narra la Guerra de Successi espanyola, que segons JoanB. Culla, proessor dHistria Contempornia de la UAB, potconsiderarse com la guerra ms destructiva del seu segle i

la primera de les conteses blliques mundials, que va costar1.251.000 vides i va empobrir els principals pasos implicats ique va acabarse l11 de setembre de 1714 amb la caiguda heroica de Barcelona, desprs dun setge ero de tretze mesosde durada. Fins aleshores el setge ms llarg sobre una ciutathavia durat trenta dies. Noms durant els dos primers mesos

de bombardeig van caure sobre una ciutat de cinquanta milhabitants ms de trenta mil bombes. I pel que eia a tropa,menys de sis mil civils en armes varen lluitar contra quarantamil soldats, s a dir per cada deensor de Barcelona nhi haviacinc de borbnics. Al nal i per la ora de les armes, Catalunyaes convertia en una naci sotmesa a Castella. Recorda Mar-t-Vilalta que amb el Decret de Nova Planta (1716), el govern espanyol anullava les institucions de Catalunya, prohibia la llengua catalana i tancava les universitats del nostre pas (Barcelona,Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa, Solsona i Vic), creantne una de nova, lade Cervera, sota el seu control. Els catedrtics van ser designats personalment pel capit general, que els va escollir entreels aduladors de Felip V.

De la novella Victus, exemple clar de literatura slida, amb eldo daconseguir el dicil equilibri de divertir, entretenir, i ergaudir tot instruint alhora, un bon antdot contra el nvol deloblit, voldria remarcarne tres aspectes, molt ben documentats, que sacsegen versions histriques acadmicament esta

blertes del mite del 1714.

En primer lloc, cal recordar que la guerra comena com unconficte successori perqu Anglaterra estava en contra de launi dinstica entre Frana i lImperi espanyol. Londres no admetia un poder continental tan ort i per aix va donar suportalarxiduc Carles dustria com a candidat alternatiu a Felip V, recolzatper Castella i Frana. Per, dintre dEspanya senrontavendues concepcions del poder poltic, la catalana i la castellana,radicalment oposades. Els catalans varen posicionarse a avordelarxiduc Carles per preservar les seves Constitucions i les sevesllibertats. Un et que explicaria la desesperada resistncia de

Barcelona dels anys 1713 i 1714 . Cal ressaltar en aquest context un et histric important: lincompliment per part dels anglesos, lany 1713, del pacte de Gnova signat lany 1705 entre Anglaterra (lenviat de la reina Anna dAnglaterra, era Mitord Crowe),i Catalunya (els comissionats catalans eren Domnec Parera i Antonide Peguera), tot argumentant: It is not or the interest o England to preservethe Catalan liberties. Era el tractat dUtrecht en el qual simposla renncia dels Borb a governar alhora a Frana i Espanya. Acanvi, Anglaterra no intervindria en lassumpte catal, i Espanya perdria Gibraltar, Menorca, els Pasos Baixos, Mil, Npols, Siclia, Sardenyai Sacramento, a banda dimportants concessions comercials alsbritnics.

A les gasetes de Londres es publicaven crtiques i retrets a lapoltica exterior anglesa. Hi havia debats al Parlament. El cascatal era fagrant. Recentment el cas dels catalans ha estatrescatat de loblit en una lloable iniciativa cvica amb lobjectiude rememorar aquesta oblidada realitat i treballar per aconseguir complicitats i sinrgies pel democrtic dret a decidir delpoble de Catalunya.

En segon lloc, el revisionisme histric espanyolista tendeix aer creure que el poble catal va ser manipulat per unes classesdirigents que van orarlo al sacrici, quan la realitat histricas a la inversa. En contrapartida, el catalanisme del segle XXha ocultat el trist paper de les classes dirigents catalanes: elspatricis catalans (capellans i nobles) el 1713 varen votar perla submissi i contra la deensa de Barcelona (eren els anomenats claudicacionistes). Varen posar mil traves jurdiquesper dilatar els trmits de resistncia (Snchez Piol shi reereix

7/27/2019 82-octubre-13

11/29


No hi ha un nosaltressense ellsPer Jordi Bellapart

Aquest mat, la primera eina que he et, poc abans de les vuit, haestat agaar el telon i contestar una trucada de la meva lla deMenorca.

Et passo l'Aina la meva nta, em diu.

Avi, digues a l'via Maria la meva sogra que dem, quan arribem a Torroella, em tingui preparat un caramel.

Molt b li he dit. Per qu hi as tu, aqu? Que no vas a l'escola? la meva nta encara no t quatre anys.

No ho s m'ha respost.

La seva mare agaa el telon i em diu: "Fan vaga." "Tots el mestres an vaga en protesta del que estan ent aquests del PP, quinamerda!", exclama. Volen imposar un model d'ensenyament que escarrega el tradicional, amb la clara nalitat d'anar en contra del

catal. Els mestres s'han declarat en vaga indenida i nosaltres, lamajoria de pares, els donem suport.

El model balear d'ensenyament ha uncionat ns ara amb un sistema molt semblant al de Catalunya, per ara el Sr. Bauz, seguintles directrius del ministre Wert, elimina la immersi parcial delcatal i esmena tota la poltica lingstica dels seus antecessors:Gabriel Caellas, Cristol Soler i Jaume Mates, tots del PP, queinversemblantment i per consens havien implantat. Caellas iMatas, qestionats com a corruptes, ara tamb sn qestionatscom a excessivament nacionalistes. Segons Aina Agull, portaveud'educaci del PP, hi ha proessors que es dediquen a l'adoctrinament nacionalista. Aix tamb ens sona.

Ha comenat una de les majors mobilitzacions socials de les Ba

lears. Ms de 5.000 proessors donen suport a la vaga contra elmodel trilinge d'en Bauz i ms de 14.000 mestres de la pblicavan rmar la seva adhesi a l'aturada i van a la vaga. Alguns jahan estat represaliats. (Tres directors d'institut de Ma varen sersancionats durant les vacances i es quedaren sense sou ni crrecper objectar el projecte lingstic del centre.)

Tot aix ens sona molt proper i evidencia l'oec cultural que aquesta Espanya castellanitzant vol imposar a tot el que soni en catal.Ara el Principat vol alliberarse d'aquest oec. Vol alliberarse d'Espanya, per no pot deixar de compartir cultura, problemes queens sn comuns ni pot passar per alt la voluntat de compartir solucions ni utur amb la resta dels Pasos Catalans.

Com diu Carod Rovira, la Catalunya que va cap a la llibertat volalliberarse d'Espanya, no del Pas Valenci, les Balears, el Nord ola Franja de Ponent. No hi ha un nosaltres sense ells. La meva nta,que encara no ha complert quatre anys, a vaga perqu aix sigui.

amb ironia anomenantlo el legalisme ins dels pendons vermells),per no ho van aconseguir, ja que la pressi popular va obligarlos no a la rendici sin a organitzar la lluita.

