AGROactivitat 79 (setembre 2015)

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

AGRO79

S E T E M B R E [ 2 0 1 5 ]

AC

TIV

ITA

T

Reptes i oportunitats

Comencem el curs d’una manera di-ferent a la situació normal a causa de l’entorn polític. A pesar de tot, les co-operatives anem fent la feina que ens pertoca en el dia a dia i a més, tenim ja al nostre abast uns instruments que s’han concretat aquesta legislatura després de molts mesos de treball i que són molt importants per a la com-petitivitat del sector.

El PDR és un d’ells. Durant tota la negociació, la Federació ha vetllat perquè s’aprovin mesures que res-ponguin a les necessitats de les co-operatives. Per això, ens hem centrat a demanar que es publiquin les con-vocatòries de les línies d’agroindús-tria, innovació i circuits curts, i tam-bé hem defensat que les mesures agroambientals són bàsiques per als productors associats a cooperatives, per ajudar-nos a suportar determinats costos a què estem obligats pels ope-radors comercials.

Les negociacions de la nova Llei de cooperatives no han sigut fàcils, per-

què les necessitats de les cooperati-ves agràries no sempre coincideixen amb la resta de branques del coo-perativisme. Però ha sigut un procés ben argumentat i ben treballat.

Per a nosaltres, és un èxit haver acon-seguit una definició de cooperativa agrària que consideri socis a totes les persones que hi aporten producte. També la cooperativa rural, que per-metrà donar viabilitat a determinades cooperatives. I un repte: la llei et per-met molta flexibilitat. Això vol dir que haurem de ser cautes a l’hora de re-dactar els estatuts i que cada coope-rativa haurà de ser molt responsable: dependrà de la teva decisió què vols fer amb la teva cooperativa.

Una tercera pota és el Pla de concen-tració, que ha d’evolucionar cap a una millor adaptació a la realitat coopera-tiva. S’ha de seguir donant suport a les fusions, però també s’han de po-tenciar altre tipus d’acords comerci-als a partir dels quals podran acabar naixent fusions de manera natural.

Abans de tot, però, és necessari que el Govern faci efectius els pagaments pendents perquè nosaltres puguem continuar avançant i promoure pro-jectes potents.

Les cooperatives necessitem i de-manem instruments per a la nostra competitivitat i ho fem des del con-venciment de donar, a la societat, la seguretat que nosaltres no marxarem mai. Les persones del camp vivim en el territori i li donem vida, som bàsics produint aliments, som indústries que creem llocs de treball, invertim i re-invertim el capital en aquest mateix sector.

El nostre és un projecte amb cara i ulls, un compromís amb el món rural i amb el país.•

RAMON SARROCAPresident

AGRO79 SETEMBRE 2015 SUMARI/3

EN PORTADA 4 El nou Programa de Desenvolupament Rural

FEDERACIÓ 7 Reunió amb el nou conseller d’Agricultura

8 S’aprova la nova Llei de cooperatives de Catalunya

SECTORS 11 Sectorial: Lluís Grogués, cap de branca de Vi

12 Opinió Toni Galceran: La campanya de l’oli

13 Mesures per al sector de la fruita

Campanya irregular de cereals

EMPRESA 15 Projecte d’Innovació: Millorar la proteïna en blats i ordis i caracteritzar l’olivera comarcal

16 IVA en els drets de pagament únic

17 Emprenedoria: SAT Apícola el Perelló

SUMARI

Un projecte amb cara i ulls EDITORIAL

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

19 Formació: Xio Gutiérrez

COOPERATIVES 21 Tasta Coop: Bag in box d’oli de Riudecanyes

22 Reportatge: Centenari de Cadí

25 Cotecnica inverteix per ampliar instal·lacions

Santa Bàrbara es fusiona amb Freginals

26 Medalla President Macià a Josep Daroca Lo rebost, llibre de receptes de les dones d’Alcarràs

Concurs de redacció de la Càmara Arrossera

27 Domenio, nou vi de Cellers Domenys

Cellers el Masroig, premis i solidaritat

Cursa solidària de Fruits de Ponent

28 Temps d’oci: Empordàlia

30 Gent&Territori: Jaume Pedrós, president de Linyola Agropecuària

4/EN PORTADA AGRO79 DESEMBRE 2015

Precisament, la Federació de Cooperatives Agrà-ries de Catalunya ha pressionat reiteradament al Govern perquè les convocatòries de 2015 sortissin al més aviat possible amb l’objectiu d’evitar que fos un any “en blanc” i perquè hi ha molts projec-tes empresarials de les cooperatives en cartera, després de diversos anys sense ajuts en alguns àmbits. Finalment, diverses convocatòries d’interès per a les cooperatives es publicaran en breu: ajuts d’agroindústria, suport als nous grups operatius per a la innovació, foment dels circuits curts i els derivats de l’estratègia Leader.

INVERSIONS PER A L’AGROINDÚSTRIA

Línia referida a projectes per millorar la transfor-mació i comercialització dels aliments amb pro-cessos innovadors o fomentant la internacionalit-zació. També es preveu la realització d’inversions destinades a mitigar el canvi climàtic fent un ús més eficient de l’energia, utilitzant fonts d’energia renovables o reduint emissions de gasos d’efecte hivernacle.Es tracta d’una oportunitat després de molts anys de “sequera” en subvencions per aquest tipus d’actuacions. La mesura, però, es presenta coi-xa a nivell pressupostari perquè, només en dues convocatòries, s’esgotaria el pressupost de tot el PDR (hi ha una reducció del 32% respecte al PDR 2007-2013).

GRUPS OPERATIUS D’INNOVACIÓ

Es tracta d’ajuts destinats a grups que s’associen per innovar en matèria de productivitat i sostenibi-litat agrícoles, orientació al mercat o millor gestió de l’aigua.Aquesta línia permet que les cooperatives resol-guin, de forma col·laborativa, dificultats sectorials que es poden tractar a partir de la innovació i que individualment no es poden atendre. L’increment pressupostari és del 206% en relació amb l’antic PDR.

FOMENT DE CIRCUITS CURTS

L’objectiu és la cooperació entre els diferents agents de la cadena alimentària i els mercats lo-cals per promoure cadenes curtes de comercia-lització. És un ajut adreçat a entitats vinculades mitjançant convenis de cooperació i entitats associatives que agrupin productors. El ventall de costos que cobreix inclou des de la construcció del punt de venda a l’adquisició de maquinària, equips i pro-grames informàtics, registre de marques i tasques de comercialització i promoció dels productes.Aquesta mesura s’ha incorporat en el PDR a peti-ció de la FCAC per potenciar, entre d’altres, pro-jectes de cooperació entre les agrobotigues de les cooperatives.

NOVA ESTRATÈGIA LEADER

Es preveu donar suport a inversions derivades d’estratègies de desenvolupament i a projectes de cooperació entre grups d’acció local, tant a nivell interterritorial com transnacional.

Aquestes mesures de suport parteixen d’un plan-tejament molt obert i, en conseqüència, hi tindran cabuda múltiples projectes de cooperatives.Per donar a conèixer el marc general del nou pro-grama Leader, la Federació de Cooperatives Agrà-ries de Catalunya ha organitzat reunions amb co-operatives de diversos àmbits, especialment a les zones del territori amb més implantació. La Fede-ració també té presència en els grups d’acció local per vetllar pels interessos del sector.•

OPORTUNITATS DEL PDR PER A LES

COOPERATIVES

Brussel·les acaba d’aprovar el Programa de Desenvo-lupament Rural (PDR) 2014-2020 per a Catalunya, després d’una llarga i dura negociació i múltiples canvis en relació amb el projecte presentat al juliol de l’any passat.

Els agricultors i ramaders, en tramitar la Declaració Úni-ca Agrària (DUN) d’enguany, ja han sol·licitat els ajuts per a les seves explotacions en el marc del nou PDR.

Està previst que, pròximament, les cooperatives també podran acollir-se a les oportunitats del nou programa.

