LA REVISTA D’ESPARREGUERANÚMERO 125

AGOST-SETEMBRE 2011

3€

AGOST-SETEMBRE 2012

La vinya a EsparregueraEl vi català

“Els Bons homes van en burro”La Unió de Rabassaires

av. mil·lenari, 4 local c 08292 esparreguera t. 93 777 80 82 www.fi sioterapiarevers.com

■ Reequilibració postural

DEFORMITATS DE COLUMNA

TRACTAMENTS CENTRATS EN ELS PROBLEMES DE LA DONA■ Prepart i postpart■ Incontinències a l’esforç i postpart■ Exercicis hipopressius de recuperació abdominal

REHABILITACIÓ ESPORTIVA■ Especialistes en tendó, múscul i lligament■ Reentrada a l’activitat esportiva

OSTEOPATIA■ Columna vertebral, cefalees tensionals i

d’origen cervical■ Osteopatia infantil, treball amb nadons■ Tractament en període de gestació■ Visceral (digestions, regles doloroses,

restrenyiment…)

Isaac Serrano,

fi sioterapeuta

especialista en

teràpia manual

i rehabilitació

esportiva.

Miriam Ávila,

fi sioterapeuta i

osteòpata (adults,

embarassades i

nadons)

Sílvia Luna, fi siote-

rapeuta especialis-

ta en sòl pèlvic.

francesc macià, 135 esparreguera93 770 94 12 | 619 73 66 60info@espiral108.netwww.espiral108.net

ACTIVITATStai-chiiogapilateschi-kungkung fu adults i infantil gimnàstica per a gent granmoviment conscient i creatiu bollywoodsalsadansa viva

TERÀPIESacupuntura quiromassatge shiatsuosteopatiaaiurveda drenatge limfàtic naturopatia homeopatia reikiflors de bach astrologiaconstel.lacions familiars

CENTRE D’ESPECIALISTES EN FISIOTERÀPIA I OSTEOPATIA

3

SUMARI

5 EDITORIAL Consell de Redacció

6 AMB EL 777 PEL MÓN

7 EL TEMPS Enric Gili

10 HISTÒRIA DEL RECULL DE DADES METEOROLÒGIQUES A ESPARREGUERA Enric Gili

10 RECULL DE PREMSA 12 LA VINYA A ESPARREGUERA Ingrid Regalado

i Carles Batlles

14 VI CATALÀ Pablo Chamorro

16 RACÓ D’HISTÒRIA “LA UNIÓ DE RABASSAIRES”

Josep Ràfols i Josep Paulo

18 ENTITATS “ELS BONS HOMES VAN

EN BURRO” Eulàlia Santilari

19 ÉS MOLT BELLA LA COMARCA… Equip ZONA BICI

21 I SI DEMÀ FOS NOTÍCIA…?22 PARADA CULTURAL 29 VERSIÓ 2012 Gerard Bidegain

30 CONCURS FESTIVAL LOLA 31 L’ENTREVISTA JOANA SANTAMANS

per Carles Reynés

ANUNCIAR-SE ÉS COL·LABORAR

SETSETSET.CATNÚMERO 125agost-setembre 2012600 EXEMPLARSCOL·LABORACIÓ: 3 €

Edita: Setsetset ACApartat 24 setsetset1@gmail.com08292 Esparreguera. 93 777 84 21Director: Joan EspinachConsell de redacció: Miquel Al-tadill, Miguel Badajoz, Carles Batlles, Gerard Bidegain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Edmon Piqué, Ingrid Regalado, Pep Llo-part, Eulàlia Santilari. Consell

d’opinió: Josep Maria Brunet, Enric Gili, Eloi Mestre, Carme Paltor, Ramon París, Josep Pau-lo, Antoni Puig, Josep Ràfols, Carles Reynés. Opinió: Gerard Bidegain, Maribel Godoy, Edmon Piqué, Josep Paulo, Teresa Prats, Carles Reynés, Eduard Rivas, Anna Valldeperas, Ade Palomar, Paquita Vives. Col·laboració: Zo-na Bici. Còmic: Pep Llopart. Fo-

tografi a: Alumnes de fotografi a Escola d’Arts Plàstiques, QSitjà. Correcció: Rita Maria Vila Publi-

citat: 620 810 890 Disseny i dis-

tribució: TD’G Impressió: Gilaver

La revista 777 Comunica és mem-bre de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa seves les opinions ni els criteris exposats pels seus col·laboradors.La revista 777 Comunica no es fa responsable de les opinions exposades pels seus col·laboradors.En el cas que el lector vulgui escriure una carta o enviar alguna col·laboració ho pot fer a setsetset1@gmail.como a l’apartat 24 de correus.

5

Fa molts anys que la vinya és present al paisatge d’Esparreguera; tanmateix la seva importància i presència s’ha anat adaptant, com tot, als nous temps. El concepte que les persones tenim del terreny agrícola ha anat canviant, i també l’interès per viure’n, i és que el paisatge és ben bé com un fantàstic llibre d’il·lustracions, on es pot fer una lectura ràpida dels canvis socioeconòmics que s’hi han anat esdevenint. Avui, a Esparreguera, de vinya n’hi ha menys, la distribució dins del municipi també és diferent, i allí on abans hi havia molts camps ara hi ha cases; de fet, barris sencers. Molt lluny queda aquella imatge de l’any 1952 de l’inici del fi lm “El Judes” on uns camps eren conreats pels matxos dels “campesinos y paisa-nos” a l’actual barri de la Plana. És el refl ex d’un temps en què el valor del sòl s’ha mesurat més en totxos que en termes de produc-ció agrícola, i en què hem canviat la producció primària i la industria pels serveis, ignorant que al capdavall sense els recursos que ens ofereix la terra poca producció, industria i serveis hi pot haver. Advertia un economista alemany, E.F. Schumacher, ja als anys se-tanta, que les fi tes científi ques i tecnològiques assolides han con-tribuït a la il·lusió de creure’ns que tenim el problema de la produc-ció resolt, i en gran part és perquè considerem capital únicament allò que l’home és capaç de crear i no allò que ja s’ha trobat fet, ignorant la gran dependència que tenim del món natural. Aquest fet, sumant el canvi climàtic, amb l’augment de sequeres i fenò-mens extrems, representen un nou repte per a l’agricultura que està inevitablement exposada a les inclemències del temps. Enric Gili, el nostre home del temps de capçalera, ens explica en aquest número com diferents esparreguerins –ell n’és el darrer–han anat recopilant dades sobre pluges, temperatures i fenòmens meteorològics des del segle passat, i ens apunta les dades més rellevants dels últims cent anys. Segurament que nosaltres en re-cordarem alguna, com les tràgiques pluges que van encetar el segle XXI, però sense cap mena de dubte qui les tindran més presents seran aquells que s’han dedicat a cultivar la terra, els hereus d’un món que semblava que havíem deixat enrera i que potser la crisi farà afl orar de bell nou.

©ricky

setsetset6

AMB EL 777 PEL MÓN

EL 777 VIATJA ALS FIORDS NORUECSPer Josep Maria Brunet

Del 30 de juny al 7 de juliol un grup prou nodrit d’esparreguerins, juntament amb d’altres vi-atgers de pobles més o menys veïns, empren-guérem la ruta, nord enllà, cap als fi ords no-ruecs a través de Viatges Calsina. Fórem 47 en total, els que sortírem a la recerca de “nits blanques” –fugint, potser, de la foscor que ens envolta de fa ja un temps- i atrets per la bellesa d’aquelles antigues valls glacials envaïdes per les aigües de la mar, després de la fusió de les glaceres en època quaternària.El programa de viatge fou prou exhaustiu i força engrescador. Vuit dies per gaudir de Copenhague, Olden, Geiranger-Helleesylt, Flam, Bergen i Kristiansand, amb entrades i sortides de creuer pels fi ords. Va ésser un plaer per als sentits contemplar el parc natu-ral de la glacera de Briksdal, amb llac inclòs en ple desgel, o veure de ben a prop les cas-cades de Tvuinde i de Stalheim, així com en-dinsar-te al fi ord de Geiranger, per després amb autocar pujar al cim Dalsnibba (1500 m.) i des d’allí admirar la vall glacial.Vagar per Bergen –bellesa arquitectònica que afavorida pel seu emplaçament natural ha fet que la ciutat hagi estat declarada Pa-trimoni de la Humanitat– és tot un luxe. Fruir de les olors del marisc fresc posat a la venda en les paradetes del mercat o passejar i ba-dar pel moll de Bryggen són plaers envejables que ens ofereix aquesta ciutat medieval.Kristiansand és la ciutat important més me-ridional del país, fundada amb l’objectiu que

fos una ciutat-mercat dedicada a fomentar el creixement de la regió coneguda com Solan-det (“el país del sud”).La pinzellada de Copenhague (no hi hagué temps per a més) fou sufi cient per admirar les parts més antigues de la ciutat, com per exemple Christiansborg, l’Ajuntament o el castell de Rosenborg. No deixàrem passar per alt la visita a “La Sireneta”, construïda el 1913 per retre homenatge a l’escriptor Hans Chris-tian Andersen per la seva estima a la fantasia.Si tot l’esmentat ho embolcallem amb la pre-sència, sí, presència...d’una netedat i d’un tracte admirables, constatarem que ens hem trobat amb un país, a més d’econòmicament potent, molt treballat en cultura i educació. Vull expressar també el bon clima de convi-vència que hi hagué, no sempre fàcil trac-tant-se d’un grup un xic nombrós.En fi ..., hem visitat un país on l’única “retalla-da” que es percep és la de la seva franja cos-tanera. Acabo dient: allò és un altre món.

7

El temps del mes de juliol a Esparreguera

Aquest mes s’ha comportat d’acord amb els valors climàtics corresponents a la mitjana. Així la temperatura mitjana ha estat de 25,4ºC dues dècimes inferiors a la corresponent als darrers 32 anys. Respecte a la pluja s’ha de qualifi car de més sec del normal tot i que la mitjana de pluja del segon mes de l’estiu és de només 23 litres m2, però en aquesta ocasió sols han caigut 8,1 litres dels quals 7,3 durant la tarda del primer dia del mes. La segona quinzena ha estat molt més calorosa especialment els dies 18 amb 36ºC i el dissabte 28 amb 36,5ºC que ha estat la màxima del mes, junt amb un ambient molt humit que ha incrementat la xafogor especialment del 26 al 31 de juliol.Dades a destacar del mes:Temperatura mitjana: 25,4ºCMitjana de les màximes: 31,3ºCMitjana de les mínimes: 19,4ºCTemperatura màxima: 36,5ºC el dia 28Temperatura mínima: 14,0ºC el dia 2Precipitació: 8,1mm (tres dies de pluja)Precipitació acumulada dels darrers 12 mesos: 465,2 mm

El temps del mes d’agost a Esparreguera

El fet destacat d’aquest agost és que la temperatura ha man-tingut valors molt calorosos durant molts dies i per un altre costat la pluja ha estat limitada a dues jornades, a principis de mes i al fi nal. Amb 27,5ºC de temperatura mitjana l’agost d’en-guany és el quart més càlid, del període 1980-2012. El dia 17 s’inicia l’episodi més càlid que dura fi ns el dia 24. Dins d’aquest 8 dies seguits es dona la màxima del mes amb 38,5ºC que jun-tament amb una humitat del 60% dona una temperatura de xafogor d’uns 54ºC. Durant el mateix dia la temperatura mínima va ser de 24,5ºC també la més elevada de tot el mes. Finalment les temperatures del dos darrers dies del mes varen ser més aviat de tardor. Si bé els 59,7 litres de pluja es troben dins de la mitjana corresponent a l’agost el fet de caure a principi i fi nal de mes han fet que es consideri un mes sec. Dades a destacar d’aquest mes.Temperatura mitjana: 27,5ºCMitjana de les màximes: 33,4ºCMitjana de les mínimes: 21,5ºCMàxima del mes: 38,5ºC el dia 20Mínima del mes: 15,0ºC el dia 31Precipitació: 59,7 l/m2 ( tres dies)Precipitació acumulada darrers 12 mesos: 439,9 l/m2

Temperatures mitjanes dels mesos d’agost més càlids:

Agost de 2003 28,4ºCAgost de 1991 28,2ºCAgost de 2006 28,1ºCAgost de 2012 27,5ºCAgost de 1994 27,3ºC

EL TEMPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA

L’actualitat d’Esparreguera en 10 “piulades”

Xavier Mas @samreivaxEl @DavidPuenteB i el @gerardbidegain han piulat tot un quadre de la #passioesparreguera Ara volen fer al sogre trending topic #viscaeltutu

Maurici de Torrerola @EnMaurici“Oleart en su máximo esplendor” a les fotos de Cal Puig #Esparreguera #rodaelmonitornaalborn

David Puente Bonilla @DavidPuenteB@324cat el cel d’Esparreguera emboirat pel fum dels #incendis#focEmpordà

Festival Lola @LolaFestival LA CULTURA NO ÉS UN LUXE!

