DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018 l NÚmErO 303 l 15.000 EXEmPlarS

Entrevista a Antoni Garrell

FREQÜÈNCIADirector de la Fundació de l’Escola Superior de Disseny i Humanitats

PÀGINA 24

Nou local per al Servei d’Acollida

dels Serveis Socials

Més ‘armats’ que mai

La futura avinguda dels Països Catalans va cremant etapesPer veure fet realitat el projecte definitiu encara falten anys, però per a la primera fase de les obres no falta tant. Si no s’esguerren els plans, la Generalitat té previst fer entrar màquines per remoure terrenys a finals d’aquest any per tal de començar a preparar l’espai per a la primera fase del projecte, que inclou només dos carrils, un per cada banda, fins al carrer Viladordis. PÀGINES 3 i 4

MANRESA / PÀGINA 8

Presenten el primer tram de millora del camí

de Cabrianes

BAGES / PÀGINA 9

La Francophoniearriba a la seva dinovena edició amb Aznavour

SOCIETAT / PÀGINA 16

Èxit consolidat dels actes de

la Mostra de Vins de Navàs

SOCIETAT / PÀGINA 16

‘Bàsquet a Ràdio Manresa’ amb Salva Arco i

la malaltia MEF2C

ESPORTS / PÀGINA 22

Per celebrar la Capitalitat Cultural, 115 armats de Manresa, Moià i Vila-real desfilaran junts Diumenge de Rams. PÀGINES CENTRALS

jm Sabaté

2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018

LA SEGONA

FRQ Publicació setmanal de distribuciógratuïta a les llars de Manresa. Informació pràctica i de proximitat.Es pot consultar a www.taronjadigital.cat

TARONjA I LLIMONAAmb el suport:

DirECCiÓ: Pilar Goñi • MAQUETACIÓ: Montserrat Figueras • PROJECTE GRÀFIC: Wedomedia/Llargués-Lorente • REDACCIÓ: Eduard Font, Eli Pagan, Pilar Goñi, Francesc Serrat • CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Mariona Barrera • PUBLICITAT: Tere Solé • COOrDiNaCiÓ: Òscar Bolancell • EmPrESa EDitOra: Taelus, SL, Manresa. Tel. 93 872 02 05 • GESTIÓ D’IMPRESSIÓ: Gest XXI. Tel. 93 877.62.18• IMPRIMEIX: Imprintsa. Núm. de dipòsit: L-561-1998. Fre-qüència és una publicació plural que no ha de compartir necessàriament les opinions dels seus col·laboradors ni dels seus anunciants, atribuïbles només als sotasignats.FRQFRQ

EditorialFRQ

PILAR GOÑI

Arriba una setmana es-pecial, una set mana que alguns entenen de

vacances i d’altres es preparen per a les processons, mones de Pasqua i caramelles.

És ben estrany com s’ha anat canviant una setmana íntegra-ment pensada en anys de dic-tadura per “Anar a seguir mo-numents”, escoltar a la ràdio música sacra, veure en blanc i negre la televisió i poca cosa més, a viure de ple uns dies que, si la Setmana Santa cau tard, són de platja primerenca, i, si cau d’hora, de muntanya i es-quí. Anem preparant uns dies en què la tradició ens marca la mona de Pasqua, afortunada-ment una arrel catalana que no perdem i de la qual gaudim grans i petits, i els qui ens que-dem a ciutat pensem a anar a viure una altra tradició, la de la religió catòlica amb “Vestes”, “Costaleros”, imatges de Verges i Crists i “saetes”.

Aquí no hi ha la diferenciació de si Reis o Pare Nadal, aquí la di-ferència la marca la religió o el lleure. I ben mirat, en podem fer una mica de cada i així, sigui a casa o fora, en seguim gaudint, pensant que, d’aquí a poc, tor-narem a fer festa: les tan desit-jades vacances d’estiu.

Serà el moment de pensar que acaba un curs escolar i en nai-xerà un altte. Que els nens es converteixen en adolescents i de pensar que passen els anys... cada cop més ràpid.

AGENDA del 15 de març al 4 d’abril

FENT CAMí

DE balSarENY a maNrESa

Més de 5.000 persones repeteixen l’èxit de

la Transèquia. Un 75 % dels participants

també han fet una aportació al nou

hospital de dia d’oncologia.

TELF. 93 872 02 05

FREQÜÈNCIAPublicitat de

proximitat

assequible

MéS PLACES DE RESIDÈNCIA

PENSaNt EN la GENT GRAN

Les noves instal·lacions d’ampliació de

la Residència Sant Andreu de Manresa,

amb una capacitat per a 111 persones,

incrementarà considerablement la

qualitat del servei.

FESTA XINESA A MANRESA

ANY DEL GOS

Els colors i tradicions de la Xina es mostren

a Manresa en el seu nou any, any del gos. La

comunitat xinesa de la ciutat ha celebrat l’any

nou xinès amb una festa a l’Auditori

de la Plana de l’Om.

PER LA SALuT MENTAL

FORA ESTIGMES

Sant Joan de Déu exposa art per combatre

l’estigma de la salut mental. Parelles

formades per artistes i persones

vinculades a serveis de salut mental

exposen 62 obres artístiques.

VINS DE CASA

VINS DE QUALITAT

El maridatge de la Mostra de Vins de Navàs

descobreix petits tresors i secrets. Un cava

fermentat en ampolla del 2014, vins blancs,

rosats i negres de la collita del 2017 i

un vi ranci que és pura història.

PrOCESSONSi VaCaNCES

Auditori de la Plana de l’Omde 19.30 a 21 h

Enginyeria Sense Fronteres ens presenta el documental las damas azules sobre la

lluita de les dones peruanes en defensa de la seva terra i la seva aigua. Ni els atacs ni la por han aconseguit aturar la resistència femenina que,

amb convenciment i esperança, aixequen la veu per preservar

la vida, la Pachamama i l’aigua.

DIMECRES 21DIA MuNDIAL DE LA POESIABiblioteca Ateneu Les Bases

de 18 a 19 h Organitza: CNL Montserrat, Biblioteca Ateneu Les Bases

i Ajuntament de Manresa. Activitat gratuïta.

Club de lectura “Llegir el teatre”: Sol solet,

d’Àngel GuimeràSala de reunions de la

Biblioteca del Casino, passeig Pere III, 29

de 19 a 20 h

DISSABTE 24Dia Mundial del Teatre al

carrer del Balçcarrer del Balça les 19.30 h

El carrer medieval tornarà a ser l’escenari de

representacions teatrals per celebrar el Dia mundial del

Teatre.

DIuMENGE 25VISITA GuIADA: Manresa

universal, la ciutat de Sant Ignasi

d’11 a 13 hDescobreix la petjada de Sant Ignasi a Manresa a través de la visita guiada “La Manresa

ignasiana”.

indústria de la comèdia quan un dels seus membres decideix

formar part del repartiment del famós programa televisiu

Weekend live!. El grup començarà a veure-se’n afectat i separat a causa dels interessos

personals de cadascú.

DISSABTE 17Laboratoris de Lectura:

El llop ha tornat Sala de Tallers de la Biblioteca del Casino, passeig Pere III, 29

d’11.15 a 13 h

DIuMENGE 18TARIMA: concert de The

Escarteen Sisters al bar Nais de Manresa

Bar Nais de Manresa (plaça Ignasi Malalt, 1)de 18.30 a 20 h

L’entrada és lliure i amb taquilla inversa.

GOOK

Auditori Plana de l’Omde 18.30 a 21 h

L’ Eli i en Daniel, dos germans coreanoamericans, són amos

d’una sabateria i fan una certa amistat amb la Kamilla, una

nena afroamericana que té 11 anys. L’Eli s’estressa a causa de la sabateria i en Daniel intenta

passar-ho bé.

DILLuNS 19La importància de l’equip multidisciplinari amb EM

Sala d’Actes HospitalSant Joan de Déu

de 9.30 a 13 h jornada per poder parlar de

la importància per als malalts d’esclerosi múltiple de tenir un

equip multidisciplinari, amb diferents ponents.

Las damas azules. Cinfefòrum

DIjOuS 15Club de lectura de novel·la:

La vegetariana, de Kang HanSala de Tallers de la Biblioteca del Casino, passeig Pere III, 29

de 19 a 20 h

PESSICS DE SAVIESA. Reflexions sobre el silenci

Sala d’actes del Centre Cultural el Casino

de 20 a 21 h Diàleg creatiu entre el

silenci d’Orient i la paraula d’Occident. A càrrec de Berta Meneses Rodríguez, religiosa

filipense i mestra zen que treballa de professora de

matemàtiques. És presidenta de l’associació Zen Dana

Paramita i vicepresidenta de la Fundació Valors Humans

Espiritualitat Emergent.

DIVENDRES 16ESCOPíNDOLES - MIL I uN

CONTES per a infants de 5 a 9 anys

Casal de les Escodinesde 18.15 a 18.55 h

lloc: Casal de les Escodines. C/ Sant Bartomeu, 50. Gratuït.

Aforament limitatHora del conte entre 30 i 40 minuts, per viatjar arreu del

món a través dels contes.Narrats per Montse Morera,

animadora sociocultural.Aforament limitat. Caldrà

recollir l’entrada, a partir d’una setmana abans, al Casal de les

Escodines.Organitza: Ajuntament de

manresa.

DON’T THINK TWICECinema - Auditori Plana de l’Om

de 20 a 22 h Un inseparable grup

d’improvisació de Nova York s’enfronta a la complicada

DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 3

EL TEMA DEL DIA

L’avinguda dels Països Catalans millorarà la mobilitat d’un ampli sector de la ciutat

El nou vial està inclòs en diversos plans parcials del sector est de Manresa i es preveu desenvolupar-lo per fases; el moviment de terres començaria enguany

Francesc SerratManresa

Quan el juliol del 2016 es va donar llum verd a la prolongació de l’Avingu-da dels Països Catalans

de Manresa per afavorir la conne-xió amb la C-16 i la C-55, el Depar-tament de Territori i Sostenibilitat ja va anunciar que licitava la redac-ció del projecte constructiu per per-llongar l’avinguda dels Països Cata-lans de Manresa entre la carretera de Viladordis i la plaça Prat de la Riba. Es van complint els terminis i sembla que a finals d’any podria haver-hi moviments de terres per fer l’obra a càrrec de la Generalitat. No és el projecte definitiu de qua-tre carrils ni la connexió completa.Però aquesta actuació vol afavorir la connectivitat amb la ronda de Man-resa, la C-55 i l’autopista C-16, i s’em-marca en el Pla global de millora de la mobilitat al Bages que havia començat desplegant la Generali-tat. L’obra preveu una calçada d’un carril per sentit, d’uns 800 metres de longitud. El projecte té en compte un possible desdoblament. S’esti-mava que el pressupost de les obres seria d’uns 2,7 MEUR.

Marc Aloy, regidor d’urbanisme de Manresa:

En quina fase es troba el projecte d’urbanització de l’avinguda dels Països Catalana?En fase de redacció per part del De-partament de Territori i Sostenibi-litat de la Generalitat.

Quines possibilitats hi ha que la Generalitat disposi dels recursos

per fer l’aportació corresponent a aquest any?La Generalitat sempre s’ha compro-mès a poder iniciar aquesta obra a finals del 2018, però això ho ha de respondre la Generalitat.

L’Ajuntament hi farà alguna in·versió en els propers exercicis?L’Ajuntament només té la responsa-bilitat d’obtenir els terrenys. L’exe-cució de l’obra va a càrrec de la Ge-neralitat.

El projecte enllaça a la plaça Prat de la Riba amb l’altre tram fins a la plaça de la Creu?

El projecte va des del carrer Vila-dordis fins a la plaça Prat de la Riba i configura una via de circumval-lació que enllaça amb les Bases.

El traçat és d’un o dos carrils per sentit i quin model de traçat tin·drà?L’avinguda dels Països Catalans constarà de dues calçades amb dos carrils de circulació cadascun. Té una secció similar a la de l’avingu-da Universitària. El projecte que ara està redactant la Generalitat només executarà la meitat d’aquesta secció. És a dir, la vorera de la banda de la Font dels

Capellans, una calçada amb dos carrils de circulació i la mitjana.

I quan es completarà el projecte amb els quatre carrils?L’avinguda dels Països Catalans es-tà inclosa en diversos plans parcials del sector est de la ciutat. Per tant, és una infraestructura que s’hauria de crear en el moment en què es desenvolupin aquests plans parcials. Malgrat això, com que connecta de manera directa amb el carrer Vila-dordis i l’enllaç amb la ronda i l’au-topista, la Generalitat en va incloure l’execució en el paquet d’actuaci-

ons previstes en la millora dels en-llaços de la ciutat amb l’autopista i la ronda. Però el compromís de la Generalitat és construir la meitat del vial (la vorera més propera a la Font i Sagrada Família, dos carrils de circulació i la mitjana). L’altra meitat s’executarà en el mo-ment en què es desenvolupin els plans parcials, i el seu cost haurà de ser assumit pels propietaris. Per a aquesta actuació no hi ha calendari.

Totes les expropiacions estan exe·cutades?Aquests terrenys són dins d’uns plans parcials i, per tant, en el fu-tur els propietaris els hauran de ce-dir a l’Ajuntament. Per tant, l’Ajun-tament no els ha d’expropiar, sinó que ha d’arribar a un acord per ocu-par-los fins que no es desenvolupin els plans parcials i siguin cedits.

Amb aquest nou vial, es facilitarà el creixement de la ciutat pel sec·tor est?D’entrada serà una via que millo-rarà notablement la mobilitat del sector nord-est de la ciutat i, espe-cialment, dels barris de la Font dels Capellans i la Sagrada Família.

Quins canvis de mobilitat suposa la nova infraestructura?És una infraestructura important que ens ha de permetre treure tràn-sit, especialment del carrer Sant Cristòfol. Els possibles canvis de mobilitat encara no s’han concretat.Sortir per la ronda o ficar-se a la car-retera de Vic. Amb l’avinguda dels Països Cata-lans executada, tots aquests cot-xes podran accedir directament a aquests barris. n

*Les condicions de la promoció es poden consultar a www.endesaclientes.com/oferta-gas.pdf

Tenir també el gas amb Endesa és una bona idea

Contracta abans del 14 d’abril a:

GOL MANRESAAv. dels Dolors, 27 08243 Manresa

Si ja ets client de llum, contracta també el gas i emporta’t fins a

50€ de descompte a la teva factura de gas*

PRENSA 255x80,43 gol manresa.indd 1 22/2/18 10:57

Aquest és el traçat de l’avinguda dels Països Catalans, que ha d’enllaçar el Pont de Ferro amb els Trullols

aj maNrESa

4 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018

EL TEMA DEL DIA

“El nou traçat descarregarà la carretera del Pont i el carrer de Sant Cristòfol”

La zona quedarà molt descongestionada un cop entri en funcionament la nova avinguda; la majoria de veïns l’esperen amb candeletes

El nou vial tindrà una re-percussió més enllà de l’àmbit de la mobilitat, ja que comunicarà tot un

sector, el costat est, que s’ha d’anar desenvolupant en plans parcials.La transformació d’aquella zona és important, però avui en dia no té data concreta.

