Mallorca diu no al Plade carreteresMalgrat l'ascens dels partits autodenomi-nats progressistes a Mallorca, contina l'o-posició social al “maquillat” Pla de carre-teres insular.

>> Països Catalans 4

LEAR pot disparar l’atur ales Terres de l’EbreLa multinacional LEAR ha anunciat el tanca-ment de la seva planta de Roquetes (el Baix Ebre).La deslocalització de la producció i altres tanca-ments dispararan els índex d'atur a la zona.

>> Economia 12

Cap a la pau al Kurdistan?El PKK i el Govern turc continuen fent passosper avançar cap a un escenari de pau al Kurdis-tan nord. Tot i això el procés no serà fàcil i lajustícia turca hi posa pals a les rodes.

>> Internacional 10

En Recha més comercialEl cineasta de l'Hospitalet de Llobregat, MarcRecha, ha estrenat recentment Petit Indi. Toti mantenir part dels seus trets més originalsRecha vol deixar de ser un autor de “mino-ries”.

>> Cultura 15

SUM

ARI

El vintè aniversari de la caigu-da del mur de Berlín ha per-mès, de manera momentània,desviar l'atenció de la crisi queafecta el sistema capitalista. Elguió de les celebracions a lacapital alemanya han seguit elmateix patró que dues dècadesenrere: la victòria definitivadel capitalisme i de les lliber-tats formals sobre el “totalita-risme comunista”. Tanmateixvint anys després el 48% delshabitants de l'est, veuen méscoses positives que negatives al'antiga RDA.

>>Editorial + Internacional 11

Unes 5.000 persones es van mani-festar a Perpinyà en motiu de la Dia-da de la Catalunya Nord. La mobi-lització va recordar els 350 anys deresistència des de la firma del Trac-tat dels Pirineus que va suposar queles comarques nord-catalanes fossinentregades a l'Estat francès. "Treba-llant en comú aconseguirem cons-truir un poble català unit, indepen-dent i just" va afirmar Hervé Pi, pre-sident de la Federació d'entitats.

>>Països Catalans 7

MARTA SERRA PÀG.2 // LAIA ALTARRIBA PÀG.2 // JOAN SEBASTIÀ COLOMERPÀG.2 // JAUME SOLER PÀG.3 // BEL ZABALLA PÀG.16

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

INTERNACIONAL

Periòdic popular dels Països Catalans

166DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2009

El mur deBerlín

Tres-centscinquantaanys noesborren laCatalunyaNord

Mobilització de la població de Santa Coloma de Gramenet per demanar responsabilitats per la corrupció // FOTO:Andreu Fernández

L’ACCENT 166DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 200902 OPINIÓ

Esborrant el TractatMARTA SERRA PERPINYÀ

Molta de la gent que va pujar a Per-pinyà el cap de setmana del 7 denovembre han tornat a casa amb lespiles carregades. Alguns ens han ditque la manifestació va ser memora-ble i la marxa de torxes pels carrersde Perpinyà molt emocionant. I sen-se cap mena de dubte, el concert vaser un èxit d'assistència.

Segurament la commemoracióde 350 anys del Tractat dels Piri-neus, ha estat una de les claus per-què la mobilització d'enguany pera la diada de Catalunya Nord fosmassiva. Però l'efemèride no ho haestat tot.

Quan fa tot just un any el diarilocal l'Indépendant publicava quecertes persones volien celebrar l'an-nexió a França des d'una perspecti-va francesa i per tant positiva, elrepte va esdevenir encara més impor-tant per a nosaltres.

Penso que la victòria doncs, noha estat treure 5.000 persones alscarrers de Perpinyà, que també. Lapetita victòria ha estat girar la trui-ta, i dir que la nostra pròpia histò-ria es pot veure des d'una òpticacatalana, i fer-ho amb rigor. I alho-ra, parlar de les conseqüències dra-màtiques que aquesta llarga histò-ria d'ocupació ha tingut sobre la nos-tra llengua i la vida quotidiana dela població nord-catalana. I deixarclar, sense complexes, que tot estàrelacionat i ens concerneix a tots:la MAT o l'atur, el final de les emis-sions de TV3 fora del Principat o elsreferendums principatins, i la situa-ció del català a Alacant, Maó, Llei-da o Perpinyà.

Aquest petit èxit ha estat possi-ble gràcies a la feina engegada a ini-cis dels anys 80, quan un grup depersones van creure que era neces-sari portar al carrer la diada del 7de novembre. Des del 1984, any dela primera manifestació, fins avuien dia i malgrat algunes intermi-tències, el 7 de novembre s'ha anatconsolidant com una diada reivin-dicativa. Feina, que la Federaciód'entitats en defensa de la llenguai la cultura catalanes, ha sabut man-tenir amb més o menys dificultats.Perquè les dificultats hi han sigut.Algunes tècniques, d'altres de cai-re més polític. I com sempre gentque fa la feina al dia a dia (felici-tats als Maulets del Rosselló!) i altresque venen a últim moment. Deu serque no ho fem tant malament!

Però pensi, que una de les con-seqüències més importants i boni-ques d'aquesta diada, és d'un altrecaire. Els qui hem estat treballantdurant els últims mesos perquè totaixò fos possible hem pogut afron-tar el dia 8 de novembre, i afronta-rem els propers 365 dies fins al pro-per 7 de novembre amb una micamés d'energia. Gràcies a tots els quevau venir simplement per ser-hi pre-sents o fins i tot vau ajudar, a lesabraçades, les felicitacions, i l'en-tusiasme de totes.

I amb la idea que enguany pot-ser no només hem resitit. Potsertambé hem fet un petit, molt petit,pas endavant.

PUNT DE MIRA

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

Israel ha anat robant progressivamentl'espai i la llibertat de moviments alspalestins, i per tant ha anat robant eltemps de cada un dels habitants de Cis-jordània i de Gaza. Aquesta és una deles principals conseqüències dels acordsd'Oslo firmats el 1993.

Ho va explicar la periodista israe-liana Amira Hass fa més de dos anys enuna conferència a Barcelona.

Vaig recordar-ho la setmana passa-da. M'havien convocat a una reunió perorganitzar una delegació catalana aques-tes festes de Nadal a Gaza. Es tracta d'a-nar-hi des del Caire (Egipte) i de ser cen-tenars (milers encara millor) arribatsd'arreu del món per denunciar el blo-queig un any després de la massacre.Mentre esperàvem que comencés la reu-nió, em van explicar que feia pocs diesuna palestina de Cisjordània havia pogutentrar a Gaza a través dels túnels. Hianava per casar-se. Com que és pràcti-cament impossible aconseguir el per-mís, s'havia decidit pels túnels que hientren des d'Egipte, vestit blanc inclòs.

I em vaig recordar del temps de què

parlava Amira Hass. I de les quatre horesque havia de dedicar un habitant deTulkarem per anar a Nablus quan vaigser-hi el 2003. Entre les dues poblacionsnomés hi ha 25 quilòmetres.

Amira Hass és l'única periodistaisraeliana que ha viscut els darrers quin-ze anys a Ramallah retratant, diària-ment, a través d'articles publicats tanten diaris israelians (sobretot Haaretz)com estrangers, la realitat de l'ocupa-ció de Cisjordània.

El març de 2007 va impartir una con-ferència brillant a Barcelona, on va des-granar què ha signigicat per la pobla-ció palestina els acords d'Oslo: la pro-gressiva pèrdua de l'espai i de la lliber-tat de moviments, i, conseqüentment,del temps. El procés ha deixat el poblepalestí, va dir, sense esperança. Ellatampoc en té: "No puc oferir esperan-ça sobre la situació actual". Sobretot,va subratllar, perquè davant de les reta-llades progressives dels drets i les lli-bertats, "malauradament, els darrers10/15 anys els palestins no han trobatuna estratègia adequada d'allibera-

ment".Quan deia que no tenia motius per

a l'esperança, ho feia, també, pensanten la població israeliana: a la columnaque escriu al diari Haaretz ha parlatels darrers anys un 95% de vegades sobreles conseqüències de l'ocupació sobrela població palestina, però està conven-çuda que moltes persones d'Israel quel'han llegida, "avui se sorprendrien delque estic dient en aquesta conferència".La raó que els porta a no voler reconèi-xer la injustícia que significa l'ocupa-ció: "La societat israeliana es beneficiad'aquesta ocupació".

Abans de l'anomenat procés de pau,va explicar Hass, l'espai entre el Medi-terrani i el riu Jordà, és a dir, tota laPalestina històrica (l'Estat d'Israel, Gazai Cisjordània), estava obert pels pales-tins i israelians, a excepció d'algunsllocs com els assentaments. És a dir, elspalestins decidien què fer amb el seutemps. Però després d'Oslo és Israel quiha passat a controlar cada vegada mésl'espai per on es poden moure els pales-tins, que, per tant, han perdut la capa-

citat de decidir quan fer què.Un dels principals obstacles per tro-

bar una sortida al conflicte, va desta-car Hass en la visita a Barcelona, és quea la població d'Europa i la resta del mónli han presentat l'anomenat procés depau com un pas endavant, com unadinàmica positiva. La falsa imatge quehan creat sobre el que succeeix a Pales-tina és el que permet, per exemple, aEuropa de refusar parlar amb el governde Hamàs, argüint que no reconeix l'Es-tat d'Israel. Per contra, l'Estat d'Israeldenega el dret dels palestins a existircom a poble, i això no ho condemna laUnió Europea, i menys encara els EUA.

Durant les properes vacances deNadal, Israel continuarà robant el temps.Aquest cop, dels centenars de personesque decideixin volar fins al Caire permarxar cap a la frontera de la franjade Gaza. Justament un any després quel'exèrcit israelià massacrés 1.400 pales-tins.

*Periodista

Israel roba el temps de la població palestinaCOL·LABORACIÓ LAIA ALTARRIBA*

Sosa càustica

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Caldera,Mercè Rubià(coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner, Andrés González, Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoo-nnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall::Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: Hèc-tor Serra,Josep Maria Soler,Pau Tobar (coords.),JoanSebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora,FelipPineda. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C.(coord.).CCoorrrreecc-cciióó:: Mercè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorr-ddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera. DDiissttrriibbuucciióó:: XavierGispert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: QuimFramis, Marta Serra, Jaume Soler

Número 166. Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

Ja fa temps que El Periódico de Cata-lunyava fer seva la màxima nietzsche-ana que "allò més profund és a la super-fície". Portades sense lletra, titularsgegantins, grans fotografies... Fidel aaquesta línia, el 13 de novembre ens ofe-ria una entrevista a Cecilia Sosa. Menysde mitja plana però, quanta intensitat!

Sosa és una líder de l'oposició a HugoChávez i havia estat presidenta del Tri-bunal Suprem de Veneçuela en els bonsvells temps. No s'aclaria si Sosa era eldarrer exponent del cinisme llatinoa-mericà o la "tonta útil" d'algú altre, peròno per això l'entrevista estava buida desubstància.

El dimarts anterior Sosa havia par-lat al Círculo Ecuestre de Barcelona,cosa que demostra que encara hi ha quisap anar allà on cal per parlar amb quical parlar. Potser va ser allà on es vatrobar amb algú influent del diari mésllegit del Principat -es veu que els prin-

cipatins també creiem en la profundi-tat d'allò superficial.

De l'entrevista es deduïa que -comdeia un mític i mai prou valorat esta-dista vallisoletà- "Venezuela va bién".Segons Sosa, Chávez "ha deixat de reco-nèixer l'estat de dret i el substitueixper un projecte socialista". Anem bé.Es veu que ja és impossible negar que"en la seva primera etapa al poder Chá-vez va mirar de salvar l'abisme entrela política i una societat que estavatotalment abandonada. Va treballarintensament per la inclusió, per quèla gent conegués els seus drets i hiaccedís". Però Chávez és com les estre-lles del rock, el darrer disc sempre ésel pitjor. I ara "és un altre". És per aixòque Sosa treballa dia i nit per resta-blir un abisme raonable entre la polí-tica i la societat.

Segons Sosa, el satànic propòsit delnou Chávez és el "canvi d'un sistema

democràtic, plural, tolerant, respec-tuós amb els drets humans". Hom espreguntarà per què, de cop i volta, Sosaes posa a parlar de Suècia. Però no. Ésa Veneçuela on després d'anys (què anys,segles!) de llibertat, pluralisme , tole-rància i drets humans, ara hi ha unapor terrible.

Els distingits convidats del CírculoEcuestre tenen mala consciencia. I lamala consciencia és la mare de la por.Per això en aquest punt es van posar,prudents, les mans a les carteres. Lesdistingides convidades van prèmer ambforça les seves joies. No era per menys.ja havien sentit rumors que els seuscamarades de Caracas tenen por de "per-dre l'empresa i el fruit del treball, estal-vis, prestacions, béns" (glups!). Por de"ser assenyalat per televisió, amb nomsi cognoms, com a afamador del poble iexplotador dels treballadors" (ara elsincrèduls ja podeu saber per fí quina

és la funció social d'Aló presidente). Ésla por dels qui només poden perdre lescadenes... d'or.

Per què tant de discurs sobre la por?Sosa, amb gran virtut didàctica, ens hoaclareix: la por és "l'enemic més impor-tant de la llibertat i almenta el comu-nisme". Es veu que a Veneçuela tambéensenyen a l'escola aquella mentidasegons la qual l'ordre dels factors noaltera el producte. Per això no ha entèsque no és la por que alimenta el comu-nisme si no el comunisme el que ali-menta la -seva- por. La por -també- delssocis del Círculo Ecuestre.

Llegint El Periódico de Catalunyaesdiria sense embuts que Veneçuela vamolt bé i ens en congratulem. Però noens fem il·lusions. També llegint l'ABC-o alguns mitjans independentistes- esdiria que Espanya és una reliquia delpassat. I al Círculo Ecuestre saben moltbé que aixo no és veritat.

El 13 de desembre que ve, enmés de 140 municipis se cele-braran consultes sobre la inde-pendència. Molta gent s'inte-rroga ja sobre la profunditat il'efecte real que les consultessobre la independència tin-dran en el futur. Suposen unpas que ja no té marxa enre-re? O l'Estat i l'autonomismeamortiran el cop d'efecte, comha passat ja amb tants d'altresepisodis anteriors?

Intentant fer prospectiva,hi ha molt d'interès per a sabersi les vora ja dues-centes con-sultes en marxa o en projecteen poblacions catalanes, serana la llarga unes consultes “decostellada”, o de trencamentamb els estats espanyol i fran-cès, amb tot el que això com-porta.

No vinculantsAquests dubtes són de difícil respos-ta. El que ja se sap, és que les con-sultes i les coordinadores locals queles promouen, agrupades en la Coor-dinadora per la consulta sobre laIndependència s'han dotat d'un pro-tocol que es pot trobar al seu llocweb en què es recomana que els ajun-taments no prenguin part en el pro-cés organitzatiu, amb l'argumentque fer-ho podria suposar l'anul·laciódel procés per part de la justíciaespanyola. Això és autolimitar-lesd'entrada a ser unes consultes mera-ment simbòliques, que haurien d'o-brir la porta a una sola consulta pera tot el territori, sense especificarallò que en aquest cas sí caldria defi-nir explícitament sense recórrer al'expressió “nació catalana” que entermes jurídics potser vol dir unacosa diferent que en termes histò-rics o polítics.

Cal preguntar-se si aquest plan-tejament l'únic que està fent és inten-tar inútilment posposar el xoc. Enl'estratègia independentista l'en-frontament amb l'estat és inevita-ble, independentment de les formesmitjançant les quals aquest enfron-tament es manifesti. És cert que, benorientades, les consultes podriensuposar un exercici de desobedièn-cia del tot desitjable, exercici que deben segur contribuiria a impulsarun procés de ruptura. Tot plegat,però, sembla encaminat a evitar queels regidors i els partits del sistemahagin d'assumir cap compromís real,fent que tot plegat es continuï moventen paràmetres de gestos i simbolis-mes, tant de moda actualment ambles campanyes via Facebook i al blocde torn.