Ràdio Esparreguera @EsparregueraFM(12 juliol) Avui estem d’aniversari. Fa 32 anys, un 12 de juliol de 1980, Ràdio#Esparreguera va fer la primera emissió

Xavier Millán @xavi_millan@CarmeParras @EsparregueraFM Posats a fer canvis i controlar-ho tot, proposo que la música la porti J. Rovira i la dansa I. Oleart #cadasculoseu

Ventall Esportiu @ventallesportiuL’esparreguerí David Navarro fi txa pel Valladolid i torna d’aquesta manera a la Liga Endesa. Moltes felicitats a @DNB15 #Esparreguera

Carme Parras @CarmeParras@Sparagaria potser les campanes s’han quedat mudes de veure un poble tan descuidat

Guillem Arnal @guillemgarnalAra ja sé per què serveix el sostre de la nova biblioteca d#Esparreguera, perquè hi creixi una selva #Vergonya

Ràdio Esparreguera @EsparregueraFMEl tercer premi més gran de la història del Gordo de la Primitiva ha caigut a #Esparreguera: gairebé 26 M d’€. Es desconeix el guanyador

TWITTS777

setsetset8

La recollida de dades sobre pluges i tempera-tures i altres fenòmens meteorològics té lloc d’una forma regular i minuciosa a partir de l’establiment de la xarxa pluviomètrica mont-serratina sota la direcció dels monjos benedic-tins que varen comptar amb l’esparreguerí Cristòfol Almirall i Aguilera, de professió cerer, que tenia el seu punt d’observació en el terrat de la seva casa situada a la plaça de l’Ajunta-ment número 3. La seva activitat en aquest aspecte es va iniciar l’any 1905 fi ns a 1930 en què va morir. Era un col·laborador molt actiu del Patronat de la Joventut, i en la publicació trimestral d’aquesta entitat publicava el resul-tat de les seves observacions.Durant l’eclipsi de sol del 30 d’agost de 1905 va fer les obser-vacions i fotografi es que li havia demanat prè-viament l’observatori barceloní Fabra. El Dr. Orenci Valls Broquetas en la seva Topografi a Mèdica d’Esparreguera (1936) publica a la pà-gina 63 les pluges, temperatures, humitats, pressió, etc. de cada un dels mesos dels anys 1911 a 1920 obtinguts mitjançant els aparells de l’estació d’en Cristòfol Almirall.

Joan Valls i Pons, farmacèutic (conegut com el Sr. Juanito) fou l’observador del període comprès entre el mes de febrer de 1931 i ge-ner de 1941. La gàbia meteorològica la tenia situada en el pati del seu domicili del carrer Gran número 33, on tenia la farmàcia. No tinc coneixement sobre on es troba la informació obtinguda per aquest observador.

HISTÒRIA DEL RECULL DE DADES METEOROLÒGIQUES A ESPARREGUERA Per Enric Gili

pati de la seva casa del carrer Gran número 15 tocant a les Eixides. Tots el quaderns de les observacions fetes pel senyor Ramoneda es-tan en el meu poder. Aquest observador pu-blicava les dades anuals en els programes de la Festa Major.

Actualment, i des de 1997, es troba en el terrat de l’edifi ci del carrer Gran 78-80, seu de l’es-mentada companyia, a una cota de 203m. Les coordenades UTM de l’estació són: 405758 / 4599588. L’any 2005 Aigües d’Esparreguera va instal·lar com a complement una estació automàtica model Wireless Vantage PRO, connectada a una pàgina web (www.aiguesvi-dal.cat)

El període que va des de juliol de 1936 a juny de 1939 no hi ha dades. També hi ha altres períodes més o menys llargs sense observa-cions. Cal esmentar que en les Memòries Patxot (volum I) fi guren dades de La Puda de Montserrat, a càrrec de l’observador Sr. Joan Barceló i el R.P. Modest Arbonés, monjo bene-dictí. Aquestes, només pluviomètriques, són del període 1913 a 1925. A partir de l’any 2000 diverses escoles de la vila disposen de gari-tes meteorològiques, tal com El Pau Vila, El Puig i l’escola Montserrat, amb l’objectiu d’in-teressar els alumnes en la meteorologia.

Joan Valls i Pons, a la seva farmàcia del carrer Gran

Cristòfol

Almirall i

Aguilera

cerer

Emili

Pascual i

Robert

mestre

Joaquim

Ramoneda

Puig

‘recader’

Emili Pacual i Robert, director i propietari de l’acadèmia Montserrat situada al carrer de Cavallers número 1. A partir del juny de 1946 va tenir cura de l’estació d’Esparreguera, on cada matí, a les 9 hores, un dels alumnes de la clas-se dels més grans visitava la caseta meteoro-lògica i anotava les temperatures, la direcció del vent i el tipus de núvols en un llibre dispo-sat per a aquestes anotacions. L’alumne Joa-quim Coso i Ripoll era un dels habituals fent les observacions. Penso que aquestes dades res-ten encara en poder de la família Pascual. Un dels seus fi lls m’ha promès buscar-les.

Durant el mes d’abril de 1957 l’estació passa a Joaquim Ramoneda i Puig, de professió ‘recader’. Aquest va fer les observacions fi ns a fi nals de l’any 1957 en què va caure malalt. La caseta de l’INM es trobava al capdavall del

9

RESUM DE DADES METEOROLÒGIQUES DESTACADES DELS DARRERS 100 ANYS

1. Anys més plujosos 2. Anys més secs 3. Pluges màximes recollides en un dia

1971: 1.295,4 mm 1965: 329,8 mm 20/09/1971: 308,0 mm1996: 1.134,4 mm 1912: 378,0 mm 26/09/1962: 212,5 mm1962: 1.078,8 mm 2007: 386,3 mm 10/06/2000: 170,0 mm1972: 943,0 mm 1966: 394,2 mm 18/0871974: 130,0 mm1969: 889,0 mm 2001: 403,8 mm 11/08/2005: 108,0 mm(La pluja d’un any normal és de l’ordre dels 600 mm/m2)

4. Temperatures extremes enregistrades

Màximes Mínimes Temp. mitjana del període 1980-201106/07/1982 43,0ºC 09/01/1985 - 11ºC 19/08/1994 43,0ºC 14/02/1983 - 8ºC 15,87ºC27/08/1991 40,0ºC 02/01/1914 - 7ºC (Demostració de clima suau)14/08/2003 39,5ºC 03/01/2001 - 7ºC29/07/1993 39,0ºC 26/01/1976 - 6ºC

5. Principals nevades

23 i 24 de febrer de 1916 10 cm de neu16 de febrer de 1917 15 cm de neu24 i 25 de desembre de 1962 55 cm de neu

6. Els vents

El vent dominant és el nord-est (NE, molt humit) i també es dóna la tramuntana (N, fred i sec) i menys cops el ponent (W, oest que és càlid). La velocitat del vent rares vegades supe-ra els 65 km/hora. El 24 de gener de 2009 va fer un dia molt ventós i es va enregistrar un cop de 102,7 km/hora però és un fet molt excepcional a Esparreguera.

7. Torrentades i riuades

El torrent Mal, la riera de Magarola i el riu Llobregat han estat durant la història responsa-bles de diverses catàstrofes. Darrerament podem recordar les següents:El 12/10/1907 gran crescuda del Llobregat amb inundacions a la fabrica Sedó, afectacions a la palanca i a la barca. Posteriorment el 20 de setembre de 1971 una nova avinguda del riu afecta de forma molt important les instal·lacions de Can Sedó i el Cairat.La tempesta del 10 de juny de 2000, amb una pluja local de 160 litres/m2 més l’aigua caigu-da a la zona de Collbató i Montserrat va donar lloc a una rierada del torrent Mal que va afectar les parts baixes del barri Font. A més a més cap a les sis del matí el cabal de la rie-ra de Magarola va motivar l’esfondrament del pont direcció Barcelona de l’Autovia, en el precís moment que hi circulaven dos germans esparreguerins Sánchez Justo que varen morir arrossegats per la força de les aigües i els materials.

L’informació mensual es publica a la revista “777 Comunica” i els resums anuals a l’Anuari d’Esparreguera.

Enric Gili i Bas

enginyer químic

A partir del gener de 1979 i fi ns avui, l’observador de l’estació 0163A és l’Enric

Gili i Bas, enginyer químic, el qual estre-tament relacionat amb Aigües d’Espar-reguera Vidal S.A. va situar inicialment el punt d’observació en el carrer Beat Do-mènec Castellet número 84.

OPINIÓA PEU DE CARREREduard Rivas, politòleg(www.noucicle.org/erivas)

ELS PRESSUPOSTOSMUNICIPALS 2012:RESPONSABILITATVS. TACTICISME

La necessitat de disposar d’un nou pres-supost municipal ha evidenciat la fragili-tat política existent. Des de les passades eleccions municipals de 2011, el nostre Ajuntament viu permanentment en la in-estabilitat amb un Govern municipal im-mers en discussions internes i una oposi-ció només preocupada per erosionar el Govern i l’Alcalde. Es tracta d’un xoc de trens, sense espai per a trobar punts en comú, sense espai per a consensuar qüestions cabdals per al municipi. L’episodi de l’aprovació dels pressupos-tos municipals per al 2012 n’ha estat el principal exemple. El Govern no ha pre-sentat com caldria l’esborrany de pressu-postos, ni en temps ni en forma. L’oposició en general ha prioritzat el desgast polític front a la necessitat del Consistori de disposar d’un nou pressupost.La necessitat de l’Ajuntament de disposar de pressupostos hauria requerit un major esforç per part de l’Alcalde i el Govern municipal per sumar els grups municipals de l’oposició, no només en l’aprovació, si-nó en la confecció del mateix pressupost. I és que no hem d’oblidar que el Govern actual està en minoria! De la mateixa ma-nera, l’oposició hauria d’establir una línia vermella en el seu dret i deure de fi scalit-zar l’acció municipal del Govern: no val perjudicar la institució per rèdits parti-distes. Aquest n’hauria de ser el límit.Sobre el contingut dels pressupostos, l’Alcalde té raó quan diu que hi havia poc marge de maniobra donada la situació de crisi i les fi nances municipals. Si llegim, però, la memòria d’alcaldia, es dibuixen mesures i retallades, de moment no re-fl ectides en les partides dels pressupos-tos, per als mesos a venir. Caldrà estar atent i veure què decideix el Govern muni-cipal pensant que haurà de buscar i trobar suports. Caldrà veure què suposarà el pacte per la governança i la governabili-tat. Comencem de nou el curs polític!

setsetset10

RECULL DE

PREMSA ACORD ENTRE L’ACTUAL CONSISTORI I EL PSC PER A LA GOVERNANÇA I GOVERNABILITAT A L’AJUNTAMENTEl 26 de juliol se signà, a la sala de plens de l’Ajuntament, un pacte entre l’actual con-sistori en minoria (format per CiU, ERC-AM, AIESPA) i el PSC, per tal de manifestar la voluntat d’acords entre aquests partits per fer front a les difi cultats actuals a l’hora de prendre decisions i d’aquesta manera faci-litar la governança i governabilitat que ac-tualment resulta complicada i difícil. Els principals punts que s’acordaren són la ne-cessitat de revertir el dèfi cit econòmic de l’Ajuntament i la voluntat conjunta de cer-car acords amplis en qüestions clau com l’educació, la salut pública, la gestió de Can Comelles i l’escola de Música i Dansa i el personal propi de l’Ajuntament. Aquest pacte arribà 6 hores abans de l’inici de l’es-perat Ple municipal en el qual es manifestà el primer pas en aprovar-se el pressupost per al 2012 gràcies a l’abstenció del PSC tot i l’oposició de la resta de forces polítiques.

JORDI MORALES PARTICIPA ALS PARALÍMPICS DE LONDRES 2012Jordi Morales, del Club de tennis taula Esparreguera, ha tornat a competir per quarta vegada en uns Jocs Paralímpics, en aquest cas els de Londres. El palista esparreguerí ha caigut als quarts de fi nal contra l’alemany Jochen Wollmert per un ajustat 3-2. Després d’aconseguir el bronze en els jocs Paralímpics d’Atenes el 2004, la plata al campionat del Món del 2010 i el bronze al campionat d’Europa del 2011, Morales afrontava aquesta fi ta amb l’objectiu de po-der pujar al podi. Tot i haver estat eliminat de la prova individual, Morales ha assolit amb el sevillà Álvaro Valera la medalla de plata en la modalitat per equips després de guanyar Ale-manya a les semifi nals i arribar a la fi nal davant el potent equip polonés.

MOREN DOS ESPARREGUERINS EN UN ACCIDENT DE TRÀNSIT A NAVARRAEl passat 5 de setembre varen morir dos menors de la vil·la (un de quatre anys i un nadó de pocs mesos) arran d’un accident de trànsit ocorregut a Corella (Navarra) quan el cotxe en què viatjaven va caure per un pont de l’autopista AP-68. Els pares es troben in-gressats en estat greu a l’hospital de Navar-ra. L’Ajuntament va declarar 2 jornades de dol ofi cial per tal de mostrar el seu condol per la pèrdua d’aquests infants de la família Junyent.

APROVAT EN PLE EL PRESSUPOST PEL 2012El passat dijous 26 de juliol, durant la ses-sió extraordinària del Ple de la Corporació, es va aprovar el desitjat pressupost per a l’any 2012, amb els vots a favor dels regi-dors que conformen l’equip de Govern, l’abstenció dels regidors del Partit dels Socialistes i el vot en contra dels regidors de l’Entesa pel Progrés, Gent d’Esparregue-ra, Partit Popular, Plataforma per Catalunya i d’Iniciativa Reagrupació Socialista.L’aprovació d’aquest pressupost era molt esperada ja que des de l’any 2009 no n’hi havia hagut cap altre i només es comptava amb pròrrogues. El nou pressupost actua-litza les partides econòmiques del 2009 a les del 2012 i compta amb un total de 21.868.000€ dels quals principalment un 47,16% van destinats a despeses de perso-nal, un 8% a les despeses corrents i única-ment un 0,8% es destinaran a la partida d’inversions. Pel que fa als ingressos, aquests es cobriran en un 60% mitjançant fonts pròpies del mateix Ajuntament obtin-guts a partir d’impostos i taxes, entre d’al-tres. Els fronts principals per assolir aquests objectius passen per la revisió del POUM i el funcionament de serveis com l’emissora municipal, l’escola bressol, l’es-cola de música i dansa, el centre obert la fulla i els serveis municipals de treball i formació, obres i serveis i esports.

LA DIADA A ESPARREGUERAEsparreguera va celebrar la diada amb un seguit d’actes que començaven el dissabte amb la col·locació de la senyera al campanar i la tradicional repicada de campanes a càr-rec dels Amics del Campanar. El dilluns va tenir molt èxit l’acció “Dóna la cara per la Independència” que s’afegia a la Marxa de les Torxes, la qual va recòrrer diversos car-rers de la vila fi ns acabar a la plaça del Centre, on es va encendre el peveter i es va llegir el manifest. Com a cloenda de la jorna-da van actuar la colla Bastonera, els Caste-llers i Amazing Gospel... El dimarts al matí ,després del repic de campanes, va tenir lloc l’acte d’ofrena fl oral a la plaça del Centre on es van aplegar diverses entitats culturals i polítiques d’Esparreguera.

