Aquest PROJECTE BÁSIC I D’EXECUCIÓ … · 6. - ELECTRIC, (Replanteig instal·lació). E: 1/75 ... MEMO 3 de 85. A la parcel·la de forma irregular té 9740 m² (segons cadastre),

Aquest PROJECTE BÁSIC I D’EXECUCIÓ per a la CONSTRUCCIÓ D’UNA COBERTA A PISTA POLIESPORTIVA EXISTENT al Passeig de l’Església nº 1, a Lliçà de Vall, comarca del Vallès Oriental, encarregat per : Excel·lentíssim Ajuntament DE LLIÇÀ D’AVALL CIF: P-0810700E consta dels següents documents:

1. MEMÒRIA. 1.1. Antecedents. 1.2. Descripció de l’obra. 1.3. Justificació Urbanística. 1.4. Compliment del Codi Tècnic. 1.5. Compliment del PIEC 1.6. Memòria constructiva.

Sistema estructural. Sistema de compartimentació. Sistema envolant. Sistema d’acabats Sistema de condicionament ambiental i serveis.

1.7. Requisit bàsic de funcionalitat (LOE). Accessibilitat.

1.8. Termini d’execució. 1.9. Quadre de superfícies.

2. PRESTACIONS DE L’EDIFICI CTE.

DB SE Seguretat Estructural. DB SI Seguretat en cas d’incendi. DB SU Seguretat d’Utilització. DB HS Salubritat (Higiene, Salut i Medi Ambient). DB HE Estalvi d’Energia.

3. ANNEXES. 3.1. Decret d’Ecoeficiència. 3.2. Compliment del Decret 201/1.994, Control de Residus. 3.3. Normativa aplicable.

4. PLEC DE CONDICIONS.

4.1. Generals. 4.2. Toleràncies. 4.3. Plec de Condicions Tècniques. 4.4. Classificació del contractista.

5. PRESSUPOST.

6. PLÀNOLS.

1

C.Mengual - Arquitecte LLIÇÀ D'AVALL POL 2 - [1] MEMO 1 de 85

1. - SITUACIÓ, (Topografia existent , Situació).E: 1/200 2. - ACTUAL, (Conjunt planta). E: 1/75 3. - PLANTFAC, (Planta i Alçats). E: 1/75 4. - FONAM, (Fonament, cotes i detalls). E: 1/50 5. - ESTRUC, (Replanteig estructura , cotes i detalls). E: 1/50 6. - ELECTRIC, (Replanteig instal·lació). E: 1/75

ESTAT D’AMIDAMENTS I PRESSUPOST D’OBRA Amidaments per Partides Amidaments i Pressupost Justificació de Preus, Preus Descomposts

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT.

CONTROL DE QUALITAT I PLA DE MANTENIMENT.

Granollers, 18 d’Abril de 2017

L'ARQUITECTE

2

3

4


1. MEMÒRIA.

1.1. ANTECEDENTS.

Objecte del projecte:

CONSTRUCCIÓ D’UNA COBERTA A PISTA POLIESPORTIVA EXISTENT a l'emplaçament següent :

Adreça Passeig de l’Església núm./ parcel·la

1

Zona / Barri

Població Codi Postal 08185

Municipi Lliçà de Vall Comarca Vallès

Oriental Referència Cadastral:

6642005DG3064S0001LY

Encàrrec: En missió complerta.

Promotor/s:

Públic: AJUNTAMENT DE LLIÇÀ DE VALL CIF: P-0810700E

Amb domicili a:

Adreça Plaça de la Vila de Lliçà de Vall nº/ Parce nº

Municipi Lliçà de Vall CP 08185

Redactor:

Arquitecte Carles Mengual i Chaler Col·legiat 15.826

Adreça c/ Roger de Flor núm. 103 - 1º 3ª

Municipi Granollers CP 08401

Altres Tècnics :

Arq Tècnic (a determinar) Col·legiat -- Adreça c/ -- núm. --

Municipi -- CP --

1.2. DESCRIPCIÓ DE L’OBRA. Es tracta de la construcció d’una coberta sobre la pista poliesportiva existent, i actualment en ús, a la parcel·la de l’Ajuntament situada al Passeig de l’Església nº 1 de Lliçà de Vall.


A la parcel·la de forma irregular té 9740 m² (segons cadastre), a més de la pista esportiva conté el Pavelló d’Esports municipal al que està associada i casal de Joves el Kaliu.

Vista aèria de la parcel·la.

La pròpia morfologia del solar i la pista existent condiciona la ordenació de l’espai, de forma que els elements de suport de la coberta s’han situat de forma que es mantenen fora de la línia d’edificació limitada per la carretera C-155, en compliment de la Llei 37/2015, de 29 de setembre, de carreteres. La situació de la pista adossada al camí annex a la riera deixa un ampli espai lliure entre les edificacions existents, el que s’ha volgut conservar eliminant el pilar central del pòrtic de la façana interior per potenciar la seva relació i accessibilitat, tant dels esportistes com de públic dels propis actes esportius com dels d’altra mena. El Projecte contempla la construcció de la coberta pròpiament dita sobre la pista existent. Les operacions bàsiques a executar del conjunt de l’obra seran :


- Anulació i enderroc de les instal·lacions existents des de el quadre de comandament i protecció existent, aprofitant aquelles que siguin adequades a la normativa actual.

- La construcció de la coberta pròpiament dita sobre la projecció de la pista actual,

de forma que l’estructura de la coberta s’ha de modulat d’acord amb les mides i les subdivisions de l’espai esportiu.

1.3. JUSTIFICACIÓ URBANÍSTICA. El Projecte acompleix allò que determina el PGO 1983 (Lliçà de Vall), Text Refós, i les seves Normes Urbanístiques (PGO) Novembre 2004. El conjunt de la finca de forma irregular que te façana al Passeig de l’Església i a l’Avinguda del Vallès presenta les següents característiques: Classificació Urbanística : Sòl urbà. Qualificació Urbanística : Sistema general : Equipament col·lectiu (C) . Superfície solar: 9.740,00 m² (cadastre) L’ús de la instal·lació és esportiu. Instal·lacions, cobertes o a l’aire lliure, destinades a la pràctica de les diferents modalitats esportives. Les superfícies actuals (segons cadastre) son: Edificacions actuals de la parcel·la (totes en planta baixa): 2.737,00 m² La superfície de la coberta projectada és: 1.132,67 m² Per tant la superfície total d’ocupació serà de 3.869,67 m² Els sistemes són el conjunt d’elements que ordenadament seleccionats entre sí contribueixen a assolir els objectius del planejament en matèria de comunicacions, vialitat, espais lliures, equipaments comunitaris i infraestructures urbanes. Tenen la consideració d’equipaments públics, els sòls destinats a usos públics o col·lectius al servei dels ciutadans. Les condicions generals d’edificació queden definides a través de la regulació dels següents paràmetres definits a l’article 051 del PGO:


Planejament Projecte Tipus d’ordenació : Volumetria específica Volumetria específica Nº màx. Plantes : PB+P1 PB. Ocupació màxima : No regulat 39,72 % (3.869,67 m²) Edificabilitat : <1,00 m²/m² (9.740 m²) 0,397 m²/m² (3.869,67 m²) Alçada màxima : 9,5 m 8,5 m

1.4. COMPLIMENT DEL CODI TÈCNIC. Les solucions adoptades en el projecte tenen com objectiu que l’edifici disposi de les prestacions adequades per garantir els requisits bàsics de qualitat que estableix la Llei 38/99 d’Ordenació de l’Edificació. En compliment de l’article 1 del Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda, “Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación”, i també en compliment del apartat 1.3 de l’annex del Codi Tècnic de l’Edificació, es fa constar que en el projecte s’han observat les normes sobre la construcció vigents, i que aquestes estan relacionades a l’apartat de Normativa Aplicables d’aquesta memòria. Conformitat amb el CTE dels productes, equips i materials. Marcatge CE Marques, segells, certificacions de conformitat reconeguts per les

Administracions Públiques competents Consideració d’idoneïtat tècnica en productes, equips i sistemes innovadors

(DAU, DIT, DITE, etc...) El CTE indica l’obligatorietat de que els productes de la construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis han de disposar de marcatge CE, segons la Directiva de productes de construcció 89/106/CEE, transposada pels RD 1630/1992 i RD 1329/1995.

1.5. COMPLIMENT DEL PIEC. El projecte, en l’àmbit d’actuació, acompleix amb allò que especifica el PIEC, Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (Maig 2005).


1.6. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA. SISTEMA ESTRUCTURAL

Condicionament del terreny :

S’ha realitzat un estudi geotècnic per a la identificació i confirmació de les dades del sòl, i la determinació de les característiques físiques i mecàniques del sòl .

El resultat del mateix indica la existència de, per sota de la llosa del paviment existent de una successió d’estrats de baixa qualitat geològica i resistent formats per sorres mitges amb matriu argilosa (capa A), argiles llimoses (capa B1), argiles llimoses sorrenques (capa B2), sorres mitges soldes molt deformables localment (capa C) i per últim una capa d’argila sorrenca molt rígida i amb continuïtat (capa D). Per tant a la vista de la manca de resistència mecànica del subsòl caldrà arribar fins a la capa D descrita. Amb motiu de no malmetre la pista existent tota la maquinaria serà de petites dimensions i amb rodes i erugues de goma. Previ a les excavacions es realitzarà un tall amb disc del paviment exclusivament de la zona d’actuació. Els moviments de terres, escassos, es faran amb mitjans mecànics i el seu aplec i retirada amb contenidors. pel que com els previstos en la part sud de l’edifici i estendre la solució a tot el front de façana.

Fonaments

Per a la fonamentació de la coberta és preceptiu la utilització de micropilons i enceps de formigó armat. Els micropilons s'ompliran amb beurada de ciment 42,5-R, de dosificació mínima 800 Kg/m3, i s'armaran amb barra autoperforant Titan 40/16 suficientment rígida. El formigó de pilars i enceps, HA-25/B/20/IIa, de resistència 250 Kg/cm² i l’acer AEH-500S. Dimensionat i armat de la fonamentació d’acord amb el plànol de fonament del projecte.

Estructura

L’estructura serà de la coberta autoportant serà d’acer laminat S275-JR soldada, amb les unions de transport i muntatge cargolades segons càlcul i especificacions tècniques de l’empresa subministradora, i recolzada sobre pilars de formigó armat.


SISTEMA ENVOLVENT

Coberta

La coberta metàl·lica autoportant simple, perfil amb gruix xapa 1,50 mm, qualitat prelacada color. Amb de cavallets de fixació a l'estructura, cables i tensors SISTEMA D’ACABATS

Paviment

El paviment de la pista s’ha de preservar. A les zones que inevitablement s’hagi de accedir, el pavimentaran amb una peça de formigó tipus Breinco com les existents amb mida i color.

Pintura

El pintat d’elements metàl·lics serà tipus esmalt sintètic, sobre dues mans d’imprimació antioxidant.

Sanejament

Els claveguerons seran de tubs de Polietilé o PVC segons situació i tindran les seccions i pendents que s’especifiquin al plànol de fonament o instal·lacions del projecte.

SISTEMA DE CONDICIONAMENT I INSTAL·LACIONS

Electricitat

L’ instal·lació es circumscriu a la zona d’actuació aprofitant-se les escomeses fins al bàculs existents, les que no s’aprofitin es desmuntaran. L’ instal·lació es considerarà per a local de pública concurrència segons la ITC-BT-28, per el que tots els cables seran conductors de Coure, no propagadors d’incendi, tipus mànega aïllament RZ-1 (AS) 0,6/1Kv lliures de halògens, en tub plàstic rígid i de les condicions necessàries segons el seu recorregut. Els temps i horaris d'ús depenen de ls activitats i dels esdeveniments esportius propis. Paràmetres d'il·luminació: La zona lumínica que correspon d'acord amb el plànol de protecció per a la contaminació lumínica en l'emplaçament que ens ocupa és E-3 (orientació). Els càlculs s'han realitzat d’acord amb la instrucció POL 2 del Consell Català de lÉsport per a 200 lux d’iluminància mitja, amb un uniformitat mínima 0,5. Es dona compliment a l’eficiència energètica exigida al CTE DB-HE 3.


1.7. REQUISIST BÀSIC DE FUNCIONALITAT (LOE).

ACCESIBILITAT Donat que no s’intervé en l’entorn d’accés a la zona de la pista es mantenen els accessos actuals.

1.8. TERMINI D’EXECUCIÓ. El termini d’execució de les obres s’estima en quatre mesos a partir de l’inici de les Obres amb la signatura de l’Acta de Replanteig.

1.9. QUADRE DE SUPERFÍCIES TOTAL SUPERFICIE A CONSTRUIR: 1132,67 m²


L'ARQUITECTE



2. PRESTACIONS DE L’EDIFICI. S’estableixen les prestacions de l’edifici per requisits bàsics, en relació a les exigències bàsiques del CTE. S’indiquen específicament les acordades entre promotor i projectista que superin els llindars establerts al CTE. Els requisits bàsics de Seguretat i Habitabilitat es satisfan a traves del compliment del Codi Tècnic d’Edificació, que conté les exigències bàsiques que han de complir els edificis i del compliment del Decret 21/2006 d’ecoeficiència en els edificis. Aquests compliment del CTE es pot fer a través dels Documents Bàsics corresponents, que incorporen la quantificació de les exigències i els procediments necessaris. Les exigències bàsiques també es poden satisfer a través de solucions alternatives, que han de justificar que assoleixen les mateixes prestacions.

DB SE Seguretat estructural (SE 1 Resistència i estabilitat i SE 2 Aptitud de servei)

El DB-SE constitueix la base per als Documents Bàsics següents:

Procedeix No

procedeix

DB-SE Seguretat estructural:

DB-SE-AE Accions en l’edificació

DB-SE-C Fonamentació

DB-SE-A Estructures d’acer

DB-SE-F Estructures de fàbrica

DB-SE-M Estructures de fusta

Prescripcions aplicables conjuntament amb DB-SE Especificacions de la normativa següent:

Procedeix

No procedeix

NCSE-02 Norma de construcció sismorresistent

EHE Instrucció de formigó estructural

EFHE Instrucció pel projecte i l’execució de forjats unidireccionals de formigó estructural realitzats amb elements prefabricats



Informe de datos de cálculo PROYECTO: LLIÇÀ POL2 ESTRUCTURA: Coberta

1. Normativa y tipo de cálculo

Normativa

Acciones: CTE DB SE-AE Viento: CTE DB SE-AE Sismo: NCSE-02 Hormigón: EHE-08 Acero: EAE Otras: CTE DB SE-C, CTE DB SI

Método del cálculo de esfuerzos Método de altas prestaciones

Opciones de cálculo Se realiza un cálculo de 2º orden elástico

(vea los listados de combinaciones)



2. Cargas

Hipótesis de carga

NH Nombre Tipo Descripción

0 G Permanentes Permanentes

1 Q1 Sobrecargas Sobrecargas






3 W1 Viento Viento

4 W2 Viento Viento

25 W3 Viento Viento

26 W4 Viento Viento

22 S Nieve Nieve

5 Ex Sismo X Sismo X

24 Ey Sismo Y Sismo Y

6 Ez Sismo Z Sismo Z

21 T Sin definir Temperatura

23 A Sin definir Accidentales

Coeficientes de mayoración

Tipo Hipótesis Hormigón Aluminio/Otros/CTE/E

AE

Cargas permanentes 0 1,35 1,35

Cargas variables

1 1,50 1,50

2 1,50 1,50

7 1,50 1,50

8 1,50 1,50

9 1,50 1,50

10 1,50 1,50

Cargas de viento no simultáneas

3 1,50 1,50

4 1,50 1,50

25 1,50 1,50

26 1,50 1,50

Cargas de sismo no simultáneas

5 1,00 1,00

6 1,00 1,00

24 1,00 1,00

Cargas móviles no habilitadas

Cargas de temperatura 21 1,50 1,50

Cargas de nieve 22 1,50 1,50

Carga accidental 23 1,00 1,00

Opciones de cargas Viento activo Sentido ± habilitado Sismo activo Sentido ± habilitado Se considera el Peso propio de las barras



Hormigón/ Aluminio/ Eurocódigo / Código Técnico de la Edificación/ EAE

Tipo de carga 0 1 2

Gravitatorias 0,70 0,50 0,30

Móviles 0,70 0,50 0,30

Viento 0,60 0,50 0,00

Nieve 0,50 0,20 0,00

Temperatura 0,60 0,50 0,00

Opciones de cargas de viento Dirección 1:

Vector dirección: 1,00; 0,00; 0,00 Hipótesis: 3 Presión global del viento qb·ce(kg/m2): 92

Dirección 2: Vector dirección: 0,00; 0,00; 1,00 Hipótesis: 4 Presión global del viento qb·ce(kg/m2): 70

Dirección 3: Vector dirección: -1,00; -0,00; -0,00 Hipótesis: 25 Presión global del viento qb·ce(kg/m2): 70

Dirección 4: Vector dirección: 0,00; -0,00; -1,00 Hipótesis: 26 Presión global del viento qb·ce(kg/m2): 70

Modo de reparto continuo en barras Superficie actuante: Estructura

Opciones de cargas de sismo Método de cálculo: Dinámico (NCSE-02)

Aceleración sísmica básica: 0,04·g Aceleración sísmica de cálculo: 0,04·g Coeficiente de contribución: 1,0000 Tipo de terreno: II Duros. Gravas y arenas densas. Cohesivos duros Coeficiente de suelo: 1,3000 Uso del edificio: Locales de aglomeración y espectáculos Permanencia de la nieve: Menos de 30 días/año Período de Vida: 50,00 años Ductilidad Baja Soportes: Acero Tipo de planta: Diáfana Cota del suelo (cm): 0 Se considera acción sísmica vertical Cálculo de modos de vibración: Método FEAST. Globalmente sin condensación Considerar la masa rotacional No considerar la excentricidad accidental No combinar las acciones sísmicas horizontales según la "regla del 30%" Aceleración sísmica rotacional: 0,00 (rd/s²) / (cm/s²) Número de modos de vibración a componer: 30 % de masa efectiva máxima a componer: 90 %



Porcentaje de las sobrecargas que intervienen en el sismo

Permanentes: 100,00% Sobrecargas: 60,00% Nieve: 0,00% Móviles: 60,00%



3. Materiales

Materiales de estructura

Pilares y ménsulas cortas Hormigón armado

Hormigón: HA25 255 Kg/cm2 Hidrófugo Acero corrugado: B500S 5098 Kg/cm2 Dureza Natural

Nivel de control

: Hormigón 1,50 : Acero Normal 1,15

Resto de barras Hormigón armado

Hormigón: HA25 255 Kg/cm2 Acero corrugado: B500S 5098 Kg/cm2 Dureza Natural

Nivel de control


Acero laminado: S275

Límite elástico: 2804 Kg/cm2 Tensión de rotura: 4385 Kg/cm2

Coeficiente de minoración: 1,05; 1,05; 1,25

Materiales de cimentación Hormigón armado

Hormigón: HA25 255 Kg/cm2 Acero corrugado: B500S 5098 Kg/cm2 Dureza Natural

Nivel de control


Materiales de placas de anclaje Ver el Informe de Placas de Anclaje.



