Accent 22

Les eleccions al Parlament de Barcelona hanobert un escenari d’incertesa al voltant de lacomposició del proper Govern de laGeneralitat. Amb menys vots que el PSC, CiUha estat la força amb més escons, que amb 46n’ha obtingut 4 més que el PSC. A diferènciadels anteriors comicis, però, no podrà gover-nar amb el PP. Aquest, tot i obtenir més dipu-tats, ha perdut protagonisme en l’escenari

polític principatí. L’altra cara de la moneda larepresenta ERC, que amb 23 diputats i ambmés de mig milió de vots obtinguts, té la claudel nou escenari parlamentari a la ComunitatAutònoma de Catalunya. Per la seva banda,ICV-EUiA ha confirmat l’ascens registrat enles municipals i aspira a un govern “de pro-grés”. Després de les dues setmanes de cam-panya plenes de promeses i desqualificacions

ara comencen les negociacions entre els dife-rents partits. Malgrat les propostes de governde “concentració nacional” que es va apressaren reiterar el secretari general d’ERC, semblaque finalment haurà de triar entre mantenirCiU al poder o cedir-lo a un partit sucursalis-ta. La proximitat de les eleccions estatals famés incert encara l’escenari obert amb elsresultats del 16-N.

Publicació quinzenald’àmbit nacional

dels Països Catalans

Número 22

nric Poziño és un veí de Parets del Vallès que treballavaal sector de la construcció fins que el 29 de juliol de1999 un accident al seu lloc de treball el va deixar tetra-plègic en caure sense protecció des d'una alçada de tres

metres i mig. L'empresa on treballava a Premià de Mar no com-plia, com és habitual al sector, les mesures de seguretat que erenobligatòries en virtut de la legislació sobre prevenció de riscoslaborals. En arribar els tràmits a l'Audiència de Barcelona, el jutge li hadenegat la indemnització tot i acceptar que, efectivament, l'em-presa en qüestió no complia les lleis que precisament aquest jutgeencarna. Sosté que no era l'empresa si no en Poziño qui hauriad'haver vetllat per la seva seguretat. Malgrat que el treballador haal·legat que si ho hagués fet hauria estat acomiadat immediata-ment, el jutge considera que això no es pot acreditar. El ministre de treball Eduardo Zaplana ha criticat la sentència,però tant ell com el seu partit, així com el PSOE, Convergència

i Unió i els sindicats majoritaris sabien perfectament quan vaniniciar les successives reformes laborals que s'han aprovat des del1994, que això tindria el seu preu en vides. UGT i CCOO elsn'havien alertat per, tot seguit, recolzar ells mateixos les reformes.La promoció del treball temporal en fou un dels resultats i és unfet estadístic que en aquest sector els índex de sinistralitat laboralsón especialment notables.El fet que l'Estat espanyol sigui el que menys inspectors té per llocde treball en tota la Unió Europea, tot i ser molt significatiu, noens ha de fer creure aquells que ara, des d’un Parlament deCatalunya sense competències en l’àmbit, clamen per un aug-ment del rigor i el nombre de les inspeccions. Són els mateixosque han fomentat un teixit industrial que seria senzillament

inviable si es complissin les legislacions vigents sobre prevenció deriscos laborals. Ara cal donar a tot plegat una cobertura legal totsentant jurisprudència, i fonts jurídiques alerten que hi ha unaugment significatiu de sentències exculpatòries per a les empre-ses. Enric Poziño ha comès la "imprudència temerària" de treballaramb un contracte per obra i servei en una empresa subcontracta-da i d'intentar conservar la seva font de subsistència; igualmenttemerària era la seva pretensió que un tribunal de justícia vetlla-ria pels drets dels treballadors.Ara, l'Enric Poziño ja sap que no tots som iguals davant la llei.També ha après que les institucions que diuen que el representenno estan al seu servei si no més aviat al servei d'alguns. Però aquest

editorial

18 de novembre de 2003Periòdic popular de distribució gratuïta5.000 exemplars

Tardor calenta peral moviment okupa

Països Catalans / 4

Bombers en vagade fam a Barcelona

Economia / 5

Irlanda a la recercade solucions

Internacional / 6

En record de Miquel Martí i Pol

Cultura / 7Més de 100.000 persones, provinents majorità-riament de tota Europa, participaren en la mani-festació del dissabte 15 de novembre que clausu-rava el Fòrum Social Europeu celebrat a les loca-litats franceses de París, Saint-Denis, Bobigny iIvry, entre els dies 12 i 15 d’aquest mes. Més de2.000 catalans participaren en la manifestació, enquè foren visibles moltes senyeres estelades, aixícom en els seminaris, tallers i assembleees de latrobada de tota mena d’organitzacions, partits,col.lectius i sindicats de més de 60 estats, i moltsmés països, d’arreu del món. Els debats del FSEtingueren com a eixos principals les mobilitza-cions contra la guerra i l’ocupació de l’Iraq, l’opo-sició a les polítiques econmòmiques i socials neo-liberals, les retallades de drets civils o les polítiquescontra els immigrants, així com la solidaritat amb

lluites de pobles com el palestí. També des de lesorganitzacions agràries es criticà la PAC i es defen-sà per la sobirania alimentària dels països de l’a-nomenat tercer món. Fou polèmica la discussió sobre la ConstitucióEuropea, rebutjada majoritàriament pel seucaràcter ultraliberal i per la negació dels drets delspobles que representa, però que fou defensada peralguns dels participants.Des dels Països Catalans, la majoria de partici-pants hi assistiren amb els autocars noliejats per laXarxa de Mobilització Global, A més, hi haguédelegacions pròpies com la de la IntersindicalCSC, el CIEMEN, el sindicat de l’ensenyamentUSTEC o la Intersindical Alternativa.Per la seva vistosa presència destacaren importantsdelegacions com la grega, la italiana o la basca,

que va tenir una participació molt activa en elsdebats portà el pes de la defensa dels drets delspobles davant l’Europa els estats.Amb tot, convé destacar les crítiques que rebé eldesembarcament massiu de diferents partits insti-tucionals, com el PSF, PCF, el PSOE o IU, sindi-cats amb un llarg historial de renúncia i accepta-ció del discurs i les reformes antiobreres com elsespanyols UGT i CCOO, l’alemany IG Metall ola CFDT i la CGT franceses. Tampoc passà des-apercebuda la subvenció rebuda per l’organitzaciódel govern de Chirac, que defensà públicamentels plantejaments d’ATTAC sobre la taxa Tobin,així com les declaracions de l’exprimer ministredretà Alain Juppé declarant-se “altermundista”. Paral·lelament, els mateixos dies es celebrà tambéa París un Fòrum Social Llibertari.

17 N: comencen les negociacions

Imprudència temerària

El Fòrum Social mostra elrebuig a la Constitució Europea

Milers de persones van participar en les assemblees i seminaris celebrats en el marc del Fòrum Social Europeu de París.

Entrevista a Vicent Martí, llaurador

E

Sumari: ······················

Aquesta remor que se sent no és de pluja. Ja fa molt de temps que no plou.S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula pels carrers i les cases. Aquesta remor que se sent no és de vent.Han prohibit el vent perquè no s'alci la pols que hi ha pertot i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.Aquesta remor que se sent no és de paraules.Han prohibit les paraules perquè no posin en perill la fràgil immobilitat de l'aire. Aquesta remor que se sent no és de pensaments.Han estat prohibits perquè no engendrin la necessitat de parlar i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.

Miquel Martí i Pol

I, tanmateix, la remorpersisteix.

A. Ginés i Sànchez, Valencia.- Les elec-cions autonòmiques del Principat hantornat a posar de manifest l‘interés delsgrans partits institucionals per “solucio-nar el problema de la seguretat ciutada-na”. D’ençà els comicis presidencials del’Estat francès en què el partit d’extremadreta de Le Pen va obtenir uns resultatssorprenents, -que els analistes atribui-ren a l’ús que va fer de la sensació d’in-seguetat entre els ciutadans-, els granspartits catalans s’han afanyat a incloureaquesta qüestió dins els seus programespolítics.Darrere d’aquesta qüèstió, però, hi haquelcom més que un ball de xifres oque notícies sensacionalistes als mitjansde comunicació.Les dades de delinqüènciaLes dades de deliqüència les aporten elscossos repressius o les ens de què depe-nen, com ara el Ministeri de l’Interior,les Conselleries o les Delegacions deGovern. Per tant, són unes dades queno estan sotmesses a un arbitratgemínimament independent. La mani-pulació d’aquestes dades amb fins polí-tics és, per tant, una constant i lesimprecissions són tan grans que, perexemple, a l’informe de la FiscaliaGenerals de l’Estat espanyol sobredelinqüència durant els primers sismesos del 2003, les dades referents alPaís Valencià es contradeien amb lesque havia elaborat la pròpia Fiscaliavalenciana.És normal, doncs, que en un any d’e-leccions, com l’actual, les dades hantrencat la tendència alarmista d’anysanteriors amb una baixada, per al con-junt de l’Estat espanyol, de 2.0%durant el primer semestre de l’any,(dades del Sindicat Unificat de Policiaespanyola, que no oferix desglossamentper regions administratives). Així, elque, a grans trets, es podria definir coma un descens en la criminalitat, noamaga que els homicidis o les agressionssuxuals han experimentet un fort aug-ment de més del 6.0% i 24.0% respec-tivament.La sensació d’inseguretatMés enllà de les dades sobre delictes,

