65

Brucel·losi a Sant Boi de Llobregat. El cas de Tideo, un esclau de l’antiguitat tardana

Andrea López López Museu de Sant Boi de Llobregat

INTRODUCCIÓ

Dels materials arqueològics que constitueixen el món de l’alimentació, les restes òssies ens poden parlar directament de la qualitat de la nutrició dels individus i fins i tot, realitzant les proves correctes, esbrinar sobre quins aliments es va basar la seva alimentació.

En el present treball exposarem el cas d’un individu, batejat col·loquialment per l’equip del Museu de Sant Boi com a Tideo, l’últim descobriment arqueològic de Sant Boi en el marc de la intervenció realitzada a Vídua Vives al 2016. L’estudi antropològic de les seves restes mostra evidències clares d’una nutrició precària, d’una càrrega d’esforç important i també la possibilitat de tractar-se d’un cas d’afectació per brucel·losis o febre mediterrània.

LA TROBALLA DE TIDEO

El jaciment de Vídua Vives es situa al sud-oest del barri antic, a la zona coneguda com a l’Antic Barri de Sant Pere.

L’extensió de la intervenció va ser 1.000 m2 on es van documentar un conjunt d’estructures, concentrades a dues zones diferenciades, i que correspondrien a dos moments històrics ben diferenciats: el Sector 1 situat al nord de la parcel·la, amb un total de 29 estructures negatives (bàsicament sitges datades entre els segles V-VIII dC), i el Sector 2, on es van documentar restes modernes vinculades a edificacions preexistents a la parcel·la (datades entre el segles XVIII-XX) (Belmonte, 2018).

Per al present treball, la zona més interesant és el Sector 1, lloc on va aparèixer la inhumació aquí estudiada. L’individu UF1, o, com col·loquialment ha passat a denominar-se, Tideo, va ser trobat a la UE 106, a un nivell de 0,25 m de potencial de color marró fosc molt compacte a sobre de la tapadora de llicorella de la sitja i parcialment cobert per

Figura. 1 Individu UF sobre la tapadora de llicorella (Belmonte, 2018 i López, 2016)

66

XI Trobades de Centres d’Estudis i d’estudiosos d’Eramprunyà 2018. Menjar i territori.

altres pedres també de llicorella. (Belmonte, 2018).

Les dades obtingudes de l’estudi antropològic mostren que es tractava d’un home adult, jove, amb un interval d’edat comprès entre els 20-29 anys i d’1,61 d’alçada (López, 2016).

Les seves restes van aparèixer en posició anatòmica (Figura 1) i completament articulades. L’elevat grau d’articulació òssia indica que el procés de descomposició del cos es va produir envoltat de sediment. A més la presència de l’os hioide mostra que es tracta d’una inhumació primària. La col·locació del cos, doncs, no mostra una disposició voluntària seguint un acte ritual. Aquest fet, conjuntament amb la inexistència d’aixovar, sepulcre o d’evidències d’altres elements rituals funeraris fa que la idea que en Tideo va ser abocat a l’interior de la sitja prengui força (López, 2016).

El nivell estratigràfic on va ser trobat contenia restes materials de tègules, fragments de dolia, restes de morter de mà, de ceràmica comuna entre altres i restes de fauna (Belmonte, 2018). D’aquests materials, els de més utilitat per establir el moment d’amortització de l’estructura, i per tant el moment en el qualen Tideo va ser-hi també abocat, son dues vores: una de cassola i una altra de dolia, que respectivament es poden datar entre el segle VI-VIII i el V-VI dC (Belmonte, 2018).

EL QUE ENS EXPLIQUEN ELS OSSOS

Sobre l’activitat física

A nivell postcranial en Tideo, malgrat l’aspecte juvenil de les seves restes, presentava alteracions compatibles amb activitat artròsica a les articulacions d’ambdós colzes. L’aparició d’aquest tipus de lesió es pot interpretar com a resultat d’una marcada activitat física, apreciable també a altres regions esquelètiques. En aquest sentit, les falanges de les mans amb les crestes molt desenvolupades (Figura 2) es podrien relacionar amb algun tipus d’esforç físic que comportés la càrrega de pesos importants amb les mans (López, 2016).

