Sumari:

Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

Distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenald’àmbit nacional

Número 66

Entrevista Sebastià Girard, redactor de France 3 a Perpinyà

El 6 de setembre, finalment, es va fer pública, la sentèn-cia absolutòria per a vuit joves detinguts per la Brigadad'Informació de la policia espanyola a Sants, en unaacció de protesta contra el tancament de la seu de l'em-presa Miniwatt de la Zona Franca, propietat de la multi-nacional LG-Philips. La jutgessa Montserrat Birulésanalitza en la sentència la detenció d'un grup de personesvinculades als moviments socials durant una tall de tràn-sit al barri barceloní de Sants contra el tancament de lamultinacional i emmarcada dins les jornades de lluitaconvocades per la Xarxa contra els Tancaments i laPrecarietat. En acabar l'acció agents de la Brigadad'Informació de la policia espanyola van carregar contraels joves i en van detenir nou en diferents carrers delbarri. Tan la Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat,com el Comitè d'Empresa de Miniwatt i els mateixosencausats han valorat molt positivament la sentència,que consideren fruit de la campanya de solidaritat i de lesdiferents mobilitzacions que s'han dut a terme amb ellema de “Solidaritat amb els solidaris amb Miniwatt”. Amés, la Comissió Antirepressiva de Sants ha denunciat elpaper de control i repressió a la dissidència política queporta a terme el Grup IV de la Brigada d'Informació dela policia espanyola, i la importància d'una nova sentèn-cia que posa en entredit les seves actuacions “il·legals”contra diferents moviments socials.

Economia / Pàgina 7

La commemoració de la caiguda deBarcelona s'ha centrat en el debat de l'es-tatut. Mentre els partits polítics institucio-nals han aprofitat l'ocasió per plantejar lesseues propostes de reforma, l'esquerraindependentista i els moviments socialshan eixit al carrer per denunciar la farsadels estatuts i les seus reformes. La diadad'enguany ha destacat perquè s’han rea-litzat multitud d'actes arreu de les comar-ques principatines, tot i que els principalsactes de Barcelona han estat menys con-correguts que altres anys.

Països Catalans / Pàgina 3

Absolts els joves de Miniwatt

L’estatut protagonitza laDiada del Principat

Manifestació antifeixista a Barcelona, l’any passat / Foto: Oriol Clavera

L'organització ultradretanaEspaña 2000 s’està trobantamb més impediments delsprevistos per fer deValència una ciutat senye-ra per al feixisme estatal.Els seus plans d'organitzaruna macromanifestació elproper 12 d'octubre pelscarrers més cèntrics d'a-questa ciutat, van ser avor-tats parcialment gràcies auna petició prèvia de dosparticulars d'una manifes-tació amb similar recorre-gut i a la mateixa hora.

Davant aquest fet, des dela Delegació de Governs'ha hagut de denegar l'ac-te previst pel partit d'extre-ma dreta que presideixl'empresari valencià JoséLuís Roberto, propietaride l'empresa Levantina deSeguridad. Així i tot, des de la matei-xa Delegació de Govern jas'ha informat a Robertoque en cas de variar elrecorregut i l'hora se'lsconcedirà el permís.D’altra banda, el passat

divendres 16 de setembrevan ser detingudes unavintena de persones a dife-rents comarques valencia-nes vinculades a organit-zacions d'extrema dreta.Entre els detinguts hi haun empresari d'Alacantque, segons les informa-cions aparegudes als dife-rents mitjans, finançariaaquests grups amb lavenda d'armes i materialneonazi.

Països Catalans / Pàgina 6

Periòdic popular dels Països Catalans

Els veïns de la finca del carrer Verdi 28del barri de Gràcia de Barcelona hanaconseguit que una sentència judicial del'Audiència Provincial avali que estanvivint “un cas clar de mobbing inmobi-liari”. Malgrat celebrar-ho, ja que potgenerar jurisprudència per altres casos,lamenten la laxitud de la sentència quenomés condemna a una multa de 360euros a la propietat de la finca. Els veïnsvan patir talls en el subministramentd'aigua, en la llum de l'escala i en els

intèrfons entre altres coaccions com lacontractació d'un detectiu privat perindagar aspectes de la vida privada d'undels inquilins.La sentència ha arribat després delrecurs presentat a l'AudiènciaProvincial ja que el jutjat d'instrucció 27havia dictaminat el passat abril que“existien coaccions però no es podiaconsiderar un cas de mobbing”.

Països Catalans / Pàgina 5

Una sentència judicial reconeixel mòbbing immobiliari

La Cimera deBarcelona a judici

Països Catalans / 4

La patronal esmou per l’aigua

Països Catalans / 5

Mobilitzacions alcamp i a la mar

Economia / 7

Entrevista aBahar Kimyongur

Internacional / 8

Festival defotoperiodisme aPerpinyà

Cultura / 11

Manifestació feixista el12 d’octubre a València

Imatge de l’acció contra el tancament de Miniwatt

La MAT, el senyorMilà i el territori Ara sembla que, també, el senyor.Milà -el flamant Conseller de MediAmbient d'ICV- aposta per la inter-connexió elèctrica; en aquest casper la Jonquera. El conseller Milà(l'ecologista de debò) sembla haverdescobert la sopa d'all, després demesos de reflexió.El que és més paradigmàtic d'a-quest afer de la MAT és que s'afir-mi, dogmàticament i a les palpen-tes, que aquesta infraestructuracolossal és necessària, però, per

contra no s'especifiquin les raonsd'aquesta opció, que tan agredeix elterritori, ni s'aportin dades concre-tes de les necessitats energètiquesde les comarques gironines i, perextensió, de tot el Principat.De fet, les darreres declaracionspúbliques del senyor. Milà, argu-mentant que com a membre d'ICVestà en contra de la MAT però coma conseller del Govern deCatalunya hi ha d'estar a favor(això si, matisant d'una forma pocclara, que l’opció que passaria perla Jonquera -amb alguns trams

soterrats- és l'alternativa ambmenys impacte ambiental) resultenuna mica esquizofrèniques i podenrepresentar una gran decepció per ala gent del territori.En definitiva, que és molt lamenta-ble que en tot aquest debat sobre laMAT hi hagi tan poc rigor científici tècnic. Tot i que encara és mésdeplorable que dirigents de l'ano-menada esquerra de debò i teòricsecologistes purs, tinguin tan pocasensibilitat territorial. Fa pensar quetambé tenen molt poca sensibilitatsocial per tirar endavant un verita-ble programa polític d'esquerres.

Josep Lluís Fernàndez SafontLa Vajol, (Alt Empordà)

Per poder entendre el nivell decrispació que es va arribar l'Onzede Setembre d'enguany al Fossarde les Moreres, primer s'ha d'expli-car el paper desmobilitzador queha jugat, i juga, EsquerraRepublicana de Catalunya (ERC)respecte a l'esquerra independen-tista i, després, les actuals políti-ques de submissió a l'Estat espan-yol que hi està duent a terme.Des de 1977 i fins a declarar-seindependentista l'any 1989, ERCes caracteritzà per ser una forçaminoritària i submisa a CiU. A par-tir de 1989 s'aprofita de la crisi delmoviment revolucionari que lluitaper la independència i el socialis-me i el 1992, arran de l'OperacióGarzón, es ven a l'Estat espanyol acanvi de la desarticulació delmoviment. Desenes d'independen-tistes van ser detinguts acusats depertànyer a Terra Lliure i dirigentsd'ERC, com Carod-Rovira i JosepBargalló, oferiren l'excarceració acanvi de la renúncia política, l'in-grés a ERC i la marxa de l'EI.Alguns d'ells varen acceptar elxantatge i avui són caps visiblesd'ERC.A partir de les eleccions alParlament del Principat el 2003,ERC ha reforçat la seva submissióa l'Estat espanyol. Primer, pactantamb el PSC-PSOE per tal de poder

formar part del Govern de laGeneralitat i més tard investintRodríguez Zapatero (PSOE) com apresident del Govern espanyol. La presència d'ERC al Govern,però, no ha canviat res: la repressiócontinua, ara amb el seu suport. EnFranki de Terrassa, els joves del'Hospitalet torturats a la comissa-ria, les solidàries amb Miniwatt, lacàrrega policíaca a la tancada d'im-migrants a la catedral de Barcelonao els desallotjaments de cases icentres socials okupats, en sónexemples ben clars.Però no només continua la repres-sió, sinó també l'especulació (comel Fòrum 2004), la privatització dela sanitat, la deslocalització d'em-preses, la permissió d'actes feixis-tes com els del 12 d'octubre i unllarg etcètera.El cas més flagrant el tenim amb lareforma de l'Estatut d'autonomia,de la qual, a més, en fa bandera.Un Estatut que continua precarit-zant els i les treballadores, il·lega-litzant persones, dividint territo-rialment el nostre país i emmar-cant-se dins la Constitució espan-yola, que defensa la 'unidad territo-rial' amb la seva força militar. És per tot això i pel significat his-tòric del Fossar que la CAJEI con-siderem una ofensa i una granmostra d'hipocresia que ERC rea-

litzi els seus parlaments i ofrenafloral al Fossar. Davant d'això vam creure i creiemimportant visualitzar les discre-pàncies de l'EI amb l'Estatut i laresta de polítiques portades perERC, així com la seva presènciaal Fossar. Perquè, d'aquesta mane-ra, darrere una pancarta, mostrantcartells explicatius i repartintoctavetes vam barrar el pas a ERCi les seves joventuts al Fossar. Vaser llavors quan, després queintentessin, mitjançant empentes,entrar-hi, es van crear unsmoments de tensió en els quals esproduïren alguns cops per ambdóscostats. D'això s’han aprofitat els mitjansde comunicació per, un cop més,manipular els fets i criminalitzartot allò que se surt dels esquemesde l'ordre establert, així com silen-ciar les crítiques que l'EI fem de lareforma de l'Estatut. Alhora, han reduït la nostra pre-sència l'Onze només a aquests fetsi s'ha oblidat els actes que vam rea-litzar durant tot el dia, i han apla-nat el terreny per a una criminalit-zació i possible posterior repressióde cara a l'opinió pública.

Coordinadora d'Assemblees deJoves de l'Esquerra

Independententista (CAJEI)

2 / Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.Número 66. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La res-

ponsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalda, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. Barcelona 08012.Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions:

646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. PaïsosCatalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Pep Giner,

Laura Llum, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Andreu Ginés,Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva,

Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós, Josep MariaSoler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, ÀlexTisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas,Oriol Diez. Distribució: Martí Urgell. Han col·laborat en aquest número: CAJEI,

Alerta Solidària, Miquel Benlloch, Lucas Marco.

Uns dies abans que l'huracà Katrina arribés a la costa sud-estdels Estats Units, les autoritats nord-americanes ja avisaven delperill que podia comportar per a les persones, els edificis i lesvies de comunicació el fenomen meteorològic que s'apropava.Però la seva reacció es va limitar a alertar la població i a reco-manar que, qui pogués, marxés de les ciutats amenaçades. Això,a la pràctica, va significar que els que no tenien vehicle propi, notenien on anar, o no tenien diners per costejar-se el transportpúblic, o es van trobar que ja no hi havia taxis, autobusos niautocars amb els que fugir, es van haver de quedar a NovaOrleans i la resta de poblacions amenaçades per l'huracà. El quevan viure aquelles persones ho hem pogut seguir durant elsdarrers dies per televisió: oblit per part de les autoritats, gana,set, criminalització de les persones que intentaven trobar menjari malauradament molts morts. Alguns catalans i catalanes que novan poder sortir de Nova Orleans a temps han assegurat que elssemblava estar en qualsevol altra tragèdia humanitària de l'Àfri-ca, l'Àsia o Amèrica Llatina que massa sovint veiem per televi-sió. Això sí, en aquest cas amb cobertura mediàtica en directe. La situació s'ha gestionat tant malament que el mateix GeorgeW. Bush ha hagut d'assumir part de responsabilitat en el que hasucceït. Però aquest gest no s'ha d'entendre com un canvi d'acti-tud del mandatari nord-americà, sinó com un intent de netejar laimatge de la Casablanca. Perquè potser és fàcil amagar les con-seqüències tràgiques de l'ocupació de l'Iraq i l'Afganistan, peròha estat impossible que la població nord-americana no veiéscom els seus compatriotes patien la ineficàcia de les autoritatsper fer front a la crisi. Però es pot parlar d'ineficàcia? Quan elneoliberalisme -l'actual cara del capitalisme- ha fomentat lesdarreres dècades l'afebliment de l'Estat, és normal que l'admi-nistració no tingui capacitat de resposta davant d'una catàstrofed'aquesta magnitud: sense transport públic amb capacitat perevacuar la població, sense pressupost per reforçar els dics quecontenien l'aigua, sense recursos sanitaris públics per atendre elsafectats... com es podria haver gestionat d'una manera eficaç lasituació? Mirant al futur, els temors no disminueixen quan ensinterroguem sobre com seran ateses durant els propers mesos ianys les persones que s'han quedat sense casa. Però és que plousobre mullat, i les principals afectades han estat les classespopulars de Nova Orleans, formades sobretot per descendentsdels esclaus portats des de l'Àfrica, que han posat a la llumpública mundial que el racisme continua dividint la societat alsEstats Units. I mentrestant, el govern nord-americà es permet elluxe de no respondre a les ofertes d'ajuda que li han brindat elsgoverns cubà i veneçolà. Al cap i a la fi, el Katrina ha mostratd'una manera dramàtica les conseqüències nefastes que té elcapitalisme dins mateix del país que n'es un dels principalsimpulsors. Fixant-nos ens l'aspecte climatològic, i si tenim en compte queels darrers anys batem rècords arreu del món en la duresa de lessequeres o en la virulència de les tempestes, no és descabellatpensar que aquests fenòmens aniran en augment. Molts estudiscientífics demostren que els gasos que enviem a l'atmosfera sónels responsables d'un escalfament de la terra que provoca desas-tres com el Katrina o el Mitch. Per tant, si no volem veure comaugmenten aquestes catàstrofes, d'una banda cal canviar elmodel productiu capitalista que provoca aquests cataclismes -que amb massa lleugeresa s'anomenen naturals. Però si tenim encompte que una part dels investigadors assegura que, encara queara mateix canviem el model “desenvolupista” actual, nopodrem aturar l'escalfament del planeta, més val que els governsposin les persones -sobretot aquelles que estan excloses per lasocietat- al centre de les seves polítiques econòmiques, socials oculturals. Si no és així, preparem-nos per enfrontar-nos a mésKatrines.