Tot plegat, consultes no vincu-lants, amb eleccions autonòmiquesal Principat just en acabar-se, posenmolts dubtes sobre la veritable volun-tat de sacrifici i de resistir de bonapart d'aquest “sobiranisme” d'últi-ma hora. Un sobiranisme que si bées basa en un real sentiment inde-pendentista estès i present al si dela societat catalana, no deixa de sermassa recent en alguns casos (pràc-

ticament no hi ha partit que no tin-gui sector, plataforma o iniciativa“sobiranista”) per no plantejar dub-tes d'oportunisme malgrat la indub-table bona fe de la massa social quehi dona suport.

Un risc a considerar és, certa-ment, que es confiï en partits i estruc-tures que estan gestionant l'autono-mia tota aquesta efervescència, i quepodent-la posposar indefinidament,sobretot si la bossa sona i tenen res-ponsabilitats de gestió a partir deles eleccions: CiU es frega les mans

amb la “redempció” que la partici-pació en les consultes els pot supo-sar en termes de rèdits electorals, iERC té destacats membres (Uriel Ber-tran, entre d'altres) en llocs de relle-vància de la Coordinadora. Unesdades que cal prendre en considera-ció i amb la prudència necessària.

Superar les divisions estatals o reforçar-les?Si bé bona part de la propaganda dela Coordinadora mostra el mapa delconjunt de la nació en el materialeditat, tant en els textos d'aquestacom en la pregunta que es proposa(“Està d'acord que la Nació Catala-na esdevingui un estat de dret, inde-pendent, democràtic i social, inte-grat en la Unió Europea?’") no s'es-menta en cap cas els Països Catalans

com a objecte/subjecte de lesconsultes.

A part del caràcter exclo-ent que té una pregunta que,innecessàriament, mencionila UE com a indestriable, siles consultes no són vincu-lants, és perquè es confia, desde la Coordinadora, en un refe-rèndum vinculant que seriaper a la Comunitat Autònomade Catalunya, fet que es potqualificar de contradictoriamb l'èxit de l'estratègia segui-da fins ara, que s'ha basat enbona mesura en haver-se cen-trat en els municipis. I ésaquest fet, la base municipalamb perspectiva nacional, laque ha acostat la participaciói l'interès a la població, i laque a més permet traçar una

estratègia de construcció nacional.És des dels municipis que podem bas-tir una xarxa d'abast nacional, moltmés que no pas des de divisions admi-nistratives més artificials com lescomunitats autònomes espanyoles io els departaments francesos. És moltmés probable que municipis del PaísValencià, les Illes, la Franja de Ponento fins i tot la Catalunya Nord impul-sin consultes per la independència,que no que ho faci qualsevol delsseus parlaments o governs autonò-mics o el departament francès.

En definitiva, la gran virtut d'a-questes consultes ha estat demos-trar el potencial que té el munici-palisme i el camp per recórrer queobre en la perspectiva de l'articula-ció política i social dels Països Cata-lans.

Un repte organitzatiuCertament, i malgrat algunes lectu-res precipitades que s'han fet, es fadifícil pensar que s'estigui a les por-tes de la independència. Es pot dirque les victòries de debò no arribenfàcilment. I no descobrim res a nin-gú si diem que la lluita independen-tista als Països Catalans pateix, essen-cialment, de manca d'organització,en el sentit bàsic del terme, de man-ca de moviment estructurat. Aquestfet impedeix saber en quin sentitanirà tot l'esforç que aquests diess'està fent. Només cal veure la des-ena llarga d'entitats que conformenla Coordinadora per la consulta sobrela Independència per a veure'n elcaràcter heterogeni (i no precisa-ment en un sentit positiu i pluralis-ta), i per tant, la imprevisibilitat detot el procés.

En definitiva, molts dubtes enca-ra per saber si es tracta de consul-tes que contribuiran a vertebrar unmoviment polític i institucional dis-posat a defensar la voluntat popu-lar davant la imposició, i per tant,disposat també a practicar la des-obediència; o, si per contra, com pas-sa amb els partits de les seleccionsesportives, tot plegat acabarà que-dant-se en unes simpàtiques “con-sultes de costellada”.

*Militant de la CUP de Terrassa

L’ACCENT 166 DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2009 OPINIÓ 03

Poc després d'enderrocar un bloc de formigó amb l'ajuda d'un camió, els acti-

vistes asseguraven, mentre enlairaven banderes amb els colors del seu país, "rebut-

gem aquest mur; el mur de la tortura, el mur de la humiliació". Era el 9 de novem-

bre... de 2009; els activistes eren palestins de Cisjordània que protestaven contra

el Mur de la Vergonya, un de tants dels que existeixen hui en dia, vint anys des-

prés de la desaparició del símbol per excel·lència de la Guerra Freda.

Però ni aquesta ni altres realitats punyents han pogut enterbolir la celebració

de la caiguda del Mur de Berlín. El desplegament mediàtic i institucional ha sigut

espectacular, propi del que es reserva als grans esdeveniments. Per molts, no podia

ser d'altra manera, ja que els fets d'aquell 1989 simbolitzen la victòria més gran del

capitalisme en la seua història: la victòria que desarmà aquell vell fantasma que

recorria Europa. I el desarmà de la manera més contundent possible: deixant-lo

sense arguments o sense esperança.

Davant el clam popular, davant les evidències de la decadència social i econò-

mica del bloc de l'est, davant les històries de repressió i violència, davant, fins i

tot, el desastre ecològic de la planificació econòmica, gran part de l'esquerra euro-

pea es donà per vençuda. Qui podia defensar un model que requeria de murs per

contenir la seua població? Si per una banda, la propaganda capitalista bombarde-

ja la població amb aquest missatge, la socialdemocràcia, l'eurocomunisme i el movi-

ment verd de finals dels huitanta en feren la resta per desmoralitzar i desmobilit-

zar l'anticapitalisme. Ens van voler fer creure que no hi havia alternativa al capi-

talisme; que ara només es podia treballar per perfeccionar-lo. I molts s'ho van creu-

re.

Vint anys després, però, la Fi de la Història que augurava Fukuyama no s'ha vist

per enlloc. No només continua la lluita de classes arreu del món -en les seues múl-

tiples manifestacions- sinó que Europa està lluny de ser el paradís que ens espera-

va a l'altra banda del Mur -tant si la nostra banda era geogràfica com ideològica.

No ens cal recórrer a la crisi actual per veure que sense el mur no han millorat gai-

re les coses: l'occident ha vist com els dirigents i lobbies empresarials s'han trobat

amb les mans lliures per desmuntar el sistema del benestar; als països de l'est, el

capitalisme més salvatge ha multiplicat la misèria alhora que han proliferat els

multimilionaris arrogants. Els mateixos alemanys de l'est consideren que la Repú-

blica Democràtica era "una societat més propera a la justícia" i perceben la reuni-

ficació del canceller Helmut Kohl com una simple ocupació: no es tractà d'una

retrobada entre germans, sinó d'expandir-se a un nou mercat amb nous treballa-

dors per explotar. No són pas poques les enquestes que han reflectit aquest senti-

ment entre els antics habitants de l'RDA.

Així doncs, ni l'opinió dels ciutadans de l'antic bloc de l'est, ni la conjuntura

actual semblen els idonis per lloar les virtuts del capitalisme. O potser siguen pre-

cisament aquestes circumstàncies les que empenyen els dirigents d'occident a recor-

dar aquella fita. En tot cas, el balanç que han aportat per a l'efemèride no ha sigut

gens afalagador: han revestit d'herois alguns del protagonistes, com els corruptes

i/o ultra reaccionaris Helmut Kohl, Lech Walesa, Václav Havel o el mateix Joan

Pau II i han insistit en el que la caiguda del Mur suposà per a la unitat d'Europea.

Però els que volen construir una història europea sobre al memòria de la humilia-

ció de les aspiracions i esperances de justícia social i l'oblit de les guerres i barba-

ritats provocades per l'imperialisme i el capitalisme no ens han explicat que el

mur, o la divisió d'Alemanya que aquest representava, de fet era una conseqüèn-

cia històrica d'una guerra que va començar i va perdre Alemanya; tampoc no ens

han explicat que el dolor i patiment provocat per aquell règim i aquella guerra,

beneïdes ambdues pels capitalistes alemanys, foren infinitament superiors als pro-

vocats per la divisió del país. I, per discreció, han optat per no fer comparacions

de caire econòmic o social, cosa que paradoxalment, era part central de l'argumen-

tació propagandística de l'època. Així que, comptat i debatut, l'únic gran argument

que han tingut és el de la llibertat guanyada front al que anomenen totalitarisme.

Si tot es redueix a la llibertat, ens haurem de preguntar què passa amb Palesti-

na, amb les colònies espanyoles del nord d'Àfrica o amb la frontera nord-mexica-

na, on encara hui en dia existeixen murs que barren la voluntat de milers de per-

sones. O que passa amb el País Basc, Guantánamo o l'Afganistan? Sens dubte ni la

llibertat ni el respecte als drets humans són característics d'aquest món post soviè-

tic. I vista la direcció que estan prenent les coses, potser molts dels entusiastes

defensors de la llibertat capitalista haurien d'agrair a Chávez i Fidel que encara

ací no s'hagen atrevit a actuar amb major impunitat. Perquè, com podem compro-

var vint anys després, sense l'amenaça d'una alternativa, el capitalisme es mostra

en tota la seua cruesa.

E D I T O R I A L

Murs i memòriesCCoonnssuulltteess,, iill··lluussiióó,, ppeerròòmmoollttss dduubbtteess eennccaarraa

JAUME SOLER* COL·LABORACIÓ

“Hi ha molts dubtessobre si contribuirana vertebrar un movi-ment polític i institu-

cional disposat adefensar la voluntat

popular davant laimposició,o si acaba-ran sent unes ‘consul-

tes de costellada’”

XAVIER GISPERT PALMA

Primera mobilització contra el Pladirector sectorial de carreteres deMallorca. Va ser el passat 30 d'octu-bre i va reunir unes 300 persones ala localitat de Caimari. Aquesta qües-tió, el Pla de carreteres, s'està perfi-lant com el cavall de batalla princi-pal dels moviments populars deMallorca de cara el 2010. Sota el lide-ratge del GOB, es compten ja per des-enes les entitats i persones que estanpreparant una resposta contundenta les intencions de les autoritats "pro-gressistes" de l'illa. I és que, amb méso menys reticències, tots els partitsde l'executiu balear han unit esfor-ços al Consell de Mallorca per apro-var un full de ruta que donaria con-tinuïtat al conegut Pla d'autopistesi autovies del PP (a l'oposició) i UM.

La nova revisió del Pla de carre-teres que vol aprovar el Govern enca-ra s'està debatent. Però el fet és quela lluita contra el projecte es diri-geix cap a la seva columna vertebral.La major entitat ecologista de l'illa,el GOB, duu temps estudiant els per-judicis que podria suposar l'execu-ció del Pla (que en alguns trams jaestà en marxa) i els resultats ja espoden trobar a http://nomescarre-teres.wordpress.com, on l'entitat hapublicat un minuciós anàlisi del pro-jecte i dels interessos polítics i empre-sarials que s'amaguen al darrere.

Entre moltes altres coses, assen-yala el GOB, aquest pla "afavoreixel creixement i l'especulació urba-nística" i el "transport privat" atota l'illa. A més, és "irresponsa-ble" des del punt de vista ambien-tal i tindria un fort "impacte pai-satgístic" que aniria contra la "con-servació" de molts espais naturals.El GOB remarca que l'execució delPla implantaria noves barreres peral medi i les persones, minvant "lapermeabilitat del territori", la qualcosa podria suposar "impactes

socials espectaculars", un "cost eco-nòmic astronòmic" i conseqüènciesmolt negatives pel "patrimoni arqui-tectònic".

De fet, les actuacions previstes alPla, diu el GOB, "donen continuïtati pretenen consolidar" el model via-ri del PP (tan criticat pels que lla-vors eren a l'oposició i que ara gover-nen) "complementant les infraes-tructures radials, consolidades ambnous trams d'autopistes per dupli-cació de calçada; amb l'addició denous carrils en autopistes/autovies

existents; o amb noves infraestruc-tures de caire transversal". Vist sobreel mapa, s'intueix que tota Mallor-ca s'aniria convertint en una menade perifèria de Palma, reforçada ambun segon cinturó, molt útil pel turis-me de masses i el transport privat.

Fa devers dos mesos, el GOB i Gad-ma (un altre col·lectiu ecologista)començaren a reunir-se amb perso-nes d'altres entitats -com ara la CGT,Gent Activa, l'STEI-I o Revolta Glo-bal- per teixir el moviment d'oposi-ció al Pla. Ara ja són desenes les enti-tats que s'afegeixen al manifest i ques'han compromès a impulsar aques-ta nova batalla contra la destrucciódel territori. A la mobilització de Cai-mari es pogueren veure pancartesde tot tipus, amb lemes tan conegutscom "Qui estima Mallorca, no la des-trueix" o "Què volen aquesta gent?"i també hi feren acte de presènciaels joves independentistes de Mau-lets, amb una pancarta ja històricaque resa "Les arrels no neixen delciment".

Entre els col·lectius que s'hanafegit a la campanya hi ha Amicsde la Vall de Coanegra, AteneuGabriel Buades, Unió de Pagesos,Endavant, el SEPC, Camins Públicsi Oberts, Inquers pel Canvi, etc. Finsi tot també alguna secció local d'EU,dels Verds o d'ERC, que comencen aenfrontar-se així a l'actuació oficialdel seu partit.

L’ACCENT 166DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 200904 PAÏSOS CATALANS

REDACCIÓ VALÈNCIA

El proppassat 14 de novembre s'obriren lesurnes de la consulta popular que durantquinze dies s'ha realitzat al barri de Vellu-ters, a la Ciutat Vella de València, per deci-dir què fer amb el solar de l'antic Teatre Prin-cesa.

La campanya "Recuperem el Prince-sa, reviscolem el barri", organitzadaper Ca Revolta, Endavant, l'Associa-ció de Veïns de Velluters "El Palleter"i l'agrupació d'arquitectes Sostre, tan-cà la primera fase amb el recomptedels vots que veïnes i veïns han emésen la consulta popular sobre el futurd'aquest espai. En el marc d'un Tallerd'Urbanisme Participatiu, els dife-rents col·lectius que participen de lacampanya donaren a conèixer elsresultats dels 228 vots que s'han con-tabilitzat.

Les peticions dels veïns i veïnesEl dissabte 31 d'octubre s'instal·larenles primeres urnes al barri en un acte

simbòlic que tingué un gran ressò enla premsa local valenciana. Durantles dues setmanes posteriors, les urneshan estat a l'abast dels veïns i veïnesa locals com Ca Revolta o la llibreriaSahiri i també en diversos punts delbarri on s'instal·laren paradetes infor-matives de manera puntual, com araa les escoles del barri o el Mercat Cen-tral. Així, s'han pogut reunir 228 vots,que equivalen, aproximadament, al'u per cent de la població del barri.

Les respostes a les diferents pre-guntes que es plantejaven han sigutcontundents en alguns casos: el97,4% dels vots eren partidaris queel solar del Princesa fóra destinatíntegrament a ús públic; un 89% hademanat que els equipaments ques'hi instal·len estiguen gestionatsautònomament pel veïnat de Ciu-tat Vella. Pel que fa al tipus d'equi-pament preferit, les opinions hansigut més diverses: un 38% s'hadecantat per equipaments cultu-rals, un 23% per un centre socialon es puguen fer reunions, actes, i

altres activitats dels veïns i veïnes;un 11,5% ha optat per un centre edu-catiu; un 10,4% per una instal·lacióesportiva; i un 6,1% ha optat peruna instal·lació sanitària.

És significatiu que la resposta a ladarrera pregunta sobre si es creia quel'Ajuntament tindria en compte elsresultats de la consulta, un 84% delsparticipants ha dit que no.

Valoracionsdels organitza-dorsLa participaciódel veïnat, per béque en termesabsoluts pot sem-blar reduïda, hasigut més quesatisfactòria perals organitzadors.L'escassetat demitjans i la pocatradició d'aques-ta mena d'inicia-tives a la ciutatno ha facilitat

una participació més elevada, peròaixò no ha impedit constatar que elsuport del veïnat a la campanya ésample. Des de la campanya s'ha asse-gurat que "els resultats són una mos-tra vàlida dels desigs del veïnat deCiutat Vella" i han emplaçat l'Ajun-tament de València ha tindre encompte l'expressió de la voluntat delveïnat.

