94-octubre-14.pdf

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

1/23

pg. 1

EMPORION NM 94 OCTUBRE 2014

Peridic digital - Tercera poca

nm. 94 -octubre- 2014

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

2/23

pg. 2


Editorial

Moments histrics

Catalunya viu des de fa uns anys un moment histric de reivindicaci sobiranista. Maitants catalans havien sortit al carrer per reivindicar la possibilitat de poder decidir el seufutur com a naci. res de cada quatre catalans volen poder votar a favor o en contra dela independncia de Catalunya i volen fer-ho a travs de les urnes, on recau la veritableessncia de la democrcia. Per mentre els catalans demanen ms democrcia i msparticipaci ciutadana, la resposta que ve del govern espanyol s limmobilisme msabsolut atrinxerat en la Constituci espanyola del 1978. Els catalans tenim dret a decidirel nostre futur i qu volem ser com a poble. La reivindicaci democrtica, a ms, s pac-ca, festiva, engrescadora i t com a rerefons la necessitat social de canviar les coses, deconstruir un futur millor per a tots. Davant daix, noms arriben amenaces, previsionsapocalptiques i la sensaci que no hi ha cap voluntat de millorar res. Volen uns catalanssotmesos i que continun aportant a lEstat espanyol molt ms del que en reben. Sense veure que aix noms fa que crear desafecci envers lEstat i en fomenta lanimadversi.

El procs catal, a ms, sha encavalcat amb daltres reivindicacions de nacions europ-ees sense estat. Lexemple ms clar ha estat el dEsccia. La gran diferncia s la culturademocrtica britnica, que entn que sn les urnes les que han de decidir les coses. Laposici del govern britnic s per treurens el barret. Laposta del primer ministre con-servador, David Cameron, ha estat molt arriscada, per al nal la seva imatge ha sortitextraordinriament reforada, com a poltic i com a demcrata. Els escocesos han pogutdecidir lliurement que volien continuar dins el Regne Unit, per amb un grau molt msalt dautogovern, que s el que Cameron els va oferir per a guanyar-se el vot dels union-

istes.

Davant aquesta demostraci dexcellncia democrtica ja ens poden dir als catalans queEsccia i Catalunya sn casos diferents, que les lleis sn distintes, que aqu sn msdemcrates que a la Gran Bretanya... ens poden dir el que vulguin. La realitat ens dem-ostra que lEstat espanyol t una democrcia coixa, mancada de recursos i que mostrauns preocupants smptomes desgotament. I aix no s gens bo. La Uni Europea es vacrear sobre les bases de la democrcia i el respecte als drets humans, i aix s el qulha fet gran i un referent mundial. s veritat que la formen estats per la UE tampocha dobviar reivindicacions nacionals com la catalana i mirar cap a un altre costat. Elscatalans han sigut sempre molt europeistes i ara tampoc poden entendre que Europaes creu de braos davant una reivindicaci pacca de democrcia, mentre acull senseproblemes nous estats que van aconseguir la seva independncia desprs de cruents con-ictes bllics. Aix s una gran contradicci.

Editorial

Notcies

Montserrat Abell, lapoeta del somriure

El Dr. Falp i Plana (1873-1913)

Aquest article s eco-sostenible

Mossn Viver i els torro-ellencs fenicis

Les minories en un estatde dret

Poltica i religi

1700-1714: 3r el canvide dinastia i la Guerra deSuccessi

Els EUA no volien unaEsccia independent

"L'ideal en el paisatge".Una exposici memo-rable

Novellar la histria

La UE s'ha d'adaptar almn d'avui

Joan Reg i Boix

Exercicis de catal

A l'aguait del nostrepatrimoni

El video dels joves

La cuina de la Catrina

Gotes d'humor

Mots en creu

Cinema i espectacles

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

3/23

pg. 3


PER A AQUEST MESDOCTUBRE

Divendres 3 Sabina Plajapresentar Merc Saurina al Cucut.Dissabte 4 Festival Harmonies alEspai Ter: Brams amb banda.FUNDACI MASCORT - Rajoles,plafons i socarrats de la collecciMascortFUNDACI VILA CASAS - AgustCentelles. Retrats de guerra

Notcies

NOTCIES - SETEMBRE 2014

Mor als 96 anys la poeta i traductoraMontserrat Abell

El Consell de Redacci i els collaboradorsde la revista digital EMPORION mani-festem el nostre ms sentit condol a lafamlia, i molt particularment a en MiquelBoll per la prdua de la seva mare, unapoeta i traductora que ens ha deixat unllegat immens.

Montserrat Abell i Soler, que va morir aBarcelona el passat 9 de setembre, havianascut a arragona lany 1918 i va viure aCadis, Londres, Cartagena i Valncia per

la feina del pare, enginyer naval. Desprsde 1939, va passar un temps a Frana i alRegne Unit i va viure prop de vint anys

a Xile, on va conixer Joan Oliver (PereQuart), Xavier Berenguel, Pablo Nerudai altres escriptors. Lany 1960 va tornar aCatalunya i es va dedicar a la docncia, ala creaci literria i a la traducci a langlsdobres dEspriu, Rodoreda, Anglada ialtres. A la vegada, va traduir poetes an-glosaxones al catal, especialment SylviaPlath. La seva antologiaCares a la nes-tra, en una acurada edici bilinge, s unrecull de vint dones poetes de parla angle-sa del segle XX.

Lobra potica de Montserrat Abell stardana. El seu primer llibre va aparixerquan tenia 45 anys i va esperar 12 anys apublicar el segon. A partir de la seva ju-bilaci, es lliura plenament a la creaciliterria. Lany 2002 surt Al cor de les paraules, que aplega la seva obra poticaescrita ns aleshores. En els darrers anysha donat a conixer ms poemes reunitsen els llibres Memria de tu i de mi, El fredntim del silenci i Ms enll del parlar con-cs. La seva creativitat ha merescut el justreconeixement dels lectors i ha estat pre-miada amb la Creu de Sant Jordi, el PremidHonor de les Lletres Catalanes, el PremiNacional a la rajectria Professional iArtstica, el Premi Crtica Serra dOr depoesia i la Lletra dOr, entre altres.

La uni de la Montserrat amb en JoanBoll, un baixempordans de Pals exiliatcom ella a Xile, explica la vinculaci de lapoeta amb la nostra comarca i especial-ment amb orroella de Montgr on, enMiquel, un dels seus tres lls, ha exercitdiversos crrecs culturals: director delMuseu del Montgr i del Baix er, primerdirector de lAuditori- eatre Espai er i hadesenvolupat tasques relacionades amb laseva especialitat de lleg. amb ha estatSenador des de 2004 a 2011.

TORROELLASuport a la consulta del 9-N. El Ple delAjuntament va aprovar la moci de su-port el dia 22 al vespre. Van votar-hi afavor els grups municipals de CiU, LES ,ERC, UPM i COE , i del regidor no ad-scrit; el del PP hi va votar en contra.

La poma a la cuina.Es van fer les tradicio-nals Jornades gastronmiques tot el mes.

Pressupost 2015.A la reuni deldijous 4,

loposici no en va fer possible laprovaci.Festa dels masos. Es va celebrar eldissabte

6. Lendem es va fer el dinar popular.

Suport institucional al procs.El dia10 lAjuntament va posar al balc lesteladaper donar suport al procs sobiranista i ala consulta del 9-N.Concert de la Diada. amb es va fereldia 10amb Els Amics de les Arts als jar-dins John Lennon.

Accs motoritzat a muntanya.Passat elrisc dincendi, a partir deldia 10es va tor-nar a obrir laccs motoritzat al masss delMontgr.

