1

APETESE

de la ciutat de Barcelona disposaran del nou envàs de recollida d’oli usat de la Fundació Asproseat Empresa i Treball.

46REVISTA novembre 2014

TOTES LES LLARS

2

ÍNDEX

Editorial 3X Fòrum d’Innovació Social 4Resultats de l’estudi SROI 6Nou magatzem a l’Hospitalet 7Recollida d’oli usat a Barcelona 8“Espai Salut” 10Asproseat a Colòmbia 12La Tira 13Festival CADI 14Fundació Asproseat Proa Esplugues 17Taller de fotografia del centre ocupacional Asproseat Cornellà 18Despertant emocions 20El Club Asproseat 21Els breus d’Asproseat 22

entitat D.C. Número de compte

S’emetran rebuts del donatius amb la finalitat que es puguin deduir de la Declaració de la Renta (L. 30/94)

oficina

Aportació

€

En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD) l’informem que les dades personals que es fan constar en aquest document són incorporades en fitxers titularitat d’Asproseat, la finalitat de la qual és la gestió de socis, així com la tramitació de les donacions realitzades a l’entitat en benefici de les persones amb discapacitat.

El sotasignat consenteix de forma expressa el tractament de les seves dades per a les finalitats indicades, així com la seva conservació per gestionar ulteriors donacions que pugui arribar a realitzar-nos. En cas d’autoritzar-nos, les seves dades de contacte podran ser també utilitzades per a l’enviament d’informacions relacionades amb les nostres activitats i serveis que puguin resultar del seu interès.

Per exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició prevists en la Llei el titular de les dades pot dirigir-se mitjançant comunicació escrita a Asproseat Serveis Centrals, Ref. Protecció de dades, C/Dolors Aleu, 27-33, 08908 L’Hospitalet, o bé per correu electrònic a asproseat@asproseat.org.

Vull col·laborar amb Asproseat a favor de les persones amb discapacitat

Periodicitatmensual trimestral anual única

Nom i cognoms

Adreça

Població CP

Tel. DNI

email

Envieu aquesta butlleta a Asproseat Serveis Centrals: C/ Dolors Aleu, 27-33, 08908 L’Hospitalet

o bé a l’adreça: asproseat@asproseat.org

3

Editorial

Edita ASPROSEAT C/Dolors Aleu, 27-33, 08908 l’Hospitalet · Tel. 93 223 63 91 · Fax 93 223 42 26 asproseat@asproseat.org · Coordinació: Anna Nebreda i Bettina Brotons. Disseny gràfic: Bettina Brotons. Impressió: Barcino Solucions Gràfiques,S.L. Dipòsit legal: B-24259-1994

Malgrat que el 2014 ha estat un any ple d’incerteses per la nostra entitat i el sector en general, pel Grup Asproseat, també ha estat un període ple d’assoliments, de nous reptes i èxits com podreu comprovar en aquest nou número de la revista Apetese.

Diem que ha estat un any d’incerteses perquè la situació econòmica encara no ha millorat substancialment i, com és habitual, a hores d’ara encara desconeixem les xifres d’ingressos definitives, les quals poden tenir una incidència important en el nostre resultat final.

Per una altra banda, la normativa que ens afecta tampoc ens ha afavorit. Els successius canvis que ha patit el sector i la manca de concreció de qüestions clau, com ara les noves places d’ocupacionals, ens han afectat de manera directa. A més, queda per definir la concertació dels nostres serveis i la normativa que afecta els centres especials de treball en aspectes importants derivats de la nova Llei d’unificació de mercats.

Però com és habitual en nosaltres, no parlem tan sols d’incerteses sinó, sobretot, de projectes realitzats. Hem estat capaços d’organitzar el Xè Fòrum d’Innovació Social - amb un fantàstic impacte - i el Festival de Curmetratges CADI - amb un resultat que ni nosaltres mateixos esperàvem -. A més de seguir assessorant altres entitats, cal destacar la implantació del nostre projecte a Cali (Colòmbia) des del passat mes d’agost i la integració de la Fundació Asproseat Proa Esplugues al nostre Grup, que ens ha permès ampliar en 48 persones més l’atenció als centres ocupacionals i en 29 treballadors al centre especial de treball.

Una altra de les grans fites del 2014 ha estat la de consolidar el nostre projecte mediambiental gràcies a la signatura d’un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Municipal de persones amb Discapacitat, que ens permetrà estar a més de 180.000 llars a la ciutat de Barcelona.

Tot això ho hem fet - i el que és més important - amb el manteniment dels nostres serveis. Per aquest motiu podem afirmar que, un any més, el Grup Asproseat es consolida com un referent en el nostre sector, tan pels projectes actuals com pels projectes de futur.

De cara a l’any 2015, no podem ser tan optimistes com ens agradaria. Sembla ser que la incertesa - per no parlar de crisi - encara durarà un any més. Però el que volem transmetre és el nostre entusiasme i la nostra convicció en seguir fent realitat la nostra missió: treballar per les persones que actualment atenem i per aquelles que vindran.

Ramon VivesDirector General del Grup Asproseat

3

4

Asproseat, organitzadors de la desena edició del Fòrum d’Innovació Social que va reunir a representants de 24 entitats socials de tot l’Estat espanyol el passat mes de maig.