allò que interessa -o preocupa- als polí-tics és “la sensació d’inseguretat”.Aquesta se sol mesurear a partir d’en-questes sobre les principals preocupa-cions de la població. I és precisamentací on es pot veure l’interès polític d’a-questa qüestió: l’enquesta del Centred’Investigacions Sociològiques del pas-sat setembre fixava la seguetat ciutada-na com a tercera preocupació per darre-re només de l’atur i el “terrorisme”. Noobstant, la sensació d’inseguretat no escorrespon exclusivament amb els índexde criminalitat, sinó que, com el terro-risme o la immigració (el quart proble-ma segons la mateixa enquesta), té mésa veure amb el tractament mediàtic i lescampanyes polítiques de les administra-cions i dels partits intitucionals.Més policies al carrerResultat de tot açò és que en els pressu-postos per a l’any 2004 del Governespanyol, la despessa assignada alMinisteri de l’Interior creix un 8,6%arribant als 5.504 milions d’euros.D’aquests, un 60% aniran destinats alprograma de seguretat ciutadana. Abanda, el passat octubre, a unaAcadèmia de la Guàrdia Civil, JoséMaria Aznar va anunciar una inversióextraordinària de 46 milions d’eurosper millorar l’eficàcia dels cossos repres-sius.Per altra banda, els governs locals odelegats també han adoptat mesurespel seu compte, generalment consis-tents en augmentar el nombre de poli-cies “al carrer”, però també d’altres mésoriginals, com ara a la ciutat deValència, la qual ha enviat represen-tants de l’Ajuntament i de la Delegaciódel govern espanyol a Nova York perreunir-se amb els encarregats de segu-retat d’aquesta ciutat amb la intencióde traslladar els seus mètodes al PaísValència.Al mateix temps, l’augment de larepressió es complementa amb unenduriment de la legislació. Són casosconeguts la Llei d’Estangeria o la refor-ma del Codi Penal. Unes reformes quelluny de solucionar el problema de ladelinqüència han legalitzat la vulnera-

ció dels drets humans (i fins i tot cons-titucionals) i han saturat les presons.Precisament, la projecció de noves pre-sons arreu dels Països Catalans i la pri-vatització progressiva d’aquestesinstal·lacions evidencia que els governscentral i autonòmics no tenen previsiód’una reducció de la deliqüència, ans alcontrari, sembla que preveuen un nota-ble creixement.Un problema internacionalLa seguerat ciutadana és cada cop mésun problema internacional; a la UnióEuropea ja s’han creat organismes ilegislació comuna per abordar aquestaqüestió i, en un nivell més ample, lesorganitzacions com la Interpol s’estanreestructurant i reforçant. Així, el pas-sat 29 de setembre s’inaugurà aBenidorm la seua 72ª AssembleaGeneral on hi assitiren més de 1.300delegats dels 181 estats membres.Durant quatre dies s’hi estudiarenmesures per millorar la seua eficàciacentrades, sobretot, en una millor cir-culació de la informació.El fet, però, que més ha obligat a inter-

nacionalitzar aquesta qüestió és la rela-ció que els estats han establert entre laimmigració i delinqüència.Amb la convicció que els delinqüentsvenen ja de l’estranger (i no esdevenenper les condicions de vida que hi tro-ben als llocs de destí), els estats occi-dentals volen que s’actue amb majorfermesa fora de les seues fronteres.L’altra inseguretatLa inseguretat associada exclusivamenta la delinqüència és una construccióinteressada. Com apunten algunssociòlegs la vertadera inseguretat estroba en les dificultats econòmiquesque pateix un percentatge molt elevatdels catalans; una situació que elsimpedeix arribar a final de mes amb elsseus sous, que els impedeix afrontar elfutur laboral amb seguretat o la crei-xent inflació que minva el seu poderadquisitiu sense cap possibilitat decorrecció. Amb tot, la delinqüencia ésel cap de turc perfecte per desviar l’a-tenció dels problemes de fons i per legi-timar l’enduriment del control social ide les polítiques regressives.

18 de novembre de 2003 Països Catalans

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot,Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç,Associació Cultural Mercat del Blat.Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat:Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu.Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, CasalPopular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, KebraDiscs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, PatiLlimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C.La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: CasalJaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia,Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó dela Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular FèlixCucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentistael Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell:El Gis-Mat de Linyola.Plana Alta:Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià:La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater,Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: CasalJaume I-Monòver.Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu Revolta (C.Ponent 13, Molins de Rei)/ La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31. Barcelona) / Casal Popular de Gràcia.(C. Ros de Olano 39/41, Barcelona) /Casal Independentista El Gurri (Plaça de les Aibas, 9, Taradell) / CEPC-Universitat de València / CODESEMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / LaFalcata (C. Panera 2. Lleida) / Ges Insurrecte (Carrer Colomer, 11, 1er B, Torelló) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils)/ Racó de la Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (C.Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes(C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny 30. Barcelona)

Locals on trobar L’ACCENT

Pàgina 2

L’augment d’efectius policials i les reformes legislatives són les úniquespropostes que des de les administracions s’aporten per solucionar el problema

Seguretat ciutadana: l’argument de lapor per endurir el control socialLa seguretat

en campanyaelectoral

l’apunt

Més enllà dels grupuscles d’ul-tradreta que es presenten a leseleccions amb lemes explícita-ment racistes reclamant més màdura amb els delinqüents com aúnica solució, el ventall de par-tits instittucionals del Principattambé ha incorporat mesures“per millorar la seguretat ciuta-dana” en els seus programes.En destaca, per damunt de tots,el Partit Popular. Aquest, fidel ala tradició de “més seguretat imenys impostos”, denunciava al’espot televisiu que els xicotetsdelinqüents “exien de la comis-saria per la mateixa porta queentraven”. L’alarmisme d’aques-ta frase és difícilment justifica-ble, més encara si tenim encompte que el PP és, en últimainstància, el responsable delscossos policials.Les campanyes publicitàries dela resta de partits polítics hantractat aquesta qüestió d’unamanera més vague i ambigua,però apel·lant, d’una manerasemblant a com ho fa el PP, a lasensació de por que té la pobla-ció. Si bé és cert que una lectu-ra del progrmaes electorals per-met veure clares diferències enla conceptualització del proble-ma, l’utilització simplista que sen’ha fet en la companya electo-ral ha reproduït l’esquema de“més policia igual a més segure-tat”.I l’ús mediàtic d’aquesta qüestió-com el de la immigració, lesdrogues o el terrorisme- obre lesportes als partits d’extrema dretaque sempre tindran més llibertatper proposar mesures extremes ipopulistes que arriben ambmajor facilitat a la població.I mentrestant, les arrels del pro-blema, que són estructurals,queden al marge del debat polí-tic i fora de l’abast de la majoriadel catalans i catalanes.Els índex de criminalitat no res-ponen a les variacions en lesxifres macro econòmiques(Aznar atribuí l’increment del’any passat al fet que el creixe-ment de la riquesa a l’Estathavia atret les màfies interna-cionals!) sinó més bé als nivellsde desigualtat, exclusió social imarginació. Uns problemes perals quals els partits institucio-nals no pareix que tingeun solu-ció.

El PP recorre a lemes demagògics per guanyar vots

Redacció, Barcelona.- L'aprovaciódel PHN (Llei 10/2001), malgratser un pla que afecta al conjunt deconques de l'Estat espanyol, hacomportat que totes les miradess'hagin centrat en el riu Ebre. Tot iaixò, els exemples de mala planifi-cació hidrològica als PaïsosCatalans, i per part de la majoria

d'administracions, són diversos.Al País Valencià la sobreexplotacióde rius com el Xúquer i el Seguraconfirmen la necessitat d'una polí-tica hidrològica racional molt dife-rent a l'actual. La incoherència del'Administració espanyola, esdemostra en l'organització de semi-naris sobre la gestió de l'aigua men-

tre es preveuen minitransvassa-ments de rius, com el Xúquer,pràcticament secs. En concret,València ha viscut del 10 al 13 denovembre la celebració dels "Diesde l'Aigua" organitzats pelMinisteri de Medi Ambient i laConfederació Hidrogràfica delXúquer. El contrapunt a aquesta

cimera l'ha posat el Fòrum Socialper una Nova Cultura de l'Aiguaorganitzant actes d'informació iparticipació per posar en relleu queles jornades oficials "són un esde-veniment tecnocràtic, organitzat aesquenes de la societat, talmentcom si l'aigua fos un patrimoniexclusiu de l'administració hidràu-lica".D'altra banda, l'ens gestor delsrecursos hidrològics al Principat deCatalunya és l'Agència Catalana del'Aigua (ACA). Aquest organisme,un dels principals valedors deltranvassament del Roïne, desestimaen els seus informes l'opció d'uti-litzar els recursos hidràulics subte-rranis. El fet de desestimar-los norau en la seva contaminació sinóque simplement no els ha inventa-riat mai. Els seus informes tècnicsdesvinculen totalment, com si fos-sin elements diferenciats, l'aiguasuperficial i la subterrània. No es téen compte, un concepte tècnic bensimple com és que l'aigua d'un riuen molts casos és la intersecció del'aigua subterrània amb el nivelltopogràfic. Amb aquest enfoca-ment parcial, les denominades con-ques internes del Principat, notenen cap altra solució en l'intentd'equilibrar la balança hídrica quela realització de transvassamentsvinguin del nord o del sud.

