DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018 l NÚmEro 312 l 15.000 EXEmPlars

FREQÜÈNCIAPÀGINA 24

Entrevista a Valentí JunyentAlcalde de Manresa i diputat provincial de la Diputació de Barcelona

El bagenc David Bonvehí assumeix

la presidènciadel PDeCAT

Manresa viurà una Festa Major de carrer

Polítics i Patronat podrien deixar perdre el Centre Tecnològic de Manresa

MANRESA / PÀGINA 16

Cardona vol que lareindustrialització

sigui d'interèsgeneral

BAGES / PÀGINA 18

Impactantespectacle aManresa de

La Fura dels Baus

CULTURA / PÀGINA 19

EURECAT estudia tecnologies per a

la recuperacióde l'aigua

ECONOMIA / PÀGINA 20

La BarcelonaDrone World Cup

fa la primeraedició a les Comes

ESPORTS / PÀGINA 22

Manresa viurà aquest agost una Festa Major que pretén ser molt participada i que està plena de novetats i aniversaris. Coneix a l'interior els actes, el pregoner i les entitats participants. PÀGINES DE LA 6 A LA 15

aNNa ballEstEros, aj maNrEsa, XalDiga i jorDi PrEñaNosa

Copsem des de diferents punts de vista la futura fusió, amb aires d'absorció, segons algunes fonts, que EURECAT farà del Centre Tecnolològic de Manresa i que s'ha deixat en mans dels polítics. A final de setembre se signarà el que podria semblar una pèrdua d'autonomia del CTM, punter a escala europea. PÀGINES 2 i 3

2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018

LA SEGONA

FRQ Publicació setmanal de distribuciógratuïta a les llars de Manresa. Informació pràctica i de proximitat.Es pot consultar a www.taronjadigital.cat

TARONjA I LLIMONAAmb el suport:

DirECCiÓ: Pilar Goñi • MAQUETACIÓ: Montserrat Figueras • PROJECTE GRÀFIC: Wedomedia/Llargués-Lorente • REDACCIÓ: Eduard Font, Eli Pagan, Sergi Lladó, Núria Rius, Tània Rodríguez, M. Rosa Jurado, Jordi Cuadras • CorrECCiÓ liNgÜÍstiCa: Mariona Barrera • PUBLICITAT: Tere Solé • CoorDiNaCiÓ: Òscar Bolancell • EmPrEsa EDitora: Taelus, SL, Manresa. Tel. 93 872 02 05 • GESTIÓ D’IMPRESSIÓ: Gest XXI. Tel. 93 877.62.18• IMPRIMEIX: imprintsa. Núm. de dipòsit: l-561-1998. Freqüència és una publicació plural que no ha de compartir necessàriament les opinions dels seus col·laboradors ni dels seus anunciants, atribuïbles només als sotasignats.FRQFRQ

AGENDA del 9 d'agost al 12 de setembre

FEIXISME A MANRESA

Fent trontollar el civisme

Un grup de feixistes agredeix set

independentistes després de penjar

l’estelada a la plaça Onze de Setembre.

Va passar la nit del 29 de juliol.

Una vergonya.

Els Dynamics de la UPC Manresa presenten

el seu monoplaça DYN-03. L’equip, format

per més de 30 estudiants, va presentar

el vehicle el passat 20 de juliol, al

Centre Tecnològic de Manresa.

El Festivalet de Circ omplirà el centre

històric de Manresa amb més de 10

actuacions. En el marc de la Capital de

la Cultura Catalana, el Festival tindrà

lloc els dies 31 d’agost, 1 i 2 de

setembre.

Manresa es va llevar a final de juliol amb

divuit versos urbans pintats a passos de

vianants i parets. La pintada és una acció

sorpresa que forma part del projecte

MUR, Manresa Art Urbà.

ENhORABONA, JOvES TALENTS!

Un monoplaça creat pels estudiants

MéS CIRC

Actuacions de festival

CULTURA EN vERS

Espais urbans poètics

Farm

àcie

s de

guàr

dia

22:

00h

nit –

9:0

0h m

atí

Del

9 D

'ag

ost

al

12 D

e se

tem

bre

EditorialFRQ

PILAR GOÑI

Calor i sol, cossos engan-xats per la suor, man-dra de sortir de casa a les hores de la canícula,

però, el cos canvia, l’ànim s’ai-xeca quan arriba la Festa Major. Cada poble i cada ciutat celebren la festa quan marca la tradició i coincidint amb l’efemèride del patrò o patrona, del sant o santa que hi te vinculació.

Manresa honora santa Agnès, sant Maurici i sant Fruitós, els cossos sants dels quals "suposa-dament" vàrem robar els man-resans a Sant Fruitós de Bages. Per això la frase de "Manresans, lladres, pillos i gormands que robeu els cossos sants". Tant li fa! I és que la capital del Bages gaudeix de tres setmanes plenes d’activitats de teatre, cercaviles, corre aigua, correfoc, castell de focs d’artifici, danses, concerts, balls, visites a indrets emblemà-tics de la ciutat... tot farcit amb activitats per als més menuts. El Parc de l'Agulla, Sant Domè-nec, la Plana de l'Om són tres dels nombrosos escenaris. Sen-se oblidar que al final de la festa gran tindrem l’inici de "Manre-sa, amb una altra mirada".

La primera sessió amb el músic i compositor, Natxo Tarrés i el showman, Quim Masferrer. No ens ho podem pas perdre!

FESTA MAJOR!ALEGRIA!

DILLUNS 27 BONA GENT

Kursaal - Sala Grande 18 a 19.45 h

Amb Quim MasferrerDurant anys, dècades, segles, hem aplaudit actors, actrius, dramatúrgies, escenografies,

directors..., però ens hem oblidat d’una peça clau del teatre: el públic.Quim Masferrer pensa que ha arribat l’hora de fer

un homenatge al públic en un espectacle únic i impossible de repetir perquè el públic n’és el

protagonista. Un protagonista, o millor dit: molts protagonistes,

que escriuran l’argument d’aquesta experiència.

Un espectacle ple de veritat.Un espectacle honest.

Un espectacle on Quim Masferrer vol ser el teu espectador.

Vine a celebrar la Festa Major amb aquest divertit espectacle!

DIJOUS 30 FESTA és CULTURA i MANRESA Cor de la FESTA amb una Altra

miradaTeatre Conservatori – 19.30 h

Amb Natxo Tarrés i Quim Masferrer

DIvENDRES 31 FESTIvALET DE CIRC DE

MANRESADiferents espais de la ciutat de

manresa

DISSABTE 11 Concert d’AIMS a la Seu

Basílica la Seu de Manresa - 20 h Gran concert amb solistes de les millors orquestres europees a la

basílica manresana.L’AIMS, l’Acadèmia Internacional

de Música de Solsona, l’únic festival pedagògic del país,

oferirà un concert a la Seu amb l’organista Johannes Geffert, la violinista Simone Zgraggen i el

violoncel·lista Hillel Zori.El programa inclourà temes

com Kirchensonaten per a dos violins, violoncel i orgue, de

Mozart; Arioso i rondo patetico op. 40 per a violí i orgue, de Jensen; Preludi i fuga en sol

major, op. 37,1 per a orgue, de Mendelssohn Bartholdy; Sonata

del rosario per a violí sol, de Biber, i Adagio i fuga op. 150 per a violí i orgue, de Rheinberger.Del 20 d’agost al 3 de setembre

Festa Major de Manresa

DILLUNS 20 Joc de rol familiar

“La Manresa de 1300”carrer del Balç - de 17.30 a 19 h Per Festa Major, veniu a jugar en família i convertiu-vos en

artesans del segle XIV al carrer del Balç. Després d’una llarga trajectòria desenvolupant el

joc de rol amb escoles al carrer del Balç, “La Manresa de 1300”

arriba a tots els públics.Aconseguiu que el vostre gremi

sigui el més ric de la ciutat, superant un seguit de jocs i

proves i competint entre cuireters, sabaters, paraires i traginers.

Gaudiu d’aquesta nova activitat familiar i descobriu el carrer del

Balç i la seva història. El preu especial de Festa Major és de 4 € per participant. No recomanem

l’activitat per a menors de 5 anys.

DIUMENGE 26 Setè aniversari del

carrer del BalçvISITA GUIADA:

Manresa Universal, la ciutat de sant Ignasi

Carrer del Balç - d’11 a 13 h Amb motiu de la Festa Major de Manresa i el setè aniversari del Centre d’Interpretació Medieval del carrer del Balç, gaudeix de la visita a un preu molt especial, 3 € per persona! Ja fa set anys que el

Centre d’Interpretació Medieval va obrir portes revalorant un espai

patrimonial quasi únic a Catalunya i explicant com va ser el segle

XIV, el gran segle manresà. Reviu aquesta història, comparteix-la i vine a celebrar el setè aniversari

amb nosaltres.

EL DÚO DE LA AFRICANAKursaal - Sala Gran

de 18 a 19.45 h Una humil companyia d’òpera es prepara per cantar l’òpera La Africana, de G. Meyerbeer. L’empresari (Querubini) de la

companyia és un garrepa que té com a objectiu estalviar al màxim i

no pagar a ningú.

DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 3

EL TEMA DEL DIA

La fusió amb EURECAT podria ser una pèrdua d’independència imperdonable

El perill que el Centre Tecnològic de Manresa pateixi una fusió per absorció hauria de fer reflexionar el Patronat de la institució i els polítics del Bages

RedaccióManresa

El Centre Tecnològic de Manresa (CTM) passarà a formar part de la xar-xa de centres tecnològics

Eurecat. Aquesta absorció, que ja estava plantejada des del 2015, ha causat debat entre els agents po-lítics i empresarials de la ciutat, que posen diverses demandes so-bre la taula i esperen ser escoltats abans no es faci la fusió, que està prevista aprovar el 28 de setem-bre en una reunió del patronat. Diversos sectors de Manresa la-menten que l'absorció del CTM a Eurecat representi una derrota per a la ciutat, ja que el centre perdria l'autonomia que té ara per passar

a ser comandat des d'una instàn-cia superior. A molts els ve al cap el mateix que va passar amb Cai-xa de Manresa.A més CTM és majoritàriament públic i Eurecat és majoritària-ment privat. El pas d’entrar a for-mar part d’Eurecat arriba després d’un periple que va començar amb el pagament de les obres del nou edifici, situat al Parc Tecnològic del Bages i inaugurat el 2013. Va tenir un pressupost de 12 milions d’euros que es va sufragar amb fons europeus FEDER. Dels 12, 6 eren a fons perdut i els altres 6 s’ha-vien de retornar. El fet de dependre dels FEDER, però, ha provocat que la fusió s’hagi endarrerit, si no ja s’hauria materialitzat fa tres anys.El president del Comitè Executiu

del CTM, Francesc Santasusa-na, explica que “entenc molt bé la complexitat de l’operació i veig un futur molt clar en el qual po-dem seguir mantenint les unitats tecnològiques del que és materi-als i sostenibilitat i medi ambient. Evidentment podem perdre certa autonomia, però també podem re-cuperar i augmentar el nostre pes dins d’una gran estructura com és Eurecat”.Per la seva banda, l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, dema-na que “la comissió negociadora aconsegueixi el millor per al terri-tori i el millor per al CTM. Sempre hi haurà alguna situació que no se-rà com ara i algun element que no agradarà al 100 %, però crec que els objectius han de ser continuar ser-

vint les empreses del territori i que es mantingui el centenar llarg de llocs de treball que hi ha”. A l’hora de parlar de l’autonomia que hau-ria de tenir el CTM dins Eurecat, Junyent es decanta per trobar una fórmula semblant a la de la federa-ció universitària que hi ha hagut amb Vic, dins la qual existeix “una autonomia de gestió i una auto-nomia financera”. Des del Consell Comarcal, el seu president, Agustí Comas, assegura que “és una de-cisió correcta” i recorda que “si no es passés a formar part d’Eurecat, hi hauria unes subvencions de la Generalitat que es perdrien”. Els partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Manresa tam-bé hi han dit la seva. Des d’ERC, el primer tinent d’alcalde, Marc

Aloy, considera que “treballar en xarxa és bo. Per tant, si el conjunt de centres tecnològics del país po-den treballar units segur que això permetrà que el CTM faci un salt endavant. Ara bé, creiem que ha de ser una fusió per integració i no per absorció. Aquest tema és im-portant perquè ha de quedar clara quina especialitat tindrà el centre de Manresa. Aquí s’està fent una feina molt important i si, dins Eu-recat, Manresa s’especialitza en el tema de la sostenibilitat és bo perquè pot reforçar-lo”.El temor de la pèrdua d’autono-mia que el CTM pugui patir, el té Ciutadans. El seu diputat al Parlament, Antonio Espinosa, expressa que “hi veiem més as-pectes negatius que positius.

MÉS INFORMACIÓ, RESERVES I VENDA D’ENTRADES: www.monstbenet.cat · 93 875 94 01

Capvespres a Món Sant BenetUna experiència nocturna al voltant de la gastronomia

Sopar a la fresca - 20.30 h. Visita nocturna especial - 22 h.