EDITORIAL

El capitalisme despullat Al Fossar, no hi parla cap traïdor!COL·LABORACIÓ

OPINIÓ

La veu dels lectors és espai on podreu participar d'aquest projecte amb les vos-tres opinions sobre qüestions d'actualitat. Si teniu quelcom que aportar, dir odenunciar, només cal que ens envieu un text d'un màxim de mil cinc-cents caràc-ters a opinio@laccent.info.

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

Enguany ja fa 5 anys del'Assemblea Constituent celebradaa Valls (Alt Camp), on diversesorganitzacions d'estudiants (princi-palment l'AEN al País Valencià, elBEI al Principat i les Illes, i l'ACE ala Catalunya Nord) decidiren fusio-nar-se donant lloc a l’actualCoordinadora d'Estudiants delsPaïsos Catalans (CEPC). Des de laCEPC volem celebrar aquesta efe-mèride, i de forma molt especial,amb totes aquelles persones que desde finals dels 70 fins a dia d'avuihan passat per una infinitat decol·lectius i organitzacions estu-

diantils independentistes i d'esque-rres sense les quals no seríem onsom ara (AEIU, BNE, AEN, BEI,ACE, CUAN...). Una bona ocasió,també, per als retrobaments, per anoves coneixences, per a conèixerel país i per copsar què es mou a lesnostres aules.Sota el nom de “Tot un futur percomençar!”, aquesta celebració, onesperem centenars de persones d'a-rreu de la nostra geografia, tindràlloc a l'emblemàtica població deSueca (Ribera Baixa) els dies 7 i 8d'octubre. I el dia 9, com a colofó,tenim l'arribada del Correllengua a

Sueca i la tradicional manifestació aValència per recordar l'entrada deJaume I a la ciutat.Fem una crida a acudir-hi, doncs,als milers d'estudiants que hanaportat el seu granet de sorra durantels darrers 25 anys així com a totapersona interessada. Us demanemtambé que feu córrer la veu. Per a més informació (allotjament,programa, transport), us faciliteml'adreça 5anys@coordinadora.net ila nostra plana web, que disposad'un apartat especial amb telèfonsde contacte. Moltes gràcies, i espe-rem retrobar-nos a Sueca!Coordinadora d’Estudiants dels

Països Catalans (CEPC)

Tot un futur per començar!

/ 3Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

L’APUNTL’estatut protagonitza l’11-SA. Ginés i Sànchez, Barcelona.

L'Onze de Setembre ha tornat amobilitzar catalans i catalanesarreu del Principat. La diada hadestacat enguany per la multipli-cació d'actes a barris, viles icomarques de la Catalunyaestricta. Com cada any, l'actecentral ha estat la manifestacióde Barcelona on han participatles principals organitzacions delmoviment independentista. Peròarreu on l'EsquerraIndependentista s'ha mobilitzat,s'ha difós el missatge contrari alsestatuts, en la línia encetada elpassat 25 d'Abril a València.L'altra cara de la diada han estatels actes institucionals, en aquestcas promovent la reforma deltext estatutari, que amb la com-plicitat dels grans mitjans decomunicació, han contribuït asilenciar mediàticament les rei-vindicacions més populars.A barris, viles i comarquesTot i que l'11 de 1714 no és l'ini-ci ni el final de l'ocupació per lestropes borbòniques del Principat-ni, per descomptat, dels PaïsosCatalans-, amb els anys s’haconvertit en la data simbòlica percommemorar la pèrdua de les lli-bertats nacionals al conjunt delPrincipat. Això s'ha pogut com-provar enguany més que mai, onles mobilitzacions amb motiud'aquesta diada s'han viscut alconjunt del territori. Al Bages ial Maresme, per exemple, desdel 9 de setembre es realitzarenactes que comptaren amb unaimportant assistència. El dissabte10 se celebrà una manifestació aBanyoles (Pla de l'Estany) i uncercavila a Martorell. El mateixdia també visqué una manifesta-ció pels carrers de Gràcia, aBarcelona, i per la nit es realitza-ren marxes de torxes a Sabadell(Vallès Occidental) i Vilafranca(Alt Penedès). A aquesta últimavila, la marxa de torxes fou espe-cialment concorreguda ambquasi un miler d'assistents.Finalment, el mateix Onze, hihagué ofrenes florals a Mataró(Maresme), Santa Coloma deGramenet (Barcelonès) i a Lleida(Segrià), entre d'altres. A la ciu-tat del Segre també es realitzàuna manifestació pel matí i, aGirona, dues mil cinc-centes per-sones isqueren al carrer per lavesprada. A moltes altres localitats delPrincipat hi hagué actes sem-blants als anteriors organitzats,principalment, pels col·lectiusindependentistes locals.Actes centrals a BarcelonaLa major activitat commemorati-va s'ha produït, com cada any, ala ciutat comtal. Ja des de benmatí, el Fossar de les Moreres albarri de la Ribera era un formi-guer d'activitat amb joves de lesdiferents organitzacions penjant

pancartes i muntant les tradicio-nals parades de material. Cap ales 9 del matí, quan ja estava totenllestit, l'activitat es va traslla-dar a l'estàtua de Rafael deCasanova on un nodrit grup detreballadors i membres de laXarxa Contra el Tancament

d'Empreses denunciava la políti-ca econòmica i laboral de l'actualgovern. Així, els consellers delPSOE-PSC, ERC i IC-V hague-ren de dipositar les flors entrexiulets i crits contra l'estatut, lareforma laboral o l'actuació dels

Mossos, entre d'altres. En lesmateixes condicions hagueren defer l'ofrena els membres deCCOO i UGT, que foren objectede la indignació dels membres dela Xarxa. De fet, a l'ofrena floral,només les entitats cíviques, cul-turals o esportives -amb algunaexcepció- no van ser escridassa-des pel públic assistent. L'activitat al Fossar no trigà enencetar-se amb l'acte polític deMaulets i, posteriorment, de laCUP, ambdós realitzats al pas-seig del Born. Al matí també tin-gué lloc l'homenatge a GustauMuñoz i la manifestació desuport als presos polítics, queenguany reuní a més d'un milerde persones. Finalment, la manifestació inde-pendentista de la vesprada aplegà

gairebé quatre mil persones, dis-tribuïdes principalment i demanera equitativa entre els blocsd'Endavant, la CAJEI i Maulets.Cal destacar que per segon anyconsecutiu, els llibertaris inde-pendentistes van realitzar un blocpropi. A la cua d'aquesta manifes-

tació li seguí una altra convocadaper ERC, que reuní un nombresemblant de persones. D'altrabanda, el concert organitzat perla Comissió 11 de Setembre reuníun nombrós públic al passeig deLluís Companys.

Moderació imanipulacióD'ençà que el tripartit ha arribat alGovern, la imatge que s'ha volgutdonar de la Diada és la de la cele-bració nacional d'una "nació nor-mal". Això comporta protocol ins-titucional, consens polític i mode-ració. Aquests són, certament, elstres eixos de l'acte que, per segonany consecutiu, se celebra al Parcde la Ciutadella: un cos policialpropi que realitza un homenatge ala bandera pròpia mentre s'inter-preta l'himne propi davant d'unGovern i una oposició propis... Itot plegat sense cap mostra deradicalisme o excés reivindicatiu.Com a molt, i per apaivagar lesànsies de la joventut més rebel,s'hi permet fer un concert a la nitsota el contundent lema “Per laLlibertat”. Però la voluntat institucionalsnomés és pot completar amb laconnivència dels mitjans decomunicació que han centrat lamajor part de la seu cobertura dela Diada en aquests actes i en eldebat de la reforma de l'Estatutque, com no podia ser d'altramanera, ha sigut protagonista. Defet, les diferents delegacions a l'o-frena floral de Barcelona assisti-ren amb pancartes en favor de l'es-tatut -casualment, la del PSC ambun lema idèntic al de les pancartesque espontàniament i sense signarhan aparegut aquest dies arreu deBarcelona. I, en la mateixa línia,ERC, a la manifestació de la ves-prada, també va centrar el seu dis-curs en la reforma de l'Estatut. I ésprecisament ací on la manipulacióde la premsa ha estat més escan-dalosa, ja que com tots els que hiassistiren pogueren comprovar, lamanifestació fou convocada prin-cipalment per l'EsquerraIndependentista -que l'encapçalà-,i a aquesta pertanyia el gruix delsassistents, cosa que obviarenperiòdics com El Punt o l'Avui.Així, l'oposició als estatuts, quefou la tònica general de la mani-festació quedà silenciada, comtampoc no se'n feren ressò de l'ac-te polític al final del recorregut. Enaquest sentit, ens és clarificador elfet que mentre l'acció de la CAJEIal matí fou amplament comentada-també als mitjans no escrits-,ningú no informà que aquest grup“de freakies, fatxes i marginals”,com els descriví Carod-Roviraposteriorment, organitzaren undels blocs més nodrits i actius detota la manifestació.

Capçalera de la manifestació independentista d’enguany / Foto: L’Accent

L’última Diada amb l’estatut postfranquista mostra les diferències entre la classe política i els moviments populars

Intimidació policial i polèmica a BarcelonaEls Mossos d'Esquadra han esdevingut unadecoració desmesuradament habitual als dife-rents escenaris de la Diada. En concret, la seuapresència és especialment notòria als voltants del'ofrena a l'estàtua de Rafael de Casanova i a lesentrades del Parc de la Ciutadella de Barcelona.Sembla lògic pensar que darrere d'aquest des-plegament hi ha la voluntat de mitigar els efec-tes de les diferents protestes que aquest dia esdirigeixen contra els polítics institucionals detots colors, cosa que palesa un creixent distan-ciament entre aquests i un creixent segment dela població catalana. Però la intimidació policial no es limitava a lapresència d'agents uniformats i de paisà -que,segons denuncies realitzades a aquest periòdic,van realitzar seguiments de grups o personesassistents-, sinó que també van intentar identifi-car a alguns membres de la Xarxa Contra elsTancaments que s'havien apropat a la conselleraTura després de l'ofrena per preguntar-li pelsfets de Torà o de Berga. En aquest cas, només

l'actuació solidària de la resta de company vaimpedir que foren identificats “per les bones oper les dolentes”.Uns incidents de caire completament diferenttingueren lloc al Fossar de les Moreres on jovesindependentistes, molts d'ells membres de laCAJEI, impediren que les joventuts d'un partitdel Govern muntaren una parada i que una dele-gació del mateix entrara al Fossar després de l'o-frena a Rafael de Casanova. Durant aquesta última acció hi van haver algunsmoments de tensió que desembocaren en algu-nes espentes i uns quants ferits lleus. Entre elsxiulets i les escridassades que rebé la comitivade les JERC s'escoltaren crits com "Visca laterra, mori el mal govern" o "Sense els Mossosno sou res". De fet, la plaça on tradicionalmentl'Esquerra Independentista ha commemorat laderrota de 1714 havia despertat enguany ambabundants pancartes amb lemes com "ERC boti-flers" o "Al Fossar de les Moreres no hi parlacap traïdor".

