Dilluns, 9 de maig de 2016núm. 3.038

www.diarimes.com

Tarragona fregarà la plena ocupació amb el Concurs Nacional de DansaCIUTAT Prop de 4.700 persones, entre ballarins i els seus familiars, començaran a arribar dijous i ompliran els hotels de la capital a més d’altres dos establiments de Salou i la Pineda. P2

Laura Garciarena guanya la 4ª Cursa de la Dona a la ciutat de Reus

ESPORTS La corredora de Tarragona Fondistes va adjudicar-se el primer lloc al podi amb un temps de 16’19”

Van participar 1.100 corredores i es van recaptar prop de 5.300 euros destinats a la lluita contra el càncer.

OLÍVIA MOLET

COMPETICIÓ Ester Casajuana i Isabel Jiménez van completar el podi d’aquesta cursa solidària per la lluita contra el càncer. P18

ESPORTS

La victòria de l’Alabès contra el Valladolid trasllada el Nàstic a la tercera plaça de la taulaLa victòria dels de Vicente Moreno contra l’Almeria, dissabte, (1-2) va situar els grana en la zona d’ascens directe durant unes hores. P14

TARRAGONA

El personal d’Adif, en vaga tot els divendres alternsMantindran la protesta fins a l’agost, però amb serveis mínims. P4

REUS

Més de 300 veïns signen contra el futur pàrquing a la SederaS’oposen a l’enderroc de l’edifici, ara propietat de Solvia. P6

CAMP

Denuncien l’augment del preu de l’aigua a la Pobla de MontornèsEls veïns recullen signatures per la pujada de preu del servei. P9

ESPECIAL

2 diarimés 09/05/2016 TARRAGONA

FELICITACIONS

¡¡¡Muchas felicidades Leonar-do!!! Que pases un feliz día.Besitos de toda la familia.

Alba Nebot DonésEls hotels de Tarragona podran aconseguir l’ocupació plena aquest cap de setmana, gràcies a l’arribada dels participants de l’onzè Concurs Nacional de Dan-sa preprofessional i amateur, or-ganitzat per l’Asociación Nacio-nal para el Apoyo y la Promoción de la Danza en España, Anapro-de. Aquest esdeveniment com-porta l’arribada de 1.200 concur-sants a la ciutat, juntament amb les seves famílies, el que significa vora unes 4.700 persones que busquen allotjar-se a Tarragona des de divendres a diumenge. A hores d’ara, els hotels de la ciutat ja no tenen habitacions lliures. Per exemple, l’hotel AC amb 115 habitacions, l’SB express 90 o l’Husa Imperial Tàrraco amb 150 habitacions ja tenen pràctica-ment tot el cap de setmana com-plert, amb alguna habitació lliure el divendres a la nit.

«Molta gent arriba dijous al vespre per participar en la Mas-terclass de divendres al matí, i la resta arriben just divendres, perquè la competició comença a la tarda», explicava la presidenta d’Anaprode, Artemis Plaja. Els hotels, a més, confirmen que la gran majoria de l’ocupació prové de la competició de dansa, tot i que el diumenge vinent també comença el Tàrraco Viva. «Les reserves pel festival no acostu-men a ser amb tanta antelació, el públic de la dansa té més ne-cessitat d’assegurar-se una habi-tació», explicaven des d’un dels hotels, que ja no té ni una habi-tació lliure el cap de setmana. El concurs també coincideix amb els tres dies de festa de maig, el que vol dir «que no totes les re-serves són del Concurs, però la grandíssima majoria són d’esco-les de dansa i ballarines amb les famílies», explicaven des d’un hotel tarragoní.

L’arribada de familiars i se-guidors de la dansa, provinents de tots els racons de l’Estat, com Galícia, Cantàbria, Madrid o Cas-tella i Lleó, es preveu que sigui tan alta que els hotels de Salou i la Pineda també se’n puguin beneficiar. De fet, alguns hotels ja han començat a tenir reserves de grups de ballarins d’arreu de l’Estat espanyol, que ja no han trobat habitació a la capital.

Es tracta d’un fenomen que no és nou d’enguany, ja que l’any

passat els hotels de la ciutat van vorejar xifres d’ocupació del vol-tant del 90%. La competició ar-riba en dates de temporada bai-xa, quan molts hotels registren xifres d’ocupació moderades. També ajuda a consolidar el tu-risme nacional, molt important durant l’any, en què les visites d’estrangers es redueixen consi-derablement.

Dansa amateurLes xifres de participants d’aquesta edició són similars a les de l’any passat, tot i que des de l’organització asseguren que han pogut detectar un augment. Hi participen ballarins que no es dediquen a la dansa de forma professional. Alguns d’ells dedi-quen un parell d’hores setmanals a assajar i d’altres són més cons-tants, però en tot cas, la dansa no és la seva principal dedicació.

«Molts dels concursants no són encara ballarins professionals, però s’estan preparant per ser-ho», explica Plaja. De Tarragona ciutat hi participen tres escoles, Scenic dansa, Dansa Montserrat i Artemis dansa, amb alumnes de diferents edats i diferents estils de ball. A més, també participen dues escoles vallenques i dues de Cambrils. Hi poden competir ballarins de totes les modalitats, des de balls individuals a coreo-grafies grupals, ja siguin de ballet clàssic, flamenc, jazz o hip hop, entre d’altres. A Tarragona s’hi celebra la final per segon any consecutiu, al Palau de Congres-sos, ja que el 2014 es va celebrar a Osca. Només hi ballaran els par-ticipants que han aconseguit su-perar les eliminatòries que s’han realitzat al llarg de l’any, les quals han servit per desqualificar a més d’un miler d’inscrits.

Els participants començaran a arribar amb les seves famílies el dijous a la nit

TURISME

El Concurs Nacional de Dansa omplirà els hotels de TarragonaL’organització calcula que arribaran prop de 4.700 persones, entre ballarins i familiars

CRISTINA AGUILAR

Alumnes d’Artemis Dansa, una de les escoles que concursarà, en una imatge d’arxiu.

Hi ha hotels de Salou i la Pineda que han començat a rebre reserves de ballarins

L’Ajuntament modificarà el pagament fraccionat dels tributs municipals

L’Ajuntament de Tarragona va obrir el termini per al pa-gament fraccionat dels tributs municipals. Fins al proper 5 de juny els tarragonins poden sol·licitar aquest pagament, que es farà en sis terminis. Els contribuents que han do-miciliat enguany els rebuts pel banc, l’any vinent podran realitzar el pagament en deu. «El fraccionament no té cap cost. És una facilitat més que oferim als contribuents amb l’objectiu que puguin fer front al pagament d’impostos i taxes municipals», explicava el con-seller d’Economia i Hisenda, Pau Pérez. Els ciutadans que demanin acollir-se a aquest sistema fraccionat pagaran el primer rebut al juliol i així suc-cessivament fins desembre. «encara són pocs els contri-buents que s’acullen a aquesta modalitat. De fet, l’increment de ciutadans que trien aquesta fórmula creix molt poc respec-te als anys anteriors i això que vam ser un dels ajuntaments pioners en l’implantació del pagament a terminis. Fins i tot molts continuen no demanant el fraccionament però acaben no pagant els impostos i ta-xes». Per aquest motiu, l’Equip de Govern estudia oferir per la campanya de l’any vinent dos modalitats de pagament: l’ac-tual fraccionament en 10 ter-minis o un de 4. «Pensem que potser la gent no s’hi acull per desconeixement o perquè creu que deu terminis són massa i amb 4 serien suficients», avan-çava Pau Pérez. Així mateix, també existeixen línies d’ajuts adreçats a persones o famílies amb escassa capacitat eco-nòmica. En concret, l’Ajunta-ment ofereix un ajut social de 100 euros a aquelles qui estigui al corrent de pagament de l’IBI i la brossa de l’any anterior i que no tinguin uns ingressos superiors als que estableixen les bases.

309/05/2016 diarimés TARRAGONA

Alba Nebot DonésEls veïns de Polígon IV de la Móra denuncien que l’Ajunta-ment els està fent assumir el cost de la indemnització d’un antic litigi que hauran de pagar a unes immobiliàries, per tal de poder-se quedar amb uns terrenys de la urbanització que estan declarats com a zona verda.

Els veïns de Polígon IV van rebre una carta de l’Ajuntament explicant-los-hi que s’havia canviat la modalitat del sistema d’actuació de les parcel·les, que passava de compensació bàsica a cooperació. Això implica que l’Ajuntament pot procedir a la redacció i tramitació del projec-te de reparcel·lació econòmica corresponent, per tal de poder adquirir els terrenys Polígon IV i sotmetre’ls a informació pú-blica. Aquest canvi es deu a què la Junta de Compensació no ha complert amb la totalitat de les seves obligacions urbanístiques. De fet, una de les denúncies dels veïns és que no tenien coneixe-ment de l’existència d’aquesta Junta, fins al punt que, un d’ells,

afirma que «quan vam comprar la casa ja s’havien dissolt».

Tècnicament, la Junta de Com-pensació hauria d’haver estat un òrgan format pels propietaris de les finques compreses en el polí-gon, que haurien d’haver realit-zat el projecte de re reparcel·lació econòmica i determinar el cost de la indemnització. «La Junta de Compensació gestionava uns di-pòsits d’aigua, i els veïns pagaven unes quotes.... Jo això tampoc ho he vist mai», assegurava un veí, per tal d’il·lustrar la manca d’ac-tivitat de la Junta i la poca infor-mació que han rebut.

Així doncs, els veïns pateixen que els «tocarà pagar per com-prar una cosa que desconeixíem que en teníem cap responsabili-tat en comprar les nostres cases. Tampoc en les escriptures ni notes simples de les propietats consten aquestes càrregues». Els veïns afectats afirmen estar «una mica astorats i espantats, ja que se’ns reclamaran molts di-ners per comprar uns terrenys a unes mans privades. I no sabem si l’Ajuntament per deixadesa,

en el seu dia, quan l’empresa va fer fallida, no es va moure per tal d’adquirir aquests terrenys que li haurien d’haver estat cedits».

A més, els veïns consideren que no se’ls ha informat sufi-cientment sobre la repercussió dels litigis legals del consistori, tenint en compte que hi ha veïns

que van comprar el seu habitatge després que iniciés tot el procés: «Som molts d’aquests veïns que vam comprar les nostres cases molt posteriorment a aquestes dates i mai havíem sentit que existien aquestes càrregues so-bre les propietats».

Segons la carta informativa

que van rebre el dia 29 de març de 2016, podien presentar recur-sos a l’alcalde o als jutjats durant un mes.

Els antecedentsSegons expliquen els veïns, aquestes parcel·les, situades al carrer de la Selva i al carrer Piri-neu de la Móra, havien de passar a mans de l’Ajuntament als anys 70, quan van ser declarades zona verda, però l’empresa propietà-ria dels terrenys va fer fallida i l’Ajuntament no les va poder ob-tenir, així que el banc les va sub-hastar. Quan l’Ajuntament les va intentar adquirir, les empreses que havien comprat les parcel·les –que van ser Gersa, Sociedad de Patrimonio Immobiliario S.L.U i Immobiliària Montsant S.L–, van presentar un recurs als jut-jats. Posteriorment i segons una resolució judicial, l’Ajuntament va perdre els recursos de les em-preses. Així doncs, segons sen-tència, per tal de poder adquirir els terrenys, l’Ajuntament ha de pagar una indemnització a les empreses.

URBANISME

Veïns de la Móra podrien assumir una indemnització de l’AjuntamentEls veïns de Polígon IV temen que l’Ajuntament els cobri el cost de la mateixa

Les parcel·les es van declarar zona verda, així que l’Ajuntament té dret a obtenir-les

Segons els veïns, hi ha hagut molta desinformació sobre el procés de reparcel·lació

LITERATURAMarta Olivé

Els premis literaris estaven dedicats a Olga Xirinacs.

Carles Rebassa guanya el premi Pin i Soler de novel·laL’escriptor mallorquí Carles Re-bassa va guanyar el 26è premi Ciutat de Tarragona Pin i So-ler de novel·la. Rebassa, de 38 anys, va ser premiat per la seva primera obra presentada al cer-tamen, amb el títol provisional Cavallers dins la tempesta i que serà publicada com a Eren ells. Aquest guardó és el premi lite-rari més ben dotat a la demar-cació de Tarragona.

En traducció, el 16è premi Vi-dal Alcover va ser pel treball de

l’escriptora d’origen rus Xènia Dyakonova, amb Narracions de Nikolai Leskov (1831-1895). Pel que fa al 19è premi de nar-rativa curta per Internet, Tinet, el guanyador va ser el reusenc Guillem Latorre Toral, amb el conte Found Footage. Els Pre-mis Literaris Ciutat de Tarra-gona van arribar dissabte al vespre al seu punt àlgid amb el lliurament dels guardons al Teatre Metropol de Tarragona. Redacció

Tarragona esdevé la capital de a sostenibilitat amb les jornades BioEconomic

Tarragona va ser el centre de referència de la mobilitat intel-ligent, sostenible i elèctrica durant el cap de setmana, aco-llint un any més les jornades BioEconomic que, durant dos dies, van englobar diverses conferències i una exposició de vehicles elèctrics, híbrids i alternatius. Aquest any, l’aposta per aquesta exposició va ser notòria, celebrant-se a la Rambla Nova, al costat de la Font del Centernari, amb més de 30 expositors que van mostrar al públic punts de càrrega i vehicles de diferents motors, i oferint la possibi-litat de provar-los a tothom que ho vulgues i disposés de carnet de conduir. Durant el matí de dissabte va destacar la presència de Francesc Roca, regidor d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament que va visitae tots els punts de l’exposició. Un dia abans de la celebració oficial del dia d’Europa, valors com la sostenibilitat van estae els que van protagonitzar una jornada inicialment amena-çada pels núvols, però que al final es va poder celebrar amb participants de totes les edats.

4 diarimés 09/05/2016 TARRAGONACRISTINA AGUILAR

Alba Nebot DonésEls treballadors d’Adif de la pro-víncia de Tarragona han con-vocat una vaga des d’aquest di-vendres fins l’agost. Faran vaga durant quatre hores al matí i qua-tre hores a la tarda els divendres alterns. Són 300 treballadors els que estan convocats a vaga, de les quatre arees de treball: la ven-da de bitllets a taquilla, la regu-lació del trànsit de trens, els ser-veis logístics i el manteniment de les infraestructures, com les vies o els passos a nivell.

El principal motiu de la vaga és l’escassetat de personal «a tota la província de Tarragona, però també a la resta d’Espanya. No és un problema territorial, però hem decidit començar la vaga aquí», explica el president del Comité d’Empresa d’Adif de Tarragona, Héctor Sebastià. El sindicalista explica que cada cop estan vivint més processos

d’externalització de les activitats pròpies de l’empresa, «com el manteniment de les infraestruc-tures. Per exemple, a l’empresa que està construïnt la variant de Vandellós i Vila-seca, que li cediran el manteniment durant vint anys», denuncia Héctor Se-bastià. El problema, segons el Comité d’Empresa, no és només la manca de personal, sinó que el personal es va reduint. «Es-tan subtituint els treballadors per una màquina. Cada cop hi ha més taquilles als centres de treball que estan tancant», ex-plica el sindicalista d’UGT. Tot i així, el que ha desencadenat la convocatòria de vaga ha estat l’oferta pública d’ocupació per a 265 persones, de les quals només quatre estaran destinades a Tar-ragona. «A més, quan s’obre una convocatòria d’aquestes, tenen pactat generar una oportunitat de mobilitat geogràfica. Així, ens

arribaran quatre persones noves, però ens en marxaran més», de-nuncia Sebastià.

Finalment, el Comité, for-mat per representants sindicals d’UGT, CCOO i CGT, denuncia que, la manca de personal d’in-fraestructures està afectant a les instal·lacions. Héctor Sebastià avisa que «està havent-hi descar-rilaments de trens amb materies perilloses perquè no es poden mantenir les vies. L’estació de Tarragona Classificació, amb els trens que venen del Port, està en un estat lamentable, i no hi ha pressupost ni per les peces de recanvi que fan falta». A més, diu el sindicalista, la manca de man-teniment a els infraestructures afecta el servei així, el que es tra-dueix en retards en els trens.

Dret a vaga«Divendres vam fer una reunió amb l’empresa i, més que una ne-

gociació, va ser una imposició», explica Sebastia. I és que Adif els ha exigit uns serveis mínims de fins el 80% de personal ope-ratiu. Així, dels 300 treballadors d’Adif que tenen el dret d’acollir-

se a la vaga, només ho podrien fer 60. Els sindicats consideren que aquest percentatge és «abu-siu» però, d’altra banda, si l’em-presa es nega a negociar-lo, els treballadors l’hauran d’acatar.

«Estem a l’espera de la resolució del Ministeri de Foment, però no creiem que canviï res», expli-ca Sebastià, que afegeix que, en aquest cas, hauran de denunciar la situació. El divendres al matí, primer dia de la vaga, els treba-lladors es concentraran davant l’estació de trens per tal de donar visibilitat a les seves demandes i intentar guanyar el suport de la ciutadania.

SINDICATS

El treballadors d’Adif faran vaga els divendres alterns fins a l’agostDenuncien que la manca de personal està afectant el servei i que l’empresa ferroviaria està externalitzant algunes de les seves tasques

Els serveis mínims són el 80% de la plantilla, el que permetria fer vaga a 60 persones

Faran vaga els venedors de bitllets, la regulació de trànsit, els serveis logístics i manteniment

Estació de trens de Tarragona, gestionada per l’empresa ADIF.

509/05/2016 diarimés TARRAGONA

Alba Nebot DonésEl plagi en tesis doctorals i tre-balls de final de grau o de màster serà encara més difícil gràcies al projecte del que participa la URV i que és una iniciativa del con-sorci de serveis universitaris de Catalunya. Segons explica Josep Maria Ricart, vicerector de Po-lítica Científica i de Recerca, es tractarà d’un aplicatiu informatic que compara el treball presentat amb tots aquells que hi ha a la seva base de dades. En tractar-se d’un projecte comú entre uni-versitats, aquesta base de dades podrà ser molt més àmplia i ex-haustiva que si es tractés d’una sola universitat.

Gràcies a aquest sistema, es

podrà comprovar que no s’ha comès plagi en cap dels paràgrafs dels treballs. «Normalment no hi ha plagis en les tesis, perquè el jurat que els avalua són experts en el tema, així que detectarien ràpidament qualsevol element dubtós. En treballs de final de grau o de máster no hem detec-tat cap plagi, però és molt més difícil veure-ho», diu Ricart, qui, en més d’una ocasió, ha format part de tribunals d’avaluació de tesis. A més, afegeix que «amb el buscador de Google mateix, cada cop és més senzill detectar plagis en qualsevol article o treball».

El projecte es podria inici-ar d’aquí aproximadament sis mesos i les universitats podran

aportar el que considerin per po-der utilitzar aquest servei.

El preu del plagiCada universitat pot valorar que considera plagi i que no. La URV va definir el seu propi concepte de plagi en un acord del Consell de Govern de 28 d’abril de 2011, durant el qual també va aprovar la Normativa sobre prevenció i tractament de les situacions de plagi.

Així doncs, i segons el regla-ment intern, el plagi d’una obra en la seva totalitat o en una part significativa o no citar sufici-entment les fonts d’informació s’estableix com a falta greu per manca de probitat. En aquesta

mateixa categoria i, per tant, al mateix nivell que el plagi, hi ha la venda d’estupefaents i psicotrò-pics dins de la universitat, estar en possessió d’armes o mentir per tal de tenir una beca econò-mica.

Tot i que es considera una falta greu, no hi ha un document que estableixi quina és exactement la penalització per plagi, ja que depen del tipus de treball. Per exemple, l’apropiació de l’auto-ria en un treball d’una assigna-tura, no tindria una penalització tant severa com la tindria el plagi d’una part d’una tesi doctoral. Per aquest motiu, cada un dels casos es pot analitzar de forma individual.

ESTUDIS

La URV participa d’un projecte per detectar el plagi en tesis i treballsFormarà part comú amb diverses universitats que permetrà detectar qualsevol apropiació

POLÍTICA

L’assemblea intercomarcal d’Unió de Tarragona va elegir, per unanimitat, Joan Maria Sardà com a nou president de l’exe-cutiva intercomarcal. Sardà agafa el relleu de Martí Barberà. En la seva intervenció, Sardà va encoratjar els militants de la intercomarcal de Tarragona per «sumar pel bé d’Unió i pel bé del país». «Tenim futur, tenim les persones i tenim compro-mís. Ara cal sumar per portar endavant el nostre projecte», va refermar. El també alcalde de la Pobla de Mafumet va agrair la confiança dels militants de la intercomarcal i va destacar la gran tasca duta a terme per Martí Barberà, que continua for-mant part de l’executiva, perquè, com deia el nou president, «necessitem la seva experiència i continuarà fent una gran tasca pel territori».

Sardà presidirà l’intercomarcal d’Unió

CEDIDA

TRADICIÓ

L’Aplec de la Sardana Ciutat de Tarragona va celebrar ahir la seva 44a edició al pavelló del Recinte Firal. Hi van participar les cobles Cossetània, La Principal de Tarragona i Ciutat de Cor-nellà. Al matí es van fer sar-danes curtes amb els Alum-nes de l’Escola Municipal de Música i els homenatges als aplecs d’Olot, Sabadell i la Bisbal. A la tarda es va ce-lebrar el concurs de colles improvisades. Alba Porta.

L’Aplec de la Sardana fa 44 anys

CRISTINA AGUILAR

Aquest cap de setmana s’ha celebrat la Fira de Maig de l’associ-ació Botiguers de Tarragona, a la Rambla Nova. Una seixantena d’artesans van oferir als assistents els seus productes de deco-ració, per a la llar, bijuteria, roba feta a mà o de caire alimentari.

La Fira de Maig uneix 60 artesans a la Rambla

RedaccióCap nen sense bigoti és la cam-panya del banc d’aliments i Caixabanc per garantir la ració mínima de llet pels nens i nenes en situació de risc. La iniciati-va impulsada posa a disposició de la causa les 161 oficines de CaixaBank a les comarques de Tarragona i el CaixaForum de la ciutat per a la recollida de llet en aquesta segona edició de la campanya, que durarà dues set-manes, del 9 al 20 de maig.

Actualment, el Banc dels Aliments de les comarques de Tarragona atén 24.547 perso-nes a la província –4.500 de les quals són nens d’entre 1 i 16 anys– que tenen dificultats per

accedir regularment al consum d’aliments bàsics per a una di-eta equilibrada, com la llet. Per abordar aquesta problemàtica, i després de l’èxit de la primera edició de la campanya, en què es van recollir 565.000 litres de llet a Catalunya imés d’un milió a tot Espanya, gràcies als donatius altruistes de milers de ciutadans del país, en aquesta nova edició la recollida es durà a terme du-rant més dies.

Els ciutadans es poden adre-çar a qualsevol de les 161 ofici-nes de CaixaBank desplegades per les comarques de Tarragona. En el marc d’aquest acord, l’Obra Social la Caixa posa en marxa la recollida amb una primera do-

nació de 50.000 litres de llet i una aportació addicional d’un litre per cada deu litres recollits.

Seran els voluntaris de La Cai-xa que faran arribar els donatius a l’entitat més propera, d’entre les 142 que són beneficiàries del Banc dels Aliments de les comarques de Tarragona. Així mateix, la recollida es promourà a CaixaForum Tarragona.

A més, des d’ahir i fins al 15 de juliol, també serà possible fer aportacions electròniques a la pàgina de Microdonatius de la Caixa o enviant un SMS amb la paraula «LLET» al 28024. L’Obra Social ”la Caixa” posa a dispo-sició de la campanya tots els seus caixers automàtics i canals

electrònics per a les donacions econòmiques. Igualment, és pot fer una aportació a www.granre-collidadellet.cat. Cap nen sense bigoti se suma a la campanya La fam no fa vacances, promoguda pels Bancs dels Aliments.

Malgrat que des de la seva creació, els bancs dels aliments han anat incrementant cada any la quantitat d’aliments recollits, hi continua havent mancances. La llet és un dels productes més sol·licitats per les entitats soci-als que atenen col·lectius en risc d’exclusió i no s’aconsegueix cobrir la demanda. L’any passat, els bancs dels aliments van dis-tribuir 4,39 milions de litres de llet, però encara hi ha dèficit.

El Banc dels Aliments celebra la segona edició de ‘Cap nen sense bigoti’

SOLIDARITAT

Enguany també es poden fer donatius via ‘online’ o a través d’un missastge de text

COMERÇ CRISTINA AGUILAR

6 diarimés 09/05/2016 REUS

Plaça Font de la Manxa, 5 · VALLS · Tel. 977 600 808 C. Sant Llorenç, 5 · REUS · Tel. 977 331 488

C. Rovira I Virgili, 11 · TARRAGONA · Tel. 977 254 463

FELICITACIONS

Si coneixeu al Francisco i al Pau els podeu felicitar. Aquets nois tan guapíssims fan 12 anys, que la seva amistat duri molts anys. La família i amics els desitgem lo millor felicitats!

Mónica Pérez«Hem aconseguit que, de mo-ment, s’aturi tot, i tenim pre-vista una reunió a tres bandes amb l’Ajuntament i Solvia». Són paraules d’Alfonso Berbel, pre-sident de l’Associació de Veïns del barri Monestir i portaveu de la Plataforma Salvem la Sede-ra, reactivada recentment per oposar-se a la determinació de Solvia –la filial immobiliària del Banc Sabadell i propietària dels terrenys on s’ubica l’antiga fàbri-ca tèxtil– d’enderrocar l’edifici o, en darrer terme i si aquest acabés anant a terra, també a la propos-ta en què treballa el consistori per tal que al solar resultant s’hi ubiqués una zona verda o un aparcament. El col·lectiu posava en marxa a finals del passat mes d’abril una campanya de recolli-da de signatures «entre els que vivim aquí i, per tant, estem afec-tats» per fer manifest el rebuig a aquest darrer extrem i alhora re-clamar «veu i vot» en el projecte que ocupi l’espai resultant de la desaparició de la Sedera. En vint dies, manté Berbel, ja són més de 350 les rúbriques que, «obtingu-des porta per porta i als comer-ços del barri», avalen la postura de la plataforma.

Aquesta, segons el seu porta-veu, està citada durant el matí d’avui mateix amb Solvia en una trobada en què també tindrà pre-sència l’Ajuntament i que ser-virà als veïns «per plantejar una sola pregunta, que és la que ens interessa i és molt senzilla: per què s’enderroca la Sedera?». En paral·lel, la plataforma ha fixat per al proper dia 18 de maig i a les instal·lacions de l’escola Pare Manyanet l’anunciada assem-blea veïnal on «s’informarà els assistents de com està el tema» i s’afegiran les signatures «dels qui encara no han tingut ocasió de sumar-se». La intenció del col-

lectiu passa per, un cop tancada la campanya, presentar aquestes firmes davant l’Ajuntament per tal que «ens doni suport en allò que volem, que és que, si la Sede-ra desapareix, el solar pugui aco-llir habitatges de planta baixa i, si no ho fa, un museu de Setmana Santa, una residència de gent gran o un equipament útil per al barri».

Es dóna la circumstància que el futur definitiu del solar resta pendent de la configuració del nou POUM (Pla d’Ordenació Ur-

banística Municipal), que hauria de portar de la mà una requali-ficació d’aquest sòl industrial. Amb tot, la Plataforma Salvem la Sedera, que anunciava tres set-manes enrere que Solvia ender-rocaria de manera «immiment» i en el termini màxim d’un mes l’antiga fàbrica, no té tant clar ara que es consumi la demolició i recupera la reivindicació que «no vagi a terra. La Sedera avui dia està tancada i segellada i es-tamolt bé. Ara tenim una certesa, una seguretat, i de l’altra manera tindrem un solar que estarà buit però també ple d’incerteses».

L’esperança que no vagi a terraEl mateix Berbel reitera que «no volem el pàrquing de zona blava en què pensa l’Ajuntament, ho descartem totalment» i diu que, «si la Sedera s’arriba finalment a enderrocar, voldríem que d’en-trada es tanqués curosament i que fos Solvia qui s’encarregués

del seu manteniment i de la nete-ja». El portaveu de la Plataforma Salvem la Sedera manté, arran de la reunió que assegura que ha de produir-se amb la immobilià-ria del Banc Sabadell, l’esperan-ça que «potser aconseguim que no l’enderroquin» i confia que, de qualsevol manera, «tinguem alguna cosa a dir i trobem una solució que satisfaci tothom».