Fins al 7 de setembre

Ctm

La fusió per absorció, com diu el partit de Ciutadans, pot suposar una pèrdua d'autonomia gravíssima. El diputat d'aquest partit, Antonio Espinosa, ho ha portat al plenari del Parlament

El futur del CTM passa per la bona entesa entre polítics perquè no es pot perdre l’autonomia d’un centre d’investigació solvent i vital per al territori i per a la Catalunya Central ni es pot repetir una ‘absorció’ com la que va patir Caixa Manresa

4 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018

EL TEMA DEL DIA Es perdrà tota l’autonomia per-què els investigadors del CTM pu-guin decidir en quins projectes po-den col·laborar amb les empreses. Seran uns intermediaris d’Eure-cat, que serà qui decidirà quins projectes s’investigaran i quins no”. Espinosa també expressa “dubtes sobre la legalitat de l’ope-ració, ja que quan es van rebre els fons FEDER per construir l’edifici es van signar clàusules que impe-dien canviar la personalitat jurí-dica del CTM i això no s’està res-pectant si queda fusionat dins un organisme com Eurecat, que és, majoritàriament, privat”.Des del PSC, el seu portaveu a l’Ajuntament, Felip González, ex-plica que “tenim una sensació de déjà vu amb altres processos de fusió com el que va significar Cai-xa Manresa. Temem que es perdi el caràcter local que tenia el CTM i que aquesta fusió es pugui con-vertir en una dissolució. Nosaltres proposaríem a l’alcalde de Man-resa, que també és el president del patronat del CTM, que fes un front polític i social per defensar-lo. Ai-xí, el patronat que està negociant les condicions de la fusió, se senti-ria més ajudat per garantir el futur i la viabilitat del centre”.La CUP posa l’accent en la titulari-tat pública del CTM, que ara canvi-arà en passar a Eurecat. El regidor Jordi Masdeu creu que “l’Adminis-tració pública acaba contribuint en unes investigacions que segur que són molt interessants, però que només beneficien les empre-ses privades, i nosaltres creiem que no hauria de ser així”. Mas-deu també tem que “el CTM per-di autonomia. Si això acabarà sent bo o dolent, evidentment depen-drà de com es gestioni des d’aquí i com es faci des de Barcelona o des d’on hi hagi la central”.El grup de Democràcia Municipal creu que la fusió amb Eurecat és favorable perquè “la supervivèn-cia del CTM fora d’Eurecat sembla impossible, tant per una qüestió d’organització com econòmica. El que toca ara és acceptar l’absorció i passar a formar part d’una xar-xa de centres que garanteixi la su-

pervivència del nostre. La ciutat no es pot permetre més pèrdues. I una pèrdua en recerca i desen-volupament i innovació seria una gran pèrdua per al territori i el seu teixit industrial”.Des del punt de vista empresari-al, el president de la Cambra de Comerç, Pere Casals, ha expressat “dubtes perquè l’única solució que ens han deixat és la fusió per ab-sorció. Es va dir que si el CTM no acceptava fer aquest pas no rebria ajudes”. Cal recordar que la Gene-ralitat aporta 1,8 milions d’euros cada any al CTM, cosa que repre-senta un 27 % dels ingressos. Tot i així, Casals considera que “és bo que hi hagi una cooperació entre els diferents centres tecnològics i que el coneixement del CTM es pugui sumar al coneixement que tinguin els altres”. El president de la Cambra posa com a condició que “cal assegu-rar que la feina de recerca, inno-vació i transferència tecnològica se seguirà fent aquí perquè el cen-

tre ha de continuar sent el pal de paller i un element impulsor de la tecnologia a les petites empreses”. Casals no entén la posició dels par-tits polítics que són qui tenen la mà-xima responsabilitat “l’única cosa que podem fer és seguir insistint que la forces polítiques vegin que el futur no passa exclusivament per la fusió, sinó que hi ha altres alter-natives per estudiar”.El president de PIMEC a la Cata-lunya Central, Esteve Pintó, veu la fusió com “una oportunitat perquè creiem que és una decisió correcta i que respon a un projecte de país amb una xarxa de centres tecno-lògics unificats" . Una de les empreses que treba-lla amb el CTM és EsmeBages. El seu propietari, Lucio Ayllón, con-sidera que “una fusió té mala pin-ta perquè en un moment o altre pot ser absorbida i no manarem el que hauríem de manar. Les fusi-ons són sempre absorcions."Això ja va passar amb Caixa Manresa i és dolorós”.n

Un centre amb més de25 anys de trajectòria

El CTM té l’origen en el Consell Tecnològic del Bages (CTB), que va ser constituït el 1992 com una fundació privada sense ànim de lucre per l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials. També n’eren patrons fundadors l’Ajuntament de Manresa, el Consell Comarcal del Bages, la Cambra de Comerç, Caixa Manresa i l’Escola Universitària Politècnica. Una de les accions amb més repercussió que va fer va ser la implantació de l’ISO 9000 en moltes empreses de la comarca, cosa que va fer que fos una de les pioneres en la utilització d’aquesta norma de qualitat.

L’any 2000 el CTB va inaugurar unes noves instal·lacions al campus uni-versitari i el 2004 el CTB i la UPC van fusionar esforços per crear el CTM. El 2013 és quan es va inaugurar la nova seu al Parc Tecnològic del Bages. En aquests moments, disposa de les àrees d’investigació de Tecnologia de Materials, Simulació i Disseny Innovador i Sostenibilitat. El centre té una plantilla de 110 treballadors, 204 empreses de clients i està tre-ballant en 68 projectes, 23 dels quals són d’àmbit europeu. Amb la fu-sió dins la xarxa d’Eurecat, que entrarà en vigor definitivament aquest 2019, el CTM obrirà una nova etapa que resulta incerta per a molts. n

Ctm

Manresa sense CTM serà una Manresa menys capital

La tecnologia és el futur de la indústria i l'empresa. Així ho diuen tots els experts: la nova revolució industrial està per caure i la tecnologia hi tindrà un paper fonamental. És la coneguda com a indústria 4.0. Man-resa té un bon posicionament en aquest àmbit gràcies a la feina feta pel CTM, hereu d'aquell incipient CTB. Arribats a aquest punt i amb més de 25 anys d'experiència, amb l'absorció dins Eurecat, Manresa pot enge-gar a rodar tota aquesta tasca d'investigació tecnològica i transferèn-cia de coneixement a les empreses del territori. Manresa renunciaria a mantenir un centre autònom i independent ideat i gestionat des del Bages. El territori s'ha de plantejar si vol seguir sent capdavanter en aquest àmbit o regalar tota la feina d'aquest darrer quart de segle a un òrgan privat com Eurecat. Les institucions i els agents socials haurien de batallar per mantenir un CTM autònom i lligat al territori per ser líders en investigacions tecno-lògiques. Si CTM acaba dins Eurecat, Manresa torna a caure al seu par-ticular déjà vu; aquell que ja la va deixar sense Caixa de Manresa i que per deixadesa dels polítics del moment va fer que Pirelli marxés de la ciutat. També cal recordar la manera com es va gestionar la concepció dels Projectes Territorials del Bages. Un territori que vol ser, o diu que vol ser, el cor de Catalunya, la capital del centre del país i una ciutat de referència al mapa de les ciutats mitjanes de Catalunya, hauria de saber que lluitar per mantenir un centre tecnològic de primer ordre, hauria de ser una prioritat. La tecnologia és el futur i Manresa des de fa 25 anys ha sabut anticipar-s'hi. Ara és el moment de defensar tota aquesta tas-ca i evitar, de totes totes, que quedi difuminada dins Eurecat. Manresa ha de decidir si viure de la retòrica de ser capital o passar als fets i de-fensar allò que ja la fa capital.

DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 5

PUBLICITAT

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anunci FRQ FM2018.pdf 1 27/07/2018 20:39:09

6 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018

Especial Festa Major

Segon any de Neus Co-mellas com a regido-ra de Festa Major. Què ha canviat en aquests dos anys que ha estat

al capdavant de la Regidoria?Més que canvis el que hem fet és reflexionar i analitzar molt quin tipus de Festa Major volíem per a aquest any. Vam veure que en-guany coincidien molts aniversa-ris d’entitats que participen acti-vament en la Festa. Per exemple: els 50 anys de pubillatge a la ciu-tat, els 30 anys del Correaigua, el 25è aniversari de Tirallongues... Aquest 2018 hi ha una gran quan-titat d’efemèrides i vam creure que s’havien de posar molt en valor. Més que canvis, era tenir en comp-te aquests aniversaris importants, i veure també com aquells actes tan nostres de la Festa Major es po-dien millorar. A mi no m’agraden els canvis pels canvis, però sí que a vegades s’han de fer quan les co-ses van bé. Del que es tracta és de donar a la Festa Major de Manresa un punt d’innovació.

Aquest any el pregoner, per exemple, és David Victori, un jo-ve director de cinema manresà. Per què el van escollir?Amb el pregoner també volíem obrir el ventall, amb aquest con-cepte de “Manresa una altra mira-da”. Volem fer les coses des d’una gran voluntat de millora. Aquest any tampoc podíem perdre de vista que és l’any de la Capitalitat Cultural de Manresa, i en el món del cinema, el teatre i la música, en aquesta mirada de cultura, a la ciutat tenim grans personalitats. En David Victori és jove, una per-

Pilr GoñiManresa

sona provinent d’una família molt implicada a la ciutat, i, amb tot el bagatge que ell té, vam pensar que era una de les persones més ade-quades per ser el pregoner de la Festa Major de Manresa d’aquest any. I n’estem molt contents.

Quins actes més nous té aquesta Festa Major d’enguany?Una de les novetats del progra-ma és haver pogut recuperar el concert central. I així enguany tindrem a Manresa Els Catarres a Sant Domènec. I gratuït i per a tothom. Nosaltres concebem la Festa Major com a integradora al màxim nivell, i també són molt im-portants els ponts generacionals. I el nostre objectiu era poder tenir un grup que agradés a tota la fa-mília, des de petits, fins a grans. I Els Catarres estem convençuts que compliran aquest nostre gran

objectiu, i a més fent-ho al centre de la ciutat. Aquest any també volem construir un gran ambient de carrer tan fes-tiu i lluït com sigui possible. Les places i els carrers principals on se celebrin activitats estaran en-galanats amb serrells, bandere-tes o bombetes de Festa Major per simular els antics “embalats”. La idea és posar llum i color a la ciutat. Aquí vull donar les gràcies a l’Elèc-trica Garriga, que està contribuint que es pugui tirar endavant. I la tercera gran novetat serà el dia 26 d’agost al Parc de l’Agulla apro-fitant que a la nit acollirà el castell de focs. Volem que Manresa i la co-marca gaudeixin d’aquest indret, i que ho facin des de mig matí fins a la nit. I per això s’ha preparat l’ac-tivitat “Enfila’t a l’Agulla”. Així, per exemple, hi haurà tot un circuit d’activitats com ara: tirolines, ro-

còdrom, inflables, es podran prac-ticar diferents esports, també hi haurà food-trucks, etc. Amb dues franges horàries: la del matí, que s’allargarà fins a les dues del mig-dia amb aquest gran nombre d’ac-tivitats, i a la tarda, amb la trobada de Bateries, que enguany celebra el desè aniversari. Aquesta trobada es farà al voltant de l’aigua del Parc de l’Agulla. I quan acabi el tradi-cional castell de focs, aquest ani-versari de la Trobada de Bateries es culminarà amb un petit concert que comptarà amb la participa-ció de personalitats com Gossos, Gerard Quintana, Pemi Fortuny, entre d’altres. Aquest “Enfila’t a l’Agulla” ens fa molta il·lusió. Aquest any també recuperem el comptador de persones que aquell dia pugin al Parc de l’Agulla, i tot es farà via wifi i a través dels telè-fons mòbils d’aquestes persones.

Hi ha novetats també a la Festa Major infantil?La Festa Major infantil també té unes activitats molt tradicionals. El centre anímic continua sent el Picapoll. Enguany, també com a novetat, hi haurà un gran tobo-gan aquàtic familiar, per a petits i grans. Aquest gran tobogan ani-rà des de la prolongació del carrer Guimerà (a l’altura del carrer Car-rió) fins a Crist Rei. Aquesta acti-vitat s’ha programat per al proper divendres 24 a la tarda.