4. Armado y comprobación

Opciones de armado de barras de la estructura Recubrimientos(mm):

Vigas: 36 Pilares: 50

Cálculo de 1er. orden: No se consideran los coeficientes de amplificación Yp: Pandeo se comprueba como traslacional Zp: Pandeo se comprueba como traslacional

Cálculo de 2º orden: Yp: Pandeo se comprueba como intraslacional Zp: Pandeo se comprueba como intraslacional

Se comprueba torsión en vigas Se comprueba torsión en pilares Redistribución de momentos en vigas del 15% Fisura máxima: 0,40 mm Momento positivo mínimo qL² / 16 Se considera flexión lateral Tamaño máximo del árido: 12 mm Intervalo de cálculo: 30 cm Comprobación de flecha activa:

Vanos: Flecha relativa L / 500 Flecha absoluta 10 mm

Voladizos: Flecha relativa L / 500 Flecha combinada L / 1000 + 5 mm

Comprobación de flecha total: Vanos:

Flecha relativa L / 250 Flecha combinada L / 500 + 10 mm

Voladizos: Flecha relativa L / 250 Flecha combinada L / 500 + 10 mm

70% Peso estructura (de las cargas Permanentes) 20% Tabiquería (de las cargas Permanentes) 0% Tabiquería (de las Sobrecargas) 50% Sobrecarga a larga duración

3 meses Estructura / tabiquería 60 meses Flecha diferida 28 días Desencofrado No se considera deformación por cortante

Armadura de montaje en vigas:

Superior: ø 12mm Resistente Inferior: ø 12mm Resistente Piel: ø 12mm

Armadura de refuerzos en vigas:

ø Mínimo: 12mm ø Máximo: 20mm

Número máximo: 8 Permitir 2 capas Simetría inferior



Armadura de pilares:


Minimizar número de barras Igual ø Máximo número de redondos por cara en pilares rectangulares: 8 Máximo número de redondos en pilares circulares: 10

Armadura de estribos en vigas:


Separación mínima 5 cm; máxima 30 cm; módulo 5 cm Se permite el uso de estribos dobles % de carga aplicada en la cara inferior (carga colgada):

0% en vigas con forjado(s) enrasado(s) superiormente 100% en vigas con forjado(s) enrasado(s) inferiormente 50% en el resto de casos

Armadura de estribos en pilares:


Separación mínima 5 cm; máxima 30 cm; módulo 5 cm Se considera los criterios constructivos de NCSE-02 Aplicar criterios constructivos según las opciones de sismo definidas Diseño por capacidad y ductilidad en nudos de pórticos (sismo):

No se considera Se comprueba la Biela de Nudo en pilares de última planta

Opciones de comprobación de barras de acero Cálculo de 1er. orden:

No se consideran los coeficientes de amplificación Vigas:

Yp: Pandeo se comprueba como intraslacional Zp: Pandeo se comprueba como intraslacional

Pilares: Yp: Pandeo se comprueba como intraslacional Zp: Pandeo se comprueba como intraslacional

Diagonales: Yp: Pandeo se comprueba como intraslacional Zp: Pandeo se comprueba como intraslacional

Cálculo de 2º orden: Vigas:

Yp: Pandeo se comprueba como intraslacional(ß=1,00) Zp: Pandeo se comprueba como intraslacional(ß=1,00) No se consideran las imperfecciones locales (EAE 22.3.2, 22.5)

Pilares: Yp: Pandeo se comprueba como intraslacional(ß=1,00) Zp: Pandeo se comprueba como intraslacional(ß=1,00) No se consideran las imperfecciones locales (EAE 22.3.2, 22.5)

Diagonales: Yp: Pandeo se comprueba como intraslacional(ß=1,00) Zp: Pandeo se comprueba como intraslacional(ß=1,00) No se consideran las imperfecciones locales (EAE 22.3.2, 22.5)

Esbeltez reducida máxima a compresión 3,00



Esbeltez reducida máxima a tracción 3,00 Se comprueba Pandeo Lateral

Pandeo lateral (Yp+/Zp+): ß: 1,00 Pandeo lateral (Yp-/Zp-): ß: 1,00

Se comprueba Pandeo lateral con torsión (FLT) Coeficiente de pandeo torsional : kw: 1,00

Se comprueba Abolladura del alma Intervalo de comprobación 30 cm Coeficiente de pandeo torsional: 1,00 Vanos:

Comprobación de flecha por confort: Flecha relativa L / 350

Comprobación de flecha por integridad: Flecha relativa L / 400

Comprobación de flecha por apariencia: Flecha relativa L / 400 Flecha absoluta 10 mm

Voladizos: Comprobación de flecha por confort:

Flecha relativa L / 350 Comprobación de flecha por integridad:

Flecha relativa L / 400 Comprobación de flecha por apariencia:

Flecha relativa L / 300 Porcentaje de la carga permanente colocada después del elemento dañable (tabiquería, solado...) : 10 % No se considera deformación por cortante Subir sección por flecha Se considera los criterios constructivos de NCSE-02 Aplicar criterios constructivos según las opciones de sismo definidas

Opciones de cálculo de encepados/pilotes Coeficientes de seguridad adicionales:

Por hormigonado vertical: 0,90 Cargas: 1,10 Armaduras: 1,10 Factor reductor del diámetro: 0,95

Capacidad de carga del pilote:

Estrato Espesor

(m) Profundidad (m) Por punta (Kg/cm2)

Por fricción lateral (Kg/cm2)

Superior Inferior Superior Inferior Superior Inferior

1 (Arena floja)

1,50 0,00 1,50 No considerado/a No considerado/a

2 (Arcilla blanda)

2,50 1,50 4,00 No considerado/a No considerado/a

3 (Limo) 2,00 4,00 6,00 27,11 39,43 0,24 0,36

4 (Arena semidensa)

0,75 6,00 6,75 69,97 75,30 0,44 0,47

5 (Limo) 1,50 6,75 8,25 42,52 48,58 0,38 0,44

6 (Arcilla dura)

10,00 8,25 18,25 43,61 91,87 0,42 0,89

7 18,25 91,91 0,89

Se considera nivel freático. Profundidad: 5,00 m

Factor de grupo: 1,00 Coeficiente de carga admisible: 3,00

Rozamiento negativo: no considerado/a



Excentricidad por inclinación: 3,00 % Excentricidad por posición:

1 pilote: 8,00 cm; 0,10 x D 2 pilotes: 15,00 cm; 0,15 x D 3 ó más pilotes: 8,00 cm; 0,10 x D

Comprobación a pandeo: Factor de longitud de pandeo: 0,20

Fuerzas horizontales sobre el encepado:

Momento a considerar (mT): 3,00 Cortante a considerar (T): 10,00

Recubrimientos:

Encepados (inferior): 100 mm Encepados (resto): 50 mm Pilotes: 40 mm

Esfuerzos por proximidad de cimentaciones: no considerado/a Esfuerzos de colocación (peso propio): no considerado/a Se considera los criterios constructivos de NCSE-02 Aplicar criterios constructivos según las opciones de sismo definidas



DB SI Seguretat en cas d’incendi Donat que es tracta d’un espai exterior no es d’aplicació aquest DB

DB SU Seguretat d’utilització

Puntualitzacions referents als Requeriments Tècnics del PIEC, Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (Maig 2005), Sobre els elements modificats Criteris de seguretat

La propietat de lliscament dels paviments s’ha d’acreditar amb el certificat amb el certificat d’un laboratori d’assaig, d’acord amb les normes UNE-EN que siguin d’aplicació. En tot cas seran paviments de classe 3 d’adord amb el que estableix el CTE – SU1 Seguridad frente al riesgo de caidas, assolint un valor de Rd major que 45, mesurada segons la norma UNE-ENVI12633. D’altres sistemes de mesura, com els establerts en la normativa de seguretat laboral o la norma DIN 51097, també ofereixen referències vàlides per a la tria de paviments segurs. En aquest darrer cas, la seva classificació ha d’assolir el grau A.

El material esportiu i els seus ancoratges compliran les prescripcions

establertes a les normes UNE EN que siguin d’aplicació, fet que ha de ser acreditat amb el certificat d’un laboratori d’assaig aportat pel subministrador.

Els llums, els tancaments i d’altres elements al voltant de l’espai esportiu han

de ser resistents als impactes de les pilotes.

DB HS Salubritat (Higiene, salut i medi ambient).

DB HS 5. EVACUACIÓ D’AIGÜES

L’a instal·lació s’adequarà a la existent recollida d’aigües pluvials i nomes contempla la canalització de les aigües de la coberta a la canal/reixa existent que d’origen recull les aigües pluvials de la pista i àrea adjacent per sobre la pista, donat que el projecte cobreix la pista, no tindria sentit que els dies de pluja l’aigua travesses la pista mullant-la, s’intercepta l’escorrentia de les aigües dels paviment perquè, canalitzat amb la construcció d’un col·lector de drenatge, es derivi al col·lector existent rodejant la pista. Per tant no es considera augment del caudal d’aigües recollit i es manté el mateix desguàs existent de la canal existent.

DB HE Estalvi d’energia.

HE3 EFICIÈNCIA ENERGÉTICA DE LES INSTAL·LACIONS D’IL·LUMINACIÓ. L’edifici s’adequa a les prescripcions del CTE en quan a eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació.


L'eficiència energètica d'una instal·lació d'il·luminació d'una zona, es determinarà mitjançant el valor d'eficiència energètica de la instal·lació VEEI (W / m2) per cada 100 lux mitjançant la següent expressió:

VEEI = P x 100

4 S x Em

Sent : P : la potència del llum més l'equip auxiliar [W] S : la superfície il·luminada [m2] Em : la il·luminancia mitjana horitzontal mantinguda [lux] Per tant si :

P : 1.314,00 w S : 1.132,67 m² Em : 200,00 lx L’expressió resulta :

VEEI = 1314,00 x 100

= 0,580 41132,67 x 200

Per tant s’assoleix la eficiència energètica requerida.

3. ANNEXES.

3.1. DECRET D’ECOEFICIÈNCIA. Només serà d’aplicació l’apartat corresponent als residus que es desenvolupa en el següent epígraf

3.2. RESIDUS D’ENDERROC I DE LA CONSTRUCCIÓ Les terres provinents de l’excavació es gestionaran a la instal·lació/ns de valorització o de disposició del rebuig autoritzada/es i inscrites en el registre de gestors d'enderrocs per la Junta de Residus més pròximes. Desprès d'acabada l’obra el gestor emetrà el corresponent certificat referent a les quantitats i residus lliurats i l'entregarà al sol·licitant. Amb posterioritat a l'atorgament de la llicencia municipal que impliqui producció de terres, runes i altres residus de construcció, el sol·licitant haurà de portar els residus a la instal·lació degudament autoritzada i inscrita en el registre de gestors d'enderrocs per la Junta de Residus, abonar el preu corresponent i obtenir-ne el certificat i les justificants als que es fa referència en l'apartat anterior.


DECRET 89/ 2010

REAL DECRETO 105/ 2008

Re g ula d o r d e la p ro d uc c ió i g e stió d e re sid us d e c o nstruc c ió i e nd e rro c

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Obra nova

c odific a c ió

tipus

qua ntita ts

p e l q ua l s'a p ro va e l Pro g ra ma d e g e stió d e re sid us d e la c o nstruc c ió d e Ca ta lunya (PROGROC), e s re g ula la p ro d uc c ió i g e stió d e ls re sid us d e la c o nstruc c ió i d e mo lic ió , i e l c à no n so b re la d e p o sic ió c o ntro la d a d e ls re sid us d e la c o nstruc c ió

ma

LIF

E-

ITEC

" )

Obra :

Situa c ió :

Munic ipi :

Volum Volum a pa re nt De nsita t re a l

Ma te ria ls d'e xc a va c ió (e s c onside rin o no re sidus, me sura ts se nse e sponja me nt)

Pe s

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES

Coma rc a :

Pa sse ig d e l'Esg lé sia nº 1

Lliç à d e Va ll

CONSTRUCCIÓ D’ UNA COBERTA A PISTA POLIESPORTIVA EXISTENT

Va llè s Orie nta l

el D

ec

ret

20

1/1

99

4 -

Pro

gra

ma

Volum

Te rre s d'e xc a va c ió Co d ific a c ió re sid us LER (m3) (to ne s/ m3) (to ne s)

Ord re MAM/ 304/ 2002

g ra va i so rra c o mp a c ta 0,00 2,0 0

g ra va i so rra so lta 17,50 1,7 30

a rg ile s 0,00 2,1 0

te rra ve g e ta l 0,00 1,7 0

p e d ra p lé 0,00 1,8 0

te rre s c o nta mina d e s 170503 0,00 1,8 0

0

0

Volum a pa re nt De nsita t re a l

0

0

Pe s

21

0

m3

(

Fo

nt:

"G

uia

d'a

plic

ac

ió d

e

, ,

a ltre s 0,00 1,0 0

18 m 329,75 t 21 m 3

si no si

0

re utilitza c ió

a ltra o b ra

a boc a dor

De stí de le s te rre s i ma te ria ls d'e xc a va c ió

ma te ixa o b ra

no e s c onside ra re sidu é s re siduEls ma te ria ls d 'e xc a va c ió q ue e s re utilitzin a la ma te ixa o b ra o e n una a ltra d 'a uto ritza d a , no e s c o nsid e re n re sid u se mp re q ue e l se u no u ús p ug ui se r a c re d ita t

En una ma te ixa o b ra p o d e n c o e xistir te rre s re utilitza d e s i te rre s p o rta d e s a a b o c a d o r

Tota l e xc a va c ió

lun

ya

oc

tub

re d

e 2

010.

V4

Supe rfíc ie c onstruïda 1.132,67 m2

Co d ific a c ió re sid us LER Pe s Pe s re sid us Vo lum a p a re nt Vo lum a p a re nt

Ord re MAM/ 304/ 2002 (to ne s/ m2) (to ne s) (m3/ m2) (m3)

so b ra nts d 'e xe c uc ió 0,086 97,279 0,090 101,453

o b ra d e fà b ric a c e rà mic a 170102 0,037 41,494 0,041 46,104

Re sidus de c onstruc c ió tota ls

ol·l

eg

i d’A

rqu

itec

tes

de

Ca

tal

fo rmig ó 170101 0,036 41,302 0,026 29,502

p e tris b a rre ja ts 170107 0,008 8,903 0,012 13,366

g uixo s 170802 0,004 4,448 0,010 11,010

a ltre s 0,001 1,133 0,001 1,472

e mb a la tg e s 0,004 4,833 0,029 32,313

fuste s 170201 0,001 1,367 0,005 5,097

p là stic s 170203 0,002 1,790 0,010 11,728

p a p e r i c a rtró 170904 0,001 0,940 0,012 13,450

ficin

a C

on

sulto

ra T

èc

nic

a. C

o

p p

me ta lls 170407 0,001 0,736 0,002 2,038

0,090 102,11 t 0,118 m 3

fo rmig ó ns, fà b ric a , p e trisfuste s

p là stic sp a p e r i c a rtró

fona me nts/ e struc tura

47,43

4,570,74

5,450,74

Tota l re sidu e dific a c ió

De sg lòs de re sidus de c onstruc c ió pe r tipus i fa se d'obra e n m 3

1,69

133,77

ta nc a me nts a c a ba ts

9,392,263,95

25,034,388,13

6 R

ESID

US

Ob

ra N

ova

Ofi

p pme ta lls

a ltre sg uix

Tota ls 14,73 m 3 m 3 m 3

0,563,24 2,50

11,01

62,5756,47

0,630,561 /

6


si

i

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Obra nova

2 S'h ti it t l i i t t d il jà t f t t

PROJECTE. d ura nt l'e la b o ra c ió d e l p ro je c te s'ha n p rè s le s se g üe nts me sure s p e r ta l d e minimitza r e ls re sid us

1.- Els siste ma c o nstruc tiu é s ind ustria litza t i p re fa b ric a t, e s munta e n o b ra se nse g e ne ra r g a ire b é re sid us

g e stió dins obra

minimitza c ió

MINIMITZACIÓ

E-

ITEC

" )

si

-

-

-

-

si

2.- S'ha n o p timitza t le s se c c io ns re siste nts d e p ila rs, jà sse re s, p a re ts, fo na me nts, e tc .

