AGROactivitat 76 (febrer 2015)

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

AGROF E B R E R [ 2 0 1 5 ]

AC

TIV

ITA

T

76

Les últimes setmanes, les cooperati-ves i la Federació hem estat treballant junts en la definició de les línies de tre-ball prioritàries per garantir la compe-titivitat. Estem satisfets perquè les tro-bades, que s’han fet en grups reduïts, han estat molt participatives i han sor-git propostes interessants que hau-rem d’anar vestint amb accions con-cretes. El procés ha estat enriquidor.Enllestida aquesta reflexió estratègi-ca, el Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català va prenent forma. A hores d’ara, estem treballant en un document de conclusions que us pre-sentarem durant la pròxima Assem-blea General.Recentment, també hem fet partícip al president de la Generalitat, Artur Mas, d’aquest projecte de futur que les co-operatives agràries estem construint entorn del Pla Marc. Les polítiques públiques han de donar resposta a

les necessitats d’un sector que som estratègic per al conjunt de la societat i el país.Durant la reunió, vam plantejar al pre-sident Mas situacions sectorials críti-ques –com les que s’estan donant en els sectors de fruita dolça i cítrics–, i vam reclamar aspectes importants com que es facin efectius els paga-ments pendents del Pla de Concen-tració i que es busqui una solució per senyalitzar els accessos a cooperati-ves i agrobotigues.En aquest número de la revista, us expliquem amb detall aquests àmbits que estem treballant. De la mateixa manera, us informem que hem acon-seguit una modificació de la normativa de les OPFH a nivell estatal –perquè era contrària a la Llei catalana de co-operatives i ens posava en una situa-ció complicada– i alertem dels perills derivats d’una restricció indiscrimina-

da de l’ús de fitosanitaris per part de la Unió Europea, entre altres temes.Finalment, aprofito per dir-vos que acabem de crear un grup de treball específic per promoure l’apropament al sector. Els companys de consell rector hem analitzat el territori i els diferents sectors productius i ja hem començat una ronda de reunions amb juntes rectores de cooperatives per conèixer les necessitats específiques i singulars de cadascuna de les nos-tres federades.L’objectiu és avançar junts, treballant braç a braç, perquè les cooperatives agràries tinguem les eines, la força i el reconeixement que ens pertoca.•

RAMON SARROCAPresident

AGRO74 SETEMBRE 2014 SUMARI/3

DOSSIER 4 Xarxa d’agrobotigues

FEDERACIÓ 7 Reunió de la Federació amb el president Artur Mas

8 Pla Marc, finalitza la reflexió al territori

SECTORS 9 Els nostres caps de branca: Antoni Galceran, oli d’oliva

10 Opinió de Josep Lluís Escuer sobre fitosanitaris

11 La regulació de les OPFH

12 Innovació en els cereals d’hivern

13 Opinió de Xavier Pié sobre la PAC i el PDR

EMPRESA 14 Coopinió: Cooperativa Plana de Vic, servei DUN

15 Jornada sobre la reforma fiscal

16 InnovaCoop: Millor gestió dels envasos

17 Formació per a l’aplicació de biocides ramaders

SUMARI

El president Mas, amb les cooperatives EDITORIAL

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

18 Medicina Lliure fa una promoció per a les cooperatives

19 La veu de l’expert: José Luis Cabo, comerç exterior

COOPERATIVES 21 Tasta Coop: artMuria, Mel Muria

22 Reportatge: Cooperativa de la Granadella

25 Riudecanyes reforça la presència a Europa

Nova marca de Fruits de Ponent

27 Premis per a la Vinícola del Priorat

La Palma d’Ebre guanya el Romanico Esencia

28 Cooperativa Emprenedora: Agrària la Baixa Tordera

29 La Finestra: Josep M. Cots, Cooperativa Falset Marçà

30 Temps d’oci: Calçotades a les cooperatives

4/DOSSIER AGRO76 FEBRER 2015

L’L’interès per desenvolupar accions conjuntes de logística, promoció i venda va marcar la jornada que va organitzar la Federació de Cooperatives Agràries de Cata-lunya amb responsables d’agrobotigues, comercials i pro-ductors locals adherits al distintiu de Venda de Proximitat. Unes 40 empreses van participar en la sessió de treball, feta recentment a Barcelona amb el suport de la Conse-lleria d’Agricultura.Xavier Pié, responsable de Desenvolupament Rural de la Federació, va explicar la voluntat d’aquesta organització per “afavorir el coneixement i la confiança entre empre-ses, com a pas previ per incentivar la generació d’iniciati-ves comercials conjuntes”. Durant la sessió, Empordàlia va exposar la seva experi-ència com a cooperativa referent en la dinamització del punt de venda a partir de la col·laboració amb productors i empreses de serveis properes. També es va fer una ex-posició de projectes singulars i els assistents van poder explorar oportunitats conjuntes. Els participants van concloure la conveniència de desen-volupar accions de logística d’aprovisionament i vendes en col·laboració, així com la necessitat d’impulsar campa-nyes promocionals i de venda on-line compartides. En la mateixa línia, van valorar molt positivament la sessió i van

demandar que la Federació liderés més activitats d’inter-canvi a través de la xarxa d’agrobotigues.

AJUTS ALS CIRCUITS CURTS

Precisament, el nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR) inclou una mesura per promoure la co-operació entre empreses i donar suport a iniciatives conjuntes de promoció dels productes locals en cir-cuits curts de comercialització; és a dir, aquells en què només hi ha un intermediari entre producció i consumidor final. La mesura de foment dels circuits curts i els mercats lo-cals facilitarà la cooperació entre empreses que formen part de la venda de proximitat. En concret, s’establiran ajuts per a projectes de cooperació entre diferents coo-peratives o entre cooperatives i productors locals. Tam-bé podran acollir-s’hi una o més cooperatives que sumin esforços en col·laboració amb consumidors, restauració i activitats turístiques.Xavier Pié destaca que “des de la Federació, hem treba-llat perquè s’inclogués aquest ajut en el PDR, ja que obre oportunitats a les cooperatives en un moment en què la proximitat és un valor a l’alça”.•

La xarxa de les agrobotigues

Debat durant la jornada d’agrobotigues organitzada per la Federació. FCAC

AGRO76 FEBRER 2015 DOSSIER/5

La xarxa de les agrobotigues

Les agrobotigues cooperatives s’organitzen per potenciar la venda de proximitat

Agrobotiga de la cooperativa Sant Isidre de les Borges Blanques. FCAC

La creació d’un distintiu que les identifica és una iniciativa endegada des de la Federació per contribuir a fer “xarxa” entre les agrobotigues cooperatives. Amb aquest identificador es vol transmetre un missatge conjunt als consumidors, que reconeixeran en els punts de venda cooperatius aquells atributs que els singularit-zen: qualitat, confiança, vincle territorial i model empre-sarial i social. Aquests valors diferencien l’experiència de compra en una agrobotiga respecte d’altres establiments. El distintiu “Agrobotiga” és compatible amb el de “Venda de Proximitat”, impulsat pel Departament d’Agricultura, i es pot utilitzar conjuntament en la identificació del punt de venda. En l’actualitat, ja l’han sol·licitat 36 cooperatives que aglu-tinen una cinquantena de punts de venda. Està previst que més cooperatives s’hi incorporin progressivament.•

Un distintiu comú

6/DOSSIER AGRO76 FEBRER 2015

Senyalització de l’accés a cooperatives i agrobotigues

FCAC

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya està treballant amb l’Ad-ministració per facilitar la senyalització de l’accés a les cooperatives i les agro-botigues. En concret, s’ha estat treba-llant amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i, pròximament, estan previstes actuacions amb la Direcció General de Turisme.La senyalització d’accés a agroboti-gues i cooperatives des de carreteres interurbanes és complexa i en força ca-sos no s’ha autoritzat. El motiu és que el titular de cada carretera –Ministeri de Foment, Generalitat o Diputacions– és qui ha d’autoritzar la senyalització d’un accés i els requisits són diferents i exigents. En el cas de carreteres de la Gene-ralitat i les Diputacions, la normativa permetria utilitzar noms genèrics com “agrobotiga” o “cooperativa” però no-més en el cas d’accessos exclusius o de camins públics on hi hagi un acord amb els altres destins a on condueix el camí.L’objectiu de la Federació és simplificar el procés i, fins i tot, aconseguir que existeixi una senyalització específica per a les agrobotigues. Aquesta senya-lització es podria fer com a Territorial i Temàtica, i això comportaria els avan-tatges de ser comuna i amb menys cost per a les cooperatives. A més, ja està previst que aquest tipus de se-nyalització s’implanti en breu a sectors com l’enoturisme.