Enguany, doncs, serà un Festa Major de carrer?Exacte. La idea és que la gent es vagi trobant constantment molts actes a mesura que passegi per la ciutat aquests dies de Festa Major. Es tracta que tota la ge-neració d’una famí l ia pug ui gaudir-ne. n

Entrevista a Neus Comellas, regidora de Festes i Projecció de la Ciutat

La Festa Major de Manresa arriba aquest 2018 amb innovació i llums als carrers

Neus Comellas, regidora de Festes

aNNa ballEstEros

Els castellers estan d'aniversari i ho celebraran per la Festa Major

ARXIU

DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 9

PUBLICITAT

8 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018

Especial Festa Major

Quim Masferrer i ‘El dúo de la africana’, al Kursaal

Eli PaganManresa

nnn Com cada any, el Teatre Kur-saal de Manresa programa dife-rents espectacles per la Festa Ma-jor. Enguany es podrà veure: Bona gent, de Quim Masferrer, i la sarsu-ela El dúo de la africana. Especta-cles que desprenen “bon humor”, diu Joan Morros del Galliner. Així doncs, primer es podrà veu-re la sarsuela El dúo de la africa-na, a càrrec del Cor i l’Orquestra Simfònica Harmonia. S’ha pro-gramat per al diumenge 26 d’agost a les 18 h. Serà la segona vegada que es po-

drà veure al Kursaal aquesta sar-suela, després que el 2009 el Kur-saal ja va acollir una producció del muntatge a càrrec del Teatre Lliu-re. D’aquesta sarsuela Joan Mor-ros diu que és “còmica”, i que ex-plica una història “molt senzilla però amb molt d’humor”: la d’un empresari d’una companyia de poble que va per les Espanyes re-presentant la sarsuela, i narra els embolics que hi ha durant la gira. Tot amb una orquestra de 20 mú-sics, una coral amb més de 20 can-tants, i entre 6 i 7 protagonistes. Joan Morros recorda la gran tra-dició que té la ciutat de Manresa de fer i programar sarsuela.

Després serà el torn de l’actor Quim Masferrer, que presentarà a Manresa el seu espectacle Bo-na gent. En un primer moment, des del Kursaal s’havia programat una única funció per al dilluns 27 d’agost a les 18 h, però el bon rit-me de venda de les entrades va fer decidir programar-ne una nova, per al mateix dia 27, a les 21 h. El conegut presentador del pro-grama de TV3 “El foraster” pre-sentarà aquest muntatge, que pretén ser un homenatge al pú-blic. Joan Morros defineix Quim Masferrer com un personatge “en-tranyable” i “molt proper”. Bona gent es va estrenar a l’Ametlla de Merola, i estarà de gira tot l’estiu. Aquests són els dos espectacles que es presenten a Manresa per Festa Major, però la setmana se-güent estarà plena d’activitats. Ai-xí, s’ha programat una sessió de microteatre a càrrec de la produc-tora manresana LaMent Teatral. Com l’any passat, un grup d’artis-tes locals i comarcals ben divers oferirà píndoles de microteatre. Aquests petits espais de teatre es podran veure els dies 29, 30 i 31 d’agost entre les 19 i les 21 h. El Teatre Kursaal ofereix un abona-ment per veure tots aquests pe-tits relats. I ja adreçat a un públic més fa-miliar, enguany per a comença-ment de setembre s’ha programat un Festival de Circ a càrrec de la companyia manresana La Crica. Concretament, serà els dies 1 i 2 de setembre. Joan Morros expli-ca que en diferents espais de la ciutat es programaran especta-cles de circ, i un d’aquests indrets serà el Kursaal. Hi haurà també tallers. Morros assenyala que es treballa per-què aquesta iniciativa t ingui continuïtat. n

L’Esbart Manresà presenta "De l'Ós" a la plaça Major

nnn Espectacle d’estrena és el que oferirà l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages per a aquesta Festa Major de Manre-sa. “Un espectacle nou en la línia del que hem fet els darrers anys”, diu Jordi Gros, director de l’Esbart. Es podrà veure, com és habitual, el divendres de Festa Major, el 24 d’agost. Enguany, però, a les 22 h de la nit. Aquest 2018, aquest acte ja tradicional en el programa de Festa Major s’ha avançat un quart d’hora. El director de l’Esbart Manresà, Jor-di Gros, ha explicat que els darrers anys aquest acte estava programat per a les 22.15 h perquè abans hi ha-via l’elecció de l’Hereu i de la Pubi-lla de Manresa, però ara aquest ac-te ja no es fa i per això s’ha avançat l’hora de la representació. De l’Ós inclourà una gran varietat de balls. Així ho ha explicat Jordi Gros: balls que es van estrenar l’any passat, balls també que feia anys que l’Esbart no feia amb coreogra-fies de gent forana (de Reus i de Ru-bí) i, per tancar l’acte, De l’Ós, ball que dona nom a tot l’espectacle, i que es va veure per primera vega-da el passat mes de maig al Teatre Conservatori de Manresa. De l’Ós,

amb coreografies de Jordi Gros, és una creació en forma de dansa a partir de les Festes de l’Ós, que se celebren encara avui en algunes vi-les del Pirineu rossellonès. Diversos personatges extrets de les festes ce-lebrades a Prats de Molló, Arles del Tec i Sant Llorenç de Cerdans do-nen forma a aquesta proposta. Qui ballarà a dalt l’escenari per Festa Major serà el cos de dansa de l’Es-bart, format per uns 27 dansaries. Un grup que en el darrer any s’ha re-novat. Són joves, però que fa molts anys que són a l’Esbart Manresà i que s’han format a l’Escola de Dan-sa de l’entitat. I és que l’any passat molts dansaries ja més grans van decidir plegar de ballar, però con-tinuen “vinculats a l’entitat”, diu Jordi Gros. I com ja és tradicional, durant aquesta Festa Major de Manresa, l’Esbart Manresà torna a organit-zar la ballada participativa, amb els Balls del Rossinyol i de la Bolange-ra. Serà el diumenge 26 d’agost al migdia, després que s’acabi la Ba-llada de la Imatgeria de Manresa a la plaça Major. Des de l’Esbart Man-resà es convida tothom a ballar en aquesta activitat participativa. Ho-res d’ara un centenar de dansaires formen l’Esbart Manresà de l’Agru-pació Cultural del Bages. n

Eli PaganManresa

KURSAAL aNNa ballEstEros

Un dels emblemes de Festa Major és, sens dubte, l'Esbart manresà

DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 11

PUBLICITAT

La pàgina del Passeig

Al Passeig ja estem a punt per a la gran cita de l'estiu a Manresa! I és que com cada any, el Passeig serà l'escenari d'alguns actes de Festa Major que ja s'han convertit en tota una tra-dició. És el cas del concert vermut del dilluns de Festa Major organitzat pel grup sardanista Nova Crida i Diesa Restauració, un clàssic que no us podeu perdre i que aquest any anirà a càrrec de la Cobla Vila d'Olesa. Els balls de Festa Major amenitzaran les nits del Passeig. Seran quatre dies de balls a la fresca a les terrasses del Quiosc del Mig i del bar Plaça

amb músics com Joan Vilandeny, Jordi Soler, Rico Rico i Josep Sáez. Tots els balls comença-ran a les 10 de la nit excepte el del dilluns 27 que començarà a les 21.30.

Una Festa Major gastronòmicaAl Passeig també podreu gaudir de la millor gastronomia durant la Festa Major. Us reco-manem especialment la graellada del dijous 23 d'agost al restaurant Atenes, amb la que po-dreu donar la benvinguda a la Festa Major amb un bon sopar a base de peix i marisc!

facebook.com/quinpasseig.manresa

Quin Passeig et porta de vacances!

L'agendaQuin Passeig

Balls de Festa MajorDivendres 24, dissabte 25 i diumenge 26 d'agost a les 22 h. i dilluns 27 a les 21.30 h., a les terrasses del Quiosc del Mig i el Bar Plaça. Reserves per sopar al 93 876 92 20 i al 93 876 92 15.

Gastropasseig a l'AtenesEls dijous d'agost i els divendres de setembre, sopars gastronò-mics a l'Atenes. Amb una edició especial el dijous 23 d'agost, amb la Graellada de Festa Ma-jor. Reserves al 93 876 92 18.

Concert vermut de Festa MajorDilluns 27 d'agost a les 12.30 h. al Passeig, concert vermut amb la cobla Vila d'Olesa. Hi col·labora Nova Crida.

Més informació a info@quinpasseig.com.

BBQ i demostracions de countryCada divendres al Plaça, sopar de barbacoa, amb demostra-cions de country i line dance a càrrec de 7 de Ball el 10 i el 17 d'agost.

Es clients de les terrasses del Passeig poden equipar-se per a les vacances amb Viatges Ma-sanés. Cada setmana regalem trolleys i caps de setmana a Andorra. Participa-hi a l'Atenes, Plaça, Piper, Xaloc i Quiosc del Mig. Sort!

El Passeig, espai de joc i creativi tat

Entitats com el Parc de la Sèquia, Vinylfast, 7 de Ball i Styl FM han fet possible un nou estiu de tallers infantils al bar Plaça. Nens i nenes han après i s'ho han passat d'allò més bé gaudint del Passeig de Manresa. Gràcies a tots!

La Festa Majorarriba al Passeig!

Aquest estiu, deixa't sorprendre per les especialitats Nespresso que trobaràs al

Quiosc del Mig. T'encantaran!

El millor de Nespresso, al Quiosc del Mig

10 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018

Especial Festa Major

Actes nous i tradicionals farceixen un programa ple d'un munt d’aniversarisCATARRES, 25 D'AGOST. El centre de Manresa s'omplirà de la música d'aquest grup punter català que arrossega multituds

Del 18 al 27 d’agost torna la Festa Major. La gran festa manresana tenyirà de color places i carrers

per fer de la capital del Bages un gran envelat. Enguany l’efemèride adopta un caire especial: és la Fes-ta Major dels aniversaris.Actes tradicionals i consolidats com el cinquantenari de la procla-mació de la primera pubilla, el 25è aniversari de la creació de la Colla Castellera Tirallongues, el 30è Cor-reaigua, la 15a Moscada infantil i els 10 anys de la Trobada de Bateri-es i de les Visites a la Manresa Des-coneguda, consoliden un model en què la tradició conjumina amb les novetats que s’incorporen en cada edició per elaborar una festa vari-ada, diversa i adreçada a tot tipus de públics.Aquest any els principals carrers i places on hi hagi activitat festiva s’il·luminaran i s’engalanaran amb banderoles, serrells i garlandes de llum amb l’objectiu d’obtenir un caràcter més festiu i de recuperar el cor de la ciutat, on els més gran podran recordar els temps passats de les típiques festes de revetlla i els més joves les podran descobrir.

Els Catarres, Enfila’t a l’Agulla i l’estrena de

‘La cultura des d’una altra mirada’

De les novetats cal destacar l’actu-ació gratuïta del grup Els Catarres, el dissabte 25 d’agost a les 23 h a la plaça de Sant Domènec, que pre-sentaran el seu quart àlbum Tots els meus principis. A continuació, l’es-pectacle de La Glamour Band, un

RedaccióManresa

directe de música disco dels anys setanta, vuitanta i noranta que farà fruir els més nostàlgics.La jornada lúdica Enfila’t a l’Agulla tindrà lloc durant tota la jornada del diumenge 26 d’agost (dividida en dues sessions: d’11 a 14 hores i de 18 a 21 hores) al Parc de l’Agulla i oferirà un munt d’activitats adre-çades a tots el públics: un raid fa-miliar (cal recollir una targeta a la carpa de l’organització per partici-par-hi) amb bàsquet, futbol, pista americana, tir amb arc, rocòdrom, tirolina, inflables (ioga per a nens mitjançant narració de contes) i lu-doteca de 120 m2 per als més petits. Una sessió especial de dj i la possi-bilitat de fer el triple de la teva vida amb els jugadors de Baxi Manresa.I en acabat, el Piromusical del cor de Catalunya, el tradicional castell de focs donarà pas a una edició es-pecial dels 10 anys de la Trobada de Bateries, que inclourà un concert amb convidats de luxe com els Gos-sos, Gerard Quintana (Sopa de Ca-bra), Pemi Fortuny (Lax’n’Busto), Xavi de la Iglesia (Blaumut), Arnau Tordera (Obeses) i Zàping.

El dijous 30 d’agost a les 19 h de la tarda, el Teatre Conservatori aco-llirà l’estrena del cicle de trobades “La cultura des d’una altra mira-da”, amb Natxo Tarrés i Quim Mas-ferrer, que abordaran el tema de la festa. La festa com una celebració col·lectiva, una herència transfor-madora que arrela i uneix a un lloc i a un territori. Més endavant, hi haurà sessions dedicades a la sa-lut (20 de setembre), a l’esport (11 d’octubre), a la solidaritat (29 de novembre) i a la universitat (13 de desembre).

Actes solidaris

Enguany els actes solidaris els pro-tagonitzen, d'una banda, les 3 hores de resistència en BTT, el dissabte 25 d’agost a les 17 h de la tarda a l’Es-tadi Municipal del Congost. Orga-nitzat per l’Esport Ciclista Manresà en benefici de la Fundació Althaia.I, d’altra banda, les Bateries Solidà-ries, uns petits tastets que es duran a terme els dies 18, 20, 21, 22, 23, 24 i 25 d’agost a les 19 h de la tarda al passeig Pere III i que culminaran

el diumenge 26 amb la celebració del 10è aniversari de la Trobada de Bateries, a càrrec de Bateries de la comarca del Bages.

