Foli: (167

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT DE DIA 7 DE NOVEMBRE DE 2012, EN PRIMERA CONVOCATÒRIA

A l'Ajuntament d'Alaior, a les 19.00 hores, es reuneixen els senyors i les senyores que a continuació s’indiquen, amb l’objecte de desenvolupar sessió de Ple de l’Ajuntament per a la qual han estat prèviament convocats.

Batlessa presidenta: Misericordia Sugrañes Barenys1r tnt. de batle: Emilio Agis Benejam2a tnta. de batle: María Isabel Rodríguez Anglada3r. tnt. de batle: Juan Sintes Riudavets4t. tnt. de batle: Arturo Pons ReurerRegidor: Antoni Mascaró CampsRegidora: Juana María Pons GomilaRegidor: Pau Morlà FloritRegidora: Àngela Caules FuentesRegidora: Anna Maria Camps MorlàRegidora: Francisca Riudavets FloritRegidor: Josep Ignasi Portella Coll

Interventor interí: Guillem Rotger CollSecretària acc.: Clàudia Gomila Sans

Presideix l’acte la batlessa presidenta, Misericordia Sugrañes Barenys, assistida per la secretària accidental de la corporació, Clàudia Gomila Sans.

S'ha excusat d'assistir-hi el regidor Roger Ferrer Kemp.

La batlessa declara obert l'acte.

PRIMER. LECTURA DE L'ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIORLa secretària llegeix l'esborrany de l'acta de la sessió ordinària de dia 3 d'octubre de 2012 i demana si hi ha objeccions.

Intervé el senyor Arturo Pons i dóna compte d'un error a la cara B del foli 162, en la contestació de la pregunta 5697. Indica que on diu “el regidor Arturo Bagur llegeix l'informe [...]” ha de dir “el regidor Arturo Pons llegeix l'informe [...]”.

Feta la correcció, s'aprova per unanimitat l'acta esmentada.

SEGON. CORRESPONDÈNCIA I DISPOSICIONS OFICIALSEs dóna compte dels escrits següents:

- De la Resolució d'Alcaldia núm. 2012-0697, de data 25/10/2012, de delegació de competències, en la qual es resol modificar el Decret de delegació de competències núm. 2011-3075, de data 28/06/2011, en el sentit de reservar a favor de l'Alcaldia l'aprovació i formalització dels convenis administratius que es tramitin tant amb entitats públiques com privades.

Els membres de la corporació en resten assabentats.

TERCER. GOVERNACIÓ: ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LA CONSERVACIÓ DELS IMMOBLES I DELS TANCAMENTS DE SOLARS AL TERME MUNICIPAL D'ALAIOREl senyor Emilo Agis presenta al Ple de la corporació la proposta continguda en el dictamen següent:

“Vista la Proposta d'Alcaldia, que copiada diu:

«Atès que l'espai públic municipal s'ha d'entendre com un lloc d'ús, relació i convivència entre persones, per la qual cosa és responsabilitat de l'Administració garantir-ne el bon estat de conservació, salubritat i neteja;

Atès, això no obstant, que també és cert que juntament amb els elements públics municipals (vies públiques, places, edificis municipals, etc.) també conformen la imatge del poble (extensiu a tot el terme municipal) els elements de propietat privada visibles des de l'espai públic;

Considerant del màxim interès per a aquest municipi aprovar l'Ordenança municipal reguladora de la conservació dels immobles i els tancaments de solars, amb l’objecte de regular la conservació necessària d'aquests espais i garantir una bona imatge del poble tant amb vista al turisme com per als mateixos habitants del municipi;

Vist l'informe favorable, emès en data 24/10/2012, per part de l'arquitecte tècnic d'urbanisme;

Vist l'informe emès en data 24/10/2012 per l'assessora jurídica d'urbanisme, respecte de la legislació aplicable i el procediment a seguir per aprovar l'Ordenança municipal reguladora de la conservació dels immobles i els tancaments de solars;

Efectuada la tramitació corresponent i atesa la competència del Ple, en virtut dels articles 22.2 d i 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i de l’article 102 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, a la Comissió Informativa de Serveis Generals, per elevar-la al Ple de la corporació, es proposa adoptar el següent ACORD:

Foli: (168

PRIMER. Aprovar inicialment l’Ordenança reguladora de la conservació dels immobles i dels tancaments de solars, que a continuació es transcriu:

Text en català:

«Ordenança local reguladora de la conservació dels immobles i dels tancaments de solars

PREÀMBUL

L'espai públic municipal s'entén com un lloc d'ús, de relació i convivència entre persones. L'administració ha de garantir el bon estat de l'espai públic, garantir-ne la integritat i la neteja. Però també és cert que juntament amb els elements que formen part de l'espai públic, també formen part de la imatge del municipi l'espai privat, format pels seus edificis i parcel·les.

Aquesta Ordenança precisament pretén regular la necessària conservació d'aquests espais i garantir una bona imatge i conservació.

Capítol ITancaments de parcel·les i solars, i conservació d'immobles

Article 1

Els propietaris dels terrenys hauran de mantenir els solars i edificis en bon estat, en bones condicions de salubritat, i a tal efecte, les parcel·les hauran de quedar tancades, amb l'exigència d'estar lliures de runes, desratitzades i mantenir el bon ornament públic.

Article 2

Tots els edificis situats en via urbana han de mostrar la placa indicadora del número que els correspon al carrer o plaça en què l'immoble quedi ubicat.

Article 3

Les obres iniciades que per qualsevol circumstància quedin sense acabar, i per tant no habitables, hauran de presentar com a mínim un acabat complert de les façanes exteriors de l'edifici visibles des de la via pública, que inclogui arrebossat, pintat i col·locació de la fusteria exterior, tot això amb la finalitat d'evitar un perjudici estètic a la imatge de la població.

Aquesta exigència, fonamentada en criteris estètics, és extensible als tancaments de parcel·les d'obra provisionals, i el propietari haurà d'executar el tancament de parcel·la o solar amb caràcter definitiu, segons els criteris establerts a l'efecte en aquesta Ordenança, fins i tot en els casos en què l'edifici no es conclogui interiorment i no sigui habitable, i evitar d'aquesta manera la permanència dels tancaments d'obra.

Article 4

És obligació dels propietaris dels immobles edificats netejar, arrebossar, emblanquinar o pintar i conservar en general en bon estat les façanes dels seus edificis, així com les parets mitgeres visibles des de la via pública.

Article 5Tancament de parcel·la

El tancament de parcel·la tindrà la mateixa dignitat constructiva que les façanes dels edificis.

Com a norma general, els murs que es construeixin hauran de mantenir, en un tram de carrer, un caràcter compositiu unitari, especialment en el que fa referència a la seva alçada i forma, que s'hauran d'adaptar als ja existents.

MURS DE SEPARACIÓ EN SÒL URBÀ

NUCLI TRADICIONAL ALAIOR

a) Edificis entre mitgeres:

1. Es recomana que els murs de separació de la parcel·la amb l'espai lliure públic o vial siguin de pedra del país i segons tècniques tradicionals, encara que s'admeten els tancaments d'obra amb acabat arrebossat i pintat de color blanc o de la gamma de colors terra, fins a una alçada màxima d'un amb quaranta metres (1,40 m) sobre el punt de referència.

2. Entre parcel·les, així com en els murs interiors de parcel·la corresponents a diferents locals o habitatges, les separacions podran ser d'obra fins a una alçada màxima d'un coma noranta metres (1,90 m) en tots els punts del terreny, i es podran completar fins a dos coma quaranta metres (2,40 m) amb pantalla vegetal.

3. Si el terreny és inclinat, es permetrà que els tancaments entre parcel·les situats al nivell d'aquest puguin incrementar l'alçada de forma que en cap punt superin en més de cinquanta centímetres (50 cm) les alçades assenyalades en l'apartat anterior.

b) Edificació aïllada:

4. Es recomana que els murs de separació de la parcel·la amb l'espai lliure públic o vial siguin de pedra del país i segons tècniques tradicionals, encara que s'admeten els tancaments d'obra amb acabat arrebossat i pintat, fins a una alçada màxima d'un amb quaranta metres (1,40 m) sobre el punt de referència.

5. Entre parcel·les, així com en els murs interiors de parcel·la corresponents a diferents locals o habitatges, les separacions podran ser d'obra fins a una alçada màxima d'un coma quaranta metres (1,40 m) en tots els punts del terreny, i es podran completar fins a dos coma quaranta metres (2,40 m) amb pantalla vegetal.

6. Si el terreny és inclinat, es permetrà que els tancaments entre parcel·les situats al nivell d'aquest puguin incrementar l'alçada de forma que en cap punt superin en més de cinquanta centímetres (50 cm) les alçades assenyalades en l'apartat anterior.

NUCLI TRADICIONAL B

7. Els murs de separació de la parcel·la amb l'espai lliure públic o vial seran de pedra del país i segons tècniques tradicionals, fins a una alçada màxima d'un amb quaranta metres (1,40 m) sobre el punt de referència.

Foli: (169

8. Entre parcel·les, així com en els murs interiors de parcel·la corresponents a diferents locals o habitatges, les separacions seran de pedra del país i segons tècniques tradicionals de fins a una alçada màxima d'un coma quaranta metres (1,40 m) en tots els punts del terreny, i es podran completar fins a dos coma quaranta metres (2,40 m) amb pantalla vegetal.

9. Si el terreny és inclinat, es permetrà que els tancaments entre parcel·les situats al nivell d'aquest puguin incrementar l'alçada de forma que en cap punt superin en més de cinquanta centímetres (50 cm) les alçades assenyalades en l'apartat anterior.

10. En els nuclis de Calescoves i Son Vitamina s'admet per a la construcció de parets mitgeres el tancament d'obra revestit amb folre de pedra del país, a banda i banda de la paret.

NUCLI TURÍSTIC CALA EN PORTER

11. Es recomana que els murs de separació de la parcel·la amb l'espai lliure públic o vial siguin de pedra del país i segons tècniques tradicionals, encara que s'admeten els tancaments d'obra, en qualsevol cas, amb acabat arrebossat i pintat en color blanc o en la gamma de colors terra, fins a una alçada màxima d'un amb quaranta metres (1,40 m) sobre el punt de referència.

12. Entre parcel·les, així com en els murs interiors de parcel·la corresponents a diferents locals o habitatges, es recomana la construcció de les separacions amb sistema de pedra del país i segons tècniques tradicionals, encara que s'admet una altra tècnica constructiva digna, fins a una alçada màxima d'un coma quaranta metres (1,40 m) en tots els punts del terreny, que es poden completar fins a dos coma quaranta metres (2,40 m) amb pantalla vegetal.

13. Si el terreny és inclinat, es permetrà que els tancaments entre parcel·les situats al nivell d'aquest puguin incrementar l'alçada de forma que en cap punt superin en més de cinquanta centímetres (50 cm) les alçades assenyalades en l'apartat anterior.