MISSATGERIA MÉS ECONÒMICA

Fa uns mesos, la Federació va negociar un acord de col·laboració amb Nacex per tal d’oferir el servei de paqueteria amb un preu més competitiu per a les cooperatives de la xarxa. En l’actualitat, ja hi ha més de vint co-operatives que s’han acollit a l’acord amb Nacex, que ha anunciat que man-tindrà les mateixes tarifes i condicions de l’any passat per enguany.Les cooperatives agràries que encara no formen part de l’acord, poden sol-licitar la informació i adherir-s’hi en qualsevol moment.

FCAC DESENVOLUPAMENT RURALMarc Riera | 932 292 018

En el cas de carreteres de la Generalitat i les Diputacions, la

normativa permetria utilitzar noms genèrics com “agrobotiga” o

“cooperativa” però només en el cas d’accessos exclusius o de camins

públics on hi hagi un acord amb els altres destins a on condueix el camí

AGRO76 FEBRER 2015 FCAC/7

Reunió amb el president de la Generalitat

El Consell Rector de la Federació s’ha reunit amb el president de la Genera-litat, Artur Mas, per presentar-li el Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català. A la trobada, també hi ha assistit el con-seller d’Agricultura, Josep M. Pelegrí.El Pla Marc és un projecte que està im-pulsant la Federació, juntament amb les cooperatives agràries i amb el suport de l’Administració, per tal de definir les líni-

es d’actuació que garantiran la compe-titivitat futura del sector.Altres temes rellevants per a les coo-peratives agràries que la Federació ha traslladat al cap del Govern són l’apro-vació de la Llei de cooperatives durant aquesta legislatura i facilitar la senyalit-zació d’establiments rurals com els ce-llers, els molins i les agrobotigues de les cooperatives.

En el decurs de la reunió, també es va analitzar l’actualitat sectorial fent atenció a la situació en què es troben la fruita dolça i els cítrics arran del vet rus.Finalment, el Consell Rector va incidir especialment en la necessitat que es facin efectius els pagaments pendents del Pla de Concentració i Modernitza-ció de Cooperatives.•

FCAC

Congrés estatal de cooperativisme agrariRepresentants de tot l’Estat espanyol es reuniran en el VII Congrés de Cooperativisme Agrari, que es farà a València els dies 26 i 27 de febrer. L’entitat organitza-dora del certamen és Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya, que enguany celebra el 25è aniversari.El repte alimentari, la innovació, la internacionalització i el futur de les cooperatives centraran els grans eixos de debat. També s’analitzaran aspectes com l’eficièn-cia, la competitivitat, el posicionament en el mercat, el govern cooperatiu i el paper de la dona.

El comissari europeu d’Agricultura, Phil Hogan, farà la seva primera visita a l’Estat espanyol per partici-par en aquest congrés de cooperativisme agrari. Està previst que faci una ponència i visiti diverses coope-ratives.En el marc del congrés, també es lliuraran els premis a Cooperativa socialment responsable, Integració coo-perativa, Internacionalització i Innovació en el sector, a més de reconèixer persones amb una trajectòria des-tacada en l’àmbit cooperatiu agrari.•

Identificació de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO). FCAC

8/FCAC AGRO76 FEBRER 2015

Les conclusions de les cooperativesEn les últimes setmanes, ha finalitzat la reflexió estratègi-ca vinculada al Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català. Aquesta és una iniciativa sense precedents, que té molt en compte la veu del sector i l’objectiu de definir un full de ruta que reforci el model i en garanteixi el futur.El procés de reflexió a territori, amb les cooperatives, es va posar en marxa al novembre, amb la finalitat de definir els objectius clau i els plans de treball que permetran assolir-los. Es tracta de la segona fase del projecte, després de la presen-tació d’un exhaustiu treball de diagnosi del sector a Lleida, el 24 d’octubre.La reflexió estratègica s’ha dut a terme mitjançant nombroses reunions que agrupaven les cooperatives d’acord amb criteris com el volum de facturació i l’àmbit territorial.Un centenar de cooperativistes d’arreu del territori català han participat en les sessions. Presidents, juntes rectores, gerents, socis i treballadors han debatut per identificar les amenaces i oportunitats del sector en els àmbits econòmic, polític-nor-matiu, tecnològic i social.

Les aportacions de les cooperatives en les diferents sessi-ons al territori, juntament amb les del Consell Rector de la Federació i els seus treballadors, han de servir per elaborar un ambiciós document que, en els pròxims anys, esdevindrà un referent per guiar l’actuació tant de les cooperatives com de la Federació i l’Administració.El procés de debat amb les cooperatives agràries finalitzarà amb un document -en el qual ja s’està treballant- que identificarà les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO) així com el posicionament del cooperativisme agrari català. També de-finirà els objectius estratègics i les línies d’actuació, tot formu-lant possibles sinergies i acords d’intercooperació. Finalment, inclourà un calendari de les actuacions i els plans de treball.El document de reflexió estratègica es presentarà en l’As-semblea General Ordinària de la Federació, prevista per al mes de maig. Un cop aprovat, ha d’esdevenir un referent per a l’actuació dels pròxims anys, tant de les cooperatives agrà-ries i la Federació com de la mateixa Administració, per tal d’enfortir el model.•

PLA MARC DEL COOPERATIVISME AGRARI

FCACFCAC

Contacta amb el teu cap de branca! [email protected]

ANTONI GALCERANOLI D’OLIVA

Antoni Galceran té una explotació d’olive-ra i ametllers a la Pal-ma d’Ebre. És soci de la cooperativa del po-ble, de la qual els seus avis van ser fundadors l’any 1919 i que tant el seu pare, com ell i el seu germà han presi-dit en algun període. Al juny, va ser elegit cap de branca d’oli de la Federació de Coo-peratives Agràries de Catalunya. També és membre del Consell Sectorial de l’Oli a Cooperatives Agroali-mentàries d’Espanya i representant a la In-terprofessional de l’Oli d’Oliva

els nostres caps de branca

Estem a la recta final de la campanya de l’oli, com ha anat?La producció d’enguany supera lleugerament una collita mitjana i se situa en unes 35.000 tones, que representen un augment del 30% respecte de l’any passat. Totes les zones hem augmentat la producció excepte Lleida, on van tenir una molt bona collita l’any passat i, per tant, aquesta campanya ja sabíem que no podia ser tan alta perquè l’olivera és un conreu que es caracteritza per la producció alter-nant.A nivell de l’Estat espanyol, ha estat una collita molt curta. Està previst que no arribarà a les 800.000 tones, que és menys de la meitat de l’any passat. També es preveu una forta baixada a Itàlia.

Ens beneficiarà aquest descens dels dos principals productors?Efectivament, s’hauria de produir una tendència a l’alça dels preus. En els últims mesos, podríem parlar d’un increment de fins al 30% amb relació a la campanya passada, però tinguem en compte que no són preus extraordinaris. Encara estem per sota de l’any 2006, ja que la conjuntura de preus en els últims deu anys ha estat molt baixa.

L’obligació de servir l’oli etiquetat en els restaurants influeix en la recupera-ció de preus?Malauradament, un any després que s’aprovés la normativa, ens trobem que molts restaurants encara la incompleixen. Per aquest motiu, estem pendents de reu-nir-nos amb el director de l’Agència Catalana del Consum per buscar solucions. Cal fer pedagogia i sensibilitzar el consumidor, ja que voldríem que aquesta me-sura servís per posar en valor i coneixement l’oli d’oliva verge extra d’altíssima qualitat que produïm a Catalunya.