La pròpia Solvia refermava fa escasses setmanes la decisió de fer desaparèixer l’edifici, després d’enviar un equip d’operaris al recinte per reemplaçar l’accés de vehicles al tancat, col·locar cadenats a totes les portes de les estances de la Sedera, retirar runa acumulada, totxanes i teules, i netejar restes de vegetació i es-combraries. Fonts de la immobili-ària apuntaven en aquell moment que «la idea inicial no ha canviat» i que l’objectiu de les feines era «mantenir l’espai en bones con-dicions».

El proper 18 de maig el col·lectiu celebrarà una assemblea veïnal a l’escola Pare Manyanet

URBANISME

Uns 350 veïns de l’entorn de la Sedera signen contra el projecte de pàrquingLa Plataforma Salvem la Sedera té programada una trobada a tres bandes amb l’Ajuntament i Solvia

OLÍVIA MOLET

Membres de la plataforma, en la presentació de la campanya de recollida de firmes, a finals d’abril.

La reclamació es basa en que, si l’edifici desapareix, habitatges de planta baixa s’ubiquin al solar

RedaccióAmb 11 vots a favor, 11 en con-tra i 4 abstencions, el plenari va donar llum verda el passat di-vendres a la nova ordenança de civisme. L’abtenció al Ple de de d’una regidora del Partit Socia-lista, va propiciar l’empat, que es va acabar resolent amb el vot de qualitat de l’acalde Carles Pellicer. CiU, ERC i Ara Reus van votar a favor, mentre que CUP, PSC i PP van donar una respos-ta negativa. Ciutadans va ser l’únic partit que es va abstenir en la votació.

El nou text s’ha aprovat amb algunes modificacions respecte a l’anterior, com una rebaixa

lineal del 20% de les sancions, l’eliminació de l’article referent a la cara tapada, per posar-lo com una disposició addicional, i la introducció d’un altre annex per preveure els treballs comu-nitaris un cop la legislació supe-rior ho permeti.

Al Ple es va votar a favor, per unanimitat, de la presència del comitè d’empresa de l’hospial Sant Joan de Reus a les reunions del Consell d’administració.

També durant la sessió ple-nària, es va decidir a AENA que l’aeroport dugui en nom d’An-toni Gaudí. Proposta del Partit Popular, que només va ser re-butjada pels socialistes i la CUP.

Aprovada l’ordenança de civisme per vot de qualitat de l’alcalde

POLÍTICA

La votació va quedar en empat a 11

RedaccióEl Dr. Francesc Xavier Arrufat s’incorpora a l’estructura orga-nitzativa del Grup Pere Mata per assumir la Direcció Mèdica del centre

Arrufat és metge especialista en psiquiatria, i doctor en Psi-quiatria i Psicobiologia Clínica per la Universitat de Barcelona. A més, compta amb una àmplia formació en gestió (ESADE, IESE).

A més, el doctor prové del Consorci Hospitalari de Vic, on exercia de director de Psiquia-tria i Salut Mental, tot i que la seva trajectòria professional es va iniciar a l’Hospital Clínic, i es

va desenvolupar també als hos-pitals de Mollet i la Corporació Parc Taulí.

El nou director, a més de l’experiència psquiàtrica també compta amb una sòlida trajec-tòria de docència tant a al Uni-versitat Autònoma de Barcelo-na com a la Universitat de Vic, on dirigeix tesis doctorals i el grup de recerca en salut mental i innovació social.

Segons explica Arrufat s’in-corpora a l’equip de direcció del Grup Pere Mata «amb molt d’entusiasme per impulsar les actuals línies estratègiques i fer front a nous objectius de l’orga-nització».

Francesc Xavier Arrufat, nou director mèdic de l’Institut Pere Mata

SANITAT

És metge especialista en psquiatria

709/05/2016 diarimésREUS

M.P.Els Serveis Territorials d’Ense·nyament, a través d’Infraestruc·tures de la Generalitat, invertiran 239.325 euros en feines de remo·delació i adequació a diferents espais de l’INS Gaudí, ubicat al barri Gaudí amb entrada des del carrer d’Osca i on s’imparteixen estudis d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. Les obres, incloses dins el concepte RAM –reparaci·ons, ampliacions i millores– van sortir divendres passat a concurs públic, el termini per a l’admissió de propostes finalitzarà el proper 17 de maig i l’execució de les fei·nes es portarà a terme en un mà·xim de dos mesos i en període no lectiu, entre el juliol i l’agost, per tal de no interferir en l’activitat de l’institut, tal com recull el ma·teix plec de clàusules.

A grans trets, s’actuarà sobre

vuit punts de l’interior i l’exteri·or de l’edifici, la major part dels quals es concentren en les zones de serveis, l’accés al centre i les pistes esportives, segons concre·ta el mateix document. En detall, la intervenció interior «corres·pon a la renovació dels serveis situats a la dreta de la planta pri·mera i a la planta segona i com·prèn la renovació de tots els apa·rells sanitaris així com de tots els components de les instal·lacions de fontaneria, sanejament i elec·tricitat». D’altra banda, la inter·venció exterior abraça «la millo·ra de la urbanització de les pistes esportives, de la seguretat de la barana que limita aquestes amb l’edifici així com l’arranjament d’una esquerda present en el mur de contenció d’aquest espai, l’arranjament del paviment en la zona d’accés i la reparació de la

cornisa malmesa del porxo» que es troba a l’entrada de les instal·lacions de l’INS Gaudí.

Per «millorar les condicions»La redacció i ara posterior exe·cució d’aquest projecte resulta arran de «realitzar les diferents visites al centre on s’han detectat

desperfectes en la infraestructu·ra existent i de comentaris i dis·cussions amb el promotor i els usuaris», recull el plec de clàusu·les. En total, es contemplen vuit actuacions orientades a «millo·rar les condicions actuals i evitar possibles accidents pel despre·niment de peces en mal estat», i

procurar així «que la infraestruc·tura tingui les millors caracterís·tiques per al desenvolupament de l’activitat docent». Aquestes es materialitzaran sobre més de 3.200 dels 8.650 metres quadrats en què s’allarguen els terrenys de l’INS Gaudí. El pla d’execució del projecte permetrà que la tornada les aules, ja pel que fa al curs vi·nent, pugui realitzar·se en una situació de total normalitat, un cop consumat el rentat de cara al centre educatiu, que estrenarà renovació.

INFRAESTRUCTURES

Ensenyament reforma l’INS Gaudí amb una inversió de 240.000 eurosEl projecte contempla actuacions en vuit punts de l’interior i l’exterior del centre educatiu

OLÍVIA MOLET

Una imatge del recinte on s’imparteixen estudis d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.

S’arranjarà la urbanització de les pistes esportives i el paviment de la zona d’accés

Les feines s’executaran al juliol i l’agost per tal que el proper curs arrenqui amb normalitat

La Fira Centre Comercial acull diversos actes del Trapezi

Amb motiu de la vintena edi·ció de la fira del circ de Catalu·nya, el Trapezi, la Fira Centre Comercial acull a les seves instal·lacions diversos espec·tacles gratuïts que tindran lloc des del divendres 13 de maig fins al diumenge 15. Al llarg dels tres dies, al centre comer·cial es podran veure les actu·acions de Fernando Melqui i Leticia García, de la compa·nyia Tierra. Es tracta d’un duet d’equilibris acrobàtics amb tècnica gimnàstica i figures de nivell. Andrea Sperotto, de la companyia Sugar. Es tracta d’un artista italià especialista en perxa xinesa i acrobàcia i protagonitzarà un número co·reogràfic entre el gest, l’acro·bàcia i la dansa. A la vegada, Sperotto forma part de Trapezi com a ponent per la seva pre·sentació Incubator, una xarxa internacional de circ forma·da per països nòrdics, Nord·Amèrica, França i Catalunya. Per últim, les instal·lacions acolliran els espectacles del Pablo Domichovsky, un verti·calista argentí especialitzat en verticals sobre barres i blocs de fusta. Ja va ser present a la fira el passat 2012. Redacció

8 diarimés 09/05/2016 REUS

Maria LuceaEls aficionats dels videojocs van poder gaudir aquest cap de set-mana d’un esdeveniment fins ara inèdit a Reus, el GameJam URV. Organitzat per Google De-veloper Group amb col·laboració amb alumnes d’informàtica de la URV, aquest certamen tenia com a objectiu unir aficionats i professionals del món del video-joc, un sector en auge. En total es van inscriure 40 participants en

la modalitat de concurs, i al llarg del cap de setmana hi va haver prop de 100 visitants.

Els participants tenien el repte de crear un videojoc en un total de 36 hores. «L’objectiu era crear comunitat i que els concursants ensenyessin les seves capacitats i demostrar que valen com a fu-turs professionals», explicava Tomás González, organitzador i membre de Google Developer Group.

Alejandro Miralles afirmava apuntar-s’hi per «curiositat i per canviar de camp». És programa-dor i un gran aficionat als video-jocs. Nil Vallès, estudiant d’infor-

màtica, assegurava que era una «experiència molt gratificant», ja que «és el tipus de cosa que no faries a casa i aquí és tota una motivació». En canvi, l’Andrés

Valero és estudiant de grau en videojocs però mai havia parti-cipat en un cèrtamen així: «Volia conèixer gent, posar-me en pràc-tica i guanyar experiència».

VIDEOJOCS

El món dels videojocs arriba per primera vegada a la ciutat de ReusUna quarantena de participants s’han aplegat al concurs de la GameJam URV

OLÍVIA MOLET

L’objectiu era crear un videojoc, en grup de 4 membres, en un termini de 36 hores.

Es presenten 47 parelles lingüístiques voluntàries a El Círcol de Reus

El Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus (CNL) va presentar dijous 47 parelles lingüístiques, que faran les trobades de maig a juliol. Els voluntaris invertei-xen una hora setmanal del seu temps a conversar en català amb l’aprenent a fi que aquest guanyi seguretat i fluïdesa par-lant en aquesta llengua en un ambient plenament quotidià. Fer noves amistats, enriquir-se culturalment, aprendre de l’experiència de l’altre i per-dre la vergonya a usar aquesta llengua són els eixos que mo-uen voluntaris i aprenents a participar en el Voluntariat per la llengua. Les parelles podran participar en Ruta enigmàtica per la Prioral i el Campanar, o exposicions, entre altres acti-vitats. Redacció

El Lleó i el Bou de Reus actuaran a la ‘Nit del Tararot ‘de Tàrrega el 14 de maig

La Nit del Tarot de Tàrrega comptarà aquest any amb la presència de dos elements del seguici festiu de Reus, el Lleó i el Bou, juntament amb tota la seva colla. Es tracta d’un es-pectacle de carrer en el qual s’interpreta un succés que va esdevenir en una cercavila a Tàrrega, l’any 1325, i es narra la mort d’un joglar apedregat a causa d’una disputa amo-rosa. L’acte s divideix en tres parts. En la primera, el públic pot gaudir d’un sopar. A conti-nuació, comença l’espectacle amb la participació dels Ge-gants, l’Àliga, els Nans, el Ball de Bastonets, el Ball d’Arquets, Lo Tossino, els Diables BAT, ‘l’Home de la Barra’, els Gra-llers de la Barra i altres forma-cions convidades, aquest any les reusenques. Redacció.

Maria LuceaUn any més no podia faltar la cita del concurs i exposició de roses al teatrr Bartrina. Aquest any, l’esdeveniment arriba a la 69a edició, tot un rècord que el revalida com el concurs de roses més antic de Catalunya.

En total s’hi poden veure prop de 5.000 roses, cada una amb el seu color i la seva intensitat par-ticular. Durant tres dies, la platea del teatre s’omple de l’olor que desprenen aquestes plantes ta-llades, que és el que agrada més a la majoria dels assistents.

Es preveu que, amb el dia d’avui, passin per l’exposició més de 7.000 visitants, una xifra

molt similar a les edicions ante-riors.

En Josep Castells i la Núria Iglesias acostumen a venir cada any per veure les noves roses. Ella assegura que el que més li agrada és «l’olor que fan totes aquestes roses. Són precioses». Per la seva banda, el que més li agrada al Josep el muntatge i la decoració, i com queda de canvi-at el teatre Bartrina.

La Sandra Viaque és de Tarra-gona i fa tres anys va descobrir l’exposició de casualitat. Des de llavors, hi ve cada any. «Quan arribes i veus el teatre, sense ca-dires, i tot tan ben muntat... És meravellós», afirma Viaque, qui,

a més, considera que el certa-men és poc conegut fora de Reus i caldria promocionar-lo més.

El primer premi a la millor composició floral se l’ha endut Coia Domingo, metre que el de rosa estàndard ha estat per la

composició de Mathies Mei-lland. Per últim, el premi del concurs a la millor composició de poliandres ha estat pel pro-jecte La Numétte.

Les novetats han estat l’es-tand de roses plantades de Jardi-

land i el jardí flotant que hi ha al vestíbul.

OLÍVIA MOLET

Es preveu que passin per l’exposició més de 7.000 visitants al llarg dels tres dies.

El Teatre Bartrina s’omple de l’olor de més de 5.000 roses

ACTUALITAT

És el concurs més antic de Catalunya

www.diarimes.comMira les imatges a la web

909/05/2016 diarimés CAMPDETARRAGONA

Sílvia JiménezUn grup de veïns de la Pobla de Montornès ha recollit més de 300 signatures i ha presentat més de 40 fulls de reclamacions al Departament de Consum de la Generalitat de Catalunya per l’in-crement desmesurat del rebut del subministrament d’aigua: el mes de febrer van haver de pagar un 110% més que el mes anterior per aquest concepte.

L’empresa que gestiona el subministrament de l’aigua a la Pobla de Montornès és Aqualia SA, la mateixa adjudicatària del servei del municipi a Sant Jaume dels Domenys, on l’increment abusiu de la tarifa de l’aigua té també els veïns en peu de guer-ra. A la Pobla de Montornès, tal com succeeix a Sant Jaume dels Domenys, la companyia Aqualia gestionarà el servei per un perío-de de 25 anys.

Davant l’increment en el rebut de l’aigua, el mes de febrer pas-sat el grup de veïns de la Pobla de Montornès va sol·licitar una

reunió amb l’alcalde del muni-cipi, però no van obtenir cap res-posta. Segons els veïns, després

d’esperar cert temps, «aquest cop sí que vam rebre la respos-ta per escrit, però, en comptes

d’emplaçar-nos a una data per la reunió sol·licitada, ens comu-niquen que consultem la pàgina

web de la Generalitat de Catalu-nya, a l’apartat sobre l’aigua i els preus».

Els veïns que han començat a mobilitzar-se pel preu de l’ai-gua es mostren indignats amb la postura adoptada pel consis-tori. «Recordem que l’alcalde es va comprometre a què, durant els dos primers anys, no hi hau-ria cap increment en la factura de l’aigua i que, durant el tercer, tampoc s’incrementaria més enllà del 3% de l’IPC (Índex de Preus al Consum), que va tancar el 2015 en 0,0 i, actualment, en -0,8».

L’Ajuntament de la Pobla de Montornès va adjudicar el con-tracte de gestió del servei mu-nicipal d’abastament d’aigua i manteniment del clavegueram, a Aqualia Gestión Integral del Agua S.A. Ho va fer per un termi-ni de temps de 25 anys, període que els veïns consideren també excessiu, atenent a l’augment de preu de la tarifa. «No entenem com aquesta corporació ha per-mès aquest augment tan abusiu, així com tampoc s’entén com pot hipotecar per 25 anys la decisió dels propers consistoris, quan el que decideix avui el futur dels habitants de la Pobla només té crèdit per tres anys», afegeixen els veïns.

El passat mes de febrer, quan van començar a sorgir les quei-xes veïnals l’Ajuntament va jus-tificar l’augment a la nova quota del servei i a la pujada de tarifes i cànons aplicades per l’Agència Catalana de l’Aigua.

En peu de guerra«Els veïns i veïnes de la Pobla de Montornès seguirem lluitant per defensar els nostres interessos, com també ho estan fent a Sant Jaume dels Domenys, la mateixa ciutat de Barcelona i altres po-blacions que avui estan lluitant per la gestió de l’aigua, així com altres serveis que els municipis estan obligats a donar», afegei-xen els veïns que han començat a recollir signatures.

ACN

Les queixes d’aquest municipi se sumen a les de Sant Jaume dels Domenys pels mateixos motius.

PROTESTA

Denuncien l’augment del 110% delpreu de l’aigua a la Pobla de MontornèsEls veïns, que han recollit 300 signatures i han presentat queixes, recorden el compromís del govern de no apujar el preu

Aqualia S.A. és la mateixa empresa que ha provocat queixes a Sant Jaume dels Domenys

L’adjudicatària que gestiona el servei de l’aigua i clavegueran ho farà durant 25 anys

Detenen un jove de 18 anys per diversos robatoris amb força a Roda de Berà

Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Roda de Berà van detenir el dia 20 d’abril a Roda de Berà un home de 18 anys, veí del municipi com a presumpte autor de quatre robatoris amb força a l’interi-or de domicilis. Arran de di-ferents robatoris a domicilis, els Mossos i la Policia Local van intensificar els disposi-tius de vigilància a la localitat. Passades les onze de la nit del 20 d’abril, una dotació de la policia va ser alertada de la co-missió d’un robatori amb força a l’interior d’un habitatge del carrer de Casasimarro. En ar-ribar-hi per fer-ne la inspecció ocular van comprovar que el lladre havia accedit a l’interior del domicili. Un cop a l’interi-or van observar restes de sang i que el lladre s’havia deixat un guant, moment en el qual van veure que una persona sortia corrent en direcció a l’avingu-da de la Mancha. Els agents van seguir-lo i van poder ob-servar com el lladre entrava al seu domicili, moment en el qual va ser requerit pels agents per tal que sortís al carrer i fer-ne la detenció. Al detingut se’l relaciona amb 4 robatoris més.

10 diarimés 09/05/2016 CAMP DE TARRAGONA

Colocación incluida

Oferta anti-crisis

Suelo de gres

Cocina

BañoPlato de ducha 100 x 70 cm,lavabo, inodoro Victoria blancomarca Roca, grifería,22 m2 azulejos (aprox.), 3 m2 aprox. de gres, rectificaciónde fontaneríoa para ducha ycolocación de azulejosy suelo de gres.

ha 100 x 70 cm,oro Victoria blanco

2.350 €

Descubre nuestrasofertas en parquet

Instaladores eléctricosautorizados

TAMBIÉN TENEMOS PUERTAS DE PISO Y TECHOS DESMONTABLES

Calle 6, nº 35 - BONAVISTATel. 977 549 108

605 915 918-605 915 917www.ceramicasgavilan.com

e gres 3 mdecoy s

Ca

2.600 €

Se hacen boletines eléctricos

70 m2 aprox.Suelo y zócalo colocado.

Muebles cocina 3ml altos y bajos. - Granito nacional con su zócalo.28 m2 de azulejos, aproximadamente. - Aproximadamente, 7 m2 gres.Horno + vitro Teka. - Fregadera inox 2 c. Universo - Monomando fregadera.Campana decorativa 60 cm Teka. - Colocació de azulejos y suelo de gres. - Rectificar agua y desagües cocina. - Hacer instalación eléctrica. - Material.

s. -

mente. -

5.300 €

Renueva tu casa

ACNLa catorzena Festa de les Cigo-nyes de Flix, amb l’entrega dels diplomes als nadons nascuts durant el darrer any a la comar-ca, ja és tot un esdeveniment a la Ribera d’Ebre. La celebració, que es fa a la Reserva Natural de Sebes, vol reforçar el vincle emocional entre els nounats i aquestes aus. Gràcies al projecte de reintroducció de la cigonya blanca el 2003, ara a la zona hi viuen 12 parelles de cigonyes que, enguany, tenen nius de fins

a quatre polls. Pel coordinador de la Reserva Natural de Sebes del grup de Natura Feixe, Pere Jo-sep Jiménez, el nombre de cries significa que l’entorn és «saluda-ble», tot plegat afavorit per la pri-mavera plujosa, que ha fet que hi hagi més insectes i, per tant, més aliment per aquest ocell.

El projecte d’alliberament de cigonyes blanques a la Reser-va Natural de Sebes a Flix es va iniciar el 2003 per mirar de re-introduir l’espècie. Tretze anys després, l’adaptació de l’espècie

a la zona està més que consoli-dada amb fins a 12 parelles que viuen a la zona, un nombre «es-table» que pot assolir la zona d’aiguamolls. El projecte va anar de la mà de la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Cai-xa Catalunya per crear un nucli reproductor que connectés amb les poblacions del tram de l’Ebre aragonès i la Plana de Lleida. Ara, a cada niu hi ha uns quatre polls, que han crescut ràpidament i que en poc més d’un mes són gaire-bé tan grans com els exemplars

adults. Amb tot, això no significa que tots els polls de cada niu pu-guin arribar a sobreviure. Segons ha explicat Jiménez, la mortalitat durant el primer any de vida és molt gran perquè durant la pri-mera migració, amb trajectes de força quilòmetres, s’enfronten a

molts perills. La Festa de les Cigonyes, que

l’any que ve ja celebrarà el quinzè aniversari, ha retut homenatge aquest cap de setmana als 177 nens i nenes que han nascut a la comarca durant el 2015. Durant la celebració, els nadons s’han fet

la primera fotografia de família amb la seva generació, han reco-llit un diploma commemoratiu, i s’ha fet un alliberament simbòlic d’una cigonya. Com a novetat de la festa d’aquest any, també hi ha hagut un taller de rapinyaires au-tòctons.

TERRES DE L’EBRE

Bona temporada de cria de les dotze parelles de cigonyes que viuen a FlixAquest cap de setmana s’ha dut a terme la catorzena Festa de les Cigonyes a la Ribera d’Ebre

acn

Els dos polls de cigonya nascuts a la depuradora de Flix enguany.

Els alumnes de Cabra del Camp es tornen a quedar sense cuineta

DENÚNCIA

Denuncien que els han robat les caixes amb què l’havien reconstruït

RedaccióL’Escola de Cabra del Camp ha tornat a ser objecte d’actes vandàlics. Els alumnes de cicle superior del col·legi han denun-ciat públicament el robatori de la cuineta amb què els alumnes dels cicles infantil i inicial juga-ven al pati. Aquesta és la segona vegada que la cuineta és objec-

te del vandalisme. A principis d’any els alumnes van denunci-ar que algú havia entrat al pati i havien destrossat la cuina que havien fet amb materials reci-clats. Aleshores van demanar ajuda per reconstruir-la i ho van aconseguir. Quinze dies després, el 3 de maig, els alumnes es van trobar que algú havia robat totes

les caixes. Per aquest motiu, els alumnes del centre han fet pú-blic un comunicat a través del qual denuncien els fets. «Tots els membres de l’Escola estem molt decebuts i preocupats per aquests fets, no podem entendre què passa pel cap d’aquests brè-tols que troben divertit fer mali-fetes», diuen els alumnes. Els alumnes jugant a la cuineta, dies abans que robessin les peces.

cEDIDa

1109/05/2016 diarimésPUBLICITAT

12 diarimés 09/05/2016 CAMP DE TARRAGONA

RedaccióL’Ajuntament de Cambrils cele-brarà enguany els 50 anys de Pu-billatge al municipi. Ho farà el 3 de juny, en un acte durant el qual retrà homenatge a totes aquelles persones que han format part d’aquest món.

Aquest 2016 es commemoren els 50 anys del Pubillatge a Cam-brils. L’any 1966 va ser la prime-ra vegada que es va fer l’elecció de les Pubilles, coincidint amb la Fira de l’Ascensió, segons ha informat l’Ajuntament de Cam-brils. Des d’aleshores cada any hi ha hagut noies que s’han pre-sentat individualment o com a representants d’alguna entitat. Amb els anys s’han incorporat

noves eleccions com la Pubilla Infantil (1969), l’Hereu Infan-til (1980), l’Hereu de Cambrils (2007), i el Fadrí de Cambrils el (2009).

Representació del municipiL’elecció de les Pubilles i Hereus es fa coincidint amb la Fira de Cambrils, (finals de maig i pri-mers de juny) i durant tot un any representen el municipi en tots els actes i festes populars i tradi-cionals de Cambrils, des del mes de juny coincidint amb la Fira de Cambrils fins al Pregó de la Fira de l’any següent, a finals del mes de maig.

Des de l’Ajuntament de Cam-brils es vol retre un homenatge

a totes les persones que han for-mat part del món del Pubillatge a Cambrils, Pubilles, Damisel·les, Pubilles infantils, Hereus, Fa-drins i Hereus infantils, amb un acte el divendres 3 de juny a les 20 hores en l’entorn del recinte firal i una exposició fotogràfica que tindrà lloc durant els dies de la Fira a l’estand institucional i que a posteriori, durant el mes de juny, es podrà veure a la sala d’actes del centre Cultural.

Pel que fa a l’acte d’homenat-ge del dia 3 de juny, es demana que totes les persones que han format part del Pubillatge de Cambrils, al llarg dels 50 anys, comuniquin al Departament de Festes la seva assistència a l’acte,

a través del telèfon 977 794 579, al les extensions 3081 i 3082 o a través del correu electrònic fes-tes@cambrils.org i que ho facin extensiu a altres pubilles i hereus que pugui ser que no quedin assabentats de l’acte. Més enda-vant se’ls farà arribar una invita-ció personal per part de l’Ajunta-ment de Cambrils.

En els 50 anys de pubillatge a Cambrils hi hagut: 50 Pubilles de Cambrils; 98 Damisel·les de Cambrils; 8 Hereus de Cambrils; 4 Fadrins de Cambrils; 46 Pubi-lles infantils de Cambrils; 35 He-reus infantils. El consistori espe-ra agrupar-los a tot per celebrar un gran acte el 3 de juny, a les vuit del vespre.

TRADICIÓ

Cambrils busca als participants del Pubillatge dels últims 50 anysL’Ajuntament retrà homenatge a les pubilles, damisel·les i hereus en un acte el pròxim 3 de juny

RedaccióTorredembarra celebrarà la seva particular ruta de tapes del 13 al 29 de maig sota el nom Dtapes. L’esdeveniment gas-tronòmic aplegarà a 55 esta-bliments del municipi. La ruta tapera tindrà lloc del 13 al 29 de maig, amb el preu de 2,5 euros per tapa + beguda. Per incenti-var la participació, es realitza-ran diferents sorteigs: amb un mínim de 15 tapes segells dife-rents es pren part en el sorteig de lots de productes Maystar Cosmética, packs d’ampolles de Cervesa Estraperlo, sortides amb catamarà amb CatAven-ture i visites guiades al far i

marxandatge ofert per Turis-me. L’organització compta amb una pàgina web específica per informar i comentar i valorar les millors tapes dtapestorre-dembarra.cat on s’hi trobarà tota la informació relacionada amb el Dtapes Torredembarra. També es podrà prendre part en el concurs Instagram publicant les imatges que facin referència a l’esdeveniment amb l’etiqueta #DtapesTdb2016 per accedir a un dels premis a les tres millors fotografies. La ruta de tapes de 55 establiments inclou bars, restaurants, geladeries i, per primera vegada, pastisseries i cocteleria.

Torredembarra celebra la ruta Dtapes del 13 al 29 de maig

GASTRONOMIA

Es faran diversos sortejos i concursos

RedaccióUn equip dirigit per l’IPHES (Institut Català de Paleoecolo-gia Humana i Evolució Social) desenvolupa, fins al 27 de maig, una campanya d’excavació al Barranc de la Boella, a la Canon-ja, que presenta com a novetat intervencions en etapes més recents de la prehistòria, com l’axelià final i musterià antic, corresponents a les primeres co-munitats de neandertals d’Euro-pa (entre fa 500.000 i 200.000 anys abans del present), a més de continuar en cronologies més antigues del jaciment. Els treballs van començar el passat dia 2.

En aquesta campanya al Bar-

ranc de la Boella hi pren part alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a més d’estudiants de la Universi-tat Oberta de Catalunya (UOC), membres de l’IPHES i del Mu-seo Nacional de Ciencias Natu-rales (MNCN-CSIC). A més, en aquesta ocasió s’ha ofert places a altres alumnes d’universitats espanyoles interessats en for-mar-se en els treballs de camp dedicats a l’arqueologia prehis-tòrica de les primeres ocupaci-ons d’Europa.

L’arqueòleg de l’IPHES Jo-sep Vallverdú, codirector de

la intervenció al Barranc de la Boella juntament amb Pamira Saladié, arqueòloga del mateix centre de recerca, comentava que «aquests dies preparem els

jaciments per poder documen-tar en el futur noves restes que permetran estudis més acurats per a assolir l’excel·lència in-vestigadora sobre les primeres poblacions humanes d’Europa».