Una altra regió esquelètica on es fa evident aquesta activitat física és la zona vertebral. A les vèrtebres dorsals i a les lumbars es pot apreciar l’inici de formació dels coneguts com a Nòduls de Schmörl. Aquest tipus de lesió és un tipus d’hèrnia del nucli del disc intervertebral. En el moment en què el nòdul creua l’annulus fibrosus parlaríem pròpiament dit d’una hèrnia, com es por observar a la dorsal núm.11 (Figura 3). La presència d’aquests nòduls en individus joves s’ha vist associat a un esforç físic continuat (Capasso, 1998 citat a López, 2016).

Figura.2 Falange de la mà dreta de

l’individu UF1 on s’aprecia el

desenvolupament de les crestes.

67

Sobre l’alimentació

En el cas que ens ocupa, i en relació amb l’alimentació, existeixen alteracions òssies vinculades amb la dieta que ens ajudaran a contextualitzar un individu dins del seu context social.

En el cas d’en Tideo trobem diferents senyals als seus ossos que ens indiquen que durant el seu desenvolupament va patir una nutrició precària.

Si comencem per la cavitat oral aquesta no presentava cap càries. D’altra banda, destaca la presència de càlcul a pràcticament totes les peces dentàries. La presència d’aquests dipòsits de càlculs no constitueix una patologia per si mateixa. No obstant, segons els estudis realitzats, existeix una forta correlació entre l’acumulació de càlcul dental, la falta d’higiene, les càries, la periodontitis i factors com el sexe, l’edat i també la dieta (Krenzer, 2006 citat a López, 2016). S’observa un lleu retrocés alveolar a pràcticament tota la maxil·la, sense arribar a ser patòlogic; a la mandíbula només hi és present a dues peces dentàries.

S’observa també la presència d’hipoplàsies a l’esmalt dental en forma de bandes, línies i canvis de coloració. Aquest defecte de desenvolupament, molt conegut i estudiat, es defineix com una alteració estructural de l’esmalt de les dents (Krenzer, 2006 citat a López, 2016). Aquestes alteracions són usualment relacionades amb estrès metabòlic, deficiències nutricionals (proteica-calòrica), factors genètics, infeccions, ingesta de productes tòxics o malalties infantils durant el desenvolupament.

Tot i que l’etiologia d’aquests defectes a l’esmalt és complexa, podríem vincular-losa una nutrició deficient amb les patologies en forma de porositats que s’observen al crani (Goodman i Rose, 1993 citat a López, 2016).

A la zona facial superior, és destacable la presència de porositats a les òrbites (en la seva cara interna superior) (Figura.4). Aquesta alteració és compatible amb la coneguda com Criba Orbitaria o Osteoporosis orbital (Krenzer, 2006). L’anomenada criba orbitalia és un tipus d’hiperostosi poròtica que afecta el material ossi degut a anèmies ferropèniques, vitamíniques i/o de minerals (Krenzer, 2006).

Brucel·losi a Sant Boi de Llobregat. El cas de Tideo, un esclau de l’antiguitat tardana

Figura 3 Inici d’hèrnia discal a la dorsal núm. 11 de l’individu UF1.

Figura 4. Criba orbitalia observable a l’individu UF1.

68

XI Trobades de Centres d’Estudis i d’estudiosos d’Eramprunyà 2018. Menjar i territori.

A més a més, l’individu presentava una porositat generalitzada al crani, que afectava ambdós parietals, frontal i occipital (Figura 5). Aquest tipus d’alteració és compatible amb una hiperortosi poròtica. Aquest tipus de patologia, que és prou coneguda a poblacions esquelètiques de tots els continents i moments històrics, ha estat normalment relacionada per diversos autors com a producte de deficiències nutricionals o malalties de tipus anèmic (Gónzalez, Campo i Robles 2003).