14. A les noves zones de creixement urbà, els murs de separació de la parcel·la amb l'espai lliure públic o vial i parcel·les veïnes seran de pedra del país i segons tècniques tradicionals de fins a una alçada màxima d'un amb vint metres (1,20 m) sobre el punt de referència. I els tancaments que afronten amb parcel·les veïnes, podran incrementar l'alçada fins a dos coma vint metres (2,20 m) amb pantalla vegetal.

NUCLIS TURÍSTICS: SON BOU, SANT JAUME I TORRE-SOLÍ NOU

15. Els murs de separació de la parcel·la amb l'espai lliure públic o vial seran de pedra del país i segons tècniques tradicionals, fins a una alçada màxima d'un amb vint metres (1,20 m) sobre el punt de referència.

16. Entre parcel·les, així com en els murs interiors de parcel·la corresponents a diferents locals o habitatges, la construcció de les separacions serà amb sistema de pedra del país i segons tècniques tradicionals, fins a una alçada màxima d'un coma vint metres (1,20 m) en tots els punts del terreny, que es podran completar, amb acord previ dels propietaris afectats, fins a dos coma vint metres (2,20 m) amb proteccions diàfanes, tipus pantalla vegetal.

17. Si el terreny és inclinat, es permetrà que els tancaments entre parcel·les situats al nivell d'aquest puguin incrementar l'alçada de forma que en cap punt superin en més de cinquanta centímetres (50 cm) les alçades assenyalades en l'apartat anterior.

18. A les noves zones de creixement urbà, els murs de separació de la parcel·la amb l'espai lliure públic o vial i parcel·les veïnes seran de pedra del país i segons tècniques tradicionals de fins a una alçada màxima d'un amb vint metres (1,20 m) sobre el punt de referència. I els tancaments que afronten amb parcel·les veïnes podran incrementar l'alçada fins a dos coma quaranta metres (2,20 m) amb pantalla vegetal.

Article 6Tancament d'obres

1. En els solars o edificis on s'executin obres caldrà protegir tot el seu front per evitar perills per als vianants i el deteriorament de la via pública. Aquests tancaments han de ser d'obra o tanca metàl·lica opaca, es descarten les malles d'acer.

2. Aquest tancament mai podrà impedir el pas dels vianants a la via urbana, amb especial atenció a les persones amb mobilitat reduïda.

Capítol IIRègim sancionador

Article 7 Procediment sancionador i òrgan competent

1. El procediment sancionador que se substanciï a causa d'aquesta Ordenança es tramitarà d'acord amb el que estableix el Decret 14/1994, de 10 de febrer, que aprova el Reglament del procediment a seguir per l'Administració de la Comunitat Autònoma en l'exercici de la potestat sancionadora (BOCAIB núm. 21, de 17 de febrer de 1994).

2. L'òrgan competent per iniciar i dictar resolució és l'alcalde, per atribució de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, article 21.1 n, excepte en els casos en què aquesta facultat s'hagi delegat en altres òrgans.

3. Sens perjudici de la tramitació d'un expedient sancionador per incompliment de les obligacions que estableix aquesta Ordenança, l'Ajuntament podrà iniciar la tramitació d'un expedient d'ordre d'execució per obligar el propietari de l'immoble que es trobi en mal estat de conservació, insalubre, sense tancament de parcel·la/solar i altres circumstàncies que estableix aquesta Ordenança, a complir les seves obligacions, mitjançant el procediment establert en els articles 10 i següents de la Llei 10/1990 de disciplina urbanística.

4. Si el propietari compel·lit fa cas omís a la resolució per la qual es dicta ordre d'execució, l'Ajuntament executarà les obres requerides de forma subsidiària i a càrrec del propietari incomplidor, mitjançant el preceptiu procediment d'execució subsidiària, que es tramitarà en expedient a part, de conformitat amb el que estableix l'article 98 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú

Article 8 Responsabilitat

Foli: (170

El propietari de l'immoble, solar i/o parcel·la serà l'únic responsable del compliment d'aquesta Ordenança.

Article 9Infraccions

L'incompliment d'aquesta Ordenança genera responsabilitat de naturalesa administrativa, sens perjudici d'allò exigible a la via penal, civil o d'un altre ordre en què puguin incórrer.

Article 10Classificació de les infraccions

Cada incompliment del que s'estableix en els articles d'aquesta Ordenança suposarà una infracció per si mateixa, sens perjudici que la seva tramitació, per economia processal, pugui acumular-se en un mateix expedient.

De conformitat amb el que disposa el títol XI de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, les infraccions a la present Ordenança es classifiquen en lleus, greus i molt greus:

1. Són infraccions LLEUS les que suposin l'incompliment d'una obligació o deure establerts en un article concret.

2. Es consideraran infraccions GREUS el compliment reiterat d'una infracció lleu o l'incompliment simultani en un mateix immoble i/o solar de dues obligacions o deures establerts en aquesta Ordenança.

3. Es consideren infraccions MOLT GREUS el compliment reiterat d'una infracció greu o l'incompliment simultani en un mateix immoble i/o solar de tres o més obligacions o deures establerts en aquesta Ordenança.

Per classificar la infracció s'han de tenir en compte també les circumstàncies agreujants establertes en l'article següent, les quals podran ascendir la classificació inicial de la infracció lleu i greu en greu i molt greu, respectivament.

Article 11Circumstàncies agreujants

Són circumstàncies agreujants de les infraccions descrites en l'article anterior, les següents:

- La concurrència de risc sanitari.- La perillositat objectiva de la circumstància del fet.- La reincidència.

Article 12Import de les sancions

Les sancions lleus es sancionaran amb multa de 300 euros a 750 euros; les greus de 751 euros a 1.500 euros, i les molt greus de 1.501 euros a 3.000 euros, de conformitat amb el que estableix l'article 141 de la Llei 7/1985 reguladora de les bases del règim local.

Article 13Prescripció

1. Les infraccions molt greus prescriuran als tres anys, les greus als dos anys i les lleus als sis mesos; les sancions imposades per faltes molt greus prescriuran als tres anys, les imposades per faltes greus als dos anys i les imposades per faltes lleus a l'any.

2. El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar des del dia en què la infracció s'hagi comès. Interromprà la prescripció la iniciació, amb coneixement de l'interessat, del procediment sancionador, i es reprendrà el termini de prescripció si l'expedient sancionador està paralitzat més d'un mes per causa no imputable al presumpte responsable.

3. El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar des de l'endemà del dia en què adquireixi fermesa la resolució per la qual s'imposa la sanció. Interromprà la prescripció la iniciació, coneixement de l'interessat, del procediment d'execució, tornant a transcórrer el termini si aquell està paralitzat durant més d'un mes per causa no imputable a l'infractor.

Article 14Concurrència de sancions

No es poden sancionar els fets que hagin estat sancionats penalment o administrativament, en els casos en què s'apreciï identitat de subjecte, fet i fonament.

Disposició finalEntrada en vigorAquesta Ordenança entrarà a vigir l'endemà d'haver estat publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.»

Text en castellà:

«Ordenanza local reguladora de la conservación de los inmuebles y los cerramientos de parcelas

PREÁMBULO

El espacio público municipal se entiende como un lugar de uso, relación y convivencia entre personas. La administración debe garantizar el buen estado del espacio público, garantizar su integridad y limpieza. Pero también es cierto, que junto con los elementos que forman parte el espacio público, también forman parte de la imagen del municipio el espacio privado, formado por sus edificios y parcelas.Esta ordenanza precisamente pretende regular la necesaria conservación de estos espacios y garantizar una buena imagen y conservación.

Capítulo ICerramientos de parcelas y solares, y conservación de inmuebles

Artículo 1

Los propietarios de los terrenos deberán mantener los solares y edificios en buen estado, con buenas condiciones de salubridad, y a tal efecto, las parcelas deberán quedar cerradas, con la exigencia de estar libres de escombros, desratizadas y mantener el buen ornato público.

Foli: (171

Artículo 2

Todos los edificios situados en vía urbana han de mostrar la placa indicadora del número que les corresponde en la calle o plaza en que el inmueble quede ubicado.

Artículo 3

Las obras iniciadas que por cualquier circunstancia queden si acabar, y por lo tanto no habitables, deberán como mínimo presentar una acabado completo de las fachadas exteriores del edificio visibles desde la vía pública, que incluya revocado, pintado y colocación de la carpintería exterior, todo ello con el fin de evitar un perjuicio estético a la imagen de la población. Esta exigencia, fundamentada en criterios estéticos, es extensible a los cerramientos de parcelas de obra provisionales, debiendo el propietario ejecutar el cerramiento de parcela o solar con carácter definitivo, según los criterios establecidos al efecto en la presente ordenanza, aún en los casos en que la edificación no se concluya interiormente y no sea habitable, evitando de esta forma la permanencia de los cerramientos de obra.

Artículo 4

Es obligación de los propietarios de los inmuebles edificados limpiar, revocar, encalar o pintar y conservar en general en buen estado las fachadas de sus edificios, así como las paredes medianeras visibles desde la vía pública.

Artículo 5Cerramiento de parcela

El cerramiento de parcela tendrá la misma dignidad constructiva que las fachadas de los edificios.

Como norma general, los muros que se construyan deberán mantener, en un tramo de calle, un carácter compositivo unitario, en especial en lo que hace referencia a la altura y forma de los mismos, debiéndose adaptar a los ya existentes.

MUROS DE SEPARACIÓN EN SUELO URBANO

NÚCLEO TRADICIONAL ALAIOR

a) Edificios entre medianeras:

1.Se recomienda que los muros de separación de la parcela con el espacio libre público o vial sean de piedra del país y según técnicas tradicionales, aunque se admiten los cerramientos de obra con acabado revocado y pintado en color blanco o en la gama de colores tierra, hasta una altura máxima de uno con cuarenta metros (1,40 m) sobre el punto de referencia.

2.Entre parcelas, así como en los muros interiores de parcela correspondientes a distintos locales o viviendas, las separaciones podrán ser de obra hasta una altura máxima de uno coma noventa metros (1,90 m) en todos los puntos del terreno, pudiéndose completar hasta dos coma cuarenta metros (2,40 m) con pantalla vegetal.

3.Si el terreno es inclinado se permitirá que los cerramientos entre parcelas situados al nivel de éste puedan incrementar su altura de forma que en ningún punto superen en más de cincuenta centímetros (50 cm) las alturas señaladas en el apartado anterior.

b) Edificación aislada:

4. Se recomienda que los muros de separación de la parcela con el espacio libre público o vial sean de piedra del país y según técnicas tradicionales, aunque se admiten los cerramientos de obra con acabado revocado y pintado, hasta una altura máxima de uno con cuarenta metros (1,40 m) sobre el punto de referencia.