A aquesta nova fase dels tre-balls s’hi ha arribat 10 anys des-

prés d’haver avaluat el potencial arqueològic localitzat al Barranc de la Boella. «Els propers anys esperem obtenir més evidènci-es de dos moments cronològics

molt poc coneguts de l’evolució humana a Europa com són les primeres arribades d’humans abans de fa un milió d’anys, i el període temporal de les ocupa-cions humanes que colonitzen Europa fa sobre 500.000 anys», indicava Vallverdú.

Durant aquest mes, «també pretenem trobar restes d’indús-tries lítiques en les capes més recents del Barranc de la Boella, com eines de sílex tallades per les poblacions neandertals de la conca del Francolí. Aquesta cul-tura material, en aquesta zona geogràfica, és ben coneguda en el jaciment de la bòvila Sugra-nyes de Reus. Les que puguin aparèixer al Barranc de la Boe-lla ens permetran comparar-les i, sobretot datar-les, ja que fins ara no s’ha fet», apunta Josep Vallverdú.

L’excavació al Barranc de la Boella compta amb el suport logístic i econòmic de l’Ajun-tament de la Canonja, així com del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A més, forma part del projecte de recerca Evolució paleoambi-ental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona, finançat pel de-partament de Cultura de la Ge-neralitat.

Un equip dirigit per l’IPHES comença a excavar al Barranc de la Boella

LA CANONJA

La intervenció busca indicis d’etapes més recents de la prehistòria, com l’axelià final

Participen alumnes del Màster Erasmus Mundus, de la UOC, de l’IPHES i del MNCN

S’esperen obtenir evidències de les arribades d’humans de fa un milió d’anys

RedaccióPorts de la Generalitat ha fina-litzat les obres d’urbanització de l’entorn de la llotja de peix, l’esplanada del davant del Club Nàutic i la rotonda d’accés del port de l’Ametlla de Mar a la vila. El projecte, amb una inversió de 96.000 euros i un termini d’exe-cució de dos mesos, s’emmarca en el Pla d’inversions 2014-2017 de l’empresa pública. Les obres s’han fet a la zona de ponent, un espai on la pesca i la nàutica

conviuen amb un dels principals accessos del port al municipi. L’actuació ha permès canviar el paviment a l’entorn de la llotja i l’esplanada del davant de l’edifi-ci del Club Nàutic, per a millorar la funcionalitat dels sectors pes-quer i nàutic i potenciar l’encaix entre la façana portuària i el teixit urbà. En els treballs s’han utilitzat diferents tipus de pa-viments apropiats a cada àrea. Les obres s’han executat sense interferir en l’activitat pesquera. L’actuació ha permès canviar el paviment a l’entorn de la llotja.

cedida

Finalitza la urbanització de l’entorn de la llotja a l’Ametlla

COSTA

Una quarantena d’artistes de Cambrils exposen les seves obres a la Sala Àgora

Una quarantena de persones mostren el seu talent en l’ex-posició Artistes de Cambrils a la Sala Àgora des del passat divendres. La mostra, conso-lidada ja dins la programació cultural de la ciutat, s’allargarà fins el 15 de juny d’aquest ma-teix any. El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils, Lluís Abella, va inaugurar, di-vendres a la tarda aquesta ex-posició, Artistes de Cambrils, una mostra on hi participen els artistes de qualsevol disci-plina, empadronats al muni-cipi. L’exposició té una llarga trajectòria i s’ha consolidat dins el panorama cultural de la ciutat costanera, amb un èxit creixent que es reflecteix tant en el nombre d’artistes partici-pants com en l’augment i l’in-terès dels visitants. L’objectiu, segons l’Ajuntament de Cam-brils, és impulsar les manifes-tacions artístiques més prope-res, facilitar l’espai on poder difondre-les i mostrar la vivesa de la creació, les idees i l’art en general a Cambrils. La mostra, pretén ser una plataforma per projectar l’obra dels artistes locals que, en aquest municipi, són molts. En aquesta edició hi participaran una quarantena d’artistes. D’aquesta manera es mantenen les xifres de par-ticipació molt similars a les de l’any passat. Aquesta mostra es podrà visitar a la Sala Àgora de l’Ajuntament fins el pro-per 15 de juny. Els artistes van participar divendres a la inau-guració i es van realitzar una fotografia de familia.

2 diarimés 09/05/2016 16a NIT EMPRESARIAL DE LA CEPTA

RedaccióLa nit del divendres va tenir lloc la Nit Empresarial 2016 de la CEPTA, al Teatre Auditori de Sa·lou. La setzena edició d’aquest esdeveniment organitzat per la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona va con·sistir en dos grans blocs. En el primer es van fer els reconeixe·ments als premiats, així com la benvinguda per part de l’alcalde de Salou, Pere Granados, i el pre·sident de la CEPTA, Josep Antoni Belmonte.

Pere Granados, va fer espe·cial menció als guardonats de Salou, així com la clara voluntat que tenen amb els emprenedors i empresaris que són els que crean riquesa i llocs de treball al municipi. L’alcalde va desta·car que: «El municipi de Salou sempre ha demostrat i demos·trarà una clara voluntat de col·laboració i de compromís amb els emprenedors, els empresaris i els professionals, perquè ésjust que reconeguem també que el seu treball i les seves iniciatives han contribuït en benefici de la societat, impulsant l’economia,

creant riquesa i creant llocs de treball; tot construint un marc de desenvolupament i de progrés col·lectiu.»

Josep Antoni Belmonte per la seva banda, va explicar la ne·cessitat de buscar solucions per tal que el territori no segueixi perdent oportunitats, però que segueix sent líder en el sector

turístic. També va dir que el pro·blema de l’atur segueix sent real i que «no acabem de remuntar el vol». Per acabar, va reivindicar el BCN World, i la necessitat de tenir un territori líder deixant de banda els temes polítics.

A continuació es van fer els reconeixements de les associaci·ons i gremis a les seves empreses associades, es van lliurar els di·plomes a la fidelitat destinats a gremis, associacions i empreses membres de CEPTA basats en un criteri d’antiguitat de més de

15 anys i els guardons CEPTA, que van ser a les categories de: gestió de residus, promoció d’ac·tivitat empresarial, economia col·laborativa, economia social, responsabilitat social, creació d’ocupació, empresa familiar, emprenedoria, innovació i noves tecnologies, internacionalitza·ció, trajectòria empresarial, i em·

presa destacada. Les quatre empreses locals que

han rebut la distinció de l’ajun·tament van ser el Restaurant Castillo de Javier, el Grup Viajes Olympia, l’Estanc i l’Hotel Blau·mar com a empreses destacades en les respectives categories.

El guardó d’or enguany ha estat per Xavier Blasi Gacho per la seva gestió durant 20 anys al negoci familiar que avui compta amb quatre empreses: Ha de·senvolupat la seva trajectòria professional dins el negoci fami·

liar de la família Blasi, del que es Gerent des de l’any 1996. El grup d’empreses Blasi, compta avui en dia amb quatre empreses: Camping Resort Sanguli Salou (1972), Servicios Turísticos Sa·lauris 2008 (1992), Cambrils Park Resort (1996) i Complex Esportiu Futbol Salou (2012); amb els que acumula nombrosos reconeixe·ments en l’àmbit Europeu per la seva tasca dins el sector del Tu·risme.

Blasi, en el seu discurs d’agraï·ment, va posar de relleu els grans riscos que corren els emprene·dors i empresaris al tirar enda·vant un projecte ja que, afirmava: «Paguem amb el nostre patrimo·ni» i feia la pregunta, en relació al BCN World, «a què esperem?».

L’acte oficial el va tancar el President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el qual, davant la demanda repe·tida, no va poder ni va voler elu·dir·la dient que «jo també vull el BCN World» i va continuar dient que agraïa molt la paciència i la confiança i va afirmar que «avui encara no puc dir que el tenim, però el tindrem». Va remarcar

la necessitat de canviar la cul·tura de l’administració pública a l’hora d’agilitzar les gestions burocràtiques i va afirmar que «aquest govern que presideixo té un compromís amb el teixit em·presarial».

Sobre el Centre Recreatiu i Tu·rístic, Puigdemont va assegurar·que «la solució és molt madura». Va posar en valor la feina que s’ha fet des del Govern i el fet que «s’ha treballat amb la voluntat d’arribar a acords, perquè reco·neixem que és una oportunitat». Per això va avisar: «Si ho tenim madur, si sabem que és un bon projecte de país i que hi ha dis·posició d’inversors a tirar·ho en·davant, no ens hem d’entretenir més i que la maduresa es tradu·eixi en un acord sòlid definitiu». També va assegurar que Catalu·nya «necessita» projectes com aquest, perquè «generen llocs de treball i riquesa». El cap de Go·vern també es va referir a un altre des grans projectes del territori, els Jocs Mediterranis Tarragona 2017, amb els quals va refermar el seu compromís. «Som socis a gust d’aquest projecte, perquè

ens el creiem, perquè és molt bo per Tarragona i per Catalunya; aquí no valen dubtes», va sen·tenciar.

Lideratges sòlids en temps líquids

El segon bloc de la Nit Empre·sarial, va servir per a establir un moment de reflexió sobre el lideratge i com millorar el terri·tori. Albert Pàmies i Xavier Plana van presentar les conclusions del treball Lideratges sòlids en temps líquids. Es va dur a terme per en·càrrec de CEPTA i desprès de di·verses taules de debat que s’han realitzat amb empresaris de Tar·ragona, el resultat és 100 per cent obert i el repte «és veure si som capaços de crear espais compar·tits, de crear territori i sinèrgies».

Per finalitzar l’acte, la convi·dada, la popular Sor Lucía Ca·ram, que, tot i que no és experta en economia ni en estructures empresarials, va posar de relleu la gran importància del lideratge, de l’actitud, el compromís i de la necessitat d’emprendre pro·jectes amb «tendresa, bondat i amor».

Xavier Blasi, Guardó d’Honor, va reclamar celeritat amb el projecte de BCN World

L’ESDEVENIMENT

La Nit Empresarial 2016 fa evident la reivindicació del territori del BCN WorldEl President de la Generalitat, Carles Puigdemont, no va poder eludir la demanda dels empresaris

Tots els guardonats i empreses que van aconseguir reconeixements, amb les autoritats, de la Nit Empresarial CEPTA 2016.

El president de la CEPTA va reclamar solucions a la pèrdua d’oportunitats del territori

309/05/2016 diarimés16a NIT EMPRESARIAL DE LA CEPTAOLÍVIA MOLET

OLÍVIA MOLET

GUARDÓ D’HONOR CEPTA:XAVIER BLASI GACHOVa néixer a Reus l’any 1958. Va cursar els seus estudis d’econò-miques i es van llicenciar en Tu-risme a Barcelona.

Ha desenvolupat la seva trajec-tòria professional dins el negoci familiar de la família Blasi, del que es Gerent des de l’any 1996. El grup d’empreses Blasi, compta avui en dia amb quatre empreses:

Camping Resort Sanguli Salou (1972), Servicios Turísticos Sa-lauris 2008 (1992), Cambrils Park Resort (1996) i Complex Esportiu Futbol Salou (2012); amb els que acumula nombrosos reconeixe-ments en l’àmbit Europeu per la seva tasca dins el sector del Tu-risme.

GUARDÓ GESTIÓ DE RESIDUS:MONESTIR DE POBLETEl monestir de Poblet, a través del programa COSMOS POBLET, està implantant la seva funció en tres grans àrees, reconversió ecològi-ca, servei social i gestió cultural amb una important actuació im-pulsant el turisme a la comarca.

El programa COSMOS POBLET està duent a terme una important reconversió ecològica del com-plex del monestir a través de la gestió de residus, la reutilització i gestió de la despesa d’aigua, la implementació de l’energia so-lar a la major part del monestir, incloent la zona pròpiament de clausura, com les parts d’ús pú-blic com són l’Hostatgeria exter-na i el Palau Nou de l’Abat, seu de l’arxiu Tarradellas, Cardona-Sogorb, etc.

GUARDÓ A LA PROMOCIÓ D’ACTIVITAT EMPRESARIAL:ASSOCIACIÓ PRIORAT ENO-TURISMEL’Associació Priorat Enoturis-me, entitat 100% privada, neix a l’abril de 2013. Ho fa amb la vo-luntat de crear sinèrgies amb tots els establiments de la comarca i comarques veïnes amb la finali-tat de promocionar i potenciar l’oferta turística del Priorat.

Entre d’altres objectius, la iniciativa busca aglutinar tota l’oferta turística de la comarca sota la marca Priorat Enoturis-me, aprofitant la tendència crei-xent d’aquest tipus de turisme i el potencial del Priorat en aquest terreny.

GUARDÓ A L’ECONOMIA COL·LABORATIVA:CONCAROMISConcaromis és empresa de petita dimensió en la que hi col·laboren un total de 42 petits productors d’arreu de les comarques cen-trals, meridionals i de ponent de Catalunya per promoure el con-reu i la comercialització del safrà ecològic.

La producció segueix pro-cessos molt artesanals, buscant sempre la primera qualitat del

producte final, i a part de safrà l’empresa produeix diverses es-pècies de plantes aromàtiques en cultiu ecològic certificat per CCPAE i per organismes de la UE.

GUARDÓ A L’ECONOMIA SOCIAL:FUNDACIÓ SANTA TERESA DEL VENDRELLLa Fundació Santa Teresa del Vendrell és una entitat compro-mesa amb les persones i amb el territori, que intenta aconseguir la felicitat de les persones que te-nen més dificultats i de les seves famílies, creant ocupació i oferint tot tipus de serveis que promo-uen la millora de la seva qualitat de vida.

El 2015, entre altres coses: ha creat 39 llocs de treball di-rectes i 40 indirectes; ha iniciat importants inversions en nous equipaments a Calafell; ha posat en funcionament 3 noves llars-residències; ha format i donat su-port a més de 350 persones, dels quals 152 han aconseguit un lloc de treball; ha millorat els boscos del Montmell i ofert atenció a més de 80 gossos abandonats. També ha ofert un àpat diari a més de 70 persones sense recursos del Baix Penedès.

GUARDÓ A LA RESPONSABILITAT SOCIAL:FUNDACIÓN RANDSTADFundació Randstad treballa cada dia per a la integració sociolabo-ral de col·lectius en risc de ex-clusió social, amb l’objectiu de capacitar-los i ajudar-los en la recerca de treball normalitzat i reconegut.

També realitza una important activitat de sensibilització social tan a l’empresa com a la societat en general. A través de la nostra candidatura volem fer un reco-neixement públic a totes les per-sones en exclusió social. El premi estarà dedicat a totes aquestes persones.

GUARDÓ A LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ:IND. QUÍMICAS DEL ÓXIDO DE ETILENO, S.A. IQOXE és una companyia petro-química, dedicada a la producció d’Òxid d’Etilè, glicols i derivats de l’òxid d’etilè, ubicada al Polí-gon Petroquímic de Tarragona. Actualment, IQOXE és l’únic productor d’Òxid Etilè d’Espanya, amb una capacitat instal·lada de 140.000 tones anuals.

GUARDÓ A L’EMPRESA FAMILIAR:PASTISSERIA ANDREU (Antiga Casa ADROGUERET)La pastisseria Andreu és la cin-quena generació des de 1841 de pares a fills a la mateixa pastis-seria.

GUARDÓ A L’EMPRENEDORIA:GRUP AG PLANNINGEmpresa d’organització d’esdeve-

niments, gestió d’espais singulars i serveis de càtering per a empre-ses i particulars. Creixement a la província de Tarragona amb el projecte del nou espai singular del grup, a Casa Joan Miret de Tarragona.

GUARDÓ A LA INNOVACIÓ / NOVES TECNOLOGIES:PETITS ENGINYERSPetits Enginyers, és una empre-sa de joves emprenedors que es dediquen a crear i realitzar acti-vitats de ciència i tecnologia per a escoles, instituts i entitats. Fan que petits i grans experimentin a partir de la pràctica de manipu-lació i que aprenguin divertint-se mentre resolen reptes i proble-mes adquirint d’aquesta manera coneixements d’àmbit tecnològic que els serviran per aplicar en el món real.

GUARDÓ A LA INTERNACIONALITZACIÓ:BUFET MIRALBELL GUERINMiralbell Guerin es un despatx professional català amb oficines a Catalunya (Barcelona, Tarrago-na i Tordera), a San Sebastián , a Casablanca i Tunísia. La divisió de Consulting internacional, a través del seus equips de Barce-lona, Tarragona, Marroc i Tu-nísia, assessora a Grans Grups Multinacionals magrebins i els posa en contacte amb empreses del nostre territori per crear em-preses mixtes, aliances, i acords de transferiment de tecnologia i comercialització.

GUARDÓ A LA TRAJECTÒRIA EMPRESARIAL:SCASCA es una companyia líder mundial en productes d’higiene i forestals. El Grup desenvolupa i fabrica articles sostenibles per la cura personal, paper, i productes forestals. Comercialitza els seus productes a uns 100 països, sota el paraigües de marques líder ben posicionades a nivell mundial, com TENA i Tork, i regional com Libero, Libresse, Lotus, Nosotras, Saba, Tempo, Vinda y Zewa.

Al ser el major propietari de bosc, a títol privat, d’Europa, SCA dona una gran importància a la gestió sostenible dels recursos forestals.

GUARDÓ A L’EMPRESA DESTACADA:VOPAK TERQUIMSATerquimsa és un Joint Venture propietat de dos de les principals companyies logístiques a nivell nacional i global: COMPAÑÍA LOGÍSTICA DE HIDROCARBU-ROS, C.L.H. (50%), líder en distri-bució i emmagatzemen de com-bustibles a España i Royal Vopak (50%), holandesa, líder en em-magatzemen de granels líquids amb una xarxa de 85 terminals i més de 30 milions de m3 de capa-citat en tot el món.

Els guardons

Josep Antoni Belmonte, president de la CEPTA i Carles Puigdemont, president de la Generalitat durant els seus discursos a la Nit Empresarial

4 diarimés 09/05/2016

L’ESTUDI PARTICIPATIU

Tarragona, un espai de lideratges compartits

Olívia MOlet

16a NIT EMPRESARIAL DE LA CEPTA

Lourdes MeroñoA la Nit Empresarial 2016, Albert Pàmies i Xavier Plana van pre-sentar les conclusions de l’estudi encarregat per CEPTA Lideratges sòlids en temps líquids. Liderant el territori.

Durant mesos han estat treba-llant en diferents taules de debat amb empresaris per tal de millo-rar les estratègies de negoci en conjunt amb el territori.

Després d’aquests mesos, la primera pregunta que havien de contestar era si «Tarragona era líder o no» i la resposta va ser que «si hi ha molts líders i molt lideratge a Tarragona».

LideratgesAbans de mostrar les conclusi-ons, van explicar una sèrie de pautes que són importants per tal de veure com es pot millorar.La primera va ser mostrar les di-ferències entre el «lideratge per-sonalitzat», que és aquell que es caracteritza en un individu que construeix el seu negoci partint de les seves habilitats i el projecte és la seva persona, i els «liderat-ges compartits» on la veritable importància recau en el projecte i els objectius i no en la persona.La segona va ser explicar les dife-rències entre els «territoris frag-mentats» o el «territori integrat». En el primer cas es tracta d’una pèrdua d’energia ja que els inte-ressos individuals prevalen so-

bre el conjunt, mentre que en el segon, la veritable importància és «fer pinya per no fer llenya», com seria el cas del BCN World.La conclusió d’aquests primers punts és que s’ha passat del lide-ratge personalista a uns liderat-ges compartits, i d’uns territorisfragmentats a un territori inte-grat. «Es necessita connectivitat, només així serem capaços de ti-

rar endavant els reptes».

La Metodologia CanvasL’objecte de l’estudi ha estat in-tentar associar un territori amb un model de negoci i per fer-ho, van utilitzar la metodologia Can-vas i han intentat crear un mo-del de territori dividit en quatre blocs: –Els recursos que és tot allò que es posa a disposició del

territori.–Els beneficiaris que són totes aquelles persones amb les que es treballa al territori i totes aque-lles que s’hi vulguin sumar, tant interns com externs..–La proposta de valor que és allò que marca la diferència.–I la sostenibilitat, és a dir que ha de ser sostenible i perdurable en el temps.

Les conclusionsDesprés d’utilitzar aquesta me-todologia i tenir molt clar que és el que es busca, les conclusions han estat les següents:–Inventariar i posar en valor tots els recursos que es tenen al ter-ritori.–Fomentar una bona coordina-ció entre la iniciativa pública i privada.

–Estimular un sentiment d’iden-titat col·lectiva i d’orgull de per-tinença.–Posar al centre del debat a les persones del territori, que són les persones que hi viuen.–Potenciar l’excel·lència indivi-dual com a base de l’organitzabi-litat i col·lectiva.–Exigir i forçar l’execució de les inversions estratègiques ja com-promeses.–Generar capacitat de retenció i atracció de talent qualificat.–Incentivar la responsabilitat social i el compromís amb el ter-ritori.–Crear i potenciar aliances com a motor del creixement col·lectiu.–I finalment, aprendre a accep-tar l’èxit dels altres com a part del propi.

Un cop obtingudes les con-clusions, la pregunta és «Com es continua?» i la resposta és que «el present treballa pel futur». El repte és veure si són capaços de crear espais compartits, de crear territori i sinergies. La proposta és totalment oberta i CEPTA no vol liderar-ho, sinó que el que desitja, és que qualsevol empre-nedor, empresari o empresa es sumi, ja que «no hi sobra ningú i hi fa falta tothom».

L’estudi que va ser presentat a la Nit Empresarial 2016 revela que es necessari inventariar i posar en valor tots els recursos que es tenen al territori

Les taules rodones realitzades dins l‘estudi s’han dut a terme a les localitats de Tarragona, Reus i Salou.

Una imatge de la presentaió de l‘estudi durant la celebració de la Nit Empresarial 2016, a Salou.

CeDiDa

A Tarragona cal estimular el sentiment d’identitat col·lectiva

509/05/2016 diarimés16a NIT EMPRESARIAL DE LA CEPTA

RedaccióEn aquesta edició s’han repartit tretze Guardons a l’Excel·lència:-Guardó d’Homor Cepta: per a la persona, empresa o entitat que hagi destacat per la seva apor-tació en valors personals, es-forç cap a aconseguir objectius, exemple pels altres, desenvolu-pament econòmic i del territori.-Guardó empresa destacada 2015: pels resultats obtinguts preferentment durant l’any 2015 per un projecte o activitat em-presarial liderada per una per-sona o equip de persones, una societat mercantil, una família, o un grup d’empreses.-Guardó a l’empresa familiar: per la feina feta a favor de la conti-nuïtat o al desenvolupament de l’empresa familiar, per part dels seus propietaris, donant impor-tància a la unitat de gestió fami-liar i al relleu generacional.

-Guardó a la responsabilitat soci-al: per les empreses i entitats que busquen conciliar el seu creixe-ment i competitivitat, integrant al mateix temps el compromís amb el desenvolupament social.-Guardó a la internacionalitza-ció: per la internacionalització de l’activitat de l’empresa en els diferents vessants de nova im-plantació, expansió o consolida-ció en els mercats exteriors de l’Estat espanyol.-Guardó a la innovació/les noves tecnologies: per l’esforç innova-dor en nous productes, serveis, en la formació, en el procés de producció, en la gestió, en l’apli-cació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació a productes i serveis, que hagi im-pulsat la competitivitat de l’em-presa ja constituïda o que s’hagi constituït durant el 2015.-Guardó a l’emprenedoria: als

emprenedors/es que durant el 2015 hagin posat en pràctica efectivament un projecte em-presarial que destaqui per la seva originalitat en la detecció i cobertura de noves necessitats i oportunitats de negoci.-Guardó a la creació d’ocupació:per a la creació de llocs de tre-ball durant el 2015 en el territori amb motiu de la instal·lació de l’empresa a la província de Tar-ragona.-Guardó a la trajectòria empresa-rial: pels resultats econòmics i/o socials obtinguts en l’evolució de l’activitat de l’empresa en els últims 10 anys o més, en vessants com l’expansió, la consolida-ció, la inversió, la diversificació,

l’aprofitament de les oportuni-tats i la gestió eficaç dels riscos.-Guardó a l’economia social:per les empreses privades o mix-tes que hagin implantat o tinguin implantats el 2015 programes d’actuació en base a l’interès

col·lectiu dels seus integrants, ja sigui de caràcter econòmic i/o social.

També hi ha hagut tres premis més: el Guardó a l’economia col-laborativa, el Guardó a la pro-moció de l’activitat empresarial

i el Guardó a la gestió de residus per l’empresa o grup d’empreses que hagi realitzat projectes de millora de la gestió dels residus propis o aliens en els àmbits de la reducció, la reutilització i el re-ciclatge de residus de l’empresa.

Guardons a l’excel·lència Empresa

Guardó d’Honor CEPTA SR. XAVIER BLASI

Guardó a l’Empresa Destacada 2015 VOPAK TERQUIMSA

Guardó a la Millor Trajectòria Empresarial SCA

Guardó a la Internacionalització BUFFET MIRALBELL GUERIN

Guardó a la Creació d’Ocupació INDUTRIES QUÍMIQUES DE L’OXID D’ETILÈ

Guardó a a l’Empresa Familiar PASTISSERIA ANDREU

Guardó a l’Emprenedoria AG PLANNING

Guardó a la Innovació / Noves Tecnologies PETITS ENGINYERS

Guardó a la Gestió de Residus MONESTIR DE POBLET

Guardó a la Innovació / Noves Tecnologies PETITS ENGINYERS

Guardó a la Responsabilitat Social FUNDACIÓN RANSTAD

Guardó a l’Economia Social FUNDACIÓ SANTA TERESA DEL VENDRELL

Guardó a l’Economia Col·laborativa CONCAROMIS

Guardó a la Promoció d’Activitat Empresarial ASSOCIACIÓ PRIORAT ENOTURISME

RECONEIXEMENT

La CEPTA ha arribat a la 16a edició amb expectatives i optimismeEn la 16 edició s’han repartit un total de tretze guardons que valoren els diferents aspectes positius que han demostrat les empreses

cedida

Reconeixements a Empreses

Fabroker Correduria d’Assegurances, S.A Miguel Millán, S.L

Gabinet Ceres, S.L. Multicines Calafell, S.L.

Leisure Parks, S.A. Esinsa, S.L

Casado & López Consulting, S.L. Vahusari Advocats, S.C.P

Maria Mercedes Duart Penas Luvirr, S.A

Reconeixements Associacions

ASSOCIACIÓ PROPOSANT EMPRESA

Ass. d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre Bodegas y Destilerías Lehmann, S.A

Ass. Arts Gràfiques de Tarragona Dopigraf, CB

Ass. Dones Empresaries Òptim Serveis Integrals, S.L

Gremi de la Construcció del Tarragonès Ramón Mata i Fills, S.L

Reconeixements de l’Ajuntament de Salou

RECONEIXEMENT PERSONA/ EMPRESA

Empresa destacada en el sector de la restauració RESTAURANTE CASTILLO DE JAVIER

Per la seva trajectòria PROMOCIONES BLAUMAR, S.A

Per la seva trajectòria d’empresa familiar L’ESTANC

Per la seva trajectòria en el sector turístic OLYMPIA MEDITERRANIO, S.A

El col·lectiu de guardonats de l’any passat.