UN POSSIBLE CAS DE BRUCEL·LOSI O FEBRE MEDITERRÀNIA

Una de les lesions més interessants que es va observar en el transcurs de l’estudi antropològic d’en Tideo va ser la localitzada als cossos vertebrals de les lumbars 4 i 5.

La lesió afecta l’estructura d’ambdues vèrtebres;en concret, l’angle superior i anterior del cos vertebral en forma de despreniment de matèria òssia i presenta un lleuger arrodoniment, amb una superfície porosa i cap evidència d’osteòfits (Figura 6). Aquest tipus de lesió paleopatològica és compatible amb la epifisitis brucelar, descrita per el patòleg espanyol Agustín Pedro-Pons i documentada ja a restes que van des del neolític fins als nostres dies (Etxeberria, 1993; Gómez i Etxeberria (2003)).

La brucel·losi, també coneguda com a febre de Malta, febre mediterrània o febre ondulant és una infecció, una antropozoonosi, produïda pel grup de bactèries del gènere Brucella que procedeix generalment dels ramats ovins, cabrits i porcins (Etxeberria, 1993).

El tipus B.melitensis és l’espècie més estesa, seguida de la B. abortus i B. suis. Els animals infectats disseminen la bactèria a través dels teixits d’avortaments, la llet i també amb les secrecions dels genitals i dels fems i contaminen el sediment i punts d’aigua propers (Rocha, 2016).

La seva principal via d’infecció a l’esser humà és per ingesta de llet o de productes lactis no pasteuritzats com ara formatge fresc, mantega, nata o també carn d’animals infectats (Horta, 2013). Actualment als països desenvolupats es tracta d’una malaltia ocupacional típica de veterinaris, peons de camps

Figura. 5 Detall de la porositat

cranial de l’individu UF1

69

agrícoles o treballadors de la indústria càrnia i està fortament correlacionada amb l’expansió de la domesticació (Schwartz, 1995 citat a Krenzer, 2006).

Es tracta d’una malaltia de diagnòstic complicat per la similitud de símptomes amb d’altres malalties. Freqüentment es desenvolupa localment a algun òrgan o aparell. El més afectat en aquest cas és el sistema muscoloesquelètic, amb una predilecció especial sobre la columna lumbar, i arriba a involucrar tot el cos vertebral, amb una lesió de tipus espondilodiscitis lumbar, que en la majoria dels casos arriba a ser molt dolorosa i incapacitant. (Rocha, 2016 i Horta, 2013)

En el decurs dels últims anys, el diagnòstic d’aquesta afecció als ossos procedents de jaciments arqueològics s’ha fonamentat en els indicadors descrits per Pedro-Pons a nivell macroscòpic i radiogràfic (Polo Cerdà, 2009 i Etxeberria, 1993).

Gràcies als avenços científics, estudis recents han pogut demostrar mitjançant proves d’ADN la presència de la bactèria en mostres arqueològiques molt antigues, com és el cas d’Herculà, on s’ha demostrat la presència de la bactèria a les restes humanes així com als derivats lactis conservats al mateix jaciment (Gómez i Etxeberria, 2003).

Les lesions i alteracions descrites per Pedro-Pons, característiques de l’epifisitis brucelar o febre de Malta, semblen ser compatibles amb les observades a les lumbars L4 i L5 d’en Tideo, descrites a l’inici d’aquest punt.

Tot i que actualment, segons indica la web de la Societat Espanyola de Paleopatologia, només hi ha vuit casos reconeguts al nostre territori com a afectats per la infecció de la brucel·losi, estudis recents semblen indicar que aquest tipus d’infecció hauria estat molt més freqüent del que sembla degut al vincle entre humans i ramats des que es van domesticar (Campillo, 1985; Ortner & Putschar, 1985; Capasso, 1987 citats a Etxeberria, 1993). Per les similituds que la malaltia presenta amb altres processos degeneratius o malalties infeccioses cal remarcar la problemàtica en el seu diagnòstic.

