Accents#602

LA FITXAPaís: Estats

Units.Any: 2008.

Durada: 107 min.Gènere: Drama.

Direcció: Marcel Lan-genegger.

Guió: Mark Bomback.Intèrprets: Hugh

Jackman, EwanMcGregor, MichelleWilliams, Maggie Q,

Natasha Henstridge,Charlotte Rampling,

Lisa Gay Hamilton.� Albèniz (Giro-na), Albèniz (Ro-

ses), Arinco (Pala-mós), Catcines (Fi-

gueres), Cinebox(Salt), Cines Olot,Lauren (Blanes),

Oscar (Girona), Os-car (Platja d’Aro)

�

CINEMAEl triangle amor-odi de Vin Diesel, Paul Walkeri Jordana Brewster torna a reunir-se a «Fast &Furious» >PÀG 3

MÚSICA Grant Stewart al SunsetLa sala gironina acull el directe d’un delsreferents mundials del saxo tenor jazz; el músic d’origen canadenc serà a Gironadissate a la nit >PÀG 12

Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 3 D’ABRIL DE 2009

LLIBRE

De l’evolució de la pagesiaAntoni Pladevall relata a La papallona negra la història d’amorde l’hereu d’una masia i una estudiant universitària deBarcelona que hi passa un cap de setmana >PÀG 6

«LA LISTA» �UN MAGNÍFIC GRUPD’ACTORS ENS CONVIDEN A GAUDIR D’UN

DRAMA FARCIT D’INTRIGA AMB REFERENTSBEN CLARS D’ALFRED HITCHCOCK

Difícilment, sobretot en l’època on ens trobem, un di-rector novell pot gaudir d’un grup artístic i tècnic alseu servei de la magnitud que s’esdevé en aquestapel·lícula. El debutant Marcel Langenegger assoleixcrear un relat en el qual la intriga i les bones inter-pretacions fan de La lista un film més que recoma-nable.

CARLES RIBASSi David Fincher ens explicava a El club de la luchacomun grup d’avorrits amics s’ho passaven d’allò més bé do-nant-se plantofades i David Cronenberg ens incitava aCrash a reproduir mítics accidents de cotxe per trobarsentit a les nostres vides, el nouvingut Marcel Lange-negger incideix en aquesta mena de pèrdua de valorsde la societat occidental tot presentant-nos un grup d’a-mics de la bona vida que es dediquen a relacionar-seamb prostitutes de luxe. El personatge d’en Jonathan des-cobrirà que rera aquest món de glamour s’amaga tot unpou de vici, depravació i males arts, fet que l’obligarà atriar entre el deure moral i vital o devastar-se pels ca-mins més putrefactes del vici.

Tal com dèiem, resulta sorprenent que un debutantcom a director gaudeixi d’un equip artístic gairebé im-pressionant: començant pel mite masculí per excel·lèn-cia que és Hugh Jackman, passant per un notable actorcom Ewan McGregor i acabant per tres actrius en ma-júscules com Natasha Henstridge, Charlotte Ramplingi Lisa Gay Hamilton (la primera gràcies als seus atributsfísics), La lista ens convida a gaudir d’una bona estonasota la foscor de la sala de cinema tot contant-nos unabona trama que beu de les fons del mag del suspens ano-menat Alfred Hitchcock.

La solitud dela matinada

I també:

� Sala 8UNA PAREJA DE TRES6.25 - 10.40 (7 anys)

Tel. 972 41 01 10ALBÈNIZ CENTRE

Tel. 972 41 06 60ALBÈNIZ PLAÇA

4.10- 6.20 - 8.30 - 10.4013 anys

11

4.00 - 8.3013 anys

22

6.20 - 10.457 anys

22

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4513 anys

33

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4513 anys

44

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

55

4.00 - 5.45 - 7.30Apta

66

09.15 - 10.5018 anys

66

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4513 anys

77

4.30 - 8.357 anys

88

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4518 anys

99

4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.35EN CATALÀ Apta

1100

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

1111

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4513 anys

1122

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

1133

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 3 D’ABRIL DE 2009 | Diari de Girona

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 3 D’ABRIL DE 2009

Dirigida per Rob Cohen, The Fastand the Furious (a todo gas) es vaconvertir en un èxit sorpresa en elmoment de la seva estrena, vaprovocar una autèntica onadad’imitacions igualment sorolloses iva llançar a l’estrellat Vin Diesel,Paul Walker i Michelle Rodríguez.La cosa tenia el seu mèrit, sobretottenint en compte que Cohen i elseu guionista es van limitar afotocopiar els plantejaments de Lellaman Bodhi substituint el surfper les curses il·legals de cotxes.

La segona part, dirigida per John Sin-

gleton, ja no va comptar amb Diesel (undesacord contractual) i es va centrar enel personatge de Walker. També varendir a les taquilles per sobre del ques’esperava. A la tercera, amb Justin Lindarrere la càmera, es prescindia de Wal-ker per presentar un nou personatge(interpretat per Lucas Black) però al fi-nal de la pel·lícula apareixia l’amicDiesel prefigurant un possible retorn ala saga. Aquest, també de la mà de Lin,es consuma a Fast & Furious: Aún másrápido, on es retroben tots els prota-gonistes de la primera part per re-prendre alguns dels conflictes personalsque es van deixar oberts.

Arran de la investigació d’un violent

atracament, l’agent del FBI BrianO’Conner (Walker) es retroba a Los An-geles amb Dominic Toretto (Diesel), aqui no veia des que va deixar escaparper aquesta estranya amistat que elsuneix. Les circumstàncies –i la mortd’un dels personatges principals– por-ta els dos homes a superar les seves di-ferències i aliar-se contra un perillós en-emic comú, que també té interessos enles curses il·legals que es fan a la ciutat.Per descomptat que, per a Brian, re-trobar-se amb Toretto és fer-ho tambéamb la seva germana Mia (JordanaBrewster) i, no cal dir-ho, això reobre laseva tempestuosa història d’amor. L’ha-bilitat de Lin per a les seqüències de

persecucions (val a dir que la terceraentrega és, de moment, la millor de lasèrie) i el fitxatge del muntador Chris-tian Wagner, habitual en el cinema deTony Scott, són els principals al·li-cients d’un festival només apte per a ini-ciats que compta amb secundaris comJohn Ortiz, Laz Alonso, Gal Gadot i SheaWhigham. Per cert que Lin, amb moltbon criteri, ha tornat a confiar la mú-sica original a Brian Tyler, un jovecompositor molt dotat per al gènere (hiha qui el considera l’hereu de JerryGoldsmith) que ja va demostrar a la ter-cera part que es pot crear una ex-cel·lent banda sonora a partir d’unmaterial més que discutible.

PEP PRIETO

«FAST & FURIOUS: AÚN MÁS RÁPIDO»�VIN DIESEL I PAUL WALKER REPRENEN LA SEVASINGULAR RIVALITAT A LA QUARTA ENTREGA D’UNA DE LES SAGUES MÉS SOROLLOSES DEL CINEMA D’ACCIÓ ACTUAL.

LA FITXAEstats Units.

2009.Títol Original: «Fast& Furious». Gènere:Acció. Direcció: Jus-

tin Lin. Intèrprets:Vin Diesel, Paul Wal-

ker, Michelle Rodri-guez, Jordana

Brewster, John Ortiz,Laz Alonso, Gal Ga-

dot, Shea Whigham.�Albéniz (Giro-

na), Albéniz (Ro-ses), Catcines (Fi-gueres), Cinebox(Salt), Cines Olot,Kyton (Palamós),Lauren (Blanes),

Oscar (Girona), Os-car (Platja

d’Aro)

JORDANABREWSTER

Encara una prome-sa. Era l’única que

realment interpreta-va un paper a la pri-mera entrega, peròla carrera d’aquesta

actriu ha basculatentre productes fa-llits com The Invisi-

ble Circus i cintes deconsum ràpid com

The Faculty. Potserara se li presentarà

una segona oportu-nitat amb Fast &

Furious.

�

DIARI DE GIRONA

Col·legues a la força

Primer va ser Bolt i en els propersmesos s’hi afegiran una grapat mésde títols: les grans majors de Holly-wood pretenen amb la creació depel·lícules en tres dimensions per ala majoria de sales comercials re-cuperar o consolidar un públic quesembla necessitar novetats tècni-ques en forma de caramels per con-tinuar visitant els cinemes i deixa debanda, encara que sigui per unes ho-res, les seves televisions de plasma iels equips de home cinema. Mons-truos contra alienígenas suposa lasegona incursió amb cara i ulls enaquest terreny.