6 diarimés 09/05/2016 16a NIT EMPRESARIAL DE LA CEPTA

Redacció—Enguany, el lideratge repe-teix com a lema de la Nit Em-presarial… —Sí, des de l’organització de La Nit creiem que aquest és un tema prou important per a mantenir el lema durant dues edicions, ja que creiem que el lideratge és un dels valors que més s’ha d’im-pulsar en un territori tan ple de reptes i oportunitats com són les comarques de Tarragona. Per aquest motiu repetim, perquè pensem que encara queda molt per reivindicar i que cal fer-ho de manera coordinada entre tots els agents que tenen un pes especí-fic en el conjunt de les nostres comarques. —Quina és la resposta em-presarial que la CEPTA rep en l’organització d’una trobada d’aquestes característiques?—Des de CEPTA elaborem amb molta cura un esdeveniment de grans proporcions com és la Nit Empresarial. En cada edició in-tentem que es tractin els temes d’actualitat que poden interessar a les empreses del conjunt de la província. Creiem que un acte d’aquestes característiques ha de ser, en definitiva, un reconeixe-ment a la seva tasca. Però també volem crear un marc de debat que tingui una component lúdi-ca, per aquest motiu, intentem que La Nit Empresarial tingui un vessant més distès, sense oblidar una visió crítica de la situació i d’anàlisi que les circumstàncies actuals fan més necessària que mai. —Any rere any, aquesta cita té més importància en el món empresarial amb la presència de personalitats destacades, com el president de la Genera-litat. A què es deu aquesta no-torietat?—La nostra tasca és encarregar-nos que, en cada edició, la Nit Empresarial sigui un encontre que aplegui a diverses persona-litats destacades. La voluntat és doble. D’una banda, reafirmar la notorietat d’una trobada que pren el pols de l’actualitat em-presarial i, de l’altra, que la Nit Empresarial sigui una autèntica reunió on es puguin reivindicar alguns dels aspectes pendents del territori, motiu pel qual cre-iem que és important l’assistèn-cia de personalitats que puguin recollir les inquietuds i metes d’una província rica, diversa, plena d’oportunitats i reptes com és la nostra. —Enguany l’acte es duu a ter-

me al Teatre Auditori de Salou (TAS), quin ha estat el motiu de l’elecció d’aquest espai?—El nostre objectiu és que la Nit Empresarial sigui diversa com ho és el territori on se circumscriu, motiu pel qual intentem que es dugui a terme en diversos punts estratègics que van canviant en successives edicions. Enguany, com ja va succeir l’any passat, aquest acte es duu a terme amb la coorganització de l’Ajunta-ment de Salou, motiu pel qual vam pensar que aquest és un espai que compleix amb totes les condicions per acollir un acte que vol escoltar al territori. —Enguany es tornaran a guar-donar a les empreses de les comarques de Tarragona en

diverses categories. Quin és l’estat de salut dels Guardons CEPTA? —Enguany, i com en cada edició, aquests guardons volen posar en relleu la tasca destacada de les empreses de les nostres co-marques en diverses categories, ja que creiem que és necessari reconèixer la seva tasca. Aquest 2016 s’han presentat més de cin-quanta empreses a les diferents categories, el que suposa un bon estat de salut dels premis, que cada any intenten adaptar-se a les noves realitats que sorgeixen dels canvis econòmics i social. En tot cas, des de l’organització som de l’opinió que és important premiar a aquells candidats que aposten pel futur, que innoven

que cerquen nous camins per ti-rar endavant, ja que són un dels motors bàsics de creixement de les nostres comarques. — Per la CEPTA és complicat escollir guardons destacats com el Guardó d’Honor o la Millor Empresa. Què es té en compte per tal de triar-la entre les candidatures?—Fer aquesta elecció és cada any un exercici complicat, ja que no hi ha un únic candidat per-què són moltes les empreses i organitzacions de les nostres co-marques que cada dia treballen per seguir endavant. En tot cas, els resultats econòmics són un dels elements importants a tenir en compte a l’hora de valorar el premi, però també hi ha altres

aspectes essencials que s’han de posar de manifest a l’hora d’atorgar un guardó, com són la capacitat de ser un motor econò-mic per al conjunt de la societat, la capacitat d’implicar-se amb el territori o la seva trajectòria en el temps, per exemple. —Enguany la Nit Empresarial 2016 repeteix el seu lema res-pecte a l’edició de l’any passat i tornarà a centrar-se en un aspecte clau com és el lideratge del territori. A què es deu el fet que es mantingui el leitmotiv de la passada edició?—Avui dia, el lideratge és més important que mai i pensem que aquest és un valor cabdal que no s’ha de perdre de vista en mo-ments complicats com els actu-als. Les comarques de Tarragona corren el perill de quedar enrere, de perdre oportunitats úniques i de veure com els trens passen de llarg si no hi ha un lideratge clar, contundent i sense complexos. Hem de ser capaços de defensar aquelles inversions pendents

-com l’A-27 o el Corredor Me-diterrani- i també d’apostar fort per aquelles oportunitats que tenen la capacitat de potenciar totes les oportunitats que oferei-xen les nostres comarques. —Correm el perill de quedar enrere si no hi ha un lideratge clar? —Aquest és un moment molt delicat. Tot i que sembla que la crisi econòmica ha quedat enre-re, els resultats com els resultats econòmics de les comarques de Tarragona triguen a ser cla-rament positius i hi ha el perill que la mida del nostre teixit em-presarial disminueixi. Ara és el moment de treballar coordina-dament, de recuperar el lideratge que ens permeti guiar-nos de manera coordinada per reclamar les inversions pendents i totes aquestes actuacions que poden ser bàsiques i estratègiques pel futur de la província. —Amb aquesta intenció s’han organitzat les Jornades Comar-cals que s’estan duent a terme aquestes setmanes i que recu-llen les aportacions dels em-presaris del territori? —Efectivament. Estem orga-nitzant unes trobades comar-cals que segueixen l’esperit de la Nit Empresarial, ja que volen fer lideratge apostant per les fortaleses del territori i buscant solucions a possibles debilitats i també escoltar les opinions i comentaris dels empresaris del territori per marcar vies exe-cutables de treball que ajudin a progressar a les empreses locals. Un cop s’hagin dut a terme totes les taules de treball a les diferents comarques de la província, s’ela-borarà un quadre de propostes per al territori que serveixin per millorar l’activitat empresarial i que puguin ser traslladades als responsables de l’Administració.—Per acabar, quins són els objectius de CEPTA per aquest 2016? —A curt termini, que la Nit Em-presarial 2016 tingui la mateixa bona acollida que les edicions precedents. A mig i llarg termini, que actuacions com les Jornades Comarcals i la resta d’actuacions que coordinem com a confede-ració empresarial de les comar-ques de Tarragona serveixin per crear una estructura de lideratge potent al territori que perme-ti aportar l’aire que les nostres empreses necessiten per tirar endavant. Estem en una època de reptes i és necessari treballar més que mai.

Aquests guardons volen posar de relleu la tasca destacada de les empreses de les nostres comarques

El lideratge és més important que mai i pensem que aquest és un valor cabdal que no s’ha de perdre de vista

«Cal un lideratge clar i contundent per no perdre oportunitats úniques»

CEDIDA

Josep Antoni BelmontePresident de la CEPTA

«Cada any, la CEPTA treballa perquè la Nit Empresarial aplegui personalitats destacades de les esferes empresarial i política» diu Belmonte

Josep Antoni Belmonte, a la Plaça del Rei de Tarragona.

Des de la CEPTA estem organitzant unes trobades comarcals que segueixen l’esperit de la Nit Empresarial

709/05/2016 diarimés16a NIT EMPRESARIAL DE LA CEPTACEDIDA

RedaccióCEPTA està impulsant una sèrie de jornades amb el mateix ob-jectiu que el que motiva la Nit Empresarial, l’objectiu de reivin-dicar les fortaleses del territori, buscar solucions a possibles de-bilitats, escoltar les opinions i co-mentaris dels empresaris del ter-ritori i marcar vies executables de treball per a fer progressar les empreses locals.

Entre els objectius que es promouen en aquestes jornades es vol buscar vies executables per fer progressar les empreses i a les persones amb objectius a aconseguir mitjançant un pla de treball senzill i pràctic.

Els objectius a curt termini que vol aconseguir la CEPTA és millorar el PIB per càpita de la comarca, arrelar la població al territori potenciant el sentiment de pertinença i les empreses, i millorar les capacitats internes

del territori per projectar-lo més i millor cap al futur.

Les taules de treball s’organit-zen amb la intenció de millorar algunes de les dades socioeco-nòmiques de cada comarca: PIB, taxa d’atur, capacitats internes i el sentiment de pertinença al territori.

Aquest projecte que ja està en marxa persegueix també ela-borar un quadre de propostes per al territori que serveixin per millorar l’activitat empresarial i que puguin ser traslladades als responsables de l’Administració. Les taules de treball són presen-cials però també compten amb una altra taula on-line, que des-prés s’inclouran en l’apartat de conclusions de cada jornada.

Les taules de treball estan formades majoritàriament per empresaris i directius convocats que tenen la voluntat de treballar de manera conjunta pel territori

i el progrès econòmic i social. Les taules que, fins al moment, han tingut lloc en aquest 2016 han estat diverses. Per exemple, una de les sessions va tenir lloc a Montblanc, en la que es va cen-trar en el dèficit d’infraestruc-tures i la gestió de recursos hu-mans La falta d’infraestructures de comunicació i la necessitat d’impulsar projectes pendents, com l’autovia A-27 i la connexió ferroviària amb l’ample europeu, van centrar el debat entre em-presaris de la Conca de Barberà i els representants de CEPTA i la Universitat Rovira i Virgili (URV).

També més de 35 empreses de la zona del Baix Penedès es van aplegar també a les instal·lacions de l’Escola Municipal del Música Pau Casals del Vendrell, en un acte que va tenir com a princi-pal objectiu cercar noves vies de competitivitat i desenvolupa-ment a partir de les aportacions

de les empreses del territori, els agents que, en definitiva, conei-xen millor les seves debilitats i oportunitats.

Així mateix, s’han celebrat jornades amb un elevat èxit de

participació al Tarragonès i al Baix Camp en la mateixa línia que les anteriors i es preveu rea-litzar noves trobades fins al mes de juny d’aquest any en diferents punts del territori. Les empre-

ses que vulguin participar en les taules que es portaran a terme a diferents comarques de la pro-víncia poden formalitzar la seva inscripció a l’adreça de correu comarcals2016@cepta.es.

COMARQUES

CEPTA impulsa unes jornades per recollir les inquietuds del territoriEs tracta d’una iniciativa creada amb el mateix objectiu que la Nit Empresarial: reivindicar les fortaleses del territori i buscar sinèrgies

Majoritàriament, estan formades per empresaris i directius que volen treballar pel territori

Les taules de treball s’organitzen per millorar aspectes socioeconòmicsde la comarca

Una de les jornades que va tenir lloc a Conca de Barberà.

Les empreses que vulguin participar en les taules poden contactar amb la CEPTA

8 diarimés 09/05/2016 16a NIT EMPRESARIAL DE LA CEPTA

RedaccióL’Ajuntament de Salou ha es-devingut anfitrió per segon any consecutiu en la Nit Empresarial de la CEPTA. En l’edició d’en-guany, la Nit transcorrerà al Tea-tre Auditori de Salou que ha aco-llit als convidats i premiats. Salou ha captat també el protagonisme en realitzar el reconeixement a diferents empreses i/o persones del municipi.

En aquesta ocasió, el guardó a l’Empresa destacada en el sec-tor de la restauració recau sobre el Restaurant Castillo de Javier, una empresa de llarga tradició al municipi de Salou que va ser inaugurat el 22 d’agost de 1989. L’estil de cuina és basca-navarra però sense oblidar la tradició gastronòmica catalana. El res-taurant homenatja, amb el seu nom, al mític castell construït entre els segles X i XI com a for-talesa de vigilància a la frontera entre Navarra i Aragó. La seva cuina, inspirada en la tradició Navarra, barreja verdures, carn, peix i marisc basats en producte de primeríssima qualitat.

Una altra de les empreses que ha rebut el Guardó per la seva

Trajectòria en el Sector Turístic és el Grup Viajes Olympia, una empresa especialitzada en turis-me receptiu, present a Salou des de l’any 1983 i amb delegacions a tota España. Aquesta empre-sa ofereix els serveis necessaris en els destins vacacionals més importants. Tenen una experi-ència àmplia de més de 40 anys i compten amb hotels en propie-

tat i participacions en diferents i importants companyies hotele-res de primer nivell amb presèn-cia en totes les costes espanyo-les. Com a empresa, destaquen «el carisme com a eina fona-mental, el tracte i assessorament personalitzat i èsser generadors de confiaça cap als nostres cli-ents i proveïdors». Entre els ser-veis que ofereixen: contractació

hotelera, trasllats amb les com-panyies de transport que més s’adapten a les necessitats dels clients, organitzen rutes guíadas personalitzades, excursions, or-ganització de tots els serveis en destinació adaptats en tots els casos, desenvolupament de pro-grames específics per a incen-tius i grups, reserves i entrades, assistència en aeroport… Per la

seva banda, el reconeixement a la seva llarga Trajectòria recau a l’empresa Promocions Blaumar amb més de 15 anys, aplicant cri-teris de sostenibilitat ambiental i implicació dels clients i treba-lladors en la protecció del medi ambient. Situat al Passeig Jaume I, disposa de diversos certificats internacionals de gestió ambi-ental com el EMAS e ISO 14001.

Està prevista una futura gran re-forma de l’hotel que inclou una diagnosi ambiental.

És una empresa que atorga una gran importància al Medi Ambi-ent i per aquest motiu aplica un ampli ventall de mesures per la gestió de residus: tallers pels infants: activitats d’animació in-fantil encaminades a la educació i sensibilització ambiental dels nens; punt verd de reciclatge: informació a les habitacions dels clients sobre el punt de recolli-da de l’oli o el regal d’un cendre ecològic per evitar embrutar la platja o la piscina, entre d’altres. Amb la implantació d’aquestes accions l’hotel ha difós, només durant l’any 2015, els seu missat-ge de protecció al medi ambient a prop de 4.000 clients i treba-lladors. L’Ajuntament de Salou també va atorgar un guardó per la trajectòria d’empresa familiar a L’Estanc, ubicada Salou des de 1965, sent actualment la segona generació familiar qui lidera l’ empresa. En aquesta etapa, l’em-presa ha optat per diversificar-se en altres àmbits de negoci, com ara el sector immobiliari i de co-merç.

ORGANITZADORS

L’Ajuntament de Salou reconeix la trajectòria de quatre empreses del municipiEl restaurant Castillo de Javier, Promocions Blaumar, el negoci familiar L’ estanc i Olympia Mediterráneo són les empreses que han rebut els guardons

OLÍVIA MOLET

Imatge de la façana de l’Ajuntament de Salou.

A l’esquerra, una imatge de l’hotell Blaumar de 4 Estrelles. A la dreta, un detall del restaurant Castillo de Javier de Salou.

CEDIDES

909/05/2016 diarimés16a NIT EMPRESARIAL DE LA CEPTA

Cristina GarciaEl passat divendres, un nom propi va rebre el Guardó d’Ho-nor CEPTA, Xavier Blasi Basch, director de dos càmpings refe-rents des de fa molts anys a la Costa Daurada, el Cambrils Park i el Sangulí Salou, espais que es caracteritzen per la seva capaci-tat d’innovació i la qualitat en els serveis que ofereixen, esdevenint una empresa referent en el terri-tori. Es caracterizen per un servei especialitza en turisme familiar en època estival i en turisme es-portiu la resta de l’any. Xavier Blasi lidera unes empreses com-promeses amb el Medi Ambient i l’eficiència energètica en l’exer-cici diari de les seves activitats—Què significa a nivell per-sonal rebre un reconeixement com aquest? El vol dedicar a algú en particular? És un gran honor. Un reconeixe-ment com aquest a la feina que faig, m’estimula per continuar en aquesta tasca empresarial i seguir endavant amb nous pro-jectes. M’agradaria dedicar-lo als meus pares, que malauradament ja no hi són, i a la meva família.—Què diferencia el seu model turístic, a través del Cambrils Park i el Sangulí Salou, de la competència?L’especialització. Fa ja més de 20 anys que vam decidir especialit-zar-nos en el turisme familiar, durant tots aquests anys hem anat creant un producte pensat i dedicat pels nens, amb instal-lacions i serveis que cobreixen totes les seves necessitats. I ara també, des de fa 4 anys, l’especi-alització en turisme esportiu fora del periode de vacances escolars.Per altra banda, també ens di-ferencia la diversitat d’allotja-ments, piscines, bars, serveis i instal·lacions de tot tipus. Hem creat un entorn temàtic que agrada a clients amb gustos molt diversos, i els permet viure expe-riències diferents.Per últim podríem dir que hem fet una aposta decidida per la qualitat en tots els àmbits, des dels materials i serveis, fins la pròpia manera de gestionar-los i l’atenció final al nostre client.—Quines són les actuals difi-cultats que es troben per poder seguir creixent i innovant? Sens dubte, uns tràmits admi-nistratius feixucs, que fa etern el procés des del moment que tens una idea fins que aconsegueixes dur-la a terme. Hi ha excessiva burocràcia, intervenen masses administracions.

—Quines oportunitats de fu-tur tenen per davant a la Costa Daurada? Amb el que tenim avui sobre la taula, la consolidació com a des-tinació d’oci a nivell mundial i durant tot l’any, amb la implan-tació definitiva del Ferrari Land i, òbviament, el projecte Barcelona World. —Quina és la principal dife-rència entre el model que va crear el seu pare i el que Vostè lidera actualment? O no hi ha cap diferència significativa? Els objectius jo crec que han es-tat comuns i els hem mantingut durant la seva etapa i en la que estem vivint ara. El que possi-blement ha canviat és la manera de dirigir els projectes. A l’època

del meu pare es seguia un model molt més autoritari, i ara, ens hem adaptat als nous temps, tre-ballem amb un model molt més transversal, en el que es busca el consens dels equips i la seva participació a l’hora de prendre decisions.—Quin paper juga la responsa-bilitat social i el medi ambient en el seu model de negoci. Al-gun exemple? Em costa entendre que avui una empresa treballi al marge dels problemes mediambientals. Per nosaltres és prioritari desenvo-lupar processos de treball soste-nibles. Hem de ser partícips de la cura del nostre entorn, sinó la gent deixarà de venir. Pel que fa a les responsabilitats socials, la

nostra principal aportació és la de crear molts llocs de treball i de perfils molt diferents, però a més, fa anys que col·laborem ac-tivament amb diferents entitats com Càrites, fem les Beques del Campus de Futbol i organitzem anualment el Pedals Non Stop per col·laborar amb la fundació de l’Hospital Sant Joan de Deu. —Si haguèssiu de compartir un missatge per aquelles perso-nes que decideixen emprendre al territori i crear nous negocis, que li dirieu? Que no ho dubtin. Aquest és un territori de grans oportunitats i actualment és el que està millor posicionat a Catalunya pels pro-jectes que ja s’estan desenvolu-pant.

«El que ens diferencia és l’especialització de la nostra oferta en turisme familiar»

CEDIDA

Xavier Blasi GachDirector de Cambrils Park i el Sangulí Salou

«Rebre aquest reconeixement és un gran honor. M’agradaria dedicar-lo als meus pares que malauradament ja no hi són i a la meva família» diu Blasi.

El director del Cambrils Park i el Sangulí Salou, Xavier Blasi Gach.

Hem fet una aposta decidida per la qualitat en tots els àmbits, des dels materials i els serveis fins a l’atenció al client

Ara treballem amb un model molt transversal on es busca el consens dels equips i la seva participació a l’hora de decidir

Perfil

Xavier Blasi Gacho, Director de Cambrils Park i el Camping Sangulí Salou

Xavier Blasi Gacho, va néixer a Reus l’any 1958. Va cursar els seus estudis d’ econòmiques i es va llicenciar en Turisme a Barcelona. Ha desenvolupat la seva trajectòria professional dins el negoci familiar de la família Blasi, del que es Gerent des de l’any 1996.

El grup d’empreses Blasi, compta avui en dia amb 4 negocis: Camping Resort Sanguli Salou (1972), Servicios Turísticos Salau-ris 2008 (1992), Cambrils Park Resort (1996) i Complex Esportiu Futbol Salou (2012); amb els que acumula nombrosos reconei-xements la nivell Europeu per la seva tasca dins el sector del Tu-risme.

A més, Xavier Blasi Gacho destaca per la seva participació en diferents organismes empresarials com:· Exmembre del plenari de la Cambra de Comerç de Tarragona· Exmembre de la FEHT· Membre del Consell d’Administració del Patronat de Turisme

de Salou· Vicepresident de l’Associació de Càmpings de la Costa daurada· Membre de la Junta Directiva de la Federació Catalana de

Càmpings

Aquest és un territori de grans oportunitats i actualment és el que està millor posicionat de Catalunya

10 diarimés 09/05/2016 16a NIT EMPRESARIAL DE LA CEPTA

Concaromis rep el reconeixement per la seva producció ecològica

GUARDÓ A L’ECONOMIA COL·LABORATIVA

Produeixen plantes aromàtiques de manera ecològica i sostenible

RedaccióConcaromis és la companyia que va rebre en el marc dels re-coneixements que la patronal empresarial de la CEPTA realit-za de manera anual, el Guardó a l’Economia Col·laborativa. Es tracta d’una empresa dedicada a produir una diversitat de plan-tes com: alfàbrega, marialluïsa,

tarongina, estragó, sajolida, ro-maní, farigola, sàlvia, orenga, espígol, anet, safrà...El principal objectiu que tenen és treba-llar pel territori amb productes saludables i naturals. Tota la producció és a partir de cultiu sostenible. La seva producció és ecològica. El projecte parteix de la tradició agrícola dels seus

avantpassats, s’edifica a partir de la sostenibilitat, el territori, la història i la transparència i es projecta vers el futur amb pro-ductes de qualitat per la cuina mediterrània més selecta. Estan situats a la Conca de Barberà, que té unes condicions òptimes per a la producció d’aquests cultius. L’empresa està situada a Montblanc.

CEDIDA

RedaccióL’empresa Vopak Terquimisa ha rebut el guardó a l’Empresa Destacada 2015. Es tracta d’una empresa dedicada a la recepció, emmagatzematge i expedició de productes líquids des de fa 40 anys. Disposa d’una ubicació estratègica en les instal·lacions del Port de Tarragona i del Port de Barcelona, un punt de partida en el qual, les empreses quími-ques poden emmagatzemar o distribuir tant les seves matèries primeres per ser utilitzades al

principi de la cadena de produc-ció, com els seus productes per fer-los arribar a qualsevol lloc on es necessitin i així contribuir al desenvolupament i benestar de la societat.

A l’avantguarda en l’emmagat-zematge de productes químics a Espanya, i situats en el pol in-dustrial químic més important del Sud d’Europa, els avala una àmplia experiència que els ha fet mereixedors del Guardó. L’em-presa Vopak Terquimisa remar-quen entre els seus valors «la

constant búsqueda de l’excel·-lència en el servei a través de l’esforç diari per fer les coses bé a la primera. Sempre de manera segura per als empleats, instal-lacions i el mitjà ambient».

Nova terminalCom a novetat, Vopak Terquimsa amplia a 402.419 metres cúbics de capacitat les seves instal-lacions en el Port de Tarragona. El projecte de Bonavista, emmarcat dins del pla estratègic inversor 2012-2016 de Vopak Terquimsa,

és ja una realitat. La nova ter-minal de la companyia logística reforça la seva clara aposta pel Port de Tarragona, com constata la inversió acumulada a Tarrago-na en aquests últims quatre anys, superant els 19 milions d’euros.

La nova terminal permet a Vo-pak Terquimsa guanyar 13.200 metres cúbics en 6 tancs, cinc d’ells de 2.500 metres cúbics i un de 700. El projecte va arrencar en el primer trimestre de 2015 i ha tingut una durada de 10 mesos,

en els quals s’han invertit més de 95.000 hores de treball. Durant la construcció s’han aconseguit becs d’ocupació propers a les cent persones treballant simul-tàniament i s’ha desenvolupat amb plena seguretat.

GUARDÓ A L’EMPRESA DESTACADA 2015

Vopak Terquimisa amplia les seves instal·lacions al Port de TarragonaAquesta nit rebrà el Guardó a l’Empresa Destacada 2015 per la seva trajectòria al Camp de Tarragona on han invertit 19 milions d’euros

CEDIDA

Les instal·lacions de l’empresa Vopak Terquimsa s’amplien a 402.419 metres cúbics.

El Monestir de Poblet, premiat per la gestió sostenible de residus

RedaccióDarrerament, la comunitat de Poblet ha impulsat una sèrie d’actuacions per millorar la seva relació amb l’entorn natural. En aquest sentit, el monestir de Poblet s’uneix a un procés que segueixen altres monestirs cristians que demostren que és possible viure en plena cohe-rència amb l’entorn natural en les condicions més diverses: hi ha nombrosos espais naturals protegits a Europa i a l’Orient mitjà que s’hagin establert en paisatges que havien estat, o encara són gestionats per co-munitats monàstiques, com és el cas de Poblet. A més, s’escau

recordar que els jardins medie-vals monàstics van ser l’origen dels jardins botànics i dels jar-dins farmacèutics a les ciutats europees post-medievals (Mac-Dougall, 1986).

El Monestir de Poblet va ela-borar fa uns anys un pla per viu-re de manera més respectuosa amb la natura. Fruit de la seva gestió és aquest guardó que re-coneix la seva voluntat i resul-tats. Organitzen la tria selectiva de residus, minimitzar els re-sidus no orgànics i compostar la fracció orgànica, i intenten prescindir d’embalatges i em-bolcalls innecessaris. D’aquesta manera, s’aconsegueix reduir

una part quantiosa de la fracció no orgànica, que es recicla de forma selectiva, i es composta tota la fracció orgànica gene-rada al monestir de Poblet, que es destina a adob. També pro-mouen la millora paisatgística

dels terrenys del monestir de Poblet amb el propòsit de pro-tegir efectivament la qualitat del paisatge rural i forestal de l’en-torn del monestir, millorant-ne la integritat ecològica, el silenci i la bellesa.

CEDIDAGUARDÓ DE GESTIÓ DE RESIDUS

També promouen la millora paisatgística

El Monestir de Poblet desenvolupa un pla de gestió de residus.

RedaccióEl Guardó a la Responsabilitat Social vol reconèixer la tasca de les empreses i entitats que busquen conciliar el seu creixe-ment i competitivitat, integrant al mateix temps el compromís amb el desenvolupament so-cial. Enguany, ha recaigut a la Fundació Randstad. Neix en 2004 amb la missió d’aconse-guir la igualtat d’oportunitats en l’ocupació gràcies a la in-tegració laboral de persones en risc d’exclusió social. La seva intervenció consisteix a adaptar les necessitats de les persones, mitjançant itinera-ris d’inserció soci laboral, a les

oportunitats professionals que ofereixen les empreses, amb les quals treballen desenvolupant plans d’integració en la seva plantilla i en projectes de diver-sitat corporativa. Dirigeixen els seus esforços a cinc col·lectius concrets, en risc d’exclusió soci-laboral: a les persones amb capacitats diferents, adones i homes majors de 45 anys, a im-migrants amb dificultats per a la seva inserció laboral, a dones víctimes de violència de gène-re i a famílies monoparentals. L’equip de Fundació Randstad està format per 26 professionals especialitzats en el tractament de col·lectius en risc d’exclusió.

La Fundació Randstad rep el Guardó a la Responsabilitat Social

GUARDÓ A LA RESPONSABILITAT SOCIAL

Reconeix el compromís amb la societat

1109/05/2016 diarimés16a NIT EMPRESARIAL DE LA CEPTA

RedaccióLa Fundació Privada Santa Te-resa és una entitat d’iniciativa social, sense ànim de lucre, que treballa des de fa més 40 anys a la comarca del Baix Penedès.

La seva missió és «aconseguir la felicitat de les persones amb discapacitat i/o trastorn mental i de les seves famílies, millorant la seva autonomia personal i qualitat de vida, amb la parti-cipació activa de cada persona, oferint-los els suports que cadas-cú necessita perquè disposin de les mateixes oportunitats que la resta de ciutadans, i la seva plena integració social i laboral».

Té la seu al Vendrell i instal-lacions també a Calafell i Santa Oliva. La Fundació té diversitat de centres i serveis orientats a la millora de la qualitat de les persones, entre els que podem destacar: centres ocupacionals, centres formatius com l’Escola de Turisme del Baix Penedès, serveis d’integració laboral, ser-veis de suport a la llar, centres de lleure, projectes territorials integrats i el Centre Especial de treball. La Fundació promou la formació i la inserció laboral de les persones amb discapacitat i/o trastorn mental a través de les empreses, oferint el suport que

tant les persones com les em-preses necessiten, i també crea directament ocupació al centre especial de treball, mitjançant diferents tipus de serveis: Serveis de jardineria i treballs forestals, Serveis de neteja i manteniment d’espais, Serveis industrials, Enclavaments laborals, Gestió d’aparcaments, Serveis turístics i de restauració. Moltes empreses del Camp de Tarragona tenen signats convenis i acords estra-tègics de col·laboració amb la Fundació Santa Teresa, que per-meten treballar conjuntament a favor de les persones amb més dificultats del nostre territori.