3.- L'a d e q ua c ió d e l'e d ific i a l te rre ny, g e ne ra un e q uilib ri d e mo vime nts d e te rre s

4.-

1.- Emma g a tze ma tg e a d ie nt d e ma te ria ls i p ro d uc te s

OBRA. a l'o b ra e s d ura n a te rme le s a c c io ns se g üe nts

5.-

6.-

cre

t 2

01

/19

94

- P

rog

ram

a L

IFE

si

si

-

-

-

Te rre s

6.-

GESTIÓ (obra )

2.- Co nse rva c ió d e ma te ria ls i p ro d uc te s d ins e l se u e mb a la tg e o rig ina l fins a l mo me nt d e la se va utilitza c ió

3.- Els ma te ria ls g ra nula rs (g ra ve s, so rre s, e tc .) e s d ip o sita ra n e n c o nte nid o rs ríg id s o so b re sup e rfíc ie s d ure s

5.-

4.-

on

t: "

Gu

ia d

'ap

lica

ció

de

l D

ec

Exc a va c ió / Mov. te rre s Volum

m 3 (+20% )

te rra ve g e ta l 0g ra ve s/ so rre s/ p e d ra p lé 21a rg ile s 0a ltre s 0te rre s c o nta mina d e s 0

Tota l 21

0,00

a la ma te ixa o b ra a a ltra a uto ritza d a

0,00 0,00

Re utiliza c ió

0,00 0,00

0,00

0,00

21,00

0,00

0,00 0,00

0,00

0,00 0,00 21,00

0,00

a

oc

tub

re d

e 2

010.

V4

(

Fo

Pe r p o rta r a l'a b o c a d o r

R.D. 105/ 2008 tone s Proje c te

Formig ó 80 41,30

Ma ons, te ule s i c e rà mic s 40 41,49

Me ta lls 2 0,74

Fusta 1 1,37

tipus de re sidu

no e sp e c ia l

c a l se pa ra r

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Ca l se p a ra r ind ivid ua litza d a me nt e n le s fra c c io ns se g ue nts si la g e ne ra c ió p e r c a d a sc ú d 'e lls a l'o b ra sup e ra le s q ua ntita ts d e ...

no

ine rt

si

no

si

no e sp e c ia l

ine rt

i d’A

rqu

itec

tes

de

Ca

talu

nya

Vidre s 1 ina p re c ia b le

Plà stic s 0,5 1,79

Pa pe r i c a rtró 0,5 0,94

Espe c ia ls* ina p re c ia b le ina p re c ia b le

si

no e sp e c ia l

si

no

si no e sp e c ia l

* Dins d e ls re sid us e sp e c ia ls hi ha inc lo so s e ls e nva so s q ue c o nte ne n re ste s d e ma tè rie s p e rillo se s, ve rnisso s, p inture s, d iso lve nts, d e se nc o fra nts, e tc ... i e ls ma te ria ls q ueha g in e sta t c o nta mina ts p e r a q ue sts. To t i se r d ific ilme nt q ua ntific a b le s, e sta n p re se nts a l'o b ra i e s se p a ra ra n i tra c ta ra n a p a rt d e la re sta d e re sid us

e sp e c ia l

j

Ma lg ra t no se r o b lig a d a p e r to ts e ls tip us d e re sid us, s'ha n p re vist o p e ra c io ns d e d e stria i re c o llid a se le c tiva d e ls re sid us al'o b ra e n c o nte nid o rs o e sp a is re se rva ts p e ls se g üe nts re sid us

no e sp e c ia l

Co

nsu

ltora

Tè

cn

ica

. Co

l·le

gi

Co nte nid o r p e r Fo rmig ó no noIne rts Co nte nid o r p e r Ce rà mic s (ma o ns,te ule s...) si si

Co nte nid o r p e r Me ta lls no noCo nte nid o r p e r Fuste s si si

Co nte nid o r p e r Plà stic s si si

No e sp e c ia ls Co nte nid o r p e r Vid re no no

Co nte nid o r p e r Pa p e r i c a rtró si si

R.D. 105/ 2008 proje c te *

IDU

S O

bra

No

va

O

ficin

a

Co nte nid o r p e r Guixo s i a ltre s no e sp e c ia ls no no

Esp e c ia ls Pe rillo so s (un c o nte nid o r p e r c a d a tip us d e re sid u e sp e c ia l) si si

* A la c e l·la proje c te a p a re ix p e r d e fe c te e l q ue d e te rmina c o m o b lig a to ri la le g isla c ió . Es p e rme t la p o sib ilita t d 'inc re me nta r le s fra c c io ns q ue se se p a re n, p e r p o d e r-ne millo ra r la g e stió , p e rò e n c a p c a s e s pe rme t no se pa ra r si e l R.D. ho oblig a .

2 /

6 R

ESI


-

-

si

pre ssupost

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

g e stió fora obra

Insta l·la c io ns d e va lo ritza c ió

Obra nova

GESTIÓ (fora obra ) e ls re sidus e s g e stiona ra n fora d'obra a :

Dip ò sit a uto ritza t d e te rre s,e nd e rro c s i rune s d e la c o nstruc c ió (a b o c a d o r)

a L

IFE-

ITEC

" )

De g ut a la ma nc a d 'e sp a i, le s o p e ra c io ns d e se p a ra c ió d e re sid us le s re a litza rà fo ra d e l'o b ra un g e sto r a uto ritza t

tipus de re sidu c odi de l g e stor

Tipus de re sidu i Nom ,a dre ç a i c odi de g e stor de l re sidu

g e stor a dre ç a

p , ( )

De

cre

t 2

01

/19

94

- P

rog

ram

a

S'ha c o nsid e ra t p e l c à lc ul d e l p re ssup o st e stima tiu :

12,00

Un e sp o nja me nt mig d e to t tip us d e re sid u d e l 35% 5,00

La d istà nc ia mitja na a l a b o c a d o r : 15 Km 4 00

Le s p re visio ns d e se p a ra c ió d e l'a p a rta t d e g e stió i :

PRESSUPOST

Tra nsp o rt: e ntre 5- 8 €/ m3 (mínim 100 €)

Cla ssific a c ió a o b ra : e ntre 12- 16 €/ m3

Co sto s*

Ge sto r: runa ne ta (se p a ra d a ): e ntre 4- 10 €/ m3 ( F

on

t: "

Gu

ia d

'ap

lica

ció

de

l D

La d istà nc ia mitja na a l a b o c a d o r : 15 Km 4,00

Els re sid us e sp e c ia ls i p e rillo so s e n b id o ns d e 200 litre s 15,00

Co nte nid o rs d e 5 m 3 p e r c a d a tip us d e re sid u 1

Llo g ue r d e c o nte nid o rs inc lò s e n e l p re u 5,00

La g e stió d e te rre s inc lo u la se va c a ra c te ritza c ió *** 70,00

l

* Els p re us re c o llits p e r l'OCT s'ha n o b ting ut d e ls a b o c a d o rs i va lo ritza d o rs d e Ca ta lunya , q ue ha n sub ministra t d a d e s (2008-2009)

Esp e c ia ls**: nº tra nsports a 200 €/ tra nsp o rt

*** La c a ra c te ritza c ió d e te rre s o d e q ua lse vo l re sid u, p e rme t sa b e r a mb e xa c titut q uins e le me nts c o nta mina nts o no , i a mb q uine s p ro p o rc io ns hi só n p re se nts(d ins e l c o st s'ha p re vist una c a ra c te ritza c ió , ind e p e nd e ntme nt d e l vo lum d e te rre s. Co st d e c a d a c a ra c te ritza c ió 1000 e uro s.)

Ge sto r te rre s: e ntre 5- 15 €/ m3

Ge sto r: runa b ruta (b a rre ja t): e ntre 15- 25 €/ m3

Ge sto r te rre s c o nta mina d e s: e ntre 70- 90 €/ m3

** Ma lg ra t se r d e d ifíc il q ua ntific a c ió , se mp re hi ha urà re sid us e sp e c ia ls a o b ra , p e r ta nt se mp re c a ld rà una p re visió d e nombre de tra nsports p e r a la se va c o rre c ta

Ge sto r: runa ne ta (se p a ra d a ): e ntre 4- 10 €/ m

alu

nya

f

eb

rer

de

201

1. V

4

RESIDU Volum

Exc a va c ió m 3 (+20% ) 12,00 €/ m35,00 €/ m3

5,00 €/ m370,00 €/ m3

Te rre s 21,00Te rre s c onta mina de s 0,00

Construc c ió m 3 (+35% ) 4,00 €/ m3 15,00 €/ m3

Formig ó 39,83Ma ons, te ule s i c e rà mic s 62,24

Pe tris ba rre ja ts 18,04

-

- 100

597,41-

-

runa brutaruna ne ta

Cla ssific a c ió Va loritza dor / Aboc a dor

189,19

Tra nsport

270,65

1.454,05 105,00

-

- 0,00-

746,89199,14

248,96311,20

ol·l

eg

i d’A

rqu

itec

tes

de

Ca

ta

Me ta lls 2,75Fusta 6,88Vidre s ina p re c ia b lePlà stic s 15,83Pa pe r i c a rtró 18,16Guixos i a ltre s no e spe c ia ls 16,85

Pe rillosos Espe c ia ls ina p re c ia b le

217,90-

200

615 34

100

601 64 1 212 53

-

2 691 40

82,57 100

100 --

41,26

189,99

-

72,63

--103,21

0,0027,52

100 -

63,33100-

-

ficin

a C

on

sulto

ra T

èc

nic

a. C

o

Ele me nts Auxilia rs

€5 120 91El t ti ti d l tió d id é d

Compa c ta dore s

Altre s tipus de c onte nidors (p e r c o nte nir líq uid s, b e ura d e s d e fo rmig ó , e tc ..)

615,34 601,64 1.212,53

Ma txuc a dora de pe tris

2.691,40

Ca se te s d'e mma g a tze ma tg e

6 R

ESID

US

Ob

ra N

ova

Of

€

m 3

tone s

e uros

151,27

134,19El pe s de ls re sidus é s de :

5.120,91

El volum de re sidus a pa re nt é s de :

5.120,91El p re ssup o st e stima tiu d e la g e stió d e re sid us é s d e :

El pre ssupost de la g e stió de re sidus é s de :

3 /

6


Obra nova

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

doc ume nta c ió g rà fic a

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS g

ram

a L

IFE-

ITEC

" )

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

-unita ts

ió d

el D

ec

ret

20

1/1

99

4 -

Pro

gr

Co nte nid o r 9 m3 . Ap te p e r a fo rmig ó , c e rà mic s, p e tris i fusta

CONTENIDOR 9 M 3



CONTENIDOR 5 M 3

1unita tsCo nte nid o r 5 m3 . Ap te p e r a p là stic s, p a p e r i c a rtró , me ta lls i fusta

. V4

(

Fon

t: "

Gu

ia d

'ap

lica

ció

CONTENIDOR 9 M 3



CONTENIDOR 5 M 3

1unita tsCo nte nid o r 5 m3 . Ap te p e r a fo rmig ó , c e rà mic s, p e tris, fusta i me ta lls

Ca

talu

nya

o

ctu

bre

de

201

0.

CONTENIDOR 9 M 3



CONTENIDOR 5 M 3

unita ts 1 1unita tsa. C

ol·l

eg

i d’A

rqu

itec

tes

de

C

CONTENIDOR 9 M 3



CONTENIDOR 5 M 3

unita ts 1 1

-

-

Estud i d e Se g ure ta t i Sa lut

El Re ia l De c re t 105/ 2008, e sta b le ix q ue c a l fa c ilita r p là no ls d e le s insta l·la c io ns p re viste s p e r a l'e mma g a tze ma tg e , ma ne ig ,se p a ra c ió i a ltre s o p e ra c io ns d e g e stió d e ls re sid us d ins l'o b ra , si s'e sc a u.

unita ts

Co nte nid o r 1000 L . Ap te p e r a p a p e r i c a rtró , p là stic s

Do na d a la tip o lo g ia d e l p ro je c te i p e r ta l d e no d up lic a r info rma c ió , a q ue sts p là no ls d 'insta l·la c io ns p re viste s só n a :

Bid ó 200 L .Ap te p e r re sid us e sp e c ia ls

Anne x 1 d 'a q ue st Estud i d e Ge stió d e Re sid us

O

ficin

a C

on

sulto

ra T

èc

nic

a.

CONTENIDOR 9 M 3



CONTENIDOR 5 M 3

A mé s d e ls e le me nts d e sc rits, ta l i c o m c o nsta a l p re ssup o st, a l'o b ra hi ha urà a ltre s insta l.la c io ns c o m :

-

-

-

-

-

Co mp a c ta d o re s

Ma txuc a d o ra d e p e tris

Ca se te s d 'e mma g a tze ma tg e

Po ste rio rme nt a q ue sts p là no ls p o d e n se r o b je c te d 'a d a p ta c ió a le s c a ra c te rístiq ue s p a rtic ula rs d e l'o b ra i e ls se us siste me sd 'e xe c uc ió , p re vi a c o rd d e la d ire c c ió fa c ulta tiva .

Altre s tip us d e c o nte nid o rs (p e r c o nte nir líq uid s, b e ura d e s d e fo rmig ó , e tc ..)

4 /

6 R

ESID

US

Ob

ra N

ova

CONTENIDOR 9 M 3



CONTENIDOR 5 M 3

-

4

CONTENIDOR 9 M 3



CONTENIDOR 5 M 3


Le s o p e ra c io ns d e stina d e s a la tria , c la ssific a c ió , tra nsp o rt i d isp o sic ió d e ls re sid us g e ne ra ts a o b ra , s’ a justa ra n a l q ue d e te rmina e l Pla d e Ge stió d e Re sid us e la b o ra t p e l Co ntra c tista , a p ro va t p e r la Dire c c ió Fa c ulta tiva i a c c e p ta t p e r la Pro p ie ta t.

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Obra novaple c de c ondic ions

- P

rog

ram

a L

IFE-

ITEC

" )

tè c nique s

Aq ue st Pla ha e sta t e la b o ra t e n b a se a l Estud i d e Ge stió d e Re sid us, q ue s’ inc lo u a l p ro je c te .

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

20

1/1

99

4 -

Si d e g ut a mo d ific a c io ns e n l’ e xe c uc ió d e l’ o b ra o d ’ a ltre s, c a l fe r mo d ific a c io ns a la g e stió e n o b ra d e ls re sid us, a q ue ste s mo d ific a c io ns e s d o c ume nta ra n p e r e sc rit i se ra n a p ro va d e s, si s’ e sc a u, p e r la Dire c c ió Fa c ulta tiva i se ’ n d o na rà c o munic a c ió p e r a la se va a c c e p ta c ió a la Pro p ie ta t.

201

0. V

4

( Fo

nt:

"G

uia

d'a

pl

de

Ca

talu

nya

o

ctu

bre

de

2c

nic

a. C

ol·l

eg

i d’A

rqu

itec

tes

va

O

ficin

a C

on

sulto

ra T

èc

5 /

6 R

ESID

US

Ob

ra N

ov


Obra nova

FIANÇA

FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 89/ 2010

fia nç a9

4 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

" )

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

20

1/1

99

4

Pe r le s c a ra c te rístiq ue s d e l p ro je c te , d e c o m s'e xe c uta rà l'o b ra i d o na d e s le s o p e ra c io ns d e minimitza c ió a b a ns d e sc rite s, e l

c à lc ul inic ia l d e g e ne ra c ió d e re sid us, a e fe c te s d e l c à lc ul d e la fia nç a , s'e stima q ue e s p o d rà re d uir e n un p e rc e nta tg e d e l:

Pre visió inic ia l d e l Estud i Pe rc e nta tg e d e

re d uc c ió p e r

Pre visió fina l d e l Estud i

To ta l e xc a va c ió 29,75 to ne s tone s

To ta l c o nstruc c ió 102,11 to ne s % tone s

Si p e r le s p re visio ns d e l Pla d e g e stió d e re sid us ( q ue ha d 'e la b o ra r e l c o ntra c tista ), e s mo d ifiq ue n le s p re visio ns d e g e ne ra c ió d e

re sid us, p e r c a usa d e mo d ific a c ió d e ls p ro c e d ime nts d e tre b a ll o e n l'e xe c uc ió d e le s o b re s, a q ue st d o c ume nt s'a c tua liza rà i le s

no ve s d a d e s e s fa ra n a rrib a r a :

32,08

102,110,00

de

201

0. V

4 (

Fo

nt:

"G

uia

d'a

minimitza c ió

Cà lc ul de la fia nç a

Re sid us d e e xc a va c ió * 296,95 to ne s 11 e uro s

Re sid us d e c o nstruc c ió * 10,91 to ne s 11 e uro s

tone s

L'Ajunta me nt Lliç à de Va ll

cte

s d

e C

ata

lun

ya

oc

tub

re d

e uro s/ to na 3266,45

T t l fi 3 386 65

308PES TOTAL DELS RESIDUS

120,20e uro s/ to na

e uros

* Tra sva ssa r le s d a d e s d e ls to ta ls d ' e xc a va c ió i c o nstruc c ió d e la Pre vissió fina l d e L'Estud i (a p a rta t sup e rio r)

Tè

cn

ica

. Co

l·le

gi d

’Arq

uite

ct

Tota l fia nç a 3.386,65

No

va

O

ficin

a C

on

sulto

ra

6 /

6 R

ESID

US

Ob

ra N


3.3. NORMATIVA TÈCNICA GENERAL APLICABLE ALS PROJECTES D’EDIFICACIÓ

El Decret 462/1971 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que en la memòria i en el plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l'observança de les normas de la presidencia del gobierno i les del ministerio de la vivienda sobre la construcció vigents.

Així mateix, en el plec de prescripcions tècniques particulars s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes.

El marc normatiu actual de l’edificació es basa en la Llei d’Ordenació de l’Edificació, que es desplega amb el Codi tècnic de l’Edificació, CTE, i es complementa amb la resta de reglaments i disposicions d’àmbit estatal, autonòmic i local. També, cal tenir present que, en molts casos, el text legal remet a altres normes, com UNE‐EN, UNE, CEI, CEN.

Paral∙lelament, per garantir les exigències de qualitat de l’edificació, les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, hauran de dur el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcció, i els Decrets i normes harmonitzades que la despleguen.

En aquest document d’ajuda la normativa tècnica s’ha estructurat en relació als capítols del projecte per facilitar la seva aplicació. S’ordena en aspectes generals, requisits generals de l’edifici, sistemes constructius i, finalment, documentació complementària del projecte com la certificació energètica o el control de qualitat. S’identifica en color negre la normativa d’àmbit estatal, en color vermell la normativa de l’àmbit català i en color blau es preveuen les possibles ordenances i disposicions municipals.

