Potser no és un cineasta del tot co-negut pel gran públic, però està clarque James L. Brooks porta una llar-ga trajectòria en els mons de la peti-ta i la gran pantalla que l’han con-vertit en un individu a tenir encompte dins del panorama cinema-togràfic i televisiu nord-americans.Només esmentar sèries cabdals alsanys setanta com Lou Grant o Taxisón producte de la seva ploma i,com no parlar dels Simpson, unaproducció seva que fa anys i panysque fa gaudir les famílies d’arreu delmón.

La faceta de Brooks com a cineasta és,però, més reduïda. El director nord-americà utilitza amb comptagotes el fetde posar-se rere una càmera i realitzallargs parèntesis entre pel·lícula i pel·lí-cula. Brooks va debutar amb La fuerzadel cariño, un potent drama que li va ob-rir les portes de l’èxit i dels Oscar per con-tinuar anys més tard amb Al filo de la no-ticia, un infravalorat film que es moviaentre les bambolines de la redacciód’una televisió.

Tot i comptar amb sonors fracassoscom Aprendiendo a vivir o Spanglish(debut al cinema nord-americà de l’es-panyola Paz Vega), Brooks compta tam-bé amb una de les comèdies més me-morables dels darrers anys, Mejor...Im-posible, on el seu gran amic Jack Nic-holson (l’actor ha participat en totes lespel·lícules de Brooks) ens oferia una me-morable interpretació.

A Cómo sabes si...? (estranya mane-

ra de definir el tíol original How do youknow?, Brooks torna al terreny on se sentmés còmode, la comèdia ben treballa-da amb bons diàlegs i tenyida d’uncert dramatisme. La pel·lícula ens con-ta la història de la Lisa, una atleta queveu com a punt de complir els trentaanys és apartada de l’equip on compe-tia per massa veterana, fet que la portaa reflexionar què caram fer amb aques-ta nova vida que se li obre de bat a baten la qual no té ni feina ni parella esta-ble. En aquesta recerca existencial es cre-uarà amb en Matty, un jugador de beis-bol professional que mostra contínua-ment la seva manca de massa cerebrali en George, un amic d’infància que viucontínuament angoixat a causa d’estaracusat per un delicte fiscal que no ha co-mès i, sobretot, per la tirànica ombra delseu pare, el qual el menyprea contí-nuament.

D’aquesta manera, ¿Cómo sabes si...?ens ofereix un retrat generacional en elqual resulta indissoluble i imprescin-dible la bona tria dels actors. Brooks, queen aquest terreny ja és gat vell, opta perReese Whiterspoon pel paper principal,una actriu dotada d’un gran olfacte al’hora de saber triar les pel·lícules on par-ticipar, i per dos joves actors habitualsen el terreny de la comèdia: Paul Rudd(Lío embarazoso, Paso de ti) i Owen Wil-son (Starsky y Hutch, Viaje a Darjeeling),el qual broda la intepretació del jugadorde beisbol curt de gambals. Finalment,com dèiem, un important paper se-cundari per a Jack Nicholson, el qualdóna mostres, per enèsima vegada, delseu insuperable talent.

CARLES RIBAS

Accents#696«RED»Del còmic a la gran pantallaBruce Willis, Helen Mirren, JohnMalkovich i Morgan Freeman sesumen a la tendència de durnovel·la gràfica al cinema >PÀG 3

LLETRES«Espanya, capital París»La batalla de les infraestructures iel mercat aeri arriba fins alsassajos literaris, cada cop mésacurats en l’anàlisi >PÀG 6

ESCENARIS

Sant Feliu s’incendia a Sota ZeroLa població segueix reivindicant la seva història musical dins el hardcore i elsestils alternatius amb un festival que hi portarà els suecs Starmarket,Holywater i el planter de BCore liderat per Ramon Rodríguez >PÀG 8

DIA

RI D

E GI

RON

A

Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 28 DE GENER DE 2011

LA FITXAEstats Units. 2010. Durada: 116 min.Gènere: Comèdia.Direcció: James L. Brooks.Intèrprets: ReeseWitherspoon, Paul Rudd,Owen Wilson, JackNicholson.� Ocine (Girona), Cinebox(Salt), Lauren (Blanes),Figueres, Olot, Kyton(Palamós), Ocine (Platjad’Aro), Roses.

�

La crisi dels trenta«¿CÓMO SABES SI…?»�REESE WITHERSPOON INTERPRETAUNA ATLETA QUE HA DE REFER LA SEVA VIDA EN AQUEST FILM

QUE OFEREIX COMÈDIA I DRAMA A PARTS IGUALS

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 28 DE GENER DE 2011 | Diari de Girona

Girona 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 6.10 8.20 10.30

Girona 4.00 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 5.00 7.30 10.15 0.30*Platja d’Aro 4.15 7.15 10.15

Girona 8.00 10.30Platja d’Aro 7.00 10.00

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 4.15 6.15 Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.00 6.10

Girona 6.15 8.15Platja d’Aro 8.30 10.45

Girona 5.00 10.15 0.30*Platja d’Aro 4.00

Girona 4.15 6.15

Girona 5.00 7.30 10.15Platja d’Aro 4.00 6.15 8.30 10.45

Girona 6.30 8.30 10.30VERSIÓ CATALANA

* Sessions golfes només els divendres i els dissabtes

Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.cinesocar.com

www.ocine.es

GIRONA • PLATJA D’ARO

33DD

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 28 DE GENER DE 2011

The Loosers, Kick-Ass i Wanted, perposar exemples recents i d’èxit desi-gual, formen part de la legió de pel·lí-cules actuals que es basen en no-vel·les gràfiques de renom per provarde reinventar els gèneres dels qualsformen part.

L’operació és sempre més o menys lamateixa: agafar vinyetes que transgre-deixen els cànons argumentals per ex-treure’n una visió crítica del món. Totsaquests films comparteixen un humor

sardònic que ratllen les fronteres de laimmoralitat i els seus personatges acos-tumen a ser el reflex de les profundescontradiccions que mouen els heroiscontemporanis. Red, adaptació d’unaobra de Warren Ellis i Cully Hamner,agafa el cinema d’assassins a sou i el fil-tra per una singular domesticitat: elsseus protagonistes, mercenaris retiratsa una vida més tranquil·la, es veuen ob-ligats a recuperar les armes quan aques-ta pau interior es veu amenaçada. És adir, l’argument de gran part del cinemad’espies dels darrers anys però vist amb

una ironia tan desarmant com carrega-da de violència.

El protagonista de Red, Frank Moses,és un agent encobert retirat que haaconseguit deixar enrere els temps enquè s’esquitxava les mans de sang a cadanova missió. Viu entre rutines mentreintenta reconstruir la seva vida afectiva.Però, un bon dia, un perillós assassí ellocalitza i es disposa a matar-lo. Ado-nant-se que pot perdre tot allò que li hacostat tant d’aconseguir, Moses reuneixel seu antic equip, agents també retirats,per fer front a aquesta nova amenaça.

Dirigida per l’alemany Robert Schwent-ke, autor de Plan de vuelo: desaparecidai Más allá del tiempo, Redté entre els seusal·licients un registre visual passat de re-volucions i un extraordinari planter d’in-tèrprets que inclou Bruce Willis, HelenMirren, Morgan Freeman, Mary-LouiseParker, John Malkovich, Karl Urban, Ric-hard Dreyfuss, Julian McMahon (el doc-tor Troy de la sèrie Nip/Tuck), Brian Cox,James Remar, Michelle Nolden i el vete-rà Ernest Borgnine, que als seus anys(sí, sí, ) continua treballant a un ritmeespectacular.

PEP PRIETO

LA FITXAEstats Units.

2010. TítolOriginal: «RED».

Gènere: Acció,Comèdia. Direcció:Robert Schwentke. Intèrprets: Bruce

Willis, Helen Mirren,Morgan Freeman,

Mary-Louise Parker,John Malkovich, Karl

Urban, RichardDreyfuss, Julian

McMahon.� Albèniz Centre,

Ocine (Girona),Cinebox (Salt),

Lauren (Blanes),Figueres, Olot,

Kyton (Palamós),Ocine (Platja

d’Aro), Roses.

DESTACATUna autèntica

supervivent. Mary-Louise Parker,actriu reinventada.

Va saltar a l’estrellatdurant els 90 gràcies

a Tomates verdesfritos, però ha estat

en la seva esplèndidamaduresa que ha

aconseguit els seusmillors papers, com

els de les sèries El alaoeste de la Casa

Blanca o Weeds. Adiferència d’altres

companyes degeneració, la televisió

no li ha estat mai unimpediment per anar

fent cinema.

�

Ventura Pons sempre s’ha caracte-ritzat per utilitzar material d’altresautors a l’hora de realitzar els seustreballs. Molts han estat els escrip-tors, que l’hi han servit d’inspiració,però està clar que cap com QuimMonzó i la seva obra farcida d’ironiai mala baba.

