MÚSICA AL CLAUSTRE

El trio clàssic de piano i corda

Albert Guinovart, piano

Sergi Alpiste, violí

Oriol Aymat, violoncel

20 de setembre de 2012, a les 21.30 h

Aquest cicle estival de concerts inicia i acull una activitat musical a l’espai barroc i privilegiat de la Casa de Convalescència, seu de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el desig de recuperar la tradició musical entre les activitats de les antigues acadèmies de Barcelona. La iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboració del Museu de la Música de Barcelona, que es fa present al centre de la ciutat amb l’aportació d’instruments històrics de les seves col·leccions, les quals il·lustren i complementen amb els sons originals aquesta tradició.

No es tracta d’un festival més, sinó de la voluntat de sumar la riquesa cultural i artística de dues institucions singulars: l’Institut i el Museu, en un projecte que reforça i convida a compartir la nostra identitat. El primer concert està dedicat a la veu, la paraula expressada en la nostra llengua i les que l’han envoltada i enriquida al llarg del nostre desenvolupament històric. En els concerts instrumentals ens acompanyaran les músiques i els sentiments que des del Barroc fins al Romanticisme varen viure i expressar els nostres antecessors. Sentirem també, en aquests repertoris, la música composta especialment pels instruments que varen pertànyer a compositors catalans d’excel·lència internacional, com les guitarres de Miquel Llobet i el piano de Frederic Mompou. Les obres d’aquest darrer compositor les sentirem a l’espai privilegiat del mateix Museu, al qual agraïm públicament la seva generosa col·laboració en el nostre cicle.

Romà Escalas i Llimona

Institut d’Estudis Catalans, Carrer del Carme, 47 - Barcelonawww.iec.cat

Albert Guinovart, piano

Es va formar musicalment al Conservatori Supe-rior Municipal de Música de Barcelona i a Lon-dres, on va ser assistent de Maria Curcio. La seva activitat musical es polaritza en dues facetes: la de compositor i la de pianista. Com a pianista ha tocat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra de l’Òpera de

Sydney o l’Orquestra de Cambra Gürzenich de la Filharmònica de Colònia, i ha acompanyat la soprano Victòria dels Àngels. Els seus recitals com a solista són nombrosos. Ha enregis-trat, a més, diversos discos amb obres de Joaquín Turina (la integral de les Danses per a piano, i el Concert sense orquestra), Enric Granados (Goyescas) i Isaac Albéniz (les Sonates 3, 4 i Autumn). A més de la música funcional —no solament per a cinema, sinó també per a teatre— ha composat diverses obres, concerts, òperes, ballets, etc. La seva vinculació amb el cinema no és escassa i, encara dins el terreny de l’audiovisual, ha composat també algunes sintonies televisives. Ha estat el primer artista resident de l’Orquestra Simfònica del Vallès (temporada 2004-2005), i actualment ho és de l’Orquestra Camera Musicae, així com del Festival Spanish Brass Alzira (SBALZ). Ha enregistrat per a discogràfiques com Harmonia Mundi, Decca o Emi, i la seva àmplia obra és editada per l’editorial Tritó i per la Casa Boileau de Barcelona. Des del 2002 és professor d’orquestració i composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Recentment ha obtingut un Oscar.

Sergi Alpiste, violí

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, després estudià al Centre d’Estudis Musicals de Barcelona i, més tard, al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Als disset anys va ingressar al Conservatori Superior d’Utrecht (Holanda). L’any 1989 va anar a Vilnius (Li-tuània) per treballar amb Igor Oistrakh i Viktor Pikaizen. Posteriorment obtingué el segon premi en el Concurs Internacional de Violí Humberto Viscarra Monje (Bolí-via) i el primer premi a la Mostra Juvenil de Música per a Solistes i Grups de Cambra, organitzada per la Generali-tat de Catalunya. Ha estat becat per la Fundació La Caixa i la Fundació Sofia Puche. Ha enregistrat per a Ràdio Nacional d’Espanya, Catalunya Música i TV3.