Hi ha molts projectes empresarials de les cooperatives en cartera i es publicaran en breu diverses convocatòries del PDR

PRESSUPOST PDR 2014-2020

Inversions per a l’agroindústria 69 M€Grups operatius d’innovació 17 M€Foment de circuits curts 5 M€Nova estratègia Leader 62 M€

SERVEI FCAC

• Gestió dels ajuts més adequats a cada projecte. • Projectes enginyeria.• Tramitació de llicències ambientals.• Actualitzacions o noves sol·licituds en els registres d’indústries agràries.• Assessorament per a la creació i millora d’agrobotigues.

FCAC GESTIÓ D’AJUTS I PROJECTESTeresa Masjuan | 932 292 016

Les cooperatives agràries, per la nostra naturalesa de servei a la comu-nitat, som part imprescindible i integrant del desenvolupament rural. En una única entitat, les cooperatives concentrem l’activitat econòmica, la vinculació amb el territori i la producció agroalimentària, el compromís amb la gent i l’oferta de serveis als diferents agents de l’àmbit rural.Per això, tenim molt a dir d’aquest nou PDR i hem d’aprofitar les diverses convocatòries que tot just han sortit o estan a punt de publicar-se. Jo diria més: tenim l’obligació de treure’n el màxim suc. És la nostra responsabilitat esdevenir protagonistes de l’aplicació del nou programa, valorar les alternatives de suport als projectes col·lectius, potenciar el treball en xarxa i la cooperació amb altres actors del territori. Això significa que hi hem participar de manera activa i que hem de fer-ho des del lideratge, sent conscients de tots els qui portem darrera nostre.El PDR es posa en marxa amb un dèficit de pressupost, provocat princi-palment per la disminució d’un 74% en la contribució del Ministeri. Això ens preocupa, i molt, per a determinades línies d’ajut. Però no podem defallir. Ben al contrari, hem d’estar a la línia de sortida, preparats per potenciar els projectes de futur que tots hem d’emprendre.

Estiguem a l’alçada dels nostres somnis! •

XAVIER PIÉVICEPRESIDENT FCAC

AGRO79 SETEMBRE 2015 EN PORTADA/5

OPINIÓ

EL FUTURÉS NOSTRE

FCAC

AGRO79 SETEMBRE 2015 FCAC/7

Eines per cooperar i guanyar mésLa Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya s’ha reunit amb el nou conseller d’Agricultura, Jordi Ciuraneta, després haver mantingut una primera ronda de trobades amb el seu equip i en concret amb les direccions generals d’Agricultura, Desenvolupament Rural i Indústries Agroali-mentàries.Ramon Sarroca, president de la Federació, explica que s’ha traslladat al conseller Ciuraneta la importància de “començar a treballar en el paquet de mesures que a la Federació definim com “Pla de competitivitat de les coo-peratives agràries’. Tenim molts reptes al davant i cal que el sector disposem d’eines adequades, que afavoreixin els processos de cooperació a diferents nivells i garanteixin la competitivitat”.

En resposta a aquesta demanda, el conseller Jordi Ciuraneta va agafar el compromís de tramitar el Pla Marc del coopera-

tivisme agrari català com un Acord de Govern i, a continua-ció, començar a implementar les mesures que se’n deriven.La Federació també va traslladar la preocupació davant el previsible dèficit pressupostari de la línia d’agroindústria en el nou PDR, que contempla una retallada del 32% del pressupost. Així mateix, és necessari començar a treballar perquè les convocatòries del PDR es publiquin amb agilitat i de forma coordinada, i que s’informin amb anterioritat.També és necessari que la Conselleria d’Agricultura preve-gi la publicació de la nova convocatòria plurianual (2016-18) del Pla de concentració de cooperatives per a principi de 2016, que s’obri el ventall d’acords de cooperació que poden acollir-se a aquesta línia i que es facin efectius els pagaments pendents d’agroambientals i indemnitzacions compensatòries.Finalment, el conseller va agafar el compromís d’aprovar el Decret d’efluents de cellers i almàsseres a la reunió de Govern del mes de setembre i procedir immediatament a la seva publicació.•

REUNIÓ AMB EL CONSELLER CIURANETA

Compromís del conseller Ciuraneta de tramitar, com un Acord de Govern, el Pla Marc del cooperativisme agrari

FCAC

8/FCAC AGRO79 SETEMBRE 2015

Les cooperatives del segle XXIEl 18 de juny, el Parlament va aprovar la nova Llei de cooperatives de Catalunya que té l’objectiu de fomentar la creació de cooperatives i consolidar les existents re-forçant les vies de finançament intern, millorant la ges-tió empresarial i assolint un millor dimensionament del món cooperatiu.El nou règim jurídic és modern, clar i flexible. Les co-operatives podran fer models autònoms elegint la fór-mula més adequada a les seves necessitats i autore-gulant-se en els seus estatuts, d’acord amb la voluntat dels socis i el respecte als principis cooperatius.La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya valora que, per primera vegada, la llei reconeix la figura de la “cooperativa rural”, que serà aquella ubi-cada en el territori i que, junt amb la funció agrària, desenvoluparà activitats de consum, treball associ-at, serveis als socis o seccions de crèdit. Les seves finalitats seran fomentar l’activitat econòmi-ca en el territori, donar un nou ús als patrimonis pree-xistents de les cooperatives agràries i garantir un millor benestar a la població rural.•

SOCIALS

• El nombre mínim de socis per crear una coope-rativa és dos i, en un màxim de cinc anys, caldrà acreditar l’entrada d’un tercer soci.• Procediment exprés, més àgil i operatiu, per a la inscripció de determinades cooperatives en el Re-gistre.• Web corporatiu per a convocatòria d’assemblees i per posar a disposició dels socis documentació oficial.• Es redueix el nombre d’actes que són competèn-cia indelegable de l’assemblea.• Es creen noves categories de socis: soci col·laborador, socis de treball i soci temporal. Se supri-meix la figura de soci excedent.• Les comunitats de béns podran tenir la condició de soci.• Es regula la baixa del soci i es clarifiquen diferents tipus de baixa.• El consell rector podrà estar integrat per persones no sòcies, fins a una quarta part dels membres.• L’interventor de comptes deixa de ser obligatori a les cooperatives auditades.• Se suprimeix l’obligació d’inscriure els acords in-tercooperatius en el Registre.

ECONÒMIQUES

• Es rebaixa la dotació mínima al Fons de Reserva Obligatori del 30% al 20%.• Es permet la repartibilitat del Fons de Reserva Obligatori en cas de liquidació o transformació de la cooperativa.• Es manté la dotació mínima del Fons d’Educació i Promoció en un 10%, però s’introdueixen noves activitats a finançar.• Les deduccions per baixa no justificada o expul-sió només es podran calcular sobre les aportacions obligatòries.• Se suprimeix l’obligació que les cooperatives de segon grau auditin els comptes anuals.• Nou procediment perquè les cooperatives dissol-tes es puguin reactivar en determinades condicions.

Novetats de la Llei de cooperatives de Catalunya

24/09/15 JORNADA FCAC 16h. FIRA DE SANT MIQUEL DE LLEIDA

AGRO79 SETEMBRE 2015 FCAC/9

XAVIER FARRÉPRESIDENT EXECUTIU DE CEVIPE

“En un grup cooperatiu, totes les cooperatives van en la mateixa direcció”

Les actualitzacions de la llei són positives, ens fan més coherents amb la realitat del sector i miren de solucio-nar temes que abans quedaven encasellats i obsolets. Valorem la flexibilitat en la redacció dels estatuts so-cials, que podrem fer a mida segons les necessitats i característiques de cada cooperativa, i sobretot que s’obri la porta als grups cooperatius. Això és un pas endavant per a l’agrupació de cooperatives de forma unitària i no tan disseminada com fins ara. En el grup cooperatiu, totes les cooperatives van en una mateixa direcció, amb un criteri únic i més agilitat a l’hora de prendre decisions.