El seu director general és José Carlos Eiriz, un economista que des de fa 25 anys es dedica a la gestió d’entitats d’economia so-cial. Pensa que la millor manera de contribuir a la societat és po-sar el seu coneixement i cana-litzar els seus esforços al servei de les persones que tenen més dificultats; i que és necessari or-ganitzar-se per posar en comú el coneixement i els recursos del conjunt de la societat, creant si-nergies i col·laboracions que afa-voreixin a totes les parts.— En primer lloc, quina és la valoració que en feu d’haver estat guardonats amb el premi

Economia Social en aquesta edició dels Premis CEPTA?Estem molt agraïts a la CEPTA i al jurat d’aquest premi. A totes les persones de la Fundació Santa Teresa ens fa molta il·lusió.—Quin significat té aquest guardó per la Fundació?És el reconeixement del món empresarial a la important tasca econòmica i social que la Funda-ció porta a terme, des de fa més de 40 anys, a la comarca de l’Alt Camp. Sovint les entitats sense ànim de lucre han estat ben con-siderades des del punt de vista de la seva tasca social, però també és molt important, i cada vegada més reconeguda, la tasca eco-nòmica que entitats d’economia social, com la Fundació Santa Teresa, porten a terme.— Quantes persones treballen en la Fundació?Actualment treballem a la Fun-dació un total de 300 persones, i oferim serveis a més de 850.— Quins són els projectes d’in-

terès econòmic i social que ha posat en marxa la Fundació i que són el motiu pel qual us han donat aquest guardó?A banda de l’activitat ordinària de cada centre i servei, en 2015 la Fundació ha creat 39 llocs de treball directes i 40 indirectes per persones en risc d’exclusió social; ha iniciat importants in-versions en nous equipaments a Calafell; ha posat en funciona-ment 3 noves llars-residències; ha format i donat suport a més de 350 persones, dels quals 152 han aconseguit un lloc de treball.La col·laboració amb la Fundació Ginac i amb la Fundació Onada, ens permeten construir un fu-tur compartit, creant sinergies i avançant en la qualitat assisten-cial i en la viabilitat econòmica dels nostres projectes.— Pels qui no sàpiguen què és

economia social, com es pot explicar per al ciutadà de peu?La Economia Social és una for-ma de fer economia, pensada des de les persones i per les per-sones d’un territori concret, que ofereix solucions i alternatives a col·lectius amb dificultats d’in-serció laboral i/o social. És la part de l’economia que no pertany al sector públic ni a l’àmbit de l’eco-nomia capitalista. Al llarg dels úl-tims 30 anys, les organitzacions no lucratives de l’economia so-cial catalana, han desenvolupat una capacitat productiva viable, estable i creadora d’ocupació, que presta serveis personals en el context de la comunitat on actuen. Es tracta d’entitats que participen en el mercat, però en les que prima l’interès general per sobre del particular, i en les que la presa de decisions es porta

a terme de manera participativa. Dins del concepte Economia So-cial s’agrupen diverses formes jurídiques, entre les quals desta-quen: Associacions, Fundacions, Cooperatives, Societats laborals i Mútues.—Teniu projectes de cara en-guany i que continuïn en aques-ta línia de l’economia social?Sí, molts. Potser destacaria les noves instal·lacions a Calafell on creem un Centre de Dia per per-sones grans i un centre ocupaci-onal per persones amb discapa-citat; una nova llar-residència al Vendrell pensada per persones amb mobilitat reduïda; i nom-brosos projectes adreçats a crear ocupació, que fa molta falta a la nostra comarca. La Fundació Santa Teresa vol continuar sent una organització innovadora i de futur.

«En el 2015, la Fundació ha creat 39 llocs de treball

directe i 40 indirectes»

CEDIDA

Jose Carlos EirizDirector general de la Fundació Privada Santa Teresa

L’entitat ha estat reconeguda amb el premi a l’Economia Social durant la 16a Nit Empresarial de la Cepta

José Carlos Eiriz, Director General de la Fundació Privada Santa Teresa.

Actualment treballem a la Fundació un total de 300 professionals i oferim serveis a més de 850 persones

GUARDÓ MILLOR TRAJECTÒRIA EMPRESARIAL

Un altre dels guardons de la Nit de la Cepta, és el que reconeix la millor trajectòria empresarial en els últims 10 anys o més, en vesssants com l’expansió o la consolidació. Enguany, recaurà en l’empresa SCA, una firma sueca que es dedi-

ca a la producció de productes per a la higiène personal i que compta amb una fàbrica a Valls on ha traslladat tota la producció que fins ara es fabricava a Polònia o Suècia per una cadena de supermercats. Redacció

SCA, reconeguda per la seva trajectòria empresarial

CEDIDA

12 diarimés 09/05/2016 16a NIT EMPRESARIAL DE LA CEPTA

Redacció—Què caracteritza la seva sig-natura a nivell de filosofia i valors?Procurem fer la nostra tasca sota el principi de lleialtat en el tracte amb els nostres competidores, amb els nostres companys, ja que pensem que és indispensable per garantir la transparència, tan ne-cessària en la nostra professió. Perseguim, el màxim rigor en el nostre treball, la justa mesura, perquè les respostes tenen un temps a partir del qual deixen de ser útils.—Quins són aquells punts forts que els agradaria desta-car?Tenim un equilibrat equip, amb grans dots professionals però també personals, per oferir-los a aquells clients que busquen, a més de la millor assistència tèc-nica, un tracte de qualitat humà i de confiança personal. Busquem una visió global i apostem per la internacionalització i intercanvi de béns, serveis i iniciatives em-presarials buscant mercats als nostres clients i aliats, tant per invertir a Espanya com per fer-ho a l’estranger havent establert lla-ços amb múltiples col·laboradors permanents i pertanyent a la xarxa internacional d’advocats, economistes, auditors i assessors fiscals EuropeFides— En quin moment van decidir apostar per la internacionalit-zació i com han desenvolupat l’estratègia?Durant la dura crisi d’aquests anys, hem vist a molts dels nos-tres clients han patit i fins i tot han desaparegut. Vam decidir que havíem de fer alguna cosa i buscar oportunitats per als nos-tres clients. Ens focalitzem en el

Magrib, per la seva proximitat geogràfica i cultural i pel creixe-ment sostingut i estable de les seves economies. Des de fa qua-tre anys tenim oficines pròpies al Marroc i Tunísia.

En paral·lel ens adherim a una xarxa europea i asiàtica de Signatures independents de professionals, de la qual som Vice-Presidents i responsables d’expansió, i a través de la qual hem assessorat en diverses ope-

racions a empreses espanyoles i també estrangeres.— Què ofereixen als seus cli-ents a nivell internacional?Seguint en la línia del que co-mentàvem, oferim:

Al Magrib:Disposem d’un equip propi al Marroc i Tunísia amb oficines a Casablanca (el Marroc) i Sfax (Tunísia). Els nostres serveis es basen en la identificació d’em-

presaris marroquins o de Tunísia que siguin ferms candidats per desenvolupar:-Acords de distribució de pro-ductes.-Empreses Mixtes-Operacions d’inversió.Acompanyem a les empreses en el seu procés d’internacionalit-zació en aquests països.

A EuropeFides (Europa i Àsia):Miralbell Guerin forma part i és

Vice-President de EuropeFides, l’associació europea d’empreses mitjanes de servei legals i audito-res. A través dels nostres equips internacionals, acompanyem als nostres clients en les seves sorti-des a l’exterior.— Quines són les principals di-ficultats que troben en la seva tasca d’internacionalització?Sempre és difícil trobar empre-ses i empresaris amb vocació d’aliança i partenariat, especial-ment a nivell internacional. La nostra tasca principal és la iden-tificació d’aquestes empreses, a Magrib i a Espanya/Europa, i acompanyar-los en l’establiment d’aliances duradores i profitoses per a ambdues parts.— Quines perspectives veuen actualment per a aquelles em-preses que decideixin apostar per realitzar la seva activitat més enllà de les nostres pròpies

fronteres?Per a les empreses que han con-solidat el mercat espanyol amb èxit, la internacionalització no hauria de ser una opció sinó més aviat una obligació per reduir els seus riscos i diversificar les seves opcions, i també, és clar, per incrementar les seves vendes i els seus resultats. L’exporta-ció i la internacionalització són processos lents i complicats que enforteixen a les empreses. Per la nostra experiència, les em-preses espanyoles són, després de la crisi, més productives, més eficients, i per tant més compe-titives als mercats occidentals; però també, i això és una gran notícia, més obertes a aquesta diversificació que comentava i en especial en països en vies de desenvolupament, com els de el Magrib citats, on disposem d’una tecnologia i una marca Eu-ropa molt benvolguda.— Quina recomanació donaria a aquells professionals que l’hi plantegin?Que no improvisin. Que facin una reflexió estratègica analit-zant ben al fet que comprats diri-gir-se, al fet que canals, amb que pressupost de vendes i despeses. I que ho facin de la mà de pro-fessionals experts. S’estalviaran diners i energies.— Què implica per a vostè i el seu equip rebre aquest premi?El reconeixement a una labor molt dura. Avui al Marroc i Tu-nísia assessorem a grans grups familiars, Holdings cotitzats en Borsa i de reconegut prestigi. En aquests països tenim ja una no-torietat i una cartera de clients en augment i fidel. Agraïm ara el reconeixement que se’ns fa a casa nostra.

«La nostra tasca és acompanyar a les empreses en la creació d’aliances»

CEDIDES

Jose Luís Mateu i Lluis MiralbellConsultors Sèniors de l’àrea internacional del Buffet Miralbell Guerin

El Guardó que han rebut reconeneix l’esforç de tot un equip per internacionalitzar l’activitat de les empreses a les quals assessoren

A l’esquerra, Jose Luis Mateu. A la dreta, Lluís Miralbell.

Per la nostra experiència, les empreses després de la crisi són ara més productives i eficients

Recomano que no improvisin, que facin una reflexió estratègica acompanyats de professionals

Aquest guardó reconeix una tasca molt dura que hem realitzat, agraïm aquest premi a casa nostra

1309/05/2016 diarimés16a NIT EMPRESARIAL DE LA CEPTA

Cristina Garcia— Com definiries la vostra em-presa?Som Petits Enginyers, una em-presa de joves emprenedors que ens dediquem a crear i realitzar activitats de ciència i tecnologia per a escoles, instituts i entitats. Fem que petits i grans experi-mentin a partir de la pràctica manipulativa i que aprenguin di-vertint-se mentre resolent reptes i problemes adquirint d’aquesta manera coneixements d’àmbit tecnològic que els hi serviran per aplicar en el món real. Volem que no només treballin el tema-ri, sinó que s’apassionin pel que estan aprenent. Vam ser pioners en oferitat la robòtica com extra-escolar al territori i ara oferim un ampli ventall d’activitats adapta-des a la temàtica o tipologia que interessi treballar (incloent altes capacitats, NEE...): robòtica edu-cativa, impressió 3D, biotecnolo-gia, realitat virtual i augmentada, creació de videojocs i animació per ordinador entre d’altres. A més d’adquirir coneixement, a través de les nostres activitats, els alumnes afronten per si ma-teixos reptes i aprenen a supe-rar obstacles aplicant les seves pròpies idees. Incentivem els

alumnes a aplicar la seva creati-vitat i sumar-la amb la dels seus companys, per tal que aprenguin a treballar en equip. Som un equip jove i dinàmic que tenim la voluntat de despertar la curio-sitat dels alumnes per la ciència i la tecnologia que els envolta. Conduïm a que els alumnes descobreixin per ells mateixos totes les possibilitats que els co-neixements adquirits a classe els ofereixen.— Com va sorgir la idea d’apro-par la ciència i l’enginyeria als infants?Sempre hem sigut dels que ens agrada tocar, jugar, investigar i crear amb eines noves, vam ser pioners amb la impressió 3D al territori per exemple. A més quan érem petits sempre ens havíem de moure a les grans ciutat per tal de poder gaudir d’activitats diferents adaptades a la ciència o la tecnologia com el Cosmo Caixa de Barcelona o el museu de la ciència de Valencià.Vam voler fer arribar aquelles activitats als més joves tal com voldríem haver-les fet nosaltres. Sempre que pensem alguna acti-vitat ens fem la pregunta Qué ens agradaria fer quan erem petits?— Com reaccionen els escolars

davant les vostres propostes?Son els que millor i més ràpid s’adapten al que fem i cada ve-gada ens demanen més. Majo-ritàriament i en ser una cosa di-ferent del que estan acostumats els atrau molt. Fa que no només ells els hi sorprengui les activi-tats sinó que a més moltes vega-des en sorprenguem nosaltres. Com per exemple amb alguns dels dissenys de joguines per impressores 3D que han fets pels més petits o realitzar dissenys de domus romanes per un casc de realitat virtual.—Quina resposta heu trobat de les escoles del territori?Majoritariament molt bona, cu-brim una necessitat existent a les escoles que es la innovació i aplicació de les noves tecnolo-gies a l’aula desde els edats molt tempranes. Fem que explicar conceptes difícils com la física, aprende habilitats noves o tre-ballar en equip sigui més senzill i

divertit. Moltes vegades les esco-les no saben fins a quin punt po-den millorar en aquest aspecte i nosaltres els assessorem, ajudem i guiem. Altres vegades per falta de temps no exprimeixen tot el potencial que tenen i en això també ajudem.—Qui forma actualment el vostre equip?Actualment l’equip està format per una dezena de persones de perfils diversos. Majoritariament enginyers i mestres. Fa tan sols un any erem tres persones i ara mateix estem ampliant l’equip de cara al curs vinent.— Quins son els vostres projec-tes a curt termini?Juntament amb dues empreses del territori format per mestres, psicolegs i pedagogs acabem de presentar els campus d’estiu di-

ferent. Aquest any serà el tercer any que en fem i volem anar un pas més sent la referència en campus tecnològic al territori amb activitats úniques. — Quines previsions de creixe-ment teniu?Durant el pròxim curs volem duplicar el nombre d’escoles i espais a les que estem presents.—Quines oportunitats creieu que hi ha al nostre territori pels joves?Ja sigui com emprenedor o treba-llador el més important es l’eforç i no rendir-te. Creiem que hi ha molta ajuda que permet trobar moltes oportunitats, pero s’ha de saber trobar, en els darrers anys aquesta ha anat en augment i això es bo per tots aquells que vulguin iniciar un projecte.— Què creus que ha de tenir un

jove que vulgui tirar endavant un projecte?Un bon equip darrere, una per-sona sola no crec que sigui capaç de portar un projecte endavant. Es necessita un equip amb di-ferents perfils per tal de poder materialitzar el projecte i portar-lo a bon port. Crec que això i no deixar de formar-te mai i apren-dre com millorar són les dues im-prescindibles.

Els recursos son secundaris ja que amb aquest dos factors crec que sempre es poden aconseguir.—Què suposa per vosaltres aquest premi?Significa un reconeixement a tot l’esforç i les ganes que ha possat l’equip que forma part de Petits Enginyers durant el 2015 i ener-gies renovades per seguir treba-llant en aquest projecte.

«Aquest premi significa un reconeixement a tot l’esforç

que ha posat l’equip»

CEDIDA

Adrián GarcésCofundador Petits Enginyers

L’empresa ha sigut la seleccionada per rebre el Guardó a la Innovació i a les Noves Tecnologies

Adrián Garcés un dels membres fundadors de l’empresa Petits Enginyers

Som un equip jove i dinàmic que tenim la voluntat de despertar la curiositat dels alumnes

RedaccióEl Guardó a la Promoció d’Ac-tivitat Empresarial va dirigit a l’empresa, grup d’empreses o entitat de titularitat pública, privada o mixta, que catalitzi, impulsi, incentivi o promogui la creació, consolidació i promo-ció d’empreses amb l’objectiu d’aconseguir el desenvolupa-ment econòmic i/o social de una localitat o comarca de la pro-víncia. Enguany, aquest premi recau sobre l’Associació Priorat Enoturisme que treballa en el foment dels valors propis de la comarca del Priorat, partint del

foment de l’enoturisme, amb la creació d’una plataforma de promoció i comercialització de productes i experiències enotu-rísitques impulsant el desenvo-lupament turístic de qualitat de la comarca a partir de la creació d’oferta de serveis i d’activitats complementàries lligades a l’en-torn i respectuoses amb el medi.

L’asociació també treballa per la creació de productes enotu-rístics entre tots els membres de l’Associació que permetin conèixer-la des de les vessants enològiques, gastronòmiques, culturals i paisatgístiques.

També busquen, entre d’al-tres aspectes, contribuir i treba-llar en totes aquelles iniciatives

que fomentin la revalorització i conservació dels recursos natu-rals i culturals.

GUARDÓ A LA PROMOCIÓ D’ACTIVITAT EMPRESARIAL

Priorat Enoturisme promou la creació de nous productesBusquen contribuir a aquelles iniciatives que fomentin la revaloritació dels recursos naturals

CEDIDA

Imatge de la verema a terres del Priorat.

16a NIT EMPRESARIAL DE LA CEPTA14 diarimés 09/05/2016

1509/05/2016 diarimés

Cristina Garcia— Com van ser els inicis d’AG Planning?Vam començar una sòcia i jo sen-se res, partint des de zero, sense contactes de cap tipus, exposant com a comercials la nostra idea. Vam començar fent d’enllaç en-tre el client i els proveïdors pero des del primer moment fent una diferenciació entre la nostra oferta de serveis a empreses o bé a particulars, aquesta estratègia l’hem desenvolupat durant tota la nostra trajectòria.— Quins records tens del mo-ment que vau posar en marxa aquest projecte?Va ser dur però mirant enrere ha valgut la pena, mai haguèssim imaginat arribar a on ho hem fet. Vam començar amb un petit local a Torredembarra, poc a poc vam anar creixent, vam tenir el local al carrer Unió i actualment estem a l’espectacular edifici Joan Miret de Tarragona situal a la Rambla Nova. —Quines han estat les difi-cultats i reptes que has hagut d’afrontar des de la vostra cre-ació en 2004?La època en si ja va ser un gran repte perquè poc després de co-mençar amb el projecte va inci-ar-se la crisi. Ens va frenar tot, però encara així hem prosperat. Hem fugit dels tòpics des del co-mençament. Hem creat un pro-jecte molt personal, hem deixat de ser intermediaris per posar més de nosaltres mateixos, a par-tir d’aquí hem creat els nostres propis recursos i les nostres prò-pies línies com la gastronòmica. —Has notat alguna dificultat específica pel fet de ser dona i emprenedora?Sí, ho he notat. El fet de ser dóna i de no tenir una tradició em-presarial familiar no m’ha posat les coses fàcils. A molts llocs ens han ignorat pel fet de no ser coneguts. Ens ha costat molt fer-nos un forat al territori, hem lluitat molt. —Què significa per a tu aquest reconeixement?És un reconeixement a la nostra tasca, ja no només a mi sino a tot el meu equip, sense ells no ho haguès aconseguit. És un reco-neixement com a emprenedora i lluitadora però especialment a tota la gent que tinc al meu cos-tat i que han treballat dur quan ho hem passat malament. —T’agradaria dedicar-li a algú?M’agradaria dedicar-li a la meva família en primer lloc, a les meves filles i al meu marit que

han estat sempre al meu costat. També ho vull dedicar als meus companys, a aquelles que estan sempre al meu costat i em donen un gran suport.—Què li diries a una dona que vulgui començar un camí com a empresaria a les Comarques de Tarragona?Li diria que tingui molta força i il·lsió. És molt important que mantingui sempre la il·lusió i cregui en el que fa. Si creus en el teu projecte, ho pots aconse-guir. A mí, és el que m’ha permès continuar, i si caus, ho acceptes, aprens i et tornes a aixecar, cal continuar sempre endavant.—Com t’imagines la empresa AG Planning d’aquí deu anys?M’agradia que la empresa tin-

guès molta estabilitat i amb projectes tan bonics com els que actualment tenim, amb la gestió d’un espai tan privilegiat com el Castell de Tamarit o la Casa Joan Miret de Tarragona, un espai que volem obrir a la ciutadania. Tam-bé gestionem el Castell Tallat i el Palau de Congressos de Tarrago-na a més d’altres espais.—Quines creus que han estat les claus del vostre èxit?Crec que ha estat no posar-nos límits a l’hora de contentar al client, sempre trobar la manera d’anar més enllà, buscar soluci-ons, és un tret característic de la nostra filosofia d’empresa.—Què ha implicat per a l’em-presa la incorporació de la ges-tió de la Casa Joan Miret situa-

da en ple centre de Tarragona?Ens ha facilitat molt les coses, ara ho tenim tot molt més centralit-

zat. Tenim els serveis de cuina en aquest espai per fer càterings però també les oficines amb el

nostre personal, tot i que també tenim cuina al Catell de Tamarit. Ha estat un pas endavant.

16a NIT EMPRESARIAL DE LA CEPTA

«És un reconeixement com a emprenedora però especialment a la feina del meu equip»

CEDIDA

CEDIDA

Ana IbarsDirectora AG Planning

AG Planning, empresa de serveis que s’encarrega de l’organització integral d’esdeveniments, ha rebut el Guardó a l’Emprenedoria

La directora d’AG Planning, Ana Ibars.

La clau del nostre èxit ha estat no posar-nos límits a l’hora de buscar la satisfacció del client, sempre trobar les solucions adients

M’agradaria dedicar aquest premi a la meva família i als meus companys d’equip, sense ells no ho hauríem aconseguit

Un acte organitzat per l’empresa AG Plannig a la Tarraco Arena.

16 diarimés 09/05/2016 16a NIT EMPRESARIAL DE LA CEPTARECULL FOTOGRÀFIC

Resum gràfic de la 16a Nit Empresarial

RedaccióLa convidada d’honor i ponent a la Nit Empresarial 2016 va ser Sor Lucía Caram, monja domi-nica, teòloga, activista social i promotora de diferents i pro-jectes i fundacions tant a Ar-gentina com a Catalunya. A la seva arribada a Salou va signar el llibre d’honor de la ciutat al consistori.

En sortir, sobre dos quarts de deu a l’escenari, el primer que va dir és «sou uns cracks i uns herois per estar aquí un diven-

dres a aquestes hores, després de tota la feina, per escoltar una monja». Tot i no ser experta en economia ni en estructures em-presarials, va posar en relleu la gran importància del lideratge, de l’actitud, el compromís i de la necessitat d’emprendre pro-jectes amb «tendresa, bondat i amor». Apassionada en el seu discurs, va reivindicar la neces-sitat d’estar «enamorat de les causes i projectes» de «deixar-se la pell en allò que es creu» i de «fer pinya».

L’heroïcitat d’escoltar una monja

NIT EMPRESARIAL 2016

La ponent convidada aquest any va ser Sor Lucía Caram

La mediàtica monja Sor Lucía Caram durant la xerrada a la Nit Empresarial de la CEPTA 2016

OLÍVIA MOLET

Imatges de la jornada: El president de la Generalitat conversant amb l’alcalde de Salou després de signar al llibre d’honor de l’Ajuntament. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer saludant el president Puigdemont. El discurs de Pere Granados. Xavier Blasi acabant de recollir el guardó d’Honor de la CEPTA i dues imatges de l’aperitiu que es va servir entre els convidats i en el qual Granados es va proposar fer bons talls a un pernil

1309/05/2016 diarimésCATALUNYA-ESPANYA-MÓN

ACNUn 21% de les consultes que fan els alumnes a les infermeries dels instituts catalans són sobre salut mental. Així ho va indicar la directora del Pla de Salut Mental, Cristina Molina. De les 11.000 consultes recollides amb el pro-grama Salut i Escola, un 4% es van derivar després a especialis-tes de salut mental. En total, els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Catalunya van atendre 62.634 casos al 2014, el que suposa un 4,4% de la po-blació menor de 18 anys, d’acord amb les dades del Departament de Salut. A més, Molina va avan-çar que Salut i Ensenyament tre-ballen conjuntament en un pro-tocol que es preveu començar a aplicar el curs vinent.

Sobre aquest, va assenyalar que els tres pilars fonamentals són incidir en la formació dels equips docents i mèdics, revisar la detecció precoç i oferir una atenció integrada des de l’àmbit educatiu i sanitari. En qualse-

vol cas, va precisar que es tracta d’una renovació de l’apartat de salut mental dins el programa Salut i Escola. També va afirmar que un grup d’experts està ela-borant una guia específica per orientar el personal d’infermeria als instituts en la detecció precoç de problemes de salut mental en els adolescents, i alhora formar els professors en eines d’educa-ció emocional o d’identificació de senyals d’alarma i factors de risc en aquest àmbit.

La directora del Pla de Salut Mental va exposar que el plan-tejament del programa és donar una «resposta modulada» en funció de cada cas detectat als centres educatius. Les interven-cions poden consistir en reuni-ons amb els CSMIJ per establir «adaptacions» per l’alumne en l’àmbit escolar, o bé crear dins el centre una aula de suport es-pecialitzat per donar un reforç educatiu i sanitari, tal com va de-tallar l’assessora del Pla de Salut Mental i cap de psiquiatria in-

fantil i juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu, Montserrat Dolz.

En alguns casos més greus, Salut i Ensenyament poden traslladar l’alumne a una Uni-

tat d’Escolarització Comparti-da (UEC), que es van posar en marxa al curs 2014-2015 com a experiència pilot. Dolz va expli-car que són casos en què «estar en una aula ordinària» ja no és «adequat». «Aquest alumne passa una temporada o un curs acadèmic en una aula on es tre-balla conjuntament educació i sanitat, amb mestres, psicopeda-

gogs, psicòlegs clínics i, si cal, un psiquiatra», va afegir. La doctora va remarcar que es tracta d’una estada temporal per «sortir del moment de més gravetat» de l’alumne i poder tornar al centre educatiu d’origen.

Al seu torn, Cristina Molina va dir que Salut i Ensenyament estan ultimant «un mapa per veure quins territoris necessiten aquest tipus d’unitats». La direc-tora del Pla de Salut Mental tam-bé va destacar el paper dels 22 hospitals de dia per adolescents a Catalunya i va subratllar que compten amb un docent per ga-rantir que l’alumne mantingui el ritme acadèmic mentre segueix un tractament.

El cas de l’institut Joan FusterEl 27 d’abril del 2015, l’exconse-ller de Salut Boi Ruiz va anunciar que el programa Salut i Escola es sotmetria a revisió en l’àm-bit de la salut mental. Ruiz va fer aquestes declaracions arran del cas que s’havia produït una

setmana abans: un alumne de 13 anys de l’institut Joan Fuster de Barcelona va entrar al centre amb una ballesta, va matar un professor i va ferir quatre per-sones més. Passat poc més d’un any, Salut i Ensenyament volen concretar en un protocol les me-sures de suport als alumnes amb trastorns mentals.

Tanmateix, Molina va asse-gurar que els dos departaments ja treballaven en un pla integral abans que es produís. En la ma-teixa línia, Montserrat Dolz con-sidera que aquest cas va implicar «una reflexió professional i tèc-nica» sobre la detecció i atenció a la salut mental, tot i que «no va fallar el sistema». També va defensar la «mirada encertada» del programa Salut i Escola, per-què suposa «una porta oberta als problemes de salut mental” dins l’àmbit educatiu de Secundària, una etapa en que “costa més» que els adolescents parlin direc-tament amb metges o especialis-tes en un altre entorn.

Un 21% de les consultes que els alumnes fan a les infermeries dels instituts són sobre salut mental

ENSENYAMENT

Preguntes sobre salut mental, de les més usuals en infermeries escolarsSalut i Ensenyament treballen en un protocol de detecció i tractament de problemes mentals als centres

El cas de l’alumne de 13 anys amb una ballesta va fer saltar l’alarma a Salut i Ensenyament

EFEAvui el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) ha publicat una bases de dades dels Papers de Panamà on els usuaris podran consul-tar el nom de més de 200.000 companyies, fundacions i fons que són part de la investigació. En la base de dades hi aparei-xeran els noms de les societats offshore creades pel bufet pana-meny Mossack Fonseca.

Segons l’organització, «es tractarà de la revelació d’infor-mació més gran de la història sobre companyies opaques secretes i la gent que hi ha al darrere».

També apareixeran els noms de les persones implicades i els càrrecs que ocupaven en les so-cietats opaques, per exemple, si eren directors de les companyi-es o accionistes, així com la di-recció postal que la persona in-volucrada o el seu representant van donar al bufet panameny a l’hora de crear la societat.

Aquesta direcció facilitarà la recerca per països i pot cor-respondre tant amb el domicili dels implicats com amb la base de la companyia.

La informació que avui surt a la llum pel grup periodístic, implica a gent de més de 200 països i territoris.

Surten a la llum dades de 200.000 companyies als ‘Papers de Panamà’

ECONOMIA

La informació afecta a més de 200 països

ACNUn jurat popular començarà a jutjar avui a l’Audiència de Barcelona els vuit mossos d’Es-quadra acusats per la mort de l’empresari del Gaixample Juan Andrés Benítez al barri del Ra-val de Barcelona el 6 d’octubre del 2013.

