9
`p`ppConfidencial Pàgina 1 29/01/2022 PrimaVera2Q10 Tardor2011 activitats en 8 Territoris creació d’una xarxa d’orientadors - animadors entre els colectius que encara no estan connectats a la societat de la informació: 2Q10 8 Terri toris Girona Gràcia Madrid Mataro Gijón Manresa La Manxa Andorr a

A Invertir En OrientarT

  • Upload
    ebm

  • View
    213

  • Download
    1

Embed Size (px)

DESCRIPTION

els seQrets del eQSito

Citation preview

Page 1: A Invertir En OrientarT

`p`ppConfidencial Pàgina 123/04/2023

PrimaVera2Q10 Tardor2011 activitats en 8 Territoris

creació d’una xarxa d’orientadors - animadors entre els col·lectius que encara no estan connectats a la societat de la informació: gent gran, persones de zones rurals, dones, autònoms, pimes, joves, immigrants , desocupats, futurs afectats per EREs i Fusions Caixes d’estalvis

2Q10

8 Territoris Girona

Gràcia

Madrid

Mataro

Gijón

Manresa

La Manxa

Andorra

Andreu, 25/11/11,
Per què ens agraden tant els somnis del futur com les histories del passat sabem que ................totes les èpoques de la vida tenen la seva aventura ! Por que nos gustan, tanto los sueños del futuro como las historias del pasado sabemos que................todas las épocas de la vida tienen su aventura!
Page 2: A Invertir En OrientarT

Programa per la la Comunicació i Dinamització de la Societat de la Informació

La seva finalitat és dinamitzar l’entorn on es desenvolupa l’activitat i la vida d’aquestes persones amb l’objectiu d’ajudar-les a descobrir com les noves tecnologies els ajuden a realitzar-se personalment, a compartir i a millorar la comunicació.

No és un curs d’informàtica ni d’Internet però, al finalitzar el programa aconseguim que tots els que participen en el mateix enviïn e-mail, naveguin per Internet i ajudin als seus companys i col·laborin amb els portals de participació ciutadana. Aquest és l’indicador que mesura l’eficàcia d’aquest mètode i els seus avenços.

Page 3: A Invertir En OrientarT

La finalitat és la comunicació, l’important no ho decidim nosaltres, ho decideix cada persona, cada col·lectiu. El nostre objectiu és, primer de tot, entendre el que motiva a cada persona –Internet és el mitjà, no la finalitat- i després ens recolzem en Internet, en el correu electrònic (e-mail) i en la navegació per ajudar a aconseguir-ho.

Altre característica del nostre mètode és que nosaltres anem on estan les persones, ja que les barreres, algunes “invisibles” i altres més perceptibles, impedeixen a aquests col·lectius aproximar-se a la Societat de la Informació. A continuació, creem una xarxa d’orientadors amb persones d’aquest col·lectiu, les quals fan de corretja de transmissió dels coneixements i de les experiències a la resta de persones que conformen el col·lectiu.

El programa Orient@-t és una iniciativa que neix de la col·laboració entre l’Associació Orient@-T, la empresa especialitzada en Comunicación Tarquinos, la consultora Solu’s i Ona, la Associació InNoGran per l’impuls de la comunicació i diferents col·lectius de gent gran (lagentgran.com, losmayores.com) que han estat pioners en l’experimentació d’aquest programa.