11

ESPARREGUERINS AL CAMERÚN AMB L’ONG AGERMANAMENT SENSE FRONTERES Diversos joves esparreguerins varen participar en el camp de treball a Yaounde (Camerun) organitzat per l’ONG Agermanament sense fronteres per a conèixer la realitat d’aquest país africà i varen aprofi tar per a rodar un documental sobre les tasques que l’organització està duent a terme. També varen fer i traduir enquestes per a la realització d’un estudi sociològic per als benefi ciaris del projecte per tal de poder analitzar l’impacte real de les accions de l’organització en els nivells de vida de la població.

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CAN RIAL PRESENTA AL·LEGACIONS AL PROJECTE DELS COL·LECTORS EN BAIXAL’Associació de veïns de Can Rial ha al·legat el projecte inicial dels col·lectors en baixa de Can Rial i Mas d’en Gall aprovat en el passat Ple Municipal del 21 de juny perquè aquest no té en compte alguns dels aboca-ments residuals del barri i es basa en uns plànols de clavegueram que no refl ecteixen la realitat. Segons l’Associació tot i ja haver informat d’aquestes incidències l’Ajunta-ment des de fa 4 anys, el Consistori no ha modifi cat el redactat del projecte. Des de l’Ajuntament, el regidor d’urbanisme Josep Rovira comenta que no es podia modifi car el redactat fi ns a la seva exposició pública i que és ara quan estudiaran aquests punts. L’Associació es queixa que aquests fets re-tarden encara més unes obres que ja fa molt que s’esperen.

El nou curs pedagògic de l’Escola Municipal de Música i Dansa ha començat amb molts canvis després d’un estiu d’allò més convuls.

Recapitulem. El passat 24 de juliol, l’Ajunta-ment d’Esparreguera va comunicar al direc-tor de L’Escola Municipal de Música i Dansa el cessament de tot el seu equip directiu, format pel mateix director, el cap d’estudis, el coordinador pedagògic, el coordinador d’activitats i el secretari acadèmic. Després d’unes setmanes d’incertesa on la regidora Núria Valldeperes va ocupar-ne la direcció, el consistori municipal va comunicar la nova direcció de l’Escola. Yolanda Martín, profes-sora de l’escola i membre de la Junta Direc-tiva, va ser l’escollida per ocupar el càrrec. A més a més, Pep Coca i Olga Aurín formaran l’equip directiu. Però per primera vegada a la història, les tasques administratives seran competència de l’Ajuntament, separant cla-rament les tasques pedagògiques (que se-guiran essent competència de l’equip direc-tiu) de les administratives.

L’ajuntament d’esparreguera va prendre aquesta decisió al·legant que “L’equip direc-tiu no era de la seva confi ança” i després d’una carta de la Junta Directiva de l’Escola que es negava a acceptar una sèrie de mesu-res. Segons el mateix alcalde, Joan Paül Udina, el principal motiu de la polèmica és el dèfi cit que arrossega l’escola que ascendeix

fi ns a 500.000€ anuals. Tot l’estiu ha estat un estira-i-arronsa entre l’Ajuntament i l’equip directiu i l’AMPA de l’escola, que no volien que les retallades afectessin l’activitat pe-dagògica del centre. Els canvis, però, no acaben aquí; les retallades tornen a afectar el poble i en aquest cas els alumnes de l’Es-cola. Els preus s’han apujat i a més a més han baixat les hores de classe. Fins ara cada nen disposava d’una hora de classe amb el seu professor d’instrument; a partir d’aquest curs les classes amb el docent d’instrument seran compartides i no individualitzades.

A més a més, el Bruc i Collbató es queden sense classes; fi ns ara en aquestes dues poblacions veïnes l’escola oferia el seu ser-vei gràcies a la col·laboració amb els ajunta-ments, evitant així el desplaçament dels alumnes fi ns a Esparreguera. Per la ràdio

l’alcalde va comentar que les classes de sensibilització es fan ja que han arribat a un acord de cessió del local i que el tema eco-nòmic ja es resoldrà.

Per altra banda, l’AMPA de l’escola intuïa can-vis, però en desconeixia la resolució. Per a l’associació, el mètode educatiu que hi havia era l’adequat i no el volen canviar tot i que són coneixedors que la part administrativa i fi nan-cera va ésser el detonant que, segons Serafí Casanovas, féu que l’escola estigués en boca dels polítics en els darrers anys. Tanmateix, manifesten que la Generalitat ha estat la cau-sant de gran part del dèfi cit en reduir les sub-vencions per alumne (de 630 a 230€) fet que ha comportat la necessitat d’ajustar-se a mí-nims. Tot i així aposten per solucions imagina-tives com trobar espònsors o augmentar el nombre d’actuacions a fora l’escola.

CANVIS A L’ESCOLA DE MÚSICA I DANSA MOTIVATS PER LES RETALLADES

setsetset12

TEXT: Ingrid Regalado i Carles Batlles

FOTOS:Alumnes del taller de fotografi a de l’Escola d’Arts Plàstiques.Arxiu Ca n’Estruc

“Abans es bevia més vi…”

Daniel Batlle prové d’una família que ha culti-vat la vinya durant generacions, va néixer a Can Galceran, els seus avis i pares eren parcers a Esparreguera, arrendaven les terres i les culti-vaven a canvi de donar al propietari una quarta part de la collita; ens comenta com el seu avi, a Can Galceran, va “rabassar 3 hectàrees de bosc a mà, arrancant pins i plantant vinya”.Ara jubilat, en Daniel ens diu que s’ha acabat dedicant al transport més que a cultivar la terra perquè afi rma que “no dona prou”. A la seva botiga, situada al carrer Hospital, havia venut vi al detall però el canvi en les preferències dels consumidors estimulats més pel vi embotellat o bé per la cervesa i els nous refrescs van fer desaparèixer fi nalment les tines de la botiga. “És que abans es bevia més vi”, xiuxiueja.Ens confessa que “antes a Esparreguera qua-si tot era Xarel·lo, gairebé ningú no tenia vari-etats de negre i el vi negre era el que es donava als pobres que passaven per les cases de pa-gès; ara en canvi se’l valora molt més”.Les darreres vinyes que cultivava les va arran-car fa aproximadament 4 anys d’una parcel·la de propietat, cansat que la gent s’endugués el raïm i, fi ns i tot, els ceps! “Se’ls emportaven per fer llenya i cremar-los, fi ns i tot els arrancaven vius”. És només un dels petits productors del municipi que ha anat, de mica en mica, aban-donant el cultiu de la vinya.

“Una aposta pel vi…”

Ca n’Estruc de la Riera, situat al marge de la riera de Magarola entre Esparreguera i Abrera, data del 1548, i el Sisco Martí ens explica com la seva família ha estat vinculada a la produc-ció de vi des d’aleshores. Garnatxa, Chardon-nay, Syrah, Moscatell, Macabeu i aviat Xarel·lo són les varietats de vinya que omplen els camps que envolten el mas, però no sempre ha estat així. En Doro és viticultor i des de fa 14 anys treballa amb el Sisco; quan va arribar s’hi cultivaven varietats com l’Ull de llebre, Caber-net o Sumoll, perquè la selecció de varietats, com tot, també ha estat subjecta a les prefe-rències dels mercats i aquestes, amb el temps, van canviant. Ara, en Doro ens diu: cal donar preferència a aquelles varietats més ben adaptades a la zona mediterrània, perquè permetin sobretot una bona maduració. Sota etiquetes com Ca n’Estruc, Idoia o l’Equilibris-ta, trobem aquests vins elaborats a Esparre-guera, de les vinyes de la zona, en un projecte

que aposta per la producció local ja que un 92% del raïm usat per l’elaboració prové del municipi: el 60% de la pròpia fi nca i el restant d’altres productors locals. Des que al 1983 va començar a embotellar, Ca n’Estruc ha passat a produir 250.000 ampolles a l’any, un projecte que dóna oxigen a la producció agrícola del terme, que ajuda a preservar els camps de vinya en el nostre paisatge i que ens ofereix un vi de qualitat, producte de l’experiència, entusiasme i esforç d’en Sisco i tot l’equip de Ca n’Estruc, i de la terra, és clar.

Repartides per Can Rial, Mas d’en Gall, la Vinya Vella, Can Paloma, Can n’Estruc o Can Clara-munt, les vinyes ens segueixen oferint un pai-satge ben singular i carregat d’història. Tant de bo els productors trobin més motius i facilitats que no pas difi cultats per a mantenir la vinya i que, d’una manera o altre, siguem capaços de valorar el que tenim i en puguem gaudir, passe-jant, bevent vi, o per què no? fent la verema.

En només 56 anys, el municipi d’Es-parreguera ha passat de tenir 99 ha de vinya a tenir-ne 69, una reducció del 30% que ha contribuït progres-sivament a la transformació del pai-satge. El motiu d’aquesta reducció ha estat principalment la urbanitza-ció sobre els terrenys de cultiu: zo-nes com Can Rial, Mas d’en Gall, El Castell o el polígon industrial de la Magarola s’erigeixen sobre els que havien estat fonamentalment camps de vinya. Però també les condicions de treball al camp, els costos derivats de l’explotació i el canvi que ha expe-rimentat la demanda de productes com el vi, per part dels consumidors estan entre les raons per les quals molts dels camps vitícoles s’han anat abandonant o simplement transfor-mant cap a un altre cultiu.

Vinyes verdes del meu cor... Dins del cep s’adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d’or, aigua, penyal i basarda. Vinyes verdes del meu cor...

“Vinyes verdes vora el mar”

Josep Maria de Sagarra

La vinya a Esparreguera

©ri

cky

Arx

iu C

a n

’Est

ruc

13

I QUÈ ENS EN DIU EL REFRANYER, DE LA VINYA?per Josep Maria Brunet

Els refranys, les dites, les frases fetes i les locucions constitueixen una part molt important de la tradició oral catalana i, per tant, són font de riquesa cultural que cal tenir molt pre-sent. Aquelles expressions que sovint utilitzem sense saber-ne massa llur origen, han estat i són patrimoni que cal preservar de l’oblit. És bo que escoles, casals, camps d’aprenentat-ge... treballin aquest aspecte educatiu. Per una banda, són recursos lingüístics que indub-tablement milloren el vocabulari; per l’altra, actuen com a complement per tal de revitalit-zar la memòria; també ens situen en una època determinada i podem conèixer l’avantpas-sat. Hi ha frases fetes i/o dites que a més de llur sentit real aporten el corresponent meta-fòric; d’altres que comporten algun tipus de sentència moral... En fi , el llistat d’avantatges que comporta el conreu d’aquestes expressions és prou exhaustiu.

• Refranys sobre els mesos de l’any, referents al cicle biològic de la vinya:

-Pel gener el camp llaurar, la vinya podar i vi trascolar (colar, trafegar). -Per Sant Josep ver-deja el cep (19 de març). -Abril fi nit, el cep fl orit. -Maig plujós i juny calent fan bon vi i bon ferment. -Aigua de Sant Joan (24 de juny), celler buit i molta fam. -La vinya al juliol no vol beure aigua, sinó prendre el sol. -Si per l’agost se senten trons, els raïms seran bons. -Setem-bre molt humit, molt vi però aigualit. -Per Sant Miquel el raïm té gust de mel (29 de setembre). -Setembre assolellat, bon vi assegurat. -El setembre és veremador i es fa vi, el bo i millor.

• Per expressar l’atenció que necessita la vinya es diu:

-A l’ombra de l’amo creix la vinya -La vinya vol veure sempre el seu amo...

• Alguns consells per treballar-la bé:

-De cavar la vinya en sap qualsevol, però de podar-la no en sap qui vol. -Si no treballes la vinya al març, poc vi beuràs. -Llaurar la vinya brotada, pitjor que una pedregada.

• Trobem també refl exions sobre la ubicació i la vigilància:

-La casa en cantó i la vinya al racó. -La vinya prop del camí la verema el pelegrí. -De camp vora ribera i de vinya en camí ral, no se’n treu massa cabal (profi t). -Qui vinyes ha de guar-dar, molt s’haurà de barallar. -Ni massa fi lles ni massa vinyes...

• Dites:

-De bon cep planta la vinya i de bona mare la fi lla. Cal establir una bona procedència. -De mal cep no en pot sortir bon sarment. D’una cosa dolenta no en surt una de bona.-Massa pàmpols i poc raïm. Molta ornamenta i poca substància.-El bon vi no necessita ram. El que és bo no necessita publicitat.-Traginer de vi no ha de ser borratxo. A vegades les aparences enganyen.

• Frases fetes i locucions que expressen algun tipus de sentència moral o doble sentit:

-Beure a galet. Beure a raig. Creure-s’ho tot. Ex: Deien que la banca era molt solvent, ens volien fer beure a galet? -Ésser una vinya. Obtenir un bon profi t sense posar-hi gaire esforç. Ex: Aquella secretària és una vinya, m’ho soluciona tot en un no res. -Mitja fi ga mig raïm. Sense concreció, ni bé ni malament. Ex: No s’acaba de defi nir mai, és un mitja fi ga mig raïm. -Ploure a bots i a barrals (barral, recipient de fusta). Fer un xàfec. Ex: La tardor és l’estació dels xàfecs, plou a bots i a barrals. -Tenir el bot ple. Estar tip de suportar alguna cosa. Ex: Ja en tenim el bot ple, de promeses polítiques incomplertes.

Finalment, fer una lectura de diferents llibres, treballs de recerca, de costumari català... (fi ns i tot entrant a internet) que tracten el refranyer, pot ser una bona manera de documen-tar-nos, alhora que de passar l’estona.