Si fa quinze anys Pons assolia un no-table èxit de crítica i públic amb l’a-daptació d’El perquè de tot plegat, arael director es proposa repetir la juga-da amb Mil cretins, un dels darrers èx-its literaris de Monzó i la literatura ca-talana contemporània. Mil cretins sónquinze històries breus en les qualsse’ns passa d’espais contemporanis aficcions històriques, de temes com lasoledat o la mort a la vellesa i l’amor.No cal dir que el prisma de Monzó a

l’hora de reflectir aquestes temàtiquescontinua essent la seva marca de fà-brica en el moment de reflectir bàsi-cament l’estupidesa humana.

A l’hora d’enfrontar-se a Mil cretins,Ventura Pons tenia clar que no voliarecrear una mena de segona part del’anterior obra de Monzó, El perquè detot plegat, i d’aquesta manera el propidirector (conjuntament amb el parerde l’escriptor) ha fet una tria dels di-nou relats que conformen el llibre, aixícom ha utilitzat material nou que nohi era inclòs. Són quinze històries,doncs, la majoria d’elles molt més fi-dels als textos originals que no les queinspiraren El perquè de tot plegat, ique, com sol ser habitual en les obresde Pons compten amb un repertori ar-tístic que aplega els millors actors delpanorama català, des de veterans comJoan Borràs fins a mediàtics com San-

ti Millán o Edu Soto. La banda sonoradel film, com no podia ser d’una altramanera, és del compositor Carles Ca-ses.

Ventura Pons presentarà aquest di-vendres a les de la nit Mil cretins als

cinemes Albèniz de Girona, així comtambé ho farà abans, a les vuit del ves-pre, al Cinema Truffaut per presentarla reposició en cinemes i en format di-gital de la ja clàssica El perquè de totplegat.

CARLES RIBAS

LA FITXACatalunya. 2010Gènere: Comèdia.

Durada: 95 min.Direcció:

Ventura Pons. Intèr-prets: Edu Soto, Cla-ra Segura, Joan Cro-

sas, Santi Millán, JordiBosch.� Albèniz

Centre (Girona), Fi-gueres, Olot, Kyton

(Palamós).

�

«RED»�BRUCE WILLIS, HELEN MIRREN, JOHN MALKOVICH I MORGAN FREEMAN ENCAPÇALENL’ESPECTACULAR REPARTIMENT D’AQUESTA ADAPTACIÓ D’UNA NOVEL·LA GRÀFICA PROTAGONITZADAPER UNS AGENTS SECRETS RETIRATS QUE TORNEN A L’ACCIÓ.

«MIL CRETINS» �QUINZE ANYS DESPRÉS, EL DIRECTORVENTURA PONS TORNA A ADAPTAR ELS RELATS DE QUIMMONZÓ EN UN FILM CORAL INTERPRETAT PELS MILLORSACTORS DE L’ESCENA CATALANA

Retorn a les armes

DIARI DE GIRONA

Univers Monzó

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA C

RÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓDELS CINEMES DE

GIRONA ÉS A LAPÀGINA 55

CARNE DE NEON�����

ESP-[ARG]-FRA-SUÈ. 2011. Durada:113min. Direcció i guió: Paco Cabezas.Música: Julio de la Rosa i Óscar Araujo.Fotografia: Daniel Aranyó. Muntatge:Antonio Frutos. Intèrprets: Mario Ca-sas, Vicente Romero, Macarena Gómez,Blanca Suárez, Ángela Molina, DámasoConde, Antonio de la Torre, Luciano Cá-ceres, Darío Grandinetti. Ocine (Giro-na), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes),Figueres, Olot, Kyton (Palamós), Oci-ne (Platja d’Aro). Per més que el tema iels personatges els exposi d'un sol traç,i molt gruixut, és innegable que la pel·lí-cula té ritme i sap combinar molts ele-ments, i fins i tot, en aïllats moments,mostra una certa ambició posant en capmarxa que una altra bona idea de mun-tatge (encara que no porti enlloc, resul-ta demolidor unir la imatge d'una pistolaque apunta amb el tret d'un ambienta-dor). El seu director, Paco Cabezas, còpiadescaradament la recepta del cinema deGuy Ritchie: personatges sòrdids, queevolucionen humana i lleugerament apartir de la seva caricatura; imatges so-rolloses, que no cessen de moure's, iuna banda sonora acuradament selec-cionada, capaç d'aplicar aquest atractiuque, en realitat, no sempre té la història.DANIEL GASCÓ

�

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 28 DE GENER DE 2011 | Diari de Girona

MAS ALLÁ DE LA VIDA�����

Estats Units. 2010. Durada: 124 min. Títol original: Hereafter. Direcció: Clint Eastwood. Guió: Peter Morgan. Intèrprets: Matt Damon, Cécile De France, George iFrankie McLaren, Jay Mohr, Bryce Dallas Howard, Marthe Keller. Albèniz Centre, Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Figueres, Olot, Arinco (Palamós), Ocine (Platja d’Aro),Roses. És evident que, davant un (aparent) canvi de registre com aquest, davant una història que fa tan explícita la consciència de la mort, Más allá de la vida es pot llegircom el primer llegat d’un director octogenari que ja fa temps que incideix en les manifestes conseqüències del pas del temps i del caràcter efímer de l’existència. En aquestsentit, el darrer film de Eastwood entronca sense problemes amb Million Dollar Baby, Gran Torino i fins i tot Space Cowboys en la seva radiografia de personatges que adop-ten una posició moral (que no moralista) davant la certesa de la caducitat o, com és el cas, l’evidència que convé esprémer la vida per combatre la inexorabilitat de la mort. Enla faceta estrictament dramàtica, la pel·lícula funciona al mateix nivell que anteriors treballs del cineasta: la seva mestria es palpa en la simplicitat d’enunciats i conclusions,en el traç concís però eficaç dels personatges i, sobretot, en l’estranya i hipnòtica parsimònia amb què transcorre l’acció. Ara bé, Más allá de la vida acaba acusant un excésde llastos, i el gruix d’aquests tenen a veure amb una certa i molesta indefinició narrativa: d’acord que en la transversalitat està part de la gràcia de l’invent, però a Eastwoodse li nota que se sent molt més còmode en el retrat de la domesticitat dels seus protagonistes (l’escena de la cuina, esplèndida) que no en la globalització del discurs. Detant evitar ser emfàtic acaba resultant un pèl fred, per més que en seqüències com la del tsunami evidenciï un classicisme a prova d’irregularitats. Malgrat tot, en defensad’Eastwood es pot dir que sempre ha estat un director imperfecte i aquí resideix, en gran mesura, l’honestedat del seu cinema. Más allá de la vida, per desconcertant que si-gui, resulta coherent amb aquest principi. PEP PRIETO

�

MONSTERS�����

Regne Unit. 2010. Durada: 94 min. Genere: Drama. Direcció i guió: Gareth Edwards. Intèrprets: Scoot McNairy,Whitney Able. Ocine (Girona). Deia Hitchcock que la fórmula «boy meets girl» servia per resumir gairebé totes lespel·lícules. Noi coneix noia, noi i noia no s’entenen però tothom sap que, finalment, noi i noia acabaran junts. Simple, peròefectiu. Més tard, Godard va afegir que amb una parella no n’hi havia prou, i que tot bon film necessitava, a més, una pis-tola. Ara, el britànic Gareth Edwards ho complica encara més: a Monsters, noi coneix noia, sí, però a més, han de sobreviu-re junts a una invasió alienígena. Mèxic està en quarantena després que una espècie monstruosa comenci a habitar lesseves selves, i mentre els Estats Units intenten contenir amb murs i militars les criatures fora de les seves fronteres, unperiodista haurà d’escortar una turista que intenta sortir de la zona infectada. Però tot i ser una de les pel·lícules mésben rebudes al darrer festival de Sitges, on va guanyar el premi als millors efectes especials, aquest no és un film deciència ficció, ni l’hereu natural de Distrito 9, com apunta l’estètica indie i el pressupost modest. I és que potser els mons-tres del títol no són pops gegants que atemoreixen els personatges, sinó –amb la política migratòria nord-americana benpresent– tots aquells que es lucren gràcies a la por dels altres. Així, mentre la cinta ofereix una segona lectura política,els dos protagonistes, Andrew i Sam, inicien un road trip en un món apocalíptic que no deixa de ser una bona excusa perensenyar-nos (de nou) com neix l’amor entre les runes. ALBA CARMONA

�

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 28 DE GENER DE 2011

221 3 3

4.15 - 6.25 8.35 - 10.45 4.30 - 8.35 6.30 - 10.404.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

54 5 6

4.00 - 8.30 6.15 - 10.45 4.15 - 6.15 - 8.25 - 10.354.15 - 6.15 - 10.35 (dissabte)

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

76 8 8

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45 4.15 - 6.15 - 8.15

AVUI DIVENDRES, A PARTIR DE LES 10 DEL VESPRE,PRESENTACIÓ A LA SALA 9 DE L’ALBÉNIZ CENTRE DELA PEL·LÍCULA MIL CRETINS AMB L’ASSISTÈNCIA DELSEU DIRECTOR, SR. VENTURA PONS.