La guerra de successi.Es va inaugurarlexposici eldia 10 al Museu de la Medi-terrnia

Diada nacional. Es va fer la tradicionalconferncia, precedida de la salutaci delalcalde i la lectura del manifest per laconsulta 9-N. Desprs cant dels Segadorspel Cor Viola a la plaa, i dinar del Recer,sardanes i ball.

La mina daigua. A partir del dilluns15 es fa la darrera fase de treballs de con-solidaci i adequaci de la galeria subter-rnia daigua del Palau lo Mirador.

La pedregada altre cop.Eldilluns 15a latarda una forta tempesta va afectar unes70 hectrees de pomeres, sobretot a Gual-ta, Ull i Fontanilles.

Grup Calidae al Cine Petit.El Recer vaorganitzar lactuaci eldijous 18.

Els gegants cap a Costa Rica.Els gegantsde orroella van sortir eldivendres 19 almat cap a Costa Rica, convidats a 9 cer-caviles, del 22 doctubre al 4 de novembre.

Teatre al pati de can Quintana. La Biblio-teca Pere Blasi va organitzar LAbanderat.El Bibliobs del front eldivendres 19 al vespre.

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

4/23

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

5/23

pg. 5


Montserrat Abell,la poeta delsomriure Joan Surroca i Sens

Qu seria la vida sense amics incondicionals, sense la or en elpaisatge, sense msica ni poesia? Podrem seguir vivint sensela llum daquelles i aquells que viuen poticament? No sn elssomriures els regals ms anhelats? Montserrat Abell (1918-2014) ha estat una poeta immensa, molt estimada per tots els quiconeixem la seva obra. s fcil adonar-se que el seu poema msaconseguit s la seva prpia vida, una biograa curulla de di-cultats que haurien deixat fora de combat una persona sense eltremp de la Montserrat.

El dolor, els reptes de la vida, van ser la guspira que va encen-dre el seu potencial creatiu en un crescendo sense aturador. LaMontserrat, com els artistes ms elevats, representa per a nosal-tres un nou Prometeu que es rebella quan conv per donar foc ala humanitat. s el foc necessari per sortir de la foscor que pateixla nostra societat cobdiciosa i banal. s el foc que, a la vegada,ens escalfa en un ambient ple dartefactes intils i on manca elms essencial. Ha estat una persona compromesa amb les causes justes, lluitadora per situar la dona al lloc que li correspon. Amigade dones poetes que tenen horror a la guerra i analitzen ambrigor les injustcies socials, el naixement, la mort, la relaci entreles generacions, el sexe. Els seus versos sn blsam per atenuarles nafres del viure quotidi: ella va saber viure joiosament elsdesaaments existencials.

Montserrat Abell va comenar a publicar tard i a la seva vellesaha donat fruits saborosos. Ha mort com quan/al bat del sol/esdesclou/una or, en plena activitat perqu: Si no escrivs/s comsi no exists. No en tenia prou de cercar la paraula justa i claraper retratar el seu doll interior. Ella ha treballat molt i b per fer-nos descobrir poetes de parla anglesa de primera magnitud i perdonar a conixer poetes de llengua catalana a pasos anglosaxons.

Escric aquestes lnies sense cap ms ambici que manifestar elpunt de vista de lector corrent. inc la necessitat de dir una cosatan senzilla com que mho passo molt b rellegint els seus po-emes. s com la msica de Bach, cada vegada tagrada ms. Allque ens regala joia no ens ho podem quedar per a nosaltres sols.Des daqu vull fer unes propostes: 1. El millor homenatge quepot rebre la Montserrat Abell s que es llegeixi la seva obra i

per aquesta ra convido a tothom a paladejar els seus poemes. 2.Els qui valorem el seu treball haurem de fer realitat una vetlladaanual per assaborir i aprofundir uns poemes que no faran msque madurar amb el temps. 3. Ats que alguns cantants exquisitshan musicat la seva lletra, s del tot plausible muntar una vetlladapoticomusical amb una invitaci a altres cantants potencials deles suggerents lletres.Agraeixo a la Montserrat Abell el seu llegat potic, la feina re-nada de traductora i el seu somriure, la seva bellesa ms ex-traordinria. Era la seva fora interior que es desbordava creantpoemes. Ella era poema i vessava poesia. Una amiga em comen-tava que lhavia emocionat molt saber una petita ancdota de laMontserrat com a exemple del seu tarann. Estava passant diesesgotadors i dangoixa a lhospital, acompanyant el seu maritmalalt, Joan Boll. Un dia, contemplant lexterior des de la n-estra de lhabitaci, va admirar i valorar la presncia de larc deSant Mart. Sn fets que es fan visibles a mirades privilegiades.

La Montserrat descobria els petits contrapesos per no enfonsar-se. Em sento identicat amb lOriol Izquierdo quan, en el prlegdel darrer llibre de la nostra poeta, Ms enll del parlar concs,diu: En qualsevol moment podem alar la vista i descobrir en elsnvols signes i motius. Estic convenut que la Montserrat Abellt reservat un lloc entre els ms elevats de la nostra poesia. Mhofa pensar el creixent entusiasme que provoca la lectura del seullegat i linters inusitat que desperta entre la gent ms jove.

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

6/23

pg. 6


El Dr. Falp i Plana(1873-1913) Adri Arboix

El primer gran teric catal del vegetari-anisme. A la Montserrat Blai, amb amistat .El Dr. Falp i Plana va nixer a Barcelona el 31 de maig de 1873 alsi duna famlia acomodada. enia vuit germans. Va ser un homeculte, duna cridanera personalitat polidrica ( cientca, literriai cvica) , i segons E.G. Bertran -un dels estudiosos de la sevaobra-, va destacar per ser de profundes conviccions cristianes,per la seva vasta saviesa general i per la seva gran cultura mdica.

El seu avi patern tamb va ser metge i va exercir sempre en lapetita ciutat lleidatana de Solsona i era una gura familiar moltadmirada des de sempre pel Dr. Falp. El Dr. Falp es va llicenciaren Medicina per la Universitat de Barcelona lany 1894 , on shi va

doctorar posteriorment lany 1898.al com remarca Guerrero en la seva anlisi del personatge, lamplibagatge humanista del Dr. Falp era el resultat duna vida dedi-cada a lestudi, a la lectura i a la reexi. Com a gran humanista,era un bon coneixedor del mn clssic grecorom.En un primermoment, el Dr. Falp i Plana es va dedicar a lhomeopatia i la hi-droterpia, i ms tard a la medicina naturista i vegetariana. Lany1908 va fundar la Lliga Vegetariana de Catalunya i en va serel seu primer president, i va dirigir tamb la Revista Vegetari-ana entre 1908 i 1909 . amb es va interessar particularmentper la feridura (ictus) que era una de les principals causes demort en el seu temps en la poblaci anciana. Est considerat comel precursor al nostre pas de lestudi de les malalties vascularscerebrals.

Arran del seu merescut prestigi assistencial, se li va sollicitarconsulta i va ser el metge de capalera del poeta Jacint Verdaguerdes de lany 1896 , motiu que va comportar una mtua i fructferaadmiraci i amistat, que va durar ns a la mort del poeta pertuberculosi lany 1902 .