Si tot anés bé, a finals d’any es po-drien veure màquines removent el terreny. La Generalitat finan-ça tota la primera part del pro-jecte, mentre que, d’acord amb el desenvolupament dels plans par-cials, en el futur, l’Ajuntament i els veïns en pagarien l’ampliació.

Antoni Erro Mas és president de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa

Francesc SerratManresa

Tot i que el projecte està en fase de redacció, des de la Federació com penseu que pot repercutir en benefici de la mobilitat l’obertu·ra de l’avinguda dels Països Ca·talans?El dia que es completi l’avinguda dels Països Catalans anirà molt bé per descarregar gran part del tràn-sit que ara passa per la carretera del Pont de Vilomara i pel carrer de Sant Cristòfol en sentit centre/carretera de Vic.

Actualment en els semàfors que hi ha en aquell punt s’hi acumu-la molt trànsit, sobretot en hores punta, i tot el que sigui desconges-tionar aquella zona serà bo. Cal tenir present la no menys influent proximitat de les noves rotondes al carrer de Viladordis, que fan d’en-llaç d’entrada i sortida de la carre-tera C-55, i l’enllaç amb l’autopis-ta C-16, que probablement també

guanyarà protagonisme. Pensant que els Trullols és una zona d’oci i entreteniment concorreguda per gent de tota la comarca —sobre-tot els caps de setmana— i que en dies de Fira, com ha estat el cas d’aquests darrers anys per l’Ascen-sió, el sector s’ha omplert de cotxes particulars, el fet de disposar d’un vial com el de l’avinguda dels Paï-sos Catalans obert fins a la carre-tera de Vic hauria de suposar una millora important de mobilitat.

Per als veïns dels sectors com la Balconada o el de la Font dels Ca·pellans i Sagrada Família, quins avantatges s’esperen del nou vial de comunicació?Bé, si no vaig errat, ara el tram que està en fase de redacció és el que va des de la carretera de Viladordis fins a la rotonda de Prat de la Riba, i el del Trullols encara no tindria data. Tenint present això, els bar-

ris que notaran canvis de manera directa entenem que seran més els de la Font dels Capellans, perquè probablement veuran augmentar força el trànsit per la zona del car-rer Fra Jacint Coma i Galí, on a més hi ha d’anar una rotonda, i el de la Sagrada Família, que podria veu-re reduït el trànsit rodat pel sector del carrer Sant Cristòfol. Tots dos barris entenem que haurien d’es-tar contents.

Pel que fa a barris com la Balcona-da, Cal Gravat o Viladordis, segu-rament trobaran més efectes posi-tius tan bon punt es connecti des del Decatlhon fins al carrer Vila-dordis, i per tant quedi completa l’avinguda.

Equilibri entre un bon projec·te i respecte per l’entorn

Tot i que finança la Generalitat, s’ha tingut en compte l’opinió dels veïns ara que s’està redac·tant el projecte definitiu?Potser m’equivoco, però crec re-cordar que el projecte (parlant sempre del tram Viladordis-Prat de la Riba) es finançarà el 50 % amb aportació de la Generalitat i el 50 % amb fons de l’Ajuntament, però en qualsevol cas el projecte va

ser presentat a la Federació de Bar-ris pels regidors de l’àrea i també es va explicar de manera individu-alitzada a l’Associació de Veïns de la Font dels Capellans, ja que s’en-tenia que hi havia una afectació més directa sobre el seu territori. En ambdós casos, qui ho va creu-re oportú, hi va poder dir la seva.

En cas que els en demanessin l’opinió, quines són les propos·tes de la Federació sobre aquest trajecte en concret?En aquest cas, quan es va presentar el projecte a la Federació jo era el president de l’Associació de Veïns de Cal Gravat i, tot i que l’obra es va valorar positivament, recordo que es va demanar que es vetllés per trobar un bon equilibri entre la millora i el respecte per l’entorn i per les zones verdes amb la dis-ponibilitat de places d’estaciona-ment de vehicles.

El tema de quantitat de carrils dis-ponibles per cada sentit també va sortir. D’inici sembla que només n’hi haurà un per cada sentit i a la llarga han d’acabar sent 2 + 2. Esperem que el que sobre el plà-nol és de color verd, acabi sent-ho també quan el projecte sigui una realitat. n

Canviaran alguns hàbits de circulació i es descarregaran de trànsit vials dels barris de la Sagrada Família i la Font dels Capellans

aj maNrESa

DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 5

PUBLICITAT

Col·laboren:

Us convidem a la festa d’inauguració de la nova Plaça Bonavista aquest diumenge, 18 de març, a partir de les 10 del matí. Hi haurà xocolatada, jocs infantils, concurs de dibuix i tallers per la mainada. A més a més, podreu assistir a l’actuació dels Pizzicants, l’orquestra infantil de corda de l’escola Pare Algué.

A les 12 del migdia, es farà també l’acte d’inauguració o�cial, que comptarà amb l’assistència de l’alcal-de de Manresa, Valentí Junyent, i de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, entre d’al-tres autoritats.

FESTA D’INAUGURACIÓ DE LA PLAÇA BONAVISTA

Diumenge, 18 de març de 2018. A partir de les 10 h

Associació de VeïnsVic-Remei

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anunci freqüència festa Bonavista 2018.pdf 1 13/03/2018 20:58:18

6 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018

MANRESAEl Servei d’Acollida de Serveis Socials estrena nou local

nnn El Servei d’Acollida dels Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament de Manresa ha començat a treballar aquest dilluns a la seva nou seu del carrer Sant Francesc, 4-6-8, en un local de 295 m2 de superfície, més espaiós, funcional i adequat, per oferir una millor atenció als ciu-tadans que no pas on es feia fins ara al carrer de La Canal.L’alcalde de Manresa i fins a vuit re-gidors del govern, a més del socia-lista Felip González, han estat pre-sents a l’acte d’estrena de les noves dependències on simultàniament estaven atenent ja els primers usu-aris. Aquest servei proporciona el primer contacte de la ciutadania i valora de manera individual la situ-ació personal o familiar, per tal de donar una resposta personalitzada a la necessitat plantejada. En el seu parlament l’alcalde Va-lentí Junyent ha donat la benvin-guda al nou espai on s’ofereix “un servei essencial” ha dit, amb unes

millors condicions “tant per a les persones usuàries com per a les tre-balladores que hi desenvolupen un treball intrínsecament difícil”. El nou local té cinc despatxos, dues sales de reunions, un arxiu i dos serveis. Hi treballaran set perso-nes —cinc treballadores socials i dues informadores socials— que atendran de dilluns a dijous, matí i tarda, i els divendres al matí.A Manresa, a més d’aquest centre, hi ha quatre serveis territorials més de Serveis Socials amb mig cente-nar de persones per atendre 13.000 usuaris.Des del 2011 aquest Servei d’Aco-llida de Serveis Socials s’ha estat oferint des del carrer de la Canal, 6, un espai que s’havia quedat molt petit en haver de compartir depen-dències durant aquests anys amb altres serveis com l’Espai Jove, el Servei d’Atenció a les Famílies, l’EBAS Centre i el SIAD. Segons el darrer informe, el 67 % dels usua-ris dels Serveis Socials a Manresa són ciutadans autòctons i el 33 % estrangers. n

redaccióManresa

Nou regidors i l’alcalde de Manresa van assistir a l’estrena del nou local

aj maNrESa

200 jubilats reclamen pensions dignes sota la pluja a Manresa

nnn Unes 200 persones es van con-centrar el dilluns 5 de març a favor d’unes pensions dignes, davant de l’Institut Nacional de la Seguretat Social de Manresa.Milers de pensionistes i jubilats de tot l’Estat espanyol i de Catalunya estan sortint al carrer per manifes-tar-se en defensa del sistema públic de pensions. Ahir a Manresa es va fer la primera manifestació d’un se-guit d’actes que es portaran a ter-me al llarg d’aquest mes a la ciutat.

“Volem pensions dignes” o “No vo-lem el 0,25 %” són algunes de les consignes que es van cridar al llarg de la concentració. Amb el trànsit tallat al llarg del carrer del Bruc, la marea pensionista va llegir un manifest amb l’objectiu de donar a entendre a la societat la proble-màtica de les pensions.Des de fa temps, la Federació d’As-sociacions de Veïns de Manresa fa diverses activitats per explicar la situació actual.Xerrades informatives i altres con-centracions seran protagonistes les pròximes setmanes. n

redaccióManresa

Millora l’enllumenat públic a la barriada de Cal Teleca

nnn L’Ajuntament de Manresa ha posat en marxa un nou enllumenat públic al barri de Cal Teleca. Les obres de millora han consistit en la instal·lació d’un nou quadre de control amb la seva escomesa elèc-trica per la connexió a la xarxa de distribució de baixa tensió d’EN-DESA i la instal·lació de 3 punts de llum amb tecnologia LED. El cost de l’actuació ha estat de

12.390,16 euros. L’Associació de Veïns de la Torre Santa Caterina, tant a la convoca-tòria dels Pressupostos participa-tius de l’any 2017 com d’aquest 2018, ha presentat un projecte adreçat a completar aquesta instal·lació del barri amb quatre punts de llum més, amb l’objectiu de millorar i facilitar la seguretat dels despla-çaments a peu en un entorn que, especialment a l’hivern, pateix la presència de gran quantitat de sen-glars. n

redaccióManresa

aj maNrESa

Servei per assessorar sobre mobilitat internacional nnn L’Oficina Jove del Bages, im-pulsada pel Departament de Ben-estar Social i Família de la Genera-litat de Catalunya i gestionada per l’Ajuntament de Manresa amb la col·laboració del Consell Comar-cal del Bages, va iniciar des del di-lluns 5 de març una nova assesso-ria de mobilitat internacional amb l’objectiu d’informar, orientar i as-sessorar sobre les diferents opci-ons que les persones joves tenen al seu abast per fer una estada en un altre país. El nou servei pretén donar un impuls i afavorir els pro-jectes de voluntariat a l’estranger, una iniciativa que no només res-pon a voluntat tècnica i política, sinó que també a una demanda creixent entre els diferents joves de Manresa i comarca, segons el conseller comarcal de Joventut.La regidora Anna Crespo ha ma-nifestat la satisfacció d’anunciar aquest nou servei que complemen-ta l’àmplia oferta que en aquests moments s’ofereix a l’Espai Jove Joan Amades. L’assessoria anirà a càrrec de La Víbria Intercultural, que és una associació sense afany de lucre, dedicada a la mobilitat internacional per a joves. L’enti-tat es va crear amb l’objectiu de promoure la interculturalitat, el voluntariat (local i internacional) i la ciutadania activa. L’assessoria es desenvoluparà durant tres ho-res setmanals, concretament cada dilluns de 16 h a 19 h de la tarda a l’Oficina Jove del Bages, amb cita prèvia. També s’ofereix assessora-ment en línia, a través de webcams per als municipis que ho sol·licitin al seu punt d’informació juvenil. Ja s’anuncien dues xerrades informa-tives en el marc de l’assessoria de mobilitat internacional, que són: el dia 15 de març Camps de treball a Catalunya i CCAA per a menors d’edat, a càrrec d’Albert López (Di-recció General de Joventut). n

El barri de Cal Teleca ha vist millorat el seu enllumenat públic

DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 7

REPORTATGE

Què fa la Diputació de Barcelona pels municipis?

L’any passat es van tramitar més de 16.000 sol·licituds de més de 350 governs locals

Ajuts per a la rehabilitació d’habitatges, programes per fomentar la igualtat d’oportunitats laborals, suport als projectes culturals i esportius o plans de seguretat local.

Aquests són només quatre exemples dels recursos que la Diputa-ció de Barcelona posa a disposició dels ajuntaments i dels consells comarcals perquè puguin garantir la cohesió social i l’atenció a les persones de tots els municipis de la demarcació.

Un Catàleg que creix

En total, per a aquest 2018, el Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona aplega 259 recursos, que poden ser tècnics, econò-mics o materials. Amb una dotació de 67,6 milions d’euros, aug-menta el pressupost un 10 % respecte de l’any passat i un 24 % des de l’inici del mandat.

En connexió amb el Pla d’Actuació de Mandat 2016-2019 de la Di-putació de Barcelona, el Catàleg continua apostant per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, amb projectes com els relacio-nats amb el control sanitari de l’aigua de consum humà, la vigi-lància i el control d’establiments alimentaris i, la seguretat i salu-britat a les platges.

Així mateix, en l’àmbit cultural i educatiu, es promou l’exposició itinerant “Escoles d’altres mons”, la digitalització i difusió dels fons locals i patrimonials i, les activitats de la Xarxa de Museus Locals i les culturals de les festes majors de la demarcació.

Connectem amb les oportunitats de futur

El Catàleg de serveis de la Diputació de Barcelona ajuda els governs locals a dur a terme actuacions de promoció i senyalització turís-tica, a més d’accions de foment dels mercats municipals i d’impul-sar la integració sociolaboral de persones amb malalties mentals.

També es promou, un any més, el Servei d’Intermediació en Deu-tes de l’Habitatge (SIDH), la detecció d’habitatges desocupats i, la reforma, el condicionament i la rehabilitació d’habitatges muni-cipals o cedits.

Aposta de mandat

El Catàleg de serveis que promou la Diputació de Barcelona for-ma part del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. També in-tegren el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019” les Meses de concertació (espais entre els representants de la Diputació i dels governs locals, en els quals es contrasten les necessitats i es pre-acorden les actuacions del mandat i els recursos), i els programes complementaris.

Aquesta oferta de la Diputació també inclou una selecció de recur-sos específics per als municipis de fins a 1.000 habitants, amb la voluntat d’assegurar la implantació de totes les polítiques i serveis en igualtat de condicions al conjunt de la demarcació. n

Diputació de Barcelona

El Catàleg de Serveis del 2018 posa a l’abast dels ajuntaments més de 67 milions d’euros en forma de recursos tècnics i econòmics.