Finalment, s’ha arribat a un acord amb l’Agència Catalana de Residus per solucionar la gestió la sansa...Sí. La gestió dels subproductes derivats de l’elaboració de l’oli d’oliva és un aspec-te important que hem estat treballant durant molts anys. Aconseguir que la sansa no es consideri un residu sinó un subproducte ens per-metrà l’aprofitament del pinyol d’oliva com a biomassa per a calefacció. A més, les cooperatives que fan gestió de la sansa no caldrà que s’acreditin com a gestors de residus, evitant la consegüent paperassa i increment de cost.

L’ús de les aigües que resulten de l’obtenció de l’oli, també està regulat?Estem pendents que el Departament d’Agricultura impulsi l’aprovació del Decret d’efluents de cellers i almàsseres, que regularà l’aplicació d’aquestes aigües resi-duals que resulten del procés de l’obtenció de l’oli. Treballem perquè la normativa en permeti un major ús, augmentant la quantitat d’aigua per hectàrea. També demanem que no es regulin els terminis d’emmagat-zematge amb uns períodes que serien d’impossible compliment per les coopera-tives.

Quins són els reptes del sector de l’oli d’oliva?Tenim moltes coses a fer, però els principals reptes són la mosca de l’olivera i l’estabilitat dels preus. Pel que fa a la mosca de l’olivera, cal que tots els productors es puguin acollir a les mesures agroambientals i que hi hagi pressupost suficient. En els últims anys, aquesta plaga s’ha estès del Baix Ebre i el Montsià a totes les zones productores, que ja estan tenint problemes. La mosca s’ha convertit en endèmica i és un dels principals problemes que tenim.

I pel que fa als preus?Volem consolidar una situació de preus raonable amb un marge suficient per sobre del cost de producció, perquè des de l’any 2007 estem per sota de cost. Necessi-tem una estabilitat de preus que ens aporti valor afegit i que garanteixi la viabilitat del sector.•

“Cal una estabilitat de preus”

AGRO76 FEBRER 2015 SECTORS/9

10/SECTORS AGRO76 FEBRER 2015

JOSEP LLUíS ESCUERSUBMINISTRAMENTS FCAC

La sal pot matar: la prohibim?

Encara que sembli mentida, aquest argu-ment -que, des del sentit comú, no té gai-re sentit- és una de les alternatives que estudia la Comissió Europea a l’hora de definir criteris per eliminar determinades substàncies de la consideració de pro-ducte fitosanitari, útils en l’àmbit de la sanitat vegetal.

Damunt la taula, tenim l’amenaça d’una nova i severa reducció del nombre matè-ries actives amb acció fitosanitària, quan ja tenim un dèficit general d’eines de con-trol que és veritablement preocupant en molts sectors.Des de fa temps que la Comissió Europea treballa per millorar la regulació sobre els “disruptors endocrins”, una d’aquestes paraulotes que defineixen certes subs-tàncies químiques que interfereixen en els sistemes hormonals i que poden cau-sar efectes adversos per a la salut i el medi ambient.És totalment lògic que no puguin usar-se substàncies actives quan hi ha l’evi-dència que poden provocar un dany real. Però, en canvi, no estem d’acord que només pel fet que una matèria activa pugui tenir la consideració de disruptor endocrí esdevingui el pretext per elimi-nar més fitosanitaris del mercat sense un criteri científic global; és a dir, sense va-lorar la relació causa-efecte, sense tenir

en compte el veritable risc d’aquest mal, sense avaluar l’exposició sobre la pobla-ció i el medi ambient, sense conèixer les dosis d’ús...I és que cal diferenciar entre perill i risc. Tornem al titular d’aquest article. La sal comuna que utilitzem tots per cuinar pot arribar a ser molt perillosa. Depenent de la quantitat que en prenguéssim, fins i tot podríem morir sobtadament. Però això no és justificació suficient per prohibir-la, ja que sabem que no comporta cap risc si la utilitzem amb moderació.La mateixa Autoritat Europea per a la Se-guretat Alimentària (EFSA) ha dit que els disruptors endocrins podrien ser tractats com la majoria de substàncies químiques (cosmètics, detergents, medicaments ...), valorant els impactes en la salut i el medi ambient des de la base del risc i l’exposició.Així doncs, després de detectar el pos-sible efecte negatiu d’una substància (identificació del perill) hauríem de con-siderar la seva potència, avaluar el risc en condicions tant de laboratori com de camp i tenir també en compte la relació entre cost i benefici per tal de prendre decisions amb una base científica sòlida.Des d’un punt de vista agronòmic, la re-ducció de fitosanitaris fomenta l’aparició de plagues, malalties i males herbes re-sistents i, per tant, aquesta situació esde-vé una amenaça per al sector productor i pot contribuir a empitjorar la competiti-vitat de l’agricultura europea en el mercat agroalimentari mundial. Perquè, per sort o per desgràcia, fora de la Unió Europea no s’és tan estricte en l’autorització de fi-tosanitaris.I aleshores és quan entrem en una con-tradicció preocupant perquè, si moltes de les substàncies actives que ja han estat retirades de la producció agrària europea es continuen utilitzant en països tercers, per què importem productes alimentaris d’aquests països?Estem en un contrasentit que sembla que apunta a una certa irresponsabilitat vers als consumidors europeus i una gran hi-pocresia en l’acció política d’Europa.•

Des d’un punt de vista agronòmic, la reducció de fitosanitaris fomenta l’aparició de plagues, malalties i males herbes resistents i, per tant, aquesta situació esdevé una amenaça per al sector productor i pot contribuir a empitjorar la competitivitat de l’agricultura europea en el mercat agroalimentari mundial”


Al desembre, es va publicar el Reial Decret que regula les organitzacions de productors de fruites i hortalisses (OPFH) i modifica aspectes relacionats amb el seu reconeixement i el funcio-nament dels fons i programes opera-tius.Des del primer esborrany, fa prop d’un any, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha tractat de corregir determinades qüestions que resultaven francament preocupants per a les cooperatives amb reconeixe-ment d’OPFH.Fins i tot, en qüestions com el control democràtic per als socis no productors de fruites i hortalisses, el Reial Decret resultava incompatible amb la Llei de cooperatives i posava el sector en un carreró sense sortida. Les cooperati-ves es veurien obligades a modificaci-ons estatutàries que serien denegades pels registres corresponents. S’apuntava com a possible solució desfer les cooperatives multi produc-te reconegudes com a OPFH per crear una nova societat només hortofructí-cola. Aquesta proposta, però, contra-

venia les polítiques d’integració que s’impulsen des de les Administracions més properes amb eines com la Llei d’integració cooperativa o el Pla de Modernització i Concentració de Co-operatives, que vetllen perquè les co-operatives treballin d’una manera més agregada i estructurada. La Federació és conscient de la vo-luntat del Reial Decret d’eliminar els dubtes de les institucions comunitàries sobre aquestes organitzacions. Però, lluny d’aquest objectiu, aquesta nor-mativa generava inseguretat jurídica per a moltes cooperatives reconegu-des com a OPFH. Finalment, les cooperatives, junt amb les conselleries d’Agricultura i Empre-sa, han aconseguit una millora subs-tancial del Ministeri que evitarà un desgavell a les OPFH. En concret, s’ha autoritzat una solució basada en el re-coneixement de les seccions de fruita i horta de les cooperatives com a OPFH i s’ha ampliat el termini per complir els nous requisits.Malgrat tot, encara queda molt camí per recórrer.•

Canvis a les organitzacions de productors

La Federació aconsegueix una millora substancial per a les cooperatives reconegudes com a OPFH

FCAC

12/SECTORS AGRO76 FEBRER 2015

L’aposta d’Europa i les administra-cions per la recerca s’està tradu-int en una participació creixent de les cooperatives en projectes RDI. També en el sector de cereals es-devé una estratègia necessària per fer front als capricis de la meteo-rologia, la voluntat del mercat i les fluctuacions de preus.Els cultius extensius ocupen el 62% de la superfície agrícola catalana i resulten estratègics. Jesús Ricou, cap de branca de cereals, expli-ca que “els ajustats marges amb què treballem fan que petits canvis marquin la diferència entre guanyar o perdre diners. Ser innovador és un factor clau. Però, per a nosal-tres, la innovació no consisteix a fer projectes de gran envergadura, sinó a introduir petits canvis que millorin la nostra manera habitual de treballar i ens facin més com-

petitius i adaptables al mercat”.D’altra banda, utilitzar tecnologia puntera com drones o teledetecció no ha de ser vist com una qüestió llu-nyana aplicable només en grans ex-tensions de potències productores.També són avenços per al sector la generalització de l’ús de la lla-vor certificada –fruit del conveni de Geslive–, que garanteix puresa, qualitat i sanitat al mateix temps que fomenta la recerca varietal. Separar per lots i remunerar per qualitat també seria un dels princi-pals reptes, que alhora empenyeria a treballar conjuntament per incre-mentar volum de comercialització.A Catalunya, hi ha centres de refe-rència com l’IRTA i les universitats que estan duent a terme estratè-gics projectes d’investigació varie-tal, fertilització i maneig que trans-fereixen gratuïtament al sector.•