La manca de planificacióhidrològica als Països Catalans

A. Urgell, Barcelona.- El 16 d'oc-tubre passat es produí a Brusel·lesuna reunió que pot ser cabdal decara a la realització o no del tran-vassament de l'Ebre. S'asseien enuna mateixa taula els tècnicsdesignats per les organitzacionscontràries al Pla Hidrològic (entred'ells, la Plataforma en Defensa del'Ebre), els del Govern espanyol,l'aragonès i la Comissió europea.La reunió serví per demostrar queels càlculs realitzats per tal dedemostrar la viabilitat del tranvas-sament eren incorrectes tècnica-ment. Els tècnics contraris al plasortiren de la reunió satisfets perhaver desacreditat els argumentsdel Govern espanyol i esperançatsque la Unió Europea tindrà encompte la seva postura.El PHN té un pressupost de18.000 milions d'euros. D'aquesttotal, uns 4.200 milions d'euroscorresponen a les obres del trans-vassament de l'Ebre. El Ministeride Medi Ambient espanyol estimaque una tercera part del costpodria ser finançat per la UnióEuropea, és a dir, 1.400 milionsd'euros. Coincidint amb la reunióa Brusel·les, Aznar declarà queportaria a terme el transvassamentamb o sense finançament europeu.Tot i això, és difícil de creure queel Govern espanyol, en unmoment en què basen la seva polí-tica econòmica en el dèficit zero,gosi realitzar una inversió tanimportant sense l'ajuda deBrusel·les. En tot cas, sembla que

el Govern espanyol intenta jugarla carta dels fets consumats, moltútil en política ambiental, i el 4 denovembre anuncià la primera obradel tranvassament. Es tracta d'unaxemeneina de 100 metres d'alt i15 de diàmetre. Aquesta, seràconstruïda a 2,5 quilòmetres alsud-oest de Tortosa, i donarà ser-vei al primer tram de la conducciód'aigua cap a València i Barcelona.Segurament, aquest anunci nodeixa de ser una mesura de pressiócap a la Comissió, actor clau enaquest moment decisiu. És peraquest motiu que els moviments

populars en contra del PHN con-tinuen centrant la seva campanyaen persuadir la Unió Europea queno financïi cap de les obres previs-tes. Una de les activitats previstesés la recent obertura del'Ambaixada Blava a la capitalbelga, oficina mòbil que durantun mes hi portarà la veu de l'Ebre.L'activitat final consistirà en l'a-nomenada "abraçada a Europa",cadena humana al voltant de lesinstitucions de la Unió per dema-nar el rebuig al PHN. La incertesa sobre el paper quejugarà la Unió Europea és molt

elevada. Tot i que en temesambientals, els i les ciutadaneseuropees tenen una concepció deles institucions de Brusel·les certa-ment millor que les locals, regio-nals o estatals, aquest fet no deixade ser un miratge. Actualment, laDirecció General XI (organismede la Comissió Europea encarrega-da del medi ambient) comptanomés amb dues persones encarre-gades de controlar que l'Estatespanyol no incompleixi les 300directives ambientals europees (unnombre semblant per a cada estatmembre). Òbviament, amb aques-ta estructura les queixes s'acumu-len en un magatzem de Brusel·les inomés els casos més mediàtics,com podria ser el del PHN, sónmínimament tractats. S'ha detenir en compte que la majoriad'expedients iniciats per part de laDirecció en contra els estats mem-bres són per qüestions formals(inexistent o deficient transposicióde directives) però difícilment pelpropi contingut. Un dels exemplesmés paradigmàtics als PaïsosCatalans fou la construcció del'autopista del Garraf. Aquesta, esfinançava amb un crèdit europeu ino disposava de cap estudi d'im-pacte ambiental. La DGXI feuparar les obres i es redactà de pres-sa i corrents un estudi d'impacte;a partir d'aquell moment les obreses reiniciarien amb normalitat i esdesbloquejà el crèdit.En tot cas, és difícil d'imaginar enel cas de l'Ebre un no rotund perpart de la Comissió, doncs suposa-ria un precedent, -exemplificant,d'altra banda; i en canvi, és mésplausible l'obligació d'introduir-hi importants mesures correctoreso de finançar en menor mesura eltransvassament.

PHN i l'esperança europeaPHN: desastreeconòmic

l’apunt

El Pla Hidrològic Nacional harebut les crítiques més impor-tants, sobretot per part delsmoviments populars, pels seusefectes negatius a nivellambiental i social. Tot i això,l’anàlisi del tranvassament i delconjunt del pla mereix unaqualificació molt negativa en elvessant econòmic.Per una banda, l'anàlisi cost /benefici que s'adjunta a la llei10/2001 de Pla Hidrològicpresenta l'amortització delmateix en 16 anys. Aquestaanàlisi, però, presenta unserrors tècnics impropis d'unestudiant de primer curs d'eco-nòmiques, que si es corregei-xen demostren que no s'amor-titza fins al cap de 256 anys.Per tant, no és cert allò que s'a-firma en la introducció del pla,en el sentit que és un obra ren-table per a les arques públi-ques.D'altra banda, l'aigua que arri-barà a Alacant, Múrcia oAlmeria no assolirà el límit deprepotabilitat fixat per la UnióEuropea, segons Pedro Arrojo,premi Goldman 2003, conside-rat el Nobel en gestió ambien-tal. El seu preu serà d'1 europer metre cúbic mentre queutilitzant dessaladores seria de0,40; a més, s’ha de tenir encompte que l’aigua que s’obtin-dria seria de qualitat màxima. ABarcelona, si es porta aigua del'Ebre o del Roïne el seu preuoscil·larà entre 0,42 i 0,72/m3. En canvi, utilitzant tèc-

niques de nanofiltració per uti-litzar l'aigua del sobreabundantaqüífer del subsòl no se supera-rien els 0,25 /m3. S'ha detenir en compte que el consis-tori barceloní ha de realitzargrans inversions anualment pertal de mitigar els efectes sobreles infrastructures subterràniescausades per la pujada delnivell freàtic. És sorprenentperò, el poc debat polític quesuscita l'abastament de la capi-tal del Principat, tant per partdels partits partidaris com elscontraris als transvassaments.Finalment, la gran paradoxaeconòmica del pla està relacio-nada amb l'ús final de l'aigua.El canvi de la llei d'aigüesespanyola permet que elsregants venguin al millor pos-tor l'aigua subvencionada quereben. D'aquesta manera, esfomenta encara més l'especula-ció urbanística de les comar-ques receptores. El problemapels defensors a ultrança delturisme costaner, és que eltransvassament de l'Ebre, jun-tament amb els futurs i elsexistents embassaments, causa-ran un dèficit de sediments lli-mosos que faran retrocedirperillosament les platges.

Pols entre tots els actors implicats en el transvassament del’Ebre per a persuadir a la Comissió Europea.

4 de novembre de 2003

Pàgina 3

Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓNom i cognoms:Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) semestral (18 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:

Entitat Oficina Control Número de compteUs prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en con-cepte de subscripció. Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València,o bé truqueu al 658.33.39.32.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

Manifestació en favor de l’Ebre a Barcelona

A. Ginés i Sànchez, Barcelona.-Unes 5.000 persones van participaren la manifestació a Perpinyà de clo-enda del Correllengua. La manifes-tació també recordava que el 7 denovembre de 1656 el Tractat delsPirineus va separar les comarques dela Catalunya Nord del Princpat.Amb el lema d'enguany “Català,llengua i futur per a un poble”, lamanifestació va eixir de la plaçad’Aragó poc després de les 4 de lavesprada i va recórrer els principalscarrers de la ciutat, fins arribar a lesportes del Castellet Biel Majoral va ser l’encarregat dellegir el manifest final en companyiad’un cor de nens de les escolesBressola. En acabar, gran part dels assistentsvan acudir al Satèl·lit del Palaud'Exposicions de la ciutat, on s'hifeia el segon festival Rellamp!, ambles actuacions de Marcel Casellas, laPrincipal de la Nit Sound System,Blues de Picolat i Atzukak.