5.Entre parcelas, así como en los muros interiores de parcela correspondientes a distintos locales o viviendas, las separaciones podrán ser de obra hasta una altura máxima de uno coma cuarenta metros (1,40 m) en todos los puntos del terreno, pudiéndose completar hasta dos coma cuarenta metros (2,40 m) con pantalla vegetal.

6.Si el terreno es inclinado se permitirá que los cerramientos entre parcelas situados al nivel de éste puedan incrementar su altura de forma que en ningún punto superen en más de cincuenta centímetros (50 cm) las alturas señaladas en el apartado anterior.

NÚCLEO TRADICIONAL B

7.Los muros de separación de la parcela con el espacio libre público o vial serán de piedra del país y según técnicas tradicionales, de hasta una altura máxima de uno con cuarenta metros (1,40 m) sobre el punto de referencia.

8.Entre parcelas, así como en los muros interiores de parcela correspondientes a distintos locales o viviendas, las separaciones serán de piedra del país y según técnicas tradicionales de hasta una altura máxima de uno coma cuarenta metros (1,40 m) en todos los puntos del terreno, pudiéndose completar hasta dos coma cuarenta metros (2,40 m) con pantalla vegetal.

9.Si el terreno es inclinado se permitirá que los cerramientos entre parcelas situados al nivel de éste puedan incrementar su altura de forma que en ningún punto superen en más de cincuenta centímetros (50 cm) las alturas señaladas en el apartado anterior.

10.En los núcleos de Calescoves y Son Vitamina se admite para la construcción de paredes medianeras el cerramiento de obra revestido con forro de piedra del país, a ambos lados de la pared.

NÚCLEO TURÍSTICO CALA EN PORTER

11.Se recomienda que los muros de separación de la parcela con el espacio libre público o vial sean de piedra del país y según técnicas tradicionales, aunque se admiten los cerramientos de obra, en cualquier caso, con acabado revocado y pintado en color blanco o en la gama de colores tierra, hasta una altura máxima de uno con cuarenta metros (1,40 m) sobre el punto de referencia.

Foli: (172

12.Entre parcelas, así como en los muros interiores de parcela correspondientes a distintos locales o viviendas, se recomienda la construcción de las separaciones con sistema de piedra del país y según técnicas tradicionales, aunque se admite otra técnica constructiva digna, de hasta una altura máxima de uno coma noventa metros (1,40 m) en todos los puntos del terreno, pudiéndose completar hasta dos coma cuarenta metros (2,40 m) con pantalla vegetal.

13.Si el terreno es inclinado se permitirá que los cerramientos entre parcelas situados al nivel de éste puedan incrementar su altura de forma que en ningún punto superen en más de cincuenta centímetros (50 cm) las alturas señaladas en el apartado anterior.

14.En las nuevas zonas de crecimiento urbano, los muros de separación de la parcela con el espacio libre público o vial y parcelas vecinas, serán de piedra del país y según técnicas tradicionales de hasta una altura máxima de uno con veinte metros (1,20 m) sobre el punto de referencia. Y los cerramientos que lindan con parcelas vecinas, podrán incrementar su altura hasta dos coma veinte metros (2,20 m) con pantalla vegetal.

NÚCLEOS TURÍSTICOS: SON BOU, SANT JAUME Y TORRE-SOLÍ NOU

15.Los muros de separación de la parcela con el espacio libre público o vial serán de piedra del país y según técnicas tradicionales, hasta una altura máxima de uno con veinte metros (1,20 m) sobre el punto de referencia.

16.Entre parcelas, así como en los muros interiores de parcela correspondientes a distintos locales o viviendas, la construcción de las separaciones será con sistema de piedra del país y según técnicas tradicionales, de hasta una altura máxima de uno coma veinte metros (1,20 m) en todos los puntos del terreno, pudiéndose completar, previo acuerdo de los propietarios afectados, hasta dos coma veinte metros (2,20 m) con protecciones diáfanas, del tipo pantalla vegetal.

17.Si el terreno es inclinado se permitirá que los cerramientos entre parcelas situados al nivel de éste puedan incrementar su altura de forma que en ningún punto superen en más de cincuenta centímetros (50 cm) las alturas señaladas en el apartado anterior.

18.En las nuevas zonas de crecimiento urbano los muros de separación de la parcela con el espacio libre público o vial y parcelas vecinas, serán de piedra del país y según técnicas tradicionales de hasta una altura máxima de uno con veinte metros (1,20 m) sobre el punto de referencia. Y los cerramientos que lindan con parcelas vecinas, podrán incrementar su altura hasta dos coma cuarenta metros (2,20 m) con pantalla vegetal.

Artículo 6Cerramiento de obras

1. En los solares o edificios en donde se ejecuten obras se tendrán que proteger en todo el frente de los mismos, que eviten los peligros para los peatones y el deterioro de la vía pública. Estos cerramientos deberán ser de obra o valla metálica opaca, descartándose los mallazos de acero.

2. Este cerramiento nunca podrá impedir el paso de los peatones en la vía urbana, con especial atención en las personas con movilidad reducida.

Capítulo IIRégimen sancionador

Artículo 7Procedimiento sancionador y órgano competente

1. El procedimiento sancionador que se sustancie a causa de la presente ordenanza se tramitará conforme a lo establecido en el Decreto 14/1994, de 10 de febrero, que aprueba el Reglamento del procedimiento a seguir por la Administración de la Comunidad Autónoma en el ejercicio de la Potestad Sancionadora (BOCAIB nº 21, de 17 de febrero de 1994).

2. El órgano competente para iniciar y dictar resolución es el alcalde, por atribución de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, artículo 21.1 n, salvo en los casos en que esta facultad se haya delegado a otros órganos.

3. Sin perjuicio de la tramitación de un expediente sancionador por incumplimiento de las obligaciones establecidas en la presente ordenanza, el Ayuntamiento podrá iniciar la tramitación de un expediente de orden de ejecución para obligar al propietario del inmueble que se encuentre en mal estado de conservación, insalubre, sin cerramiento de parcela/solar, y demás circunstancias establecidas en la presente ordenanza, al cumplimiento de sus obligaciones, mediante el procedimiento establecido en los artículos 10 y siguientes de la Ley 10/1990, de Disciplina Urbanística.

4. Si el propietario compelido hace caso omiso a la resolución por la que dicte orden de ejecución, el Ayuntamiento ejecutará las obras requeridas de forma subsidiaria y a cargo del propietario incumplidor, mediante el preceptivo procedimiento de ejecución subsidiaria, que se tramitará en expediente a parte, de conformidad a lo establecido en el artículo 98 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común.

Artículo 8Responsabilidad

El propietario del inmueble, solar y/o parcela será el único responsable del cumplimiento de la presente ordenanza.

Artículo 9Infracciones

El incumplimiento de la presente ordenanza genera responsabilidad de naturaleza administrativa, sin perjuicio de lo exigible a la vía penal, civil o de otro orden en que puedan incurrir.

Artículo 10Clasificación de las infracciones

Cada incumplimiento de lo establecido en los artículos de la presente ordenanza supondrá una infracción por sí misma, sin perjuicio de que su tramitación, por economía procesal, pueda acumularse en un mismo expediente.

Foli: (173

De conformidad con lo que dispone el Título XI de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, las infracciones a la presente ordenanza se clasifican en leves, graves y muy graves:

1. Serán infracciones LEVES las que supongan el incumplimiento de una obligación o deber establecida en un artículo concreto.

2. Se considerará infracciones GRAVES el cumplimiento reiterado de una infracción leve o el incumplimiento simultáneo en un mismo inmueble y/o solar de dos obligaciones o deberes establecidos en la presente ordenanza.

3. Se considerará infracciones MUY GRAVES el cumplimiento reiterado de una infracción grave o el incumplimiento simultáneo en un mismo inmueble y/o solar de tres o más obligaciones o deberes establecidos en la presente ordenanza.

Para la clasificación de la infracción deberá tenerse en cuenta también las circunstancias agravantes establecidas en el siguiente artículo, las cuales podrán ascender la clasificación inicial de la infracción leve y grave en grave y muy grave, respectivamente.

Artículo 11Circunstancias agravantes

Son circunstancias agravantes de las infracciones descritas en el artículo anterior, las siguientes:

- La concurrencia de riesgo sanitario.- La peligrosidad objetiva de la circunstancia del hecho.- La reincidencia.

Artículo 12Importe de las sanciones

Las sanciones leves se sancionarán con multa de 300 euros a 750 euros, las graves de 751 euros a 1.500 euros y las muy graves de 1.501 euros a 3.000 euros, de conformidad con lo establecido en el artículo 141 de la Ley 7/1985 Reguladora de las Bases del Régimen Local.

Artículo 13Prescripción

1. Las infracciones muy graves prescribirán a los tres años, las graves a los dos años y las leves a los seis meses; las sanciones impuestas por faltas muy graves prescribirán a los tres años, las impuestas por faltas graves a los dos años y las impuestas por faltas leves al año.

2. El plazo de prescripción de las infracciones comenzará a contarse desde el día en que la infracción se hubiera cometido. Interrumpirá la prescripción la iniciación, con conocimiento del interesado, del procedimiento sancionador, reanudándose el plazo de prescripción si el expediente sancionador estuviera paralizado más de un mes por causa no imputable al presunto responsable.

3. El plazo de prescripción de las sanciones comenzará a contarse desde el día siguiente a aquel en que adquiera firmeza la resolución por la que se impone la sanción. Interrumpirá la prescripción la iniciación, conocimiento del interesado,

del procedimiento de ejecución, volviendo a transcurrir el plazo si aquél está paralizado durante más de un mes por causa no imputable al infractor.

Artículo 14Concurrencia de sanciones

No podrán sancionarse los hechos que hayan sido sancionados penal o administrativamente, en los casos en que se aprecie identidad de sujeto, hecho y fundamento.

Disposición finalEntrada en vigor

La presente Ordenanza entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el Boletín Oficial de las Islas Baleares.»

Nota: en cas de discordança prevaldrà el text en castellà.

SEGON. Sotmetre l'Ordenança municipal reguladora de la conservació dels immobles i els tancaments de solars a un període d’informació pública, per termini de trenta dies, mitjançant anunci publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el tauler d’anuncis de la corporació, a fi que el veïnat i les persones legítimament interessades puguin examinar l’expedient i formular reclamacions, objeccions o observacions.

TERCER. Concedir audiència prèvia a les associacions veïnals i de defensa de les persones consumidores i usuàries establertes en l'àmbit del municipi d'Alaior, que estiguin inscrites en el Registre Municipal d’Associacions Veïnals i la finalitat de les quals tengui relació directa amb l’objecte de la disposició.

QUART. Sol·licitar informe sobre l'impacte de gènere a l'Institut Balear de la Dona, d'acord amb l'establert a l'article 7g de la Llei 12/2006, de 20 de setembre, per a la Dona.

CINQUÈ. Si no es presenten reclamacions o suggeriments en el termini de trenta dies, es considerarà aprovada l'Ordenança definitivament sense necessitat d'acord exprés per part del Ple, i es publicarà per obtenir efectivitat plena.»