ANTONI PANÉGERENT DE LA COOP. D’IVARS D’URGELL

“Destinar un 20% al Fons de Reserva Obligatori no fomenta la competitivitat”

La valoració general és positiva perquè s’ha avançat i actualitzat. Aplaudim la incorporació de la web corpo-rativa; en canvi, creiem que es podria haver estat més ambiciós en les mesures d’igualtat. En l’àmbit econò-mic, s’ha modificat la distribució i la titularitat dels ex-cedents que es destinen al Fons de Reserva Obligatori però l’avanç és insuficient per fomentar la nostra com-petitivitat en relació amb altres empreses societàries que són els nostres competidors. També estem en de-sacord amb el 10% que es destina al Fons d’Educació i Promoció perquè no es contempla que aquest fons es destini a la creació de nous llocs de treball. Com pot ser competitiva una empresa que no pot retornar als seus socis ni el 50% dels excedents que ells mateixos han generat?

PERE FERRERGERENT DE COSELVA

“És una llei de mínims, que cadascú pot adaptar”

La llei ha fet una adaptació a la realitat. Ja fa anys que les cooperatives tenim una pàgina web i ens relacio-nem amb els socis per e-mail. Ja fa anys que les co-operatives tenim, dins dels consells rectors, persones no sòcies però que estan dinamitzant el dia a dia de l’empresa. Ja fa anys que les cooperatives tenim so-cis col·laboradors, perquè formem part d’un poble... És bàsic que això ho reconegui la llei i també és important que aquesta és una llei de mínims, que cadascú pot adaptar en els seus estatuts. Hem d’agrair l’impuls del projecte a Xavier López, director general d’Economia Cooperativa, i lamentar que els condicionants de de-terminades persones han deixat a mig camí el paper de la cooperativa agrària com a autèntic element dina-mitzador del poble.

ELSECTOROPINA

Les cooperatives del segle XXI

SERVEI FCACDonat que la Llei de cooperatives de Catalunya és una llei de mínims que permet decidir com es vol gestionar l’empresa, és important, quan es plantegi si és necessari o no adaptar els estatuts a les novetats legals, tenir un bon assessorament i conèixer les con-seqüències de les modificacions en tots els àmbits. La FCAC assessora sobre les conseqüències jurídi-ques, econòmiques i fiscals de possibles modifica-cions arran de la llei i duu a terme l’adaptació dels estatuts socials a la nova realitat de la cooperativa.•

FCAC GESTIÓ D’AJUTS I PROJECTESMar Garriga | 932 292 015Marian Mula | 932 292 026

SEC

TORI

AL

El suport a les inversions en el sector del vi està en perill...El vi és un sector molt dinàmic i el Ministeri va preveure errònia-ment les inversions que els productors i els cellers necessitem portar a terme. Com que el pressupost ja s’ha exhaurit, ens han confirmat que la quarta convocatòria del Pla de suport al vi no s’obrirà i, a hores d’ara, tenim dubtes de quin percentatge ens abonaran dels ajuts vinculats a la tercera convocatòria.

Per què ha passat?Perquè falta comunicació amb el sector. Caldria parlar més amb els productors, amb els cellers cooperatius, per veure quins són els interessos i llavors obrir les línies més adequa-des. De què ens serveix tenir quatre convocatòries, si la tercera no es pot abonar i la quarta no s’obrirà?És bàsic saber si tindrem accés a un ajut i quin serà el percen-tatge de subvenció abans de començar una inversió.

Quines alternatives té el sector?Actualment no hi ha alternatives. L’única solució passaria per treballar en el Programa de Desenvolupament Rural, on exis-teix una línia semblant, però el problema és que el sector del vi n’estem exclosos precisament perquè se’ns havia obert l’ajut d’inversions. Des de la Federació, demanarem que s’inclogui el nostre sector en el PDR amb la dotació pressupostària que sigui necessària.

Recentment has estat a l’Argentina, en el IV Fòrum Mundi-al de Cooperatives Vitivinícoles. Com ho valores?Aquest fòrum es va crear fa quatre anys a Narbona (França) i actualment en formem part cellers cooperatius francesos, ita-lians, argentins, brasilers, uruguaians, xilens i catalans. També en alguna ocasió hi han participat cellers de la Manxa.L’objectiu és buscar estratègies de comercialització conjunta, a nivell mundial, entre cellers elaboradors. Resulta que un 60% de la producció mundial de vi està en mans de les cooperati-ves. Si som capaços de crear una estratègia de distribució i comercialització del nostre producte és segur que assolirem un bon posicionament en el mercat.

L’any que ve, aquest congrés es farà a Catalunya.Sí. Cevipe serà el celler amfitrió i Xavier Farré, president de Cevipe, presidirà el fòrum. És un repte organitzar la cinquena trobada mundial de cellers cooperatius, promoure el debat de les problemàtiques que ens afecten i buscar possibles soluci-ons entre tots.

Com es presenta la campanya de vi?Encara falten unes setmanes per començar la verema... Sem-bla que en algunes zones la producció serà una mica per sota de l’any passat a causa de la sequera, però tindrem molt bona qualitat. Esperem que es reflecteixi en el preu final de mercat.•

AGRO79 SETEMBRE 2015 SECTORS/11

Lluís Grogués (Tarragona, 1968) és pagès i té una explotació de vinya, de 25 hectàrees, a Vila-rodona. És soci del celler cooperatiu d’aquest municipi de l’Alt Camp, que està associat a les cooperatives de segon grau Ceolpe, Cevipe i Unió Corporació Alimentària. Amb una forta vinculació amb el sector del vi i el cava, en Lluís és vicepresident de Cevipe, president del grup Castell d’Or, secretari de Ceolpe, president de la DO Tarragona i membre del Consell Regulador del Cava.Cap de branca de Vi de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya des de 2010, també està en el Consell Sectorial del Vi de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya i a la recentment creada Interprofessional estatal del Vi.

LLUÍSGROGUÉS

CONSELL RECTOR FCAC

“Els ajuts a inversions del vi estan esgotats”

El vi i el cava són una de les principals activitats econòmiques de molts pobles. A Catalunya no

entenem una celebració sense un bon vi i un

bon cava, i hem obert el nostre producte a tot el món. Prova d’això és el

nombre creixent d’ampolles que exportem arreu.

12/SECTORS AGRO79 SETEMBRE 2015

TONI GALCERAN OLI D’OLIVA CONSELL RECTOR FCAC

Puja el preu de l’oliL’última campanya d’oli d’oliva s’ha tancat amb una producció de més de 37.000 tones a Catalunya, gai-rebé el 4,5% de les 835.000 tones obtingudes en el conjunt de l’Estat espanyol.Una collita bastant escassa que ha comportat l’increment del preu de l’oli en origen des de mitjan 2014, quan es va confirmar que les expec-tatives de producció no eren gens favorables. En els darrers mesos, el preu ha anat augmentant fins a un 50% i el quilo de verge extra s’ha situat per damunt dels 3 euros, ar-ribant als 3,74 euros en el mes de juliol.En breu encetem una nova campa-nya i hem de continuar sent optimis-tes pel que fa a la previsió de preus. Però malgrat que res fa pensar que el preu de l’oli en origen pugui baixar les properes setmanes, tenim per davant una campanya complicada.És probable que arribem a l’en-llaç de campanya (octubre) sense pràcticament existències i estem pendents de veure com afectaran les altes temperatures de l’estiu i la manca de pluges dels darrers me-sos. Les expectatives no són espe-cialment bones i s’espera una dis-minució significativa de la producció d’oli a Catalunya. Tampoc es preveu una collita extraordinària en el global d’Espanya.