Valoració positivaPere Cardús, portaveu de la CAL vafer una valoració molt positiva tantde l’acte com del Correllengua engeneral. Segons els seus càlculs,enguany han participat dues milpersones més que l’any passat a la

manifestació i durant els dos mesosque ha durat el correllengua “s'hanarribat a fer més d'un centenar d'ac-tes en un mateix cap de setmana,amb la qual cosa la capacitat de

mobilització de la societat civil enfavor de la llengua i la cultura catala-nes ha quedat àmpliament demos-trada". Per la seua banda, PereManzanares, president de la

Federació d'Entitats de Defensa dela Llengua i Cultura Catalanes, queconvocava també a la manifestació,va voler deixar clar que "més queparaules són actes el què necessitemper salvar el català a la CatalunyaNord". Segons Manzanares, aquestamena de mobilització pot contribuira què l’Estat francès reconega l’ofi-cialitat del català i modifique l'arti-cle 2 de la Constitució, que nomésreconeix el francès.Correllengua calentL’edició del Correllengua d’enguanyha estat més conflictiu que en altresedicions. A banda de la negativa dela Diputació i Ajuntament deValència, que any rere any neguenl’ús d’espais públics per fer els dife-rents actes festius, el Correllenguatambé ha patit agressions al seu pasper Barcelona, concretament al barride Sant Andreu.Per Cardús, aquests fets "no deixende ser una explicació d'un conflicteque potser era latent fins ara i queamb l'onada espanyolista del PP esposa més de manifest.”


Pàgina 4

Països Catalans

Repressió aVilanovaEl dissabte 8 de novembre, l'as-semblea d´Endavant del Garrafhavia convocat una concentraciócontra la presència del PP a laFira de Novembre de Vilanova ila Geltrú. En acabar la protesta,la policia municipal va carregaramb duresa i van retenir unajove. a la qual van sometre a dife-rents vexacions, insults i amena-ces de policies i de membres delPP, arribant a fer-la posar degenolls en l’estand del partit. Méstard, 6 vehicles de policia local ide la policia nacional es van pre-sentar davant de l'AteneuPopular l'Aixada, on van entrartrencant part del mobiliari i iden-ticant els presents, tres dels qualsvan ser fitxats i amenaçats de serdenunciats per amenaces iatemptat contra l´autoritat.En resposta als fets, es va convo-car una manifestació el dia 22 aVilanova.

Mauletsabandonal’Alternativa perla GarrotxaL’assemblea de Maulets de laGarrotxa ha fet públic un comu-nicat en el qual anuncia la sevadecisió d’abandonar l’Alternativaper la Garrotxa, coalició que vafundar a través de les CUP junta-ment amb ICV-EA i l’EPM perpresentar-se a diversos pobles enles últimes eleccions municipals.En elles, van obtenir 9 regidors en8 pobles de la comarca. Mauletsha decidit abandonar la coalicióper l’aparició d’un manifest ensuport a ICV-EUiA malgrat que“en la darrera assemblea comarcales va decidir no donar suport acap formació política”. PerMaulets, això significa “l’absor-ció” de l’Alternativa per part de laformació de Saura. Finalment,Maulets es compromet a seguir“creant consciència per aconse-guir aquell teixit social i políticnecessari per fer avançar aquestpaís cap a la independència”.

Absolts els oku-pes de Cornellàacusatsd’usupacióEl jutge ha absolt els quatre jovesde Cornellà acusats d’un delicted’usurpació en relació amb l’oku-pació del centre social Pati Blau.Malgrat aquesta absolució, elcentre social continua estan enperill de desallotjament perquè lacausa per continua oberta. El PatiBlau va ser okupat l’any 1998.L’altre centre social okupat deCornellà, l’Ateneu, ja té datad’ordre de desallotjament. El 3de desembre és la data que hafixat el jutge perquè la policiadesallotgi aquest espai que fa 17anys que està okupat.

Redacció, València.- El mes d'octubreha estat important per al movimentsocial de l'okupació. Aquest mes s'hanfet efectives dues sentències esperades,d'una banda, la que afectava la cin-quantena de joves que foren detingutsl'octubre de 1999 arran el desallotja-ment de l'abandonat cinema Princesadel barri del Carme de València; i, peraltra banda, els habitants que fa unsmesos resistiren l'intent de desajolla-ment de Can Masdeu, al barceloníbarri d'Horta. En tots dos casos, lessentències han estat absolutòries,d'una banda, pel que fa als encausatsdel cinema Princesa, aquesta ha arri-bat després de quatre dies de judici iha vingut motivada per la impossibili-tat de demostrar la participació indi-vidual de tots i cadascun dels detin-guts en els fets, com va reconéixer lapròpia jutge. En les seues conclusions,els quinze advocats dels joves detin-guts van denunciar que allò que real-ment s'estava jutjant no eren uns fetsconcrets, sinó a tot un movimentsocial. Malgrat aquesta sentència absolutò-ria, des de la fiscalia ja s'ha anunciat lainterposició d'un recurs. Aquest judi-ci es va fer coincidir amb una cam-panya de solidaritat, amb diferentsconcentracions i una manifestació pel

centre de València. També hi haviaprogramat un concert a Godella, peròfinalment l'Ajuntament, controlat pelPartit Popular, va denegar el permís aúltima hora.Un altre dels judicis importantsaquest mes ha estat el que afectava elshabitants de Can Masdeu, un antichospital-lleproseria abandonat a mei-tat segle passat a Collserola i la pro-

pietat del qual es reclama per simateix l'Hospital de Sant Pau. Elsseus habitants, fa uns mesos resistirenl'atac policial del seu desallotjamentpenjant-se de les teulades durantdiversos dies. El 3 de novembre pas-sat, el jutjat va fer pública la sentènciaper la qual d'arxivava la denúnciainterposada per usurpació als seusocupants. Les reaccions a aquesta

sentència no s'han fet esperar i des del'Assemblea d'Okupes de Barcelona,malgrat valorar molt positivamentaquest decisió judicial, s'ha alertat del'onada de desallotjaments previstosper a la tardor d'aquest any, entre elsquals destacarien el de la Kasa de laMuntanya, un dels edificis ocupatsmés emblemàtics de la ciutat, i queha vist ajornada la consecució del des-allotjament per un defecte de forma.en el procediment. Un altre dels cen-tres socials que viu una situació espe-cialment incerta és la de l'Ateneu deKornellà, contra el qual, a meitatd'octubre, es va dictar l'ordre de des-allotjament en ferm per al 3 de des-embre. En vista de la situació, des del'Assemblea d'Okupes de Barcelona,el mes passat es va organitzar la"Quinzena de lluita contra els des-allotjaments i en defensa dels espaisalliberats" amb la intenció de cons-cienciar socialment davant l'ofensivagenerada des de l'ajuntament de laciutat i el poder judicial. Aquestesjornades comptaren amb diferentsmobilitzacions i una manifestacióorganitzada a nivell internacional. Aquestes activitats, però, no salvarenl'enderroc, gairebé simultani, la pri-mera setmana d'octubre, de CanCellerot i de l'Ateneu Onze deSetembre; el primer afectat per lesobres del TGV al seu pas perVilafranca del Penedès i el segon fetsense notificar als col·lectius que feienús d'aquest antic edifici al barri deSant Andreu de Barcelona que no vanpoder traure els estris que hi tenienemmagatzemats a dins abans que hotombaren.

Tardor calenta per al movimentd'okupació als Països CatalansMalgrat algunes victòries judicials, encara planegen seriosesamenaces de desallotjament

Resistència passiva dels habitants de Can Masdeu

Oriol Solé

5.000 persones acomiaden elCorrellengua a Perpinyà

El barri barceloní de Sants ha estat un dels que ha acollit actes del Correllengua.

Àlex Tisminetzky, Barcelona.- Elsfets van succeir el 29 de juliol de1999 quan Enrique Pociño estavarealitzant tasques de manteniment auna obra a Premià de Mar (Maresme)i l'encarregat li va donar l'ordre depujar a uns cavallets de 3,5 metresd'alçada. En intentar baixar el treba-llador va caure per un forat de la faça-na -que no tenia protecció- i va patiruna lesió medul·lar irreversible. En una primera instància, el jutjatpenal número 1 de Mataró va donarla raó al treballador i va condemnar,pel delicte de lesions imprudents, al'empresari i a l'arquitecte de la cons-trucció a un any de presó per cadascúi al pagament d'una indemnització al'afectat de 381.348 euros. El jutjatde Mataró els va considerar responsa-bles de la manca de seguretat de l'o-bra i els va condemnar seguint ladarrera legislació laboral de 1995 queresponsabilitza a l'empresari de totsels incidents dins el lloc de treball.