10.15HÈRCULES - F.C. BARCELONAdissabte 29 de gener, a les 8 del vespre

10

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

9

4.15 - 6.15 - 8.30 - 10.45

ALBÉNIZ CENTRE

Tel. 972 41 01 10

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 28 DE GENER DE 2011 | Diari de Girona

Llibres 1 i 2 de l’aclamat escriptorL’Aomame és una misteriosa jove d’uns

trenta anys que assassina maltractadors ique, quan comença la novel·la, estàatrapada en un embús, dins d’un taxi,camí de cometre un dels seus homicidis.La seva vida s’encreuarà amb la de Tengo,un jove escriptor que no ha publicat mai ique es guanya la vida fent de professorde matemàtiques. | DdG

�

HARUKI MURAKAMI1Q84EMPÚRIES,780 PÀGINES

El teatre també pot ser alta literaturaLa col·laboració de Txèkhov amb el

Teatre de l’Art de Moscou, dirigit perStanislavski i Nemiròvitx-Danchenko, es vatancar amb les dues últimes creacions per aescena de l’autor. La relectura avuid’aquests textos excepcionals permetadonar-se de la seva vigència i gaudir de laploma d’un dels grans escriptors. | DdG

�

ANTON P. TXÈKHOVTres hermanas / El huertode los cerezos

ALBA, 245 PÀGINESLes dites més populars de la vilaMontserrat Contós ha anat arreplegant

al llarg de molts anys les dites populars dela gent de Cadaqués, que ara veuen la llumen aquest volum il·lustrat amb dibuixos ipintures de Ramon Moscardó, i que tétambé una dimensió d’estudi lingüístic, jaque contribueix a difondre un patrimonilingüístic local que per als foranis devegades resulta indesxifrable. | DdG

�

MONTSERRAT CONTÓSDitxos a CadaquésBAR BOIA S.L., 94 PÀGINES

Homenatge a un home molt humàAquesta novel·la escrita en primera

persona ens mostra un Gandhi profundamenthumà, un home que va renunciar a tots elsseus privilegis per lluitar al costat dels pobresper mitjà de la no-violència. Aquesta «lluitasense armes» ha estat un exemple a seguirper a molts moviments d’alliberament i dretscivils arreu del món. L’autora admira la força deconvicció de Gandhi. | DdG

�

CHANTAL PORTILLOGandhi. No a la violènciaL’ODISSEA, 75 PÀGINES

Finalista del premi Prudenci BertranaEl mestre protagonista d’aquesta

història ha estat expulsat d’un col·legi deBarcelona per un suposat abús sexual unaalumna, i es refugia en un tronat bloc depisos d’un suburbi gironí on, per l’estigmaque pateix, es convertirà en el principalsospitós de la desaparició d’una nenagitana, després que la policia trobi unpintallavis al seu pis. | DdG

�

XEVI SALALes causes perdudesCOLUMNA, 184 PÀGINES

Ciència ficcióEn la dècada dels setanta del segle XX,

els Estats Units han declarat la guerra a laresta del món i a gran part de la sevapròpia ciutadania, i estan disposats a usarqualsevol arma que els asseguri la victòria.Louis Sacchetti, poeta empresonat pernegar-se a ser allistat, és testimoni delsexperiments de «maximització de laintel·ligència» que practica l’exèrcit | DdG

�

THOMAS M. DISCHCampo de concentraciónLA FACTORIA DE LAS IDEAS, 207 PÀGINES

LA CAPITAL HA DE TENIR UN TRACTE DE FAVOR EN LES INFRAESTRUCTURES, FINS A FER-LA CRÉIXERMOLT MÉS? UN DEBAT AMB DADES QUE EXPLICA LA NOSTRA ECONOMIA

GERMÀBEL

España,capital París

DESTINO, 325PÀGINES

El catedràtic d’Economia GermàBel obre el debat sobre si les granscapitals es fan pels interessosparticulars o neixen com a forçapel seu pes específic. Darrerequalsevol construcció humana hiha un interès manifest en construirun fet, una obra o mite. El debat éssi la formació d’un Madridinternacional no ha perjudicatl’economia de tot l’Estat. En debat,ferrocarril, carreteres i aeroports.

Som davant d’un treball interes-sant, oportú, que vol ser equidistanten aquest camp de batalla que és eldebat de les infraestructures; de si hande ser en un lloc o un altre, que obe-eix a raons subjectives, polítiques od’interès econòmic concret. El cate-dràtic d’Economia Aplicada GermàBel (Les cases d’Alcanar, ) ens ofe-reix una mica de llum en un apartatben fosc. Perquè amb les infraes-tructures (sempre hi ha batalles per fi-gurar a les fotos d’inauguració), quans’ha de respondre pel manteniment ideficiències, veiem que el ciutadàdesconeix a qui ha de demanar res-ponsabilitats per una obra construïdaamb fons europeus, amb el pressupostde l’Estat, finançament de la Gene-ralitat i les Diputacions. Bel traça unpaisatge general sobre el tema, ambun llenguatge planer, sobre com sónles infraestructures, com són a altrespaïsos i si els plantejaments utilitzatssón encertats o no.

Vegin el tema de l’AVE: l’economistaés escèptic. La primera línia d’Alta Ve-locitat es fa entre Madrid i Sevilla, no

des de la frontera, per obrir el comerça Europa. Bel diu: «la rentabilidad so-cial del AVE en España es negativa, sitomamos en cuenta sus costes y be-neficios», a la pàgina . En la taulaadjunta, veiem com el tram d’AltaVelocitat de Madrid a Barcelona del va costar ’ milions d’euros perquilòmetre. I l’autor recorda que laUnió Europea critica els ajuts a les lí-nies deficitàries. L’impacte en el ter-

ritori és innegable: ara, Puertollano oSevilla han crescut poc en població. Siha impactat a Segòvia o Toledo: es deua la suburbialització de Madrid? Beldiu: «el AVE funciona como un cer-canías de lujo» (p.). I el qualificade desig romàntic, pels catalans, d’u-nir-los amb Europa; pels polítics so-cialistes, de superar l’endarrerimentandalús; per tots, per un conte de ri-quesa i de cohesió d’Espanya. Es bas-

teix l’Alta Velocitat però no hi ha unaconnexió ràpida amb les àrees decomerç marítim i terrestre.

Respecte al mercat aeri, Bel recor-da que la centralització aeroportuà-ria només existeix a Europa a la Pe-nínsula, Romania i Estònia. Catalunyava tenir competències en aviació ambla República, excepte en el biennidretà. Arreu la gestió sol ser semipri-vada, i en tot cas, els territoris o les ciu-tats juguen un paper important. Elnostre sistema «es el adaptado tras lasegunda guerra mundial por los paí-ses de dictadura comunista» (pàg.). L’economista planteja que elsistema centralitzat i radial és insoli-dari i ineficient, i es pregunta: «¿es ra-zonable que Madrid concentre unacuota de inversión que duplica su cuo-ta de tráfico?» (p. ). Madrid, aquestsegon París, s’ha fet realitat ara, diuBel, en plena democràcia i quan el de-bat d’infraestructures ha de ser elmés ampli i plural possible. Per què notenim un corredor de transport efi-cient d’Algesires a Portbou, en l’àreaque concentra el de les exporta-cions? Es prioritzen altre sobres.

Un debat a banda interessant és l’è-xit d’aquesta obra. Si això implicaque el ciutadà vol estar informat decom es gasten els seus calés, i com potinfluir en millorar l’efectivitat de ladespesa, és un bon senyal. Ara, si lacrisi explica l’èxit per l’enfrontamententre autonomies o partits, vol dir queel ciutadà ha de cercar el seu esperitcrític i el nostre paper com a consu-midor en una societat de representa-ció democràtica millorable, i de con-sum massiu que ens aliena.

MOISÈS DE PABLO

Germà Bel.

ANIOL RESCLOSA

La batalla de les infraestructures

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�La caiguda dels gegantsKEN FOLLETROSA DELS VENTS

2�L’arqueòlegMARTÍ GIRONELLCOLUMNA

3�Sunset ParkPAUL AUSTEREDICIONS 62

4�La bicicletaestàticaSERGI PÀMIESQUADERNS CREMA

5�El camí foscASA LARSSONCOLUMNA

NO

-FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�El grandissenySTEPHENHAWKINGCOLUMNA

2�El lladre decervellsPERE ESTUPINYÀLA MAGRANA

3�La màscara delrei ArturPILAR RAHOLALA MAGRANA

4 �Barça, estemfent històriaMIGUEL RUIZ / RAÜLLLIMÓSANGLE

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 28 DE GENER DE 2011

Regal d’aniversari: una llibretaLiteratura infantil. En Nil, casualment, va

néixer en una carnisseria quan la sevamare feia cua per comprar la carn. Per aixòel carnisser li té un afecte especial i cadaany li regala una cosa pràctica i originalper al seu aniversari. Aquest any és unallibreta perquè hi apunti les raons per lesquals estima els seus pares. | DdG

�

ROSA M. ISARTSet raons per estimar elsmeus paresCRUÏLLA, 110 PÀGINES

Aquest no és un llibre de compassióRalh Waldo Emerson va dir que l’èxit

consisteix a aconseguir el que vols, i lafelicitat, en gaudir el que has assolit.Albert Llovera ha tingut aquestpensament molt present abans i desprésde l’accident que el va condemnar a unacadira de rodes, però el seu no és un llibrede compassió. | DdG