El Fòrum d’Innovació Social es tracta d’una iniciativa, amb caràcter semestral i rotatiu, que té per objectiu promoure, impulsar i difondre iniciatives innovadores que permetin el desenvolupament i l’evolució de les entitats socials cap a un model més competitiu en el mercat actual, que generi millors serveis, i que tingui un major compromís tant amb les persones com amb el medi ambient.

Per afrontar millor els reptes presents i de futur calen entitats socials que s’adaptin al moment actual, que potenciïn col·laboracions i intercanvis d’experiències i de professionals, que s’obrin a nous mercats i nous sectors i que trenquin fronteres, tant físiques com mentals.

Aquestes van ser les principals conclusions del X Fòrum d’Innovació Social, un espai de debat, intercanvi i cooperació on es van gestar noves propostes i on es va demostrar que des del món social es poden obrir fronteres i apostar per la innovació i la internacionalització.

Va ser unànim l’acord de seguir duent a terme el Fòrum per tal d’establir noves aliances. En aquest sentit, el president del Fòrum d’Innovació Social, Jose Luís Laguna de l’entitat ATADES d’Osca, va destacar la importància de disposar d’espais de creativitat compartida per tal d’intercanviar experiències i potenciar projectes comuns perquè, segons ell, “cada vegada caldrà col·laborar més per ser més potents i aconseguir major projecció”.

La innovació, obrint fronteres

La desena edició del Fòrum, amb el títol “La innovació, obrint fronteres”, es va centrar en la necessitat d’adoptar una mirada àmplia a l’hora de pensar i gestionar projectes socials, obrint la porta a la internacionalització, a l’ampliació de projectes, a la diversificació de serveis o col·lectius atesos i a la col·laboració entre entitats. Justament, per aquesta línia apostaven els dos principals projectes d’innovació presentats per Asproseat durant el fòrum. D’una banda, la creació d’un centre a Colòmbia per donar feina a unes 120 dones afrodescendents caps de família víctimes del conflicte armat. El Director General d’Asproseat, Ramon Vives, va destacar “la importància

Cristina Monge de la Fundació ECODES, durant les jornades

5

X FòRum D’INNoVAcIó SocIAl: lES ENTITATS SocIAlS ApoSTEN pER lA INNoVAcIó I lA INTERNAcIoNAlITzAcIó

del projecte a Colòmbia com a experiència d’internacionalització i com una aposta estratègica per exportar el coneixement i el model de gestió d’Asproseat”. D’altra banda, també es va presentar el Festival CADI, el primer Festival de Curtmetratges Amateur per a persones amb Discapacitat Intel·lectual de Catalunya. Justament, han estat les persones usuàries del Centre Ocupacional Can Carreras, els organitzadors del Festival, van ser les encarregades de l’enregistrament del Fòrum.

Antonella Broglia a la seva ponència sobre innovació social

D’esquerra a dreta: Ramon Vives, director general d’Asproseat, Dolors Fernández, tinenta d’alcalde de L’Hospitalet, José Luis Laguna, president del fòrum,i Mauricio Ruiz, president d’Asproseat.

6

Coincidint amb el X Fòrum d’Innovació Social es va presentar l’estudi SROI (Social Return On Investment), realitzat a la Fundació Asproseat Empresa i Treball i al Taller Àuria Cooperativa d’Igualada per part de la Fundación Ecología y Desarrollo (ECODES). Es tracta del primer estudi de retorn de la inversió realitzat mai en un Centre Especial de Treball de Catalunya.

L’estudi fa visible el retorn que les entitats socials donen a la societat en relació als recursos que reben per part de les administracions públiques. La conclusió principal és que Asproseat fa un retorn econòmic, social i mediambiental de 3,66 euros en relació a cada euro invertit per les administracions públiques, de manera que el Centre Especial de Treball esdevé una inversió i no una despesa. El Retorn Social de la Inversió (SROI) és un mètode innovador i participatiu, que permet mesurar els valors econòmic, social i mediambiental produïts pels Centres Especials de Treball, que actualment no es reflecteixen en els comptes financers convencionals.

L’SROI esdevé una eina per demostrar a les Administracions Públiques i a possibles inversors, l’eficiència dels Centres Especials de Treball en tant que no només impliquen un estalvi econòmic sinó que també suposen una millora de la qualitat de vida de les persones i el medi ambient.

1€ INVERTIT Al cET = 3,66€REToRNATS A lA SocIETAT

1 €

2,13 € Retorn econòmic directe

1,38 € Retorn econòmic indirecte

0,15 € Retorn en qualitat de vida per a persones amb discapacitat intel·lectual

invertit

3,66 € retornats

La metodologia SROI demostra que per cada euro invertit per les Administracions Públiques al Centre Especial de Treball, aquest en retorna 3,66 euros en beneficis econòmics, socials i mediambientals.

7

Nou mAGATzEmA l’HoSpITAlET

SERVEIS pER A EmpRESESEnvasats en plàstic: retractilat, embossat amb opció de tira de reforç, termoconformat i alta freqüència, encelofanat i flow pack.

Envasat de productes cosmètics

Consergeria i manteniment

Jardineria

Recollida d’oli de cuina usat

Disseny i fabricació de làmpades

Les nostres instal·lacions del Centre Especial de Treball compten des del mes d’abril de 2014 amb 1.181m2 de magatzem amb prestatgeries d’estructura vertical que permeten la ubicació de 1.100 palets europeus.