El 1994 va debutar al Palau de la Música Catalana, amb la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (J. Pons) i, el 1995, amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Aquest darrer concert el va repetir amb l’Orquestra de Cambra de Bulgària

I

Trio núm.2 en mi bemoll major, op. 100, D. 929 Franz Schubert (1797-1828) I. Allegro II. Andante con moto III. Scherzando. Allegro moderato IV. Allegro moderato

II

Trio en la menor, op. 50 Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)

I. Pezzo elegiaco II. Tema con variazioni

Tema - Più mosso - Allegro moderato - L’istesso tempo (Allegro moderato) - L’istesso tempo - Tempo di valse - Allegro moderato - Fuga (Allegro moderato)- Andante flebile, ma non tanto - Tempo di mazurka - Moderato - Variazioni Finale e coda: Allegretto risoluto e con fuoco

dins la temporada d’Ibercamera. Ha tocat en diverses orquestres com l’Orquestra Ciutat de Barcelona, l’Orquestra de Granada, l’Orquestra de Pamplona, l’Orquestra de Galícia, l’Orquestra del Teatre Lliure, l’Orquestra del Liceu o l’Orquestra Barroca de Mallorca.

El 1999 fundà juntament amb Bernat Bofarull el grup Barcelona Collage (amb qui ha enregistrat un CD de duets de violí i viola per a la discogràfica Discmedi). Ha tocat en grups de música antiga, com l’Orquestra Barroca de Sevilla o el grup Al Ayre Español. Cal destacar l’estreta relació amb Barry Sargent, amb qui fa quartets de corda des del 2003. També ha col·laborat en teatre, amb Carles Santos, Josep Costa o Pep Munné.

Oriol Aymat, violoncel

Va començar a tocar el violoncel als sis anys. L’any 1995 va ingressar a la Yehudi Menuhin School (Anglaterra), on va realitzar el batxillerat musical amb Leonid Gorokhov. Més tard es traslladà a Alemanya per estudiar amb Young-Chang Cho a la Folkwang Hochschule d’Essen, on va obtenir el diploma de solista l’any 2005.

Ha rebut beques del Departament d’Educació i Ocupa-ció del Regne Unit (DfEE), la Fundació Pau Casals (Bar-celona), la Fundació Alexander von Humboldt (Bonn) i l’Associació Sofia Puche (Barcelona), i ha estat guardonat

als concursos Germans Claret (Sant Cugat, 1993), Joves Violoncel·listes de l’Aragó (Sara-gossa, 1994) i Lions Club (Essen, 2003), i al Concurs Juvenil Europeu de Violoncel (Oslo, 1998).

Algunes de les influències musicals més directes li han arribat dels llegendaris violoncel·listes Daniil Shafran i Boris Pergamenschikov i dels violinistes Vesselin Paras-chkevov i Andreas Reiner, dels quals va rebre classes magistrals. També cal destacar les experiències amb els seus amics Gareth Lubbe, Alex Catona, Scott Roller i la ballarina Lenka Bartunkova, responsables, en bona part, de la seva afició per la improvisació i les arts inter-disciplinàries.

Actualment toca en nombroses formacions cambrístiques, com el duo Guinovart-Aymat, el trio amb clarinet Tri@ngle o el Quartet Manén. Ho compagina amb la tasca de primer violoncel a l’orquestra alemanya l’Arte del Mondo, dedicada a la interpretació històrica. D’altra banda, també està molt interessat en la música contemporània; ha treballat amb compositors com Joan Guinjoan o Ramon Humet, de qui va estrenar l’obra El jardí de Kinko al Festival Nou Sons. Oriol Aymat fa música experimental i composicions pròpies per a teatre, dansa i cinema i col·labora amb cantants de música popular com Lídia Pujol o Sílvia Pérez Cruz. La seva agenda de concerts es mou per Catalunya, Txèquia, Alemanya, Bèlgica, Turquia, Suïssa, Israel i Croàcia i inclou enregistraments per als segells Onyx i Sony Records.

Piano de cua de Sebastian i Pierre Erard, París (c. 1900)Instrument de Xavier Montsalvatge cedit per la seva família al Museu de la Música de Barcelona. Fusta, ivori i metall, amb el moble placat d’arrel, es combinen per a presentar un dels models que es va convertir en un referent del piano modern del se-gle xx. Presenta doble escapament, cordal creuat i l’estructura interior amb reforç de fosa. Aquests instruments introduïts a Barcelona per les fires de finals del segle xix, van ser promocionats amb demostracions en directe del mateix Isaac Albèniz