8 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018

MANRESA

Reserveu hora de visita al 93 877 41 79 o bé a umanresa@umanresa.cat

Titulacions de:

JORNADA DE PORTES OBERTES

VISITA UMANRESA, DESCOBREIX-LA!Dissabte, 21 d’abril de 2018De 10 a 14 h

InfermeriaFisioteràpiaPodologiaLogopèdia (semipresencial)Podologia-Fisioteràpia (doble grau)MedicinaADEEducació infantil

Campus professional CFGS

Màsters i postgraus

Servei d’idiomes

Periodistes italians parlen de la Manresa ignasiana

redaccióManresa

nnn Andrea Tornielli, del diari La Stampa, i Lucetta Scaraffia, de L’Os-servatore Romano, s’han fet ressò de la Manresa ignasiana i han posat en alça el patrimoni històric i cultu-ral de la capital del Bages. Ambdós mitjans destaquen el valor d’edifi-cis històrics que té, com la Cova i la Seu en conjunció amb el corrent espiritual creat per l’estada de sant Ignasi a la ciutat.

El director del diari torinès La Stampa, Andrea Tornielli, i la pe-riodista Lucetta Scaraffia, de L’Os-servatore Romano, el diari nacional de Ciutat del Vaticà, van ser a Man-resa el passat mes de febrer per visi-tar la ciutat i conèixer-ne els valors turístics, culturals, patrimonials i espirituals.Arran de la visita ambdós perio-distes han publicat articles en els seus respectius mitjans en què po-sen en alça l’experiència viscuda a Manresa i destaquen especialment

els edificis històrics com la Cova, la Seu i el Balç, en conjunció amb el corrent d’espiritualitat ignasiana que va deixar d’herència sant Ig-nasi quan va fer estada a la capital del Bages i va escriure la seva obra cabdal, els Exercicis Espirituals.Andrea Tornielli, en el seu article a La Stampa titulat “Catalunya, una contribució per reconstruir confi-ança des de les arrels cristianes”, afirma que val la pena visitar Man-resa “veritable cor de Catalunya, fins i tot més enllà de la ruta igna-siana, per l’oferta de museus, pels llocs de trobada, per les oportuni-tats culturals i pel carrer medieval subterrani conservat exactament com era fa més de 700 anys”.Per la seva banda, Lucetta Sca-raffia, de L’Osservatore Romano, posa en relleu, en l’article “Quan el turisme coneix els exercicis espi-rituals”, el nexe entre turisme tradi-cional i religiós que conviu en per-fecta harmonia en una ciutat on les obres arquitectòniques més impor-tants, com la Seu, “es troben im-plicades en una ruta intensament espiritual com la que suggereix la visita a la Cova.” n

Visita dels periodistes italians a l’Ajuntament de Manresa

aj maNrESa

Posen en marxa una campanya sobre seguretat alimentària

nnn “Manresa et cuida” és el lema de la campanya sobre seguretat ali-mentària que ha posat en marxa l’Ajuntament de Manresa. Després de fer un estudi sobre establiments alimentaris detallistes a la ciutat i mesurar-ne el nivell de risc alimen-tari, la Unitat de Sanitat de l’Ajun-tament engega la campanya per tal que la ciutadania sigui conscient de la importància dels seus crite-ris de compra, i també fa formació als establiments per tal que incre-mentin la seguretat.Aquesta és una competència de les administracions locals i la regidora de Salut explicava que l’objectiu era garantir la seguretat alimentària.La campanya és el resultat d’una feina iniciada l’any 2011 quan es va dur a terme un pla d’inspeccions d’establiments alimentaris deta-llistes de la ciutat i durant aquest temps ha pogut detectar una evo-lució en els nivells de risc. Si fa uns anys les deficiències eren bàsicament estructurals i de man-

teniment, que amb el temps s’han anat corregint, ara es detecten amb més freqüència problemes relaci-onats amb manipulacions i pràc-tiques higièniques incorrectes als establiments. L’estudi sobre nivell de risc alimen-tari ha donat com a resultat que la majoria (55,7 %) tenen un risc baix, el 44 % tenen un risc mitjà i només el 0,3 % un risc alt. Les dades s’han ob-tingut després d’haver visitat més de 650 establiments. La majoria són bars i restaurants, seguits de fleques, forns i pastis-series, botigues de queviures, car-nisseries, establiments de fruites i verdures, botigues de llaminadu-res, fruits secs i herbolaris, peixa-teries i establiments de menjar per emportar.En el marc de la campanya es pre-veu organitzar una xerrada ober-ta a la ciutadania sobre consum i aliments, que es durà a terme el mes d’abril, per tal que els ciuta-dans vagin adquirint coneixements que els permetin ser més crítics i responsables en les seves actituds de compra. n

redaccióManresa

3.000 persones es mobilitzen pel centre de Manresa el 8M

nnn La tercera i més multitudinà-ria mobilització del Dia de la Dona a Manresa va aplegar el 8M unes 3.000 persones, una bona part es-tudiants, però, en general, gent de totes les edats. La marxa, va comen-çar a la Ben Plantada i va discór-rer pel Passeig fins a la plaça Major. La primera part de la manifestació, com havia passat en una de les con-centracions del matí, la formaven

només dones i un segon bloc tenia caràcter mixte.Al llarg del recorregut, nombro-sos efectius policials estaven ob-servant el pas, tot i que no es van produir incidents. A la plaça Major es va cremar una piràmide feta de cartró. En cada caixa s’hi podien llegir problemàtiques contra les quals lluita el feminisme, com el patriarcat, l’assetjament o d’altres. Després de llegir el manifest ofici-al, la piràmide es va encendre i la policia va apagar amb extintors.n

redaccióManresa

Presentació de la campanya municipal ‘Manresa et cuida’

aj maNrESa

DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 9

BAGES

Presenten el primer tram de millora del camí de Cabrianes

nnn Més de mig centenar de per-sones van assistir el dimarts 27 de febrer a la sessió informativa sobre el projecte de millora del camí de Cabrianes que connecta aquest nu-cli amb Sallent. L’acte va tenir lloc a la sala de plens de l’Ajuntament de Sallent on van assistir diversos veïns i veïnes del municipi per co-nèixer més a fons les intervencions i aportar idees i suggeriments. L’alcalde de Sallent va fer una in-troducció perquè després l’equip tècnic, els arquitectes autors del projecte, n’expliquessin detalls.Abans de l’acte, l’alcalde explicava la situació que es viu al camí de Ca-brianes i la necessitat d’apostar pel projecte que beneficiarà els usuaris del trajecte. L’actuació que s’apro-varà pròximament és la del primer tram del camí de Cabrianes. Uns

950 m que van des de Sallent fins a la resclosa del Guix, aproximada-ment a l’altura de l’escorxador. La intervenció inclourà una millora de l’accessibilitat a la llera del riu eliminant la balustrada i resolent el desnivell amb rampes i escales que connectaran amb un nou es-pai de lleure i descans integrat amb la natura. També es preveu un espai de camí per a vianants, carril bici i una zona d’aparcament, que actualment no hi és, i millores puntuals de l’asfalt i el drenatge. El projecte no es de-senvoluparà tot de cop sinó per fa-ses. Aquestes millores funcionals van acompanyades d’una reinte-gració de la infraestructura amb el paisatge per poder gaudir de les vistes del riu, els horts, els canals i el paisatge forestal que actualment és poc visible i de difícil accés. Així com connectar la xarxa de senders i punts d’interès propers al camí. n

redaccióManresa

Imatge virtual del nou camí per a vianants que es construirà a Sallent

aj CabriaNES

Santpedor aprova un pressupost de 12,2 milionsredaccióManresa

nnn El pressupost de Santpedor passa dels 8,1 milions d’euros el 2017 als 12,2 milions d’euros el 2018, un 50 % més.El Ple de l’Ajuntament de Santpe-dor va aprovar el dimecres 28 de febrer un pressupost de 12,2 mili-ons d’euros, un 50 % més que els 8,1 milions d’euros del pressupost del 2017. El consistori aposta pel capí-tol d’inversions i hi destina el 34 % del total. El 2018 serà l’any de l’inici d’obres per rehabilitar l’antiga fàbrica de Cal Clarassó, es faran els treballs

del col·lector del Mirador de Mont-serrat, es milloraran les piscines i es continuarà destinant una par-tida perquè siguin els mateixos ve-ïns qui tinguin capacitat de decidir projectes d’inversió presentats en un procés participatiu. Els pres-supostos es van aprovar amb els vots a favor de l’equip de govern i els vots en contra dels dos partits a l’oposició.Cal Clarassó, que ja té el projecte executiu redactat, es començarà a desenvolupar aquest any. El pres-supost preveu la rehabilitació de l’estructura de l’antiga fàbrica que es destinarà a centre cívic i espai de lleure i activitat de les persones

grans. Les obres és previst que s’ad-judiquin aquesta primavera.Un altre dels temes importants és la construcció del clavegueram al Mirador de Montserrat i que han fet falta diverses reunions amb els veïns i amb propietaris de ter-renys afectats per poder arribar a un projecte que permeti fer primer els conductes del col·lector que han de permetre connectar després el nou clavegueram del Mirador.Les millores a les piscines s’inclo-uen a una llista de projectes pre-vistos al pressupost. També l’equip de govern prioritza la redacció del projecte d’ampliació de la segona pista del pavelló Rafa Martínez. n

Un miler d’obres de millora a Sant Vicenç durant el 2017redaccióManresa

nnnLa Brigada d’Obres de l’Ajun-tament de Sant Vicenç de Castellet fa balanç de la feina feta durant el 2017. El 20 % de les incidències són ateses a petició de la ciutadania i el temps mitjà de resolució ha estat de cinc dies. De gener a desembre de l’any passat, la Brigada va execu-tar més de 1.000 actuacions a la via pública. En concret, van ser 1.024 accions de millora en què desta-quen els arranjaments en matèria de senyalització viària i enllume-nat. El temps mitjà de resolució de les incidències va ser de cinc dies.

Del miler d’accions executades, un 20 % van ser a petició de la mateixa ciutadania, que va comunicar les incidències a través de la pàgina

web, a l’OAC o bé a través dels per-fils que l’Ajuntament té a les prin-cipals xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram). n

Vista aèria de Sant Vicenç de Castellet on la brigada ha fet mil actuacions

aj SaNt ViCENç

10 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018

BAGESEl pressupost del Consorci de l’Agulla preveu piscines

nnn La Junta General del Consorci de l’Agulla ha aprovat el pressupost per a l’any 2018, en el qual destaca la partida per a la redacció del docu-ment urbanístic de l’àmbit de l’Agu-lla, que dona continuïtat a l’avanç de planejament que s’està redac-tant, i que inclou l’avantprojecte d’unes piscines d’estiu. També hi ha previstes diverses obres de millora i de senyalització. En el plenari també s’ha aprovat iniciar la modificació del Pla par-cial del Parc Tecnològic. El pres-supost aprovat per a aquest any és

de 242.380 euros, i hi destaca el ca-pítol d’inversions, que globalment s’eleva a 222.180 euros. Les principals partides es destina-ran a la redacció del document ur-banístic de l’àmbit del Consorci de l’Agulla i diverses obres de millora dekl seu àmbit. Per al document urbanístic de l’àm-bit del Consorci de l’Agulla, hi ha prevista una partida de 80.000 eu-ros. Aquest encàrrec, que es farà a tra-vés d’un concurs públic, inclou l’avantprojecte d’unes piscines a l’aire lliure dins l’àmbit de l’Agu-lla, una reivindicació històrica de la ciutadania. n

redaccióManresa

Nova oficina d’assessorament agrari a Sant Vicençnnn A partir d’aquest mes de març Sant Vicenç de Castellet dispo-sarà d’una nova oficina d’asses-sorament agrari en el marc d’un projecte que impulsa l’Associa-ció Massís de Montserrat arreu del territori. L’entitat proposa po-sar en valor la producció agrària del territori a partir de la creació d’horts comunitaris i banc de ter-res, sessions de formació i l’orga-nització de fires i activitats divul-gatives. La presentació de la nova ofici-na és aquest proper dimarts, 6 de març, a les 19 h de la tarda a l’Es-pai Ateneu.L’oficina d’assessorament agrari de Sant Vicenç de Castellet esta-rà ubicada a les instal·lacions de l’Ajuntament i obrirà cada segon dimecres de mes de les 10 h del matí a les 14 h del migdia. L’oficina tindrà un enginyer agrò-nom que oferirà assessorament gratuït (plagues, problemàtiques, inquietuds, seguiment i gestió de parcs i jardins, incorporació agrà-ria i ramadera, etc.) i elaborarà una diagnosi de l’estat de la pa-gesia a Sant Vicenç de Castellet. n

Sant Joan instal·la un punt gratuït de recàrrega elèctrica

nnn Sant Joan de Vilatorrada se su-ma a la mobilitat elèctrica i soste-nible. L’Ajuntament ha instal·lat al carrer Major un punt gratuït de re-càrrega ràpida per a vehicles elèc-trics. Per fer-ne ús, els usuaris cal que es donin d’alta a través del web www.selba.es/2400.php. L’Ajuntament de Sant Joan de Vila-torrada —a través de la Regidoria de Medi Ambient— té fixada com una de les seves prioritats afavorir una mobilitat sostenible que aju-di a millorar la qualitat de l’aire, a reduir la contaminació acústica i a promoure i garantir el benestar del conjunt dels veïns i veïnes. Per tot plegat, el consistori ha instal·lat aquest mes de març un punt gra-tuït de recàrrega ràpida per a ve-hicles elèctrics al número 54 del carrer Major. Es tracta de la primera estació de recàrrega d’aquesta tipologia que s’instal·la al municipi. En aquest sentit, Ramon Planell, regidor de Medi Ambient, avança que “si vo-lem donar passes significatives en

la lluita contra el canvi climàtic i suscitar entre la població una peti-ta dosi de reflexió i conscienciació cal, primer, que des de l’adminis-tració en donem exemple”. El punt de recàrrega està sub-ministrat per l’empresa espe-cialitzada SELBA i és gratuït. Disposa d’un connector Menne-kes i un de Shucko i s’activa i de-sactiva a través d’un web persona-litzat, sense necessitat de disposar de cap targeta ni clauer. Així, per fer-ne ús cal donar-se d’alta a través d’un portal determinat i formalit-zar la inscripció. n

redaccióManresa

Presentació del punt de recàrrega

aj SaNt jOaN

Plenari de la junta General del Consorci de l’Agulla

aj maNrESa

DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 11

CONSULTA OBERTA

Per què hi ha dubtes sobre el futur de les pensions?El fet que al nostre país cada cop hi hagi més pensionistes i amb una es-perança de vida més llarga fa que ca-da any l’Estat hagi de destinar més diners a pagar les pensions. Actu-alment l’Estat està destinant 9.000 milions d’euros al mes per pagar les pensions. Això són prop de 140.000 milions d’euros a l’any. les pensions s’havien pagat sempre amb els di-ners recaptats de les cotitzacions a la Seguretat Social, però des de fa un temps aquests diners ja no són suficients. El sistema és deficitari, de manera que l’Estat es presta a si mateix diners per poder fer front al pagament de les pensions.