DIONÍS O BACUS?per Gerard Bidegain

Quan sona la música de l’Eucaristia de La Pas-sió d’Esparreguera ja sabem que els dotze apòstols s’aniran passant el Calze ple de vi. El cristianisme va implantar des de bell inici l’anomenada teofàgia, que consisteix en fago-citar –de manera simbòlica, evidentment– una part del cos de Déu. Jesús de Natzaret ho va solucionar assimilant el seu cos al pa i la seva sang al vi. Però l’assimilació del vi amb la divinitat i la seva virtut de ser alhora aliment corporal i aliment per a l’ànima ve de molt abans. En època hel·lenística els ciutadans de les polis o ciutats estat gregues ja considera-ven que el vi era un do dels déus, un present que Dionís va enviar als homes. Els romans, amb el seu afany d’assimilar les divinitats de les regions que conquerien, van adoptar Dionís i el van batejar Bacus. Un déu que representa el vi, el desenfrenament, les festes, els banquets i les orgies. En defi nitiva: Bacus era el plaer. El seu símbol principal era el raïm, un element indispensable a la histò-ria de l’art per tal de reconèixer les referènci-es a la divinitat que els grecollatins han anat fent al llarg dels segles. La mitologia clàssica no només ens ha llegat descripcions i mites sobre aquests personatges imaginaris, sinó que també ens ha deixat en herència relats sobre els curiosos costums d’aquella època. Conta la tradició i la historiografi a que els grecs eren un poble de gent sàvia, d’atletes, de demòcrates i d’artistes. Sota aquesta imatge gairebé idealitzada dels hel·lens hi ha una vida quotidiana ben curiosa. Hom sap que quan es porten tres copes de vi al pap les paraules ja no fl ueixen amb la facilitat habitual. I quan es perd el compte de les copes ja gairebé ni fl uei-xen. És per aquest motiu que els antics grecs rebaixaven el vi amb aigua per poder així allar-gar les seves vetllades amb hores i hores de xerrameca, sense patir excessivament per pronunciar la seva elaborada oratòria. Aquest esperit de conversa i saviesa no era comprès per gran part dels llatins. A Roma els banquets eren ben diferents. Es caracteritza-ven per l’excessiu menjar –parlem de famílies benestants, lògicament– i per la gran quanti-tat de vi. En aquest cas, un vi sense rebaixar que provocava un ambient ebri –típicament romà– que no permetia les fi losofi es gregues. Per més inri es diu que els romans provoca-ven el seu propi vòmit per continuar menjant i bevent durant hores... A partir d’aquí –i independentment de la qualitat del vi– en podem extreure una lliçó. Hi ha dues concepcions de la festa: la grega i la romana. Cadascú és lliure de triar quina és més del seu estil. Assaborir el vi i la conversa o afartar-se i no recordar res l’endemà. Jo, pel meu compte, prefereixo l’opció hel·lènica. Això sí: sense rebaixes.

Els borratxos, Diego Velázquez (fragment)

setsetset14

TEXT: Pablo ChamorroFOTOS: Alumnes de fotografi a de l’Escola d’Arts Plàstiques

PARLEM PRIMER D’ECONOMIA SOSTENIBLECrec molt en la nostra capacitat per a iniciar la necessària activació de la nostra economia real. Vull dir, no tant a impulsar la recuperació macroeconòmica, fi nancera o del PIB, que amb paciència ja vindrà. Penso més en la prosperitat dels nostres veïns, famílies i amics. Bé, en defi nitiva, en aquella economia què més ens importa. I no tenim gaire temps per a reaccionar. Els missatges polítics i me-diàtics ens estan despistant molt. Hem de començar nosaltres mateixos i ara.He arribat a la conclusió que tenim un únic camí per tal de superar la crisi. Es tracta sim-plement d’un canvi d’hàbits a la nostra com-pra: compra de proximitat. La compra directa als productors i elaboradors de la comarca i per descomptat la compra a la petita botiga, als mercats locals i serveis de restauració que apliquen aquests criteris de compra, això ens

permetria fer-nos forts i crear nous negocis propers, els mercats de proximitat i locals.Gastem molts diners diàriament en serveis i productes de tot tipus i mai pensem com con-tribueixen aquests a generar més riquesa al nostre voltant. La gran distribució sovint fa que els benefi cis no només no vagin als pro-ductors en origen sinó que acabin en països o destins llunyans. Es a dir, diners que no s’in-verteixen a les nostres ciutats o tampoc retor-nen a les rendes de les nostres empreses i, per tant, indirectament no generen ocupació i no milloren els salaris.

En els nostres hàbits de compra trobarem una sortida a la crisi que ni administracions ni grans empreses o entitats fi nanceres no poden solucionar

Amb els productes agroalimentaris, tenim un clar exemple. Així podem trobar productes catalans i locals, elaborats al nostre país d’una forma ambiental i econòmicament sos-tenible. Productes de gran qualitat que haurí-em de demanar sempre als punts de venda per tal de regenerar el sector de la pagesia i el de la indústria agroalimentària que són de VI-TAL importància per a la salut i l’economia.

PARLEM DE VINSEn el cas del vi, també ho tenim molt clar però malauradament no prediquem amb l’exemple. És a dir, estem comprant vi de La Rioja i de Ri-bera del Duero, quan a menys de 25 km tenim grans vins DO Penedès fets en cellers que fi ns i tot podem anar a visitar. Resulta molt curiós veure com el nord d’Europa compra i valora els nostres vins més que nosaltres mateixos. Sense desmerèixer altres productes, som capa-ços de posar de moda les ginebres d’importació, abans que els excel·lents vins de casa nostra.

Pablo Chamorro, és director d’Eco-

mundis, empresa d’assessorament ambiental i editorial especialitzada en comunicació sostenible. És coor-dinador del portal de responsabilitat social corporativa (RSC) “Acción Sos-tenible” i també soci actiu del Cercle d’iniciatives Empresarials d’Espar-reguera. Recentment autor e impul-sor de la publicació Vinum Nature, la primera guia de vins ecològics de l’estat que ha presentat en diverses fi res i esdeveniments del sector.

VI CATALÀun producte de proximitat i part de la nostra riquesa

15

PER QUÈ UN VI?El vi és, per se, un producte molt natural. Criat a la nostra terra i s’adapta a tots els gustos i moments. Trobem des d’un vi fresc i de poca graduació, passant per les atractives bombolles del cava fi ns a un vi tranquil ple de caràcter. Així podem maridar un bon àpat o bé acompanyar una conversa entre amics.El vi és també part de la dieta mediterrània, ens ajuda en la digestió i té al darrere un pa-trimoni cultural, paisatgístic i gastronòmic que hem de conèixer i gaudir més sovint. Us animo a fer una mica d’enoturisme, a apun-tar-vos a cursos de tast o a incorporar el consum de vi amb moderació a les vostres dietes i esdeveniments socials. De ben se-gur descobrireu un nou plaer i moltes activi-tats culturals i enogastronòmiques prop de la vostra vila o ciutat.

PER QUÈ ECOLÒGIC?A Catalunya tenim cellers pioners en viticul-tura ecològica amb producció de grans vins i caves ecològics amb una relació qualitat-preu molt bona. Cellers que creuen en la qualitat del vi i en la sostenibilitat que envol-ta un cultiu mediambiental responsable.Vins exempts de traces de fi tosanitaris i de productes fertilitzants de síntesi química. Vins criats de ceps amb un sòl net i molt ric en la seva composició que els ha vist néixer i que ens aporten la més sincera de les expressions del terroir. Vins de fi nques i vinyes molt cuida-des. Vins autèntics i saludables, certifi cats per normes europees com vins “ecològics” procedents d’agricultura ecològica.Vull aprofi tar aquest espai per a recordar que DO Penedès acull un dels millors potencials enoturístics d’Europa i la més gran producció de vins ecològics de qualitat en nombre de referències i varietats.

Elaboració: Sofregir la ceba tendra ratllada amb l’oli d’oli-va i la farigola. Un cop sofregit, tirar-hi les salsitxes i dei-xar-les enrossir una miqueta. Tirar-hi el raïm, les olives mortes i el vi. Deixar coure perquè el vi redueixi una mica i es coguin les salsitxes. Afegir els ous durs tallats a quarts (el rovell es desfarà i farà espessir una mica la salsa). Per fer aquesta recepta una mica variada, es pot canviar el raïm per cireres, i el vi per cava o cervesa. I fi ns hi tot les salsitxes per costelles de porc. Deixeu anar la imaginació. I sobretot, acompanyeu-ho d’un bon pa per poder-ne sucar la salseta! Espero que us agradi!!

PUBLICACIONS VINUM NATUREVinum Nature conté una àmplia introducció sobre les bondats i benefi cis associats al consum d’aquesta categoria de vins i caves, referències a la seva autenticitat, denomina-cions d’origen, fi res o enoturisme. Una exten-sa relació de cellers i de les seves referències de vins. Diferents varietats de raïm, ja siguin autòctones o foranes. Raïms veremats manu-alment o mecànica i elaborats amb llevats autòctons o seleccionats. Podreu posar-vos al dia sobre tota l’oferta existent.Actualment disposem de dues edicions: Vi-

num Nature, edició bianual estatal, que in-clou la valoració i relació qualitat preu dels vins i una altra edició especial per a Catalu-nya amb informació més detallada dels ce-llers, on trobareu contactes per a possibles visites concertades i us informarà sobre la possibilitat de compra per Internet.Les guies es poden comprar en llibreries i al nostre portal www.vinumnature.com.

Ingredients: una ceba tendra ratlladaun raig d’oli d’olivaun parell de branques de farigola12 salsitxes del paísgrans de raïm blanc i negreunes quantes olives mortes1/2 litre de vi blanc4 ous durs

Recepta de Montserrat Abelaira

i Castells, d’Esparreguera de tota la vida, cuinera de postres i amant de la bona gastronomia!

Salsitxes amb vi

©ricky

setsetset16

La Unió de Rabassaires

RACÓ D’HISTÒRIA

Josep Ràfols

Sovint, a la nostra societat amb economies basades en la indústria i els serveis, ens hem oblidat de la importància que tenen i van tenir els sindicats agrícoles. A principis del segle XX l’explotació agrària familiar era la dominant a Catalunya i es concretava en petits propieta-ris, arrendataris, rabassers i parcers. Molts grans propietaris no explotaven directament la terra, vivien a les capitals i eren rendistes.

Rabassa mortaLa rabassa morta era una forma de conreu als indrets on es cultivava la vinya. Tenia per objec-te la cessió d’una terra al rabassaire per tal que aquest l’artigués, la plantés de vinya i la conre-és. De cada collita el rabassaire n’havia de pagar una part alíquota al propietari, però gaudia del domini útil de la terra mentre vivien els ceps que ell havia plantat. En la mesura que els pagesos havien aconseguit perllongar de manera indefi -nida la vida de la vinya utilitzant la tècnica dels colgats, substituint el cep vell per rebrots trets dels ceps més vigorosos, el dret a cultivar una terra esdevenia, a la pràctica, a perpetuïtat. Aquesta situació, mentre hi hagué poca població o terres ermes fou acceptada pels propietaris, però, quan millorà el benefi ci del vi i s’acabà la possibilitat de posar noves terres a conrear, els propietaris volgueren millorar les seves rendes canviant les condicions de la rabassa, millorar la part de collita que rebia i fi xant i limitant el temps del contracte amb el rabassaire, el qual s’hi ne-gava en la mesura que restava el seu benefi ci i considerava que la terra no era seva però si que ho era la plantació de ceps, la vinya i volia l’usde-fruit a perpetuïtat, per ell i els seus descendents.

La fi l·loxeraLa plaga de la fi l·loxera que havia provocat la mort de les vinyes franceses va passar els Pi-rineus i va provocar la mort de totes les vinyes entre el 1865 i el 1903, primer les de l’Empordà i fi nalment les de les terres de l’Ebre. La plaga benefi cià els propietaris en la mesura que, com que s’havien morts tots els ceps, les ter-res tornaven a ser totalment de la seva propi-etat quedant deslliurats de tots els contractes de rabassa, i podien ara conrear-les directa-ment o fer nous contractes amb les condicions que ells volguessin imposar. La fi l·loxera fou l’element que pertorbà les ja precàries relaci-ons entre els propietaris i camperols i va per-metre l’expulsió dels pagesos més incòmodes i encengué el confl icte que fou moltes vega-des violent: incendis de boscos, vinyes arren-cades, verema protegida per esquadrons de cavalleria, llistes d’empresaris que calia boi-cotejar… i, també, lluita electoral (els rabas-saires a favor dels republicans federals).

Els SindicatsAparegueren aviat els primers sindicats, el 7 de maig de 1882 es constituí a Rubí la Lliga de Viticultors Rabassaires de Catalunya. Els anys 1920 i 1921 va aparèixer l’organització que estava destinada a federar la major part de les societats locals i comarcals de camperols, La Unió de Rabassaires i altres conreadors del camp de Catalunya, amb la vocació d’integrar els parcers i els arrendataris i fi ns hi tot els jornalers. Sindicat on el republicanisme cata-lanista d’esquerres i reformista en la fi gura de Lluís Companys, Joan Casanovas, Amadeu Aragai, i el primer president d’aquest sindicat, Francesc Riera, estava fortament representat.