El dia del seus casament, la Susan repl’impacte d’un meteorit i misteriosa-ment comença a crèixer fins arribar alsquinze metres d’altura. Confinada enquarantena pels alts estaments mili-tars en unes remotes i secretes ins-tal·lacions governamentals, la Susandescobrirà que no és l’única personaafectada per aquest estrany succés: eldoctor Escarbat té un cap d’insecte, enB.O.B, s’ha convertit en una massa ge-latinosa i indestructible i la Baula Per-duda és un ésser a mig camí entre unmico i un peix. En el moment en quèun robot extraterrestre arribi a la Ter-ra amb ganes de devastar-ho tot, el ga-binet de crisi del President decidirà en-viar aquesta colla d’esguerrats a lluitar

contra les forces del mal.Dirigida pels directors de L’espanta-taurons i Shreck , Monstruos contraalienígenas ret un divertit homenatgea les pel·lícules de terror de sèrie B quetriomfaven a les sales d’arreu del mónal llarg dels anys cinquanta. De fet, elpersonatge de Susan sembla sortida

del clàssic El ataque de la mujer de pies. Tot i que, per variar, no podremescoltar l’excel·lent equip d’actors quecedeixen la veu als personatges prin-cipals com Reese Witherspoon (Sus-an/Genòrmica), Hugh Laurie (doctorEscarbat), Seth Rogen (B.O.B.) o Kie-fer Sutherland (General Provoker), sí

que gaudirem d’uns espais creats enD formidablement aconseguits. Fi-nalment, que ningú s’espanti: ja no calposar-se aquelles horribles ulleres depaper amb un plàstic verd i l’altrevermell per poder sentir l’experiènciaen tres dimensions. Per sort, això tam-bé ha evolucionat.

CARLES RIBAS

LA FITXAEstats Units.

2009.Gènere: Animació.

Durada: 94 min.Direcció: Rob Let-

terman i ConradVernon.

� Albéniz (Giro-na), Albéniz (Ro-

ses), Catcines(Figueres), Cine-box (Salt), CinesOlot, Kyton (Pa-lamós), Lauren(Blanes), Oscar(Girona), Oscar

(Platja d’Aro)

�

«LA NOVA PROPOSTA DE DREAMWORKS» �S’AFEGEIX AL SELECTE GRUP DE PEL·LÍCULESD’ANIMACIÓ QUE COMENCEN A EXPERIMENTAR AMB LES TRES DIMENSIONS

El club dels esguerrats

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA C

RÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓ

DELS CINES DEGIRONA A LA

PÀGINA 62

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 3 D’ABRIL DE 2009 | Diari de Girona

RETORNO A HANSALA�����Espanya. 2008. Color. 94 min. Direcció: Chus Gutiérrez. Guió: Chus Gutiérrez i Juan Carlos Rubio. Fotografia: Kiko

de la Rica. Música: Tao Gutiérrez. Intèrprets: José Luis García Pérez, Farah Hamed, Antonio de la Torre, Adam Bouna-ga, Antonio Dechent, Cuca Escribano, Sebastián Haro, César Vea. Cinema Truffaut (Girona). La directora ChusGutiérrez ens havia demostrat amb anterioritat la seva solvència com realitzadora i el seu interès per un cinemacompromès i social. Ja es va acostar al tema de la immigració a Espanya a Poniente (2002). En aquesta ocasió, i inspi-rada en fets reals, ens narra la repatriació del cadàver d'un jove marroquí ofegat a pocs metres de la costa d'Algesi-res, al naufragar la pastera que el transportava. Aquest viatge dolorós el protagonitzen un empresari espanyol ambproblemes personals i en el seu negoci, una funerària, i la germana del mort, una jove magribina arribada clandesti-nament cinc anys abans (Farah Hamed, nominada aquest any a millor actriu de repartiment en els Goya). En la cintadomina l'estil propi del documental, que ens mostra, tant l'abandonament i la desesperança que pateixen àmplieszones rurals del Marroc, cosa que empeny als més joves a l'emigració, com la bellesa del paisatge i la solidaritat i l'hospitalitat que solen existir entre els qui menys posseeixen. És, com tot autèntic viatge, una ruta iniciàtica per al'empresari funerari, un José Luis García Pérez creïble en el seu paper d'home aclaparat i superat per una realitat quedesconeix. Es tracta d'una pel·lícula correcta, didàctica i pot ser que necessària, que peca de d'algunes concessionsper suavitzar el drama, però que, a canvi, ens obsequia amb escenes carregades d'emoció, com totes les relatives alpelegrinatge dels dos protagonistes per les aldees de la zona de Beni Mellal amb la roba dels quals han mort en laperillosa travessia de l'estret, a la recerca de familiars que la reconeguin. HONORATO J. RUIZ

�

MENTIRAS Y GORDAS�����

Espanya. 2009. Color. 105 min. Direcció: Alfonso Albacete i David Menkes. Guió:Alfonso Albacete, David Menkes i Ángeles González-Sinde. Fotografia: Alfredo Mayo.Intérprets: Mario Casas, Ana de Armas, Yon González, Ana Polvorosa, Hugo Silva. Al-béniz (Girona), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Oscar (Girona), Oscar (Platjad’Aro). El culte al cos, l’adicció a les drogues i les nits de sexe semblen seguir definintla joventut d’avui dia, segons la gruixuda mirada dels directors Alfonso Albacete i Da-vid Menkes. L’únic valor noble que sembla haver quedat en aquesta nova joventut ésla necessitat d’amor, que en aquesta pel·lícula, curiosament, tan sols es mostra d’unaforma relativament intensa i sincera quan sorgeix una atracció homosexual. Els altres

ballen a les raves, estan cecs de pastilles, o estan massa ocupats en qualsevol orgia,com per voler trobar una mica de sentit a les seves existències. Tot això, tenyit d’a-questa doble moral que permet que aquell mateix jove se senti defraudat davant la vi-sió del seu pare alcoholitzat, com també passava a El truco del manco. «Viure al mà-xim» és l’únic lema possible, fins i tot quan ha quedat buit de sentit, ja que ni s’ha en-tès la paraula «viure» ni es coneix aquell límit que no s’ha de travessar. Un tema queha donat molt més de si en altres pel·lícules, però que aquí queda en mans de tresguionistes massa entestats en escriure diàlegs insubstancials. Tasca d’allò més arris-cada i difícil, ja que es corre un risc evident, que aquesta vegada no han aconseguit sal-var, fins al punt que el seu desmelenat gir dramàtic, filmat en un ruboritzant ralentí,sota els decibelis tristos i apassionats del cantant Klaus Nomi, queda ridícul quan sem-bla el fragment d’una altra pel·lícula de més envergadura i densitat. DANIEL GASCÓ

�

TRAIDOR �����Estats Units. 2008. Color. 114 min.

Títol original: «Traitor». Direcció: Jeffrey Nachma-noff. Guió: Jeffrey Nachmanoff i Steve Martin. Fo-tografia: J. Michael Muro. Música: Mark Kilian. In-tèrprets: Don Cheadle, Guy Pearce, Saïd Tagh-maoui, Jeff Daniels, Neal McDonough, Archie Pan-jabi. Albéniz (Girona) Usant elements típicsdel thriller d'espionatge, Traïdor té com teló defons el terrorisme islàmic, amb homes fanàticsque s'entrenen per matar (i estan disposats a im-molar-se per la seva causa) i agents nord-ameri-cans que, amb una mica de prepotència, intentendonar-los caça. Transcorre amb cert grat, procu-rant acostar-se a les motivacions i la manera d'ac-tuar dels àrabs violents. Però, arribat l'equadordel film, la trama efectua un gir sorprenent. L'es-pectador descobreix que les coses no són comsemblaven i que alguns personatges no estan enel bàndol que creia. A partir d'aquí, la cosa derivacap a camins més convencionals i gastats, perd demica en mica interès i, el pitjor, canvia radical-ment la seva mirada ideològica. JORGE CASTILLEJO

�

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 3 D’ABRIL DE 2009

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 3 D’ABRIL DE 2009 | Diari de Girona

Experiments per a gent despertaJiménez presenta noves preguntes

amb respostes científiques per satisferuna pila de curiositats que sorgeixen delmón que ens envolta, i ens ho demostraamb experiments senzills i sorprenentsque es poden fer a casa. Per què les rodesno són quadrades? Per què pengen elstesticles? Aquest catàleg de tafaneriescientífiques ho resoldrà. | DdG

