ACTIVITAT DE SILENCI

Tanquem el ulls i durant una estoneta ens fixem només en la

nostra respiració, en com agafem l’aire i com el deixem anar.

Ho fem durant deu respiracions mentre intentem no pensar en

RES.

Després obrim els ulls i durant una estona ens fixem com respiren

els nostres companys i observem si estan relaxats.

Finalment, ens n’adonem que bé que s’hi està en silenci…

MIRANT PER LA FINESTRA

Hi havia una vegada un nen, en Jan, que es va posar malalt. Estava tot

el dia al llit sense poder-se moure. A més a més, els seus amics no s’hi

podíen acostar, per això patia molt. Mirant el cel a través de la finestra

va deixar passar els dies i cada vegada estava més trist.

Al cap d’uns quants dies, cada vegada més desanimat, va veure una

estranya ombra a la finestra: era un pingüí menjant un entrepà de xoriço,

va entrar a la seva habitació, li va dir bona tarda i després se n’anà. En

Jan va quedar bocabadat i estranyat. De sobte, una altra ombra a la

finestra; aquesta vegada era un mico amb bolquers que inflava un

globus.

Al principi en Jan només es preguntava què estava passant, però més

tard, mentre anaven apareixent personatges i personatges per aquella

estranya finestra, no podia parar de riure: un porquet tocant la

pandereta, un elefant saltant en un llit elàstic o un gos amb ulleres de

sol...

En Jan no ho explicava a ningú, pensava que no se’l creurien. Tots

aquells personatges el van animar i en molt poc temps va anar millorant i

pogué tornar a l’escola.

Allà va parlar amb tots els seus amics, explicant-los les coses estranyes

que havia vist. Llavors, mentre parlava amb el seu millor amic, va veure

que alguna cosa treia el cap de la seva motxilla. Li va demanar què era,

i tant va insistir, que finalment ho va poder veure:

Hi havia totes les difresses que havia utilitzat el seu amic per intentar

animar-lo i que es posés bo.

I des de llavors, en Jan mai deixa que ningú estigui sol i somriu una

estona.

Creieu que són amics de veritat?

Com ha de ser un veritable amic?

“Un bon amic

és un gran

tresor”

Què creus que vol dir?

Tu, en tens d’aquests tresors?

PESSIGOLLES

Jaume Barri

Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant,

com aquella sensació que sento

quan les teves mans…

s’acosten a sota el meu braç.

Una sota cada braç.

i els dits es belluguen com gotes de pluja.

PESSIGOLLES, LES ESCAMPAREM PEL MÓN.

SEMBRAREM LES RIALLES PELS CAMPS

I LES MUNTANYES. (2)

Potser demà quan el cel sigui clar,

tots els nens d’aquest planeta,

s’aixecaran amb dues mans,

que s’acosten sota del seu braç.

Una sota cada braç i riuran de valent

fins que torni a ser clar.

Tenim AMICS i en donem gràcies....

GRÀCIES, pels companys de classe, amb els que

compartim moltes hores i som bons amics.

GRÀCIES, pels nostres mestres perquè ens

acompanyen i ens ajuden a créixer com a

persones lliures i amb molta estimació.

GRÀCIES, pels nostres pares que ens estimen i són

més que amics!

Cliqueu sobre l’enllaç per veure aquest petit video...

https://www.youtube.com/watch?v=nyeVMDcvxbg

La pau es construeix des de la NO-VIOLÈNCIA.... han actuat bé els

personatges del video?

“L’amistat és la flor

més preciosa que

creix en el nostre

jardí”

PESSIGOLLES

Jaume Barri

Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant,

com aquella sensació que sento

quan les teves mans…

s’acosten a sota el meu braç.

Una sota cada braç.

i els dits es belluguen com gotes de pluja.

PESSIGOLLES, LES ESCAMPAREM PEL MÓN.

SEMBRAREM LES RIALLES PELS CAMPS

I LES MUNTANYES. (2)

Potser demà quan el cel sigui clar,

tots els nens d’aquest planeta,

s’aixecaran amb dues mans,

que s’acosten sota del seu braç.

Una sota cada braç i riuran de valent

fins que torni a ser clar.

Jesús, Tu ens has donat orelles.

Orelles que poden escoltar

o que poden fer-se el sord.

Vull sentir amb les meves orelles

cançons que parlin de Tu

i de com ens ajudes.