Un tobogan aquàtic a la plaça de Crist Rei

Els infants i les famílies són un dels col·lectius que gaudeixen més de la Festa Major, per això s’han organit-zat unes activitats innovadores i di-vertides que podran fruir en comú petits i grans. El dijous 23 d’agost a les 19 h de la tarda l’animació mu-sical de Pop per a Xics omplirà la plaça de Crist Rei amb música pop moderna i transformada. L’endemà divendres, de les 16.30 a les 19.30 h de la tarda, podran llis-car i remullar-se al tobogan gegant aquàtic situat entre la prolonga-ció del carrer Guimerà i la plaça de Crist Rei.

Els clàssics

No cal oblidar els actes festius més tradicionals i a la vegada més con-correguts: el Correaigua, que dona

el tret de sortida a la festa, el dissab-te 18 d’agost; la Moscada Infantil; el Pregó Institucional, a càrrec de David Victori Blaya, director de ci-nema; la Tronada Manresana; el se-guici de Festa Major, cercavila amb la imatgeria, etc. I, finalment, la tra-ca final, el dilluns de Festa Major, amb el Correfoc i el ball posterior amb Tapeo Sound Sistem a la pla-ça Major.També tornen altres activitats que ja s’han convertit en un referent, com el Festival de Blues al Sielu, les visites a la Manresa Descone-guda (amb tres propostes), els food trucks a la Muralla i als jardins del Casino i la ruta de tapes pel barri antic amb el Tap’Antic. Igualment, es dona continuïtat a una àmplia oferta de concerts a diferents es-pais de la ciutat com la plaça Euro-pa, la Plana de l’Om, la plaça Major, la plaça del Carme i als diferents trams del passeig Pere III.A més a més, els Tirallongues ce-lebren els seus 25 anys amb la in-auguració de les exposicions “Ti-rallongues 25 anys” i “Tríada de Torres Humanes”, el dissabte 25 d’agost a les 11.30 h del matí a l’Es-pai Plana de l’Om.

Tarima per a persones amb mobilitat reduïda

Es torna a instal·lar un entarimat a la plaça Major reservat a persones amb mobilitat reduïda que vulguin assistir als actes següents i visua-litzar-los de manera més còmoda: Mostra del Correfoc, el dissabte 25 d’agost a les 21.30 h, i la ballada de la imatgeria de Manresa, el diumenge 26 d’agost a partir de les 12.30 h. No-més hi ha deu places disponibles. Per aquest motiu, cal reservar la plaça a partir del dia 1 d’agost a l’OAC trucant al 010 de 8.30 a 14 h. n

CatarrEs

DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 11

CURS 2018-2019ANGLÈS ALEMANYITALIÀRUSJAPONÈS CATALÀ CASTELLÀ

SERVEI D'IDIOMES

Més informació:Servei d’idiomes UManresaidiomes@umanresa.cat93 877 41 79

Inscripcions i proves de nivell:www.umanresa.cat/servei-idiomes

MATRÍCULA OBERTA

Placeslimitades

Especial Festa Major

Xàldiga prepara el 30è aniversari del CorreaiguaRedaccióManresa

nnn El Correaigua, el Correfoc, la Mostra i la Moscada infantil se-ran els actes centrals que l’entitat Xàldiga organitza per Festa Major. És un any especial per a l’entitat: el Correaigua, un dels actes que dona el tret de sortida de la Festa Major, enguany compleix el tren-tè aniversari, i la Moscada infantil celebra quinze anys. El cap del Cor-reaigua, Jordi Azorín, s’ha mostrat content per la celebració d’aquest aniversari, però una mica decebut per la falta d’increment de pressu-post d’aquesta activitat tan tradi-cional de la Festa, i més en un any d’aniversari. Malgrat tot, Azorín ex-plica que cada any s’intenta inno-var en algunes coses, per exemple, en nous colorants. El Correaigua es farà el dissabte 18 d’agost i comen-çarà i acabarà a la plaça Europa. En un Correaigua on els assistents trobaran diferents tipus de farina, però també confetti, fang i aigua (de diferents colors), entre d’altres. És un Correaigua on poden parti-

cipar entre 2.000 i 2.500 persones. “L’afluència de gent depèn de les dates en què cau la Festa Major, en-guany és molt d’hora i encara pot haver-hi gent de vacances”, diu Jor-di Azorín. La Moscada infantil serà el diumenge 19 d’agost. Serà a par-tir de dos quarts de set de la tarda a la plaça Major de Manresa. L’ac-tivitat començarà amb uns tallers on es podrà veure, per exemple, la imatgeria de l’entitat, tocar un ta-bal, fer-se un mocador o fer proves de pirotècnia... I a partir de dos quarts de nou, co-mençarà la Moscada amb l’actua-ció de diferents grups i elements de la secció infantil de Xàldiga. El re-corregut començarà i acabarà a la plaça Major. "Si el Correaigua obre la Festa Major, el Correfoc el tanca. És un dels actes més concorreguts de la Festa Major de Manresa, amb la participació de 15.000 persones, en xifres de Protecció Civil, sumant públic actiu i passiu. Serà el dilluns 27 d’agost a partir de dos quarts de deu del vespre. I començarà i aca-barà a la plaça Major". Des de l’or-ganització del Correfoc també es

demana que la gent que hi assis-teixi ho faci ben protegida, amb camisa de cotó, barret, mocador, sabata lligada i, si ho volen, tam-bé amb proteccions per a les mans i els ulls. I sobretot cal, diu Ramon Quiñonero, un dels caps del Corre-foc d’enguany, “tenir una mica de seny”. Des de Xàldiga es recomana anar amb molt de compte amb els cotxets i els nens durant el Corre-foc perquè són els més vulnerables. “Els nens hi poden ser, però a una distància prudent”, diu Quiñonero, i afegeix “la gent ha de ser consci-ent que és dins d’un Correfoc, les places per on passem, per exemple, també són dins també del recorre-gut”. Una de les novetats que pre-senta enguany aquest acte fa refe-rència a la nova normativa de foc, i en aquest cas a com s’emmagat-zema la pirotècnia. Com cada any, Xàldiga també s’en-carrega de la Mostra de Correfoc que tindrà lloc el dissabte 25 d’agost a partir de dos quarts de deu del vespre a la plaça Major. Es posarà una pantalla per poder seguir tota aquesta mostra de foc. n

Els Tirallongues fan 25 anys estrenantla clàssica de 8

nnn La Colla Castellera Tirallon-gues participa, com ja és tradicio-nal, en diferents actes de la Festa Major de Manresa. I enguany d’una manera especial, ja que celebren el 25è aniversari. El programa d’actes inclou assajos a la fresca, al seu local, i també ta-llers. L’objectiu, explica Gisela Ra-cero, cap de Colla de Tirallongues, és “ensenyar el que fan però també captar possibles nous castellers”. La primera activitat s’ha progra-mat per al dilluns 20 d’agost i a la plaça Sant Domènec amb el primer assaig casteller a la fresca. El dimarts 21 d’agost aquest assaig es trasllada al seu local de Casa Ca-ritat, i la següent activitat on par-ticiparan serà el dijous 23 d’agost a partir de les sis de la tarda i fins a les vuit del vespre a la Plana de l’Om amb el taller “Vine a conèixer les nostres entitats”. L’endemà di-vendres els Tirallongues faran un pilar en el marc de la Festa Major Alternativa de Manresa, i a conti-nuació les activitats ja es traslladen al cap de setmana d’actes centrals. Així, com és tradicional, els cas-tellers intervindran en la cercavi-la popular del dissabte a la tarda,

que començarà a la plaça Major de Manresa i que recorrerà el centre de la ciutat, i acabarà a la plaça Europa. L’acte central, però, dels Tirallon-gues d’aquesta Festa Major es-tà programat, com és ja tradicio-nal, per al diumenge 26 d’agost, a les dotze del migdia a la Plana de l’Om amb la Diada Castellera. Aquest 2018 els manresans esta-ran acompanyats pels Castellers de Terrassa i els Bordegassos de Vilanova. Enguany, en aquesta jornada, els Tirallongues volen repetir l’actu-ació que van fer per a la seva dia-da, que es va celebrar al novembre. “Volem fer la clàssica de 8”, diu Gi-sela Racero, “fer un 4 de 8, un 3 de 8 i un 2 de 7”. Des de l’any passat, Tirallongues ja està treballant en una altra gamma de castells. “Ara estem preparant la gamma de 8 completa. Castells amb folre”, explica Racero. De mo-ment encara no hi ha previsió de quan es podrà veure al carrer un castell d’aquestes característiques. Enguany i amb motiu de la cele-bració del 25è aniversari, per Festa Major, es podrà veure una exposi-ció de castells a la Plana de l’Om, on es podrà conèixer la trajectòria de l’entitat, però també les diferents estructures que es fan. n

Eli PaganManresa

TIRALLONGUES.CAT

Actuació dels Tirallongues en la diada local de l'any 2017

12 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018

Especial Festa Major

El Grup de Dansa Cor de Catalunya i ‘Foc en dansa’RedaccióManresa

nnn Setze anys després de l’estre-na, Manresa podrà tornar a veure l’espectacle Foc en dansa, del Grup de Dansa Cor de Catalunya. El grup manresà el tornarà a portar a es-cena durant aquesta Festa Major. Concretament, serà el dijous 23 d’agost a partir de les deu del ves-pre i a la plaça Major. Foc en dansa, que es va estrenar l’any 2002, és un muntatge concebut a partir de la fusió d’una tradició popular cata-lana de carrer com és el Correfoc i la dansa tradicional. És un intent de portar a un escenari el simbo-lisme dels personatges i ambien-tacions que implica un correfoc. Aquest espectacle pretén mostrar mitjançant la dansa aquells senti-ments, emocions i sensacions que desperten les feres i tot el món mi-tològic que les envolta. Així, a par-tir dels personatges, del bestiari, de la ubicació i de la música original del Correfoc de Manresa, l’obra ens submergeix en el món desconegut, llegendari i místic de les bèsties per

deixar sorgir aquells instints més primaris però alhora tan reals com inherents en l’home. El president del Grup de Dansa Cor de Catalu-nya, Avel·lí Clarena, explica que és un espectacle “molt intens” i que el grup el torna a presentar a la ciutat “amb moltes ganes”. “Es tracta d’un espectacle multidisciplinari que barreja dansa tradicional amb un acte tan arrelat a casa nostra com és el Correfoc”, diu el president. El vicepresident de l’entitat i alhora dansaire, Jordi Sanchís, destaca l’esforç que ha fet el cos de dansa per poder tornar a portar a terme

aquest gran espectacle, i ha subrat-llat que ha estat un any d’assajos per tal que pugui tornar a ser una rea-litat. Foc en dansa exigeix un gran esforç físic però també mental, se-gons Sanchís. Jordi Sanchís ja va ser un dels dansaires que l’any 2002 va formar part del l’elenc d’aquest muntatge, i aquest 2018 hi tornarà però en un paper més secundari, explica. Foc en dansa ja porta dues estrenes. S’ha pogut veure ja a Sale-lles i també a Rajadell. La intenció del grup és que aquest muntatge es pugui representar i veure en altres ciutats i poblacions. n

La Manxa i Terol a l’Oreneta d’Or en la 33a edicióRedaccióManresa

nnn El Casal Cultural Dansaires Manresans ja ho té tot a punt per celebrar un dels actes més tradici-onals de la Festa Major de la ciutat: l’Oreneta d’Or, que enguany ja arri-ba a la 33a edició. Una certamen de música i dansa que va néixer l’any 1986 amb la idea de fer un festival d’intercanvi. Concretament, es podrà veure a Manresa, a la plaça Major, el dissabte de Festa Major, el 25 d’agost, a partir de les onze de la nit. Com cada any, a dalt de l’escenari, el Cos de Dansa del Ca-sal Cultural Dansaires Manresans estarà acompanyat per dos grups de fora. En aquest cas, per l’Agru-pación Folkórica Virgen de Gra-cia, de Puerto Llano, a Ciudad Re-al. Aquest grup oferirà a Manresa un repertori de balls amb arrels de la Manxa. L’altre grup convidat a Manresa és el Grupo Folkórico La Calandria, de Calanda, a Terol, que oferirà també als assistents dan-ses típiques de la seva terra. Judith Peirón, directora del Cos de Dansa d’aquest Casal Cultural, ha explicat que els dansaries manresans balla-

ran una sardana, després un recull de balls mallorquins i “acabarem amb un mostra de balls de casa”. Aquest Cos de Dansa del Casal està format per un vintena de dansaires. Durant l’Oreneta es van alternant les danses dels balladors manre-sans amb els dels de fora. Això és el que passarà a la nit, pe-rò aquests grups de Puerto Llano i Calanda arribaran a Manresa el mateix dissabte 25 d’agost al matí, i el Casal Cultural els ha preparat una visita cultural per la ciutat. La mateixa tarda, pels volts de les cinc, tindrà lloc la recepció per part de les autoritats a aquests grups vin-

guts de fora. Serà al Saló de Sessi-ons de l’Ajuntament de Manresa. Aquest acte serà previ a la Cerca-vila de Festa Major de dissabte a la tarda, i en la qual participaran el Casal Cultural Dansaires Man-resa, i aquests dos grups folklòrics de Puerto Llano i Terol. El president del Casal Dansaire, Jordi Sánchez, també ha expli-cat que enguany l’entitat presenta dos candidats a hereu i pubilla de la ciutat de Manresa. Aquest acte, que enguany celebra el cinquantè aniversari, està previst el dissabte 19 d’agost a dos quarts de set de la tarda a la plaça Sant Domènec. n