Taller d'Urbanisme ParticipatiuUn dels col·lectius impulsor de lacampanya, l'agrupació d'arquitectesSostre, va organitzar un taller d'ur-banisme participatiu al llarg del capde tot el setmana, que va comptaramb la presència d'arquitectes d'a-rreu de l'Estat que han viscut inicia-tives semblants. Durant el taller esdonaren a conéixer les mancancesdel barri de Velluters i es comença-ren a planejar algunes de les possi-bilitat d'actuació en el solar, d'acordamb els resultats de la consulta.

La campanya continuaLa campanya enceta ara una novafase, que, d'entrada, consistirà entraslladar els resultats de la con-sulta a les administracions. Per béque encara no hi ha un calendarifixat, les accions de denúncia i lavisualització de la reivindicaciócontinuaran inintermitentmentfins que s'aconseguisquen els objec-tius: reviscolar Velluters i recupe-rar el Princesa.

Desenes d'associacions s'oposen als plans d'infraestructures del Consell de Mallorca

MMaalllloorrccaa rreeaacccciioonnaa ffrroonntt aall mmaaqquuiillllaattggee““pprrooggrreessssiissttaa”” ddeell PPllaa ddee CCaarrrreetteerreess

“Ja són desenes lesentitats que s'afegei-xen al manifest i ques'han compromès a

impulsar aquesta novabatalla contra la des-trucció del territori”

EEll vveeïïnnaatt vvooll uunn úúss ppúúbblliicc ii aauuttooggeessttiioonnaatt ppeerr aall ssoollaarr ddeell PPrriinncceessaa

El Govern del Pacte al Consell planeja executar un projecte continuista respectede les autovies i autopistes que volien fer PP i UM

Els organitzadors estan satisfets per la participació del veïnat

L’ACCENT 166 DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2009 PAïSOS CATALANS 05

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

te d'estudi en l'esmentat informe. Des d'Amnistia Internacional

s'afirma que "només dos dels casosestudiats per l'organització hanarribat finalment a judici, tot i quees troben actualment en la fase d'a-pel·lació".

El capítol final de l'informe avar-ca un seguit de recomanacions diri-gides tant al Ministeri de l'Interiorespanyol, com a les conselleries d'In-terior basca i catalana, en tant quesostenen competències en matèria

cinc agents dels Mossos d'Esqua-dra, fou colpejat, amenaçat ambuna arma durant el trasllat poli-cial cap a la comissaria de les Corts

de Barcelona i finalment posat enllibertat l'endemà; Beauty Solo-mon, agredida per dos agents de laPolicia Nacional espanyola a Ciu-tat de Mallorca; Driss Zraidi, ciu-tadà marroquí detingut i sotmès atortura a la comissaria dels Mos-sos d'Esquadra a Roses; són nomésuna petita mostra dels casos delsPaïsos Catalans que han estat objec-

MONTSE VENTURÓS BERGA

Novament, Amnistia Internacio-nal ha deixat palès que a l'Estatespanyol, els casos de tortura i mal-tractaments per part dels agentsde les forces i cossos de seguretatde l'Estat no constitueixen un fetaïllat. Per altra banda, insten a lesautoritats espanyoles a reformarl'actual sistema d'investigació dedenúncies.

Amb el títol: Sal a la ferida: impu-nitat policial dos anys després, l'or-ganisme en defensa del drets humans,va presentar el passat 3 de novembreles conclusions que es desprenen del'estudi d'onze casos de tortures i mal-tractaments que s'han produït en elsúltims anys. Ja el 2007, AmnistiaInternacional presentava el seu pri-mer informe en aquest sentit, en elqual desenvolupava abastament totsels casos mencionats i en feia un acu-rat seguiment. Amb la publicació del'informe d'enguany, s'actualitzen elscasos estudiats el 2007, i es reitera lanecessitat d'establir mecanismes perfer front a aquestes denúncies, quemalgrat haver disminuït, disten moltd'esdevenir casos puntuals.

Lucian Padurau, detingut pererror el 27 de juliol del 2006 per

AAmmnniissttiiaa IInntteerrnnaacciioonnaall ttoorrnnaa aa ddeennuunncciiaarr ttoorrttuurreess aa lleess ccoommiissssaarriieess ddeellss PPaaïïssooss CCaattaallaannss

AIDA MORALES BARCELONA

De nou, la problemàtica del canvi climàtictorna a ser tema d'actualitat en l'opiniópública. El resultat de la Conferència deCanvi Climàtic Barcelona 2009 ha generatmolts dubtes sobre la possibilitat de reduirel CO2 a nivell mundial i la fiabilitat de lesaccions promeses pels governs.

La Conferència de Barcelona, ques'ha celebrat entre els dies 2 i 6 denovembre, ha pretès ser la reuniódecisiva i preparatòria per plante-jar les bases d'un nou protocol queimpedeixi l'augment de CO2 i d'al-tres gasos contaminant al planeta.Amb la finalitat de paralitzar elcanvi climàtic a nivell mundials'han reunit més de 4.000 delegatsi experts internacionals de prop de180 països, per preparar i concre-tar la Cimera de Nacions Unidessobre el Canvi Climàtic a Copenha-

guen (COP 15) que es portarà a ter-me el dia 7 de desembre. Els objec-tius han estat els de promoure lacreació d'un protocol d'acció mésefectiu que el de Kyoto (1997), peròla negativa dels representants delsEstats Units a assumir compromi-sos sobre la reducció de CO2 els haposat en dubte. En aquest sentit,

l'ambient general després de la reu-nió és d'un cert pessimisme i no espreveu que la Cimera de la capitaldanesa inclogui un tractat sòlid ivinculant amb tots els països.

Al llarg de la Conferència de Bar-celona, la Unió Europea ha plante-jat una proposta de futur: la reduc-ció del 30% dels gasos contaminants

l'any 2020 i una emissió zero de CO2pels països més contaminants al 2050.Tot i això, els científics constatenque sense la reducció del nombre d'e-missions als EUA això no es podràaconseguir, i afegeixen que en aquestsdarrers deu anys les emissions hanaugmentat quatre vegades més ràpidque a la dècada anterior, un fet ver-daderament alarmant.

Malgrat això, s'ha vist que dadescom aquestes sovint es veuen boico-tejades pels interessos i les inèrciesestructurals dels governs i la socie-tat. Aquest problema rau en accep-tar les pressions dels lobbys i altresempreses multinacionals, en comp-tes de plantejar polítiques coherentsamb la problemàtica climàtica. Amés a més, segons critiquen associa-cions de tipus ecologista i en defen-sa del medi ambient, l'escalfamentdel planeta també és resultat delspatrons d'activitats humanes que

resulten ser totalment insostenibles. Al llarg d'aquest mes, algunes

associacions i activistes individualshan mostrat la seva preocupació mit-jançant diverses accions i manifes-tacions. L'objectiu principal ha estatfer pressió als polítics reunits a laConferència de Barcelona i demanarun compromís real sobre la reduc-ció d'emissions de CO2. Un exempleen són la una cinquantena d'activis-tes que van bloquejar els accessos alrecinte firal on es trobava la Confe-rència preparatòria de la Cimera.

Altres grups crítics expliquen queel canvi climàtic no només és un pro-blema d'ineficàcia energètica sinótambé de domini públic: "No s'ha d'o-blidar que és una qüestió que va corre-lacionada amb els hàbits de certs sec-tors de la població i que, a llarg ter-mini, també afectarà, d'una mane-ra més preocupant, a d'altres sectorsmolts més marginals".

EEll ppeessssiimmiissmmee eennvvoollttaa llaa pprrooppeerraa CCiimmeerraassoobbrree ccaannvvii cclliimmààttiicc aa CCooppeennhhaagguueenn

policial. Entre aquestes recomana-cions -algunes, simples reiteracionsde l'informe anterior,- cal mencio-nar la que pretén la creació d'un òrganindependent de control de les denún-cies presentades contra els cossos poli-cials autonòmics i estatals. Aquestorganisme s'hauria de regir pels prin-cipis d'independència i imparciali-tat i en situació de total desvincula-ció de l'aparell policial estatal i auto-nòmic, i alhora, de la Fiscalia. Aques-ta mesura es basa també en l'aplicació

del Protocol Facultatiu a la Conven-ció de les Nacions Unides contra laortura i altres tractes o penes cruels,inhumanes o degradants, que se sig-nà durant l'any 2002 i que l'Estatespanyol no ratificà fins a l'abril del2006.

Per altra banda, AI informa que"malgrat la instal·lació de càmeresd'enregistrament, encara restenalguns espais de les comissariescom bé són els banys i les sales des-tinades a la comunicació entre elsdetinguts i els familiars en les qualsno n'hi ha". Igualment es fa pale-sa la necessitat que els enregistra-ments no només siguin visuals, sinóque es pugui introduir l'enregis-trament en àudio.

En aquest mateix sentit, es rei-tera la necessitat de suspendre deservei actiu els agents que siguinobjecte d'investigacions penals odisciplinàries per maltractamentso tortura mentre durin els proce-diments judicials per a esclarir elsfets.

Altres organismes com la Comis-sió Europea i les Nacions Unideshan instat en diferents ocasions amodificar l'actual sistema de reme-sa de denúncies contra els cossospolicials espanyols.

Les recomanacions d'AI són pel Ministeri espanyol d'Interior i les conselleries basca i catalana

“AI reitera la necessi-tat de suspendre de

servei actiu els agentsque siguin objecte

d'investigacionspenals o disciplinàriesper maltractaments o

tortura“

Diversos activistes van blocar l'accés a la cimera de Barcelona

L’ACCENT 166DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 200906 PAïSOS CATALANS

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

Convocats per la Plataforma d'Aco-miadats de Nissan i l'Assemblea deTreballadors i Treballadores a l'aturde Barcelona, més de 400 personesvan participar el passat 7 de novem-bre de la Marxa Contra l'Atur i elsAcomiadaments.

La marxa, que va durar més de 5hores, va sortir a dos quarts d'onzedel matí de l'avinguda RepúblicaArgentina de Cornellà (Baix Llobre-gat) i va arribar a la plaça Sant Jau-me de Barcelona. Abans, s'havia rea-litzat una concentració al Mercat deSant Ildefons per tal de repartir octa-vetes i explicar els motius de la mar-xa al veïnat.

Repartiment d'octavetes i concen-tració que es va repetir al Mercat delCentre de l'Hospitalet i davant les ofi-cines de l'empresa automobilísticaNissan, situades a les Torres Cerdà.Lloc on les treballadores varen llen-çar ous per tal de denunciar els aco-miadaments de 700 treballadores eljuliol passat, el 77% de les quals afi-liades a la CGT.

Cridant consignes com "Readmis-sió acomiadats!", "Més treball imenys corrupció" o en pro d'unavaga general, la marxa va continuar

des de l'Hospitalet cap a Sants, onl'Assemblea Social va oferir un refri-geri als participants, i dirigir-se jacap a la plaça Sant Jaume. Parantabans, però, al Mercat d'Hostafrancsper tal de donar a conèixer la mar-xa.

Un cop arribats a la plaça de SantJaume, gairebé a quarts de tres, vaarribar el torn de la intervenció deles plataformes convocants, en què

van exigir, un cop més, la prohibiciódels acomiadaments, la nacionalit-zació sense indemnització de les gransempreses que tanquin i la seva reo-bertura sota control dels treballadorsi associacions, la readmissió dels aco-miadats pels ERO fraudulents, lareducció dràstica de la jornada labo-ral sense reduccions salarials permantenir els llocs de treball, la pres-tació d'atur indefinida fins a la

recol·locació efectiva i les bosses detreball rotatives i transparent, sen-se discriminació de gènere i origen,cogestionades per ajuntaments,assemblees d'aturats i associacionsde veïns.

La Marxa va comptar amb el suportde fins una quarantena d'organitza-cions i col·lectius. Entre d'altres, orga-nitzacions de l'esquerra independen-tista com la CAJEI, Endavant o Mau-

lets, sindicats com la COS i la CGT ola campanya Que la crisi la paguinels rics i diverses assemblees socialsi d'aturats a nivell local.

Trobada de col·lectius de base i contra la crisi Gran part dels col·lectius que dona-ven suport a aquesta marxa, sónassemblees socials i contra la crisique s'han format darrerament a diver-sos pobles i ciutats per fer front a lasituació de precarietat i atur quepateixen els i les treballadores. Entrealtres l'Assemblea Social de Cornellào Sant Andreu, l'Assemblea d'Aturatsi Aturades de Badia del Vallès o elcomitè Gràcia en Crisi.

En aquest sentit, convocats per lacampanya Que la crisi la paguin elsrics, el cap de setmana del 14 i 15 denovembre, ha tingut lloc la Trobadade col·lectius de base i contra la cri-si al Casal Independentista de Saba-dell Can Capablanca.

Entre d'altres, ha servit per deba-tre les possibles mobilitzacions davantla futura presidència de la Unió Euro-pea per part del Govern espanyol i lacimera euromediterrània a Barcelo-na del juny del 2010. A més d'un inter-canvi d'experiències entre les dife-rents assemblees locals.

BRIGADA CATALANA VENCEREMOS

Diversos dirigents de ConvergènciaDemocràtica de Catalunya, enqua-drats en l'autoanomenat sector sobi-ranista de la formació, participend'una estratègia comuna amb des-tacats membres del Partit Popularper atacar la Revolució Cubana. Jor-di Xuclà, Carles Campuzano, Car-les Llorens, Àngel Colom, Ima Misi Ramon Tremosa participen en pro-grames de l'Asociación EspañolaCuba en Transición, juntament ambels conservadors Jorge Moragas,Javier Arenas i altres 4 diputats delPP. Mitjançant aquesta organitza-ció espanyola, els polítics "sobira-nistes" convergents realitzen apa-drinaments a diferents presoscubans, condemnats per la justíciade l'illa a causa de les seues activi-tats mercenàries. Els "sobiranistes"de Convergència, doncs, no tenencap dilema en donar vida a associa-cions espanyoles i anar del bracetdel PP per tal de frenar els projec-tes emancipadors a l'Amèrica Lla-tina.

El sector "sobiranista" de CDC téen l'actualitat una gran transcen-dència mediàtica, especialment des-prés de l'impacte de les consultesmunicipals per la independència,on Convergència juga un destacatpaper en la seua estratègia per arra-par vots a ERC i tombar el tripar-tit a les properes eleccions autonò-

miques de 2011. Fundada a Madrid l'any 2003,

l'AECT és un grup de pressió quedóna suport exterior a les Damesde Blanc, al Projecte Varela i adiverses iniciatives de premsa"independent", a més de recaptarajuda econòmica per als contrare-volucionaris cubans. A causa dediferents denúncies i acusacions,l'AECT reconeix en la seua pàginaweb que ha hagut de renunciar ales ajudes financeres que rebia perpart de fundacions mafioses radi-cades a Miami. Casualment, l'ac-tivitat pròpia de l'associació llan-gueix en el darrer any i la seuaweb amb feines i treballs aportanotícies i enllaços externs. L'AECTrecomana en la seua plana web atots els turistes que visiten lesesglèsies catòliques i que lliurenallà medecines, diners, llibres,roba o joguines, en un gest que con-tribuisca a consolidar el caràctercaritatiu d'aquesta institució igarantir relacions de dependènciamaterial entre les parròquies i elscreients cubans.

D'entre tots els polítics conver-gents, el més actiu és Carles Llo-rens. Responsable de les relacionsinternacionals de ConvergènciaDemocràtica de Catalunya, mem-bre del seu Comitè Executiu i repre-sentant convergent al Partit delsLiberals, Demòcrates i ReformistesEuropeu, és autor de diversos lli-bres contra la Revolució Cubana,

com ara Rolandito i el rei Fidel, oDissidents, escrit juntament ambla periodista Claudia Pujol, on esrecullen els testimonis de 13 con-trarevolucionaris cubans. Llorensés un dels actors principals del sec-tor "sobiranista" de CDC i de la "CasaGran" del catalanisme impulsadaper Artur Mas.