�

ALBERT LLOVERANo existen límites cuando secree en uno mismoPLANETA, 222 PÀGINES

Elegant i tremendament hilarant...Ambientada en les ruïnes de Londres

durant la difícil primavera i l’estiu indigentde 1945, al terme de la Segona GuerrraMundial, aquesta obra, publicada perprimer cop l’any 1963, és considerada unade les millors novel·les de l’autora, queaquí s’ocupa d’un grups de noies solteres idespreocupades. | DdG

�

MURIEL SPARKLas señoritas de escasosmediosIMPEDIMENTA, 178 PÀGINES

Contrahistòria de la filosofiaContinuant amb el seu ambiciós

projecte de desmitificar 25 segles de lahistòria oficial de la filosofia, l’autor dedicaaquest cinquè volum a exposar la dimensióutòpica dels hedonismes liberals del segleanomenat de la revolució industrial i adestacar la potencialitat dels hedonismessocialistes, comunistes, llibertaris ianarquistes. | DdG

�

MICHEL ONFRAYL’eudemonisme socialEDICIONS DE 1984, 289 PÀGINES

Enginys per recuperar el solSi visquessis en un poble on Febrer,

temut esperit del fred i la foscor, s’hainstal·lat durant 900 dies, on la tristesa ésinfinita i desapareixen nens, què no fariesper enderrocar-lo? Thaddeus liderarà laguerra contra Febrer, desplegant una sèried’enginyoses artimanyes amb l’objectiu derecuperar el sol, per la qual cosa arriba a ferforats en el cel. | DdG

�

SHANE JONESLas cajas de luzMONDADORI, 134 PÀGINES

Els últims dies d’un mestre pintorJacomo Robusti, més conegut per

«Tintoretto», arriba a la fi de la seva vida,quasi centenària, i dedica els seus últimsquinze dies i nits d’insomni, de lucidesa ideliri, a rememorar tota la seva existència,marcada per una entrega il·limitada a laseva passió artística i una intensa vidafamiliar a la seva Venècia natal, ciutatfrontera entre Orient i Occident. | DdG

�

MELANIA G. MAZZUCCOLa larga espera del ángelANAGRAMA, 512 PÀGINES

MIG CENTENAR DE CARTES ESCRITES PER L’AUTOR D’«EL VIGILANT EN ELCAMP DE SÈGOL» REVELEN ASPECTES SORPRENENTS DE L’ENIGMÀTICAPERSONALITAT D’UN DELS ESCRIPTORS MÉS INFLUENTS DEL SEGLE XX

L'escriptor nord-americà Jerome Da-vid Salinger (-), amb fama dereclús, no vivia en una torre de marfilsinó que era aficionat a esports com eltennis i li encantava escoltar als Tres Te-nors, entre els quals el seu preferit eraJosep Carreras. Aquestes són algunesde les conclusions que es desprenen delmig centenar de cartes escrites perl'autor d’El vigilant en el camp de Sègola Donald Hartog, un londinenc a qui vaconèixer l’any .

Les cartes van ser donades per la fi-lla de Hartog a la Universitat d’East An-glia (Norwich, Regne Unit), que les hafet públiques en el primer aniversari dela mort de l'escriptor.

«Tenia fama de reclús, de personatancada en si mateixa, però les cartesrevelen un altre Salinger, no aquestapersona fugissera i sempre enfadadaque s'imaginava la gent», afirma ChrisBigsby, professor d'estudis americanscitat pel diari The Guardian.

Les cartes revelen que a Salinger lidelectava escoltar els Tres Tenors –Plá-cido Domingo, Luciano Pavarotti i Jo-sep Carreras–, i sobretot veure partitsde tennis, especialment quan jugava elbritànic Tim Henman.

En les seves cartes, Salinger també vaconfessar al seu amic britànic que pre-feria les hamburgueses de Burger Kinga les d'altres cadenes i que el teatre erauna de les seves passions. Salinger iHartog es van conèixer com adoles-

EFE/DdG

cents a Viena, on els havien enviat lesseves famílies respectives a estudiar ale-many, i l'escriptor va viatjar fins i tot el al Regne Unit per visitar al seuamic, que complia setanta anys.

Salinger va mantenir-se voluntària-ment allunyat de la premsa durant lamajor part de la seva vida, i el mite d’es-criptor enigmàtic i estrafolari se’l vaanar guanyat sobretot arran de fetscom les declaracions d’alguns assassinsen sèrie que, en ser detinguts, vanconferssar que s’inspiraven en l’estra-nya personalitat del protagonista d’Elvigilant en el camp de sègol.

Llicenciat el , el mateix any vacomençar a publicar els seus primerscontes a la revista The New Yorker,que de seguida van obtenir una gran re-percussió. Un d'aquests, la petita obramestra A perfect day for bananafish (Undia perfecte per al peix banana, )és el retrat d'un personatge desficiat,que acaba en suïcidi, estava inspirat enla mort del seu company d'armes, Sey-mour Glass, que inspiraria un ciclenarratiu de quatre obres. El vigilant enel camp de sègol () és la seva úni-ca novel·la coneguda, ja que no se sapsi va deixar obra inèdita.

Salinger seguia el tennis i els TresTenors, sobretot Carreras

J.D. Salinger.

DdG

5�El poderRHONDA BYRNEENTRAMAT

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�Riña de gatosEDUARDO MENDOZAPLANETA

2�La caída de los gigantesKEN FOLLETPLAZA&JANÉS

3�La sensa oscuraASA LARSSONSEIX BARRAL

4�El cementeriode PragaUMBERTO ECOLUMEN

5�El tiempo entrecosturasMARÍA DUEÑASPLANETA

NO

-FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�España capitalParísGERMÀ BELDESTINO

2�El métodoDunkanilustradoPIERRE DUNKANINTEGRAL

3�Los días de gloriaMARIO CONDEMARTÍNEZ ROCA

4�Bastardos yborbones. Loshijos secretos...JOSÉ MARÍA ZAVALAPLAZA&JANÉS

5�Divas rebeldesCRISSTINA MORATOPLAZA&JANÉS

En les seves cartes tambéconfessa al seu amic britànic

que preferia les hamburgueses deBurger King a les d’altres cadenes ique el teatre era una de les sevespassions.

Les cartes van ser donadesper la villa de Hartog a la

Universitat d’East Anglia, que les hafetes públiques en el primeraniversari de la mort de l’escriptor.

Salinger es va mantenirallunyat de la premsa i no se

sap si va llegar obra inèdita.

�

�

�

ALGUNES DE LES PERLES...

«El vigilant enel camp desègol»

Titulada enanglès Thecatcher in the Rye(1951), la sevaúnica novel·lapresenta unadolescent,Holden Caulfield,que s’escapa del’acadèmia onestudia per tornara Nova York.

�

El cementerio dePragaUMBERTO ECOLUMEN

08MÚSICA AccentsDIVENDRES, 28 DE GENER DE 2011 | Diari de Girona

FESTIVALSant Feliu Fest Sota ZeroSALA LAS VEGAS

Actuacions: Starmarket, Holy-water, The New Raemon, Biscuit, LaCélula Durmiente, Rústicos Acústi-cos, Maria Rodés, Madee i El Petitde Cal Eril. � Divendres 4 i dis-sabte 5 de febrer.

Sant Feliu de Guíxols té una llar-ga tradició musical que en moltscasos ha passat de pares a fills, desde les havaneres i fins als reputatsestudis Ultramarinos Costa Brava.Així que, segons un dels organit-zadors del Sant Feliu Fest SotaZero, Guillem Moliné, «no és d’es-

tranyar que l’escena musical hicontinuï viva»; els propers i defebrer, el festival portarà a la po-blació una nodrida representacióde l’escena independent catala-na, però també primeres espasesdel panorama nacional i interna-cional com Starmarket i Holywater,o el cada cop més prolífic RamonRodríguez amb els seus múltiplesprojectes.

El Sota Zero s’emmarca en la fi-losofia del «do it yourself» (fes-t’hotu mateix) que seguia la músicadels a Sant Feliu, encapçaladapel hardcore, el punk i indie. Mo-liné reconeix que la programaciósegueix un perfil força concret, enla línia de discogràfiques com

BCore, molt afí a les sonoritatsemmarcades al cartell i que de fetaporta diversos grups a la progra-mació.

Com a caps de cartell indiscuti-bles s’hi troben els Starmarket, labanda sueca que va encapçalar elmoviment emo: tot i que ara no se-gueix en actiu, s’ha aprofitat la re-edició del seu disc Four HoursLight, («un dels que més ens haagradat», confessa Moliné), perproposar-los passar per Sant Feliuen un concert on repassessin ín-tegrament aquest treball del .A la graella musical també s’hi haprogramat els gallecs Holywater iel soul de The Excitements.