La Comissió, escoltada la proposta, la sotmet a votació amb el resultat següent: 5 vots a favor (PP) i 4 abstencions (2 PSOE, 1 PSM-Verds i 1 EM). No obstant això, el Ple, amb superior criteri, adoptarà l'acord que cregui més adient.”

Intervé el senyor Portella i diu que sempre s'han de veure els expedients abans de les comissions informatives, perquè és a les comissions informatives on es poden aclarir dubtes. En aquest cas, però, no es va poder veure l'expedient abans de la comissió, per tant -diu- s'ha de parlar de l'expedient al Ple.

Foli: (174

Comenta que, en primer lloc, veuen bé aquesta ordenança de tancaments, tant pel que fa a la intenció com per l'objectiu; que ja té un punt de partida en el PGOU: els articles 65 i 66 ja preveuen que s'havia de desplegar en el futur, que és el que fa aquesta ordenança, i també s'havia tractat aquest tema a l'Ordenança de policia i bon govern aprovada l'any 2001 en aquest Ajuntament; per tant, afegeix, no és una cosa nova.

Continua el senyor Portella dient que hi ha una sèrie de qüestions que no es veuen clares i que s'han de comentar. Respecte a l'article 1, que expressa la responsabilitat de les persones, dels propietaris de les parcel·les, de les obres, promotors, diu que està clar quins són els responsables d'aquesta obligació.

Respecte a l'article 2, diu que també és correcte.

L'article 3 tracta d'obres començades o no acabades i parla que les façanes exteriors almanco han de quedar acabades, pintades o arrebossades; però parla de la façana, no d'altres problemes que poden provocar unes obres inacabades als veïns, com ara d'estabilitat, de resistència, de risc, per la qual cosa considera que s'hauria d'anar una mica més enllà en aquest aspecte, pensant no només a deixar-la polida sinó pensant també en els elements de risc que hi pugui haver.

Continua el senyor Portella que l'article 4 parla de l'obligació dels ciutadans de tenir les cases ben polides, emblanquinades, pintades, etcètera, i que és una obligació que si no és compleix pot ser motiu de sanció de fins a 3.000 euros per no pintar la façana, i al respecte fa tot un seguit de preguntes: qui diu si la façana està be o malament? Qui fixa el criteri segons el qual una cosa està o no està bé? Qui obliga un veí a pintar la façana per tenir-la bé quan no té diners a causa de la crisi que hi ha? Com actua l'Ajuntament?

Segueix dient que creu que s'ha d'intentar que les ordenances que s'aproven es puguin complir, perquè si no es poden complir perquè no es pot regular segons què o perquè és excessiu, no estan fent un favor a l'ordenança. És semblant -diu- al cas de l'ordenança que es va aprovar ara fa un any amb aquelles multes estratosfèriques pel tema del fems i que ara està pitjor que un any enrere. Conclou que aquest tema de pintar façanes és de difícil compliment.

Continua dient que respecte a l'article 5, que tracta de murs al nucli urbà -que és el que diu el PGOU, que parla de murs d'1,40 i amb pantalla vegetal que pot arribar fins a 2,40-, no esmenta què passa amb els murs que pugen per amunt sense pantalla vegetal i que són reixes de filferro, de forjats i altres tipus de tancaments que l'Ordenança no preveu, però que hi són.

Quant al nucli tradicional B, diu que no sap molt bé a què es refereix.

Per al nucli de Cala en Porter, que recomana que sigui de pedra però que si no és possible podrà ser d'obra, i respecte al qual ja li ha explicat

el regidor que és perquè la situació a Cala en Porter està molt consolidada i fa difícil actuar, diu que amb aquest article s'incompleix el Pla General d'Ordenació Urbana i en el seu entendre el Ple de l'Ajuntament no pot aprovar una ordenança que incompleixi el PGOU; que ha vist l'informe de l'assessora jurídica que diu que incompleix el Pla General i que aquest punt no formi part de l'Ordenança, per la qual cosa creu que és millor treure'l i que s'incorpori en el moment que el PGOU es pugui canviar.

Segueix dient que a l'article 5.12 hi ha un error, en el sentit que allà on posa “s'admet una alçada màxima d'un coma noranta metres” després entre parèntesi posa (1,40 m); per tant, no se sap si és 1,40 o 1,90 m, però una de les dues xifres està malament.

Continua que l'article 5.14, sobre les noves zones de creixement urbà de Cala en Porter, indica que els murs de separació han de ser de pedra i diu que no ho entén i que convé que la gent entengui el que s'aprova. En aquest sentit, demana quines són les noves zones de creixement, si les noves parcel·les que es tanquin a partir d'ara o una nova unitat que s'hagi de desenvolupar.

Comenta també que hi ha notat a faltar una referència a les parcel·les del polígon industrial, que tot i que és clar que aquest forma part del nucli urbà, creu que pot tenir un tractament diferenciat perquè és un espai diferenciat com a nucli urbà i estaria bé tenir un articulat en relació, perquè si es fixa en com es tanca el polígon industrial, o en com no es tanca, que també és un altre dels temes, s'hauria de veure si les parcel·les que no estan tancades al polígon industrial entren dins aquesta ordenança.

I el més complicat, indica el senyor Portella, és el que parla d'infraccions lleus, greus o molt greus, no pel tipus d'infracció sinó per la reiteració. Diu que el tema no és la graduació de la infracció, sinó que segons siguin lleus, greus o molt greus tindran una prescripció d'un any, dos anys o tres anys i després d'un any, dos anys o tres anys la sanció, que també tindrà la mateixa graduació. En aquest sentit, demana quan es comença a comptar una infracció, ja que l'Ordenança no ho detalla, si a partir de demà, quan s'hagi aprovat l'Ordenança, o si ja es compta des del moment en què es van constituir les dades d'actuació. Indica que queda molt poc definit el moment en què es començarà a comptar i en aquest sentit demana si respecte a tots els tancaments que ara incompleixen aquesta Ordenança -que són molts-, es comptarà a partir de l'any 2000, que és quan es van tancar; a partir de l'any 1990, o a partir d'ara, i que això és el que passa amb parcel·les que tenen molts anys d'antiguitat i també amb parcel·les que són de propietat municipal.

Creu també que la solució d'això és fixar un règim transitori, introduir-hi una espècie de disposició transitòria o de punt que digui que totes les parcel·les tenen dos anys (que seria un termini temporal raonable) per posar-se al dia, perquè si comencen a comptar a partir d'ara, malament, conclou.

Foli: (175

Igualment passa amb les obres, diu, ja que en el seu entendre no se sap quan comença a comptar la prescripció de les que queden sense acabar, si a partir del moment en què caduca la llicència, si des del moment en què se'n van els manobres i deixen l'obra sense acabar... A més, tampoc no es diu qui ho determina, que l'Ordenança no ho diu i ho hauria de recollir i, a més, si s'han de comptar terminis de prescripció d'infracció, s'ha de tenir un element per poder començar a comptar, i amb les obres encara és més complicat. Proposa com a opció que es compti a partir de la caducitat de la llicència d'obres, però reitera que l'Ordenança no ho recull. A més troba a faltar com es controla tot això, com es controlen els terminis, com es controla que els tancaments s'han fet d'acord amb la normativa, etcètera. En aquest darrer cas, diu que s'hauria d'indicar que es farà una inspecció a final d'obra per comprovar que s'ha fet segons la normativa.

Una altra qüestió que comenta el senyor Portella és el tema de les finques rústiques, sobretot respecte a les parets i als murs que donen a la carretera o a un vial públic, ja que creu que hi hauria d'haver l'obligació de mantenir-los, ja que si una paret té un enderrossall s'ha de tornar a aixecar. O també s'haurien de tenir en compte, diu, els tancaments que ara s'han posat de moda de parets d'1,40 m amb reixes de filferro, perquè diu que està bé que es miri l'aspecte d'Alaior però també de l'exterior del poble, i aquesta Ordenança és una bona oportunitat per incorporar aquest element i tenir un articulat específic.

Continua que li ha quedat un altre dubte i és que si un propietari ha de tancar el seu solar i no el tanca, se li posa una sanció, i demana si la sanció eximeix el deure de tancar-lo, que creu que no, i que s'hauria de reflectir en l'articulat que el fet de pagar una sanció no eximeix del deure que continua tenint el propietari de tancar el solar, de tancar una obra que no s'ha acabat, de millorar la façana que té malament o sense acabar, etcètera.

En resum, conclou que estaria bé deixar aquest punt damunt la taula per poder dedicar-li una estona, mirar de fer un articulat més complet, aclarir dubtes que es puguin tenir i després dur-lo un poc més fet. Un altra solució, diu, seria redactar tot el que fa referència al període d'al·legacions.

Finalment aclareix que si el seu grup hi vota en contra no és perquè estiguin en contra de l'objectiu de l'Ordenança, sinó perquè si han de presentar al·legacions creu que hi han de votar en contra; en cas contrari, no estarien capacitats per presentar-les.

A continuació, intervé la senyora Riudavets. En primer lloc, es disculpa pel retard i indica que per problemes mèdics ha arribat molt just.

Respecte a l'Ordenança, diu que el vot del seu grup serà d'abstenció ja que per poder fer-hi al·legacions es guarden el dret d'abstenir-se, la qual cosa no lleva que el vot sigui després favorable, ja que des del seu partit han manifestat diverses vegades i han demanat al senyor Agis, tant en comissió com en ple, el tancament d'aquestes parcel·les. Al respecte,

indica que vol manifestar la seva satisfacció perquè almanco el seu grup s'ha sentit una mica útil, atès que han escoltat un poc la seva proposta, tenint en compte que són part de l'Ajuntament i part d'Alaior i que com moltes vegades ha dit hi són per fer feina per al poble.

Continua que també el senyor Agis ha manifestat en diverses ocasions que el tema del tancament de parcel·les estava en procés d'elaboració, cosa que en part ha estat certa perquè han tret aquesta ordenança, i indica que quan l'hagin analitzada millor ja diran el que troben més concretament. Afegeix, això no obstant, que aquesta Ordenança ha estat un pas, que tots fan poble i que és cap aquí que s'ha d'anar construint el poble d'Alaior, amb independència del color polític.

Pel que fa al contingut de l'Ordenança, vol dir el que ha vist i no ha vist tan clar i que va en la línia del que ha manifestat el senyor Portella, i concreta que quan s'aprova una ordenança s'ha de ser conscient que és per fer-la complir, sinó pot convertir-se en paper banyat, i afegeix que de paper banyat ningú no en vol perquè ja en tenim molt. A més, llavors hi ha d'haver uns criteris clars a tenir en compte a l'hora d'avaluar els diferents apartats, perquè si no pot passar com amb l'ordenança de fems, respecte a la qual indica que fa molta pena passejar pel poble i veure la mala imatge que fa que hi hagi deixalles pertot. En aquest sentit, indica que creu que s'ha de cercar una solució i no li agradaria que amb el tema que es debat passi el mateix, per la qual cosa demana al senyor Agis quins criteris tindrà en compte i quins farà complir.