Vull sentir amb les meves orelles

les paraules de Jesús.

Vull escoltar amb les meves orelles

els meus amics i amigues

quan m’expliquen coses.

Vull escoltar amb les meves orelles

la senyoreta, que m’ensenya tantes coses !

I vull escoltar, amb les meves orelles

i amb tot el cor,

els meus pares quan em diuen

que m’estimen molt !

ELS MÚSICS DE BREMEN

Cliqueu sobre l’enllaç per veure el conte…

https://www.youtube.com/watch?v=4aPm95nIutw

Què diuen aquestes mans ?

Creus, que aquest nen/a té ganes de fer

amics?

Sabem dir les coses boniques als nostres amics?

Avui seurem en un cercle per veure’ns tots i

poder-nos mirar als ulls. Mirarem al company del

costat dret i pensarem què li volem dir perquè

estigui content, una paraula bonica que faci

referència a com és ell...

Com estem quant ens diuen una cosa bonica?

Fem-nos una abraçada i al nostre “Espai de

Tutopia” de l’aula, pengem-hi una foto de tot el

grup-classe per recordar que som un gran grup

d’amics!

PESSIGOLLES

Jaume Barri

Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant,

com aquella sensació que sento

quan les teves mans…

s’acosten a sota el meu braç.

Una sota cada braç.

i els dits es belluguen com gotes de pluja.

PESSIGOLLES, LES ESCAMPAREM PEL MÓN.

SEMBRAREM LES RIALLES PELS CAMPS

I LES MUNTANYES. (2)

Potser demà quan el cel sigui clar,

tots els nens d’aquest planeta,

s’aixecaran amb dues mans,

que s’acosten sota del seu braç.

Una sota cada braç i riuran de valent

fins que torni a ser clar.

Gràcies amic...

Per voler jugar amb mi...

Per acceptar-me com sóc...

Per estimar-me tant...

Per compartir-ho tot...

GRÀCIES!

Ferides a la sorra

Una vegada dos amics anaven caminant pel desert.

En algun punt del viatge van començar a discutir, i un amic li va

donar una bufetada a l'altre. Ferit, però sense dir res, va escriure

a la sorra:

"EL MEU MILLOR AMIC

AVUI M’HA DONAT UNA BUFETADA."

Van seguir caminant fins que van trobar un oasi, on van decidir

banyar-se. L'amic que havia estat bufetejat va començar a

ofegar-se, però el seu amic el va salvar. Després de recuperar-

se, va escriure en una pedra:

"EL MEU MILLOR AMIC AVUI M’HA SALVAT LA VIDA."

L'amic que havia bufetejat i salvat al seu millor amic va

preguntar: "Quan et vaig fer mal vas escriure a la sorra i ara ho

fas en una pedra. Per què?"

L'altre amic li va respondre: "Quan algú ens fa mal hem

d’escriure a la sorra perquè els vents del perdó ho puguin

esborrar. Però quan algú fa alguna cosa bona per nosaltres,

hem de gravar-ho en una pedra perquè cap vent ho pugui

esborrar”.

Alguna vegada t’has sentit sol i trist? Per què?

Què has fet? I els teus amics? T’han ajudat?

“Planta una llavor

d’amistat per

recollir un ram de

felicitat.”

PESSIGOLLES

Jaume Barri

Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant,

com aquella sensació que sento

quan les teves mans…

s’acosten a sota el meu braç.

Una sota cada braç.

i els dits es belluguen com gotes de pluja.

PESSIGOLLES, LES ESCAMPAREM PEL MÓN.

SEMBRAREM LES RIALLES PELS CAMPS

I LES MUNTANYES. (2)

Potser demà quan el cel sigui clar,

tots els nens d’aquest planeta,

s’aixecaran amb dues mans,

que s’acosten sota del seu braç.

Una sota cada braç i riuran de valent

fins que torni a ser clar.

Moltes persones en el món

segueixen el missatge d'amor i fan el

bé, viuen en pau, són bons amics i

alegren la vida als altres.

Jesús, si estàs al meu costat jo

també podré, perquè sé que ets el

meu amic i m'estimes!

Listen to this song about friendship: The more we get together Song

https://youtu.be/lldmkrJXQ-E?t=16s

Són amics aquests companys de classe? Què us ho fa pensar? Tots els

companys de classe sou amics?