Junt a Llorens, altres destacatsconvergents participen amb el Par-tit Popular d'aquest nou atac a laRevolució Cubana; Jordi Xuclà ésen l'actualitat diputat a Madrid perla circumscripció de Girona; tam-bé diputat a Madrid és Carles Cam-puzano, integrant així mateix dela direcció de CDC. Amb responsa-

bilitats internes, Ima Mis també ésmembre de la direcció convergenti secretària de Logística i Actes.Àngel Colom i Ramon Tremosa,col·laboradors del PP en aquestaestratègia contrarevolucionària,són tal volta els dos responsablesconvergents amb més vol mediàtic.Després de la seua coneguda trajec-tòria a la Crida, ERC i el PI, i l’ajutprestat al Ministeri de l'Interiorespanyol en les diverses operacionspolítiques i policials contra TerraLliure, Colom és actualment res-ponsable d'Immigració de CDC; perla seua banda, el catedràtic d'eco-nomia de la Universitat de Barce-lona Ramon Tremosa, ha destacat

per la seua denúncia de les balan-ces fiscals i pels seues llibres sobrefiscalitat i economia.

La participació de convergentsen activitats contra Cuba i la seuaRevolució ve de llarg. L'episodi mésdestacat va acórrer en desembre de2007, quan una grup d'afiliats a CiUque van entrar a l'illa amb un visatde turista van ser expulsats desprésde participar en una protesta alcasc antic de l'Havana. Aquesta acciómediàtica no va ser espontània,sinó que va ser preparada amb unany d'antelació mitjançant diver-ses trobades a diferents capitalseuropees i finançada per la màfiaanticubana de Miami.

EEllss ““ssoobbiirraanniisstteess”” ddee CCoonnvveerrggèènncciiaa ss’’aalliieenn aammbbeell PPPP ppeerr aattaaccaarr llaa RReevvoolluucciióó CCuubbaannaa

ANÀLISI

La Marxa Contra l'Atur va acabar a la barcelonina plaça Sant Jaume

Carles Llorens amb membres de l’oposició anticastrista // FOTO:carlesllorens.wordpress.com

Més de 400 persones marxen contra l’atur i els acomiadaments

L’ACCENT 166 DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2009 PAÏSOS CATALANS 07

REDACCIÓ PERPINYÀ

5.000 manifestants, més del dobleque les persones que en les darrerescelebracions de la Diada de la Cata-lunya Nord van recórrer el dissabte7 de novembre els carrers de Perpin-yà. Amb la satisfacció per aquestabona resposta, es recordava a la capi-tal rossellonesa que fa 350 anys queels Països Catalans van quedar divi-dits pel Tractat dels Pirineus.

Però Hervé Pi, president de la Fede-ració d'entitats per la defensa de lade la llengua i cultura catalanes a laCatalunya Nord, recordava des de daltde l'escenari que també han estat 350anys de resistència.

"Treballant en comú aconseguiremconstruir un poble català unit, inde-pendent i just". Aquesta és el repteamb què Hervé Pi va emplaçar els assis-tents que havien recorregut el centrede Perpinyà dissabte a la tarda.

L'esquerra independentista hi vaacudir massivament. Hi havia blocde Maulets, l'única organització d'a-quest moviment polític amb implan-tació al nord de la frontera. TambéEndavant va participar-hi amb unapancarta. Molts militants de la CUPi la CAJEI també s'hi havien despla-çat.

A més d'entitats de cultura popu-lar i de defensa de la llengua, a la mani-festació també hi van participar ERCi la JNC. Els primers tenen implanta-ció a les comarques nord-catalanes ia les darreres eleccions van aconse-guir regidors en alguns pobles petits.Actualment, la seva acció política esdirigeix sobretot a intentar aconse-guir que dins del marc de la Unió Euro-pea es constitueixi una regió trans-

fronterera que englobi les comarquescatalanes del nord de l'Albera amb lesdel nord de la província de Girona.Això ha de servir, considera ERC, peranar reforçant els vincles per sobrede la frontera administrativa.

Manifestants del nord i del sud Els organitzadors van explicar a L'AC-CENT que la meitat dels manifestantshavien vingut del sud de la frontera,molts d'ells amb autocars organitzatsdes de diversos punts com València,les Terres de l'Ebre o Barcelona. Aquestdesplaçament per als nord-catalansés imprescindible, ja que considerenque per continuar la lluita contra lesimposicions fruit del Tractat dels Piri-neus cal que catalans d'una banda ialtra de la frontera facin pinya. Toti això, els organitzadors celebraven

55..000000 mmaanniiffeessttaannttss aa PPeerrppiinnyyàà ppeerrmmoossttrraarr llaa uunniittaatt ddeellss PPaaïïssooss CCaattaallaannss

que la meitat dels manifestants fos-sin del nord; un percentatge, vanassegurar, que va en augment elsdarrers anys.

Durant la manifestació i el parla-ment final van fer-se presents elsprincipals temes que preocupen lapoblació nord-catalana: l'imminenttall de les emissions de TV3 en aques-tes comarques arran del desplega-ment de la TDT, la manca de placesper cobrir l'alta demanda d'escola encatalà, la MAT o el fet que a partirdel 4 de gener no es podran celebrarcorrefocs als carrers del nord de lafrontera.

Al matí hi havia hagut diversesactuacions de cultural popular, i lajornada es va clausurar al vespre ambun concert de grups de tots els Paï-sos Catalans.

L’esquerra independentista estigué present als carrers de Perpinyà

EEll CCaassaall PPooppuullaarrddee GGrrààcciiaa ccoonnttii-nnuuaa aammeennaaççaattEl procés civil que amenaça lacontinuïtat del Casal Popular deGràcia continua obert. El jutgedemana 30.000 euros com a requi-sit perquè l'Assamblea de Jovesde Gràcia, entitat que gestiona elcasal, es presenti com a part acu-sada. Per altra banda, l'acusaciódemana 60.000 euros en concep-te de danys i prejudicis, desprésde tots aquests anys d'ocupació.A finals d'aquest mes se sabrà sil'Assemblea es veu obligada a aban-donar un casal que porta okupatdes del 2002, en el qual se cele-bren periòdicament debats, xerra-des, tallers o concerts.

CCaa BBaassssoott cceelleebbrraa eell sseeuuXXVVII aanniivveerrssaarriiEl Bassot, Casal Popular de Bur-jassot (l'Horta), celebra el seu set-zè aniversari el dissabte 14 denovembre. Un sopar s'encarrega-rà d'obrir el foc de la celebració,en la qual participaran els ger-mans Caballer de Sagunt, que ambla seva música festiva animaranla vetllada. Els dolçainers tambéaprofitaran per presentar el seunou treball, titulat Les músiquesdel 25 aniversari.

EEss rreeaaccttiivveenn aasssseemmbblleeeess ddeeMMaauulleettss aaMMaalllloorrccaa ii eellPPaaííss VVaalleenncciiààDesprés d'un període d'inactivi-tat de més d'un any, l'assembleade Maulets del Pla de Mallorca hareprès la seva activitat. Fou ambuna xerrada sobre la persecuciódel català a Mallorca, amb el coor-dinador de l'oficina de drets lin-güístics de l'Obra Cultural Bale-ar, Tomeu Martí, i amb Marc Perís,detingut per dirigir-se en catalàa la policia. Es feu en el marc dela fira de Porreres i hi assistirenuna seixantena de persones. Fontsde l'ajuntament, que cedí un localper aquesta xerrada, explicarena L'ACCENT que es rebé una tele-fonada la setmana abans des dela Guàrdia Civil demanant expli-cacions pel fet que es deixessinespais a Maulets. A la mateixaxerrada hi assistí un agent de pai-sà prou conegut al poble. D'altrabanda, l'assemblea de Maulets dela Marina, al País Valencià, s'hatornat a estructurar i torna ambforça. De moment s'han convocatdiversos actes de presentació, s'haparticipat a l'aplec del castell deDénia i s'ha organitzat un auto-bús per acudir a la manifestaciói els concerts de Vilafranca delPenedès.

BREUS

“‘Treballant en comú aconseguirem

construir un poblecatalà unit, indepen-dent i just’va afirmar

Hervé Pi que vaassenyalar que els

350 anys també hanestat de resistència”

CESC BLANCO SAGUNT

Cinc obrers portuguesos van morir elmigdia del dissabte 7 de novembre aAndorra -un sisè va morir el març del2007 i tenia 23 anys. L'enfonsament del'accés oest del túnel de Dues Valires,mentre els treballadors feien una injec-ció de formigó enmig d'un temporalde neu, provocava les morts. Onze tre-balladors van quedar sepultats sotal'estructura de bastides, ferro i ciment,dels quals cinc van perdre la vida, und'ells com a conseqüència de la hipo-tèrmia després de dotze hores sota laruna.

Andorra és un país on, segons denun-ciava la Coordinadora Obrera Sindicalen el seu comunicat, "la legislació enmatèria social i laboral és gairebé inexis-tent, i on les persones treballadores estroben en una condició real de ser no-ciutadans", és un país on, per exem-ple, no se celebra l'1 de Maig. De fet, jaes detectaren irregularitats en la mortdel març del 2007, quan un treballa-dor va caure del vehicle que conduïa

per un talús: el treballador no teniacarnet de conduir. Els 30 treballadorsque hi havia dissabte a la boca oest de2 Valires estaven contractats per dife-rents empreses. En total, per les obresde Dues Valires han passat o hi sónencara 17 empreses. Ben pocs dels tre-balladors han estat mai sota contrac-te d'una de les tres empreses que s'en-carreguen de la construcció.

El 2005, el Govern d'Andorra enco-

manà a la Unió Tècnica d'Empreses(UTE) Dragados-Dragasa-TP Armen-gol la construcció del túnel 2 Valiresque havia d'accelerar les comunica-cions directes entre la Massana iEncamp. L'obra havia d'estar acaba-da el 2008 però s'ha ajornat fins el2011. Aquest retràs, i la consegüentacceleració dels treballs, és una de lespossibles raons indirectes que marcael sindicat independentista COS com

a causa de les morts.La central sindical portuguesa Con-

federació General dels TreballadorsPortuguesos - Intersindical Nacional(CGTP-IN) també s'ha pronunciat davantels fets. Lamenta la situació tan pre-cària que pateixen els seus compatrio-tes i denuncia la mancança de segure-tat dels treballs.

Al túnel de Dues Valires van morir cinc obrers d'origen portuguès

“La COS denuncia lalegislació gairebé

inexistent en matèriasocial i laboral a Ando-rra.Un sindicat portu-

guès també ha denun-ciat les condicions de

treballs dels seus compatriotes”

Sis morts a causa d’irregularitats en lesobres d’infraestructures andorranes

DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 200908 EN PROFUNDITAT

del cadastre i intentar mantenir con-gelat el cost d'aquest impost per tal d'ob-tenir rèdits electorals. Pel que fa alsimpostos de circulació, el volum d'in-grés per aquest concepte s'ha de rein-vertir a la pràctica en el manteniment

municipi a municipi. Els motius queimpulsaven els ajuntaments a deixarconstruir sense descans eren diversos:una cultura desarrollista, l'afavorimentd'empreses locals, la possibilitat de ferfront temporalment a l'atur... i el finan-çament d'algunes butxaques, entre ellesles del propi ajuntament.

El finançament municipal El deficient finançament municipal iles urgències electoralistes de moltsalcaldes constitueixen també una peçamés en l'engranatge del boom immo-biliari. Amb la dràstica reducció del'Impost sobre Activitats Econòmiquesdecretada el 2002 pel PP, molts ajunta-ments només poden garantir-se elsingressos propis a partir de l'IBI, delsimpostos de circulació i dels impostosderivats de la construcció. Les taxes -com la d'escombraries-, per llei noméspoden anar destinades a la coberturadel servei. La resta de finançament vea través d'altres administracions (dipu-tacions, governs autonòmics i estat).L'IBI és un impost que afecta aquellsector de la població propietari d'im-mobles, l'import del qual no prové delsrendiments del bé en sí, sinó que surtdirectament de les butxaques dels pro-pietaris. Això el converteix en un impostmolt impopular. Determinar la quan-tia a partir de les revisions cadastralsi augmentar la quota depèn exclusiva-ment de l'equip de govern del munici-pi. Això fa que la tendència de la majo-ria de municipis sigui no fer revisions

ABEL CALDERA BERGA

Si fem una ullada als assumptes decorrupció del darrer any, podem veu-re com en una immensa majoria d'ellses mesclen els següents elements: urba-nisme, ajuntaments i partits polítics.Per què és en l'urbanisme, i no en lessubvencions industrials o en l'accele-ració de tràmits burocràtics per citardos altres exemples, on hi ha el gruixdels casos judicialment imputats coma corrupció?

L'urbanisme neoliberal La primera resposta a aquesta pregun-ta, de tan òbvia, molt sovint ni es plan-teja. El sòl és un bé privat amb el quales pot fer negoci. Aquest negoci ha vis-cut un boom en la darrera dècada quel'ha convertit en un dels espais ambpossibilitats més immediates d'enri-quiment accelerat. Des de 1998 la legis-lació urbanística ha canonitzat la libe-ralització del sòl i les avantatges fis-cals a la compra d'immobles, que demos-tren la voluntat de convertir centenarsde milers de ciutadans en propietarisper tal de seguir alimentant el sector.Aquestes mesures són la concreció al'estat de les polítiques neoliberals queels anys 90 es convertiren en doctrinaarreu del planeta.

Fou el Govern espanyol, amb l'acordtàcit de tots els governs autonòmics,qui definí el nou marc urbanístic, peròeren els ajuntaments qui s'encarrega-rien de desenvolupar la construcció

de les vies circulatòries del municipi.Per tant, l'opció majoritària dels muni-cipis del nostre país ha estat finançar-se a través dels impostos de la construc-ció. Del 22% d'ingressos municipals quela construcció suposava el 1992, es pas-

sà al 32% el 2004. A lapràctica, aquestsimpostos també elsacaba pagant la ciu-tadania quan adqui-reix un immoble,però la sensació depeatge queda absolu-tament difuminada.

Les trampes delsajuntaments La legislació urbanís-tica de l'Estat espan-yol té un seguit departicularitats quehan facilitat la pro-liferació d'irregula-ritats urbanístiques.Un ajuntament té lacapacitat, a travésdels plans urbanís-tics, de decidir quinsi de quina manerasón urbanitzats tots

Amb el cada cop més freqüent esclat d'assumptes de corrupció, bona part devaloració moral dels actes comesos.Però més enllà d'això resta la pregunta sobla seva solució rau en la dimensió moral íntima de cada individu, o bé la corru

Les bases de la cor

els terrenys susceptibles de ser-ho. I,des de 1998, són susceptibles de ser auto-ritzats a urbanitzar absolutament totsels terrenys excepte aquells que gau-deixen de protecció expressa. D'aques-ta manera, un ajuntament té un poderenorme en determinar el preu d'unapropietat particular. Aquest principis'empara en l'anomenada autonomialocal, però la descentralització de lesdecisions s'atura molt sovint als des-patxos d'alcaldia, impedint a la ciuta-dania decidir models, dificultant elcontrol d'aquestes activitats i afavorintels interessos amb diverses argúciescom requalificar terrenys que no podenrequalificar o legalitzar situacionsil·legals a partir de modificar els plansgenerals. De fet, l'abús de les modifi-cacions del plantejament en fan un ins-trument per desvirtuar plans generalsamb un contingut a priori molt trans-parent i racional.

El control d'aquestes actuacionsno és senzill. Aquestes pautes d'ac-tuació són, per començar, assumidesper gran part dels partits; per tant,impera un cert pacte no escrit sobrelímits. Alhora, en els darrers anys hiha hagut una tendència al que s'ano-mena "fugida del dret administra-

tiu": la crparal·lelnistraciómes de cfilosofiació com ura, hi haelevada directes tores, secats pel p

FinançamDavant dmolt menritàries, nen en laimportanpercentaacabat a lparlamentema es presponsava passarempresa ses del PSde 1989. Lforen inda personL'entradai el seu si

“Des de 1998 sónsusceptibles deser autoritzats aurbanitzar abso-lutament tots elsterrenys excepteaquells que gau-deixen de pro-

tecció expressa“

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 166

e l'atenció mediàtica se centra en els detalls de les vides dels implicats i en labre si la corrupció és causa,exclusivament,de les debilitats humanes i,per tant,pció té unes bases materials dins el sistema socioeconòmic.

rrupció urbanística

reació d'empreses públiquesles a l'estructura de l'admi-ó i lliures dels seus mecanis-control -conseqüència de la

a de gestionar l'administra-una empresa privada. Alho-a hagut una utilització moltde la signatura de convenisentre l'alcaldia i les promo-

ense obligació de ser ratifi-ple municipal.

ment dels partits políticsd'aquestes pràctiques, que ninys es poden qualificar de mino-els partits polítics es mante-

a inacció. Per què? En una partnt dels casos de corrupció, unatge del diner escamotejat hales arques d'algun dels partitsntaris. Quan això passa, el sis-protegeix individualitzant lesabilitats penals. Això és el quer el 1995 amb FILESA. Era unacreada per sufragar les despe-SOE en la campanya electorales conseqüències penals, però,dividualitzades i el PSOE coma jurídica en sortí indemne.a a presó de Josep Maria Salailenci, en sortir -gràcies a un

indult parcial del govern del PP-,foren premiats amb un càrrec a l'e-xecutiva del PSC. La resta de par-tits parlamentaris reaccionarenamb moderació, ratificant una vega-da més l'existència d'un codi noescrit que blinda el sistema de par-tits.

