24
COL·LEGI SANT FERRAN ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ MÚSICA 2n ESO Nom............................................ Curs.......... Professora ........................

ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ MÚSICA 2n ESO · El número y tipo de cuerdas de la mandolina ha sido variable según el tiempo y el lugar, pero la configuración predominante hoy en

  • Upload
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

COL·LEGI SANT FERRAN

ACTIVITATS DE

RECUPERACIÓ

MÚSICA

2n ESO

Nom............................................

Curs..........

Professora ........................

david
Tachado

COL·LEGI SANT FERRAN

4

TEMA 1: AGRUPACIONS VOCALS

Trobaràs totes les respostes en els apunts de classe. Si no els tens pots

consultar a internet.

1. Quina és la tasca d'un director o directora d'un conjunt vocal?

2. El/la director/directora d'un conjunt vocal utilitza tot un llenguatge gestual a l'hora de

dirigir. Què és el que indica amb aquest llenguatge gestual?

3. Quin és un dels objectius de tot grup vocal?

4. Defineix conjunt vocal.

5. Què vol dir cantar a capella?

6. Recorda: com es diuen les veus femenines segons la seva tessitura?

7. Recorda: com es diuen les veus masculines segons la seva tessitura?

8. Defineix conjunt de veus iguals.

9. Defineix conjunt de veus mixtes.

10. Quines són les veus blanques?

11. Què volem dir quan diem que canta un solista?

12. Què volem dir quan diem que canta un duet?

13. Què volem dir quan diem que canta un trio?

14. Què volem dir quan diem que canta un quartet?

15. Què volem dir quan diem que canta un quintet?

16. Què volem dir quan diem que canta un sextet?

17. Què volem dir quan diem que canta un septet?

18. Què volem dir quan diem que canta un octet?

19. Per què el quartet mixt és un dels conjunts més utilitzats?

20. Per què l'octet mixt és un dels conjunts més utilitzats?

21. Defineix cor de cambra.

22. Defineix cor o coral.

23. Digues la diferència entre coral infantil i escolania.

COL·LEGI SANT FERRAN

5

24. Per què destaquem l'escolania de Montserrat?

25. Defineix orfeó.

26. Per què destaquem l'Orfeó Català?

27. Per què destaquem Els cors de Clavé?

28. Explica què són les caramelles.

29. Explica què són les havaneres.

30. Escriu al costat de cada imatge allò que representa.

COL·LEGI SANT FERRAN

6

COL·LEGI SANT FERRAN

7

TEMA 2: INSTRUMENTS DE VENT-METALL

Trobaràs totes les respostes en els apunts de classe. Si no els tens pots

consultar a internet.

Et facilito el llistat dels instruments de vent-metall i accessoris que has de treballar: broquet o embocadura; sordina; shòfar jueu; lur escandinau; carnyx celta; trompa de caça; olifant; cargol de mar; corneta; cornetí; vuvuzela o bubucela; serpentó; figle; helicó; trompeta; tuba; trombó de pistons; bombardí; saxhorn; trompa; fiscorn (o fliscorn); trombó de vares i sacabutx.

1. Defineix instrument de vent. 2. Descriu les característiques que tenen en comú els instruments de vent

metall. 3. Quin és el procediment per fer sonar un instrument de vent metall? 4. Tots els instruments de vent metall estan fets de metall? Per què? 5. Per a què s’utilitza una sordina? 6. Quin és l’origen dels instruments de vent metall? 7. En quin any es va inventar un sistema de vàlvules incorporat en alguns

instruments de vent metall? 8. Quins són els tres tipus d’instruments musicals utilitzats des de molt

antic, inspirats en banyes d’animals, pels jueus, escandinaus i celtes? 9. Quins instruments de vent metall són els que no tenen cap mecanisme

per variar la llargada del tub? 10. Quins instruments de vent metall són els que tenen forats sobre el tub, a

vegades amb claus per a fer més fácil tapar-los i destapar-los? 11. Quins instruments de vent metall són els que tenen una part del tub

mòbil, és a dir, amb una colissa lliscant? 12. Quins instruments de vent metall són els que tenen vàlvules o cilindres? 13. Quins instruments de vent metall són els que tenen pistons? 14. Escriu al costat de cada imatge l’accessori o l’instrument musical que

representa.

