Embed Size (px)
Citation preview
ACTIVITATS UNITAT DIDÀCTICA 2
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
TASCA 1
Introducció a la Revolució Industrial
a. Què significa el terme revolució
industrial? I industrialització?
La Revolució Industrial és un procés que es va donar exclusivament a Gran Bretanya entre 1760 i 1860, que comporta una profunda transformació de l’economia i de l’organització social. Es caracteritza per:
Font d’energia: carbó Nou maquinisme (avenços tècnics): la màquina de
vapor i la fàbrica (factory system) Indústria pionera: tèxtil del cotó
La Industrialització és el procés que comporta la posterior difusió de l’exemple britànic al llarg del segle XIX a altres regions europees o altres continents (EUA i Japó), en diferents moments i amb algunes característiques pròpies.
b. On va començar la revolució industrial? En quina
cronologia aproximada?
La Revolució Industrial es va iniciar a Gran Bretanya
a mitjan del segle XVIII, amb una cronologia
aproximada a partir de 1760-1780.
c. Per què deim que el Regne Unit es va convertir durant
la primera meitat del segle XIX en el “taller del món”?
Deim que el Regne Unit es va convertir durant la
primera meitat del segle XIX en el “taller del món”
perquè la resta dels països consumia els seus
productes industrials o li subministrava matèries
primeres (cotó, ferro, carbó).
TASCA 2
Els orígens de la Revolució Industrial
LA ROTACIÓ DE CONREUS (pàg. 24)
Explica com s’aprofitava les terres de conre en la
rotació triennal.
L’aprofitament de la terra en el cultiu de rotació
triennal (66%) és menor al del sistema Norfolk
(100%), ja que en la rotació triennal es requereix el
repòs en guaret d’una part de la terra cultivable
(1/3).
LA ROTACIÓ DE CONREUS (pàg. 24)
Analitza en què consistia l’anomenat sistema
Norfolk.
El sistema Norfolk consisteix en la rotació quadriennal
de la sembra, plantant en un ordre establert:
• Cereals (blat)
• Cultius d’arrel (naps)
• Plantes farratgeres (ordi)
• Trèvols o alfals (fixadors de nitrogen a la terra)
LA ROTACIÓ DE CONREUS (pàg. 24)
Raona quins advantatges representava aquest sistema respecte de la rotació triennal.
Els grans avantatges del sistema Norfolk si el comparamamb la rotació triennal són:
Eliminació del període de guaret.
Aportació activa, de forma natural, dels elements que necessiten els cultius per créixer adequadament sónaportats per plantacions de naps, trèvols o alfals.
Va augmentar la producció de farratge s’alimentava el bestiar i els fems dels animals va millorar la fertilitat de la terra.
L’augment tant de la producció com de la productivitat delscultius.
LES LLEIS DE TANCAMENT (pàg. 24)
Quina relació hi ha entre els preus del blat i la promulgació de noves lleis de tancament?
La relació entre el preu del blat i la promulgació de noves lleis de tancament és la següent: Després de cada pujada del preu del blat es dictaven una
gran quantitat de lleis de tancament.
Les noves terres de cultiu provocaven la baixada del preu del blat.
No es dictaven lleis de forma massiva fins que no haviapassat el següent any de preus alts del blat.
S’ha de destacar que en el període de 1760-1830 es promulguen noves lleis de tancament cada any.
LES LLEIS DE TANCAMENT (pàg. 24)
Durant quins períodes hi va haver més tancaments
de terres? Explica per què.
Els períodes en els quals hi ha més lleis de tancament
són els immediatament posteriors a l’encariment del
preu del blat. Això és a causa que els grans
propietaris que adquirien la terra veien la possibilitat
de treure profit de la inversió que havien fet.
Defineix:
Openfields: també anomenats camps oberts, sónles grans propietats comunals, dedicades a boscs i pastures, de les quals en treien profit tota la comunitat pagesa.
Enclosure Acts: lleis de tancament de terres que comporten la privatització de les terres comunals(openfields).
Gentry: és la baixa noblesa britànica, propietària de més de la meitat de lees terres, que les arrendavenals camperols sense terra.
Sistema Norfolk: sistema de rotació de conreus que combinava el conreu de cereals amb el de plantes farratgeres,i va permetre suprimir el guaret.
Analitza per què el creixement de la població anglesa va afavorir
la industrialització i enumera quins factors van potenciar aquest
creixement
El creixement de la població anglesa va afavorir la industrialització perquè en aquest procés de creixeementva augmentar el nombre de productors, però també el de consumidors.
Factors: El manteniment de altes taxes de natalitat (matrimonis
més primerencs = major fertilitat), gràcies al dinamisme de l’agricultura i al desenvolupament de la protoindustrialització.
Les transformacions agràries (increment producció agrícola i ramadera) milloraren considerablement l’alimentació descendeixen índexs de mortalitat.
La menor incidència de la mortalitat desaparició de la pesta i als progressos tant higiènics com sanitaris.
Relaciona el desenvolupament comercial
amb la innovació tecnològica de la indústria
La innovació tecnològica va permetre una major
productivitat, i per tant crear una excedents que
podien ser comercialitzats. Així, els burgesos i
empresaris tenien una mentalitat inversora, que va
potenciar l’impuls i recolzament a les innovacions
tècniques per tal de millorar la productivitat.
Analitza les conseqüències que van tenir els tancaments de
camps en la Revolució Industrial britànica i justifica per què es
parla de revolució agrícola
Els efectes dels tancaments de terres van ser molt
importants:
Com que van desaparèixer els béns comunals, els
camperols sense terra tenien dificultats per subsistir i
se’n van anar a buscar feina a les ciutats.
El sistema de producció es va fer més
rendible, perquè es van formar grans explotacions en
què les tasques agrícoles estaven mecanitzades i
introducció de novetats tècniques (Jethro Tull, arada de
Rotherham).
Les tanques impedien que el bestiar pasturés als camps
permet la supressió del guaret. El bestiar es va
estabular i per alimentar-los es van cultivar plantes
farratgeres (trèvols, alfals, faves o naps) que no
exhaurien la terra.