El Dr. Falp i Plana va morir prematurament el 4 doctubre de 1913a arragona, als quaranta anys dedat , en plena poca de fecundi-tat intellectual i professional, a conseqncia duna meningitis.El Dr. Falp era un metge humanista caracteritzat per una triple

vessant literria, cvica i social. En lltim ter del segle XIX aCatalunya es va objectivar un despertar econmic, artstic, so-cial, lingstic, poltic i tamb cientc i mdic: s el perode

conegut com Renaixena. El Dr. Falp va ser un clar exemplede personatge tpic daquesta poca, ja que a la seva excellentformaci professional, cal afegir-hi la seva dedicaci a la creaciliterria, principalment potica. En destaquen les obres Poesies i Mossn Verdaguer . El Poeta . El sacerdot . LHome . El Malalt(ambdues publicades el 1902 ). anmateix, la seva obra ms em-blemtica s Lo Geni Catal poema pic d11 cants , amb msde 8.000 versos en 448 pgines escrites en catal prefabri (previa la normativa lingstica de Pompeu Fabra ) i que est construtamb estrofes mistralianes (idntiques a les utilitzades pel premiNobel de literatura Frederic Mistral -el seu poeta preferit - en elseu poema i obra principal Mireio publicat lany 1859 en llen-gua provenal, amb una rima caracterstica AABCCCB (ambels versos tercer i set ms llargs). El poema de Falp est ple dereferncies erudites a la mitologia, la histria, la religi, la cin-cia, la poltica i la cultura de la seva poca.

El Dr. Falp va tenir tamb una destacada activitat cvica i social,relacionada amb el suport al catalanisme del seu temps, va par-ticipar al Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana, va ser soci numerari en el Primer Congrs de Metges de LlenguaCatalana, va collaborar amb la Lliga Regionalista, era contrarial centralisme i va apostar pel progrs de la societat catalana.Va ser seguidor de Pi i Margall i del moviment republic que vanixer a lAteneu Barcelons. De slides conviccions cristianes, va arribar a presidir la Congregaci Mariana de Barcelona i es va comprometre aferrissadament amb la defensa de la llenguacatalana i amb la divulgaci de lesperanto i va ser defensor de lacausa del poeta Verdaguer, de qui era metge de capalera i amic.Va col laborar aix mateix de forma ocasional en diaris com LaVanguardia i el Diari Catal i en revistes com l Atlntida, Enci-

clopdia Catalana i el Pelleter.El Dr. Falp i Plana, amb el prestigi de la seva slida formacimdica, va destacar professionalment per ser el primer granteric catal del vegetarianisme. Aconsellava no estimular in-necessriament lorganisme amb carn, begudes alcohliqueso tabac. La carn, deia, s txica; s un cadver alimentari . Ilacusava de fomentar la cardiopatia, la hipertensi, la feridura ien general de moltes malalties crniques.

En relaci a la teraputica era un ferm defensor de mesures nofarmacolgiques com la hidroterpia i lgicament de la vidavegetariana. Recomanava la vida natural a laire lliure (ambmolt daire i sol ) , aix com el beneci general de lexercici fsic.

El Dr. Falp i Plana va ser contemporani, a la Catalunya de nalsdel segle XIX, de gures pioneres clssiques de la medicina i laneurologia catalanes, com elDr. Llus Barraquer Roviralta (1885-1928) , fundador de la neurologia clnica i director del primerservei de neurologia a lantic Hospital de la Santa Creu de Bar-celona lany 1882; delDr. Robert (1842-1902 ), metge internistaque va ser alcalde de Barcelona i que va donar suport a la re- volta popular catalana arran de laugment desorbitat dimpostosdecretat pel govern de Madrid per compensar les despeses deles guerres colonials i la prdua de Cuba, Puerto Rico i Filipinesprotesta coneguda com el ancament de Caixes- idArturGalceran i Grans ( 1850-1919 ) fundador i president de la So-cietat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona lany 1911, que va constituir la primera societat neurolgica catalana i de lestat

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

7/23

pg. 7


espanyol.

Lany passat va fer cent anys de la mort del Dr. Falp. A maneradhomenatge i dagrament, conv donar-lo a conixer i recordar-lo.

BibliograaFabregas Camps MG. Histria de la Neurologia a Catalunya. Delany 1882 a lany 1949. esi doctoral. 1992. Universitat Autnomade Barcelona.

Bertran EG. La ra de Sant Bartomeu de Solsona amb lesguarddel metge Falp i Plana. reballs de la Societat Catalana de Geo-graa 2012; 73: 131-144.

Guerrero LS. El pensament del metge Josep Falp I Plana (1873-1913) a partir de lobra Lo geni Catal. Gimbernat 2000; 33: 183-201.

Falp JP. Estudio original de la apopleja (Feridura) en Solsona.Apndice a la Medicina Local. En: opograa Mdica de Solsona,205 pp. Barcelona. Casa Provincial de Caridad, 1901.

Corbella J. Josep Falp i Plana (1873-1913), metge i poeta delBages i del Solsons. Miscellnia dEstudis Bagencs 3. Manresa:Ajuntament . Centre dEstudis del Bages, 1984: 213-220.

La UE s'ha d'adaptar al mn d'avui Xavier Ferrer s sabut que la Uni Europa no es caracteritza per la rapidesa en la presa de decisions, ms aviat al contrari.De fet, s comprensibleens atenem al complex entramat institucional i a la voluntat i necessitat de consens entre els vint-i-vuit estats membres. No passa resi el mn en general, els estats importants, l'economia i la societat estan sense conictes com, posem per cas, passava en els anys vtanta. S que es nota la lentitud en la presa de decisions i, sovint, la falta de consens en el si de la UE, quan hi ha situacions de conicrisi econmica i alteracions socials, com ja fa temps que succeeix. A patir de la caiguda del mur de Berln, l'any 1989, va comenacanviar l'escenari poltic d'Europa, basat, ns llavors, en l'equilibri de la guerra freda. s probable que la UE i Occident en general interpretessin correctament el que la desmembrament de l'imperi sovitic representava per a les elits i la societat russa.

Desprs va venir la guerra de Iugoslvia. Entretant, la UE mirava d'adaptar-se a la poltica que li marcava la realitat i aix es va fer

tractat de Maastricht (1992), Amsterdam (1997), Nia (2000) i Lisboa (2009), per els canvis que permetien els nous tractats no hportat la soluci que necessita la UE per fer front als desaaments globals d'avui en dia, tamb per la manca de voluntat polticaincapacitat de consensuar posicions entre els vint-i-vuit, prevalent sovint els interessos particulars als generals. I aix estem avui, ammanca de resposta a la guerra d'Ucrana (potser hi va haver un error de clcul al subestimar la capacitat de Rssia, energia inclosque fa temps que est demanant ser un actor). I pel que fa al conicte de l'Orient Mitj, centrat ara en l'Estat Islmic, cal recordael desastre de la intervenci i guerra d'Iraq, amb desacord en el si de la UE, que ha portat ms problemes que solucions. En aquesconicte sembla que la UE no hi t una resposta conjunta i els estats membre van dient la seva, en funci dels interessos i de les por

Altres aspectes que requereixen una UE forta sn la gesti conjunta de la immigraci i de l'energia i, naturalment, tamb de la sortida de la crisi, en la qual tamb hi ha posicions divergents (poltiques d'austeritat o de creixement) i, per acabar, la UE tamb hauride donar cabuda a les realitats nacionals que volen ser un estat, com s el cas d'Esccia i Catalunya, que de ben segur donarien mcohesi, fortalesa i democrcia a la UE. Aix les coses, la realitat ens mostra un mn en canvis constants i es constata que l'economiels canvis socials van molt ms rpids que la poltica, que la maquinria dels estats, i aquest fet encara es nota ms en el cas de la U

Aix, davant aquesta crua realitat, i tenint en compte que la millor opci s anar junts, cal adaptar les institucions i els procedimende la UE a la realitat del mn, apostant per l'agilitat a l'hora de decidir i per la democrcia a l'hora d'elegir.