Actualment la Fundació Asproseat Empresa i Treball compta amb una superfície total superior a 10.000 m2 per a desenvolupar les seves activitats a L’Hospitalet, Cornellà de Llobregat i Esplugues de Llobregat.

Nou magatzem de la Fundació Asproseat Empresa i Treball

8

Fruit de la col·laboració entre la regidoria d’Hàbitat Urbà-Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i la Fundació Asproseat Empresa i Treball, els ciutadans de la capital catalana tenen al seu abast el nou envàs per recollir l’oli usat per cuinar a les seves llars.

Es tracta d’un envàs retornable que facilita la recollida de l’oli vegetal usat amb un sistema pràctic que permet assolir un doble objectiu: reduir el màxim els vessaments d’olis usats a la ciutat de Barcelona i crear més ocupació per a persones amb discapacitat, a les nostres instal·lacions de Cornellà. Els treballadors amb discapacitat seleccionats que s’encarregaran de les tasques de distribució, bescanvi d’envasos i neteja dels mateixos seran seleccionats per l’Equip d’Assessorament Laboral (EAL) de l’IMPD, i els seus salaris no suposen un cost per l’Ajuntament

ARRIbADA A bARcEloNA El Nou ENVàS DE lA FuNDAcIó ASpRoSEAT EmpRESA I TREbAll, ARA A lES llARS bARcEloNINES

129 PUnTS VERDS

PREVISIó DE 270.000 LITRES D’OLI VEGETAL RECOLLITS/Any

180.000 nOUS EnVASOS ES DISTRIBUIRAn

El projecte de recollida d’olis a BCn en xifres:

9

de Barcelona ja que es tracta d’un programa que s’autofinança a través de l’oli recollit, que esdevé un recurs urbà que serà transformat en biodièsel.

Els ciutadans barcelonins ja poden adquirir els envasos nets a qualsevol dels 129 Punts Verds que hi ha distribuïts a la ciutat, omplir-los amb l’oli vegetal emprat per cuinar i retornar-los al Punt Verd on se’ls tornarà a lliurar un envàs net. La Fundació Asproseat Empresa i Treball s’encarrega de distribuir els envasos nets, recollir-los i rentar-los amb un sistema que evita que el residu arribi a la xarxa d’aigües.

L’arribada a la ciutat de Barcelona suposa un gran pas en l’expansió del projecte Olisses d’Asproseat, que es va iniciar el 2010 amb el desenvolupament i distribució d’un envàs per a la recollida d’oli domèstic que ja és present a diferents ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, com ara l’Hospitalet de Llobregat, Sant Just Desvern,

Cornellà, Esplugues, entre d’altres, i que es pot recollir a escoles, mercats o centres específics on s’hagin distribuït contenidors.

A la preocupació pel medi ambient i per les persones amb discapacitat, hi hem volgut sumar una tasca educativa que considerem del tot imprescindible. En aquest sentit, no només treballem la introducció de punts de recollida d’oli als centres educatius, sinó que també desenvolupem molta feina per tal de conscienciar els més petits i joves a través de xerrades i de visites guiades a les nostres instal·lacions.

D’aquesta manera, Asproseat no només fomenta millores mediambientals, sinó que sobretot segueix treballant per a les persones. I és que una major conscienciació social en aquest àmbit es tradueix, directament, en noves oportunitats per a les persones amb discapacitat.

10

Des del 2005 “DKV Seguros” finança projectes socials i mediambientals que desenvolupen accions dirigides a diferents col·lectius per tal de fomentar la seva salut i qualitat de vida (discapacitat intel·lectual, infància amb risc d’exclusió social, malaltia crònica...). Aquest any el projecte d’Asproseat Sant Just “Espai Salut” ha resultat guanyador de la IX convocatòria d’ajuts gràcies a les votacions de professionals i persones afiliades a DKV. El nostre projecte parteix del fet que, segons les dades dels estudis existents, com a col·lectiu, les persones amb discapacitat intel·lectual presenten un pitjor estat de salut que les persones sense discapacitat intel·lectual (POMONA Project (2004). Health Indicators for People with Intellectual Disability in the Member States, Informe de la Discapacidad (2011) OMS). nosaltres hem volgut incidir en aquest fet amb el “Projecte Espai Salut” que consisteix en l’adequació de les instal·lacions de l’edifici per a promoure la Salut des d’una perspectiva global i preventiva per als i les alumnes i persones usuàries dels centres d’Asproseat Sant Just (Escola d’Educació Especial, Centre Ocupacional i Centre d’Atenció Especialitzada).Segons l’informe realitzat per la Universitat Autònoma de Madrid en col·laboració amb FEAPS l’any 2010, cinc factors expliquen la diferència entre l’estat de salut de la població general i la del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual:

“ESpAI SAluT”uN pRojEcTE DElS SERVEIS D’ASpRoSEAT SANT juST pER A pRomouRE lA SAluT I El bENESTAR DE lES pERSoNES quE ASSISTEIXEN

11

1. Factors genètics2. Factors relacionats amb les circumstàncies

socials i de l’estil de vida3. Factors relacionats amb les condicions

ambientals4. L’accés i utilització dels serveis sanitaris5. Absència o inaccessibilitat a programes

d’educació per a la salut.