Només l’expulsió de l’acu-sació popular per part del Tri-bunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) permetria que es confirmés l’acord al qual han arribat la fiscalia i l’acusació particular amb les defenses i al qual s’oposa l’Associació Ca-talana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH). La resta de

parts han demanat l’expulsió del procés d’aquesta entitat, però el TSJC té l’última paraula.

Sis policies s’enfronten a pe-nes de fins a 14 anys de presó per homicidi amb dol eventual i un delicte contra la integritat moral o, alternativament, ho-micidi per imprudència greu amb lesions greus, a més d’un delicte contra la integritat mo-ral.

A uns altres dos agents se’ls acusa d’obstrucció a la justícia, per haver netejat la sang de la víctima al carrer i haver permès que una veïna esborrés imatges de l’actuació policial fetes du-rant el moment dels fets.

Comença el judici contra 8 mossos d’Esquadra pel cas del Raval

JUDICIAL

Es demana fins a 14 anys de presó

ACNEl secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, serà proclamat aquest diumenge candidat so-cialista a la presidència del go-vern espanyol després que ahir presentés els avals necessaris i sense haver de celebrar elecci-ons primàries. Segons va infor-mar el PSOE, Sánchez va pre-sentar 36.021 suports a la seva candidatura, molt per sobre del 5% del cens exigible.

En un acte a Extremadura, ahir Sánchez va carregar contra el PP i Podem va acusat Maria-no Rajoy i Pablo Iglesias de con-vertir-se en «parella de fet amb un mateix adversari, el PSOE».

El líder socialista va asse-gurar que el canvi s’ha ajornat dos mesos, però arribarà amb la victòria del PSOE el 26J. «Els espanyols no es mereixen un president mandrós com Rajoy, que és com un rellotge sense corda, per això els socialistes posarem en marxa el govern d’aquest país». En la seva intervenció Pedro Sánchez també va reiterar la ri-valitat existent entre ell i el líder del partit popular: «El que ha quedat clar en aquests quatre mesos és que això va de Pedro o de Rajoy, de canvi o de conti-nuïtat».

Sánchez presenta els avals per ser proclamat candidat del PSOE

POLÍTICA

El líder socialista aporta 36.021 suports

Filipines escull avui nou president i altres càrrecs del govern

Després d’una intensa cam-panya electoral de tres mesos, 54,3 milions de filipins estan cridats avui a les urnes i par-ticipar, així, de les esperades eleccions generals, en les que el polèmic Rodrigo Duterte es perfila com candidat presi-dencial preferit. En els comi-cis, els votants hauran d’elegir el nou president, vicepresi-dent, senadors, congressistes i 18.000 funcionaris provinci-als i locals. EFE

Alerta de fortes pluges i vent en catorze comunitats

Castella i Lleó està en alerta per pluges de 60 litres per m2

i a Extremadura podrien caure 40 litres per m2 , igual que Cas-tilla la Mancha i Madrid. A As-túries i el País Basc s’esperen ràfegues de vent de 90 km per hora, mentre que a Catalunya, Galícia, La Rioja i Cantàbria serien de 80 i a Aragó de 50. Pel que fa a Andalusia es pre-veu un vent de 70 km per hora i 70 litres per m2.. A Canàries es preveu 15 litres m2 . EFE

14 diarimés 09/05/2016 ESPORTS

Vicente M. IzquierdoJean Luc ja és a Tarragona, des-prés de donar un gran ensurt en el transcurs del partit de dissab-te, entre l’Almeria i el Nàstic a l’Estadi de los Juegos Mediterrá-neos. L’extrem, que havia entrat a la segona meitat en substitu-ció de Lobato, va haver d’aban-donar el terreny de joc en rebre un cop al cap que va deixar molt

preocupats els serveis mèdics del Nàstic.

A un quart d’hora de la fina-lització del duel, el marfileny va caure a terra, topant amb el cap a la gespa. Es va aixecar ràpida-ment, però els seus moviments no estaven coordinats i, a més, anava caient sobre la gespa. Al-guna cosa no anava bé. Archille Emaná el va aturar, i li va dema-

nar que es quedés estés a terra. En entrar els serveis mèdics, van decidir que el futbolista marxés a l’hospital, on va passar tota la nit de dissabte.

Ahir, després de ser sotmès a totes les proves pertinents, va ser donat d’alta, i va tornar a Tarragona en taxi, ja que els metges li van aconsellar no vo-lar en 24 hores.

Vicente M. IzquierdoHa estat qüestió d’hores, però el Gimnàstic de Tarragona ha viscut en la zona d’ascens directe

a Primera Divisió.La victòria assolida pels de

Vicente Moreno contra l’Alme-ria aquest dissabte (1-2) va situar el Nàstic en segona posició a la classificació de Segona Divisió. Un privilegi que perdria el Nàstic ahir, ja que l’Alabès va fer la feina i va derrotar el Valladolid (2-1) en l’únic duel disputat ahir al mig-dia a la categoria de plata.

El conjunt tarragoní va ser capaç de fer la feina, vencent un Almeria que s’hi jugava molt en el duel. Si guanyaven, els anda-lusos obrien una escletxa amb la zona de descens que els per-metia mirar el final de tempora-da amb certa tranquil·litat. Tot i això, la seva derrota els deixa a només quatre punts de la zona de descens, ja que el Llagostera va donar la sorpresa i va ser ca-paç de derrotar l’Oviedo (2-0) en un dels duels que es van disputar dissabte.

A falta de només cinc jornades per posar punt final al campio-nat regular de Segona Divisió, el Nàstic dista a dos punts de l’Alabès, i el conjunt tarragoní ha deixat clar que, com a mínim, disputarà la promoció d’ascens, una meta que semblava molt llu-nyana a principis de temporada, quan l’equip va aconseguir tor-nar a la professionalitat.

Resten només cinc jornades per cloure el campionat, i les sensacions a Can Nàstic no po-den ser millors. L’equip arriba en unes condicions físiques enve-

jables, en gran part, gràcies a les rotacions que ha estat capaç de proposar Vicente Moreno al llarg de la temporada. Tots els futbo-listes són importants en aquesta recta final de temporada, igual que també ho han estat al llarg de la campanya, una circums-tància que va remarcar el tècnic en la prèvia contra l’Almeria i

que s’està posant de manifest en aquest tram final de la Lliga.

Jugadors que han tingut menys protagonisme seran ara imprescindibles en una recta fi-nal de temporada en la qual tot-hom resultarà necessari, des del primer a l’últim, des de la porte-ria a la davantera, passant per la defensa i el centre del camp.

FUTBOL

El Nàstic cau de la zona d’ascens directe, però segueix depenent d’ellLa victòria de l’Alabès contra el Valladolid trasllada els de Vicente Moreno a la tercera plaça de la taula classificatòria

L’equip arriba físicament perfecte gràcies a les rotacions de Vicente Moreno

Miguel Palanca també vol ser important fins a finals de temporada.

CRISTINA AGUILAR

Tots i cadascun dels futbolistes resultaran necessaris en el tram final de la temporada

Jean Luc rep l’alta mèdica i ja és a Tarragona, després de l’ensurt

Jean Luc, amb el doctor, moments abans de marxar cap a Tarragona.

CRISTINA AGUILAR

Giner apunta a substitut de Mossa en el lateralArribant a finals de temporada, els futbolistes van acumulant targetes. La que va veure Mossa dissabte a Almeria li suposarà una sanció que l’impedirà jugar aquest diumenge, al Nou Esta-di, contra el Leganés (dotze del migdia). El late-ral valencià va veure la desena cartolina groga en el que va de temporada i, per tant, haurà de presenciar el partit des de la graderia.El conjunt grana no compta amb cap lateral es-querre específic per cobrir la seva baixa, però tot apunta que serà Ferran Giner el seu substi-tut. El valencià va entrar en el descans del duel a l’Estadi de los Juegos Mediterráneos a Almeria en substitució de Mossa, que tenia una targeta groga. Així, sembla que ell serà qui el suplirà a

la titularitat, encara que resta tota la setmana d’entrenaments per acabar de decidir-ho.Giner ja va jugar la passada temporada en di-verses ocasions en aquesta demarcació, amb bones actuacions, tot i que aquesta campanya havia desaparegut de les convocatòries, ja que Vicente Moreno creia oportú que hi havia al-tres futbolistes en millor forma.No seria una bogeria pensar que Daisuke Suzu-ki, un defensor que ja ha demostrat sobrada-ment que pot actuar en qualsevol lloc de la defensa, fos el substitut de Mossa. Tot i això, el japonès és dretà i, en aquest sentit, Giner partiria amb més possibilitats de substituir el sancionat Mossa.

El futbolista va passar la nit de dissabte a l’hospital, a Almeria

CLASSIFICACIÓ

Equip Pts J G E P GF GC

1. Leganés 64 37 17 13 7 53 31

2. Alabès 62 37 17 11 9 40 32

3. GIMNÀSTIC 60 37 15 15 7 51 40

4. Saragossa 59 37 16 11 10 44 34

5. Osasuna 57 37 15 12 10 37 34

6. Oviedo 56 37 15 11 11 47 40

7.Girona 55 37 14 13 10 41 27

8.Còrdova 55 37 16 7 14 51 49

9.Alcorcón 55 37 15 10 12 40 39

10.Elx 55 37 13 16 8 34 34

11.Tenerife 51 37 12 15 10 40 39

12.Mirandés 51 37 13 12 12 53 46

13.Lugo 51 37 12 15 10 41 43

14.Numància 50 37 11 17 9 50 44

15.Valladolid 46 37 11 13 13 42 44

16.Osca 42 37 10 12 15 38 43

17.Mallorca 40 37 9 13 15 33 41

18.Almeria 40 37 8 16 13 37 46

19. Ponferradina 40 37 10 10 17 34 48

20. Llagostera 36 37 10 6 21 37 50

21. Albacete 36 37 9 9 19 36 53

22. Bilbao Ath. 28 37 7 7 23 30 52

RESULTATSJornada37,2aDivisió

Llagostera-Oviedo 2-0Almeria-GIMNÀSTIC 1-2Osasuna-Ponferradina 0-0Lugo-Alcorcón 1-2Tenerife-Elx 1-1Alabès-Valladolid 2-1Albacete-Mallorca 1-0Saragossa-Bilbao Ath. 2-0Leganés-Numància 2-2Mirandés-Osca 1-0Còrdova-Girona 1-0

PRÒXIMAJORNADAMallorca-Tenerife

Valladolid-AlbaceteNumància-Saragossa

Oviedo-MirandésGIMNÀSTIC-Leganés

Elx-GironaOsca-Almeria

Bilbao Ath.-OsasunaPonferradina-LugoLlagostera-Còrdova

Alcorcón-Alabès

LES DADES

1509/05/2016 diarimésESPORTS

Mónica PérezEl gol d’Edgar Her-nández al 86’ de la cita amb l’Olímpic ho va decidir així: hi haurà play-off, el segon de consecu-tiu que afronten els

roig-i-negres i el segon, també, a la història del CF Reus com a as-pirant a ocupar un lloc a la cate-goria de plata. L’atacant de Gavà, que ja havia anotat el gol que do-nava accés als setzens de Copa del Rei contra l’Atlético de Ma-drid, repetia transcendental dia-na certificant la classificació ma-temàtica per la disputa d’una altra promoció d’ascens a Sego-na A. Brindava l’1-0 als Redblacks i als més de 4.000 aficionats que omplien el feu de la capital del Baix Camp en una de les millors entrades de la temporada, empe-sos per la campanya #tothoma-lestadi i recompensats amb una victòria més que valuosa. El pit-xixi roig-i-negre mantenia, a més, l’equip enganxat a la lluita pel li-deratge, ara compartit amb un Vila-real B que compta idèntics 70 punts però viurà el desenllaç de curs amb l’assegurança de vida que suposa el goal average gene-ral a favor. El títol de campions de grup és, de fet, l’única –i no poc important– fita que els homes de Natxo González posaran en joc en la jornada 38, de visita al Cor-nellà de dos dels seus emblemà-tics ex, el capità Sergi Masqué i Ñoño, part i artífex de la victòria amb què els barcelonins arrabas-saven el lideratge al CF Reus arri-bat l’equador de la campanya.

A Reus, ningú no perd de vista l’horitzó inicial, i la classificació per al play-off no rebaixa un pèl l’exigència al pas pel munici-pal de Cornellà. De fet, a la seva gespa es decidirà el veritable ob-jectiu amb què arrencava per als roig-i-negre la 2015-16: una pri-mera plaça que faciliti el salt al futbol professional. Per a acon-

seguir-lo, el conjunt de la capi-tal del Baix Camp està obligat a sumar el premi íntegre i esperar la relliscada del Vila-real B que, si bé no ha deixat el lideratge des que l’estrenés a final de la primera volta, completarà l’any amb menys regularitat de la que voldria.

La lluita pel «segon objectiu»«Hem aconseguit el primer ob-jectiu, que és classificar-nos, i ara buscarem el segon, lluitar pel primer lloc. No depenem de no-saltres sinó del Vila-real B. Que-da una jornada i tot pot passar. Atacarem l’objectiu i veurem si podem aconseguir-lo», explicava Natxo González amb l’1-0 contra l’Olímpic a la butxaca. Sobre la situació del Cornellà –que ja no té opcions de colar-se al play-

off, ni per tant res rellevant a guanyar o perdre en la darrera cita davant el CF Reus–, deia que

«han fet una bona temporada i voldran acabar-la guanyant al primer classificat i aconseguint

una victòria per als seus. No es-perem que sigui fàcil, ningú no ho espera». El tècnic lloava la «bona gestió de les emocions» dels seus, parlava de «futbol de veritat» a l’Estadi, insistia en as-segurar que «el futbol ha estat just» amb la victòria roig-i-negra i agraïa la presència als milers de seguidors per la darrera empenta a l’equip en direcció a la classifi-cació matemàtica.

Multitud d’escenaris possiblesPel que fa a allò que està lligat, aquest segon play-off a Segona A de la història, els escenaris que s’obren al CF Reus dependran de la consecució de la primera pla-ça, de si es manté segon o de si un improbable èxit de l’Hèrcules sumat a una derrota al terreny de joc del cornellà servís als ala-cantins per desbancar-los de la posició que ara ocupen. Al grup primer, el Racing de Ferrol –rival de la temporada anterior– inten-tarà tornar a provar el canvi de categoria com a campió, amb 73 punts i dos per davant de Racing i Tudelano, tercer i quart respec-tivament, a una zona de privilegi que tanca el Logroñés amb 66 punts i a nou del cinquè. Similar és la situació a un grup segon on el Barakaldo ostenta el lideratge amb 79 punts però amb només dos d’avantatge sobre el Madrid Castilla, que és segon i precedeix el Toledo, amb 62 punts i un per damunt d’un Socuéllamos ame-naçat pels 60 del Real Unión Irún. Finalment, al grup quart, l’UCAM Murcia sí que té el pri-mer lloc matemàticament lligat, amb 74 punts i sis per damunt del Real Murcia, que al seu torn manté un de distància amb el Se-villa Atlético i vuit amb un Cadis que és quart i que tanca una zona de play-off de què no sortirà ni entrarà cap equip en la darrera jornada de Lliga. Tot dependrà del resultat a Cornellà, i del dels rivals directes.

Plantilla i afició roig-i-negra es van fondre en la celebració de la classificació per al ‘play-off’.

XAVI GUIX/CF REUS

FUTBOL

Moral per a una segona fita històricaEl CF Reus repetirà ‘play-off’ a Segona A i afronta la jornada 38 amb el repte d’arribar-hi com a campió de grup

Pendents de l’abast de la lesió de Fran Carbia

L’atacant roig-i-negre Fran Carbia, que va saltar dissab-te al terreny de joc de l’Esta-di com a part de l’equip de sortida per enfrontar-se a l’Olímpic i va haver de dei-xar-lo enrere –amb evidents mostres de dolor– encara en ple primer temps per mo-lèsties al turmell de la cama dreta, resta pendent de rea-litzar-se avui les pertinents radiografies per determinar l’abast dels problemes físics que pateix.

Edgar Hernández, quart màxim anotador del grupLa més que valuosa diana de l’1-0 contra l’Olímpic deixa el davanter del CF Reus Edgar Hernández com al quart màxim artiller del grup tercer de la Segona B, amb un total de 12 gols al seu compte particular i una menys que les que atresora el capità roig-i-negre Álex Colorado. Les tres primeres posicions al llistat de pit-xixis les copa precisament el Vila-real B amb Carlitos, Fran Sol i Carlos López.

Desenllaç de curs en horari unificat: diumenge a les 18h

La temporada 2015-16 to-carà a la seva fi, al grup tercer de la Segona Divisió B, aquest diumenge. Ho farà, igual com ja va passar aquest dissabte, en horari unificat, donant lloc a una nova tarda de transistors per acabar de configurar les posicions en una zona de play-off que ja ha quedat tancada. Les cites de la jor-nada 38 tindran lloc el pro-per diumenge a partir de les sis de la tarda.

XAVI GUIX/CF REUS

El davanter Edgar Hernández celebra l’1-0 contra l’Olímpic.

16 diarimés 09/05/2016 ESPORTS

Vicente M. IzquierdoSón moltes les jornades en les quals l’equip no ha aconseguit puntuar. Molts els partits en els

quals els de Martín Posse no han aconseguit l’objectiu. A més, aquest conjunt suma una mala ratxa que el fa estar molt a baix a la taula classificatòria. Tot i això, el CF Pobla de Mafumet ha arri-bat a l’última jornada de Lliga amb opcions reals, tot i que min-ses, d’aconseguir la permanència a la categoria de bronze.

El filial del Gimnàstic de Tar-ragona va caure derrotat, aquest dissabte, 2-0 al camp del líder, el Vila-real B, equip que ho té tot a favor per finalitzar en primera posició quan finalitzi la tempo-rada. Els valencians, líders amb 70 punts, depenen d’ells matei-xos per acabar en aquesta posi-ció privilegiada, la qual els dona-ria dret a pujar a Segona Divisió mitjançant una única promoció.

Els resultats que es van do-nar a la jornada del grup tercer de Segona B han motivat que els pobletans s’hagin encomanat a la darrera jornada lliguera. La derrota contra el Vila-real B po-dria haver significat el descens del filial del Nàstic, però cap dels dos equips que es juguen baixar va fer els deures. L’Olímpic de

Xàtiva va caure derrotat contra el CF Reus (1-0), i l’Olot va perdre, per idèntic resultat, contra l’Hèr-

cules d’Alacant.Aquests resultats han provo-

cat que el filial del Gimnàstic de

Tarragona encara tingui possi-bilitats reals de permanència. Aquest diumenge, a partir de les sis de la tarda, el conjunt pobletà rebrà la visita de l’equip veí. Els lleidatants també hi tenen força en joc, ja que tot i que dissabte van aconseguir la seva classifi-cació matemàtica per disputar el play-off d’ascens, encara poden

disputar les eliminatòries com a tercer. Actualment, el Lleida és quart, i dista a dos punts de l’Hèr-cules, quart. Si la Pobla guanya, haurà d’esperar l’ensopegada de l’Olìmpic, que també diumenge, i a les sis de la tarda, rebrà la visita del Barça B, un equip que no s’hi juga absolutament res aquesta jornada.

Els dos competidors amb la Pobla pel descens van caure derrotats en els seus respectius partits

FUTBOL

Stephane Emaná és la gran esperança de la Pobla.

CRISTINA AGUILAR

La derrota de la Pobla no l’impedeix continuar lluitant per la salvacióUna victòria contra el Lleida Esportiu diumenge donaria moltes opcions de permanència al filial del Nàstic

L’Olímpic va perdre contra el CF Reus i l’Olot, davant de l’Hèrcules, ambdós per 1-0

CLASSIFICACIÓ

Equip Pts J G E P GF GC

1. Vila-real B 70 37 20 10 7 61 31

2. REUS 70 37 20 10 7 51 31

3. Hèrcules 68 37 18 14 5 49 28

4. Lleida 66 37 18 12 7 47 20

5. Cornellà 63 37 18 9 10 46 35

6. Alcoià 60 37 17 9 11 47 34

7. València M. 53 37 15 8 14 44 37

8.Sabadell 52 37 14 10 13 48 40

9.Barcelona B 51 37 14 9 14 40 39

10.At. Balears 50 37 13 11 13 46 46

11.Eldense 50 37 14 8 15 47 62

12.Espanyol B 47 37 12 11 14 49 44

13.Badalona 45 37 10 15 12 31 38

14.At. Llevant 42 37 10 12 15 36 47

15.L’Hospitalet 42 37 11 9 17 31 49

16.Olímpic 39 37 10 9 18 28 46

17. POBLAM. 37 37 7 16 14 32 45

18. Olot 37 37 7 16 14 36 51

19. Llosetense 35 37 9 8 20 26 52

20. Huracán 0 37 5 10 22 17 37

RESULTATSJornada37,2aDivisióB

At. Baleares-Llosetense 0-1At. Llevant-L’Hospitalet 1-1Alcoià-Espanyol B 3-1Vila-real B-POBLAM. 2-0Lleida-Cornellà 2-0REUS-Olímpic 1-0Barcelona B-Eldense 1-0Sabadell-València M. 0-2Hèrcules-Olot 1-0Badalona-Huracán 1-0

PRÒXIMAJORNADAHuracán-Sabadell (0-1)València M.-At. Balears

Eldense-BadalonaOlímpic-Barcelona B

Cornellà-REUSPOBLAM.-Lleida

Espanyol B-Vila-real BL’Hospitalet-Alcoià

Olot-At. LlevantLlosetense-Hèrcules

LES DADES

El Vilaseca signa les taules a casa davant del filial del Lleida Esportiu

El Vilaseca no va poder pas-sar de l’empat, sense gols, da-vant del Lleida Esportiu B, en el duel corresponent a la 31a jornada del campionat lliguer del grup segon de Primera Ca-talana. Els de la Costa Daurada ja tenen assegurada la perma-nència a la categoria, i ahir vo-lien premiar la seva afició amb una victòria que no va acabar arribant. Amb l’empat, el filial del Lleida va acabar d’enter-rar les mínimes opcions de promoció d’ascens que tenia. També ahir va jugar el Catllar, qui va caure golejat contra l’Igualada (0-7). Cal recordar que l’equip del Baix Gaià fa molt de temps que ha baixat de categoria i que ara única-ment s’està centrant a buscar un projecte per poder sortir a competir amb la màxima solvència a Segona Catalana. Dissabte, el Reddis va aconse-guir derrotar el Sant Ildefons, en un partit que va servir per-què els reusencs continuessin sense baixar matemàticament a Segona Catalana. Són set els punts que separen l’equip de Miki Aguza de la zona de salvació, tot i que només res-ten tres partits per posar punt final al campionat. Finalment, el Torredembarra va tornar a caure en el darrer sospir. Ho va fer contra el Terrassa, a camp contrari (2-1), en un duel en el qual els torrencs, com a mí-nim, van merèixer l’empat, tot i que van acabar perdent. Cal recordar que el Torredembar-ra ja està descendit fa algunes jornades Redacció

FUTBOL

El juvenil de la Salle, de Segona Divisió, va acon-seguir, el passat cap de setmana, l’ascens a Pri-mera Divisió. El conjunt que entrena Albert Molné Abadia va assolir el campionat i, com a conseqüència, va poder pujar de categoria. Cal

destacar que aquest equip ha comptat amb el màxim golejador del grup. Oriol Aragonés ha aconseguit marcar 23 gols en 22 partits i, a més, aquest equip, ha aconseguit ser el menys golejat del grup. Redacció

El juvenil de la Salle puja a Primera Divisió

CedIdA

RedaccióEl CD Morell va solucionar l’últim partit fora de casa de la temporada amb una golejada. Els homes de Jesús Mariano An-goy van caure derrotats, 4-0, al camp del Terrassa Olímpica, en un efrontament en el qual els locals van saber sentenciar des del primer moment.

Joan, als dos minuts de joc, va marcar el primer gol pels locals. Angoy no va voler renunciar a l’atrevit sistema de joc que pre-senta el seu equip. D’aquesta manera, el Morell va ser capaç de buscar la porteria contrària, tot i que una diana de Víctor Merchán, en el minut 8, va si-tuar el 2-0 que posava molt coll amunt el fet que els tarragonins

poguessin puntuar a terres bar-celonines.

BoniquetAls 30 minuts de joc, l’exjugador del CF Pobla de Mafumet Xavi Boniquet va marcar el tercer pel

Terrassa, el qual deixava com-pletament sentenciat el partit a falta d’una hora per a la seva conclusió. Cinc minuts abans de finalitzar el duel, el mateix Bo-niquet establia el 4-0 que deixa-

va el partit tancat.A la segona meitat, el Morell,

tot i saber que no tenia res a fer, va intentar buscar la porteria ri-val. Angoy va demanar als seus jugadors que juguessin com ells saben.

La tendresa d’aquests futbo-listes els ha acabat portant a una situació que alguns ja espera-ven, però que ha servit perquè futbolistes que no tenien lloc en aquesta categoria hagin es-tat capaços de demostrar que poden jugar al futbol a un alt nivell.

Ara, només resta acabar la temporada i començar a pensar en un nou curs a Primera Cata-lana, il·liusionant per a jugadors i tècnics.

El Morell d’Angoy cau golejat al camp del Terrassa (4-0)

FUTBOL

Els egarencs van sentenciar el partit a la primera meitat

Xavi Boniquet, exjugador de la Pobla, va marcar els dos gols que van liquidar el Morell

1709/05/2016 diarimésESPORTS

RedaccióEl Reus Deportiu va aconseguir aquest dissabte un empat a tres gols que l’ajuda a seguir molt viu en la lluita per la quarta pla-ça, però que també el frena una mica tenint en compte el compli-cat calendari que té fins a finals de temporada.

Tant Noia com Reus Deportiu van començar el partit amb in-tensitat i sense complexos. Els dos equips ràpidament van in-tentar dominar el partit i buscar la porteria rival sense especular. El primer gol del partit va cau-re de la banda dels locals, obra d’Arnau Xaus al minut 13. Amb el gol, el Noia esperaria més dar-rere, i seria el Reus qui prendria més la iniciativa i disposaria d’ocasions.

Tot i això, el Noia va ser capaç de disposar d’un parell de con-tracops vertiginosos per situar

el 2-0. Tot i això, era el Reus, mitjançant un xut de mitja pista de Joan Salvat, qui aconsegui-ria l’empat al minut 22. Poc li va poder durar l’alegria al Reus, que

veia com en un contracop el Noia es tornaria a avançar al minut 24 mitjançant Aleix Esteller.

Al finalEs comptaven únicament tres minuts de la segona part quan, a causa de la desena falta del qua-dre local, Marín va disposar d’un llançament de falta directa. Tot i no poder anotar, Joan Salvat va ser capaç d’arribar al refús i, de

nou, un inspiradíssim Luis Gil va aconseguir aturar-lo, realitzant una gran intervenció.

Tot i això Marín estaria atent per tornar a rematar dins, ano-tant el segon gol de la nit del Reus Deportiu. El Noia Freixenet va decidir no arronsar-se, i al minut 33, Del Amor va ser capaç d’avançar per tercera vegada als locals. L’alegria va durar, però, ben poc, ja que tres minuts més tard, Ollé va culminar una gran assistència de Coy en un contra-atac dirigit per Marín.

El Reus Deportiu, conscient que necessitava la victòria, va perseguir el gol fins als instants finals, però es va topar una vega-da i una altra contra Luis Gil, que malbarataria fins a tres clares ocasions de Salvat, Marín i Ollé en els últims minuts. Així doncs, s’arribaria al final del partit amb aquest 3 a 3.

El Reus va perseguir el gol fins el final, però va topar amb la muralla dels locals

El Torredembarra Bàsquet club és equip de Segona Catalana

BÀSQUET

Ascendeix després de la victòria de dissabte contra el Vila-seca (64-55)

RedaccióEl Torredembarra Bàsquet Club ja és equip de Segona Catalana, després de l’ascens aconseguit, aquest dissabte, a pista pròpia. Els torrencs havien de guanyar al pavelló Sant Jordi el Club Bàs-quet Vila-seca, i ho va aconse-guir, per nou punts de diferència (64-55).

Els homes de Vicente Núñez, amb aquest triomf, finalitzen primers del grup 6 de Tercera Catalana i, per aquest motiu, as-cendeixen de forma automàtica. Més de 400 persones van omplir el pavelló, conscients que era un dia gran.