Finalment, el redescobriment de la gura immensa de Villarroel, (Don Antonio de Villarroel Pelez), el general castell i mxima autoritat militar del catalans que va deensar amb honor i coratge

el setge de la ciutat comtal. Heroi duna pea que no ha estatprou valorat, abnegat ns a la desra, i que l autor de Victus elreivindica i el posiciona sense dubtar per damunt de Casanova(Raael Casanova, tamb va complir per no es va arribar a acostar a la grandesa denVillarroel), i ns i tot per sobre del conegut general Josep Moragues.

Villarroel, va ser erit el darrer dia de lassalt i va passar la restade la seva vida empresonat i torturat. Moragues va ser esquarterat i decapitat per les tropes borbniques el 1715. Casanova, en canvi, va seguir exercint dadvocat sense cap represlia.Caldria er a Villarroel una justa restituci histrica i cvica i un

gran homenatge.Finalment, ens cal recordar tamb el capit Francesc de Castellv, natural de Montblanc, pea clau en el coneixement de la nostramemria collectiva ja que en el seu exili a la ciutat de Vienava dedicar la resta de la seva vida a escriure la gran crnica dela Guerra de Successi en una obra immensa i cabdal de propde cinc mil pgines manuscrites duna imparcialitat radical,

anomenada Narracions histriques des de lany 1700 fns lany 1725, per taldimmortalitzar la gesta dels catalans en la lluita per les sevesllibertats.

Bibliografa

1. Vidal J. In diamond square. Avui, 16 de maig de 2013, pg. 33

2. Snchez Piol A. Victus. La Campana, Barcelona; 2013.3. Snchez Piol A. Francesc de Carreras i el 1714. La Van

guardia, 27 de gener de 2013, pg. 53.

4. Snchez Piol A. Les mentides del 1714. Ara, 1 de setembre de 2011, pg 27.

5. MartVilalta JL. Ara s lhora, catalans. Farell (ed) 2013

6. http://www.casdelscatalans.cat/ase1/index.php

7. Nopca J. Torna Snchez Piol. Ara. Dimecres 11 de juliol2012, pp 2627.

8. Ballarn JM. La histria. Avui, 29 de juny de 2013, pg.21

9. Sans E. Tractat contra la naci catalana. Avui, 13 de juliolde 2013, pg. 36

7/27/2019 82-octubre-13

12/29


Catalunya vibraPer Santi Sat

La consulta i la Via Catalana cap a la independncia

El president de la Generalitat, Artur Mas, va voler aclarir les cosesen una entrevista que realment va desencadenar un munt de dub

tes en els uns i controvrsia en els altres: si no tenim la possibilitatde convocar una consulta legal segons la Constituci, el TribunalConstitucional espanyol, el govern del PP i les lleis espanyoles, caldr recrrer a unes eleccions plebiscitries a celebrar l any 2016?Armant, per si hi havia cap dubte, que s competncia exclusivadel president de la Generalitat erla. Pel que ell mateix va comentar, va trobarse a Madrid, a primers del mes de setembre, amb elpresident Rajoy. Sembla que la reuni no ou gens protosa pelsinteressos catalans. El guirigall que sha deixat sentir dels partits

Popular Catal, Socialista Catal, Esquerra Unida, Ciutadans... haestat com a mnim intensa. Noms Esquerra Republicana de Catalunya ha maniestat el seu suport a Artur Mas.

Si la data dacabament de la legislatura conv o no al pas, o ns itot a CIU i al mateix president, s el que a molt de temps que enshem preguntat: alg ha conat que Espanya permetria la consulta? Creu que Catalunya ha estat conquerida el 1714, s de la seva

propietat, lltima colnia, vestit, aix s, amb rases i discursos iduna histria molt sovintment massa manipulada. Si consultemels llibres dhistria, podrem comprovar que no ha deixat mai capcolnia de bon grat, sense una guerra dalliberament.

Tot aix t possiblement un nic sentit, el de carregarnos deraons i convncer aix la comunitat internacional que Catalunyavol ser un nou pas dins la Comunitat Europea.I que quan parlodhistria, ho aig amb el convenciment que la histria la a el mateix poble. Com b saben els lectors dEmporion, aquesta revista,avui amb el suport tecnolgic a Internet, ens permet no tan solsseguir el dia a dia, sin que a la seva hemeroteca podem consultar quasi un centenar danys de la vida i de la nostra histria, de

Torroella de Montgr, de Catalunya i, ns i tot, dEspanya i del mn.Concretament, el ja proper 2015, celebrarem el centenari de lanostra publicaci. I el nmero 3, del 7 de ebrer de 1915, lencapalava un article rmat per Pons durant una bona temporadalarticle de portada ou el seu que sota el ttol De la terra i elsubttol Catalunya vibra en a el que podrem classicar com amostra eaent de la nostra histria, la de Catalunya. Us demanoun xic del vostre temps, llegiulo, aix com el resum de la diada,realment molt petit, que tanca aquest article.

Decret de Nova Planta. Manuscrit de Franco (Burgos, 1 d'abril de 1939

7/27/2019 82-octubre-13

13/29


De la terra

Catalunya vibra

Els cors joves deuen alegrarse; els patriotes deuen sentir unmoment de satisacci interna: de nou una corrent de virilitat idenergia remou les bres ms ntimes de la nostra conciencia collectiva, i una intensa commoci, igual que una espurna elctrica,

va vibrar lnima de la raa, que desprs del bateig de sang rebutpels nostres germans de Frana, ha esdevingut ms serena, msorta i ms victoriosa que mai.

Catalunya se prepara altre vegada a la lluita: es que ja no pot consentir ms, linjuria duna poltica corruptora, que amb estulta pretensi vol subjectar nostra terra dins la xarxa opressora del centralisme, que sent com mai lodi i lavarcia del vell xaruc i rnec,que maleeix les rialles de la joventut, els esclats de la ortalesa,les paraules damor i les idees doptimisme i de millora. Altra vegada els aritzeus han alat la veu, han gesticulat descompostos;i atiant vells odis i ent ressortir tots els vicis duna nima caduca,han volgut teixir una dansa de mort. Com els temps han socavataanyosament el sl, per a matar les arrels i preparar un engany i

una revenja; ms sos esoros sestrellarn com sempre devant delempenta i la decissi de Catalunya.