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

8/23

pg. 8


Aquest article secosostenible Albert Llauss i Pascual

Si vol comprar casa amb piscina a primera lnia de la Costa Bra- va i de nova construcci ara s el moment. Sovint sentim que elnostre litoral ja est saturat i que la legislaci sha tornat tan re-strictiva que, encara que es volgus, es faria impossible afegir msformig a la costa. Fals! s en aquest context que una empresaconstructora francesa anuncia un nou projecte durbanitzaci dediversos habitatges amb accs a una reclosa cala en plena CostaBrava centre. No especicar ms per evitar fer-los propagandao donar idees. Aix s, s reconfortant llegir que la nova urban-itzaci sanuncia com una actuaci ubicada en un dels ltims in-drets verges de la costa i que per aix segueix criteris ecolgics. Ino es queden aqu els promotors: ns i tot a les piscines individu-als associades als habitatges unifamiliars els estampen letiquetadecolgiques. I qu seria una piscina ecolgica? Estrictamentparlant hauria de ser un recipient daccs lliure, omplert daiguasense additius qumics i en el qual primerament proliferarienmicroorganismes, llavors algues, plantes superiors i nalmentseria un espai colonitzat per insectes i vertebrats com ara sala-mandres que utilitzarien la piscina ecolgica com a hbitat on

realitzar algunes de les seves funcions vitals, des dalimentar-sens a reproduir-se. Una bassa, vaja. Per a les imatges que facilitala constructora no es veu una massa lquida amb tanta ufana sinms aviat una piscina normal i corrent, daigua transparent, queocupa el jard duna caseta, tot envoltat per una tanca metllicaque b podria estar electricada per evitar lentrada de salaman-dres, vens, tiranosaures o altra indesitjable fauna salvatge.

El cas de les cases i piscines ecolgiques s un exemple ms dunatendncia recent de fer un s fraudulent detiquetes com araecolgic, biolgic, sostenible, ecient o respectus amb el mediambient. El termeecolgic, en particular, es refereix a lestudicientc de les interaccions que sestableixen entre organismes i

el seu medi ambient. Una piscina no noms no pot ser ecolgica,sin que el model duna piscina individual per a cada habitatge

s molt ms pernicis per al medi ambient que un model ambuna piscina collectiva ms gran, tant pel que fa a superfcie ne-cessria, a volum daigua consumit, a s de qumics per mantenirlaigua neta o a consum energtic per al funcionament de ltres.El mateix passa amb un model de construcci dhabitatges dis-persos en comparaci amb models ms compactes. Finalment,resulta cnic titllar decolgica la substituci dun reducte de lito-ral poc alterat per habitatges privats de disseny, per ms ecients,intelligents i domtics que siguin.

Un abs semblant ocorre sovint amb ladjectiusostenible. Faaproximadament un quart de segle que es va comenar a parlarde desenvolupament sostenible com un model de progrs quegaranteix no exhaurir els recursos naturals de les futures genera-cions. El concepte t tres dimensions: lambiental, leconmica i lasocial. Aquesta aproximaci ha perms, per exemple, fer una ex-plotaci ms racional dels productes del mar en alguns casos, as-segurant que la pressi de la pesca no superi les taxes de regener-aci de les poblacions de peix. No respectar aquestes dinmiquesno noms suposaria el collapse de les espcies ara i en el futur,sin el nal de tot un sector econmic que en viu i, amb ell, depart duna societat humana. El terme esdev problemtic quansen fa un abs per mirar de justicar tot tipus dactuacions iprojectes: autovies, aeroports, lnies elctriques, ports, etc. Moltsdaquests projectes, de fet, suposen aprofundir en lesgotamentduns recursos fssils lextracci dels quals pot ser consideradainsostenible ja en lactualitat, sobretot tenint en compte la neces-

sitat de mitigar els efectes del canvi climtic.Recordo com, ja fa uns anys, parlant amb el tcnic dun parc nat-ural catal, aquest utilitzava el cinisme per llanar una crtica a laubiqitat del qualicatiusostenible. Jugant amb els termes, defen-sava que tota obra era sostenible, i que si encara no ho era nomsfeia falta abocar-hi ms rocalla per fer un mur ms reforat quela sostingus. En aquest sentit literal, al municipi de orroella ilEstartit hem sostingut el Molinet i el passeig de Griells, perno hi hem trobat solucions autnticament sostenibles. Aquestespassarien per un replantejament profund del nostre model depoblament en zones ambientalment sensibles i de risc. Per des-grcia, lanunci amb el qual encetava larticle demostra que, coma societat, encara estem molt lluny de fer aquest gir sostenibilista.

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

9/23

pg. 9


Mossn Viver i elstorroellencs fenicis Jaume Bassa Pasqual Ja he explicat algun cop que, a comenaments del segle passat,mossn Francesc Viver, jove, culte, inquiet, anims, va fundar larevista Vida, la qual va transformar Girona en un dels centresms actius del noucentisme, i que, arribat a orroella, va fer a lanostra vila una gran tasca de dinamitzaci cultural.

En conseqncia, penso que cal desmuntar la falsa imatge que sen'han fet la majoria dels torroellencs: un anci anglic, de somrsbeatc, dedicat a fer versos ingenus i a regalar balots (sabeu qusn els balots?) als nens i a les nenes que li feien l'amistat (sabeuqu vol dir fer l'amistat?). Un amic de redacci m'ha suggerit deno trencar aquesta estampa idllica, per crec que mossn Vivers'estimaria ms que se'l presenti tal com era i que es digui senseembuts el que pensava dels torroellencs del seu temps. Aix voldir transcriure el que ell mateix publicava a Emporion. s el quefar.

El juny de 1917, al nm. 60 de la nostra revista, mossn Viver va adoptar un nom i un adjectiu per parlar de orroella i delstorroellencs ordinaris: Fencia' i fenicis'. Deia: "Resoludamentadoptem el qualicatiu fenici' per al tipus vulgar i el de Fencia'per a la vila on vegeten els paccs ruralets. Fencia; la sensual,la grollera Fencia, la raa sense originalitat [...]. Fencia, la raade negociants, qui ho diria que desprs de milers d'anys son n-

ima egoista i prosaica subsists i informs la vila illuminada perl'electricitat, encapalada amb un temple gtic? s el pop fastigsarrapat al cor de nostra terra. Senyor, Senyor, quan desapareix-er la vergonya d'aquesta mena de Gibraltar, de la orroella fen-cia, enganxada a una Catalunya renaixent i assedegada de cul-tura?" Naturalment, he escurat molt un escrit on Viver tractavala gran majoria de torroellencs d'antediluvians, i el jovent de lapoblaci de "joventut orida, com el pa orit, com l'heura arra-pada a l'arbre fastigs de Fencia...".

All no era pas fruit d'una enrabiada passatgera, ni mal humord'un dia, i durant anys mossn Viver va continuar escrivint sensepls a la llengua i repartint, un cop i un altre cop, les seves fu-

etades morals. Volia esmenar aquella gent i adrear-la cap als ide-als de progrs espiritual i de modernitat cultural, el desesperavano veure mai res ms que un nucli redut de persones cultes i es-tudioses, sempre els mateixos: d'una banda la majoria (Fencia),de l'altra uns poquets (en deia Europa).