Cal reformar el sistema de pen-sions?La reforma del sistema de pensions és el gran repte que té el país a so-bre la taula. La generació del baby boom, els nascuts entre el 1963 i el 1977, arribarà a l’edat de la jubilació d’aquí a uns 10-15 anys. Si no es fa una reforma, no hi haurà prou diners a la “guardiola” de les pensions per continuar pagant. El que tenen es-talviat el ciutadans en fons de pensi-ons equival aproximadament al que es gasta en un any en pensions, per tant és molt poc. El problema és que actualment es vincula el pagament de les pensions a la recaptació de les cotitzacions a la Seguretat Social. L’evolució de la piràmide d’edat i dels processos productius, cada cop menys intensius en mà d’obra, fa pen-sar que les necessitats de pagament de les pensions no poden estar vincu-lades únicament a la recaptació de la Seguretat Social, ja que la recaptació no sembla que hagi d’augmentar al mateix ritme.

Quines mesures són necessàries per-què el sistema no col·lapsi? Per una banda, es pot plantejar el fet d’allargar l’edat de jubilació per sobre dels 65 anys (com ja s’està començant a fer). Hi ha un tema de longevitat, ja que cada cop la gent viu més anys, i amb millors condicions de salut. Quan es va instaurar el sistema de Seguretat Social a Europa fa 130 anys, i es va fixar l’edat de jubilació als 65 anys, l’espe-rança de vida era de 40 anys; avui és superior a 80 anys. El percentatge de persones que l’any 1900 superava els 65 anys coincideix amb el percentatge de persones que avui sobrepassa els 81 anys. Tot i que s’està intentant allargar l’edat de jubi-lació, el fet és que l’edat mitjana actual de jubilació està per sota dels 64 anys, a causa de les prejubilacions. Per una altra banda, no necessària-ment hem de disposar únicament dels ingressos de les cotitzacions a la Se-guretat Social per pagar les pensions; això només passa en 8 dels 28 països

de la Unió Europea. També es podria finançar el pagament de les pensions amb els ingressos procedents de la re-captació d’altres impostos com podria ser l’IRPF o l’IVA, que són els ingressos amb què es finança la sanitat o l’edu-cació, per exemple. De totes maneres, això suposaria ha-ver de reduir altres partides pressu-postàries, si no volem augmentar la pressió fiscal.

Es podria eliminar la base màxima de cotització com a mesura per aug-mentar la recaptació de la Segure-tat Social ?les persones amb nivell de sou més elevat no tributen a la Seguretat So-cial pel salari total percebut, sinó per una quantitat inferior, tenint en comp-te que hi ha un topall a la base de cotit-zació. El dia que aquestes persones es jubilen, rebran una pensió proporcio-nal a la seva base de cotització. El fet d’eliminar el topall a la base de cotit-zació no sembla una solució per aug-

mentar els fons de la Seguretat Social, ja que hauria d’anar aparellat amb un increment de la pensió a pagar en el fu-tur a aquests contribuents. Eliminar el topall a la base de cotització sense aug-mentar les percepcions futures, seria un greuge per a aquests contribuents.

L’Estat continuarà pagant les pen-sions?Sens dubte, cap govern s’atrevirà a treure les pensions. Pensem que el col·lectiu de gent gran és cada cop més gran i que representen un gran nombre de votants. L’Estat continua-rà pagant pensions; una altra cosa és que pagui les pensions que a nosaltres ens agradaria que ens paguessin. Avui en dia, ja hi ha molts pensionistes que es queixen que no arriben a final de mes i, si no es reforma el sistema de pensions, el tema es podria agreujar.

Caldria complementar la pensió pú-blica amb una pensió privada?Una bona part de la població espa-

nyola viu al dia, i el fet d’estalviar per a la vellesa no és entre els seus plans. La pensió mitjana a Espanya avui és de 1.070 euros al mes; atès que és una mitjana, això vol dir que molts pensionistes cobren per sota d’aquest import. Per a moltes persones, seria reco-manable poder tenir uns ingressos complementaris a la pensió pública quan arribi el moment de la jubilació; en cas contrari ens podem trobar que en un futur la gent gran depengui de l’ajut dels seus fills per poder arribar a final de mes. Els ingressos complementaris poden ser plans de pensions, o estalvis en altres productes financers o immo-biliaris. Una altra opció per poder garantir una renda en el moment de la jubi-lació és la hipoteca inversa, que con-sisteix en un préstec hipotecari per a persones més grans de 65 anys, pel qual una entitat financera paga una quantitat mensual a la persona gran, que dona com a garantia el seu pis. Com més gran és el valor del pis i més avançada l’edat, l’import men-sual que s’ha de percebre serà més elevat. El client rebrà una quantitat fixa mensual de per vida; en el cas d’haver-hi dos titulars, la quantitat fixa mensual es rebrà fins a la defun-ció de l’últim dels titulars. A diferència dels préstecs hipoteca-ris, la persona gran no té l’obligació de tornar el préstec; seran els seus hereus els encarregats de liquidar el deute amb l’entitat financera, en el moment de la defunció de la persona beneficiària de la hipoteca inversa. Els hereus tenen un termini normal-ment d’un any, i durant aquest perío-de tenen diverses opcions: la venda del pis, pagar el deute i quedar-se amb el pis o subscriure una nova hi-poteca per retenir l’immoble. n

El futur de les pensions

CONSuLTA OBERTA amb Ferran Busquet, economista i MBA per ESADE. Auditor de comptes

12 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018

EL REPORTATGECada any es produeix algun motiu de polèmica, diferències amb l’organització, etc., però la processó de Divendres Sant no deixa de fer-se i de brillar pels carrers de la ciutat. Enguany s’estrena l’‘encuentro’ a tres bandes quan torna la processó a la Basílica de la Seu

ja fa dinou anys que es va re-cuperar la processó de Di-vendres Sant de Manresa i no passa any que abans o

després salti alguna espurna de po-lèmica. No obstant això, aquesta és l’anècdota; el fet fonamental i de relleu és que cada any una desena de passos surten al carrer, desfilant la fe, en alguns casos, i la tradició i el fet cultural en d’altres. Una tra-dició amb orígens diversos però que amb el pas dels anys s’ha anat forjant de la cultura de la Setmana Santa de diversos punts, bàsica-ment d’Andalusia, amb les saetes que es canten a la Macarena, però també mantenint el rigor més si-lenciós de les processons catalanes tan sols trencat pels redobles de la banda dels armats. Aquesta con-

vivència ha fet gran i duradora la processó de Manresa, però també hi ha aportat polèmica.Enguany, la decisió de mantenir l’“encuentro” que feien els passos del Natzarè i la Macarena a Crist Rei es torna a fer a la Seu, per se-gon any, però s’hi ha negat a par-ticipar la Confraria del Natzarè, segons explica Antònia Montero, la seva presidenta, “perquè l’any passat vam estar molta estona sols, perquè la Macarena va al final i tot esperant la gent va anar marxant i és que eren tres quarts de dotze...”.

L’altra controvèrsia: la denúncia del president de la processó, que com l’any passat és Nacho Muñoz: “En l’any de la Capitalitat de la Cul-tura Catalana, el govern munici-pal té una manera molt selectiva d’entendre què és i què no és cul-tura catalana”.

Francesc SerratManresa

Nacho, quines són les principals novetats de la processó d’aquest any?La principal és que es tornarà a fer l’“encuentro” (així anomenen la trobada de dos o més passos amb una escenografia especial i en un punt concret), però aquest any hi intervindran tres confraries i es farà, com l’any passat, a la tornada de la processó a la Baixada de la Seu. L’“encuentro” el faran l’Asso-ciació Reparadora de Pius IX (cos de Portants del Sant Crist de Man-resa), la Confraria de la Verge de la Bona Mort i Nuestra Señora de la Esperanza Macarena.

Després dels diferents intents per resoldre l’“encuentro”, per què s’aposta per aquesta opció a tres bandes i a la Seu?Més que res per un tema logístic, perquè si es fa l’“encuentro” a Crist

La processó tindrà, enguany, ‘encuentro’ a tres bandes

Rei, s’ha de fer una parada massa llarga a la processó, perquè s’ha d’esperar la Macarena que va al darrere de tot. Cada any es produïa un trencament de la processó en aquest punt. Vam mirar de fer-ho les dues Confraries El Natzarè i la Macarena, però els responsables de la primera van manifestar que si no es feia a Crist Rei, ells no hi participaven. Vam optar per la Seu, s’hi van ne-gar, i a un component d’una altra confraria se li va ocórrer fer-ho a tres bandes i aquesta és la solució. Es va parlar amb les confraries i han estat d’acord de fer-ho al final de la processó a la Seu, l’Associació Reparadora Pis IX, la Verge de la Bona Mort i Esperanza Macarena.

Com ha estat la reacció de la Con·fraria del Natzarè?No tinc la més petita idea. La nos-tra primera opció era que ells ho fessin com sempre, però traslla-dant l’acció a la tornada a la Seu sense més canvis, però en una re-unió ells van dir que no.

Des que no es fa a Crist Rei, la pro·cessó ha guanyat en agilitat i en aquell punt ja no es trenca?Ha guanyar moltíssim en continu-ïtat. L’any passat es va trencar una mica a la tornada abans d’entrar al passeig, però va ser momentani. Hi va haver un problema logístic.

Parlem d’altres aspectes: quins són els passos d’enguany i l’or·dre que ocuparan a la processó?Com sempre, arrencarà la pro-cessó l’Associació Recreativa Els Armats de Manresa, segueix la confraria de Nazaret, l’Associa-ció reparadora de Pius IX, la Pre-sidència de la processó, la Confra-ria de la Bona Mort, la Confraria de la Verge dels Dolors, la Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Se-nyor Jesucrist i la Hermandad de Nuestra Señora de la Esperanza Macarena.

Quin serà el recorregut i suposa alguna variació?És el mateix de l’any passat. Amb sortida de la Baixada de la Seu, carrer Vallfonollosa, plaça d’en Creus, Alfons XII, Plana de l’Om, carrer del Born, plaça Sant Domè-nec, passeig, Crist Rei, Guimerà, i la tornada fins a la Seu, passant pel mateix recorregut.

S’han reformat alguns passos?S’ha canviat un pal·li del pas de Nuestra Señora Esperanza Maca-rena. També en el cas de la Con-fraria Nostra Senyora dels Dolors, la titular portarà un “manto” nou brodat a mà.

L’organització està satisfeta de l’aportació de les diferents con·

fraries i grups que hi participen?Sí, tothom hi aporta el que sap. Agraïm la col·laboració de tothom.

Hi ha bona col·laboració amb les autoritats eclesiàstiques? El nou rector de la Seu, per exemple?Moltíssima col·laboració. Des de la parròquia estan fent una feina molt bona, ens entenem molt bé i hem fet reunions amb el rector i ell ens aporta idees noves per obrir la processó que no sigui només de Manresa, sinó que sigui de tot el Bages.

I la relació amb l’Ajuntament?L’únic que ens facilita és l’assistèn-cia logística: les tanques, l’escena-ri i la megafonia i gràcies! Nosal-tres hem demanat que es tregui la instal·lació de plàstic groc que hi ha al passeig (no pel sentit po-lític perquè som apolítics) i que es podin alguns arbres que mo-lesten per l’alçada dels passos i la resposta és que no troben conve-nient fer-ho.

Més queixes?Aquest any que Manresa és la Ca-pital de Cultura Catalana no en-tenem per què una processó amb 300 anys d’història no s’inclou en la programació d’aquest any espe-cial. Pensem que tenen una mane-ra selectiva de considerar la cultu-ra catalana. Aquests processos de Manresa i altres ciutats catalanes que la tenen és patrimoni cultural propi i no ho saben veure així. No tenim subvencions més enllà de la col·laboració logística. De totes maneres, ho exposarem a l’alcalde a la reunió que tenim programada per a aquest divendres 16 de març. Fa la impressió que no els interes-sa la processó.

Perilla el futur de la processó de Divendres Sant de Manresa?Estem preocupats perquè ara ma-teix no hi ha gent jove, necessitem gent jove que pugui sortir. Ja no es tracta només d’un tema religiós, la processó es pot enfocar des de l’angle cultural. Tenim nou con-fraries i cadascuna amb estils di-ferents, segur que poden trobar la que s’ajusta més a la seva mane-ra de ser, a la manera de viure la fe o senzillament com a aspecte cultural.

