ani" Joan,<uJN« 202 - 25 SETEMBRE 1.987

Revista SANT JOANN" 202 - 2b de setembre de 1987Edita: Centre Cultural de Sant JoanPresident: Carles Costa SalomAdreça: C/. José Antonio, 13Imprimeix: Apóstol .y CivilizadorDeposit Legal P.M. 2-1979

DIRECCIÓ: Coi.lectiu "Quatre Vents"

COL.LABORADORS;Miquel Florit HuguetCarles Costa SalomJoan Jaume NigorraJoan Matas GayàAntònia Costa BauçàMaria Company NicolauFranciscà Barceló C.Toni Bauçà MatasMateu Barceló MatasToni Vidal LlanerasDo Ma} orManuel PicóBiel MassotJaume MolaFrancesc Amengual

NOTA:Els articles publicats en aquestarevisra SANT JOAN, expresen únicament ¿l'opinió dels propis autors.

2 - .390

10

•ji

N AN 11

5£

^_ '••A SP* tW

Provincia

<*J\\XA^ ¿JMessEPTiCMfSfi^

Añ

I

PRCCIPI-

lACION

-t

MfllOROSOBSERVADOS VltNIO

DOMI-NANTI

Nombre de la Estación«S-ÒV-^ -JO&W X

4U-

N t

Precipitación total del mes

Provincià

B K L K f l R E .41Mes

f) c. n Ci7 n

Número

• nAño

19 gïObservador

tòni 16 bBh¿i Mflrfl^

6J4Suma NUMERO DE DIAS DE:

•-x-AK_

LluviaNieveGranizoTormentaNieblaRocíoEscarchaNieve cubrió suelo

.CL

SumaDÍAS PRECIPITACIÓN< 0.1 (,p.)> 0.1> 1,0> 10,0> 30,0

PmCIPITACIONMÁXIMA EN UN OÍA mm dio

Suma Viento dominante

Ei IM lindi Unii

Jí£_En il du li•il llum

M_¿Q.- sn

'ûObservador

hAT^O tV^CUO H/i S

CSuma

2S

x

NUMERO DE DIAS DE:

Lluvia *Nieve •& -—Granizo ATormenta f^Niebla =ROCÍO .O.

Escarcha , ,Nieve cubrió suelo j g

SumaDÍAS PRECIPITACIÓN< 0.1 (,p.)> 0.1> 1,0> ião> ÎO.O

E ^PMCIPITACION

MÁXIMA EN UN OÍA mm dio

SESuma Viento dominante

zmPrecipitación total del mes *>* 5

El I» lili«i ilmi

El il ili it•il llim

S U M A R I

MeteorologiaMunicipaliasEl President del CIM.El Pare J. CompanyFesta d'es ButifarróDe per la vilaCurs de musicaCanvi de ProfessorsMateu Joan FloritEntre l'euforia i la decepcióMúsica a Sant JoanPersones del PobleConsellera de CulturaJeroni Alberti y la Premsa ForanaRamon Costa i DotLlibres¿ Insulina o no ?Aires de PagesiaGloses d*En Pere GilDemografia

3 - 3yi AjuntamentMUNICIPALIAS

Se suspèn el cobro delsimposts municipal

En el passat plenari de l'Ajuntament,que es va celebrar el divendresdia 25 es va aprovar, entre altrespunts de l'ordre del dia. No posaral cobro en aquest darrer trimestrede l'any els rebuts corresponentsals imposts municipals de caràcteranual, per ajudar d'alguna maneraa suportar el gros augment de lacontribució urbana, degut principal-'ment a l'aplicació per part de l'Estat,del 20% damunt la "base liquidable",quant l'Ajuntament havia acordataplicar solament un 10%, lo querepresenta un augment de un centper cent més. Tot això fa que percompensar aquests augments es deixipendent de cobro els imposts munici-pals de 1987.

També es va aprovar augmentar,per el bieni 88-89, un 5% aproximada-ment la plus vàlua a cada una deles cinc zones en que està dividitel padró municipal.

És va informar al ple, de larecent visita que va fer a SantJoan el Conseller Adjunt a la Presi-dència Senyor Francesc Gilet, ala qual es varen tractar, entrealtres coses, realitzar uns estudispel correcte funcionament de lafossa sèptica de la zona "B", dela reforma a l'entrada i escalade la Casa de la Vila i també d'unacol·laboració a nivell de serveistècnics.

. Ja que la Secretària habilitadade l'Ajuntament va contreure matrimo-ni dies passats, es va acordar fer-li un obsequi.

Es va parlar de la possibilitatde contractar els serveis d'un guardajurat. I ja en el capítol darrer.El regidor J. Sastre va donar unavanç de les despeses de les FestesPatronals, les quals han superaten més de duescentes mil pessetesel pressupost inicial, que pujavaun milió setenta mil pessetes. Acontinuació el regidor A. Companyva sol·licitar que es senyalitzinalguns punts perillosos i conflictiusTambé es varen demanar explicacionsdamunt el retràs de les obres de

la plaça General Franco, a lo quales va contestar presentant una certi-Ificaciò de l'Arquitecte justificant'tal demora.

Joan Jaume

EL PRESIDENT DEL C.I.M.

El reciente estudio realizadopor el Consell Insular de Mallorcaen colaboración con el Ministeriode Administraciones Publicas sobreseneamiento y abastecimiento deaguas a los pueblos de Mallorcaindica que 28 carecen de estos servi-cios y bastantes de uno de los dos.Nuestro pueblo se encuentra enmarcadoen el grupo segundo.

Nos parece muy mal que el Presi-; dente del C.I.M.. Dn. Juan Vergeri sea partidario de dar el máximode prioridad a los municipios coste-ros, de por si, muy favorecidospor su situación geográfica.

El col·lectiu Cultural Sitja deBunyola, convoca el III Premi "Vilade Bunyola" de poesia i narrativa.Podran optar al premi els treballsinèdits tant de poseia com narrativaescrits en llengua catalana, espresentaran per triplicat i mecanografiats a doble espai i per una solacara.El de poesia hauran de tenir unaextensió de 150 versos i els denarrativa uns 20 fols.El plac d'admisió acaba dia 30 desetembre i s'hauran d'adreçar a;Col·lectiu Cultural Sitja, Apartatde Correus-13, 07110 Bunyola.Per més informació direcció d'aquestarevista Sant Joan.

EL PARE COMPANY

Es troba entre noltros per unmesos el santjoaner P.Joan CompanyC.M. que durant més de trenta anysha desenvolupat la seva tasca apostò-lica a la regió inóspita de La Mosqudta a Hondures. A pesar dels seusseixanta anys el seu zel apostòlicno el permet un descans i així volun-tàriament vol tornar-se a la Missió.

De per la vila 4 - 392

FESTA DES BUTIFARRO

la vila de Sant Joan, es preparaper celebrar un any més, en el primerdiumenge d'octubre, concretamentel proper dia 4, ia diada organitzadaper la Penya Motorista Sant Joan,que te una part esportiva amb elFestival del Motor i llavors lapart recreativa amb la popular icada volta més arrelada Festa d'esButifarró, inclosa dins el calendaride Festes Populars.

