Unaliment transgnics aquell aliment obtingut d'espciesa les que s'han afegit de manera artificialgensque no els sn propis mitjanant tcniques debiotecnologiaienginyeria gentica. Amb aquestes tcniques s'aconsegueixen aliments amb qualitats particulars. Cal distingir entre transgnic iorganisme modificat genticament: mentre el primer per fora ha d'haver rebut un gen que no li s propi, el segon inclou qualsevol modificaci gentica, inclosa la supressi d'un gen. Avui en dia, en molts pasos desenvolupats, els aliments transgnics passen uns controls estrictes, i solament s'autoritzen els que han demostrat que sn innocus per al consum i el medi ambient.[1] Els primers aliments trasgenics en ferm de l'enginyeria gentica es van donar l'any 1973, en qu es va crear el primer bacteri recombinant al que se li havia insertat un gen deSalmonella.[2]L'impressionant potencial d'aquesta tecnologia va fer la comunitat cientfica decids al Congrs d'Asilomar recomanar un control i vigilncia governamental fins que aquesta tecnologia demostrs sser segura.[3][4]L'any 1978 la primera companyia privada en usar tecnologia d'ADN recombinant (Genentech) va anunciar la creaci d'una soca d'E. colique produa insulina humanainsulina.[5][modifica]AplicacionsLa inserci de gens en els organismes pot tenir diversos objectius:Fer que aquests organismes adquireixin noves propietats: augment de grandria, millora del gust, ms resistncia a plagues (insectes) o ms color. Els aliments transgnics ms comuns sn elblat de moroi lasoja, plantes que s'ha aconseguit que siguin, per exemple, ms resistents a les malalties, plagues o a un tipus d'herbicidadeterminat. Tamb s'han obtingut aliments transgnics animals, com aracarpesisalmonsque porten fragments d'ADNque els fa ser ms grans i crixer en menys temps. Tamb que els pinyols de certes fruites no siguin ni tan grans ni tant abundants, com s el cas d'algunes mandarines, a les quals se li apliquen gens per no tenir tants pinyols i ser, llavors, ms sucoses.

Fer que aquests organismes sintetitzin una protena o producte metablic concret que ens interessa extreure. Un exemple s la sntesi d'insulina humana mitjanant bacteris transgnics[6](sntesi heterloga).

[modifica]ControvrsiaHi ha diversos aspectes dels transgnics que sn objecte de controvrsia:L'addici de gens forans o modificats en un organisme podria generar productes metablics inesperats d'efectes desconeguts.

Des d'un punt de vista ecolgic i scioeconmic, els transgnics poden suposar una homogenetzaci gentica de les espcies d'inters agronmic i ramader.

1. Concepte
Els aliments transgnics sn aquells que han estat elaborats a partir dun organisme modificat genticament (OMG) o els que contenen algun ingredient a la seva composici procedent dun OMG.Es consideren OMG els organismes modificats mitjanant tcniques denginyeria gentica. s a dir, els OMG sn organismes al genoma dels quals shan incorporat mitjanant enginyeria gentica nous gens procedents daltres organismes o shan modificat els seus propis gens. En general, un OMG posseeix una combinaci nova de material gentic que li confereix noves propietats (resistncia a plagues, a herbicides i producci de substncies dinters nutricional).La normativa europea obliga les empreses a incorporar les tcniques necessries per seguir el rastre dels ingredients i facilitar-nos a mxima informaci. La normativa comunitria pretn que estiguem informats sobre quin tipus de producte comprem i escollir el que millor sadeqi als nostres interessos.Els productes transgnics que hi ha al mercat sn pinsos animals i aliments de consum hum. Tots han despecificar a letiqueta si sn un OMG (brot de soja) o si estan produts a partir dun OMG (com els colorants derivats del blat de moro transgnic).Quan aquests productes contenen ms dun 0,9% de transgnics, sha de poder observar a les etiquetes.Els cultius OMG tenen lobjectiu principal daugmentar el nivell de protecci dels cultius mitjanant la introducci de resistncia a malalties causades per insectes o virus, en el cas dels vegetals, o mitjanant una major tolerncia als herbicides.Els aliments que contenen organismes genticament modificats disponibles al mercat han passat avaluacions sanitries molt estrictes. Cada aliment OMG s avaluat individualment. No sautoritza la comercialitzaci dun OMG per a s alimentari sense que lautoritat administrativa competent porti a terme una avaluaci de riscos favorable, cas per cas.Anar a inici de pgina2. Des de quan s obligatori etiquetar els transgnics?
El 18 dabril de 2004 va entrar en vigor la nova normativa mitjanant la qual tots els aliments que procedeixin dorganismes modificats genticament, s a dir de productes transgnics, han de portar una etiqueta explcita que nacrediti lorigen transgnic, tant si sn a granel com si sn ingredients de productes elaborats.Per tant, actualment s obligatori que els aliments i pinsos que continguin o procedeixin dorganismes genticament modificats (OMG) portin una referncia explcita a letiqueta sobre la seva composici en el cas que la presncia dOMG sigui superior al 0,9%.Anar a inici de pgina3. De quina manera s'han d'etiquetar els aliments transgnics?
Els aliments elaborats amb derivats de transgnics shan detiquetar de la segent manera: Aquest producte cont organismes modificats genticament o b aquest producte cont (nom de lorganisme p. ex. soja) modificat genticament . Aquesta s la frase que han dincloure els productors en les etiquetes dels aliments que continguin un 0,9% o ms de transgnics o b de derivats de transgnics. La frase ha de tenir la mateixa grandria que els ingredients del producte. Els productes transgnics (OMG) apareixen a molts aliments: preparats per a animals i en molts daltres que el consumidor pot trobar habitualment al mercat.Consideracions:Tots els productes OMG agraris i ramaders de consum hum shan detiquetar com a organismes modificats genticament (OMG).