El fet provat és que els comp-tes de despeses dels partits parla-mentaris, entre el seu funciona-ment ordinari i les campanyeselectorals, fa temps que impossi-biliten que aquestes organitza-cions s'autogestionin a partir deles aportacions dels seus mem-bres. Les pràctiques per quadrarels comptes són diverses i moltesd'elles circulen per la frontera dela legalitat: fundacions vincula-des a partits, càrrecs de confian-ça, crèdits condonats en caixesd'estalvi, etc. Però per sobre detot, hi plana el convenciment gene-ralitzat que les comissions a par-tits són l'ordre del dia en el móndels negocis amb l'administraciópública. I les comissions de la cons-trucció, respecte de les conces-sions de serveis, tenen l'avantat-ge que és més fàcil carregar el seu

cost al preu final pagat pel com-prador. Un preu que difícilmentfigurarà en tota la seva magnituda l'escriptura de propietat, i quefreqüentment serà pagat en partamb diner negre. Una nebulosaperfecta per a desviar diners.

Què fer? La teranyina d'interessos teixidaal voltant del boom immobiliariha esdevingut enorme: grans inver-sions de capital, bona part del nego-ci bancari, un de cada vuit treba-lladors, un terç del finançamentlocal, un probable pilar del siste-ma de partits i centenars de milersde ciutadans reconvertits en pro-pietaris inversors. Posar fi a l'es-peculació urbanística i resituar l'ac-tivitat constructora al servei de lesnecessitats socials es presenta com

una missió molt complicada. El sis-tema es sustenta políticament sobre

centenars de milers de personesque creuen que són més rics pel fetque han adquirit un patrimoni quecreuen que no deixarà mai d'aug-mentar el seu valor. Dels dinersrobats per Fèlix Millet no se'n bene-ficiava ningú tret de la seva famí-lia; de les requalificacions urba-nístiques se'n beneficiaven o creienbeneficiar-se'n moltes persones dediferents sectors socials.

Les mesures correctores pro-posades pel PSOE degut a la pres-sió popular nasqueren ja esteri-litzades. La reserva del 30% delshabitatges d'una promoció percatalogar-los amb el preu protegitno ha servit per abaratir el preua partir d'augmentar l'oferta delmercat. És més, el fet que els habi-tatges de protecció oficial es puguinvendre ha suposat que hagin entrat

en el cercle especulatiu, on en mol-tes ocasions no s'ha respectat l'o-bligació del preu màxim, com enel cas de Badia del Vallès. D'altrabanda, el canvi del paradigma eco-nòmic i l'economia sostenible sem-blen més, a tenor de les opinionsde molts i diversos sectors, un ele-ment discursiu destinat al con-sum electoral que no pas una pos-sibilitat real.

Reprenent la pregunta amb quès'iniciava aquest article, la corrup-ció urbanística existeix perquè elsòl és un bé privat amb el qual espot fer negoci. L'urbanista JordiBorja, en un 30 Minuts el passat 1de novembre, apuntava una solu-ció que deuria xocar molts dels tele-espectadors però que resituariacompletament el sector immobi-liari: que tot el sòl passi a ser públic.

“L'urbanista JordiBorja,en un 30

Minuts apuntava unasolució que resitua-ria completament elsector immobiliari:

que tot el sòl passi aser públic“

L’ACCENT 166DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 200910 INTERNACIONAL

ANDREU MERINO BARCELONA

L'esquerra independentista bascaha emès el comunicat “Principis ivoluntat l'esquerra abertzale”, quecomunica la decisió d'obrir una fasesense violència ni ingerències decap mena, optantper un camí d'unprocés democràticpacífic. Més de 110representants del'esquerra abert-zale van compa-rèixer a Altsasu,ciutat de fundaciód'Herri Batasuna,per fer públic elmanifest. Afir-men que l'objectiucontinua sent laconstrucció d'unestat per Euskal Herria però argu-menten que la situació de violèn-cia i enfrontament armat s'ha pro-longat massa i que ara per ara elseu objectiu és superar aquest esce-nari.

El comunicat fa un balanç posi-

LL’’eessqquueerrrraa aabbeerrttzzaallee ccoommuunniiccaa llaa sseevvaavvoolluunnttaatt ddee ssuuppeerraarr eell ccoonnfflliiccttee aarrmmaatt

on aquests estiguin més fluixos,que no és altre que el polític". Que-da clar doncs que la voluntat éssuperar l'etapa de la lluita arma-da. En el seu lloc, consideren, arri-ba el moment de la lluita de mas-

tir dels quals s'ha de començar aconstruir la independència d'Eus-kal Herria. El respecte per la volun-tat popular, el fet que el marc legalno continuï representant un obs-tacle, el respecte als Drets Humans,el diàleg polític inclusiu, establirun marc de diàleg el resultat delqual haurà de ser respectat i lavoluntat d'eradicar totes les for-mes de violència durant tot aquestprocés, per això, afirmen, que s'es-tableixi "un procés de negociacióentre ETA i l'Estat espanyol que ver-si sobre la desmilitarizació del país,alliberament de presos i preses polí-tiques basques, retorn d'exiliats iexiliades i un tractament just i equi-tatiu per al conjunt de víctimes delconflicte".

Ara caldrà esperar les reaccionsde tots els agents, que acabarandeterminant si aquesta propostaobrirà el camí a la independènciao pel contrari la negativa de l'es-tat o les reticències de les altresforces polítiques representaran uncop més una frustració de l'espe-rança d'un procés per la pau i l'a-

ses, dins d'un marc democràtic iregulada pels acords amb altresestats i amb la comunitat interna-cional en general.

La nova proposta de l'esquerraabertzales té set principis, a par-

tiu dels darrers trenta anys de llui-ta, i destaca el no dels bascos a laConstitució espanyola, la negativad'entrada a l'OTAN, ala centralnuclear de Lemoiz, i també la volun-tat de no entrar en el joc estatuta-ri de l'Estat espanyol. Però tot i con-

siderar exitosa aques-ta època de lluita,consideren que ara"cal materialitzar elcanvi fer canvis ennosaltres mateixos,una reflexió i auto-crítica d'arrel". Toti el canvi d'enfoca-ment, deixen clarque això no es potinterpretar sota capconcepte com a unarendició, i que

seguiran ferms en elsseus objectius sense cedir a lesvoluntats de l'Estat espanyol.

El comunicat també parla sobreles causes d'aquest nou rumb. "Esfa necessari una indispensable acu-mulació de forces i portar la con-frontació amb els estats al terreny

LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEM BARCELONA

La guerrilla del PKK fa mesos que reno-va l'alto-el-foc que va anunciar el pas-sat mes d'abril. Era un alto-el-foc uni-lateral i per dos mesos, però ha anatpostposant els terminis per tal de faci-litar al Govern turc que avanci en elprocés que ha impulsat el presidentErdogan per aconseguir un escenaride pau i de respecte als drets indivi-duals i col·lectius del poble kurd. L'a-rribada d'una delegació de la guerri-lla kurda a Turquia mostra que el pro-cés va endavant, tot i que la Justíciaturca posa pals a les rodes del procés.

El PKK no s'ha d'entendre com unaguerrilla, sinó com un moviment d'a-lliberament amb diverses branques,entre les quals hi ha la guerrilla del'HPG. D'ençà de la victòria de l'AKP(Partit de la Justíica i el Desenvolupa-ment, encapçalat pel president Erdo-gan) va guanyar les eleccions a Tur-quia el 2002, les diverses branques delmoviment d'alliberament kurd treba-llen per construir un escenari demo-cràtic a Turquia que faci possible arri-bar a un acord de pau. Certament, elsdarrers anys hi ha hagut canvis legis-latius i d'actitud política que han obertnous espais dins de Turquia per a lallengua kurda i que han permès alskurds d'aconseguir la major part d'al-caldies del sud-est de l'Estat turc (leszones kurdes) i tenir diputats a la GranAssemblea d'Ankara. Però no ha estatfins fa pocs mesos que s'ha començata perfilar una possible sortida al con-flicte militar.

La declaració d'alto-el-foc de la gue-rrilla del PKK va lligada a la renúncia(que ja ve d'anys) de crear un estatindependent, però està condicionadaa una democratització de l'Estat turcque impliqui respecte als drets indivi-duals i identitaris de la població kur-da. Això implicaria una descentralit-zació administrativa de l'Estat, el dretd'estudiar en kurd a les escoles i el res-pecte pels drets humans.

A l'alto-el-foc unilateral, el governd'Erdogan hi responia el passat mesde juliol amb l'anomenada "Iniciati-va Kurda", un projecte que vol donarmés drets a la minoria kurda (es cal-cula que la població kurda a Turquiaoscil·la entre els 15 i els 25 milions depersones, depèn de la font) a canvi dela fi de la lluita armada.

El PKK és conscient que difícil-ment hi haurà un escenari políticmés favorable per avançar en unasolució que l'actual. I és que l'AKPés l'únic dels grans partits turcs queestà disposat a avançar cap a la pau.Les enquestes indiquen que les pro-peres eleccions parlamentàriespodria quedar desbancat per unaaliança entre el CHP (el partit fun-dat el 1923 pel "pare de Turquia", Ata-turk) i algun dels altres partits nacio-nalistes, que són els que des de fadècades es neguen ni tal sols a reco-nèixer l'existència del poble kurd ol'arrel política del conflicte armat.Per tant, el moviment kurd vol queens els tres anys que queden de caraa la eleccions es facin passo irrever-sibles com un canvi constitucional

per tal que el procés en que ara estroben tingui una marxa enrere difí-cil.

Delegació de la guerrilla a Turquia Una mostra que els darrers mesos hiha hagut importants avenços és queel passat 19 d'octubre una trentena derepresentants del PKK van creuar elpas fronterer de Silopi amb el permísde l'exèrcit turc. La delegació la for-maven un grup de guerrillers proce-dents de les muntanyes del sud delKurdistan (nord de l'Iraq, on tenen lesprincipals bases), un grup del camp derefugiats de Mahmur (on viuen 10.000persones que van fugir els anys 90 deTurquia i que formen part de l'estruc-tura del PKK) i un grup de kurds refu-

giats a Europa. El PKK, havia explicael DTP (partit polític pro-kurd legal aTurquia), "ha decidit enviar grups depau a Turquia seguint les indiciaciódel líder Abdullah Ocalan (empreso-nat des de 1998), un gest que vol fomen-tar les opcions de pau i facilitar unavia política democràtica".

Periodistes i polítics encausats perparlar del conflicte Mentre que el mateix president turcErdogan impulsa la iniciativa kurda,l'aparell de Justícia turc no ha deixatd'obrir noves causes contra periodis-tes que informen sobre l'evolució delprocés de resolució del conflicte o con-tra representants polítics que s'expres-sen en kurd en mítings.

Cap canvi a l'Iran La situació per als kurds de l'Iran ésmolt menys esperançadora, ja que enaquell Estat no hi ha cap procés enmarxa per reconèixer els drets de laminoria kurda (formada per 6 o 7milions de persones). La darrera notí-cia que actualment no hi ha marge peranar cap a un escenari com l'actual deTurquia és l'execució la matinada del'11 de novembre a la presó de Sine d'Eh-san Fattahian, jove militant del PJAK(partit equivalent al PKK a l'Iran).Organitzacions de drets humans hanalertat que dos altres kurds estan ame-naçats d'execució imminent a l'Iran,i almenys 11 persones més, s'enfron-ten al risc d'una condemna a la penacapital per activitats relacionades amborganitzacions de resistència kurdesprohibides.

PKK i Govern turc treballen per fer reeixir unescenari de pau al Kurdistan nord

L’esquerra abertzale vol intensificar la seua presència als carrers

Rebuda multitudinària a Diyarbakir (capital kurda de Turquia) de la delegació per la pau de la guerrilla del PKK // FOTO: Kurdish-info.net

“Més de 110 representants de

l'esquerra abertzalevan comparèixer a

Altsasu per fer públicel manifest ”

L’ACCENT 166 DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2009 INTERNACIONAL 11

Resultats i significació històrica i políticaL'absorció de la RDA per part de laRFA significà un autèntic xoc sociali econòmic per a l'antiga Aleman-ya de l'est, amb unes conseqüèn-cies catastròfiques. El desmante-llament de l'antiga economia d'es-tat es realitzà a través del Treuhan-danstalt, una agència econòmicacreada per a dirigir la privatitza-ció de les empreses germanoorien-tals. Les empreses petites forenliquidades en un any i la resta pro-gressivament fins el 1995. Es rea-litzaren grans inversions en

infraestructura, dedicant gransquantitats de diners a minimitzarl'atur i a finalitats socials, que tin-gueren com a efecte principal ladestrucció de la indústria de l'Ale-manya de l'est. L'antiga RDA es con-vertí en el hinterland subdesenvo-lupat d'Alemanya, amb les carac-terístiques pròpies d'una regió colo-nitzada. Els funcionaris,administradors i els professionalsarribaren majoritàriament de l'oest,i tot un seguit de polítics arribis-tes assaltaren la regió i en liquida-ren els seus principals actius.

L'Estat del benestar de l'antigaRDA fou desmantellat amb resul-tats desastrosos especialment perles dones. El 1992, 1,2 milions d'a-

MANEL LOPEZ I ESTEVE LLEIDA

El compliment dels vint anys de la cai-guda del mur de Berlín ha estat celebratde manera fastuosa pel govern alemanyi per bona part dels mandataris dels prin-cipals estats occidentals. La celebraciódel vintè aniversari ha servit, momentà-niament, per desviar l'atenció de la pro-funda crisi que afecta al capitalisme coma sistema i,de manera concreta,a la deno-minada "economia social de mercat" ale-manya.De fet,s'ha seguit el mateix patróque ara fa vint anys: pregonar la victòriadefinitiva del capitalisme i de les lliber-tats formals sobre el "totalitarisme comu-nista" per, d'aquesta manera, amagar lesmisèries de l'ordenament neoliberal.

Tot just fa una setmana, Mijail Gor-batxov, Lech Walesa i Angela Mer-kel creuaven el pont Bornholmer,el primer pas obert entre l'est il'oest de Berlin el 1989, escenifi-cant així la caiguda del mur quehavia separat la ciutat alemanyavint anys abans. En la celebracióels acompanyaren Hillary Clinton,Nicolas Sarkozy, Gordon Brown iDimitri Medvedev, entre altres, iel lideratge d'Angela Merkel adqui-rí un simbolisme especial, en trac-tar-se d'una cancellera federal del'antiga alemanya de l'Est. D'aques-ta manera, Merkel representava l'è-xit de l'absorció, més que no pasunificació tot i que hi hagi un trac-tat amb aquest nom, de la RDA dinsla República Federal Alemanya, ireforçava la interpretació per laquè el final del mur i de la Repú-blica Democràtica fou només fruitd'una "revolució pacífica", feta peruna població sotmesa a la "tirania"del Partit Socialista Unificat i del'Stasi. Per sort, tot i aquesta inter-pretació tant simple com triomfa-lista, el que succeí el 9 de novem-bre de 1989 a Berlín i els resultatsdel que vingué després resulten for-ça més complexos que no pas el queli agradaria a Angela Merkel i quela visió teleològica dominant arreu.

De la construcció a la caigudaCom és prou conegut, la construc-

lemanys de l'est estaven a l'atur i2 milions treballaven en horarireduït. El 1998, l'atur continuavaen la xifra d'1,2 milions, un 16,3%de la població, que era el doble del'atur existent a l'oest.