El senyor Emilio Agis intervé i demana als portaveus que han intervingut que per favor una altra vegada facin la feina abans de la comissió i no ara en el Ple, perquè creu que se n'hauria pogut parlar entre tots i haver-ho concretat millor. Afegeix també que aquestes circumstàncies s'hauran de corregir.

Diu que intentarà explicar-ho un poc per damunt i indica, en primer lloc, que s'ha parlat que en l'articulat hi ha certs dubtes. Així, quan es parla de l'article 3 sobre les façanes, no es refereix a la façana principal sinó a tot l'envolupant de l'edifici, ja que ell entén que primer es fa l'estructura abans de les façanes de tancaments, ja que difícilment podria fer-se una façana sense tenir l'estructura feta, que és el que dóna solidesa i seguretat a l'edifici.

Referent a l'article 4, respon que són els serveis tècnics els qui han de decidir quines façanes o quins elements presenten un bon estat o un mal estat, i creu que s'han d'agafar els casos més extrems del poble i a partir d'aquí començar a fer feina. No s'ha de decidir, diu, si una façana està un poc o molt deteriorada, ja que creu que hi ha casos que estan molt clars, tant de façanes com de tancaments.

De l'article 5, que fa referència a tancaments, indica que si no estan prevists en l'Ordenança no es poden executar, però que el motiu que existeixin aquests elements és perquè no hi havia la normativa tan exhaustiva que determinés aquestes tipologies. Afegeix que els pot dir

Foli: (176

que hi ha un informe tècnic municipal que diu: “El text del PGOU, a més de generalitzar, provoca contradiccions entre els seus apartats que dificulten l'adequada i específica regulació de les diferents tipologies d'edificació de tancaments de solars”. Al respecte, diu que precisament l'Ordenança aclareix o deixa molt clara quina tipologia s'ha d'executar. Si no hi és, no es pot executar; no com abans que ho deixava poc definit, conclou.

Respecte al nucli tradicional B, aclareix que es refereix a l'Argentina, Calescoves i Son Vitamina.

Pel que fa a l'articulat que afecta Cala en Porter i que incompleix el PGOU, indica que l'informe no diu que no es pugui dur a Ple o que no es pugui aprovar l'Ordenança, sinó que mentre no es modifiqui el PGOU o l'articulat que regula el tema dels tancaments al PGOU, doncs no es podrà aplicar l'article aquest de l'Ordenança, però que no implica que no es pugui aprovar. A més, si hi ha els informes tècnic i jurídic favorables, creu que no hi ha problema per tramitar l'Ordenança.

Sobre el tema de l'alçada, indica que n'ha pres nota i que creu que es tracta d'un error, que entén que el valor numèric és el que canta més i es revisarà.

Respecte als nous creixements de Cala en Porter, diu que fa referència a les noves zones urbanitzables, ja que quan es parla d'un solar, aquest ja existeix com a solar i, per tant, ja s'hauria d'haver tancat i s'haurà de tancar d'acord amb l'Ordenança.

Quant al polígon, aclareix que s'haurà de regular igual que al nucli urbà d'Alaior; que els tancaments seran obligatòriament de paret de bloc d'1,40 metres, sempre que no siguin tancaments d'obra, si no, ja s'anirà a l'articulat de tancaments d'obra.

Sobre el tema sancionador, explica que quan s'obre un expedient sancionador, al mateix temps hi ha un expedient que ordena una execució forçosa de l'element que pertoqui, és a dir, el tancament, de façana o de qualsevol altre tipus; per tant, el sancionador anirà per una banda i el procediment que ordenarà l'execució anirà per una altra banda. Si no es compleix, doncs subsidiàriament l'Administració se n'haurà de fer càrrec, conclou.

Respecte a posar una data des de quan començar a comptar, indica que en les lleis no hi ha retroactivitat; per tant, si l'Ordenança s'aprova ara, doncs serà a partir d'ara quan es posarà el cronòmetre a zero.

Indica també que des que són Govern s'han obert expedients d'execució de tancaments de solars i, si recorda bé, només al nucli urbà d'Alaior se n'han obert uns trenta.

Diu que els expedients de tancaments són molt farragosos perquè no tenien una normativa específica que els regulés i sempre s'havien

d'acollir a una altra normativa i a altres lleis, i li sembla que han de funcionar d'una manera més àgil.

Quant al tema de les llicències, sobre si han de demanar llicència o no, aclareix que quan hi ha una ordre d'execució no s'ha de demanar llicència, es pot fer directament.

I per acabar indica que creu que aquesta Ordenança s'hauria d'aprovar inicialment avui i després fer-hi les al·legacions oportunes, perquè sempre seran a temps de fer-hi al·legacions per poder millorar-la. En aquest sentit, entén que el seu grup del PP aprovarà l'Ordenança.

Sotmès a votació el dictamen anterior, obté 7 vots a favor (PP) i 5 abstencions (3 PSOE, 1 PSM-Verds i 1 EM), per la qual cosa la batlessa el declara aprovat.

QUART. MOCIÓ D'ESQUERRA DE MENORCA: CRITERIS PER AL REPARTIMENT D'AJUDES PER A LA MILLORA DE LES URBANITZACIONS DE L'ILLA DE MENORCAEl senyor Josep Portella presenta al Ple de la corporació la moció continguda en el dictamen següent:

“Vista la Moció presentada pel Grup Municipal Esquerra de Menorca, que copiada diu:

«El Consell Insular de Menorca ha disposat de dos milions d’euros per a la millora de les urbanitzacions de tota l’illa de Menorca;

Com a criteri de distribució d’aquesta ajuda, que es destinava a urbanitzacions, inicialment es va tenir en compte el nombre de places turístiques de cada municipi. D’aquesta manera, en la reunió d’alcaldes del passat 27 de setembre es va informar de les particions inicials, en què l’Ajuntament d’Alaior rebia un total de 237.620 euros.

Dies després, segons les informacions de premsa, sense que els Ajuntaments afectats fossin escoltats, es canvià el sistema de distribució i ponderació de les ajudes, de manera que els municipis d’Alaior, Ciutadella, es Mercadal, es Migjorn Gran i Sant Lluís es van veure perjudicats. En el cas concret d’Alaior, amb una pèrdua de 8.736 euros.

Independentment de quines hagin estat les formes per a la distribució de les ajudes, creiem que el criteri inicial, de places turístiques per municipi, era el més adient en atenció a la naturalesa de l’aportació insular.

Per tot això, presentam la següent MOCIÓ:

El Ple de l’Ajuntament d’Alaior es dirigeix al Consell Insular de Menorca amb la petició que posi a debat i acord dels municipis, a través dels seus representants en la Junta de Batles, el sistema de distribució d’ajudes per a urbanitzacions.

Foli:(177

El Ple de l’Ajuntament d’Alaior considera que el criteri del nombre de places turístiques en nuclis turístics i residencials ha de ser el prioritari a l’hora d’aquesta distribució.»

La Comissió, oïda la proposta, la sotmet a votació i obté el resultat següent: 5 vots en contra (PP) i 4 vots a favor (2 PSOE, 1 PSM-Verds i 1 EM). No obstant això, el Ple, amb superior criteri, adoptarà l'acord que cregui més adient.”

Intervé la batlessa i indica que aquesta moció arriba fora de termini; que ella no pot saber de les queixes que exposa a la moció el senyor Portella, ja que per a ella són suposicions, però que el que sí li pot confirmar és que hi va haver una comissió de batles, que en aquell moment el president del CIM va fer un avanç dels nombres (que eren unes quantitats provisionals) i que sí que és cert que les bases que els van donar abans de la comissió de batles indicaven uns criteris d'un 65 % de places turístiques i un 35 % de població.

Explica que en aquella comissió de batles hi va haver un desacord per part de l'Ajuntament de Maó amb l'índex del percentatge de població, i els altres batles van dir que el que havia de prevaler eren les places turístiques i que si no era així hi podia haver molts criteris, i allò es va tancar dient que era una decisió que el Consell havia pres. El dilluns següent es van aprovar unes bases modificades al 50% i 50%.

Continua que, com pot suposar, no feia falta presentar aquesta moció, perquè a ella mateixa li va faltar temps per expressar el seu malestar, però és que a més a més hi va haver una comissió de batles dilluns de la setmana passada en la qual va fer constar la seva queixa formal, perquè l'Ajuntament no estava d'acord amb aquest canvi de criteris ni amb les formes, sabent que eren unes quantitats que va decidir el Consell mateix, i que es va debatre perquè sempre s'havia dit que eren unes quantitats provisionals. I li diu que no és perquè ho digui Esquerra de Menorca, sinó que el que s'ha de defensar és el nostre poble i que tot això ja s'ha fet i s'ha fet constar en la comissió de batles.

Continua dient que els batles presents en aquesta comissió van sentir que dels criteris, no se'n modificaria res, que això és el que es va aprovar i el que hi ha, i que l'Ajuntament està fent feina amb el que hi ha per poder aportar projectes i poder accedir a les aportacions que corresponguin, i que els representa una davallada d'uns vuit mil i escaig d'euros.

La batlessa conclou que, així doncs, ja consta la queixa formal, que la reivindicació s'ha fet i que es van sumar a la queixa els batles des Mercadal, es Migjorn Gran i Ciutadella, i que és un tema de forma.

Intervé el senyor Portella i indica que el que ha dit la batlessa confirma exactament el que diu ell a la moció; és a dir, que el president del Consell “va passar” dels ajuntaments com el d'Alaior, que va variar de criteris i que ara, segons els diuen, han de passar pel tub, i això és la relació amb aquest tema, del Consell Insular cap a l'Ajuntament d'Alaior.

Per una banda, diu que no arriba tard, ja que aquesta moció es va presentar el dia 17 d'octubre, i, per altra banda, que no és perquè ho digui EM, ja que no és una qüestió de gelosia, de qui ho diu i qui no ho diu; que el que passa és que la queixa formal que va fer la batlessa no ha tingut una repercussió pública ni ha sortit als mitjans de comunicació, i que creu que si el Ple de l'Ajuntament demana el mateix, que és fer aquesta queixa i aquesta petició al Consell, estaria bé que l'Ajuntament (que no és només la batlessa ni és només l'Equip de Govern, sinó els tretze regidors que conformen els quatre grups polítics) reforcés el paper de la batlessa davant el Consell, si tots hi estan d'acord; d'aquesta manera, el Ple serviria per al que ha de servir: per expressar l'opinió del conjunt. Per tant, creu que estaria bé i que no és cap problema que hagi estat presentada per EM.