Innovació en cereals

FCAC


XAVIER PIÉVICEPRESIDENT FCAC

Un cicle nou per al camp català

Enguany és el veritable any de l’entrada en vigor de la nova Política Agrària Comuni-tària (PAC) i de la posada en pràctica del nou Programa de Desenvolupament Ru-ral (PDR). És cert que l’any passat ja es-tava vigent la nova Organització Comuna de Mercats –així ho van patir la gent de la fruita dolça, per exemple- però serà 2015 l’any d’implantació del nou sistema d’ajuts directes i de la nova política de desenvolu-pament rural per a Catalunya.Tota la discussió ha estat massa llarga a nivell europeu i possiblement, sense mas-sa transparència i gens de reflexió de fons a nivell espanyol que és on realment es decideix com s’aplicaran els ajuts, des-prés que Brussel·les hagi abdicat en la vo-luntat de fer una política realment comuna. És l’any d’estrena del nou pagament verd i també el primer del nou sistema de drets de pagament bàsic, que neix amb un mo-del regional molt complex, difícil d’explicar a l’opinió pública i que, lluny de l’esperit de la Comissió Europea, consolida discri-minacions històriques i en crea de noves. Allunyat del sentit comú agronòmic o so-cioeconòmic, l’agricultor i el ramader no entendran el nou sistema i de fet... hauran de fer un acte de fe en les diferents admi-nistracions durant el procés d’assignació.Pel que fa als ajuts acoblats –els únics que encara quedaran lligats a un produc-te agrícola o espècie ramadera concreta–, havien de fer front, segons el reglament, a dificultats d’activitats agràries o sectors específics que fossin importants des d’un punt de vista econòmic, social o mediam-biental. Sovint lluny d’aquesta premissa, ha primat el criteri polític –entengui’s, par-tidista- o l’estratègia del cafè per a tots, que és l’antítesi de tenir objectius agraris a atendre. L’exemple més evident és, per alguns sectors, el pagament uniforme, so-vint d’un import per hectàrea ridícul, que no serveix per a res.Sempre he cregut que si hi ha sequera, val més portar l’aigua allà on els cultius patei-xen més que no pas que hi hagi una pluja fina arreu, que no farà prou saó per poder sembrar enlloc.

PDR NOU DE TRINCA

Efectivament, tenim un nou Programa de Desenvolupament Rural per estrenar. La discussió amb el Departament d’Agricul-tura, el passat estiu, va ser molt intensa i amb molta participació de la Federació en el debat i el resultat final. Per tant, tot i que gràcies al Ministeri tenim un 14% menys de recursos, hem de dir que s’obre un nou ventall d’oportunitats que les cooperatives no podem deixar d’aprofitar.El 2015 serà el primer any de sol·licitud de totes les mesures agroambientals, que so-vint es replantegen en molts sectors i que condicionaran molts agricultors durant diversos anys en el compliment de pràc-tiques de cultiu més beneficioses per al medi ambient. Serà ara o mai!Ens hem fet pesats perquè enguany el Departament obri totes les convocatòries d’interès per al sector. De manera espe-cial ho hem fet en les que hi podia haver més dubtes que s’acabessin convocant i hi havia un interès específic per part de les cooperatives agràries com són, entre d’al-tres, les d’inversions en actius físics com agroindústria, innovació i foment de cade-nes curtes de comercialització.També hem reclamat al Departament una major planificació i millor execució del PDR 2014-2020. En primer terme, hi hauria d’haver una major certesa per al sector de què tots els anys hi haurà convocatòries obertes de les diferents línies d’ajut. Això vol dir ser coherents i permetre que les co-operatives i el conjunt del sector puguem organitzar-nos millor i dur a terme els nos-tres plans d’acció de manera ordenada.Implica que els criteris dels primers anys, quant a beneficiaris o accions subvencio-nables, tenen un fil conductor al llarg del període. Si al principi val tot i al final no hi ha diners i hem de retallar, farem un flac favor al sector i només fomentarem injustí-cies, difícils de compaginar amb les priori-tats que tots entenem necessàries.•

14/EMPRESA AGRO76 FEBRER 2015

Marta Parés coordina, any rere any, la gestió de les DUN i fa asses-sorament personalitzat als socis de la Cooperativa Plana de Vic que necessiten realitzar alguna inver-sió productiva vinculada a ajuts.La Cooperativa Plana de Vic es va fundar l’any 1966 per un grup de ramaders osonencs amb l’objectiu d’incrementar el valor de la pro-ducció dels socis, fer les explota-cions més eficients i competitives i trobar noves vies de comercialit-zació a través d’una marca forta i innovadora. Controla tot el procés de produc-ció de l’alimentació, des de la fa-bricació d’alimentació per als ani-mals fins a la comercialització dels productes tant a botigues pròpies Plana de Vic, com a restauració, col·lectivitats, comerços d’alimen-tació i exportació, passant per la gestió integral de les granges i la transformació en productes carnis.

Entre els serveis que presteu als socis, hi ha la tramitació dels ex-pedients de la DUN i el Contracte Global d’Explotació...Fa més de 15 anys que oferim aquest servei, a més d’altres associats a la gestió de les explotacions. Creiem que els socis han de poder benefi-ciar-se del sistema d’ajuts de la Unió Europea i per tant, hem d’ajudar-los en la tramitació.

Com que som una cooperativa agrà-ria i també ramadera, la tramitació de les DUN és força complexa ja que hi ha ajudes vinculades directament a tot tipus de bestiar o a grans inver-sions de millora de les explotacions que els ramaders tenen la inquietud de realitzar.Tramitem al voltant d’unes 200 DUN cada any, que representen uns dos milions d’euros en ajuts.

Per gestionar totes aquestes DUN, compteu amb algun suport?Sí. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ens presta un servei realment útil i que valorem molt positivament.La Federació fa de mediadora entre totes les entitats d’assessorament i el Departament d’Agricultura i és part activa en la presa de decisions. És el vincle que ens permet que l’Admi-nistració consideri les peticions més tècniques, aquelles que no sempre s’entenen des d’un despatx.

Aquesta tasca d’interlocució, és necessària?Personalment, crec que sí. Amb els anys s’ha anat fent palès que cal que la Federació realitzi aquesta tasca de manera activa. En ser tantes co-operatives i oficines comarcals, una entitat que homogeneïtzi processos facilita la gestió d’ambdues parts, Administració i cooperatives.

I a nivell tècnic, quins avantatges teniu les cooperatives que rebeu el servei?Els tècnics de la Federació estan sempre al nostre costat per facili-tar-nos l’adaptació a les constants modificacions que estableix la Unió Europea sobre la normativa d’ajuts.La DUN, i més recentment els Plans de Millora, són cada vegada més complexos i, a l’hora de gestio-nar-los, hem de tenir en compte molts aspectes. Quan estàs immers en un projecte gran i has de lligar temes econòmics, familiars, tècnics... i saps que, en definitiva, estàs condicionant el futur dels ramaders, pots perdre el detall del procés. El suport de la Fe-deració minimitza el risc, ens facilita que ho puguem cobrir tot i no ens deixem cap detall.