�

DANI JIMÉNEZ ALBIACCiència a dos eurosL’ECLÈCTICA, 177 PÀGINES

Sobre l’espai pròxim a SaturnAny 2095. La nau Goddard, amb una

població de més de 10.000 tripulants abord, surt a la recerca d’una nova vida. Lamissió és l’estudi del planeta Titán, onpot existir vida. Quan la sondad’exploració falla, les tensions que s’hanmantingut enterrades sorgeixen entreels colons, que hauran de lluitar per lasupervivència de la colònia. | DdG

�

BEN BOVATitánLA FACTORÍA DE IDEAS, 409 PÀGINES

Relat d’un festivalCàceres és una de les ciutats més

boniques del món. Però li faltadinamisme, vitalisme, impostura imodernitat. Cada any a finals desetembre, des de fa cinc edicions, s’hicelebren els Premis Pop-Eye de la Músicai la Creació Independent que injecteneufòria a la població. Aquest llibre és unrecull de les diferents edicions. | DdG

�

DIVERSOS AUTORSCuando Cáceres hace popBONVIVANT, 98 PÀGINES

Històries personals d’una guerraLarqué explica la història de Ventura

Codina, un nen petit que s’ha fetadolescent en els temps de la segonarepública i de la guerra civil espanyola.Exili i lluita per la supervivència d’unafamília, l’obra no és només un relatcommovedor sinó també una lliçó decoratge i esperança per a tots elsdesarrelats. | DdG

�

NADINE LARQUÉHuida hacia la vidaEDICIÓN PERSONAL, 107 PÀGINES

El recull de 494 cartes de l’escriptoraEl segon volum d’aquest epistolari re-

cull les cartes que l’escriptora va rebre delsseus editors i dels corresponsals vinculatsa la premsa. La correspondència d’aquestvolum té un gran valor documental ja quepermet resseguir bona part de la trajectò-ria professional de Víctor Català. Tambépermet saber quins editors van interessar-se a publicar-li una obra. | DdG

�

ED. IRENE MUÑOZ I PAIRETEpistolari de Víctor Català (II)CCG EDICIONS, 588 PÀGINES

Sessions de gravació amb La VeuL’obra aporta una mirada profunda i

detallada a la carrera professional del’artista al llarg de més de cinquantaanys. Charles L. Granata analitzaminuciosament les sessionsd’enregistrament i, gràcies a lesrevelacions de molts dels seuscol·laboradors, es descobreixen com esvan fer els seus discos. | DdG

�

CHARLES L. GRANATAEl sonido de SinatraALBA, 452 PÀGINES

ANTONIPLADEVALL

La papallonanegra

COLUMNA, 239 PÀGINES.

PREMI CARLEMANY 2009

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�El silenci GASPAR HERNÁNDEZDESTINO

2�La noia quesomiava unllumí...STIEG LARSSONCOLUMNA

3�Els homes queno estimavenles donesSTIEG LARSSONCOLUMNA

4�L’últim homeque parlavacatalàCARLES CASAJUANAPLANETA

5�La solitud delsnombresprimersPAOLO GIORDANOEDICIONS 62

NO

-FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT

2�El factor humàJOHN CARLINLA CAMPANA

3�GomorraROBERTO SAVIANOLA BUTXACA

4�Me’n vaigPEPE RUBIANESARA LLIBRES

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI, DE GIRONA

Els més venuts

La difícil vida del pagèsUNA NOVEL·LA SOBRE LA TRANSFORMACIÓ DE LA PAGESIA, A PRINCIPIS DEL NOSTRE SEGLE XXI

Una novel·la sobre els canvis itransformacions del món pagès.Nascuda al voltant de l’anècdotad’un pagès de la Cellera de Ter, queva haver de sacrificar uns animalsseus, perquè no podia demostrarque ho fossin: era molt joves iencara no els havia marcat.

Antoni Pladevall (Taradell, 1961) vede les arrels clàssiques, és professor desecundària, i de la visió del món de laCatalunya central, i imagina aquesta pe-tita comunitat del mas, can Montalà,com un ecosistema agrícola de l’àrea gi-ronina, que ha de canviar, donat que lapagesia està en crisi, i en perill de mortpermanent durant anys. Ara sota elsdictats de la Unió Europea, que de ve-gades són tan llunyans i poc entene-dors, que semblen absurds. I que,com en el cas dels Montalà, pensen tro-bar una sortida en afegir-se al carro del’agroturisme, que a Catalunya empla-ça centenars d’explotacions agrícolessota la moda del turisme i les influèn-cies de la capital.

D’aquesta manera, l’arribada deMartina, una noia desinhibida del capi casal ocasiona, estralls en la salut mo-ral d’en Jordi, el jove hereu de la famí-lia. Assistim al sexe com a passió i so-trac de la vida més pausada del camp.I a una història personal que forma partde la vida de moltes persones. Amb laque ens podem identificar i que ha me-rescut el darrer Premi Carlemany deNovel·la. Món agrícola contra món ru-ral. Els pares d’en Jordi, en una escenaben vívida, en la pau del seu llit, reso-len que potser no hagi estat tan bonaaquesta idea de convertir el mas en lloc

d’arribada de gent d’arreu. Tot i qued’entrada disfruten d’uns ingressos su-culents com mai ha donat l’explotacióde la terra, i són a l’Internet amb pàgi-na web i tota la pesca. Segurament nosom davant d’una gran novel·la, però,això sí, és una narració senzilla que novol enganyar a ningú, i no forma partd’aquesta moda d’autorecerca newage, tan buida com moltes vegades fal-sa, que ens envaeix. I, pel que es veu,domina ara. Que algú amb aspecte degurú o sense ser-ho, ens expliqui laquadratura del cercle o que una rodaés rodona. I tots posem cara de pàmfildavant la revelació. En aquest sentit,podríem entrar en un debat sobre la na-turalesa actual dels premis literaris,que ara són, a grosso modo, platafor-mes per permetre visualitzar uns lli-bres en concret, que, d’altra banda, espodrien perdre en un magma de lletraimpresa que cada dia creix i creix.

La papallona negra pretén, només,mostrar-nos un petit espai de la vidad’un territori del país, el rural, al qualhem tombat l’esquena sense motiu, ique durant generacions hem cregutetern i regit per mans que mai es can-sarien d’ésser allà, modelant la naturasota la mà de l’home. Vol fer-nos com-partir espai amb aquesta gent que l’au-tor compara als pescadors, perquèambdós es regeixen per un codi que ésuna forma de vida i un sacrifici quodi-tià, una manera d’ésser i d’entendre elmón.

La narració és senzilla i el llenguat-ge fuig del recargolament, en un esforçper arribar al gran públic i, alhora, con-servar l’atmosfera particular del mónpagès. D’altra banda, destacar des del’Accents la tasca del gabinet de prem-

sa de les editorials, tot sovint obviada ifosca, perquè sempre és en un segonplànol, però que amaga molts dels èxitsi connexions del gran públic amb elsautors. Un déu per a Laia Salvat i la sevafeina. En definitiva, l’autor es preocupaper mostrar-nos les singularitats d’unmón que, segons ell, s’acaba tal i com

el coneixem. Segurament es transfor-ma. Com tantes coses. És en els detallsa on Pladevall commou amb tota la sim-plicitat: el fet que els Montalà han ins-tal·lat una cuina vitroceràmica pelsseus hostes, i, veient com és de néta iel bon servei que donen, pensen quepodrien posar-la també a la casa pairal.

MOISÈS DE PABLO

L’autor, Antoni Pladevall (Taradell, 1961).

DIARI DE GIRONA

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 3 D’ABRIL DE 2009

Una obra ineludible de la prosa hebreaDesprés de publicar-se el 1949, aquest

llibre impactant va suscitar un ampli debata la societat israeliana sobre les basesètiques del nou Estat, la responsabilitat del’individu, la necessitat o no d’obeir mésenllà del que dicta la pròpia consciència. Laforça expressiva del paisatge i de la veulírica d’un monòleg interior. | DdG

�

S. YIHARHirbet Hiza. Un pueblo árabeMINÚSCULA, 127 PÀGINESDel Big Bang a l’actualitat

Des del Big Bang fins al procésd’industrialització vinculat a l’escalfamentglobal, des de la formació dels continentsfins a les exploracions que van canviar lahistòria de les comunicacions, des delsprimers assentaments humans fins alsgrans imperis, l’obra és un relat a granescala del que va passar a la Terra des dela seva creació.| DdG

�

CYNTHIA STOKES BROWNGran HistoriaALBA, 475 PÀGINES

Retaule de personatges inoblidablesDel llit estant, un escriptor vell mata les

hores contemplant tot el que passa sota lafinestra de la seva habitació, al carrerprincipal de Winesburg. Sembla que no hipassa res però hi ha la gent, grangers ibotiguers, metges, banquers, i una mestra...I també hi ha els secrets confessats sota elsefectes de l’alcohol, els rumors, i el queningú diu però l’escriptor capta. | DdG