L’objectiu principal del projecte és el de mantenir i millorar la salut facilitant l’accés a programes de salut i eliminant barreres físiques, comunicatives i cognitives amb les que es troben les persones amb discapacitat intel·lectual. “Espai Salut” es composa de tres ambients en els quals es portaran a terme diferents accions preventives:

1. Piscina d’hidroteràpia per a fer relaxacions i tractaments fisioterapèutics.

2. Gimnàs dirigit a la realització d’exercici físic. 3. Aula per a l’ensenyament d’habilitats i

competències que promoguin la salut on es portaran a terme els blocs temàtics “Hàbits de Vida Saludables”, “Seguretat a la llar i al carrer” i “Conductes davant de situacions de malaltia o emergència”.

El projecte es desenvoluparà a diferents nivells de prevenció, seguint la definició de l‘OMS i amb un treball interdisciplinar amb les figures ja existents als serveis (psicòlegs, fisioterapeutes, infermera, educadors socials, mestres...). La prevenció primària estarà dirigida a la totalitat dels alumnes o usuaris i es basarà en la realització d’exercici físic per a mantenir les habilitats físiques adquirides i evitar possibles processos degeneratius. La prevenció secundària no es destinarà a la totalitat dels participants, sinó que anirà dirigida a grups amb unes característiques més homogènies, bé sigui per ser afectats d’una patologia concreta o que pertanyin a grups de risc. La selecció dels

grups es farà mitjançant el criteri tècnic de l’equip.El tractament individualitzat o prevenció terciària contemplarà sobretot les sessions terapèutiques que es realitzaran per a millorar la qualitat de vida de l’alumnat i de les persones usuàries amb patologies que requereixin una atenció molt individualitzada o bé presentin patologies poc freqüents al servei.

Actualment, assisteixen als serveis d’Asproseat Sant Just 130 persones amb diferents graus de discapacitat intel·lectual en edats entre els 6 i els 65 anys. Per a adaptar-nos a la gran diversitat d’aquest col·lectiu és important incorporar mesures d’accessibilitat a nivell físic-sensorial (adaptació de materials, optimització de recursos...), comunicatiu (incorporació de senyals visuals o tàctils, pictogrames, fotografies...) i cognitiu (simplificació de continguts per a que resultin més comprensibles).

Per tal de fer seguiment i avaluar els resultats obtinguts s’utilitzaran diferents indicadors quantitatius i qualitatius a més d’una escala per a mesurar el grau de satisfacció de les persones a les quals va dirigit. Es farà ús de registres de freqüència d’aparició de conductes repte o desafiants (Scatter Plot), es realitzaran reunions d’equip per a la revisió de projectes, es recolliran enquestes sobre la salut percebuda dels propis alumnes o persones usuàries, així com la recollida del seu grau de satisfacció segons el protocol habitual.

Actualment el projecte es troba en fase molt inicial, però esperem poder explicar-vos l’experiència a la propera edició d’aquesta revista. De totes maneres, volem agrair als votants, a les persones que ens heu ajudat a fer difusió i a DKV Seguros per la confiança depositada en nosaltres i poder fer realitat el projecte “Espai Salut”.

Lluïsa Bisbal . Direcció Asproseat Sant Just

Susana López. Psicòloga del Centre Ocupacional i Centre d’Atenció Especialitzada Asproseat Sant Just.

12

La Fundació Asproseat Empresa i treball, conjuntament amb el suport de la Fundació CECAN inauguren una empresa social mixta destinada a la confecció tèxtil, amb una nau de treball o maquila que compta amb una superfície de 500m2.

La inauguració el passat 20 d’agost del taller situat a la ciutat de Cali implica una passa més per a la consecució de la nostra missió: la inserció de persones en risc d’exclusió a la societat.

El projecte esdevé la primera experiència d’empresa social en territori colombià, motiu pel qual està generant una gran expectació entre les personalitats polítiques i empresaris, i suposa el reconeixement i un triomf més per als col·lectius atesos: dones caps de família, afrodescendents víctimes del conflicte armat de Colòmbia i persones amb discapacitat. La feina que realitzen aquestes consisteix en la costura per a la producció de peces de roba per a una de les grans empreses d’aquest sector de la ciutat de Colòmbia amb maquinària d’última generació que permet aconseguir una gran qualitat en els acabats.

Esperem que aquesta primera unitat sigui l’embrió d’un gran projecte.

INAuGuREm“maquila” A colòmbIA

13

lA TIRA

14

Partint d’uns coneixements totalment amateurs, al Centre Ocupacional Can Carreras hem fet tot un seguit de produccions audiovisuals de les quals estem molt orgullosos com ara: “No me acuerdo de olvidarte”, “Reestrenos de coctelera”, “Pepsi woman”, “Los 40 parodiables”, “Amar en blanco y negro”, “El què tu sents” o el web sèrie “El color del agua”. Aquests treballs són fruit d’un gran esforç col·lectiu i amb els anys hem anat aprenent habilitats que es van reflectint en els resultats obtinguts. Estàvem convençuts que d’altres centres estaven vivint processos similars i era una pena que tota aquesta creativitat quedés reclosa a nivell intern de cada institució. Calia crear un espai d’exhibició on tots poguéssim gaudir d’aquestes obres.