Alguna petició a les persones que seguiran la processó des del car·rer?Que vagin còmodes, que deixin passar gent gran. Si detecten al-gun problema hi ha servei d’orde intern o que avisin la policia que hi haurà al recorregut. Sobretot que no creuin pel mig de la processó i, en definitiva, demanem respecte per la processó i per la gent que hi participa. n

DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 13

EL REPORTATGECada any es produeix algun motiu de polèmica, diferències amb l’organització, etc., però la processó de Divendres Sant no deixa de fer-se i de brillar pels carrers de la ciutat. Enguany s’estrena l’‘encuentro’ a tres bandes quan torna la processó a la Basílica de la Seu

Els grups d’armats de Moià i de Vila-real participaran aquest any junt amb els Armats de Manresa en un dels actes pre-vis a la processó de Divendres Sant amb motiu que Manresa és enguany Capital de la Cul-tura Catalana.Joan Manuel Sa-baté, president de l’Associació Cultural Recreativa Armats de Manresa, entitat refundada l’any 2000, ha explicat que en-guany, pel que fa a la processó, no presenten novetats: “Nosal-tres encapçalem, com sempre, la processó i és l’organització la que incorpora novetats si ho creu convenient. Nosaltres no volem cap altre protagonisme que fer la nostra feina”. Es trac-ta d’una formació que oscil·la entre 40 i 50 armats. La secció infantil està formada per entre 8 o 10 infants que tenen el nom d’aligots.“Els adults”, diu Joan Manuel Sabaté, “sortim amb el nostre estendard, trompetes, tambors i flautes travesseres i el maniple d’armats”. Tradi-

La Capitalitat Cultural portarà més de 100 armats a Manresa

cionalment, els armats surten Diumenge de Rams i fan una desfilada pels carrers de la ciu-tat, i acostumen a visitar algu-na residència. Aquest any serà especial. Aprofitant que és l’any que Manresa ostenta la Capita-litat de la Cultura Catalana, es-tem inclosos dins el programa d’actes de les festes i farem la nostra aportació amb la parti-cipació de Diumenge de Rams, havent convidat també les for-macions dels armats de Moià i els de Vila-real”. Manuel Saba-té recorda que “l’any 2003 vam celebrar els 300 anys de la ins-tauració dels armats de Man-resa que data del 1703 i ho vam celebrar amb diversos grups. Ara aquest any serem en total 115 armats, cosa que no es veia des del 2003”. Segons recorda el president dels Armats de Man-resa, “Sarret i Arbós diu que els armats es van fundar per anar al davant de la processó de la Setmana Santa i així ho conti-nuem fent”. n

Antònia Montero és la presidenta de la Confraria del Natzarè que enguany s’ha negat a prendre part del tradicional “encuentro” amb la Macarena que es feia a Crist Rei però que l’any passat es va canviar d’escenari i hora. Aquestes són les dues raons que, vista l’experiència de l’any pas-sat, els han fet repensar la seva participació. Ho explicava ella mateixa a FREQ: “És massa tard. No hi queda ningú. Mentre esperem la Macarena, els altres passos i la seva gent veni-en, arribaven i se n’anaven. Eren tres quarts de dotze quan es va fer l’’encuentro’ amb la Macare-na. Vam decidir que o es feia a Crist Rei o no hi participàvem”.Conegudes les causes que moti-ven aquests canvis, la presidenta de la Confraria del Natzarè apor-ta la seva solució. “Es podria se-guir fent a Crist Rei sense provo-car esperes si les dues confraries anéssim juntes”.I per què no es fa així?, pregun-tem. “Perquè diuen que és per

La Confraria del Natzarè es nega a l’‘Encuentro’ per l’hora i el lloc

motius de protocol que no es pot fer”.Antònia Montero explica que es va fer una reunió amb la presi-dència de la processó, el mossèn de la Seu i els representants de la macarena i del Pas de la bona Mort, i van plantejar la decisió de no repetir l’experiència de l’any passat: per l’hora i pel lloc.La presidenta del Natzarè vol deixar clar que “no ens hem ba-

rallat ni res, senzillament vam exposar i justificar les nostres raons. Confiança a trobar algu-na solució? Total. La nostra proposta és que la Ma-carena vagi darrere nostre i així no l’haurem d’esperar...”.Per acabar encara apunta que “no és que hagi de ser a Crist Rei sí o sí, també es podria fer a la plaça Sant Domènec, però la condició és que anem junts”. n

14 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018

SOCIETAT

Associacions de pacients comparteixen experiències redaccióManresa

nnn Onze associacions de pacients de la Catalunya Central es van re-unir recentment a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa per tal de teixir complicitats i compartir les seves experiències, el seu funciona-ment i els seus reptes. La trobada, convocada per la Unitat de Partici-pació de la Fundació Althaia, s’or-ganitza una vegada a l’any i per-met donar veu als usuaris i posar en valor l’experiència del pacient, cosa que promou l’autorganització comunitària per fer front als pro-blemes de salut. En aquesta oca-sió, hi van participar: l’Associació de Diabètics de Catalunya, l’As-sociació Little Stars de la Catalu-nya Central, l’Associació Catala-na contra el Càncer, l’Associació Centre de Recursos TEA, l’Asso-ciació Servei d’Acompanyament en el Dol, l’Associació AFABBS Alzheimer, l’Associació AGRUPem (Grup d’esclerosi múltiple del Ba-ges), l’Associació Asperger, l’Asso-ciació FENIX d’ajuda i suport con-tra el càncer, l’Associació l’Olivera

i l’Associació ACO. En la jornada, cada associació va disposar d’uns deu minuts per ex-plicar les activitats que van dur a terme el 2017, i els reptes i dificultats que hauran d’afrontar en aquest 2018. La reunió va permetre arri-bar a acords com l’optimització de recursos per fer front als problemes de salut, i la possibilitat de compar-tir espais i serveis com l’assessora-ment legal, els tràmits per a les sub-vencions, la formació i les millores

tecnològiques, entre d’altres. Les associacions també van demanar poder aportar als gestors sanitaris la seva experiència per millorar o desenvolupar protocols d’atenció relacionats amb la seva patologia.La Fundació Althaia s’implica per tal de potenciar l’activitat de les as-sociacions orientades a donar su-port a col·lectius amb problemes de salut. Per això, incentiva i fomenta la participació de les organitzaci-ons i cedeix espais. n

La llar Rexics guanya el premi ‘La Ciència i els Infants’

nnn La llar d’infants Rexics de Ca-net de Fals és la guanyadora de la segona edició del premi “La Ci-ència i els Infants” que promou el Rotary Club de Manresa-Bages i la UManresa-FUB amb la voluntat de divulgar la ciència en els primers anys de la infància. El veredicte es va fer públic el 5 de març en el marc de l’acte de lliurament dels premis, que també han distingit les esco-les Sant Ignasi, de Manresa, i Pla del Puig, de Sant Fruitós de Bages, respectivament. A l’acte, a la sala d’actes de la UManresa-FUB, hi ha estat present el prestigiós físic man-resà Juan Ignacio Cirac.El primer premi, atorgat a la llar d’infants Rexics, ha estat la pro-posta titulada “Canviarà” i se n’ha valorat l’originalitat, la claredat de l’acostament al concepte científic

i la capacitat d’afavorir la iniciati-va intencionada i la possibilitat de resolucions diverses. El segon pre-mi, proposat per l’escola Sant Ignasi de Manresa, sota el títol “Puc o no puc fer una volta de campana?”, I finalment, el projecte “Observem què passa quan juguem amb pèn-dols”, de l’escola Pla del Puig, de Sant Fruitós de Bages, ha estat re-conegut amb el tercer premi, El premi, aportat pel Rotary Club de Manresa-Bages, ha consistit en material educatiu vinculat a l’apre-nentatge científic valorat en 600 eu-ros per a l’escola guanyadora, 400 per a la segona i 200 euros per a la tercera.A l’acte va intervenir el prestigi-ós físic manresà Juan Ignacio Ci-rac. Cirac va demanar que la cièn-cia s’acosti als infants perquè “els ajuda a fer-se preguntes, a qüestio-nar els aspectes quotidians i a obrir els ulls”. n

redaccióManresa

Posada en comú de diversos aspectes que vinculen els pacients

FUNDACIÓ ALTHAIA

El veredicte es va fer públic el 5 de març a la sala d’actes de la FuB

rOtarY

DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 15

PUBLICITAT

16 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018

SOCIETAT

La Francophonie a Manresa arriba a la seva dinovena edició

Enguany, l’Auditori de la Plana de l’Om de Manresa ha acollit la projecció del film Inch’ Allah, d’Anaïs

Barbeau-Lavalette, i el divendres 16 de març al pati del Teatre Kur-saal es donarà la benvinguda a la Francophonie amb una actuació de dansa a càrrec de Royal Dan-ce i el tradicional enlairament de globus per la pau al món. Ja a l’in-terior del teatre manresà, a les 21 hores, es podrà gaudir de Formida-ble!, que és la nova comèdia musi-cal de Gil Marsalla, el qual aquest any hi serà present i que ret home-natge a un dels representants més grans de la cançó francesa, Charles Aznavour. L’espectacle ens intro-dueix als carrers de París a l’època de “La Bohême” per explicar-nos la sensacional carrera de Charles Aznavour, que, junt amb Edith Pi-aff i Jacques Brel, és considerat una llegenda que forma part del patri-

redaccióManresa

moni musical universal.Aznavour va iniciar la seva trajec-tòria amb el ball però va ser quan es va dedicar a la revista que va començar a actuar i cantar alho-ra. En els inicis, es va deixar in-fluir pel jazz, sobretot en els con-certs a Nova York. És precisament

en aquest espectacle on es veuen reflectits tots aquests aspectes del seu itinerari. És una funció de gran qualitat que està al nivell de la im-mensa carrera d’Aznavour i del mi-te que representa. L’home de les mil cançons és el cantant francès més famós. Sensacional. L’actuació de

Jules Grison que dona veu a Azna-vour, el qual ha donat el seu visti-plau a aquest muntatge. La coordinadora de la Francopho-nie a Manresa, Anna Rotllan, ha rebut una carta del mateix intèr-pret en què agraeix l’actuació i hi dona suport. n

La Mostra de Vins de Navàs consolida l’èxit dels darrers anys

El Maridatge de la Mostra de Vins de Navàs, va viure el 8 de març al teatre de Palà de Torroella la seva hora

més violeta, amb el focus posat en les dones i la lluita per la igualtat de gènere. La sommelier Clara Antú-nez, la presentadora Anna Pla, la regidora Sara Cortina en funcions d’alcaldessa va recitar uns versos de Maria Mercè Marçal, i la geganta Eulàlia van visualitzar aquesta rei-vindicació. Un brindis de dones va arrodonir el moment, amb el dring de més de dues-centes copes.Gent com l’Arcadi Vilà del Mujal no estan mai quiets i per això es con-juren a fer cava espectacular des-prés de tota una vida de picapedrer fent vi, per maridar un fermentat en ampolla des del 2014 amb els for-matges de pastor, cremosos i ma-durats, de Cuirols.Els de tríada La Diferenta (Marc, Martí i Joan) van mostrar un vi blanc fet amb varie-tats de raïm negre (macabeu, su-moll, garnatxa i picapoll negre) que és un luxe de simplicitat. Per pare-lla van tenir una brandada de ba-callà amb tel de mel de farigola que

redaccióManresa

porta l’accent diacrític del Marcel Cardona de Cal Fuster de Serrateix.Un vi rosat que podria ser negre, (carinyera i macabeu) d’una agror plàcida i versàtil, un vi que no t’es-peres sorgit de la vinyes pilotades per Roger Subirana va signar un pacte de vida amb un singular burguer de carn d’olla i una tassa de brou alliberat dels fogons de la Jessi del restaurant 6 Sentits. Un clàssic del Maridatge és Josep Manubens, que ha fet un vi ferreny (sumoll i garnatxa), de la vinya de la carena de les Cases, per unir-se a un farcit de llodrigó embolcallat amb pasta de full i perfum d’all (un plat

nounat), a la cuina que és la pàtria de Quim Miró de l’Alberg de Caste-lladral.Les vinyes de Vilafresca són un referent quan es parla del vi que es fa a Navàs, des de fa centúries. Miquel Ruiz, amb les varietats de garnatxa, sumoll i una fermentació natural, va presentar un vi negre, dens, floral i ple d’aromes, astrin-gent i net, que va ballar un pas doble amb un melós de porc ral, cuinat amb passió com si fóssim a la plaça Major de Salamanca, per la Paqui Mesón del restaurant de l’Estació.El dissabte dia 10 va tenir lloc la segona jornada de la Mostra de vins amb tast al poble del Mujal, que

va néixer i es va consolidar com a poble a partir del conreu de la vi-nya, al llarg del segle XVIII propi-ciat pel fenomen de la rabassa mor-ta i els parcers, segons va explicar la historiadora i humanista, Ester Llobet, en el tast de vins que es va fer a les antigues escoles del Mujal. La palanesa Ester Llobet, que està fent un treball de recerca sobre la vinya, va destacar com a fet iden-titari la vinya, els topònims patro-nímics o d’estat que es conserven actualment: cal Ton, Perejoan, Bar-tomeus, Santacreu, Valset, Sastre, Roig, Pei, Bernat, Pelussa, el Solà.Després del daltabaix de la fil-loxera, apareix una doble econo-mia agroindustrial, amb el tèxtil i l’activitat agrícola, l’èxode rural i el retorn al seu mateix punt de par-tida (1861-1945). I diumenge 11, la ja consolidada festa major del vi i la vinya del municipi de Navàs va cloure a Castelladral desafiant el fort vent que bufava. Esmorzar, caminada, concert , ar-rossada i la mostra de vins i la fira que exposa productes de proxi-mitat amb una dotzena de para-des, algunes més que l’any passat. En definitiva, la Mostra ha estat tot un èxit.n

ARXIU

ERC atorga el Premi Maria Casajuana a Paqui Borjas

nnn ERC Manresa ha guardonat amb la 17a edició del Premi Maria Casuajana l’arterapeuta i educado-ra Paqui Borjas. El premi es va lliu-rar durant un sopar a l’espai gastro-nòmic del Kursaal, el dia 8 de març.Paqui Borjas i Reyes va néixer a Sú-ria el 1963 i és mare de dos fills que es dediquen també a l’art, la Gem-ma i el Mateu. Artista, arterapeuta, educadora emocional i clown. Es forma en dansa i expressió teatral, educació infantil i arteràpia. Ini-cia la vida professional en el món de l’educació i amb el temps la vin-cula amb l’art, creant el seu propi projecte d’art i educació emocional. La seva elecció coincideix amb l’any en què Manresa és capital de la cultura catalana. Paqui Borja de-dica gran part de la seva vida pro-fessional en centres educatius, És una dona molt sensibilitzada amb la infància desfavorida i la violèn-cia de gènere. n

UManresa convoca els Premis de Recercannn El campus Manresa de la Uni-versitat de Vic-Universitat Central de Catalunya ha convocat la 17a edició dels Premis UManresa per a Treballs de Recerca de Batxille-rat. La convocatòria té com a ob-jectiu incentivar l’esperit investi-gador entre els alumnes de centres de Secundària i alhora pretén ser un reconeixement al rigor en la re-cerca. Amb els Premis, la Univer-sitat també vol posar en valor l’es-forç del professorat per dotar els joves estudiants d’eines i recursos per a la recerca. Els treballs es po-den presentar en tres modalitats: Ciències de la Salut, Economia i Empresa i Educació, els tres àm-bits d’especialització de la institu-ció universitària. Els premis seran patrocinats per Catalana Occident i Control Group i els estudis de Cièn-cies Socials de la Universitat, amb una dotació global de 3.450 euros. La convocatòria està oberta a tots els estudiants de Batxillerat de cen-tres de Catalunya. Els treballs po-den ser individuals o col·lectius. El termini màxim per a la presenta-ció de treballs finalitza el 20 d’abril del 2018. El jurat dels premis estarà format per professorat d’UManre-sa, un professor de Secundària i un membre de l’empresa patrocinado-ra per a cada modalitat. n

albErt ObraDOrS

DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 17

PUBLICITAT

PARC DE LA SÈQUIA · L’aigua és el camí www.parcdelasequia.cat

Cicle de narració de contes a l’Anella Verda Petita caminada interpretativa i sessió de contes narrats per José Luis Mellado. Activitat gratuïta per a tots els públics. Coordinat amb el Departament d’Ensenyament, Ajuntament de Manresa i Mengem Bages

Diumenge 18 /03 a les 11h

Dia Mundial de l’Aigua I tu, tanques l’aixeta? És el dia mundial de l’aigua, vine a jugar a la biblioteca, a través de jocs gegants descobriràs com estalviar aigua. Per nens i nenes de 6 a 12 anys. Coordinat amb la Biblioteca Ateneu les Bases. Inscripcions limitades al 93 515 30 31

Dijous 22/03 de 18 a 19h

Una associació amb història L’associació de propietaris plomistes de les Aigües Potables de Manresa

CENTRE DE L’AIGUA DE CAN FONT El Centre de l’Aigua és un complex museístic, experimental i

divulgatiu al voltant de la importància de l’aigua per al

desenvolupament humà. És el punt neuràlgic i la seu del Parc de

la Sèquia, així com el centre de referència per al nostre Servei

Educatiu. Té una zona expositiva, una zona experimental i una

zona dedicada també a l’estudi. Podreu trobar-ne més

informació a www.parcdelasequia.cat/espai/centre-de-laigua

El diari de l’aigua

AGENDA

Visita a la Depuradora On va l’aigua de les clavegueres? Tens l’oportunitat de visitar la depuradora de Manresa, veuràs com es neteja l’aigua que embrutem a les cases.Per públic adult.Activitat gratuïta, amb inscripció prèvia (màxim 15 persones)

Dissabte 24/03 a les 10h

L’Associació de propietaris Plomistes de les Aigües Potables de Manresa, és una associació sense ànim de lucre, que té el seu origen en la transformació de la forma de gestió del servei d’abastament d’aigua potable a la ciutat de Manresa. Fins el 1981 es gestionava en règim d’autorització municipal, mitjançant la Junta d’Aigües Potables de Manresa, i a partir d’aquest any, i un cop municipalitzat el servei, i creada l’empresa municipal Aigües de Manresa, S.A., en règim de gestió directa.