�

SHERWOOD ANDERSONWinesburg, OhioEL CERCLE DE VIENA, 254 PÀGINES

Misteris d’un passat violentCol·laborant amb un incòmode equip

de treball amb l’agent de l’FBI MichaelLevine, Kel es veurà obligat a destapardècades de silenci per descobrir tota unaxarxa de conspitació que encobreix lacorrupció, la mentida i l’assassinat. L’obraés la novel·la de debut de Holland,director científic del Laboratori Central deIdentificació del Dep. de Defensa| DdG

�

THOMAS HOLLANDUna gota de sangreLA FACTORÍA DE IDEAS, 345 PÀGINES

La gran ocupació de la guerra és la porEls crítics han dit que la por és un dels

dos o tres testimonis essencials iinoblidales d’una època maleïda, i un delsllibres més bonics que s’han escrit maisobre la Primera Guerra Mundial. Aquestllibre es va publicar per primera vegada el1930 i el 1939 se’n va suspendre lavenda, per culpa d’una segona guerra queel va fer «inadequat». | DdG

�

GABRIEL CHEVALLIERLa porQUADERNS CREMA, 347 PÀGINES

Ningú sap què li espera...Martín, que viu a Ciudad Juárez,

comença a tenir una sèrie de somnisrecurrents en què visita la seva antigacasa paterna. Els somnis el fan sentir endesequilibri, els records del passat –a launiversitat, en l’amor i, fins i tot, lainfància– s’alcen per habitar el present.La vida de Martín s’enfila gradualmentcap als llimbs. | DdG

�

CÉSAR SILVA MÁRQUEZUna isla sin marMONDADORI, 164 PÀGINES

5�Crisis, mentidesi gransoportunitatsC.TORRECILLAJ.BASTÉCOLUMNA

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�Los hombresque no amabana las mujeresSTIEG LARSSONDESTINO

2�La chica quesoñaba con unacerillaSTIEG LARSSONDESTINO

3�Esperadme enel cieloMARUJA TORRESDESTINO

4�AmanecerSTEPHENIE MEYERALFAGUARA

5�La soledad delos númerosprimosPAOLO GIORDANOSALAMANDRA

NO

-FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�La crisis ninja yotros misterios LEOPOLDO ABADÍAESPASA CALPE

2�La deriva de EspañaENRIC JULIANARBA

3�El secretoRHONDA BYRNEURANO

4�GomorraROBERTO SAVIANODEBATE

5�Sobrevivir a ungran amor, seisvecesLUIS RACIONERORBA

Antoni Munné-Jordà és un delsescriptors amb una de lestrajectòries literàries més sòlides iregulars des dels vuitanta ençà, ambuna quinzena de llibres publicats. Encanvi, no sembla un dels mésconeguts, tot i disposar d’un públicampli i incondicional. És probable

que la seva condició d’heterodox, lesseves incursions en la literaturainfantil i juvenil i la seva passió per laciència-ficció, gènere habitualmentmenystingut, no hagin ajudat en elseu reconeixement. Tanmateix, laliteratura catalana té una grantradició i nivell en aquest àmbit,

sobretot perquè els habituals delgènere han optat més per lametàfora filosòfica que per latemptació d’imitar els móns virtualsi mitològics, sovint hermètics, dediversos best-sellers i nissaguesgalàctiques pròpies del móneditorial anglosaxó.

Escriptors com Munné-Jordà s’hanemmirallat més en la reflexió tras-cendent d’Artur C. Clarke, tot i que elgran referent és Manuel de Pedrolo, undels grans de la literatura catalana avui,injustament ubicat en la clandestinitatdel cànon català.

La darrera novel·la del barceloní re-sident a Vilanova té precisament un alèprofundament pedrolià. El contextdescrit a Posa el comptaquilòmetres azero té connexió amb un dels contesde Pedrolo, El regressiu, al seu recullTrajecte Final, el qual sembla haver es-tat inpiració –quan no directament pla-giat– a la pel·lícula protagonitzada perBrad Pitt El curiós cas de BenjaminButton. En un futur indeterminat, ca-racteritzat per la superpoblació i unaespeculació desaforada on vàndals «ni-hilistes», instruments de poderososempresaris, es dediquen a expulsar lagent gran de casa seva per recloure’lsen espais amb la intenció d’ésser «re-programats», un grup d’amics jubilatstracten de resistir-se a aquesta depor-tació. Una explosió de matèria foscaemmagatzemada a la proximitat pro-voca una desestructuració de la lògicaespai-temps, en una subversió de la fí-sica quàntica, de manera que els pro-tagonistes acaben vivint en dimen-sions barrejades, a rejovenir-se, i a fersalts endavant respecte a un futur nogaire encoratjador.

Plantejat d’una manera gairebé te-atral, on els diàlegs ocupen la pràcticatotalitat de l’obra, l’autor planteja unaprofunda crítica social –com sol fer laciència-ficció de qualitat– i al model ac-tual de creixement, mentre que incor-pora a la literatura catalana aquells ele-ments científics que la física quànticaha fet alterar sobre la pròpia autoper-cepció col·lectiva, i del món que totsconeixíem. Potser per això, i malgratles aparences, l’obra no és de fàcil lec-tura. Tanmateix, resulta una de les no-vel·les més originals dels darrerstemps.

XAVIER DÍEZ

ANTONI MUNNÉJORDÀ

Posa elcomptaquilòme-tres a zero

EL CEP I LA NANSA,VILANOVA,2008

Ficció quàntica

Munné-Jordà beu de la ciència ficció d’Arthur C. Clarke i Manuel de Pedrolo.

DIARI DE GIRONA

08TEATRE I MÚSICA AccentsDIVENDRES, 3 D’ABRIL DE 2009 | Diari de Girona

LECTURA DRAMATITZADALauda, Jerusalem...!LA PLANETA (GIRONA)

Guió i direcció: Joan Ribas.Intèrprets: Grup Proscenium. �Dimarts 7 i dijous 9, 20h. � entrada gratuïta.

Aproximació oral i visual sobre laCiutat Santa i les seves contradic-cions, presentada pel Grup Pros-cenium. Ciutat Santa concitadorad’odis seculars i de religions dog-màtiques, epicentre nacional i es-piritual dels jueus, eterna capitaldel seu poble, lloc on Abraham vasacrificar Isaac; testimoni de laglòria de David, i el Temple de Sa-lomó; ciutat on Jesús va passar elsseus darrers dies a la terra, el SantSopar, la Crucifixió, i la Resurrec-ció, segons els cristians de les di-ferents obediències; i per als mu-sulmans, el lloc on Mahoma va pu-jar als cels amb el seu cavall; tercerlloc sant de l’Islam.

Jerusalem són moltes ciutatsen una, on els hebreus ploren i eslamenten; i els cristians es barallenentre ells mateixos per un pammés d’espai a l’església del Sant Se-

pulcre, allà on els romans van ins-tal·lar un Temple de Venus; men-tre creix diàriament l’hostilitat ambels seguidors de Mahoma, que es-peren el seu moment per llançarfora dels seus murs els infidels...

BALLLa Monda DJ’sLA MIRONA (SALT)� Dijous 9, 00.30h. � Entradagratuïta.

La Monda està formada per ToniMondelo (dj resident en diferentslocals de Girona: Carpes de Giro-na, Babel, El Blau, La Via, La Saladel Cel) i Daniel Ribas, també, ex-cantant de la banda Tipuaixí i djque ha punxat en diverses festes ilocals gironins. Es van unir per ferLa Monda ara farà anys i van co-mençar el projecte com a DJ’s re-sidents al Blau Music Club. Laseva manera de treballar és re-unir-se a casa d'un o casa l'altre i ferun «popurri» dels seus molts i va-riats estils musicals que punxen,mesclen i barregen a la seva ma-nera. Divertits, inclassificables iper no parar de ballar!

DdG

�

DdG

SetmanaSanta a LaPlaneta i aLa MironaDUES PROPOSTES PER VIURE AQUESTS DIES DE FESTADE FORMA DIFERENT O PER FER-LES SEGUIR TOTESDUES: LA LECTURA «LAUDA, JERUSALEM» A CÀRREC DEPROSCENIUM I LA SESSIÓ DE BALL AMB LA MONDA DJ’S

Una vista de Jerusalem, ciutat protagonista de la Setmana Santa i de la programació de La Planeta aquests dies.