Recurs a l’AudiènciaPerò l'Audiència Provincial deBarcelona, amb el magistrat PedroMartín com a president del tribunal,ha revocat sorprenentment l'anteriorsentència per considerar responsableal treballador de la manca de mesuresde seguretat a l'obra. Segons aquesttribunal, l'accident es va produir"tant per culpa de l'empresari comdel treballador" i el que va determinar

en darrera instància el fet va ser "l'ac-titud del treballador" de no negar-se arealitzar una tasca perillosa.Indignació de l’afectatEn donar-se a conèixer la sentència,Enrique Pedriño va declarar a Efe que"només faltava que hagués dit que emvaig tirar jo al buit" i va recordar quehavia advertit en diverses ocasions alcontractista que faltaven mesures deseguretat a l'obra sense obtenir res-

posta. El treballador va afirmar que sis'hagués negat a realitzar la feina"m'haurien donat la quitança i alcarrer". A més, va denunciar que elcontractista li va dir en produir-sel'accident: "Sisplau, Enrique, nodiguis a ningú que no hi havia mesu-res de seguretat. Tinc una bona asse-gurança i no hi haurà cap problema". Finalment, el treballador va informarque recorreria la desició al TribunalConstitucional, ja que la via delTribunal Suprem va ser tancada per lapròpia Audiència al considerar la sen-tència “en ferm”.La sentència ha provocat la reaccióindignada de la pràctica totalitat delssindicats, que han tornat a denunciarla relació estreta que es dóna entre laprecarietat laboral i la elevada taxa enaccidents laborals de l'Estat espanyol. Però la indignació sindical ha crescuten conèixer que una nova polèmicasentència tornava a deixar al desco-bert la manca de sensibilitat dels jut-jats espanyols respecte a la siniestrali-tat laboral. En aquest cas, un jutge deSabadell (Vallès Occidental) ha res-ponsabilitzat un jove treballador de16 anys, contractat per una ETT,d'un accident laboral que va patirl'any 2000; el jutjat penal nº 3 deSabadell ha absolt a l'empresari i a laETT "People Trabajo Temporal" deldelicte de lesions imprudents pel quèel fiscal havia demanat un any depresó i una indemnització de 50.000euros.Els fets es van produir a Montcada iReixach (Vallès Occidental) quanl'empresa "Encofrados Alsina" vacontractar per ETT un jove treballa-dor per recollir fustes tallades peruna serra industrial; el noi al recollirun tauló i apropar-se a la serra vaperdre dos dits de la mà dreta. Eljutge, però, considerà que l'accidentha estat producte "de l'excés de cel"del treballador.

Redacció, Barcelona.- Dos dele-gats sindicals de CCOO-Bombershan portat a terme una vaga defam de més de vint dies davant elparc central de bombers deBarcelona. La protesta, que s'harealitzat enmig d'un sorprenentsilenci mediàtic, té els seus orígensen una sentència del TribunalConstitucional que condemnal'Ajuntament de Barcelona per dis-criminació sindical en perjudicidels dos delegats sindicals. Els fetses remunten a unes oposicions depromoció de categoria al 1994, i

en les quals ha quedat demostratque els dos bombers van ser discri-minats per la seua afiliació, vulne-rant el dret a la llibertat sindical.Malgrat que la sentència instava areparar els danys causats, l'únicamesura que ha portat a termel’Ajuntament, fins el tancamentd'aquesta edició, ha estat ampliarde 12 a 14 les places de promocióinterna que ja tenia en marxa,reconeixent als dos delegats lesnotes obtingudes a l'examen de1994 i instant-los a presentar-se,però sense tenir en ompte els efec-

tes que haurien tingut les notes enla convocatòria primera.La secció sindical de CCOO hadenunciat que la mesura "és deltot insuficient i manté la discrimi-nació exercida el 1994" i conside-ra "molt greu que un Ajuntamentque es diu democràtic i d'esque-rres sigui condemnat per discrimi-nació sindical". I "encara més greués que després de la condemnacontinuï negant-se a reparar elsdanys comessos contra els dele-gats, el sindicat i el conjunt delstreballadors".


Pàgina 5

Economia

Sentència escandalosa

Bombers en vaga de fam

L'acord de Saltcontra les ETT,anul·latEl Tribunal Suprem de Justicia deCatalunya (TSJC) ha declarat null'acord de l'Ajuntament de Salt(Gironès) de prohibir la instal·laciód'ETT al municipi. La sentènciadóna la raó al recurs de Delegaciódel Govern que argumentava quel'acord municipal "obstaculitza lallibertat d'establiment de personesen una part del territori espanyol".El TSJC admet, en les seves conclu-sions, que "la contractació de treba-lladors per cedir-los amb caràctertemporal a d'altres empreses ha estattradicionalment prohibit i conside-rat com tràfic il·legal de mà d'obra,"però afirma que "l'activitat de lesETT beneficia el col·lectiu de treba-lladors, ja que constitueix un meca-nisme important per accedir a l'acti-vitat laboral".Aquesta anul·lació dels acordsmunicipals és la segona de la comar-ca, produint-se el primer cas a la vilade Torroella de Montgrí.

Espectacularpujada debeneficis de"La Caixa"El grup "La Caixa" ha obtingut unsbeneficis de 657 milions d'euros(110.000 milions de les antiguespessetes) als nou primers mesos de2003. L'entitat d'estalvi, presididaper Ricardo Fornesa, ha augmentatun 33% els beneficis respecte elmateix període de l'any anterior,malgrat les reestructuracions queestan patint les empreses Telefónicai Repsol YPF, on "La Caixa" té gransinversions; Telefónica està en pleprocés d'acomiadament de cente-nars de treballadors i Repsol YPFestà en conflicte a Sudamèrica ambdiferents governs per la seva políticaagressiva d'intent de creació demonopolis. En el mateix Consell on es va infor-mar d'aquestes dades es va acordarnombrar com a nou Conseller aJavier Godó, comte de Godó i pro-pietari de "La Vanguardia".

L'atur més altdes de 1993La taxa d'atur als Països Catalans nopara de créixer, pujant en els darrers12 mesos des dels 10% a una micamés del 11% del total de la poblacióactiva. Les persones aturades alsPaïsos Catalans sota legislacióespanyola són 540.600, segons afir-men els informes de les diferentsadministracions autonòmiques icentrals. Aquestes taxes són les méselevades des de 1993 i han fet dispa-rar totes les alarmes dels economis-tes; diferents organismes sindicals isocials han tornat a denunciaraquesta realitat que porta a la margi-nació i precarietat a milers de famí-lies catalanes.

L'Audiència Provincial de Barcelona ha retirat la indemnització a un treballadorque va quedar tetraplègic com a conseqüència d'un accident laboral.

Redacció, Barcelona.- El cap de set-mana del 8 i 9 de novembre la CGTva organitzar, a la comarca valen-ciana de l'Horta, unes trobades esta-tals de sindicalistes per debatre lasituació específica de les dones dinsi fora del mercat laboral. Durantdos dies s'ha discutit com defensarels drets de col·lectius específicscom el de les prostitutes, les mes-tresses de casa o les immigrants. En les seves conclusions, la TrobadaEstatal de Dones ha declarat nodonar suport a la prostitució perquè"significa perpetuar la dominaciócontra la dona" , però afirma que"no es pot continuar amb la hipo-cresia d'evitar la realitat; cal procu-

rar almenys quetinguin dretslaborals, condi-cions higienico-sanitàries i pres-tacions socials.Respecte a lesmestresses decasa, les sindica-listes han denun-ciat que estansota "unes mésque escassescobertures a laSeguretat Social, o treballen directa-ment en negre, en una situaciód'absoluta desprotecció. Finalment,es van analitzar les dramàtiques

conseqüències de la llei d'estrange-ria per a la realitat de moltes donesimmigrants que es troben en situa-ció de semiesclavitud.

Trobada pels drets laboralsde les dones a l’Horta

Concentració reivindicativa de prostitutes a Barcelona

Dos delegats sindicals protesten contra la discriminació sindicalper part de l’Ajuntament de Barcelona

Els sindicats han tornat a denunciar la siniestralitat al sector de la construcció

[email protected]

Antoni Trobat, Palma.- Després demolts mesos d'estancament en lesnegociacions entre les parts implicadesi d'una calma tenyida d'inestabilitatamb el continuat degoteig d'atacs sec-taris de paramilitars lleialistes contra lapoblació nacionalista o l'escàndol del'espionatge de l'MI5 britànic al movi-ment republicà, fa unes setmanes vasemblar que hi havia una mica de llumen alguna part del llarg túnel en quèestà immers el procés de pau des de latercera suspensió de l'Assemblead'Irlanda del Nord fa més d'un any. Laconvocatòria d'eleccions a l'autonomia

per part de l'executiu de Tony Blair il'anunci del president de la ComissióInternacional Independent per alDesarmament (IICD), el canadencJohn de Chastelain, que l'IRA faria elseu tercer lliurament d'armament,foren rebuts, en principi, amb felicita-cions per amples sectors socials d'amb-dues bandes de la frontera i de la matei-xa Gran Bretanya. En qüestió d'hores,vengué, emperò, l'aigua freda de la màde David Trimble, líder del partitmajoritari entre la comunitat protes-tant, el Partit Unionista de l'Ulster(UUP). Aquest, imposant condicionsno previstes en els acords pressos a lalegislació internacional vigent, demanàuna "transparència" exhaustiva en eldecomís d'armes a l'organització mili-tar republicana, que xoca frontalmentamb les clàusules de confidencialitat aquè tothom s'havia acollit. El fet és d'especial gravetat, donat quequi el provoca, l'UUP, és el principal