COL·LEGI SANT FERRAN

8

COL·LEGI SANT FERRAN

9

COL·LEGI SANT FERRAN

10

TEMA 3: INSTRUMENTS DE TECLAT.

Quin és l’instrument considerat el rei dels instruments? Per què?

Quan es va inventar el piano? Qui el va inventar?

Com funciona el clavicèmbal?

Com funciona el clavicordi?

Com es toca una cítara de baquetes o cimbalom hongarès?

Quins tipus de piano existiesen avui dia?

Què és un orgue? Com es genera el so?

L’orgue consta de diferents registres. Com s’accionen?

Com es subministra l’aire en els orgues?

Quants teclats té un orgue?

Per què és un dels instruments més complexos de tocar?

Quina diferència n’hi ha entre un orgue portàtil i un orgue fixe?

Quina diferència n’hi ha entre un orgue hidràulic o un orgue pneumàtic?

L’edat d’or de l’orgue va ser l’època barroca. Quin compositor destaquem per la seva

aportació al repertori organístic?

Quines són les tres parts fonamentals que formen un acordió?

A l’interior de l’acordió hi ha els diapasons portallengüetes, què són i què produeixen?

Quan es va patentar el primer acordió? Qui el va patentar?

Per què es va popularitzar rápidament l’acordió?

On s’utilitza principalment el bandoneó actualment?

L'harmònica és un instrument de vent, del grup d'instruments de vent-fusta. A quin

subgrup pertany?

Quan es va patentar la primera concertina? Qui la va patentar?

COL·LEGI SANT FERRAN

11

Classifica els següents instruments per families i subfamílies: piano, clavicèmbal (clave o clavecí),

clavicordi, cítara de baquetes, cimbalom hongarès, orgue, acordió, bandoneó, concertina i

harmònica.

FAMÍLIA CORDA AMB TECLAT

SUBFAMÍLIA

CORDA PINÇADA

-

CORDA PERCUDIDA

-

CORDA PERCUDIDA

-

FAMÍLIA VENT AMB TECLAT

SUBFAMÍLIA

TUBS

-

LLENGÜETA LLIURE

-

LLENGÜETA LLIURE

-

LLENGÜETA LLIURE

-

FAMÍLIA CORDA

SUBFAMÍLIA

CORDA PERCUDIDA AMB

BAQUETES

-

FAMÍLIA VENT-FUSTA

SUBFAMÍLIA

LLENGÜETA LLIURE

-

Digues el nom dels següents instruments:

COL·LEGI SANT FERRAN

12

TEMA 4: INSTRUMENTS DE CORDA PINÇADA, CORDA

FREGADA, TUNA I RONDALLA.

Copia a mà els següents apunts del tema 4 (fins a

contrabaix).

Els instruments de corda pinçada configuren una subcategoria dins dels

instruments de corda.

COL·LEGI SANT FERRAN

13

Segons la forma d'execució, es poden classificar en instruments polsats directament amb els

dits o polsats amb un plectre o pua.

Segons la disposició de les cordes es distingeix entre els que tenen cordes simples i els de

cordes dobles, és a dir, les cordes disposades per parelles que tenen una afinació idèntica.

Banjo

El banjo és un instrument musical cordòfon de cinc o quatre cordes, constituït per un cèrcol o

anell de fusta d'uns 35 cm de diàmetre, cobert per una mena de plàstic o pell tensat, a manera

de la tapa de la guitarra, i un mànec. S'ha desenvolupat per esclaus en els Estats Units, adaptat

de diversos instruments africans.

Aquest instrument procedeix de l'Àfrica occidental i va ser introduït en el segle XIX als Estats

Units, on els músics negres van explotar sobretot les seves possibilitats rítmiques. Cap a 1890

entra a formar part de la música Dixieland i aviat es converteix en l'instrument musical per

excel·lència de la música tradicional estatunidenca.