A més, aquesta serà la primera co-llita sense tractaments aeris i caldrà veure com funcionen els nous mè-todes alternatius a la lluita química per al control de la mosca de l’oli-vera. Per això, seguim reivindicant l’ús del fosfat diamònic (encara que sigui amb reconeixement de subs-tància bàsica) i denunciem la manca de matèries actives per fer front a la mosca.Cal fer més recerca, tant pel que fa a l’ús i els terminis de seguretat dels productes fitosanitaris com per millorar l’eficàcia dels atraients i les trampes que s’utilitzen en les tècni-ques alternatives a la lluita química. La qualitat és un factor clau per a l’elaboració d’oli d’oliva i controlar la població de mosca resulta vital.En relació amb la gestió dels sub-productes de les cooperatives, comptem que a l’inici de campanya ja s’hauria d’haver publicat el decret d’efluents de cellers i almàsseres, i més concretament la seva aplicació agrícola. Vetllarem per resoldre la problemàtica sobre la gestió de la sansa.Finalment, estem pendents de l’im-pacte que l’aplicació de la nova PAC tindrà en el sector de l’oli d’oliva a Catalunya i com incidirà en el nostre desenvolupament i la nostra compe-titivitat.•

“Som optimistes en la previsió de preus de l’oli, però tenim per davant una campanya complicada”

“Dubtes sobre l’eficàcia dels mètodes alternatius a la lluita química per controlar la mosca de l’olivera”

AGRO79 SETEMBRE 2015 SECTORS/13

Un respir a la fruita

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya considera que l’ampliació de les mesures excepcionals per fer front al veto rus que ha presentat la Comissió Eu-ropea pot aportar “tranquil·litat” al sector de fruita i horta. El nou reglament prorroga les mesures que van estar vigents fins al 30 de juny i, a més, hi afegeix préssec i nectarina.Aquesta decisió arriba després de les tro-bades mantingudes, el passat mes de juny, amb europarlamentaris catalans i amb la mateixa Comissió Europea. En aquestes reunions, la delegació de cooperatives

fructícoles encapçalada per la Federació va demanar l’articulació de mecanismes de resposta al veto rus i una millora tant de les mesures de gestió de crisis com del funcionament dels programes operatius.Finalment, les mesures aprovades per la Comissió es concreten en l’autorització de retirada a l’Estat espanyol de 38.400 tones de préssec i nectarina, 55.450 tones de cí-trics i 7.600 tones de poma i pera. Es po-saran en marxa a principi d’agost.En paral·lel, el Ministeri ha aprovat un cupó per transformar en suc un total de 20.000 tones de préssecs, nectarines i paragua-ians retirats del mercat i destinar-los a dis-tribució gratuïta entre entitats benèfiques.En la darrera reunió de branca, a més de fer seguiment del mercat de la fruita, es va treballar en l’elaboració d’un document de resposta a l’Estratègia Nacional en el sec-tor de fruita i horta que impulsa el Ministeri espanyol.•

Collita irregular de cerealsEl sector cerealístic topa amb una climatologia cada vegada més complicada i irregular, que condiciona el potencial productiu dels secans i converteix els regadius en una eina clau per mantenir la rendibilitat.Per això i malgrat que les superfícies s’han mantingut força estables, la campanya de cereal d’hivern s’ha caracteritzat per la variabilitat de rendiments. La reducció mitjana de la collita ha estat del 20% en relació amb l’any anterior, passant de 925.000 a les 740.000 tones d’enguany. D’aquestes, 464.000 tones són d’ordi i la resta, blat.A les comarques de la Catalunya Central, on es conreen cicles més llargs, les davallades han arribat al 40% de la producció. En canvi, els rendiments s’han mantingut relativament estables a moltes fin-ques, especialment dels secans de Lleida amb sembres més avan-çades, mentre que s’han reduït a la meitat a punts en què les altes temperatures van afectar un moment clau del granat del cereal.Com a peculiaritat en el primer any d’aplicació de les mesures de diversificació de la nova PAC, s’ha incrementat un 70% la superfície destinada al conreu de colza i els pèsols han quadruplicat la pro-ducció.•

XAVIER RICOU

TONES PER A RETIRADA

Comissió Europea:Préssecs i nectarines: 38.400tCítrics: 55.450t Pomes i peres: 7.600t

Ministeri d’Agricultura:Préssecs, nectarines i paraguaians: 20.000t

FCAC

AGRO79 SETEMBRE 2015 EMPRESA/15

“La innovació és una de les palanques de canvi per afrontar els nous reptes agraris i per això, volem posar a disposició dels socis els conei-xements tècnics que genera la recerca”. Així ho explica Manel Cunill, director gerent de la Cooperativa Agrària del Vallès, que actualment està treballant en tres projectes d’innovació.Un dels principals objectius d’aquesta cooperativa comarcal és apor-tar més valor afegit al conreu de cereals. En els últims mesos, s’ha fet una prova pilot a diverses parcel·les de socis avaluant la productivitat de blats fariners i pinsaries, ordis i favons.La finalitat de l’estudi és assessorar els socis en els factors agronò-mics que incideixen a la producció i proposar varietats més adaptades a l’entorn per tal d’incrementar el nivell de proteïna de blats i ordis.Fruit dels bons resultats de la prova pilot, està previst obrir el projecte a més socis de la cooperativa aquesta campanya.

OLIVERA VERA

La Cooperativa Agrària del Vallés també té en marxa un projecte d’in-vestigació per verificar si les oliveres conreades en aquesta zona sota la denominació “Vera” coincideixen morfològicament i molecularment amb la varietat “Vera” inclosa en els bancs de germoplasma d’olivera de l’IRTA i de l’institut andalús d’investigació IFAPA-Còrdova.Els primers resultats apunten que no es tracta de la mateixa, però evi-dencien que provenen del mateix origen genètic i per això, s’està im-pulsant el registre de la varietat local com a “Vera del Vallès’.El procés ha requerit el registre d’un cap de clon que es troba en una finca de Caldes de Montbui i la realització d’estaques d’aquest clon per disposar de la planta de partida i reserva. Està previst disposar pròximament de la planta mare de base.

MICOTOXINES

El tercer projecte d’innovació en què participa la Cooperativa Agrària del Vallès està centrat en les micotoxines, la identificació dels factors que incideixen per a la seva proliferació i les pràctiques de risc. També s’estudien possibles incidències segons les matèries primeres (blat de moro, ordi, blat).Tots els projectes es duen a terme en col·laboració amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).•

COOPERATIVA AGRÀRIA DEL VALLÈS

Cooperativa Agrària del Vallèswww.agrariavalles.coop

GRUP RDI:La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya té un servei de coordinació i assessorament per a l’elaboració dels projectes d’innovació, acompanyant les cooperatives en totes les etapes de la recerca. Donar-se d’alta en el Grup RDI permet estar informat de les novetats, la celebració de fires, seminaris i trobades empresarials i obre la porta a propostes de col·laboració en projectes de R+D+I.

FCAC GESTIÓ D’AJUTS I PROJECTESMàrius Simon | 932 292 016

PROJECTE

D’INNOVACIÓ

MILLORAR LA PROTEÏNA EN BLATS I ORDIS I CARACTERITZAR L’OLIVERA COMARCAL

16/EMPRESA AGRO79 SETEMBRE 2015

És habitual que els productors facin operacions de compra-venda o d’ar-rendament dels seus drets de pagament únic. Fins ara, hi havia dubtes so-bre si aquestes operacions estaven sotmeses a IVA, però un informe recent de la Direcció General de Tributs ha confirmat que es consideren una pres-tació de serveis i que, en conseqüència, sí que estan obligades a tributar.La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha expressat la seva disconformitat amb la decisió de l’Administració Tributària Espanyola i s’ha mostrat partidària del criteri d’altres països europeus com Itàlia, Polònia o Suècia on la compra-venda o l’arrendament d’aquests drets no està sub-jecta a impostos.