En el primer quart ja va que-dar clara la superioritat dels

torrencs, que manaven per onze punts: 22-11. Es van igualar una mica les forces en els segons deu minuts, arribant al descans amb un ajustat 32-26. Ele sis punts de diferència es van mantenir al final del tercer quart (45-39), però els dos equips van arribar a la pròrroga (52-52), on els locals es van imposar clarament. Els jugadors, celebrant l’ascens a la pista, orgullosos del que han aconseguit.

CEDIDA

HOQUEI PATINS

El Reus Deportiu empata a la pista del Noia, però continua quartLa derrota del Moritz Vendrell deixa els roig-i-negres en posicions de Lliga Europea, amb un punt més que el quadre penedesenc

RedaccióEl Moritz CE Vendrell va perdre dissabte una gran oportunitat de col·locar-se quart, després de perdre a la pista del Shum, 4-3. Als vuit minuts es van avançar els vendrellencs, gràci-es a una diana de Creus. López, a dos minuts i mig del descans, va situar l’empat, tot i que abans els locals ja havien fallat un pe-nal. A més, Francesc Gil i David Gelmá van veure durant els primers 45 minuts una targeta blava en un duel marcat per la gran intensitat sobre la pista, ja

que hi havia molt en joc.Gairebé tots els gols van ar-

ribar a la segona meitat. Lluís Ferrer, pel Shum, va anotar el 2-1 en el 27’, i Ferran García, deu minuts després, va ampliar dis-tàncies. No es va quedar de bra-ços plegats el Moritz Vendrell, que va retallar distàncies mit-jançant Sergio Miras, de falta directa, a vuit minuts i mig del final. Amb el 3-2, Ferran García va marcar el quart, quan resta-ven 3 minuts i 20 segons per a la finalització del duel. Al final, derrota per la mínima.

El Vendrell perd una oportunitat d’or

HOQUEI PATINS

Va caure derrotat contra el Shum 4-3

CEDIDA

El Vendrell no va aprofitar una gran oportunitat.

El Calafell Tot L’Any diu adéu a l’OK Lliga tot i plantar cara contra el Lleida a casa (1-1)

El Club Patí Calafell Tot L’Any va dir adéu a l’OK Lliga, i posen punt i seguit a la seva cami-nada per la màxima catego-ria de l’hoquei patins a nivell nacional. Després de moltes temporades a l’elit de l’hoquei patins, el club penedesenc no ha estat capaç d’assolir la per-manència. Ara, el Calafell Tot L’any haurà de confeccionar un projecte per intentar pujar el més aviat possible a l’OK Lli-ga i, d’aquesta manera, poder tornar a jugar contra els més grans de l’elit espanyola. Tot i això, els calafellencs van acon-seguir empatar (1-1) davant de l’ICG Software Lleida, encara que els resultats dels seus ri-vals directes no els van poder afavorir. Jordi Gabarra va ser capaç d’avançar els tarrago-nins als disset minuts de joc, moment en el qual el pavelló va començar a pensar que era possible endarrerir l’inevita-ble. Tot i això, Andreu Tomàs, quan s’havia disputat un mi-nut de la segona meitat, va pujar l’empat al marcador, de penal, un gol fatídic. Aquesta diana envia el Club Patí Cala-fell Tot L’Any a Primera Divi-sió. Redacció

El Torredembarra assoleix un ascens històric a Divisió d’Honor

FUTBOL SALA

Els torrencs derroten el Riba-roja (6-4) en un duel molt igualat

RedaccióEl Club Futbol Sala Torredem-barra va asollir, ahir a la tarda, un històric ascens. El club de la Costa Daurada ha pogut pujar a Divisió d’Honor, una categoria que aquest club mai no havia trepitjat.

I és que aquesta entitat ha anat ascendint temporada rere

temporada des de la seva cre-ació, esdevenint l’orgull de tot un poble. Ahir, els torrencs van aconseguir derrotar, 6-4, el Riba-roja d’Ebre, en un partit molt igualat en el qual el Torre-dembarra, fins i tot, es va veure obligat a remuntar, ja que patia un marcador advers.

El regidor d’Esports del mu-

nicipi torrenc, Raúl García, ma-nifestava a aquest diari la seva satisfacció per la fita assolida. «Per a nosaltres és tot un orgull que un equip com aquest hagi arribat tan amunt, i que pugui portar la nostra bandera», expli-cava, tot afegint que «també es-tem molt contents per l’ascens del Torredembarra Bàsquet». La pista del Sant Jordi, ahir a la tarda, durant la celebració.

CEDIDA

18 diarimés 09/05/2016 ESPORTS

El CT Tarragona passa a la fase final del Campionat d’Espanya

PÀDEL

La prèvia es va desenvolupar a les instal·lacions del TPI

RedaccióL’equip femení del Club Tennis Tarragona es va classificar, ahir per a la fase final del Campionat d’Espanya per equips de Tercera Categoria, disputat a les instal·lacions del Tarragona Pàdel In·door.

Les noies van disputar un gran campionat, i van aconse·

guir passar a la següent fase, igual que ho van fer dos equips més, en la categoria masculina. Aquests van ser el Cercle Saba·dellès 1856 i el Club Tennis La Salut.

Pel que fa als organitzadors, l’equip masculí del Tarragona Pàdel Indoor, es va quedar amb la mel als llavis en caure a la pe·

núltima ronda davant del Cercle Sabadellès, per un ajustat 2·3.

Cla recordar que la fase final del Campionat d’Espanya per Equips de la Tercera categoria se celebrarà a terres valencia·nes, entre el 6 i el 12 de juny, on les jugadores del CT Tarragona intentaran tornar a casa amb el campionat. L’equip femení del CT Tarragona, al complet.

cedida

M.P.La corredora del Tarragona Fon·distes Laura Garciarena va adju·dicar·se ahir, amb un temps de 16’19’’, la 4a Cursa de la Dona de Reus, una edició que arrencava a les onze del matí des de la plaça Llibertat havent assolit ja l’èxit dels prop de 1.100 participants i mantenint el vessant solidari que vincula aquesta prova a la recer·ca científica per la lluita contra el càncer. Ester Casajuana (Borges Trail), que va aturar el crono en 16’34’’, i Isabel Jiménez Sardà, gairebé dos minuts i mig per dar·rere, completaven el podi en se·gon i tercer lloc respectivament. Elena Gassull i Olga Torregrosa (Corresolidaris) van arribar en quarta i cinquena posició a meta en una matinal esportiva que va tenyir el centre de la ciutat del lila que vestien aquest cop les dones implicades en una cursa

alhora saludable i festiva, i que culminava amb el lliurament de premis i trofeus en la mitja dot·zena de categories –júnior, sèni·or, veteranes i màster, i en equips de màxim dues persones, mare i filla o amigues– previstes, ja cap al migdia.

La cita mantenia enguany el circuit urbà de l’edició anterior, només amb una lleugera modi·ficació per concentrar la sortida i l’arribada al mateix punt, amb una llargada de 4,4 quilòmetres i avituallament a meitat del tra·çat. L’objectiu de l’organització passava per superar el llistó de 1.081 participants que s’havia as·solit l’any passat, i que ha quedat enrere aquest 2016 amb exacta·ment 1.096 esportistes d’entre 16 i més de 65 anys a la cursa, una quinzena dels quals eren homes. Més orientada al gaudi i al com·promís per la causa solidària que

no a la competició, i amb Gar·ciarena i Casajuana destacades d’inici de la resta de participants, la 4a Cursa de la Dona de Reus va estar complementada amb acti·vitats d’animació a la plaça i un espai reservat en exclusiva per als més petits –els que no hi acu·dien més plàcidament, empesos als cotxets per les mares corre·dores–, que també van poder dir la seva.

La finalitat solidària Els diners recaptats a la 4a Cursa de la Dona de Reus es destinaran a la FUNCA (Fundació lliga per la investigació i prevenció del càn·cer), Grup de Recerca en Oncolo·gia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, un projecte que vetlla per la millora de la salut de la dona i que a la vegada fomenta la pràctica de l’activitat física en·tre les dones. En total, ahir van

recollir·se 5.272 euros que ser·viran per donar suport a aquesta causa. El regidor d’Esports, Jordi Cervera, ja havia lloat en la prè·via de la prova la triple fita que aconsegueix el municipi a través de la seva celebració: «potenciar la pràctica regular i continuada de l’activitat física, contribuir a la recerca en la lluita contra el càncer, i reivindicar i manifestar el potencial de creixement de la participació de les dones en l’àm·bit esportiu». Tots tres es feien presents en aquesta cada cop més multitudinària cursa.

ATLETISME

Laura Garciarena guanya a Reus una Cursa de la Dona amb 1.100 esportistesEster Casajuana i Isabel Jiménez completen el podi de la quarta edició de la prova, que va recollir ahir prop de 5.300 euros per la lluita contra el càncer

Garciarena, del Tarragona Fondistes, rebuda pel regidor d’Esports Jordi Cervera a la línia de meta.

OLÍVia MOLeT

OLÍVia MOLeT

La cita reusenca pel nucli urbà va batre rècords de participació.

RedaccióEl Campionat de Catalunya de Gimnàstica Rítmica va aplegar ahir, en la disputa de la fase fi·nal a les instal·lacions del Pave·lló Olímpic de Reus, les millors gimnastes d’arreu del territori en edat escolar. La competició contemplava proves individu·als, de duo, trio, quartet i con·

junts en categoria aleví, preben·jamí, benjamí, infantil, júnior i sènior escolar. Tot plegat, en quatre nivells.

En total, prop de 450 gimnas·tes de diferents punts de Catalu·nya prenien part del certamen, organitzat conjuntament per la Federació Catalana de Gimnàs·tica Rítmica i el Club Rítmica La

Salle Reus, i que va comptar amb la participació de les seccions de diferents clubs locals. L’esport al Pavelló Olímpic va allargar·se de nou del matí a vuit del vespre.

Les millors gimnastes catalanes en edat escolar, al Pavelló Olímpic

GIMNÀSTICA RÍTMICA

Més de 450 noies competeixen a Reus en el Campionat de Catalunya

Una de les esportistes en edat escolar, durant una prova individual de la fase final del campionat.

OLÍVia MOLeT

www.diarimes.comMira les imatges a la web

1909/05/2016 diarimésOPINIÓLes cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez.[redaccio@mestarragona.com] Redacció: Alba Nebot, Anna Fortuny, Vicente Izquierdo, Maria Lucea, Mònica Pérez. Especials: Cristina García. Tancament: Mario López. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos.Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll, Silvia Sanjuan i Jordi Font.[publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Monterols, 36, 2n.43201 REUS977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Tarragona té cura de la gent granTRIBUNA

Tarragona, com la resta de ciutats i pobles de la majoria d’estats europeus, està experimen-tant un procés d’envelliment. L’esperança de vida en les dones es situa en 85,41 anys i en els homes en 79,78 anys i planteja nous reptes a las polítiques públiques.

L’Organització Mundial de la Salut i la Carta dels Drets Fonamentals del Parlament Europeu assenyalen com a prioritat el reco-neixement i respecte dels drets de les perso-nes grans a dur una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. Aquest és l’objectiu principal de “Gent Gran Activa” i en aquest sentit treballem des de l’Institut Municipal de Serveis Socials per fer-ho pos-sible.

L’Ajuntament durant aquests darrers anys ha fet una clara aposta per tal que les perso-nes grans de Tarragona continuïn actives i saludables més anys. Amb una programació estable de 10 activitats diferents pensades específicament per aquest grup d’edat, i que compten amb 2.283 places totalment gratuï-tes: gimnàstica de manteniment, pilates, ai-guagim, gimnàstica suau, informàtica, taller de memòria, anglès bàsic, pintura, play-bacs, taller de cant, labors. Les activitats amb més èxit i que tenen més demanda són la gimnàs-tica de manteniment, l’aiguagim i la informà-tica.

Aquesta voluntat per fomentar l’envelli-ment actiu i saludable i tenir cura de la gent gran ha permès triplicar l’oferta, passant de 38 grups i 636 places al 2007 als 137 grups i 2.283 places d’aquest 2016. Durant aquests anys s’ha prioritzat que les persones que demanen fer una activitat amb Gent Gran Activa tinguin l’oportunitat d’accedir a una plaça, sobretot les d’edat més avançada. Tot i que la ciutat compta amb una variada oferta

a nivell municipal (Patronat d’Esports, Cen-tres Cívics, Telecentres, etc.) i també promo-guda des de les associacions que hi ha a les llars municipals, Gent Gran Activa té com objectiu principal abastar el màxim de per-sones grans. Per tal de garantir un veritable envelliment actiu un cop s’accepta una plaça aquesta és per a sempre (mentre es compleixi amb l’assistència o no s’hi renunciï per mo-tius personals), i per tant per donar cabuda a les persones que ho sol·liciten any rere any s’ha anat ampliant el pressupost i les places disponibles. I en aquesta línia seguirem.

Per sol·licitar participar en alguna de les activitats programades només cal estar em-padronat/da a Tarragona, tenir més de sei-xanta anys, ser pensionista o jubilat/da i om-plir el full d’inscripció a l’OMAC (actualment la preinscripció està tancada fins gener). Les places són limitades i gratuïtes per a tota la ciutat, tenint prioritat sempre les persones de més edat.

La Gent Gran activa és un dels grans valors de la nostra ciutat.

AnA SAntoS GorrAiz tinenta d’alcalde de Serveis a la Persona de l’Ajuntament de tarragona

CARTES

Primàries als partits: a dins com a fora...La fonamental importància dels partits polí-tics dins el nostre vigent sistema constitucio-nal prou que es demostra perquè mereixen un tan matiner l’art. 6 de la CE; un abans de sindi-cats i associacions empresarials i dos anteriors al relatiu a les forces armades. S’hi estableix que llur estructura interna i funcionament han de ser democratics. Vaja, als antípodes del cínic sarcasme del podemita Majoral, per a qui l’entrenador decideix l’alineació... Com que la decisió més significativa de tota orga-nització política són els seus candidats a les municipals i les tres legislatives aquell mandat

constitucional sembla evident que vol dir que calen primàries intrapartidàries per elegir-los. Per tal que succeeixi «dins» de cada organitza-ció el que gaudim «fora»: diferents candidats, debats oberts i votacions segons censos de militants al corrent de pagament en el darrer trimestre. El gandul Rajoy diu que els debats són incòmodes, enutjosos i que a les primà-ries sempre guanyen els mateixos. A mi no m’afecten els criteris de Mayoral o el de Rajoy. Si la tardor del 1974 vaig triar l’espai socialista democràtic catalanista és perquè a diferència del PSUC, tan activista i ben organitzat, no ac-ceptàvem el centralisme democràtic, la coop-tació jeràrquica. Per tant segueixo reclamant

primàries per a definir els noms propis de les candidatures del PSC. I ja n’hi ha prou de fitxatges des del primer secretari i de cartetes demanant el vot. Donar la cara i posar la veu. I a cada circumscripció electoral. M’he que-dat amb les ganes d’escoltar un debat entre el constitucionalista Francesc Vallès i l’etern secretari d’organització per a encapçalar la llista per TGN. Què en pensen dels més signi-ficatius 200 puns pactats amb C’s? Què els va fer vibrar dels discursos d’investidura de Pe-dro Sánchez? Estan disposats a educar en els adjectius la impertinent Susana Díaz (igualtat, d’oportunitats; unitat, federalista)?

Fonxo Blanc. Altafulla.

TRIBUNA

Recentment s’han celebrat les I Converses al Camp de Tarragona (CdT), organitzades per la Fundació Privada Mútua Catalana amb l’objectiu de fer una trobada anual amb apor-tacions multidisciplinars en dues línies de treball: posar a debat la realitat del territori en una projecció europea i convidar refe-rents mundials d’una determinada matèria. Amb aquesta primera edició han col·laborat la Facultat d’Economia i Empresa de la URV i el Col·legi d’Economistes de Catalunya. Al inici de les ponències es va voler retre un ho-menatge als promotors de les “Converses de Salou” que van tenir lloc entre 1964 i 1970, en plena dictadura i suposà una iniciativa més per posar les bases de la represa democràtica.

La primera taula rodona tenia el títol Vo-lem ser i exercir com àrea metropolitana . El catedràtic Agustí Segarra es preguntava, és el CdT una àrea metropolitana/AM? Existeix la capacitat de voler exercir com a tal? Els ciu-tadans i les empreses actuem com AM, en canvi les institucions, el statu quo actual no es trenca. Segons el Ministeri de Foment son la segona AM de Catalunya i la número 20

d’Espanya, amb una població de 350.000 ha-bitants i les comarques del Tarragonès, Baix i Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà. Per al catedràtic Josep Oliveras al CdT sols perta-nyen les tres primeres comarques i qüestiona «sabem què som?». Defineix i diferència els conceptes d’aglomeració urbana, conurba-ció, ciutat difosa o AM. Diu que el CdT serà el que vulguin que sigui els seus habitants. Oli-veras emfatitza amb la voluntat de ser AM, però és escèptic ja que el Pla Director Terri-torial de l’Àmbit Central del CdT està aprovat des de 2010 i està obviat. L’economista Joa-quím Margalef ens va recordar que els anys 1978-1979 ja va haver un intent de crear una mancomunitat amb 27 municipis i la realitat es que al territori hi ha tres mercats, el del tre-ball, el de l’habitatge i el del lleure fomentat pel turisme. Tenim dos consorcis, el de l’Ai-gua de l’Ebre i el del Transport Públic. Marga-lef pensa que no hi ha la voluntat per ser AM i afegeix «ho som, però no sé si ho volem ser».

L’economista austríac Christian Felber, au-tor del llibre L’economia del bé comú va fer una conferència amb el títol Un nou model econòmic i empresarial, manifestant que en aquest model el diner no és un fi, sinó un mit-jà i les empreses no tenen que competir entre elles, sinó que cooperar per a aconseguir el màxim bé comú per a tota la societat. El mo-tor principal per a aquest canvi és la ciutada-nia i les eines per a portar-lo a terme són la democràcia i les lleis en les quals es traduei-

xin les decisions d’aquets ciutadans. Segons Felber per revertir i pervertir l’ordre actual, valors i drets universals com la dignitat de les persones, la justícia social, la solidaritat, la democràcia i la sostenibilitat mediambien-tal han de liderar l’economia mundial i rebre ajudes fiscals i privilegis per convertir-se en hegemònics. Per això proposa demanar a les empreses un balanç del bé comú, on les se-ves accions ètiques i al servei de la comunitat serveixin per obtenir crèdits bancaris i pagar menys impostos, la reducció de les jornades laborals per millorar la productivitat i afavo-rir la conciliació familiar, fins a la redistribu-ció salarial per igualar més els sous, passant per la protecció de l’ecologia i les relacions de respecte i benefici mutu amb els clients els proveïdors. El conferenciant va defensar el poder de la sobirania del poble pel damunt dels governants i les lleis. Felber defensa l’empresa privada, però fent el paper de servei públic que té ara l’Estat, vol una empresa que funciona de baix a dalt, com una cooperativa.

Les empreses socials «Som energia», «COOP 57» i «L’Olivera» van exposar els seus projectes vinculats directament amb l’objectiu de donar una dimensió social a la economia, amb iniciatives que passen per cooperativisme i la col·laboració entre orga-nitzacions.

Esperem ja les segones Converses al CdT que vol fomentar segons els seus promo-tors, la Fundació Privada Mútua Catalana, el debat, el diàleg, la confrontació d’idees i ar-guments, els acords i els consensos sobre els gran temes que afecten al nostre territori.

Converses al CdTJoSeP MAriA BuquerAS

Els treballadors d’Adif de la província de Tarragona han convocat una vaga des d’aquest divendres fins a l’agost. Faran vaga durant quatre hores al matí i quatre hores a la tarda els divendres alterns. Són 300 treballadors els que estan convocats a vaga, de les quatre àrees de treball: la venda de bitllets a taquilla, la regulació del trànsit de trens, els serveis logístics i el manteniment de les infraestructures, com les vies o els passos a nivell. El principal motiu de la vaga és l’escassetat de personal a tota la província de Tarragona, però també a la resta d’Espanya. Els treballadors denuncien, especialment, la seva substitució per màquines, quelcom que els mateixos usuaris poden comprovar en qualsevol de les estacions del territori. Tanmateix, la manca de personal ha repercutit, segons asseguren els representants sindicals, en la manca de manteniment de les infraestructures, el que acaba provocant incidents i en el retard en els combois. La millora de la xarxa ferroviària a Tarragona hauria d’anar acompanyada, no no-més de les inversions necessàries i que s’han reclamat reiterada-ment des de les administracions locals, sinó també del personal necessari per garantir un servei de qualitat.

Els treballadors d’Adif reclamen personal per garantir el servei de qualitat

EDITORIAL

+ CONFIDENCIAL

Albert Batet i la mascota de TGNL’alcalde vallenc va publicar el passat 7 de maig a Twitter que «el Cap d’Estat Espanyol presenta mascotes, el futur Cap d’Estat Català es compromet amb porjectes clau pel Territori», referint-se a l’anunci de la visita que farà el monarca espanyol el pròxim 19 de maig per presentar la mascota dels Jocs Mediterranis 2017 i el compromís del president català amb els empresaris de BCN World. Entre les diverses respostes rebudes, li reclamaven que escrivís millor: «A ver si escribes bien y no te pones nervioso cu-ando hablas de tu rey. De paso mejora el asfalto de tu ciudad». Altres usuaris de la xarxa li replicaven en clau de crítica i broma sobre el cas de BCN World: «Mira que sou pesats... Tinc 2 milions de peles en negre per pagar al BCN World. I si vols per a tu tam-bé!» o «que proyecto clave? BCN World? Siguen ustedes vendien-do motos. No se va a hacer». Altres, en canvi, li responien amb clau d’humor sobre la presència del rei a la capital tarragonina: «Que farà que? Presentarse com a mascota? Hahahahahaha».

20 diarimés 09/05/2016 DEFUNCIONS

Jaume Ventura AntónHa mort cristianament a l’edat de 80 anys,

havent rebut els sants sagraments i la benedicció apostòlica

(E.P.R.)Els seus afligits: esposa, germans, nebots i família tota en assabentar

llurs amics i coneguts de la trista notícia, els preguen una oració per la seva ànima i l’assistència a l’acte de missa funeral que tindrà lloc avui dilluns dia 9 a les 15:30 hores, a l’església parroquial de Sant Fructuós,

favor que agraïran de tot cor.

Casa mortuòria: Tanatori Municipal de Tarragona.No es convida particularment.

Notes de condol: www.tanatoritarragona.cat

Tarragona, 9 de maig de 2016

Fernando Jodar Sánchez. Ha mort als 83 anys.

TarragonaSantiago Mosquera Brunet. Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Fructuós.Jaume Ventura Anton. Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 15:30 h. a la parròquia de Sant Fructuós.Ramon Solana Gabas. Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la parròquia de Sant Joan.

ReusFrancisco Giménez Giménez. Ha mort als 65 anys. El seu fune-

ral serà avui a les 9 h. a la parrò-quia de Sant Pere.Manuel Alaminos Guirado. Ha mort a l’edat de 76 anys. El seu funeral se celebrarà avui a les 9h a l’Església de Sant Joan.Joan Fortuny Sarries. Ha mort a l’edat de 90 anys. El seu funeral se celebrarà avui a les 10.30h al Tanatori. Lola Bonillo Bricha. Ha mort a l’edat de 72 anys. El seu funeral se celebrarà avui a les 12h al Ta-natori.

Cambrils Salvador Bonet Salvat. Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia de Sant Pere.

DEFUNCIONS

Mor l’escriptor i filòsof Josep Subirós Puig als 69 anys a Torroella de Montgrí

L’escriptor i filòsof Josep Subirós Puig va morir el dis-sabte als 69 anys a Torroella de Montgrí. Nascut el 1947 a Figueres, Subirós era llicenci-at en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (UB) i durant el franquisme es va involucrar en les Plataformes Anticapitalistes i l’Organitza-ció d’Esquerra Comunista. Al llarg d’una dècada va exercir de professor de filosofia a la UAB, a banda de membre del Col·legi de Filosofia i director de revistes culturals i políti-ques. També va ser coordina-dor de Cultura de l’Ajunta-ment de Barcelona i assessor de l’alcalde Pasqual Maragall. El 1996, Josep Subirós va gua-nyar el Premi Josep Pla de narrativa per la novel·la Cita a Tombuctú.

2109/05/2016 diarimésSERVEISAVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Gregori, Catarina, Casilda i Nicolau.