La II República i els RabassairesEl problema del desigual repartiment de la propietat de la terra va passar a primer pla polític amb l’arribada de la II República. El govern provisional publicà dos decrets de l’11 de juliol de 1931 i de 6 d’agost del mateix any,

en què els contractes d’arrendament rústics i de parceria podien ésser revisats de manera favorable als camperols.A Catalunya la Unió de Rabassaires va divul-gar els decrets i va aconseguir una allau de peticions de revisió de la renda. Dels 40.000 pagesos implicats en terres de rabassa, 29.971 van presentar demandes de revisió davant dels tribunals. La immensa majoria de demandes foren desestimades en consi-derar que els decrets de juliol i agost no eren aplicables a la rabassa morta. Enfront del fracàs, molts demandants apel·laren a la Comissió Mixta Arbrital Agrària de Madrid i decidiren pagar la meitat de la renda fi ns que hi hagués sentència ferma. Tot plegat degenerà amb vagues generals, amb piles de garbes cremades al Pla del Pe-nedès, amb enviament de guàrdies d’assalt i civils a Vilafranca per part del governador ci-vil, amb més de 250 causes criminals i civils contra els parcers dels partits judicials de Vilafranca i el Vendrell…Poc després de la llei de Reforma Agrària es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalu-nya. El compromís d’Esquerra Republicana de Catalunya de resoldre el problema rabassaire que corresponia al Parlament català, li donà el novembre de 1932 un èxit rotund en les elecci-ons autonòmiques. La impaciència dels rabas-saires davant la lentitud del Parlament Català a posar-se a elaborar la llei, portà a situacions d’impagament als propietaris de tota la renda o d’una part important d’aquesta. A fi nals de juny del 1933 i per tal d’evitar l’aug-ment de la tensió al camp que es produïa cada vegada que es realitzava la collita, el Parlament aprovà una llei provisional mentre es discutia la Llei de Contractes de Conreu que permetia que els pagesos que haguessin sol·licitat una revi-sió de la renda a partir de l’inici de la II Repúbli-ca podien retenir el 50% de la part que li corres-ponia a l’amo. Els propietaris van considerar la llei escandalosa en la mesura que protegia a qui havia incomplert els pactes.

A Esparreguera i a la nostra comarca la Unió de Rabassaires va tenir una gran importància entre el 1920 i l’acabament de la Guerra Civil.

“Un pobre rabasser, un pobre rabassaire, se n’hi ha fet una llei com no se n’ha vist d’altra”

Valset de l’obra “Vent de Garbí i una mica

de por”, de Maria Aurèlia Capmany

17

Llei de Contractes de Conreu En aquesta situació de confl icte latent i amb la retirada de La Lliga del Parlament, es va discutir i votar la Llei de Contractes de Con-reu el dia 12 d’abril de 1934, tercer aniversari de l’arribada de la República. Els objectius de la llei que el Govern de la Generalitat expres-sava d’aquesta manera:

Els Fets d’OctubreCompanys proclama l’Estat Català dins de la confederació de pobles ibèrics, provocat, entre d’altres motius, pels problemes i la tensió del camp català. Els Fets d’Octubre van ser el de-sencadenant d’un clima de revenja envers els pagesos rabassaires i arrendataris per part dels propietaris. Vint dies després de la rebel-lió s’anul·là la Llei de Contractes de Conreu per una ordre militar del general Batet i els page-sos que havien demanat una reducció de l‘ar-rendament, considerant que el seu contracte estava en revisió, se’ls obligà a pagar tota la renda i la dels anys anteriors sota l’adverti-ment d’ésser sotmesos a un consell de guerra. El 31 d’octubre de 1935 hi havia 1.397 requeri-ments per fer fora de la seva terra als pagesos. A Esparreguera també van viure aquesta situ-ació i uns quants rabassaires de la Vila foren expulsat de la terra que conreaven.

paguessin les rendes, que venguessin els fruits a través del sindicat agrícola local, que incau-tessin les fi nques dels grans propietaris i que les donessin a conrear col·lectivament als jor-nalers o els pagesos que tinguessin poca terra. El dia abans es crea el Comitè local de Milíci-es Antifeixistes en el qual la Unió de Rabas-saires hi tingué un representat. Va tenir re-presentació en els governs de la Generalitat a través de Josep Calvet que va ser conseller d’agricultura. També tingué representació a la majoria d’ajuntaments. A Esparreguera, on la Unió de Rabassaires tenia uns 300 afi liats, amb tres regidors: en Miquel Munté, Josep Paz i Rossend Alert.

Anulació de contractes i col·lectivitzacionsEl gener del 37 la Generalitat decretà l’anula-ció dels contractes vigents el 19 de juliol de

1936, suprimint parceria i ar-rendament i convertint com a fet consumat els antics arren-dadors, a la pràctica, en propi-etaris, al·legant que calia gua-nyar la guerra i que un procés col·lectivitzador generaria una manca d’aliments en aquell moment totalment imprescin-dible a la rereguarda i al front. Es donaren algunes col·lecti-vitzacions arreu de Catalunya sempre sota la infl uència de la CNT i també lluites entre mem-bres d’aquesta organització i de la Unió de Rabassaires, que es concretaren en fets tan greus com els de la Fatarella: trenta-cinc pagesos afusellats pels milicians de la CNT. Tensi-ons que s’anaren agreujant i que, en part, es ventilaren en els fets de maig de Barcelona els quals portaren a la no col-lectivització com a model, do-nada la desaparició de l’escena política dels partits més col-

lectivitzadors com el POUM, i a la submissió en el marc polític de la CNT, arran de la seva derrota en aquests fets. Aquí a Esparreguera la UR es va oposar a la col·lectivització i pac-tà amb la CNT que només es col·lectivitzarien les terres abandonades pels seus propietaris i les terres per rabassar.La pèrdua de la Guerra Civil per les forces democràtiques retornà al camp català la pa-cifi cació imposada pels terratinents, els quals recuperaren les terres a tenor de les antigues lleis d’un règim polític que tenia ben clar a qui servia.

“Evitar la despoblació del camp. Donar estabilitat al pagès amb l’establiment de la continuïtat necessària dels seus drets, amb la prohibició d’alienar-los i d’embargar-los i dels arrendaments a termini curt i fent per manera d’assegurar-los la percepció de les millores que hi hagin introduït. Regular el preu d’aprofi tament de la terra perquè no pugui ésser una forma d’explotació del treball, amb la rebaixa a un tipus moderat de la renda capital-terra. Impedir l’existència de l’intermediari paràsit amb la prohibició dels sotsarrendaments. Facilitar l’adquisició de la propietat de la terra als seus conreadors. Reduir fi ns on sigui possible i dins dels límits de la competència legislativa estatutària la formació de treballadors assalariats al camp”.

La llei abordà el temps del contractes d’ar-rendament i de parceria que havien d’ésser com a mínim de sis anys, renovables per un període igual, i l’amo només podia desnonar-lo per manca de pagament, per abandona-ment o per sotsarrendament En l’accés a la propietat per tots els tipus de contracte, el conreador podia accedir a la propietat de la terra que treballava amb quinze anualitats sempre que l’hagués treballada divuit anys.Els partits dretans, la CEDA i la Lliga es mani-festaren totalment contraris a la llei, conside-raven que atemptava contra el dret de propie-tat, que coartava la iniciativa de l’empresari, malgrat que no contemplava l’expropiació for-çosa com ho feia la llei de la Reforma Agrària aprovada per les Corts Generals. La Lliga, pres-sionada per l’Institut Agrícola de Sant Isidre, presentà el dia 24 d’abril de 1934, dotze dies desprès de l’aprovació de la llei, mitjançant el govern de la República, recurs al Tribunal de Garanties constitucionals adduint que el Parla-ment de Catalunya no era competent en aquest tema, i convertí el problema del camp català en un problema de competències autonòmiques deixant a La Lliga com un partit anticatalà i associat a la dreta espanyola, a la CEDA.

Amb la victòria electoral de les esquerres el febrer de 1936 van retornar la Generalitat i la Llei de Contractes de Conreu, la reposició a les terres dels pagesos expulsats, reivindica-cions que formaven part important del pro-grama del Front d’Esquerres i que li donà molts vots a Catalunya.

Guerra CivilEl 22 de juliol, tot just començada la Guerra Ci-vil, la Unió de Rabassaires aconsellava que els pagesos es quedessin tota la collita, que no

La Unió de Rabassaires cita en un llibre “Els desnonaments rústics a Catalunya” els 1.397 casos que van donar-se

setsetset18

ENTITATS-) EULÀLIA SANTILARI

El col·lectiu esparreguerí Cap i pota ha enge-gat un nou projecte: “Els bons homes van en burro”. Es tracta d’un documental que pretén copsar l’estat d’ànim de la societat catalana en relació a la situació actual. El passat 19 d’agost una expedició formada per sis homes i tres burros va sortir des de Montserrat cap a França, tot seguint l’anomenat “Camí dels bons homes” amb la intenció de recollir du-rant el viatge les queixes, les demandes i les preocupacions de la gent en relació a la crisi. Totes les propostes es guardaran en una bústia i es portaran fi ns a Brussel·les per lliurar-les al parlament europeu.Els protagonistes d’aquesta història són tres burros, l’Aisha, el Moresc i el burro sense nom; i tres nois, l’Aleix Escursell, el Lluc López i el Francesc Ribera. Tots ells estaran dirigits pel Genís Rigol i el Ferran Gassiot, membres del col·lectiu Cap i Pota. Els mateixos organitza-dors han batejat aquest documental com a “ruc-movie”, un gènere cinematogràfi c on l’ar-gument es desenvolupa durant un camí de

muntanya i en el qual el viatge es viu sense presses, tenint sempre com a referent la fi gu-ra del burro com a símbol d’identitat. El projecte s’ha dividit en tres fases. La pri-mera fase és el viatge fi ns a França pel “Camí dels bons homes”, un itinerari que al segle XIII van utilitzar els càtars per fugir de la Croada i de la Inquisició. Aquest camí, con-vertit actualment en un sender de Gran Re-corregut (GR-107), permet seguir les petja-des del catarisme travessant els Pirineus. Durant divuit dies els protagonistes d’aques-ta història han recorregut prop de 200 kilò-metres fi ns arribar a Llívia, passant per po-blacions com Manresa, Santpedor, Berga o Puigcerdà. Una vegada recollides totes les cartes, comença la segona fase, en la qual es portaran totes les queixes, les demandes i les propostes fi ns a Brussel·les per a lliurar-les durant una de les cimeres europees. La tercera fase, que suposa el desenllaç del projecte, serà l’estrena del documental, que està prevista per a fi nals d’aquest any.

Genís Rigol i Ferran Gassiot, realitzadors que ja tenen una gran experiència en docu-mentals, curtmetratges i videoclips, comp-ten amb una banda sonora en directe per a la seva “ruc-movie”. La música d’Anímic, L’hereu escampa, Don Simon i Telefunken, El petit de Cal Eril i Esperit ha acompanyat l’equip durant aquesta aventura. Aquest viatge s’ha pogut anar seguint a tra-vés de (www.elsbonshomesbanenburro.cat) i de les xarxes socials. Tot i viatjar amb les mí-nimes despeses, Cap i Pota ha demanat ajuda a tot aquell qui la pugui oferir mitjançant la web de mecenatge Verkami, a través de la qual han recollit els diners necessaris per realitzar el projecte. L’arribada a França es va fer el dia previst, vuit de setembre, i de segur que durant tot el trajecte s’ha recollit un nombre important de cartes per poder-les lliurar a Brussel·les. L’objectiu: donar veu a la societat catalana i recollir totes les seves opinions en relació a l’actual situació social, política i econòmica.

Els bons homes van en burroFotos: Genís Rigol i Ferran Gassiot

19

RUTA D’INICIACIÓ A LA BTTAquesta ruta transcorre

pels voltants d’Esparreguera, Collbató i

El Bruc, passant per algunes de les masies més

conegudes d’aquestes poblacions.

Es tracta d’un itinerari assequible, ideal per a qualsevol persona que

vulgui iniciar-se en la pràctica de la bici de

muntanya.Al següent road book

trobareu les distàncies totals i les parcials que hi

ha entre cruïlles. En cas de trobar una cruïlla no

marcada caldrà sempre seguir pel camí principal i

en cas de dubte tornar a l’últim dibuix reconegut i

reiniciar la marxa des d’aquest punt. Aconsellem

fer servir les distàncies parcials per tal de

minimitzar la diferència de mesura dels compta

quilòmetres.El punt de sortida serà la

porta de Zona Bici, a la Carretera de Piera, 9

d’Esparreguera.Esperem que us agradi la

nostra ruta i us convidem a sortir amb nosaltres cada

diumenge!

És molt bella la comarca…Aquesta secció està dedicada a les activitats de muntanya, en aquest cas amb bicicleta. Es tracta d‘un recorregut proper i molt adient per a fer-lo les persones que vulguin iniciar-se en la pràctica de la bicicleta tot terreny.

Zonabici . Esparreguerazonabici.cat

setsetset20

OPINIÓFA TEMPSJosep Paulo i Sabat, cronista local

LA CRISI ACTUAL

Parlant amb diverses persones sobre el tema de la crisi, un s’adona que moltes d’elles han llegit poc o desconeixen del tot la història. De crisis n’hi ha hagut sempre des que la humanitat és civilitzada, amb més o menys violència i de moltes mane-res: fam, pesta, guerres, moviment de ca-pitals econòmics, de rivalitats religioses etc. Cada una ha estat més o menys vio-lenta i ha repercutit amb més o menys ri-gor sobre la humanitat. El fet que l’actual ens ha tocat viure-la a nosaltres, no vol dir ni molt menys que és de les pitjors.La població de Catalunya en el segle XIV, quan es féu el primer fogatge entre 1365 i 1370 era aproximadament de mig milió de persones. Ara bé en aquell segle es veié el primer estrall de la pesta negra, l’any 1348, i el de la mortalitat dels infants el 1363 i veuria la mortalitat dels joves el 1371 i ja en 1378 havia quedat reduïda a 375.000 persones.Altra crisi produïda per les malalties fou la de la pesta bubònica que cíclicament els anys 1410, 1420, 1439, 1448, 1465, 1476, 1483, 1493, 1497 i 1507, assotaren el país amb una gran mortaldat. També amb la

guerra dels 10 anys 1462-1472 es provocà una forta crisi que duraria a traves dels segles, amb les guerres, revoltes i contra revoltes i repressions. Totes elles, sens dubte, producte del mal distribuït capital, sempre a mans de poderosos senyors que l’han mal repartit i sols l’han utilitzat per a llurs benefi cis, important-los molt poc la misèria dels productors, que en realitat són els que els han produït les grans fortunes.Passava això fa milers d’anys, ha continu-at sempre i continuarà si les coses no canvien radicalment.Fa uns quants anys, quan junt amb la me-va fi lla Lluïsa, viatjàvem per les nostres comarques i contemplàvem la munió de grues sobre les obres que s’estaven realit-zant, tot i que mai he estat atent al fl ux de l’economia, sempre li deia: —Tot això d’aquí a poc temps farà un crac, que tots plegats en patirem les conseqüències. Quan jo era petit la gent gran deia: —Des-prés de set anys de vaques magres, en venen set de vaques grasses.Esperem que els pronòstics es compleixin i aviat sortim d’aquesta crisi.