PA Ï S O S C ATA L A N S

“Només entitatscíviques, culturals iesportives poguerenfer l’ofrena sense ser

escridassades”

“Els mitjans decomunicació hanomès el rebuig

independentista alsestatuts”

Redacció, Barcelona.

Els propers 3, 4 i 5 d'octubrequatre policies nacionals espan-yols seuran al banc dels acusatsper la seva actuació en la deten-ció de dosi n d e p e n d e n -tistes d'Elxdurant lacimera de capsd'estat i degovern de laUnió Europea que se celebrà aBarcelona el març de 2002. Elsjoves inicialment van ser con-demnats a 6 mesos de presó des-prés d'un judici ràpid -foren 2

dels 112 detinguts durant laCimera-. Posteriorment, el recurspresentat per l'advocada dels dosindependentistes a l'AudiènciaProvincial de Barcelona els vaabsoldre i va obrir noves diligèn-

cies sobre els pre-sumptes delictesen l'actuació poli-cial. La vista, pre-vista pel passatmes de maig vaser suspesa el pas-

sat mes de maig per qüestionsmèdiques.Gir radical del casLa sentència feta pública el 5 demarç de 2003 que va absoldre els

dos veïns d'Elx destacava que“es trobaven en un clar intent demanipulació de la justicia”.Després de visionar els videos deTV3 que la defensa va aportar; eljutge considera que “no té res aveure allò afirmatper la policia i elsvideos [...] i tal dis-torsió no es potatribuir a un error[...] sinó per justifi-car una actuaciópolicial absolutament arbitrària”.De fet, es passava de condemnara 6 mesos de presó als dos inde-pendentistes a una petició perpart de l'acusació particular de

fins a 13 anys de presó, multesde 60.000 euros i més de 10 anysd'inhabilitació per a cada agentpels delictes de denúncia falsa,detenció il·legal, simulació dedelicte i de fals testimoni i duesfaltes de lesions. D'altra banda,es demana una indemnització de94.000 euros per a cada jove.S'ha de tenir en compte però, quedes de la fiscalia no s'han presen-tat càrrecs contra els quatre poli-cies ja que “no hi ha indicis dedelicte” malgrat la sentència deljudici.Concentracions solidàriesEn declaracions a L'Accent fontsde l'organització antirepressivaAlerta Solidària consideren que“es tracta d'un cas molt impor-tant ja que s'ha aconseguit portarl'enemic al banc dels acusats aixícom posar en dubte la impunitatamb la qual actuà la policiadurant la cimera de març de2002”. Al mateix temps convo-quen a una concentració solidà-

ria amb elsjoves d'Elx elproper dia 3d'octubre ales 10 delmatí davantdels jutjats de

Barcelona. Segons un portaveud'Alerta, és necessari donarsuport als joves per haver conti-nuat amb un procés iniciat ja fa 3anys i mig.

La repressióno s'aturaAquest estiu, malgrat que habi-tualment l'activitat dels movi-ments populars baixa, no hacessat la repressió a causa dediverses accions realitzades perpart de l'esquerra independen-tista.Destaquen les conseqüènciesjudicials derivades de lesaccions de la Campanya PaïsosCatalans Insubmissos. En el casde l'acció al metro de Fontana(veure L'Accent 65) ha compor-tat que tretze persones hagin dedeclarar el proper 3 d'octubre.Segons fonts consultades peraquest periòdic se les pot acusardel delicte de desordres públics.Per l'altra banda, el passat 5 desetembre se'n realitzà una al pasde l'etapa de la Vuelta a Españaper Olot (Garrotxa) per tal dedenunciar que “els PaïsosCatalans no són Espanya i quenecessiten una democràcia quepermeti decidir lliurement elnostre futur [...] l'autodetermi-nació”. Dos joves s'encadena-ren minuts abans del pas delsciclistes, fet que causà que s'ha-gués de desviar el recorregut del'etapa.L'acció acabà amb la detencióde dos veïns de Terrassa iSabadell que després de sethores foren posats en llibertat irebuts per membres de laCEPC, Maulets i Alternativaper la Garrotxa segons handeclarat a L'Accent. L'endemàpassaren a disposició judicial ies produí una concentració desuport convocada per AlertaSolidària, Maulets i Endavant.La jutgessa del cas va decretarla celebració d'un judici ràpid eldia 7 i va considerar que era unafalta i no un delicte. En el diadel judici, des de la fiscalia, esva rebatre la posició de la jut-gessa i s'acusà els dos indepen-dentistes dels delictes de desor-dres públics, desobediència iresistència a l'autoritat. D'altrabanda, i segons fonts de PaïsosCatalans Insubmissos el fiscalvol implicar els organitzadors iels i les espectadores com a partperjudicada per l'acció desobe-dient. A causa d'aquest fet eljudici es va suspendre fins alcap de dues setmanes. Des de ladefensa s'han presentat al·lega-cions, ja que es considera queen cap moment no es va inte-rrompre l'acte sinó que sola-ment es va desviar.

4 / Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

Dos independentistes d'Elx porten la"Cimera europea de Barcelona a judici"

Nom i cognoms: Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (10,5 euros) semestral (21 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:

Entitat Oficina Control Número de compte

Ser subscripor de L’ACCENTet permet rebre a casa cadaquinze dies la publicació icol·laborar amb el projected’informació popular i compro-mes amb la realitat delsPaïsos Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Us prego que fins a nova ordrecarregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que uspresentarà L’Accent en con-cepte de subscripció.Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

“Alerta Solidària: s’haaconseguit posar en

dubte la impunitat ambla qual actuà la policia

durant la cimera”

PAÏSOS CATALANS

“L’acusació demanatretze anys de presó,60.000 euros de multai inhabilitació per als

policies”

El judici que finalment està previst per elsdies 3, 4 i 5 d'octubre pot representar unavisualització pública d'allò que la nostraorganització denúncia de forma reiterada.Parlem de les irregularitats com a pràcticasistemàtica en l'elaboració d'atestats i en elsenjudiciaments quan es tracta de casos ambmatisos polítics. Gràcies a una escletxa delsistema judicial és per on aquest parell d'a-mics valencians s'han pogut "colar" -escletxaque s'ha de valorar realment com el que és:una veritable errada en la seva concepcióglobal d'un procés polític i judicial-. És peraixò que poc importa, relativament, si final-ment els agents del cos de la policia nacionalespanyola són condemnats pels càrrecs quese'ls imputa (si es té en compte, a més, lainhibició del sistema fiscal). El que valoremdeterminant és la màxima difusió del procés

i dels càrrecs pels quals la policia s'asseurà albanc dels acusats.

Cal posar sobre la taula, i aquest procés aixího està fent, la pràctica concreta del muntat-ge policial i la utilització política de l'opaci-tat i la mentida per processar militants polí-tics. En aquest sentit, cal destacar el grannombre d'absolucions que es donaren d'entreles 117 detencions efectuades durant la cime-ra de Barcelona del 2002. Totes foren deten-cions efectuades de forma irregular i amb elmàxim prejudici per les persones detingu-des, però per damunt de tot basades en ates-tats imaginaris que convenien al desplega-ment policial desproporcionat i sense prece-dents.

Independentment de la resolució dels proces-

sos oberts per la cimera, si a aquest tipus d'o-pacitat policial s'hi suma el procediment dejudici ràpid això pot suposar, i de fet supo-sa, una amenaça greu per a la defensa eficaçi en igualtat de condicions dels imputats.

Avui, cal veure fins a on arriba aquest cas i elrendiment que d'entre tots plegats en podemtreure per evidenciar l'absència de garantiesen el sistema judicial espanyol. Un sistemajudicial que permet la plena impunitat per aalguns. Per tot plegat, l'esquerra independen-tista no pot restar apàtica davant d'aquest cas-ni cap altre dels que s'acosten-. Cal que ensmovem!

Alerta Solidària, organització antirepresiva

de l’esquerra independentista

Totes contra la impunitat; la policia al banc dels acusats

La Cimera europea de Barcelona es va saldar en 112 detinguts / Foto: Oriol Clavera

Quatre policies espanyols al banc dels acusats pels delictes dedenúncia falsa, detenció il·legal, simulació de delicte i fals testimoni

L’APUNT

EL PUNT DE VISTA

Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

Els veïns de la finca Verdi 28 deBarcelona han aconseguit que unjutge afirmi que estan vivint "uncas clar de mòbbing inmobiliari".Amb aquestes paraules textualsrecollides a la sentència de la sec-ció vuitena de l'AudiènciaProvincial s'ha aconseguit per pri-mera vegada condemnar a propie-taris pels abusos comesos sobreels llogaters. Es tracta de la puntade l'iceberg d'una qüestió queafecta arreu dels Països Catalansperò amb una especial virulenciaa Barcelona (veure L'Accent 62).Sentència històrica però curtaLa sentència de l'AudiènciaProvincial es pot considerar d'his-tòrica ja que, per primera vegada,un jutge ha parlat de mòbbing iconseqüentment genera jurispru-dència. Al mateix temps els veïnsafectats consultats consideren quela condemna d'una multa de 18

euros durant 20 dies a EstefaniaMesa, administradora de Mest 282003 -propietària de la finca- ésmolt laxa. S'ha de tenir en comp-te que durant vuit setmanes elsveïns de l'inmoble -Vicent Mollde 73 anys i l'associació laQuimera- van tenir l'aigua talla-

da; i encara, actualment, no tenenllum a l'escala, intèrfons, nipoden accedir al pati interior. Eljutge considera que el trencamentde les canonades d'aigua -aexcepció del pis ocupat per lapropietat- es realitzà amb conei-xement de la senyora Mesa i que

aquesta "va actuar amb la inten-ció que no es formalitzessin nouscontractes d'arrendament o que esrescindissin els actuals per partsdels llogaters".A banda de tallar els subministra-ments -fins i tot l'endemà que lapolicia es personés a la finca perrestablir-los- segons els veïns lapropietat va arribar a pagar undetectiu privat per demostrar queVicent Moll tenia família aValència i que en conseqüència notenia risc de "quedar-se al carrer".La sentència arriba després delrecurs presentat a l'AudiènciaProvincial ja que el jutjat d'ins-trucció 27 havia dictaminat elpassat abril que "existien coac-cions però no es podia considerarun cas de mòbbing".

/ 5Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

BREUSCondemna per mòbbingimmobiliari al carrer Verdi La sentència és històrica ja que genera jurisprudència, perònomés obliga a pagar 360 euros a la propietària

Enderroquenla Casa delFòrumDivendres 9 de setembrel'Ajuntament de Barcelona vacomençar l'enderrocament de laCasa del Fòrum, edifici situat al dis-tricte d'Horta-Guinardó. Es tractavad'un espai del qual disposaven mésde vint associacions sense ànim delucre per a dur-hi a terme tot tipusd'activitats. Cal recordar que enmotiu del Fòrum de les Cultures, laCasa del Fòrum va realitzar diversosactes alternatius com a forma de pro-testa. Durant l'enderrocament, dosvehicles de la Guàrdia Urbana vanacordonar la zona i van agredir alsveïns que intentaven impedir l'ende-rroc.

Protestescontra elportaavions aMallorcaLa presència del portaavionsTheodore Roosvelt, ancorat a labadia de Palma, ha despertat protes-tes des de diversos punts. El GOB haadvertit que el portaavions, propulsatamb energia nuclear, suposa un perillper a les persones i per a la faunamarina. Per la seva banda laPlataforma per a la Democràcia i laGlobalització Social va convocaruna concentració al Moll Vell dePalma divendres 16 de setembre pera exigir la retirada del portaavions.No es descarta que el navili transpor-ti armament nuclear.

Judici contraSalvem elDesertEl passat 12 de setembre va tindrelloc a Castelló el primer dels judi-cis previstos contra membres de laplataforma Salvem el Desert. Elsecologistes són acusats d'impedirel normal desenvolupament de lesobres del Vial Marina d'Or-Cabanes al seu pas pel paratge nat-ural protegit del barranc deMiravet. Al llarg dels judici, ladefensa dels acusats va demanarl'absolució d'aquests, ja que el quevan fer, al cap i a la fi, va ser impe-dir la continuació d'unes obres quefinalment serien paralitzades pelsmateixos jutges. A les portes delsjutjat es va concentrar un centenarde solidaris.