Recomanaries a altres coopera-tives que s’integrin en el “Grup DUN” de la Federació?Sens dubte. El suport de la Federació és important perquè guanyes segure-tat, certesa i disminueixen els proble-mes amb l’Administració.Els seus tècnics estan preparats i en-tenen els dubtes i les incerteses que es generen durant el procés de trami-tació dels expedients, alhora que es presta l’agilitat necessària en “tem-pos” tan curts de tramitació com els que tenim.•

CO[OP]INIÓ MARTA PARÉS [COOPERATIVA PLANA DE VIC]

“La Federació ens aporta seguretat i certesa en la tramitació de la DUN”

PLANA DE VIC

AGRO76 FEBRER 2015 EMPRESA/15

Les cooperatives han aconseguit que més agricultors es puguin acollir al sistema simplificat de mòduls i la reducció de l’IVA per a flor i planta

Expliquem la reforma fiscal

L’Impost de Societats, l’IRPF i l’IVA són alguns dels tributs afectats per l’última reforma fiscal, vigent des de l’1 de gener. Aquests canvis en la tributació de les empreses i les persones també afecten les cooperatives agràries i, per aquest motiu, la Federació ha organitzat una jornada informativa sobre els canvis que incideixen més directament el sector.En l’IRPF, és especialment rellevant la modificació dels límits per a l’aplicació del sistema d’estimació objectiva (mòduls) dels agricultors. Els esborranys preveien una reducció d’aquest límit fins a 100.000 euros d’ingressos anuals però, fruit de la pressió del sector, s’ha augmentat fins a 250.000 euros. D’aquesta manera, molts més agricultors podran optar per aquest sistema de mòduls que permet simplificar els tràmits i reduir els costos de la gestió.A més, s’introdueix una rebaixa progressiva de tipus impositius, es modifica l’es-cala de gravamen i s’amplien els mínims personals i familiars en determinats su-pòsits. Aquestes reduccions beneficien principalment els rendiments de treball inferiors a 30.000 euros anuals.Els autònoms i professionals també gaudiran d’una disminució progressiva de les retencions aplicables a les seves factures, encara que la retenció dels rendi-ments de les activitats agrària i ramadera es mantenen entre l’1 i el 2%.A nivell d’empresa, s’ha previst una reducció de dos punts en el tipus impositiu general que s’ampliarà amb tres punts més l’any 2016. D’aquesta manera, pas-saria d’un 30 a un 25% en dos anys.No obstant això, no s’ha modificat el tipus aplicable als resultats cooperatius, que es manté al 20%, i desapareixen certs incentius per a les cooperatives. És el cas de la deducció per reinversió de beneficis extraordinaris que, a diferència de les societats mercantils, en les cooperatives no s’ha compensat amb altres incentius.Com a contrapartida, el sector ha aconseguit una reducció del tipus d’IVA per a la flor i planta viva i s’han pogut aturar determinats canvis en l’articulat del regla-ment de l’IVA que afectaven el sistema de pagaments a compte de la liquidació que fan servir les cooperatives.

FCAC

SERVEI FCAC

FCAC SERVEI ECONÒMICMarian Mula | Cosme Ruiz de la Torre | 932 292 026

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya disposa d’un servei que dóna suport en la implantació de la reforma fiscal i que presta serveis comptables, fiscals i de règim econòmic a les cooperatives amb professio-nals especialitzats en aquest sector.•

MILLORAR LA GESTIÓ D’ENVASOS DE FITOSANITARIS I ALTRES MATERIALS AGRíCOLES

COOPERATIVES: Cooperativa Agropecuària de Bell-vís, Girona Fruits, Arrossaires del Delta de l’Ebre, Soldebre i Celler de Bellvei del Penedès.

SECTORS:Cereals, Vi, Fruita, Arròs, Cítrics i Oli.

FCAC GESTIÓ D’AJUTS I PROJECTESMàrius Simon | 932 392 016

PROJECTE INNOVA#COOP


La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i el grup d’Ecobiotecno-logia Agrària de la Universitat de Lleida han treballat conjuntament, al llarg de 2014, en un projecte d’innovació per millorar la gestió dels envasos de produc-tes fitosanitaris i d’altres complements agrícoles. La recerca ha comptat amb el suport del Departament d’Agricultura.En aquest projecte hi han participat la Cooperativa Agropecuària Verge de les Sogues de Bellvís, Girona Fruits, Arrossaires del Delta de l’Ebre, Soldebre i el Celler Agrícola de Bellvei del Penedès. Es tracta de cinc cooperatives de sectors i comarques diferents, que s’han elegit estratègicament amb la finali-tat d’analitzar la diversitat de residus i envasos de productes que utilitzen els agricultors, les estacions d’ompliment de dipòsits d’aplicació i els punts de recollida de residus.A partir d’aquesta informació inicial, es va estudiar la possibilitat d’incorporar la gestió dels residus que no tenen un sistema de gestió especificat (com adobs, sacs de llavors, fortificants, protectors d’arbres, cintes de formació, xarxes i fils de tutoratge) en sistemes ja existents o bé crear noves alternatives de gestió.També es va treballar en el disseny d’un model de punt de recollida i d’estaci-ons d’ompliment optimitzades segons cada cooperativa, que havien de comp-tar amb un procediment de rentatge d’envasos eficient i fàcil, un sistema de control de l’aigua consumida i un de recollida i gestió dels drenatges per evitar vessaments.

CONCLUSIONS DE LA RECERCA

Fruit de la investigació, s’ha demostrat la compatibilitat de la gestió dels en-vasos fitosanitaris amb la dels residus d’envasos i complements d’altres pro-ductes agrícoles i s’ha determinat la naturalesa no perillosa d’aquests residus, segons l’analítica ecotoxicologia. També s’ha demostrat la importància que les cooperatives continuïn informant els socis de la necessitat de fer una bona gestió dels residus.També s’ha constatat la necessitat que les administracions determinin com han d’incorporar-se aquests materials a un sistema de recollida i s’han fet propos-tes per la seva gestió. S’han realitzat dissenys innovadors de les estacions d’ompliment dels dipòsits i dels punts de recollida o concentració de residus.Els resultats obtinguts són extrapolables a totes les cooperatives agràries i es poden personalitzar.•

Millor gestió dels envasos

LLUÍS MARTIN (UNIVERSITAT DE LLEIDA)


Els ramaders i totes les persones que manipulin o facin tractaments amb productes biocides d’àmbit ramader hauran de rebre una formació específica i homologada pel Departament d’Agricultura. Es tracta d’un requisit obligatori arran de la publicació, a final de l’any passat, d’una Ordre que regula la formació de les persones que utilitzen aquests productes.Aquells que ja tinguin el carnet de manipulació de productes fitosanitaris de nivell bàsic només hauran de realitzar un curs complementari de 13 hores de du-rada. Per a qui no tingui aquesta acreditació prèvia, la formació serà de 25 hores.Estaran exemptes de la formació, les persones que ja disposin de titulacions específiques com el carnet d’aplicador de tractaments DDD o el certificat de pro-fessionalitat de serveis per al control de plagues emès pel Servei d’Ocupació de Catalunya, entre d’altres.•

Formació obligatòria per

als ramadersAmb l’objectiu de potenciar l’economia social, el programa aracoop promociona les cooperatives a les xarxes socials. La iniciativa ha inclòs un bloc dedicat específicament a les agràries, per mostrar la riquesa d’experiències, productes i serveis que ofereixen.El tret de sortida d’aquesta campanya de comunicació digi-tal es va donar amb un capítol de la sèrie “El món cooperatiu de l’Ara i la Coop” juntament amb la presentació de Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. A més, s’han anat creant espais perquè diver-ses cooperatives exposessin els seus reptes i experiències.El director general d’Economia Social i Cooperativa, Xavier López, ha explicat que “amb aquest conjunt d’activitats hem d’aconseguir que l’economia social i cooperativa formi part substancial del futur que hem de construir en aquest canvi d’època”.•

Facebook: www.facebook.com/aracoop.coopTwitter: @aracoop (hashtags #aracoop #moncoop #monAraiCoop)Youtube: www.youtube.com/channel/UClm_2gZmyjFiMip6RGsKipwLinkedIn: www.linkedin.com/company/aracoop