En el planter d’artistes del segell

independent BCore s’hi comptenLa Célula Durmiente, el projecte deJoan Colomo; la delicadesa de Ma-ria Rodés; i el doblet artístic de Ca-brils, Madee i The New Raemon,encapçalats per Ramón Rodrígu-ez. Els primers, s’acomiadaran delsescenaris amb aquest concert,cosa que el convertirà en un esde-veniment únic. I en el cas de TheNew Raemon, el Sota Zero pro-jectarà el documental presentatal festival In-Edit Beefeater A pro-pósito de Rodríguez, i el mateixcantant arrodonirà el programaamb alguns temes en directe.

En aquest cas, Moliné admet elpoder d’atracció dels reputats es-tudis Ultramarinos Costa Brava al’hora de contactar personalmentartistes com el mateix Rodríguez,cosa que facilita la tasca de pro-gramació. Des de l’organitzacióreconeixen que no es compta ambsubvencions ni pressupost externi per tant cal posar-hi imaginació.L’edició de l’any passat va ser mésque exitosa, i s’hi va comptar ambunes persones. En guany es-peren que la sala Las Vegas torni aomplir-se fins a la bandera.

M. PALLARÈS

�

Sant Feliu renova la tradiciómusical amb el Sota ZeroELS SUECS STARMARKET, HOLYWATER I L’ESCUDERIA BCORE AMB THENEW RAEMON AL CAPDAVANT ES DONEN CITA A LA COSTA BRAVA

TEATREL’hort dels cirerersTEATRE MUNICIPAL DE GIRONA

� Dissabte 29, 21 h. � Entradesentre 24 a 6 €.

L’hort dels cirerers, una de lesobres més conegudes d’Anton Txè-khov, explica la història en clau decomèdia d’una família d’origen rusamb problemes econòmics però queno es preocupen per no perdre lespropietats; es proposa vendre la fin-ca per salvar la hipoteca i convertir-laen una casa d’estiueig, però això fa-ria desaparèixer tot el patrimoni i lacasa familiar. Ara, i a partir d’una ver-sió de David Mamet, Julio Manriquel’ha tornat a portar als escenaris.Aquesta producció del Romea comp-ta entre d’altres amb Mireia Aixalà,Cristina Genebat, Montse Guallar,Norbert Martínez, Ferran Rañé, Xa-vier Ricart, David Selvas i Oriol Vila.

ESTRENAPetits crims conjugalsTEATRE DE BLANES

� Divendres 28 de gener, 22 h. � 21 / 6 €.

Una obra per a parelles, exparelles,futures parelles... i desemparellatsque vulguin passar una bona estona.Petits crims conjugals ofereix un noutext brillant d’Eric-EmmanuelSchmitt (autor de la reconeguda Elllibertí) i que sota la direcció de XicuMasó enfronta en un duel interpreta-tiu d’alçada Laura Conejero i RamonMadaula. Aquest és un sorprenentthriller sobre una parella en busca dela seva veritat, després que un acci-dent deixés enfonsat en l’amnèsiaGilles; quan aquest comença a plan-tejar-se dubtes sobre la seva dona,tot es complicarà.

Planning

Ramon Rodríguez, al capdavant de Madee i The New Raemon, i Maria Rodés passaran la setmana vinent per Sant Feliu de Guíxols.

DIARI DE GIRONA

BANC DE PROVESINSANITY I SCRATCH FROM HELL

Sala 2 de la Mirona (Salt) � Divendres 4 de febrer,22.30h. � Gratuït.

Un dels principals problemes amb què es troben elsgrups i artistes que comencen és la impossibilitat de trobaractuacions. Això fa que molts d’aquests grups no puguinadquirir experiència dalt d’un escenari: comunicació amb elpúblic, so de monitoratge, actitud escènica, proves de so,contacte amb els agents i la producció del concert.. Bancde Proves és un escenari per a primers concerts i per polirdirectes. Al mateix temps ofereix un tracte formatiu ipersonalitzat dirigit a tots els grups novells i emergents dela demarcació de Girona. La principal novetat d'aquestanova versió és el pack de promoció que consiteix en unasessió de fotos i un clip resum de la seva actuació al bancde proves realitzats per els alumnes de 2n curs de l'Escolade Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM). Enaquesta ocasió la música més dura serà la protagonista. Elsgironins Scratch from Hell i els de Sant Feliu de GuíxolsInsanity, presentaran sobre l’escenari de La Mirona la sevespropostes que, tot i trobar-se encara en una certa joventutquant a experiència musical, està plena de bonesvibracions i amb qualitat contrastada. | DdG

CAFÈ CONTEXTMASHALÁ!

Bar cafè El Context (Girona) � Diumenge 31,19.30h. � Gratuït

En la seva aposta per fomentar la cultura musical de laciutat de Girona, el Cafè Context acull un concert de músicatradicional. Mashalá és una formació barcelonina queintegra músics de diverses procedències i que, d’aquestamanera, fusiona com pocs estils que desenboquen en latradicional música d’estil sefardita. Una proposta queentrecreua les diverses variants que existeixen arreu delmón de la música jueva. Un estil que viu i conviu amb lamodernitat | DdG

�

�

Escenaris

MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 28 DE GENER DE 2011

Bonafide «FILL YOUR HEAD WITH ROCK (OLD, NEW, TRIED & TRUE)» (BLOODSHOT / HOUSTON PARTY) �����Els AC/DC suecs, liderats pel vocalista Pontus Snibb (que es va unir a Jason & The Scorchers com a bate-

ria en la seva última gira) es treuen de la màniga un mini Lp que inclou versions de I don’t need no doctor(Humble Peu), I ca’t explain (The Who) i Nice boys don’t play rock’n’ roll (Rose Tattoo), al costat d'algunsrescats del seu repertori, com Kick m'out (que es va quedar fora de l'àlbum Something’s dripping), unanova presa de Fill your head with rock o No doubt about it (repescada aprofitant que ha estat inclosa enun videojoc). Dels millors en el seu terreny. (HARD ROCK) | E.G.

�

SocialDistortion

HARD TIMES ANDNURSERY RHYMES

EPITAPH/PIAS SPAIN

�����

Telekinesis «12 DESPERATE STRAIGHT LINES» (MORR/MERGE/¡POP STOCK!) �����Si alguna cosa funciona, millor deixar-ho com està. Així que aquí està de tornada Michael Benjamin

*Lerner, de nou amb Chris Walla (Death Cab For Cutie) com a productor (i coautor del tema Gotta get itright now), presentant l'aplicada seqüela del seu celebrat debut (Telekinesis!, 2009), en la qual no faltengrans peces de pop d'efecte immediat com Car crash i I got you. Això sí, qui busqui novetats se sentirà de-cepcionat, encara que podrien concretar-se en Please ask for help (amb guitarres en el deix de The Cure) ila bellesa de Patterns. (POP) | E.G.

�

Els intocables de Ness

Tot i que el 2007 es va publicar un Greatest hits, no semblava que els californians SocialDistortion anessin a ressuscitar després de Sex, love and rock’n’roll (2004). No obstant això, setanys després, Mike Ness (únic supervivent de la primera formació) ha reconstruït la banda pergravar un disc que no defraudarà als seus nombrosos seguidors, ja que es manté dins de lescoordenades que sempre han definit el so del grup: Rock amb sòlid ancoratge en la tradicióamericana (country, blues, rock and roll), però servit per una formació que es va alletar amb el punk(mai van caminar lluny del cowpunk de Jason & The Scorchers) i va viure d'a prop l'eclosió hardcore(Chuck Biscuits, bateria de Danzig i Circle Jerks, va militar en el grup). Gens millor que la versió deAlone and forsaken (Hank Williams) que inclou el disc com a exemple pràctic d'una idiosincràsiaperfilada fa anys (van debutar en 1983) i que no ha variat substancialment. El seu gran mèrit ésque el temps transcorregut no ha afectat Mike Ness, que es mostra en plena forma en cançons comMachine gun blues o Gimme the sweet and lowdown. (ROCK) | E. G.

�

�����INDISPENSABLE

����NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

SET ANYS DESPRÉS DEL SEU ANTERIOR ÀLBUM, ELS CALIFORNIANS SOCIAL DISTORTION HANTORNAT A L’ESTUDI DE GRAVACIÓ PER FACTURAR UN LP CONSEQÜENT AMB EL PASSAT

Un valBOSCH CAR SERVICE

per valor de 200 € per usar en

qualsevol dels més de 600 tallers

Bosch Car Service d’Espanya

–4 vals per sortejar cada mes–

PParticipa i podràsguanyar una targetaBP ULTIMATE*carregada amb 200 eurosde carburant cada mes

–13 tagetes per sortejar cada mes–

VOTAI GUANYA

ENTRA A LA PÀGINA WEBI PARTICIPA DE FORMA GRATUÏTA

Tria el Cotxe de l’Any 2012

*Els regals són per sorteig entre tots els lectors del Grupo Prensa Ibérica

Els cotxes seleccionats com a candidats el mes de gener són:

10ART AccentsDIVENDRES, 28 DE GENER DE 2011 | Diari de Girona

RUBEN GRILOEspai ZERO1, Olot. Carrer

de l’Hospici, 8. � Del 20 denovembre al 30 de gener. Dedimarts a diumenge de 10 a13h. i de 17 a 20h.