DIARI DE GIRONA

TWO DEAD CATSNoves mascotes a Aloud Music

La jove banda de Girona TwoDead Cats és la nova incorporació aAloud Music. El seu debut en el se-gell serà per partida doble, ja queeditaran un Ep amb 6 temes (mésalguna sorpreseta) i aquest seràeditat també en vinil amb extresque arribaran fins als 10 temes. En-tre els extres s’inclouen temes ins-trumentals i cançons reeditadesdel seu anterior Ep. Chico remola-cha i The cojín han estat els temesescollits per completar un disc ambtemes cantats en anglès i en caste-llà. La curiosidad mató al gato, queés com han batejat el nou disc, seràel segon Ep de la banda, desprésdel seu àlbum de debut de títol ho-mònim (editat per Death WishTeam), que els va portar a realitzar

nombrosos concerts arreu d’Espan-ya i fins i tot els va servir per anar abatallar per les Europes. A més, undels nous temes, A girl like you, jaté videoclip. El curt, segons el quin-tet, té una part biogràfica i ens aju-da a entendre el perquè del nom dela banda. El nou disc sortirà a lavenda el 9 de juny i es preveuenconcerts de presentació per totl’Estat i gira europea a finals d’any.

Apunts

Gemma, veu de Two Dead Cats.

DIARI DE GIRONA

TEATRE I MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 3 D’ABRIL DE 2009

El discurs naturalista (tant en el físiccom en el musical, pràcticament tot sóninstruments acústics en Arborea) d’a-quest duet nord-americà ha estat supe-rat a tots els nivells per altres bandes:conceptualment per noms com The Bli-the Sons, i musicalment, per gent comCocoRosie o Espers, per posar els dosextrems entre els quals es mou la sevaproposta. Un disc contemplatiu i ambmoments interessannts, però massa lli-gat per una proposta molt limitada, iamb escassos halos d’inspiració. (FOLK)| JESÚS SÁEZ.

�

ArboreaHOUSE OF STICKS

BORNE!

�����

Rick Treffers és un inquiet personat-ge que porta anys buscant alternativesa l’atrotinada situació de la indústria: esva portar la idea dels concerts privats ensalons casolans, Live in the living, i des-prés va estar un any sencer regalant unacançó al mes des del seu web. Periodvindria a ser el resultat (amb descarts iafegits) d’aquella experiència, i, com apoc, resulta eloqüent. Un disc divers, queevidencia no haver-se concebut com untot, i l’efecte final del qual és irregular,però que, en general, resulta refrescant.(POP) | E.G.

�

MistPERIOD

ASTRO

�����

Van començar com a revivalistes post-punk i han acabat fent fast food musicalper a macrofestivals i seguidors de mo-des efímeres. La banda de Brandon Flo-wers arrabassa el tron a Scissor Sistersamb un LP produït per Stuart Price (Kea-ne) en el qual posen de tot perquè, senzi-llament, no saben allò que volen: saxosdignes de Robert Palmer (Losing touch),himnes hooliganescos (Spaceman triom-farà en el FIB), afropop de «mercadillo»(This is your life), amanerat soul blanc(The world we live in)... Molt fluix. (FAS-HION POP) | E.G.

�

The KillersDAY & AGE

ISLAND / UNIVRSAL

�����

En el seu primer àlbum oficial desprésde més d’una dècada de maquetes auto-editadas, els il·licitans Goody Alien (ambun ex-Miranda Warning a bord) mante-nen ferms els peus en l’indie rock delsnoranta, aquell que es canta en anglès iabraça un espectre d’influències que vades de Yo La Tengo (a qui versionen endirecte des de fa anys) fins a Pixies oRide. Tota l’originalitat que demostrenen alguns títols (Sun & dance, Toys inBabeland) es troba a faltar en unes can-çons massa enganxades a l’ortodòxiagenèrica. (INDIE ROCK) | E.G.

�

Goody AlienTHE LONGEST

NIGHT INSUNDANCE

ALIENCAT RECORDS

�����

Bonnie«Prince» Billy

BEWAREDRAG CITY / DOMINO / PIAS

SPAIN

�����

Descobert per Animal Collective du-rant la gravació de Merryweather postpavilion, Dent May és un d’aquells frea-kies la major qualitat dels quals radicaen el com i no en el què. El seu disc dedebut és un efectiu i addictiu compendide melodies obertament deutores denoms com Lee Hazlewood, Brian Wilson id’altres il·lustres del pop, passat pel ta-mís d’una banda ben assortida d’instru-ments que juguen el seu paper amboportunisme i encert, dirigida per un ins-trument totalment de moda: l’ukelele.¡Nerd power! (POP) | E.G.

�

Dent May & HisMagnificent

UkeleleIDEM

PAW TRACKS

�����

Els valencians Germán García i GabrielPiñana (Doble Zero, Juana La Loca) s’as-socien amb el lletrista escocès GeorgeMattingley i recuperen un nom usat enels vuitanta (en referència a l’LSD) perbatejar un curiós projecte, que s’emmira-lla en figures com Tom Waits, Captain Be-efheart o PJ Harvey (la guitarra d’Emptystreets) per desenvolupar uns temes enclau blues rock amb eventuals tons psi-codèlics, que en ocasions necessitarienmés definició i concisió, però que recla-men una escolta. (BLUES ROCK/PSICO-DÈLIA) | E.G.

�

Laudable SepiaDominical

LAUDABLE SEPIADOMINICAL

LSD

�����

Tocat per la gràcia

Un cas a estudiar, el de Will Oldham. Mentre desenes d’artistes de moda necessiten diversosanys per engiponar discos prescindibles destinats a omplir la Ciutat de les Ciències i sercondemnats a l’oblit immediat, el cantautor de Kentucky es permet, només un any després delmagnífic Lie down in the light, publicar un altre àlbum magistral, Beware. En teoria, es tracta del LPcountry de Bonnie «Prince» Billy, aquell prolífic alter ego que va debutar oficialment el 1998, i éscert que abunden els banjos, mandolines i pedal steel guitars, així com els arranjaments de corda,però allò que al final s’imposa és la qualitat suprema de les composicions. Una aliniació de luxe, queinclou alguns músics de jazz de Chicago i figures il·lustres com Jon Langford (Waco Brothers), JoshAbrams (Town and Country), Rob Mazurek (Exploding Star Orchestra, Isotope 217) o el seu fidelEmmett Kelly, insufla de vida i eleva unes cançons (difícil destacar-ne unes sobre les altres, tal ésel nivell que mostren) que no fan si no augmentar la llegenda d’un músic que sempre lliura discosdestinats a perdurar. (COUNTRY) | E. G.

�

�����INDISPENSABLE

����NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

EL NOU ÀLBUM DE WILL OLDHAM SOTA EL SEU ÀLIES MÉS PROLÍFIC ÉS UN FELIÇ ACOSTAMENT AL COUNTRY PLE D’ARRANJAMENTS I CONVIDATS

TEATRE MÒBILRAU-RAU. LA HISTÒRIA TRISTA DE LA NENA TRAPEZISTA

Auditori de La Mercè (Girona). Diumenge 5, 20h. 5€. El senyor i la senyora Princeton, la família més rica de Pitts-

burg acaben de tenir una filla. Els anys aniran passant i lanena, creixent. Però un bon dia, buscant cargols al bosc amb laseva mare, es perd, es dóna un cop al cap i perd la memòria.Una família de circ ambulant que passa per allà la recull i laconverteix en un membre més de la família. La nenam desco-neixent totalment els seus orígens i la seva família original,esdevé una gran trapezista. Però quan el circ torna a Pittsburgvint anys després, a la «nena» li ve un rau-rau... A partir d’a-quest argument, els components de La Fabulosa desgranenuna sèrie de situacions còmiques que no deixaran que elsprenguem l’obra seriosament. | DdG

CONCERT I JAMTREETONES

La Mirona (Salt). Divendres 10, 23h. 5€ (participants a lajam: entrada gratuïta + consumició).

Treetones es un quartet format per Stewart kell (veu i gui-tarra), Ruben Botas (veu, guitarra i electrodomèstics), JordiRuiz «Popi» (baix elèctric) i Jordi López «Lopete» (bateria).Tot i la recent configuració actual, creada a Girona el 2005, enels directes es respira la bona comunicació i el feeling entreels musics. Versions i temes propis de reggae, soul, funk oR&B. La banda amfitriona començarà el concert fent temespropis o versions com cregui convenient. Aquesta actuació du-rarà uns 30 o 40 minuts i un cop acabada, la banda començaràa cridar els músics per començar la jam. Músics espontanisaniran pujant a l’escenari per tocar amb la banda un quartetd’hora cadascun. Aquesta inicativa de La Mirona serà de caràc-ter mensual i sempre hi haurà a l'escenari una banda com aconvidada i fent d'amfitriona per als músics que volen pujar al'escenari i participar. Els músics que vulguin participar s'hau-ran d'inscriure en un full a l’entrada de la sala indicant nom,cognom, instrument i contacte. Els músics que vulguin tocars’hauran de portar el seu instrument, excepte la bateria.