Els Gegants, una part activa i molt preuada de la Festa Major

nnn La Colla Gegantera de Manre-sa participa activament en la Festa Major de Manresa. Cronològica-ment, el primer dels actes és par-ticipatiu: es tracta d’un assaig a la fresca, que tindrà lloc el dimarts 21 d’agost davant del local de la Colla Gegantera, a Casa Caritat, al carrer Verge de l’Alba. Aquesta primera presa de contacte amb els Gegants i Nans de la ciutat de Manresa serà a dos quarts de nou del vespre. L’activitat gegantera es trasllada a l’endemà, dimecres, a partir de dos quarts del nou ves-pre, amb l’arribada dels Gegants. La gegantera Núria Centellas ex-plica que es tracta de la sortida d’aquestes figures des del seu lo-cal de Casa Caritat fins a l’Ajunta-ment de Manresa, on es quedaran durant aquests dies de festa. Així, aquesta activitat s’ha convertit en acte de Festa Major i en cercavila. El recorregut serà: pati de Casa Caritat, pl. Cots, carrer Hospital, Sobrerroca fins a arribar a la pla-ça Major. Al final es farà un gran assaig a la fresca amb gralles a la mateixa pla-ça de l’Ajuntament. La propera ac-tivitat en la qual participaran els Geganters de Manresa serà el “Mi-ragegants”, que tindrà lloc el dijous

23 d’agost de sis de la tarda a vuit del vespre a la plaça Europa. Es tracta de tot un seguit de tallers infantils relacionats amb el món geganter. Centellas explica que l’objectiu és que “els nens s’acostin a aquestes grans figures de la ciutat, que les vegin i que les coneguin”. També les persones que vulguin es podran posar a dins d’un dels gegants. La propera activitat en la qual partici-paran els Gegants de Manresa serà nocturna i tindrà lloc el divendres a partir de les nou del vespre amb la cercavila nocturna: el “Gegantnit”. A banda dels gegants de Manresa, en aquest recorregut, que comen-çarà a la plaça Bonavista de Man-resa i acabarà a la Plana de l’Om, també hi participaran els Gegants del Poble Nou i la Gatzara Fot-li Foc. El dissabte 25 d’agost, al vestíbul del Consistori de Manresa, i pels volts d’un quart de cinc de la tarda, tindrà lloc el lliurament dels rams a la Geganta, a la Pubilla i a la Ge-gantona. I després de la tronada, aquests gegants participaran en la gran Cercavila Popular que co-mençarà a la plaça Major i acabarà a la plaça Europa. També, com ja és habitual, els Gegants formaran part el diumenge de Festa Major, el 26 d’agost, de la gran ballada de la imatgeria de Manresa, que tindrà lloc després de la missa, i ballaran a la plaça Major. n

RedaccióManresa

aNNa ballEstEros

L'hereu i la Pubilla són actius dels Geganters

aNNa ballEstEros

Les danses ompliran la plaça Major el 25 d'agost

aNNa ballEstEros

L'espectacle torna setze anys després

DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 13

PUBLICITAT

RECICLAR JA NO ÉS UNA OPCIÓÉS LA TEVA OBLIGACIÓ

S’HA ACABAT EL

BRÒQUIL!

DIPOSITA CADA RESIDU AL SEU LLOC

14 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018

Especial Festa Major

La Festa Major Alternativa de Manresa tindrà enguany l’antifeixisme com a eix temàtic

RedaccióManresa

nnn Sota el lema “El feixisme avan-ça si no se’l combat, avui com ahir, a Manresa, no passaran”, la Fes-ta Major Alternativa de Manresa (FMA) ha presentat la programa-ció de la 27a edició, que tindrà lloc del 18 al 26 d’agost. La propera FMA tindrà com a eix temàtic l’antifeixisme i presenta una programació que dona lloc a un “espai de lluita i consciencia-ció”, en paraules de l’organització. D’aquesta manera, hi haurà xerra-des i una taula rodona al voltant del tema, i la resta de les activitats tam-bé partiran d’aquest eix temàtic. La 27a Festa Major Alternativa arri-ba amb una ampliació de les activi-tats de dia, un fet que busca “agluti-nar més persones de diferents edats i gustos”, explicava Marc Garcés. Algunes de les activitats de dia se-ran la presentació de documentals, tallers i no hi faltaran les tradicio-nals com l’escape-room, a l’edifici de l’Anònima. Pel que fa a la progra-mació musical de les nits, de dime-cres a diumenge no hi faltaran els concerts a la plaça Puigmercadal, al costat de les barraques i també

una gran falla, enguany de 8 me-tres. Des de l’organització desta-quen que han volgut apostar per grups propers que “no entren al circuit comercial” amb l’objectiu que el públic els descobreixi. Al-guns noms són Machete en Boca, The Cabrians o els bascos Gatibu. També tocarà el dj LBee, de Trini-dad y Tobago, que està fent una gira

per Europa. L’FMA també mantin-drà el protocol davant les agressi-ons sexuals i de fet hi haurà un punt fix, a més d’un telèfon i informació, per tal de resoldre les violències se-xistes i donar-hi resposta. L’FMA encara una 27a edició amb alguns canvis, però asseguren que manté l’esperit d’autogestió i reivindica-ció de sempre. n

FLICKR.COM/ABELZA

La plaça Puigmercadal s'omple sempre de gom a gom per l'Alternativa

Especial Festa Major

DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 15

Entrevista a David victori, pregoner de la Festa Major de Manresa i director de la pel·lícula ‘El pacto’

"Ser el pregoner de la meva ciutat és tan emocionant com quan guanyes un premi"

Com sorgeix la idea de fer aquesta seva primera pel·lícula, El pacto?Neix d’un malson que tenia el meu pare. Una història que li venia cada nit després d’una experiència fami-liar molt dura. Una germana meva va morir i al cap d’unes setmanes el meu pare em va explicar que una història no el deixava dormir. Li venia cada nit amb tot luxe de detalls. Jo el vaig animar que es comprés una llibreta i ho escrivís tot. Vaig pensar que aquesta seria la manera que podria tornar a dor-mir. Al cap d’unes setmanes em va venir amb aquella llibreta escrita sencera i em vaig llegir la història. Aquesta història és la llavor d’El pacto, la meva primera pel·lícula.

Com passa de la idea al guió i a tota la pel·lícula sencera?Doncs un cop vaig decidir que vo-lia convertir la història que havia escrit el meu pare en una pel·lícula, vaig marxar uns mesos a una casa on concentrar-me i escriure. Allà vaig fer les primeres versions del guió. Hi ha una feina prèvia on treballes en l’estructura i, un cop tens l’estructura on desenvolupar la història, comences el guió.

Ens fa cinc cèntims de l’argument de la pel·lícula? Una mare fa un viatge als seus pro-pis inferns per tal d’evitar la mort imminent de la seva filla.

Quines qüestions morals plante-ja El pacto?

RedaccióManresa

Fins a on ets capaç d’arribar per evitar la mort d’algú que estimes.

Creu que si molta gent es trobés en la suposada trama que es tro-ba la protagonista de la pel·lícula tots faríem aquest “pacte”?Crec que quan estem desesperats i ja no queda cap altra solució lògi-ca, tots ens obrim a creure en el que sigui… Tot i que això que creiem si-gui completament contrari a la lò-gica o a la nostra manera de veure el món en circumstàncies normals.

Van triar una “mare” com a pro-tagonista dels fets. Per algun mo-tiu especial?La mare que està disposada a tot per evitar la mort de la seva filla ja ho hem vist abans... Però una ma-re (en comptes d’un pare) que ha de matar algú per evitar aquesta mort és menys tòpic i ens va sem-blar més interessant.

Per què trien Belén Rueda?Per fer aquest viatge creïble neces-sitàvem una actriu que contingui en ella una barreja molt concreta de característiques. Força, tendresa, contundència i convicció. Aquest és un equilibri que la Belén domi-na a la perfecció. Jo crec que no hi ha una millor actriu per a aquest paper que no sigui ella.

Com ha estat treballar amb ella?Un regal. Ella conserva la il·lusió de qui comença amb l’experiència de qui fa molts anys que fa això. És difícil, aquest equilibri, i ella el té completament dominat. És una excel·lent companya i pura ener-

gia i optimisme constant.

Com són les dues protagonistes d’aquest film, la Mònica i la Cla-ra? Com les definiria?Doncs el personatge de la Mònica és un personatge segrestat per les seves pors. De fet, segrestat per la seva màxima por, que és perdre la seva filla. Això la porta a viure a l’inici de la pel·lícula en la seva pitjor versió d’ella mateixa… El que li passa durant la pel·lícula la fa caure encara més en aquest forat fins a tocar fons. La Clara és un personatge molt im-portant. Tots els altres giren al vol-tant d’ella. És el centre d’aquesta història, de la galàxia de personat-ges que l’envolten. Tots volen evitar aquest destí que ella, d’una mane-ra inconscient, abraça des de ja fa molts anys.

La pel·lícula es preestrena a Man-resa el proper 13 d’agost. Com ani-rà aquesta preestrena?Ens encantaria que tothom qui vulgui pugui veure la pel·lícula uns dies abans de l’estrena ofici-al. Ens encantaria omplir la sala i compartir amb la meva ciutat un fet tan especial per a mi com la me-va primera pel·li.

I què significa per a vostè poder fer aquesta preestrena a la seva ciutat a Manresa?Molt especial. El lloc d’origen mar-ca moltíssim les persones. Més del que podem imaginar. Per això, tor-nar a casa i mostrar el que estic fent lluny de casa és maco i emocionant per a mi.

Entenem que ara vostè està de ple en la promoció d’El pacto però ja té nous treballs en ment? Sí, fa molt temps que treballo en diversos projectes a la vegada. Es triga molt a aixecar una pel·lícula, per la qual cosa crec que és impor-tant adelantar-te a les fases posteri-ors treballant-hi prèviament. Si tot va bé, molt aviat començaré amb la meva segona pel·lícula. Una pel-lícula de suspens que passa en una sola nit produïda per Filmax.

I ara si parlem de ser enguany el pregoner de la Festa Major de Manresa, com se sent? No sé si mereixo aquest honor, en realitat em sento als inicis de la meva carrera i és un gest molt bo-nic que s’hagi pensat en mi just en aquest moment. És ja com acabar de fer encara més especial el moment que estic vivint. I tot i que m’ha coincidit amb la fase final de la pel·lícula, m’he esforçat perquè sigui un pregó sentit i im-portant per a mi. Tot el que diré ho dic amb el cor i amb tot l’amor per la ciutat que m’ha vist néixer i créixer.

Com li arriba la proposta de ser el pregoner de les Festes? Doncs em truquen de l’Ajuntament i em donen la sorpresa que vaig tar-dar una bona estona a poder dige-rir. Va ser emocionant, gairebé com quan et truquen per dir-te que has guanyat un premi amb la teva feina.

S’ho va haver de rumiar gaire o va dir que “sí” de seguida?La primera reacció va ser la de preguntar-los si s’ho havien pen-

sat bé… De veritat que em sembla un acte prou emblemàtic perquè et sigui una sorpresa el fet que hagin pensat en tu. Però si ells ho tenien clar, jo encan-tat i feliç de rebre aquest petit “al-taveu”.

Sabem que el pregó de la Festa Major de Manresa no es pot re-velar, però ens pot fer cinc cèn-tims de què tractarà? Com esta-rà enfocat?Doncs he intentat que sigui igual que tot el que faig últimament. Sen-tit, honest i sense pensar massa en el que s’espera de tu, sinó en el que tu sents en aquell precís instant. Vaig aïllar-me de tot durant dos dies per poder connectar amb aquesta veritat i fer alguna cosa que fos ho-nesta amb mi mateix i amb la meva relació amb Manresa.

Com veu la Manresa actual? I es-pecialment des del punt de vista cultural?Manresa té una mida molt especial. Ni gaire gran ni gaire petita. Crec que és una molt bona combinació de cara a treure el cap de seguida que tinguis uns certs interessos culturals o artístics. Allà pots provar de tot i veure de se-guida com reacciona el teu entorn. D’aquesta manera, estimula el crei-xement en un entorn prou proper per sentir-te segur, però a la vega-da permet també pensar en gran. Els manresans hem de ser genero-sos amb aquells que tinguin inqui-etuds i animar-los a expressar-les. Al cap i a la fi som el cor de Catalu-nya. És una gran responsabilitat. n

DaviD viCtori

16 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018

MANRESA

Manresa subvencionarà intervencions en restauracióRedaccióManresa

nnn L'Ajuntament de Manresa ha obert la convocatòria corresponent a l'any 2018 per a la concessió de subvencions per a la preservació i millora dels elements d'interès pa-trimonial de la ciutat, amb la vo-luntat de col·laborar amb els agents públics i privats per tal de millorar l'estat de conservació i la visibilitat i dignificació del patrimoni cultu-ral que "és un bé compartit per tota la comunitat i un valor estratègic per a la ciutat", assenyalen des del consistori.La convocatòria va a dreçada a to-ta persona física o jurídica, parti-culars o entitats públiques o priva-des, que poden presentar la seva sol·licitud telemàticament o pre-sencialment a l'Oficina d'Activitats Econòmiques (OAE). El termini per presentar les sol·licituds finalitza-rà el 28 de desembre.