Balalaica

La balalaica (en rus ) és un instrument de corda pinçada originari de Rússia. Pertany

a la família del llaüt i es caracteritza pel seu cos triangular, quasi pla, amb una petita boca de

ressonància prop del vèrtex superior de la tapa, un coll llarg i estret, i tres cordes (sis en alguna

variant) de metall o tripa. Es construeix en diverses mides; els més aguts es polsant les cordes

amb els dits, els més greus amb un plectre i els de tessitura intermèdia, indistintament d'una

manera o de l'altra.

Ukelele El ukelele (originariamente ukulele) es un instrumento de cuerdas pulsadas, tradicional de las islas Hawai, Tahití y la Isla de Pascua (Chile).

L'ukelele és un instrument cordòfon, semblant a una guitarra petita, de quatre cordes

pinçades, tradicional de les illes Hawaii. És un parent proper del cavaquinho portuguès; de fet,

n'és una adaptació hawaiana.

Aquest petit instrument va ser molt popular durant la primera meitat del segle XX i és un

element fonamental en els conjunts de música tradicional hawaiana. L'ukelele també ha estat

incorporat en conjunts d'altres gèneres musicals, que van de la cançó popular al jazz, sovint

perquè aporta un toc humorístic o exòtic.

Bandúrria

La Bandúrria pertany a una de les famílies d'instruments pinçats, polsats, de pua o plectre. És

un instrument de sis cordes dobles polsades, les 2 primeres dobles d'acer (antigament de tripa

fins les terceres) i les altres quatre dobles entorxades, que solen puntejar-se amb un plectre o

COL·LEGI SANT FERRAN

14

pua. La tècnica d'interpretació de la bandúrria és idèntica a la del llaüt, encara que de tessitura

aguda (una octava per damunt del llaüt).

Una de las teorías existentes sobre la bandurria data el origen de este instrumento en torno al

400 d. C. En Europa este instrumento sólo lo encontramos en España. En especial forma parte

del folclore aragonés, castellano, murciano, extremeño, en partes de Andalucia, en Navarra,

Valencia, Baleares y también de amplia difusión en Canarias.

Llaüt

El llaüt (de l'àrab al-aüd) és un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància

en forma de mitja pera -és a dir, amb el fons còncau, corbat, constituït per diverses lames de

fusta, unides entre elles- unida a un mànec.

Els seus orígens es remunten a l'edat mitjana. Fou molt utilitzat entre els segles XIV i XVIII i va

ressorgir de nou al segle XX amb el moviment denominat de la música antiga. El seu període

d'esplendor, però va ser el del Renaixement i el del Barroc. Des del segle XVI fins a mitjans

segle XVIII, aproximadament, va ser l'instrument més popular a tot Europa. La seva popularitat

només -potser- va ser igualada per la viola d'arc, excepció feta de la Península Ibèrica on

l'instrument de corda polsada per antonomàsia era la viola de mà que complia les mateixes

funcions i prestacions que el llaüt però amb un so diferent.

Mandolina

La mandolina es un instrumento musical de 4 cuerdas dobles formando parte de la familia de

los cordófonos. El número y tipo de cuerdas de la mandolina ha sido variable según el tiempo y

el lugar, pero la configuración predominante hoy en día es la de la mandolina napolitana, con

cuatro cuerdas dobles afinadas como el violín (sol-re-la-mi). Las cuerdas de la mandolina se

pulsan con una púa o plectro. La caja de resonancia puede ser cóncava o plana. Actualmente se

usa para diversos usos, parecidos al de la Bandurria.

Las Rondallas de Jota Aragonesa

Las rondallas existen en toda España y surgieron en principio como acompañamiento a las

manifestaciones folclóricas, muy en especial a la jota. Con el tiempo, se perfeccionaron, hasta

el punto de estar en condiciones de interpretar piezas de concierto. En el Congreso

Internacional de Música Folclórica de Sao Paulo (Brasil), en 1954, se adoptó esta definición:

·Música folclórica, es el producto de una tradición musical que ha ido evolucionando y

transmitiéndose oralmente·. Se aceptan pues la continuidad de la evolución musical, las

variantes que van surgiendo y la selección de la comunidad.

El término rondalla procede de ronda, de rondar, y este vocablo se aplicó para dar nombre a

los conjuntos instrumentales de pulso y púa. Existen rondallas en cantidad de pueblos, en casi

COL·LEGI SANT FERRAN

15

todos; y están constituidos generalmente por guitarras solas, o guitarras, bandurrias y laúdes.