Cooperatives, a les xarxes socials

FCAC FORMACIÓEster Aguirre | 973 247 982

Fruit de la col·laboració entre la Federa-ció de Cooperatives Agràries de Catalu-nya i el Departament d’Agricultura, du-rant l’any 2014 han rebut formació una cinquantena de joves emprenedors del sector agrari. Els alumnes han participat en l’emprenedoria “Explotacions Agrí-coles Extensives”, feta a Tàrrega, o bé a “Olivicultura”, realitzada a Amposta. Aquesta formació està certificada per la Universitat Rovira i Virgili i el seu ob-jectiu és fomentar la competitivitat del sector agroalimentari millorant la capa-citació empresarial i de gestió d’aquests joves. Així mateix, la cooperació entre emprenedors aporta un valor afegit als cursos que imparteixen conjuntament la Federació i la Conselleria. Enguany, està prevista la formació so-bre “Explotacions Agrícoles Extensives en Reg”. Amb aquesta, sumaran 17 emprenedories realitzades des de l’any 2006 i uns 400 alumnes formats.•

Més joves emprenedors

FCAC FORMACIÓViolant Fortuny | 932 292 018

Uns 50 joves acaben la formació al 2014 i ja són gairebé 400 alumnes formats en emprenedoria agrària

Viatge a Navarra del grup d’emprenedors de conreus herbacis. DAAM


La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha arribat a un acord amb la Institució de Medicina Lliure per tal d’oferir una promoció exclusi-va als socis, treballadors i familiars de primer grau de les cooperatives.Aquesta institució es va crear fa 10 anys amb la finalitat d’oferir una tar-geta mèdica que, per una quota anual, permet gaudir dels beneficis de la medicina privada amb unes condicions econòmiques avantatjoses. Fruit de l’acord amb la Federació, la quota anual serà de 30 euros per persona, la meitat del seu cost habitual.Els beneficis que ofereix aquesta targeta mèdica inclouen una àmplia oferta sanitària, amb accés a un quadre mèdic de 4.500 professionals, sense llista d’espera i sense haver de demanar autoritzacions. L’usuari només paga quan utilitza els serveis mèdics i els honoraris s’abonen di-rectament al professional. El preu de la consulta mèdica és de 28 euros per a totes les especialitats.•

Les persones interessades poden demanar la targeta per telèfon (932 314 466) o mitjançant la pàgina web (www.tarjaiml.com) i hauran d’acreditar la seva vinculació amb la cooperativa mitjançant un certificat de la mateixa cooperativa.

Promoció exclusiva per a les cooperatives agràries

MEDICINA LLIURE

José Luis Cabo dirigeix l’empresa Barnmarketing, consultora espe-cialitzada en internacionalització, i col·labora amb la Federació de Co-operatives Agràries de Catalunya, des de fa més de 7 anys, impartint formació sobre comerç exterior.

Quins avantatges té el comerç in-ternacional?La internacionalització ens permet arribar a un mercat molt més gran que el nacional, amb molts més con-sumidors, oportunitats de venda i si-tuacions econòmiques positives que poden compensar la crisi que, en un moment donat, pugui existir en el mercat nacional.

És convenient que les cooperati-ves agràries hi entrin?És clar que sí. La globalització dels mercats està produint fluxos de pro-ductes hortofructícoles entre molts països del planeta. El nostre mercat domèstic està ple de fruites i horta-lisses produïdes en altres països, que competeixen amb les nostres en el nostre mercat .... Lògicament, en un món global i lliurecanvista, hem de

contrarestar aquesta situació bus-cant nous mercats a on dirigir els nos-tres productes, i més tenint en comp-te que els països mediterranis tenim una bona imatge de marca a fora.

Quins són els aspectes més im-portants abans de començar a ex-portar?En primer lloc, hem d’identificar quins mercats són adequats per als nostres productes. També cal saber cons-truir els preus d’exportació tenint en compte costos, riscos, marges i com-petència. Cal conèixer els possibles riscos de les nostres operacions, els sistemes de cobrament i la documen-tació necessària per a les operacions de venda internacional.Finalment, és convenient que sa-piguem com es relacionen trans-portistes, administracions, duanes, companyies asseguradores, bancs i operadors logístics en una compra-venda internacional.

Així doncs, seria necessari rebre formació?Naturalment. En un primer moment hauríem d’aprendre a conèixer els as-

pectes fonamentals del comerç ex-terior mitjançant cursos de formació presencial i on-line.Més endavant, recomanaria un segon procés d’aprenentatge combinant l’experiència pròpia sobre les opera-cions que es van impulsant amb les novetats i actualitzacions normatives.També seria bo fer formació específi-ca de negociació multicultural, crèdits documentaris, l’IVA de l’exportació, els diferents tipus d’assegurances o la promoció internacional via Internet.Tot plegat és un procés que compor-ta el seu temps.

Quina és la situació actual?En els últims anys, hem fet un gran avenç en comerç exterior perquè la legislació és molt més homogènia gràcies a la tasca que estan duent a terme organismes que lluiten per un comerç exterior normalitzat, com l’Organització Mundial del Comerç (OMC), i encara molt més si ens cen-trem en l’àmbit de la Unió Europea.També és molt recent l’entrada dels processos telemàtics en la gestió dua-nera, així com la modernització de les formes de cobrament internacional.•


LA VEU DE L’EXPERT JOSÉ LUIS CABO

“La internacionalització és un procés que requereix temps”

“La internacionalització és un procés que requereix temps”

AGRO76 FEBRER 2015 COOPERATIVES/21

tastacoop

artMuriaMel de luxe

Apícola El Perelló

www.artmuria.com/es

“L ’experiència de la nostra família, apicultors des de fa més de 200 anys, el saber fer acumulat durant sis generacions dedicades al món apícola, l ’amor per les abelles i el seu entorn i un acurat mim pel producte han fet possible escollir minuciosament el millor de cadascuna de les nostres collites per crear aquest magnífic i apreciat producte de luxe, destinat a les tendes més exclusives i als restaurants gurmet d’arreu del món”.

Rafel MuriaPresident

L’Apícola El Perelló s’està fent un lloc en el mercat internacional amb “artMuria”, una mel de luxe destina-da a un públic gurmet. Actualment, destina un terç de la seva millor producció a l’elaboració d’aquesta mel que exporta a països d’Europa, els Estats Units i el Golf Pèrsic.

Estan disponibles quatre varietats. La mel de Romaní és adequada per a macedònies i fruites, bacallà, preparacions de xai i infusions d’aroma marcat. La mel de Taronger és perfecta per receptes d’ànec, formatges frescos, gelats suaus, dolços de paella i de forn i infusions de baixa intensitat aromàtica. La d’Alta muntanya és ideal amb amaniments freds, pastes, bolets i formatges d’elaboració artesana i la de Bosc marida amb verdures fregides, tempures, rostits especiats, formatges forts i pa cru o torrat amb oli.

La col·lecció consta de diferents formats en estoigs de luxe: 1 pot de 440 grams, 4 pots de 170 grams i 4 pots de 40 grams de sabors variats.•

22/COOPERATIVES AGRO76 FEBRER 2015

El Sindicat Agrícola de Sant Antoni Abad, avui Coope-rativa La Granadella, el van fundar els nostres rebesavis el 12 de gener de 1920 per poder fer una millor comerci-alització de l’oli d’oliva verge extra. A dia d’avui, tenim un mercat consolidat a Catalunya”. Amb aquestes paraules, Ramon Barrull, president de la Granadella resumeix la his-tòria de la cooperativa.Aquesta cooperativa té 160 socis i també comercialitza les seves produccions d’ametlla i cereals, disposa de sec-ció de crèdit i una agrobotiga i subministra adobs i fitosa-nitaris..

L’OLI “DEGUSTUS”

La cooperativa de la Granadella elabora uns 400.000 qui-los d’oli d’oliva anuals.Bona part de la producció es comercialitza amb la marca “Degustus”. Es tracta d’un oli selecte, afruitat i elaborat amb les olives més verdes.També té una línia Premium, que s’obté a partir d’una se-

lecció d’olives i un procés d’elaboració que vetlla especi-alment per mantenir la qualitat aromàtica, i un oli ecològic que, segons Ramon Barrull, “ens està funcionant molt bé, tan bé que cada any ens en falta. Per això, estem mirant la possibilitat d’augmentar la producció ecològica dels nos-tres socis”.De forma complementària, es treballa amb la marca “Vall de l’Oliver”, reservada per a l’oli més dolç i elaborat amb les olives més madures.