A partir d’aquesta idea neix el projecte CADI. Volíem organitzar un festival de curtmetratges que tinguessin la particularitat de comptar amb la participació de persones amb discapacitat intel·lectual i responguessin a la categoria de ficció. L’aspecte més important del projecte era que l’organització d’aquest esdeveniment fos duta a terme per un grup de persones usuàries del servei de teràpia ocupacional amb el suport dels seus professionals.

Així doncs, al gener del 2013, vàrem començar a treballar en aquest sentit. L’organització del festival va a passar a formar part del nostre horari d’activitats setmanal conjuntament amb d’altres com cuina, hort, informàtica o reciclatge.

Un dels objectius principals que preteníem assolir era crear un context de desenvolupament personal que fos motivador i significatiu, és a dir, que les persones amb discapacitat intel·lectual poguessin aprendre i posar en pràctica habilitats funcionals en situacions reals i engrescadores.

Dins el grup de treball, entendre què volíem fer no va ser fàcil; per la majoria, parlar de cinema era parlar de fer una nova pel·lícula. La primera idea que va quallar va ser viure un dia “glamurós” com els de Hollywood: una gala amb catifa vermella, aplaudiments i vestits tots guapíssims!

Les tasques que hem realitzat durant aquest temps han estat molt variades: recerca d’informació, presa de decisions, difusió del projecte, obtenció de recursos, documentació del procés, visualització dels curts rebuts i construcció de materials necessaris per la logística de la gala. Si bé la major part d’activitats les fèiem entre tots, sovint ens dividíem en subgrups segons les habilitats, com el de relacions públiques, el de tècnics, el de compartir experiències i el de manualitats.

El desenvolupament d’habilitats ha estat sorprenent a nivell de comunicació, tecnologia, habilitats socials, presa de decisions, treball en equip... Però sobretot ha estat sorprenent com hem crescut amb autoconfiança, responsabilitat i autoestima. Amb cada nou repte descartàvem el “no ho podrem fer” per “i per què no?”. A finals del procés ja teníem la certesa que, independentment de com anessin els esdeveniments de la setmana del 6 al 10 d’octubre, per nosaltres, el projecte ja havia valgut la pena.

El segon gran objectiu era crear un espai on compartir experiències amb d’altres serveis del sector, conèixer què estem fent uns i altres, amb quines dificultats ens hem trobat i com les hem solucionat. Però també volíem que fos un incentiu per aquells que desconeixen l’enorme potencial dels recursos audiovisuals com a eina de creativitat i desenvolupament personal, siguin les que siguin les limitacions de les persones amb necessitat de suport.

Tot i les dificultats que tenim sovint per desplaçar-nos d’un lloc a l’altre, la possibilitat d’anar a un altre centre o que vinguessin al nostre per realitzar un intercanvi d’experiències cinematogràfiques ha

15

suposat una experiència molt positiva. Compartir coneixement és la clau del futur, sempre podem aprendre molt els uns dels altres.La resposta d’altres entitats en la inscripció de curts per al Festival CADI ha estat també increïble. La riquesa dels materials aportats ens ha sorprès gratament, i en tots es transmetia la il·lusió per la feina feta. La cirereta del pastís ha estat poder conèixer-nos personalment en els diferents passes dels curts projectats al Centre Cívic navas, saludar aquests grans actors i actrius ha estat per nosaltres molt emotiu.Alguns centres assistents com a públic no havien presentat cap curt però després del que havien vist en les projeccions ens comentaven que sortien molt engrescats per posar fil a l’agulla i elaborar materials per una propera edició del festival.

El darrer gran objectiu, i no per això menys important, era crear una finestra oberta al món on tothom pogués veure les persones des d’una òptica positiva, on es valoressin capacitats i fortaleses, allunyant-nos de mirades compassives o de rebuig.

Per aquest objectiu Facebook ha esdevingut la clau. De vegades, l’ús de les xarxes socials espanta perquè ben aviat deixes d’exercir el control dels continguts que hi emets i sempre queda el recel que se’n pugui fer un mal ús. La nostra experiència fins al moment ha estat molt positiva. Un cop compartits els curts a la xarxa, en un parell de dies els seguidors de la nostra pàgina va créixer de manera exponencial. La visualització dels curts per part de la societat ha estat molt àmplia, fent valoracions molt positives en els seus comentaris. Les projeccions presencials al Centre Cívic navas també han estat un èxit, més de 80 persones passaven cada dia per gaudir una estona d’aquestes meravelloses obres. Paral·lelament, al vestíbul del mateix centre es podia contemplar una excel·lent exposició de fotografies fetes pels diferents serveis d’Asproseat amb la temàtica de recreacions d’escenes de pel·lícules.

El Festival CADI ha comptat amb un jurat excepcional: el president d’Asproseat, Mauricio Ruiz (imatge superior a l’esquerra), l’actor Tonet Ramírez (superior al centre), el productor i director de cinema Edmon Roch (inferior a la dreta), l’actor Santi Millán, i el reconegut activista per la justícia social i la pau, Arcadi Oliveres.