El mar de 1919 Viver parlava de "la orroella fencia" i del seu"ombriu i reumtic clos" (Emporion, nm. 100), i al cap d'unany, mar de 1920, va iniciar una mena d'estudi per captols -mssever encara amb els torroellencs- que duia per ttol "La Fencia".Al captol I, "els fenicis, sn realment persones?" deixava anar, en-tre d'altres frases semblants: "Mireu-los i escolteu-los sobretot, alcinema, al teatre, a la plaa, al carrer; llur nima s'hi transparenta

amb totes les impudors del fenicisme. Els fenicis sn persones?Ai! Els fenicis sn sers intermediaris entre l'animal i l'home"(nm. 123). Aquest captol acabava el mes segent amb observa-

cions sobre el desastrs comportament dels fenicis torroellencspel que fa a religiositat (cap), art (tampoc), cinema (ignorants).En resum, segons Viver res no indicava que els fenicis possessinuna nima racional, les seves nimes eren alguna dcima de graums altes que les dels irracionals (nm. 124). De l'altra quinzenad'aquell mateix abril de 1920 extracto aquest pargraf del captolII de la srie: "Aix, els fenicis viuen la vida plcida d'un galpat;ells beuen el vi sens amar la gracilitat de la copa; ells no coneixendel viure la dolor de l'esttica. Passen per la terra amb majestatd'orangutans. Per a ser homes els manca nor d'nima" (nm.125).

L'agost de 1921 Viver escriu a Emporion sota el ttol "Sagetes":"El cor fenici est encara en pitjor estat que son intellecte. Psi-colgicament podem armar: Fencia no t cor. L'indgena nopot comprendre el treball sense recompensa immediata. No lientren els versos ni les obres dramtiques que no fan riure. Nopot ser Fencia terra de mrtirs, ni poetes, ni herois"... (nm.152). Hi torna el mar de 1923 (nm. 185), i diu "els idealistes,els abrandats d'amor a la Ptria, lliure i culta, sn l'excepci, lasilenciosa minoria de orroella, Fencia encara". I cap al nal dela primera poca d'Emporion, al juliol de 1923, com si ja notsal clatell l'al de la dictadura i volgus fer-se sentir ms fort quemai, escriu (agrupo frases distanciades): "Quasi cada vegada quesortim de casa arrepleguem noves demostracions de la pobresaespiritual de nostra gent. Fencia encara ronxa en son cau infecte.Un descobriment: sense pensar-ho, orroella s feixista; en Mus-solini aqu seria el gran home. Oh mot terrible: que n'expressesde coses. FENCIA!!!" Encara al mes d'agost (nm. 192) mossnViver va escriure un article ple d'improperis contra l'esperit fenicidels torroellencs.

La dictadura es va proclamar el 13 de setembre d'aquell mateixany 1923; desprs, mossn Viver i Emporion varen haver de cal-lar.

Va caure la dictadura, va arribar la repblica, l'autonomia. Em-porion va sortir de nou, i de nou Viver denunci els defectes i labaixesa dels fenicis, de l'execrable Fencia.

"Voleu que us digui en poques paraules el que ms plau a Fen-cia? Sang i fetge, carnatge, novelles i pellcules amb amors mso menys trbols i que acabin b" (nm. 285, desembre de 1935).

Poc desprs, la tragdia de 1936-39.

Acabada la guerra va venir a orroella, ara s, el venerable vellet.

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

10/23

pg. 10


Les minories en unestat de dret Jordi BellapartEstem passant uns dies en els quals, a qualsevol mitj de comu-nicaci, ja sigui premsa, rdio o televisi, podem llegir o escoltaropinions o debats sobre l'estat de dret, dels seus fonaments i dela necessitat de respectar i preservar les lleis que el conformen.

ots podem estar-hi d'acord, sempre, s clar, que el respecte al'estat de dret i l'imperi de la llei pressuposi l'existncia d'un rgimdemocrticament constitut i que l'aprovaci de la llei es realitzimitjanant mtodes deliberatius en els quals participin els repre-sentants dels ciutadans elegits d'una manera lliure i democrtica.

Ni l'imperi de la llei ni l'opini de les majories, per, pressu-posen la justcia de les lleis que es formulin. Franco guanyavaels referndums per majoria absoluta i ens volia fer creure queho feia democrticament. amb el rgim sovitic, i no podemoblidar que Hitler va ser elegit en unes eleccions democr-tiques i victorejat massivament pel poble alemany. Aquest pas-sat mes d'agost he visitat el camp de concentraci d'Auschwitz,a Polnia, i he trepitjat el sl on, "per mandat legal" (la llei per

a la soluci nal aprovada pel rgim nazi), van ser vilment as-sassinades prop d'1.100.000 persones. Desprs de comprovar elshorrors d'aquestes actuacions, et remou les tripes veure com, alcap dels anys, encara surten polmiques de si les mans executoresd'aquestes horroroses massacres eren o no culpables, ja que lesfeien "per mandat legal".

No n'hi ha prou que les lleis s'aprovin "democrticament". s

fonamental que l'executiu elegit democrticament les apliqui se-guint aquest concepte i hi hagi tamb un poder judicial, indepen-

dent, que les interpreti. Quan no es compleixen aquests requisits,podrem considerar que les lleis no respectuoses amb aquestssn de difcil encaix en un estat de dret. En el cas de l'Estat espa-nyol, aquest poder judicial, tenint en compte com ha estat elegiti pels seus pronunciaments en sentncies recents, podrien posaren dubte la seva correcci democrtica.

Aqu entraria un altre factor que afecta molt el cas de Catalunyai la seva capacitat de decidir: les majories i minories. Les deci-sions que afecten els ciutadans de Catalunya proposades en elmarc de tot l'estat, en percentatge de votants, s fcil que quedinen minoria i fcilment poden quedar supeditades a una voluntatmajoritria que pot arribar a ser injusta si no hi ha un respectei una voluntat d'entesa per part d'aquesta porci ciutadana ma- joritria. Si hi ha vigent una llei que no faci possible considerar eldret d'expressar la voluntat minoritria ni de modicar-la teninten compte aquesta voluntat, aquest, en la meva modesta opini,no s'hauria de considerar un just i democrtic estat de dret.

Vull apuntar que ns fa no gaire ms de dos anys jo no era unconvenut partidari de la independncia de Catalunya. eniaconana en la capacitat democrtica d'un estat per transformar-se, acceptar el reconeixement real de la naci catalana i encaixar-ho legalment dins d'un estat de dret autntic. Ara ho veig im-possible. Quan em volteja algun dubte, noms haig de connectarel programa d'opini o debat d'una televisi d'mbit estatal per

adonar-me que els missatges d'opini que es transmeten, pretesa-ment basats en la defensa d'un discutible estat de dret, no con-tenen aquest concepte de respecte i voluntat d'entesa cap a unaminoria. Ni que sigui per escoltar la seva voluntat.

Per aix aquesta minoria, que representa una naci no reconegu-da com a tal per l'estat del qual forma part, sense renegar delspreceptes democrtics que suposa el concepte estat de dret, rei- vindica el seu dret a decidir i vol votar.

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

11/23

pg. 11


Poltica i religi Josep Fuster

D'un temps en, veig que ocasionalment uns religiosos i religio-ses -alguns d'ells de manera ms assdua- intervenen en els dife-rents mitjans de comunicaci per parlar de poltica. No entraren consideracions ni detalls sobre el contingut especc del seudiscurs, perqu res hi tinc a dir, aquestes lnies sn sobretot percomentar el tipus de missatge i la idonetat del seus pregoners.

Mai he sabut si aquestes persones quan parlen ho fan personal-ment, amb autoritzaci, o representant l'Esglsia, perqu algunesd'elles apareixen sempre acuradament vestides amb hbit o ambalgun altre detall per no deixar cap dubte sobre la seva condicireligiosa. s inqestionable que sn agradables, cultes, moltintelligents, ben preparades, i tant les seves maneres com el seuaspecte fsic donen molt bona imatge, per la veritat s que se'mfa estrany sentir a persones consagrades a la vida religiosa parlarpblicament de poltica, noto que alguna cosa grinyola entre laimatge que estic visualitzant i el missatge que escolto; el mateixem passa quan per les emissores de televisi i rdio propietat del'Esglsia es poden veure o escoltar alguns debats -protagonitzatsper laics-, on l'nic objectiu s la desqualicaci o l'insult. Se'mfaria tamb igual d'estrany si escolts un poltic en exercici, fentun serm religis, sn coses que, almenys per a mi, no encaixen.