AGROBOTIGA

La major part de la producció de la cooperativa de la Granadella es comercialitza a Catalunya. “L’agrobotiga i la nostra botiga on-line són els nostres punts de venda més importants” explica el seu president, que demana “la implicació de la Federació per crear una xarxa d’agro-botigues que ens facilités posar-nos en contacte d’una manera àgil i poder fer intercanvi de productes. Així, ens ajudaríem entre nosaltres mateixos”.

La Granadella, terra d’oliCOOPERATIVA AGROINDUSTRIAL CATALANA


L’oli de la cooperativa també es comercialitza a botigues de nuclis urbans i, finalment, una part es destina a mer-cats europeus com França o Bèlgica. Fins i tot, s’han fet incursions a Nova Caledònia i a la Xina.Junt amb l’oli verge extra, la seva gamma de productes inclou olives arbequines i patés, xocolata i bombons ela-borats a partir de l’oli. També ha entrat en la cosmètica amb una línia de sabons artesans.

OLEOTURISME

Amb la finalitat d’atraure nous clients, la cooperativa de la Granadella forma parta de la iniciativa Oleoturisme Garri-gues. Aquest any i coincidint amb la collita, s’ha posat en marxa un paquet turístic d’esmorzar, collita d’olives tradi-cional, dinar a l’ermita del poble i entrada de les olives al molí, on se segueix el procés d’elaboració. L’experiència finalitza amb un tast d’olis.El balanç és positiu. “Han vingut moltes famílies i estem contents de donar a conèixer el nostre producte i que la

gent marxi d’aquí saben distingir entre un bon oli d’oliva verge extra i un oli vulgar”, afirma Barrull.

FUTUR

Aquesta cooperativa de les Garrigues aposta, en definiti-va, per fer valorar la qualitat del producte. “Tenim el millor oli del món, i no és una bona estratègia comercial abaixar el preu de venda per sota d’una rendibilitat mínima”.

Amb aquestes condicions, “veiem un futur acceptable. Som conscients que des del punt de vista de la producció hi ha la problemàtica del relleu generacional, però tenim confiança en què cada vegada es valora més el nostre oli, el consumidor català ens és fidel i va augmentant el con-sum de l’oli de qualitat arreu del món”.•

La Granadella, terra d’oliGARRIGUES | www.aceitedegustus.es

Ramon Barrull: “Tenim el millor oli del món, i no és una bona estratègia comercial abaixar el preu de venda”

La Cooperativa Agrícola de Riudecanyes fa un nou pas endavant en la seva estratègia d’internacionalització i ha tancat un pacte d’exclusivitat amb Rungis Express per reforçar les vendes a Europa.Rungis Express és una important companyia de logística i distribució de produc-tes agroalimentaris de qualitat que ja està comercialitzant ampolles, garrafes i bag in box d’oli d’oliva verge extra “Escornalbou” a Alemanya, Àustria i Suïssa.L’acord amb Rungis Express implica exclusivitat en els dos sentits i, per tant, la companyia no podrà comercialitzar cap altre oli verge extra produït a Catalunya en aquests països.Fa mig any, la cooperativa de Riudecanyes ja va subscriure un altre acord d’ex-clusivitat amb una important distribuïdora de productes gurmet de Shanghai, Far East International Trading, per enviar 90.000 envasos d’oli d’oliva verge “Escor-nalbou” a la Xina.Aquesta cooperativa del Baix Camp també està present a països com Bèlgi-ca, Luxemburg, Andorra, Emirats Àrabs, Estats Units i Colòmbia, i les vendes a l’exterior ja superen el 30% de la seva producció. Gonzalo Cambra, director comercial de la cooperativa, explica l’aposta pel mercat exterior perquè “malau-radament, a Catalunya i Espanya hi ha poca cultura de l’oli d’oliva verge extra, i el preu continua pesant més que la qualitat”.•

www.escornalbougourmet.com


Riudecanyes, més presència a Europa

Coincidint amb la presenta-ció de la nova imatge cor-porativa, la cooperativa de segon grau Fruits de Ponent ha anunciat que la pròxima campanya comercialitza-rà els paraguaians (prés-secs plans) amb la marca pròpia “Or de Ponent”. Així mateix, s’està treballant per arribar a aliances amb cooperatives del sud de la Península que permetin ofe-rir aquest fruit durant cinc mesos, de maig a setembre. El president de Fruits de Ponent, Sebastià Escarp, explica que “volem treure el màxim partit a un fruit, el paraguaià, que pràctica-ment només es produeix a l’Estat espanyol i que ja es-tem exportant a països de Kuala Lumpur, a Malàisia”.•

www.fruitsponent.com

Paraguaians amb marca

pròpia


L’oli d’oliva verge extra de la Cooperativa Agrícola de la Palma d’Ebre s’ha imposat en la 17ena edició del premi Romanico Esencia. Es tracta d’un certamen que organitza anualment la cooperativa ActelGrup per seleccionar, en un tast a cegues, l’oli arbequí

que embotellarà amb aquesta marca.La concessió del guardó li suposarà a la cooperativa de la Palma d’Ebre la co-mercialització de 5.000 quilos d’oli amb el suport d’ActelGrup.El Romanico Esencia s’ha convertit en un dels guardons de referència entre els

productors d’oli extra verge d’oliva ar-bequina. Un total de 27 empreses d’ar-reu de l’Estat han participat en aquesta última edició, en què Celler el Masroig ha resultat finalista.•

www.cooplapalma.catwww.cellermasroig.com

La Palma d’Ebre guanya el Romanico Esencia

Excel·lents a la Vinícola del PrioratLa Vinícola del Priorat està d’enhorabona, i és que ha aconseguit situar molts dels seus vins entre les millors puntuacions de la Guia Peñín i de la Guia de Vins i Caves de Catalunya.Un total de cinc vins s’han considerat “excel·lents” en l’última edició de la Guia Peñín, on han obtingut 90 punts o més de nota de tast i confirmen la tendència a l’alça d’aquest celler cooperatiu. Els més valorats són els vins negres “Ònix Evolució 2011”, “Ònix Fusió 2012”, “Clos Gebrat 2011” i “L’Obaga 2013” junt amb el blanc “Ònix Classic 2013”.A més, els negres “Nadiu 2013”, “Ònix Clàssic 2013”, “Clos Gebrat 2013” i “Nadiu 2011” han rebut puntuacions molt pròximes i la qualificació de “molt bons”.En la Guia de Vins i Caves de Catalunya, fins a set vins han estat puntu-ats per damunt de 9. La puntuació més elevada, per a “Ònix Fusió 2012” amb un 9,62. Molt de prop, el segueixen “Ònix Clàssic negre 2013”, “Ònix Clàssic blanc 2013”, “Ònix Evolució 2012”, “L’Obaga 2012”, “Nadiu 2013” i “Clos Gebrat Jove 2013”.• www.vinicoladelpriorat.com

La cooperativa de Llorenç del Penedès també ha obtingut excel·lents puntuacions en el tast a cegues de la Guia de Vins i Caves a Catalunya. El jurat va atorgar 9,01 punts al blanc “Vi Call” i 8,87 al brut nature reserva “Cava Call”.• http://coopllorenc.cat

ACTELGRUP

28/COOPERATIVES AGRO76 FEBRER 2015

La cooperativa de Tordera ha po-sat en marxa una agrobotiga des d’on es comercialitzen productes alimentaris d’unes 25 cooperatives catalanes, a més d’altres caracte-rístics de la comarca del Maresme.Una de les apostes de la coopera-

tiva ha estat treballar per recuperar i potenciar les diferents varietats de fesols que s’havien conreat a Tordera en el passat. En l’actualitat ja se n’estan comer-cialitzant una desena de varietats, sent la més coneguda la mongeta

PREMIS COOP: 3r premi Agrobotigues

PROJECTE: Implica’t amb els productes de la terra

SECTOR: Horta

COMARCA: Maresme

www.cooperativaagrariatordera.cat

Cooperativa Agrària la Baixa Tordera

EMPRENEDORACOOPERATIVA

AG

RÀ

RIA

LA

BA

IXA

TO

RD

ER

A del ganxet amb denominació d’origen.Per reforçar la seva aposta per la venda de productes autòctons, la cooperativa ha promogut la formació de les persones que atenen els clients en el punt de venda i organitza periòdicament accions promocionals, com de-gustacions i maridatges.