Davant de les conseqüènciessocials i econòmiques nefastes del'annexió, que tot i modificacionss'han mantingut en el seu caràcterestructural fins a l'actualitat, noens ha d'estranyar que un 48% dela població de l'antiga alemanya del'est pensi que la RDA tenia mésaspectes positius que no pas nega-tius i que Die Linke, que manté unapostura força honesta respecte al'antiga República Democràtica,obtingui uns bons resultats electo-rals a l'antiga Alemanya de l'Est.

Més que de "socialisme realmentexistent", l'RDA, com altres estatsde l'antic bloc de l'est, podria haverestat qualificada com un "socialis-me realment inexistent"; tot i així,aquest fet no ens ha d'impedir veu-re que fins a la fi de la RepúblicaDemocràtica, molts homes i donesde l'Alemanya de l'est continuarenpensant que la millor manera deconstruir la seua societat, llunydels cants de sirena capitalistes,era a través del socialisme antifei-xista i que era possible la reformu-lació del model socialista.

En l’àmbit internacional, la cai-guda del mur i els fets del 1989 sig-nificaren per a l'esquerra una derro-ta històrica important, tot i quealguns sectors de l'esquerra comu-nista no van ser capaços de copsar-ne aquesta dimensió. Després el quevingué fou, en línies generals, unafalta d'expectatives per als projec-tes revolucionaris i una orfenesaideològica aclaparadora. Vint anysdesprés de la caiguda, però, hempogut tornar a constatar que lescontradiccions i problemes quegenera el capitalisme només hanfet que accentuar la desigualtat ila inhumanitat, i que el socialis-me comunista, en diverses formes,encara té una agenda cent seixan-ta anys després del manifest deMarx i Engels.

Manifestació dels grups d'Acció Antifeixista a Berlin per rebutjar la doctrina de la fi de la història el mateix dia que els mandataris dels principals estats capitalistes celebraven els 20 anys de caiguda del mur // FOTO: Idoia Calabuig

Àustria i alguns alemanys de l'Estutilitzaren aquesta via per a mar-xar cap a occident. Pocs mesos des-prés, les ambaixades d'Alemanyaoccidental a Budapest, Varsòvia iPraga estaven plenes d'alemanysde la RDA, i la República Democrà-tica autoritzà el seu trasllat a l'A-lemanya occidental. Tot aquestseguit de fets, evidenciaven el des-contentament en diversos aspec-tes, com ara la llibertat de movi-ment o la llibertat d'expressió, queexistia entre la població.

El 9 de novembre de 1989, Gün-ter Schabwoski, dirigent berlinèsdel PSU i membre del politburó,informà en roda de premsa de laimmediata obertura de la fronte-ra interalemana. És tractava d'u-na obertura controlada però lesparaules d'Schabwoski provocarenuna autèntica allau d'alemanyssobre el mur, que acabà amb la cai-guda i inicià la "revolució pacífi-ca" que posà fi a la RDA. Aquestaha estat l'explicació política domi-nant fins ara a Alemanya. Ara bé,si la commemoració de la caigudaha permès una celebració triomfald'aquesta, també ha possibilitatqüestionar algunes de les explica-cions de "l'èxit de la unificació ale-manya". Pel que fa als fets delnovembre de 1989, han aparegut totun seguit d'hipòtesis, fonamenta-des en diversos testimonis que ocu-paven llocs polítics rellevants a laRDA, que han ressaltat la interven-ció de la RFA en la caiguda del muri la República Democràtica, l'inte-rès de Gorbatxov en propiciar unareforma a la RDA, en consonànciaamb la perestroika i la glasnot, quesignificà la desintegració de l'Ale-manya de l'Est i, fins i tot, la inter-venció directa dels serveis secretssoviètics en suport a tots els sec-tors reformistes del règim que pilo-taren la liquidació de l'Alemanyade l'est. En tot cas, només es trac-ten d'hipòtesis que, sumades al des-content popular existent, dibuixenuna panoràmica menys de color derosa sobre la caiguda del mur i lafi de la RDA.

ció del mur de Berlín el 1961 posàfi a la darrera frontera indefinidaexistent entre l'Est i l'Oest a Euro-pa. El mur fou construït després detota una fase d'amenaces mútues aescala internacional entre la UnióSoviètica i els Estats Units i, enclau alemanya, sobretot per tal deposar fre al degoteig de població,especialment quadres tècnics, queabandonaven Berlín est per passara la RFA. Certament, la construc-ció del mur fou una decisió desen-certada per part de la RepúblicaDemocràtica, ja que a mig llarg ter-mini només feu que facilitar la lle-

genda negra que l'Alemanya del'est no era res més que una dicta-dura policial i de partit. De totesmaneres, amb o sense mur la sim-plificació de la "tirania comunis-ta" s'hagués fet present igualmentja que, en bona part dels casos, elscontes de terror sobre l'Alemanyade l'est s'elaboraven a cop de talo-nari des de diverses plataformespropagandístiques creades pelsdiversos estats del bloc occidental.

Si resulta prou clara l'explica-ció del perquè de la construcció delmur, el vintè aniversari ha servitper a qüestionar la visió oficial dela caiguda del mur i la fi de la Repú-blica Democràtica. El maig de 1989Hongria havia començat a desman-tellar les seues fortificacions amb

“La celebració delvintè aniversari haservit per desviar

l'atenció de la profunda crisi que

afecta al capitalismecom a sistema”

VViinntt aannyyss ddeesspprrééss ddee llaa ccaaiigguuddaa

“El desmantellamentde l'antiga economia

d'estat de la Repú-blica Democràtica

Alemanya la realitzàuna agència econò-

mica creada per aprivatitzar-la”

L’ACCENT 166DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2009

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu

Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major,17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Con-radí 3, Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Anticescorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // Ateneu Popular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Bar-celona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jau-me Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Gra-nollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39,Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP SantCeloni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C. de baix, 14, baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insur-recte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP) Alta Tensió C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3. Capella-des // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8,baixos,Lleida // La Pioxa C.Almeda s/n.Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20,baixos.Valèn-cia // SEPC-UUV Baró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona //Taberna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

12 ECONOMIA

L’atur s’incrementarà a les Terres de l’Ebre d'un 15% a un20% amb el tancament de LearPEP GINER AMPOSTA

A més de l'imminent tancament de Lear(Roquetes, el Baix Ebre), la segona set-mana de novembre es feia públic que lafoneria Alfonso Gallardo ha aturat el pro-jecte d'instal·lar-se al polígon ebrencCatalunya Sud, als termes de Tortosa il'Aldea.Tanmateix,el degoteig d'empre-ses afectades per expedients de regula-ció continua creixent, com el tancamentde la planta de Lear que deixarà 518 per-sones al carrer; el cessament d'activitatde l'empresa Recuprod (Flix), que deixa23 persones sense faena o el tancamentde portes d'Acristallats Guardiola (Tor-tosa) en menys d'un mes.

Especulacions i motiu de tancamentAl llarg del mes de maig, la premsacomarcal recollia la història de l'em-blemàtica planta de Roquetes ambmotiu de l'ERO que amenaçava 518llocs de treball. Mig any després, elsrumors de tancament que assetjavenels treballadors de Lear es complirani l'empresa deixarà al carrer un bongrapat de treballadors. La "Seat del'Ebre" ha passat, en menys de 10 anys,de tindre més de mil operaris, a con-vertir-se en la notícia més sagnat dela crisi actual, pitjor que la protago-nitzada als anys 90 per IndústriesFabra. La tesi principal del tanca-ment és que la multinacional hauriadecidit traslladar la producció a Hon-gria, seguint el camí de les desloca-

litzacions per reduir costos i dretslaborals.

MobilitzacionsNomés feta pública aquesta notícia,les mobilitzacions han estat l'eina delluita dels treballadors durant totl'octubre i el que portem de novem-bre. De totes aquestes mobilitzacionscal destacar la del passat dissabte 31d'octubre a Tortosa, on més de 16.000persones eixirien al carrer amb ellema "Volem indústria, volem tre-ball". Tanmateix també cal destacarla concentració del proppassat 11 de

novembre a la plaça de Sant Jaumede Barcelona. En aquest cas més de500 treballadors s'hi desplaçaren.

Suports i promeses en forma de dinersMalgrat que el govern principatís'havia compromès a treballar perevitar aquest tancament, com vaassegurar la consellera Serna enuna visita el mes de maig a la Séniao el mateix conseller Huguet durantuna estada a l'abril no han fet totel que està a les seu mans per evi-tar el tancament de la planta de

Lear -Roquetes. Cal recordar que elmateix José Montilla va assegurarque es mirarien l'ERO de tancament"amb lupa" abans d'autoritzar-lo.Altrament, com en molt altres casosque patim arreu dels Països Cata-lans , els sindicats s'han mostratincapaços de combatre i donar solu-cions a una situació que es repe-teix dia rere dia i fàbrica rere fàbri-ca. Per tant, resta evident, que l'es-tratègia negociadora només acon-segueix precaritzar encara més lasituació econòmica dels treballa-dors. Així doncs la Generalitat s'ha

vist obligada a fer una rentada d'i-matge amb promeses d'inversionsmilionàries a les Terres de l'Ebre.Inversions que, d'altra banda, jaestaven previstes però que s'hanafanyat a fer públiques ara per com-batre les crítiques que els cauend'arreu. El Govern, doncs, preveuen els pressupostos de 2010, unainversió de 226 MEUR per a lesTerres de l'Ebre. A més a més anun-cien un paquet de mesures per "faci-litar" la implantació empresarial.

Sorprenents declaracionsSegons el director dels serveis terri-torials d'Agricultura a les Terres del'Ebre, Antoni Espanya (PSC), el sec-tor agrari i ramader "poden compen-sar la crisi industrial ja que una partde les persones que s'han quedat sen-se faena els darrers mesos poden serreabsorbides per aquestos sectors".Val a dir que tots els sindicats agra-ris discrepen d'aquesta visió i asse-guren que aquest sector ja fa tempsque està en crisi, que "el camp s'a-rruïna". Per tant mentre la Genera-litat s'afanya per fer veure que estàapostant per inversions estratègiquesa les Terres de l'Ebre, està clar que,com a mínim, ha reaccionat tard. Amés, el model industrial desenvolu-pat a les Terres de l'Ebre des de mit-jan anys 90 del segle passat, basat enfactories de baix cost laboral i pocvalor afegit, no podia tenir cap altrefinal.

Pancartes que els treballadors de Lear han penjat per protestar contra el tancament

Malgrat l'increment del nombre d'ERO a lescomarques ebrenques, el volum real de des-ocupats a les llistes de l'atur d'aquest últimany ha vingut donat, majoritàriament, perla no-renovació dels contractes temporals.Segons les últimes dades fetes públiques pledepartament de Treball, s'han registrat alServei d'Ocupació de Catalunya (SOC) 12.203persones. Aquesta xifra suposa un increment,en només nou mesos, de gairebé 1.700 perso-nes i de prop de 4.000 en un any. La situacióencara s'agreuja més si anem més enrere icomparem les dades d'atur actual amb les delsetembre de 2007, quan la recessió econòmi-

ca tot just arribava a l'actualitat. Al llarg d'a-questos dos anys, gairebé 7.000 persones s'hanquedat sense faena.

El tancament de la planta de Lear Corpotra-tion a Roquetes (el Baix Ebre) és una de lesnotícies econòmiques més sagnant que s'haproduït aquestos darrers mesos a les comar-ques ebrenques. El degoteig constant de tre-balladores i treballadors a les files de l'atur,el creixement exponencial del nombre d'em-preses amb expedients de regulació d'ocu-pació (ERO) són només alguns dels indica-dors que mostren que l'economia a les Terresde l'Ebre passa per una situació molt greu.Una situació que és, probablement, pitjor ala que es va viure als anys 90 del segle pas-sat quan les Indústries Fabra i l'empresa

Imssa- Tamsa van fer fallida deixant sensefaena centenars de treballadores i treballa-dors. Des de l'1 de gener fins a l'octubre s'ha-vien presentat davant els serveis territo-rials de Treball de Tortosa 77 ERO que afec-taven 1.837 treballadors, 130 dels quals hansigut ja acomiadats definitivament. Aquestxifra suposa un increment superior al 60%respecte als documents registres el 2008,quan es van presentar 31 expedients. I ésque, de fet, en els darrers set anys mai s'ha-via viscut una situació similar, ja que elsERO solien ser situacions excepcionals (el2007 se'n van presentar cinc).

LL’’aattuurr aa lleess TTeerrrreess ddee ll’’EEbbrree

CCrriissii eemmpprreessaarriiaall ii aallllaauu dd’’EERROO

L’ACCENT 165 DEL 3 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2009 ESPORTS 13

ÀLVAR LLORIS TORRENT

Pilotari: jugador de pilota. Res mésque això diu el diccionari, però ésquelcom més.

De raspall o de galotxa, de llar-gues o d'escala i corda, de carrer ode trinquet, del Xúquer o del Túria,bo o roïn; de tot açò pot ser un pilo-tari.

La figura del pilotari ha acom-panyat la societat valencianadurant gairebé nou segles, a puntara de demostrar-se el contrari.Però poc en queda ja d'allò, es con-tinua jugant a pilota amb la mà,això sí, però poc més. El pilotaridurant segles lluny d'haver-se con-siderat un esportista o una perso-na dedicada al cultiu de cos o finsi tot una persona jugadora ha estatobjecte de passions i desil·lusions,de pèrdues i guanys i com no, depicabaralles. Perquè que ningú s'en-ganye, el pilotari no ha estat mésque aquella persona que feia guan-yar o perdre diners al trinquet,amb traveses apanyades, propinesmalparlades i marxadors malaba-ristes.

Que no, que no! Que aquell xiquetque montava la partida al carrerdel costat de l'ermita, no era unpilotari, era un jugador de pilota,i per una raó ben simple, als amosde les fanecades del poble els impor-tava ben poc aquella partida, no hihavia res a perdre.

Pilotari: persona que al trinquetfa guanyar i perdre diners desprésde l'hora de mercat. Molts estarienmés en acord amb aquesta defini-ció. Tot allò de mans "gelaes", cava-llers, pilotaris, heroïs, excusa peresmorzar... son floritures, que pot-

ser a algú li servia com a medici-na barata quan perdia uns quantspams de terra. Riu-te'n tu del casi-nos d'ara i similars.

Punt d'inflexió? Sí, hi hem arri-bat, s'ha parlat d'esportivització,de normativització, de tornejosinternacionals, de recerca històri-ca, d'inversió pública i privada, de

presència als mitjans de comuni-cació, d'implantació al currículmescolar i més, i tot açò no havia fetcanviar res fins la data.

Fa unes setmanes Álvaro, el pilo-

tari de Faura, mig anunciava laseua retirada, després de tornar aguanyar per dècima volta el cam-pionat individual d'escala i cordafront a Genovés II al trinquet deSagunt, al mateix escenari de lahistòrica final entre Genovés i Álva-ro ara fa ja més d'una dècada. Elde Faura durant aquests anyscomentava que ell entrenava, aixòque acostumen a fer alguns espor-tistes, ningú li feia massa cas, des-prés de la darrera final, un perio-dista del cor valencià li pregunta-va a Genoves II que quina era lamanera de guanyar un pilotari comÁlvaro, aquell fill del millor pilo-tari de la història contestà: entre-nant. Malgrat els esforços o lesintencions de molts, només ha cal-gut que aquests dos hagen tocat latecla indicada, per ara si poder dir.Pilotari: jugador de pilota.

Però que ningú oblide que elsdies de mercat i similars, conti-nuen havent partides, i traveses, ixanxullos i sobre tot gent amb ganesde guanyar diners.

El món de la pilota s’ha normativitzat molt els darrers anys

“La figura del pilotari ha acompan-

yat la societat valenciana durant

gairebé nou segles”

Pilotari?PACO FRANCÈS XÀTIVA

"La pilota tenia molt mala fama abans;era el lloc on anaven els perduts ajugar-se els diners" aquesta afirma-ció, feta per Batiste Ribes, exjugadorde pilota, és, en molts casos, l'aprecia-ció que ha tingut una part de la socie-tat envers el nostre esport autòcton.Una altra part, per contra, l'ha con-siderat un reducte folklòric de la cul-tura valenciana sense cap tipus d'in-terès, ni per a les institucions, ni pera la gent del carrer. La Pilota malvi-via entre partides de diari; travesses-apostes que es produeixen entre elpúblic-; propines -diners que els apos-tadors forts donen voluntàriamentals pilotaris guanyadors;, pocs aficio-nats i trinquets vells que queien apedaços.