Andreu, 06/04/10,
Orient@-t, metodologia i bases Per assolir els nostres objectius i aconseguir el màxim profit, necessitem realitzar les següents tasques: Identificar en cada col·lectiu aquelles persones que tinguin una major predisposició o iniciativa per a ser orientadors i localitzar els recursos existents i la seva disponibilitat. Sensibilitzar i formar aquests orientadors que seran els encarregats de transmetre i estendre el programa a la resta de persones i el seu entorn. Dotar als col·lectius de les eines necessàries per desenvolupar la seva tasca d’orientació i comunicació. Dotar a l’orientador de contactes amb persones properes al seu entorn a les que puguin traslladar els seus dubtes i temors I per aconseguir-ho: Ens recolzem en les estructures i iniciatives ja existents (Agrupacions i Associacions, Ajuntaments, Comarques, Diputacions, Autonomies...) afegint valor. En cap cas volem crear grups nous ni establir diferències entre els que existeixen. Utilitzem els recursos (locals, ordinadors, connexions, ...) existents a cada zona adaptant-nos a la disponibilitat dels mateixos. Utilitzem metodologies de motivació de les persones orientades als resultats, provades i molt experimentades pel Pacific Institute. Dotem el programa de mecanismes que permetin conèixer amb detall els resultats i l’evolució del projecte. Dotem a cada persona que participa en el programa, d’un correu electrònic (webmail) sobre el que recolzarà la seva comunicació amb la resta del entorn. Analitzem els elements de comunicació (diaris locals, ràdios, etc.) més propers a cada col·lectiu i els integrem en el projecte. Ells necessiten continguts d’aquestes zones i col·lectius, i les persones tenen els coneixements i les experiències. Cada projecte, cada grup i cada persona és diferent, ens recolzem sempre en la metodologia però definim les activitats i les finalitats de forma individualizada. Les nostres accions es gestionen i es duen a terme a través de persones que dediquen la seva activitat professional a aquest fi. És necessari que aquestes persones tinguin recolzament econòmic.
Page 4: A Invertir En OrientarT

Orient@-t, realizació del programa

La realització d’aquest programa es duu a terme en tres fases:

1. Comunicació del projecte a les Comunitats Autònomes

Entre d’altres experiencies aquest programa s’ha impartit ja a 45 municipis en els que s’han format 105 orientadors dels quals el 95% desconeixien Internet i l’ús de l’ordinador. Tots ells han enviat un total de 520 e-mails a l’equip de formadors (a més de 400 e-mails entre ells, 300 a familiars i 200 a organismes i entitats municipals).

En el decurs de les sessions s’han detectat 80 aficions o àrees d’interès, s’han desenvolupat 114 idees per animar i orientar als seus companys i a tots aquells que poden tenir algun temor.

Tres mesos després de finalitzar aquesta experiència en aquests 45 municipis, el número de persones que han orientat aquest col·lectiu inicial s’han multiplicat per 5.

financiació i comunicació del projecte

Per aconseguir desenvolupar aquestes activitats s’han establert dos vies de finançament que permeten la participació en el projecte d’Empreses, Entitats i Administració:

El patrocini o esponsorització La contractació de programes de dinamització.

Andreu, 06/04/10,
1ª fase: Comunicació: una sessió por Autonomia Des de l’Associació estem duent a terme un conjunt de sessions que tenen una duració de mitja jornada amb els responsables de la Societat de la Informació de cada Autonomia. En aquesta sessió s’invita als responsables dels Municipis, Diputacions, Agències de desenvolupament rural i Comarcal i Empreses de tecnologies i als responsables dels programes d’ajuda i financiació per al desenvolupament de la Societat de la informació. La convocatòria d’aquesta sessió es realitza en col·laboració amb cada Autonomia i amb els organismes de desenvolupament local-
Andreu, 06/04/10,
Per això, desenvolupem a cada seminari aquestes quatre presentacions: La primera per a donar a conèixer les avantatges que aporten les noves tecnologies als Ajuntaments explicat des de la perspectiva d’altres municipis (Taula rodona) A continuació expliquem les experiències per a fer arribar les noves tecnologies a les persones i de com dinamizar l’activitat social del nostre municipi a través del seu ús (Programa Orient@-t) Pausa per prendre un cafè: Analitzem com les tecnologies permeten aproximar-se de forma més eficient a les necessitats de cada municipi (xarxes sense fils, satèlit...) Finalment donem a conèixer ajudes i programes que estan disponibles des de l’Administració Central i Autonòmica per als Ajuntaments dels Municipis i el seu entorn. Finalitzem, si el pressupost ho lo permet, amb un dinar seguit de tertúlia.
Page 5: A Invertir En OrientarT

2. Identificació i Contractació dels programes

Patrocini del programa

El patrocinador del programa aporta fons destinats a finançar els elements de comunicació, les eines i les sessions de comunicació i difusió que es realitzarà en cada Autonomia.