Les zones ranques han sigut locasi, el pretext lhan trobat repetint que legoisme de Catalunya es intolerable, i en dir que leszones ranques perjudiquen els productes de linterior, han volgutposar les regions unes contra les altres, en lluita oberta; i encaraque aixs comprometen la situaci ja prou desgraciada dEspanya,ells se donen per satisets amb sols que Catalunya no pugui teniravantatges i benecis.

Ms aquesta ltima escomesa, aquesta nova injuria, renovacide centenars descomeses i dinjries anteriors, ja no la podemconsentir i contra de ella tenim que redressarnos valentment si

es que volen respondre al alt valor de lnima quens sustenta; devem pensar que es aquesta una qesti en la quens hi juguembona part del nostre pervindre, que si deallim em una renunciatcita pro sucient, de lillusi suprema que ha orjat el nostre poble; oblidem tot un calvari damargor, de lluita i de sacrici; ensdesprenem per sempre ms del somni aalagador de er de la nostra terra la ms bella. la ms orta i la ms rica.

El negarnos les zones ranques, en les circumstncies perillosesper que atravessem en llenarnos a una allida sens precedents,de et inevitable; per a convencernos da que diem, pensem uninstant en la nostra ruina econmica interna, en la desidia dels governants que devant del paors conficte europeu, no ha realitzat

cap millora, no han prs cap mida per a conjurar la tempesta quesorma ja en lhoritz. Vindr un moment que necessitarem unagran dosi de potencia, al veure emigrar el capital i els obrers cap aaltres terres; vindr un moment quens podr marcar un elementprou virtus per a enlairar el nostre nivell, evitant aixis un possible daltabaix; aquesta dosi de potencia, aquest element virtus,son precisament les Znes ranques, com en altre lloc demostremplenament.

Pr per Catalunya tenen un valor de necessitat, per la circumstncia de tenirnos que valer com a nic medi de vida, del treballde les nostres mans en la labor de transormaci de coses, ja quenosaltres ni tenim grans explotacions agrcoles que ens subministrin mercaderies per a lexportaci, ni comptem amb la deguda

quantitat de matria prima per adinerarnos; solament podemcomptar en lesor del nostre treball, element que degudamentpreparat i auxiliat per sabies mides de govern, pot situar a Catalunya en un dels pobles ms prspers del mon; i amb ella, Espanya.

Ms a no ho entenen els senyors que governen, ms ax no ho

vol el centralisme xorc, la poltica atal que pesa sobre nostre comuna llosa de vergonya i de mort; poltica acala que no sap comprendre que un poble demani constantment perque constantment necessita; poltica opressora que encara no est contentade les privacions que imposa a nostra terra en tots els ordres; poltica mesquina que enveja i que odia; politica innoble, que amb lesseves corrupteles est preparant lenonsada denitiva daquella

Espanya, que ella creu digne de si mateixa, , mentre les curses debraus vessin de gent i mentres de tant en tant com un pobre D.Quixot, es llenci un lirisme buid, evocant grandeses passades.

Qu vol aquesta poltica de Catalunya? Que per ventura nosom els principals mantenedors del pressupost de lEstat: els queconsumin gran part dels blats i les llanes del interior, que senseal mercat de Catalunya shaurien de podrir moltes vegades? Nocontribum com el que ms, el que ms segurament a enlairar elconcepte dEspanya amb les nostres industries, el nostre comer iles nostres institucions?

Catalunya nos ven per un plat de llentes, perque amb tan pobreministra, si per ells es sobrada, nosaltres non tenim per una dent.

Aixs, doncs, la vibraci de Catalunya, s el batec dun anhel queviu en el ons de la nostra nima, i ens arem dignes dell corresponent com se degui. Al cap i a la Catalunya sempre sha mostratdigne de si mateixa.

Post escriptum: Ja compost aquest article, venen de Madridcorrents de concrdia i tolerncia; no per a queden desvirtuades les nostres paraules, car perqu aix s seria precs ques donguessin satisacci a totes les aspiracions i necessitats de Catalunya, que avui tant sens regategen.Pons, 7 de ebrer de 1915 (text en catal no normalitzat encara)

I aquest 2013: la Via Catalana cap a la independnciaha estat lademostraci ms clara de la voluntat del poble catal, de la ciu

tadania catalana capa de visualitzar a si mateixa a Espanya i almn, la seva voluntat de trencar amb una dominaci dun estatque retalla i lamina el seu estatut, que, amb la seva poltica, persegueix la recentralitzaci del poder, el retrs dunes inversions, aCatalunya, en obra pblica que no noms laavoriria, sin tambla de la mateixa Espanya, menyst la seva llengua i la seva cultura,lescola (Llei Wert), incrementa el dcit scal, obligant a penriesi retalls, que serien innecessaris, i dilueix les esperances dun poble que vol viure en llibertat.

Aquest ha estat el gran xit de lOnze de Setembre de 2013, obtingut per una organitzaci, no poltica ni governamental, que haestat lexpressi ms gran realitzada en el mn enter, encara queel ministre dInterior espanyol hagi xirat lassistncia en 400.000

assistents. Qui lha inormat? No ha vist la televisi i les imatgesemeses? Qu ar amb els malactors que han assaltat la delegaci a Madrid de la Generalitat catalana? Hi havia cap classe de protecci policial? Podia preveure encara que noms os un possiblealdarull?

Esperem que els poltics, tots, tant espanyols com catalans, enprenguin nota i que el 2014 es pugui er s del dret a decidir si Catalunya vol realment ser o no un nou estat a Europa. I no submisaa un govern central que, amb gran estretor de mires, no lescoltani lentn. Ni s conscient dun possiblement greu error histricamb greus perjudicis per a tots. Avui, no es poden repetir ets representats pel Decret de Nova Planta ni pel comunicat del primer

dabril del 39.Felicitats sinceres als organitzadors. No crec que shagus poguter millor!

7/27/2019 82-octubre-13

14/29


"Espaa va bien"Per Josep Fuster

Benvolguts lectors,

No, encara no m'he begut l'enteniment. La rase del ttol ni vaser encertada al seu dia, ni ara pot estar ms allunyada de la realitat. Els que tingueu la pacincia de llegir l'article ns al nal,all hi trobareu la resposta al perqu d'aquest ttol.

Aquest s un article bastant cid, per crec que no s pessimista ni optimista, simplement posa de maniest la crua realitat

que encara estem patint els ciutadans d'aquest pas, i de manera especial les gents ms ebles.