Els productes elaborats han de portar una etiqueta especial si en algun ingredient la presncia dOMG supera el 0,9%.

Les autoritats portaran un control estricte dels passos que segueix un aliment transgnic, des del seu origen i al llarg de tota la cadena de producci.

Anar a inici de pginaLa incorporaci daquests aliments transgnics al mercat alimentari, ha provocat certa controvrsia i debat cientfic, poltic i social respecte als seus possibles beneficis i inconvenients.Entre els seus possibles avantatges, sn molts els que destaquen que les collites daliments modificats genticament tenen el potencial deliminar la gana al mn, sobretot als pasos en vies de desenvolupament, ja que la modificaci gentica pot produir quantitats grans daliments (les collites sn ms resistents de cara als parsits i a la sequera) que siguin ms nutritius. No obstant, hi ha opinions que desmenteixen aquest possible avantatge, ja que la fam al mn no s un problema de falta daliments sin de la mala gesti que sen fa dells.Un altre possible avantatge, aquest directament cap al consumidor, s que mitjanant aquesta tcnica de modificaci gentica, es poden aconseguir aliments amb millors qualitats organolptiques (millor gust, textura, color, olor), una vida til ms llarga i/o ms concentraci de nutrients. Les tcniques de manipulaci del gen es poden utilitzar, per exemple, per a canviar el contingut de triglicrids dels olis afegint-hi cids grassos del peix blau sense la desavantatge de lolor a peix.Els partidaris dels aliments transgnics, veuen tamb avantatges per a lagricultura, com ara la reducci dels costos a la producci, millora de la qualitat dels vegetals, la major tolerncia als herbicides, la menor necessitat daigua i per tant major resistncia a la sequera, la reducci dels nitrats existents en la planta i la major resistncia a temperatures extremes.Tot i els possibles avantatges que poden tenir els aliments genticament modificats, gran part de la poblaci t la percepci de que aquest tipus daliments no sn segurs, es presenten com un potencial risc per a la salut i tenen molts inconvenients.Aix doncs, quant als possibles efectes negatius dels transgnics, els ms rellevants poden dividir-se en tres grups, segons afectin a la salut humana, al medi ambient o a leconomia.Els principals riscs defectes nocius dels aliments transgnics en la salut, sn la transferncia de la resistncia antibitica dels organismes modificats genticament cap als humans o animals anullant lefecte als medicaments antibitics, la possible toxicitat i tamb laparici de noves malalties i/o allrgies. No obstant, tots aquest riscs han estat i sn objecte destudi, i de moment, no shan confirmat dades cientfiques que indiquin que existeix un perill sanitari relacionat amb aquest tipus daliments.Pel que fa al medi ambient, aqu si molts estudis poden afirmar que la producci daliments transgnics, podria propiciar una disminuci de la biodiversitat vegetal i laparici de plantes resistents als herbicides, degut a la major resistncia dels transgnics en front als vegetals convencionals.Quant als efectes negatius per a leconomia, tan sols comentar la gran polmica que generen per la dependncia del sector agrcola a les multinacionals productores de les llavors transgniques i els seus productes fitosanitaris especfics.Tot i el gran nombre destudis i dinformaci publicada per a valorar la seguretat o inseguretat daquests aliments modificats genticament, la gran diferencia dopinions i de resultats, no fan ms que desconcertar el consumidor, que es troba davant del dubte de si els transgnics sn totalment segurs o si pel contrari, representen un perill i ha devitar consumir-los.En el segent post, us explicarem si nosaltres com a consumidors tenim la possibilitat descollir entre els aliments transgnics o els que estan lliures dells, i com poder-los detectar a les etiquetes dels aliments.

AVANTATGES

Els aliments sn ms nutritius i es poden crear en conreus amb temps de maduraci ms rpids. Aix podria ajudar a solucionar el problema de la fam en el mn

Les plantes sn ms resistents a les plagues i no cal contaminar-les amb pesticides

Poden crear-se llavors que creixin en sls desrtics i fruits resistents a temperatures extremes

Es conservaran espcies en perill dextinci perqu hi haur aliment per a tothom

INCONVENIENTSNo sha pogut demostrar que les alteracions fetes en els aliments transgnics siguin inofensives per a lsser hum

Lequilibri ecolgic es pot veure afectat per la introducci de noves espcies que poden propagar-se i destruir les plantes natives

Les empreses privades tenen la patent i per aix els pasos pobres i els petits agricultors en dependrien excessivament