Així, a partir de les 15'30tendra lloc la gimkama per motocicle-tes i ei slalom per automòbils,amb el preciat trofeu Miquel ,Fiol,en recordança del que fou el Presi-dent i fundador de la Penya.

Llavors a partir de les 6 dela tarda, les xeremies, dimonisi capsgrossos, així com l'encessadels fogarons, indicaran el comença-ment de la festa en la que durantla torrada de butifarrons i llengonis_ses hi haurà ball de bot per a tothomamb les actuacions d'Aires de Pagesia,agrupació folklòrica local que ensoferirà els boleros, jotes i mateixesque ballaven el nostres avantpassats,la cançó mallorquina serà interpreta-da per Música Nostra i a la partmelòdica intervendrán els grupsOrquestrina d'Algaida i Euphoria.

La festa d'es Butifarrò es unafesta agradosa per quant tothomn'és protagonista anant a la torrada,ballant i menjant aquests embutitstan mallorquins, així com la cocaemb trempo o verdura i endulçantla festa amb els bunyols,

És aquesta festa un bon réflexede les costums d'un poble, que cuidales seves arrels.

DE PER LA VILA

Els proper dies 3i 4 d'octubre ales oficines municipals tendra llocla cobrança de les contribucions,rústica, industrial i urbana corres-ponent a l'any actual.

El passat dia 12 va començar elcurs de música que organitza elCentre Cultural, aquest any es donenclasses de solfeix elemental i d'ins-trument: guiterra, bandurria, llaudi guitarro.

tÍK^ Z(Ì2

4*K

Sa vilafranquera organitzà el passatdiumenge una festa que resultà moltanimada, ball d'aferrat, ball debot, coca, pastissos, xampany...de tot. La seva tia Na MargalidaBallarina fou l'animadora i presenta-dora dels diferents grups que actuaren

En Joan Barceló de Son Fluxà i totsels de casa seva, foren intoxicatsi fou necessari ésser internatsa una clinica. Gràcies a Deu, jaestan tots bé.

En el començament del curs escolar,s'han produit dos canvis en el Claus-tre de Professors, ens han deixatei Professor Andreu Gelabert, quedurant molts d'anys ha estat elDirector del col·legi i gran promotorde l'equip de Voleibol, i la Professora Catalina Vicens. Per cubrir lesseves ausències han estat nomenatsels Professors Joan Miralles i MariaDolors Ceva. Sian benvinguts.

5 - 393 OpinióTALLADORES

Durant la conmemoració de laDiada Nacionalista dels Països cata-lans, que es va celebar a Ciutatel passat divendres dia 11 de setem-bre, foren detengudes baix l'acusaciód'alteració de l'ordre públic i"ultraje a la bandera", tretze perso-nes, entre elles el nostre paisàMateu Joan Florit.

Fou una nova i molt ineteressantexperiència, va dir En Mateu. Durantquasi un dia foren "prisioneros"/segons era el tractament que elsdonava la policia.

Una vegada possats en llibertatper ordre del Jutje "sin cargos",En Mateu que es el Director de larevista S'Arenai, es pasetjà pelspassadissos del jutjat i repartíexemplars de la seva publicació.

En Mateu Joan que ha estat vícti-ma dels lladres i dels piròmans,que en vàries ocasions han visitatla casa a on viu, un poc a les aforesde S'Arenai, s'ha armat i per ferpràctiques de tir, aprofità unaestada al puig de Randa, momentque el fotògraf vilafranquer FrancescAmengual el va retratar i ens liadeixat aquesta instantània.

ENTRE L'AUFORIA i LA DECEPCIÕJa han passat tres mesos des

de les eleccions municipals en queforen elegits els regidors per durendavant el poble de Sant Joan.Tenim dret ara a exigir-los quedurant al present legislatura elduguin a bon terme.

Treure conseqüències més o mancovàlides d'una campanya i d'uns resul-tats, requereix unes reflexionsi un anàlisi profund i seriós, perso-nalment antepôs el meu respectea qualsevol ideologia i vull, ferun intent d'aproximació d'uns progra-mes que serviren per atreure votsen la pasada confrontació.

Pdria ésser interessant sopesara lo que s'han compromès els nostresrepresentants dins el Consistori:Donar per rebre; actuar en conscièncidavant el poble que es el destinataride tota la seva gestió. L'assumiruns llocs de responsabilitat, esper vetlar pels interessos de tots.

Per sintetitzar les obligacionsdels politics, m'ne entretenguten agrupar els diferents punts delsprogrames en els quals convergeixenvaris dels grups polítics que elspresentaren.

Vet aqui, idò, les tasques quetenen en comú i que hauran de procu-rar dur a terme:

(A.P. no va presentar-programaper escrit, per lo tant no el podemtenir en compte).

Els quatre grups restants tenenen consideració les necessitatsde la Tercera Edat. Això apuntaren:1,- U.M. Llar del Pensionista iResidència per a la Tercera Edat.

P.D.P. Dotar de los medios suficicientes al colectivo de la Tercera Edat.

C.D.S. (T.E.,S i S.S.) a) Construir un Centre per a la Tercera Edatque compti amb les instalacionsmés avançades...

P.S.M. (Gent Major) ...un serveimèdic permanent, servei de menjadori neteja de roba,...

Tres grups apunten cap a asfaltarcarrers i camins, sanitat i educació.2.- U.M. Asfaltar els carrers icamins que no hi estan.

P.D.P. Conservación de calles,aceras y asfaltado de caminos vecina-

Opinióles...

C.D.S. (ü.i O.P.) a) Gestionarl'ampliació de l'asfaltat a carrerspreriferics i camins veinais.3.- U.M. Serveis complementarisdel Centre Sanitari.

P.D.P. Lograr un servicio médico-sanitario local garantizado las24 horas del día, como igualmenteel de una ambulancia.

C.D.S. (T.E.,S. i S.S.) b) Orga-nitzar un servei d'assistència domi-ciliaria... c) Fer presió per quéés construeixi l'Hospital de Manacor...e) Servei d'ambulància.4,- P.D. P. Con el fin de evitarmolestias, malos olores y faltade higiene... la construcción dedepuradoras colectivas, con losmunicipios colindantes.

C.D.S. (U.i O.P.) c) Promourela instalació d'una planta depura-dora. ..

P.S.M. (Aigües brutes) Cadaanys a l'estiu es fa patent aquestproblema,...5.- P.D.P. Prestar la colaboraciónnecesaria a A.P.A.S. y Profesorado...

C.D.S. (C.i E. ) b,c) Màximacol·laboració amb l'A. P. A. i elseducadors escolars...

P.S.M. ...ajudar l'A.P.A. iclaustre de Professors...

Solament dos foren els grupsque apuntaren aquests punts:6,- U.M. Canalització d'aigua potablea tot el poble.