CLÍNICA DENTALDr. Llor Farré

odontoestomatologia general

ortodòncia - implantaments

restauracions computeritzades

C/ Arbres, 1 - 2n

T. 93 777 21 00

ESPARREGUERA

21

ELS MEUS ÍDOLS DE JOVENTUT

D’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀPaquita Vives Llonch

OPINIÓ

A manera que es van morint els nostres mestres de teatre, mestres, companys i amics d’hores i hores d’assajos i tertúlies com eren els Badia, el Jorba, l’Armando, el Franch, el meu pare i d’altres molt més joves com el Taulé, el Paulo, el Carbó, vas sentint com si se t’hagués mort una per-sona de la família, car encara que mai els haguessis dit que els estimaves, jo crec que no calia, perquè ells ja ho sabien; moltes vegades no es necessiten parau-les per expressar l’estimació. Aquest preàmbul ve a to perquè també en pocs dies ens hem assabentat per la premsa de la mort de l’Aurora Bautista, de Sancho Gracia i de Carlos Larrañaga i d’altres, i de mica en mica se’ns han anat morint la majoria dels nostres ídols de juventut com la Katharine Hepburn, la Geraldine Page, la Ingrid Bergman, el Paul Newman, l’Elizabeth Taylor i tants i tants d’altres que ens varen fer viure un món de fantasia i il·lusió.Perquè ara també anem al teatre i al cine-ma i coneixem tots o molts dels actors i actrius actuals com la Meg Ryan, el Brad Pitt, el Tom Cruise, La Rachel Weisz i d’al-tres, però no hi tenen res a veure, aquests els admires per la seva professionalitat interpretativa i en canvi els altres a més de la seva interpretació admiraves el seu glamur, la seva elegància, fi ns i tot admi-raves la seva manera de fuma; en una paraula: eren els nostres ídols.

I SI DEMÀ FOS NOTÍCIA…?Esparreguera, capital mundial de la Clau Allen

La darrera setmana del mes d’agost, l’executiu mu-nicipal va confi rmar que Esparreguera acollirà la vuitena edició de la Fira Internacional de la Clau Allen. Des del govern municipal s’han mostrat molt optimistes, ja que la Fira donarà llocs de treball a unes 5 persones, aproximadament. Dins el marc del certamen, que es celebrarà durant la setmana de la Festa Major de l’any 2013, es realitzaran concursos, exposicions i concerts relacionats amb la Clau Allen. D’aquesta manera, Esparreguera pren el re-lleu de la ciutat nord-americana de Nova York.

Actuació memorable dels Castellers d’Esparreguera

Durant l’actuació castellera de la darrera Festa Major, els Castellers d’Esparreguera van carregar i descarregar per primera vegada en la seva història un 3de10 amb folre i manilles. En la mateixa diada castellera, els de Bordeus van també descarregar el ja tradicional 9de8, també amb folre i manilles i carregar el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals. D’aquesta manera els Castellers de Vilafranca, l’altra colla participant en la diada, va quedar en un segon pla. No obstant, com és habitual en aquest tipus de cele-bracions, la companyonia i la solidaritat van ser absolutes i no va haver-hi cap mena de recança per part dels verds.

Descartat el concert de Bruce Springsteen a Esparreguera

L’Ajuntament ha reconegut que va canviar els plans dels concerts de Festa Major, ja que a últi-ma hora va deixar fora de cartell al músic nord-americà Bruce Springsteen. Així doncs, la inten-ció era que toqués el Boss durant la nit jove, però davant els dubtes que generava la seva

presència i per tal d’assegurar el màxim nombre d’assistents, l’organització es va decantar fi nalment pels mítics “The Papa’s and the Popo’s”.

setsetset22

OPINIÓ

La Festa Major d’enguany ha estat molt, però que molt lluïda, amb una extraordinà-ria participació per part de tothom: les di-ferents entitats organitzadores i la gent del poble que s’hi va abocar de ple, com feia anys que no es veia. Probablement la crisi n’ha sigut la causa principal: el personal no té calés per sortir del poble, s’ha quedat aquí, ha omplert carrers i places i ha parti-cipat de la gatzara general.Cal fer especial esment en la col·laboració desinteressada dels vilatans que des de les seves respectives entitats han aconse-guit una de les Festes Majors més partici-patives dels últims anys. Un 10 per a tots ells i cal felicitar-los i encoratjar-los a con-tinuar treballant pel gaudi de tots plegats, perquè un 40% menys de pressupost per part de l’Ajuntament són molts diners i la veritat sigui dita, no es va notar. L’enginy i les ganes van suplir la retallada. Ara, anem amb compte: crec que a tota aquesta gent se’ls ha d’encoratjar i no posar-los pals a les rodes, perquè com tots sabem, hi ha dins l’Ajuntament, qui es dedica a burxar, buscant cinc peus al gat a tot el que perso-nes del poble, veïns nostres i gent de bé, fan per mantenir vives les tradicions i el folklore popular. Es clar que si aquests se-nyors perepunyetes consideren que el nostre poble no té cultura (tal com tothom va poder-li sentir dir a un d’ells per Ràdio Esparreguera) que el que té és cultureta, així en minúscula, perquè tots plegats en som tant d’ignorants que ens creiem que la Passió i els Pastorets són cultura, i si volem saber que és la verdadera cultura ho po-dem consultar a l’Enciclopèdia Espasa on hi ha un munt de pàgines que ens ho acla-riran, és natural que no donin cap valor a l’esforç que representa dur endavant els castellers, els diables, els geganters, els bastoners, els grups de teatre, la coral de la Passió, per anomenar-ne alguns, que segur que me’n deixo una colla al sac amb tant mèrit com els que anomeno. El que han de fer aquests regidors és donar solucions, no crear problemes i no anar fastiguejant el personal, perquè si aquesta gent plega, farta d’aguantar despropòsits, ja m’agra-darà veure les següents Festes Majors, perquè pel que sembla, això de la crisi va per llarg i si tot ens ho hem de fer entre tots nosaltres, per passar-nos-ho bé ens hau-rem de fer pessigolles els uns als altres, que per a això no farà falta l’escorxador com a local social.

LA FESTA MAJOR

ELS RICS I ELS RUCSTeresa Prats Margalef

PARADA CULTURAL

23

OPINIÓPER AMOR A L’ARTCarles Reynés Montoriol

DESPRÉS DEL PREGÓ

Després que han passat unes setmanes d’estiu i algunes de vacances, m’he ado-nat que fa dos mesos començava la Festa Major i en aquesta mateixa columna par-lava de com podria arribar a ser-ne de magnífi ca. A hores d’ara pot haver-hi al-gun amable lector o lectora que pensi que aquesta encesa convicció era deguda, sense cap dubte, al fet que qui fi rma com-partia amb una estimadíssima actriu lo-cal el podi de pregoner. D’entrada no tinc cap ganes de fer-me el modest, però sí que com més m’allunyo dels fets, més noto l’honor que se’m va fer. Un honor degut a la senyora regidora de Cultura però sobretot al company Gerard Bide-gain, valent artífex de tot l’entramat del pregó. La seva decisió d’acceptar l’encàr-rec va molt més enllà del que pot signifi -car dir quatre paraules més o menys ocurrents en una diada tant assenyalada. Val a dir que en els temps que corren, as-sumir una oferta municipal d’aquesta envergadura no era gens fàcil i encara menys tenint en compte que el pressu-post no donava ni per a fotocòpies. Era el moment idoni, com ja és clàssic en els pregons, de carregar en contra del Consis-tori, en canvi es va creure que era un motiu esplèndid per donar a entendre a tot el poble que, a Esparreguera, encara es fa La Passió i que continua essent el nostre va-lor principal a tots els efectes. També va ser una situació esplèndida per a escoltar i reivindicar la Banda de Música d’Espar-reguera en uns moments en què el món cultural i artístic, cada cop més, molesta bona part de la classe política prepotent. Van ser uns minuts màgics, i amb la plaça del Centre plena, poder compartir l’esce-nari amb la Rosa Maria Margalef, excel-lent Samaritana, i sentir-nos tots agom-bolats per la sòlida Banda de Música d’Esparreguera del mestre Parras, dirigi-da ocasionalment pel Serafí Casanovas. Com deia, un honor haver pogut contribu-ir a donar el tret de sortida de la que, continuo pensant, ha estat una de les millor Festes Majors d’Esparreguera, avalada per la inesgotable energia i ima-ginació d’aquest meu, magnífi c poble.

Reportatge fotogràfi c FESTA MAJOR 2012 per Joan Vera

PARADA CULTURAL

setsetset24

LLICENCIATS. I ARA QUÈ?

DES DE LLUNYAde Palomar

OPINIÓ

Alguns hem dit que no. No més pràctiques d’estiu. Perquè, a aquest pas, som nosaltres els que gairebé hem de posar diners per treballar i així seguir patro-cinant l’acomiadament de gent a costa de becaris. I ara, que l’estiu ja arriba a la seva fi i ja amb llicenci-atura sota el braç, és quan ve la pregunta... Ara què? La cascada dels ERE que ha caracteritzat l’estiu amara cadascuna de les poques motivacions que un recent llicenciat té per quedar-se a treballar a Espa-nya. A les nostres oïdes arriben cants de sirena que parlen ja no d’un millor sou base, sinó de contractes i de l’existència d’aquesta misteriosa situació ano-menada demanda. Són molts els exestudiants que, igual que jo, decideixen creuar les fronteres i provar sort a l’estranger. ‘Per buscar feina del que sigui aquí, ho busco fora’, aquesta és la premissa genera-litzada. Seguir amb la formació és un dels al·licients per anar a un altre país a la recerca de treball, ja que amb aquest nivell intermedi del qual gran part dels espanyols solem presumir no és sufi cient per a la competició en el mercat laboral actual. Per això, un any d’estudis d’anglès –hagis estudiat el que vulgui que hagis estudiat–, ja es considera una inversió satisfactòria. En altres casos, l’opció menys econò-mica, però inversament proporcional a l’èxit laboral és la realització d’estudis de màster. Però, un màster et garanteix un lloc de treball? Avui dia no. Enrere va quedar l’època en què tot aquell que tingués un màster tenia el cap per sobre entre la multitud. Ara els estudis de postgrau garanteixen unes pràctiques en empresa, sí, però no sempre hi ha la possibilitat de quedar-s’hi. I és que ja arriba un punt en què, com tot el que es posa de moda, el màster acaba per ser alguna cosa tan comú que perd el seu caràcter dife-renciador. Qui pugui pagar, pot tenir-ne un. És ara temps d’incertesa. Res que no s’hagi dit ja abans, temps d’emigrar, créixer en experiència i, amb una mica de sort, tornar quan aquí la situació sigui una mica més favorable per als joves que mantenim encara la il·lusió per dedicar-nos a allò per a què hem estudiat durant més de tres anys. De moment, els que vam de-cidir abandonar Espanya per un temps, ens confor-mem en trobar treballs que ens permetin sobreviure i alhora aprenem un idioma. Encara tinc marcades les paraules d’una professora de la universitat on vaig començar Periodisme –a Elx–, ‘compreu-vos un bitllet només d’anada, marxeu, apreneu de l’experiència, do-neu-vos un any per a vosaltres, viviu’. Aquesta ens va assegurar que li van valorar exactament igual l’any que va estar a Irlanda estudiant anglès que qualsevol màs-ter que pogués fer a Espanya. I així ens va donar, als ja ex estudiants, l’empenta –innecessària per a alguns– per desplegar les ales i volar, amb l’esperança de tro-bar alguna cosa millor que allò a què ens tenen acos-tumats els periodistes del telenotícies cada matí.

Vetllades d’agostEl jardí del restaurant LäL, situat al carrer Cavallers, ha estat escenari aquest agost per a dos esdeveniments culturals. El dia 7 a la nit es pogué escoltar una selecció de poemes de l’espectacle “Ja és hora que se sàpiga”, que comptava amb Gerard Bidegain a la veu i Queralt Sáez a la guitarra. La proposta de Tramateatre, dirigida per Carles Reynés, oferia uns poemes sarcàstics i protestataris de Pere Quart –pseudònim del poeta sabadellenc Joan Oliver. El dia 12 a la tarda foren els violinistes Maria Florea i Ruben Mendoza els que van oferir un lluït concert amb obres de Bach, Paganini, Wieniavski, Haydn i Mozart. El concert va ser un acte organitzat per la Fundació Lola Lizaran i el taquillatge anirà destinat a les beques que la fundació ofereix a joves estudiants de la vila que vulguin estudiar arts es-cèniques o música.

PARADA CULTURAL

©q

sitj

à

25

YUGONOSTALGIJA SENSE MOCADORS

DES DE ZAGREBAnna Valldeperes Prats

OPINIÓ

El que Josip Broz “Tito” va aconseguir unir a mit-jan segle passat ho ha desunit la història del segle XXI. Tot i que se li atribueix a Josip Broz “Tito” la creació de Iugoslàvia l’any 1945, ja el 1929 existia el Regne de Iugoslàvia. Des d’occident titllem Tito de dictador benevolent, somiador, o visionari, fi ns hi tot. Però la veritat és que amb els anys, a la re-gió ningú té la sensació que en l’època de Tito o de Iugoslàvia, com aquí la recorden, es visqués mi-llor que en qualsevol altre país europeu. És per això que en el vocabulari quotidià, i mentre cada país independitzat durant els anys 90 es va afa-nyar a buscar els trets diferencials d’una mateixa llengua com a símbol d’identitat, es va aferrar la paraula “yugonostalgija”. Una paraula que majori-tàriament s’utilitza amb connotacions positives per allunyar-nos del passat bèl·lic de la regió i transportar-nos a una època de la qual no he sentit mai compadir-se ningú que la visqués. Aquest estiu, en un atac de “yugonostalgija”, he estat visitant tots els països que fi ns a l’any 80 van formar la Iugoslàvia de Tito. El que em des-pertava més curiositat era el país, per a uns, o la regió autònoma per a d’altres, de Kosovo; un tros de terra, 11.000 km, amb 1.800.000 d’habitants. De majoria musulmana dins un país on la religió va ser prohibida durant molts anys, i regional-ment famosa per ser la part més pobra de Iugos-làvia, et prepares psicològicament per veure gent amb mocador i burka i molta pobresa. La sorpresa va ser quan en arribar a la capital, i re-marco a la capital, cap mocador, evidentment cap burka, gent omplint les terrasses, edifi cis en construcció i un parc automobilístic raonable-ment modern. Però el que em va xocar més va ser veure com nombrosos carrers tenien els noms dels presidents d’Estats Units. I és llavors quan gràcies als iugonostàlgics, tot parlant de la situ-ació actual de Kosovo amb gent de la regió, em va arribar la informació que a Kosovo hi ha la base militar americana de Camp Bondste-el. Una base mi-litar maquillada amb la presèn-cia de la KFOR, les forces de pa-cifi cació de la OTAN.