Som a octubre, ja han passat el mesos per excellncia per ervacances, la verema i quasi la recollida de pomes; el dia comena a ser molt ms curt, i aquella lluminositat tan blanca ibrillant del mesos de juliol i agost, ha deixat pas a una altra demolt ms groga i apagada; a les vesprades es a ja imprescindible la companyia d'un jersei; tot sn senyals que ha comenatuna nova estaci. Ens estem preparant per tornar a una anormal "normalitat". Fa dies van comenar les lligues de utbol id'altres esports, tamb van comenar les escoles i la vida tornar a la monotonia quotidiana. Amb aquestes paraules, msque a la rutina del trec diari, estic pensant que per la marxaque porta el pas, malauradament ens torna a estar esperantms del mateix, ms d'all que a tants d'anys hem de suportar, per que no per conegut ens hi acostumarem mai.

Una vida i una quotidianitat que altra vegada tornar a estarabocada a la inseguretat, als temors, al desencant, a la desesperana, i a tot un reguitzell de calamitats que ja tenim experimentades o que d'alguna o altra manera hem patit en prpiapell.

Com que ns a dia d'avui ning ha trobat la soluci per retornarnos aquell estat de benestar perdut, o ni tan sols aproparnos a ell, molt probablement, a partir d'aquest mes d'octubre, es continuar parlant de desnutrici inantil, de amlies

senceres a l'atur, dels joves que hauran de marxar a l'estrangerbuscant oportunitats, de desnonaments, de vagues, de pensi

ons de jubilaci i salaris a la baixa, de la Llei de la dependnciaarraconada i oblidada, de gent gran estaada, de ms retallades, d'impostos que no paren de crixer, i d'altres calamitatsque tots coneixem.

Tot aix ar que la misria i la pobresa continuaran obrintsepas sense tenir aturador; s com si cavalquessin en els mateixos cavalls dels genets de l'apocalipsi.

Malauradament, em temo que no altaran tampoc les notciesd'estaes, corrupci, alsedats, evasions de capitals, d'impostos; o dels escndols dels amosos, dels poltics, de personali

tats destacades, o vs a saber de qui; ns i tot, alg ms agosarat ens pot parlar altra vegada de brots verds o de recuperacieconmica. Tant de bo que aquesta vegada sigui veritat i noun miratge; per ens han enganyat tantes vegades...

Aquest s noms un tros del retrat del pas i de la anormal "normalitat" que a partir de l'octubre penso que ens espera. La rase "Espaa va bien" es va dir quan s'estaven aixecant els pilarsde ang de la Babel que, en ensorrarse, ens ha enterrat a quasitots sota les seves runes. A partir d'aquesta tristament clebrerase, se'n van poder escoltar cada dia de tant o ms esgarri

oses, i se'n podrien emplenar llibres sencers. Espero que elsresponsables que ens han portat a aquesta situaci que n'hiha, una banda de mentiders, incompetents, usurers, irresponsables, ineptes, lladres renats i corruptes, entre altres coses; sining els posa on es mereixen, sigui la histria que un altre diaels situ al lloc que veritablement els correspon.

Deixeu que acabi amb unes paraules malsonants que no acostumo a utilitzar per parodiar la rase que encapala aquest article; tristament i malaurada, la situaci permet erho.

Des de a molt temps, la rase que s'ajustaria a la perecci perdenir la penosa situaci que encara patim i que temo quecontinuar a l'octubre s: "Espaa va bien, bien jodida."

Perdoneu l'expressi, i tant de bo que m'equivoqui.

7/27/2019 82-octubre-13

15/29


Toni Snchez, cooperativista (I)Per Norbert Botella i Ventura

El cooperativisme s una losoade vidaTinc 51 anys. Vaig nixer a Hinojares (Jan), per visc a Catalunya

des dels tres anys. He et moltes coses en la meva vida. Treballocom a otgra proessional, i la resta del temps el dedico a la Coope-rativa Integral Catalanai a lEquitativade Palams. He viscut a Sant Antoni,on tenim un hort ecolgic, i ara visc a Palams, on en tenim unaltre. Intento viure el moment, laqu i lara.

En Toni s un dels quaranta associats de la Cooperativa lEquitativa,quees va crear a un parell danys arran dels moviments 15M. Els podeu trobar al segent correu: [email protected]

Tens tres eines?

No sn eines sn ormes de viure. Jo he estat molt de temps treballant en el mn de lempresa, ns i tot nhe tingudes. Per lescircumstncies de la vida mhan et canviar, i ara el que em mou

s implicarme en el moviment cooperatiu. Estic a la CooperativaIntegral Catalana i al nucli de gesti local de Palams, lEquitativa.

Hi ha moltes cooperatives com la vostra a Catalunya?

Actualment hi ha cooperatives que estan ent coses com la nostra,s a dir, que cerquen lautogesti i lempoderament de lindividuamb la nalitat de no dependre tant de terceres persones. Tu tensel poder s aix el que vol dir empoderament. I quan tadonesdaix moltes coses poden canviar, sobretot de la teva vida, sclar, que s lnic que realment podem canviar. La idea general sque cada cop ests ms vinculat amb tu i menys amb els poders,amb les seves estructures i superestructures socials. s a dir queja no ests tan sotms a uns bancs, a una hipoteca, a un sistemanancer...

s veritat que els bancs et dibuixen el model de elicitat pera tots.

s clar, per si un individu a un canvi, el seu entorn canvia; i sien sn cent els que an el canvi, sn cent entorns que comencena canviar, la progressi s exponencial. Quan tadones, com araha passat amb la crisi, que el que et venen s um, que tot s unmiratge, que tot est manipulat, que tot est dissenyat per enganyarte: el sistema bancari, el sistema de consum capitalista, elcontrol internacional ... Quan tadones de tot aix, que s tan gros,i tu, en canvi, ets tan petit, et planteges la gran pregunta: qu pucer jo sol? I probablement poc o molt poc, per la qesti s queno ests sol, que hi ha molta gent que pensa com tu.

Com va nixer lEquitativa?Aix es va produir arran del moviment del 15M, ara ar dos anys.Ens vam trobar tot un seguit de persones que estvem en unamateixa direcci, en un mateix pensament. I tots havem patit laimpotncia de voler er les coses duna manera i constatar que note les deixaven er.

A ms, dins lmbit collectiu, hem constatat que alguns partitspoltics estan clarament corromputs, i no ajuda gens a er net lestructura jerarquitzada que tenen muntada. Tot aix a que entrisen un procs de desaecci davant del qual tens algunes sortides.Una delles s que et plantegis una implicaci social dierent, enqu la premissa sigui viure amb una mica de elicitat i satisacci,i que intentis ajudar a er que la gent tamb hi pugui viure, si ells

volen.Qu s la Cooperativa Integral Catalana?

Va sortir una mica abans, a tres anys, i ve tamb daltres moviments socials. Vol treballar tots els aspectes de la vida: lalimentaci, el transport, lenergia, la salut, etc. Aquest moviment s dmbit nacional, tot Catalunya, i independentment aqu, a Palams iCalonge, va sorgir un grup de persones que estaven en la mateixarecerca sobre qu er per viure millor, per estar una mica ms satisets en el dia a dia i no sentirnos tan bloquejats ni tan sotmesosdins el sistema, tan titelles.