actor polític de l'unionisme, i té, pertant, una importantíssima responsabi-litat en la resolució del conflicte. No hiha dubte que aquest partit, consideratuna sucursal autònoma i més radicaldels "tories" anglesos, pateix fortes ten-sions al seu interior, on hi ha un sectorcontrari als acords de 1998 molt lligata l'integrisme protestant de l'Ordred'Orange i que veu amb por la possibi-litat de creixement electoral d'altresforces lleialistes més extremes, compuguin ser el Partit UnionistaDemocràtic (DUP), i el PartitUnionista Progressista (PUP), ambdósdirectament vinculats al paramilitaris-

me, i, en molts casos, a la ultradretabritànica.Però probablement el fenomen políticmés important del moment a Irlandadel Nord és la consolidació definitivadel Sinn Féin com a principal interlo-cutor del nacionalisme irlandès ambLondres i els unionistes. El paper quehistòricament, des del segle XIX,havien desenvolupat partits de caràctermoderat i pactista, amb un republica-nisme estricte ancorat, excepte enalguns períodes, en l'insurreccionismemilitar i l'abstencionisme electoral, haestat finalment assumit, en aquestsprincipis del segle XXI i després d'un

llarg procés que té els seus orígens aprincipis dels vuitanta, per l'esquerraindependentista. Això representa, a lapràctica, una progressiva pèrdua deprotagonisme del nacionalisme mode-rat del Partit Socialdemòcrata iLaborista d'Irlanda del Nord (SDLP),sota el liderat de l'eurodiputat JohnHume i que ha estat des dels setanta ifins les eleccions locals de 2001, en quefou superat pel Sinn Féin, la força ambmés suport entre la població naciona-lista i, en certa mesura, un homòleg delquè, a la República, representarien elFianna Fáil -de centre-esquerra i repu-blicà "espiritualment"- i els laboristes.

És quelcom que indubtablement cobraimportància si es té present el suportque ha rebut des de sempre l'SDLP perpart de l'Església Catòlica, la socialde-mocràcia europea i l'Institut NacionalDemocràtic per als AfersInternacionals (NDIIA), fundació delPartit Demòcrata Nord-Americà,pagada amb doblers del Congrés delsEUA i que subvenciona projectes decaràcter reformista arreu del planeta.No de bades, molts analistes coincidei-xen a l'hora d'afirmar que el rol quepodria acabar agafant, a la llarga,l'SDLP a l'escenari polític nord-irlan-dès és el mateix que, en el seu moment,

durant l'època de les marxes pels dretscivils a finals dels seixanta tengué l'an-tic Partit Nacionalista. Aquesta forma-ció, portaveu dels interessos de la classemitjana catòlica i que havia estatdurant la primera meitat del segle XXla "visualització" de la comunitatnacionalista al Parlament del nord,quedà totalment desplaçada en fundar-se l'any 1971 l'SDLP, i desaparegué.No hi ha dubte que la situació és moltdiferent i que és necessari un espai demoderació a la vora del Sinn Féin, peròcal esperar què passa i tenir presentque, contra pronòstics externs, el repu-blicanisme està esdevenint la forçà mésemergent arreu d'Irlanda, amb unsresultats excepcionals a les darrereseleccions generals al Parlament de laRepública el maig de 2002 en quèmultiplicà per quatre el seu anteriornombre de vots.El que resta clar, tanmateix, és que launanimitat a l'hora d'arribar a acordsde mínims que portin a encarrilar elprocés cap a la pau definitiva i la possi-ble autodeterminació de l'illa, tot i queamb desavinences, és molt ampla entreles forces polítiques i els movimentssocials del nord i del sud. Un quòrumque va del Sinn Féin als governs deLondres i Dublín; i del món sindical,l'ecopacifisme (els Verds, amb bonesrelacions amb el republicanisme, ten-gueren uns resultats positius a les darre-res eleccions al sud) i l'esquerra trots-quista (el Partit del Treball, en la línia dela LCR de l'Estat francès, té una certaimplantació) al Fine Gael, principaloposició dretana al Dáil o parlament dela República. Malgrat tot, l'unionismedels sis comtats, que sociològicamentdonà i dóna suport al procés de pau,pareix que no acaba de trobar uns vehi-cles polítics que estiguin a la seva alça-da. Independentment dels resultatselectorals d'aquest dimecres 26 denovembre al govern autonòmic delnord, que s'albiren molt positius per alSinn Féin, sembla que Gerry Adams iMartin McGuiness no troben homò-legs en condicions a l'altre bàndol de lacomtessa. I aquest és el principal pal ales rodes de qualsevol negociació.

Irlanda a la recercade solucions


Pàgina 6

Internacional

“L'unionisme noacaba de trobar unlíder que estigui al'alçada política deGerry Adams”

“L'SDLP estàadoptant el rol quetengué el desaparegut imoderat PartitNacionalista”

La societat viu amb escepticisme el procès polític

Sonia Jiménez, València.- Irlanda delNord està representada al Parlamentbritànic amb 12 diputats i comptaamb un Parlament propi que es defini-rà a partir dels resultats de les propereseleccions del 26 de novembre. Des de

juny de 1998, els ciutadans no votavenla composició del seu govern autonò-mic. Aleshores, el Partit Unionista del'Ulster, encapçalat per David Trimble,fou el més votat i va aconseguir 28 dels108 escons del parlament. Altre dels

partits que defensa les tesis unionistes,el DUP, aconseguí 20 representants.Per la banda nacionalista, els moderatsdel SDLP aconseguiren 24 escons i elSinn Féin aconseguí un 17'6% delsvots, el què correspongué a 18 escons.Entre els partits menys votats destaca-ren el Partit per l'Aliança, que predicala unió entre lleialistes i republicans,amb una representació de 6 escons i elsUnionistes del Regne Unit, amb untotal de 5 representants. La legislaturacomençà sota l'empara de l'Acord deDivendres Sant que obria el camí a laresolució política del conflicte. Durantels últims anys s'han donat importantspassos que apropaven cada volta mésl'esperada pau. Tanmateix, durant l'úl-tim any el camí recorregut semblavaacabar en un atzucac. El 14 d'octubredel passat 2002, l'aleshores Secretarid'estat John Reid anunciava la suspen-sió del Parlament nord-irlandés degutals problemes d'enteniment entre catò-lics i unionistes, després de queTrimble acusara els republicans de no

aclarir suficientment la seua posturarespecte a la violència, molt probable-ment pressionat per la línia més duradel seu partit. Tony Blair aprofità laconjuntura per a ajornar les eleccions alParlament suspés, que s'esperaven per aprimers de maig. Finalment, el 26 de novembre ha sigutla jornada triada per a aquesta cita elec-toral. Dels resultats dels comicis depèn,en bona mesura, que es reprenguen lesnegociacions, després de que l'IRA férapúblic un tercer decomís d'armes iGerry Adams fes una declaració on escondemnava la violència amb fins polí-tics. Amb la campanya començada, elDUP amenaça amb llevar-li vots alUUP de Trimble, mentre el Sinn Féinsembla que consolidarà el seu espaielectoral.

Els habitants dels sis comtats del nord estan cridats a les urnes

Les ajornades eleccions secelebren per fi a novembre

El Palau de Stormont acollí la signatura de l'Acord de Divendres Sant

Segons les previsions, els comicis del dia 26 consolidaran l'espai polític del Sinn Féin


Pàgina 7

Cultura

El proppassat 11 de novembre vamorir a un hospital de Vic el poetaMiquel Martí i Pol. La seva mort haestat àmpliament comentada a lapremsa i hi ha hagut un consens,fins i tot, molest en anomenar-lo"el poeta del poble".Miquel Martí i Pol havia assolitdurant la seva trajectòria una posi-ció curiosa, caracteritzada per unapopularitat molt infreqüent trac-tant-se d'un poeta que es va iniciarja abans que Lluís Llach li donésamb la seva música un "plus" depopularitat. En la tradició deSalvador Espriu i Joan Vinyoli,Martí i Pol reunia en la seva perso-na dues característiques que rara-ment coincideixen: la de ser poeta ila de ser llegit, que és molt diferentde ser citat o mencionat. El secretconsistia en un català senzill i direc-te, i en "una manera de dir pròximaa la confessió personal" com l'hadefinit Julià Guillamon en un delsnombrosos articles d'homenatgeque han aparegut a la premsa ambmotiu de la seva mort. Però no sónaquests els únics aspectes que justi-fiquen la impressionant unanimitatdels elogis que se li han dedicat, seli dediquen i se li dedicaran "pos-tmortem": Martí i Pol es va distin-gir per la fidelitat a la seva classe (elstreballadors) i al seu poble (el poblecatalà). Aquesta fidelitat el va dur amilitar al PSUC a partir de finalsdels anys seixanta i fins que la sevasalut ja no li ho permetia (a princi-pis dels vuitanta). El seu compro-mís és present en la seva obra comho va ser en la seva vida i aquest noés un aspecte menyspreable si es volentendre com va assolir l'admiraciói l'adhesió de tantes persones quesistemàticament no llegeixen poe-sia. Així, ens ha deixat perles com laque segueix, extreta de Moral nova:"...els qui manen són sempre elspoderosos i els qui creuen, elsaltres" o el conegut i encara mésutilitzat Ara és demà ("No escalfa elfoc d'ahir ni el foc d'avui i hauremde fer foc nou. Del gran silenciençà, tot el que es mou es mou ambvoluntat d'esdevenir. I esdevin-drà"). Aquest poema va aparèixer alcartell commemoratiu del 40è ani-versari del PSUC i, fins i tot, haestat parcialment emprat en algunacampanya electoral que no val lapena recordar. A banda del seu compromís perso-nal, el fet que fós poeta a hores per-dudes mentre treballava com aescrivent a una fàbrica ("la blava",de nom real Tecla Sala) a la seva