Aquesta relació de normativa tècnica té caràcter genèric, en aquest projecte s’aplicarà la normativa que l’afecti particularment.

Nota: Color negre: legislació d’àmbit estatal Color granate: legislació d’àmbit autonòmic Color blau: legislació d’àmbit municipal


Normativa tècnica general d’Edificació

Aspectes generals

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02). Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105 i la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013)

Código Técnico de la Edificación, CTE

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10), la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013) i la Orden FOM/ 1635/2013, d'actualització del DB HE (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)

Desarrollo de la Directiva 89/106/CEE de productos de la construcción

RD 1630/1992 modificat pel RD 1328/1995. (marcatge CE dels productes, equips i sistemes)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O 9/6/1971 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)

REQUISITS BÀSICS DE QUALITAT DE L’EDIFICACIÓ

Ús de l’edifici

Altres usos

Segons reglamentacions específiques

Accessibilitat

Condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones

RD 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007). Desarrollo de la LIONDAU, Ley de Igualdad de oportunidades y no discriminación y acceso universal.

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB Document Bàsic SUA Seguretat d’utilització i accessibilitat

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions

Llei d’accessibilitat

Llei 13/2014 (DOGC 4/11/2014)

Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

D 135/95 (DOGC 24/3/95)


Seguretat estructural

CTE Part I Exigències bàsiques de Seguretat Estructural, SE

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació


Seguretat d’utilització i accessibilitat

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB SUA Document Bàsic Seguretat d’Utilització i Accessibilitat

SUA‐1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SUA‐2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SUA‐3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”


Salubritat

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Salubritat, HS

CTE DB HS Document Bàsic Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Estalvi d’energia

CTE Part I Exigències bàsiques d’estalvi d’energia, HE

CTE DB HE Document Bàsic Estalvi d’Energia

HE‐0 Limitació del consum energètic

HE‐1 Limitació de la demanda energètica

HE‐2 Rendiment de les Instal∙lacions Tèrmiques

HE‐3 Eficiència energètica de les instal∙lacions d’il∙luminació

SUA‐5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SUA‐6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SUA‐7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment

SUA‐8 Seguretat enfront al risc causat pel llamp

SUA‐9 Accessibilitat


HE‐4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE‐5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013) Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

NORMATIVA DELS SISTEMES CONSTRUCTIUS DE L’EDIFICI

Sistemes estructurals

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació

CTE DB SE C Document Bàsic Fonaments

CTE DB SE A Document Bàsic Acer

CTE DB SE M Document Bàsic Fusta

CTE DB SE F Document Bàsic Fàbrica

CTE DB SI 6 Resistència al foc de l’estructura i Annexes C, D, E, F

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. NCSE‐02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

EHE‐08 Instrucción de hormigón estructural

RD 1247/2008 , de 18 de juliol (BOE 22/08/2008)

Instrucció d'Acer Estructural EAE

RD 751/2011 (BOE 23/6/2011) El RD especifica que el seu àmbit d'aplicació és per a totes les estructures i elements d'acer estructural, tant d'edificació com d'enginyeria civil i que en obres d'edificació es pot fer servir indistintament aquesta Instrucció i el DB SE‐A Acer del Codi Tècnic de l'Edificació.

NRE‐AEOR‐93 Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat

CTE DB HR Protecció davant del soroll

CTE DB HE 1 Limitació de la demanda energètica

CTE DB SE AE Accions en l’edificació

CTE DB SE F Fàbrica i altres

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi, SI 1 i SI 2, Annex F

CTE DB SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat, SUA 1 i SUA 2

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions.

Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

D 135/95 (DOGC: 24/3/95)


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)


Sistema de condicionaments, instal∙lacions i serveis

Instal∙lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC16/7/2009)

Ordenances municipals

Instal∙lacions d’electricitat

REBT Reglamento electrotécnico para baja tensión. Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

Instrucción Técnica complementaria (ITC) BT 52 “Instalaciones con fines especiales. Infraestructura para la recarga de vehículos eléctricos”, del Reglamento electrotécnico de baja tensión, y se modifican otras instrucciones técnicas complementarias del mismo.

RD 1053/2014 (BOE 31/12/2014)

CTE DB HE‐5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000). Obligació de centre de transformació, distàncies línies elèctriques

Reglamento de condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias, ITC‐LAT 01 a 09

RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008). En vigor a partir del 19.03.2008.

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/1982 (BOE: 1/12/82) correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/1984 (BOE: 26/6/84)

Connexió d’instal∙lacions fotovoltaiques a la xarxa de baixa tensió

RD 1663/2000, de 29 de setembre (BOE: 30.09.00)

Procediment administratiu aplicable a les instal∙lacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica

D 352/2001, de 18 de setembre (DOGC 02.01.02)

Normes Tècniques particulars de FECSA‐ENDESA relatives a les instal∙lacions de xarxa i a les instal∙lacions d’enllaç

Resolució ECF/4548/2006 (DOGC 22/2/2007)

Condicions de seguretat en les instal∙lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig, Direcció General de Seguretat industrial

Es fixa un termini provisional per a la inscripció de les instal∙lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica.

Instrucció 10/2005, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines

Es prorroguen els terminis establerts a la Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, relativa a la inscripció de les instal∙lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica

Instrucció 3/2010, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines


Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Instal∙lacions d’il∙luminació

CTE DB HE‐3 Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)

CTE DB SUA‐4 Seguretat enfront al risc causat per il∙luminació inadequada


REBT ITC‐28 Instal∙lacions en locals de pública concurrència

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn

Llei 6/2001 (DOGC 12/6/2001) i les seves modificació

Instal∙lacions de telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98); modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005); modificació Ley 38/99 (BOE 6/11/99).

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de las edificaciones

RD 346/2011 (BOE 1/04/2011)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su adecuación para la recepción de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de las infraestructuras comunes de telecomunicación en el interior de los edificios

Ordre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006)

Control de qualitat

Marc general Código Técnico de la Edificación, CTE

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)

EHE‐08 Instrucción de hormigón estructural. Capítulo 8. Control

RD 1247/2008 , de 18 de julio (BOE 22/08/2008)

Control de qualitat en l'edificació d’habitatges

D 375/1988 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Normatives de productes, equips i sistemes (no exhaustiu) Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.


Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) i modificació per RD 110/2008 (BOE: 12.02.2008)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/1997 (BOE: 6/3/97). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix l’EHE‐08.

RC‐92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/1992 (BOE: 26/12/92)

UC‐85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/1985 (DOGC: 3/5/85)

RC‐16 Instrucción para la recepción de cementos

RD 256/2016 (BOE: 25/6/2016)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació

R 22/6/1998 (DOGC 3/8/98)

Gestió de residus de construcció i enderrocs

Text refós de la Llei reguladora dels residus

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol (DOGC 28/7/2009)

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE 13/02/2008)

Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

D 89/2010, 26 juliol, (DOGC 6/07/2010)

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O MAM/304/2002, de 8 febrer (BOE 16/3/2002)

Residuos y suelos contaminados

Llei 22/2011 , de 28 de juliol (BOE 29/7/2011)

Llibre de l’edifici

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Llei 38/1999 (BOE 06/11/99); Modificació: Llei 52/2002,(BOE 31/12/02); Modificació pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Código Técnico de la Edificación, CTE


Llibre de l'edifici per edificis d’habitatge

D 67/2015 (DOGC 7/8/2015)


4. PLEC DE CONDICIONS.

4.1 PLEC DE CONDICIONS ADMINISTRATIVES GENERALS En general, les obres es regiran per la documentació aportada en aquest Projecte i que han de servir de base per una total realització de cada una de les unitats d’obra i, per tant, d' obligada observancia per el contractista. Els documents de que consta aquest Projecte a més del present Plec de Condicions son: Memòria, Estat d'Amidaments, Pressupost i Plànols. Com a condicions de caire tècnic general i per que totes les qüestions que no quedin especificades entre les condicions particulars, deuran complir-se les contingudes en la Normativa d'obligat compliment on queden recollides el conjunt de característiques que han de complir els materials utilitzats en la construcció tradicional, així com les tècniques de la seva col·locació en obra i les que han de regir l’execució de les instal·lacions i les obres accessòries i dependents. Per les unitats d'obra no incloses en el Plec General o en les Normes, es compliran les condicions d'utilització que determini per el cas el corresponent Document d'Idoneïtat Tècnica. En el seu defecte seran obligades les prescripcions dels fabricants del material o sistema, llevat ordre expressa de la Direcció Facultativa, que prevaldrà sobre elles. Amb caràcter general, deuran complir-se també, en la mida en que sigui d’aplicació les condicions de caire tècnic compreses en qualsevol altre disposició oficial i que siguin de necessària utilització per l'execució de les obres que recull aquest Projecte. En els casos no especificats en el present Plec de Condicions, en cas de dubte o de variada interpretació, es consultarà el criteri del Arquitecte Director o, en el seu defecte, l’Aparellador de l'obra, únics intèrprets dels plànols del Projecte. Tots els materials i partides d'obra compliran la normativa vigent d'obligat compliment i aquells que no en disposin s’avindran a la qualitat exigida i controlada en el Programa de Control elaborat per el Arquitecte Tècnic, Director de l’obra.

LLIBRE D' ORDRES

El contractista tindrà a l'obra, en tot moment, el LLIBRE D'ORDRES I ASSISTÈNCIES, amb les seves fulles foliades per triplicat i segellat per el Col·legi Oficial d’arquitectes que l’hagués diligenciat, que serà el que hagi estès el visat tècnic corresponent. El llibre d' ordres estarà en tot moment a l’obra a disposició de la Direcció Facultativa, a on consignarà, quan ho cregui oportú, les ordres que necessiti comunicar-li i les observacions de que degui quedar constància. El contractista o Cap d’obra signarà a continuació de cada inserció el "assabentat" del seu contingut i la data en que ho fa, obligant-se al seu compliment si no reclama per escrit davant la Direcció Facultativa dins de les 48 hores següents. L'Arquitecte Director podrà ordenar que s’incloguin totes les partides d’obra que siguin necessàries per el correcte funcionament i acabat de l’obra, així com la realització de treballs immediats d’urgència. Referent a l’especificat anteriorment s’atindrà al que disposa l’ordre de 9 de Juny de 1.971, per la que es dicten normes sobre el Llibre d' Ordres i Assistències en les obres d'edificació. També tindrà el Contractista en l’obra una col·lecció de plànols i plecs de condicions a disposició de la Direcció Tècnica.

INTERPRETACIÓ DEL PROJECTE

Correspon exclusivament a la Direcció Facultativa la interpretació del Projecte i la conseqüent expedició d'ordres complementàries, gràfiques o escrites, per el desenvolupament del mateix. La Direcció Facultativa podrà ordenar, abans de l’execució de les obres, les modificacions de detall del Projecte que cregui oportunes, sempre que no alterin les línies generals d’aquest, no excedeixin de la garantia tècnica i siguin raonablement aconsellables per les eventualitats sorgides durant l’execució dels treballs o per millores que cregui convenient introduir. Correspon també a la Direcció Facultativa apreciar les circumstàncies en les que, a instància del Contractista, pugui proposar-se la substitució de materials de difícil adquisició per altres d’utilització similar, encara que de diferent qualitat o naturalesa i fixar l'alteració de preus unitaris que en tal cas consideri necessari. El Contractista no podrà alterar cap part del Projecte sense autorització escrita de la Direcció Facultativa de l'obra, ni podrà utilitzar els plànols i dades d’aquest Projecte per a finalitats diferents d’aquesta obra.

DIRECCIÓ I INSPECCIÓ DE LES OBRES

Seran missió exclusiva de la Direcció Facultativa de les obres la comprovació de la realització de les mateixes, d’acord amb el Projecte i amb les seves instruccions complementaries. El Contractista farà guardar les consideracions


degudes al personal de la Direcció, que tindrà lliure accés a tots els punts de treball i als seus magatzems de materials destinats a la mateixa per el seu reconeixement previ. La Direcció Facultativa podrà ordenar l'apertura de cata quan sospiti l’existència de possibles defectes no aparents de construcció o materials de qualitats deficients, anant a compte del Contractista totes les despeses sense dret a indemnització.

PERSONAL

Tot el personal que intervingui en l'execució de l'obra, es considerarà a tots els efectes com depenent del Contractista. Si els treballs exigissin la seva realització per personal especialitzat o qualificat, la Direcció Facultativa podrà, en tot moment, sol·licitar del constructor la presentació dels documents necessaris que acreditin la adequada titulació del seu personal.

MITJANS AUXILIARS

El Contractista deurà proporcionar totes les bastides, encofrats, materials d'estintolament i apuntalament, eines, maquinària, etc. necessaris per a la realització d'aquestes obres, tots ells en disposició de ser utilitzats en qualsevol moment i en condicions de seguretat. El Contractista sol·licitarà de les companyies d'Aigua i Electricitat un comptador provisional d'obra per realitzar els treballs, anant a compte seva la instal·lació. Tots els treballs, obres auxiliars i complementaries recollides en el present Plec de Condicions o establertes en les Normes precitades i que siguin necessaris per a la execució d'aquest Projecte es faran per compte del Contractista, sense que puguin ser objecte de valoració a part, ja que tot s'ha tingut en compte, en el moment de confeccionar-se els preus unitaris aplicats en el pressupost.

SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ

El Contractista adjudicatari d'aquestes obres s'obliga a tenir assegurat a tot el personal que intervingui directa o indirectament en les mateixes. Així mateix, l'empresa constructora estarà assabentada del que Reial Decret 1627/1.997 de 24 d’Octubre de 1.997 Es obligació del Contractista complirà les disposicions de l’ordenança General de Seguretat e Higiene en el Treball aprovada per Ordre de 9 de Març de 1.971 i quantes en matèria de seguretat e higiene en el treball foren de pertinent aplicació en els centres o llocs de l'empresa per raó de les activitats laborals que en ella es realitzin. El Cap d'Obra tindrà la responsabilitat de l'obra, tant en l'aspecte tècnic com en el manteniment de la disciplina i seguretat del personal que treballi en la mateixa.

DRETS I OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA

L'obra es portarà a efecte amb estricta subjecció a les condicions generals d’aquest Plec, al Projecte i a les ordres que per la Direcció Facultativa es marquin en el corresponent Llibre Oficial d'Ordres, incloent quantes operacions siguin indispensables per que l'obra quedi totalment acabada, encara que no s’indiquin expressament en aquests documents. Per resoldre qualsevol dubte en la interpretació dels documents facilitats, el Contractista consultarà a la Direcció Facultativa, obligant-se a refer quantes parts de treball no s'haguessin realitzat amb subjecció a l'estipulat, sense que per això pugui reclamar cap indemnització per els errors que pogués cometre durant la construcció. Els plànols de obra i replanteig s'ajustaran a les cotes indicades en els plànols del Projecte, prohibint-se les mides preses a escala. En cas de que faltés alguna cota, es consultarà al respecte amb la Direcció Facultativa. El Contractista estarà obligat a protegir convenientment per compte seva, aquelles parts de l'obra que puguin sofrir deteriorament amb anterioritat a la recepció definitiva. Si malgrat aquestes mides de protecció aprovades per la Direcció Facultativa patís perjudicis l 'obra per causes alienes al Contractista, aquest quedará exempt de responsabilitat. El Contractista complirà qualsevol ordre formal que rebi de la Direcció Facultativa, però podrà exigir que se li ratifiqui en breu terme en el Llibre Oficial d'Ordres, Única forma que tindrà valor com a prova. El Contractista tindrà cura de mantenir la deguda vigilància per a la protecció de tot el personal amb accés a les obres, materials, maquinaria i demés elements utilitzats en l'obra. Així mateix, el Contractista assumirà davant els tribunals les següents responsabilitats: a) Per danys a persones, animals o coses, per defecte directe o indirecte de les obres, del seu personal o dels vehicles, eines i materials que s'utilitzin. A tal efecte, quedarà en llibertat d'escollir els mitjans de senyalització, il·luminació, etc. que consideri necessari dins de les normes i ordenances vigents. b) Per danys a cultius, jardins que ultrapassin el que raonablement puguin causar-se, quan el major dany sigui conseqüència d'un procediment inadequat de treball, negligència o descuit. c) Per desperfectes causats a edificis i propietats colindants.


d) Per incompliment de les obligacions laborals, accidents de treball, incompliment de lleis socials i, molt especialment, del Reglament de Seguretat e Higiene en el Treball, o el que fa referència al personal per ell utilitzat directa o indirectament, per el compliment del contracte. e) De la qualitat dels materials que aporti, de la dosificació aprovada dels mateixos i de la correcta aplicació dels mètodes de treball. En conseqüència, també la repercussió que aquestes anomalies puguin tenir en l'obra realitzada. f) Davant les respectives autoritats de l'Estat, Província o Municipi, o d'altres organismes per incompliment de les disposicions esmenades dels mateixos. g) Per defectes causats a edificacions. El Contractista queda obligat al compliment dels preceptes relatius al contracte de treball i accidents; així mateix, s’ajustarà a les obligacions de caràcter oficial vigent, pugen, en tot moment, la Direcció Tècnica exigir els comprovants que acreditin aquest compliment. El Contractista serà responsable de les reclamacions que poguessin sorgir amb motiu dels drets de patent dels materials o instal·lacions al seu càrrec. En l'execució de l'obra a que es refereix el present Plec de Condicions i en el compliment del Decret 462/1971 de 11 de Març, en el present Projecte i durant l'execució , s'observaran les normes de la Presidencia de Gobierno i normes del Ministerio de la Vivienda sobre la construcción, actualment vigents, i aquelles que successivament es promulguin i que poguessin ser d'aplicació. D'acord amb l'ordre de 9 de Juny de 1.971 deurà comunicar el Constructor a la Direcció Facultativa, el dia del començament de les obres, a fi de que sigui comunicat aquest fet al Col·legi Oficial d'Arquitectes i obtenir, d'aquesta manera, el Llibre d'Ordres i Visites.