C.D.S. (U.i O.P.j b) Propiciarun projecte de dotació d'aigua pota-ble a Sant Joan...7.- U.M. Gestionar un servei mancomu-nat de Seguretat Ciutadana.

P.D.P. Contratación de guardiasjurados...8.- P.D.P. Potenciar las fiestaspatronales...

C.D.S. (C.i E.) f) Animar irealçar, fins al màxim, les festespopulars i patronals.9.- U.M. Creaicó de més zones d'esplaiparc infantil, i ajardinament dinsel poble.

P.S.M. (I.i J.) Crear espaisdestinats als jocs dels infants.10.- U.M. Obrir els tancaments delscarrers Consistori i Sant Joan.

P.S.M. Impulsar la redaccióde les normes del Pla d'Ordenació

6 - 3y4

Territorial...n.- P.D.P. ...cursillos dirigidosen especial a la juventut, paratransformar y elaborar los productosde nuestra agricultura...

C.D.S. (A.) b) Prestar ajudesi l'orientació necessària a aquellsagricultors...

A mes de tots els punts coinci-dents amb alguns dels grups políticsrepresentats dins el nostre Ajuntamentn'hi ha uns altres que únicamentl'ha apuntat un, sense que els altresen facin referència directa.

U.M. -Acabar el passeig des deConsolació per Son Juny al carrerConsistori.

-Ordenar l'Arxiu Municipal ila resta de la Casa de la Vila.

-Subscriure conveni amb SEGONAper cuidar dels pinars del terme.

F.D.P. -Facilitar a los contribu-yentes mediante un servicio másasiduo que repercuta en comodidada la hora de efectuar los pagoscorrespondientes.

-Apoyar toda iniciativa deldeporte de base, consolidando losclubs ya existentes, así como personasque destaquen en una determinadaactividad deportiva.

-Crear una escuela de música...-Incrementar la dotación de

libros en la biblioteca municipal...C.D.S. (U.i O.P.) d) Netetja

de tots el torrents i síquies delterme municipal, e) Milloramentde la imatge dels nostres edificisi llocs publics...

Aricultura. a) Aprofitamentd'aigües depurades... b,c) Ajudesi l'orientació necessaria a agricul-tors... d, e) Promoure la creaciód'indústries... Electrificació dezones rurals...

C.i E.) a) Crear una guarderiainfantil... d,e) Formació per adults...fomentar activitats d'oci... g)Recaptar ajudes econòmiques de lesentitats autonòmiques...

(J.i E.) a) ...escola de formaciósobre tècniques agràries. Subvencionsper joves conradors. b) Fomentarla participació jovenil... Potenciarcampaments i escoles d'estiu.

Esportea) Crear la infraesctruc-tura necessària per potenciar l'esport... b) Oferir col·laboració a les

7 - 39b£¿ ••;.•->

entitats esportives. c) Poiíticade subvencions... d) Fomentar diadesesportives, xerrades i conferències.

T.E.,S.i S.S.) d) ...l'assistènciamèdica, veterinaria i farmacèutica...f) cursets solare medicina preventiva.g) ...problemes socials del nostremunicipi.

P.S.M. Cultura. Potenciar almàxim la Casa de Cultura...

Esport. L'Ajuntament ha de fomen-tar els esports...

(I. i J.)Es missió de l'AjuntamentEl recolzar (o fins i tot promoure)activitats extraescolars...Gent Major. Distingir les que necessjrten un esplai per omplir el tempslliure... Les que precisen d'unsserveis per poder viure dignament...

Mormalització lingüística. L'Ajuntament ha de promoure l'us del català7

a tots els nivells...Serveis. L'Ajuntament ha de

fer les passes necessàries per acon-seguir que a Sant Joan hi hagi elmàxim possible de serveis...

Higiene i Sanitat. Donar solucióen el terme més breu possible a1'Escorxador...

A més de tots aquests temespel fet d'haver estat elegits, tambétenen l'obligació política de dura terme aquelles coses que formenpart específica del Consistori,Governació, Hisenda, Cultura, Obres,Sanitat, Esports, Festes, etz.

Aquest es el joc de la democràcia:nosaltres elegim uns politics enbase a uns programes electoralsi després, també som els votantsels qui exigim que compleixin allòque han promès.

Mirant-ho amb bons ulls, conside-rant que aquesta legislatura potésser tan fecunda com esperançadorasi hi possam un poc la mà.

Sembla que tothom vol complirperò encara es fa mal us d'aquestallibertat que ens dona uns sistemesnous de vida, oblidant que la demo-cràcia te les seves regles de joci que hi ha que seguir-les, donssinó aleshores sorgeixen diferènciesque no són més que afanys de protago-nisme o imposicions. Siguem humilsi compartiguem idees, programes,comportaments i accions.

Sembla que estigui fent un munt

de dovagacions, però solament esticraonant una mica aquesta temàtica;facem tots plegats aquest intentde progrés per uan societat santjoa-nera mes justa.

Jaume Mola

MUSICA A SANT JOAN

Si. be aquesta fotografia quehavui els oferim no es de la Bandade Musica de Sant Joan, si es labanda del 9è Batalló de Campos ala qual hi participaren dos santjoa-ners el primer de la dreta Es PepGual Bauza "Mena" amb el clarinet1 En Jlbni Jaume Nicolau "Jordà"que està darrera, el bombo.

La "Unión Protectora Musicalde San Juan". Així era com s'enomena-va l'associació que amparava i procu-rava pel sosteniment de la Bandade Musica de Sant Joan.

Entre papers vells hem trobatdiferents notes d'auesta societatmusical que ens donen una idea decon estava de ben organitzada, perexemple:-Els utensilis propietat de la socie-tat musical eren:6 faristols de fust grossos.2 faristols de fust petits.1 caixa de fust per guardar 1'instru-mental i el repertori.

1 cadira per el bombo.-Instruments de musica de que disposala banda i la seva propietat:

1 flautí Francesc Oliver1 flauta Antoni Camps1 requinto Joaquim Bauza

D'aquell temps 8 ¿9b

1 clarinet1111121 saxofó Mi.b.

ii ii

1 Si.b.Il II M

1 baix

Antoni OiiverAntoni BarcelóJoan BarcelóJaume MasGuillem GayaGabriel GualSocietatD. QueimariArnau BauzaGuillem GayàSineuPorreres

2 amb corretja de pell Societat2 bombardins Societat1 trombó1 Vi latranca1 Guillem Gayà(Carritxó)3 "onovenes" Societat1 cometí1 D. Francesc Mas

Pep Bauza1 fliscorn Societat1 Pep Payeras1 bombo i plats Societat1 tambor

Guillem Gayà1 castanyetes Societat1 padero-Persones que formen part de labanoa i els instruments que toquen:(Com que la relació solament duel primer llinatge, a aquells queestam segurs, els hem posat el segon,als altres, sentim no seber ambexactitut qui són).FlautíFlauta Carles Costa BauzàRequintoClarinet pral. Joan Bauzà Company

Antoni Barceló Font1er Jaume Mas Bonet2ón Melcion Juan Barceló3er Francesc Oliver Bauzà4t5é