16

Durant el procés d’organització també vàrem tenir la sort de poder anar a exposar el nostre projecte davant d’estudiants del grau de Treball Social de la Universitat de Barcelona i davant d’empresaris del tercer sector en el X Fòrum d’Innovació Social celebrat a l’Hospitalet.

Tot l’esforç fet amb tanta il·lusió durant aquests gairebé dos anys va tenir la seva materialització en els actes propis de la setmana del Festival. Finalment, vàrem poder viure l’esperat dia “glamurós” amb catifa vermella, photocall, una divertida i emotiva cerimònia i un petit refrigeri d’acomiadament.

La inauguració, les projeccions i l’esplendorosa Gala ens han donat la satisfacció de la feina ben feta. Ben segur que hem de millorar molts aspectes però, hem après, hem gaudit i ens veiem amb força i entusiasme per fer front a noves edicions!

Volem donar les gràcies a la directora Xell Moreno i als nostres companys Mònica Alonso, Raúl Hernández, núria Homet, Pilar Olmo i núria Rossell per tot el suport que ens han donat i que ha contribuït a que tot sortís tant rodó.

TONI ARANDA, ÁLVARO LÓPEZ I GLÒRIA MARTÍEducadors del Centre Ocupacional Can Carreras

17

Fundació Asproseat Proa Esplugues neix de la unió de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, la Fundació Privada Proa i la Fundació Asproseat Empresa i Treball, després de la prova pilot de gestió iniciada l’any 2013 fruit de l’encàrrec per part de l’Ajuntament d’Esplugues.

Així doncs, després d’unir la professionalitat i bona entesa s’ha iniciat un nou projecte, reorganitzant espais, introduint noves feines al centre especial de treball, organitzant noves activitats per al centre ocupacional... El resultat d’aquest treball es tradueix en la nova configuració del patronat amb data 29 d’octubre de 2014: 7 representants de la Fundació Asproseat Empresa i Treball, 4 representants de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i 2 representants de la Fundació Proa.

La nova Fundació Asproseat Proa Esplugues presta serveis a persones a través del Centre Ocupacional i serveis per a empreses mitjançant el Centre Especial de Treball, que enfoca les seves activitats productives a gestió de serveis, entre altres: digitalització i destrucció de documentació, jardineria, manteniment i pintura de mobiliari urbà, consergeria, neteja i manteniment.

Actualment els serveis de jardineria i consergeria de la Fundació Asproseat Empresa i Treball ja han estat traslladats a les instal·lacions de la Fundació Asproseat Proa Esplugues per assolir major eficiència i qualitat de servei.

Jordi MinguitoDirector Fundació Asproseat Proa Esplugues

FuNDAcIó ASpRoSEAT pRoA ESpluGuES

CENTRE OCUPACIONAL: 46 persones usuàries i 8 professionals

CENTRE ESPECIAL DE TREBALL: 29 treballadors

18

TAllER DE FoToGRAFIA

Al cENTRE ocupAcIoNAl

ASpRoSEAT coRNEllà

19

Tothom, o gairebé tothom, ha agafat alguna vegada una càmera per fer fotografies. Tothom pot esdevenir fotògraf. També les persones amb discapacitat. Prenem com a exemple el cas d’en Marcelo Bilevich, una persona amb discapacitat visual i un apassionat de la fotografia, que fou considerat un dels millors fotògrafs amateurs de l’any 2012, a nivell mundial.

Així doncs, la fotografia podria ser considerada un “art social”, en proporcionar eines d’expressió a persones que es troben en situacions de risc d’exclusió.

L’accés a l’art i a la cultura és un dret que cal garantir. Hem intentat, per tant, oferir un espai per potenciar la creativitat, la sensibilitat, la comunicació i la reivindicació d’identitats i de testimonis de les històries de vida de les persones que participen al Taller, tot plegat, mitjançant el llenguatge fotogràfic.

El taller de fotografia al Centre Ocupacional Asproseat Cornellà es va iniciar l’any 2013 com un espai d’experimentació en el que tothom se situés als dos costats de la càmera, fent de fotògrafs i posant de models per ser fotografiats.

També per observar diferents realitats a través de l’objectiu de la càmera. Per altra banda, aquest taller, pretén ser una aproximació a les noves tecnologies.

El Taller s’ha fet amb grups de 7 a 10 persones, amb els mateixos grups de les aules del Centre, una hora un cop a la setmana. Tots han fet les mateixes activitats i han utilitzat les mateixes eines, però cada grup ha evolucionat de manera diferent, no només per les capacitats dels seus membres, sinó també pels interessos i motivacions de cada persona.

En les sessions del Taller s’acostuma a seguir un mateix ritual. Primer es prepara l’espai i el material que s’utilitzarà aquell dia, es passa llista i es presenta l’activitat que es farà. Al final de la sessió s’intenta recollir un petit comentari sobre l’activitat de cada participant.