El patrocini del programa Orient@-t pot ser general o local. El general comprèn tot el projecte durant un any, mentre que el local es limita a aquelles accions que es desenvolupen en una autonomia concreta.

En contrapartida la imatge amb el logotip del patrocinador s’inclourà en els següents elements de comunicació:

Díptic per a la convocatòria de les sessions autonòmiques que es donaran als ajuntaments, diputacions i entitats d’àmbit local i que s’enviaran per correu postal.

Anunci de premsa de la convocatòria de les sessions autonòmiques

Tant l’Associació Orient@-T, la empresa especialitzada en Comunicación Tarquinos, la consultora Solu’s i Ona com InNoGran compartiran un espai web dedicat al programa Orient@-t en el que apareixeran els logotips dels patrocinadors en la pàgina de benvinguda i en el peu o capçalera de les pagines d’aquest espai.

Andreu, 06/04/10,
2ª fase: Identificació de les zones i col·lectius a dinamitzar i contractació del projecte En aquesta fase s’estableixen les bases de l’acció a realitzar amb el Govern Autonòmic, Diputacions o Ajuntaments. En particular s’identifiquen les unitats d’acció geogràfica (comarques, pobles, barris, ..), els col·lectius a dinamitzar (gent gran, nens, professors, cooperatives, ..) i els mecanismes de comunicació amb aquests col·lectius. Un cop identificats es presenta un pla d’acció amb un calendari i un pressupost tancat per dur-lo a terme, i es fixen les mètriques per avaluar els resultats, les hienes i els materials de recolzament. Un cop aprovat el pressupost es passa a l’execució del mateix.
Page 6: A Invertir En OrientarT

3. Formació dels orientadors

El patrocinador també pot donar una carpeta de documentació en les Sessions autonòmiques i disposar de tota la informació que es generi en cadascuna de les sessions.

Si es desenvolupa material de recolzament específic per als assistents del programa, sempre s’inclouran els logotips de les empreses patrocinadores.

Amb l’objectiu de que la imatge del patrocinador sigui representativa solament es permetrà la presència d’un patrocinador per sector d’activitat i també es limita a 8 el número màxim de patrocinadors generals i fins completar 10 els patrocinis locals.

Andreu, 06/04/10,
3ª fase: Realització i dinamització Les activitats que es duen a terme són les següents: Una sessió de diagnòstic i avaluació Es reuneix als agents socials de la zona amb l’objectiu d’identificar els col·lectius, els recursos i es defineix el calendari i la comunicació. S’estableixen grups adaptant el número als recursos de es disposin a cada lloc i s’estableix l’estratègia i els objectius del programa per aquella zona. Dos sessions de confluència Aquestes sessions es realitzen amb tothom que va a participar en el programa, una es fa al principi i l’altre al finalitzar el programa. La primera sessió abans de començar, reuneix a tots els que van a participar durant un matí; se’ls hi explica les finalitats i com ho farem per a aconseguir-ho. Per això, ens recolzarem, fonamentalment, en testimonis d’altres persones de perfil similar que ja han passat pel programa. Com exercici s’invita a que cada persona escrigui en un paper al menys tres motius pels que pensa que Internet pot ajudar-li a aconseguir-los. A la sessió de cloenda, seleccionem testimonis dels diferents grups i persones que han participat i obrim els sobres que cada persona va escriure al començar el programa per a verificar si el aquest ha estat útil. Sis sessions de formació, tallers i pràctiques En grups més reduïts (al voltant de 15 persones por grup) es desenvolupen sis sessions en les que s’alterna la formació amb la sensibilització i els tallers pràctics.
Page 7: A Invertir En OrientarT

4. Seguiment del projecte

Entre els sectors d’activitat als que es va a presentar el programa destaquen:

Operadors de Telecomunicacions, Software per a Ordinadors, Entitats Financeres, Ordinadors, Equips de Telecomunicacions, Assegurances, Salut, Alimentació, Automoció, Ministeris, ...

