Ro

gelio

Ló

pez

Cu

enca

, Dio

r, 1

99

7. C

ol·l

ecci

ó ”l

a C

aixa

” d’A

rt C

on

tem

pora

ni.

Ro

gelio

Ló

pez

Cu

enca

, Cre

ativ

e C

om

mo

ns.

CaixaForum Av. de Blondel, 3 25002 Lleida Tel. 973 27 07 88

Horari de visita a l’exposició De dilluns a dissabte, de 10 a 20 h Diumenges i festius, d’11 a 14 h

Servei d’Informació de l’Obra Social ”la Caixa” Tel. 902 22 30 40 De dilluns a diumenge, de 9 a 20 h

www.laCaixa.es/ObraSocial

#COMISART

TOTA LA INFORMACIÓ A: www.CaixaForum.com/agenda

DESCOBREIX LES NOSTRES EXPOSICIONS A:

RAMBLA

DE FE

RRAN

AV. DE BLONDEL

AV. DEL SEGRE

AV. DE M

ADRID

RAM

BLA

D’AR

AGÓ

RIU SEGRE

Jaume I

I

Marie Curie

Av. de Barcelona

Av. de l’Estudi General

AV. DE BALM

ES

CARRER MAJO

R

AV. DE PRAT DE LA RIBA

LA SEU VELLA

CAMPUS UNIVERSITARI

PARC DELS CAMPS

ELISIS

PONT DE LA UNIVERSITAT

CAIXAFORUMLLEIDA

LA CATEDRAL

PASSAREL·LA

LA PAERIA

RENFE

UNIVERSITATDE LLEIDA

ESTACIÓD’AUTOBUSOS

EXPOSICIÓ DEL 6 D’ABRIL AL 23 DE JULIOL

VENDA D’ENTRADES:

Entrades també disponibles a CaixaForum en horari d’atenció al públic.

Els organitzadors es reserven el dret de modificar aquest programa per raons de força major i sempre en benefici de les activitats.

PER AL PÚBLIC GENERAL

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ Dimecres 5 d’abril, a les 19 h L’acte comptarà amb la visita guiada a càrrec de Carlos Martín, comissari de l’exposició

VISITES COMENTADES A L’EXPOSICIÓCada dissabte, a les 18.30 h Preu: 3 €

MÉS QUE UNA VISITA: RECORREGUT AMB MANEL DELGADODimarts 25 d’abril, a les 19 h L’antropòleg Manel Delgado ens proposa una aproximació a l’exposició des de l’antropologia religiosa. Preu: 3 €

MÉS QUE UNA VISITA: PERFORMANCE DE VALERIANO LÓPEZDimarts 2 de maig, a les 19 h L’artista Valeriano López planteja la seva performance com una visita alternativa a l’exposició. Preu: 3 €

PER A COL·LECTIUS DIVERSOS

VISITES COMENTADES A L’EXPOSICIÓHorari a convenir Preu per grup: 60 € (25 persones com a màxim) Més informació i reserves al telèfon 973 27 07 88

PER A PROFESSORS

PRESENTACIÓ DELS RECURSOS EDUCATIUS DE L’EXPOSICIÓDimecres 19 d’abril, a les 18 h

PER AL PÚBLIC ESCOLAR

VISITES COMENTADES A L’EXPOSICIÓDel 18 d’abril al 21 de juny, de dilluns a divendres, horari: 9.30, 11 i 12.30 h Nivells recomanats: 3r i 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatius Durada: 1 h

TALLER: DISTÀNCIA CURTADel 18 d’abril al 21 de juny, de dilluns a divendres, horari: 9.30, 11 i 12.30 h Nivells recomanats: cicle mitjà i superior de primària i 1er i 2n d’ESO Durada: 1 h 30 min

Preu per grup: 25 € (30 alumnes com a màxim)

PER A GRUPS D’ESPLAI I CASALS D’ESTIU

TALLER: DISTÀNCIA CURTADel 26 de juny al 21 de juliol, de dilluns a divendres, horari a convenir Edats recomanades: nens i nenes de 8 a 12 anys Durada: 1 h 30 min Preu per grup: 18 € (30 persones com a màxim)

PER AL PÚBLIC FAMILIAR

VISITA-TALLER: IMATGES AL PODER +8Dilluns 3, 10 i 17 de juliol, a les 19 h Per què són tan importants les imatges en la nostra societat? Al llarg de la visita-taller ens aproparem al valor de les imatges i al seu poder comunicatiu. Preu: 2 € Els nens i les nenes han d’anar acompanyats d’un adult.

DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS

VISITES COMENTADES PER AL PÚBLIC GENERALDijous 18 de maig, a les 18.30 h Activitat gratuïta

NIT DELS MUSEUSDissabte 20 de maig Horari especial de visita a l’exposició de les 10 a les 24 h

VISITA-TALLER: IMATGES AL PODER +8A les 17.30 h Els nens i les nenes han d’anar acompanyats d’un adult.