Malgrat aquesta decisió, les cooperatives han aconseguit que s’estableixin excepcions a l’aplicació de l’IVA per a una bona part de les operacions que realitzen els productors.Així doncs, no tributaran ni l’arrendament o venda que vagin acompanyats de la transmissió d’una mínima superfície de terra que estigui exempta de l’impost ni tampoc la venda dels drets de pagament únic encaixada en la cessió de tot el conjunt de l’explotació agrària.•

IVA als drets de pagament únic

FCAC SERVEI ECONÒMIC I FISCALMarian Mula | 932 292 026

Les cooperatives aconsegueixen

una excepció de l’impost per a part de les operacions

A Itàlia, Polònia i Suècia no s’aplica l’IVA


EMPR

ENED

ORI

A

SAT Apícola el PerellóBaix Ebre

www.melmuria.comwww.artmuria.com

Des de fa 6 generacions, Múria tre-balla amb les abelles i es dedica a envasar i comercialitzar les diferents varietats de mel que es produeixen a les 2.000 arnes de les seves instal-lacions.A més, té el compromís d’apropar el món de l’apicultura a milers de perso-nes que visiten el Centre d’Interpreta-ció Apícola, una iniciativa innovadora, didàctica i interactiva creada per di-vulgar la cultura de la mel i les abelles alhora que es contribueix a la dinamit-zació del territori.En aquest espai, de més de 300 me-tres quadrats, tant la il·luminació com les formes i el recorregut estan direc-

tament relacionats amb l’apicultura i incorporen sons i olors que busquen provocar la sensació de viure, en pri-mera persona, aquest apassionant món.

PERSPECTIVES DE FUTUR

Milers de persones, principalment alumnes de centres educatius d’arreu del país, han visitat les instal·lacions de “Múria Centre d’Interpretació Apí-cola” i han participat en tallers didàc-tics que inclouen des de la visita a les arnes al bell mig de la natura, un tast de mels, l’elaboració d’espelmes amb cera o pastissos de mel, degustaci-

ons i, fins i tot, producció de cosmè-tica apícola.La bona acollida de la iniciativa ha portat a la SAT Apícola el Perelló a posar en marxa nous projectes com l’exclusiva marca artMuria, sota la qual es presenten quatre varietats de mel d’excel·lent qualitat (romaní, taronger, alta muntanya i bosc) en di-versos formats i amb presentacions de luxe. L’objectiu és introduir-se en els establiments i cadenes més pres-tigiosos de les principals ciutats del món i de moment ja han desembarcat al Regne Unit de la mà de “Harrods”, l’emblemàtic establiment del centre de Londres.•

Múria, centre d’interpretació apícola

APÍCOLA EL PERELLÓ

18/EMPRESA AGRO79 SETEMBRE 2015

PUBLIREPORTATGE

Malauradament, la sequera d’enguany ha perjudicat la collita de cereals, de for·ma desigual en les diferents comarques agràries de Catalunya. Intentant portar els danys a xifres, podríem dir que a les comarques menys castigades, s’ha collit un 20% menys de la producció prevista, mentre que les més castigades, com la Noguera, la pèrdua de la collita pot arri·bar al 80%.

Per tal d’intentar ajudar als agricultors de cereals, donats els ingressos més bai·xos que tindran en aquesta campanya, posem a disposició dels afectats, dos pro·ductes BBVA específics:• Pòlissa de crèdit a venciment. Màxim 31/10/2016, per les comarques (Bages, Berguedà, Cerdanya, Osona, Alt i Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, La Selva, Pla de l’Estany, Ripollès, Garrigues, Sol·sonès, Conca de Barberà), en què la pèr·dua mitjana no supera el 50% de la collita• Préstec a 30 mesos (12 de carència i 18 d’amortització), per les comarques; (Alt Urgell, Noguera, Pallars Jussà i Pa·llars Sobirà, Segrià, Alt i Baix Camp, Baix Ebre, Montsià i Tarragonès), en què la pèrdua mitjana supera el 50% de la co·llita.

La pòlissa de crèdit, pretén guanyar temps fins a la collita 2016, a l’espera que una campanya més o menys normal, faci·liti els ingressos esperats, de la venda del 100% de la producció.

El préstec pel contrari, té una part de carència (període en què només es paga interessos però no es torna capital) de 12 mesos, i una fase d’amortització de 18 mesos més, per tal que amb dues cam·

panyes i escaig, puguem amortitzar les pèrdues assumides en la campanya d’en·guany.

En tots dos casos, s’ha facilitat a les ofici·nes del BBVA, un quadre amb els imports de minusvàlua/pèrdua, per ha. i tipus de cereal (blat, ordi i colza). Per tal de sol·licitar finançament en un dels 2 produc·tes i pels imports establerts, sols caldrà presentar, junt amb la documentació ha·bitual:• La declaració de la DUN 2015, per vi·sualitzar les ha. de conreu, tipus de sem·brat, i comarca on están ubicades.• La còpia de l’assegurança dels cereals, si se’n disposa, per valorar quina part de la minusvàlua i/o pèrdua, vindrà compensada per la cobertura de l’Agro·seguro.

Disposarem dels 2 productes en comerci·alització fins a finals del mes de setembre i amb uns preus molt ajustats, per tal de dotar la mesura amb el mínim cost finan·cer possible. Consultins a la seva oficina BBVA més propera.

AgroConfirming BBVA es posa en fun·cionament a inicis de setembre. Tal com explicàvem en l’anterior revista, al llarg del mes de setembre iniciem la comer·cialització del nou Agrocomfirming de BBVA. Des de BBVA contactaran amb les Cooperatives Agràries, per concertar dia i hora d’entrevista, amb l’objectiu de co·mentar el producte i escollir l’opció que més s’adapta als requeriments de cada Cooperativa, sempre que encaixi el pro·ducte Agroconfirming, en l’estructura de pagos i serveis de la Cooperativa, amb soci i proveïdors.

Mitigar els efectes de la sequera en els cultius de cereals

(blat, ordi i colza)

AJUTS


Quin paper té el consell rector en un projecte cooperatiu?Les cooperatives agràries acostumen a tenir una dimensió consi-derable de persones sòcies i per això és imprescindible garantir la implicació i la participació democràtica en el govern i la gestió de la societat. El consell rector té la responsabilitat, delegada per l’assemblea, de governar la cooperativa amb diligència. Això signi-fica que ha de tenir la capacitació necessària per liderar durant el període en què exerceix el càrrec.

Quin tipus de lideratge?El consell rector ha de fer un lideratge democràtic, sinèrgic, com-partit i col·laboratiu. El consell rector ha de liderar el projecte em-presarial i social de la cooperativa, però sense suplantar les fun-cions i responsabilitats directives. Al contrari, ha de promoure la col·laboració de l’equip directiu i també ha de potenciar la implica-ció dels socis en el projecte .

Com s’exerceix, aquest rol?El consell rector ha de fugir de l’intervencionisme directe, però sí que ha de tenir a l’abast totes les eines i els recursos necessaris per fer seguiment de la gestió de l’empresa, analitzar-la i avaluar-la adequadament.Per exercir les seves responsabilitats, els membres d’una junta rec-tora han de tenir molt clar quina és la informació bàsica, com i quan la necessiten. Han de ser capaços de comunicar eficaçment i, al mateix temps, han de saber escoltar.

Un líder neix o es fa?Hi ha un perfil de persones que, de manera innata, estan dotades per al lideratge per la seva personalitat. Però això no vol dir que només les persones amb el perfil de líders puguin arribar a ser-ho.Sóc del parer que el lideratge cooperatiu és molt millor i de més llarg recorregut que el lideratge personalista. El co-lideratge ens aporta molt més perquè, ben treballat i exercit, suma visions i habi-litats diferents al projecte. És un model en què tothom aporta valor i tothom és necessari, però ningú és imprescindible. Aquesta és la millor garantia de continuïtat i èxit d’un projecte col·lectiu.•

“El consell rector ha de liderar la cooperativa”

FORM

AC

IÓDes de fa anys, Xio Gutiérrez col·labora amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya formant i assessorant els integrants de les juntes rectores de les cooperatives. Està especialitzada en lideratge i afirma que, en els seus 25 anys com a formadora, ha vist juntes “de tota mena, algunes molt actives i compromeses i d’altres que no ho són tant”. Afirma que “les cooperatives que han mostrat més interès i motivació per la formació són també les que han avançat més i s’han consolidat millor”.