�

«No saber el que no es podiafer, em va permetre fer cosesextraodinàries», li confessavaStuart Hill a Ruben Grilo: potserper això aquest atípic ferrer hapogut reivindicar, des del 2008,la independència de la microna-ció de Forvik, una minúscula illad'una hectàrea d'extensió situa-da al nord d'Escòcia. Les obresproduïdes i seleccionades per al'exposició que Grilo actualmentpresenta a l’Espai ZERO1 d’Olot,no il·lustren o són fidels a la his-tòria que les precedeix (Hill),sinó que tenen a veure —en unsentit més ampli— amb la mane-ra com elaborem la realitat a tra-vés del llenguatge. | E. CAMPS

AÏDETTECan Pop, Girona. Carrer de

les Olles, 1 � Del 17 de des-embre al 3 de febrer. Horaris:www.can-pop.com

�

Si tenim en compte queAïdette és una artista catalana(Barcelona, 1984) que combinala seva feina de dissenyadoraindustrial amb la il·lustració i lapintura —les seves altres «duesgrans passions», segons con-fessa—, aleshores no ha d’estra-nyar-nos que en els seus tre-balls hi conflueixin, de maneraperfectament natural, nombro-sos corrents estètics: i és queAïdette, com afirmen els res-ponsables de l’espai Can Pop deGirona —un atípic local del BarriVell especialitzat en la venda,tan en directe com per Internet,d’obra gràfica— basa la seva es-tratègia artística en «passar elfiltre de la seva visió innocentsobre el món». | E. CAMPS

NARCÍS COMADIRAMuseu d’Art de Girona i

Fundació Fita. Pujada de la Ca-tedral, 12 i Carrer Hortes, 22 .� Del 27 d’octubre al 30 degener. Museu: Diari de 10 a18h. Festius de 10 a 14h. Di-lluns tancat.

�

Benet Costa (Sant Esteve deGuialbes, 1957), que ens téacostumats a grans camps decolors escampats sobre vastessuperfícies de tela o paper (queell penja a la paret com si estractés de la pell d’alguna raraespècie pictòrica escorxada pera l’ocasió) no només no els haconvertit en protagonistes de lamostra que presenta a L’Altellde Banyoles sinó que ha fet quecedissin la veu a uns treballs depetit format que, als Antípodesde la presència heroica dels al-tres, troben el seu sentit en unaforma de replegament gràficd’insospitada eficàcia expressi-va. | E. CAMPS

L’exposició Comadira: 50anys de pintura. Una antologia,que es pot veure al Museu d’Artde Girona i a la Fundació Fita varecalar aquest passat estiu alMuseu de Montserrat amb unèxit més que notable. RamonBasses escrivia aleshores: «L'o-bra artística de Comadira (Giro-na, 1942) és com els seus poe-mes: és bastida sobre el llengu-atge senzill, quasi artesanal dela pintura com després fa ambles paraules». La selecció detreballs presentats per Fires l’hafet Jordi Falgàs amb la col·labo-ració de l’artista. | E. CAMPS

BENET COSTAL’Altell d’Art, Banyoles. Ca-

rrer Canal, 2. � Fins el 5 defebrer. Feiners de 9 a 13h. i de17 a 21h.

�

Si bé és cert, com escriuFrancesc Miralles, que «la ri-quesa de l’obra escultòrica deMedina-Campeny es fona-menta en les contraposi-cions» (contraposicions inter-nes en relació al propi treball,s’entén), no ho és menys queuna bona manera de descobrirl’artista de Barcelona és tam-bé contraposant-lo, com handecidit fer els responsablesde la Fundació Vila Casas, aun escultor com Joan Crousque, malgrat tot el que com-parteixen, se situa en un ter-ritori antagònic o, com a mí-nim, perfectament diferencia-ble.

Mentre que Medina-Campenyrecolza la seva vasta produc-ció escultòrica en una concep-ció sensualista dels volumssense renunciar, en cap cas, aun sòlid corpus conceptualque bascula sense problemesde la fina ironia al dramatismemés descarnat, la permanèn-cia dels volums, en canvi, téper a Joan Crous una gènesimolt més precària, fins al puntque a l’artista li agrada expli-citar un dels seus referentsclàssics: es tracta d’aquellamalaguanyada Pompeia queva quedar vitrificada sota lescendres ardents escopidesper la ira del Vesubi. D’això estracta: mentre que Medina-Campeny enyora la forma i larestitueix, Joan Crous la mos-tra a través de les runes, mit-jançant una «resta arqueolò-gica» que ha perdut tot rastrede solemnitat clàssica. | E.

CAMPS

MEDINA-CAMPENY IJOAN CROUS

Can Mario, Palafrugell.Plaça de Can Mario, 7. � Del2 d’octubre al 29 de maig.Diari de 17 a 21.30h. Dimartstancat.

�

EL MUME INICIA LA TEMPORADA EXPOSITIVA AMB UNA MOSTRA SOBRE JOSEP SUBIRATS (1914-1997), ARTISTA I CARTELLISTA CATALÀ QUE VA DEIXAR UN VALUÓS TESTIMONIATGE GRÀFIC SOBRE LA SEVA EXPERIÈNCIA DE GUERRA, EXILI I INTERNAMENT ENTRE 1936 I 1941

JOSEP SUBIRATSMuseu Memorial de l’Exili, la Jonquera.

Carrer Major, 4-47. � Del 22 de gener al27 de febrer. www.museuexili.cat

La història sencera de l’home, i de ma-nera molt especial la del convuls segle XX,no es cansa de demostrar com el mal, so-vint, s’oculta rere les paradoxes moralsmés difícils de detectar. El poeta Luís Gar-cía Montero, per posar una exemple pa-radigmàtic, deconstruia en el seu llibre In-quietudes bárbaras la màxima (i paradoxa)cristiana d’«estima a l’altre com a tu ma-teix»: «es tracta —escrivia l’autor de Com-pletamente viernes— d’un dels manamentsmés sàdics de la història de la humanitat.[…] Pretendre estimar l’altre com a un ma-teix conté més crueltat que la considera-ció pessimista de l’home com un llop perl’home. Conté més crueltat, fins i tot, quela idea que veu en els altres l’infern. Els in-dividus no solen tractar-se bé a ells ma-teixos, es destrueixen, s’odien, són inca-paços d’aplicar de forma metòdica la mo-ral saludable de l’interès, i porten l’amorpropi i l’egoisme a una violència de primerapersona del singular, la més violenta en-tre totes les persones del verb»; en aquestsentit, conclou Montero, tenint en comp-te la matèria primera de la que està fet l’a-nimal humà, només resulta raonable la ver-

sió negativa de la màxima esmentada: nofacis als altres el que no vulguis que et fa-cin a tu. O, encara millor: tingues la de-cència de no posar l’altre en un lloc que pera tu resultaria inhabitable.

Per això la moral, més enllà d’aquestaconsideració ben elemental, disposa d’unmarge tan escàs. I és que, com afirmavaSimone Weil, «el mal imaginari es ro-màntic, ple de varietat, mentre que el malreal és trist, monòton, desèrtic, avorrit...».Exactament el mateix succeeix amb la sevarepresentació: estem cansats de veure comnaufraguen estrepitosament els projectesper mostrar l’horror espectacularitzat,com resulten de superficials els nombro-sos intents —provinguin aquests de la dis-ciplina que provinguin— per descriure elrostre del mal, entre altres raons, perquèel mal no té rostre, ni substància, ni res quel’art pugui abastar de manera directa, ex-plícita, positiva. És a dir: el mal o l’horrornomés és perceptible efectivament comuna poderosa remor de fons, com a ab-sència de sentit, com una qualitat atmos-fèrica que homogenitza totes les coses enuna mena de boirina lletosa i patètica ontot és igual, on tot llangueix sota el pes deltedi sense cap altra possibilitat que la d’a-cabar dissolent-se definitivament.

En aquest sentit, la proposta artística deJosep Subirats (1914-1997) resulta exem-plar: els seus dibuixos o les seves aqua-

rel·les —la immediatesa del mitjà és fo-namental— fets al front d’Aragó quan estrobava destinat a la 27a Divisió de l’ExèrcitPopular de la Républica o, encara més, elsque va esbossar durant els seus dife-rents internaments, ja sigui als camps dela costa rossellonesa (1939-1940), ja siguials batallons disciplinaris del règim fran-quista (1940-1941), no només eviten qual-sevol dimensió heroica en la plasmació del’imaginari del vencut sinó que aposten, demanera desacomplexada, per la repro-ducció sense artificis d’un paisatge mar-cat per l’absència de tota forma de pietathumana. Al Museu Memorial de l’Exili dela Jonquera s’hi poden veure també dife-rents mostres del Subirats reincorporat ala vida civil que conserven, contra pro-nòstic, la capacitat d’aquest autor injusta-ment oblidat per dirigir la mirada cap alsterritoris ignorats per l’oficialitat: la mos-tra, comisariada per Eric Forcada, mostraprojectes dels anys 40, període en què vacomençar a treballar en una sèrie molt im-portant consagrada al fenomen del «Ba-rraquisme» entès com un perllongamentnatural de la seva experiencia de vida enles barraques dels camps de concentraciódel Rosselló.