Aquesta convocatòria té com a ob-jectiu subvencionar intervencions en béns catalogats i el seu entorn de protecció i en façanes d'ambi-ents catalogats, sempre segons el pla especial urbanístic de protec-ció del patrimoni històric, arquitec-tònic, arqueològic, paleontològic, geològic i paisatgístic de Manresa (PEUPM). Se subvencionen les in-tervencions destinades a restaurar, conservar o millorar els valors pa-trimonials d'aquells elements que

formen part de la identitat històri-ca de la ciutat.La quantia dels ajuts, que no podrà superar mai els 20.000 euros ni el 25 % del total de les despeses sub-vencionables, s'atorgaran segons els criteris de valoració establerts a les bases, que tenen en compte el nivell de protecció de l'edifici —integral, parcial, documental, ambients i fronts edificatoris—; el tipus d'intervenció —patologi-es greus i urgents, manteniment i conservació, reforma i rehabilita-ció i ampliació—, així com la inci-dència de les actuacions (si és so-bre l'espai públic i si possibiliten la visita pública i la museïtzació).La tramitació s'efectua pel règim de concurrència competitiva, i la sol·licitud per concórrer a aques-ta convocatòria es formalitzarà en imprès normalitzat que es facilita-rà a les dependències municipals i al web municipal n

Bonvehí assumeixla presidència del PDeCAT

nnn El bagenc David Bonvehí ha assumit la presidència del PDe-CAT en l’Assemblea Nacional que s’ha fet a Barcelona, després que dissabte abans la vigatana Marta Pascal renunciés a un nou mandat com a màxima responsable de la formació.El Partit Demòcrata Català va es-collir l’exalcalde de Fonollosa per un 65 % dels vots, mentre que la llista de David Torrents —crítica amb el sistema de votació—, en va obtenir un 29 %.A la nova direcció del partit també hi ha altres representants de la Ca-talunya Central, com Josep Tarin, alcalde de Talamanca, o els ano-iencs Maria Senserrich o Marc Castells.En un discurs llarg, acompanyat per la nova direcció a l’escenari del Palau de Congressos, Bonvehí

admetia no tenir la trajectòria ni l’experiència d’altres lideratges de-mòcrates, va reclamar l’ajuda de tot el partit i també va demanar a tots els associats que se sumin a la Cri-da Nacional impulsada pels presi-dents Torra i Puigdemont. Amb Bonvehí al capdavant, es po-dria dir que Puigdemont assumeix el control del partit, ja que va ser ell qui va vetar Marta Pascal per se-guir com a coordinadora general. A més d’ell, a l’acte també hi va in-tervenir Alex Salmond, exprimer ministre d’Escòcia. n

RedaccióManresa

El govern manresà decideix no ampliar les fotomultes

nnn L’equip de govern de CDC i ERC ha estat sensible a l’oposició majo-ritària dels comerciants del sector i no ampliarà el control amb foto-multes a tot el carrer Sobrerroca de Manresa.El regidor Joan Calmet ha assegu-rat que la seva posició actual és “no implantar els canvis de mobilitat de la proposta inicial respecte al can-vi de sentit de carrers proposats i l’ampliació de l’illa de vianants al carrer Sobrerroca”.

Això vol dir que fa marxa enrere de la proposta inicial i garanteix l’ac-cés actual des dels dos punts d’arri-bada, des dels carrers Sant Andreu i Joc de la Pilota.Els regidors de Comerç, de Mobili-tat i de Barris van confirmar que el parc urbà a la zona de Milcentenari tirarà endavant en un futur proper, i això afectarà les places d’aparca-ment en aquest sector.El futur desenvolupament d’aquest espai verd urbà (previst en el pla urbanístic des de fa dècades) ja va conduir a la implantació del pàr-quing del carrer de la Dama. n

RedaccióManresa

116.000 euros per a obres al passatge Torre d'en VinyesRedaccióManresa

nnn El passatge de la Torre d’en Vi-nyes, entre el carrer de la Concòrdia i del Bisbe Ricomà, ha finalitzat les obres d’urbanització. Han estat tres mesos de treballs i una inversió de 116.877,91 euros.L’alcalde Junyent ha valorat de manera molt positiva una obra que ha estat possible “gràcies a la important aportació econòmica dels veïns a l’hora de tirar-la en-davant” i ha remarcat “la voluntat de l’Ajuntament de continuar mi-

llorant aquests punts de la ciutat més allunyats del centre de la ciu-tat com aquest, que està situat en una zona de creixement a l’entorn de la zona universitària”.Per la seva part, Marc Aloy ha ma-nifestat que l’obra d’urbanització s’ha fet en els tres mesos previstos i s’ha portat a terme amb la confor-mitat dels veïns, els quals, com que es tracta d’una nova urbanització, han assumit el 90 % del cost a través de contribucions especials. L’Ajun-tament ha assumit el 10 % restant.La part central del carrer, per on passen els cotxes, és a partir d’ara

de 3 metres i pavimentada amb aglomerat asfàltic. Els treballs d’ur-banització han inclòs la renovació de la xarxa de clavegueram, d’ai-gua potable i d’enllumenat públic. Marc Aloy ha informat també que en aquests moments resta pendent la instal·lació d’alguns elements de senyalització vertical, com també unes pilones que no estaven inclo-ses dins el projecte però que han es-tat sol·licitades pels veïns amb l’ob-jectiu d’evitar l’estacionament de vehicles.Unes obres que formen part de la millora de carrers de la ciutat. n

La restauració, element clau

aj maNrEsa PDECat

DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 17

PUBLICITAT

200c

SUPERA TUS OBJETIVOSCON SAGE 200C Una nueva forma de trabajar ha llegado. Empieza la transformación digital de tu negocio. ¡No te quedes atrás!

93.877.03.03

www.controlsistemes.com

Solicita una prueba sin compromiso

control@contolsistemes.com

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Anunci frequencia SAGE 200C .pdf 1 31/08/2017 10:53:09

18 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018

BAGESEl Consorci del Parc de l’Agulla amb objectius comuns

nnn Canvis a la Junta General del Consorci de l’Agulla. Després de dotze anys de feina, el Consorci ha presentat dos documents urbanís-tics rellevants: d’una banda, la pro-posta d’ordenació i d’usos de l’Agu-lla i, de l’altra, la modificació del Pla parcial del Parc Tecnològic. Uns documents que s’hauran d’aprovar el proper 28 de setembre en Jun-ta General. A més a més, aquesta presentació va coincidir amb el re-lleu de la presidència del Consorci, que després de dos anys en mans de Manresa, els dos següents són per a Sant Fruitós, amb l’alcalde Bata-nés al capdavant. El batlle va asse-gurar un mandat de “continuïtat i amb uns objectius comuns”.La proposta d’ordenació i d’usos en

l’àmbit de l’Agulla consisteix a re-gular i desenvolupar urbanística-ment el sector per possibilitar una ampliació del Parc de l’Agulla, i do-tar-lo d’una estructura funcional i de serveis ajustada a la realitat ter-ritorial.L’altre document urbanístic, el de la modificació puntual del Pla par-cial del Parc Tecnològic, pretén ga-rantir el desenvolupament d’aquest pla parcial a través de la implanta-ció de noves empreses que generin llocs de treball i l’obtenció de siste-mes públics d’espais lliures i equi-paments que se sumin a l’àmbit de l’Agulla. En el document s’insisteix que, malgrat aquestes modificaci-ons, el Parc Tecnològic no és, en cap cas, un polígon industrial i, per tant, les empreses que s’hi instal·lin hau-ran de complir requisits d’innova-ció i tecnologia. n

RedaccióManresa

La presidència del Consorci s'alterna entre Manresa i Sant Fruitós

aj maNrEsa

Cardona demana ser considerada zona d’interès general

nnn L’Ajuntament de Cardona ha sol·licitat al Govern català que la reindustrialització del municipi sigui considerada d’interès gene-ral per la Generalitat. La mesura ha estat proposada per l’alcalde de Cardona, Ferran Estruch, en una reunió que ha mantingut recent-ment amb el secretari d’Empresa i Competitivitat, Joaquim Ferrer, i amb la directora general d’Indús-tria, Matilde Villarroya.L’objectiu d’aquesta declaració és incentivar l’atracció de projec-tes que consolidin i incrementin l’activitat industrial de Cardona i hi mantinguin l’ocupació i la re-generin. La mesura obre la porta a aplicar bonificacions o exemp-cions en impostos, taxes i cànons competència de la Generalitat —amb les corresponents modifica-cions legislatives— a aquelles inici-atives industrials que mantinguin o creïn nova activitat industrial al municipi per un període mínim de tres anys.L’alcalde de Cardona, Ferran Es-

truch, ha afirmat que es tracta d’una mesura que, després de la marxa d’Ercros, es considera pri-oritària i estratègica per al munici-pi. Estruch ha valorat positivament la trobada i ha explicat que, de la reunió, s’ha endut el compromís de Ferrer i Villaroya d’estudiar la viabilitat de declarar d’interès ge-neral la reindustrialitazió del mu-nicipi. L’alcalde també ha posat en valor que des d’Acció —l’Agència per la Competitivitat de l’Empre-sa— hi hagi el compromís de vetllar per l’equilibri territorial en l’oferi-ment de sòl industrial per a nova indústria, un fet que pot benefici-ar la Catalunya Central i, en con-cret, Cardona.En la reunió, l’alcalde de Cardo-na també va exposar al secretari d’Empresa i Competitivitat, Joa-quim Ferrer, i a la directora gene-ral d’Indústria, Matilde Villarro-ya, l’inici dels treballs que està fent l’Ajuntament per ampliar el polígon industrial de La Cort “amb l’objec-tiu de disposar al més aviat possi-ble de nou sòl industrial”. Estruch va recordar que ja s’han dut a ter-me cinc reunions amb l’Incasòl. n

RedaccióCardona

175.000 € de la Diputació per a Sant Fruitós de Bagesnnn En el marc de la Caixa de Crèdit que impulsa la Diputació de Barcelona, la corporació ha concedit un crèdit de 175.000 € a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages per a intervencions al camp de futbol, i un altre de 175.000 € a l’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola per a la instal·lació de gespa al camp de futbol.La Caixa de Crèdit és un instru-ment de cooperació local que té l’objectiu d’atorgar crèdits als ajuntaments, entitats municipals descentralitzades i mancomuni-tats de municipis de la demarca-ció per al finançament de noves inversions, el dèficit de finança-ment en inversions executades i les operacions incloses en un Pla de sanejament o econòmic i financer.Cada govern local pot demanar fins a 175.000 € cada any, amb l’ex-cepció dels municipis inferiors a 1.000 habitants, que podran supe-rar aquest límit i sol·licitar l’import necessari per cobrir les seves ne-cessitats de finançament. El tipus d’interès és al 0 % i amb una amortització màxima de 10 anys. n

DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 19

CULTURA

La Fura dels Baus no deixa indiferent Manresa

RedaccióManresa

nnn L'estètica postindustrial fosca i abandonada de la nau de l'Anòni-ma de Manresa fou un excel·lent es-cenari per presentar el 27 de juliol, el darrer espectacle de La Fura dels Baus a Manresa. La direcció del veterà i un dels seus fundadors, el moianès Pere Tantiñá, fou evident i l'estètica i tot el muntatge impac-tant i mòbil característic d'aquesta transgressora companyia evident-ment no va deixar tampoc indife-rent a ningú. Aquest dissabte es po-

drà tornar a gaudir de l'espectacle en el mateix escenari.Un espectacle únic on és barre-gen les emocions, els sentiments, la mort, el sexe, el menjar i tot amb la participació directa del públic que no està mai més de cinc minuts quiet en un mateix indret."Manes" és un espectacle total per remoure budells, hi ha moments que fan realment fàstic, però també per centrifugar cervells amb relació als comportaments moderns i a la vegada primitius de tots nosaltres. Uns comportaments rituals i tribals que de forma atàvica i més discreta,

encara molts de nosaltres tenim. Tot plegat acompanyat d'una músi-ca de percussió en moltes ocasions produïda pels propers actors amb bidons o galledes metàl·liques en una mena de catarsi que comunica por i ritme trepidants sense saber què succeirà els minuts vinents. Un espectacle total on fins i tot les olors de la carn rostida o del men-jar que llencen, fan del muntatge una experiència única i irrepeti-ble, que res té a veure amb seure tranquil·lament en la butaca d'un teatre a esperar a veure què passa. La provocació i l'aparent improvi-sació són algunes de les eines de la Fura que podem veure en aquesta reedició de la "Manes" dels anys 90: teatre físic en essència i amb excel-lència. Res ni ningú enlloc ha estat capaç d'arribar tan lluny en la cul-tura i el teatre amb aquesta forma tan personal de comunicar.Cossos suats, mig despullats o des-pullats del tot, plens de brutícia, de menjar, de restes, són alguns dels elements característics presents, però també la interpel·lació al pú-blic molestant-lo i esquitxant-lo de tot i també tacant-lo de tota mena d'elements vius. n