Pancarta denunciant el tall d’aigua a Verdi 28 / Foto: L’Accent

PA Ï S O S C ATA L A N S

Per a més informació

http://verdi28.org

Redacció, Alacant.

El passat 10 de setembre es va cele-brar a la ciutat d'Alacant una mani-festació convocada per la JuntaCentral d'Usuaris del Vinalopó,l'Alacantí i el Consorci d'Aigües de laMarina Baixa i amb el suport deJoves Agricultors d'Alacant(ASAJA), Càmera de Comerç,CEPIME i la ConfederacióEmpresarial de la Provinciad'Alacant (COEPA), institucionscontrolades per del PP. El motiu de laconvocatòria era el rebuig a la para-lització de les obres del trasvassa-ment Xúquer-Vinalopó, fet que noimplica que s'haja decidit marxaenrere de l'esmentat trasvassament.En realitat es tracta simplement d'uncanvi en el traçat, lligat a un enfron-tament partidista entre PP i PSOE. Lamarxa convocà amb el lema "Nosniegan el agua" a uns 7.500 manifes-tants dels quals almenys una tercerapart acudiren amb autobusos fletatsper l'organització. Segons la

Plataforma Xúquer Viu la manifesta-ció fou un fracàs ja que "no ha acon-seguit mobilitzar la societat de lescomarques del sud, girant l'esquena aun clima de crispació fomentat per laGeneralitat valenciana i la patronalalacantina".Els dos projectes de transvasamentLes desavinences entre els dos granspartits espanyols en la qüestió delXúquer se centren en decidir on esrealitza la captació d'aigua. Per unabanda l'opció del PP és la de treurel'aigua de la capçalera del riu, a Cortsde Pallàs, mentre que l'alternativa delPSOE és emprar el suposat excedentd'aigua a la desembocadura del riu aCullera (Ribera Alta). Aquesta sego-na proposta ve acompanyada pel fetque es tracta d'aigües altament conta-minades que s'emprarien per al rega-diu de productes d'alimentació isense tenir en compte els milionsd'euros públics que ja s'han gastat enles obres del primer projecte i queamb la modificació quedarien abso-lutament desaprofitades. En el cas de

captar les aigües al curs alt aquestestenen una bona qualitat si s'utilitzes-sin per al reg agrícola. En tot casambdues propostes causaran un granimpacte ambiental i no són partícepsdel paradigma de la "nova cultura del'aigua".Guerra mediàticaL'intent de legitimar les dues opcions

ha conduït en una autèntica guerramediàtica i de mobilització dirigidade l'opinió pública. Si per una bandael PP ha arrossegat bàsicamentempresaris, el PSOE ha creat la pla-taforma "Aigua i diàleg", amb elrecolzament de partits que suposada-ment rebutjaven el transvasamentcom ERPV, IU-EUPV o el BNV.

Detall de les primeres obres a Corts de Pallàs / Foto: P. Xúquer Viu

Assistència discreta a la manifestaciófavorable al transvasament del XúquerPP i PSOE mantenen un pols per imposar la seua proposta de traçat

[`] Difón L’Accent!Ajudan’s a millorar la distribució del periòdic

laccent@laccent.info

6 / Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

BREUS

Mobilitzacióa Pegocontral’especulacióEl Col·lectiu en Defensa delTerritori de Pego i la Plataformade Comarques del País Valenciàhan convocat per al 24 de setembreuna manifestació pels carrers dePego amb el lema "Per la terra icontra el golf i les urbanitzacionsde luxe". Aquesta mobilització ésconseqüència de l'aprovació elpassat mes de juny del pla urbanís-tic a aquest municipi i que suposa-rà la construcció d'un camp de golfi cinc mil habitatges. Des dels con-vocants s'han recordat les nombro-ses irregularitats del projecte i elfet que encara no s'han contestatles 1100 al·legacions presentades.

Vaga de fampel SàharaLa plaça de Sant Jaume deBarcelona va acollir una vaga defam de 24 hores en solidaritat ambels presos polítics saharauis elspassats 17 i 18 de setembre. Laconcentració convocada entrealtres per l'Associació Catalanad'Amics del Poble Saharauí(ACAPS) pretenia denunciardavant l'opinió pública la situaciódels presos saharauis en vaga defam des d'inicis d'agost i reafirmarque la independència és l'únicasortida viable en el conflicte delSàhara Occidental.

Crida aaturar el PlaCaufecLa Plataforma No al Pla Caufeccrida de nou a la mobilització elproper 20 de setembre per evitar eldesnonament d'en Pep -tal comvan aconseguir el 19 de maig pas-sat encadenant-se a la porta-,masover de la masia de CanOliveras. Malgrat que el cas estàpendent d'un recurs a l'AudiènciaProvincial el jutjat d'Espluguesaccepta un "desallotjament provi-sional". El desnonament és una deles primeres conseqüencies de l'a-plicació d'aquest projecte urbanís-tic a Esplugues de Llobregat (BaixLlobregat) i pot suposar acabaramb 150 anys de masoveria perpart de la família d'en Pep.

El neofeixisme intenta fer deValència una ciutat referent

Miquel Benlloch. València.

Després d'anys d'innactivitat, l'extre-ma dreta valenciana tornarà a serpresent als carrers de València per al12 d'octubre. La causa d'aquesta con-vocatòria cal cercar-la en la voluntatmanifesta de l'organització neofeixis-ta España 2000 de convertir-se en elreferent indiscutible de tot el ventalld'organitzacions ultradretanes del'Estat; el que seria un pas previ per ala consecució d'una única llista elec-toral que presentar a les propereseleccions generals. No debades,aquest acte ha estat en part conse-qüència de les reunions que elsúltims mesos porten desenvolupantalguns dels grupuscles feixistesespanyols per tal de buscar un refe-rent unitari.Per aquest motiu, el partit que presi-deix l'empresari valencià, José LuísRoberto, ha centrat els seus esforçosen l'organització de la marxa comme-morativa del dia de la Hispanitat; ode la "Raza" com va ser coneguda enel franquisme. Aquesta ha estat con-vocada sota el lema "Orgulloso de serespañol". A la desfilada només espermetran altres banderes que lesespanyoles o regionals, com anun-cien a la seua pàgina web, ni tan sols

les de la convocant España 2000.Una vegada més, la parafernàlia del'acte comptarà amb els elementstípics del feixisme. Si fa tres anys aRussafa va ser la música de Wagner,compositor preferit de Hitler; enaquest cas la processó l'obrirà unaamazona amb una banderad'Espanya, en la línia del FrontNacional Francés, organització quemanté unes bones relacions ambRoberto i que enviarà un represen-tant. L'element castrense també espreveu, en finalitzar l'acte amb l'ac-tuació d'una banda de cornetes i tam-bors que amenitzaran una jura debandera col·lectiva.Fins ara, l'organització ha rebut dife-

rents adhesions a aquest acte; encaraque la gran majoria han estat de per-sones a títol individual; com les deJosé Maria Adan, antic procurador acorts i exgobernador civil aLogronyo durant el franquisme; JoséQuirós, representant de l'esglèsiaevangèlica; o d'un pintoresc caporal"Calavera", que s'anuncia com amembre de la "Hermandad deAntiguos Cavalleros Legionarios".Pel que fa a les organitzacions, laseua adhesió no pareix tant clara ifins ara només s'ha adherit el FrenteDemocrático Español.El fet de triar el 12 d'octubre com adata d'aquesta mobilització ultratampoc no seria casual. Tot sembla

indicar que es tractaria d'una manio-bra per eclipsar els actes que des defa anys organitza DemocraciaNacional a Barcelona. En aquestsentit, les relacions entre España2000 i DN sempre han estat molttenses pels intents de totes duesorganitzacions de liderar l'espectrepolític ultradretà.Resposta antifeixistaEn resposta a aquest acte i els perillsque suposarien convertir a Valènciaen una ciutat de referència per al neo-feixisme, l'Assemblea Antifeixistad'aquesta ciutat, porta una campanyades de fa setmanes en denúncia delsantecedents i activitats d'España2000 als últims anys. Com s'assenya-la al manifest que ha fet públic, lesmanifestacions i activitats d'aquestaorganització, normalment acaben enagressions i amenaces als veïns queels mostren rebuig. També s'ha recor-dat que a la major part d'aquestesmobilitzacions es fa apologia delracisme i la xenofòbia. Aquest mani-fest ja ha estat subscrit per diferentsintel·lectuals, entitats, associacionsde veïns, immigrants i col·lectiussocials que han demanat a la delega-ció del govern que valore la conve-niència de donar el vist-i-plau a unaactivitat amb eixos antecedents.

España 2000 vol quedar-se el bust de Franco de la Pobla de Vallbona

España 2000 ha convocat una manifestació per al 12 d’octubre

PAÏSOS CATALANS

Laia Creus, Sant Jordi Desvalls.

Després d'una investigació realit-zada per l'Assemblea Pagesa con-juntament amb Greenpeace i laPlataforma Transgènics Fora!, elcol·lectiu de pagesos ha presentatuna denúncia al jutjat de Balaguercontra l'empresa Pioneer per utilit-zar un panís transgènic no autorit-zat. La investigació va concloureque l'empresa havia sembrat en uncamp situat a la Sentiu de Sió (LaNoguera) diverses varietats d'unpanís modificat genèticament.La trampaEs tracta d'un dels centenars decamps de demostració que tenenles multinacionals i que utilitzenper a introduir varietats transgèni-

ques il·legals i comercialitzar-lescom si fossin autoritzades, malgratno estar incloses en el registre quanles van sembrar. Així doncs, aques-tes varietats de panís seranrecol·lectades pròximament en unademostració pública i passaran a lacadena alimentària una vegadas'hagin comercialitzat. AntecedentsNo és la primera vegada quel'Assemblea Pagesa de Catalunyapresenta una denúncia d'aquestescaracterístiques: fa dos anys va serdenunciada una situació semblanta Algerri, també a Lleida. Per laseva banda el Departamentd'Agricultura de la Generalitat deCatalunya no va prendre cap mesu-ra al respecte.

L'any 2004, l'Agència de SeguretatAlimentària Espanyola va prohibirla utilització de l'event Bt 176 i unany i mig més tard el Governespanyol va publicar una ordre ondictaminava que qualsevol varietat

que contingui Bt 176 quedariaexclosa de catàleg. Tot i això, elscamps sembrats amb aquest panísno s'han destruït i no s'ha deciditcom s'evitarà la seva comercialit-zació.

La lluita contra els transgènics nocessa als Països CatalansL'Assemblea Pagesa de Catalunya ha presentat una denúncia contral'empresa Pioneer per tenir plantacions d'un transgènic no autoritzat

Recent acció contra els transgènics / Foto: Oriol Clavera

Redacció, València.

L'ascens desmesurat dels preusdel carburant està afectant greu-ment diversos sectors econòmicsdel país. Tot i que l'augment delcost del petroli afecta el conjuntde l'economia, hi ha algunes acti-vitats que en són especialmentsensibles, com ara l'agricultura ila pesca. De fet, durant l’estiu jas’han vist mobilitzacions delspagesos al Principat i ara semblaque s’estenen a altres territorisdels Països Catalans.Així, al País Valencià, els col·lec-tius d'agricultors i pescadors hananunciat diverses mesures per

denunciar l'excessiu cost delgasoil que sovint coincideix ambuna baixa dels preus dels seusproductes.Segons el consell sindical de laUnió-COAG, el principal sindicatdel camp valencià, el preu delgasoil agrícola ha arribat fins als0,76 euros per litre, gairebé eldoble que l'any passat quan, peraquestes dates, el cost era de 0,46euros per litre. Al mateix temps,els preus de la fruita i la verduraestan assolint mínims històricscosa que redueix dràsticament elbenefici que pot generar l'activitatPel que fa als pescadors, les prin-cipals confraries del país han

anunciat que el proper divendres23 no eixiran les seues barquesdels ports. Els pescadors denun-cien que la despesa en carburantper jornada pot arribar als 480euros, mentre que els beneficis dela venda de la captura raramentsuperen aquesta xifra. Per això jahi ha molts pescadors que handecidit no pescar fins que nomillore la situació, i d'altres optenper retornar al mar part de lapesca que no els ix rendible.A banda de l'aturada del diven-dres, les confraries també hananunciat que repartiran peix gra-tuïtament pels carrers de la ciutatde València, en un intent de pres-sionar els intermediaris per acon-seguir una alça de preus a les llot-ges. Finalment, els pescadors esreuniran amb representants de lesdiferents administracions peraconseguir, tot advertint, que sino arriben a bon port, potser“hauran de vendre's les barques”.