". 6i

Saxofó 1er Antoni Barceló2on Joan Bauzà

Baix 1er Jaume Barceló Marti2on Guillem Matas Munar3er

Trombó 1er Joan Bauzà2ón Jaume Bonet Bou3er Guillem Gayà Gayà

'Onoven" 1er Esteva Payeras Ameng2Ón3er

Antoni Costa FontMiquel SastreArnau MatasPep Payeras Amengual

Miquel Company Garí

Martí Jaume Llabrés

Cometí 1 er2ón3er

Fiscorn 1 er2Ón

BomboPlatsCaixa 1a

2aCastenyetesPandero-El repertori de que disposava labanda era el següent:Pasdobles:La machicha Cafet ParísEl balear SirilaGallito La castañeraVenganza Soto del parralQuita pesares Con aplomoSan Pedro Aromas de ValenciaVeneciana Mantoncito de crespónChicago Manolito BienvenidaViva Córdoba El tumtaA mi patria AlternativaTorero BanvaMachaquito Vivan los noviosAmigo Melquianes La bejaranaMantolito Domingo OrtegaNiña mimada Marcial el mas grandeFestival Ferrocarril de SóllerGitana andaluzaJuguetes:Vais Ensueño seductor

BostonChotis GabrielJota Alegria de la huertaVals CurrilioMazurca ManuelaJota Joven GeronaVals Francailles

FantasiaMazurca EmiliaTango Tio ya no he sidoMazurca PuleynelaVals EnchantreCuplet La gaiteraVals Las vírgenesAmericana La campanadaVals DichosoCuplet ChulonaMazurca MariaVals obligado a clarinete Casta SusanaCharleston Pui PuiPolca AvecillasValsJota Cabecita de chalinVals Zamora

' '-•*•

9 - ay? Col·laboracióFoxtroxChotis

n

ValsTangoti

FoxtroxVals

Pericónn

IndianaSobre verdeVenecianoUn sueñoSobre verdeAdiós muchachos .Los bullanguerosDe verbenaSr. AntonioDel amorNacional ArgentinoAragonesaWibelotOrgia doradaLauraArrabaleroRecuerdos de AragónFiesta argentina

JotaPolcaSardanaMazurcaTangoJotaPericónCanción del diaCopeo matancerAmerinaca ns 7colección de 12 piezas fácilesMarchas funèbres:Alam de un angel PensamientosEl lamento Virgen SantaDolorosa El fin de un artistaSoledad Divino rostroLa Verónica ChopinLa cruz y dolores La soledadMarcnas regulares:ChofrediCorpus Cristi GloriaEl Santísimo Santa EulaliaSanta Cecilia BendiciónMarcha regular CaridadEl Smo. 1e EsperanzaLa concepción SantisimoAurora MarsellesaVaris:Amor y guerra SardanaSanta EspinaBella rosa SintoniaZaragoza JotaExótico PericónSion PasodobleAria de requinto Cruz de honorEsclava mora MinnoneteLa elegante Musa letinaCaballería Rusticana La ParrandaMaria Enviette Canto a MurciaEl huésped del sevillano SilbonsCanción napolitanaCanción de un prisionero.

Això es tot per avui.

Do Major

PERSONES DEL POBLÉ

L'equip responsable d'aquestapublicació "SANT JOAN" m'ha encarre-gat fer la biografia d'una personade Sant Joan, que sigui viva i quehagi realitzat una tasca positivaa favor del poble, per poder serpresentat con a tal "Persones delPoble" al concurs que l'Associacióde Premsa Forana ha organitzat ique patrocina el Consell Insularde Mallorca, amb l'objectiu de poderreconèixer públicament els mèrits''•• i la tasca positiva per ells x3uitaa terme.

Va j a barrumbada que m'ha caigutdamunt l I lo gros és que no se comdir que no, ja que altre banda somun col·laborador d'aquesta publicació.Però ho intentaré i lo primer quevull dir, és que no podeu imaginarles hores i més hores que he Adonatvoltes a la meva imaginació perdescobrir quina seria la personaviva més indicada. Es ver que demorts se me'n ocorren bestants¿i segur que a voslatres també, però

; vius que no se'Is consideri "perso-natges" o "famosos", ja ho fa moltmes dificultós.

Desprès d'haver barretjat unbon grapat de possibles persones,

1 i haver-ho consultat a diferents, amics meus, he decidit fer un breuesbós biogràfic de Carles Costai Salem i presentarlo com a "Personadel Poble". Carles Costa és unapersona de tots coneguda, i crecobjectivament que vosaltres tambél'haguésseu escollida.

• » • •

Es pot dir que durant els darrersvint anys, Carles Costa ha estatpresent en tota manifestació culturalo recreativa, i hi ha estat presentsempre en primer terme. Podem dirque Carles ha estat la persona insus-tituible per dur a terme dins aquestscamps, la majoria d'actes popularso minoritaris, de que han gauditels santjoaners.

Col·laborador anònim, en segonterme, de distints baties de lavila, abans de la democràcia i ambla democràcia.

Ha diversificat les seves activi-

Col·laboracions 10 - 398

tats en tots els camps de la cultura,l'art i l'esplai, sobretot en lacultura popular, posant des de lesantitats del Tele-Club primer idel Centre Cultural després, a l'abastde la gent la possibilitat de parti-cipar en un bon caramull d'activitatspopulars, entre les que podem citarles següents:

Diferents Certàmens Nacionalsde Fotografia, arribant l'any 1.981a organitzar el XVIII, que fou eldarrer, barretjats amb alguns Certà-mens de caràcter local i provincial.

També VI Certàmens Provincialsde diapositives, amb les corresponentsprojeccions, i que també finirenl'any 1.981.

Exposicions de fotografia, col.lectiva o individual, així com de foto-grafies antigues. Afecció aquestaque el dugué a ésser elegit Presidentdel Club Vincerà de Palma els anys1.969 a 1.976, els dos darrers Vocaldel "Circulo de Bellas Artes".

Exposició* etnològica a Ca'nSoler l'any 1.974.

Exposició-Homenatge a Fr. LluísJaume, l'any 1.975.

Exposició de carros i carruatgesl'any 1.977, figurant dins aquestaexposició un carro de . roda plena

.

de més de dos segles d'antiguetat,una vertadera joia, carro propietatde Caries i que ell restaurà sensecap mena d'ajuda.

Exposició Bibliogràfica l'any1.980.

Col·laborador del Bolleti delTele-Club Sant Joan primer i desprésDirector d'aquesta publicació desde l'any 1.976.

Directiu durant" vuit anys dePremsa Forana i President de lamateixa associació durant els anys1.984 i 1.985.

Té publicat el seu treball (l'ar-bre genealògic) guanyador del Premid'Investigació Fr. Lluís Jaume ambmotiu del II Centenari del seu marti-ri i també una biografia del mestred'escola D. JOAN MAS I MATAS, elpopular i enyorat "Mestre Pagès".

Començà la col·lecció "Els Caste-Ilots" l'any 1.981, amb la publicaciódel primer llibre titulat "Llinatgesi malnoms de Sant Joan" del qualés autor el qui subscriu.