Excepcionalmente, los componen guitarras, requintos, hierros y panderetas. En algunos

lugares, se emplea la caña rajada (a modo de antiguos crótalos) y hasta la botella de anís con

estrías, para que al rascarla con algún instrumento (una cuchara generalmente), emita una

especie de trémolo rítmico. La rondalla desempeña su función principal, en la ronda. Solo

cuando se llega a un grado superior de perfeccionamiento, la rondalla comienza a interpretar

obras de concierto.

Tuna

Una estudiantina (en castellà tuna) és una germandat d'estudiants universitaris pròpia

d'Espanya,Portugal, Països Baixos, Amèrica central o Amèrica del sud, que duen una

combinació de vestits antics i que interpreten temes musicals del folklore europeu i

hispanoamericà, fent ús generalment de cordòfons.

Cítara

La cítara és un instrument musical, o més aviat un conjunt molt gran i divers d'instruments

musicals, de corda, pertanyents a la família dels Instruments de corda polsada.

Lira

La lira és un instrument musical cordòfon que es toca pinçant o polsant les cordes. La seva

morfologia consisteix en una caixa de ressonància de la qual surten dos braços, paral·lels o més

sovint divergents, que es troben units per un travesser al qual es lliguen les cordes.

Arpa

L'arpa és un instrument de corda pinçada compost per un marc ressonant i una sèrie variable

de cordes tensades entre la secció inferior i la superior. Les cordes poden ser pinçades amb els

dits, les ungles o amb un o plectre.

Guitarra

La guitarra és un instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que

recorda el número vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec,

damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts. El primer instrument

que asseguren que va donar origen a la guitarra va ser el llaüt àrab. És possible que la unió de

la cítara i el llaüt afavorissin el posterior desenvolupament de l'instrument.

Instruments de corda fregada V iolí

El V iolí és un instrument de corda fregada, el més agut de la seva família. Altres membres de la

seva família són la viola, el violoncel i el contrabaix.

COL·LEGI SANT FERRAN

16

V iola

La viola és un instrument de corda. Prové de l'anomenada V iola da Braccio (de braç)

en oposició a la V iola da gamba (de cama) i V iola de mà.

Instrument de corda fregada, ocupa el paper de contralt del quartet vocal. A diferència

del violí, no té una mida estàndard i la seva llargada oscil·la entre els 38 i els 44 centímetres,

tot i que tradicionalment aquesta mesura s'indica en polzades (entre 15 i 17 en instruments

per a adults).

Vi oloncel

El violoncel (de vegades abreujat cello, abreviatura italiana) és un instrument de corda. Té

quatre cordes La Re Sol Do i es toca amb un arquet que està fet de pèls de cua de cavall.

El violoncel és un dels instruments de l'orquestra.

Tradicionalment és considerat com l'instrument que més s'assembla a la veu humana. Al llarg

de la història de la música s'han compost moltes obres per a violoncel a causa de la seva

importància dins el panorama musical, ja que és un instrument bàsic en moltes formacions

instrumentals.

Contrabaix

Un contrabaix és un instrument de corda fregada. És el més greu d'aquesta família. Té

elements que el fan semblant a la viola, el violoncel i el violí, però també ha heretat

característiques que són més pròpies de la viola d'arc. Per les seves dimensions (al voltant de

1'85 m) es toca dret o assegut en un tamboret alt.

COL·LEGI SANT FERRAN

17

Escriu al costat de cada imatge allò que representa.

COL·LEGI SANT FERRAN

18

COL·LEGI SANT FERRAN

19

1. Com es poden polsar les cordes dels instruments de corda pinçada?

2. Amb quin país associaries actualment els següents instruments?:

Banjo

Balalaica

Ukelele

Bandúrria

Mandolina

3. En quin periode de la història va aparéixer el llaüt?

4. En quin país són típiques les rondalles? Quins són els instruments habituals que

formen part de la rondalla?

5. Què és una tuna? Quins són els instruments habituals que formen part de la tuna?

COL·LEGI SANT FERRAN

20

6. Quina diferència hi ha entre una guitarra espanyola i una guitarra acústica?

7. Digues les semblances entre un violí, una viola, un violoncel i un contrabaix.

8. Digues les diferències entre un violí, una viola, un violoncel i un

contrabaix.