En un pas com el nostre, que s'ha declarat laic i aconfessional,poltica i religi -en aquest cas especc l'Esglsia Catlica- hau-rien d'anar per camins separats i molt ben diferenciats; sempreque hi ha hagut excs de sintonia -nacionalcatolicisme- o in-gerncies no consentides han sigut experincies negatives o deconfrontaci.

La poltica i els poltics tenen la seva parcella en gestionar i ad-ministrar amb honestedat els assumptes terrenals, legislant i pro-curant pel benestar material dels ciutadans i les llibertats de lasocietat i de les persones; i s en aquests amplis espais on cabentotes les ideologies i pensaments haguts i per haver, llevat els queatemptin contra les mateixes llibertats, els drets humans i fona-mentals de les persones, el medi on vivim o els ssers que en ellhi habiten.

Per altra part, l'Esglsia com a casa d'acollida de tots, i quan dic

de O S, ho escric amb majscules i sense excepcions, semblaque hauria de tenir com a tasca primordial procurar atendre lesnecessitats espirituals de les persones, incloent-hi tamb denun-ciar i lluitar activament per intentar eradicar la injustcia social-en tot l'ampli ventall que la paraula comprn- sense que aix ne-cessriament comporti interferir o posicionar-se amb cap classed'acci o ideologia poltica. Quan l'Esglsia es posiciona o deixaposicionar algun religis en alguna qesti poltica o fora del seumbit, corre el risc que alg en faci la interpretaci malaurada-ment encara molt vigent, com s pensar que qui no est amb mio amb les meves idees est contra mi; i aix una Esglsia de totsno s'ho pot permetre.

L'Esglsia, polticament, hauria de ser escrupolosament neutral, iel clero i les diferents jerarquies almenys ho haurien de semblar.No ha de buscar en els camps sembrats de la vida poltica la seva

collita; no sn els seus camps, ni s la seva tasca, ni tampoc el seumn.

Sn moltes les persones, indrets o situacions que requereixen elserveis i el missatge de l'Esglsia, i el seu camp d'actuaci s tanample, divers i variat, que abasta des de l'ascetisme ms rigors,ns a les obres missioneres ms agosarades i valentes, que moltes vegades comporten ns i tot el sacrici suprem.

Si dintre aquest ampli ventall de possibilitats que la vida religiosaofereix i malgrat els vots que s'hagin pogut fer, un religis o unareligiosa no hi troba el seu lloc, no s'hi sent prou motivat o re-alitzat, o per qualsevol altre motiu ha de sortir a buscar altrescamins que s'apartin dels espirituals, s millor que s'ho repensi,pengi els hbits i surti de la vida religiosa perqu aquest no s elseu cam; ser honest amb ell mateix i amb la societat, i llavors espodr dedicar plenament al que s la seva veritable vocaci. No espoden servir al mateix temps a dos senyors, i molt menys si tenenuns interessos, uns ideals i uns objectius tan antagnics.

Crec que hi ha persones que tard o d'hora, quan arribin a la crul-la que ha de marcar el cam denitiu de les seves vides, haurand'escollir on arrumbar responsable i sincerament el sentit de laseva existncia.

Que la veu del seu esperit els aconselli el millor.

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

12/23

pg. 12


1700-1714: (3r) elcanvi de dinastia i laGuerra de SuccessiSanti Sat

Continuaci - EL CAS DELS CATALANS -Denominaci aplicada per les cancelleries europees al conjuntde debats i acords sobre Catalunya (1712-1714)

Els regnes dArag, Valncia, Mallorca i Principat de Catalunya,que constituen la corona catalanoaragonesa, i el regne de Cas-tella mantenien encara les seves antigues enemistats. Els castel-lans es van adherir als interessos francesos de Llus XIV amb unentusiasme poc esperat duna naci que, dantic, tenia interessostan oposats.

La corona catalanoaragonesa, adherida a la causa de Carlesdustria per la intervenci dAnglaterra, que shavia compromsa garantir la conservaci de les lleis i privilegis de Catalunya,dhuc en el cas duna eventual victria de Felip V, en virtut delPacte de Gnova, tractat que segell laliana amb Anglaterra, sig-nat el 20 de juny de 1705 entre els representants de Catalunya,Antoni de Peguera i Eimeric i Domnec Perera, i el plenipoten-ciari de la reina Anna dAnglaterra, Mitford Crowe: Anglaterraes comprometia a desembarcar tropes per secundar lalamentcatal a favor del rei arxiduc Carles III i, en tot cas, a fer respectarles constitucions i les lleis de Catalunya.

Entre el mar i labril de 1714, la cambra dels lords dedic cincsessions alcas dels catalans, i Lord Chancellor William Cow-per elev una petici a la reina, en nom de vint-i-quatre lords, endefensa del Principat. Per Anna I, que el maig de 1705 do-nava instruccions al comte de Peterborougt que procuressindemparar-se de Barcelona, davant les silencioses clusules de lapau de Radstadt sobre lafer (mar 1714), sinhib de qualsevolgesti. Mor l1 dagost de 1714.

Una de les primeres accions anglesa (4 de maig de 1702) va serlexpedici contra Cadis, que els va convncer en la conveninciadaliar-se amb Portugal i, a nals de febrer de 1704, larxiduc Car-les, proclamat rei a Viena, desembarc a Lisboa, acompanyat perla Flota Reial i un exrcit de 12.000 homes, dos teros anglesos iun ter holands, als quals sincorporarien 13.000 portuguesos i

15.000 ms daustracs.

Ladveniment al poder del partittory , a Anglaterra (1710),modic lactitud daquest pas, que tend a assolir una paufavorable amb Frana, a la qual fou supeditada la defensa deCatalunya. Lelecci de Carles com a emperador (1711) estimulla reuni dun congrs de pau (Utrecht, gener de 1712).

Lemperador propos que restessin sota el seu domini els reg-nes de la corona catalanoaragonesa. Rebutjat el projecte,per laferrissada negativa de Felip V, propos la creaci dunaRepblica Catalana, soluci rebutjada pel cap del govern angls,Bolingbroke.

Catalunya rest exclosa de les negociacions del tractatdUtrecht (mar de 1713).Carles III imped que el Principat ad-quirs el rang de naci interessada i es neg a rebre ocialment elrepresentant catal, Francesc de Berardo, marqus de Montnegre.

Larticle 13 del tractat fa constar linters del govern de Londresa favor dels privilegis dels catalans i Felip V promet de donar-los el que els castellans tenen, s a dir, el dret de comerciar ambAmrica, per no les institucions prpies: Conservar els seusprivilegis amb condici que aquests siguin noms aquells que esdiuen municipals, i dels que ser excls tot el que sigui contraria la meva autoritat i als meus drets de sobirania, i tamb amb la

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

13/23

pg. 13


condici que em siguin pagades totes les despeses de guerra deCatalunya, fets aix en el mar com en terra, des del 1r de juliol nsque hagin rendit les armes. Felip V.

Per la majoria del poble catal no shi conform i, recloent-se dins els murs de Barcelona i Cardona, es dispos a resistir.

Elisabet Cristina de Brunsvic-Volfenbttell. Mentrestant,lemperador Carles gestion la partena de Barcelona de laseva muller, reina i emperadriu, que abandonava Catalunya el30 de juny de 1713.