Roda de Ter natal, va reforçar laseva imatge de poeta del poble notan sols com a poeta d'aquest poble(el català) si no com a poeta delpoble de tots els pobles: el pobletreballador. Aquest detall biogràficha estat esmentat per quasi tots elsarticles que han inundat la premsad'ençà de la seva mort, i va inspirarles dues versions de La fábrica(1959 i 1972). Ja fa set anys queaquesta fàbrica ha plegat per causade la crisi del tèxtil, que ha eliminatcompletament el sector industrialde Roda de Ter.El camp temàtic de Martí i Polcobria a més del compromís nacio-nal i de classe i la ja esmentada"confessió personal", altres registrescom ara l'amor (o el sexe o amb-dues coses) i la mort. Des del 1970, Martí i Pol patia unaesclerosi múltiple que va determi-nar la seva obra tant en l'aspectetemàtic (els seus poemes en parlen)com en l'aspecte professional (el fetde ser declarat pensionista de graninvalidesa el 1973 va marcar la sevadedicació exclusiva a la literatura).De fet, la seva malaltia marcatambé el moment de l'esclat poètici l'accés a la popularitat amb Vint-i-set poemes en tres temps (1972, fina-lista del premi Carles Riba), La pelldel violí, Llibre dels sis sentits(1974), Cinc esgrafiats a la mateixa

paret (1975) i Quadern de vacances(1976).A més de la seva producció poètica(que és la majoria del què va fer),Martí i Pol ha publicat també unvolum en prosa, Contes de la vila deR. i altres narracions, dos llibres de"memòries novel·lades" i un decorrespondència amb en JoanVinyoli. En el camp de la traduccióva treballar sobre textos de PeterHandke, Saint-Exupéry, Simone deBeauvoir, Apollinaire, Flaubert,Zola i Racine entre d'altres, a mésde crear, amb un català riquíssim, laversió catalana de tot un clàssic del'antropologia, El pensament salvat-ge de Claude Lévi-Strauss. Pel quefa a les traduccions de la seva obra,no tan sols ha estat traduït a l'es-panyol, l'anglès, el rus o l'alemany,si no que se'l pot llegir en italià,flamenc, eslovè, búlgar o japonés. Les activitats culturals de Martí iPol no es van limitar a la literatura,i en ple "boom" de la "nova cançó",amarat d'esperit "naïf", va agafaruna guitarra que, ell mateixa horeconeixia, nosabia tocar i vam u s i c a ralguns delsseus propispoemes sobrela base de qua-tre acords ele-

mentals. Més endavant la "musica-litat" dels poemes de Martí i Pol vaesdevenir proverbial. A part d'enLluís Llach, Maria del Mar Bonet,Ramon Muntaner, Rafael Subirachsi Celdoni Fonoll han musicat elsseus textos, una contribució pode-rosa a la popularitat del poeta deRoda de Ter.Ara, Martí i Pol ha tingut l'expe-riència real de la mort, després d'es-pecular amb el tema durant anys decreació poètica. Alguns dels seuspoemes vénen tant als cas que noem permetré el luxe d'ometre'ls:

"Del claustre matern/ -per dir-hocom els llibres-/ vaig passar directa-ment a la fàbrica./Els primers diesplorava pels racons/ i la fresa de lesmàquines/ em ressonava dins el capdurant vint-i-quatre hores./ Peròara ja tinc la pell tan dura com elque més/ i espero en pau l'hora detornar/ al si de la terra/_per dir-hocom els llibres." (Autobiografia).

Joan Sebastià Colomer i Tejada.

Miquel Martí i Pol el poetadel poble ...de tots pobles

El poeta va ser enterrat a Roda de Ter cobert d’una senyera

Els guanyadors -per votaciópopular- del concurs l'Esclat,organitzat per Maulets dintredel Rebrot'03, treuen els seuCD de debut Vigila. La GossaSorda -que així és diu el grup-publica set cançons noves, amig camí entre l'ska i el harcoreamb certes pinzellades punk,sense renunciar al que s'ha ano-menat com agrorrock i amb elso contundent de la dolçaina.Malgrat les comparacions, LGSha sabut trobar un llenguatgepropi i ofereix una qualitat a laque no estem acustumats en undisc de debut. Els pegolins ensofereixen un tractament acuratde les lletres, construint unimaginari poètic de la rebelia ila ràbia. Lletres contundentsque analitzen i denuncienaspectes seculars de la societatvalenciana com a Senyor pirotèc-nic o de la societat pegolinacom a Batiste Ceba" o aCarnestoltes, i per extenció delsPaïsos Catalans i del món. LGS-que es va donar a conèixer ambla maqueta La Gossa està quebossa- es mostren crítics al siste-ma i denuncien la criminalitza-ció dels joves. LGS és també l'exemple demusics compromesos, treballantper oferir alternatives a Pego ials PPCC militant en diversesorganitzacions locals i nacionalsmés enllà de la música. Arrelatsa la terra -Pego és una societateminentment agrícola- es mos-tren orgullosos dels seus orígensi d'un sistema de vida mil·lena-ri, i no s'estàn de denunciar ladestrucció de l'horta i la irracio-nalitat de la lògica capitalista.La música en català al PaísValencià està vivint una autènti-ca revolució, després d'unparèntesi de quasi vint anys,finalment hi ha una vertaderacontinuïtat i es conreen totamena d'estils. Cosa que es refle-xa en la percepció de la restadels PPCC que, lluny del preju-dici de la procedència, comen-cen a valorar la qualitat de laproposta musical. FV

Vigila: la gossasorda

Nou discd'Atzukak a lavendaEls d'Ontinyent treuen el seu segonCD anomenat Gatzara, amb unamajor presència de la dolçaina queen el seu disc anterior Atzukak. Aldisc han col·laborat artistes recone-guts com Xavi Sarrià i MiquelGironés (Obrint Pas) i ha comptatamb la producció de ManuelMiralles (Al Tall). Tretze talls on lamúsica popular valenciana i els rit-mes jamaicans desdibuixen els seuslímits en una saborosa proposta far-cida de festa i reivindicació. Del corde la Vall d'Albaida una onada d'ai-re fresc per animar les festes del país.FV +info: www.atzukak.org

agenda


Pàgina 8

Contraportada

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 22. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica [email protected]. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 658 33 39 32.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Andreu Perelló, Maria Oliver, Aure Silvestre, Júlia Taurinyà, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Rafa Escobar, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia,Sónia Jiménez Villanueva, Antoni Trobat. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera. Distribució : Eva Capdevila. Han col·laborat en aquest número: Albert Roig.

NOVEMBRE20 Dijous Barcelona (Barcelonès). Taula rodo-na: “Mitjans contrainformatius alsPaïsos Catalans” amb l’Accent,Ocupem les Ones i altres. 13h, Fac.Ciències de la Comunicació, UAB.Organitza: CEPC-UAB.Sueca (la Ribera). Dins la IIISetmana Fuster, Presentació del lli-bre Joan Fuster de viva veu.Entrevistes, d'Isidre Crespo amb l'e-ditor, Vicent Olmos. 19:30h.Biblioteca Suecana-Ca Fuster.Organitza: Casal Jaume IValencia (l'Horta). Xerrada: "Galizadesprés del Prestige" amb XesúsVeiga (Diputat del BNGa). 19:30h,Aula Magna de la Universitat deValencia. Organitza: Ca RevoltaDivendre 21Barcelona (Barcelonès).Manifestació per la llibertat dels pre-sos anarquistes de Salónica en vagade fam. 19 h Plaça de la Catedral.Barcelona (Barcelonès). Jornadessobre la situació a Guatemala a laCasa de la Solidaritat. Organitza:Associació d’amistat amb el poble deGuatemala.Dissabte 22Terrassa (Vallès Occidental).Manifestació per l’absolució delsdetinguts del Kork. 19h, davant del’Ajuntament.València (l'Horta). Festa aniversari 1any del Racó. Murals, Cercavila,Sopar i concert de Feliu Ventura. Apartir de les 18h, Racó de laCorbella. Organitza: Endavant iAssociació Cultural la Lluna Roja.Vilanova i la Geltrú (Garraf).Manifestació contra les agressions al’Ateneu Popular l’Aixada i la crimi-nalització dels moviments socials.19h, Plaça de les Naus. Organitza:Coordinadora Antirrepressiva delGarraf.Diumenge 23Sueca (la Ribera). Dins la IIISetmana Fuster. Presentació d'inicia-tives al voltant de la Fundació JoanFuster i ofrena floral a la tomba del'escriptor. 12h, Biblioteca Suecana-Ca Fuster. Organitza: Casal Jaume I.Dilluns 24Terrassa (Vallès Occidental).Concentració en solidaritat amb elsdetinguts del Kork. 10h, davant delsjutjats.Dissabte 29Les Borges Blanques (LesGarrigues). Correfoc i Concert ambAvalots, Igitai-a, Discípulos deOtilia, Jousilouli, Brams i SoziedadAlkoholika. A partir de les 21h,Poliesportiu. Organitza: AlertaSolidària.Fraga (Baix Cinca). Lliurament delsPremis Jaume I. 21h, HotelCasanovaMasquefa (Anoia). Nit de guitarraflamenca amb Jordi Clemente. 23h,Ateneu Popular de Masquefa