Un bon líder ha de saber treballar la compenetració, la confiança mútua i l’organització. També ha de tenir habilitats de comunicació, de negociació, diplomàcia i empatia en la gestió de conflictes. Té el compromís de facilitar i dinamitzar, ha de promoure la implicació, la creativitat i l’esperit de millora contínua de les persones col·laboradores. I ha de facilitar els canals, les eines i els recursos per aconseguir els objectius.

Però no només ha d’aprendre la teoria. Xio defensa que les habilitats s’han de treballar vivencialment i explica que un dels mètodes que millors resultats està donant és el coaching”

FCAC FORMACIÓEster Aguirre | 973 247 982

XIO GUTIÉRREZ ITINERARI FORMATIU PER A CONSELLS RECTORS

AGRO79 SETEMBRE 2015 COOPERATIVES/21

tastacoop

Oli d’oliva verge extra Escornalbou

GourmetCooperativa Agrícola

de Riudecanyes

www.escornalbougourmet.com

És un oli d ’oliva verge extra 100% pur, de màxima qualitat, sense cap additiu i amb una acidesa màxima de 0,3. L ’Es-cornalbou Gourmet ha rebut més de 25 premis, inclosa una menció a L ’Orciolo d’Oro 2015 .La seva elaboració és artesana, però es fa en un molí i amb una maquinària tec-nològicament avançats. El procés és molt acurat: l ’extracció es fa en fred i només s’utilitzen olives dels propis socis, es porta la traçabilitat de cada finca, abans i du-rant la collita es fan anàlisis exhaustius de cada partida i es controla cadascuna de les entrades per al seu posterior anàlisi.

Gonzalo Cambra Steinfeld. Director Comercial i Màrqueting

Un Bag in Box és el millor envàs per protegir el verge extra de la llum i garantir la qualitat durant molt més temps. Com que l’oli surt per gravetat a través de l’aixeta dosificadora, no hi entra gens d’oxigen i per tant, el pro-cés d’oxidació és gairebé nul.•

PUNTS DE VENDA

Botiga on-line www.aceite-escornalbou.comAgrobotigaC/ Dilluns, 70RIUDECANYESAltres: CapraboEl Corte InglésCarrefourBotigues Repsol

22/COOPERATIVES AGRO79 SETEMBRE 2015

En ple Pirineu, protegides per la serralada del Cadí i unides per la conca del riu Segre, s’estenen les comar-ques de la Cerdanya i l’Alt Urgell. A la Seu d’Urgell, hi està ubicada la centenària cooperativa Cadí, amb una tradició formatgera molt arrelada.Fundada el 1915, Cadí va ser la primera cooperativa llete-ra que es va crear a l’Estat espanyol i, des de llavors, ha tingut un paper fonamental en l’arrelament i la vertebració de la població.

Cadí és clau en l’economia dels Pirineus. S’ha creat un teixit industrial al seu voltant. A banda dels 105 socis ra-maders, en depenen 120 treballadors. Genera activitat indirecta entre transportistes, empreses de manteniment, proveïdors de primeres matèries o constructors. Són xi-fres importants, i més tenint en compte el baix nivell d’ac-tivitat industrial en aquest territori de muntanya.“Els ramaders que conformem la cooperativa som una gran família, que treballem pel bé comú segons valors de

l’ajuda mútua i la generositat, seguint la tradició dels nos-tres fundadors” explica el seu president, Lluís Clotet.

LA PRODUCCIÓ DE LLET

El centenar de socis de Cadí produeixen fins a 190.000 li-tres de llet diària provinent de les explotacions ramaderes ubicades a l’Alt Urgell i la Cerdanya.La societat factura 47 milions d’euros anuals gràcies a la comercialització, entre altres, de 8.000 tones de formatge, 460 tones de mantega, 450 tones de mató i formatge fresc i 1.100 tones de formatge fos i ratllat.A més del mercat nacional, Cadí s’ha internacionalitzat i exporta el 30% de la seva producció de formatge, sobre-tot a França però també a Alemanya, Portugal, Algèria, Marroc i els Estats Units.

MANTEGA I FORMATGE AMB DOP

Els prats verds i les pastures fresques aporten el tret di-ferencial a la llet que produeixen les vaques de la raça frisona, i a partir de la qual s’obtenen una mantega i uns formatges de gran personalitat.

Cadí, cent anys de cooperativa

CADÍ

Els socis produeixen fins a 190.000 litres diaris de llet, que es recullen en tancs refrigerats


La frescor i la qualitat dels productes de Cadí s’aconse-gueix gràcies a la recollida diària de la llet, en tancs refri-gerats, i la implantació dels més estrictes controls sanita-ris des del seu origen.

A més, la unió entre el saber fer tradicional i l’ús de la més avançada tecnologia ha fet que la mantega Cadí –amb la seva inconfusible caixa groga de cartró i el seu gust fresc i avellanat- sigui una de les poques d’Europa amb la distin-ció “Denominació d’Origen Protegida”. L’Urgèlia és l’únic formatge de Catalunya amb aquest important reconeixe-ment a la qualitat que atorga la Unió Europea.

FORMATGE DEL CENTENARI

Neu del Cadí és el formatge, de pasta tova i pell flori-da, que la cooperativa ha desenvolupat amb motiu de la celebració del centenari. Aquest nou producte, que se suma a l’àmplia gamma de formatges, recorda els colors

grisos de la serra del Cadí i suggereix els contraforts ro-cosos entre les canals que estan nevades durant bona part de l’any.

CREU DE SANT JORDI

L’any passat, el Govern de la Generalitat va distingir a Cadí amb la Placa al Treball President Macià i enguany, coinci-dint amb la celebració del centenari, li ha concedit la Creu de Sant Jordi.Aquesta distinció és un dels màxims reconeixements que es pot rebre per part de la Generalitat de Catalunya, que destaca la contribució a l’economia del país d’una de les cooperatives ramaderes més prestigioses i la més antiga en el sector lleter. Fa uns mesos, Cadí ha estat reconegu-da com la primera Organització de Productors de llet de boví amb denominacions de qualitat.Cadí no podia rebre aquestes distincions d’altra manera que no fos “un reconeixement al treball de generacions de ramaders, socis, treballadors i consumidors” i afronta el futur amb optimisme “perquè a Cadí fem del coneixement dels uns el saber de tots, i cadascuna de les persones que fem créixer la cooperativa compartim la confiança en el nostre projecte comú i les perspectives de futur”.•

Cadí, cent anys de cooperativa

ALT URGELL | www.cadi.es

Cadí és fruit de l’esforç, la dedicació i la il·lusió d’un col·lectiu de persones per un projecte comú en ple Pirineu


Especialitzada en alimentació per a animals, Cotecnica ha aprovat un pla d’inversió de 10 milions d’euros per ampliar les seves instal·lacions. El projecte s’executarà en 4 anys, al temps que la cooperativa de Bellpuig continuarà desenvolupant processos d’innovació mitjançant els convenis que té amb universitats i centres de recerca.L’activitat innovadora de la cooperati-va s’ha centrat en el desenvolupament d’una gamma completa d’alimentació per a gossos i gats basada en la in-corporació de carn fresca. L’objectiu és garantir una perfecta assimilació de les proteïnes, que són molt neces-sàries en el metabolisme d’aquests animals. La divisió d’aliments per a mascotes també ha culminat el llançament de les famílies “Cotecnica Maxima Gra-in Free” i “Cotecnica Optima Grain Free”. Es caracteritzen per una ab-sència total de cereals que, combina-da amb la proteïna altament disponi-

ble de la carn fresca, constitueix una alimentació fidel a la naturalesa carní-vora d’aquests animals.El pla d’inversió es va aprovar en l’úl-tima assemblea general de socis, on es va presentar un benefici net de 2,5 milions d’euros per a l’últim exercici. La xifra de negocis de Cotecnica se situa en 57 milions d’euros.•

www.cotecnica.es

Cotecnica invertirà 10 milions d’euros

Les cooperatives agrícoles Camp de Santa Bàrbara i Freginals han acordat la seva fusió amb l’objectiu de racionalitzar les inversions fetes a Santa Bàrbara i garantir la continuïtat de l’activitat agrícola de Fre-ginals. També es pretén reduir costos en l’elaboració de l’oli i millorar la capacitat comercial.Arran de la fusió, la cooperativa de Santa Bàrba-ra sumarà un total de 1.400 socis i una producció mitjana de 2 milions de quilos d’oli d’oliva anu-als. Les marques que comercialitzarà són “Ibe-rolei” per a l’oli verge extra DOP i “Cooperativa