Els catalans no soposaren a la partena, contrriament a all queEuropa esperava, hi accediren, i hom perd aix lnica base sobrela qual haurien pogut negociar.

ornada a Viena, es mostr poc afable amb els refugiats catalansde la cort imperial, que tampoc assoliren res de positiu davant lamateixa reina Anna dAnglaterra (4 de maig).

Conveni dHospitalet(22 de juny de 1713). Fou un acord secret

signat pel comte de Knigsegg, en nom del cap de les forces delrei arxiduc Carles III a Barcelona i el marqus de Ceva Grimaldi,representant del duc de Ppuli, cap de lexrcit de Felip V.

Establia, dacord amb els termes del tractat dUtrecht, levacuacide les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i dEivissa, iel lliurament de Barcelona o de arragona a les tropes de FelipV com a garantia. A ms de constituir un abandonament delscatalans sense llur consentiment, represent per a les forces bor-bniques la possessi de arragona, fet que comprometia greu-ment les possibilitats de resistncia dels catalans.

Es renunci a sostenir les llibertats catalanes mentre en el textdel tractat gurs el mot privilegis. El resultat fou larticle XIIIdel tractat de pau entre Anglaterra i el govern de Felip V (13 de juliol), pel qual aquest, aparentment a precs de la reina AnnadAnglaterra, garantia vides i bns als catalans, i els concedia totsaquells privilegis que posseeixen els habitants de les dues Cas-telles. Levident duplicitat del text provoc sorollosos debats a

la cambra dels lords anglesa, en qu elswhigs empraren el casdels catalans com a arma poltica contra elstorys (mar-abril de1714).

La qesti de les llibertats catalanes romania ajornada ns a lapau general.

Lemperador amag la veritable situaci als catalans i ordenque sinterceds per ells sense, per, retardar levacuaci, que foumantinguda secreta i que hom dugu a terme dacord amb elsborbnics. Per la part anglesa, els esforos de lambaixador Lex-ington toparen amb la intransigncia borbnica.

Un ltim intent de Felip de Ferran prop del nou rei angls Jor-di I es produ quan Barcelona sacabava de retre.

Els efectes immediats de la guerra foren la prdua de llibertatsi institucions prpies. Les econmiques, greus, van afectar msBarcelona (despoblament) que el camp. Per no shan de menys-tenir els efectes negatius a les poblacions petites. Conseqnciesdirectes foren les monetries: a Barcelona va existir una inacidels preus, que va afectar ms aquells llocs ms comercials.

A laguait del

nostre patrimoni

Hem vist amb molta satisfaccique els serveis de manteniment delAjuntament han deixat net i atrac-tiu el jardinet que EMPORION vaplantar sota lhistric escut de pe-dra del mol vell

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

14/23

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

15/23

pg. 15


"L'ideal enel paisatge".Una exposicimemorable Josep Pericot

Durant aquest estiu i ns ben entrat el mes d'octubre es pot visitar,a l'Espai Carmen Tyssen del monestir de Sant Feliu de Guxols,una exposici de pintura paisatgstica molt valuosa i interessant.Aquesta exposici, que porta com a nom complet "L'ideal en elpaisatge. De Meifrn a Matisse i Gontxarova", s'ha dut a terme gr-cies al mecenatge de la baronessa Carmen Tyssen-Bornemisza,que ha portat ns aqu una part de la seva prpia collecci, i al'inters i la collaboraci de l'Ajuntament de Sant Feliu, que hacreat un espai propi amb el nom de la mecenes. ot aix s'ha fet,a ms a ms, sota el patronatge de la Fundaci Privada Centred'Art Collecci Catalana de Sant Feliu de Guxols.

Emporion.Tyssen 002En aquesta exposici, amb una intenciclarament de sntesi de tendncies esparses i de buscar noves

connexions entre visions molt diferents d'artistes tamb moltdiferents, s'hi persegueixen diferents objectius. Un d'aquests s lacelebraci del paisatge com a font d'inspiraci, "la natura...", quediria Weissenbruch, segons explica Marjan van Hetteren en elllibre de l'exposici. Un altre dels objectius aconseguits s dem-ostrar que aquest ideal del paisatge, els pintors l'assoleixen abasta-ment, per des de tcniques i trajectries personals molt diverses,i en ocasions molt allunyades. Un tercer aspecte de l'exposici, iun dels ms importants, s el d'haver situat, de manera senzillai oberta, l'emplaament dels pintors catalans a cavall entre elssegles XIX i XX dins del panorama general de la pintura europeai americana d'aquesta poca. Aqu la visi de pintors com Urgell,Granell, Mart i Alsina, Mir, i ms endavant Sunyer, Meifrn iBosch Roger, dialoga de tu a tu amb la dels altres grans pintorsque hi trobem reunits. Aquesta proposta de la crtica d'art no es

contemplava fa unes dcades endarrere.

Per acabar aquesta crnica, no vull deixar de mencionar el llibreque recull tot el treball dels promotors i de la comissria PilarGir. s un llibre en qu es descriu perfectament la propostacultural i artstica de la Fundaci i que mostra amb una alta qual-itat d'impressi les fotograes de tots els quadres. En aquestess'aprecia molt b el color autntic de les teles. En la seva edicitamb hi han contribut el Patronat de urisme de Costa BravaGirona, la Diputaci de Girona i el Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya. ampoc no vull acabar sense assenya-lar el comentari individualitzat de cada quadre que trobem en elllibre. s un plaer llegir el comentari ajustat a una pintura deter-minada, de persones expertes i molt coneixedores del que parlen,que situen l'obra en el context personal del pintor i de l'entorn

social i artstic en el qual es movia.Crec sincerament que s una de les millor exposicions de pinturaque podem veure actualment a Catalunya i que seria bo poderfruir-la encara ms temps, en aquest mateix marc o en altres in-drets.

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

16/23

pg. 16


Novellar la histria Javier Zuloaga

Durant lestiu, ja acabat, he repartit el meu temps entre la recerca

de lassossec davant del mar, veure i parlar amb bons amics, trac-tar de portar una vida sana, prendre nota i idees per a una prop-era histria que he descriure, i en la lectura.

Han anat passant per les meves mansLas tres bodas de Manolita,dAlmudena Grandes;La pirmide immortal , de Javier Serra, imhe posat al dia amb Ken Follet desprs de llegirUn lugar llama-do Libertad (2006) i he compratEl umbral de la eternidad, lltimapea de la trilogiaTe Century daquest gran narrador galls.

I per prendre major conscincia de la meva condici descriptor,tinc sobre la taula -i vaig llegint sense presses, per amb feli de-teniment- Aquellos aos del boom, del periodista deLa Vanguar-dia i recent premi Gaziel Xavi Ayn, en el qual desentranya aquel-la eclosi denginy literari hispanoameric que va desembarcar aBarcelona en lltim decenni del franquisme, sota el guiatge dela superagent literria Carmen Balcells, tal com se lanomena enalguns moments de lobra. La recomano a aquells que no podenresistir lempenta de la curiositat i volen furgar en les biograes deGarca Mrquez o Vargas Llosa, entre daltres. s un gran llibre.

Quan faig reps del conjunt, veig que vaig ben servit. Per maturoespecialment enLapirmide inmortal, en la qual Javier Sierra ensfa viatjar per la ms profunda de les divinitats i espiritualitats del vell Egipte, a travs dun Napole Bonaparte que, a ms del seuafany per construir un imperi francs en el mn, amaga somnisdimmortalitat. Serra ofereix al lector els parallelismes de la morti resurrecci -als tres dies- dOsiris i Jesucrist, essent la daquestltim molt posterior a la del marit dIsis i pare dHorus.