�

�

Planning

Carrer Hortes, 22GIRONA

Tel. 972 21 23 95llibreria22@llibreria22.net

www.llibreria22.net

PRESENTACIONS a la 22Divendres, 3 d’abril, a les 8 del vespre, al Centre Cultural Les Bernardes de Salt, presentació del llibre editat per CCG Edicions:— DEL BRESSOL A LA CUNETA (Salt 1904-Orriols 1936)

de Pere Joan Sureda i Canals.Intervindran: Quim Curbet, Salvador Sunyer Aimerich, Enric Mirambell, Pere Joan Sureda.

Dissabte, 4 d’abril, a les 12.30 h, a la Sala d’Exposicions Temporals del Museu d’Història de la Ciutat, presentació del llibre editat per CCG Edicions:— MORT A GIRONA de Miquel FañanàsIntervindran: Anna Pagans, Lluís M. De Puig, Miquel Fañanàs-

10ART AccentsDIVENDRES, 3 D’ABRIL DE 2009 | Diari de Girona

ROMANO ZANOTTIGaleria d’Art Dolors Ven-

tós, Figueres. Calçada delsMonjos, 26. � Del 4 al 25 d’a-bril. De dimarts a dissabte d’11a 13h. i de 18 a 20h.

�ALFRED MAUVE

Museu Memorial de l’Exili,La Jonquera. Carrer Major, 47.� Del 4 d’abril al 17 de maig.Horaris: consultar www.mu-seuexili.cat

�

En aquesta exposició es mos-tren, fonamentalment, imatgesde l’àrea de l’Albera d’una i altrabanda de la frontera i, particu-larment, dels indrets de pas delscentenars de milers de perso-nes que l’hivern de 1939 vanemprendre el camí de l’exili endirecció cap a França. En con-cret, a les fotografies s’hi plas-men paisatges naturals, raconsde carrers de pobles fronterers,vistes parcials de monuments i,fins i tot, petits detalls que pos-siblement van poder veure elsmateixos refugiats en el seutrajecte de fugida. | E. CAMPS

Ho explica millor que ningúManel Mendez: «Essencialmentcirculars les seves pintures sónsempre animades en movimento en tensió en un perfecte equi-libri, formes conscients de duramb elles les seves pròpies gra-vitacions. El temps no es deté nidesapareix, sinó que tots elstemps i els espais es barregen is’interpreten amb un harmònicball còsmic. Exposarà a Figueresfins el proper 25 d’abril. La inau-guració és demà a les vuit delvespre amb cocert inclòs. | E.

CAMPS

LUÍS TRULLENQUEArt 25, Girona. Carrer Santa

Clara, 25. � Del 13 de marçal 9 d’abril. Horaris:www.art25.es

�

Luís Trullenque sap quina ésla naturalesa de l’abstracció i hoexplota, deliberadament, finsals límits paradoxals de la sevamateixa pràctica pictòrica. Utilit-za el color per parlar d’una famí-lia que es desplega i evolucionafins a convertir-se en un cali-doscopi historiat que parla, nimés ni menys, que de la matei-xa feina de pintar. Aquest és elseu principal argument: desple-gar-se formalment en unes obres que celebren les posibili-tats de la forma i de la llum amesura que vindiquen la varia-ció com a substrat necessari pera tota aventura artística. | E.

CAMPS

ZAELRestaurant La Penyora, Gi-

rona. Carrer Nou del Teatre, 3� Fins el 31 de maig. Telèfon:972 218 948.

�

Dins la programació 2009 delBòlit, Centre d'Art Contempora-ni. Girona, avui es presenta l'ex-posició "Recursos Propis", queinclou els treballs de VladimirArkhipov (Rússia), Ana Garcia-Pineda (Barcelona), Luis Gárciga(Cuba), Núria Güell (Girona), ElínHansdóttir (Islàndia), Oh EunLee (Corea-Suïssa), Chiu Longi-na (Galícia), Platoniq (Barcelo-na), Emili Padrós (Barcelona) iTelenoika (Girona), i es desple-garà simultàniament al Bòlit/LaRambla i al Bòlit/Sant Nicolau,així com a les Biblioteques Mu-nicipals, el Dadespai i el Niu, através de les activitats integra-des. | E. CAMPS

La paràbola no té pèrdua:mentre la majoria d’artistes di-positen en els seus treballs elque creuen o anhelen ser, elque pensen, conceptualitzen,afirmen o neguen, Zael fa l’e-xercici invers, cerca identitatsper a unes obres que sempreneixen orfes i a les que nomésel temps proporcionarà paterni-tat. Per això l’efecte de les se-ves pintures és similar al del sis-mògraf: enregistren el batecsubterrani d’una vida que esdesplaça com plaques tectòni-ques fins que una col·lisió l’obli-ga a sortir a la superfície. Ales-hores l’artista es veu obligat acanviar de nom amb tot el queaixò comporta. | E. CAMPS

COL·LECTIVABòlit, Centre d’Art Contem-

porani de Girona. Sales Muni-cipals i Capella de Sant Nicolau.� Del 7 de febrer al 26 d’a-bril. Horaris: www.bolit.cat

�

Rafael Griera torna al Fonsd’Art Olot amb una exposiciónomés de paisatges, el·laboradadurant els últims deu anys. Un conjunt de 25 obres (olis so-bre tela, guaixos sobre paper iacrílics sobre cartró) que formenuna unitat temàtica i que reflec-teixen l’interès de l’artista perOlot i la Garrotxa, especialment;però també per Cadaqués, o perciutats com Bermeo, Hamburg oAmsterdam. | E. CAMPS

RAFAEL GRIERAFons d’Art, Olot. Bisbe Gui-

llamet,4. � Del 4 d’abril al 29de maig. Horaris: www.fons-dart.com

�

TEO ORTIZ (SÒRIA, 1964) PRESENTA A LA SEU DE LA FUNDACIÓVALVI DE GIRONA (SALA MIQUEL MARTÍ I POL) UNA SELECCIÓ DELES SEVES ESCULTURES I DELS SEUS PAISATGES: LA SOLITUD IEL SILENCI SÓN ELS PROTAGONISTES DE LA MOSTRA.

TEO ORTIZFundació Valvi, Girona. Avda. Jaume

I, 42 baixos � Del 26 de març al 25d’abril. De dilluns a divendres de 18 a20,30h. Dissabtes d’11,30 a 14h. i de 18a 20,30h. Festius tancat.

Gràcies als Menjadors de patatesque va pintar Van Gogh l’any , maiha tornat a existir cap tema massavulgar per a la pintura. Se’l recordamassa sovint pel gest histèric de tallar-se una orella, però el seu mèrit —perdescomptat— és un altre: mirar als se-gadors, als xiprers de Saint-Rémy, a lajove pagesa d’Auvers, a la precaria i do-mèstica cadira de Gauguin a Arles, comsi fóssin divinitats desterrades queens parlen del món amb la força i la ve-ritat d’unes sabates enfangades (Hei-degger va escriure un esplèndid assaigal respecte); l’adjectiu «vulgar» mai potfer referència a una cosa sinó a una ac-titud: és vulgar qui no sap escrutar lamatèria a la recerca de la mínima pul-sió de vida, o de història de la vida, que

aquesta sempre conté. Vulgar és quidissimula la veritat de les coses: vulgarés no saber-se precari. Teo Ortiz en-carna una curiosa paradoxa: malgrattenir nom de Déu (Theós en grec) el seuregne es construeix arran de terra,lluny de metafísiques impostades o desimbologies elementals que servei-xen per camuflar discursos pobres ielementals. Teo (així signa les seves ob-res) és un arqueòleg del present quesap traspassar la superfície de les co-ses sense per això negar mai l’im-prescindible realitat objectiva quecontenen les aparences.Per això les vales de palla que dibuixaamb traç nerviós i obsessiu (de nou VanGogh) són abans que res vales de pa-lla i, només després, portes o finestresd’entrada a estats existencials moltmés difícils d’acotar i, no cal dir-ho,condicionats per l’apreciació subjectivade tots i cada un dels espectadors. Di-buixos que es tornen pintures: la re-alitat, com deia el gran Roberto Bola-ño, és un calidoscopi que canvia cadavegada que el movem o ens movem,

cada vegada que el nostre punt de vis-ta es veu afectat per l’accident que si-gui. Els colors, en aquest sentit, sóncristalls inestables fruit d’un instant devisió. I, potser també per això, algunade les seves escultures d’«individus» re-presenten personatges enfilats en unaescala vertical i dramàticament in-acabada: perquè aguaiten com senti-nelles del no-res atents als prolegò-mens d’una batalla que mai s’esde-vindrà. L’exposició que presenta a laFundació Valvi és una bona manera deretornar a la simplicitat de l’art ma-júscul i fugir de la complexa medio-critat de l’art minúscul. La cita semblaineludible.