MOSTRES

El Contractista, per a la seva aprovació per la Direcció Facultativa, presentarà mostres dels materials i equips a utilitzar, segons s'estipula en el Plec de Condicions Tècniques Particulars, així com en els altres documents del Projecte. Així com qualsevol altre mostra necessària, estigui o no específicament esmentada en el Projecte. Una vegada aprovades les mostres per la Direcció Facultativa, els materials utilitzats en l'obra hauran d'ajustar-se exactament a elles, sense que pugui canviar-los el Contractista sense prèvia i expressa autorització. La Direcció Facultativa podrà requerir del Contractista els mitjans necessaris per realitzar proves de resistència i assaig de materials a utilitzar a l'obra, sense que representi cap cost addicional, en particular, facilitar els mitjans especificats en el Plec de Condicions Tècniques i en la Memòria. Si per conveniència del Contractista s’utilitzessin materials de qualitat superior a la inicialment prevista, no tindrà dret a percebre cap quantitat per aquest concepte. El concepte de qualitat superior o inferior l’establirà la Direcció Facultativa, en el últim cas manarà utilitzar el que est establert en el Projecte. Alguns dels diversos materials que tinguin d’utilitzar-se en l’obra podran procedir de diferents fabricants, sempre que s’ajustin estrictament als requisits estipulats per el present Plec de Condicions i prèvia aprovació de la Direcció Facultativa. Si mes no, i en interès de la intercanviabilitat de les diferents peces i uniformitat de la construcció, es desitjable que el Contractista subministri productes d'un mateix fabricant.

LLICENCIES I PERMISOS

El Contractista pren al seu càrrec totes les gestions que siguin necessàries per obtenir les llicències i permisos que calguin per el normal desenvolupament de les obres. Aquests seran demanats i utilitzats per el Contractista sota la seva total responsabilitat, en especial els corresponents a les Companyies de serveis (aigua, gas, electricitat, telèfon, etc.), amb les quals deurà col·laborar en l'execució d'algunes partides del Projecte. Les llicencies d' obres concedides per l’ajuntament son a càrrec del Propietari, que facilitarà una copia de les mateixes al Contractista.


4.2 TOLERÀNCIES Les tolerancies aqui descrites es complementen en les especificades al Plec de Condicions per Unitat d’Obra adjunt.

FORMIGONS.

El desencofrat no haurà de fer-se fins que el formigó hagi endurit suficientment per suportar el triple de càrrega a que quedi sotmès el treure l'encofrat. Els temps mínims seran:

- Encofrats laterals 3 dies. - Encofrats de forjats 21 dies. - Fons d'encofrats de jàsseres planes 21 dies.

ESTRUCTURES D'ACER.

ACER A-42b, (ST52) PER A PEÇA SIMPLE. EN PERFILS LAMINATS TIPUS IPN, IPE, HEB, EHA, HEM, UPN, COL·LOCAT A L’OBRA AMB SOLDADURA Pilars Relació entre els gruixos del pilar, la placa d'ancoratge i els rigiditzadors: ≤ 0,7. Gruix de la platina de connexió entre els pilars: ≥1 cm Sortint exterior de la platina de connexió entre els pilars: ≥ 3 cm. Característiques dels elèctrodes:

- Resistència a la tracció del metall aportat: ≥ 42 kg/mm2 - Allargaments al trencament: ≥ 22% - Resiliència: ≥ 5 kg x m/cm2

Toleràncies d'execució: - Llargària del pilar:

De 1 a 3m : 3mm De > 3 a 6m : 4mm

- Fletxa: ≤ L/1500 - Dimensions de les plaques base del pilar: : 2% - Planor de les plaques base del pilar: 0,2% - Dimensions des rigiditzadors : 0,2% - Replanteig parcial dels eixos : 6 mm - Replanteig total dels eixos : 13 mm - Replanteig dels eixos entre dues plantes consecutives:

Pilar de costat > 120mm : 10mm Pilar de costat ≤ 120mm : 5 mm

- Aplomat : ≤H/1000 (esent H la diferencia d’alçada entre dos pisos consecutius, o d’una planta qualsevol) : ≤25mm (el menor)

- Llargària de les soldadures: De 15mm,com a màxim: 0,5mm De 16 a 50mm : 1,0mm De 51a150mm: 2,0mm De més de 150mm : 3,0mm

Jasseres Toleràncies d 'execució:

- Llargària de la jassera: - De 0'1 a 3m : 3mm - De > 3 a 6m : 4mm - De > 6 a 10m : 5mm - De > 10 a 15m : 6mm

- Fletxa : ≤ L/400 - : ≤ 10 mm - Aplomat (d = cantell) : ≤ d/250

Tolerància total (suma de les toleràncies dels elements que formen el conjunt estructural) : ≤ 15 mm

FABRICA DE TOTXO.


Les fàbriques de totxo seran dels gruixos assenyalats en els plànols, construïdes amb els morters de ciments indicats i quedaran perfectament a plom. Prèviament a la seva col·locació el totxo es regarà al menys cada tres hores en temps calorós. Toleràncies d’execució : - Alçària : 15 mm en 3 m : 25 mm en total - Aplomat : 10 mm en 3 m : 30 mm en total - Horitzontalitat de les filades : 2 mm en 1 m : 15 mm en total - Gruix dels junts : 2 mm En temperatures superiors al +22º C, es prendrà la precaució de regar una vegada al dia les fàbriques durant set dies. En temperatures inferiors a +2º C es suspendrà l'obra de fàbrica de totxo i es protegirà cobrint degudament la ja executada. Els aglomerats i els àrids han de barrejar-se durant un temps no inferior a 1 minut, amb la quantitat d’aigua per que el morter agafi la consistència necessària. El morter s'ha d'utilitzar dintre de les dues hores immediates a l’addició d’aigua, es a dir, de la seva fabricació. Tot el morter que no s'hagi utilitzat després d'aquest temps s'ha de rebutjar, sense intentar tornar-lo a fer utilitzable mitjançant la nova addició d'aglomerant i aigua.

ENVANS.

S’executaran perfectament aplomats i amb les filades ben alineades.

Toleràncies d’execució : - Alçària : 15 mm en 3 m : 25 mm en total - Planor : 5 mm en 2 m - Aplomat : 10 mm en 3 m : 30 mm en total - Horitzontalitat de les filades : 2 mm en 1 m : 15 mm en total - Gruix dels junts : 2 mm - Distància última filada/sostre : 5 mm

GUIXOS (a bona vista).

Toleràncies d’execució : - Gruix de l’enguixat : 2 mm - Planor : 1 mm en 0,2 m : 10 mm en 2 m - Aplomat : 10 mm per planta s’han d’aturar els treballs quan la temperatura sobrepassi els límits de 5º C i 35º C

CEL RAS. (PLADUR)

Si el sistema és desmuntable, s'ha de col·locar un perfil fixat a les parets, a tot el perímetre.

Separació entre punts de suspensió ≤ 1250 mm

Fletxa màxima dels perfils de l'entramat ≤ 1/360 de la llum Toleràncies d'execució: - Planor ± 2 mm/m - Nivell ± 10 mm - Alineació dels perfils ± 2 mm/2 m

ESCARDEJATS PREVIS (enfoscados).

ARREBOSSATS.

Ha de quedar ben adherit al suport. S’han de respectar els junts estructurals. Gruix de l’arrebossat: 1,1 cm. Granulometria de la sorra del morter: Tamís en mm 2,5 1,25 0,63 0,32 0,16 0,06 %en pes que hi passa 100 30 a 100 15 a 70 5 a 50 0 a 30 0 a 15 Tolerància d’execució:


- Gruix de l’arrebossat: ± 2 mm. - Planor: ± 5 mm en 1m. - Aplomat: ± 10 mm a cada planta.

ARREBOSSATS (acabats).

L'acabat dels paraments es realitzarà amb un arrebossat (revoco) estès amb morter de resines sintètiques de gra mig (diam. màxim 1+1,5 mm).

APLACATS DE PEDRA CALCÀRIA.

L’aplacat no ha de tenir peces esquerdades, trencades, escantonades ni tacades. L’aplacat acabat ha de tenir una textura i un color uniformes. Les plaques han de quedar ben adherides al suport i han de formar una superfície amb la planor i aplomat previstos. Nombre de ganxos per placa: >= 2. Morter d’unió del ganxo: M-160/A Toleràncies d’execució:

- Planor: ± 2 mm en 2 m. - Sobreplom cap a l’interior: 2 mm en 2 m. - Sobreplom cap a l’exterior: nul

FUSTERIA.

Carpintería exterior d’ALUMINI

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Col·locació, aplomat i anivellat de la finestra o balconera - Subjecció definitiva a la paret o bastiment de base i segellat - Eliminació de rigiditzadors i tapat de forats si és el cas - Col·locació dels mecanismes - Col·locació dels tapajunts - Neteja de tots els elements

CONDICIONS GENERALS: Franquícia entre la fulla i el bastiment ≤ 0,2 cm Toleràncies d'execució:

- Replanteig ± 10 mm - Nivell previst ± 5 mm - Horitzontalitat ± 1 mm/m - Aplomat ± 2 mm/m - Pla previst del bastiment respecte de la paret ± 2 mm

Carpintería interior de FUSTA

Toleràncies d'execució: - Horitzontalitat ± 1 mm - Aplomat ± 3 mm - Pla previst de la fulla respecte al bastiment ± 1 mm - Posició de la ferramenta ± 2 mm PORTES D'ENTRADA O PORTES EXTERIORS O INTERIORS Franquícia entre les fulles i el bastiment ≤ 0,2 cm Franquícia entre la fulla i el paviment ≥ 0,2 cm ≤ 0,4 cm Fixacions entre cada fulla i el bastiment ≥ 3 PORTES D'ARMARI: Fixacions entre la fulla inferior i el bastiment ≥ 3 Fixacions entre la fulla superior i el bastiment ≥ 2 Franquícia entre les fulles i el bastiment ≤ 0,2 cm Les portes de pas tindran 35 mm de gruix.

Les portes dels armaris encastat tindran 30 mm de gruix.

La porta d'entrada tindrà 40 mm de gruix i anirà protegida per les dues cares.

Els ferratges i mecanismes d'accionament i tanca funcionaran sense esforços.


PERSIANES D’ALUMINI.

Toleràncies d'execució:

- Replanteig ± 10 mm - Horitzontalitat ± 1 mm - Aplomat 2 mm/m (enfora) - Verticalitat de les cadenes ± 1 mm - Franquícia entre la persiana i les guies ± 1 mm

ALICATAT

Superfície de revestiment entre junts de dilatació ≤ 20 m2 Junts: Gruix del morter:

Tipus de morter Gruix del morter (mm) Morter No Morter adhesiu 2 - 3

Toleràncies d'execució: - Amplària dels junts:

Situació del parament Amplària dels junts

(mm) Interior ± 0,5 Exterior ± 1

- Planor ± 2 mm/2 m - Paral·lelisme entre els eixos dels junts ± 1 mm/m - Horitzontalitat dels junts (amidada sobre els eixos dels junts) ± 2 mm/2 m - Verticalitat dels junts (amidada sobre els eixos dels junts) ± 2 mm/2 m

PAVIMENTS.

El tipus, forma, color i qualitat dels paviments serà escollida segons mostra a l'obra per la propietat i la Direcció Facultativa.

En la col·locació de paviment de gres es prohibeix particularment la realització de capes de regularització sobre llit de sorra així com la col·locació a l’estesa, havent-se de realitzar la col·locació amb ciment adhesiu aplicat a la llana sense mullar la peça ni el suport. CONDICIONS GENERALS: En el paviment no hi ha d’haver peces trencades, escantonades, taques ni d’altres defectes superficials. No hi ha d’haver ressalts entre les peces. La superfície acabada ha de tenir la textura i el color uniformes. Les peces han d’estar ben adherides al suport i han de formar una superfície plana. Han d’estar col·locades en alineacions rectes segons l’especejament previst. S’han de respectar els junts propis del suport. PAVIMENT AMB PECES DE PEDRA CALCÀRIA O GRANÍTICA, COL·LOCADES A TRUC DE MACETA AMB MORTER. Els junts han de tenir un gruix ≤ 1,5 mm i s’han de reblir amb beurada de ciment. Toleràncies d’execució: - Nivell ± 10 mm - Planor ± 4 mm/2 m Celles ≤ 1 mm - Rectitud dels junts ≤ 3 mm/2 m

PAVIMENT AMB PECES DE TERRATZO COL·LOCADES A TRUC DE MACETA AMB MORTER. Els junts s’han de reblir de beurada de ciment pòrtland i colorants en el seu cas. En els paviments col·locats sobre capa de sorra, aquesta ha de tenir un gruix de 2 cm. Toleràncies d’execució: - Nivell ± 10 mm - Planor ± 4 mm/2 m

Situació del parament Amplària dels junts

(mm) Distància entre junts

de dilatació (m) Amplària dels junts de dilatació (mm)

Interior ≥ 1 ≤ 8 ≥ 10 Exterior ≥ 1 ≤ 3 ≥ 10


Celles ≤ 1 mm - Rectitud dels junts ≤ 3 mm/2 m PAVIMENT DE RAJOLES O DE TOVES DE CERÀMICA NATURAL. L’especejament del paviment ha de complir les condicions subjectives requerides per la D.F. Toleràncies d’execució: - Nivell ± 10 mm - Planor ± 4 mm/2 m Celles ≤ 1 mm RAJOLA CERÀMICA: Les peces s’han de col·locar deixant junts de 2 a 5 mm entre elles, i de 3 mm en el perímetre. Els junts han de quedar reblerts amb beurada de ciment. Toleràncies d’execució: - Gruix dels junts ± 1 mm TOVES: Les peces s’han de col·locar deixant junts de 4 a 10 mm entre elles, i de 3 mm en el perímetre. Els junts han de quedar reblerts amb morter de ciment. L’amplària dels junts ha de ser constant en tota la superfície per pavimentar. Toleràncies d’execució: - Gruix dels junts: - Toves mecàniques ± 1 mm - Toves manuals ± 2 mm - Rectitud dels junts (amidada sobre els eixos dels junts) ± 2 mm/2 m PAVIMENT AMB PECES DE PEDRA NATURAL DE GRES El paviment ha de formar una superfície plana, uniforme i s’ha d’ajustar a les alineacions i a les rasants previstes. El paviment no ha de presentar peces trencades, escantonades, tacades ni d'altres defectes superficials. Les peces han de quedar ben assentades, amb la cara més polida o més ample a dalt. Han de quedar col·locades a trencajunt, seguint les especificacions de la D.T. El paviment ha de tenir, transversalment, un pendent entre el 2 i el 8%. Junts entre les peces: - Peces rejuntades amb morter ≥ 5 mm - Peces rejuntades amb beurada ≤ 1,5 mm Toleràncies d’execució : - Nivell ± 10 mm - Planor ± 4 mm/2 m - Planor de les celles ± 2 mm - Rectitud dels junts ± 3 mm/2 m PAVIMENT DE RAJOLA DE GRES PREMSAT O EXTRUÏT COL·LOCAT AMB MORTER ADHESIU, DOBLE ENCOLAT. L’especejament del paviment ha de complir les condicions subjectives requerides per la D.F. COL·LOCAT A TRUC DE MACETA: Les peces han d’estar col·locades deixant junts de 4 a 10 mm entre elles, i de 3 mm en el perímetre. L’amplària dels junts ha de ser constant en tota la superfície per pavimentar. Els junts s’han de reblir amb morter i colorants en el seu cas. Toleràncies d'execució: - Nivell ± 10 mm - Gruix dels junts ± 2 mm - Planor ± 4 mm/2 m Celles ≤ 1 mm - Rectitud dels junts (amidada sobre els eixos dels junts) ± 2 mm/2 m PAVIMENT FLOTANT FORMAT AMB LLISTONS DE FUSTA COL·LOCATS SOBRE LAMINA SEPARADORA. CONDICIONS GENERALS: El paviment no ha de tenir junts escantonats, puntes vistes ni d’altres defectes superficials. No hi ha d’haver ressalts. S’han de respectar els junts propis del suport. Les peces s’han de col·locar a tocar. La distància entre el paviment i els paraments verticals ha de ser de 8 mm i ha de quedar coberta pel sòcol. Toleràncies d’execució: - Nivell ± 5 mm - Planor ± 2 mm/2 m - Gruix dels junts + 0,5 mm - Distància entre el parquet i els paraments verticals + 4 mm


2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ La col·locació s’ha de realitzar a temperatura ambient, entre 15°C i 20°C. El paviment s’ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. Les condicions de col·locació del parquet han de ser: - Per a locals que no hagin de baixar del 40% d’humitat: - Humitat relativa de l’aire < 75% - Humitat de la fusta 10 - 13% - Per a locals que puguin baixar del 40% d’humitat: - Humitat relativa de l’aire < 50% - Humitat de la fusta 8 - 10%


4.3 PLEC DE CONDICIONS TÉCNIQUES 0 CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Sobre l'execució Sobre el control de l'obra acabada Sobre normativa vigent 1 CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ SUBSISTEMA ENDERROCS 1 CONDICIONS GENERALS 1.1 Enderroc de tancaments i diversos SUBSISTEMA MOVIMENT DE TERRES 1 EXCAVACIÓ DE RASES I POUS 2 TRANSPORT DE TERRES SISTEMA ESTRUCTURA SUBSISTEMA SOTA-RASANT FONAMENTS 1 FONAMENTACIÓ PROFUNDA 1.1 Tipus d’elements 1.1.1 Micropilotatge 1.1.2 Cep SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA 1 ESTRUCTURES DE FORMIGÓ 1.1 Tipus d’elements 1.1.1 Pilars 1.2 Formigó armat 1.3 Encofrats 2 ESTRUCTURES D’ACER SISTEMA ENVOLVENT SUBSISTEMA COBERTES 1 COBERTES INCLINADES SUBSISTEMA SOLERES SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL.LACIONS SUBSISTEMA CONTROL AMBIENTAL 1 IL.LUMINACIÓ 1.1 Interior 1.2 Emergència SUBSISTEMA CONNEXIONS 1 ELECTRICITAT 1.1 Instal·lació comunitaria i interior 1.2 Posta a terra SISTEMA EQUIPAMENTS I D'ALTRES


CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS

Sobre els components Característiques Tots els productes de construcció hauran de portar el marcatge CE, d’acord amb les condicions establertes a l’article 5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i materials, Part I. Capítol 2. del CTE:

1. Els productes de la construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de la construcció, publicada pel Real Decret 1630/1992 del 29 de desembre, modificada pel Real Decret 1329/1995 del 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o altres Directives europees que li siguin d’aplicació. 2. En determinats casos, i amb la finalitat d’assegurar la seva suficiència, els DB establiran les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin als edificis, sense perjudici del Marcatge CE que els sigui aplicable d’acord amb les corresponents directives Europees.