Napole es va aproximar a aquesta immortalitat que buscava de-sprs duna nit dxtasi ertic que formava part dun ritual percaminar cap a la mort i leternitat... no els explicar ms perqulobra acaba darribar a les llibreries, per s que vull compartiramb vosts la meva convicci que el llibre de Serra, que dalgunamanera posa el cristianisme sota lombra dels faraons -Jess va viure gaireb trenta anys a Egipte-, no hauria passat elnihil ob-stat de la censura eclesistica de la postguerra espanyola i, pos-siblement, hauria portat lautor a la pira del Sant Oci fa quatreo cinc segles.

s tamb un bon llibre i que tamb els recomano perqu t mollai tacosta, des del format de la novella histrica, a realitats que poctenen a veure amb les dels motlles educatius amb els quals vamcrixer els que vam nixer i vam crixer des dels anys cinquan-ta. El que pensava a mesura que avanava: ns a quin punt elscollegials dabans i bona part dels actuals deixen espai i donenper fets provats tes de la histria que no ho sn?

Aquest mateix dubte va venir al meu cap fa anys, quan vaig lle-gir Ins del alma ma, dIsabel Allende. Aquell gran llibre em vaanimar a escriure, fa ja set anys,Cambiar la historia. (Premin aldamunt si els interessen aquests assumptes.)

Corria per la histria de la conquesta de Xile, vaig escriurelagost de 2007, a travs de les pgines dIns de lnima meva,

dIsabel Allende, que, amb les llicncies literries necessries,porta el lector a coll i be ns als orgens daquest gran pas trans-and com a part del Regne dEspanya. Les crueltats comeses sotala solapa duna poltica de mestissatge obligat, perqu els homesnadius desapareixien de forma cruel - i el fariseisme de justicartot all en lextensi de la fe cristiana ns als conns de la terra,produeixen un cert neguit per pertnyer a aquest pas que enlensenyament de la seva histria noms ha assumit, amb la bocapetita, alguns excessos de la colonitzaci.

Vaig entendre millor, en tancar les tapes del llibre, la petici deperd pblic dalguns presidents sud-americans en ocasi del re-cent viatge de Benet XVI i el reconeixement nal del Vatic queel que va passar en aquelles terres no pertany, precisament, al boi millor de la histria de lEsglsia Catlica.

s ben clar que aix de Javier Sierra i la seva immersi en la m-gia egpcia no tenen res a veure argumentalment i histrica amblobra de lescriptora xilena establerta a Califrnia, per s que

convida a pensar que caldria canviar els motlles del que ensenyai introduir els elements del que es va sabent grcies als que es-corcollen en la histria, amb ms curiositat. De la mateixa mane-ra que caldria corregir els captols electritzants de la colonitzaciamericana, no estaria pas malament que sensenys, des dunacerta distncia, sense manies i descavalcats dels lloms dogmtics,la histria de les religions.

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

17/23

pg. 17


Torroella, espai dartPer Sofa Borrego i Moreno

ravessant elpont antic deorroellaorroella, 1952Joan Reg i Boix (1933 2010)

Fotograa30 x 40 cmCollecci Joan Reg Boix

Revalorar i fer difusi del patrimoni local s una cosa tan senzillacom el que fan a la Biennal de Fotograa Xavier Miserachs dePalafrugell, que no s ms que aprotar el certamen per donar aconixer algun autor de la poblaci. Aix, enguany, a la 8a. edici-del 12 de setembre al 12 doctubre i al vestbul del eatre Mu-nicipal de Palafrugell-, shi exposa una petita mostra de les foto-graes de Joan Reg Boix, que -grcies a la seva viuda- larxiumunicipal de la ciutat ha pogut recuperar, inventariar i exposar.

Joan Reg va nixer a Palafrugell. Segons relata Maria Agust, lafamlia Reg va anar a viure, desprs de la guerra, a orroella, onel pare va trobar una feina a la fusteria del sogre del mestre RicardViladesau. Hi van estar dels anys 40 ns a 1951, primer al c. Sant

Agust, 23 i desprs al 25, on van poder muntar una fusteria que ja tenia a la Plaa Quintana i Combis, 9. Aviat, Joan Reg deixlescola per aprendre loci de fuster i va rebre com a obsequidel seu avi una cmera fotogrca. Daquesta manera espontniacomen la seva incursi en la fotograa i en tot un procs derevelat casol que implicava el treball amb cmera analgica.

Pel que fa el resultat daquest microlm i pels que hem passat unallarga o curta estada a orroella, i hem visualitzats el seu paisatgei territori amb certa introspecci, podrem armar que orroellaha generat una srie dimatges temtiques que reconeixem msen el paper, en la tela, en la publicitat... que en el lloc real. Aix,el mercat o el pont shan convertit en smbols visuals artstics delnostre entorn, i el que s ms anecdtic, recordem, en aquest casel pont de orroella, ms com lhavem vist en fotograa que la

experincia real dhaver-lo travessat.

Aquesta instantnia del pont de orroella no s una reproduccia ms a ms de totes les que ja coneixem amb anterioritat. Hem vist el pont destrut i reconstrut, de fusta, de pedra, de postalsouvenir, reprodut a llapis o tinta... En aquesta ocasi em sor-prn el reex de lestructura a laigua, el lloc de captura del fot-graf, els canyars que no deixen entreveure el formig... Per, elque ms magrada daquesta imatge s que hem pogut esbrinar elnom de lautor que ara ha abandonat lanonimat.

Sabem que Joan Reg, des de la seva modesta formaci, ens hadeixat constncia fotogrca del pont refet pels presoners de-

sprs de la guerra, de com veia aquest indret emblemtic de la vila; el lloc on vivia. La seva relaci amb lobjecte fotograat eraconforme, doncs, tant al que mira com a all que s mirat; i man-tenen un grau de correspondncia igualitria, ja que retratava la vida quotidiana des de dintre, des de la seva prpia vivncia sin-cera, cosa que li dona certa singularitat.

BibliograaAjuntament de Palafrugell. Arxiu Municipal. Biennal de Fotogra-a Xavier Miserachs. Joan Reg Boix. Palafrugell: Ajuntament dePalafrugell, 2014.Entrevista oral a Maria Agust.Imatge: Joan Reg Boix. Arxiu Municipal de Palafrugell.

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

18/23

pg. 18


La cuina de laCatrinaPer Caterina Bosch

Espaguetisamb closses

Ingredients:1 Kg. de Closses350 gr. d'espaguetis

1 Porro

4 grans d'all

1 cireret

Julivert

1 got de vi blanc

Oli, sal i aigua

Preparaci:En una cassola amb oli, saltegeu els alls laminats, el cireret i elporro trinxat ns que quedi lleugerament daurat, Desprs afe-giu-hi les closses, el julivert picat i el vi. Deixeu-ho que es vagifent a poc a poc, ns que s'evapori el vi i s'obrin les closses. Se-guidament courem la pasta i desprs hi afegirem les closses.

Pasts de guesi ametlla

Ingredients:1 rotlle de pasta fullada100 gr. de sucre

80 gr. de farina d'ametlla o ametlles crues triturades

60 gr. de mantega

15 gr. de farina

180 ml. de llet

1 Ou

1 Pols de vainilla

1 Kg. de Figues

Preparaci:Colloqueu la pasta fullada en una safata per coure al forn. alleules gues a quarts. ritureu la resta dels ingredients amb el "mini-pimer", escampeu-ho per sobre la pasta i colloqueu les gues peldamunt.

Preescalfeu el forn a 220. Coeu-ho al forn durant 25/30 minutsa 180.

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

19/23

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

20/23

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

21/23

8/11/2019 94-octubre-14.pdf

22/23

pg. 22


8/11/2019 94-octubre-14.pdf

23/23

Documents

94-octubre-14.pdf