Reconeixements per a l’Institut El CairatDues alumnes de l’INS El Cairat reberen el passat 25 de juny una menció honorífi ca al VIIè Premi Ernest Lluch en Ciències Socials i Polítiques. D’entre les cinc recerques pre-miades, el jurat atorgà la Menció Honorífi ca al treball “El paper de la dona a l’Esparregue-

ra franquista (1939-1978)”, de Carla Rodríguez Maeso i Esther Segura Moreno, de l’INS El Cairat, per esdevenir un estudi fet amb rigor, en detall, curós, ple de testimonis i de recollida d’informació històrica de la situació de la dona a Esparreguera a la postguerra. Dos treballs més del mateix institut han estat guardonats amb el premi “El gust per la lectura”, convocat pel Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics del Departament d’En-senyament. Els guanyadors i guanyadores, tots ells alumnes de Literatura catalana de 2n de batxillerat dirigits per Joana Llordella, van ser Iris Palomares, Ariadna Cañameras i Jordi Pedrero, que han rebut el primer premi per un treball basat en l’obra de Màrius Torres: Antologia poètica. En una altra categoria, la del treball individual, l’Ester Claus rebé el segon premi. Per altra banda, l’alumna Júlia Castellano ha guanyat, amb el seu treball de recerca “El test de Kalama: anàlisi de la formació de falsos records”, el segon premi Arnau de Vilanova que atorga el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofi a i Lletres i Ciències de Catalunya. Finalment hem de citar els tres premis que El Cairat es va endur el passat 3 de juny a l’acte de lliurament dels XXXIV Premis Baldiri Reixac. Els treballs premiats foren Esparreguera sense fronteres, d’Ariadna Albiol, Aina Pérez, Que-ralt Sàez i Mar Tous; Estudi sobre l’existència de conjuradores, sortilegues, endevinaires,

curanderes i bruixes a Esparreguera i comarca, de Núria Gómez i Andrea Llamas; El paper

de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978), de Carla Rodríguez i Esther Segura; i Incentivem l’ús del català: Projecte Ràdio EsCairats i altres activitats.

Poster d’Ibrahim Rugova, heroi de la

independència pels albanesos, a Pristina

Foto: Jaume Moragues

Homenatge a la professora de música Laia Monné Més d’un centenar de persones el dia 1 de setembre van participar a la trobada d’exalumnes de la professora de música, Laia Monné, amb motiu del seu seixantè aniver-sari. La festa es va organitzar desprès de 43 anys de do-cència i prop de 2.000 estudiants que en el decurs d’aquest temps han incorporat un sistema propi d’apre-nentatge de llenguatge musical i piano impartit per ella mateixa. Laia Monné a més d’exercir la docència a nivell privat, també ha traslladat els coneixements a les escoles Daina-Isart, La Salle Bonanova i a l’escola de Sant Pere de Riudebitlles. Entre els alumnes destacats de la seva car-rera docent compta amb Mercè Sanchis, organista del Palau de la Música i de la basílica de Montserrat, Gisela Lladó, cantant d’OT, Daniel Paratche organista i director de l’escola de Decroly, Eloi Comabella, Maria Florea i molts professors de l’actual Escola Municipal de Música d’Es-parreguera. L’homenatjada el passat dissabte, és fi lla, neta i besnéta de músics. El seu besavi, el músic Feliu Monné, va ser molt popular per tenir una orquestra i una cobla pròpia a principis dels segle XX. @qsitjà

©q

sitj

à

setsetset26

PARADA CULTURAL

Voler limitar l’humor és feixista. I no ho dic jo, ho diu un amic meu. És cert que els qui considerem que l’humor no té barreres –i ens és igual fer bromes sobre jueus, negres, disminuïts o Irene Villa– correm el risc de quedar, sovint, com uns tarats sense sensi-bilitat. Acostumen a ser aquells acudits que la gent riu amb la o, com dient “hòstia, és divertit, però s’ha passat tres pobles”.Aquests jutges de l’humor argumenten que fer acudits sobre segons quins temes és massa arriscat, ja que es poden ferir els sentiments en aspectes que són massa seriosos. I, en part, tenen raó. Ja m’imagi-no que tenir un fi ll paraplègic no és la cosa més divertida del món. Però d’aquí a voler censurar l’humor hi ha una gran pas. De la mateixa manera que els acudits sobre les rosses, la gent grassa o els calbs ja estan pràcticament institucionalitzats i ningú s’escandalitza, el mateix hauria de passar amb altres temes més peluts. Molts cops, la mateixa gent que demana el tracte igualitari entre els disminuïts psíquics, per exemple, i la gent normal, són els pri-mers a posar el crit al cel quan escolten segons quins comentaris. Doncs mirin, Iturraldes González de l’humor, no hi ha major discriminació que voler apartar de l’humor a segons qui, ja que de manera implícita s’hi reconeix la desigualtat. I tampoc ho dic jo, que ho diu el meu amic.D’acord que no ens emocionem amb Pol-

seres Vermelles, però d’aquí a ser tractats com a “malalts sense sentiments” hi ha una gran diferència. No cal que ens diguin que són persones amb vides normals (i segur que més plenes que la de molts de nosaltres), ja ho sabem. A diferència d’uns quants, no hem necessitat llegir Albert Espinosa per veure-ho clar. Així, doncs, des d’aquest petit espai en què em pertoca escriure, reivindico la fi gura dels màrtirs de l’humor. Tot i que, com di-uen, l’humor negre és com les cames: hi ha qui en té, i hi ha qui no.

TARATS SENSE SENSIBILITAT

ENVIAT ESPACIALEdmon Piqué

OPINIÓ

Els Concerts de les Petites Coses al jardí dels AnímicsEl diumenge dia 9 es va celebrar la quarta i última actuació del cicle de concerts que Ferran Palau i Louis Sansom, cantants d'Anímic, han ofert aquest estiu al jardí de casa seva a Collbató. Un total de quatre concerts en un bon ambient, amb sopar i banyet a la piscina inclòs, “els Concerts de les Petites Coses”, com els han anomenat. Per tancar aquest cicle ho han fet amb un concert carregat de sorpreses que obria l'amfi trió, Ferran Palau, al qual seguia Raül Fernández “Refree”, a qui s’hi va afegir Jordi Matas i Nico Roig. També es va convidar a cantar Maria Coma, que estava al jardí. Després Renaldo & Clara i Jordi Lanu-za (Inspira) que va batejar els concerts com el Collbató Rock. Final-ment, l'artista convidat, que va resultar ser El Petit de Cal Eril, també va fer la seva actuació. En una festa en què les sorpreses s'anaven sumant, encara, i per acabar, van tornar a tocar Refree i Matas; aquí s’hi va afegir Adriano Galante i la ballarina Laia Minguillon. Una molt bona idea, sobretot perquè es fa difícil veure una programació com aquesta a prop de casa, en un espai on poder gaudir de la música en un ambient proper, relaxat, gaudint de la natura i la bona companyia. Una proposta immillorable. És d'esperar que seguirem veient aquests Concerts de les Petites Coses en properes edicions.

Homenatge a la Gent GranEl dissabte 8 de setembre va tenir lloc la Festa Homenatge a la Gent Gran organitzada per l’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Esparreguera. En aquesta ocasió els homenatjats varen ser Victòria Galceran i Quimet Puig. Dues persones molt relacionades amb la vida teatral del nostre poble. La Victòria potser a l’ombra, però donant sempre suport al Josep Cuscó en la seva feina d’escenògraf i ànima tant del Patronat com de La Passió. El Quimet donant el do de pit dalt l’escenari; qui no recorda els seus “Pastorets”, amb el Serafí Casanovas i el Baldomer Vendrell, és que no té edat per haver-ho viscut. Amb aquests mateixos personatges varen ser famosos els seus “hi-fi s” amb els “Carotes”. I si ells donaven la cara, al darrere sempre comp-taven amb el Josep Cuscó preparant l’escenari. El suport de la Victòria va permetre que per-sones com el Josep Cuscó i el Quimet, poguessin emprendre la direcció de La Passió quan es va inaugurar el nou teatre. El Quimet no ha estat mai el Joaquim, i la Victòria, ara sabem que el seu besnét li diu iaia Vicky. Dos vilatans que, cada un a la seva manera, han enriquit la his-tòria d’Esparreguera. Per amenitzar la festa, el Casal de les Mèlies de Pineda de Mar, varen fer Babilonia, una versió de La Corte del Faraón.

Arx

iu: A

ss. J

ub

ilats

i P

ensi

onis

tes

d’E

spa

rreg

uer

a

27

OPINIÓ

Aquells que tenim la sort –o bé desgràcia– d’haver de baixar diàriament a Barcelona, cap i casal de Catalunya, i que ens relacionem amb individus residents al bell mig de l’àrea metro-politana, ens trobem sovint en la situació d’haver d’explicar on és Esparreguera i, sobre-tot, què és Esparreguera. El centralisme bor-bònic francès implantat a Madrid va arribar a Barcelona i, per això, ara és complicat el fet de comprendre que fora de “Barna” hi ha vida. “Deu fer fred a Esparreguera ara! Ja us ha ne-vat?”, et pregunten seriosament a mig novem-bre. “No, encara no. Però ja hem tancat el bestiar”, responc amb ironia. Sortosament hi ha qui no en té una visió tan difusa, perquè els sona que som prop de Montserrat. Un massís que –si una cosa és innegable– és que és visi-ble des de l’autovia d’accés a la metròpoli ca-talana. Abans era més senzill d’explicar on érem! Els sonava que fèiem un espectacle te-atral, tradicional, antiquíssim... i ens ubicaven ràpidament! Ara només pots emprar aquesta tàctica amb les padrines que van a buscar fruita, verdura i tall al mercat de Sant Antoni o al de Santa Caterina. La trinitat esparregueri-na es composa per tres caràcters: el primer –que podríem batejar com a “Esparreguera-Milka”– és la visió que en tenen els de capital, creient que hi ha vaques (a voltes de pelatge lila) que pasturen per uns camps extensís-sims on hi ha les quatre barraques on vivim i hi fem teatre, i que a l’hivern es converteixen en glaceres més ufanoses que les del Kilimanja-ro. La segona Esparreguera, l’“Esparrevegas” (que no Eurovegas), és la visió de gran metrò-poli que tenen els del centre del país, que s’imaginen la nostra vila com una ciutat farci-da de gratacels on hi ha taxis, metros o tram-vies per anar al casc històric i visitar la Cate-dral. Finalment la tercera, l’“Esparreguera Vi-la”, la nostra. La vila on passegem, on comprem el pa i el diari, on fem el cafè, on enraonem amb els veïns, on s’omplen els carrers durant el mercat medieval i t’adones que no són pas tots forasters aquesta munió de gent, sinó vi-latans que només surten en aquest cas o bé per plegar caramels frenèticament a la caval-cada de reis. Tres pobles en un. Què més vo-lem? Cadascú és lliure de veure Esparreguera des del prisma que vulgui. Només cal canviar d’interlocutor per veure-ho d’una manera di-ferent. “En aquest poble no es fa mai res!”, es queixen alguns. Altres no donem l’abast d’anar a veure “coses”. Ironia?

APASSIONAT PER L’ESPÀRRECGerard Bidegain i Figuerola

LA TRINITAT ESPARREGUERINA

Torna el festival LOLAEl Festival LOLA celebra la desena edició. El 2003 s’iniciava de manera incipient al Teatret el que ha acabat esdevenint un festival per la comarca. D’octubre a no-vembre Esparreguera, Olesa de Montser-rat, Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca, Martorell i El Bruc seran escenari d’espec-tacles de diverses disciplines dintre de les arts escèniques i arts visuals. L’espectacle inaugural serà El Furgatori, una obra de Josep Pedrals, poeta català (fi ll de Ricard Pedrals, antic vicari d’Esparreguera). D’en-tre les produccions d’aquesta edició, cal destacar La casa sota la sorra, un musical que es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya i que enguany ha tingut un gran èxit al Grec, i Acorar, una divertida peça del mallorquí Toni Gomila dirigida per Rafael Duran. Un acte especial celebrà la desena edició del festival amb la participació de diferents entitats i l’espectacle Setveus,

per set actors d’Esparreguera dirigits per Lluís Soler. A banda de les obres de teatre, també s’hi podran veure diferents exposi-cions, com la que Martorell acollirà a l’es-pai Muxart del 4 d’octubre al 14 de desem-bre amb la intervenció de diferents artis-tes. Tampoc hi faltarà la música, ja que podrem veure el concert de la Mürfi la diri-gida per David Selvas, estrenat al Teatre Romea. Tramateatre, l’organitzadora del festival, ha reduït el nombre d’actuacions per no retallar-ne la qualitat. Sota el lema “La cultura és una barca contracorrent; si s’atura, retrocedeix”, Tramateatre pretén donar un to reivindicatiu al festival.