Afeccionat a tota manifestacióartística i popular a finals del'any 1.976 proposà a la Junta Direc-tiva del Tele-Club local, posaren marxa una secció dedicada a l'ensenyament del ball mallorquí, de la

11 - 399

'•*'••>.

qual es va fer càrrec Carles Costacon a professor. Primer tou l'escolai després l'agrupació "Aires dePagesia" la qual ha tingut des dela seva fundació una forta activitat,actuant en moitíssimes festes patro-nals, trobades, ballades popularsobertes i inclus sortint a la penín-sula, demostrant amb això la maduresadel Grup.

Per l'escola de dansa han passatal llarg d'aquests deu anys, mésde 265 alumnes de totes edats isexe, que sense formar part ae l'agru-pació, porten l'entusiasme del ballpopular mallorquí.

La banda de Tambors i Cornetes,tal con la coneixem avui, es vacrear l'any 1.978, gràcies a l'impulsque li donà Carles Costa, Presidentaleshores del Tele-Club.

Fou elegit regidor del nostreAjuntament els anys 1.979 i 1.983,i des dels primers dies que founomenat delegat de cultura ha trebe-llat per be del poble, especialmenten favor de la joventut, amb unadedicació molt poc corrent. Lesprincipals activitats d'aquestsvuit anys, han estat posar en marxala Biblioteca P. Ratei Ginard, lapublicació de 8 memòries municipals,així com 4 extraordinaris programesie Fires i Festes (2 llibres d'uncentenar de pàgines cada un).

Ha vist arribar a bon terme,la seva gran il.lusió, adaptar undels edificis dedicats anys enreraa escola, con a Casa de Cultura,on avui tenen el seus domicilissocials les distintes entitats espor-tives, recreatives, idel poble.

Durant el temps en que CarlesCosta ha estat el responsable dela cultura municipal, s'han publicatun llibre d'historia "Sant Joan,segles XIII-XVl" del qual es autorRamon Rosselló, un mapa historic-artistic dibuixat per Bartomeu Valiespir, i s'han organitzat nombrosesexposicions des de plantes i flors,ceràmica, brodats, tapisos, artesania,pintura, etz. Molt de destacar sonles conferències que per honrarla memòria del P. Rafel GinardBauçà i altres santjoaners s'hanorganitzat a l'Ajuntament.

Es en Carles Costa un home metò-dic i treballador, dedicat al seutreball professional i a la família.Es admirable i fins i tot sorprenentque hagi pogut dedicar-se a activi-tats culturals amb la dedicació,intensitat i resultats com ho hafet dins Sant Joan durant durantaquest caramull d'anys.

Però i per tot això, d'on treuel temps en Carles per dur endavanttanta activitat ? Quin es el mètodeque emplea per realitzar tant detreball en favor de l'art, la cultura,l'entreteniment i en difinitivapel poble de Sant Joan ?

Tota persona que el coneix desde nin, sap que sempre ha estat

1 un home inquiet, nerviós si voleu.Era ben jovenet i ja era capdavanteren les organitzacions juvenils delpoble. Era col.leccionador de monedes,efecció que més tard el dugui acol·leccionar coses nostres, ainesdel camp i de la casa pagesa, roba,ceràmica, objectes religiosos ialtres. Desprès ja més gran, fetala metamorfosis, nin-home, és quanes dedica en cos i ànima a les acti-vitats públiques. Se relaciona ambgent i personalitats -diguem-ned'esferes superiors- de categoriaprovincial, relacions que ell incor-pora al seu sistema o mètode defeina, aconsegueix amb aquestespersones uns grans col·laboradorsque repercuteixen en bé del poble,

12 - 400

-ja hem citat diferents manifesta-cions- eis quals són els qui donenel prestigi i la ressonància quehan arribat a tenir fora de l'àmbitlocal.

Tot això, no oblidem, gràciesa un esperit lluitador i les sevesbones qualitats, que podríem resumirde la següent manera: generositat,esperit de sacrifici, serietat,energia, eficàcia, esperit de compa-nyerisme i sobre tot d'ordre enles coses, -sempre sap a on té allòque necessita-. Totes aquestes quali-tats que té en Carles Costa, sonla clau de la gran tasca que haduit a terme, feina feta sempred'una forma desinteressada, en> favordel poble de Sant Joan.

Per altre banda el podeu veuresempre col.laborant amb moltes altresorganitzacions locals, com son laComisió del Reis, - Obreria de SantAntoni, Certamen Poètic Verge deConsolació, Penya Motorista i totesaquelles que li demanan la sevaajuda, con també sabem, a pesarde que ell li resta importància,que és un puntal dins activitatsa nivell de tot Mallorca.

I ja per acabar voldria destacarla nombrosa col·lecció bibliogràficaque posseeis dedicada casi exclusiva-ment a bibliografia local, provadel gran interès i estima que sempreha sentit Caries Costa per tot loque fa referència a Mallorca i enespecial a la part forana.

Miquel Florit Huguet

RODA DE PREMSAAMB LA CONSELLERA DE CULTURA

La nova Consellera de Culturade la Comunitat Autònoma, MariaAntònia Munar, dies passats presentàel programa de la conselleria pelspròxims quatre anys, així com l'orga-nigrama i l'equip que la compon.

Maria Antònia Munar, políticamentes militant d'U.M. com també elsDirectors General de Cultura, JaumeMartorell i el d'Esports, AntoniBorràs. El Secretari General Tècnices Miquel Nadal.

Volem destacar que les principalspreocupacions i prioritats d'aquestprograma son: establir una divisióentre lo que es esport, culturai educació. Degut a lo importantque son el Museu de Mallorca, laLlotja, les excavacions arqueolò-giques, etz. nomenar un DirectorGeneral de Patrimoni, desenvolupari ampliar al màxim la Llei de Norma-lització Lingüística, el poliespor-tiu Princeps d'Espanya, la medicinaesportiva, i la promoció i intensifi-cació de l'esport a través de l'es-port escolar. Promocionar les visitesa exposicions d'art a través dela tercera edat i els escolars,organitzar mostres col·lectivesd'art a tots els pobles de Balears.Convertir el Conservatori de Musicaen la Universitat de la Música deles Illes. Per començar un nou edifi-ci tenim 100 milions de pessetes,així com la seva descentralitzacióamb les escoles de musica existentsi la creació durant aquest any devuit més a pobles o barris de Ciutat,un archiu de música, l'orquetrade Cambra del Conservatori i laCoral del mateix.

Atenció especial a les excavacionsarqueològiques, aixi com al seutancament i catalogació. La recupe-ració i restauració dels monumentshistòrics-artístics i de façanes,la coordinació entre diferents enti-tats per dur endavant diferentsprojectes i actes i no coincidiraquests el mateix dia i hora.

Interessar per Palma el llegatde Joan Mirò i la sub-seu dels JocsOlímpics de 1982.