I qu podem er?

Primer de tot vam crear un hort, alguna cosa que ens pogus ali

mentar, i a partir daqu comenar a er un cam. Aleshores vampensar crear una cooperativa, per, s clar, una cooperativa t uncost, cal moure papers. Aix que vam connectar amb la Cooperativa Integral Catalana i vam veure que no calia muntar una altracooperativa si ja en tenem una de molt ben creada. El cooperativisme t diversos mbits dactuaci: el catal, lespanyol, leuropeu i el mundial. Aquesta cooperativa ens oeria diversos modelslegals, ens oeria lexperincia del seu uncionament, i, desprsdinvestigar el uncionament, vam decidir ormarne part com anucli dautogesti local. A partir daix vam buscar aquest hortde Sant Antoni, i desprs dun parell dexperincies no reeixides,lhort de Palams. Lhort ens serveix per connectarnos i er eina.A partir daqu vam comenar a er activitats en com.

Teniu gent molt interessant dins del vostre collectiu?I tant, i tant, sn gent amb molt de ondo, i a ms a ms gent detotes les edats, de 14 ns a 80. I aquest ventall porta molt de valoraegit al collectiu. Aquest moviment promou molt laprenentatgede la persona a gestionar la vida en tots els sentits, en tots els aspectes: erse el vinagre, treure el producte de lhorta, erse el pahem realitzat a un mes un taller per aprendre a er pa, que enslha preparat un soci de la cooperativa, que s fequer, desprsbusquem el reciclatge de les coses, el reaprotament de les coses,el no llenar, sin reutilitzar.

Aix signifca que un aparell el poden utilitzar, pel cap baix,vint persones?

s clar, aix trenca motlles, perqu amb un moviment daquesttipus desapareix el consumisme de socarel. Com nosaltres nhiha molta de gent en aquest procs, i si hi ha molta gent en aquestprocs, alguna cosa canvia, repeteixo.

* (Al nmero vinent publicarem la segona part daquesta entrevista)

7/27/2019 82-octubre-13

16/29


L'Espai Ter, un espaiper gaudir-nePer Montserrat Blai

Un dels ets ms destacables d'aquest estiu a Torroellaha estat la inauguraci del tan esperat auditori de l'Espai Ter. Els que a temps que seguim els concerts del Festival de Msica de Torroella hem agrat que l'acstica del'auditori sigui excellent, aix com la visibilitat.

En un dels concerts vaig seure al costat d'una parellarancesa que havien assistit en altres edicions als que eseien a l'esglsia i es varen mostrar gratament sorpresosper l'acstica i l'esttica de l'auditori. En acabar el concert, em varen dir que els havia agradat tant que hi tornarien.

He sentit diverses crtiques en el sentit que potser no erala despesa que ara calia er. s cert que en una poca decrisi com la que estem vivint, sorprn que s'hagi aconseguit acabar la tercera ase d'aquest espai polivalent,l'auditori prpiament dit, per tamb s veritat que auns quants anys que des de l'Ajuntament, amb collaboraci amb altres entitats com JJMM, s'ha estat treballantperqu aix sigui possible. I des d'aqu tamb cal agrairla eina del consistori, que va veure clar i necessari tirarendavant aquest projecte.

s qestionable i lcit plantejar si s el que ens conveniams en aquests moments. De ben segur que les opinions sn diverses i respectables, per el cert s que estet i el que cal s gaudirne i utilitzarlo com l'espai polivalent que s. Quan havem vist i sentit tan b el teatrede la esta? Quan havem vist i sentit tan b l'espectaclede dansa? No passa gaire sovint que es gastin els dinersque paguem amb els nostres impostos a avor de la cultura, i si alguna cosa ens ha de er millors, als homes i lesdones, s un bon plantejament de la cultura i de l'educaci.

Aquest estiu, per, en el Festival de Msica de Torroellas'hi ha trobat a altar una persona entranyable, l'AnnaMaria Casadell, que hi ha estat treballant incansablement durant vintisis anys, dedicant molt temps a ertota aquesta einada que hi ha darrera de qualsevol esdeveniment que ha d'estar ben organitzat i que ella eiaamb entusiasme, amb delicadesa i amb tanta proessionalitat. Som moltes les persones que li volem donar lesgrcies per tots aquests anys de treball.

Un estat petit a EuropaPer Xavier Ferrer

En pocs dies he pogut constatar dues realitats que es complementen.

M'explico. Fa uns dies arribava d'una estada a Noruega, un estatpetit, de cinc milions de ciutadans, que no orma part de la UniEuropea (de et, n'ha rebutjat l'entrada en dues ocasions) i quet uns estndards de benestar dels primers del mn. s veritat

que l'explotaci del petroli li genera bona part dels ingressos aaquest extens pas, per tamb s cert que la bona organitzaci igovernana, i tamb la bona gesti poltica, econmica i social, iel tarann de la societat, aporten molt a la qualitat de vida de qudisposen els ciutadans noruecs.

Vaig poder observar, a ms de la tranquilla manera de conduir ide gestionar els comeros i la vida en general que t la major partde la societat, tamb la manera tranquilla, participativa i respectuosa de gestionar la campanya electoral, en plena eervescnciaaquells dies, ja que el dia 9 de setembre hi havia eleccions, amb unbon nombre de partits dierents, cadascun exposant el seu ideari,per respectantse entre ells.

Almenys aquesta s la impressi que em vaig emportar d'uns diesd'estada en aquest immens pas d'una geograa impressionant al'entorn de la qual fueixen els majestuosos ords. Oslo, la capital, dna la sensaci d'una ciutat amigable, amb un imponent iemblemtic edici a peu de mar, l'pera, que li dna personalitat.Sembla impossible que d'aquest indret hi sorgs, a dos anys, unassass que va er trontollar la ciutat i va sacsejar l'illa d'Utoya, ams de er reviar els antasmes xenobs.

En denitiva, un estat petit ora de la UE que no t res a envejar acap altre estat. I per altra part, uns dies desprs he viscut la Diada de Catalunya, amb la gran participaci ciutadana per ormar lacadena humana que abraava Catalunya de nord a sud, i que ha

donat una lli de civisme i de reivindicaci, de voluntat de ser, dellibertat, de sobirania, d'independncia i que les coses no podencontinuar com ara.