En aquest sentit cal remarcar la necessitat de realitzar proves més exhaustives a les restes lumbars d’en Tideo per tal de poder concloure i donar per vàlida l’assumpció de tractar-se d’un cas d’afectació per brucel·losi.

Brucel·losi a Sant Boi de Llobregat. El cas de Tideo, un esclau de l’antiguitat tardana

Figura.6 Vèrtebra lumbar de l’individu UF1 amb una possible afectació de brucel·losi

70

XI Trobades de Centres d’Estudis i d’estudiosos d’Eramprunyà 2018. Menjar i territori.

CONCLUSIONS

El Sant Boi d’època tardoantiga encara és poc conegut, no coneixem en detall la població, els possibles assentaments ni l’organització territorial del moment. Tot i que és un factor que condiciona i dificulta la realització de connexions amb altres zones del territori, les dades obtingudes de l’excavació arqueològica realitzada a Vídua Vives, combinades amb les dades antropològiques, deixen veure semblances amb altres jaciments del territori català d’aquest mateix període.

En el nostre cas les restes documentades estan situades a terres fèrtils dins de l’òrbita de Barcelona; són només estructures d’emmagatzematge sense habitatge associat, excavades en un moment avançat de l’època tardoantiga (Belmonte, 2018). La forma com van ser reblertes apunten que la zona va ser utilitzada ininterrompudament durant 3 segles (V-VIII dC). Dit això, les característiques de les estructures del jaciment concorden amb les generalment establertes per als jaciments de tipus agrícola del període; camps de sitges excavats al subsol (Belmonte, 2018).

L’aspecte dels voltants de Barcelona en aquest període alternaria espais cultivats i sense cultivar on es desenvoluparien diferents activitats productives, cultiu de cereals i horts, cacera, pesca, ramaderia... (Gunzberg, 2010). És a dir, l’alimentació d’aquests primers segles de l’edat mitjana es caracteritzaria per una combinació de productes agraris amb d’altres procedents dels boscos i prats (Gunzberg, 2010). En aquest sentit, l’accés als aliments i per tant la supervivència hauria estat possible sense una consolidació de l’agricultura al territori de Barcelona.

L’explotació ramadera dels segles VII i VIII representaria el primer model d’alimentació de la població de la zona fins al segle IX. La lesió ubicada a les vertebres lumbars d’en Tideo, compatible amb epifisitis brucelar o brucel·losi, ens permetria confirmar la suposició que en Tideo es va poder infectar o bé per la ingesta d’algun producte contaminat amb la bactèria o bé perquè va estar en contacte directe amb algun tipus de ramat, ubicant-lo cronològicament en aquest període. No obstant, degut a la complexitat que presenta el diagnòstic de la brucel·losi només es pot assumir que es tracta d’un possible cas de febre de Malta.

A partir del segle IX el consum de cereals (i per tant l’explotació agrícola) esdevindran l’aliment principal (considerem la resta d’aliments com a accessoris) (Gunzberg, 2010). D’aquesta manera l’accés a productes procedents de la cacera i la ramaderia es va anar minoritzant i va arribar el moment en el qual en endavant seran consumits per les classes més altes. Per tant, la dieta de la població entre els segles V-VIII no estaria constituïda sencerament de cereals i es complementaria amb altres aliments (Gunzberg, 2010). Aquesta idea entra en contradicció doncs amb les evidències de nutrició precària i deficiències metabòliques presents al cos d’en Tideo.

Criden l’atenció per la seva singularitat les característiques de la inhumació aquí tractada: aïllada, posició anatòmica descuidada, dins d’una sitja amortitzada, sense tractament funerari o ritual apreciable. Cal indicar no obstant que, tot i aquesta singularitat, estudis recents semblen apuntar que aquest tipus d’enterraments han estat força habituals als assentaments rurals i viles de l’antiguitat tardana a Catalunya (Belmonte, 2018).