Aquest taller té com a objectius aprendre a utilitzar la càmera fotogràfica, despertar la curiositat creativa i la imaginació, fer fotografies com una possible via de comunicació i expressió emocional i artística, introduir-se en les noves tecnologies i, per últim,

promoure el desenvolupament personal de les persones usuàries: la sociabilitat, l’autoestima, el treball en equip, la superació de barreres, l’empatia, el desenvolupament de noves capacitats... Per això, després de perdre-li la por a la càmera, els usuaris del Taller de fotografia han aprés a enquadrar i disparar la càmera, cadascú dins de les seves possibilitats. D’aquesta manera han anat coneixent la càmera (efectes, canvi de colors, etc.). El següent pas ha estat fer-se retrats els uns als altres, per això han hagut de perdre la vergonya que de vagades ens fa po sar-nos davant d’una càmera. Els que són capaços de discriminar diferents emocions i sentiments han intentat reflectir-los davant la càmera. També han fet fotos en moviment per captar accions, han buscat paisatges per fotografiar. El taller de fotografia també ha servit per motivar a prendre decisions: Què volem fotografiar? I per conèixer diferents realitats socials que després hem intentat captar amb la càmera. Per últim, també han participat en el pas que suposa passar les fotos de la càmera a l’ordinador per arxivar-les, i veure com funcionen els programes d’edició de fotografies.

Durant unes sessions en el Taller de fotografia vam gaudir de les classes magistrals del fotògraf Andreu Rosselló, ens va deixar un reportatge fotogràfic amb les persones del nostre Centre com a motiu principal.

El Taller de fotografia esdevé una eina que ens permet treballar a diferents nivells. Ens permet treballar la memòria ja que les persones s’identifiquen en aquells moments que han esdevingut protagonistes tant al davant com al darrera de la càmera. La simple observació de les fotografies que es fan obre canals de comunicació, ens ajuden a mirar a l’interior de les seves emocions, pensaments, etc.mitjançant l’expressió verbal i no verbal que fan de tots els records evocats.

La fotografia es pot utilitzar per fomentar un bon concepte d’un mateix, o bé un canvi d’autoconcepte. Com a eina creativa obre moltes possibilitats, des de la captació de les imatges que triem, fins a la interpretació per ser fotografiat. A més, la fotografia admet ser combinada amb altres arts com la música, la pintura, el teatre, etc.

Equip Tècnic del Centre Ocupacional Asproseat Cornellà 6 d’octubre de 2014

20

Les emocions les podem experimentar a través de qualsevol dels cinc sentits que posseïm. Cert que les emocions ja poden ser un “sisè sentit”, un sentit que no podem classificar, que ens transmeten uns sentiments amagats en el nostre profund humà. Les obres d’art són les màximes expressions d’aquelles emocions que transmetem i/o rebem. Escoltar una melodia ens pot provocar un plor sincer; la lectura d’un llibre ens immergeix en el missatge d’un escriptor; la contemplació d’un quadre interpel·la el nostre subconscient, observar una escultura pot produir-nos una indiferència o fascinació de les formes.

Les obres d’art quan desperten les nostres emocions, els nostres sentiments, deixen de ser mers objectes de consum per a ser subjectes que mouen i sacsegen els nostres instints, els profunds i els banals.

Què n’és d’emocionant contemplar el quadre Niños en la playa de Joaquín Sorolla, tancar els ulls i sentir les rialles dels infants jugant a la vora de la mar!

Què n’és de colpidor escoltar el silenci d’una orquestra!

Què n’és d’ensordidor observar el Crit d’ Edvard Munch!

Què n’és de misteriós llegir el que escriu un desconegut!L’art transmet la màgia dels sentiments.

Aristòtil proclamava: “La finalitat de l’art és donar cos a l’essència secreta de les coses, no el copiar la seva aparença”, i Goethe afirmava: “Si jo pinto el meu gos exactament com és, naturalment tindré dos gossos, però no una obra d’art”. Sí, l’art

DESPERTANT EMOCIONS

21

passa de ser un quadre penjat en les parets d’un museu, o un llibre col·locat en les prestatgeries d’una biblioteca, o una composició musical que surt d’uns altaveus, a ser, com afirmava Lev Tolstoi, un dels mitjans de comunicació entre els homes, a ser una manifestació íntima d’aquell que percep la realitat en un moment determinat, una exteriorització recreativa de l’ànima de les coses. Una obra d’art és una petjada de la història dels homes i les dones en el món, és un document que radiografia una època, una època que en temps futurs de ben segur a qualcú seduirà.

Semblantment es pot donar la circumstància de no entendre el missatge de l’autor, de no saber interpretar allò que l’artista ens vol dir. no és necessari comprendre tot en la immediatesa. Per exemple, no tothom té la capacitat d’apreciar una simfonia (ni cal tenir-la!) però sí sap valorar l’esforç dedicat pel músic davant els pentagrames buits. no cal obsessionar-nos en copsar-ho tot avui, podrem fer-ho demà o demà passat.

Les obres creades pels nostres usuaris dins l’Espai de les Arts, conformen un dels pals de paller del Programa Setmanal d’Activitats del nostre centre ocupacional. no les podem entendre només com làmines pintades, o formes absurdes elaborades amb materials modelables els dilluns o divendres, sinó com una gran manifestació artística creades per ells, com expressions dinàmiques de comunicació davant temes o idees proposats i plantejats en aquest espai. Les seves obres no són objectes ni subjectes passius, ans el contrari, són subjectes plens d’ànima, de desitjos de futur, de memòria del passat i de vivències del present.

no tinguem por en deixar-nos enlluernar per una bellesa fràgil i sincera i a la vegada responsable i meditada, i gaudim d’allò que se’ns dóna a conèixer amb dificultat, però també amb molta passió.