�

EUDALD CAMPS

La poètica silent delsmenjadors de patates

SimplicitatTeo Ortiz és un

artista que maiopta per l’exabrup-te ni per l’inconti-nència formal.

�

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 3 D’ABRIL DE 2009

COL·LECTIVAMuseu de l’Empordà, Fi-

gueres. Rambla, 2. � Del 21de març al 19 d’abril. De di-marts a dissabte d’11 a 19h.Festius d’11 a 14h.

�

Des dels seus inicis a la dèca-da dels seixanta fins als seusprojectes més recents, dirigits aun públic ampli i molt comple-xes a nivell de realització (l’ar-tista implica a nombrosos col·la-boradors sens els quals la sevaobra restaria inèdita) Anotni Mi-ralda (Tarrassa, 1942) ha portatsempre a terme una obra carac-teritzada per la voluntat de re-flexió crítica i per la frecor delsseus plantejaments, sovint rela-cionats amb allò que s’ha ano-menat Eat Art (art del menjar).Actualment presenta un aselec-ció dels seus treballs a La Gale-ria Presenta... de Girona. | E.

CAMPS

Quatre parets i un sostre ésuna exposició col·lectiva d'au-tors contemporanis que refle-xionen al voltant del tema de lacasa i el concepte d'habitar endiferents formats, des del tex-tual fins a la instal·lació, passantper la fotografia i el vídeo. Lacasa és l’origen ancestral, elpunt de partida, el punt de re-torn o de no-retorn, el conteni-dor de la memòria i l'àmbit de lli-bertat. És l’element comú enl’home, com a realitat o com adesig. El lloc per a la residència-resistència de l’individu, des delque observa el món i des delque se’n crea la seva pròpia vi-sió... | E. CAMPS

ANTONI MIRALDAGaleia, Presenta.., Girona.

Carrer del Nord, 13. � Del 12de març al 9 de maig. De di-marts a diumenge d’11 a 14h ide 17 a 20 h.

�

Periòdicament la FundacióVila-Casas enriqueix l’oferta ex-positiva de les comarques giro-nines amb una sèrie d’exposi-cions que ocupen els espais deCan Mario, a Palafrugell, i delPalau Solterra, a Torroella deMontgrí. D’entre les diferentspropostes, destaca la del fotò-graf Jordi Puig: l’artista ha recu-perat els rostres de les perso-nes que van treballar a la fàbri-ca de Palafrugell que actual-ment acull els espais d’art. El re-sultat és un mosaic humà que,en darrera instància, suposa totun manifest antropològic. | E.

CAMPS

CARLOS MENSA, M.V.TINTORÉ, JORDI PUIG IMª A. RAVENTÓS

Espais de la Fundació Vila-casas, Torroella de M. i Pala-frugell. � Del 27 de setem-bre a l’1 de maig. Horaris:www.fundaciovilacasas.org

�

La gràcia de l’exposició de Mi-guel Herrera és que no nomésno renuncia al sentit de l’humormés càustic sinó que, a més,torna a la fusta com a materialescultòric amb un gest carregatd’ironia. La selecció de treballsque presenta a la galeria Siartde Cadaqués és una clocadad’ull al passat (talla en fusta) iuna interpel·lació al present(personatges quotidians) ambl’objectiu darrer d’apropar-nos aun món ben familiar. | E. CAMPS

MIGUEL HERRERASiart, Cadaqués. Caritat Se-

rinyana, 13. � Del 28 demarç al 10 d’abril. Horaris:www.sicardiarte.com

�

Malgrat transiti amb certa na-turalitat de l’escultura a la pin-tura (passant pel dibuix), TeoOrtiz és un artista que ha fet dela coherència dels seus plante-jaments un argument inapela-ble: es tracta de paisatges silen-ciosos i aparentment banals ode personatges solitaris que mi-ren el món amb estranyament.El resultat és una obra inquie-tant de marcat caràcter existen-cial. | E. CAMPS

TEO ORTIZFundació Valvi, Girona.

Avda. Jaume I, 42 baixos � Del26 de març al 25 d’abril. Dedilluns a divendres de 18 a20,30h. Dissabtes d’11,30 a14h. i de 18 a 20,30h. Festiustancat.

�

Paisatges domèstics de Giller-mo Zuaznabar s’articula al vol-tant de línies d’investigació di-ferents però vinculades entreelles a partir d’un tema comú:l’exploració de les complexes re-lacions entre arquitectura i fron-tera (entesa com a límit geogrà-fic però, també, com una confi-guració política, estètica i men-tal). Zuaznabar és arquitecte,artista i professor, i ha treballaten els darrers anys en un ex-tens i sòlid assaig sobre la ves-sant arquitectònica de DonaldJudd, un autor molt més cone-gut per la seva vessant d’artistaplàstic. | E. CAMPS

G. ZUAZNABAREspai ZERO1, Olot. Carrer

de l’Hospici, 8. � Del 21 demarç al 3 de maig. De dimartsa diumenge de 10 a 13h. i de17 a 20h.

�

Forces en diàlegEs tracta d’un

aiguafort de 70 x70 cm.

�

KIM PEREVALSKYSala Cooperativa, Museu Isaac Al-

béniz de Camprodon. Antic Carrer Ma-jor. � Del 5 al 12 d’abril. Horaris: cadadia de 16 a 20h.

Pocs artistes parlen de la tècnicaamb un apassionament similar al dePerevalsky: els materials li són deixe-bles en la mesura que els adoctrina grà-

cies a molts anys d’aprendre’n els lÍmitsi les possibilitats. A Camprodon expo-sa aiguaforts formalment perfectesque demostren, en primer lloc, que lajerarquia pictòrica basada en el formatés una falàcia útil, com a molt, pels vol-tors que mercadegen amb l’art.Aquest gironí d’orígen ucranià inven-ta diàlegs entre morfologies de regustmitològic que tan aviat són personifi-cacions del desig com ciutats impos-sibles: del què es tracta, en darrera ins-tància, és de permetre el joc il·limitatde la forma a la recerca d’una veuque tots hauríem de portar incorpo-rada. La pega és que l’exposició noméses pot veure durant una setmana.

�

EUDALD CAMPS

LA MOSTRA DE L’UCRAÏNÈSS’INAUGURA DEMÀ DISSABTE(20h) A LA SALA COOPERATIVADEL MUSEU ISAAC ALBÉNIZ

Perevalsky exposa«mapes» a Camprodon

DdG

GIRONATaller A les 12h, a l’Abacus,Decora amb Decopatch.Contes A les 12h, a la Biblio-teca Ernest Lluch, «Et regalarétotes les estrelles del cel».Caps de setmana animatsA les 17h, al Museu del Cinema,projecció de diferents capítolsde Les Tres Bessones, la BruixaAvorrida, Minimán i Juanito Jo-nes .Titelles A les 18h, a l’Audito-ri Narcís de Carreras, «La faulade la guineu», a càrrec de Titiri-teros de Binèfar.

GIRONAEspectacle A les 20h, alcentre Cívic Ter, Festa de dansaoriental.

SALTJamaican Sounds A les 19h,a La Mirona, Rude Cat Festival.

GIRONAPresentació A les 12h, a LaLlibreteria, «Fruites, si!», d'An-na Roura i Pep Nogué. Amb lapresència dels autors, que ex-plicaran algunes de les recep-tes més originals perquè elsnens mengin fruita.

GIRONATeatre A les 22h, a La Pla-neta, «Vas viure a l'Arcàdia»,de Llàtzer Garcia.

GIRONACaps de setmana animats A les 11h, al Museu del Cinema,projecció de diferents capítolsde Les Tres Bessones, la BruixaAvorrida, Minimán i Juanito Jo-nes.Teatre A les 18h, a l’Auditoridel Centre Cultural La Mercè,«Rau-Rau. La història trista dela nena trapezista». Teatre Mò-bil.

GIRONAConcert A les 18h, a l’esglé-sia del Dolors, Música sacra.

GIRONARepresentació A les 19h, aLa Planeta, «Vas viure a l'Arcà-dia», de Llàtzer Garcia. Com-panyia Porc.