Set concerts d'Arrel arriben a l'Humus de la Mediterrània

nnn L’Humus Mediterrani és la sec-ció off de la Fira Mediterrània de Manresa que acull les propostes més properes a l’arrel tradicional. Iniciativa de D’Arrel, programarà set concerts entre el divendres 5 i el dissabte 6 d’octubre. Tal com va fer l’any passat, l’Humus portarà la se-va programació de concert ball de divendres a la plaça Europa, obri-rà la programació a l’espai públic i guanyarà en espai físic per als ba-lladors que hi assisteixin. La resta de concerts, les quatre propostes de dissabte, es continuaran fent com l’any passat a l’Espai Òmnium (al carrer Sobrerroca, 38), local d’Òm-nium Cultural a Manresa.L’Humus Mediterrani és una ini-ciativa que complementa l’oferta oficial de la Fira amb una selecció de grups de l’escena folk catalana. La programació de l’Humus Me-diterrani vol donar a conèixer jo-ves grups emergents, així com les persones o els col·lectius que han preservat o creat música i cançó tradicional, grups amateurs que la practiquen arreu del país i els

alumnes de les escoles de música d’arrel tradicional dels Països Ca-talans, en el marc ideal que suposa la Fira Mediterrània.L’equip que organitza l’Humus des-taca la qualitat de les propostes pre-sentades i seleccionades i la diversi-tat en estils, instruments i registres. Al llarg d’aquests sis anys, l’Humus Mediterrani haurà ofert 47 concerts d’artistes diferents. D’Arrel ofereix des del 2012 una programació esta-ble de música d’arrel i folk a la ca-pital del Bages.Cal destacar també la participació de músics manresans o bagencs en tres dels grups participants. En concret, a La Coixinera, Tàntals i Electrogralla. n

RedaccióManresa

Transgressió i escatologia a l'espectacle de la Fura dels Baus

FURA DELS BAUS

Es farà el 5 i 6 d'octubre a Manresa

FIRA MEDITERRÀNIA

20 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018

ECONOMIA

Eurecat-CTM estudiarà tecnologies innovadores per a la recuperació de l’aiguaCtmManresa

nnn La Unitat de Sostenibilitat del centre tecnològic Eurecat-CTM (amb segell Tecnio) estudi-arà noves tecnologies d’economia circular per optimitzar els recur-sos hídrics i augmentar l’eficiència en els sistemes d’innovació, en el marc d’un nou projecte internaci-onal que també aportarà soluci-ons basades en processos naturals per al tractament de l’aigua i que utilitzarà diversos serious games o jocs seriosos per trencar barre-res socials i prejudicis.La iniciati-va, anomenada NextGen, agrupa l’expertesa de trenta entitats espe-cialitzades en el sector de l’aigua, entre empreses, agències de dis-tribució, universitats i centres tec-nològics, que treballaran durant quatre anys per avaluar i impulsar solucions, sistemes i tecnologies que permetran adquirir coneixe-ments sobre el cicle de l’aigua i po-saran a l’abast de diferents comu-nitats solucions tecnològiques de gestió i d’abastiment, en un con-text de creixent escassetat hídrica

a escala europea.Per fer-ho, s’assajaran diverses tec-nologies en deu demostradors en vuit països i sis ciutats europees amb la intenció d’acreditar la vi-abilitat de nous sistemes tecnolò-gics per tal d’incrementar la dis-ponibilitat de recursos de manera eficient i obrir la porta a nous mo-

dels de negoci derivats de la seva gestió. A banda, el projecte preveu la col·laboració amb socis de Co-rea, l’Índia i la Xina per estendre l’impacte de les solucions a altres regions mundials.En el cas de Catalunya, Eurecat-CTM i l’Agència Catalana de l’Ai-gua demostraran la viabilitat

tècnica, econòmica, ambiental i social d’un sistema de reutilitza-ció multibarrera per a la produc-ció d’aigua regenerada per a dife-rents usos. El responsable de la línia de tecno-logia de l’aigua de la Unitat de Sos-tenibilitat d’Eurecat-CTM, Xavier Martínez, explica que el centre “li-

derarà la primera part del procés, que engloba tota les activitats re-lacionades amb la innovació tec-nològica del projecte”.En paraules de l’expert, la inten-ció d’aquesta recerca és “produir noves habilitats per recuperar, re-finar, reutilitzar i estendre la vida útil d’un nombre creixent de re-cursos i productes hídrics”, una iniciativa que “posiciona Europa com a pionera de l’economia cir-cular a escala mundial”.Més enllà de l’àmbit de la recerca, NextGen posarà el focus a impul-sar la conscienciació social sobre sostenibilitat mediambiental mit-jançant la participació directa dels ciutadans en el disseny de solu-cions innovadores amb tecnolo-gies com la realitat augmentada, que es farà servir per demostrar la fragilitat i l’escassetat dels re-cursos hídrics.En aquest sentit, NextGen utilit-zarà diversos serious games o jocs seriosos per trencar barreres soci-als i prejudicis sobre aquest àm-bit i organitzarà tallers oberts per promoure el debat i la reflexió en aquest aspecte. n

DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 21

PUBLICITAT

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER

30 AGOST a les 19.30 hTeatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. En els propers mesos, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

FESTA ÉS CULTURA,

MANRESA DE LA FESTA

amb NATXO TARRÉS i QUIM MASFERRER30 AGOST a les 19.30 h | Teatre Conservatori

Quan acaba la Festa Major és un bon moment per remirar-la, recordar-la, reviure els valors de la Festa pensant en el dia a dia.La Festa és aquell moment extraordinari en què, col·lectivament, es comparteixen expressions, accions, signes i símbols d’identitat que s’exterioritzen però que vénen de molt endins de cadascú. La Festa ens diu com som, com sentim, d’on venim. També ens diu on anem? La Festa ens transforma, sí. La Festa s’hereta. I la Festa es transforma? Què diu la Festa de nosaltres? Què volem que digui? La festa ens assenyala. La Festa ens fa ser...Amb la “ressaca” de la Festa al nostre cos i amb la mirada encara lluent…, mirem la Festa i parlem d’ella. Parlem d’ella. I de nosaltres.

Per assistir a l’acte cal inscriure’s a:www.manresadesdunaaltramirada.cat

Manresa des d’una altra mirada és un projecte de ciutat que neix en el context de la capitalitat cultural amb la “Cultura des d’una altra mirada” i s’estrena per la Festa Major com a acte de cloenda. Més endavant, hi haurà sessions dedicades a la Salut (20 de setembre), l’Esport (11 d’octubre), la Solidaritat (29 de novembre) i la Universitat (13 de desembre).

22 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018

MOTOR - ESPORTS

nnn La quarta generació d’aquest model és el buc insígnia de la mar-ca coreana. Des del 2003, any que es comercialitza a Europa, l’evolu-ció d’aquest vehicle polivalent de 7 places ha estat constant. Ara les dimensions han augmentat fins als 4,85 metres de llargada (90 mm més que l’anterior generació), 1,96 m d’amplada (+60) i 1,82 m d’alçada, 15 mm menys que abans. La gam-ma del nou Rexton es compon de cinc versions amb un únic motor dièsel e-XDI 220 que rendeix 181 cavalls de potència. N’hi ha una de 5 places 4x2 amb tracció davantera i les altres amb capacitat fins a 7 places, també 4x2 i 4x4 amb acabats premium, canvi manual de 6 marxes i incorporen una reductora per a una millor trac-ció off-road i la més luxosa i equi-pada Limited, sempre amb el canvi automàtic de 7 velocitats.

Joan VidalManresa

Preus: des de 27.500 euros, imba-tibles si tenim en compte el que ofereix a canvi, respecte a la com-petència. El canvi respecte a l’an-terior Rexton es brutal. Molt més atractiu, amb millor capacitat tot terreny, més habitabilitat i refina-ment en l’interior i, sobretot, molt més ben equipat, com, per exem-ple, amb les llums diürnes, pilots i de boira de LED, 6 airbags, control de creuer, avís de canvi de carril, reconeixement de senyals, canvi automàtic de llums llargues a cur-tes, control d’estabilitat ESP, siste-ma de monitorització de pressions de pneumàtics TMPS, sistema ac-tiu d’antivolc ARP o el SASS amb càmera frontal que ens adverteix d’una possible col·lisió frontal amb frenada d’emergència, a més del control d’angle mort i el detector de trànsit creuat al darrere. De fet, m’ha agradat molt també el disseny de tot l’interior. Res a veure amb l’anterior Rexton. Ara és molt més agradable, funcional i la qualitat

de tots els materials està a l'altura inclús dels tot terreny de categoria premium. Disposa d’una pantalla tàctil de 8 polzades, situada en la consola central, per als sistemes d'infoentreteniment i connexió per a Apple Car Play i Android Auto. Per l’asfalt el comportament del nou Rexton també ha millorat molt, ja que he tingut sempre la sensació d’un confort de marxa molt bo. Se’l nota molt més equilibrat en el re-partiment de pesos i unes suspen-sions que filtren les irregularitats del terreny especialment quan cir-culem per camins. Ofereix també una bona alçada de la carrosseria al terra i això ens permet endinsar-nos sense difi-cultat per zones més complicades tenint en compte que disposàvem de reductora en la nostra unitat de proves. D'altra banda, el motor està ben in-sonoritzat i amb les ajudes a la con-ducció el nou Rexton és un clar i dur rival per als líders del segment. n

Cilindrada: 2.157 cc / Potència: 181 Cv / Pes : 1.995 kg / Tracció : 4WD connectable / velocitat màxima: 185 km/h / Consum mitjà : 8,3 l/100 km / Preu : 44.900 euros.

JOAN VIDAL. MOTOR & GOLF

Nou SsangYong Rexton, un canvi molt encertat

La Barcelona Drone World Cup fa parada a les Comes

nnn La finca de les Comes, a Súria, ha acollit la primera edició de la Barcelona Drone World Cup, una de les vint proves puntuables per a la Copa del Món de Drons, que ha reunit els millors pilots de drons a la comarca del Bages. En aquesta prova han participat setanta pilots procedents de deu països d’arreu del món. Molts amb l’objectiu de lluitar per convertir-se en el vencedor del Campionat del Món Drone Racing F3U World Cup de la FAI, a finals d’any.Mitjançant unes ulleres de realitat virtual, els ulls del pilot se sincro-nitzen amb la “visió” de l’aparell. Aquest havia de passar pel mig de les estructures metàl·liques del cir-cuit. Del cap de setmana destaca la fita de l’igualadí Nil Genovès, capi-tà i mànager de l’equip MadBros Te-am, que s’ha convertit en el primer pilot del món de drons a aguantar tres voltes al circuit amb un dron Freespace 500, que pesa 2 kg, ar-riba a una velocitat superior als 180 km/h i accelera de 0-100 km/h en menys d’1 segon.

Genovès, un dels primers pilots de drons nacionals que forma part de la Federació Aeronàutica Interna-cional, destacava que aquest esport és la futura Fórmula 1. Les mirades, però, estaven posades en la cursa de la categoria petita, F3U, on va competir l’actual cam-pió de Catalunya. Una altra primícia mundial que es va poder celebrar a Súria va ser la presentació del dron Freespace FS1, el qual, amb un pes de 25 kg, és capaç de volar a més de 200 km/h i fer maniobres amb una força de fins a 4G.Grantley Reed, director gerent de Freespace Drone Racing, un dels organitzadors, comentava que s’han aconseguit avenços tecno-lògics considerables en el desenvo-lupament de drons gegants, i que s’ha fet un gran esforç per crear la propera generació d’aficionats d’aquest esport aeri. Pilots i aficionats estaven d’acord que el recinte de les Comes és un dels millors espais on fer aquests ti-pus de competicions i molts desit-javen poder repetir, amb l’objectiu de consolidar una prova de nivell com aquesta. n

RedaccióManresa

Primera edició de la Barcelona World Cup a les Comes

BARCELONA DRONE WORLD CUP

DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 23

ENTRETENIMENT

HorItZoNtals: 1. Destil·lacions de l’autoritat cau-sants de múltiples temptacions / 2. Estil gallinaci-decoratiu. En con-té una pila, però en desfila només una / 3. Lliure empresa. Remei que té alguna cosa de màgia. Ex-trems del Neuchatel / 4. Prepa-ri les pistes amb força nervi. Co-lorants per cridar l’atenció dels pits / 5. Camins que duen a Roma més de pressa. Orient en festa / 6. Per la revolució. Subordinació sintàctica per sota del taxi. I per la independència / 7. Saltà sense aixecar-se de terra. Sol rematar els comentaris amb un somriure seriós / 8. És a l’acin com al tip el típic. De color groc pinxo / 9. Es-tan en consonància amb el dàtil. Foteu el sol al cap, o si més no la llum / 10. Escriu d’alguna manera: són afers d’urea. És un retrògrad perquè no té res a la carcanada / 11. Marges de benefici. Per darre-re és d’allò més manejable. Pre-posició a lloc / 12. Li ha quedat a l’escorça la punta del coltell. Ati-pi més del compte l’amic basc / 13. Quan un ateny la seva ja està aturat. Partidor d’aigües.