Pren la paraula la batlessa i, tot dirigint-se al senyor Portella, manifesta que, a part del comentari de gelosia, diu que es tracta de fer feina de bé en tots els aspectes, i que no es tracta de fer escàndols ni de portades de diaris. Continua que creu que la feina ja s'ha fet i que no dubti que per la seva part no tindrà cap problema. Afegeix, a més, que no és necessari que surti al diari, que l'important, que el que compta és el lloc on s'han de dir les coses, i hi ha un acta de batles que s'aportarà com a correspondència en el pròxim ple.

Sotmesa a votació la moció anterior, obté 5 vots a favor (3 PSOE, 1 PSM-Verds i 1 EM) i 7 vots en contra (PP), per la qual cosa la batlessa declara rebutjada la moció i, en conseqüència, aprovat el dictamen.

CINQUÈ. MOCIÓ D'ESQUERRA DE MENORCA: INFORME TÈCNIC SOBRE LA SITUACIÓ DE LES OBRES AL CONVENT DE SANT DIEGO (PATI DE SA LLUNA) El senyor Josep Portella presenta al Ple de la corporació la moció continguda en el dictamen següent:

“Vista la Moció presentada pel Grup Municipal Esquerra de Menorca, que copiada diu:

«La paralització de les obres de rehabilitació del Convent de Sant Diego, amb l’incompliment dels compromisos adquirits, posa de manifest l’interès del Govern de les Illes Balears amb la nostra població.

Aquesta paralització del conjunt de les obres, que farien inviable la seva conclusió i posada en valor del bé, van comportar, en el moment d’anunciar-se, el compromís de finalitzar la que es va anomenar primera fase, llavors en marxa, per assegurar la protecció del bé.

Però, al cap de poc temps, no només es confirmà la no-inversió per al final de les obres, sinó que es van aturar també els treballs per a la conclusió d’aquesta primera fase, que semblava fonamental per a la protecció del bé davant les inclemències del temps.

Des de l’Ajuntament s’han pres diversos acords, que, almenys aparentment, no han estat considerats pel Govern de les Illes Balears.

Foli: (178

La qüestió és que les obres continuen aturades, la població continua suportant una zona en obres sense cap calendari i les estructures es continuen degradant, fent que la situació es torni de més risc. Molt més, si tenim en compte que la temporada de pluges està a punt d’arribar.

És per això que presentam la següent proposta d’acord:

MOCIÓ: protecció del Convent de Sant Diego

El Ple de l’Ajuntament d’Alaior acorda:

1. Encomanar als seus serveis tècnics un estudi complet sobre la situació actual de les obres del Convent de Sant Diego, amb especial esment als perills existents si es manté l’actual situació de desprotecció de les estructures davant l’arribada de l’hivern, amb les conseqüències que això pot tenir sobre el bé i la seguretat del veïnat.

2. Demanar, si s’escau, assistència tècnica al Consell Insular de Menorca per a l’elaboració del referit informe tècnic.

3. Denunciar davant el Consell Insular de Menorca (Conselleria de Cultura i Comissió Insular de Patrimoni Històric) la situació de desprotecció i degradació que pateix un bé d’interès cultural, amb categoria de monument, a causa de la paralització de les obres, perquè obri l’oportú expedient per incompliment de la Llei de patrimoni històric de les Illes Balears.

4. Remetre l’informe tècnic sobre el risc de desprotecció del Convent de Sant Diego al Govern de les Illes Balears.»

La Comissió, oïda la proposta, la sotmet a votació i obté el resultat següent: 4 vots a favors (2 PSOE, 1 PSM-Verds i 1 EM-IA) i 5 abstencions (PP). No obstant això, el Ple, amb superior criteri, adoptarà l'acord que cregui més adient.”

Intervé el senyor Portella i indica que aprofita la moció per recordar que fa dos o tres mesos aquest Ple va aprovar una moció per unanimitat en la qual es demanava al Govern balear que muntés una jornada informativa, on hi hagués participació ciutadana, amb els tècnics de les obres perquè n'informessin. Afegeix que ja que no se n'ha sabut res més i ara es parla del mateix tema, demana si hi ha cap novetat sobre aquest taller tècnic.

Pren la paraula el senyor Emilio Agis i exposa que la moció que presenta EM parteix de la realitat, que és cert que està aturada i amb un risc greu per a l'immoble, però que no és cert que s'hagin incomplit els compromisos adquirits.

Explica que no és ver que aquesta aturada temporal faci inviable la conclusió i posada en valor del bé; que no és cert que s'hagi confirmat la

no-inversió per al final de les obres, i que tampoc no ho és que els acords presos des de l'Ajuntament no s'hagin tingut en compte.

Segueix dient que ell li pot assegurar que les administracions que intervenen en aquest projecte estan fent feina per poder trobar el finançament desitjat per poder acabar l'obra al més aviat possible, però que el que sí és cert és que no hipotecaran amb l'empresa contractista, com volia fer l'anterior Govern, de no pagar els seus proveïdors.

Continua que poden assegurar que els compromisos adquirits es van acomplint a poc a poc; que primer s'ha de dir que tots els deutes que el promotor tenia sobre la contracta s'han liquidat, a excepció de la darrera certificació presentada, que sembla que està previst que es liquidi durant aquest mes de novembre; per tant, es pot dir que no existeix deute amb la contracta.

Diu que EM demana un informe a l'Ajuntament, i respon que aquest informe existeix, fet per la direcció d'obra que és la que millor ho coneix, i que marca aquest projecte i l'està executant; que l'Ajuntament el podria fer molt bé, però que si aquesta feina ja està feta, no veu per què s'ha de tornar a fer; que aquest informe de la direcció d'obra ja ho diu, que hi ha un risc, i que ells també ho saben que hi ha un risc sobre l'immoble en el qual, com a conseqüència de les obres, s'ha debilitat l'estructura, que amb el pas del temps s'anirà agreujant, i que el que estan cercant és que això no s'agreugi més.

Afegeix que aquest mateix informe també posa la solució per reforçar l'obra i que es tracta de la valoració que hi ha damunt la taula, que està valorada en uns 700.000 euros, i que tracta del reforç de l'estructura i dels acabats de la part de les aigües. Aquesta valoració, diu, està consensuada amb el contractista. Afegeix que no hi ha d'haver sorpreses quant a desfasaments d'obra com hi ha hagut fins ara.

Indica que fa pocs dies es va formalitzar aquest conveni amb el contractista amb l'objectiu de prosseguir les obres a un ritme inferior a un altre de normal per causa de problemes seriosos de finançament.

Continua dient que amb aquest alentiment de les obres el que sí que es pot aconseguir és evitar una altra aturada de l'obra, amb les seves conseqüències cap al veïnat i cap a la imatge que dóna.

Conclou el senyor Agis que, en conseqüència, el vot del PP serà desfavorable a la moció, ja que l'Equip de Govern i ell mateix pensen que la batlessa està fent feina dia a dia perseguint el Govern balear per aconseguir que aquestes obres realment s'executin per bé del poble i de tots.

Intervé el senyor Portella i indica que no és cert que s'estiguin complint els acords dits en el Ple; que l'acord de les jornades de treball que fa mesos que es va aprovar per unanimitat no s'està complint i que l'acord de fer un projecte per no aturar les obres en aquesta primera fase tampoc no s'està complint, i afegeix que no vol entrar en aquesta

Foli: (179

discussió perquè aquesta moció és només per tenir coneixement de l'estat de les obres a dia d'avui.

Diu que si hi ha un informe fet pel director de les obres, que el presentin davant d'ells, i demana formalment en el Ple còpia d'aquest informe ja fet, que deu ser d'una data recent, ja que s'ha valorat el càlcul de 700.000 euros, i així es podrà valorar si aquest informe és més aviat de tipus tècnic quan la moció parla del tema de protecció del patrimoni històric.

Continua que l'Ajuntament és el responsable de la protecció dels béns d'interès cultural del seu municipi, i que una cosa és l'estructura de les obres i l'altra, parlar d'un patrimoni històric que s'està fent malbé de forma irreversible. I també pel tema dels 700.000 euros, que s'ha dit que hi havia aquest compromís per part del Govern balear de continuar les obres a un ritme molt lent.

Acaba la intervenció dient que avui surt a la premsa la relació d'inversions del Govern balear a Menorca, però no surt cap informació sobre aquesta partida d'inversió, no sap si són diners que pertanyen al 2012 o és una falta d'informació.

Pren la paraula el senyor Agis i diu que si no hi hagut aquest taller, que els haurà de disculpar, que serà per una despistada d'ells, i que s'intentarà organitzar.

El senyor Agis entén que si es conclou aquesta fase d'acabament d'estructura i coberta, aquest bé que té valor artístic d'importància quedarà, dins el que es pugui, més protegit del que està ara.

Intervé el senyor Morlà i demana poder tenir accés a aquest informe, ja fet, per poder tenir-ne coneixement, ja que quan s'ha dit que hi ha un risc greu tots han de ser conscients de com està la situació.

Al seu torn, la senyora Francisca Riudavets demana també poder accedir a aquest informe.

Finalment, la batlessa sotmet a votació aquesta moció, que obté 5 vots a favor (3 PSOE, 1 PSM-Verds i 1 EM) i 7 vots en contra (PP), per la qual cosa queda rebutjada la moció i, en conseqüència, rebutjat també el dictamen.

SISE. MOCIÓ DEL PSOE: INSTAR EL GOVERN D'ESPANYA A MODIFICAR LES RESTRICCIONS INTRODUÏDES EN EL PLA PREPARA EN EL REIAL DECRET LLEI 23/2012, DE 24 D'AGOST, DIRIGIT A LES PERSONES QUE ESGOTIN LA SEVA PRESTACIÓ PER DESOCUPACIÓEl senyor Pau Morlà presenta al Ple de la corporació la moció inclosa en el dictamen que seguidament es transcriu:

“Vista la Moció presentada pel Grup Municipal del PSOE, que copiada diu:

«Exposició de motius

L'atur és el principal problema dels espanyols. L'actuació del govern agreuja dia a dia aquest problema i les seves conseqüències més negatives per als ciutadans. L'última enquesta de població activa posa de manifest el dramàtic augment de la desocupació. L'increment del nombre d'aturats de llarga durada i el de les llars amb tots els seus membres en atur. L'enquesta reflecteix els augments de l'atur que ja mostraven les xifres desestacionalitzades dels mesos d'abril, maig, juny i juliol d'enguany.

Les polítiques desenvolupades pel Govern, lluny de tallar el problema de l'atur, l'agreugen, i cada nova previsió del Govern estableix un nou rècord d'aturats.

La reforma laboral, en abaratir i facilitar l'acomiadament en temps de crisi, està provocant una sagnia insuportable en termes d'ocupació.

Els pressupostos generals de l'Estat han significat la retallada dràstica de les polítiques actives d'ocupació, especialment les transferències a les CA, amb reduccions de més de 1.700 milions d'euros, un 54 %. Aquestes retallades es porten per davant les polítiques d'ajuda als aturats en la seva cerca d'ocupació, ja que afecten els programes d'orientació, formació i requalificació. Tot això, en contra de les recomanacions del Consell Europeu.

El Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària de foment de la competitivitat disminueix de forma descomunal la protecció dels aturats en suprimir subsidis especials per als majors de 45 anys, en elevar l'edat de 52 a 55 anys, i expulsa de la Renda Activa d'Inserció pràcticament el 90 % dels seus beneficiaris. Centenars de milers d'aturats es veuran sense cap protecció en els propers mesos.

Les polítiques del Govern estan provocant la fractura social d'Espanya: més atur, menys protecció, menys drets, i contra tota recomanació comunitària, menys polítiques actives per afavorir l'ocupació dels aturats.

En aquest context, el Govern s'ha vist obligat per la pressió popular a aprovar un reial decret que prorroga l'ajuda dels 400 euros, però amb moltes restriccions que fan que el reial decret no sigui una pròrroga de l'anterior programa PREPARA ja que deixa fora la immensa majoria dels joves, tots els aturats de llarga durada amb un sol fill, tot parat sense família encara que estigui en la indigència. D'igual forma, deixa fora els aturats que han tingut contractes temporals i les més de 583.000 famílies amb tots els seus membres en atur que no reben cap prestació.

Foli: (180

Per això, la continuïtat del programa PREPARA, tal com va ser aprovat per l'anterior Govern socialista, és una necessitat de primer ordre. Aquest programa ha mostrat llargament la seva eficàcia i ha propiciat la millora de l'ocupacionalitat de més de 450.000 aturats. Aquest programa es recolza en una combinació de mesures actives d'orientació, formació i requalificació, al mateix temps que facilita una ajuda de renda a la persona aturada.

No podem permetre que el Pla PREPARA es desvirtuï en les circumstàncies actuals, perquè és l'única font de subsistència dels ciutadans que esgoten la desocupació i que no tenen res més que aquests 400 € per poder viure.

Per tot això, el Ple de l'Ajuntament d'Alaior, ACORDA:

Instar el Govern d'Espanya al fet que, amb la finalitat de garantir la transició a l'ocupació, per aconseguir una major coordinació entre les polítiques actives d'ocupació i les ajudes econòmiques d'acompanyament, i evitar l'exclusió social: - Anul·li les restriccions introduïdes en el Pla Prepara en el Reial decret llei 23/2012, de 24 d'agost, i prorrogui el Reial decret llei 1/2011, d'11 de febrer, fins almenys el 15 d'agost de 2013.»

La Comissió, oïda la moció, la sotmet a votació amb el resultat següent: 4 vots a favor (2 PSOE, 1 PSM-Verds i 1 EM) i 5 abstencions (PP). No obstant això, el Ple, amb superior criteri, adoptarà l'acord que cregui més adient.”

Intervé el senyor Agis i exposa que no entén que el Grup Municipal del PSOE presenti aquesta moció amb totes les polítiques que han duit a terme en els darrers anys quan ells governaven.

Diu que s'hauria de fer una reflexió sobre la nova llei que regula tot el règim laboral i posar damunt la taula quina és la situació a dia d'avui de les empreses, que poden tenir l'opció d'ajustar les seves plantilles o, com abans, que no tenien altra opció que tancar. I suposa que si ho posessin damunt una balança, creu que tots dirien una única cosa.

Exposa que en la moció que presenta el PSOE, ell creu que hi ha coses que no diuen veritat, perquè no és cert que la modificació aquesta expulsi un 90 % dels beneficiaris, ja que aquests canvis no afecten les persones que ja estan rebent aquesta prestació.

Diu que es queixen que no veuen polítiques actives, però precisament aquesta modificació cerca aquesta recerca activa de la feina amb els treballadors que desgraciadament estan desocupats.

Considera que dir que el funcionament de l'antic Prepara ha estat un èxit és bastant grosser, que només s'han de mirar els nombres i un de cada cent ha aconseguit un contracte indefinit, el 70 % no es reinsereix dins el mercat laboral i només el 18 % troba feina temporal amb

contracte. Per tant, diu, són dades que s'han de tenir molt en compte i li sembla que si s'han fet aquestes modificacions ha estat per cercar que aquest nombres puguin canviar al més aviat possible.

Conclou el senyor Agis que entenen que seguir amb l'anterior Prepara no és possible i que el que s'ha de fer són les modificacions oportunes per canviar el que és el mercat laboral que, desgraciadament, tenim actualment.

Intervé el senyor Pau Morlà i exposa que segur que el govern anterior no ho va fer tot bé, que no ho discutirà ara, però que va ser el govern socialista el qui va aprovar el Pla Prepara, conscient que hi havia un col·lectiu de persones, sobretot majors de 45 anys, amb serioses dificultats; per tant, almanco en aquest aspecte van ser sensibles amb una situació que s'anava agreujant i que, de la mateixa manera que el senyor Agis dóna les dades, precisament a Balears el nombre d'aturats majors de 45 anys ha pujat de manera lamentable expotencialment. Diu que, per tant, s'estan centrant en un col·lectiu de necessitat difícil, i repeteix que va ser el govern socialista el qui el va posar.

Continua que aquest govern el va prorrogar, que va dur una norma a pressió social davant una realitat evident en què no només es pot ajudar els bancs sinó que també s'ha d'ajudar les persones i les famílies, i aquest és un bon exemple a l'hora de marcar les prioritats, i les dades diuen que hi ha 600.000 aturats més que fa un any; per tant, conclou que la reforma laboral ha estat bastant negativa.

Indica que és evident que el Pla Prepara no afectava els qui ja cobraven la prestació i que només faltaria que els haguessin retallat també a aquests. Afegeix que evidentment han dificultat els nous i això també és una realitat plenament objectiva.

Continua que el senyor Agis parla de polítiques actives de feina quan el PP acaba de presentar en el Govern balear una retallada de pràcticament totes les polítiques actives de feina; per tant, no vulguin fer debat polític i vagin a la qüestió, afegeix.

Manifesta que és ver que s'ha d'ajudar les empreses, però també és cert que s'estan centrant en un col·lectiu de persones i de famílies amb una situació de desigualtat complicada.

Segueix dient que tant que es parla d'èxit de poder ajudar a aquella persona que no té res més que 400 euros, i que el senyor Agis els posa com si ningú volgués feina, que si no es fan contractes indefinits, com si la culpa fos únicament d'aquestes persones i això, a part de no ser cert, no és just. Per tant, diu el senyor Morlà que és un èxit tot aquell programa que evidentment cercant la major eficiència pot ajudar aquest col·lectiu, i li vol recordar que estan defensant un pla d'ajuda que va aprovar el Govern socialista.

Torna a intervenir el senyor Agis i exposa que ell creu que en l'actual modificació no tot és dolent, que en segons quins aspectes millora

Foli: (181

l'ajuda que hi havia abans i en segons quines situacions l'ajuda puja de 400 a 450 euros.

Continua que la moció del PSOE parla de política activa en qüestió de feina i que, per tant, es pot parlar de reforma laboral, que és la base que regula totes aquestes situacions.

Indica que dir a la moció que aquesta modificació afecta un 90 %, encara que el senyor Morlà digui el contrari, no és cert, que poden fer el debat que vulguin en qüestions laborals i que a ell li sembla que el qui va quedar enganxat va ser l'anterior equip de govern.

Diu que el que intenta aquesta modificació és que la gent que està a l'atur se senti capacitada per cercar feina; que sap que és un grup de gent amb una situació molt complicada i molt delicada, amb aturats de llarga duració que cerquen feina a dia d'avui i que és cert que és molt difícil, però que han de donar sortida a aquesta gent, i la finalitat d'aquesta modificació és retirar aquesta situació.

Per acabar, la batlessa sotmet a votació la moció, que obté 5 vots a favor (3 PSOE, 1 PSM-Verds i 1 EM) i 7 vots en contra (PP), per la qual cosa declara rebutjada la moció i, per tant, rebutjat també el dictamen.

PRECS I PREGUNTESEs dóna compte dels precs i preguntes següents:

- Pregunta que formula Anna Camps Morlà, en representació del PSOE, (RE núm. 6178, de 2 de novembre de 2012):

“A la regidora d'Hisenda.

1. Quina quantitat de drets nets ha liquidat l'Ajuntament en concepte d'IBI corresponent a 2012, i quina és la quantitat efectivament cobrada a dia d'avui?

2. Quina quantitat de drets nets ha liquidat l'Ajuntament en concepte de plusvàlues corresponent a 2012, i quina és la quantitat efectivament cobrada a dia d'avui?

3. Quina quantitat de drets nets ha liquidat l'Ajuntament d'Alaior en concepte d'ICIO corresponent a 2012, i quina és la quantitat efectivament cobrada a dia d'avui?

4. Quina quantitat de drets nets ha liquidat l'Ajuntament en concepte de fems urbà corresponent a 2012, i quina és la quantitat efectivament cobrada a dia d'avui?

5. Quina quantitat de drets nets ha liquidat l'Ajuntament en concepte de fems d'activitats econòmiques corresponents a 2012, i quina és la quantitat efectiva cobrada a dia d'avui?

6. Quina quantitat de drets ha liquidat l'Ajuntament en concepte d'impost de vehicles corresponent a 2012, i quina és la quantitat efectivament cobrada a dia d'avui?

7. Quina quantitat de drets nets ha liquidat l'Ajuntament en concepte d'IAE corresponent a 2012, i quina és la quantitat efectivament cobrada a dia d'avui?

8. Quina quantitat de drets ha liquidat l'Ajuntament en concepte de concessió de platges corresponent a 2012, i quina és la quantitat efectivament cobrada a dia d'avui?

9. Quina és la quantitat de drets nets que ha liquidat l'Ajuntament en concepte de concessió de quioscos bar a les platges corresponents a 2012, i quina és la quantitat efectivament cobrada a dia d'avui?

10. Quina és la quantitat de drets nets que ha liquidat l'Ajuntament en concepte de fons nacional de cooperació corresponents a 2012 en els deu primers mesos de l'any?”

Respecte a la primera pregunta, la regidora Juana María Pons contesta que els drets reconeguts nets d'IBI rústic són 21.194,08 euros, la recaptació líquida ha estat a dia d'avui de 18.462,10 euros i això representa un 87,11 %. L'any 2011, a 31 de desembre, s'havia cobrat el 90,68 %.

Continua que d'IBI urbà, els drets reconeguts nets són 4.845.775,58 euros, la recaptació líquida ha estat a dia d'avui de 4.198.133,51 euros i això representa un 86,63 %. A 31 de desembre de l'any 2011 s'havia cobrat el 86,40 %. Per tant, indica que a dia d'avui hi hagut una millora en la recaptació i encara hi manquen dos mesos per arribar a final d'any.