CINEMA. CartelleraTELEVISIÓ. Programació

06:00 Canal3/2408:00 Elsmatins13:25 EspaiTerra14:00 Telenotíciescomarques14:30 Telenotícies15:43 Cuines15:51 LaRiera16:38 Divendres19:19 ElFaro,cruïlladecamins20:11 Elgrandictat21:00 Telenotícies21:56 Crackòvia22:36 Cites23:33 Cites00:29 Diarisdevampirs01:10 ElFaro,cruïlladecamins02:01 Ritmesal’estudi03:01 Jazzal’estudi04:01 Bluesal’estudi

TV314:06 Elsquadernsdecuinadela

Julie15:00 ElmónsalvatgedeDominic

Monaghan15:46 DolçaFrança16:39 Thalassa16:53 GRBarcelona17:22 Elmóndesdel’aire18:14 Lacuinapopularde

Tailàndia18:39 Elsquadernsdecuinadela

Julie19:32 FutbolCat20:00 EsportClub21:03 Hat-tricktotal22:04 FutbolCat22:31 ChampionsMagazín23:00 Efectivament00:05 324Esports00:27 Efectivament

ESPORT 313:44 ShinChan14:56 BugsBunnyielsseus

amics15:21 Sailormoon16:08 Quèhiha,Scooby-Doo?16:51 Elllibredelaselva17:44 Mic18:11 RaaRaa,ellleóescandalós18:34 Súper419:00 InfoK19:13 Doraemon,elgatcòsmic19:37 Quincrac,l’Angelo!20:05 TomiJerry20:54 BoladeDracCANAL 3321:26 LaRiera22:04 Tria3322:08 ViurealsPirineus23:08 Tria33

CANAL SUPER3

06:00 Noticias24horas06:30 TelediarioMatinal08:30 LosdesayunosdeTVE10:05 LamañanadeLa113:20 Torresenlacocina14:00 Informativoterritorial14:30 CorazónMagazine15:00 Telediario116:00 Informativoterritorial16:15 Eltiempo16:25 Acacias3817:25 Seishermanas18:25 Centromédico19:35 Españadirecto20:30 AquílaTierra21:00 Telediario222:00 ElTiempo22:15 ElMinisteriodelTiempo23:40 LosarchivosdelMinisterio00:10 Cine:Braveheart

TVE106:15 Lasnoticiasdelamañana09:00 Espejopúblico12:20 KarlosArguiñano12:45 Laruletadelasuerte14:00 LosSimpson15:00 Noticias115:45 Deportes116:00 TuTiempo16:30 Amaresparasiempre17:30 ElsecretodePuenteViejo18:45 ¡Ahoracaigo!20:00 ¡Boom!21:00 Noticias221:30 Deportes221:40 Laprevisióndelas921:45 ElHormiguero3.022:40 LaEmbajada00:00 Cine:Solaconunextraño01:30 Cine:Cuandosepierdela

inocencia

ANTENA308:00 TVEEnglish08:30 Documental09:00 Elescarabajoverde09:30 Aquíhaytrabajo10:00 Laaventuradelsaber11:00 Documenta212:00 MañanasdeCine:Fantomas

vuelve13:35 ApuntoconLa214:35 Cuéntamecómopasó15:45 Saberyganar16:25 Grandesdocumentales18:05 Documenta219:00 Tardesdecine:Zapatones20:35 Cocinaapunto20:55 Documenta221:55 Historiadenuestrocine:La

Revoltosa23:35 DocumentosTv00:35 La2Noticias

TV2

07:00 ElZappingDeSurferos08:30 Ciudadesbajotierra09:30 AlertaCobra10:30 AlertaCobra11:25 LasMañanasDeCuatro14:15 NoticiasCuatro14:45 ElTiempo14:55 NoticiasCuatro15:20 DeportesCuatro16:00 Hawai5.018:30 Lasreglasdeljuego19:20 Lasreglasdeljuego20:05 NoticiasCuatro21:00 DeportesCuatro221:20 ElTiempo21:30 Firstdates22:30 Castle‘Backstabber’23:25 Rosewood00:25 Castle01:05 Castle

CUATRO06:00 Minutosmusicales07:15 ¿Quiénviveahí?09:05 Crímenesimperfectos10:15 Lasprimeras48horas12:10 Alrojovivo14:00 LaSextaNoticias14:55 LaSextanoticias15:20 Jugones15:30 LaSextaMeteo15:45 Zapeando17:15 Másvaletarde20:00 LaSextaNoticias20:45 LaSextaMeteo21:00 LaSextaDeportes21:30 ElIntermedio22:30 ElTaquillazo:Loscuatro

fantásticos00:30 Cine:Fin02:00 Crímenesimperfectos02:30 PokerCaribbeanAdventure

LA SEXTA06:30 InformativosTelecinco08:55 Elprogramade

AnaRosa12:45 Mujeresyhombresy

viceversa14:15 Cámbiame15:00 InformativosTelecinco15:35 Deportes15:45 ElTiempo16:00 SálvameLimón17:00 SálvameNaranja20:10 Pasapalabra21:05 InformativosTelecinco21:35 Deportes21:45 ElTiempo22:00 Micasaeslatuya00:15 Supervivientes201601:30 Resurrection02:15 Fusiónsonora

TELECINCO

14:30 Picalletres15:00 Notíciesmigdia15:30 Lasetmanamira’t16:00 Notíciesmigdia16:30 Aventurat17:00 Notíciesmigdia17:30 Picalletres18:00 Notíciesmigdia18:30 Gaudeixlafesta19:00 Notíciesenxarxa19:30 Esportsenxarxa20:00 Notíciesvespre20:30 Cerclecentral21:00 Notíciesvespre21:30 Etiquetanegra22:00 Notíciesvespre22:30 Cerclecentral23:00 Notíciesvespre23:30 Etiquetanegra00:00Notíciesvespre

CANAL REUS TV11:30 Entrefantasmas14:00 Arucitys18:00 Shark18:45 Shark23:00 CSILasVegas23:57 CSILasVegas

PARAmOUNT ChANNEL06:59 Cinexpress07:15 Teletienda10:45 Cinexpress11:13 MataralNani13:29 Notandurodepelar15:24 NCIS:NuevaOrleans16:09 NCIS:NuevaOrleans17:00 Soldadodefortuna18:58 Hondo20:45 LamáscaraII22:30 Scorpion23:15 Scorpion

8TV14:00 Notícies121214:30 La7manaCampde

Tarragona15:00 GaudeixlaFesta15:30 TelódeFons16:00 Notícies1216:30 Reemissió18:00 Notícies1218:30 GaudeixlaFesta19:00 TelódeFons19:30 La7manaCampde

Tarragona20:00 Notícies1220:30 Dorsal1221:30 Pintantelgris322:00 Notícies1222:30 Dorsal1223:30 EstacióDigital(+18)00:00Notícies12

TAC 12

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA 1KungfuPanda3 16:15/matinaldg:12:151Elotroladodelapuerta 18:15-20:30-22:40/golfadvids:00:452Tini:elgrancambiodeVioletta 17:00-19:15-21:45/matinaldg:12:00

/golfadvids:23:453Trumbo:lalistanegra 16:00-22:453Ellibrodelaselva-3D- 18:304Elolivo 16:00-18:00-20:15-22:30/matinaldg:12:005Felizdíadelamadre 16:00-18:15/matinaldg:12:155Eltoro 20:30-22:40/golfadvids:00:456Zootrópolis 16:00/matinaldg:12:006InfiltradosenMiami 18:15-20:30-22:40/golfadvids:00:457Normandelnorte matinaldg:12:157Nacidaparaganar 16:00-20:45-22:457CapitánAmérica:guerracivil-3D- 18:007Elpregón golfadvids:00:458Julieta 16:008Elcazadorylareinadehielo 18:00-20:15/matinaldg:12:008Lanocheenquemimadrematóamipadre 22:30/golfadvids:00:309Mr.Chocolat 16:00/matinaldg:12:009Kiki,elamorsehace 18:15-20:30-22:40/golfadvids:00:4510CapitánAmérica:guerracivil-atmos- 16:00-18:45-21:45/matinaldg:11:55

/golfadvids:00:3011BatmanvsSuperman matinaldg:11:5511Triple9 16:00-18:15-20:30-22:40/golfadvids:00:4512Freeheld:unamorincondicional 16:00-18:15/matinaldg:12:0012ObjetivoLondres 20:30-22:40/golfadvids:00:4513CapitánAmérica:guerracivil 16:30-19:15-22:1514Ellibrodelaselva 17:00-19:0014CapitánAmérica:guerracivil 21:00/golfadvids:23:4515Ellibrodelaselva 16:00-18:10-20:35-22:30/matinaldg:12:00/golfadvids:00:3016Tini:elgrancambiodeVioletta 16:00-18:00-20:2016CapitánAmérica:guerracivil 20:00-22:403Trumbo:lalistanegra-dimartsversióoriginal- 22:457CapitánAmérica:guerracivil-dimartsversióoriginal- 18:00

YELmO PARC CENTRALCapitánAmérica:CivilWar dv:17:30-19:00-20:30-22:00/ds:15:55-17:30-19:00-20:30-22:00-23:30/dg:15:55-17:30-19:00-20:30-22:00

/dlidc:15:55-17:30-19:00-22:00/dt:15:55-19:00-22:00/dj:17:00-19:00-22:00CapitánAmérica:CivilWar(VOSE) dt:17:30Ellibrodelaselva(Thejunglebook) dv:17:45-19:55-22:05 /dsidg:15:35-17:45-19:55-22:05/dlidt:15:35-17:45-19:55

/dc:15:35-17:45-20:05/dj:17:45-19:55Elolivo dvidj:17:55-20:05-22:20/ds,dl,dtidc:15:50-17:55-20:05-22:20

/dg:00:25-15:50-17:55-20:05-22:20KIKI,elamorsehace dsidg:15:30/dl,dtidc:15:30-20:30LascrónicasdeBlancanieves:Elcazadorylareinadelcielo dg:00:20Objetivo:Londres dg:00:30/dl,dt,dcidj:22:05TheaudienceNTV.O.S.E. dj:20:00Tini,elgrancambiodeVioletta diariamentexceptedvidj:16:00-18:05-20:10-22:15

/dvidj:18:05-20:10-22:15Toro dl,dtidc:22:35Triple9 dvidj:17:50-20:00-22:10/ds,dlidc:15:45-17:50-20:00-22:10

/dg:00:15-15:45-17:50-20:00-22:10/dt:15:45-17:50-20:00Triple9(VOSE) dt:22:10

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA1CapitánAmerica:civilwar-3D- dsidg:17:00/dladj:17:301CapitanAmerica:civilwar dvids:20:00-23:00/dg:20:00/dladj:20:301Lapuntadeliceberg dv:18:002Triple9dsidg:15:50-18:00-20:15-22:30/laresta:18:00-20:15-22:30/dvids:00:403LavenganzadeJane dsidg:16:15-20:20-22:20/laresta:20:20-22:20/dvids:00:303Elcazadorylareinadehielo 18:104CapitanAmerica:civilwar dsidg:16:00-19:00-22:00/laresta:19:00-22:005Tini:elgrancambiodeVioletta dv:18:00-20:00-22:00

/dsidg:16:00-18:00-20:00-22:00/dladj:18:30-20:30-22:30/dvids:00:006Felizdiadelamadre dsidg:16:00-18:10/laresta:18:106Kiki:elamorsehace 20:20-22:30/dvids:00:407InfiltradosenMiami dsidg:16:00-18:00-20:20-22:30/laresta:18:00-20:20-22:30

/dvids:00:308Ellibrodelaselva dsidg:16:00-18:15-20:30-22:30/laresta:18:15-20:30-22:30

/dvids:00:409Tini:elgrancambiodeVioletta dsidg:17:00/dladj:17:309Ellibrodelaselva 19:309Toro 22:00/dvids:00:1510Lapuntadeliceberg dsidg:16:0010CapitanAmerica:civilwar 18:00-21:15/dvids:00:00

REUS / REUS PALACE (Mésinformacióaltelèfon977776638)Tini:elgrancambiodeVioletta 16:00-18:15-20:30-22:30CapitánAmérica:CivilWar 18:00-22:10Ellibrodelaselva 16:00-18:15-20:30Ratchet&Clank 16:00-20:30Kiki,elamorsehace 22:30LavenganzadeJane 16:00-18:15-20:30-22:30Lapuntadeliceberg 20:30-22:30Felizdíadelamadre 16:00-18:15

EL VENDRELL / OCINE (OCINE.902170831/977660778)KungfuPanda3 matinaldg:12:15Tini,elgrancambiodeVioletta 17:00Ellibrodelaselva 19:00Tini,elgrancambiodeVioletta 21:00Julieta golfadvids:00:15Triple9 matinaldg:12:00/15:45-18:00-20:15-22:30/golfadvids:00:45Elcazadorylareinadelhielo matinaldg:12:00Lanocheenlaquemimadrematoamipadre 16:00CapitanAmerica:civilwar 18:00Kiki,elamorsehace 21:00/golfadvids:23:00LavenganzadeJane matinaldg:12:00/16:00-18:00-20:00Lanocheenlaquemimadrematoamipadre 22:30/golfadvids:00:30InfiltradosenMiami matinaldg:12:00/18:15-20:15-22:15/golfadvids:00:15Toro 16:00Tini,elgrancambiodeVioletta matinaldg:12:00/16:00-18:00-20:00ObjetivoLondres 22:00/golfadvids:00:00CapitanAmerica:civilwar matinaldg:11:45/16:15-19:15-22:00/golfadvids:00:40Ellibrodelaselva matinaldg:12:00/16:00-18:00-20:00-22:00/golfadvids:00:00

Se’ls informa que la programació d’alguna de les sales pot patir algun canvi amb motiu de la Festa del Cinema.

FARMÀCIES

TARRAGONA: Alustiza Masot, José Ignacio. Torres Jordi, 14 (Prolongació C/ Reial). Tlf. 977 21 18 78 (nocturn).Garcia, M. Teresa - Plana, Virginia. Sant Benildo,10 . 977.549.790 (Diürn).REUS:Sans Benet, Gerard. Av. Barcelona, Bloque Azul. Tlf. 977 31 34 57Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. - Av. Països Catalans, 116 dreta. Tlf. 977 31 09 49 (24 hores)

AGENDA

TARRAGONA. Taller: «Trànsit de Mercuri per davant del sol» . De 15h a 19h al Centre Cívic de Torreforta.REUS. Seminari: «Textos i contextos», a la Biblioteca Central Xavier Amorós. A les 17.30h.CAMBRILS. Entrevista: «Veus Cambrilenques: Iván Cervantes, al Centre Cultural de Cambrils a les 19h.

22 diarimés 09/05/2016 CLASSIFICATSIMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

Particular vende Piso en San Salvador para entrar a vivir. Reformado, amueblado, electrodomésticos, calefacción, Gas, A/A, 3 dormitorios, amplia terraza cerrada, 1 baño. Piso in-termedio, buen entorno, frente al CAP. Precio: 50.000 euros. Tel. 629.449.076

Altrespoblacions

MaGniFico cHalet indivi-dual en covaMar (Salou). 600m2 de parcela, piscina pri-vada, comedor exterior con bar-bacoa. 400m2: 6 habitaciones dobles (1 suite), 3 baños com-pletos, cocina-office, gran salón-comedor a dos alturas con chi-menea. Buhardilla de 60m2 . 3 Terrazas. Armarios empotrados. Suelos de mármol, carpintería lacada en blanco, calefacción, instalación hilo musical, garaje y bodega con chimenea y coci-

na. Semiamueblado, para entrar a vivir. Muy luminoso y soleado. 550.000€. Tel: 670.449.178

Botarell. Pis 100 M2 + soterrani, 3 dormitoris, mo-blat, tot exterior. 70.000€. Tel. 636.859.980

• Lloguer

Tarragona

c/ Mendez núñez, pis refor-mat de 2 dormitoris + 1 vestidor, sala-menjador amb balcó, 2 banys, c uina officce amb vitro, exterior, sol. Comunitat inclosa 400 €/mes. www.nouhabitatcon-fort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

nou st. oleGuer, estudi, sala-menjador, cuina america-na, 1 bany, moblat, ascensor. Comunitat inclosa 325 €/ mes (a partir 01-05) www.nouhabi-tatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Prat de la riBa pis reformat de 4 dormitoris, sala menjador, cuina amb vitro i electrodomès-tics, bany i lavabo, calefacció i a/condicionat, parquet, vistes mar, comunitat inclosa. 600 €/mes www.nouhabitatconfor t.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

raMBla vella, Pis reFor-Mat de 4 dormitoris, sala menja-dor, cuina amb electrodomèstics, 2 banys, calefacció, vistes mar, comunitat inclosa. 600 €/mes www.nouhabitatconfor t.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

sP i sP- Bloc St. Maties, pis de 3 dormitoris, sala-menjador, cuina independent, 1 bany, ex-terior, assolellat, amb mobles i sense ascensor. Comunitat in-closa. 350 €/ mes. www.nouha-bitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

torres Jordi, pis semi-nou de 2 dormitoris, sala menjador amb terrassa, cuina americana, 1 bany, calefac. ind. a gas, exterior, sol, vistes, ascensor, pàrquing i mobles. Comunitat inclosa. 500 €/mes (01-abril-16) www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Altrespoblacions

al PoBle d’ alForJa (Baix Camp) , pis semi-nou de 2 dor-mitoris, sala-menjador, cuina amb vitro, 1 bany, calefacció, ascensor, mobles, pk i comu-nitat inclosa. 325 €/ mes. www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

reus-st. MaGí aleGre, Pis semi-nou de 1 dormitori, sala-menjador amb balcó, cuina americana amb vitro, 1 bany, sol, ascensor , moblat i pk . Comu-nitat inclosa. 380 €/mes. www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

al PoBle d’ el Pont d’arMentera (Alt Camp) pis semi-nou de 2 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina amb vitro i galeria,1 bany, aire/condicionat, ascensor, amb mo-bles. Comunitat inclosa. 300 €/mes. www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Traspàs

trasPaso licencia taXi (por jubilación) TARRAGONA. Tel. 616.665.404

Venda Oficines, Terrenys, Naus,

Pàrquings

Lloguer Oficines, Terrenys, Naus,

Pàrquings

Plaza ParkinG Grande av. Cataluña. Precio 75€. Tel. 649.313.375

tarraGona. alQuilo Par-QuinG Grande. C/Ferrer i Du-ran -cerca E.O. Idiomas-. Econó-mico. Noches. Tel: 629.824.236

vila-seca-era del delMe i reus-Más iGlesias, lloguer de parkings a 25 €/mes (IVA inclòs) www.nouhabitatconfor t.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

reus. alQuilo PeQueño alMacÉn. Fácil aparcamiento. 40€. TEL. 666.140.989

TREBALL

conocido Bar de taPas en tarraGona. Por JuBila-ciÓn busca cocinero/a apto/a para cubrir puesto. Excelente

sueldo. Posibilidad de hacerse cargo del negocio a muy corto plazo.Tel. 626.809.703 –Sr. Luis-

noi 22a. s´oFereiX Per aju-dant en obres, per collita al camp, per cuidar persones grans i amb discapacitats, amb titula-ció d’infermeria. Amb bones referències. Tel: 618.760.268

es necessita rePartidor autÒnoM amb furgoneta per treballar dijous o divendres (zona camp de Tarragona). En-viar currículum: vinum@vinum-seleccio.com

PROFESSIONALS

taPicero ráPido. econÓMi-co. clásico profesional. Mue-bles hostelería. Tel. 691.586.879

reus. callista ProFesio-nal. tel: 657.697.215

Pintor ProFesional. Todo tipo de trabajos de pintura. Se-riedad. Presupuesto s sin com-promiso. Tel: 620.019.873

REFORMES

alBañileria. Realizamos toda clase de trabajos. Presupuestos sin compromiso. Sr. Codina. Tels. 609.240.935 / 636.05.37.55 / 977 54.12.34

instalaciones vicente vilcHes. electricidad, fon-tanería, mantenimiento aparta-mentos, comunidades, porteros electrónicos, boletines. Tel. 626.663.432

FacHadas-reHaBilitacio-nes. Tel. 610.866.909 / 977 33.03.83

carPintero, eBanista. Eco-nómico. Tel: 693.775.316

AMISTAT

encuentra tu PareJa de vida mediante el servicio de presentaciones individuales. tel. 695.410.052. www.maisol.com

MOTOR

TAROT

tarot carla. Sólo necesito fecha de nacimiento. Te atiendo personalmente. Precio máx: red fija 1.21€/min. – red móbil 1,51€/min. 806.517.132

www.sammedium.com re-suelve diversos ProBle-Mas amor, mal de ojo, impo-tencia, negocio, juicio, suerte, problemas familiares, salud, etc. Tel. 605.369.387

vidente suleY soluciona ProBleMas amor, suerte, mal de ojo, salud, impotencia. Tel. 679.116.834

ALTRES

venc nevera otsein. tel. 630.245.545

arQuitecte, cèdules d’HaBitaBilitat, certificats eficiència energètica, des de 85€+IVA. Tel: 657.989.467

MASSATGES

natalia. MasaJe ProFesio-nal erÓtico. Económico. Discreto. Salidas. Final feliz… a tu gusto. Tel. 628.892.397 –SALOU–

MaYca, MasaJes: de nuevo contigo. Libera tensiones. Exqui-sito final. Tel. 692.780.087

MasaJe teraPeutico, sensi-tivo. 17€ (Zona Joan XXIII) Tel. 647.757.630 ¡¡Repetirás!! Lidia.

MasaJes anales, testicu-lares. punto G. Particular. Tel. 645.390.735

catalana Madurita. Masa-jes profesionales. Final feliz. Ta-rragona. Tel: 688.212.405

RELAX

¡¡¡nenas GuaPas!!! ESPAÑO-LAS, LATINAS. Tarragona. Tel: 977 21.26.12

seGur. Madurita ana. Todos los servicios. Tel: 672.948.139

Preciosa Jovencita. ser-vicios coMPletos. Sin pri-sas. Francés, besitos, ducha erótica y más… Discretísimo. Placer 100%. Reus. Salidas. Tel. 699.242.637

sarral. cHica esPañola Dis-creto. 10-20.30h. Tel. 669.436.810

casa nicol 30€. Reus. Tel. 698.788.062

Madurita. reciBo sóla. Máxi-ma discreción. Tel. 698.390.293

novedad MiriaM española. Una maravilla en el sexo.... 24hrs. Tel: 638.185.062

¡¡¡novedad!!! tetona ca-cHonda aleJandra. Vicio, placer 24h. Tel: 638.303.969

anastasia esPañola. 40€. 1 Hora. Tel. 642.172.192

saraY 54a. La Punta la Mora. Tel: 634.690.215

casa ana y sus aMiGas... Todo de todo. Reus. Tel: 640.093.268.

¡¡novedad!! Jovencita, fiestera, sexy karen 22 añitos. El placer que buscas... tel: 688.421.075 – 24hrs

diana ruBia Fiestera. Placer sin límites. 24h. Tel: 648.514.855

aBuela seXY. “30€”. Tarragona centro. Tel. 615.480.455

sindY Madurita. Besucona. Económico. Tel: 688.238.113

Puri reciÉn separada. Recibo sóla. Salidas. Tel. 649.191.271

travesti 30€. Sin prisas, sin tabús y a pelo. Reus. Tel. 602.479.726

victoria MasaJista, 140p, culo tragón, viciosa, cachonda. Tel. 603.222.172

reus Marta madurita. Griego. Cariñosa. Tel. 688.349.590

Pineda. travesti Brasile-ña rellenita y completísima, pechugona. Desde 20€. Tel. 635.378.118

¡¡¡novedad!!!! Mulatita 20€. Curvas de infarto. Tel: 653.561.100 –REUS-

alQuilo HaBitaciones Por Horas en reus. Suites confor-tables para relax, especial pare-jas. Climatizado y discreto. Tel. 654.499.093

¡¡suPernovedad BúlGara!! Ardiente. Completo 20€. Tel. 632.155.672 –Reus-

novedad catalana. Tarra-gona centro. 47a. Atactiva, be-sucona, conejito peludito. Tel: 604.273.692

MicHell Francesa, 40€ 1h. Penetración sin goma. Francés natural. Tel. 688.206.718

reus. Madurita. tel: 698.260.102

Joven Mulatita 20 añitos soFia. Besucona caliente. 24 hrs. Tel: 682.106.781

novedad tarraGona. Para maduritos y jubilados 20€. Tel. 688.324.531

casa cristina. Jovencitas y maduritas. Toda clase servicios. Tarragona. Tel: 977 21.49.29

MuñeQuita cHocolate. Dulce masaje 25€ completo. Reus. Particular. Tel: 631.876.964

claudia Jovencita, be-sucona, cariñosa... Reus. Tel: 688.372.056

la Pineda. española. discreto. Tel: 689.948.342

novedad travesti neGrita. Jovencita, dotada, cañera, vicio-sa. Tel. 604.171.028

sara 25. Muñequita cariñosa, complaciente. 30€. Tarragona. Tel: 698.221.422

catalana. si a tot.... Reus. Tel: 653.613.385

sonia cordoBesa. Te la pone tiesa... Reus. Tel. 634.073.849

vanessa cariñosa. Dis-creta. Francés sin. Reus. Tel: 653.613.385

JessY nueva dirección. Reus. Tel. 698.263.538

Madurita MultiorGásMi-ca. Completísima. 20€. Reus. 24h. Tel: 603.425.437

reus. cHica áraBe. Cariñosa. Tel. 603.689.817

victoria Brasileña en la Pineda. Rubia, pechugona, completísima. Económico. Tel. 605.015.465

¡¡¡a Partir 30€!!! Novata muy complaciente. Todos los servi-cios. Salidas. Tel: 605.065.805

María cariñosa. Reus. Tel: 604.127.504

aBuela cacHonda. Todo sí. Tel: 642.740.412

VENTA OBRA NUEVA EN PLENO CENTRO DE TARRAGONA. Comte de Rius, entre la Rambla Vella i la Nova. 125m2 útiles, 4 habitaciones (1 suite) y 2 baños. Con solárium... ¡ÚLTIMO PISO A LA VENTA EN LA CUARTA PLANTA! Más información en 977.21.47.13

VENTA DE PISOS NUEVOS EN TARRAGONA.

Pisos exteriores de 1 a 2 habitaciones

en el complejo Royal Tarraco, cercano a la

universidad. Gimnasio y piscina. Descuento para residentes en el

gimnasio. 977.21.47.13.

SE VENDE CASA UNIFA-MILIAR en el centro de Tarragona. Dispone de tres plantas con una ex-clusiva bodeguilla rústi-ca en la planta sótano, jardín y terraza. Cocina y salón amplios, además de 3 dormitorios dobles tipo suite y uno sim-ple. Más información 977.21.47.13

VENDA PLAçA DE PARqUING c/Violant d’Hongria, 9 de Sant Pere i Sant Pau. Tel. 619.802.730

CENTRO DE NEGO-CIOS TARRAGONA equipado con recep-ción, sala de juntas, baños, sala de espe-ra, oficinas, despa-chos y espacio de co-working. Desde150€/mes , www.promysa.com. 977.21.47.13

2309/05/2016 diarimésCLASSIFICATS

24 diarimés 09/05/2016 A L’ÚLTIMA

SUDOKU

Nivell mitjà

Nivell fàcil

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats,

omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir

cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni

dins de cada quadrat.

20º

Estat del celCel cobert o molt ennuvolat en general fins a mitja tarda. A par·tir de llavors, s’obriran algunes clarianes a la meitat sud, sobre·tot a ponent, i al vessant nord del Pirineu, mentre que els núvols es mantindran abundants a la resta del país.

PrecipitacionsFins a darreres hores de la tarda s’esperen precipitacions a qual·sevol punt del país, sobretot al nord i oest. Fins al migdia seran febles i afectaran sobretot la meitat oest, mentre que a la tarda seran més generals i podran ser d’intensitat moderada. Al llarg del vespre tendiran a quedar restringides a punts del Pirineu i Prepirineu. S’acumularan quantitats minses o poc abundants, si bé localment podran ser abundants al Pirineu i Prepirineu (en·tre 20 i 50 mm en 24 hores).

EL TEMPS

14ºMàxima Mínima

L’ACUDIT Napi

Joan A. Torreblanca«El soroll d’unes bombes em va fer despertar, em vaig preguntar una altra vegada, què haurien destruït, qui hauria mort i sobretot, per què ho havien fet. Molt sovint, aques·tes preguntes sorgi·en del meu cap, que no trobava resposta. També em pregun·tava què passaria amb la meva família. Vivíem a Damasc, Síria, i, com deia l’Ahmed, el meu pare, corrien temps difícils». Així comença el relat de set pàgines anomenat El Viatge de la Imán, que la Paula Moreno, una alumna de 6è de primària del Col·legi Vedruna Sagrat Cor de Tarragona, va crear a primers d’any, per enviar als premis de la Pilarín Bayés, la conegudíssima dibuixant catalana que ha donat forma i color a molts dels llibres i con·tes que han fet somiar als més petis des de temps immemorials.

«Explica la història d’una noia, la Imán, que vivia a Síria i per la guerra va haver de marxar a Europa», relatava Moreno a Diari Més. La jove es va documentar durant dies sobre el drama dels refugiats i la guerra síria, mitjançant aquesta meravellosa eina del coneixement lliure anome·nada Internet, i a poc a poc va anar construint el relat. «Trobo que des d’Europa ens hauríem de posar en la situació de les persones que viuen a Síria», afirmava. Com ella, molts altres nois i no·ies tarragonins d’altres centres també es van po·sar a treballar intensament en l’elaboració d’una narració, tot i que la temàtica no era tancada: «El tema que se’ns proposava per participar era la Solidaritat, i a classe anàvem dient idees sobre què es podria escriure, ja que la solidaritat es pot entendre de moltes maneres. Un relat d’aquest tema també podia ser per exemple, la història d’ajudar a un amic», comentava la tutora de la Paula, la Roser Manresa.

Amant de la lectura des dels vuit anysA Moreno tot això de la lectura i l’escriptura no li venia gens de nou, ja que és una autèntica de·voradora de llibres. «Abans no llegia molt, però amb vuit anys vaig començar i em va agradar», comentava. Tot i que ella és força tímida i vergo·

nyosa, la seva tutora, que ja la coneix bé, explica fins a quin punt gaudeix llegint: «A la Biblioteca de Tarragona les treba·lladores ja la conei·xen!». A aquest pas, Moreno s’haurà de sumar ràpidament als qui reclamen una nova biblioteca pú·blica amb molt més fons documental...

El cert és que el relat no sembla fet per una alumna de primà·ria, ja que el text intercala a la perfecció diàlegs, acotacions i la narració en primera persona de la seva protagonista. La tutora, assegura, va ajudar als seus alumnes el més mínim, només fent pe·tits retocs. «Llegint descobreixes moltes coses i noves paraules», explicava l’alumna, qui sent especial debilitat per la novel·la realista, just el tipus de narració que va triar pel concurs. Així doncs, la cosa prometia.

El 23 d’abril, el dia de Sant Jordi, al programa matinal de TV3, Pilarín Bayés, acompanyada de la directora de l’editorial Mediterrània (que publicarà la compilació de relats vencedors en un sol tom), anunciava els alumnes guanyadors d’aquest XIII Premi Pilarín Bayés, d’entre els més de 2.000 nois i noies d’arreu de Catalunya que van enviar la seva historia. La Paula es va endur el primer premi en la categoria de Cicle superior (5è i 6è de primària).

Lluny d’agafar aires de grandesa, ella intenta contínuament al llarg de l’entrevista treure·li pes a aquest reconeixement, doncs amb el que veri·tablement va gaudir, va ser amb el procés creatiu de la història. Amb tot, la professora torna a des·vetllar una nova informació rellevant del tarannà d’aquesta menuda: «L’any passat ja va guanyar un altre concurs de narrativa que organitzava la Cadena SER. Tractava sobre la llegenda de Sant Jordi, però ho va fer d’una forma que això no es descobria fins al final!».

Ara, el que més il·lusió li fa a la Paula de tot plegat és, que serà la mateixa Pilarín Bayés qui llegirà la dura història de la Imán i la seva família en l’èxode cap a Europa, i tot seguit ho il·lustrarà. L’Ahmed, la Lina, el Mohamed o la Houda, al·guns dels personatges del seu text, prendran for·ma del puny d’una de les més grans en aquest art.

PREMI DE NARRATIVA

PILARÍN BAYÉS

IL·LUSTRARà EL SEU RELAT

La Paula Moreno, de 12 anys, va escriure una història sobre el drama

d’una nena siria refugiada

Moreno ha guanyat el primer premi d’entre més de 2.000 participants de tot Catalunya.

J.A TORREBLANCA