VertICals: 1. Agafar una decisió; per exem-ple, quedar-se el sol. Vacil·lació re-servada a pensadors / 2. Romaní que per sota fa remor. Adoraci-ons a base d’estranys alirets / 3. El sí de les dames. Mitjà de trans-port modernament orientat vers la comunicació. Limiten la llibertat / 4. Un assassinat com aquest va de dret a la brigada. Limita amb aigua pertot / 5. El primer que es veu de l’iceberg. Cant de la victòria de l’Epi sobre el fenici. Surt gua-nyant amb el substitut / 6. Va fer pràctiques amb les calderes i ara es dedica a l’escultura. Pregueu a la manera laica / 7. Sis sense se-guretat social. Cogites dissimula-dament assumptes de màgia ne-gra. Al mocador d’en Cirici Mateu Romall / 8. Veure venir intencio-nalment. S’apropia del lavabo / 9. Vocalitzen l’ideari. Afaitada amb finalitats tèxtils / 10. Ogiva lliure d’impostos. Aplegaven de l’últim fins al primer. Tracció immòbil / 11. Companyes de llit de les ne-nes. Dispari el tret mortal contra el personer de dalt / 12. Quan el sol agafa i diu prou. Vinga, valor, tros d’animal!

mots eNCreUats, per Pau Vidal

UrgÈNCIesTot tipus d’urgències 112Bombers i Ambulàncies 112Urg. Primària Bages 93 875 79 67Mossos Bages 93 875 98 00Policia L. Manresa 93 875 29 99HosPItalsSant Joan de Déu 93 874 21 12Centre Hospitalri 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50serVeIsInformació Municipal 010Renfe 902 24 02 02FGC 93 205 15 15Julià 93 431 11 00Alsina Graells 902 42 22 42Castellà 93 874 68 00Eix Bus 93 874 66 66Costa Calsina 93 873 84 54Hispano Igualadina 902 44 77 26Masats 93 804 12 13Radio Taxi 93 874 40 00Taxis Manresa 93 877 08 77Ajunt. Manresa 93 878 23 00te

lÈFo

Ns

D’IN

terÈ

s

ÀRIES - 21 / 03 - 20 / 04Aneu amb compte amb la vostra ali-mentació sobretot si sou persones que mengeu molt fora de casa, ja que us apareixeran problemes es-tomacals.TAURE - 21 / 04 - 20 / 05Heu de mirar d’estalviar una mica més, si no, us costarà arribar a final de mes. A més, apareixeran despeses amb les quals no comptàveu, i això us preocuparà molt.BESSONS - 21 / 05 - 21 / 06És possible que us passi pel cap can-viar de feina, aneu amb compte per-què correu el risc d’equivocar-vos, és qüestió d'aguantar una mica més i no fer canvis.CRANC - 22 / 06 - 22 / 07Setmana de molta tranquil·litat, tant a la feina com a la part familiar. A més, anireu de festa i de celebra-cions amb la vostra parella, aprofi-teu-ho.LLEÓ - 23 / 07 - 23 / 08La vostra feina millorarà, principal-ment si treballeu pel vostre compte i, si és el cas que no teniu feina, és una molt bona setmana per trobar allò que busqueu.VERGE - 24 / 08 - 22 / 09Apareixeran petits problemes de mal d’esquena i cervicals a causa de l’es-très i dels nervis. És convenient que no us hi capfiqueu i que sigueu una mica més positius.BALANÇA - 23 / 09 - 20 / 10És bon moment per cuidar una mica més les persones delicades i és con-venient que aneu al metge i feu al-guna revisió per evitar ensurts; cui-deu-vos més.ESCORPÍ - 21 / 10 - 22 / 11Cobrareu uns diners amb què no comptàveu. Això us donarà l’opor-tunitat d’algun petit capritx. Però aneu amb compte; és convenient estalviar una mica més.SAGITARI - 23 / 11 - 21 / 12La vostra família us donarà una gran sorpresa. Passareu uns dies de festa, celebracions i petites vacances. Ho passareu molt bé.CAPRICORN - 22 / 12 - 21 / 01Al llarg d’aquests dies de vacances, tindreu molta més feina, que lògica-ment aprofitareu. Bon moment per fer canvis a la feina.AQUARI - 22 / 01 - 19 / 02S’acosten dies de firmes de docu-ments tant dins la part familiar com de la feina. Vigileu molt què signeu, perquè us podeu equivocar. PEIXOS - 20 / 02 - 20 / 03Visites i notícies de persones de lluny faran que passeu durant uns dies una mica de nervis, però no serà res pre-ocupant. La vostra parella estarà al vostre costat.

HoròsCoPabrIl Prat

Tarotista i astròlogaTel.: 664 271 017

938 720 205

FREQÜÈNCIA

Anuncia’t a

24 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 9 D'agost al 12 DE sEtEmbrE DE 2018

Valentí junyent és CONTRAPORTADA com a ...Alcalde de Manresa i diputat provincial de la Diputació de Barcelona

"Ens hem de creure el nostre potencial, lluir el patrimoni i donar-lo a conèixer"

L’ENTREVISTA

Com visualitza el moment que viu la ciutat de Manresa?Jo diria que ha estat un any en què hi ha hagut molta més acti-vitat d’obres, com a conseqüència de la possibilitat d’endeutar-nos o d’aconseguir crèdit, perquè hem reduït l’endeutament i aquest fet ha permès dur a terme un seguit d'obres. I els ciutadans han patit les conseqüències de les obres, és evident: la carretera de Vic, la via Sant Ignasi… Tenir un ajuntament sanejat aju-da a fer més obres i millores per a la ciutat?Facilita poder aconseguir uns recursos, perquè estem en posi-ció de demanar crèdit i assumir aquestes inversions, i en paral-lel ha coincidit que les entitats, més la Diputació, els diners que ens han aportat per a subvenci-ons per obres també han pogut “gastar-se” o invertir-se en aquest any 2018. Manresa 2022 i Manresa, Capi-tal de la Cultura Catalana. Ser-veix per promocionar Manresa?És ben cert que qualsevol promo-ció que fem de la ciutat, no no-més perquè la capitalitat cultural és una promoció d’una amplitud molt més gran, però són, d’una banda, per tenir una ciutat mi-llor, més preparada per al 2022, més atractiva i més disposada a organitzar esdeveniments, per això la capitalitat cultural cata-lana ha estat un molt bon assaig, i en general és posar allò que te-nim com a ciutat a disposició dels nostres visitants, és a dir, dels tu-ristes que puguin venir o que ja venen, en alguns casos, perquè puguin accedir més fàcilment als punts atractius que tenim a la ciutat, que, sens dubte, nosal-tres que els veiem cada dia ens semblen pocs.

Però creu que som turístics?Jo crec que és un creixement sos-tingut: lent pels efectes que es vol-drien aconseguir i sostingut en el sentit que és de mica en mica. D’una banda, hem de comuni-car-ho al màxim, però, de l’altra, també hem de pensar que els ser-

veis que es necessiten al voltant del turisme requereixen inversió i el seu temps, però jo diria que només cal venir al centre histò-ric qualsevol dissabte o qualse-vol diumenge per veure les ter-rasses de la plaça Major atapeïdes de gent i veure gent amb la seva guia buscant com accedir a la Seu o buscant què han de fer per anar a l’oficina de turisme, això és el que hem de comunicar, el que hem d’anar fent evident a tota la gent i creure’ns que tenim aques-ta potencialitat. Fins fa uns anys ens havia costat de lluir el nostre patrimoni. Com contempla el moment que viu Manresa en comerç?Pel que fa al comerç, jo crec que és un sector amb una transfor-mació constant, amb un nivell d’exigència cada vegada més alt per part dels consumidors i amb un competidor al qual hem de fer front tots, no només els comerci-ants, que és Internet. És normal que la UBIC estigui preocupada per l’evolució, com ho estem nos-altres, d’aquest sector, que tradi-cionalment ha estat un sector im-portant de la ciutat. El Bàsquet a l'ACB? Menys in-versió per part de l'Ajuntament?No, just al revés, hem de donar més diners i aquest és el conveni al qual s’ha arribat per poder, en-tre l’esforç de tots: els patrocina-dors, que n’hi ha un de nou; el de les institucions, en aquest cas el

Pilar Goñi

de l’Ajuntament; el dels abonats, que se’ls han mantingut preus pe-rò necessitaríem que hi hagués molts més abonats pel bé del bàs-quet; i el del mateix club, a l’hora de fer una gestió tan acurada com sigui possible perquè els competi-dors són més rics i estan en ciutats més grans. Competir en aquestes circumstàncies no és fàcil. Festa Major de Manresa amb un pregoner de luxe com David Victori...Jo crec que és important, nor-malment els pregons s'ofereixen a gent que ja tenen una trajectò-ria contrastada, que té uns vincles amb la ciutat i que hi visqui o hagi nascut, els ofereix la possibilitat de donar a conèixer el seu saber i la seva experiència. L’aposta pel jovent és per demos-trar que aquesta ciutat té molt ta-lent i hem de confiar més en la nova fornada de manresans i manresanes. Victori és un ho-me absolutament reconegut en el seu món i, a partir d’aquí, ell és l’exponent, com ho podrien ser d’altres, d’aquesta nova fornada de manresans i manresanes que tenen coses a dir a la resta, però que no s’amaguen dels seus orí-gens i que estan molt orgullosos del territori, on tota la família es-tà desenvolupant aquí a Manresa la seva activitat, per tant jo crec que és un encert, més enllà que hi haguem pogut participar com a regidors en aquesta tria, però és un encert que han acabat ofe-

rint-li el pregó i a banda del que ens pugui dir del món del cinema, que serà molt, i de la creació ar-tística, és important que sabem que és perquè volem posar en va-lor tota aquesta generació nova que està sorgint, que està prepa-rada, sobradament preparada, i que si pot continuar vinculada a la seva ciutat, més enllà que hagi de viatjar molt, hagi de fer l’acti-vitat fora d’aquí, no renuncien a ser manresans.

I el concert d’Els Catarres, pre-ocupat pel fet que es faci a Sant Domènec amb el que comporta un escenari així?Avui en dia preocupa qualsevol novetat perquè tot està molt en dubte de si sortirà bé. Jo crec que els serveis de Protec-ció Civil estan fent una molt bona feina, la Regidoria de Festes i Pro-moció de la Ciutat està preveient tots els escenaris possibles, allà hi hem tingut Gossos amb una ac-tuació memorable, que, a més, va ser molt multitudinària, i ara, més enllà que siguin els que han fet la cançó de l’estiu de TV3, Els Catar-res són una formació molt reco-neguda i està previst tot perquè surti bé, esperem que sigui així, i evidentment continuar comptant que la gent ens ajudarà que surti bé, més enllà que serà un concert molt multitudinari. El Parc de l’Agulla concentrarà el diumenge de Festa Major. Cal potenciar aquest indret?

De fet, al Parc de l’Agulla, si volem ampliar l’àrea d’actuació i volem traslladar les caravanes i poder fer que l’entorn es pugui fer més am-pli, juntament amb Sant Fruitós en el marc del Consorci de l’Agu-lla, és perquè cada vegada més és un espai de referència, no només per a la gent del Pla de Bages sinó perquè la comarca en vol gaudir i se’l sent molt seu, i per això hem de preparar aquest Parc de l’Agu-lla, no només perquè sigui el dia de la Festa Major i del castell de focs un punt de referència, sinó perquè tingui un futur amb més espai a disposició. És la darrera Festa Major del seu mandat...La Festa Major des que soc alcal-de la gaudeixo molt menys que quan era ciutadà perquè si hi ha-via un entrebanc ja hi havia gent que ho solucionava. La vius amb el neguit que tot surti tan bé com sigui possible i encara que no tin-guis responsabilitat directa total-ment amb el que passa, perquè no la tens, estàs amb la incertesa de veure si s’acaba tot bé. Què diria als manresans perquè gaudeixin de la Festa Major?Hem preparat aquest programa amb la màxima il·lusió, amb les institucions implicades, però so-bretot amb les entitats que la fan possible, amb l’Associació Man-resa de Festa i amb altres enti-tats. Enguany, a més, coincidei-xen aniversaris de la Trobada de Bateries, de la Moscada, dels Ti-rallongues; per tant, hi ha moltes celebracions que conflueixen en una Festa Major que permetrà que tothom pugui trobar actes pun-tuals, a més dels generals i tradi-cionals per gaudir-la. Per tant, que passeu molt bona Festa Major amb la vostra famí-lia i esperem que tots plegats en puguem fer un balanç positiu en acabar. n