Aquesta associació es crea amb l’objectiu de defensar els drets i interessos dels propietaris plomistes dins l’empresa municipal, d’acord amb la Llei d’Associacions del 1964, i disposicions complementàries.

Cal assenyalar que l’empresa municipal va ser creada amb l’aportació dels actius i passius de la Junta d’Aigües Potables, en la que els propietaris plomistes eren els “hereus” dels iniciadors del subministrament d’aigua a la ciutat, i que, a partir del 1861 van afrontar les primeres inversions mitjançant la venda de títols de plomes.

L’assemblea constituent va tenir lloc el dia 23 de desembre de 1981 i, l’acte fundacional, en el que es van aprovar els estatuts, el 8 d’octubre de 1982. Els estatuts van ser inscrits al registre d’associacions de la Generalitat, amb data 3 de febrer de 1983.

La comissió fundacional estava integrada pels senyors: Ramon Busquet i Guixé, Francesc Domènec i Bartra, Maurici Espinal i Batlles, Jaume Masana i Naudi, Josep Sauret i Bosch i Maurici Serramalera i Pinós.

A més de la finalitat esmentada, en els estatuts de l’associació, hi consten les finalitats de: tenir cura de la correcta emissió de títols als propietaris plomistes, a partir dels emesos per l’antiga Junta d’Aigües Potables; la confecció i manteniment del registre dels propietaris plomistes, d’acord amb els traspassos i amortitzacions que es produeixin; proposar, per al seu nomenament, un representant al Consell d’Administració d’Aigües de Manresa; i, finalment, la col·laboració amb aquesta, en la solució dels assumptes que tinguin relació amb el servei

d’abastament d’aigua potable, en general, a la ciutat de Manresa.

Actualment, integren l’associació, 741 plomistes, que disposen d’un total de 1.032,5 plomes d’aigua (2.065 títols de ½ ploma), de les que 155,75 corresponen a subministrament per aforament, 489 aplicades a comptador i 387,75 sense ús.

Aquesta associació, des de la seva creació, celebra assemblea general amb una periodicitat anual. Disposa d’un apartat en el web d’Aigües de Manresa on hi figura aquella documentació que pot presentar interès general.

“Una ploma manresana equival a un cabal de 2.468 litres diaris d’aiguari defineix l’aigua com un “líquid transparent, inodor, insípid, compost d’hidrogen i oxigen, de fórmula H2O, que bull a 100 graus, el qual en un estat més o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc...”, ...però, és l’aigua únicament aquest líquid transparent.”

Ricard Tomàs i Puig, Director d’operacions, adjunt a gerència de l’empresa Aigües de Manresa

18 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018

CULTURA

PROGRAMACIÓ CANAL TARONjA · La tele que ens uneixHORA DILLuNS DIMARTS DIMECRES DIjOuS DIVENDRES

7.00 XAL XAL XAL XAL XAL

10.00 Ben trobats Ben trobats Ben trobats Ben trobats Ben trobats

12.00Anem per feina

Planeta Animal Barcelonautes Planeta Animal Primer Pla

12.30 Targeta Taronja Aula Taronja L’altra cara Teló de fons

13.00Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure

13.30

14.00 Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central

14.30 L’altra cara Targeta Taronja Obert 24h L’altra cara Fem Territori

15.00 Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central

15.30De tot i més

Planeta Animal Procés creatiu Teló de fons Ba - Ba

16.00Gabinet de Crisi Cap i casal Gabinet de Crisi De tot i més

16.30 Obert 24h

17.00 Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central

17.30 Volta i volta Sallent Notícies Teló de fons Aula Taronja Obert 24h

18.00 Planeta Animal Planeta Animal Aula Taronja Gaudeix la festaAnem per feina

18.30 Kastanya.cat Barcelonautes L’altra cara Ba - Ba

19.00Connecticat Connecticat Connecticat Connecticat Connecticat

19.30

20.00 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

20.30 Targeta Taronja L’altra cara Planeta Animal Obert 24hDe tot i més

21.00 Sallent Notícies Obert 24h Torna-la a tocar Sam Fem Territori

21.30 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

22.00 Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure

23.00 Targeta TaronjaGabinet de Crisi Cap i Casal Gabinet de Crisi Anem per feina

23.30 Sallent Notícies

00.00 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

Segueix-nos també a: www.canaltaronja.cat · Facebook @taronja.cat · Twitter @CanalTaronja

L’Espai 1522 de Manresa estrena el cicle Quinze Vint-i-dos durant el març

nnn Manresa ha presentat el cicle Quinze Vint-i-dos, que vol oferir una lectura renovada de l’acollida i la transformació, conceptes estre-tament lligats a l’experiència d’Ig-nasi de Loiola a Manresa, a través de la música i les arts escèniques a l’Espai 1522, un dels indrets ig-nasians més destacats. La primera part del cicle porta per títol “Acolli-da” i consisteix a acollir formacions musicals joves, de diferents estils

i amb vinculació a Manresa, que estan començant el seu camí, però que tenen entre mans un projecte musical amb vocació de futur. Els primers concerts són els dissabtes 17 de març (Quartet Matisse) i 24 (Il·lúria), a les 20 h.LEl cicle Quinze Vint-i-dos neix amb la voluntat de dotar un dels espais principals del projecte Man-resa 2022, l’Espai Manresa 1522, d’una oferta cultural i artística complementària a la seva activi-tat habitual, per tal d’atraure un nombre més gran de visitants. n

redaccióManresa

El Clam centra la seva 15a edició en la revolució tecnològica

nnn El CLAM, Festival Internacio-nal de Cinema Social de Catalunya, ja ha engegat els motors per a la ce-lebració de la 15a edició coincidint amb la designació de Manresa com a Capital de la Cultura Catalana, posarà sobre la taula un altre te-ma de màxim interès i rabiosa ac-tualitat que està generant un ampli debat entre experts, governs i ins-titucions: Revolució tecnològica i bé comú. Els darrers anys del se-

gle passat, l’aparició d’Internet va suposar una revolució que ha por-tat a un canvi estructural de la so-cietat. Aquest progrés tecnològic i científic ha aportat, sens dubte, un munt d’avantatges i beneficis a curt termini que ja són prou evi-dents. La voluntat del CLAM és po-sar sobre la taula els pros i contres d’aquesta revolució i reflexionar si aquesta és una eina útil per reduir les desigualtats, per universalitzar les oportunitats o per edificar un món més just i equitatiu... o justa-ment el contrari. n

redaccióManresa

Les “Reflexions sobre el silenci” a les xerrades dels Pessics nnn El cicle Pessics de Saviesa, que durant aquest mes de març pivo-ta sobre l’eix temàtic “Reflexions sobre el silenci”, té com a objectiu principal la divulgació del pensa-ment i el coneixement filosòfic i es-tà organitzat per l’Ajuntament de Manresa (Centre Cultural el Casi-no) i el Grup de Professors de Filo-sofia de la Catalunya Central, i en aquesta ocasió hi col·labora Frag-menta Editorial.El dijous 8 de març, la primera ses-sió va tractar de “Contemplar el si-lenci, un exercici d’actitud filosò-fica”, a càrrec del doctor Nacho Bañeras. El dijous dia 15 de març, Berta Meneses, religiosa filipense i mestra zen, parlarà sobre “Diàleg creatiu entre el silenci d’Orient i la paraula Occident”. Finalment, la xerrada “Silenci i qualitat humana”, a càrrec de Te-resa Guardans, doctora en Huma-nitats, autora de La verdad del si-lencio, tancarà el dijous 22 de març. Totes les conferències es duen a ter-me a la Sala d’Actes del Centre Cul-tural el Casino a les vuit. n

Aspecte d’una de les sessions del festival en una edició anterior

SERAFÍ VALLECILLOS

El nou cicle ofereix noves experiències al voltant d’Ignasi de Loiola

aj maNrESa

DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 19

ECONOMIA

Estrena C Català 3D VO Versió original subtitulada

Tomb RaiderDissabte i diumenge: 4 - 6.20 - 8.10 - 10.30Feiners: 6.20 - 8.10 - 10.30Diumenge matinal 11.50sessió en 3D cada dia a les 10.3012 anys. Lara Croft decideix deixar-ho tot i anar a la re-cerca d’una llegendària tomba en una illa mítica, que és l’últim parador del seu pare, un excèntric aventurer.

Òpera i Ballet al Bages CentreDimarts 27 de març a les 20.15en directe des de la Royal Opera House de LondresCentenari de BernsteinThe Royal Ballet ret homenatge a un compositor únicMúsica Leonard Bernstein Coreografia Wayne McGre-gor, Liam Scarlett i Christopher Wheeldon

CocoDissabte i diumenge: 4Diumenge matinal 11.50

Apta. Animació. 106 min. El Miguel, un aspirant a cantant i guitarrista, s’uneix a l’encisador Héctor en un viatge a través de la Terra dels Morts per conèixer la veritat de la seva història familiar.

Sessions matinals els diumenges • Programació i horaris subjectes a canvis de darrera hora. Disculpeu les molèsties • Dimecres al cine per 4,50 euros

Per fer el mos a Bages Centre

entra al futur amb

Jumanji. Bienvenidos a la junglaDissabte i diumenge: 4.10Diumenge matinal 12

7 anys. Aventures. 119 min. Quatre improbables amics són absorbits pel perillós món Jumani i transformats en avatars amb habilitats. Tots junts s’embarquen en una arriscada aventura.

CavernícolaDissabte i diumenge: 4Diumenge matinal 12.10

Apta. Animació. 89 min. CatalàDug, un cavernícola i Cerdog, un seng... gos, protagonit-zen aquesta aventura en la qual dues civilitzacions, l’edat de pedra i la de bronze, competeixen entre si.

C El cuaderno de Sara6 - 10.30

16 anys. Aventuras. 115 min.La Laura busca la seva germana, desapareguda a la selva del Congo. Mentre s’endinsa en terres perilloses, descobreix la violenta rebotiga dels poders occidentals.

Cincuenta sombras liberadas6.20 - 8.30 - 10.40

16 anys. Drama. 105 min.Convençuts que han deixat enrere les ombres del pas-sat, l’Ana i el Christian gaudeixen de la seva luxosa vida, però noves amenaces posen en risc la seva felicitat.

La forma del agua5.50 - 8.10 - 10.30

12 anys. Drama. 123 min. laformadelagua.esGuerra freda, 1962. La solitària Elisa viu atrapada en una vida rígida. Tot canvia quan al costat d’una companya descobreix un experiment classificat com a secret.

Black Panther7.45 - 10.20

12 anys. Aventures. 134 min.Davant el perill i la traïció que viu el seu país, el jove rei de Wakanda reuneix els seus aliats i allibera tot el poder del Black Panther per derrotar els seus enemics.

Una familia felizDissabte i diumenge: 4.20Diumenge matinal 12.10

Apta. Animació. 92 min. La família Wünschmann no és precisament una família feliç. Per això la mare Emma ha decidit organitzar una nit especial: anar tots a una festa de disfresses.

El hijo de BigfootDissabte i diumenge: 4 - 5.50Feiners: 5.50Diumenge matinal 12Apta. Animació. 87 min.El jove Adam emprèn un viatge èpic per intentar desco-brir el misteri de la desaparició del seu pare i descobreix que el seu pare és el llegendari Bigfoot.

Gorrión rojo5 - 7.40 - 10.20Diumenge matinal 11.45

18 anys. Thriller. 140 min. gorrionrojo.esQuan una lesió posa fi a la seva carrera, la Dominika es converteix en membre d’una agència secreta d’intel·ligèn-cia. Després d’un dur entrenament serà l’espia “Gorrión”.

Sin rodeosDissabte i diumenge: 4.30 - 6.20 - 8.20 - 10.40Feiners: 6.20 - 8.20 - 10.40Diumenge matinal 1212 anys. Comèdia. 87 min. La Paz té una vida aparentment perfecta, però el seu estat d’ànim la porta a una estranya teràpia que farà que digui tot, absolutament tot el que pensa, sense embuts.

Winchester6.25 - 8.20 - 10.40

16 anys. Terror. 99 min.Després de la tràgica mort del seu marit i del fill, la Sarah construeix una casa fortalesa per mantenir a ratlla els esperits de les persones mortes per un rifle Winchester.

Loving Pablo5.30 - 8 - 10.30Diumenge matinal 11.50

16 anys. Drama. 127 min. lovingpablo.filmax.comExplica l’ascens i la caiguda del narcotraficant més gran de la història, Pablo Escobar, i la seva tempestuosa rela-ció sentimental amb la periodista Virginia Vallejo.