9. Escriu al costat de cada instrument el seu nom

COL·LEGI SANT FERRAN

21

COL·LEGI SANT FERRAN

22

TEMA 4: LA GRAVACIÓ DEL SO.

Pàg. 73 del llibre de text.

1. Per què va sorgir la idea d’enregistrar sons per reproduir-los després?

2. 1877. Thomas Alva Edison. Què va aconseguir i com? Com es va dir el seu invent?

3. 1888. Emil Berliner. Què va inventar? En què consistia el seu invent? Com eren els primers discos?

4. Quin aparell va permetre eliminar les botzines l'any 1925?

5. Com es fabrica un disc matriu?

6. Quin és el procediment per reproduir les còpies fetes del disc matriu?

7. Quin era el problema dels primers discos?

8. Qui va inventar el microsolc? En quin any?

9. Quines característiques té el microsolc?

10. Què vol dir LP?

Pàg. 74 del llibre de text.

11. Quina sensació vol aconseguir el so estereofònic?

12. Quin és el procediment que es fa servir per enregistrar el so estereofònic?

13. Quin és el procediment que es fa servir per reproduir el so estereofònic?

14. Què vol dir HI-FI?

15. Quan es va començar a treballar el so digital? Com funciona?

16. Quins sistemes de reproducció digitals s'utilitzen avui dia? Quins avantatges tenen?

Apunts El micròfon.

17. Quina és la funció del micròfon?

18. Quina és l'aplicació del micròfon?

19. Digues la diferencia entre un micròfon “directiu” i un “no directiu”.

Apunts L'altaveu.

COL·LEGI SANT FERRAN

23

20. Què és un altaveu?

21. Quines qualitats hauria de tenir un bon altaveu?

22. Digues la diferencia entre búfer, twiter i bafle.

Pàg. 75 del llibre de text.

23. En què consisteix el mecanisme de la pianola estadounidenca inventada el 1895?

24. Quins compositors espanyols van enregistrar música per a pianola?

Pàg. 77 del llibre de text.

25. Quina va ser la primera frase enregistrada a la Història per Edison?

26. Quina era la idea principal d’Edison per utilizar el seu invent?

27. Quina relació té Alexander Graham Bell amb el so?

28. Per què s'anomena bel la unitat de mesura de intensitat?

29. Berliner va fer la seva primera demostració del seu invent amb una cançó americana. Què més es va sentir apart de la cançó?

30. On es venien els discos durant els primers anys del segle XX?

31. Quan es va comercialitzar la primera obra orquestral? De quina peça es tracta?

Pàg. 108 del llibre de text.

32. Quan va aparéixer el magnetòfon?

33. En què es basa l'enregistrament magnetofònic?

34. Quins avantatges tenia el casset respecte al magnetòfon?

35. En quin any es va començar a vendre el casset?

36. Amb quin aparell es reproduia el casset inicialment?

37. Amb quin aparell portàtil es podia escoltar el casset?

38. La cinta magnetofònica va ser utilitzada en el camp de la música experimental entre els anys 1950 i 1980. Per què?

39. Quins aparells musicals s'utilitzen avui dia per fer la música experimental?

COL·LEGI SANT FERRAN

24

1. Digues el nom d’aquest aparell, l’any d’invenció i l’inventor. Com funciona?

IMATGE 1

2. Digues el nom d’aquest aparell, l’any d’invenció i l’inventor. Com funciona?

IMATGE 2

3. Quina diferència hi ha entre els primers discos de zinc i els de vinilo?

IMATGE 3 IMATGE 4

COL·LEGI SANT FERRAN

25

4. Què vol dir?

IMATGE 5

5. Escriu al costat de cada imatge allò que representa.

IMATGE 6 IMATGE 7

IMATGE 8 IMATGE 9

IMATGE 10 IMATGE 11

COL·LEGI SANT FERRAN

26

IMATGE 12 IMATGE 13

IMATGE 14 IMATGE 15

IMATGE 16 IMATGE 17

6. Ordena cronològicament les imatges.