Control de recepció Tots els productes de construcció tindran un control de recepció a l’obra, d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.2 Control de recepció a l’obra de productes, equips i sistemes. Part I. Capítol 2. del CTE, i comprendrà:

Control de la documentació dels subministres.

1. Els subministradors lliuraran els documents d’identificació del producte exigits per la normativa d’obligat compliment, pel projecte o la DF (Direcció Facultativa) al constructor, qui els presentarà al director d’execució de l’obra. Aquesta documentació comprendrà, almenys, els següents documents: a) els documents d’origen, full de subministrament ; b) el certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física; i c) els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides reglamentàriament, inclosa la documentació corresponent al marcatge CE dels productes de la construcció, quan sigui pertinent, d’acord amb les disposicions que siguin transposició de les Directives Europees que afectin als productes subministrats.

Quan el material o equip arribi a l’obra amb el certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents.

Control de recepció mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat tècnica

1. El subministrador proporcionarà la documentació precisa sobre: a) els distintius de qualitat que ostentin els productes, equips o sistemes subministrats, que assegurin les característiques tècniques dels mateixos exigides en el projecte i documentarà, si s’escau, el reconeixement oficial del distintiu d’acord amb l'establert en l’article 5.2.3; i b) les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst de productes, equips i sistemes innovadors, d’acord amb l'establert en l’article 5.2.5, i la constància del manteniment de les seves característiques tècniques. 2. El director de l’execució de l’obra verificarà que aquesta documentació és suficient per a l’acceptació dels productes, equips i sistemes emparats per ella.

Control de recepció mitjançant assaigs

1.Per a verificar el compliment de les exigències bàsiques del *CTE pot ser necessari, en determinats casos, realitzar assaigs i proves sobre alguns productes, segons l'establert en la reglamentació vigent, o bé segons l’especifica’t en el projecte o ordenats per la D.F. 2. La realització d’aquest control s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la direcció facultativa sobre el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig i les accions a adoptar.

Sobre l’execució. Condicions generals.


Tots els treballs, inclosos en el present projecte s’executaran esmeradament, tenint en compte les bones practiques de la construcció, d’acord amb les condicions establertes en l’article 7.1 Condicions en l’execució de les obres. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

1. Les obres de construcció de l'edifici es portaran a terme segons el projecte i les seves modificacions autoritzades pel director de l’obra, prèvia conformitat del promotor, a la legislació aplicable, a les normes de la bona pràctica constructiva i a les instruccions del director de l’obra i del director de l’execució de l’obra.

Control d’execució. Tots els treballs, inclosos en el present projecte, tindran un control d’execució d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.3 Control d’execució de l’obra. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

Durant la construcció, el director de l’execució de l’obra controlarà l’execució de cada unitat d’obra verificant el seu replanteig, els materials que s’utilitzin, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, així com les verificacions i altres controls a realitzar per a comprovar la seva conformitat amb el que s’indica en el projecte, la legislació aplicable, les normes de bona pràctica constructiva i les instruccions de la direcció facultativa. A la recepció de l’obra executada poden tenir-se en compte les certificacions de conformitat que ostentin els agents que hi intervenen, així com les verificacions que, si s’escau, realitzin les entitats de control de qualitat de l’edificació. 2. Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessàries per a assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. 3. En el control d’execució de l’obra s’adoptaran els mètodes i procediments que es contemplin en les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst dels productes, equips i sistemes innovadors, prevists a l’article 5.2.5

Sobre el control de l’obra acabada. Verificacions del conjunt o parts de l’edifici d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.4 Condicions de l’obra acabada. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

A l’obra acabada, bé sobre l’edifici en el seu conjunt, o bé sobre les seves diferents parts i les seves instal·lacions, parcial o totalment acabades, han de realitzar-se, a més de les que puguin establir-se amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de servei previstes en el projecte o ordenades per la D.F. i les exigides per la legislació aplicable

Sobre la normativa vigent El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que a la memòria i al plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l’observança de les normes sobre la construcció. Així doncs, en el present plec s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes. A més, els productes de la construcció duran el marcatge CE. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte.

CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ SUBSISTEMA ENDERROCS 1 CONDICIONS GENERALS

Operacions destinades a la demolició total o parcial d’un edifici o element constructiu, aeri o enterrat que obstaculitzi la construcció d’una obra i que sigui necessari fer desaparèixer, comprèn també la retirada dels materials i lliurament a un gestor autoritzat, per al seu reciclatge o per a la disposició de rebuig. En funció de la seva execució es defineixen diversos tipus d’enderroc: Enderroc d’element a element, el més usual, quan els treballs s’efectuen seguint l’ordre invers a la seva construcció.


Enderroc per col·lapse per embranzida de màquina, quan l’alçada de l'edifici no superi els 2/3 de l'alçada assolible per a aquesta. Enderroc per col·lapse mitjançant impacte de bola de gran massa, quan l'edifici es trobi aïllat o prenent estrictes mesures de seguretat respecte als confrontats. O per col·lapse mitjançant la utilització d’explosius, quan l’estructura no sigui d’acer o amb predomini de fusta i materials combustibles. Enderroc combinat. Quan part d'un edifici s’hagi d’enderrocar element a element i l’altra part per qualsevol altre procediment de col·lapse, s'establiran clarament les zones on s'utilitzarà cada modalitat. Normes d’aplicació Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos. Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE 13.02.2008). Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC 16.2.2006) Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 06.02.1976. Actualización de determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. O. FOM/1382/2002 . Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O. 31.11.1984, O. 26.07.1993. Normas complementarias del Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O. 07.01.1987. UNE. UNE 88411:1987 Productos de amiantocemento. Directrices para su corte y mecanizado en obra. Components Les eines per a la demolició: mitjans manuals, martell picador, martell trencador. Els materials a demolir: Tots els materials corresponents al procés constructiu: estructurals, de revestiments d’instal·lacions etc. Els elements auxiliars: bastides. S’utilitzaran en l’enderroc d'elements específics, en demolicions manuals, element a element, i sempre en construccions que no presentin símptomes de ruïna imminent. Es comprovarà prèviament que les seccions i l’estat físic dels elements d’estintolament, dels taulons, dels cossos de bastida, etc. són els adequats per tal de complir a la perfecció la missió que se'ls exigirà un cop muntats. S'estudiarà, en cada cas, la situació, la forma, l'accés del personal, dels materials, la resistència del terreny si recolza en ell, la resistència de la bastida i dels possibles llocs d'ancoratges, les proteccions necessàries a utilitzar, les viseres, lones, etc. buscant sempre les causes que, juntes o per separat, puguin produir situacions que donin lloc a accidents, per tal de poder-los evitar. Quan existeixin línies elèctriques nues s'aïllaran amb el dielèctric apropiat, es desviaran, almenys, a 3 m. de la zona d'influència dels treballs o, en altre cas, es tallarà la tensió elèctrica mentre durin els treballs. Característiques tècniques mínimes dels elements auxiliars. Bastides. Bastides de servei. Les més usuals són les bastides de servei metàl·liques per la seva rapidesa i simplicitat de muntatge, lleugeresa, llarga durada, adaptabilitat a qualsevol tipus d'obra, exactitud en el càlcul de càrregues per conèixer les característiques dels acers emprats, possibilitat de desplaçament. En la seva col·locació es tindran en compte les següents condicions: Els elements metàl·lics que formin els peus drets o suports estaran en un pla vertical. La separació entre els travessers o ponts no serà superior a 2,50 metres. L'entroncament dels travessers es farà a una quarta part de la seva llum, on el moment flector sigui mínim. En les abraçadores que uneixen els elements tubulars es controlarà l'esforç de cargolada. Les traves o ancoratges hauran d’estar formats sempre per sistemes indeformables en el pla format pels suports i ponts, a força de diagonals o creus de Sant Andreu; s'ancoraran, a més, a les façanes que no hagin de ser enderrocades, o no immediatament, requisit imprescindible si la bastida no està ancorada en els seus extrems; han de preveure's com a mínim quatre ancoratges i un per cada 20 m². No es


superarà la càrrega màxima admissible per a les rodes quan aquestes s'incorporin a una bastida. Els taulers d'altura major a 2 metres estaran proveïts de baranes normalitzades i marxapeu. Bastides de càrrega. Utilitzades com a element auxiliar per tal de sostenir parts o materials d'una obra durant la seva construcció quan no es puguin sostenir per si mateixos, emprant-se com a armadures provisionals per a l'execució de voltes, arcs, escales, encofrats de sostres, etc. Estaran projectats i construïts de manera que permetin un descens i desmuntatge progressius. Execució Condicions prèvies Abans de l'inici de les activitats d’enderroc es reconeixeran, les característiques de l'edifici a enderrocar: antiguitat, característiques de l’estructura inicial, variacions, reformes, i estat actual de l’estructura i les instal·lacions. Es reconeixeran també, les edificacions confrontants, el seu estat de conservació i les seves mitgeres per tal d'adoptar les mesures de precaució com són l’anul·lació d'instal·lacions, apuntalament d'alguna part dels edificis veïns, separació d'elements units a edificis que no s'han de enderrocar, etc... i també es reconeixeran els vials i xarxes de serveis de l'entorn de l'edifici a enderrocar, que puguin ser afectats pel procés d’enderroc. En aquest sentit, hauran de ser treballs obligats a realitzar i en aquest ordre, els següents: Desinfecció i desinsectació dels locals de l'edifici que hagin pogut albergar productes tòxics, químics o animals (portadors de paràsits). Anul·lació i neutralització per part de les Companyies subministradores de les escomeses d'electricitat, gas, telèfon, etc. així com tapat del clavegueram i buidatge dels possibles dipòsits de combustible. Estintolament i apuntalament dels elements de construcció que poguessin ocasionar algun esfondrament. Instal·lació de bastides, totalment exemptes de la construcció a enderrocar, si bé es podran arriostrar a aquesta en les parts no enderrocades. Instal·lació de mesures de protecció col·lectives tant en relació amb els operaris encarregats de l’enderroc, com amb terceres persones o edificis, entre les quals cal destacar: Consolidació d'edificis confrontants i protecció si són més baixos, mitjançant la instal·lació de viseres de protecció; Protecció de la via pública o zones confrontants i la seva senyalització; Instal·lació de xarxes o viseres de protecció per a vianants i lones de protecció per impedir la caiguda d'enderrocs; Manteniment d'elements propis de l'edifici com: ampits, baranes, escales, etc; Protecció dels accessos a l'edifici mitjançant passadissos coberts; Instal·lació de mitjans d'evacuació d'enderrocs, canals i conductes de dimensions adequades, així com tremuges per l’emmagatzematge; Reforç de les plantes sota rasant si existeixen i s'han d'acumular enderrocs en planta baixa; Evitar, mitjançant lones a l'exterior i regat a l'interior, la creació de grans quantitats de pols; No s’han de sobrecarregar excessivament els forjats intermedis amb enderrocs. Els buits d'evacuació es protegiran amb baranes; Adopció de mesures de protecció personal, dotant els operaris del preceptiu i específic material de seguretat (cinturons, cascos, botes, màscares, etc.). Es comprovarà que els mitjans auxiliars a utilitzar, tan mecànics com manuals, reuneixen les condicions de quantitat i qualitat especificades en el pla d’enderroc, d'acord amb la normativa aplicable en el transcurs de l'activitat. En el cas de procediment d’enderroc mecànic, s'haurà enderrocat prèviament, element a element, la part d'edifici que està en contacte amb les mitgeres, deixant aïllat el tall de la màquina. Quan existeixin plans inclinats, com ràfecs de coberta, que poden lliscar i caure sobre la màquina, s’enderrocaran prèviament. En el pla d’enderroc, s'indicaran els elements susceptibles de ser recuperats, a fi de fer-ho de forma manual abans que s'iniciï l’enderroc per mitjans mecànics. Aquesta condició no tindrà efecte si amb això es modifiquessin les constants d'estabilitat de l'edifici o d'algun element estructural. En el cas de demolició o retirada de materials que continguin amiant i prèviament a l’inici de la feina, l’empresa encarregada d’executar-la haurà d’establir un pla de treball aprovat per la D.F. Quan tècnicament sigui possible, l’amiant o els materials que el continguin han de se retirats abans de començar les operacions de demolició. Fases d’execució Enderroc. Els elements resistents s’enderrocaran en l'ordre invers al seguit en la seva fase de construcció. Es descendirà planta a planta començant per la coberta, alleugerint les plantes de forma simètrica, excepte indicació en contra. Es procedirà a retirar la càrrega que graviti sobre qualsevol element abans d’enderrocar aquest. En cap cas es permetrà acumular enderrocs sobre els forjats en quantia major a l'especificada en l'Estudi Previ, tot i que l'estat dels esmentats sostres sigui bo. Tampoc s'acumularà enderroc ni es suportaran elements contra tanques, murs i suports, propis o mitgeres mentre aquests hagin de romandre en peus. Es contrarestaran o suprimiran els components horitzontals d'arcs, voltes, etc., i s’apuntalaran els elements, la resistència i estabilitat dels quals es tinguin dubtes raonables; les volades seran objecte d'especial atenció i seran


apuntalades abans d'alleugerir els seus contrapesos. Es mantindran tot el temps possible les traves existents, introduint-ne de nous, en la seva absència, quan resultin necessaris. En estructures hiperestàtiques es controlarà que l’enderroc d'elements resistents origina els menors girs, fletxes i transmissió de tensions possibles, no s’enderrocaran elements estructurals o de trava mentre no es suprimeixin o contrarestin eficaçment les tensions que puguin estar incidint sobre ells. Es tindrà, així mateix, present el possible efecte pendular d'elements metàl·lics que es tallin o dels quals sobtadament se’n suprimeixin les tensions. En general, els elements que puguin produir talls com vidres, porcellana sanitària, etc. es desmuntaran sencers. El trencament de qualsevol element suposa que els trossos resultants han de ser manejables per un sol operari. El tall o enderroc d'un element que, pel seu pes o volum no resulti manejable per una sola persona, es realitzarà mantenint-lo suspès o estintolat de manera que, en cap cas, es produeixin caigudes brusques o vibracions que puguin afectar a la seguretat i resistència dels forjats o plataformes de treball. L'abatiment d'un element es durà a terme de manera que es faciliti el seu gir sense que aquest afecti al desplaçament del seu punt de suport i, en qualsevol cas, aplicant-li els mitjans d'ancoratge i de tirants per tal que el seu descens sigui lent. La bolcada lliure només es permetrà en elements que es puguin fer a trossos, no ancorats, situats en planta baixa o, com a màxim, des del nivell del segon forjat, sempre que es tracti d'elements de façanes i la direcció de la bolcada sigui cap a l'exterior. La caiguda es produirà sobre sòl consistent i amb espai lliure suficient per tal d’evitar efectes no desitjats. No es permetran fogueres dins de l'edifici i les exteriors es protegiran del vent, estaran contínuament controlades i s'apagaran completament al finalitzar cada jornada de treball. En cap cas s'utilitzarà el foc amb propagació de flama com a mitjà d’enderroc. En edificis amb estructura de fusta o en aquells que existeixi abundància de material combustible es disposarà, com a mínim, d'un extintor manual contra incendis. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzat per la D. F. No s'utilitzaran grues per a realitzar esforços que no siguin exclusivament verticals o per a atirantar, apuntalar o arrencar elements ancorats de l'edifici a enderrocar. Quan s'utilitzin per a l'evacuació d'enderrocs, les càrregues es protegiran d'eventuals caigudes i els elements lineals es traslladaran ancorats, almenys, de dos punts. No es descendiran les càrregues amb el control únic del fre. Al finalitzar la jornada no quedaran elements susceptibles d'esfondrar-se de forma espontània o per l'acció d'agents atmosfèrics nocius (vent, pluja, etc.); es protegiran d'aquesta, mitjançant lones o plàstics, les zones de l'edifici que puguin veure's afectades pels seus efectes. Al començament de cada jornada, i abans de continuar els treballs d’enderroc s'inspeccionarà l'estat dels estintolaments, atirantaments, ancoratges, etc. aplicats en jornades anteriors, tant en l'edifici que s’enderroca com en els que es poguessin haver efectuat en edificis de l'entorn; també s'estudiarà l'evolució de les esquerdes més representatives i s'aplicaran, si s’escau, les pertinents mesures de seguretat i protecció dels talls. Retirada i transport de materials. L'evacuació d'enderrocs es pot realitzar de les següents formes: Mitjançant transport manual amb sacs o carretó fins al lloc d’apilament dels enderrocs o fins a les canals o conductes disposats per a aquesta funció; Amb obertura de buits en forjats, coincidents amb l'ample d'un entrebigat, de longitud compresa entre 1 i 1,50 metres, distribuïts de manera estratègica a fi de facilitar la ràpida evacuació. Aquest sistema només podrà emprar-se, excepte indicació contrària, en edificis o restes d'ells, amb un màxim de 3 plantes i quan el producte de l’enderroc sigui de grandària manejable per una sola persona; Llançant lliurement l'enderroc des d'una alçada màxima de 2 plantes sobre el terreny, sempre que es disposi d'un espai lliure mínim de 6 x 6 metres; Mitjançant grua quan es disposi d'espai per a la seva instal·lació i zona acotada per a la descàrrega de l'enderroc. A l’empresa que realitza els treballs d’enderroc se li lliurarà, si s’escau, la documentació completa relativa als materials que han de ser aplegats per a la seva posterior utilització; aquests materials es netejaran i traslladaran al lloc assenyalat a aquest efecte en la forma que indiqui la D.F. Quan no existeixin especificacions referents a la reutilització de materials, tota la runa resultant de l’enderroc es traslladarà al corresponent abocador municipal o a l’abocador que indiqui el Gestor Autoritzat de Residus encarregat de la gestió de les runes provinents de l’enderroc. El mitjà de transport, així com la disposició de la càrrega, s'adequaran a cada necessitat, adoptant-se les mesures que convinguin per tal d’evitar que la càrrega pugui espargir-se o originar emanacions o sorolls durant el seu trasllat.