Un pliegue en el tiempoDissabte i diumenge: 4.10 - 6.15 - 8.20Feiners: 6.15 - 8.20Diumenge matinal 127 anys. Aventures. 109 min. Després de la desaparició del seu pare, que és científic, la Meg, el seu germà i un amic el surten a buscar. En aquesta aventura tindran l’ajuda de tres guies celestials.

Kilian Jornet. Path to EverestDilluns, dimarts i dijous: 8.15

Apta. Documental. 80 min.El film repassa el camí del millor corredor de muntanyes del món, Kilian Jornet, fins al cim més alt i ens descobre-ix a la vegada la seva cara més íntima.

A Silent voiceDivendres, dissabte, diumenge i dimecres: 8.10

16 anys. Animació. 124 min.Anys després d’haver turmentat una companya de clas-se sorda, la Shoya, una problemàtica estudiant, busca la manera de comunicar-se amb ella per disculpar-se.

María Magdalena5.20 - 7.50 - 10.20Diumenge matinal 12

7 anys. Drama. 119 min. Tot i les jerarquies i regles de l’època, Maria Magdalena s’atreveix a desafiar la família i s’uneix a un nou movi-ment social liderat per Jesús de Natzaret.

La tribuDissabte i diumenge: 4.20 - 6.10 - 8.35 - 10.40Feiners: 6.10 - 8.35 - 10.40Diumenge matinal 12.107 anys. Comèdia. 90 min. La Virginia, netejadora de professió i ballarina vocacio-nal, recupera el fill que va donar en adopció, un executiu que acaba de perdre-ho tot, inclosa la memòria.

ICL Iberia amplia la cessió d’ús del Parc Macary i ViaderredaccióManresa

nnn El conveni d’ampliació de ces-sió de l’espai conegut popularment com El Casino ha estat signat a l’Ajuntament de Súria per l’alcalde de Súria i el conseller delegat d’ICL Iberia Súria i Sallent. L’ampliació en el temps de la cessió s’emmar-ca en la voluntat de col·laboració permanent d’ICL amb el municipi de Súria. El conveni de cessió com-porta poder mantenir i, en especial, ampliar l’ús de l’espai fins al 31 de desembre del 2028, cinc anys més del que preveia l’anterior conveni que es va signar l’any 1993. En aquest sentit, la cessió d’ús a l’Ajuntament de Súria s’emmarca en la voluntat de col·laboració d’ICL amb el municipi a llarg termini, i posa a disposició dels veïns del mu-nicipi espais esportius i de lleure. En virtut del que estableix el conve-ni, l’Ajuntament de Súria pot con-tinuar gestionant directament l’ús d’aquest espai, que tradicional-ment era conegut com El Casino i que l’any 2012 va ser rebatejat com a Parc Municipal Macary i Viader

en homenatge als dos descobridors del jaciment de potassa, René Ma-cary i Emili Viader, coincidint amb el centenari de la troballa. En paraules del mateix conseller delegat d’ICL Súria&Sallent, Carles Aleman, “aquest conveni posa de manifest el nostre compromís de donar resposta a aquelles deman-des del territori i de continuar tre-ballant amb l’Ajuntament de Súria a mitjà i llarg termini”. Per la seva banda, l’alcalde de Súria, Josep Maria Canudas, ha manifes-tat que “l’ampliació de la cessió ex-

pressa la voluntat de l’Ajuntament i ICL per treballar conjuntament en la millora del municipi en aquest àmbit i d’altres”. Inicialment, l’espai d’El Casino era una zona d’oci que s’adreçava al personal directiu de l’antiga em-presa minera M.P.S., amb un parc infantil i altres instal·lacions so-cials, esportives i de lleure. El 28 d’abril del 1993, l’Ajuntament de Súria i l’empresa minera, alesho-res anomenada Súria K, van signar un conveni de cessió d’ús amb una vigència de 30 anys. n

I2T Serveis de Tecnologia celebra el seu 10è aniversari

nnn L’empresa manresana de Con-sultoria i Solucions en Tecnologia, I2T, celebra aquest any el seu desè aniversari i ho fa consolidant-se com a especialista en el software de gestió empresarial EKON. En aquests 10 anys ha consolidat cli-ents arreu del seu àmbit d’actuació, Catalunya i Andorra. El seu equip tècnic certificat i amb més de 20 anys d’experiència com a consultors en software de gestió empresarial, treballa amb el seu valor principal, que és oferir solu-cions de proximitat. “I2T ofereix a tots els clients el coneixement, ei-nes i solucions d’una multinacio-nal, però amb un tracte més pro-per”, diu el seu CEO, Jordi Navarro.Recentment, l’empresa va rebre de part del seu gran aliat, la multina-cional UNIT4, un reconeixement en Marketing Excellence, per la se-va gestió l’any passat. A més, coin-cidint amb la propera entrada en vigor del nou Reglament General de Protecció de Dades, I2T partici-parà en diverses jornades de difu-

sió de les novetats i obligacions en el compliment del nou reglament i com els sistemes d’informació po-den ser les eines de suport idònies per fer un tractament correcte de les dades que els clients donen a les empreses.Entre els objectius de I2T a curt ter-mini, hi ha enfortir la seva estratè-gia de màrqueting i continuar sent una consultoria especialitzada, que doni respostes personalitzades a les necessitats dels seus clients, apos-tant com fins ara per un servei més proper i humà. n

redaccióManresa

Signatura del conveni d’ampliació de la cessió de l’ús a l’Ajuntament

iCl ibEria i2t

I2T rep el Marketing Excellence

20 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018

ECONOMIA

Construcció sostenible mitjançant estratègies innovadores d’eficiència energètica

L’edificació es troba actu-alment davant d’un repte compartit per tota la socie-tat, la sostenibilitat. La pro-

ducció de materials, el seu trans-port, el procés de construcció, l’ús dels edificis i el seu manteniment i, finalment, el seu enderrocament una vegada aconseguit el final de la seva vida útil, suposen impactes ambientals significatius. Els edi-ficis ja són responsables del 25 % de les extraccions de materials de l’escorça de la Terra, el 30% de la despesa energètica i de les emis-sions de CO2, el 20% del consum d’aigua potable i entre un 30% i un 40% de la generació de residus sò-lids, per parlar només d’alguns dels impactes que té. A aquest fet se li suma l’existència d’un parc d’ha-bitatges sobredimensionat i moltes vegades envellit a Catalunya i a la resta d’Espanya.

Davant d’aquesta situació, EURE-CAT-CTM treballa actualment amb

Eurecat-CTMManresa

les empreses per a la redefinició del sector de la construcció sostenible, amb especial èmfasi en la rehabili-tació del parc actual d’habitatges. EURECAT-CTM treballa intensa-ment en el desenvolupament de no-ves tecnologies i productes per a la construcció, que tinguin en compte

l’ús de materials reciclats, la millo-ra en la gestió d’aigua i dels residus, com també la millora de l’eficièn-cia energètica dels edificis. En efici-ència energètica, EURECAT-CTM treballa en la prestació de serveis avançats i en el desenvolupament d’eines que permetin orientar els

professionals del sector, davant de projectes de rehabilitació d’edificis. Amb aquest objectiu es treballa en les següents línies:

• Caracterització de la demanda energètica dels edificis (calefacció, aigua calenta sanitària, refrigeració

i elèctrica) mitjançant programes de simulació i eines pròpies. Això permet disposar de la demanda ac-tual dels edificis i preveure la de-manda futura, una vegada hagin estat millorats a través d’accions de rehabilitació.

• Definició de les actuacions de rehabilitació òptimes que cal fer combinant tecnologies passives (aïllament, tancaments, protecci-ons solars, etc.) i tecnologies actives (bombes de calor, refrigeradores, calderes, sistemes de distribució, etc.). Per a això, EURECAT-CTM disposa d’eines de simulació ener-gètica, d’edificis i equips, i d’algo-rismes d’optimització propis, que permeten seleccionar la millor combinació de tecnologies, sobre la base de la situació i ús de l’edifici i d’acord amb els criteris ambien-tals i econòmics definits. El resultat obtingut és una anàlisi energètica completa de l’edifici i una quantifi-cació de les necessitats d’inversió i del retorn associades: disminució del consum, baixada de les emis-sions, etc. n

EURECAT-CTM

DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 21

PUBLICITAT

200c

SUPERA TUS OBJETIVOSCON SAGE 200C Una nueva forma de trabajar ha llegado. Empieza la transformación digital de tu negocio. ¡No te quedes atrás!

93.877.03.03

www.controlsistemes.com

Solicita una prueba sin compromiso

control@contolsistemes.com

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Anunci frequencia SAGE 200C .pdf 1 31/08/2017 10:53:09

22 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018

MOTOR/ESPORTS

PETONS!A Maite Herrera. La de la Perruqueria de Seda. Una excel·lent professional del ram de la perruqueria que dedica el temps lliu-re a córrer, a fer esport i que, de tant en tant, s’atreveix a fer una marató, la de Barcelona. I a la Maite perquè la conec i ho puc ex-plicar, però sé que no és única. Per això mil petons a tota la gent que com la Maite dedica el temps lliure a l’esport.

ABRAÇADES!

A LES PENES...

A la nova urbanització de l’entorn de l’estadi municipal del Con-gost. Realment era un llast acostar-se amb vehicle propi fins a la zona (tampoc hi arriba el transport públic). La nova urbanitza-ció, l’asfalt i el nou aparcament per a vehicles i autocars donen servei a la zona esportiva del Congost, sempre molt utilitzada. Una bona notícia i no només per al Centre d’Esports Manresa.

Les de l’esport femení. Tot i que si ho comparem amb uns anys enrere el cas mediàtic i de recursos ha millorat, el camí que queda per recórrer encara és molt llarg. Ànims a totes les es-portistes, individuals, d’equips o del que siguin. Que les rei-vindicacions no quedin només en puntuals al principi de març.

Cada gol que rep el Centre d’Esports Manresa al Congost. Tot i ser segon. Tot i ser en la posició de poder disputar l’as-cens a tercera divisió de futbol, el Centre d’Esports Manresa ja ha perdut cinc partits a casa i n’ha empatat dos. L’entre-nador, Dani Andreu, ja parla de la síndrome Congost. Deixar de viure les contrarietats a casa com pures punyalades és imprescindible per aconseguir l’objectiu de poder assolir la tercera divisió.

Petons! abraçades! a les penes... punyalades!

...PuNyALADES!

Nou SEAT Arona 1.5 TSI EVO 150 FR, un altre pas endavant en el món dels SUVnnn Després de la gran acollida del Ateca, SEAT s’introdueix en un altre segment de mercat on hi ha més demanda en l’actualitat, l’anomenat SUV urbans que son molt apreciats per la seva gran polivalència d’ús, una mida ideal per circular per ciutat, consums moderats, agilitat per carretera i aptituds molt dignes per conduir també per camins.Amb aquesta novetat recent que surt de la línia 1 de la fàbrica de Martorell, la marca va molt més enllà dels seus competidors ja que aporta l’esportivitat característica de la marca, més encara en la ver-sió FR i amb múltiples opcions de personalització, tenint previst un nou model de 7 places que sortirà aquest any.El SEAT Arona és el segon model fabricat sobre la plataforma MQB

joan VidalManresa

A0 del Grup Volkswagen, després del llançament de l’Ibiza. Amida 4,13 m de llargada i ofereix una dis-tància al terra de 19 cm, unes da-des molt importants perquè, com deia, són perfectes per moure’s per ciutat i, sobretot, per la comoditat a l’hora d’entrar i sortir del cotxe. De fet, també tenia especial inte-rès en la prova de la connectivi-tat i les ajudes electròniques a la conducció. La veritat és que m’ha deixat boca-badat per la gran quantitat d’ele-ments que habitualment són d’una categoria superior, com, per exemple, l’assistent d’arren-cada en pendent o de frenada en ciutat, a més del detector de fati-ga, d’angle mort, sensors de pluja i llums, control de creuer adaptatiu ACC amb funció Stop&Go, alerta de trànsit posterior o el sistema d’aparcament assistit que funci-ona tant en línia com en bateria. Equipaments que el FR inclou de

sèrie com la càmera de visió al dar-rere, el carregador sense fil per a l’smartphone, la pantalla tàctil de color de 8 polzades, posada en marxa per polsador, sistema de so Beats Audio (que sona de mera-

Cilindrada: 1.498 cc / Potència: 150 cv / Pes: 1.222 kg / Tracció: davantera / Acce-leració 0 a 100 km/h: 8,0 segons / Consum mitjà: 5,1 l/100km / Preu: 22.800 euros.

JOAN VIDAL. MOTOR & GOLF

Ràdio Manresa amb Salva Arco i la malaltia MEF2C

nnn Només set nens pateixen la sín-drome del MEF2C. Aquesta malal-tia afecta el desenvolupament psi-comotor i causa un endarreriment important amb trets de l’espectre autista. A l’Estat espanyol només set persones pateixen aquesta ma-laltia estranya. A “Bàsquet a Ràdio Manresa” vam conèixer aquesta

malaltia gràcies al jugador navas-senc del Breogan Salva Arco, que s’ha bolcat a ajudar per aconseguir recursos que facilitin la recerca que un doctor dels Estats Units està du-ent a terme per trobar un fàrmac per a aquesta malaltia estranya. En un viatge de bla bla car Salva Arco va conèixer una persona vin-culada amb l’Associació MEF2C i a partir d’aquí va començar una relació d’estreta amistat entre els

Carles jódarManresa

vella) i el sistema Full Link que ja porten les novetats recents de SE-AT que ens permet vincular el te-lèfon mitjançant SEAT DriveApp i Apple Car Play, Android Auto oMirror Link.

M’ha agradat molt la posició de conducció que, com a bon SUV, és un xic més elevada que en un turisme i això aporta una dosi ex-tra de seguretat i control al volant, però impressiona la gran habitabi-litat interior tenint en compte les mides externes i si parlem del ma-leter amb els 400 litres de capacitat amb doble fons per deixar una su-perfície de càrrega completament plana ja és definitiu. En l’aspecte dinàmic, el germà petit de l’Ateca té un comporta-ment molt estable en carretera, amb una comoditat exquisida i re-finament mecànic d’aquest motor i canvi manual de sis marxes que respon d’una manera molt lineal a l’accelerador. Per completar-ho podem selecci-onar quatre programes del SEAT Drive Profile: Normal, Eco, Sport i Individual, amb definicions de suspensió adaptativa, normal i es-portiva. Emocionant. n

membres d’aquesta associació i el jugador professional. I el Salva va iniciar campanyes dintre del món del bàsquet per contribuir a la re-captació. Bàsquet, ràdio i grada animació. Quan a “Bàsquet a Ràdio Manresa” vam conèixer que una de les accions era la de vendre polseres entre els aficionats, vam voler col-laborar-hi venent les polseres que proposa Salva Arco a través de l’as-sociació. Gràcies a l’ajuda oberta i decidida de la Grada Jove, en gene-ral, i d’Èric Muncunill, en particu-lar, conscienciat de què representa patir una malaltia estranya —ell té fenilectonúria o PKU, que no li permet consumir proteïna, sobretot animal—, es van vendre totes les polseres proposades.