VISITES COMENTADES PER AL PÚBLIC GENERALA les 18.30 i 21 h

Activitats gratuïtes

ACTIVITATS AL VOLTANT DE L’EXPOSICIÓ

Més informació i inscripcions al telèfon 973 27 07 88 i a www.eduCaixa.com

Gestos_programa-de-ma_ca_v2.indd 1 21/3/17 17:13

«Gestos iconoclastes, imatges heterodoxes» reuneix diferents aproximacions al motiu de la destrucció d’imatges o de la subversió del seu contingut «ortodox». Per fer-ho, parteix de l’obra d’artistes contemporanis presents a les col·leccions ”la Caixa” i MACBA, amb préstecs de peces històriques procedents del Museu de Lleida i del MNAC. Totes aquestes obres se sumen a una vella querella referent als límits de la representació, que enfonsa les seves arrels en l’antiguitat i que s’estén fins al present. La iconoclàstia és tant una

eina creativa com un objecte d’estudi: la tradició, els llinatges culturals, les figures i els símbols d’autoritat o els mateixos suports materials són els destinataris de gestos situats en terra de ningú, entre la invectiva i la veneració, la glossa i l’homenatge, l’observança i el rebuig, la desmitificació i la paròdia. D’aquestes obres sorgeixen altres idees associades, presents en l’imaginari col·lectiu, com ara les de profanació, martiri de les imatges, relíquia, exvot, absència o nostàlgia, amb la finalitat de generar un debat entorn de la dificultat per desprendre’s del passat.

«Aquestes tasques de destrucció no són tan fàcils com la gent es pensa», va dir el ministre d’Informació i Cultura del govern talibà afganès quan es van dinamitar els budes de Bamian l’any 2001. Les seves paraules enclouen la concepció ambigua de la feixuga comesa de l’iconoclasta que recull l’exposició. La presentació d’una fotografia de l’estat en què va quedar un d’aquells colossos evoca aquest fet i funciona com a pròleg de la mostra, combinada amb les fornícules buides de Valeska Soares, distribuïdes al llarg de tot l’espai, i amb la talla agredida d’un Sant màrtir del segle XVIII.

L’obra de Pedro G. Romero estudia la iconoclàstia política antisacramental a Espanya mitjançant unes diapositives que vincula a termes i a noms procedents de les construccions visuals i teòriques

del projecte modern. La subversió d’icones polítiques, culturals o religioses del passat es desenvolupa més àmpliament en una altra sèrie d’obres: a Quimeres, el libanès Ali Cherri recull la imatge impactant i perdurable en la memòria del davallament d’un ídol del pedestal, en aquest cas el pare del líder Bashar al-Assad; per la seva banda, Sherrie Levine altera el sentit original d’una obra crucial en l’art del segle XX, de Marcel Duchamp, i Rogelio López Cuenca remet a la manipulació mercantil de la icona religiosa i del llenguatge de l’altre a Dior i Seven Up. La presència al costat d’aquestes obres d’algunes peces històriques resulta xocant: una taula renaixentista amb la Sagrada Família que fou mutilada durant la Guerra Civil espanyola i una talla gòtica de la Santa Generació. El missatge religiós original i l’autor anònim d’aquesta talla perden

protagonisme enfront de la seva peripècia històrica: en el text marcat al darrere de la figura, un salvador d’imatges se n’atribueix una mena de nova autoria amb unes paraules colpidorament concises, «Salvada de la crema el 28 [de] juliol del 1936 per V[icen]te Sesa».

Com a enllaç cap a la secció següent, dues obres s’endinsen en el gest de tras-lladar i amagar obres d’art i en els fetitxes culturals que tenen un pes particular: la pel·lícula Mudança, de Pere Portabella, i L’embalatge, d’Equipo Crónica, en les quals els fantasmes de Federico García Lorca i del Guernica de Pablo Picasso són neutralitzats i alhora paradoxalment invocats. Amb aquestes dues obres, la icona literal desapareix i deixa pas a l’espai següent, on es proposa una mena de «paisatge després de la batalla».

Raymond Hains i Lucio Fontana pre-senten, de diverses maneres, l’agressió al suport físic tradicional de la pintura com un plantejament d’una ambigüitat significativa: la de l’obra d’art nascuda

de la destrucció. Miroslaw Balka, per la seva banda, crea en la instal·lació Bon Déu un clima inquietant que emmarca l’absència de la figura humana, corona-da per un signe de la creu que només es reconeix a mitges. A prop de l’obra de Balka, que marca aquesta absència mitjançant una llitera buida, hi ha, per terra, uns fragments cremats d’una imatge religiosa, recuperats de l’oblit i convertits en un homuncle momificat associable als que sorgeixen dels cosits i els esquinços en l’obra de Manuel Mi-llares. La referència tangencial a l’antro-pomorfisme en aquesta zona de l’exposició submergeix l’espectador en l’espera d’una epifania, per bé que la figura no acaba d’aparèixer. Compareix solament de mane-ra fragmentària com un halo antropomorf, l’aura que sorgeix del fons fosc de Mirall de tinta, de Pedro G. Romero, i en el Fragment de rostre d’àngel de Joan Adán (segle XVIII), l’únic supervivent dels nombrosos retaules que hi havia a la Seu Nova de Lleida i que van ser pastura de les flames el 1936.Anònim, Sant màrtir,

segle XVIII. Museu Nacional d’Art de Catalunya. © Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2017. Fotògraf: Jordi Calveras.

Equipo Crónica, L’embalatge, 1969.

Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani. © Equipo Crónica (Manolo Valdés), VEGAP, Barcelona, 2017.

Rogelio López Cuenca, Seven up, 1996. Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani. Rogelio López Cuenca, Creative Commons.

Joan Adán, Fragment de rostre d’àngel, 1776-1782. Museu de Lleida: diocesà i comarcal. © Museu de Lleida: diocesà i comarcal.

Sherrie Levine, Els solters (segons

Marcel Duchamp), 1990. Col·lecció ”la Caixa”

d’Art Contemporani. © Sherrie Levine. Arxiu

Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani.

Gestos_programa-de-ma_ca_v2.indd 2 21/3/17 17:13