Lligo els dos escenaris perqu a Catalunya es demana un nou estat d'Europa, petici denegada per activa i per passiva pels mandataris de l'estat espanyol, que sovint addueixen grans desastresper una Catalunya independent que veuen ora de l'euro i de laUni Europea. Veurem qu passar amb la Via Catalana i amb laconsulta, veurem quin ser el nal del procs. Crec que ara s l'hora de la poltica, de la voluntat i la generositat, tant del governespanyol com del catal. De et, per, si el resultat os un nou estat,no passaria res, si el procs es a b i amb consens. Si os un nouestat dintre de la Uni Europea i de l'euro zona, serem on som ara,

aix s, amb ms capacitat poltica i amb els instruments d'un estatque sn els que permeten ser reconegut i present en el mn. I siel resultat os un estat ora de la Uni Europea, tampoc hauria depassar cap situaci lmit i a mitj termini el nou estat podria tenirl'estabilitat que ara t, posem per cas, Noruega. Veurem el uturque ens depara.

7/27/2019 82-octubre-13

17/29


Microrelats-5Per Santi Sat

La publicaci a Emporion dels microrelats que han escrit els participants en elconcurs organitzat per la Biblioteca Municipal Pere Blasi i per l'Ocina de Catal,amb la collaboraci de l'rea de Cultura,Joventut i Festes de l'Ajuntament de Torroella de Montgr, ha posat de maniestl'inters que desperta Catalunya, la nostra llengua i la nostra cultura.

Aix mateix, Salvador Espriu va deensar

Catalunya amb rases com aquesta, durant els dicils moments de la dictaduraranquista: "Ens mantindrem dels persempre ms al servei d'aquest poble", ila nostra cultura amb aquesta altra: "Salvem els mots de la nostra llengua."

Infdel a la idea

Qui carai va tenir la genial idea? "Ensmantindrem dels." Fidels a qu? Fidels a

qui? I volen que ho expliqui amb noms500 carcters, espais inclosos. Va, home,va! Prou "mals de cap" tinc jo per haverde perdre el temps amb aquestes bajanades. M'hi nego rotundament! s ms,em nego a creure'm que hi ha cap persona sica genialment enginyosa, capad'escriure un text original, indit i curt, ique aquest expressi quelcom coherent.

No, ho sento, senyors i senyores, per jo

no hi jugo!

Microrelat 15 d'abril

Si us hagus demanat una promesa de

delitat, un jurament d'acompanyarmeper sempre, no s si l'haureu complert.

Ens mantindrem dels va ser noms unpensament meu, sense cap garantia deres. Jo s que m'he mantingut del a vosaltres, vosaltres no.

Jo us busco cada dia, us busco i us agombolo de la millor manera que s, per suna delitat no corresposta.

La dona dels gats

Era gran, soltera, sense amigues. Viviaen una casa vella, amb un portal gros icorcat. Vestia de negre i tenia molts degats. La gent li deia la senyora dels gats.Voltava de nit pels carrers remenant lesescombraries. No parlava amb ning,vaja, noms amb els seus gats. Era la tpica senyora que parla amb els gats.

Un dia van obrir un restaurant xinsprop de casa seva i, evidentment, ella vapercebre la preocupaci. Va reunirlos

tots i els va dir: "Passi el que passi, ensmantindrem dels!"


Els titelles surten a poc a poquet de lamaleta: la Rossenda, que t una retiradaa la Maria Aurlia; la Trinquis; la Tereseta... i, tancant el seguici, Mardoqueuguiant el cavall.

Qu busqueu? Salom s mort a anys ihan passat tan lentes les hores que noen queden. Que ja no reconeixeu Sinera?Que no trobeu el sepulcre que ou terradels pares? Ni el somni, ni el sentit?

Digueu: "Ens mantindrem dels persempre ms al servei."


. Ostres, Fidel, que no s tan dicil. Noms es tracta que en el moment d'acceptar el nomenament, tu i la resta decrrecs electes digueu tots junts: "Ensmantindrem dels per sempre ms alservei d'aquest poble." Sn deu paraulesmal comptades, no em puc creure queno siguis capa de recordarles. Va, tornaho a provar.

Jo, Fidel, em mantindr per semprems a costa dels serveis pblics del poble aquest.

No anem b, Fidel. No, senyor, no anemgens b!!!

Sant Jordi

"Ens mantindrem dels." Aquestes vanser les paraules que van passar pel capd'en Jordi en contemplar la seva estimada princesa jaient al costat del drac en elseu bell llit de dosser daurat.

"Ens mantindrem dels." Aquesta antiga promesa d'amor de grans enamoratss'amistanava al costat de la traci enaquest ja.

Tots van parlar i, dhuc en els nostresdies, es mant aquest et com un heroicrescat de la princesa, tot per ocultar laveritat: un homicidi per despit.

7/27/2019 82-octubre-13

18/29


El tren dalta velocitat acasa nostraPer Aniol Amat I Blai

Des del passat 9 de gener, Girona i Figueres ja estan connectadesmitjanant tren d'alta velocitat amb la ciutat de Barcelona.

D'aquesta manera, s'ha completat denitivament la lnia Madrid Barcelona rontera rancesa. Desprs de mig any de uncionament, gaireb 600.000 viatgers han utilitzat un servei d'alta velocitat amb sortida o destinaci a una de les dues ciutats gironines,amb una ocupaci mitjana dels combois del 73% (servei Avant)[1].

L'alta velocitat s un mitj rendible econmicament respecte delcotxe o de l'avi quan les ciutats que connecta es troben a unadistncia d'entre 150 i 500 quilmetres. Si la distncia s ms curta de 150 quilmetres, el cotxe resulta ser ms competitiu; percontra, a mesura que la distncia augmenta a ms de 500 quilmetres, el trajecte total[2] amb avi es realitza amb menys temps.Un dels altres actors econmics per desenvolupar l'alta velocitatentre dues ciutats s l'estimaci d'un volum d'entre 8 i 10 milions de passatgers el primer any de servei. D'aquests dos punts nose'n compleix cap, per hem d'entendre que la lnia BarcelonaFigueres en un utur estar connectada amb metrpolis del sud deFrana com Tolosa, Montpeller o Marsella.

Actualment, Girona i Figueres estan connectades amb Barcelonaamb 19 reqncies diries d'alta velocitat: 10 en sentit Figueresi 9 en sentit Barcelona, amb un temps de 37 minuts entre Gironai Barcelona, i de 53 minuts entre Figueres i Barcelona. Aix a queel trajecte es aci amb la meitat de temps que amb un tren demitjana distncia (MD), la qual cosa suposa un estalvi de tempsimportant per a la gent que s usuria de les estacions de Girona i Figueres. Les taries tamb sn ms cares, malgrat estar moltsubvencionades per part de l'estat. Per a un tren convencional, elcost del bitllet senzill de GironaBarcelona i FigueresBarcelona sde 10,50 i 15 respectivament, mentre que l'alta velocitat sn15,70 ns a la capital gironina i 20,20 ns a la ciutat empordanesa.