Carles Costa

13 - 4U1

ASÍ DE SENCILLO

Jeroni Alberti

y la Premsa Forana

por Manuel Picó

Algunos pueblos tenían o habíantenido su publicación semanal, omensual, o cuando se podía. Era una labor -y sigue siéndola aún-, abnegada,realizada por una gente más abnegadatodavia. Su existencia era muy preca-ria. Económicamente para muchas publicaciones todavía sigue siéndoloPerò ademas de pobre, era apaleada.Ignorada por una gran mayoría. Sihabía tenido alguna significación,el auge del centralismo se la arebatô.Daba la sensación de que ni propiosni extraños la tenían en cuenta.Si la dictadura extendía los tentácu-los de la censura sobre todo loque fuera información, y ademásferoz represión sobre todo lo escritode opinión que le fuera adverso, so-bre la prensa de los pueblos ejercíala doble y férrea esclavitud lingüís-tica, ya que muchas veces eran reduc-tos " donde se refugiaban aquellospara quienes era un deber conservary cultivar nuestra lengua.Desapare-ciendo unas veces, para reaparecer,y silenciarse de nuevo, su vidaera muy precaria. Por su condiciónlocalista, y por su escasa difusión,siempre andaban con el agua al cuellosi no debajo el agua. Pero se insis-tia en su empeño. Y como medio decomunicación era consciente de quetenia una misión que cumplir, unhueco que llenar, y que un momentou otro se le reconoceria.

Aconteció el milagro de la libe-ración y como suele ocurrir cuandoel pueblo se ve libre de ataduras,las voces se dejaron oir. Tres perso-nas que estaban vinculadas a estaspublicaciones comprendieron quehabía llegado el momento oportuno.Gaspar Sabater Vives, Rafael FerrerMassanet i Santiago Cortés, tuvieronla feliz idea de convocar a las publicaciones y estudiar una forma dedar cuerpo a una asociación quelas representase bajo el nombrede Premsa Comarcal, como se decidióllamarla en principio. Si las publicaciones individualmente no podían

Opiniópolarizar la atención, unidas en unaasociación debían de conseguirlo.Era el momento de hacer frente común,cobrando personalidad y capacidadde respuesta frente a un centralismoque iba perdiendo terreno. Y acerta-ron en el empeño. El 13 de abrilde 19/8, en el pueblo de Sineu -centro geográfico de la isla-, conasistencia de las publicaciones"Apóstol y Civilizador" de Petra,"Dijous" de Inca, "Felanitx", "Mana-cor", "Perlas y Cuevas" de Manacory "Sóller", se funda la "Associacióde Premsa Forana de Mallorca". Todosde acuerdo en que esta asociaciónes una respuesta al centralismoabsolutista, y coincidentes en unaidea, la consecución y el afianzamiento de la autonomía.

Pero la "Premsa Forana" unavez constituida en asociación, necestaba amigos que, desde qualquierposición, cuando más significadamejor, le ayudaran en su consolida-ción. Aquí es donde aparece JeroniAlberti, el actual Presidente denuestro Parlamento. Debemos insistirsobre el temor que en la transiciónobligaba a mucha gente, y^ entreella naturalmente algunos políticos,a cierto reaccionismo, y no siemprela "Premsa Forana" hallaba el recono-cimiento deseado. Sin duda que debíainfluir la falta de habito. En lospueblos mucha gente seguía queriendoleer la noticia de su propio pueblo,su propia noticia, mediatizada porla distancia, y no en el pueblomismo. Les quedaba demasiado próxima.Era un doloroso rodaje hacia latolerancia. La Asociación necesitabaamigos, como dije, y sobre todo,que no actuaran recelosos, y ahíestuvo Jerónimo Alberti, a la sazón"President del Consell General Inte-rinsular". Como político se identifi-có con la Premsa Forana y comprendióel papel que le correspodia realizar.Como hombre de pensamiento evolucio-nista y autonomista entendió lainformación desde la mayor proximi-dad y un medio importante para lapropia identificación de los pueblos.Ha sido el político que más ha demos-trado tener presente que el espírituy la esencia del pueblo mallorquínfue en la "Part Forana" donde tuvo

Opinió 1 4 - 4 0 2

siempre la mejor custodia, allídonde se mantuvieron más intactaslas costumbres, y donde se luchócon menos ruido, pero con más tenaci-dad, por la autonomía, y por nuestralengua.

El 22 de enero de 1982 el Presi-dente del Consell General Interinsu-lar, Jeroni Alberti, convoca a la"Premsa Forana" a una rueda de prensa.Es el reconocimiento y la conforma-ción de la prensa de los pueblos.Es la culminación de la tarea empren-dida por Sabater, Massanet, Cortés.A partir de ahora ya se habla dela "Premsa Forana" con más reconoci-miento, y Jeroni Alberti, entrelos mejores políticos que nos hadado la democracia en Mallorca,esta siempre al lado de la PremsaForana. Lo mismo desde el ConsellGeneral que desde la presidenciadel Consell Insular. Ha sido y siguesiendo su gran amigo.

Ahora que Jerónimo Alberti osten-ta la Presidencia de nuestro Parlamento pudiera ser la gran ocasión paraque la Premsa Forana le demostrarasu reconocimiento y su gratitud.Estoy convencido que ia Directivade la Asociación sabrá encontrar

el modo mejor de hacerlo. Con elbien entendido de que este reconoci-miento por parte de la Premsa Foranaes hacerse un favor a sí misma,ya que le resta una deuda de gratitudque saldar. Muchas publicacionesguardan muy buen recuerdo de lasentusiastas trobadas de los primerosaños, y de la infinidad de ocasionesque Jerónimo Alberti les ha propicia-do. Y muchos de todos aquellos cola-boradores quisieran tener oportunidadde demostrarle a Jerónimo Albertila estimación que cono amigo dela Premsa Forana le profesan, independientemente de todo color político.

Sóller19 setembre 1.y87

FIRA ALTERNATIVA A LLUCMAJOR

(dies 17 i 18 d'octubre)exposicions, col.loquis, debatsdamunt agricultura biològica,defensa de la naturalesa, reci-clatge, etc...Per informació: Guillem CardellC/. Sant Llorenç 52 LlucmajorTlf. 662134 (els horabaixes).

15-403 VarisRAMON CUSTA I DOT

Encara no estic recuperatde la trista nova: En Ramon Cos-ta ens ha deixat.

Nomes ia idea del recordcom homenatge hem du a escriureunes retxes que se'm fan feixu-gues per la impressió del moment.

La seva presa de contacteamb la premsa era relativamentrecent, però en el poc tempsque feia que ens coneixíemhaviem arribat a aquell aprecimutu que es dol desprendrede la passió per les mateixescurolles; m'interessaria desta-car la seva il.lusió pel mónperiodístic, el seu entussiasmepels esdeveniments culturals,el seu recolzament i participa-ció en les tasques de l'Associa-ció de Premsa Forana i, sobretot,la seva bonhomonia, exponent pal^pable d'una gran senzillesai d'una gran bandât.