/ 7 Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

Absolts els vuit solidaris amb Miniwatt

Redacció, Barcelona.

El passat 6 de setembre es vaconèixer finalment la sentènciaabsolutòria per a vuit dels noudetinguts per la Brigadad'Informació de la policia espanyo-la a Sants, en una acció de pro-testa contra el tancament de laseu de l'empresa Miniwatt de laZona Franca. L'altra personadetinguda, menor d'edat, ja haviarebut anteriorment la notificacióde l'arxivament del cas.Acció a SantsEls fets encausats es remunten al22 de març d'enguany quan ungrup de persones vinculades alsmoviments socials van participaren una protesta al barri barceloníde Sants contra el tancament dela multinacional i emmarcadadins les jornades de lluita convo-cades per la Xarxa contra elsTancaments i la Precarietat.Durant l'acció un grup de perso-nes van creuar i van encendrepneumàtics a la Gran Via a l'al-çada del carrer Moianès aturantel trànsit a les 7 del matí, i vancol·locar una pancarta on espodia llegir “solidaritat ambMiniwatt, boicot Philips-LG”.En acabar l'acció un nombrós iespectacular desplegament d'a-gents de la Brigada d'Informacióde la policia espanyola van carre-gar contra els joves i en van dete-

nir nou en diferents carrers delbarri. Posteriorment els van por-tar a la comissaria d'Aiguablava.A l'operació contra els solidarisamb Miniwatt van participar elscaps visibles de la Brigadad'Informació, especialitzada en larepressió i control a la dissidènciapolítica, i contra els que estanobertes diferents denúncies pertortures i maltractaments.Una sentència fruit de la mobi-litzacióLa resposta a l'operació policialno es va fer esperar, i ja davant la

comissaria d'Aiguablava es vanconcentrar familiars i amics deles persones detingudes, conjun-tament amb delegats sindical itreballadors de la factoria de laZona Franca de Miniwatt.Posteriorment, tant la Xarxa comel Comitè d'Empresa deMiniwatt van realitzar diferentsactes en suport als encausats ivan concloure en una roda depremsa anterior al judici que vaaplegar un ampli espectre delmón sindicals català, entre elsquals destacaren CGT, IAC-

USTEC, Intersindical-CSC,FTC, En Construcció, Cobas idelegats de Telefònica, Seat iMiniwatt, i entitats socials comla FAVB o Justícia i Pau.Finalment, durant les jornadesdel judici, les concentracionssolidàries arribaren a aplegarfins a tres-centes persones.A la sentència, la jutgessa,Montserrat Birules, absol als vuitjoves considerant que de lesdeclaracions dels agents "se'ndesprenen contradiccions impor-tants pel que fa a qui va detenir aqui" i que "igualment, els agentses contradiuen en el itinerarisseguits". Per tot això, la sentèn-cia dóna la raó a les denúnciesdels joves sobre l'operació de laBrigada d'informació de la poli-cia espanyola contra la solidari-tat amb Miniwatt, en declararque, en referència als policies,"en definitiva, sembla més aviatque els qui han testificat, ambuna dubtosa memòria i veritat, enrealitat no eren testimonis pre-sencials sinó que varen produiralguns de les detencions deforma posterior i a indicació d'al-tres agents, de paisà, que no handeposat en aquest acte de judici".Fins i tot, la jutgessa afirma queuna de les possibles causes de lano-compareixença dels agents dela Brigada podia ser que els queactuaren a l'operació eren

“alguns dels quals un dels acu-sats té interposada denúncia ambcausa penal incoada per maltrac-taments”.La Xarxa contra els Tancaments ila Precarietat i els mateixosencausats han valorat molt posi-tivament la sentència, que consi-deren “fruit de la mobilització dediferents sectors socials perdonar a conèixer la repressió a lasolidaritat amb Miniwatt”, desta-cant els llaços d'unió creatsdurant la campanya “entre sec-tors combatius del sindicalismealternatiu i joves de les novesfornades dels movimentssocials”. També s'ha valorat que“les desproporcionades deman-des fiscals, que podien significarfins i tot l'entrada a presó d'undels encausats, han estat unintent de reprimir una mobilitza-ció que compta amb la simpatiad'amplis sectors de la societatcatalana i que no troba solucionsdins les institucions”. Finalment, la ComissióAntirepressiva de l'Assemblea debarri de Sants ha enfatitzat enquè “ens trobem davant d'unanova sentència que posa en evi-dència les actuacions irregulars,il·legals i de repressió políticaque porta a terme el grup IV de laBrigada d'Informació”.

Els solidaris amb Miniwatt van tallar la Gran Via de Barcelona

Vaixells amarrats al port de Vinaròs / Foto:L’Accent

La solidaritat i les mobilitzacions del Comitè d'Empresa i de la Xarxa Contra els Tancamentshan aturat una demanda fiscal de presó

S'anuncien mobilitzacions contraels preus del carburant

ECONOMIA

Els pescadors i agricultors, entre els col·lectius més perjudicats

INTERNACIONAL8 / Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

Últimament es parla molt sobreTurquia per la seva possible incor-poració a la Unió Europea. Què enpenses d’aquesta possibilitat?Podem parlar d'una compatibilitatentre els interessos de la UE i els inte-ressos de Turquia:, de l'empobrimentgeneral de la població, de la confis-cació progressiva dels drets democrà-tics, de la militarització i de totes lesmesures coercitives, no només en elpla internacional sinó també en el plainterior.Cada vegada Europa s'alinea més enaquest reaccionarisme; per tant, noens sorprèn gens aquest acostamentde postures. La millor il·lustració d'a-quest acostament ha sigut l'operaciópolicial internacional de l’1 d'abril de2004 contra la nostra organització.Aquesta operació, durant la qual lapolicia va entrar en diversos domici-lis i centres culturals buscant sospito-sos de pertànyer al DHKC [FrontRevolucionari d'Alliberament delPoble de Turquia], es va desenvolu-par a Alemanya, Bèlgica, Holanda iItàlia de manera simultània a les cincde la matinada. Els interessos conver-geixen, és la suposada gran croadacontra el terrorisme.

Dins la UE hi va haver algunesreticències a l'entrada de Turquiapel dèficit democràtic i les viola-cions de drets humans que es pro-dueixen en aquest país. Què opinesd’aquestes reticències?Estem molt decebuts de veure que elselements situats més a l'esquerra delParlament Europeu han portat aterme una política favorable a la inte-gració de Turquia a la UE amb l'ar-gument que aquesta integració eraprecisament un element de democra-tització per al país.Això és una expressió més de l'aug-ment del dèficit democràtic de la prò-pia UE. A més, en el cas de Turquiapodríem establir un paral·lelismeamb el cas de Colòmbia a AmèricaLlatina. Són els dos països que mésajuda reben de l'imperialisme nord-americà i, a més, són els que practi-quen un terrorisme d'Estat més astro-nòmic.

El passat 8 de març, unes imatgesque mostraven la brutal càrregapolicial soferta per unes dones tur-ques manifestant-se en el centred'Istambul van donar la volta almón. El que no mostraven aques-tes imatges era la procedència polí-tica d'aquestes dones. Parla'nssobre aquesta repressió.Aquest tipus de càrregues policials esprodueixen diàriament en les mani-

festacions de Turquia. El nostremoviment té molta presència en lalluita social. Fins i tot el ministre del'Interior ha mostrat el seu enuigdavant de tal presència del DHKC alscarrers.Hi ha una forta mobilització aTurquia. Curiosament, aquesta vega-da la premsa mundial es va fixar enaquest cas, que és una cas concret.Últimament hi havia actes de violèn-cia al voltant de les universitats querecorden els anys de plom turcs.Aquest terror, que prové de les milí-cies d'extrema dreta pertanyents alpartit MHP [Partit d'AccióNacionalista], partit panturquista que

no amaga les seues simpaties cap aAdolf Hitler, està augmentant cadavegada més els últims temps.No és només la policia. Tambéaquestes milícies de l'extrema dretaataquen aquestes manifestacions. Perexemple, l'organització de familiarsde presos polítics és completamentlegal, doncs alguns dels seus mili-tants van ser linxats fa poc. D'aquestscasos ningú en parla, i mostren el fortclima de repressió política que exis-teix a Turquia. Les dones de la mani-festació formen part d'organitzacions

que són sospitoses de ser de l'esque-rra radical, properes al movimentrevolucionari.

En què es concreta la lluita delDHKC i quins són els diferentsfronts de lluita en què participa?El DHKC existeix des de fa 35 anys,encara que ha canviat de nom en tresocasions. És un vell moviment políti-co-militar les tres reivindicacionsprincipals del qual són la indepen-dència de Turquia, la democràcia i elsocialisme.Desenvolupem tant un treball legalcom un treball clandestí. A més, aTurquia hi ha una sèrie d'unitats deguerrilla que declaren que pertanyenal Front Revolucionarid'Alliberament del Poble. Hi hatambé una sèrie d'estructures políti-ques, sindicals, juvenils que s'identi-fiquen amb el discurs del DHKC. Labranca armada s'estructura tant alcamp com a les ciutats. L'estratègiaés conduir una guerra d'alliberamentamb uns objectius, en un primermoment, antiimperialistes i antioli-gàrquics perquè l’Estat turc és colo-nial.Parlem d'un procés per etapes cap alsocialisme. Primer desmantellant laclasse oligàrquica al servei de l'impe-rialisme i després impulsant la crea-ció i elaboració del socialisme.

Quines corrents ideològiques abra-ça el DHKC?Ens vam considerar com a marxistes-

leninistes, encara que defensem totesles experiències socialistes que hi hahagut al món, però des d’un punt devista crític. Ens vam inspirar tant enel procés bolxevic, com en el xinés,el vietnamita i en les diferents expe-riències d'Amèrica Llatina -guevaris-tes, colombianes o tupamares.Pensem que la nostra realitat neoco-lonial s'assembla més al que succeeixa l’Amèrica Llatina que a una suble-vació de tipus bolxevic. La guerrapopular prolongada ja no té sentit enla fase de l'imperialisme que vivimEn la tercera fase de l'imperialismeque estem vivint, el neocolonialisme,hi ha unes relacions entre l'oligarquia

i les potències imperialistes. Enaquest context, estimem que hem dedesenvolupar la lluita armada tant ales ciutats com al camp. En aquestsentit, ens assemblem molt més asituacions com la Revolució cubanao altres lluites a l’Amèrica Llatina.

Quina és la política del movimentrevolucionari turc sobre les accionsarmades en relació a la poblaciócivil?Respecte a la lluita armada, mai en lanostra història hi ha hagut atacs a lapoblació civil. No forma part de la

nostra estratègia política. Ens semblaun error. Aquesta línia estratègica iètica ha sigut reconeguda fins i tot pelnostre enemic.Es tracta d'un enfrontament entre laguerrilla i l'Estat turc. Una combatentva perdre la vida transportant explo-sius en un autobús abans de la cime-ra de l'OTAN el juny del 2004. Va serla primera vegada en la nostra histò-ria de 35 anys que desafortunada-ment hi va haver un accident onmorís una militant i tres personesmés.El nostre moviment va emetre deseguida un comunicat demanantperdó, i fins i tot vam demanar dis-culpes personalment als familiars deles víctimes. En aquella ocasió, amés, vam haver de combatre la des-informació que va acompanyaraquest accident. ATurquia som cone-guts perquè en la lluita armada sommolt meticulosos i procurem protegirsempre la població civil.