Freginals”,“Grusco”,“Cosenia” per a l’oli verge extra i “Grusco”, “Cosenia”, “Olisat” per al verge. Tots els olis s’elaboren amb les varietats Morruda, Sevillenca i Farga, que són les tradicionals de les comarques del Montsià i el Baix Ebre.La cooperativa també compta amb una producció d’uns 500.000 quilos anuals de garrofa i una part més residual de conreu de fruita seca. Fins a arribar a aquesta integració, les cooperatives ja havien treballat conjuntament a través de la coo-perativa de segon grau Montebre.•

Fusió de Santa Bàrbara i Freginals

Cotecnica, amb seu a Bellpuig, es dedica a l’alimentació animal i té una línia de nutrició de gamma alta per a gossos i gats

La nova cooperativa supera els 2 milions de quilos d’oli d’oliva de producció

Assemblea de socis per a l’aprovació de la fusió. FCAC

COTECNICA


Medalla President Macià a Josep Daroca Roig

Referent del cooperativisme del Baix Camp, Josep Daroca Roig ha estat dis-tingit amb la Medalla al treball President Macià que concedeix el Govern de la Ge-neralitat.Com a comptable, ha dedicat tota la seva vida laboral a la cooperativa agrícola de la Selva del Camp, Coselva, a la qual es va incorporar l’any 1965 i on ha destacat per la seva dedicació, constància i esperit d’iniciativa. L’any 1991 assumeix el càrrec de cap d’administració i finances que en-cara exerceix. Des de 2007, és secretari del consell rector de l’Associació de Sec-cions de Crèdit (ASC).•

www.coselva.com

La Biblioteca Municipal es va quedar petita durant la presentació de “Lo Rebost. Receptes de casa”, un llibre que han elaborat 16 dones de la Cooperativa del Camp d”Alcarràs. Es tracta d”un recull de gairebé 80 receptes que tenen per objectiu omplir un rebost, aquesta despensa tan característica dels pobles agrícoles.“Lo Rebost” és fruit de dos anys de treball, durant els quals les autores han recopilat informació, fotografies i dades de tot allò que conté un rebost tradicional. Per això, el llibre es divideix en tres apartats. El rebost dolç és una compila-ció de melmelades, confitures i sucs de fruita, mentre que

el rebost salat explica receptes per a hortalisses i patés. Finalment, el rebost de licors dóna les claus per elaborar aquest tipus de begudes amb nectarina o cirera.Les últimes pàgines del llibre són per a “Lo Rebostet”, una picada d”ulls als més menuts amb la finalitat d”encomanar-los-hi el gust per la cuina típica).•

Concurs de redacció Arròs Montsià

La Càmara Arrossera del Montsià té un Programa Educatiu i col-labora amb els mestres de primària per guiar els alumnes sobre bons hàbits en l’alimentació, al temps que milloren el coneixement dels productes de la terra. És un projecte original i amb esperit de diversió, i cada vegada compta amb la implicació de més escoles. Les sessions s’inicien amb la projecció d’un audiovisual on un gra d’arròs trapella i eixerit, en “Monti”, explica el procés de cultiu de l’arròs, les diferents varietats, com es cuina i la seva importància dins de la piràmide alimentària. A partir d’aquí, els alumnes elaboren una redacció inspirada en l’audiovisual i preparen la descripció d’una recepta típica de la seva llar que utilitzi l’arròs com a ingredient principal. Un jurat professional selecciona 10 guanyadors, que gaudiran d’una estada de cap de setmana a les terres del Delta de l’Ebre, on es cultiva l’arròs Montsià. En sis anys, uns 86.000 alumnes han participat en el programa educatiu i 60 famílies han gaudit d’un cap de setmana d’activitats al Parc Natural del Delta de l’Ebre.•

www.lacamara.es

Els guanyadors, de cap de setmana al Delta de l’Ebre. CÀMARA ARROSSERA DEL MONTSIÀ GENERALITAT DE CATALUNYA

Lo Rebost, llibre de receptes

FRUITS DE PONENT


Celler el Masroig, premis i solidaritat

“El Masroig Vi Solidari” és una iniciativa que va néixer l’any 2011 fruit de la implicació de set cellers de la DO Montsant que decideixen unir part de la seva producció per elaborar ampolles solidàries i vendre-les, cada any, durant la celebració de la Fira de Vi Solidari. Celler el Masroig és un dels set cellers que col·laboren en la iniciativa soldaria que pretén reforçar la recerca que es desenvolupa a través de l’Obra Social de l’Hospital de Sant Joan de Déu.

PRESTIGI INTERNACIONAL

Juntament amb el seu vessant més social, els vins que elabora el celler cooperatiu del Masroig despunten en di-ferents certàmens internacionals per la seva qualitat. Les Sorts Sycar 2012 –cupatge de Syrah i Carinyena– ha rebut la medalla d’or en el Concurs Mundial de Brussel-les i una medalla de bronze a l’International Wine Cha-llenge, certamen en què Solà Fred 2013 ha estat premiat amb una medalla de reconeixement. El Pinyeres 2012 ha rebut una medalla d’or en el concurs belga i un reconei-xement en els Decanter World Wine Awards.•

www.cellermasroig.com

Domenio, trilogia de varietats històriques

Cellers Domenys ha tret al mercat una nova trilogia fruit de la collita de l’any 2013: Domenio Trepat, Ull de llebre i Sumoi. La gamma Domenio representa una aposta per vins del territori elaborats amb varietats històriques. En solitari, sense cupatges, cada vi des-grana l’essència de la varietat i el seu propi terrer.El president de Cellers Domenys, Lluís Urgell, explica que “aquesta nova producció neix de l’afany i el com-promís d’impulsar un projecte vitivinícola molt arrelat als territoris on tenim presència i a on ens devem”.Domenio Trepat i l’Ull de llebre són dos vins de la DO Conca de Barberà, mentre Domenio Sumoi pertany a la DO Catalunya perquè el seu raïm prové de Rodonyà, una de les set cooperatives fusionades en el projecte de Cellers Domenys.•

www.cellersdomenys.com

“Nectarina Atlètica” és la cursa popular que, per tercer any consecutiu, s’ha fet a Alcarràs amb l’objectiu de promoure el consum de fruita dolça del Baix Segre i concretament la necta-rina, un producte típic d’aquesta terra. Fruits de Ponent Grup Cooperatiu, un dels grans productors mundials de fruita d’ós, és el patrocinador principal de la cursa.A més de tractar-se d’un esdeveniment saludable i de difon-dre els beneficis del consum de fruita, la cursa té un vessant solidari donat que 1 euro de cada inscripció es destina a l’As-sociació Catalana Contra el Càncer.La cursa ha previst dos possibles recorreguts, de 5 i 10 quilò-metres, per tal de promoure el màxim nombre de participants, i finalment s’ha superat la xifra de 400 corredors.•

www.fruitsponent.com

Cursa solidària de Fruits de Ponent

Les dones de la cooperativa van elaborar melmelada de nectarina per als participants. FRUITS DE PONENT


FES DE PAGÈSa l’Empordà!

