FITX

A 51

: L’E

NTE

RRAM

ENT

DEL

SEN

YOR

ORG

AZJú

lia L

ópez

Val

era

INST

ITU

T BA

NÚ

S

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol L’enterrament del senyor d’Orgaz

Autor El Greco (Càndia, Creta, 1541- Toledo, 1614).

Cronologia 1588

Tècnica Oli sobre tela

Mides 4,80 x 3,60 m

Estil manierista

Tema religiós

Localització Església de Santo Tomés (Toledo).

Júlia López Valera

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Dominikos Theotokópoulos, EL GRECO, va rebre una formació pictòrica lligada a la tradició bizantina. A finals de la dècada del 1560 es va traslladar a Venècia i posteriorment a Roma, on va entrar en contacte amb el cercle erudit del cardenal Alessandro Farnese. Cap al 1577 es va instal·lar a Toledo, ciutat on va acudir després de rebre l'encàrrec de fer el retaule de l’església de Santo Domingo el Antiguo, que li va proporcionar Diego de Castilla, degà del capítol de la catedral. A la ciutat manxega va desenvolupar les seves millors obres, i va destacar en la temàtica religiosa i en el retrat.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

Al quadre s’hi diferencien dues parts: la terra i el cel. No obstant això, entre les dues hi ha nexes d’unió, com la creu de l’esquerra del rector de Santo Tomé, la mirada del sacerdot al cel i l’àngel que porta l’ànima del difunt al centre.

La de baix és un estil més proper al d’Itàlia, al manierisme de Roma, de l’època en que hi va estar El Greco.

La part superior és més del manierisme tardà.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

A la meitat terrenal, els personatges estan organitzats a manera de fris, tancat als extrems per les figures del frare franciscà i del rector. En primer terme s’hi representa l’enterrament, assenyalat pel nen Jorge Manuel –fill del pintor- , que sosté un gran ciri encès. Els personatges secundaris que assisteixen a l’acte s’arrengleren en columnes utilitzant la perspectiva escalonada o isocefàlia (superposició de caps) amb la voluntat de donar una sensació més gran de profunditat.

Júlia López Valera

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

A la meitat divina, la composició dibuixa un rombe en els vèrtex del qual són les figures de Jesús, la Verge, l’àngel i sant Joan Baptista.

Les figures es mostren lànguides i estilitzades, tal com correspon a l’espai sobrenatural.

Les figures són tractades amb un realisme exquisit. S’hi pot contemplar una galeria extraordinària de personatges il·lustres de l’època.

Júlia López Valera

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

La pinzellada que aplica El Greco és diferent segons la part del quadre:1. A la part inferior, precisa i dibuixística.2. A la superior, més solta i lliure, més pictòrica.

Els colors són vius en els vestits dels sants i foscos en els dels homes. Hi veiem una àmplia gamma de colors càlids (grocs, taronges, vermells...) sobre un fons grisós i nuvolat.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

A la part de baix, molt plena, només dues figures miren a l’espectador, el vuitè personatge per l’esquerra, identificat tradicionalment amb el propi pintor, i el nen del primer pla a l’esquerra, identificat amb Jorge, el fill d’El Greco. L’escena mostra un petit desplaçament cap a l’esquerra, de manera que el centre l’ocupa el Sant més gran ( Sant Agustí), el personatge més important de la part terrenal, i està enllaçat amb el sant jove ( Sant Esteve) per la figura horitzontal del mort (el comte).

Sant AgustíSant Esteve El comte

Júlia López Valera

TEMÀTICA

El senyor d’Orgaz –Toledo no va ser comtat fins al segle XVI- va aconseguir que la reina Maria de Molina cedís l’alcàsser reial a l’orde de sant Agustí i que l’església es consagrés a sant Esteve. Segons la llegenda, quan va morir l’any 1323, sant Agustí –amb la mitra de bisbe- i sant Esteve –amb una túnica en la qual es representa el seu martiri- van baixar del cel per enterrar-lo amb les seves pròpies mans. Sobre aquesta escena terrenal, EL GRECO reprodueix la Glòria celestial, en la qual Jesús i Maria reben sant Joan Baptista, que intercedeix pel difunt senyor d’Orgaz perquè sigui acceptat al Regne del Cel. A la seva esquerra hi ha una multitud de sants disposats en successió jeràrquica, i a la seva dreta, darrere la Mare de Déu, hi ha sant Pere amb les claus. A l’extrem inferior s’hi representen els personatges de l’Antic Testament: David, Moisès i Noè, amb l’arpa, les taules de la llei i l’arca, respectivament.

Júlia López Valera

MODELS I INFLUÈNCIES

La formació bizantina d’EL GRECO és evident en el misticisme que desprenen alguns dels seus personatges. A això , el pintor cretenc hi afegeix el dinamisme compositiu, el cànon allargat de les figures de MIQUEL ÀNGEL i el ric cromatisme venecià de TICIÀ i IL TINTORETTO, sense oblidar els gravats de DÜRER. El pintor de Creta va portar l’estètica manierista fins a les últimes conseqüències, però la seva obra va tenir una influència escassa després de la seva mort a causa del canvi de gust barroc. El seu mèrit no va ser reconegut fins al segle XIX, i es va consolidar amb l’arribada de l’Expressionisme, al segle XX. Des del punt de vista compositiu, la part inferior de l’obra ha estat utilitzada com a referent per la historiadora de l’art Linda Nochlin en analitzar l’Enterrament a Ornans de COUBERT, malgrat que en aquesta obra l’autor incideix en la realitat quotidiana i obvia qualsevol referència al món celestial.