Els patrocinadors també podran dotar d’equipament i eines que facilitin o facin àgil el desenvolupament dels programes d’equips, conectivitat, eines de desenvolupament (Tablet-PCs, WiFis, Cameres digitals, Portàtils, PCs, ...)

Andreu, 06/04/10,
4ª fase: Seguiment i monitorització Aquesta activitat té per objectiu conèixer els resultats del programa, per això es dota a cada persona que participa en el programa d’un correu electrònic, el qual és al seu temps el fil que permet seguir en contacte amb les persones que van formant part de la xarxa. Les estadístiques de l’ús d’aquest correu electrònic són la base que ens servirà per a mesurar els resultats. Amb aquesta finalitat es registraran entre altres aquestes dades estadístiques: Número de persones que aconsegueixen escriure un e-mail Número de persones que responen a un e-mail que se’ls envia des del programa Número de persones que omplen un formulari d’avaluació del programa. El seguiment del programa es fonamental per a que els orientadors es sentin recolzats, sostinguts i reconeguts (coaching, soport) en el treball que ells van a desenvolupant ja que ho realitzen de forma desinteressada. El programa preveu eines de participació, comunicació i reconeixement dels que segueixen en la tasca de la dinamització.
Page 8: A Invertir En OrientarT

Andreu Campanario Ponga President

InNoGranAssociació per l’impulsde la comunicació

promotora del “programa” Generació i Animació de una xarxa de Comunic@d’or s Generación i Animación de una red de Comunic@d’or es

Per què ens agraden tant els somnis del futur com les histories del passat sabem que ................totes les èpoques de la vida tenen la seva aventura !

Por que nos gustan, tanto los sueños del futuro como las historias del pasado sabemos que................todas las épocas de la vida tienen su aventura!

esQola de nous negociOS

que es un actiu i que es un pasiu un exemple de Revitalització de la economia de un autonom propietari de

una consultoria, accionista majoritari de un altre.

Un autonom que hi viu al domicili social de la petita societat familiar de la que es administrador, es per aixó que s'ha vist obligat a donar se d'alta com autonom al llarg dels ultims 18 anys.

Fins aquell moment era , tambe propietari de les seves empreses, Lissa Catalunya, Lissa Centro Eurosoft i MKO. Toto se li havia caigut en el 93. Havia tancat la oficina de San Sebastian, la de Madrid i la de Barcelona. Tot un esquema organitzatiu original que li havia donat un gran exit en el mon del software. Habvia ideat un estandard per un sector. Una transposició d'aquell sistema integrat SIGI que va presentar per aconseguir la conta de Esselte, que va reproduir en presentar la proposta de una xarxa de IBM S/38 per la organitzacio mes gran den el mon del transport en Espanya, Fernando Roque, por tierra, mar i aire.

Havia "parit" un "esquema", despres de la experiencia en Samuel M. Bull, un consignatari de bucs al que li va col·locar un IBM S/32 amb la contabilitat que

Page 9: A Invertir En OrientarT

havia comprat a Folk per monrtar la seva primera empresa en l'any 77. Li anaven a fer fora en el SIC, on feia de Analista a la vegada que era el Director de informatica del banc. Va "negociar amb el seu jefe Wifredo Folc i van tancar un acord: "m'en porto alguns clients i alguns empleats". 

Va “construir” aquesta consultoria per protegir les seves activitats al llarg de la caiguda del seu petit “puzzle”. Es va situar al passatge Permanyer, ajudava a un amic a organitzar el seu enriquiment i disbauixa empresarial. Despres va pilotar el projecte de geocodificacio de Las cajas Rurales, Micromarqueteo i afiliació per Green Peace, Metges sence fronteres, Pelayo Mutua Seguros, IU i CiU i Volvo.

Mentre anava fent aixo tractava de cobrar dels seus clients : IBM, Decoexa, Pañalon i d’altres. Desmontava les oficines i presentaa i assistia a “actes de concil·liació”