Per l'alta velocitat s rendible pel que a al temps per a laresta d'usuaris que no agaen els trens a les ciutats de Figue-res i Girona?

Prenem, per exemple, la situaci del nostre poble o rodalies, Torroella, on una srie d'habitants es desplacen a la capital catalanaper motius laborals o d'oci. La majoria solen agaar el cotxe ns aFla (30 minuts). El tren de Fla a Barcelona Sants triga 1 horai 35 minuts aproximadament. Per tant, ens trobem que el trajecte de la porta de casa a l'estaci de Sants es a amb 2 hores i 5minuts. Si aquest mateix trajecte el volem er amb alta velocitat,

ens hem de desplaar amb cotxe ns al centre de Girona, cosaque signica que s'ha de marxar de casa amb una hora d'antelaci i hem de comptar que haurem d'estacionar el cotxe en unprquing de pagament. Aix doncs, el temps des de la porta decasa ns a Barcelona Sants s d'1 hora i 37 minuts, reduint aix eltemps en 28 minuts, per augmentant el preu considerablement,ja que s'haur de sumar al cost del trajecte el combustible delsquilmetres ets de ms i l'estacionament del vehicle.

Una alternativa seria arribar a Girona mitjanant el transportpblic, ja os amb autobs o b utilitzant un tren regional ns aGirona i connectant posteriorment amb el TGV. Aix tamb suposaria un augment del preu del bitllet, per ens estalviarem el

prquing de pagament del cotxe de tot un dia. El problema principal d'aquesta alternativa s la pobra combinaci entre mitjans.En direcci Barcelona hi ha dos autobusos a primera hora del matque enllacen amb un temps d'entre 15 i 25 minuts amb el TGV. Pelque a a trens, trobem quatre bons enllaos en direcci Barcelona:dos al mat, un a primera hora de la tarda i l'altre a la tarda. Endirecci contrria les combinacions sn pitjors, ja que hi ha 3 connexions amb trens MD per arribar a Fla, per el canvi s'ha de eren 6 minuts, temps prcticament insucient. A ms a ms, nomshi ha una nica connexi bona amb l'autobs que s a quarts denou del vespre.

Per tant, les connexions amb un interval de temps raonable d'en

tre 15 i 25 minuts sn poques i s molt probable que no haginestat planicades. s per aix que s important millorar la xarxacomarcal de transport pblic que permeti transportar viatgers deora de Girona a l'alta velocitat. Per aquest motiu, s convenientque es desenvolupi amb urgncia el servei de rodalies de Gironaamb horaris ben planicats per connectar amb els trens d'alta velocitat amb un interval adequat.

Com a conclusi, no podem dir que l'alta velocitat beneci d'unaorma molt clara la gent usuria del tren convencional de la lniaPortbouBarcelona i que resideixen a l'rea de Torroella.

[1] Servei Avant: nom que rep el servei regional d'alta velocitat.

[1] Trajecte total: durada d'un trajecte des de la porta de casa nsa la porta de destinaci.

7/27/2019 82-octubre-13

19/29


Adrenalina i llibresPer Javier Zuloaga

Durant aquest estiu he llegit ora. Tenia ms temps i sucient assossec, i crec, per aix, que el resultat ha estatuna mica dierent al daltres anys, dierent tamb en lesormes.

He saltat de la lectura a la refexi quan el passatge quetenia entre mans em treia insolentment de la cci i emtraslladava al moment present. Passava una i altra vegada, amb acilitat gaireb sorprenent, perqu bona partde les histries que llegia em sonaven. En tornar a Barce

lona, he adjudicat aquest enomen a la terrible inquietuddel moment que vivim, una mena destat dalerta que jaes refectia en el meu anterior article, Quina calor quea!.

s veritat que ladrenalina s addictiva. A Oregon, hi havia alguns nois atalistes molt cmodes en la seva desgrcia. La elicitat s sabonosa, sescorre entre els dits,per als problemes un pot aerrarse, tenen agaador, snaspres, durs. A lacadmia, jo tenia la meva prpia novellota russa: Jo era dolenta, pura i perjudicial, deraudavai eria a qui ms mestimava, la meva vida ja estava ben

otuda. Sn unes lnies dEl quadern de Maya, dIsabel Allende,una de les novelles que va anar a caurem a les mans.s la histria de Maya, una jove americana dorigen xil,rebel dall ms, a qui el seu errtic i perills comportament adolescent va portar a lexili amiliar a Chiloe, unailla en els conns del Pacc xil, on va descobrir que hihavia una altra manera de viure la vida, amb menys adrenalina, cap agressivitat i sense enderrocar els murs de lesnormes.

Aix no s de novella Zuloaga, em vaig dir a la platja alnalitzar la lectura, s com la mateixa vida, obre un diari,

entra en una xarxa social, surt al carrer i mira amb quinaacilitat es crispa el personal. Vaig subratllar el pargra ilhe guardat ns avui.

Brooklyn Follies, de Paul Auster, em va despertar del soporcmode i em va regirar els principis del meu sentit com.

Havien passat un parell de setmanes del meu comiat dela criatura dIsabel Allende.

En aquesta novella, publicada el 2006, Nathan Glass,abandonat per la seva dona i cancers desnonat, decideix tornar al seu Brooklyn natal, on es troba amb el seunebot Tom, doctor en lologia anglesa, que havia acabatal volant dun taxi perqu no trobava on comenar a caminar proessionalment.

Finalment, va presentarseli una bona oportunitat enuna llibreria de Nova York. Tom va repassar llavors laseva experincia i va descobrir que apujant i abaixantel taxmetre havia deixat de sentir llstima de si mateix idexpiar la seva prpia estupidesa, ja que si era capa de

sobreviure a la seva prpia experincia sense descoratjarse massa, llavors potser hi hauria esperana per a ell.

Tamb nhi ha de bons moments (al taxi), va dirli Toma Harry, el llibreter que li va oerir la eina, indeleblesmoments de grcia, dxtasis minsculs, de miracles inesperats. Passar tranquillament per Times Square a dosquarts de quatre de la matinada, sense gens de trnsit, itrobarte de sobte sol al centre del mn, amb aquest nvol de llums de ne que et cauen a sobre. Fer que el velocmetre passi dels cent vint pel Belt Parkway, just abansde clarejar, i sentir com tinunda lolor de loce per la

nestreta oberta. O creuar el pont de Brooklyn en el precs instant en qu la lluna plena sorgeix enmig de larc iaix s lnic que es veu... cap llibre pot reproduir aquestes coses. Estic parlant de la veritable transcendncia.