Durant els últims anys més de 120dels vostres companys han perdutla vida a les presons turques.Quina és la situació dels presospolítics a Turquia i com es desen-volupa la lluita en les presons?Com interpreteu la implantació deles presons tipus F?Afinals dels anys 90, l'Estat turc prenla decisió de formar part de la UnióEuropea. La UE exposa algunes reti-cències, no només per algunes carac-terístiques de l'Estat turc, sinó tambéper l'existència del moviment revolu-cionari, que podria fer perillar elsinteressos econòmics de la UE. Enaquest context, la UE va promocio-nar un sistema penitenciari basat enl'aïllament destinat a destruir elsmoviments revolucionaris. Des delsanys 60 existeix a les presons turquesuna vida comunitària i col·lectiva queés una certa expressió de l'aspiraciósocialista d'aquests presos polítics.La promoció del sistema penitenciarique proposa la UE coincideix amb uncontext de repressió generalitzadacontra tot el moviment popular turc,particularment a les presons, ja queels presos han estat a l'avantguarda deles lluites socials a Turquia.A títol d'exemple, després del copd'Estat feixista del 12 de setembre de1980, les principals organitzacionsrevolucionàries van ser decapitades ila línia de foc es va traslladar cap ales presons. Aquesta situació esmanté fins a l'actualitat. Aquest siste-ma penitenciari, que ha estat molt efi-caç a l'Estat espanyol contra els pre-sos polítics bascos, i a Alemanya i aItàlia, on havien fortes lluites socials,

"Reivindiquem la independència deTurquia, la democràcia i el socialisme"

Bahar Kimyongur al Festival Mundial de la Joventut celebrat a Caracas / Foto: DHKC

Entrevista a Bahar Kimyongur, del Comité de Relacions Internacionals del Front Revolucionari d’Alliberament del Poble de Turquia (DHKC)

Laia Altarriba i Lucas Marco, Caracas (Veneçuela).Durant el passat mes d'agost, en el marc del 16è Festival Mundial de laJoventut i dels Estudiants celebrat a Caracas (Veneçuela), ens vam tro-bar amb la presència d'una delegació de Turquia.Tot i les contínues denúncies de violacions dels drets humans i de dèfi-cit democràtic en aquest país, la Unió Europea es planteja des de faalguns anys la possible entrada de Turquia al grup dels 25 països mem-bres; encara que tampoc es pot oblidar que molts d'aquests països també

han rebut denúncies per manca de respecet als drets humans.Per la seva posició geogràfica, Turquia constitueix un element clau enel tauler de joc de la geopolítica mundial, ja que està estratègicamentdividida entre Orient i Occident. En aquesta entrevista vam conversaramb Bahar Kimyongur, del Comitè de Relacions Internacionals delFront Revolucionari d'Alliberament del Poble de Turquia (DHKC), queactualment viu a Bèlgica, sobre l'altra cara de l'estat turc, les diferentslluites i les ingerències estrangeres.

“Turquia estàcompromesa

econòmicament ambla guerra d'Iraq en la

reconstrucció”

“L'ajuda militar per part de la UE

i de l'OTAN a Turquiacontinua actualment”

/ 9Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005 INTERNACIONAL

ha donat grans resultats a Turquia.Des de fa cinc anys aquest sistemano funciona, ja que, des d’aleshores,els presos mai han acceptat la humi-liació d’haver de viure com indivi-dus despolititzats, sense organitzaciópolítica. Just abans que el comences-sin a aplicar, el 20 d'octubre del2000, els presos polítics van comen-çar una vaga de fam per a intentarfrenar-lo.El 19 de desembre del 2000, dosmesos després del començament dela vaga de fam, el govern turc vadeciri intervenir a través de l'exèrcita les vint presons on hi havia com-panys en vaga: van matar 28 perso-nes i en van ferir un miler; la resta depresos els van deportar cap a lesnoves presons tipus F, calcades delmodel nord-americà i europeu.Des d’aleshores, aquests movimentsde vaga de fam continuen. Mantenenun fort entusiasme malgrat que estroben en una situació terrible. Peròhem hagut de frenar aquesta tendèn-cia cap a la vaga de fam, perquè novolem que els nostres companysmorin. Encara que han decidit anarfins al final i no podem fer res mésque respectar la seva decisió, ja queestan lluitant pel dret elemental detenir vida social i pels seus dretspolítics: dret d'expressió, d'organit-zació i de resistència.

Una de les lluites més importants ala qual s'ha enfrontat l'Estat turcdes de fa dècades és la lluita delskurds del PKK. Quina opinióteniu des del DHKC sobre aquestmoviment i quines relacions himanteniu?Pensem que el poble kurd no és unelement exterior a la nostra lluita. Ellíder i la major part dels militants delnostre moviment són kurds. Estemtambé implantats al Kurdistan. Hemdefensat sempre l'autodeterminaciódel poble kurd. La nostra particulari-tat resideix que creiem que és mésinteressant per a nosaltres, poblesoprimits, combatre junts per podercombatre millor l'imperialisme. Apartir del moment en què es produei-xi la revolució, poden fer el que deci-deixin lliurement. Respectem plena-ment el dret a l'autodeterminació

dels pobles.Les relacions amb el PKK no sóncom haguéssim volgut que fossin.Critiquem el PKK per les seues posi-cions més i més proimperialistesdesprés de les últimes declaracionsd'Ocalan, on s’intueix la tendènciacap a un programa nacional tal comels EUA han dibuixat. L'imperia-lisme ianqui mai ha respectat elsmínims drets dels pobles, per tantens sembla condemnable aquestaactitud. Lamentem també que elPKK ha abandonat el marxisme. La

direcció del PKK s’ha distanciat delmarxisme perquè considera que laseva ideologia supera el marxisme isosté que forma part del passat.

La qüestió dels fluxos migratorisde treballadors turcs cap a païsosdel centre d'Europa, especialmenta Alemanya, ha anat en augmenten els últims anys malgrat la legis-lació de la UE en matèria d'immi-gració. Com es concep des del vos-tre moviment aquest fenomen decara a les diferents pràctiquespolítiques?Turquia ha conegut dos cops d'Estatde tipus feixista, un el 1971 i l'últimel 1980. Aquests dos cops van pro-vocar grans fluxos d'exiliats polítics.Però d'una manera més general, desde que Turquia els anys 50 va entraren la lògica nord-americana, hi ha unflux migratori des de Turquia cap aAlemanya. A força d'empobrir lapoblació i de saquejar les riquesesdel país, la classe treballadora turcas'ha vist obligada a desplaçar-se cadavegada més per raons econòmiquescap a països com Alemanya.Avui a Alemanya hi ha aproximada-ment dos milions de kurds i de turcs.Això, per al moviment revolucionariés molt important, ja que gran partdel nostre potencial resideix fora deTurquia. Aquest fet fa que la nostraanàlisi ens porti a pensar que aques-

tes poblacions emigrades estan inte-ressades a forçar el canvi social ipolític a Turquia.Durant els anys 80, la nostra consig-na era quedar-se i resistir; per això lanostra organització va començar atenir presència a Europa força tard.Els nostres primers quadres políticsarriben a Europa a mitjans dels anys80, i és quan es comencen a crearcentres culturals i associacions desuport a presos. Enviem diners per afinançar diversos projectes desd'Europa, sostenim moralment elsnostres companys a Turquia, femcampanyes davant de les diferentsambaixades turques. A més tenimuna base legal a Europa.

Malgrat la vostra base legal aEuropa, heu patir la repressió perpart de diferents països de la UE.Com us ha afectat la repressió forade Turquia? Quina és la posició dela UE sobre el DHKC en relació ales llistes negres dels grups consi-derats terroristes?Estem a les llistes negres tant delsEUAcom de la UE des del 2 de maigdel 2002. Hi ha una voluntat per partde la UE de restringir el nostre espaid'acció, i ens considera terroristes toti que la nostra activitat és pacífica.Tenim cada vegada més problemesper a expressar-nos i per a organit-zar-nos.Com ja he dit, l’ d’abril del 2004 hiva haver la famosa operació policialconjunta contra el nostre moviment aEuropa. Se'ns acusava de terrorisme,però en aquella operació no van tro-bar ni una arma ni cap element legal-ment condemnable.

La política exterior turca s'hacaracteritzat per la influència delsEUA. Tot i això, els dirigents turcsvan decidir finalment no enviartropes a la guerra d'Iraq. Coms'explica aquesta dicotomia? Enquè s'ha materialitzat aquestainfluència dels EUA ambTurquia?No cal creure que és l’antiimperialis-me el que ha provocat el govern turcno enviés tropes a l’Iraq. Cal tenir encompte l'enorme contestació antiim-perialista que existeix entre el poble

turc. Estudis de la BBC demostrenque més del 90% de la població estàen contra de la guerra. Per a ungovern que té com a base social lesàmplies masses influenciades perl'Islam, era molt difícil fer una altracosa.D'altra banda, no és cert que els EUAno hagin utilitzat Turquia en aquestaguerra. Abans mateix del vot alParlament turc sobre l'autorització alpas de les tropes nord-americanes, elsvaixells americans ja estaven en portsdel sud de Turquia organitzant els

convois militars cap al front nord, a lafrontera turco-iraquiana, malgrat elvot parlamentari negatiu.Aquesta actitud no és nova. El 1950,quan a Turquia hi havia el primergovern pronord-americà de la histò-ria, es van enviar cinc mil soldats acombatre els partisans coreans. Aixòes va fer a canvi que els EUA ajudes-sin Turquia a entrar a l'OTAN.Turquia està compromesa econòmi-cament amb la guerra de l’Iraq. Totala reconstrucció, la indústria de laconstrucció, els transports, prové deTurquia. Ha estat una gran manipula-ció mediàtica. A més hi ha escolessecretes organitzades per la CIA aTurquia al més pur estil de l'Escolade les Amèriques per a l’Amèrica

Llatina. En aquestes escoles es for-men les milícies de l'extrema dreta,que es dediquen a atacar l'esquerra. Amés, en aquestes escoles també espreparaven soldats turcs per a com-batre en països com l’Afganistan -enl'època soviètica-, Txetxènia oIugoslàvia.

És coneguda la venda d'armes depaïsos europeus com Alemanya al'exèrcit turc. Aquestes vendesd'armes van ser àmpliamentdenunciades perquè anaven desti-nades finalment a atacs contrapoblació civil kurda innocent. Comha estat aquesta col·laboracióestrangera? Continua avui en dia?La col·laboració, evidentment, conti-nua actualment. Són estats aliats.Turquia és membre de l'OTAN desde fa 50 anys. L'exèrcit turc és elsegon exèrcit de l'OTAN, amb unefectiu militar d'un milió de soldatsen un país de 72 milions d'habitants.Té tot tipus d'ajuda militar, econòmi-ca, cultural... El que fa Alemanya iEuropa venent armes a Turquia permassacrar kurds és imperdonable. Hiha una gran quantitat de tancs quehan venut Alemanya i l’OTAN.

Una part important de la poblaciókurda està sota la influència del'Islam. D'altra banda, Israel, veíde Turquia, constitueix el principalelement de desestabilització delmón àrab. Com han estat les rela-cions entre Turquia i Israel?Desafortunadament, l'amistat quelliga l'Estat turc i l'Estat sionistad'Israel és de les més importants queté Israel. Nosaltres ho condemnem demanera enèrgica. Històricament lanostra organització ha combatut elsionisme i estem lligats a la resistèn-cia del poble palestí.Els dos principals moviments revolu-cionaris turcs dels anys 60 es vanentrenar en camps de guerrillespalestines. Una de les primeresaccions armades dels movimentsrevolucionaris va ser el segrest del’ambaixador d’Israel i la posteriorexecució el 1971.Sempre hi ha hagut una relació ambla resistència palestina. A AnatòliaCentral hi ha regularment entrena-ments militars on participen elsEUA, Israel i Turquia. A més,Turquia proporciona una gran quan-titat d'aigua potable a Israel, cosaque li permet resoldre el greu pro-blema que té d'abastiment d'aigua.Hi ha grups d'amistat privilegiatsentre els parlamentaris del partit delpoder i Israel. Es tracta de relacionsestratègiques ja que el govern ésd'inspiració islamista.

“Els treballadorsemigrants kurds i

turcs són moltimportants per alnostre moviment”

Militants del DHKC a les muntanyes d’Anatolia / Foto: DHKC

“A Turquia hi ha una escola de la

CIA al més pur estil de l’Escola de les

Amèriques”

Manifestació contra la política exterior dels EUA / Foto: DHKC

J. Sebastià Colomer, Barcelona.

Vint-i-vuit anys després de l'es-candalosa estrena de La tornaper la companyia Els Joglars alTeatre Bartrina de Reus, renei-xen els conflictes al voltant d'a-questa obra, que li va representarun consell de guerra, presó i exilials seus intèrprets l'any 1978. El detonant de la polèmica és lareposició de La torna aquest copsota el títol La torna de la tornaal teatre Romea de Barcelona(del 16 de setembre al 16 d'octu-bre d'enguany) sota la direcciód'Albert Boadella, que ja en vadirigir l'estrena i en té registradal'autoria, i Lluís Elías. A conse-qüència d'aquest fet, els actors

que van intervenir a l'estrena ique ja llavors van assumir l'auto-ria col·lectiva de l'obra davantdel tribunal militar que els vajutjar, reclamen des de juliol quese'ls reconegui com a coautorsels drets que es derivin del nouespectacle. Es basen en el fet queJoglars treballaven de formacol·lectiva mitjançant la impro-visació durant d'assajos. Un dels demandants, FerranRañé, assegura que "tots els per-sonatges i els diàlegs van sorgirde manera improvisada", peròBoadella no ho veu de la mateixamanera. Per a Boadella , malgratque és cert que el procés incloïala improvisació i aportacionsdels actors als diàlegs i al movi-

ment escènic, tot aquest procésestava sota el seu control i esbasava en “una idea” que elltenia al cap “i uns apunts”. Amés ell va ser el responsable del'escenografia, la música i el ves-tuari. Tot plegat és molt verosí-mil, però no és precisament elque va declarar davant el tribunalmilitar. Per a resoldre el conflicte es varealitzar un acte de conciliaciósense acord, de manera que l'aferanirà a tribunals. La torna és unasàtira contra els militars que vanjutjar i condemnar a mort l'anar-quista català Salvador PuigAntich i el ciutadà alemanyGeorg Welzel (que va mentir endeclarar que era polonès i s'ano-

menava Heinz Ches). La paraula “torna” significa, encatalà, allò que s'afegeix a unamercaderia quan no arriba al pesdemanat, i es refereix a la funcióde Welzel en el consell de gue-rra, ja que no tenia res a veureamb l'activisme polític malgratque havia assassinat un guàrdiacivil a un càmping del'Hospitalet de l'Infant. En la nova versió, els fets s'esde-venen en els somnis d'un militarretirat que acaba els seus dies enun geriàtric ja que per a Boadellala persecució política i les farsesjudicials formen part d'un mónpassat. Llàstima que hi hagi d'al-tres per als quals aquest món ésben present.