Manel Alonso. Educador del Centre Ocupacional La Marina

El club ASpRoSEAT

21

El divendres dia 3 d’Octubre iniciem una nova temporada del Club Asproseat, espai dedicat a gaudir de l’oci i del temps lliure. Aquest és el tercer any d’existència del Club i segueix funcionant igual de bé!

La dinàmica general és que els participants arribin els divendres a les 17:30h al local de l’Associació (on es realitza el Club) i, un cop allí i quan ja està tot el grup reunit, anem a realitzar l’activitat proposada per la dinamitzadora, Elena Torres. Un cop cada tres mesos es pregunta als participants quines activitats volen realitzar, ja que és important que els assistents tinguin l’oportunitat de proposar noves iniciativesque potser als monitors no se’ls ha acudit o bé que tenen ganes de fer. Un cop proposades, els monitors valoren si és possible realitzar-ho o no i, si és possible, comencen a organitzar-les.

Així, durant aquests tres anys, i barrejant les idees dels participants amb les dels monitors, hem realitzat molts tipus d’activitats diferents. Per exemple, hem anat al karaoke, a jugar partides de bitlles, hem fet torneigs de ping-pong, hem jugat al bingo, a les cartes, hem fet dinàmiques on participava tot el grup, sortides al Tibidabo, torneigs de futbol, festes temàtiques, cinema al Club, sortides a la platja i molt més.

Un cop acaba l’activitat, sobre les 20:00h, tornem al Club (si l’activitat ha sigut fora del local) i d’allí ja marxen o les famílies venen a recollir els participants. Esperem una setmana i de nou ens tornem a veure quan arriba divendres!

Alex Bonet . Treballador Social de l’Associació

Per a més informació sobre el Club Social:Tel. 934 213 016 abonet@asproseat.org

22

CURS ESCOLAR AL CENTRE PILOT ASPROSEAT SANT JUSTComencem el curs amb més alumnes

Com cada any, l’escola d’educació especial Cen-tre Pilot Asproseat Sant Just, treballem per propor-cionar un millor servei educatiu per a l’alumnat i les seves famílies. Com a exemples de la nostra tas-ca, actualment estem donant continuïtat al curs de comunicació i llenguatge per famílies sobre alum-nes autistes que intenta oferir estratègies, actituds i formes d’actuacions per fer front a les dificultats comunicatives dels seus fills.

Així mateix, durant aquest curs realitzarem un nou projecte conjuntament amb la llar d’infants municipal de Sant Just “Marrec” que consisteix en què els nostres alumnes de secundària, amb el suport dels seus tutors, es responsabilitzin de preparar jocs i contes per alumnes de la llar d’infants.

ASSEmBLEES 2014El passat 24 de Maig de 2014 va tenir lloc, al Centre Cultural Santa Eulàlia, l’Assemblea General Ordinària d’ASPROSEAT.

Així mateix, el dia 25 de Juliol de 2014, a les instal·lacions del Centre Especial de Treball de l’Hospitalet, es va celebrar una Assemblea General Extraordinària per explicar el funcionament de la Fundació Privada Proa i aprovar la seva incorporació a la nostra entitat.

ElS bREuS D’ASpRoSEAT

23

SPECIAL OLYmPICS 2014

Els Jocs Special Olympics són unes competicions que s’organitzen per a persones amb discapacitat intel·lectual a nivell internacional.

Barcelona i Calella van ser les seus dels Jocs Special Olympics 2014 que van tenir lloc entre el 30 d’octubre i el 2 de novembre.

La Secció Esportiva Asproseat va participar amb 7 jugadors de l’equip de futbol sala i una tripleta en petanca.

Agraïm la invitació de la Federació ACELL que ens ha permès participar en aquest esdeveniment de caire internacional.

COL·LABORACIó AmB EL CONSELL COmARCAL DEL BAIX LLOBREgAT

En el marc del Programa “Ocupació per a persones aturades de llarga durada”, cofinançat pel Fons Social Europeu, 9 persones han estat contractades per la nostra entitat l’any 2014 amb l’objectiu de facilitar i promoure l’adquisició d’experiència laboral, i fomentar el retorn al sistema productiu.

Els treballadors contractats han rebut prèviament formació en manteniment, pintura i jardineria entre d’altres. Aquest projecte s’ha fet conjuntament amb els Ajuntaments de Sant Just Desvern i Vallirana.

Lamparela, disseny barceloní i fabricació realitzada per persones amb discapacitat intel·lectual. La línia més jove d’il·luminació creada per la Fundació Asproseat Empresa i Treball continua oferint una àmplia selecció de dissenys funcionals que s’adapten a tu. Tria els colors de pantalla, metall i cable i emporta’t la teva Lamparela personalitzada.

Per a més informació:comercial@lamparela.comwww.lamparela.com

24

FESTIVAL DE NADAL14/12/2014

Un espai per a compartir la il·lusió i celebrar l’arribada de les festes a l’Auditori del CaixaForum amb un espectacle creat pels nostres centres amb ells mateixos com a protagonistes. Aviat més informació als centres i a www.asproseat .o rg

Asproseat agraeix la col·laboració de:

LOTERIA DE nADAL Ja pots adquirir la teva participació dels números 49797 i 62941 a la recepció dels nostres serveis.

Aquest any segur que guanyem!