Lliurament de la recaptacióLa visita del Breogan, i per tant, de Salva Arco al Congost va ser el mo-ment idoni per poder fer el lliura-ment de la recaptació aconsegui-da, i abans de començar el partit els aficionats del Bàsquet Manresa, el mateix Bàsquet Manresa i Ràdio Manresa i Canal Taronja vam visu-alitzar la nostra petita aportació a l’associació MEFC2, que esperem que aviat ens informi de la crea-ció del fàrmac que tant desitgen. n

Èric Muncunill, de la Grada jove; Salva Arco, impulsor de la iniciativa i Tere Solé, en representació de Ràdio Manresa i Canal Taronja

MIKI RIAL

DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 23

ENTRETENIMENT

Horòscop

DHana astròloga

HorITZonTaLs:

1. Un cop feta no destorba gens. Ara bé, el mínim que cal és això / 2. Apassionat en son combat amb l’Ada. De tant en tant necessita una dosi de cavall / 3. Es presenta poc vestit. Escriu a la contra amb melosa prosa, car és un guanya-dor. Menys que un club / 4. Si té reis no seran els de debò. Prou cafre per cruspir-se l’avi i des-trossar el balancí / 5. Poc ús de raó. Herba que ja devia inspirar els artistes de les coves. Poc ús de neó / 6. Incorporat al gabinet de l’antic alcalde capitalí, aquell que ballava samba. Fil per on entren imatges a la televisió / 7. Túixec indocumentat. Pecat de vendre objectes sagrats a en Simó i l’An-tònia / 8. Com a animals no són gens bestiotes. Del sèpal al suplí / 9. Fred com el contacte entre en Geli i la Feliu. No s’estila gai-re, un edifici amb columnes ai-xí / 10. Maniobres de navegació degudes al pes. Idioma suís in-capaç de pronunciar bé “Dalí” / 11. Límits de tolerància. Sota del mallorquí. Indiquen els anys sota zero / 12. Invento el vídeo sense capçal. Sentit de dret a gol / 13. No se li pot passar per sobre sen-se anar ben encarrilat. Distància màxima a disposició.

VErTIcaLs:

1. Preferit perquè és fet a posta. Estil arquitectònic terrorífic / 2. Porgador de gra. Com a butaca no ofereix alternatives / 3. Una vida sense cap ni peus. Són coses que vénen de cara. A finals de febrer / 4. Vi d’estrena, com en Queco quan començava. Adorni de qual-sevol manera el covador / 5. Un nazi a l’armari. Cabuda, i no pas perquè hi entri ningú. Mana al mi-nisteri / 6. El misteriós assassinat del trobador. Herba poc evolucio-nada / 7. Òrgan fèrtil vegetal per iniciar-se en l’estampat. Llibre de capçalera de la beata / 8. Líder en servei. Psicosi del cosí únic?: no, malaltia de les ungles. Solfa en si-lenci / 9. Segons com aferrin, faran mal. Danses que es ballen de cap per avall / 10. Per dins de la soga. Adepte més xiïta que el baba. En-trant en calor / 11. Té mala cura, és massa beneita. Enterrats sota les pedres d’una en una / 12. Per-secució fins a dalt de tot. Teler tan primet que ni un lluç hi passaria.

MoTs EncrEUaTs, per Pau Vidal

UrGÈncIEsTot tipus d’urgències 112Bombers i Ambulàncies 112Urg. Primària Bages 93 875 79 67Mossos Bages 93 875 98 00Policia L. Manresa 93 875 29 99HospITaLsSant Joan de Déu 93 874 21 12Centre Hospitalri 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50sErVEIsInformació Municipal 010Renfe 902 24 02 02FGC 93 205 15 15Julià 93 431 11 00Alsina Graells 902 42 22 42Castellà 93 874 68 00Eix Bus 93 874 66 66Costa Calsina 93 873 84 54Hispano Igualadina 902 44 77 26Masats 93 804 12 13Radio Taxi 93 874 40 00Taxis Manresa 93 877 08 77Ajunt. Manresa 93 878 23 00

TELÈFons D’InTErÈs

ÀRIES - 21 / 03 - 20 / 04La vostra intuïció serà molt bona; aprofiteu-ho i tireu endavant.TAURE - 21 / 04 - 20 / 05Heu de donar una mica més de con-fiança a la vostra parella ja que, si no, la gelosia i els malentesos poden pro-vocar una setmana de bastantes ba-ralles.BESSONS - 21 / 05 - 21 / 06Les persones d’aquest signe que ac-tualment no estigueu treballant teniu una setmana bona per començar a veure i enviar currículums. Trobareu una feina positiva.CRANC - 22 / 06 - 22 / 07Són uns dies de cuidar molt, princi-palment cures a les persones delica-des de la vostra família. Cuideu-vos més vosaltres. És un bon moment per començar una dieta.LLEÓ - 23 / 07 - 23 / 08Amb relació a les vostres amistats, feu una bona neteja de persones que per a vosaltres són tòxiques, les traureu directament de la vostra vida i això farà que estigueu millor.VERGE - 24 / 08 - 22 / 09No sigueu tan rancorosos: un vídeo, coses del passat, sobretot problemes relacionats amb família, ja que, si no, estareu angoixats i de mal humor. Setmana ideal per agafar determi-nacions totes relacionades amb la vostra feina.BALANÇA - 23 / 09 - 20 / 10Setmana de molt romanticisme i de molt d’amor, principalment per a les persones que tingueu parella o tin-gueu una persona a la vostra vida. Aprofiteu un moment.ESCORPÍ - 21 / 10 - 22 / 11Us tocarà a vosaltres tirar endavant coses de la família ja sigui relacio-nades amb fills, germans, pares, et-cètera, principalment en problemes de salut.SAGITARI - 23 / 11 - 21 / 12Les vostres amistats marcaran una setmana de molt de moviment, de sortides, celebracions, festes i pas-sar-ho bé. Val la pena que ho gaudiu.CAPRICORN - 22 / 12 - 21 / 01Si teniu pensat començar algun cur-set o qualsevol cosa que estigui rela-cionada amb els llibres, aquesta és una setmana molt bona per fer-ho. Us anirà bé de cara al futur.AQUARI - 22 / 01 - 19 / 02Esteu indecisos entre dues persones relacionades amb la part sentimen-tal. Heu de mirar bé què és el que vo-leu per evitar fer mal les persones del vostre voltant.PEIXOS - 20 / 02 - 20 / 03Setmana de molts de canvis dintre de casa vostra, i així canviar molt les compres, coses noves... Pintar tot ai-xò us motivarà perquè les coses mi-llorin.

24 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 15 DE març al 4 D’abril DE 2018

Antoni Garrell és CONTRAPORTADA com a ...Director de la Fundació de l’Escola Superior de Disseny i Humanitats

“El 99,9 % de la indústria s’ha digitalitzat”

L’ENTREVISTA

Antoni Garrell és enginyer industrial, especialista en gestió i en economia del coneixement. Fou

fundador del Cercle per al Conei-xement i impulsor de la Fundació Indicis, que centra la seva activitat en aspectes de sostenibilitat i cli-ma. Actualment és director de la Fundació de l’Escola Superior de Disseny. És expert en digitalitza-ció, indústria 4.0 i transferència tecnològica.

Va ser entrevistat en el programa “Anem per feina-Fem Energia”, de Canal Taronja, i aquest és un ex-tracte de l’entrevista.

Tothom parla d’intel·ligència ar·tificial, què passarà amb la meva intel·ligència? Serem substituïts?Tot pot ser. La intel·ligència ar-tif icial és una cosa que forma part de les nostres vides des de fa temps i que cada cop s’està in-troduint més en la nostra quoti-dianitat. No em refereixo només als processos productius, sinó també al que són les nostres re-lacions. La intel·ligència artifici-al està present, una altra cosa és quin tipus d’intel·ligència artifi-cial i per a què la utilitzem, que és un aspecte diferent. Però una cosa que hem de tenir tots clara: la intel·ligència artificial no és el futur, és el present. I una sola con-sideració, ara sí, si em quedo amb les organitzacions, aquelles que no incorporin processos produc-tius, analítiques de perspectives de futur, preses de decisions, ei-nes basades en intel·ligències ar-tificials, estan perdent oportuni-tats i competitivitats respecte de les altres empreses que sí que ho estan fent.

Per què la intel·ligència artificial és només la incorporació de ro·bots, digitalització o és alguna cosa més?Deixi’m tirar una mica enrere, par-lem d’intel·ligència artificial, d’in-dústria 4.0, però per poder parlar d’aquests aspectes, la primera co-sa que hem de tenir clara és que les organitzacions han d’haver fet un pas previ, que és digitalitzar la seva empresa, és un aspecte fo-

namental. Si no tenim les dades digitalitzades, no podem fer un pas més, que és convertir les da-des en informació, és a dir, que les indústries que vulguin pertànyer a aquesta classificació, cal que s’ha-gin digitalitzat. El 99,9 % s’han di-gitalitzat, és a dir, que han anat incorporant sistemes que els han ajudat a fer la feina.En el moment que convertim les dades en informació i comencem a lligar les coses enfocades a fer millors productes i que el mercat necessiti, en aquest moment estem fent el pas següent, que és la trans-formació digital de l’empresa. En aquest moment és quan l’empre-sa pot començar a parlar d’intel-ligència artificial.Què fa la intel·ligència artificial? No és res més que el mateix softwa-re que tens per fer la comptabili-tat o per comunicar-te, però que té una altra finalitat, que és convertir les dades en informació, la infor-mació en coneixement, ajudar-nos a prendre decisions o prendre-les ella mateixa.

En l’estructura del nostre país empresarial a quan som d’això?Lluny, per què? Perquè compa-rats amb els altres països, el nos-tre grau de digitalització no ar-riba a la meitat d’aquests països. Sí que ho estem fent, hi estem in-vertint, però hauríem d’anar molt

josé Enrique Vázquez

més de pressa, i aquí lògicament la mida de l’empresa, la capacitat d’inversió de l’empresa és un dels problemes.

Normalment entenem que intel·ligència artificial torna al comen·çament, posar quatre robots i que facin el packaging o poc més. I, en canvi, vas a l’empresa i en molts sectors encara estan portant els albarans a mà.Perquè encara no s’han digita-litzat.

No vols dir que estem fen les coses al revés? Vostè està plantejant in·versió en tecnologia i això reque·reix professionals molt ben for·mats, nous perfils. Tenim aquests nous perfils professionals a ca·sa nostra?No, però els tindrem. Deixi’m per-què al final un té la impressió que tampoc li he acabat de contestar tot. Deixi’m afegir-li una cosa. La intel·ligència artificial la finali-tat primera que té és processar moltíssima informació: això es fa mitjançant algorismes complexos per arribar al final a donar-nos in-formació sobre les coses perquè nosaltres prenguem la decisió o executant activitats complexes davant d’entorns no predeter-minats. L’exemple més evident és el robot que van enviar a Mart els americans. Vostè no sap què

passarà a Mart perquè no ho co-neix. Consegüentment, has de fer una eina, un vehicle, al qual has de dotar d’una capacitat d’apren-dre del que li va bé o malament, i en base a aprendre poder afrontar decisions no programades prè-viament. Això és precisament el que ens proposem quan parlem de les cadenes de producció. La intel·ligència artificial la podem posar amb aquests elements que ens ajuden a prendre decisions, prèviament, ens hem hagut de di-gitalitzar i fer la transformació di-gital, la podem posar dintre dels processos productius convertint les nostres cadenes de producció en cadenes automàtiques intel-ligents i també la podem posar, i molt important, als productes que nosaltres fabriquem.

Però als productes de quina ma·nera?Quan nosaltres parlem d’intel-ligència artificial i quan sentim parlar d’intel·ligència artificial, hem de tenir en compte que en l’àmbit de l’empresa té tres esta-dis, i cada empresa ha d’aspirar a tenir els tres estadis resolts: si no té els tres estadis resolts, més a la curta que a la llarga, perdrà competitivitat. Ara bé, he d’im-plementar de cop els tres estadis? No. Hi ha uns que són indispen-sables: els associats i vinculats a

la gestió i a la presa de decisions. D’altres són altament recomana-bles, que són l’automatització de la cadena productiva i un tercer que també és estrictament obli-gatori: dotar els productes d’intel-ligència. Aquest és el gran repte i el que està a l’abast de les nostres empreses. Dotar d’intel·ligència artificial, més o menys complexa, tots els productes que fabriquem i tots els serveis que prestem.

Realment les nostres pimes i micropimes tenen accessibili·tat a aquest coneixement que, en molts casos, és en centres de tecnologia i a les universitats?Necessitem tres coses. La primera formar uns nous perfils professio-nals: persones que quan dissenyen el producte entenguin l’avenç tec-nològic, comprenguin l’avenç ci-entífic i mitjançant un procés de disseny incorporin aquests aven-ços dintre dels productes amb cri-teris smart. Això vol dir un nou perfil: dissenyadors smart. N’hi ha gaires en aquest moment? No. La nostra escola de Sabadell està formant aquest tipus de professio-nals. El que fa falta són centres tec-nològics propers al teixit industrial del nostre país. Els centres tecno-lògics han de fer de pont entre els avenços tècnics i les nostres peti-tes empreses. Tenim un parell de bons centres tecnològics aquí a Catalunya i, per tant, hem de fer que arribin a tot el territori i no només a l’àrea me-tropolitana. Avui en dia els nos-tres productes han d’entendre la societat, si entenem la societat en-certarem el producte. Les inversi-ons per incorporar intel·ligència als productes no són cares. Les in-versions per digitalitzar i convertir l’empresa en una empresa digital no és car. El que és car és automa-titzar els processos productius i això no està a l’abast de tothom perquè la tecnologia va tan ràpi-da que has de plantejar que la teva inversió s’ha d’amortitzar en perí-odes de 2 a 3 anys. S’ha d’accedir a grans mercats, a grans produc-cions, però produccions que pu-guin ser personalitzades. El rep-te del 70Ø% d’empreses del nostre país és digitalitzar-se i posar intel-ligència als seus productes, disse-nyar productes smarts. També han de buscar aliances, incrementar la mida de l’empresa. n