Prova de la coherencia i del compromísde Subirats són aquestes paraules escrites,des del camp de concentració de Perpin-yà (Camp de Mart), el mes de gener de

1940: «Mi gloria, la que yo he amado, noes de celebridad sino la de llegar al finalde la vida y haber sido un hombre y haberdejado a mis semejantes las pruebas de miinspiración, como un deber, como algo queni soy yo mismo. [...] Para mí, al revés demuchos, la obra debe ser una conse-cuencia de la conducta moral y no un ca-mino placentero como parece. Éste peroes un camino muy largo lleno de luchas».D’això es tracta: una actitud que fusionamoral i estètica a favor de l’humanisme.

�

EUDALD CAMPS

La capacitat per fusionar moral i estèticaAutoretrat dejoventut

L’exposiciócomissariadaper Eric Forca-da és una citaimprescindiblede cara a resti-tuir el lloc queSubirats hau-ria d’ocupar enla història del’art del segleXX.

�

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 28 DE GENER DE 2011

A la Fontana d’Or de Gironaes pot veure l’exposició AgustíCentelles: les vides d’un fotò-graf 1909-1985. Més enllà depolèmiques oportunistes en re-lació al llegat del fotògraf cata-là, és important destacar que lamostra de Girona es completaamb objectes personals de Cen-telles (la seva Leica, diaris, car-nets, i altres documents...), iamb instal·lacions de Maite Ni-nou i Quelic Berga i aportacionsde David Trueba i Quim Manre-sa. | E. CAMPS

AGUSTÍ CENTELLESCentre Cultural Caixa Giro-

na - Fontana d’Or. Carrer Ciuta-dans, 19. � Del 22 d’octubreal 30 de gener. De dilluns a di-vendres d’11 a 14h i de 17 a 21h. Dissabtes d’11 a 21 h. Fes-tius d’11 a 14 h.

�

L’exposició Oblits efímers,segons el seu autor, està inte-grada per una sèrie que «es unacontinuació d’Oblits, una col·lec-ció dedicada als espais abando-nats, més concretament a lesantigues fàbriques de les nos-tres contrades on tantes histò-ries personals i anònimes s’hi haforjat». Més enllà dels referentsescollits, en tot cas, destaca l’a-curada realització de les instan-tànies així com el seu posteriorpositivat: «presento unes foto-grafies casolanes, emulsiona-des sobre paper d’aquarel·les isobre papers de cotó fabricatsexpressament per aquest fet»,explica «Putxy». | E. CAMPS

JOAN PUIGDEMONT«PUTXY»

Cafè Sport, Olot. Passeigd’en Blay, 2. � Del 3 de des-embre al 28 de febrer. Hora-ris: obertura del local.

�

Francesc Daranas sol realitzartreballs que no dissimulen elseu orígen gràfic: dibuix ambtinta i coloració amb anilines so-bre paper, i figuració extreta di-rectament de l’imaginari popularens situen, d’entrada, davant untreball genuinament il·lustratiu,davant una mirada que no no-més no defuig la impuresa delsseus referents sinó que s’hisummergeix conscient de la in-formació que contenen. Actual-ment exposa a la Galeria Giartde Girona una selecció de tre-balls que parteixen d’obra gràfi-ca i que ell singularitza de ma-nera individual. | E. CAMPS

DARANESGaleria Giart, Girona. Ram-

bla de la LLibertat, 34 � Del 2de desembre al 31 de gener.De dimarts a dissabte d’11 a 13i de 17 a 20,30h.

�

Lluís Vilà, irònic, utilitzava laimatge de Pollock, invertida, perexplicar la seva concepció «ne-gativa» de l’absolut: «Si ell feiadripping, jo faig undripping, des-pinto les meves pròpies obresamb aire a pressió o amb aiguafins que pràcticament han des-aparegut. Si no m’aturo, el resul-tat seria el blanc inicial...».Aquesta era la seva síntesi: des-trucció de l’obra com en elsmandales budistes i, al mateixtemps, diàleg actiu amb la nos-tra memòria visual del segleque acabem de deixar enrere.Els seus absoluts s’exposen alrecentment creat Vilà_espai eatart de Banyoles. | E. CAMPS

LLUÍS VILÀVilà_espai eat art de Ban-

yoles. Plaça Major, 33. � Finsel 31 de gener. De dimarts adivendres de 16,30 a 20,30h.Disssabtes de 10 a 13,30 i de16,30 a 20,30h.

�

El problema —entès com alímit programàtic— de totplantejament formalista ésclar: hauria d’interessar-nostant la descripció de la forma(amb tot el conjunt de rela-cions internes i externes queaquesta habilita) com les dife-rents maneres de negar-la o,com a mínim, d’assenyalar elsseus intersticis més orgànicso, fins i tot, la seva vessantmés impura. En aquest sentit,la proposta d’Ignasi Rosés(Barcelona, 1969) resulta pa-radigmàtica: les seves pintu-res responen a una voluntatnetament constructiva articu-lada a través d’una intel·ligentutilització dels plans i de l’es-

pai però que no renuncia, encap cas, a una posada en es-cena amarada de precarietat.Es tracta de papers pintatsamb un deix de certa indolèn-cia que ens parlen de l’atàvicanecessitat humana d’inventarespais habitables (a nivell fí-sic, però també mental) i, demanera molt especial, ensmostra el caràcter provisionald’aquests mateixos espais o,potser millor, el seu caràcternecessàriament irresolt. I, jus-tament per això, la seva utilit-zació del color és també pri-mària: colors plans i propoersa un ordre visual que vol seressencial, idèntic a la nostraintuició. D’això es tracta: Ro-sés «contamina» el formalis-me i el minimalisme amb laseva concepció orgànica del’art. | E. CAMPS

IGNASI ROSÉSGaleia, Presenta..., Giro-

na. Carrer del Nord, 13. �Del 16 de desembre al 19de febrer. De dimarts a diu-menge de 17 a 20 h.

�

Les illes noexisteixen

Nogué i Baulidapresenten unaproposta de mar-cat caràcter poètici, també, metalin-güístic.

�

ÀLEX NOGUÉ I ESTER BAULIDAFundació Valvi, Girona. Avda. Jaume

I, 42 baixos � Del 27 de gener al 12de març. De dilluns a divendres de 18 a20,30h. Dissabtes d’11,30 a 14h. i de 18a 20,30h. Festius tancat.

El títol de l’exposició que Àlex Noguéi Ester Baulida presenten conjunta-ment —en espais separats però unitsde manera umbilical— a la FundacióValvi (Les illes no existeixen) és, com ellsmateixos expliquen, una adaptacióde la idea que el poeta John Donne(-) va expressar en la Medi-tació XVII en referir-se a la interrelació

entre totes les coses i, de manera moltespecial, entre els homes, que finalit-za amb aquestes cèlebres paraules:«Cap home és una illa, la mort dequalsevol m’afecta per què estic unit ala humanitat, per això no preguntis pera qui toquen a mort les campanes, hitoquen per a tu». I és que les illes, de fet,estan connectades entre si i amb elscontinents de manera que, retòrica-ment, són muntanyes que emergeixena la superfície: «és precisament aques-ta connexió invisible i l'emergència dela singularitat dins la pluralitat —co-menten els artistes— el que l'exposicióque presenta la Fundació Valvi volfer-nos sentir».

�

EUDALD CAMPS

Àlex Nogué i Ester Baulida,junts a la Fundació Valvi

DdG

BANYOLESAteneu A les 10 de la nit al’Auditori de l'Ateneu, nit de fla-menc amb les actuacions de Gi-nesa Ortega, cante; Juan Ra-món Caro, guitarra, i David Do-mínguez, percussió..

GIRONALa Mercè A les 9 de la nit al’Auditori de La Mercè. Concertamb l'actuació dels grups Ano-ther Band, Incert So i el cor con-vidat.

Jazz A les 11 de la nit al Sun-set Jazz Club, actuació de la for-mació de música jazz Kicca &Intrigo. Entrada: 10 euros. Mésinformació: www.sunsetjazz-club.com

GIRONATemporada A les 10 de lanit a la Sala La Planeta de Giro-na, representació de l’obra «Es-quivel! Una comèdia estereofò-nica», de Llàtzer Garcia.

L’hort dels cirerers d’Anton P.Txèkhov A les 9 del vespre alTeatre Municipal. Preus: 24, 20,10 i 6 euros.

CELRÀDansa-funambulisme: GRIS

A les 9 del vespre l’Ateneu lacompanyia La Corcoles presen-ta el resultat del seu Work inProgreess que va iniciar a CanCors de Celrà.

GIRONAPetit Xef A partir de les 11del matí a l’Aula Gastronòmicadel Mercat del Lleó, «Petit xef:tronc nevat amb sopa de torró»Inscripció: 5 euros. Inscripcions:

aulagastronomica@ajgirona.cat/ Tel. 667 181 996

Literatura infantil A 2/4 de12 del matí a la Biblioteca An-tònia Adroher (C. Can Sunyer46, BS-1), «Tocadits», a càrrecde l'equip Tàntagora. En el marcdel festival FLIC, Festival de li-teratures infantil i juvenil. Téper objectiu donar a conèixer laliteratura oral i escrita a públicsentre 0 i 18 anys.