Mantenc ben gravades duessituacions viscudes conjuntament,precisament a la contrada mana-corina que ell tant estimà.Una encara ple de vida i salut,en la presentació del llibresobre els deu anys de l'Associa-ció abans esmentada, durantla qual Ramon demostra la sevacapacitat d'organització iel seu zel per la bona marxadel més ínfim detall. L'altra,ja ferit en batalla que nohauria de guanyar, durant lafesta de concessió dels IVPremis Premsa Forana dels qualsell -i ara ho agraesc més quemai- n'obtingué un; l'emocióque demostra en aquells moments,trobant-se reconegut i veientuna valoració pública de laseva tasca, fou contagiosa.Crec que aquell esdevimentli degué ajudar a suportarels darrers mesos, d'altrabanda mesells de sofriment.

Pens que Manacor ha perdutuna de les seves persones positives i, per això mateix, tambéen patim la pèrdua tant laPremsa Forana en general comles persones que el coneixiem

i hi haviem compartit creenciesi vivències.

Se'n va, però estic segurque no és un comiat: el sentiremen els seus escrits, en l'exem-ple d'esperit d'entrega queens deixa i, sempre, en elrecord. Es tracta, senzillament,d'un a reveure confiat i agraït.

Biel Massot i MuntanerPòrtol, 8 de setembre de 1987

LLIBRES

S'ha rebut el numero 8 de PalauReial, 1 que edita el C. I.M. elstemes que tracta son: La imprentaa Mallorca, El toreig, La ,Mola deSon Macip, La manca.endèmica d'aigua,Les bandes de música, Cinema actuala Mallorca, Agustin Villaronga,Las tuncions dels cant, Dethorey,l'únic supervivent, i informaciódel Consell Insular.

També del C. I.M. la publicació "4anys de gestió - Juny 1983 Juny 1987.

De la Comisió de Cultural del Consellde Mallorca la Memòria 1983-86.

Sant Llorenç, ahir de Guillem PontBallester, col.leccio Es Pou Vell,amb pròleg de Gabriel Janer Manilai la col·laboració del C.I.M.

Possessions fortificades de Manacorde Josep Segura i Salado "Conferènciallegida el 14 de març de 1986 alslocals de "Sa Nostra". Està patroci-nat per l'Ajuntament de Manacor,Comissió de Joventut.

"I, tamateix, pallasso" un llibrede poemes de Llorenç Moya que acabade publicar Llibres Rai, EdicionsLa Gent del Llamp de Tarragona.Aquesta publicació que està subvenciónada per la regiduria de culturade l'Exm. Ajuntament de Ciutat deMallorca, du pròleg de Jaume VidalAlcover, il·lustracions de JoanCasals, es un recull de cinquanta-tres poemes sota el titol conjuntI, tamateix, pallasso...,

L'amor sencera percaço.Ai mal d'enamorament,tant si et tinc com si ets abseitem dus gaudi i patiment.Oc! i tanmateix pallasso...

Varis 16 - 404

Acata de publicar-se en coedicióConselleria d'Educació i Culturadel Govern Balear, i Edicions Cortel llibre "Diccionari de CompositorsMallorquins (segles XV-XIX). Sonautors: Joan Parets i Riera, PereEstelrich i Massuti i Biel Massoti Muntaner del Centre de Recercai Documentació Histórico-Musicalde Mallorca. Pròleg d'Antoni OliverC. R. Col·laboració Jaume Bover iPujol. Portada de Joan Deià i Frutos.En ell es fa referència a Dn JosepRosselló i Ordinas mestre que foude Sant Joan i casat amb Dña, MiquelaVerger, i a mestre Xim, santjoaneri músic.

TEMAS UTILES¿ Insulina o no 7

En mi trabajó diario es muyfrecuente que me formulen la preguntasobre el por qué unos diabéticosse inyectan insulina, otros tomantabletas y otros sólo llevan unrégimen bajo en azúcar.

La pregunta es muy fácil dereponder, pero se complica un pocosi se profundiza.

La respuesta es así de sencilla:cuando la dieta no es suficientepara mantener la cifra de glucemia(o azúcar en sangre) adecuada, sepasa a las tabletas, si tampocoes suficiente se pasa a la insulina.

La diabetes no es más que lapresencia de una cifras de azúcar(glucosa) en sangre más alta delo normal debido a su estado deimpotencia del páncreas para fabricarla insulina que es el vehículo queregula la cantidad de azúcar ensangre.

La diabetes del adulto Jovensuele ser siempre tributaria deinsulina como único tratamientoefectivo; la diabetes aparece despuésde los 60 años, requiere insulinamenos t recuen tement, pero a veceses necesario. La explicación noestá clara todavia por qué al jovendiabético tiene más agotado el páncreas. Cualquiera que sea el caso,se tome tableta o insulina, es necesario llevar una dieta adecuada pobreen pastas, azúcares y grasas.

La insulina usada por ahoraes la porcina, pero tiene el inconve-niente de que a veces produce reacciónde alergia y no es tan efectivacomo seria la insulina humana; araiz de todo ello se intenta fabricara partir de la porcina, la humana;se trata de complicados trabajosde injeniería genética que estánmuy a punto de terminarse.

La insulina es' una proteinay como tal está constituida poruna larga cadena de elementos quese llaman aminoácidos. Vienen aser los eslabones de uan cadena;pues bien, entre la insulina humanai la porcina solo cambia una deestos eslabones, es la única diferen-cia entre las dos insulina, perosi creen Vds. que se trata de cojermartilo y cincel, cortar el eslabóny cambiarlo, estamos muy equivocados;la cadena es supermicroscópica ylos eslabones mucho más, y no esde metal.Concluyendo, pues, se utiliza lainsulina auando el régimen solo,o éste y tableta no consiguen mante-ner la cifra de azúcar en sangreen limites normales que son entre0,6 y 1,10.^

Con más frecuencia la diabetesque empieza en la juventud, es másfrecuentemente condidata a ser trata-da con insulina.

TONI

Les Germanes de la Caritat,celebraren el diumenge dia 17 lafesta del seu Patró Sant Vicençde Paul. Al solemne ofici hi assistímolta de gent i la coral es va lluirben molt. Els assistents foren obse-quiats a la sortida al convent ambun refresc.

Auesta setmana s'ha tomat aquellarbre tan gros que hi havia a laplaça del Centro; esperam que prestn'hi sembrin més i que les obress'acabin aviat.

17 - 4H5

El grup Aires de Pagesiarebrà els dies 10, 11 i 12d'octubre la visita dels Dan-saires d'lluro (Mataró).t Elprograma previst es el següent:el dissabte, dia 10 al matívisita a Ciutat, s"horabaixa,arribada a Sant Joan i allotja-ment, el vespres a les 9 ala Casa de Cultura, actuaciódels dansaires i acontinuaciòball de bot per tothom.

El diumenge es farà unaexcursió per l'illa i el dillunsdiñada conjunta de despedidai trasllat cap a l'aeroport.

Desitjam bona estada entrenoltros a aquest grup folklòriccatalà.