Naturalment, vaig pensar que la realitat s molt msdura i que no seran gaires els doctors en lologia anglesaque hagin acabat miticant el seu pas per ocis molt dierents dels que van prepararse, encara que tamb, enmirar la que ens est caient, vaig dirme que potser s,que hi ha qui guillotina els seus mrits al presentar uncurrculum, no os cas que el descartin per a un lloc de

treball de menor nivell del que va tenir ns a ben poc.

No cal viatjar a Brooklyn ni desplaarse ns on comenalAntrtida al con sud. Aqu mateix, tenim arguments pera alimentar la narrativa ms exigent.

7/27/2019 82-octubre-13

20/29


Catalunya, tres dies in-dependentPer Jaume Bassa Pasqual

En nom del poble que ens ha donat la victria, proclamo larepblica... i us prometo que la deensarem amb la vida. A partir d'ara, tots al servei de la repblica, per la justcia i la llibertat.

Amb aquestes paraules s'adreava Llus Companys als ciutadans el 14 d'abril de 1931, a tres quarts de dues, des del balcde l'Ajuntament. Maci estava et una ria... Aniria a la plaade Sant Jaume i agaaria el tim... La multitud li obria pas enervorida: "Visca Maci, mori Camb!"...

En nom del poble de Catalunya, proclamo la Repblica Catalana, que... aplaudiments vigorosos que cordialment mirarem d'integrar en una conederaci de pobles ibrics... msaplaudiments.

Aix ho llegim a 14 d'abril. Maci contra Companys, un llibre queva publicar Toni Soler l'any 2011, escrit en un estil molt am,com a presagiar el nom de l'autor, i carregat de rigor histric,imprescindible per comprendre qu va passar en aquest pasentre el 14 i el 17 d'abril de 1931. Un llibre del qual recomanemla lectura, sobretot en un moment com l'actual, altre cop tanincert i tan carregat de reptes i dicultats.

s allionador el nal de la histria d'aquells tres dies d'abril,tal com ens els explica l'autor. La tarda del mateix dia 14 el reiAlons XIII abandonava Espanya i es constitua un govern provisional de la repblica espanyola. Francesc Maci, aprotantel desconcert inicial del govern republic de Madrid, aconseguia nomenar governador civil de Barcelona Llus Companys i

capit general de Catalunya el seu amic Eduardo Lpez Ochoa.L'exrcit es va posar a les seves ordres.

Aquest s el moment ms eli de la meva vida va dir Maci.

Madrid aviat va reaccionar. Aquella suposada "repblica catalana", ni que os ederada, no entrava en les previsions d'unimprecs Pacte de Sant Sebasti que havien signat els partitsrepublicans espanyols, entre aquests els catalans, dos anysabans. El divendres 17, una delegaci del govern central ormada per dos ministres catalans i un andals va anar a Barcelona a negociar. L'andals Fernando de los Ros va er pre

sent que el Pacte de Sant Sebasti noms reconeixia el dret deCatalunya a l'autonomia, que la conguraci de la repblica,ederal o unitria, no podia dependre de la voluntat unilaterald'una de les parts... (L'any 2013, aquests arguments no ens vnen pas gens de nou.)

Toni Soler imagina les actituds davant l'atzucac, Maci possiblement va dir:

Somos el gobierno de Catalua, tenemos a todo el pueblocataln detrs, no podis ignorar esta realidad.

Si os obstinis en mantener la Repblica Catalana, os expo

nis a una guerra civil.

Els uns i els altres es varen convncer que havia arribat el moment de negociar. Maci va parlar, va exposar els seus ideals,la seva lluita per la Repblica i per la llibertat de Catalunya. Iacab amb aquestes paraules:

El pueblo cataln es generoso, quiere ayudar a consolidar laRepblica Espaola, pero no tolerar, no toleraremos, que estagenerosidad se pague con una decepcin... con la ensima decepcin.

Fernando de los Ros va parlar en nom dels ministres:

Presidente, tenga por seguro que la Repblica no decepcionar a Catalua Le doy mi palabra de que aprobaremos unestatuto de autonoma que garantice a esta tierra las ms altascotas de libertad y de progreso.

A les deu del vespre, Maci va aparixer al balc de plaa deSant Jaume per dir que s'havia arribat a un acord. La Repblica Catalana es convertia en Generalitat de Catalunya... La gentl'aplaudia. Des del dia 14, tot el que deia Maci des del balcera aplaudit. Desprs, en sortir del balc, i en veure la seva esposa i les seves lles, les va abraar. I va dir la clebre rase:

Avui s el dia ms trist de la meva vida.

El llibre de Toni Soler acaba amb un epleg que resumeixo enpart.

Les Corts constituents, amb majoria republicana i socialista,van denir la Repblica com un estat unitari.

En la proposta d'Estatut, redactat al santuari de Nria, Catalunya es denia com a "estat autnom", amb el catal com allengua ocial i un amplssim ventall de competncies. El text

va ser aprovat en reerndum pel 99% dels suragis.

Aix no va impressionar les Corts espanyoles, on el text catalva ser objecte d'una retallada escandalosa, atiada per les uribundes campanyes anticatalanes al carrer i a la premsa.

Una vella, coneguda can. D'aquell Estatut de Nria atroment mutilat ja en a ara vuitanta anys. Desaparegut Francol'any 1975, tot ho hem reviscut una i altra vegada. Si Macitemia l'ensima decepci, n'hem tingut encara unes quantesms: Estatut de Sau (1979) retallat i esmenat, Estatut de Miravet (2006) novament retallat, escapat i passat pel ribot, amb

sentncia del Tribunal Constitucional per acabarlo de trinxar...

La majoria del poble catal reclama ara un reerndum perveure si diu "Adu, Espanya!" altra vegada, i que no sigui noms per tres dies.

7/27/2019 82-octubre-13

21/29


Torroella, espai d'artPer Soa Borrego I Moreno

Zoco (ragment), de la srie de dibuixos del MarrocTaersit (1953)Francesc Soler i Baguer (n. 1931 )Tinta xina

32 X 24 cmCollecci particular

Francesc Soler i Baguer abans dsser un gran retratista i pintor s un gran dibuixant. En els seus primers passos com a jove artista, latcnica del dibuix ormava part de laprenentatge acadmic i es considerava onamental per a desenvolupar qualsevulla de les Arts.Tanmateix, amb els anys, hem pogut comprovar que el dibuix en Soler orma part de la seva pintura i s un element importantssimper entendre la seva prpia personalitat.

Lescena del Zoco representa un instant del mercat tradicional de la ciutat de Taersit. Una activitat dinmica que despertava la curiositat de Soler i la qual es va convertir en acte quotidi de la seva nova vida. El dia al zoco transcorre amb vitalitat i despreocupaci

Documents

82-octubre-13