FES DE PAGÈSa l’Empordà!


TEM

PS D

’OC

I

FES-TE L’OLI!Al final de la tardor, les oliveres estan en la seva màxima esplendor i aquest és el moment en què Empordàlia us convida a fer el vostre propi oli.Durant tot un matí viureu el procés d’ela-boració: agafareu un trenet que us por-tarà per la zona d’oliveres centenàries de Roses i Palau-Saverdera fins a arribar a un olivar de Pau, on us tocarà pentinar les branques i fer caure les olives. De tornada al molí, les olives es netejaran i premsaran per extraure l’oli mentre vos-altres us refeu amb un bon esmorzar a la cooperativa. Tornareu al molí per em-botellar cadascú el vostre propi oli i us l’emportareu cap a casa, on podreu po-der continuar gaudint de la cuina Medi-terrània.

Dia: Tots els dissabtes de novembre(pendent de concretar, segons collita) Inici: 9.30hLloc: Celler cooperatiu de Pau Preu:Menors de 7 anys: gratuït De 8 a 18 anys: 10 eurosMajors de 18 anys: 20 euros

Informació i reserves: [email protected] - 972 530 140

FES-TE EL MOST!Coincidint amb l’inici de la recol·lecció del raïm, els diumenges de setembre Empordàlia ofereix una de les activitats més esperades de l’any, pensada per grans i petits: Fes-te el Most!L’aventura comença al Celler de Pau, des d’on el trenet us portarà a les vinyes de la cooperativa. Allà us donaran estisores per tallar raïm i unes caixes per anar-ho col·locant. Arribat aquest moment, us mereixeu un descans: esmorzareu tots plegats a la vinya pa amb tomàquet, em-botit empordanès i vi Sinols. Recupera-des les forces, reprendreu el camí fins al celler, on xafareu el raïm de la manera més tradicional possible: amb els peus! També embotellareu el most i us n’endu-reu una ampolla cap a casa. Aquesta activitat convida a conèixer el món del vi i a passar-ho bé. La sensació de xafar raïm amb els peus és única i us garantim que riureu una bona estona.

Dia: Diumenges de setembre (pendent de concretar, segons verema) Inici: 9.30hLloc: Celler cooperatiu de Pau Preu:Menors de 7 anys: gratuït De 8 a 18 anys: 10 eurosMajors de 18 anys: 20 euros

Informació i reserves: [email protected] - 972 530 140

Ja que hi sou...

Si veniu a fer una visita guiada o a gaudir d’ una de les nostres activi-tats enoturístiques po-deu quedar-vos a dinar a l’Espai Gastronòmic, ubicat a les instal·lacions de Vilajuïga. Proposta de menú gas-tronòmic amb productes de l’Empordà: amani-des de temporada, as-sortiment d’ escalivada i anxoves de l’Escala, fusta d’embotits, arròs, i galetes de postres. Tot amanit amb Oli de Pau i servit amb vins de la co-operativa.

I després...

Emporteu-vos a casa allò que més us hagi agradat. La cooperativa té una Agrobotiga a Pau i una altra a Vilajuïga. Hi podreu comprar els seus vins, l’oli i altres produc-tes de proximitat 100% Empordà. Agrobotiga VilajuïgaCtra. de Roses, 3972 53 00 43Agrobotiga PauCrta de Roses s/n972 53 01 40.•

La cooperativa Empordàlia et proposa dues activitats diferents per fer en família o amb amics i continuar amb la sensació de vacances d’estiu: al setembre, aprèn a fer el teu propi vi i al novembre, el teu oli.

Cooperativa EmpordaliaPau (Alt Empordà - Girona)www.empordalia.com

EMPORDALIA


AGROACTIVITAT 79SETEMBRE 2015

Portada: © FCAC

Bimestral,20.000 exemplars

Data de tancament: 31 de juliol de 2015

Federació de Cooperatives Agràries de CatalunyaCasa de l’AgriculturaUlldecona 33, 3r08038 BarcelonaTel. 932 260 369Fax 932 260 [email protected]

Edita: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran Sabater, Antoni Galceran, Enric Dalmau, Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís Escuer, Josep Maria Sans, Lluís Grogués, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi Vives

Cap de Redacció: Maria Corral

Redacció: Àngela Casanovas, Anna Pe-relló, David Casadevall, Ester Aguirre, Josep Lluís Bosque, Mar Garriga, Marian Mula, Màrius Simon, Òscar Tolsà, Teresa Masjuan

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez i els autors.

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SLImpressió: Litografia RosésCol·labora: Xarxa VerdaDL: B 10594-2015

Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, envieuun correu a [email protected]

“Vinc d’una fa-mília de pagesos de tota la vida i jo ho tenia claríssim: havia de ser pagès”. Per això, quan Jaume Pedrós (Linyola, 1961) va acabar els estudis d’EGB es va matricular a una escola agrària. Després ja va comen-çar a treballar a casa –“primer, com a pinche”– i assegura que no se n’ha penedit mai. “La meva explotació és cerealista i farratgera; dec portar unes 70 hectàrees de reg. Sempre he treba-llat a casa”.També des de sempre ha estat a la cooperativa: “A Linyola, pocs page-sos no són coope-rativistes. Entre els companys, sem-pre ens ajudem i això fa que la cooperativa tiri endavant. Soci ja ho era el meu avi. Vaig entrar a la junta fa uns 15 anys i, en el mo-ment que el pre-sident que hi ha-via va jubilar-se, van pensar en jo i vaig accep-tar-ho. Deu fer uns 6 anys que hi estic. No em vaig trobar cap sorpresa ni cap problema. És gratifi-cant ser president de la cooperativa”.En Jaume és un home inquiet i com-promès. No només presideix la co-operativa, també és president de la Junta de l’Aigua, membre de la Per-manent Nacional d’UP i, fa uns anys, va fundar una petita cooperativa amb 12 famílies per fer plaques solars. Amb orgull, explica que té el relleu de l’explotació assegurat: “el meu fill, en-cara que estudia una enginyeria, tam-bé vol ser pagès”.

La cooperativa de Linyola és

eminentment cerealista. “El bo que té la nos-tra fàbrica de pinso és que només treballem amb ce-reals i far-

ratges de producció

pròpia. Això ens dóna un

valor i molta gent està dispo-

sada a pagar una mica més”.

La bona marxa es constata per la recent fusió que ha protago-

nitzat amb Pinsos Urgell. La coopera-tiva Linyola Agropecuària suma, ara, una facturació de 20 milions d’euros i uns volums de producció de 9.000 tones de farratges, més de 40.000 d’assecatge de panís, més de 4.000 de cereals i més de 80.000 de pinso comercialitzat.“Aquesta fusió es va començar fa anys. Teníem una fàbrica de pinso obsoleta i es va decidir fer-ne una de nova. Es va demanar a altres cooperatives si

volien apuntar-se i, al final, el projecte

es va tirar en-davant entre les cooperatives de Linyola, Bellvís i Sort. Érem com una cooperativa de tres coope-ratives i el que hem fet ara és fusionar-nos per millorar l’orga-nització i l’eficà-cia de la nostra empresa”.La nova coope-rativa té previst un Pla d’inversió 2015-2017 i des-

tinarà un milió d’euros a modernitzar els processos i millorar el control de qualitat dels productes. “El futur el veig bé. D’idees en tens moltes, però som una junta de 14 persones de men-talitat molt diversa. Els números han de sortir i la cooperativa ha de tirar en-davant i no parar. Si no vas fent, al final et quedes obsolet. Però sempre amb el cap clar”.A curt termini, un repte important: “L’any que ve volem celebrar el cen-tenari”.•

Jo ho tenia claríssim…

Havia de ser pagès!

JAUME PEDRÓS Cooperativa Linyola Agropecuària

GENT&TERRITORI

Documents

AGROactivitat 79 (setembre 2015)