Pel que fa a la segona pregunta, diu que els drets reconeguts nets de plusvàlues són 505.427,86 euros i la recaptació líquida avui és de 251.660,29 euros. Això representa a dia d'avui un 49,79 %. A 31 de desembre de 2011 s'havia cobrat un 81,26 %.

Quant a la tercera pregunta, respon que els drets reconeguts nets d'impost sobre construccions són 111.618,30 euros i la recaptació líquida avui és de 75.096,90 euros. Això representa a dia d'avui un 67,28 %. A 31 de desembre de 2011 s'havia cobrat un 73,89 %.

Pel que fa a la quarta pregunta, explica que els drets reconeguts nets de taxa de fems urbà són 542.547,85 euros i la recaptació líquida avui és de 469.177,50 euros. Això representa a dia d'avui un 86,48 %. I a 31 de desembre de 2011 s'havia cobrat un 88,83 %.

A la cinquena pregunta contesta que els drets reconeguts nets de taxa de fems d'activitats econòmiques són 174.675,64 euros i la recaptació líquida avui és de 143.668,32 euros. Això representa a dia d'avui un 82,25 %. A 31 de desembre de 2011 s'havia cobrat un 72,10 %.

Foli: (182

Quant a la sisena pregunta, respon que els drets reconeguts nets d'imposts de vehicles són 412.883,85 euros i la recaptació líquida avui és de 338.056,87 euros. Això representa a dia d'avui un 81,88 %. A 31 de desembre s'havia recaptat també un 82,30 %.

Respecte a la setena pregunta, diu que els drets reconeguts nets de l'impost d'activitats econòmiques són 198.603,44 euros i la recaptació líquida avui és de 177.018,82 euros. Això representa a dia d'avui un 89,13 %. A 31 de desembre de 2011 s'havia recaptat un 85,05 %.

Quant a la vuitena pregunta, contesta que els drets reconeguts nets de concessió de platges són 208.646,06 euros i la recaptació líquida a dia d'avui és de 208.646,06 euros. Això representa el 100 % de la recaptació.

A la novena pregunta, respon que els drets reconeguts nets de concessió de quioscs bar a les platges són 296.406,75 euros i la recaptació líquida avui és de 286.638,75 euros. Això representa un 96,70 % que hi ha cobrat ja a dia d'avui.

Pel que fa a la desena pregunta, respecte al Fons Nacional de Cooperació en els deu primers mesos de l'any, diu que la recaptació neta és de 1.362.872,49 euros i la recaptació líquida puja a la mateixa quantitat, 1.362.872,49 euros; per tant, representa el 100 % a dia d'avui.

La regidora Juana María Pons manifesta que el que s'ha recaptat fins avui, és a dir, la recaptació líquida total, és de 7.529.430,64 euros, i que en el pressupost de Tresoreria tenen prevists 7.385.121,29 euros; per tant, van per damunt del previst en 144.309,35 euros.

Quant a les preguntes 6233 i 6236, presentades per la senyora Francisca Riudavets, del grup PSM-Verds, la batlessa proposa que atès que els temes són prou importants que millor es tractin a la pròxima comissió i així se'ls podrà donar millor sortida, i perquè entre tots puguin fer una cosa més adient i més polida. Aquesta proposta és acceptada per la senyora Riudavets.

- Pregunta que formula Francisca Riudavets, en representació del PSM-Verds (RE núm. 6234, de 6 de novembre de 2012):

La senyora Riudavets vol fer un aclariment a la resposta que li va donar el senyor Sintes en el passat Ple, ja que creu que va mesclar ous amb caragols.

La batlessa no permet a la senyora Riudavets fer cap aclariment fora de l'ordre del dia i li demana que s'atengui a l'ordre i al Reglament, i a la pregunta que formula, corresponent a la núm. 6234.

“Assumpte: brigada específica per endreçar les urbanitzacions i altres del poble d'Alaior

L'Ajuntament d'Alaior ha creat una brigada específica i la seva funció seria endreçar l'estat de les urbanitzacions durant tot l'any. Principalment les tasques dels operaris de la brigada serien tant treballs de neteja com de jardineria, paviment, il·luminació i manteniment de les voravies.

El Grup Municipal del PSM-Verds demana al Ple de l'Ajuntament d'Alaior:

1. Valoracions i informació de com va el funcionament de la brigada específica per endreçar les urbanitzacions.

2. Situació lamentable dels contenidors de fems, sobretot els caps de setmana, tot sabent que es va aprovar una ordenança que regularitza i penalitza aquestes infraccions (llençar fems a deshora, deixar fems que han d'anar a la deixalleria...). Que sabem i reconeixem, com ens informa el regidor responsable, que és impossible tenir un guàrdia municipal les 24 hores del dia devora els contenidors per vigilar els ciutadans/es que de manera irresponsable tiren els fems. Que tots estam d'acord que aquesta actitud és irrespectuosa envers l'Ajuntament, el Consorci i sobretot cap a les persones que hi treballen, a més de donar una molt mala imatge al poble d'Alaior, imatge de brut i de descuidat, i que la gent del poble et va comentant. Quines mesures es pensen prendre des de L'Ajuntament? El Consorci té prevista alguna actuació per educar els ciutadans d'Alaior en els bons hàbits a l'hora de reciclar els fems?

3. Els llums, els fanals de diferents carrers d'Alaior, segueixen sense encendre's; està encara avariat el camió?”

El senyor Sintes contesta a la primera pregunta dient que la valoració que fan del servei de brigada a les urbanitzacions és ben positiva i que els veïns han transmès la seva satisfacció per aquest nou servei.

Continua el regidor que el municipi és gran, que les necessitats creixen i que la brigada municipal ha de fer front a moltíssimes feines i funcions diverses, i poder dedicar ara un servei extern exclusivament a les urbanitzacions permet, entre altres coses, un estalvi de temps considerable i optimitzar d'aquesta manera les feines de la brigada al nucli urbà, mentre que, per altra banda, s'avança i es fan més intenses les actuacions a les urbanitzacions, que, tot sigui dit, estaven molt deixades de la mà de Déu.

Afegeix que aquest servei està fent moltes feines de neteja, de manteniment, de jardineria en molts de racons que feia anys que no coneixen cap tipus de manteniment.

A la segona pregunta, respon que és ver que algunes zones reservades al dipòsit de fems es veuen desbordades. Això s'explica en algunes actuacions incíviques que són realment males de corregir per la via sancionadora, ja que les hores del dia són moltes, els punts de recollida diversos i és inviable aportar un policia de manera permanent a cada

Foli: (183

grup de contenidors esperant que arribi qualcú a dipositar una bossa fora d'horari, perquè és obvi que no arribarà ningú en aquell moment.

Per això, diu el senyor Sintes que ben igual que la senyora Riudavets sí creuen convenient millorar la senyalització i la informació sobre les normes del joc; procurar qualque tipus de vigilància esporàdica, exemplificant i fent actuacions de conscienciació ciutadana sobre el bon ús d'espais públics i serveis col·lectius. Per altra banda, diu que la neteja d'aquestes àrees es fa de forma regular i periòdica, una vegada per mes, d'acord amb el contracte vigent amb l'empresa de recollida de residus.

Respecte a la tercera pregunta, li respon que el camió no està avariat. Pel que fa als fanals, diu que com a ciutadana i regidora farà molt bé de col·laborar amb el consistori i dir exactament quin són els fanals que ha detectat que no funcionen.

Conclou el senyor Sintes que ells ja en tenen, de punts foscos, localitzats, i que tots figuren a l'agenda d'actuacions que ha d'anar solucionant la plantilla d'electricistes. Ara, si la senyora Riudavets insinua que fan poca feina, li ha de dir que van fent, al seu ritme, però que són dos per tot el municipi, que fan torns, que tenen dret a vacances... És per això, diu, que la senyora Riudavets els pot ser molt útil i dir-los on són aquestes avaries en comptes de jugar al moix i al ratolí. Indica que les apuntaran a la llista i se'ls donarà la prioritat que els correspongui.

- Pregunta que formula Francisca Riudavets, en representació del PSM-Verds (RE núm. 6235, de 6 de novembre de 2012):

Primerament la senyora Riudavets diu que a buen entendedor pocas palabras bastan i demana que consti en acta, que tenia un aclariment per fer, però que per buen entenedor no el farà.

“Assumpte: Parc Bit i versió low cost

La premsa local fa silenci sobre el Parc Bit i la versió low cost, i nosaltres, membres de l'oposició, estam amb tres pams de nassos, com diuen, que vol dir sense informació recent sobre el tema.

El Grup Municipal del PSM-Verds demana al Ple de l'Ajuntament d'Alaior la següent pregunta:

1. La versió low cost de Martín Varsavsky, en quin moment de la negociació i posada en marxa es troba?

2. Hi ha hagut canvis o modificacions des de la darrera vegada que en varen parlar? Sí hi han estat, ens els podrien explicar?

3. L'Ajuntament d'Alaior persisteix en la ubicació del viver d'empreses al Centre Internacional de Gravat? O hi hagut canvi d'ubicació ? Es tenen

en compte més propostes? Demanaríem a l'Equip de Govern una explicació sobre aquesta qüestió.”

La senyora Sugrañes li contesta, en primer lloc, que mai no hi hagut cap negociació amb el senyor M. Varsavsky, que el que hi ha amb aquest senyor són unes converses, i és que l'Ajuntament no té res a negociar amb aquest senyor. El senyor Varsavsky el que fa i el que farà és col·laborar desinteressadament amb l'Ajuntament. No s'ha de pactar ni negociar res, sinó que ell s'ha posat davant d'aquest Ajuntament per col·laborar, ja sigui d'una manera o altra, amb el que es digui. No obstant això, ell ha fet una sèrie de propostes, però amb això no hi ha negociació ni hi ha cap conveni, només una col·laboració d'una altra persona que vol ajudar que això sigui un fet i que tiri cap endavant.

En segon lloc, li diu que si hi ha algú que li demana aclariments, doncs ella pot contestar tranquil·lament que no hi ha cap canvi de decisió, que la decisió és la mateixa que li va contestar la darrera vegada, que l'espai a què es destinarà això segueix sent el de la plaça des Ramal, i que l'únic que sí li pot comunicar com a novetat és el que li va dir en el Ple anterior respecte que s'havia tancat el Pla de Dinamització Turístic, però ara li pot afegir que no solament està tancat sinó que a més a més ja està aprovada l'acta i tot conclòs, però que segueixen ben igual i que la ubicació segueix al mateix lloc.

Per acabar, la batlessa demana, per a aclariment i perquè no torni a passar, que la secretària informi a la senyora Riudavets qui ordena el debat en els plens.

La secretaria li informa que en els plens és la batlessa de la corporació qui ordena el debat.

I, no havent-hi més assumptes per tractar, la batlessa aixeca la sessió, a les 20 hores 30 minuts del dia indicat a l'encapçalament, de la qual s’estén aquesta acta, que, com a secretària accidental, certific.

Vist i plau La batlessa