D'un temps ençà, però, la pilota hapatit una transformació que preténdonar un pas endavant i aconseguiruna modernització que garantisca laseva supervivència en una societatdesarrelada i fortament mediatitza-da, que oblida el seu passat i obvia totallò que no surt per la televisió.

Amb aquest panorama, un grup depersones, totes elles amants i vincu-lades al món pilotari, s'arromanga-ren i es posaren a treballar per abas-tir un camí de "no retorn", que espe-rem esdevinga en la millora i l'espor-tivització del nostre esport.

Amb tot, molts són els passos quecal donar encara per a que aquestsavenços siguen realitats de futur. Imolts són els punts que encara calmillorar, com l'apropament de la donaa un món dominat bàsicament perhomes, o per què la televisió autonò-mica relega a la Pilota al segon canal

autonòmic (Punt 2) en hores amb pocaaudiència, o per què el president valen-cià no es digna ni a assistir a la finaldel trofeu que porta el seu nom.

Aquest llibre, que avui vos presen-tem, pretén ésser un granet de sorramés en totes aquestes voluntats, posanten comú l'opinió de la gent de la Pilo-ta per a avaluar errades i trobar puntsde millora.

Purificació Mascarell i Paco Cer-dà, amb la col·laboració de la Uni-versitat i l'Ajuntament de València,han realitzat un acurat i magnífictreball d'entrevistes anomenat LaRevolució va de bo!, que fa un repàsper la història viva de la Pilota. Unanàlisi del passat, del present i delfutur del nostre esport a partir deles opinions del seus protagonistes:responsables polítics i federatius,pilotaris, trinqueters, empresaris iperiodistes. Tots i totes avaluen idonen la seva opinió sobre un móndesconegut fins ara per a la granmajoria de la nostra societat.

Lluny han quedat els temps en queles travesses i les propines eren el nuclisobre el que pivotava la pilota valen-ciana. Ara, malgrat la seva pervivèn-cia, queden en un segon lloc donantprotagonisme a l'esportivització i l'es-pectacle, portant el nostre esport delsegle XIX directament al XXI.

La revolució ha començat, aixídoncs, va de bo!-

LA RESSENYA ESPORTIVA

ESPORT ÉS POLÍTICA

JUAN RAMON RODRÍGUEZ BARCELONA

Qualsevol pot guanyar. Vaig néi-xer a l'extraradi d'una ciutat quedevorava mà d'obra immigrant perpoder desenvolupar la seva eco-nomia emergent, i tots nosaltresho teníem clar: demà se t'apropaalgú per darrere i acabes al terra.El carrer no és com les pel·lícu-les, i el futbol tampoc. I això hoveiem totes les setmanes. Aques-ta temporada no és que la lligasigui cosa de dos equips, aquestatemporada la lliga és cosa de duesfilosofies, de dues maneres d'en-tendre el futbol.

A la capital del regne no podienpermetre ni tanta excel·lència ni

tantes fites històriques assolidesni tant de catalanisme estenent-se des de la perifèria a la resta delmón. És massa humiliació pelshereus de Santiago Bernabeu queuna vegada, des de la tribuna deldifunt camp de l'Espanyol a Sarriàva dir "Cataluña es maravillosa,lástima de los catalanes". Així queFlorentino Pérez va reunir-se ambCaja Madrid i el Banco de Santan-der i va presentar un projecte que"il·lusioni al madridisme" com apedra angular per recuperar ellloc que històricament els pertany.Sonaven a l'inconscient els tocsde trompetes i clarins que anun-ciaven la reconquesta: havien vin-gut a finalitzar la tasca dels ReisCatòlics, per fi. Per fi una altra

vegada cadascú al seu lloc.Qualsevol pot guanyar; a vega-

des tan sols és qüestió de diners,d'arribar i de dir jo la tinc mésgran que vosaltres (el talonari) ipuc comprar a tothom perquètothom té un preu. És la xuleriatípica de Chamartín. És la genè-tica que es respira en un equipacostumat a aconseguir-ho tot perdecret. Des de Di Stefano a CR9. Iper això s'han passat tot l'estiuamb presentacions galàctiques, ititulars grandiloqüents, per talde silenciar que el Barça, per his-tòria, per tradició i per estil, perla catalanitat que respira i quetransmet, té un ADN propi.

Per això dic que aquest any ala lliga es juguen dues essències

diferents. D'una banda l'autoritatimperialista de tots aquells quepensen que comprant a tots elscomprables poden arrasar; i del'altra els qui aposten per una sen-ya d'identitat i un compromís ambprincipis que no tenen res a veu-re amb els valors de la borsa, elmercat i el marxandatge. D'unabanda els resultadistes, els de lapegada, els que juguen a guanyarcom sigui, fins i tot arribant perl'esquena, a l'últim minut, i mar-cant de penal inexistent; i de l'al-tra els de la idea de tenir la pilo-ta, els de la persistència, els detreballar junts per superar-se indi-vidualment. D'una banda el gla-mour de les metxes i de l'altra lasenzillesa d'Iniesta; d'una banda

les cosses i els cops de colze delsPepe de torn, prepotents impo-tents o impotents prepotents, i del'altra la generositat i el sacrificidels qui de veritat són els núme-ro 1; d'una banda els qui tractende clonar el que no es pot pagar,i de l'altra els qui saben el perquè:perquè el Barça és més que un club.

El món d'aquest esport està pled'aforismes: si arriba a entrar ésgol, el futbol és així... i tots sónveritat, especialment el que nosempre guanya el millor. No exer-ceixo de vident i no sé què succei-rà al maig, però si que tinc claresdues coses: el que tots i totes volem,i que passi el que passi, ni guan-yant-ho tot voldríem ser com ells.Visca el Barça i visca Catalunya!

Ni guanyant-hho tot voldríem ser com ells

LLaa mmooddeerrnniittzzaacciióó ddee llaa ppiilloottaavvaalleenncciiaannaa

FFiittxxaa ttèèccnniiccaaTTííttooll:: La revolució va de bo!AAuuttoorr:: Purificació Mascarell iPaco CerdàEEddiittoorriiaall:: PUVLLlloocc:: València AAnnyy:: 2009

L’ACCENT 166DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 200914 CULTURA

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Una exposició al Palau Moja deBarcelona organitzada per laFundació Pau Casals i l'Ofici-na de Promoció de la Pau i elsDrets Humans i el Memorial

Democràtic de la Conselleria d'Interior,Relacions Institucionals i Participació dela Generalitat de Catalunya, mostra l'ac-titut política del violoncel·lista catalàdurant el seu exili (1939-1973).

Quan va esclatar la Guerra Civil PauCasals era el cel·lista més prestigiós delmón. Ara és el músic català amb un reco-neixement internacional més unànimedel segle XX. Però a més Casals estavaobertament compromès amb el republica-nisme catalanista i -en paraules del propiCasals- "la casa en la qual creia: la lliber-tat i la democràcia".

Aquest posicionament el va portar a sus-pendre totes les seves actuacions a Itàlia iAlemanya pel suport d'aquestes potències a

l'Alzamiento Nacional. Però la realitat vadonar a Casals amargues lliçons sobre certsdiscursos "demòcrates". El 1946, decebut perl'actitut dels Estats Units, Regne Unit i Fran-

ça davant del nourègim va"anunciar queno tornaria atocar pública-ment mentreles democrà-cies no can-viessin lluractitut enversEspanya", cosaque no van fermai. En unarticle al News

Chronicle quees pot llegir a l'exposició i el presenta com "elmés gran cel·lista del món", Casals afirmaque "el principal obstacle pel nostre retorn ésl'actual política britànica". I en una interes-sant reflexió a una entrevista que podeu veu-

re a l'exposició qualifica el"realisme polític" de "mancade coratge moral".

L'exposició consta defotos de família, parla-ments i escrits, documentsrelacionats amb la sevaactivitat benèfica contraels efectes de la guerra, elComitè de Músics ensuport de la II República,l'Spanish Refugee Aid, unal·lucinant article de laSolidaridad Nacional de1939 que l'acusa de deixar-se endur per la masoneriai els empresaris jueus id'adhesió al marxisme i ala FAI (tot a l'hora), infor-mes de la Guàrdia Civil,cartes a polítics nord-ame-ricans i audiovisuals ambentrevistes, actuacions iclasses.

trivial de cultures. I per això no n'hi ha prouamb afavorir el contacte i l'acostament entreelles: cal defensar, a més, certes distàncies ibarreres interculturals, encara que això impli-qui una raonable i moderada xenofòbia”.

Que en prenguin nota tota la plèiade d'apolo-getes del multicul-turalisme o de lalliure circulacióde capitals -ideo-lògics o moneta-ris-, perquè elpensament deLévi-Strauss hadeixat unacorrua de deixe-bles -antropòlegs-disposats a diri-mir en els debatsque ens depara elsegle XXI. Men-trestant, hom dis-

posa de les traduccions al català que MiquelMartí i Pol -i no és cap casualitat- féu de dues deles seves obres cabdals: Tristos Tròpics i El pen-sament Salvatge. Són molt acurades.

*Antropòleg

diversitat, en el temps i en l'espai. Segonsles seves paraules, bevent de Marx i deFreud, i posant-los a prova a l'altra punta demón, bastí una idea materialista de la reali-tat, un sistema que expliqués, de bell nou, ladiversitat cultural i material planetària.

Ara bé, el marxisme de Lévi-Strauss haestat molt discutit, car la seva intenció deconjugar infraestructura amb superestruc-tura fou un cop d'Estat al si de les ciènciessocials. Se l'ha criticat per haver mort l'ho-me, per haver fet desaparèixer la persona enel marasme estructuralista. Segons el seudiscurs, els assaigs socials, els canvis demodel -també les revolucions-, no són resmés que possibilitats estructurals, i per tantfinites i repetitives, segons el patró.

Però no val equivocar-se. Lévi-Straussmirava com un antropòleg, contemplantl'estrany com si fos ordinari, i sorprenent-seamb el quotidià, tot plegat amb la missió defer pensar la pluralitat humana i la necessi-tat de defensar-la. Encara hi ha qui s'estiradels cabells, rememorant el que va dir a l'U-NESCO, l'any 1952: “Hi ha dues conseqüèn-cies de la meva concepció del progrés. Unadiu que cal que pervisqui una diversitat no

Adrià Pujol i Cruells* BARCELONA

Ens ha deixat Claude Lévi-Strauss,un dels darrers monstres intel·lec-tuals del segle XX. Monstre, per-què les ciències socials, la psicoa-nàlisi, la lingüística, la història,

àdhuc la crítica literària, han dialogat ambell. O, més ben dit, s'hi han barallat.

L'exèrcit alemany ocupa París el 1942, i eljueu Lévi-Strauss s'ha d'exiliar. El Brasil ennega l'acolliment. L'etnòleg suís AlfredMétraux i l'antropòleg austríac RobertLowie fan que pugui escapar-se, gràcies alPla de Salvament d'intel·lectuals europeusde la Fundació Rockefeller. Exiliat a NovaYork exerceix de docent a la New School ofSocial Research, i allí descobreix l'antropo-logia culturalista de Franz Boas.

Més d'una vegada s'ha dit que la SegonaGuerra Mundial i l'exili envernissaren elpensament levistraussià del seu pessimismecaracterístic envers l'espècie humana. I queaquest aspecte, conjugat amb la praxi etno-gràfica, bastiren els fonaments de la sevaantropologia, una ontologia molt pautada dela condició humana. L'estructuralisme deLévi-Strauss és la darrera explicació totalsobre perquè som com som, per davant de lapsicoanàlisi o del marxisme. D'ella se'n des-prèn, al capdavall, que tots ens nodrim delmateix patró -estructura-, independentmentde les èpoques, els indrets i els sistemes.Cèlebre és, per exemple, quan demostrà quecertes regles deparentiu fun-cionen com arelacions deproducció,alhora quefan d'esque-ma ideològic,polític i reli-giós.

ClaudeLévi-Straussera filòsof deformació.Corria obsessio-nat per explicar la dissociació entre culturai naturalesa. Però no fou fins que desenvolu-pà el seu treball de camp entre tribus ama-zòniques, que el pensador adquirí les eines -els exemples- per estudiar de maneramoderna l'experiència humana en la seva

LLaa mmoorrtt ddeell ssaauurreeSSuubbvveenncciioonnss iinnssttiittuucciioonnaallssaall sseecceessssiioonniiss--mmee lliinnggüüííssttiicc

Hèctor Serra ALDAIA

La història es torna a repetir.Com ja ha ocorregut altresanys, les institucions políti-ques del País Valencià hanconcedit partides pressupos-

tàries a entitats que promouen el seces-sionisme lingüístic. La darrera d'aques-tes ajudes l'ha protagonitzada la Dipu-tació de València, en mans del conser-vador Alfonso Rus, que ha dotat d'untotal de 210.000 euros les entitats de laReal Acadèmia de Cultura Valenciana(RACV) i Lo Rat Penat, totes dues con-tràries a promoure la normativa delvalencià dictaminada per l'AcadèmiaValenciana de la Llengua (AVL).

El fet per se no és sorprenent, ja queles quantitats econòmiques que s'haendut cada organització són idèntiquesa les que van rebre l'any pretèrit. Peròenguany aquestes subvencions s'hanvist esguitades de polèmica per unaltre fet. No només el Partit Popular hadonat llum verda a aquestes dotacions,sinó que l'únic diputat d'Esquerra Uni-da al consistori provincial, Jesús León,també va donar el vot favorable. La for-mació política ja ha advertit que tot hasigut una "errada" i que mai es podriaposicionar a favor del secessionismelingüístic.

Segons la legalitat vigent, establertaa la llei de creació de l'AVL, les subven-cions que assignen les administracionspúbliques valencianes han de tenir elrequisit d'anar destinades a entitatsque promoguen l'ús del valencià oficiali normatiu. Les institucions valencia-nes, però, incompleixen cada any lanormativa d'una AVL que ells mateixosvan aprovar. És una mostra més de lamanca de lògica política que es viu ales latituds valencianes.

LL’’eexxiillii dd’’eenn PPaauu CCaassaallss

“L'estructuralis-me de Lévi-

Strauss és la darre-ra explicació totalsobre perquè som

com som”

“Lévi-Strauss mira-va com un antro-pòleg amb la mis-sió de fer pensar lapluralitat humanai la necessitat de

defensar-la”

“El 1946 va anun-ciar que no tocariamentre les demo-cràcies no canvies-sin l'actitut envers

Espanya”

L’ACCENT 166 DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2009 CULTURA 15

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

El passat 30 d'octubre s'estrenavaPetit Indi, la sisena pel·lículadel director de cinema de l'Hos-pitalet de Llobregat MarcRecha. La història que ens pre-

senta parla de l'Arnau (un fantàstic MarcSoto sobre l'espatlla del qual recau bonapart del treball), un noi absolutamentincapaç de relacionar-se amb la resta d'és-sers humans i que es refugia en un mónd'ocells i altres bestioles (cal destacar lacapacitat de l'autor de fer-te participar dela seva vida) a qui atribueix el que desco-brirà com una idealitzada bondat.

La seva manca de destresa en el tractehumà es veu afavorida per una situaciópersonal ben galdosa: una mare tancada ala presó barcelonina de Wad-Ras, un paredel que no se'n sap -en sabem- res, un ger-mà gran (Eduardo Noriega) que no sapomplir el buit patern perquè no ha acon-seguit trobar encara el seu propi lloc, unagermana (Eulàlia Ramon) que prova deposar cert ordre en tot plegat i un oncle(Sergi López) que col·labora econòmica-ment (el seu coneixement del món de lesapostes del canòdrom de la Meridiana lireporta importants beneficis) i moral-ment en el manteniment d'aquesta unitatfamiliar a la deriva.