GIRONAClub de lectura A les 20h, ala biblioteca Just M Casero, Clubde lectura, a càrrec de Lídia No-guerol. «Sempre som massabons amb les dones», de Ray-mond Queneau.

GIRONATaller A les 9.30h i a les11.30h, a la Sala de Tallers dela Fundació La Caixa, «Un oude Pasqua diferent».

GIRONAConcert A les 19.30h, a laCasa de Cultura, Música religio-

sa de cant i orgue a càrrec de lacoral Saba Nova.Concert A les 22.30h, a ElCercle, mE dj. «I don't like mon-days».

GIRONA

Club de lectura A les 16h, ala Biblioteca Pública de Girona,Club de lectura de narrativa ca-talana, conduït per Carme Bas-sa. «Fanny», de Carles Soldevi-la.

GIRONALiteratura A les 17.30h, a laBiblioteca Maria Antònia Adro-

her, «Contes d'animals d'arreudel món», a càrrec de MarielaValiente .Taller A les 9.30h i a les11.30h, a la Sala de Tallers dela Fundació La Caixa, «Un oude Pasqua diferent».

GIRONAProjeccions A les 19.30h, alCinema Truffaut, «Salt enda-van», de Sergio Domínguez.

A les 20.30h, al Cinema Truf-faut, «Historias de la radio», deJosé Luís Sáenz de Heredia.

GIRONAXerrades A les 17.30h, a laCasa de Cultura, El diner i la li-teratura: sobre «L'Argent» d'E-mile Zola, a càrrec de Mita Ca-sacuberta.

GIRONAFotografia A les 17h, al Cen-tre Cívic de Sant Narcís, «Hidro-quinografia de Girona». Exposi-ció fotogràfica del Col·lectiu Hi-droquinona.

GIRONAPresentació A les 20h, alPunt de lectura de Sant Narcís,«Hores prohibides», de NúriaMartí.

GIRONALectura dramatitzada A les20h, a La Planeta, «Lauda, Je-rusalem...!». Grup Proscenium.

GIRONATaller A les 9.30h i a les11.30h, a la Sala de Tallers dela Fundació La Caixa, «Un oude Pasqua diferent».

GIRONAFestival Fins al 12 d’abril, alPalau de Congressos, FestivalInternacional de Dansa. DanceGrand Prix Barcelona-CostaBrava 2009.

GIRONAConcert acústic A les22.30h, a El Cercle Cafè, CeskFreixas.

GIRONATaller A les 9.30h i a les11.30h, a la Sala de Tallers dela Fundació La Caixa, «Un oude Pasqua diferent».Literatura A les 17h, a la Bi-blioteca Ernest Lluch, «La ma-leta transoceànica de les curio-sitats», a càrrec de Pepa Llobet.

GIRONAProjecció A les 20h, al cen-tre Cívic Santa Eugènia, «Cooland Crazy (Fresc i boig)», deKnut Erik Jensen.

GIRONAA l’aire lliure A les 22h, a laRambla de Llibertat, Escenarilliure.

TORROELLA DE MONTGRÍPolítica A les 20h, a CanQuintana, conferència a càrrecd’Oriol Junqueras, candidat d’Es-querra a les eleccions europe-es, sota el títol «Primavera deRepública. La República Catala-na».

GIRONAFestival Fins al 12 d’abril, alPalau de Congressos, FestivalInternacional de Dansa. DanceGrand Prix Barcelona-CostaBrava 2009.

GIRONALectura dramatitzada A les20h, a La Planeta, «Lauda, Jeru-salem...!». Grup Proscenium.

GIRONATaller A les 9.30h i a les11.30h a la sala Tallers de laFundació La Caixa, «Un ou dePasqua diferent».

GIRONAFEstival Fins al 12 d’abril, alPalau de Congressos, FestivalInternacional de Dansa. DanceGrand Prix Barcelona-CostaBrava 2009.

SALTConcert + Jam session Ales 23h, a La Mirona, Concert +Jam session amb Tree Tones.Els interessats a tocar amb labanda s’hauran d’inscriure allà.

�

�

�

�

Música

�

Dansa

�

Infantils

�

Teatre

�

Dansa

�

Conferències

�

Balls

�

Cinema

�

Infantils

�

Música

�

Dansa

�

Infantils

�

Teatre

�

Literatura

�

Inauguracions

�

Conferències

�

Cinema

�

�

Infantils

�

Literatura

�

�

Música

�

Infantils

�

Literatura

�

Teatre

�

Música

�

Infantils

�

Teatre

�

Literatura

�

Música

�

Dansa

�

�

�

�

Infantils

DIMARTS 8

DIVENDRES 10

DIJOUS 9

DIMARTS 7

DILLUNS 6

DIUMENGE 5

DISSABTE 4

Agenda de la setmana

8/04/09 BANYOLESManel actuen per primer cop a Girona

L’Auditori de l’Ateneu de Banyoles acollirà a les 23 h l’ac-tuació de Manel, una formació que en poc temps s’ha con-vertit en una veritable revelació en el panorama musical ac-tual de Catalunya. Presenten el seu últim disc que ha valgutel reconeixement de la crítica especialitzada i l'atenció delsmitjans de comunicació generalistes.

�

DIARI DE GIRONA4/04/09 BLANES«Una ciutat brillant», de McPherson

A Dublín, un home demana l’ajut d’un psiquiatre perquè,segons diu, ha vist el fantasma de la seva esposa, morta fapoc temps. Aquest és el punt d’inici d’aquesta obra de tea-tre de l’irlandès Connor McPherson, que va ser finalista delpremi Tony a la millor obra teatral de l’any 2006. Senti-ments de culpa, restes del passat però també renovació.

�

DIARI DE GIRONA

Accents#602COORDINA Ana Rodríguez

A/E tv.diaridegirona@epi.es

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 3 D’ABRIL DE 2009 | Diari de Girona

DISSABTE 4 D’ABRIL

Jazz al SunsetConcert del saxofonista Grant Stewart

Aquest dissabte el Sunset presenta un dels referents mundialsdel saxo tenor jazz, el músic d'origen canadenc Grant Stewart.Stewart ha treballat als millors Clubs de New York, com Birdland,The Jazz Standard, Visiones, etc. Ha fet gires per Europa, Japó, Bra-sil i Taiwan i va ser un dels primers músics de jazz a fer concertsals museus L'Hermitage, de Sant Petersburg i al Guggenheim.

�

4 d’abril . . . . . . . . . . . . . . . PPa d’Àngel11 d’abril . . . . . . . . . . . . . . . SSi Fa Sol18 d’abril . . . . . . . . . . . . . . . . RRecords25 d’abril . . . . . . . . . . . . DDuet de Gala2 de maig . . . . . . . . . . . . . . . . CCamelot

BON ESTAR, BON SOPAR I BONA MÚSICA PER BALLARPer a més informació i reserves al tel. 972 57 00 05

DDISSABTE 4 D’ABRIL23.00 h

GRAN STEWART QUARTETGRAN STEWART (sx)

FAVIO MANO (p)IGNASI GONZÁLEZ (cb)

ESTEVE PI (bt)

ENTRADA 10 €

Jaume Pons i Martí, 12 - Tel. 872 08 01 45GIRONA www.sunsetjazz-club.com

JAZZEN DIRECTE

UNIÓN PRODUCTORES DEL CORCHO, S.A.El Consell d’Administració convoca els senyors accionistes ala Junta General ordinària i extraordinària que se celebraràen el domicili social, en la convocatòria, el dia 15 de maig de2009, a les 20 hores o, en el seu cas, el dia 16 de maig, en elmateix lloc i hora, en 2a convocatòria, per tractar el següentordre del dia:

1) Aprovació, si s’escau, dels Comptes Anuals de l’exercici2008.2) Aprovació, si s’escau, de la proposta d’aplicació del resul-tat de l’exercici 2008.3) Aprovació, si s’escau, de la gestió social de l’exercici 2008.4) Transmissió d’accions.5) Transformació de la Societat en Societat Limitada.6) Modificació dels estatuts socials.7) Cessament i nomenament d’Administradors de la Societat.8) Torn obert de paraula.9) Lectura i aprovació de l’Acta de la Junta, si s’escau, o de-signació, en el seu cas, dels accionistes Interventors a l’e-fecte.

Els accionistes tenen dret a examinar en el domicili social, omitjançant enviament gratuït als seus domicilis, si així hosol·liciten, els documents a sotmetre a l’aprovació de laJunta,així com el text íntegre de les modificacions proposadesi l’informe sobre aquestes.

Cassà de la Selva, 27 de març de 2009

El President del Consell, CORCHO DEL PAIS, S.A., represen-tada pel Sr. Francesc Jiménez Vegas