En els últims 15 anys s’han trobat un bon nombre d’inhumacions “anormals” que en trets generals es caracteritzen per ser individus d’ambdós sexes i diferents grups d’edat, abocats sense cap cura ni aixovar funerari a pous o sitges que havien perdut la seva funció primordial i eren reaprofitats com a abocadors (Belmonte, 2018).

Aquestes inhumacions donen unes datacions, o bé per C14 o per les restes ceràmiques, d’entre els segles V-VIII dC, la mateixa atorgada al cas d’en Tideo. A més a més, l’estudi antropològic d’aquests individus ha proporcionat dades semblants a les observades en el cos d’en Tideo tant a nivell físic com alimentari (Belmonte, 2018): clares deficiències alimentaries així com alteracions òssies relacionades directament amb accions repetitives i continuades, posicions forçades, càrrega de pes i esforç físic considerable. Seguint aquesta línia, autors com Roig (2009 i 2013), apunten que aquestes característiques en conjunt podrien constituir un indici clar de la presència d’esclaus i serfs als vilatges i assentaments rurals de l’antiguitat tardana a Catalunya.

Dit això, les característiques de l’enterrament d’en Tideo, el seu context arqueòlogic, així com les alteracions òssies aquí comentades (tant a nivell físic com alimentari), permeten interpretar-lo com un esclau d’època tardoantiga possiblement infectat per brucel·losi.

71

BIBLIOGRAFIA

Belmonte, C., (2018-inèdit) Memòria de la intervenció arqueològica a la cantonada entre els carrers Tres d’Abril 24-26 i Vídua Vives 22-24.

Brothwell, D. R., (1987) Desenterrando huesos. La excavación, tratamiento y estudio de restos del esqueleto humano, México D.F., Fondo de Cultura Económica.

Campillo, D; Homar, F.B., (1993) Paleopatologia. Los primeros vestigios de la enfermedad. Fundación Uriach. 1838.

Chimenos, E; Safont, S; Alesan, A; Alfonso, J; Malgosa, A., (1999) «Propuesta de protocolo de valoración de parámetros en paleodontología». Gaceta dental, Vol.102, pp 44-53.

Etxeberria, F., (1993) «Epifisitis brucelar. Identificación del signo de Pedro Pons en el tejido óseo desvitalizado». Dins Actas de II congreso Nacional de Paleopatología. Valencia, Asociación Española de Paleopatologia, pp: 121-127. Disponible a http://www.uam.es/otros/sepal/actas/actas_files/trabajos/02_Valencia/19 Art.14.pdf [consultat el 18/12/2018].

González. A, Campo. M, i Robles. F., (2003) «Evolución de los fenómenos porosos en la bóveda craneal» dins Antropología y Biodiversidad. Ed: Aluja MP, Malgosa A, Nogués R. Barcelona, Bellaterra.

Gómez Junguito, A. i Etxeberria, F.,(2003) «Diagnostico diferencial de las epifisitis vertebrales» dins Actas del VII Congreso Nacional de Paleopatologia. Octubre de 2003. Univerdidad de les Illes Balears.pp:489-496.

Gunzberg Moll, J., (2010) «Crisis agrarias, mortalidad y alimentación en la ciudad y territorio de Barcelona, durante la Alta Edad Media» a Anuario de estudios medievales, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Disponible a http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/view/484/494 [consultat el 18/12/2018].

Horta Coba, L.F., (2013) «Lumbalgia por Brucelosis» a Mediagraphic Literatura Biomédica. Julio-Septiembre 2013.Vol.9, nº3 a http://www.medigraphic.com/pdfs/orthotips/ot-2013/ot133e.pdf [consultat el 18/12/2018].

Isidro, A. i Malgosa, A., (2003) Paleopatologia: la enfermedad no escrita. Masson.