RESULTATS OBTINGUTS

L’agrobotiga ha permès reactivar la producció agrària de la page-sia local, a més de donar sortida a productes de diferents coope-ratives.Aquest punt de venda ha esde-vingut un referent a les comar-ques veïnes per la varietat de productes que s’hi poden trobar i perquè la cooperativa prioritza poder oferir un producte fresc de proximitat i de qualitat a un preu just.•


LAFINESTRA JOSEP M. COTS I COOPERATIVA FALSET MARÇÀ

Josep Maria Cots presideix la Co-operativa Falset Marçà, que l’any 2000 va plantejar-se una reorien-tació que va culminar ara fa dos anys, coincidint amb la celebració del centenari. “Al principi no va ser fàcil per la nostra inexperiència i per la situació del mercat, però hem aconseguit agafar el toro per les banyes i fer un tomb de veritat”..

Aquests canvis, com s’han traduït a la cooperativa?Vam haver de decidir com volíem ser i, per aconseguir el nostre objectiu, ens vam professionalitzar, vam incorporar un equip de gent nova i hem hagut de rendibilitzar molt la gestió. També hem incorporat iniciatives complementàri-es a l’activitat agrària amb la finalitat d’aprofitar tots els recursos que te-nim, com el nostre celler modernista.

Heu apostat fort per l’enoturisme...Sí, perquè ens permet arribar a un cli-ent que, si marxa content, parlarà dels nostres vins i els tornarà a comprar. A nosaltres, que no podem fer publi-citat en grans mitjans, aquesta estra-tègia boca-orella ens està funcionant. També estem utilitzant molt les xarxes socials. Quan posem les nostres acti-vitats a la xarxa, l’efecte es multiplica.

Quines activitats organitzeu?En un primer moment, vam començar fent visites al celler que ben aviat vam

convertir en “visites teatralitzades”. Es tracta de maridatges entre vi, història, llegenda i territori. A la gent li agrada vincular un vi amb una llegenda i a nosaltres, que s’ho passin bé.El vi l’hem de gaudir, sigui en un men-jar o en una tertúlia amb amics. Tam-bé el pagès ho ha de passar bé cui-dant la vinya: o t’agrada el que fas, o busca una altra cosa.

A quin tipus de client voleu arribar?A tot aquell que estigui interessat en la cultura del vi, que és el que tenim a la nostra comarca. Per això, de vegades organitzem tastos a domicili, per apro-par-nos nosaltres al client que està in-teressat en el producte però no es vol desplaçar fins a casa nostra. N’hem fet uns quants a les rodalies de Bar-celona, per a grups de 8 o 10 amics que es reuneixen per sopar i aprofi-ten per fer un tast dels nostres vins.

Col·laboreu amb altres entitats de la comarca?Ara mateix, aprofitant que és tempo-rada, estem organitzant calçotades amb els nostres vins a restaurants de la zona i, abans de dinar, es fa una vi-sita al nostre celler.Una altra experiència en aquest sentit són els ‘jornals de vi’. Ens coordinem diverses entitats i oferim un dia sencer d’activitats; per exemple, una visita al Castell del Vi, dinar a un restaurant lo-cal, visita al nostre celler i tast de vi.

Els nens també poden participar d’aquestes propostes?És clar que sí. Fins i tot, moltes es-coles ens porten la canalla perquè els ensenyem a ‘desrapar’ el raïm i, se-parant la pell de la polpa, que vegin el suc, els tanins... Als més grandets, els expliquem el procés de fermenta-ció. Els mostrem que el vi comença a la vinya i els ensenyem a respectar la cultura del vi.

Quins són els pròxims reptes?Tenim el repte d’aconseguir que el nostre soci s’impliqui més en la difu-sió de la cooperativa, que la faci seva. Estem treballant en aquest sentit i ho estem aconseguint, però sabem que la il·lusió del soci ha d’anar acompa-nyada de resultats positius.També creiem que cal ajudar a l’en-trada dels joves perquè molt jovent es troba amb recursos limitats per incor-porar-se a la viticultura, i per a nos-altres és molt important que es con-tinuïn treballant les terres per socis implicats i que garanteixin una bona producció.

Com veieu el futur?Per descomptat que notem l’economia, però no estem disposats a tancar la paradeta. Volem deixar la casa a punt perquè, d’aquí a cent anys més, encara continuï. La cooperativa i la nostra co-marca, el Priorat, s’ho valen. Les esti-mem i volem que continuïn ben vives.•

“Amb el vi, t’ho has de passar bé”“Amb el vi, t’ho has de passar bé”

AGROACTIVITAT 76

FEBRER 2015

Portada: © MIESNA

Bimestral,

20.000 exemplars

Data de tancament:

10 de febrer de 2014

Federació de Cooperatives

Agràries de Catalunya

Casa de l’Agricultura

Ulldecona 33, 3r

08038 Barcelona

Tel. 932 260 369

Fax 932 260 673

[email protected]

www.cooperativesagraries.cat

Edita: Federació de Cooperatives Agràries

de Catalunya

Consell de Redacció: Ramon Sarroca,

Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran

Sabater, Antoni Galceran, Enric Dalmau,

Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís

Escuer, Josep Maria Sans, Lluís Grogués,

Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives

i Maria Corral

Direcció: Jordi Vives

Cap de Redacció: Maria Corral

Redacció: Alfred Piñol, Àngel Balagué,

Àngela Casanovas, Anna Perelló, David

Casadevall, Ester Aguirre, Josep Lluís Bos-

que, Marc Riera, Maria Rosa Serra, Marian

Mula, Màrius Simon, Òscar Tolsà, Raquel

Callol i Violant Fortuny

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez

i els autors.

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Publicitat i Màrqueting:

Anna Perelló 932 292 019

Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SL

Impressió: Litografia Rosés

Col·labora: Xarxa Verda

DL: GI-1304-2001

Les vostres dades formen part d’un fitxer de

la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés,

rectificació, cancel·lació i oposició, envieu

un correu a [email protected]

La Vinícola de Nulles ha posat en marxa una nova activitat enoturística i pro-posa descobrir l’origen de la calçotada a través del vi. L’objectiu és viure l’es-sència d’aquesta tradició gastronòmica que des de sempre ha estat unida al vi, un element que no hi pot faltar.

L’experiència comença amb una ruta per les vinyes més emblemàtiques de la co-operativa vallenca i continua amb una visita a Mas Capestanys, hort ecològic de calçots, on el pagès explica l’origen de la calçotada i la singularitat d’aquest cultiu.La proposta acaba amb una visita guiada a la Catedral del Vi de Nulles, obra de l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell, i amb un tast de caves i vins “Adernats”.El visitant, si ho desitja, pot continuar la ruta fent una calçotada en un dels res-taurants de l’Alt Camp recomanats per la cooperativa. Per a grups de més de 15 persones, la cooperativa pot organitzar-ho al mateix celler.

Per a grups a partir de 6 personesPreu: 15 euros per persona, a banda de la calçotada.Més informació: 977 60 26 22 (ext. 105) - [email protected]

La Cooperativa Falset-Marçà també ofereix la possibilitat de vi-sitar el seu celler modernista, tastar els vins i gaudir d’un menú especial de calçotada a l’Hotel-Hostal Sport.Per grups a partir de 10 personesPreu: 35 euros per persona.Més informació: 699 946 633 - [email protected]

Celler El Masroig t’ofereixen gaudir d’un dia al Priorat al més pur estil tradicional, visitant un dels cellers històrics de la comarca del Priorat tot gaudint del plaer d’un bon vi. A continuació, calçotada a la masia tradicional Mas Trucafort, amb productes de proximitat cuinats al foc de llenya davant els clients.Preu: 30 euros per persona.Més informació: 977 825 026 - 646 743 922 - [email protected]

I si voleu preparar-vos vosaltres mateixos els calçots, les cooperatives agrí-coles de Cambrils, de Valls i d’Alcover tenen calçots amb la IGP Calçots de Valls. Per regar-los, que millor que el Vi Xat de Benaiges de la Cooperativa Agrícola de Valls, elaborat especialment per a les calçotades.•

L’origen de la calçotada a través del vi

VINÍCOLA DE NULLES

Documents

AGROactivitat 76 (febrer 2015)