Com es defineix exactament l'agri-cultura ecològica?En principi l'agricultura convencionalno hauria de dir-se agricultura perquèaixò desvirtua el llenguatge. Això noés agricultura, hauria de buscar-se unaltre nom. Però partint d'aquesta erra-da, s'ha establert donar-li el nom d'a-gricultura ecològica, per a diferenciar-se de la primera, a la manera de treba-llar la terra que s'ha utilitzat tota lavida. Des de fa milers d'anys la terras'ha treballat seguint un sistema plani-ficat i estudiat, minimitzant l'impactei aprofitant els recursos. És només apartir del segle XX quan el panoramacanvia amb la utilització de la tracciómecànica per una banda i de produc-tes químics per altra. L'aparició de l'a-gricultura química suposà la fi delsagrosistemes respectuosos amb elmedi ambient. Allò cert és que durantels últims quaranta o cinquanta anysha nascut un gran mercat que lesindústries químiques competeixenper controlar. S'ha creat així la falsanecessitat d'herbicides o fungicidesque per una altra banda són substàn-cies absolutament verinoses i que con-sumim diàriament.I a l'hora de consumir-les, quines sónles diferències?Evidentment, la fruita o la verduraproduïda de forma natural compara-da amb la que està tractada química-ment s’assembla únicament en laforma. És impossible que continguenles mateixes sals minerals, proteïnes ovitamines. La gent no és conscient delque està ocorrent i tampoc s'impulsaun debat en l'opinió pública a aquestrespecte, ni per part de l'administracióni per part de les autoritats sanitàries,que veuen com els hospitals s'omplendiàriament amb nous casos de càncer.A Europa hi ha països, comDinamarca o Alemanya, on les insti-tucions estan començant a treballarsobre aquesta conscienciació, però acíestem molt lluny d'aquesta postura. Quina superfície d'horta del PaísValencià es cultiva de manera ecolò-gica?Al País Valencià només un 1% del

producte que es consumeix està trac-tat ecològicament. El tant per centque es produeix es major, però s'ex-porta. La raó és que la gent de la ciu-tat no arriba a aquest mercat ni se'ndonen facilitats. El paper dels inter-mediaris sempre encareix, a més amés, el producte final, enganyant alllaurador i també al consumidor. A laciutat de València hi ha tendes on esdistribueix mercaderia ecològica i lagent paga uns preus desorbitats. No esdonen compte que podrien fer la

mateixa compra i molt més baratasense anar molt més lluny; a més, aixítindrien un contacte amb l'horta i elpoder adquisitiu del llaurador aug-mentaria. El treball de la terra ocupa-ria de nou el seu espai social i es recu-peraria la simbiosis històrica entrel'horta i la ciutat de València.En quant a l'aprofitament dels recur-sos naturals i en concret respecte a laqüestió del rec, quin és mes recoma-nable, el degoteig o el rec a manta?Existeix molta polèmica referent aaquesta qüestió. Jo estic en contra dela utilització per sistema del degoteigo rec localitzat a la comarca de l'Hortaperquè ni ens cal ni ens ofereix capgarantia. Una cosa és que individual-ment puga ser la solució per a alguncas, però d'ací a fer el gran negoci queestan fent i vendre-ho com la salvació,això és una ver-gonya. El queestan fent és conta-minar el medi ambels milers i milersde quilòmetres degoma que utilit-zen. Què farandesprés amb eixematerial? I a més, les indústries quí-miques estan fent l'agost per la como-ditat de posar un producte químicdirectament a un dipòsit i que sigal'aigua l'encarregada d'escampar-lo.Malauradament la comoditat és unacaracterística definitòria de l'ésserhumà i anem on va el ramat. Al PaísValencià tenim més de mil anys d'ex-periència amb el rec a manta i sempreens ha anat bé. El que passa és que lainfrastructura de sèquies i la xarxad'aigües ja la tenim i és molt barata,mentre que l'altra suposa una inversióde diners, que és el que estan buscant.Hauria de fer-se un estudi ben fet igarantir-ho durant el temps necessariper a saber si realment amb el dego-

teig es gasta menys aigua. Jo no hotinc tant clar. Però ni la Universitat niningú està interessat en fer eixe estudi.Què suposa el Pla HidrològicNacional per a un llaurador del'Horta? Es veu com a realmentnecessari?Per al llaurador de l'Horta el transva-sament suposa que tindrem camps degolf, urbanitzacions, expropiacionscom les de La Punta... sempre enbenefici de la mateixa gentola. A més,l'aigua s'haurà de pagar més cara iprobablement entrarà amb ella untipus de microorganismes aliens alsque entren ara pel Túria i pel Xúquer.La diversitat de l'Ebre és totalmentdiferent a la dels rius d'ací i les conse-qüències poden ser molt perilloses.Qualsevol persona amb dos dits de

front veu queés una barbari-tat a tots elsnivells, malgratque la imatgem a n i p u l a d aque estan difo-nent sobre l'o-pinió dels llau-radors al PaísV a l e n c i à .

Només interessa a les cementeres, lesconstructores i als que guanyarandiners del projecte. És indignant queet diguen que cal aigua quan vius alcostat d'una sèquia major i veus l'ai-gua que es perd cada dia. Esteu organitzats d'alguna manera?Les bases socials es desorganitzaren enla República i encara no s'han orga-nitzat. El mon agrari està totalmentdesorganitzat i això s'ha fet des delpoder. Cap partit polític, ni autonò-mic ni central, ha fet absolutament resper l'agricultura, i menys encara perl'agricultura valenciana.Aquest tipus d'agricultura rep algunaajuda oficial?No, i la veritat és que val la pena no

rebre ajudes, perquè l'objectiu és queentres en el seu joc. Normalment lessubvencions resulten cares. Jo no repcap ajuda, però tampoc en vull.En els últims anys hem assistit a unaexplosió del cultiu ecològic. Quina ésla raó?Si que és cert que estem vivint unmoment on hi ha gent que, després deperdre l'horitzó, ha tornat la vistaenrere i s'ha adonat del que hem obli-dat i de que hem de tornar a la unióamb el camp. Aquest procés també téel seu perill, perquè ràpidament hanascut el boom del Bío i l'ecològic. Ien tant que l'agricultura ecològica sigaun negoci per als de sempre, tornarema l'engany i les falses necessitats. Elsconsumidors han d'estar molt atentsperquè una cosa es veure que un pro-ducte és ecològic a una etiqueta de lesque atorguen els organismes públics iuna altra cosa molt diferent és veureels ulls del llaurador quan li podemassegurar que el que està comprant éssalut garantida. El consumidor ha debuscar la garantia en el productor, noen l'administració.Finalment, creu que es possible quealgun dia es done eixa reconsciencia-ció en els consumidors de la que par-làvem abans?Sí que es veu hui en dia una minoriade gent a la ciutat de València que éscapaç de fer l'esforç d'agarrar el cotxequan ix de la feina i apropar-se a l'hor-ta a per una caixa de verdures. Aixòvol dir que hi ha una quantitat degent que va per davant de l'adminis-tració i els polítics. És una respostasocial que abans no existia i que pro-dueix molta satisfacció perquè ens fapensar que, estaran enderrocant lesnostres cases i trencant els nostrescamps, però el nostre esperit i la nos-tra lluita no la trencaran mai. Encaraque vulguen que visquem amb el capajupit, cada volta són més els que nopermetran que ens agenollem.

Entrevista a Vicent Martí, llaurador

Sonia Jiménez, València.- Vicent Martí és un llauradord'Alboraia que continua treballant la terra com s'ha fet des de fa

milers d'anys. Si voleu posar-vos en contacte amb ell, escriviu [email protected].

"Els ulls del llaurador tenen méscredibilitat que qualsevol etiqueta"

Envia les convocatòries [email protected]

Poc a poc es dedica cada vegada més terra al cultiu ecològic

“L'aparició del'agricultura químicasuposà la fi delsagrosistemesrespectuosos amb elmedi ambient”

Documents

Accent 22