Com ja ens té acostumats, en Recha

incorpora, a aquest quadre actoral, undarrer personatge que tot ho impregna: elpaisatge. És clar que sempre el paisatge, lalocalització, és un element que participade qualsevol història que es vulgui expli-car, però en el cinema d'en Recha pren unrelleu especial; es recrea en la seva obser-

vació i el to d'allò que s'explicaresulta absolutament condicionatpel paisatge. En aquest cas, l'es-cenari escollit és, com ja hohavia sigut a Les mans buides, unterritori de frontera. Si enaquells ocasió el "plató" va serPortbou, Portvendres i la Serrade els Alberes, ara ho és el barribarceloní de Vallbona, a migcamí entre Barcelona i Montcadai Reixac, entre el Barcelonès i elVallès Occidental, amb el llardósBesós com a frontera. La Vallbo-na refugi de treballadors (d'és-sers sense potes niales que busquenel paradís), queviuen en gransedificis o encases d'autocons-trucció, que vantreballar a laDamm o partici-pen de xarxes de

treball "protoin-dustrials" com la del mun-tatge de bolígrafs, i queconreen els darrers hortsque les obres del TAV encara no ha esbo-rrat.

Malgrat ser aquesta una pel·lícula quemanté els trets originals i identitaris del

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa:: PPeettiitt IInnddii

LL’’iinnddii dd’’eenn RReecchhaa ttrraannssiittaa ccaapp aa llaa ““ccoommeerrcciiaalliittaatt””

Ronda naval sota la boiraPere CaldersLa Magrana, 2009 (reedició)

Aquesta novel·la ha patit un cert oblit i male-dicció, en un curiós paral·lelisme amb el vai-xell que la protagonitza. Perdut en la boira,el Panoràmic serà l'espai on es desencadena-ran històries plenes de la ironia i imaginacióde l'autor: des de l'organització d'una impro-visada orquestra amb els passatgers per a evi-tar un naufragi "sense pena ni glòria", sorgi-ran un seguit d'històries que també acabensent la metàfora de la deriva dels esdeveni-ments mundials del temps de l'autor. Era lanovel·la preferida d'en Calders i fou injusta-ment maltractada en el premi Joanot Marto-rell de l'any 1957 per l'antipatia que JoanSales tenia amb l'autor des de les seves des-avinences arran dels anys dels "Quadrens del'Exili", no essent publicada fins el 1966 .

Sense re, sense remei Pepe SalesLabreu, 2009

Potser coneixeu el disc Cançons d'amori de droga, d'Albert Pla. Doncs l'ediciódel llibre Sense re, sense remei el maigd'enguany és una oportunitat perconèixer l'autor de les lletres d'aquelldisc, Pepe Sales. Músic, escriptor, pin-tor, a través de Sales coneixem unageneració que va patir els estralls del'addicció a l'heroïna i del VIH. Labreuens porta a cavall dels anys 70 i 80 ambl'edició d'un recull de poemes, retallsde dietaris i pintures de Pepe Sales, através de la seva veu "sincera, descara-da, irreverent i constantment anorma-tiva".

Amorrats al teclatLlorença ValverdeEl Gall Editor, 2009

Llorenç Valverde (Felanitx 1953) és mate-màtic i informàtic, catedràtic de la UIB ivicerector de tecnologia a la UOC.

Recull d'articles publicats al Diari deBalears, amb els quals, amb ironia i certadosi de sarcasme, ens parla de la relaciódels humans amb la tecnologia, provocantla reflexió.

Tal com diu Manuel Castells en el prò-leg del llibre "(...) la seva anàlisi no ésnomés la de la interacció entre tecnolo-gies d'informació, societat i cultura, sinóentre tecnologies d'informació i comuni-cació i la societat i l cultura de les Illes i,d'una manera més àmplia, dels PaïsosCatalans (...)".

La NegraRaul ZelikVirus, 2009

La història de Colòmbia és una història deviolència. El país viu una guerra civil des defa més de cinquanta anys, on s'han perdutmilers de vides i la violència s'ha convertiten moneda habitual. La Negra és unanovel·la que parla d'eixa Colòmbia.

L'interès d'una multinacional per unarefineria i la planificació d'una acció guerri-llera en la mateixa són els eixos sobre elsque s'entremesclen les diferents trames delllibre. Amb claredat, fluïdesa i, en certsmoments dramatisme, l'escriptor teixeix unmagnífic relat fictici amb un rerefons vol-gudament real.

LLeeccttuurreess rreeccoommaannaaddeess

treball d'en Recha s'hi observen uns can-vis que són l'anunci d'uns altres de majorenvergadura. De fet, no és que hom siguiespecialment perspicaç i tingui el do de lapredicció sinó que ha estat el mateixRecha qui ha explicat que Petit Indi ésuna pel·lícula de transició cap a un cine-ma més comercial (convencional) ja quesembla que està cansat de dirigir-se a unpúblic "minoritari". Els dos canvis méssignificatius que s'hi observen són l'aban-donament de la càmera en mà (ara totestà perfectament enquadrat i fins i tot hiapareix algun tràveling) i l'ús més inten-siu de la música. Si bé en l'ús de la càmera

"quieta" demostra certa des-tresa i la narració no se'nressenteix, en la de lamúsica m'ha deixat forçasorprès. Una sorpresa queno té a veure amb la sevaqualitat sinó amb tracta-ment absolutament equí-voc que en fa. Ara bé,aquest fet no entela un tre-ball que, si no és el mésreeixit de la seva carrera(L'arbre de les cireres, per

exemple, està més ben aca-bada) es pot comptar entre els millors ique, ja des dels títols de crèdit especial-ment ocurrents i atractius, et transportaal seu univers.

“En Recha incorporaal quadre actoral undarrer personatge

que tot ho impregna:el paisatge”

L’ACCENT 166DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 200916 CONTRAPORTADA

LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEM BARCELONA

Per què vau crear Gent de Gramenet? PEPONIO: Perquè dins de l'Ajuntamentno hi havia oposició; hi havia una majo-ria absoluta del PSC, i CiU i ICV quegovernaven junts amb el PSC; així quel'única oposició quedava en mans delPP. Davant d'aquesta realitat va sorgirun moviment molt divers format pergent de grups i plataformes que volíemque hi hagués una autèntica alternati-va d'oposició.

Us esperàveu que pogués arribar a suc-ceir l'escorcoll de l'Ajuntament i ladetenció de l'alcalde? AITOR: No, la veritat és que ningú s'hoesperava. Hi havia moltes coses quenosaltres havíem anat denunciant, peròningú s'esperava que arribés aquest des-enllaç.

Quines coses diu que ja havíeu denun-ciat? PEPONIO: El conjunt de la política urba-nística, però de forma concreta criticà-vem el projecte urbanístic Cubics, queestà al parc Europa. Havíem fet un infor-me feia més d'un any on dèiem més omenys tot el que ara està sortint. Efec-tivament no ens esperàvem el que hasucceït amb aquesta magnitud, però síque es podia esperar que si algun diaalgú estirava dels fils i llegia els papersque havíem fet arribar a diverses ins-tàncies, doncs això podia passar.

Per què sou crítics amb la políticaurbanística del consistori? AITOR: La política actual de fer grata-cels en sòl públic requalificant no té encompte les mancances dels diversosbarris. A banda que no permet la par-ticipació real de la població. Per exem-ple, el que es coneix com a Cubics, estàfet en uns terrenys que eren públics ique havien d'anar destinats a equipa-ments que el barri feia molts anys queestava demanant. La plataforma de laSerra de Marina va fer mobilitzacionscontra el projecte, però no van reeixir;per contra, tots els partits de l'Ajunta-ment van votar-hi a favor. PEPONIO: En definitiva, criticàvem uncreixement desmesurat d'una ciutatque pensem que no ha de créixer més.El creixement ens porta cada vegadamés gent en una ciutat mancada de ser-veis de tota mena: no hi a prou ambu-latoris, ni prou centres culturals. Hi hagratacels planificats a tota la ciutat, itot això va en detriment de la qualitatde vida de la població de Santa Coloma.

L'operació Pretòria serà una possibi-litat per transformar la manera defer política que hi ha hagut fins araa Santa Coloma? AITOR: Segons com evolucionin els esde-

veniments. Pensem que si es canalitzabé doncs s'acabarà forjant una alterna-tiva fota que tingui alguna possibilitatde canvi. PEPONIO: Certament, tot serà si elsmoviments socials ens espavilem i fempressió. S'ha demostrat que quan es tre-balla unitàriament doncs s'aconseguei-xen coses. Hi ha el perill que tot conti-nuï igual, perquè normalment el poderpolític i econòmic van molt lligats i notenen ganes d'introduir canvis. Depen-drà de la força que puguem fer. AITOR: Un altre problema pot ser quiimpulsi l'oposició, perquè en l'últimamobilització contra la corrupció vancomençar a aparèixer plataformes queno se sap d'on provenen i que tenen uncaire racista. Hem d'evitar que el des-contentament tingui una deriva dreta-na i racista.

Penseu que el que ha succeït a Grame-net és fruit d'unes males pràctiquesd'uns determinats responsables polí-tics o que té alguna relació amb el sis-tema polític i econòmic? AITOR: És molt clar que això prové nonomés de Santa Coloma, sinó que pro-vé del sistema polític i econòmic en elque estem. Només cal veure els casos decorrupció al País Valencià i a les illesBalears. PEPONIO: Aquí hi havia una autènti-ca xarxa muntada a nivell de Barce-lonès Nord d'àmbit social, polític, eco-nòmic i social. Dels dos detinguts del'Ajuntament que estan a la presó, l'al-calde fa 28 anys que és el responsablepolític del PSC al Barcelonès Nord i el

regidor d'Urbanisme és el presidentdel PSC a Santa Coloma. Per tant, sialgú fa un intent de desvincular-losde l'estructura del partit, no té mas-sa credibilitat. Parlo de xarxa de diver-sos àmbits perquè té una dimensióeconòmica per les contractacions adit, els favors i les comissions; una desocial perquè "compraven" determi-nades entitats a partir de subvencionsperquè els facilitaven amagar deter-minades pràctiques darrere d'un pro-cés participatiu; una dimensió políti-ca perquè dominaven el partit a esca-la local i comarcal; i també una depolicial perquè tots els moviments crí-tics a Santa Coloma han estat especial-ment reprimits policialment: no enel sentit que els hagin detingut i pegat,sinó en el sentit de fer seguiments,que encara a hores d'ara notem.

També denuncieu l'aparell de segure-tat de què s'havia envoltat l'alcalde. PEPONIO: Sí, s'ha demostrat que té alseu voltant una Brigada Delta d'agentsde la Guàrdia Urbana no uniformats alseu servei; són 8 o 10 agents triats a dit,trets del gimnàs de karate del regidorde la Guàrdia Urbana. I a banda té dosguarda-espatlles privats que els paguendes de l'alcaldia i que també surten d'a-quest gimnàs.

Quan denunciàveu totes aquestes qües-tions, quina resposta rebíeu? PEPONIO: Tant el partit del govern comels de l'oposició ens deien que érembojos, gent provocadora. El govern espermetia fins i tot riure's de nosaltres,quan dèiem coses que eren absoluta-ment veritat. I tenim moments imper-dibles filmats en vídeo, com quan l'Ai-tor li va dir a l'alcalde: "Vostè rigui, peròjo crec que el que riu l'últim riu millor".

Els altres partits quina actitud hantingut aquests dies? AITOR: La primera reacció va ser callar,no feien gairebé intervencions públi-

Teresa Forcadesavisa: no us vacu-neu de la grip A

BEL ZABALLA* VILAFRANCA

Teresa Forcades, metgessa, docto-ra en Salut Pública, i també mon-ja i teòloga feminista, ha posatdamunt la taula una reflexió moltinteressant sobre la grip A. Aler-ta d'irregularitats farmacèutiques,dels perills de la vacuna contra elvirus A/H1N1 i de les greus conse-qüències polítiques de la declara-ció de pandèmia. Per la xarxa d'In-ternet corre un vídeo on l'entre-visten durant una hora.

Per què no hi ha hagut cap res-sò, ni polític ni mediàtic, sobre lesvacunes contaminades que va dis-tribuir la farmacèutica Baxter afinal de gener d'enguany? Si nofos perquè un tècnic de laborato-ri va descobrir-ho, aquestes vacu-nes s'haurien subministrat a lapoblació, cosa que hauria generatveritablement una pandèmia real.

I és que, segons Forcades, no hihauria cap base per haver decla-rat el nivell màxim de perill depandèmia, tal com va fer l'OMS aljuny, si no fos perquè aquest orga-nisme havia canviat la definicióde 'pandèmia' un mes abans: desdel maig, ja no és requisit morir acausa d'un agent infecciós per talde declarar l'alerta màxima sani-tària.

On posa l'accent Forcades, però,és en les conseqüències polítiquesde la declaració de pandèmia: enaquest context, les autoritats polí-tiques poden obligar la població avacunar-se. A més, una de les nove-tats més greus és que les compan-yies farmacèutiques que fabriquenla vacuna exigeixen als estats queels donin impunitat legal. De fet,els EUA ja han signat un acord queallibera polítics i farmacèutiquesde tota responsabilitat pels efec-tes secundaris de la vacuna.

Forcades avisa que el risc devacunar-se és molt més alt que elde no fer-ho, tenint en compte quela grip A és més benigna que la gripestacional, i recomana que la gentno es vacuni. Però què passarà siels estats acaben obligant la genta vacunar-se?

És per això que la doctora fauna crida a la mobilització per tald'evitar que la vacuna sigui obli-gatòria i perquè la gent que deci-deixi vacunar-se no sigui privadadel dret a demanar responsabili-tats o compensacions econòmiquesen cas que tingui efectes secunda-ris (pot arribar a produir paràlisii, fins i tot, la mort).

LA REMATADA“Al Barcelonès Nord hi havia muntada unaxarxa d’interessos a tots els àmbits”

ques. El problema que tenen és que s'es-tan investigant projectes als quals totsells van donar suport, així que no podencridar gaire. Aquesta setmana han fetun comunicat tots els partits a excep-ció del PSC dient que es faci un ple urgenti que s'esculli nou alcalde. Però es dónael fet que EUiA va donar suport a lamanifestació que vam fer on demanà-vem que es dissolgués el consistori, peròara demanen nou alcalde, una contra-dicció.

Així que vosaltres demaneu la disso-lució del consistori. AITOR: Sí, i la creació d'una Junta Ges-tora, perquè no es poden celebrar elec-cions anticipades en l'àmbit municipal. PEPONIO: A més de la dissolució delconsistori, també demanem l'aturadaimmediata de les obres que estan sotasospita i la declaració de béns de quanvan entrar cada un dels regidors i decom estan ara, tot i que això últim ésrelatiu, perquè poden haver posat cosesa nom de familiars.

Com penseu que evolucionarà la inves-tigació? PEPONIO: Tot depèn de les ganes quetinguin d'estirar del fil, i de les ganesque tinguin els polítics d'aturar la qües-tió. Ens trobem davant d'un cas on hipodrien estar implicats tant CiU comel PSC, i són dos partits molt potents,que en algun moment poden dir prou.

PPeerr qquuèè ppeennsseeuu qquuee hhaann ddeecciiddiitt ppoossaarraallggúú ccoomm NNúúrriiaa PPaarrlloonn ppeerr aallccaallddee?? AITOR: Encara hi ha una vuitena partdel cas que no s'ha fet pública, així queni ells mateixos deuen saber qui podriaencara estar imputat. Per tant han bus-cat una persona que estigui al màximal marge del nucli implicat. Nosaltresja hem anunciat que el dia que es faciel ple hi anirem a protestar i a exposarles nostres demandes, encara que elfacin al matí per evitar que hi puguianar gaire gent.

Gent de Gramenet es presenta com unmoviment ciutadà divers per una San-ta Coloma millor que va néixer el 2006.Es van presentar a les darreres eleccionsmunicipals però van quedar fora del con-sistori tan sols per sis vots.Tot i això,hancontinuat treballant per denunciar elmodel urbanístic i la manca de partici-pació a Santa Coloma. Consideren queel cas Pretòria dóna la raó a les denún-cies que fa molts anys que estaven fent,i animen la població que es mobilitziperquè es dissolgui l'ajuntament i s'a-turin tots els projectes urbanístics inves-tigats i es puguin començar a construiruna altra Santa Coloma. L'ACCENT par-lem amb dos dels portaveus d'aquestmoviment.

Aitor Blanc i Antoni Jaumandreu

“Peponio”, portaveus de Gent

de Gramenet

ENTREVISTA