“LA CASA SOTA LA SORRA”

una de les obres del

LOLA 2012

Maria Coma en un dels concerts al jardí dels Anímic.

setsetset28

OPINIÓ

S’està parlant molt els últims anys de la necessitat d’un canvi a l’actual sistema educatiu, i són moltes les propostes i pro-grames que han sorgit tant en l’àmbit públic com en el privat per tractar de cobrir les necessitats de les noves generacions del segle XXI. A manera de recopilació d’aques-tes propostes alternatives i de refl exions que justifi quen aquest canvi, s’ha publicat recentment un documental que arrasa a les xarxes socials: “L’Educació Prohibida”.

La pel·lícula promou metodologies d’apre-nentatge actiu i de descobriment en contra de la metodologia predominant purament expo-sitiva i academicista, defensa l’aprenentatge vivencial i signifi catiu, útil i pràctic, la interre-lació de continguts, el treball cooperatiu i de-mocràtic, el desenvolupament de la intel-ligència emocional i social, etc. I encara que per als professionals de l’educació, psicope-dagogs i psicòlegs no expliqui res de nou, se-ria un vídeo recomanable per al públic en ge-neral si no fos, al meu entendre, per la seva manca d’objectivitat, veracitat i coherència.

Els diferents protagonistes descriuen l’esco-la com un sistema mal plantejat, preocupat només pels resultats i el desenvolupament del currículum, i no del desenvolupament personal i col·lectiu dels nens i nenes. Una escola amb un mètode d’ensenyament basat en processos mecànics, repetitius i deshu-manitzats, i de continguts fragmentats, inú-tils que no han evolucionat al llarg dels anys. Una escola que fomenta la competició, l’indi-vidualisme. Comparen l’escola amb un apar-ca-nens, amb una fàbrica de producció en cadena, amb una presó i un lloc d’ensinistra-ment de gossos. Un lloc dividit per edats, per grups homogenis sense valorar les necessi-tats individuals dels seus “presoners”. Tam-bé expliquen l’origen de l’educació pública i, en resum, diuen que va ser creada com a mecanisme de control social, per formar persones “submises” del règim de torn i fu-turs consumidors. Alguna persona entrevis-tada arriba a assegurar que perfectament podríem prescindir-ne. Finalment proposen una nova escola concebuda com un espai de creixement personal, de desenvolupament de les capacitats humanes, mitjançant l’aprenentatge lliure, autònom, participatiu i democràtic, on primer s’experimenta i des-prés es decideix quins aprenentatges es continuen desenvolupant, fugint d’un recor-regut curricular únic i lineal.

D’acord que l’escola ha de ser un espai de desenvolupament personal i social, amb una

metodologia activa, vivencial, participativa, democràtica i cooperativa, amb uns contin-guts coherents i integrats, que permeti adap-tar-se al ritme de tot l’alumnat. Però no podem ignorar que aquest concepte d’educació ja existeix i es practica al nostre país, materialit-zat en les competències bàsiques d’educació primària com a autonomia i iniciativa perso-nal, social i ciutadania i aprendre a aprendre; així com diversos programes existents dirigits a potenciar el desenvolupament d’àrees com l’autoestima, habilitats socials, comunicació, resolució de confl ictes, intel·ligència emocio-nal, ensenyar a pensar i educació per a la pau, duts a terme tant en escoles públiques com en privades. Per tant, al nostre país i almenys de moment, no podem dir que aquest concep-te d’escola pertanyi a una “Educació Prohibi-da” sinó a un sistema educatiu amb virtuts i defectes, amb fortaleses i mancances, amb millors i pitjors resultats, sent en defi nitiva un sistema millorable. Quant a la comparació de l’escola amb una presó o una institució d’en-sinistrament d’animals, no puc evitar expres-sar el meu més profund rebuig. Us heu sentit així a les vostres escoles?

Estic d’acord que el sistema educatiu hauria de millorar la qualitat de continguts i aprenen-tatges, i promoure models organitzatius i me-todològics estimulants i variats, però no per això gosaria afi rmar que l’escola sigui la casa dels horrors. Totalment en desacord que l’es-cola sigui un arma de destrucció social. Enca-ra que és cert que obeeix a directives políti-ques i econòmiques, l’escola ensenya recursos per a potenciar les capacitats de pensament crític i raonament lògic amb les quals es pot fugir del control social. Com pot ser que l’apre-nentatge de l’escriptura i la lectura, o les tau-les de multiplicar, o el coneixement de la foto-síntesi, converteixin les persones en titelles de les forces de poder? Disculpeu-me però jo crec que és tot el contrari. I, què se’n va fer d’allò d’“el coneixement ens farà lliures”?

L’educació pública ha estat, juntament amb la sanitat, un dels majors assoliments soci-als de la humanitat; així doncs, aquesta ex-plicació melodramàtica de l’origen de l’edu-cació que mantenen a la pel·lícula, afegit a l’afi rmació que podríem prescindir de l’esco-la, em sembla, a més d’irresponsable, una gran ofensa a totes aquelles persones que van lluitar per aconseguir aquesta gran fi ta de la història. Què pensaran d’això les dife-rents societats del planeta que al segle XXI no tenen accés a l’educació?Podeu deixar comentaris al blog www.enprojecte.com

En projecte. Maribel Godoy

EDUCACIÓ PROHIBIDA O EDUCACIÓ DE QUALITAT?

29

Coses que es deien…Futur i comunicació, Cara (estimada) TV

Per Xavier Sitjà, batlle d’Esparreguera

“(...) Desitjo convertir tots els meus somnis en realitat, però crear una televisió ara ma-teix només quedaria justifi cat per una fi ta que crec que ja hem postergat, la de fer pro-paganda ofi cial. No ho volem, no ho necessi-tem, sortosament el poble està ben informat.”

Hem complert els deu anys...

Per Josep Paulo i Sàbat, cronista

“(...) La revista 777 Comunica sortí dirigida a tots els vilatans, amb articles d’opinió, de crí-tica, d’història i d’informació, tot acompanyat de notícies esdevingudes a Esparreguera; i salvant prou entrebancs hem arribat a cele-brar el seu desè aniversari de publicació; si bé podríem potser haver-la fet millor, el cert és que ens sentim prou satisfets de la tasca que hem fet i de com l’hem portat a terme.”

VERSIÓ 2012 NÚMEROS 51 i 52 (març – juny 2000) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per GERARD BIDEGAIN

A més també explicàvem…ALCALDESSA. Isabel Fernández, 1a tinent d’alcalde i militant de CiU, és nomenada alcal-dessa accidental per malaltia del titular Xavi-er Sitjà, d’Entesa. És la primera dona que ocupa el càrrec.

BARRERES. Es posa en pràctica un pla de su-pressió de barreres arquitectòniques en edifi -cis com l’Ajuntament i el Mercat Municipal.

CAMPANYA. Posen en marxa una campanya de recollida d’olis usats per a bars i restau-rants.

DISSENY. El cartell de la temporada 2000 de La Passió d’Esparreguera, autoria de l’artista català Pere Jaume, mostra el Crist sol assegut al pati de butaques.

EFEMÈRIDE. El Barri de La Plana compleix el seu 25è aniversari.

FIRA. Es fa la primera edició de la Fira d’Enti-tats d’Esparreguera.

HISTÒRIA. L’ermita del Puig passa a ser patri-moni municipal. El CER suggereix que s’hi ha de fer excavacions arqueològiques.

INAUGURACIÓ. Neix la Plaça de La Pagesia, de 400 metres quadrats.

MUXART. L’artista martorellenc Jaume Muxart exposa a Esparreguera.

OBRES. Avancen les obres del nou ambulatori, a l’Avinguda del Mil·lenari.

PARC. Imminent la construcció del nou Parc d’Esparreguera, de 3 Hectàrees, situat al Bar-ri del Castell (actual Parc de la Vila).

RENOVACIÓ. Florenci Sariñena és nomenat nou president del Patronat Parroquial d’Es-parreguera.

SOCIALISTES. Antònia Pérez deixa el càrrec de regidora que ocupava des de 1991 a favor de Xavier Duque. Adriana Garcia substitueix Francisco Calama com a portaveu del grup socialista.

URBANISME. No deixen d’edifi car-se blocs de pisos i cases a la vila, la població creix ràpida-ment.

VIGILÀNCIA. L’alcalde Sitjà mostra pública-ment la necessitat d’ampliar urgentment el cos de la policia municipal. Josep Sánchez és nomenat nou cap de la policia local.

XERRADA. Arran de la celebració del primer aniversari de l’Entesa pel Progrés es fa a Can Pasqual la conferència “Els reptes polítics al segle XXI”, a càrrec de Ricard Gomà.

Pàgina 10 número 51

Andreu Badia i Rosa Moragas a la festa dels 3 Sets el 12 de febrer del 2000.

Pàgina 13

número 52

Jugadors i entrenadors del

tennis taula La Passió d’Espar-

reguera: Joan Molas, Josep Cuscó, Jordi

Morales, Joan Romeu,

Alexandre Vidal, Jose Mimbrero,

Joan Nieto i Dani Flores.

Portada número 51

Coses que passaven…Festa dels 3 Sets de l’any 1999

El 12 de febrer del 2000 es concediren a Can Pasqual els tradicionals premis del 777 Co-munica. El Set al personatge de l’any fou per a Andreu Badia Galès (L’Andreu de cal Frare) terrissaire i actor de la vila; el Set a l’Activi-tat fou per a La Tanguita i Caramband, per la seva dedicació en la Festa Major; el Set a l’Entitat fou per al grup teatral Tramateatre, per ser els iniciadors del teatre independent a Esparreguera.

CONCURS: dibuixa el que et suggereixi l’escena i puja’n la fotografi a al nostre facebook (facebook.com/lolafestival) o twitter (@

lolafestival). Participa i guanya abonaments o entrades per al festival! + informació: www.lola-festival.com

10FESTIVAL DE TEATREOCT/NOV 2012 ESPARREGUERA

EL BRUC . MARTORELL . MOLINS DE REIOLESA DE M . ST ANDREU DE LA BARCA

31

L’entrevista és a la mateixa

sala d’exposicions del carrer

dels Arbres on la darrera

setmana d’agost i la primera

de setembre, la Joana

Santamans –Esparreguera

1977–, presenta una mostra

dual del seu treball, per

una banda obres a partir de

contes i de l’altra la pintura a

partir de la música del també

esparreguerí Ferran Palau,

que acaba de publicar el CD

“L’aigua del rierol”.

L’ENTREVISTA Carles Reynés

JoanaSantamans

dissenyadora,

il·lustradora i artista

Per fer l’exposició ha hagut de repintar la gale-ria, posar-la una mica en condicions per poder exposar la seva obra: neta, polida, diàfana, fresca… i allò que a primer cop d’ull només semblen quadres penjats, també vol acompa-nyar l’espectador pel món de la instal·lació –lí-nies i textos al terra– o del graffi ti –pintures i textos directes a les parets i als vidres. És pro-bable que qui s’interessi per la seva exposició pugui entendre millor els graffi ti del carrer Balmes que també ni han de seus. “L’art és un

acte d’amor i el fet de pintar al carrer és compar-

tir, no només l’estètica d’allò pintat, sinó el mo-

ment suprem de l’acció de pintar”. També té la mania de pintar sobre fusta, “un suport natural,

amb olor, color i textura atractius que m’acosten

a la natura que tant vaig viure de petita”. La natu-ra era la seva tele i la constant observació de les plantes i els animals l’han portat a ser mi-nuciosa i delicada en el seu treball. La Joana anava per Belles Arts; per qüestions pràctiques es va orientar cap al disseny grà-fi c, però volia viure el món de l’art i estava disposada a assumir-ne el preu: “molt treball.

El meu ideal és envoltar-me de bellesa i poder

transmetre a través del meu treball el fet de

estar bé jo amb mi mateixa. No vull que allò que

arribi a l’espectador sigui una teràpia personal,

ni una manera de matar monstres del present i

menys un mostrari de les crisis personals. Bus-

co la bellesa, la bellesa universal”.

Mira amb uns ulls sempre fi xos que de primer t’expliquen qui és la persona que pinta sub-tils retalls de natura i algun retrat, i després s’hi veu la persona decidida, convençuda de si mateixa, capaç d’obrir-se camí amb la be-

llesa que va descobrint. “Avui no porto els lla-

vis pintats, quasi els hi porto sempre, m’agrada

el vermell. Per a mi és més un accessori que un

to de sensualitat: com un nas de pallasso”. El seu aspecte amable i rialler s’entendreix quan les iaies, una darrera l’altre, li diuen: —“Nena, molt bé, m’agrada molt això que fas”, o el nen assegut al cotxet que assenyala amb el ditet el cap del mussol de l’entrada. Però, en paral·lel, a “la defensa de la dignitat

personal i a la necessitat de comunicació”, hi ha l’inevitable mercat de l’art que també forma part de la seva feina, “és difícil, però va funcio-

nant; internet permet gestionar-se una mateixa,

però demana molta dedicació, si no renoves no

existeixes”. D’aquí poc té una col·lectiva a San Francisco i ho aprofi tarà per canviar d’aires i anar a veure què s’hi cou en aquella ciutat, tal com va fer amb Londres i Nova York anys enre-re. Té pendent col·laboracions amb artistes d’altres àmbits: fotografi a, il·lustració, vídeo, música… “m’agrada compartir experiències i

sensacions a partir de diferents llenguatges:

imatge, so, text. La música m’encanta tota, el ci-

nema m’inspira, llegeixo poc”.

“Què aporto jo amb el meu art? Suggerir i prou.

Inputs únics que són el fi ltre de tot el que m’arri-

ba a través de viure i sentir”. La música de Nick Drake i de Ferran Palau van omplint els racons de la conversa. “He venut els meus preferits. No

m’ho imaginava i no tinc gomets vermells”. Men-tre té l’exposició, aprofi ta les tardes a la gale-ria per seguir treballant i observar la reacció dels visitants. Diria que se’n van contents, amb un cert aire de felicitat a la cara.

Foto: Ula Serra

setsetset32

El paper és viu

La proxim

itat es compra

La proxim

itat venPrem

sa Comarcal

1.028.000 lectors

llegeixen Premsa Com

arcal