Jordana, X. i Malgosa, A., (2007) Caracterització i evolució d’una comunitat medieval catalana. Universitat Autònoma de Barcelona.

Killgrove, K, i Tykot, RH., (2013) «Food for Rome: A stable isotope investigation of diet in the Imperial period (1st–3rd centuries AD)» a Journal of Anthropological Archaeology. Volum 32, març 2013, pp: 28-38.

Krenzer, U., (2006) Compendio de métodos antropológico forenses para la reconstrucción del perfil osteo-biológico. CAFCA, Centro de Análisis Forense y Ciencias Aplicadas.

López, A., (2016 – inèdit) Estudi antropològic de les restes de dos individus procedents de Vídua Vives de Sant Boi de Llobregat.

López Mullor, A., (2012) «Algunes necròpolis altmedievals del Berguedà i el Bages, segles VII-X» a Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII) pp: 237-274.

Negre, MC.; MIquel, M.; Puchalt, F.J.; Castellà, M. i Villalaín, J.D., (1996) «Patología hallada en el esqueleto de un individuo de época romana exhumado en La Vall d´Uixó» a Salud, enfermedad y muerte en el pasado. Consecuencias biológicas del estrés y la patología. Pérez-Pérez, A. (ed). pp :159-171. Fundació Uriach. Barcelona.

Polo-Cerdá, M., (2009) Dos nuevos casos de epifisitis brucelar. pp: 555-558.

Roberts, C. i Manchester, K., (1983) The Archaeology of Disease. History Press, Gloucestershire.

Brucel·losi a Sant Boi de Llobregat. El cas de Tideo, un esclau de l’antiguitat tardana

72

XI Trobades de Centres d’Estudis i d’estudiosos d’Eramprunyà 2018. Menjar i territori.

Rocha Maguey, J., (2016) «Brucelosis espinal». Acta médica Grupo Ángeles, 14(4), 211-219. Disponible a http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1870-72032016000400211 [consultat el 18-12-2018]

Roig Buxó, J., (2013) «Silos, poblados e iglesias: almacenaje y rentas en época visigoda y altomedieval en Cataluña (siglos VI al XI)» a Horrea, Barns And Silos. Storage and incomesin early medieval Europe. Ed.Alfonso Vigil-Escalera Guirado, Giovanna Bianchi, Juan Antonio Quirós. Universidad del País Vasco pp:147-160

Roig Buxó, J., (2009) «Asentamientos rurales y poblados tardoantiguos y altomedievales en Cataluña (siglos VI al X)» a Horrea, Barns And Silos. Storage and incomesin early medieval Europe. Ed.Alfonso Vigil-Escalera Guirado, Giovanna Bianchi, Juan Antonio Quirós. Universidad del País vasco pp:207-251

Sales Carbonell, J., (2003) «L’antiguitat tardana al Baix Llobregat (1989 – 2003). Balanç de 15 anys de recerques arqueològiques i propostes de futur» a II Jornades d’Arqueologia del Baix Llobregat. Actes no editades.

Scorrano, G.; Brilli, M.; Martinez-Labarga, C.; Giustini, F.; Pacciani, E.; Chilleri, F.; Scaldaferri, F.; Gasbarrini, A.; Gasbarrini, G. i Rickards, O., (2014) «Palaeodiet Reconstruction in a Woman With Probable Celiac Disease: A Stable Isotope Analysis of Bone Remains From the Archaeological Site of Cosa (Italy)» a American Journal of Physical Anthropology. 2014 Jul;154(3):349-56.

Vigil-Escalera Guirado, A. (2013) «Comunidad política aldeana y exclusión. Una revisión de las formas de inhumación altomedievales (ss.V-VIII d.C.)» a Reti Medievali Rivista, 14(1):1-42 Disponible a https://www.researchgate.net/publication/236679351_Comunidad_politica_aldeana_y_exclusion_Una_revision_de_las_formas_de_inhumacion_altomedievales_ss_V-VIII_dC [consultat el 18-12-2018].