En Sabastià Mayol "Rumbet"està organitzant un club pernins i nines, a on hi tendráncabuda tots els esports, elteatre, l'excursionisme, itotes aquelles coses que elsinteressi.

Per dur endavant aquestesactivitats, el dissabte dia26, al poliesportiu San Fernan-do de Palma, varen rebre unesajudes per part del ConsellInsular de Mallorca.

'Siw^vC! *••'•'.'•'«SfoSfito:*fiW

f%^.#n%^• a>tó glooeèf '

b'èn'f m-téííLO MATEIX PIT EH GLOSAJo vos faré ur. glosari

si m'enviau - retallat-

nova que s'ha publicat

a revista o diari.

Coa que la vida. és glosa

j C VO3 ho demostraré:

una glosa vos faré

a 'damunt"qualsevol cosa.

Enviau-ne talladures,

ço?, n és n'envieu, millor.

A zés a més es glosador

d'això no passa factures.•

Ja ni'ho diu en To~ieu .Vare:'Pere-Gil,que no faràs llarg?

OI AHA nr PREMSA FflRAUA..... A Miop '

( D I A 1 6 - x ï - c 6 )

*•_n aquest cap ce sst-aana

es poble d'ALGESF.LÍ

h s r e b'..i t Precís 3 Forzr.a

amb dinar a Son Sant Martí.i

He^i començat a les deu,

recepció a s'A j untaren t,

després he-n vist es Convent

l'Església i es .'/;_• s e'j.

Ja a 'ho ha dit Destre Pep 1CFOL I

"A veure si r,o vos torbeu

a tornar a venir*.

DEFUNCIONS 1 8 - 4 0 6

Bartomeu Barceló Nicolau"Sebio" va néixer dia 8de maig de 1.903, moríel 9 de juny de 1.987,tenia 84 anys.

Joan^Bou Gayà "Cotonet"va. néixer dia 28 de marçde 1.900, morí el 12 dejuliol de 1.987, tenia87 anys.

Antònia Grimait Soler"de Son Baró" va néixerdia 1 ü de dessembre de1.908, morí el 17 dejuliol de 1.987, tenia78 anys.

Maria Company Barceló"Mena" va néixer dia22 de maig de 1.905,morí el 1 d'agost de1.987, tenia 81 anys.

Joan Fontirroig Marto-rell "Manto" va néixerdia 5 de maig de 1.916,morí el ~\2 d'agost de1.y87, tenia 70 anys.

MATRIMONIS

Joan Morey Company i MargalidaMunar Caimari es varen casarel dia 4 d'abril de 1987.

Jl

m

Joan Baptista Font Roig i JoanaEstelrich Blanc es caraen a Consola-ció al dia 5 de setembre de 1.987.

19 - 407

* •v'WÄ'V

1RUP DE BALLS DE SANT JOAN DELS ANYS 1.942 - 1946

XI ANIVERSARI

amb l'actuacióT«del grup

DonAoMcCJdiítr p*—»l Ball da bot

Zïissaote, 10 d'octubre de Î987, » <•* 9 <ut M*ff*Cesai da Cultura [SANT JOAN)

l.'iil.liiliiiri'n: Consell Insular de MallorcaAluniameni it Sani Joan «Sa Nostra» «La Caixa»

NEIXEMENTS

Maria Florit Juan filla de Sabastiài de Maria Antònia va néixer eldia 6 d'agost de 1.987.

Miquel Ángel Mieras Bannassar, fillde Miguei i de Maria va néixer eldia 7 de setembre de 1.9tí7.

Antoni Pastor Rodríguez fill deGaspar i de Maria C. va néixer eldia 3 de setembre de 1.987.

20 - 408

CULTURALes aciiviiaisrealitzades sonnombrosissimes ambun abundós volumed'a'udes i subvencionsa emitais i

associacions de caràcter cultural,educatiu i esportiu.Aquests són alguns exemples:• Pla d'Adequació de Casts de Cultura(210) milions de pies. a 26 municipis).• Xarxa dt Biblioteques (43 enfuncionament).• Publicacions: "Miró i Mallorca",•'Biblioteca Bàsica de Mallorca","Història de Campane!", H. dePuigpunyem", Places i Carrers" de SíPobla i Sineu, "H. del Pensament aMallorca", "Obispos de Mallorca","Les Mallorquines d'Avui" i "FloraMediterrània Occidental"entre altres.• Exposicions: "Crónicas dejuventud", "Esmalts d'Ahir i Avui","L'Art Naïf a Mallorca", "El Còmic aMallorca" Cèsar Manrique, BenJakober i un Cicle d'Exposicions ambdiversos artistes.• Folklore Ajudes a 68 agrupacions deball. Trobades i Festes Patronals o deBarri ("Coleada de la Beata", etc.)

• Música, amb actuacions de:Orquestra "Ciutat de Palma" a 15poblesRecitals Lírics (25 concerts)Corals (a Palma i 25 pobles)Cor del Teatre Principal (a 12 pobles)Música a les escolesFestivals de Deià i PollençaTrobades de Bandes de Música (5trobades)

• Biblioteca Artesana(18.188 volums i 3.920 usuaris de 1986)• Arxiu General del Consell (2,1 km.de documentació amb 17.000 unitatsdocumentals).

Teatre PrincipalA part de la programació habituald'obres teatrals, òpera i cine-club,

destaquen les activitats següents:Concurs de Textos Teatrals únic dinsl'illa (març de 1987).Concurs d'Art Pictòric relacionat ambel tema teatral (març de 1987).Concurs de Teatre Infant i l i Juvenil(març de 1987).Concurs de Pintura Infantil relacionatamb el teatre de fi d'interessar-hi totala minyoria (març de 1987).Mostres de Pintura i Escultura per a laTercera Edat, del qual s'tan fei dues

' mostres.Cicles de Conferències referides aPersonatges que han fel la Història deMallorca i d'altres.Mostra teatral, actualment enpreparació, que es durà a terme lapròxima tardor.Premi de Cine Amateur del qual es varebent pel·lícules i que es durà a termea final de maig.Creació i actuacions d'un Cor per aactuacions escèniques.

ESPORTCal destacar el Campionat del món dela classe "FINN" de vela i l'inici de lavolta Ciclista a Espanya, l'any 86. Lacreació de les escoles esportives que hanmobilitzat a més de 13.000 persones i

del Trofeu Consell Insular - Illa deMallorca, ja atorgat a moltesdisciplines esportives:• Trofeu Illa de Mallorca de CaçaSubmarina.• Torneig Futbol d'Empresa.• Pujada Automobilística al PuigMajor• Rallye Pla de Mallorcad'Automobilisme• Volta a Mallorca - relleus, atletisme• Pujada al Puig Major de Motos• Gran Premi Pla de Mallorca deCiclisme• Proves d'AutocrossLa cultura i l'esport han estat sempreuns dels objectius més importants pelConsell Insular de Mallorca. Avuipodem veure els resultats d'una bonagestió. D'un bon Consell.

BON CONSEILLONS RESULTATS

CONSELL INSULAR DE MALLORCA