Laia Altarriba i Piguillem,Perpinyà.

Aquest final d'estiu ens ha tornata portar una de les millors troba-des de fotoperiodisme d'Europa.Perpinyà ha acollit per dissetenavegada el festival Visa Pourl'Image, que del 27 d'agost a l'11de setembre ens ha portat al nos-tre país la feina d'alguns delsmillors fotoperiodistes del món,que a través de la seva càmera ensapropena alguns dels conflictesmés vius i sagnants del planeta.Un dels noms més destacats delfotoperiodisme del segle XX vaser Eddie Adams, que va morirara fa un any. El festival ha volgutretre-li un homenatge amb unaretrospectiva que ha portat fins aPerpinyà algunes de les sevesfotografies més cèlebres: l'execu-ció d'un guerriller del Vietcong -que va marcar un abans i un des-prés en la percepció que tenia lapoblació nord-americana de laGuerra del Vietnam- o els retratsde Fidel Castro o Malcom X.Al costat d'aquesta retrospectiva,l'obra de molts fotògrafs que, comAdams, han anat fins al cor delconflictes que sacsegen el món.Així, alguna de les exposicionsmés interessants a Perpinyà haestat la d'Asim Rafiqui, que retra-ta Haití després de l'expulsiód'Aristide: la repressió de les for-ces de les Nacions Unides -encap-

çalades pels EUA i França- contramanifestacions pacífiques a favordel retorn d'Aristide o la pobresaals barris populars que recolzavenl'expresident derrocat. A més del'obra fotogràfica, el que és inte-ressant de Rafiqui és la reflexióque fa a l'inici de la mostra: “vaigtrobar una realitat que no escorrespon amb allò que m'havienfet creure”, i que l'ha portat a tre-ballar per treure a la llum “elsproblemes d'Haití i la lluita delseu poble per la democràcia i lajustícia social”. Aquesta voluntatde mostrar allò que els grans mit-jans de comunicació de massesens amaguen la trobem en moltsaltres fotoperiodistes que mostrenel seu treball a Perpinyà. La feina

de Heidi Bradner n'és un bonexemple, amb les seves instantà-nies sobre el conflicte que pateixla població txetxena des de fa mésd'una dècada: el dolor de lapoblació de Grozni, i també el seucombat contra l'ocupació russa,juntament amb la joventut i laignorància dels soldats enviatsper Putin. També són interessantsi colpidores les fotografies deKristen Asburn sobre la pandèmiade la sida a Zimbawe, les deMarcus Bleasdale sobre les con-seqüències de l'extracció delsrecursos minerals entre la pobla-ció del Congo i les d'AlexandraBoulet sobre les dones al mónàrab -que desmonta molts preju-dicis.

Iraq i Palestina protagonistesCom no podia ser d'altra manera,l'Iraq i Palestina tenen un protago-nisme especial al festival per laquantitat de fotoperiodistes que hiestan treballant. Si bé les imatgesque ens arriben de Palestina mostrensense ambigüitats el patiment delpoble palestí -a través de les càme-res de Patrick Baz, Jerome Equer,Ahmed Jadallah, Suhaib Salem oMohammed Salem-, el cas de l'Iraqés diferent. I és que si bé trobem tes-timonis de les conseqüències de l'o-cupació sobre la població irquianagràcies a l'obra de Jerome Sessimi,hem de lamentar l'actitud aparent-ment neutral de Mauricio Lima iLynsey Addario. El primer ensenyaun Bagdad tranquil, on la poblaciósaluda amb naturalitat els soldatsdels EUA, i el segon es limita aretratar el soldats nord-americansferits com són traslladats cap a hos-pitals. En aquest segon cas, la neu-tralitat possiblement hauria estatmostrar també les condicions en quèés atesa la població irquiana víctimadels atacs del ocupants.En conjunt, però, el festival no habaixat el llistó i la qualitat i interèsde la majoria de les propostes ésindiscutible. I a més, és una satis-facció veure com el català hi apa-reix gairebé en peu d'igualtat que elfrancès i l'anglès. Llàstima que elspeus de les fotos només fossin enanglès i francès. Un repte per a l'e-dició del 2006.

/ 10Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

Conflicte al voltant de La torna

Perpinyà: una finestra alsconflictes del món

Retrospectiva dedicada a Eddie Adams a Perpinyà / Foto: L’Accent

LA NOTÍCIA

Ja és unarealitat eldomini .cat

J. Garrigós Cubells, Barcelona.

El passat divendres 16 de setem-bre la comunitat lingüística i cul-tural catalana a internet va rebreamb satisfacció la noticia que laInternet Corporation for AssignedNames and Numbers -que és l'en-titat responsable de la coordinaciódel sistema de noms de domini ala xarxa- ha autoritzat l'existènciadel .cat com a nou domini d'inter-net i n'ha aprovat el corresponentacord que regularà el seu funcio-nament.A efectes pràctics, aquesta noticiaaporta un domini propi a totsaquells usuaris que s'expressen enllengua catalana i és el primer querepresenta a nivell global un gruplingüístic i cultural fet apart delsdominis estatals.Aquesta resolució ha estat elresultat d'una llarga campanyarealitzada per l'AssociaciópuntCAT, que a través de la xarxaha aconseguit més de 68.000adhesions de persones particularsi entitats d'arreu del país i se'n des-taca el fet que afavorirà a norma-litzar la unitat de la llengua deFraga a Maó i de Salses aGuardamar.Les reaccions no s'han fet esperar,tan del costat positiu com delnegatiu. Per una banda des dediferents sectors de la societatcivil dels Països Catalans comACPV, Òmnium Cultural o OCBs'ha valorat el .cat com una grannotícia per a tots el internautescatalans mentre esperen el .ct.Mentre que per l'altra, el governdel País Valencià, en boca del seuportaveu oficial, EstebanGonzález Pons, assegura que l'a-provació del nou domini “és elprimer pas de Catalunya per obte-nir la independència política” i hademanat “explicacions” al presi-dent de l'Estat espanyol, JoséLuis Rodríguez Zapatero, ja quel'executiu que presideixFrancisco Camps considera queaquest fet “suposa reconèixer unanació cultural catalana a inter-net”.Finalment és prou significativa lareacció del BNV, que ha felicitat aCatalunya per l'aprovació d'aquest.cat mentre demana "un dominipropi per als valencians i valen-cianes" ignorant que aquest pas jarepresenta a tots el catalanopar-lants d'arreu del país.

CULTURA

C U LT U R A11 / Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

Llom cuirassat ambceba confitada (1)

Recepta

Aquest és un plat dels que podeufer si voleu quedar bé amb elsvostres convidats. La dolçor de laceba confitada lliga molt bé ambel gust de la carn adobada de porci es tracta d'un plat que es potmenjar fred, acabat de traure de lanevera, i és igual de bo. Com quela recepta és una mica llarga i amés jo xarre pels descosits, hodividirem en dos lliuraments.

PreparacióRatlleu la ceba i els alls (o tritu-reu-los amb una batedora) i mes-cleu-ho amb el vi i el conyac,l'oli, el suc de la llima, el juliverti les herbes ben picades, elsgrans de pebre negre esclafats,un polsim de nou moscada imitja culleradeta de pebre roigfumat. Poseu el llom en un reci-pient on càpiga més o menys just(així no fareu servir tant d'adob)i aboqueu-li d'adob per damunt.Ho heu de tenir així unes dues otres hores (tampoc no ho heu detenir molt de temps, ja queaquest adob és fort). Cada mitjahora l'heu de girar i punxar pertota la superfície amb una bro-queta o una agulla de fer calça,

perquè així l'adob penetrarà bé ala carn. Recordeu que no heu desalar el llom, i que l'adob tampocno pot portar sal.

Poseu la sal en un llibrell, remu-lleu-la amb un raig d'aigua i pas-teu-la una mica; així quedarà méscompacta. Trieu un recipient nogaire més gran que el llom (aixíno fareu servir tanta sal) i poseuuna capa d'un dit de gruix en elfons. Fiqueu-hi el llom i cobriu-lotot amb una bona capa de sal, pro-curant que no quede cap llocsense cobrir i que faça com unacuirassa.

Escalfeu el forn a 200 grausdurant 15-20 min i fiqueu-hi elllom. Ha d'estar 50 min per cadaquilo de llom, el primer terç del

temps a 200 graus, i la resta a 180.Si la costra de sal forma escletxesgeneralment és senyal que estàfet, però això tampoc no funcionasempre, perquè hi ha vegadesque, depenent de la quantitat d'ai-gua que tinga el llom o la sal, o decom hàgem construït la cuirassade sal, s'obrirà abans que estigafet.

Quan traguem la cuirassa de sal,cal netejar bé la superfície delllom amb paper de cuina perquèno queden restes de sal abans detallar-lo.

Veureu que amb aquest mètode elllom queda en el punt exacte desal, i per això és important noposar-ne a l'adob, perquè queda-ria massa salat.

AGENDASETEMBRE

Divendres 23Sant Hilari Sacalm (Selva). Inici Jornades

“L'independentisme avui”. 19:30h. Organitza: Maulets.Dissabte 24Pego (Marina Alta). Manifestació contra els plans urbanístics.

18h, plaça de l'Ajuntament. Organitza: Col·lectiu enDefensa del Territori-Pego i la Plataforma de Comarquesdel País Valencià.

Almenara (Plana Baixa). Aplec de la Plana. Activitats a partirde les 11h. Concert amb Sant Gatxo, Los Draps i altres.23h, recinte de concerts.

Sant Hilari Sacalm (Selva). Jornades "L'independentismeavui". Actes des de les 11h. Xerrada: la lluita sindical alsPaïsos Catalans. 19h. Organitza: Maulets.

Diumenge 25Sant Hilari Sacalm (Selva). Jornades "L'independentisme

avui". Excursió per les Guilleries. 10:30h. Organitza:Maulets.

Divendres 30Molins (Baix Llobregat). VIII Festes Populars. Concert amb

EH Sukarra, Opció K-95 i altres. 22h, Parc del Llobregat. Barcelona (Barcelonès). Festes alternatives de Sarrià.

Concert amb Cheb Balowski, Atzur i Dj Merei. 20:30h, pl.Cirici Pallicer. Organitza: CFAS.

Pedreguer (Marina Alta). Correllengua. Arribada de la flama.15:30h. Actes i concert amb la Gossa Sorda i altres. 24h.Organitza: Casal Jaume I.

Bellpuig (Urgell). Correllengua. Nit Ovidi. Recital de poemesi concert de la Fera Ferotge. 21:30h, Baixos del Castell.

València (Horta). Correllengua. Festa per la Llengua.Arribada de la flama, sopar i concert. 20h, Casal Jaume Ide Russafa.

OCTUBREDissabte 1Sant Cugat (Vallès Occidental). 10 anys de Maulets al

Vallès. Concert amb Pirat's Sound Sistema i RàbiaPositiva. 22h, passeig dels Plataners. Organitza: Maulets.

Cullera (Ribera Baixa). Concert pel 9 d'0ctubre ambGramoxone ska, Sva-ter's i altres. 23h, mercat. Organitza:Casal Jaume I.

Ontinyent (Vall d'Albaida). Correllengua. A partir de les 9h.Arribada de la flama, sopar i concert de Verdcel. 21h, CasalJaume I.