GIRONAConcert Familiar A les 12del migdia a la Casa de Cultura,concert Familiar. «Un dia ambla família» de J. S. Bach. Alum-nes del 1r Curs de Grau Profes-sional del Conservatori de Músi-ca Isaac Albéniz de la Diputacióde Girona.

Cafè Context A 2/4 de 8 delvespre al Cafè Context de Giro-na, (C. Pou Rodó 21). concert acàrrec del grup Mashala. Entra-da lliure. Per a més informaciópodeu trucar al telèfon 972486 390 o visitar el web:www.mashala.org

CELRÀ«El rei de la casa» A 2/4 de6 de la tarda a l’Ateneu de Cel-rà, representació teatral a cà-rrec de la companyia FarrésBrothers. Preu: 5 euros. Les en-trades es poden adquirir a l’à-rea de Cultura o a la mateixataquilla.

GIRONA«Mal de closca». Cia TaatEspectacle familiar, a partir de3 anys. A les 6 de la tarda alCentre Cultural la Mercè. Preu:5 euros.

HOSTALRICTeatre de contacte La vidad’un cabaret de Baula 2.0. A les6 de la tarda al Centre CulturalPolivalent Serafí Pitarra. Preu: 5euros.

GIRONACaps de setmana animatsA les 11 del matí al Museu delCinema de Girona, projecció decinema d'animació: «Les TresBessones». Entrada Lliurewww.museudelcinema.catCada cap de setmana tens l'o-portunitat de veure diferentscapítols de Les Tres Bessones.Tots els dissabtes a les 17 h i

els diumenges a les 11 h.

LLANÇÀExcursió Llançà-CadaquésEl 13 de febrer es portarà aterme una excursió entre Llan-çà i Cadaqués. Inscripcionsfins el 10 de febrer a l’oficinade Turisme: tel. 972 38 08 55.

PORTBOURetirada Republicana Ambmotiu del 72è aniversari de laretirada republicana, el proper6 de febrer, la Regidoria deCultura de l'Ajuntament dePortbou, organitza la Ruta del'exili. Ruta Portbou - platja deRacó d'Argelès.Arribada a Argelès cap a les 5de la tarda. Tornada a Portbouamb Autobus (6.-€ per perso-na). La sortida és a 2/4 de 9del matí davant de l'OficinaMunicipal de Turisme de Port-

bou. Cal portar esmorçar i di-nar. Es visitarà la tomba d'A.Machado. Cal apuntar-se a l'O-ficina Municipal de Turisme(telèfon -00-33- 972 125161) abans del dimecres 2 defebrer.

GIRONAAules d’extensió università-ria «Valors i contravalors dela societat líquida», a càrrec deJoan Manel del Pozo, professorde filosofia i polític. 2/4 de 6,Aula Magna de la Casa de Cul-tura.

BANYOLESMúsiques Modernes L’arts-tista i la immortatlitat. Al bar del’Ateneu, 10 de la nit.

GIRONATemporada de Concerts delConservatori Concert d’ho-menatge a Liszt i Prokofiev acàrrec de Gennady Dzyubenko(piano). A les 8 de la tarda a l’Au ditori Josep Viader de la Casade Cultura.

CASTELL-PLATJA D’AROGestió de conflictes 3 de latarda. Escola Vall d’Aro. Castelld’Aro. Adreçat a famílies ambfills de 3 a 12 anys. A càrrec dela psicòloga Isabel Bujalance. Informació: T 972 819 473ssocials@platjadaro.com

PALAFRUGELL«La sexualitat, l’afectivitat iels joves» A carrec de PereFont, psicoleg i director de l’Ins-

titut d’Estudis de la Sexualitat ila Parella. 8 de la tarda al cen-tre Municipal d’Educació.

GIRONAA pas de Pablo Neruda Ales 9 del vespre al Centre Cultu-ral La Mercè. Preu: 5 euros.

ROSESDia mundial contra el càncer

Acte de sensibilització i desuport als malalts i familiars . Ales 7 de la tarda al tatre Muni-cipal de Roses.

BANYOLESCinema A les 10 del vesprea l’Ateneu Bar, una nova projec-ció d’El Documental del Mes. Enaquesta ocasió es tracta deQuimio, un treball de Pawel Lo-zinski sobre què pensen, comviuen i què senten els malaltsde càncer, un cant a l’esperançaque diu que mai és massa tard.

GIRONAConcert d'Andrea Turini (pia-no sol) A les 8 de la tarda aAuditori Josep Viader de la Casade Cultura. Entrada, 5 euros

CASTELL-PLATJA D’AROPresentació L’Arqueòleg. 7de la tarda.. Biblioteca MercèRodoreda. Platja d’Aro. Presen-tació del darrer llibre de MartíGironell.PALAFRUGELLProjecció audiovisual Ba-sura electrònica. A continuació,xerrada a càrrec d’Eloi Rebés. 8de la tarda a l’Ateneu.

Poesia

�

�

Presentacions

�

�

Música

�

Diversos

�

�

Xerrades

�

�

Música

�

Música

�

Conferències

�

�

Excursions

�

�

Música

�

Infantil

�

�

�

Teatre

�

�

�

Dansa

Cinema

�

�

Infantils

�

Teatre

�

�

DILLUNS 31

DIVENDRES 4

DIJOUS 3

DIMECRES 2

DIMARTS 1

DIUMENGE 30

Música

DISSABTE 29

Agenda de la setmana

3/02/11 GIRONALa poesia de Pablo Neruda a escenaTeatre Municipal Pablo Neruda, pseudònim de NeftalíReyes Basoalto (Xile, 1904-1973), és una de les veus mésdestacades de la poesia universal. Sobre l’escenari del Tea-tre Municipal de Girona, una selecció de poemes brillaranen una versió teatral. «A pas de poetes» és un cicle produïtpel centre cultural La Mercè. Preu: 5 €

�

DIARI DE GIRONA

29/01/11 SALTLa tradicional festa del bar Maiden’sLa Mirona A partir de les 8 del vespre la Sala 1 de La Mi-rona de Salt s’omplirà del metall més estrident de tots, eldel heavy metal. Les bandes Morphium (Girona), Aptos (Gi-rona), Instinto Canibal (Barcelona) i Aladecorb (Girona), pu-jaran a l’escenari amb ganes de mostrar els seus darrerstreballs i fer botar el públic.

�

DIARI DE GIRONA

Accents#694A/E accents.diaridegirona@epi.es

DISSENY PORTADA Adrià

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 28 DE GENER DE 2011 | Diari de Girona

DIVENDRES 4 DE FEBRER

Sant Feliu Fest Sota ZeroSala Las Vegas, a les 19 hores.

Divendres 4 i dissabte 5 de febrer tindrà lloc la segona edició del Sant Feliu Fest hivernal. Elssuecs Starmarket (foto), una banda que a començaments dels 90's va posar d'acord els seguidorsdel hardcore més pur amb els amants de les sonoritats més pop no pot ser una banda qualsevol. iun dels concerts de comiat dels barcelonins Madee composen un cartell únic amb bandes nacio-nals i internacionals. Les novetats d’aquest any són el canvi del format i d'espai. El festival es faràen tres espais diferents durant dos dies, mantenint la mítica sala de festes Las Vegas com a esce-nari principal. El cartell per aquesta edició el formen grups i músics de reconegut prestigi, nacionali internacional, com són Biscuit / DJ Capo & Bailable / Documental / El Petit de Cal Eril / Holywa-ter / La Castanya DJ's / La Célula Durmiente / Madee / Maria Rodés / Me and The Bees / Rústi-cos Acústicos / Starmarket / The Excitements / We Can't Be Lovers. Aquesta és la proposta queneix de les cendres de l’antic Sant Feliu Hardcore Festival, una mostra de música que al llarg demolts anys va omplir aquesta població de la Costa Brava de la música més independent del mo-ment. Abonament: 25 €/ Entrada Divendres: 18 € / Dissabte Casa Irla: 6 € (aforament limitat)

�

MMENÚ DE GRUP

Pica-pica de:Amanida de l’hort

Embotits amb pa de coca amb tomàquetCroquetes

Calamars andalusaXipirons saltejats

Segon a escollit:Entrecot a la brasa o amb salsa roquefort

Orada a la brasa o al forn

Postres, beguda i cafèsPreu menú: 20€ (IVA 7% inclòs)

Si celebres el teu aniversari, nosaltres posem el pastís de franc!!!

DE DIMARTS A DIVENDRES

menú diari al migdia a

9,50 € (IVA i beguda inclosa)

amb 4 primers i 4 segons plats i postres

Cada dia en el menú, un plat especial

Per a més informació, telèfon

872 08 07 00o consulteu web: www.duplexrestaurant.esRda. Ferran Puig, 39 baixos · Girona

Per a les seves celebracions: sopars de colla, aniversaris, batejos, petits casaments… Vine a:

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