Gandia (La Safor). Correllengua. Concert amb Grup de FolkXirinola i La Gossa Sorda. 21h.

Divendres 7Baix Cinca i Matarranya. IV Trobada per la Franja de Ponent.Sueca (Ribera Baixa). V Aniversari de la CEPC. Actes tot el

dia.Dissabte 8 Sueca (Ribera Baixa). V Aniversari de la CEPC. Actes tot el

dia. Concert amb SA, Obrint Pas i altres. 22:30h, CentreOcupacional. Organitza: CEPC.

Diumenge 9 Diada del País ValenciàValència (Horta). Manifestació. 18h, plaça Sant Agustí.

Ingredients per a 5-6 personesUn tros de llom de porc sense os d'1 kg, uns 2 kg de sal gros-sa, una taceta de conyac i una de vi blanc, el suc d'una llima(llimona), dues cullerades d'oli d'oliva, un ramellet d'herbesaromàtiques (romer, timó, llorer, etc.), una ceba petita, tresgrans d'all, una branqueta de julivert, uns grans de pebrenegre, nou moscada, pebre roig fumat (del de La Vera).

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:CasalLa Volta. Alt Penedès:Ateneu X, Ateneu Independentista el Cep-CUPVilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig, Ateneu Popular de Masquefa.Bages:Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp:El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca:

Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons deVinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, LaTorna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu deVallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Bibliotecade Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista deSants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVVde Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, Bar Patapalo,Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller, Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca, Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona, Ateneu Popular de l'Eixample. Berguedà:Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa:Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès:Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa,Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-Campus Burjasot, Cafèl'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca:Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera:Casal Ramon Vives. Maresme:Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull.Marina Alta:Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya:Casal de Calaceit. Menorca:GOB-Menorca. Osona:Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentistael Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany:Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell:El Gis-Mat de Linyola, A.C Jaume I. PlanaAlta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. RiberaBaixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació Aire Nou de Baó, CEPC-UP. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra: Torà. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès: Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès: Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida:Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume I-Ontinyent. VallèsOccidental: Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreriala Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir:Angelets del Vallespir.

Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel

30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) / Ateneu PopularArrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popularde l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu PopularX (Ferran 14. Vilafranca delPenedès) / Ateneu PopularOctubre (Badajoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu PopularLa Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila deGràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentistade Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popularde Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal PopularCan Pingàs (Terrassa) / Casal PopularLa Traca (Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça.Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA(Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF(Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC-UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) /L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) /Endavant-La Costera(L'Alcúdia de Crespins - Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) /Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) /Racó de la Corbella(Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-BarTerra (Baró de Sant Petrilló9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) /1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora deGràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)

On trobar L'Accent

Locals i col·lectius col·laboradors

“Només tenim 7 minutssetmanals en català a France 3”

L. Altarriba i L. Marco, Perpinyà

Quina és la situació de la televisiópública francesa?La televisió pública francesa estàdividida en regions diferents de lesregions administratives. Hi habocins del territori que gaudeixend'una televisió local, que bàsica-ment són desconnexions de l'ediciónacional de France 3. Perpinyàdepèn d'una gran regió, la més granregió de la televisió francesa que esdiu France 3 Sud que agrupa elLlenguadoc-Rosselló i la regióMigdia-Pirineus. Els dos despatxosregionals d'informatius són a Tolosai Montpeller, i Perpinyà depèn deMontpeller. Perpinyà és el quenosaltres en diem una local. Així, latelevisió local de Perpinyà emet 7minuts en francès de dilluns adivendres, un informatiu sense cappresentador; bàsicament són 4temes al dia; i des de fa ara 5 anysl'edició del dissabte és en català. Ésuna retrospectiva de la setmana quepodem fer en 7 minuts, amb elmateix format i horari que hi ha enfrancès durant la setmana. Això ésel primer producte que tenim. Elsegon producte que tenim és unespai regional de desconnexió perles dues regions que he dit, és a dirque són 13 departaments, dels quals12 són de parla occitana i fora queun, nosaltres, de parla catalana. Defet, compartim aquell espai amb elsoccitans. És a dir que nosaltrestenim un espai de 26 minuts per unmagazin que produïm cada tres set-manes; i la resta del temps aquestespai és a càrrec dels occitans. Laqüestió era plantejar a la direcció lapossibilitat de tenir un espai propiregular i amb desconnexió des dePerpinyà en català cada diumenge,perquè l'espai actual és reduït, amés és a dos quarts de 12, i coinci-deix amb un programa molt cone-gut de TF que és de futbol. Per què vau llençar el preavís devaga?Ve del fet que vam demanar unaentrevista amb la direcció de Tolosal'octubre de 2004, i no va venir finsa l'abril a veure'ns. Però era el 15d'agost d'aquest any i encara nohavíem tingut cap resposta.Llavors, l'única manera que teníemde reunir aquesta gent de debò eraposar un preavís de vaga i que con-siderin aquesta qüestió com cal.I quina va ser la seva reacció?Van jugar als sorpresos. De fet, ladirecció de Tolosa, de bon principi,el fet de tenir dues llengües -occità icatalà- per ells vol dir tenir dos pro-blemes. Pensa que aqueixa primerareunió va permetre poder-los expli-car que de problemes no en tenen,que no és pas cap problema teniruna altra llengua, i ja això és com-plicat. El que cal entendre és que les direc-cions generals o regionals deFrance 3 són gairebé tots d'una

escola de quadres que estan aquí peruna altra cosa, pas que per fer fun-cionar la televisió local. A més, elsnostres caps fan fora que passar, ésun joc de cadires per qui serà a ladirecció nacional. I el tema lingüís-tic... tenen pas aqueixa preocupa-ció. El fet és que compartim unespai i un pressupost amb els occi-tans, quan de fet el que volem és serigual que els altres i tenir la nostracita regular. Aquest plantejament jal'han entès. Vam aconseguir arreglardues o tres cosetes del quotidià que

van fer que aixequéssim el preavísde vaga, i s'han compromès a estu-diar la possibilitat d'ampliar la pro-gramació en català i de fer-la regu-lar cercant maneres de reduir el costamb parteneriat, amb televisionslocals del sud i veure què podríemfer.Et refereixes a establir relacionsamb televisions de l'altra bandade la frontera estatal?Exacte. Veure com ho fan els altresper produir, en quin programapodem ser complementaris, quinsprogrames podem recuperar i difon-dre tal qual des d'aquí. Pensemsobretot en programes per la maina-da, perquè el que cal entendre ésque la majoria dels catalans delRosselló que dominen la llengua notenen pas encara 12 anys, les esco-les són força recents. Els vells síque el parlen, però no tots. El quevoldríem és arribar a crear un espaiamb una part magazin i una partdedicada a la mainada.Quines possibilitats reals creusque hi ha de fer-ho?

Estem treballant sobre això. De fetel problema és que és complicat tro-bar un producte tal qual que funcio-ni aquí dalt pel gran forat que exis-teix entre el català nostre i el catalàgeneralitzat al Principat. L'idealseria si podem arribar a trobar tele-visions de l'Empordà que conservenllur manera de parlar, que s'assem-bla més a la nostra; els avis nostresi els avis de Figueres tenen forçasimilituds a l'hora de parlar. Ara,entre el jovent d'aquí i i el joventd'allà hi ha un forat força gran.Quants treballadors vau fer elpreavís de vaga? Us organitzeuen comitè d'empresa?El comitè d'empresa és regional i

està a Montpeller. Els tres sindicatsmontpellerencs ens van donarsuport a l'hora de la reunió. I l'equipque treballa en llengua catalana semun redactor, un càmera i un muntai-re a ple temps, més tres o quatreproductors que treballen a lacomanda pel magazin, més unparell de càmeres que entenen elcatalà i també treballen amb nosal-tres de tant en quant. És un equipforça reduït. Si aconseguim un nouespai, aprofitaríem per augmentar lagent que hi treballem.Vau rebre el suport dels com-panys que fan els programes enfrancès?El debut era força complicat per-què la meitat de la gent que fa elprograma en francès són pas d'a-quí, són gent que vénen de fora.Cal entendre que la manera comfunciona l'administració de França-i això és vàlid per tots els sectorsd'activitat assimilats al sectorpúblic-, Perpinyà és el sud deFrança, és un lloc on fa sol, elclima és agradable; això fa quemolt sovint rebem gent que vénenaquí a jubilar-se, que acaben lesseves carreres aquí. I la gent jovese'n va a París, perquè si vols fercarrera te cal passar per París 20anys com a mínim. I doncs sóngent que són pas sensibles a aquesttema, i no saben què passa aquí.Com a molt van a la Jonquera acomprar benzina i cigarrets. Ara, eljovent d'aquí baixa més a Figueresper comprar roba, per anar a la dis-coteca, i hi ha lligams que es creen.L'intercanvi és força econòmic.Però sí que tenim el suport de laresta gent que treballen a France 3,hi estan d'acord. Ara entenen per-què servim, perquè cal que la llen-gua catalana existeixi. Ells sónbàsicament tres equips i dos mun-taires.Creus que des del sud es pot aju-dar d’alguna manera a millorarla situació de la llengua aquí alnord?L'ajuda ha de ser recíproca i unità-ria, i això ja és una primera impli-cació. Jo crec que de totes maneresFrança no pagarà pas mai per feraixò. Hi ha el 40% dels pares d'a-quí que volen bilingüisme a l'esco-la pública -no pas que es faci unpoc de català a l'escola, sinó bilin-güisme- i a la realitat hi ha fora quel'1% d'oferta. Això perquè Françapaga pas la formació dels mestres,i limita el nombre de llocs que s'a-torguen cada any per crear novesplaces. Jo crec que, o bé laGeneralitat ens considera part delterritori i paga, o anirem a trossos ia poc a poc, i estarem submergitsperquè hi ha un fenomen que faque la gent vingui a instal·lar-seaquí. I França està tan centralitzadaque París decideix. Aquí hi ha ungovern local, el Consell General,però fa fora que les carreteres, tépas altre poder de decisió.

Entrevista a SebastiàGirard, redactor deFrance 3 a Perpinyà i corresponsal d’El TempsEl dia 1 de setembre els treballadors en català de la televisió públicafrancesa France 3 van llençar un preavís de vaga a la direcció delcanal per exigir l’augment d’hores de català a l’emissora. De fet, pera molts catalans del sud del Pirineu, la notícia va ser descobrir quehi havia hores d’emissió en català a la televisió francesa, tot i quemolt poques, com ens explica Sebastià Girard, un dels impulsors del’avís de prevaga.Sebastià Girard també fa una radiografia de la situació de la llenguacatalana de la resta de mitjans de comunicació de la Catalunya Nord,on és més aviat testimonial: “A França hi ha un diari local per cadaregió, i punt. I aquí és L'Independant, que publica una columna regu-lar en català cada dia, que no és pas un treball de periodisme, que ésuna crònica més aviat lingüística. Amés, s'ha muntat des de fa 5 anysun setmanari en francès també força sensible a la causa catalana toti que és d'expressió francesa i que publica de manera regular unapàgina en català cada setmana. L'aventatge és que ells són força sen-sibles i tenen pas por ni vergonya ni l'autoodi que pot tenirL'Independant. I El Punt Catalunya Nord, que va tenir una èpocagloriosa perquè Girona pagava molt, però El Punt es van plantar eldia que van voler proposar editar una part en francès, i van tallar lafont. Ha tornat a sorgir fa uns anys de forma setmanal, però costamolts sous distribuir un diari aquí. I malauradament El Punt eradedicat al que podem anomenar la tribu, la gent que parla català cadadia. I a nivell radiofònic, les ràdios estatals se plantegen pas la pos-sibilitat d'emetre en català. Alguns animadors d’alguna ràdio localfan croniquetes en català, però no més. I després hi ha Ràdio Arrelsíntegrament en català, però arriba pas a l'1 % d'audiència”.Quan li preguntem per la situació general de la llengua a laCatalunya Nord no es mostra massa optimista: “ho tenim magre per-què encara hi ha molt de treball per fer”. I no veu voluntat en unEstat tan centralista com el francès d’obrir cap escletxa, que a mésels limita a ser un departament i no una regió, que vol dir que admi-nistrativament no tenen cap autonomia.

“Els treballadorscatalans de France 3reivindiquen un espai

setmanald’informació i per a

la mainada”

“El 40% del pares de la Catalunya Nordvolen bilingüisme a

l’escola, però l’ofertaés de l’1%”

/ 12Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005 CONTRAPORTADA

Sebastià Girard, redactor de France 3 a Perpinyà / Foto: L’Accent