Els residus que continguin amiant s’han de recollir i traslladar fora del lloc de treball, el més aviat possible, en recipients tancats i senyalitzats amb etiquetes d’advertència de perill, per tal d’evitar l’emissió de fibres d’amiant al l’ambient. Control i acceptació A manca d’un pla de control específic definit per la D.F. es realitzarà en el tipus de enderroc per elements un control per cada 200m a enderrocar i no menys d’un control per planta. Amidament i abonament m³ de volum aparent, realment enderrocat, pel que respecte als elements propis d’edificació. m³ de volum realment enderrocat, pel que fa referència als murs de contenció i fonaments. ml de llargària realment enderrocat, amidat de l’eix de l’element, en referència a elements de clavegueró... 1.4 Enderroc de tancaments (interior i exterior, inclou fusteries) Treballs destinats a la demolició de façanes, particions i fusteries d’una edificació . Execució Condicions prèvies Es tindran en compte les prescripcions del subsistema enderrocs. Es taparan els embornals dels baixants, per prevenir possibles obturacions. Fases d’execució L'ordre, forma d'execució i els mitjans a utilitzar de cadascuna de les parts descrites en aquest capítol s'ajustaran a les prescripcions establertes a la D.T. i sota les ordres de la D. F. En defecte d'això, es tindran en compte les consideracions que es detallen: Enderroc de façanes. Es podrà desmuntar la totalitat dels tancaments prefabricats quan no s'afebleixin els elements estructurals. L’enderroc d'aquests elements constructius, es podrà dur a terme per mitjans mecànics, sempre que es donin les circumstàncies que condicionen la utilització dels mateixos i que s'assenyalen en l'apartat corresponent dels enderrocs en general. Enderroc d’envans interiors. L’enderroc dels envans de cada planta es durà a terme abans d’enderrocar el forjat superior per tal d’evitar que, amb la retirada d'aquests, puguin desplomar-se; també perquè l’enderroc del forjat no es vegi afectat per la presència d'ancoratges o suports no coneguts sobre aquests envans. Quan el forjat presenti una fletxa considerable, no es retiraran els envans que hi graviten a sobre sense haver-lo apuntalat prèviament. El sentit de l'enderroc dels envans serà de dalt cap baix. A mesura que avanci l’enderroc dels envans, s’aniran retirant els bastiments de la fusteria interior. En els envans que comptin amb revestiments de tipus ceràmic (enrajolats, ...) es podrà dur a terme l’enderroc de tot l'element en conjunt. Segons les circumstàncies, la D. F. indicarà que es trossegin els paraments mitjançant talls verticals i la bolcada posterior s'efectuarà per embranzida, tenint cura que el punt d'embranzida estigui per sobre del centre de gravetat del parament a tombar, per tal d’evitar la seva caiguda cap al costat contrari. No es deixaran envans sense travar en zones exposades a l'acció de forts vents quan superin una alçada superior a vint vegades el seu gruix. Arrencada de fusteries i elements varis. Els bastiments es desmuntaran, normalment, quan s’hagi d’enderrocar l'element estructural en el que estiguin situats. Quan es retirin fusteries i serralleries en plantes inferiors a la que s'està demolint, no s'afeblirà l'element estructural on estiguin situades. En general, es desmuntaran sense trossejar els elements que puguin produir talls o lesions com vidres i aparells sanitaris. El trossejament d'un element es realitzarà per peces, la grandària de les quals permeti el seu maneig per una sola persona.

SUBSISTEMA MOVIMENTS DE TERRES Comprèn totes les operacions prèvies en el terreny, necessàries per a l'execució de l'obra. 4 EXCAVACIÓ DE RASES I POUS Comprèn totes les operacions necessàries per tal d'obrir les rases definides per a l'execució del clavegueram, l'abastament d'aigua i la resta de les xarxes de serveis; definits a la D.T., així com les rases i pous necessaris per a fonaments o drenatges. Normes d’aplicació Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 06.02.1976. Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 28.09.1989.


Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Orden FOM/1382/2002. Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera. RD. 863/1985, Instrucción Técnica Complementaria del capítulo X del Reglamento de Normas Básicas de Seguridad Minera. O. 20.03.1986. Components Apuntalaments amb taulons i puntals col·locats a les parets per a sostenir i evitar l’esfondrament de l’excavació. Maquinària: pala carregadora, compressor, retroexcavadora, martell pneumàtic, motoanivelladora, etc. Materials auxiliars: bomba d’aigua, etc. Control i acceptació. Prèvia a l’extensió del material es comprovarà que és homogeni i amb humitat adequada per a evitar segregació en la posta en obra per obtenir la compactació exigida, segons CTE DB SE-C, punt 7.3.4. , en aquest punt també es diu que el grau de compacitat s’especificarà com a percentatge del obtingut com a màxim en un assaig de referència com el Proctor. El suport. L'excavació de la rasa o pou presentarà un aspecte cohesiu, amb fons nets i perfilats, segons el CTE DB SE-C punt 4.5.3.

L'equip necessari per a efectuar la compactació el determinarà la D.F., en funció de les característiques del material a compactar, segons el tipus d'obra, sense alterar el subsòl natural, segons el CTE DB SE-C punt 7.3.3. El contractista i/o constructor podrà utilitzar un equip diferent; per això necessitarà l'autorització, escrita i/o reflectida en el Llibre d’Ordres. Execució Les excavacions s'executaran d'acord amb la D.T. i amb les dades obtingudes del replanteig general de les obres, els plànols de detall i les ordres de la D.F. La excavació s’haurà de fer amb molta cura perquè la alteració de les característiques mecàniques del sòl sigui la mínima i encara que el terreny ferm es trobi molt superficial es convenient profunditzar entre 50 i 80 cm per sota la rasant, segons CTE DB SE-C punt 4.5.1.3. Les excavacions es consideraran no classificades i es definiran en un sol preu per a qualsevol tipus de terreny. L'excavació de roca i l'excavació especial de talussos en roca s'abonaran al preu únic definit d'excavació. Control i acceptació Es farà un control dels moviments de la excavació, del nivell freàtic i de les propietats del terreny posteriorment a la millora. Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa de trencaments hidràulics. Amidament i abonament m3 realment excavats; el preu corresponent inclou el subministrament, transport, manipulació i ús de tots els materials, maquinària, mà d'obra necessària per a la seva execució, la neteja i esbrossada de tota la vegetació, la construcció d'obres de desguàs per a evitar l'entrada d'aigües, la construcció dels apuntalaments i els calçats que es necessitin, els transports dels productes extrets al lloc d'ús, dipòsits autoritzats, indemnitzacions que calguin i arranjament de les àrees afectades. El preu de les excavacions comprèn, també, els apuntalaments i excavacions saltejades a trams que siguin necessaris i el transport de les terres a un dipòsit autoritzat a qualsevol distància. La D.F. podrà autoritzar, si és possible, l'execució de sobre-excavacions per evitar les operacions d'apuntalament, però els volums sobre-excavats no seran objecte d'abonament. Quan, durant els treballs d'excavació apareguin serveis existents, independentment d'haver-se contemplat o no en el projecte, els treballs s'executaran amb mitjans manuals per no fer malbé aquestes instal·lacions, completant-se l'excavació amb el calçat o penjat, en bones condicions, de les canonades d'aigua, gas, clavegueram, instal·lacions elèctriques, telefòniques, etc. o qualsevol altre servei que sigui precís descobrir, sense que el contractista i/o constructor tingui cap dret a pagament per aquests conceptes. Si per qualsevol motiu és necessari executar excavacions de diferent alçada o amplada que les definides en el projecte, segons instruccions de la D.F., aquests treballs no seran causa de nova definició de preu. 2 TRANSPORT DE TERRES


Operacions de càrrega, transport i abocament de terres, material d’excavació i residus que es generen durant el procés de moviment de terres. Així com les operacions de tria de materials sobrants i de rebuig, fins a dipòsit autoritzat o a la mateixa obra. Normes d’aplicació Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos. Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE 13.02.2008). Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC 16.2.2006) Sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. RD 108/1991. Catàleg de residus de Catalunya. D. 34/1996. Components

Terres. Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: Excavacions en terreny fluix: 15%. Excavacions en terreny compacte: 20%. Excavacions en terreny de trànsit: 25%. Excavacions en roca: 25%. Residus de la construcció. Es considera un increment per esponjament d'un 35%. Execució Totes aquelles terres, així com els materials que la D.F. declari de rebuig, els carregarà i els transportarà el contractista i/o constructor fins a dipòsit autoritzat.

El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, pel material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. Amidament i abonament m³ de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el present plec, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la D.F. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador. SISTEMA ESTRUCTURA SUBSISTEMA SOTA-RASANT FONAMENTS Els fonaments són aquells elements estructurals que transmeten les càrregues de l'edificació al terreny de sustentació. Han de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient enfront a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals, amb la seguretat que s’estableix amb la normativa del CTE DB SE-C Seguretat Estructural, Fonaments

2 FONAMENTACIÓ PROFUNDA

Quan l’execució d’una fonamentació superficial no és tècnica o econòmicament viable o quan el sòl no mostra la competència suficient, la resistència o rigidesa adequades per permetre el recolzament directe, serà necessari utilitzar fonamentacions profundes. Podran utilitzar-se els següents tipus de fonamentació profunda: pilotis aïllats, grups de pilotis i zones pilotades, segons el CTE DB SE-C, punt 5. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SE-C, DB HS 1, DB HE 1. Instrucción de Formigó Estructural, EHE. RD 2661/1998. Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002. Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb acer o altres materials ferris. RD 2351/1985. Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985. Armadures actives d’acer per a formigó pretensat. RD 2365/1985.


Criteris per la realització de control de producció dels formigons fabricats a la central. BOE. 8; 09.01.96. 1.1 Tipus d’elements

1.1.1 Micropilotatge

Estructures de fonamentació mitjançant grups de micropilotis, que consisteixen en taladres de petit diàmetre perforats en el terreny on s’introdueix una armadura metàl·lica (tubs, barres o perfils) i una injecció d’abeurada. Transmeten les càrregues axials per punta i/o fregament i també poden treballar a flexió o tallant.

Components Formigó armat, armadures d’acer i llots de perforació, de resistència, dosificació, característiques físiques i mecàniques segons el D.T. Característiques tècniques mínimes La posició i la profunditat ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F., comprovant que s'ha arribat a la capa de terreny prevista. La secció del piloti no ha de quedar disminuïda en cap punt. Les armadures i la seva posició han de ser indicades a la D.T. La beurada de ciment no ha de presentar disgregacions ni cocons. La mescla de la injecció ha d'estar ben dossificada i ha d'ésser d'alta qualitat. No hi ha d'haver interrupció en la beina per evitar una disminució de la secció resistent i el risc de la corrosió de l'armadura. L'empiuladura dels tubs no ha de tenir imperfeccions. El nivell final del piloti ha de ser l'indicat a la D.T. Control i acceptació Proporció beurada de ciment/aigua: 2

Encastament en les sorres consolidades: ≥ 4 m

Pressió final d'injecció: ≥ 20 kg/cm²

Càrrega de trencament de la beurada amb ciment CEM I 42,5 als 28 dies: Corona: ≥ 365 kg/cm² ; Nucli: ≥ 450 kg/cm²

Execució

Condicions prèvies

Es realitzarà l’estudi geotècnic del terreny segons normtiva CTE DB SE-C, punt 3. La D.F. ha d’aprovar l’equip abans de començar els treballs. L’ordre d’execució ha de ser l’indicat a la D.T. o el que determini la D.F.

Fases d’execució

Perforació

Preparació i col·locació de tubs

Formigonament. Introducció de la beurada pels buits inferiors del tub per omplir l’espai entre el tub i el terreny. Una vegada adormida la primera injecció, s’ha d’injectar a pressió a través de les vàlvules inferiors del tub per a formar el bulb de repartiment de càrregues a la punta del piloti. Una vegada adormit el bulb s’ha d’extreure el mecanisme d’injecció i s’ha d’omplir l’interior del tub.

Injeccions. Les injeccions per la formació del bulb es faran després de 24 hores d'acabar la injecció de la beina. La beina normalment ha de trencar-se, en sòls o roques toves, a pressions de l'ordre de 20 a 40 kg/cm² . Els manguets s'han d'injectar un després de l'altre, començant sempre pel més baix. Un cop acabada la injecció del bulb, s'ha de procedir a reomplir el tub amb la beurada. La beurada de ciment s'ha d'utilitzar abans que comenci el seu adormiment. Les perforacions fetes i que no s'hagin de fer servir s'han d'omplir de

formigó.

Toleràncies d'execució. Replanteig dels eixos: Sobre paraments de formigó: ± 5 cm; Superfícies d'excavació o rebliment: ± 10 cm; Terreny natural sense excavar: ± 15 cm; Inclinació: 6% de la llargària del piló; Profunditat: - 0 cm

Control i acceptació


Per a cada piló s'ha de confeccionar una fitxa amb les dades següents: data d'execució, diàmetre, fondària assolida, volum de beurada realment utilitzada, armadures utilitzades, estrats del terreny atravessats i fondària de l'encastament per punta, si correspon. Amidament i Abonament

ml de fondària realment executat, amidat segons les especificacions de la D.T., comprovat i acceptat expressament per la D.F. El preu inclou la perforació, subministrament i col·locació del tub i de les injeccions.

1.1.2 Cep Són elements estructurals prismàtics que uneixen els caps de diversos pilotis perquè treballin conjuntament. Per la trava de ceps de grups d'un i dos pilotis és necessari l'execució de bigues de formigó armat o bigues de trava. Es podrà prescindir d'aquestes bigues quan els ceps estiguin units per una llosa contínua de formigó armat d'espessor superior a 20 cm o el diàmetre dels pilotis sigui superior a 1 m. Components Formigó per armar, barres corrugades i malles electrosoldades d’acer de resistència, dosificació, característiques físiques i mecàniques indicades i especificades a la D.T. Característiques tènciques mínimes El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Després del formigonament les armadures han de mantenir la posició prevista a la D.T. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres. Els defectes que s'hagin produït en formigonar s'han de reparar de seguida, prèvia aprovació de la D.F. L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats. Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense regalims, taques, o elements adherits. En el cas d'utilitzar matacà, les pedres han de quedar distribuïdes uniformement dins de la massa de formigó sense que es toquin entre elles. Resistència característica estimada del formigó (Fest) al cap de 28 dies: >= 0,9 x Fck. Gruix màxim de la tongada: consistència seca <=15cm; plàstica <=25cm; tova<=30cm Control i acceptació Comprovació de la documentació de subministrament en tots els casos. Execució Condicions prèvies Plànol amb indicació de la posició dels grups de pilotis i dels suports. Fases d’execució Formigó de neteja. Sobre la superfície del terreny es disposarà d'una capa de formigó de neteja de 10 cm. Sanejament del cap del piloti. Després de l'escapçat, els pilotis sobresortiran del terreny una longitud tal que permeti un encastament del formigó de 5 cm, com a mínim, en el cep. No s'iniciarà l'operació de sanejament del cap, ni la col·locació dels encofrats per al cep, fins que el formigó hagi adquirit la resistència mínima especificada en el projecte, segons assajos previs Armat dels cep i bigues de trava. Es determinaran les armadures necessàries segons les prescripcions de l'article 59 de la Instrucció EHE. La distància als paraments serà lateralment de 10 cm i dels extrems dels rodons de 5 cm. El lliurament del formigó del piloti en l’encepat serà de 5 a 7,5 cm. Condicions de les armadures dels pilotis. Per a cantells de cep inferiors a 65 cm les armadures de cada piloti es tallaran a 5 cm de la cara superior del cep. Per a cantells superiors, les armadures es lliuraran en el cep una longitud no menor de 50 cm o del valor del diàmetre del piloti Formigonat del cep. El formigonat es realitzarà de forma contínua. Toleràncies d’execució. Han de complir l'especificat a l'article 5 de l'annex 10 de la norma EHE. Pel que fa al recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat a la UNE 36-831. No s'accepten toleràncies en el replanteig d'eixos en l'execució de fonaments de mitgeres, buits d'ascensor, passos d'instal·lacions, etc., fora que ho autoritzi explícitament la D.F. Horitzontalitat: ± 5 mm/m, <= 15 mm. Control i acceptació


Unitat i freqüència d'inspeccions dues comprovacions per cada 1000 m² de planta. Es realitzaran les comprobacions corresponents en cada un dels següents capítols Replanteig eixos. Excavació del terreny. Formigó de neteja. Col·locació d'armadures. Comprovació final.

Amidament i Abonament m3 de volum amidat segons les especificacions de la D.T. ,amb aquelles modificacions i singularitats acceptades prèviament i expressament per la D.F.

SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA 1 ESTRUCTURES DE FORMIGÓ Conjunt d’elements de formigó armat o pretensat que conformen una estructura destinada a garantir la resistència i l’estabilitat de l’edifici i la dels seus components en condicions de seguretat, funcionalitat i aspectes acceptables durant el període de vida útil de l’edifici. Ha de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient enfront a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals, amb la seguretat que estableix la normativa DB SE, seguretat estructural i DB SI-Annex C. Formigó Armat.

Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SE-C, DB SI-Annex C. Formigó Armat, DB HS 1, DB HE 1. Instrucció de Formigó Estructural, EHE. RD 2661/1998.

Instrucció pel projecte i l’execució de Forjats unidireccionals de Formigó Estructural realitzats amb elements prefabricats, EFHE. RD 642/2002. Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002. Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O 18/1/94. Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb acer o altres materials ferris. RD 2351/1985. Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985. Armadures actives d’acer per a formigó pretensat. RD 2365/1985. Criteris per la realització de control de producció dels formigons fabricats a la central. BOE. 8; 09.01.96. Fabricació i utilització d’elements resistents per a pisos i cobertes. RD 1630/1980.

Actualització de les fitxes d’autorització d’usos de sistemes de forjats. BOE. 06.03.97. UNE. UNE 36832:97, UNE 36-831 1.1 Tipus d’elements 1.1.1 Pilars

Elements de directriu recta i secció rectangular, quadrada, poligonal o circular, de formigó armat, corresponent a l’estructura de l’edifici, que transmeten les càrregues al fonament.

Components Formigó per armar (HA) de resistència o dosificació especificades a la D.T. Barres corrugades d'acer, de característiques físiques i mecàniques indicades a la D.T. Control i acceptació Es col·locaran i formigonaran els ancoratges d'arrencada, als que es lligaran les armadures dels suports. Es prendran les precaucions necessàries en ambients agressius, respecte a la durabilitat del formigó i de les armadures, d'acord amb l'article 37 de la Instrucció EHE. Execució Condicions prèvies Dimensió mínima de pilar de formigó armat 25 cm, segons l'article 55 de la Instrucció EHE, o de 30 cm, en zona sísmica amb acceleració sísmica de càlcul major o igual a 0,16g, sent g l'acceleració de la gravetat, per a estructures de ductilitat molt alta, segons la norma NCSE-02. Es compliran les quanties mínimes i màximes, establertes per limitacions mecàniques, i les quanties mínimes, per motius tèrmics i reològics. S'estableixen quanties màximes per a aconseguir un correcte formigonat


de l'element i per consideracions de protecció contra incendis. L'armadura principal estarà formada, almenys, per quatre barres, en el cas de seccions rectangulars i per sis, en el cas de seccions circulars. La separació màxima entre armadures longitudinals serà de 35 cm. El diàmetre mínim de l'armadura longitudinal serà de 12 mm. Les barres aniran subjectes per cèrcols o estreps amb les separacions màximes i diàmetres mínims de l'armadura transversal que s'indiquen en l'article 42.3.1 de la Instrucció EHE. Si la separació entre les armadures longitudinals és ≤ 15 cm, aquestes poden travar-se alternativament. El Øestrep ha de ser < 1/4 Ø de la barra longitudinal més gruixuda. La separació entre estreps haurà de ser ≤ a 15 vegades Ø de la barra longitudinal més fina. En zona sísmica, el nombre mínim de barres longitudinals en cada cara del suport serà de tres i la seva separació màxima de 15 cm. Els estreps estaran separats, amb separació màxima i Ø mínim dels estreps segons la Norma NCSE-02.

Fases d’execució

Replanteig. Plànol de replanteig dels pilars, amb els eixos marcats, indicant els que es redueixen a eix i els que mantenen cara o cares fixes, senyalant-les. Col·locació de l'armat. Col·locació i aplomat de l'armadura del suport; en cas de reduir la seva secció es grifarà la part corresponent a l'espera de l'armadura, encavalcant-se la següent i lligant-se ambdues. Es col·locaran separadors amb distàncies màximes de 100 d o 200 cm; sent d, el Ø armadura a la que s'acobli el separador. A més, es disposaran, almenys, tres plànols de separadors per tram, acoblats als cèrcols o estreps. Encofrat. Poden ser de fusta, cartró, plàstic o metàl·lics, evitant-se el metàl·lic en temps freds i els de color negre en temps assolellat. Es col·locaran donant la forma requerida al suport i cuidant l'estanquitat de la junta. Els de fusta s'humitejaran lleugerament, per a no deformar-los, abans d'abocar el formigó. En la col·locació de les plaques metàl·liques d'encofrat i posterior abocament de formigó, s'evitarà la disgregació del mateix, picant-se o vibrant-se sobre les parets de l'encofrat. Tindran fàcil desencofrat, no utilitzant-se gas-oil, grasses o similars. Encofrat, aplomat i apuntalat del mateix, formigonant-se a continuació el suport. Formigonat i curat. El formigó col·locat no presentarà disgregacions o buits en la massa, la seva secció en qualsevol punt no es quedarà disminuïda per la introducció d'elements de l'encofrat ni altres. Es dipositarà i compactarà el formigó dins del motlle mitjançant entubat, tolves,... Es vibrarà i curarà sense que es produeixin moviments a les armadures. Acabat el formigonat es comprovarà novament l’aplomat. Desencofrat. Els pilars presentaran les formes i textures d'acabat en funció de la superfície encofrant triada. Control i acceptació Dues comprovacions per cada 1000 m² de planta. Es realitzaran les comprovacions corresponents en cada un dels següents capítols: Replanteig, Col·locació d'armadures, Encofrat i Desencofrat. Verificació Verificació de l'aplomat de suports de la planta. Verificació de l'aplomat de suports en l'altura de l'edifici construïda. Amidament i abonament ml de suport de formigó armat. Completament acabat, de secció i altura especificades, de formigó de resistència o dosificació especificades a la D.T., de la quantia del tipus acer especificada, incloent encofrat, elaboració, desencofrat i curat, segons Instrucció EHE. m3 de formigó armat per a pilars. 1.2 Formigó Armat És un material compost per altres dos materials: el formigó i l’acer, la seva associació permet una major capacitat d’absorbir sol·licitacions que generin tensions de tracció, disminuint a més la fissuració del propi formigó i donant una major ductilitat al material compost. El formigó armat pot ser de dos tipus: fabricat en central o preparat i no fabricat en central. S'han considerat els següents elements a formigonar: pilars, murs, bigues, llindes, cèrcols, sostres amb elements resistents industrialitzats, sostres nervats unidireccionals, sostres nervats reticulars, lloses i bancades, membranes i voltes. Si el formigó és armat, les armadures passives seran d’acer i estaran constituïdes per: barres corrugades, malles electrosoldades i armadures electrosoldades en gelosia.


Les armadures són el conjunt de barres de ferro que formen l’esquelet d’un element estructural de formigó armat. S'han considerat les armadures pels elements estructurals següents: pilars, murs estructurals, bigues, llindes, cèrcols, estreps, lloses i bancades, sostres, membranes i voltes, armadures de reforç, ancoratge de barres corrugades en elements de formigó existents. Components

Formigó: aigua, ciment, àrids

Acer: barres corrugades, malles electrosoldades.

Característiques tècniques mínimes

La designació o tipificació del formigó ha d’estar especificada a la D.T., amb el format que recull la Instrucció EHE. Segons aquesta normativa no s’admeten formigons estructurals on el contingut mínim de ciment per m³ sigui inferior a 200 Kg en formigons en massa i 250 Kg en formigons armats. Tots els formigons compliran la normativa vigent considerant com a definició de resistència la d'aquesta instrucció. Aquesta desaconsella la utilització de formigons no fabricats en central, en cas d’emprar-se cal que la D.F. ho autoritzi prèviament. Ciment. Els ciments utilitzats podran ser aquells que compleixin la vigent Instrucció per a la Recepció de Ciments (RC-97), corresponent a la classe resistent 32,5 o superior i complint les especificacions de l’article 26 de la Instrucció EHE. Aigua. L’aigua utilitzada, tant per l’amassat com pel curat del formigó en obra, no contindrà substàncies nocives en quantitats tals que afectin a les propietats del formigó o a la protecció de les armadures. Àrids. Els àrids hauran de complir les especificacions contingudes a l’article 28 de la Instrucció EHE. Additius. També de forma ocasional es podran fer servir additius, sempre que es justifiqui a la documentació de la D.T. o en els oportuns assaigs, que la substància agregada en les proporcions i condicions previstes produeix l’efecte desitjat sense alterar les característiques del formigó ni representar cap perill per a la durabilitat del formigó ni la corrosió de les armadures. Es prohibeixen additius tals que a la seva composició hi intervinguin clorurs, sulfurs i sulfits. Tant durant el transport com durant l’emmagatzament, les armadures passives es protegiran de la pluja, la humitat del sòl i de possibles agents agressius. Fins al moment del seu ús es conservaran en obra, cuidadosament classificades segons: tipus, qualitats, diàmetres i procedència. Barres corrugades. Són armadures passives amb les següents sèries de diàmetres nominals en mm: 6-8-10-12-14-16-20-25-32 i 40mm. Denominació acer en barres corrugades, B 400 S acer soldable de límit elàstic no menor de 400N/mm² i B 500 S acer soldable de límit elàstic no menor de 500N/mm² . Es poden col·locar en contacte tres barres, com a màxim, de l'armadura principal i quatre en el cas que no hi hagi empalmaments i la peça estigui formigonada en posició vertical. El diàmetre equivalent del grup de les barres no ha de ser de més de 50 mm. Si la peça ha de suportar esforços de compressió i es formigona en posició vertical, el diàmetre equivalent no ha de ser de més de 70 mm. A la zona d’encavalcament, el nombre màxim de barres en contacte ha de ser de quatre. No s'han d’encavalcar barres de D >= 32 mm sense justificar satisfactòriament el seu comportament. Els empalmaments per encavalcament de barres agrupades han de complir l'article 66.6 de la Instrucció EHE. Es prohibeix l'empalmament per encavalcament en grups de quatre barres. L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de la UNE 36-832. Malla electrosoldada. Són armadures passives amb les següents sèries de diàmetres nominals en mm: 5-5.5-6-6.5-7-7.5-8-8.5-9-9.5-10-10.5-11-11.5-12-14mm. Llargària de l’encavalcament en malles acoblades: a x Lb neta: Ha de complir, com a mínim: >=15 D, >=20 cm. Llargària de l’encavalcament en malles superposades: Separació entre elements encavalcats (longitudinal i transversal) > 10 D: 1,7Lb; Separació entre elements encavalcats (longitudinal i transversal) <= 10 D: 2,4 Lb; Ha de complir com a mínim: <= 15 D, >= 20 cm. Barres ancorades a elements de formigó existents. La llargària de la barra ancorada al formigó existent, i de la part lliure, han de ser indicades a la D.T., o en el seu defecte, superiors a la llargària neta d’ancoratge determinada segons l’article 66.5 de la EHE. Control i acceptació El control dels components del formigó es realitzarà segons previsions del D.T. i segons la normativa vigent; s’aplica al ciment, a l’aigua, als granulats, als additius i addicions. El control de recepció a l’obra no fa falta fer-lo en les dues situacions següents: Central de producció que disposi d’un Control de Producció i estigui en possessió d’un Segell o Marca de Qualitat reconegut per un Centre Directiu de les Administracions Públiques i Formigons fabricats en central amb un distintiu reconegut o una normativa vigent. Ciment. El responsable de la recepció ha de conservar durant 100 dies com a mínim una mostra de cada lot de ciment subministrat.


No es pot fer servir un lot de ciment que arribi sense un certificat de garantia del fabricant, signat per una persona física. Aigua. Es prohibeix l’ús d’aigua de mar o d’aigües salines en l’amassada o curat de formigons armats. El límit màxim de contingut de ió clorur en l’aigua, queda limitat per la normativa vigent, en el cas del formigó armat, prescripció extensible als formigons en massa que tinguin armadures per a reduïr la fissuració. Àrids. Abans de començar el subministrament la D.F. pot demanar al subministrador una demostració documental del compliment de les exigències que estableix la norma per als granulats. Si no disposa d’un certificat d’idoneïtat dels granulats, emès com a màxim un any abans de la data en què es facin servir per un laboratori oficial o oficialment acreditat, s’han de realitzar els assaigs especificats en la normativa vigent. Additius i addicions. En el cas d’emprar additius i addicions, aquests han d’estar autoritzats prèviament per la D.F., que pot exigir a l’inici d’obra els certificats de garantia del mateixos o assaigs al laboratori oficial o oficialment acreditat. Assaigs del control de formigó. El control de qualitat, es realitza en base als següents paràmetres: consistència, resistència i durabilitat. Consistència. Es realitzarà l’assaig pel mètode tradicional del Con d’Abrams d’acord amb la UNE 83313:90. Resistència. Els assaigs de resistència estan definits a la normativa vigent. Cal distingir les següents modalitats de control: Modalitat 1 Control de nivell reduït; Modalitat 2 Control al 100 per 100, quan es conegui la resistència de tota la amassada; Modalitat 3 Control estadístic, és d’aplicació general en obres de formigó en massa, formigó armat i formigó pretensat. S’especificarà la modalitat de control. L’obra es dividirà en parts anomenades lots. No es barrejaran en un mateix lot elements de tipologia estructural diferent. En cas del control estadístic, el nombre mínim de lots serà de tres, corresponents als tres tipus d’elements estructurals que diferencia la Instrucció: estructures que tenen elements comprimits, estructures que tenen únicament elements sotmesos a flexió i elements massissos. En el cas de subministrament de formigó amb camió formigonera es pot considerar cada camió com una amassada. Les amassades d’un mateix lot provindran del mateix subministrador i han d’ésser elaborades amb les mateixes matèries primes i amb la mateixa dosificació nominal. La presa de mostres es realitzarà a l’atzar entre les amassades de l’obra sotmeses a control. La D.T. determinarà el nombre d’amassades per lot. Si un lot correspon a dues plantes d’un edifici, es farà al menys una determinació per planta. Les provetes s'amassaran de forma similar al del formigó a l’obra i es conservaran en condicions anàlogues. Execució Condicions prèvies

Preparació de la zona de treball, inclou els treballs previs d’execució del ferro i la humectació de l'encofrat.

Formigonat en temperatures extremes. La temperatura de la massa del formigó en el moment d'abocar-la en el motlle o encofrat, no serà inferior a 5ºC. Es prohibeix abocar el formigó sobre elements la temperatura dels quals sigui inferior a 0ºC En general es suspendrà el formigonat quan plogui amb intensitat, nevi, existeixi vent excessiu, una temperatura ambient superior a 40ºC o es prevegi que dins de les 48 hores següents, pugui descendir la temperatura ambient per sota dels 0ºC. L'utilització d'additius anticongelants requerirà una autorització expressa, en cada cas, de la direcció d'obra. Quan el formigonat s'efectuï en temps calorós, s'adoptaran les mesures oportunes per a evitar l'evaporació de l'aigua de pastat, en particular durant el transport del formigó i per a reduir la temperatura de la massa. Per a això, els materials i encofrats haurien d'estar protegits de l’assoleig i una vegada abocat, es protegirà la barreja del sol i del vent, per a evitar que es dessequi. Armadures: Els diàmetres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les que s'especifiquen a la DT. Les barres no han de tenir esquerdes ni fissures. Les armadures han d’estar netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni d'altres substàncies perjudicials. La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95% de la secció nominal. Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat, de manera que mantinguin la seva posició durant l'abocada i la compactació del formigó. Els estreps de pilars o bigues han d'anar subjectats a les barres principals mitjançant un lligat simple o altre procediment idoni. La D.F. ha d'aprovar la col·locació de les armadures abans de començar el formigonament. Fases d’execució Execució del ferro Tall. Es portarà a terme d'acord amb les normes de bona pràctica, utilitzant cisalles, serres, discos o màquines d’oxitall i queda prohibida l'ocupació de l'arc elèctric.


Doblat. Segons article 66.3 de la instrucció EHE. Col·locació de les armadures. Les gàbies o ferralla seran prou rígides i robustes per a assegurar la immobilitat de les barres durant el transport, muntatge i formigonat de la peça, de manera que no variï la seva posició especificada en el D.T. i permetin al formigó desenvolupar-se sense deixar cocons. La distància lliure, horitzontal i vertical, entre dues barres aïllades consecutives, excepte el cas de grups de barres, serà igual o superior al major dels tres valors següents: a. 2cm b. El diàmetre de la major c. 1.25 vegades la grandària màxima de l'àrid. Separadors. Els suports provisionals en els encofrats i motlles haurien de ser de formigó, morter o plàstic o d'altre material apropiat, queden prohibits els de fusta i, si el formigó ha de quedar vist, els metàl·lics. Es comprovaran en obra els espessors de recobriment, complint els mínims de l'article 37.2.4. de la Instrucció EHE. Els recobriments haurien de garantir-se mitjançant la disposició dels corresponents elements separadors col·locats a l’obra d'acord amb el prescrit a la taula 66.2. de la instrucció EHE. Ancoratges. Es realitzaran segons indicacions de l'article 66.5. de la instrucció EHE. Entroncaments. En els entroncaments per encavalcament la separació entre les barres serà de 4 ø com a màxim. La longitud d’encavalcament serà igual a l'indicat en l'article 66.5.2 i a la taula 66.6.2 de la instrucció EHE. Pels entroncaments per encavalcament en grup de barres i de malles electrosoldades s'executarà l'indicat respectivament, en els articles 66.6.3 i 66.6.4 de la instrucció EHE. Per a entroncaments mecànics es realitzarà el disposat a l'article 66.6.6. de la instrucció EHE. Els entroncaments per soldadura haurien de realitzar-se d'acord amb els procediments de soldadura descrits en la UNE 36832:97, i executar-se per operaris degudament qualificats. Les soldadures de barres de diferent diàmetre poden realitzar-se sempre que la diferència entre diàmetres sigui inferior a 3mm. Toleràncies d'execució. Llargària d'ancoratge i encavalcament: -0,05L (<= 50 mm, mínim 12 mm), + 0,10 L (<=50 mm) . Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat a la UNE 36-831. Fabricació i transport a l’obra del formigó Criteris generals. Les matèries primeres es pastaran de manera que s'aconsegueixi una barreja uniforme, estant tot l'àrid recobert de ciment. La dosificació del ciment, dels àrids i si escau, de les addicions, es realitzarà per pes, No es barrejaran masses fresques de formigons fabricats amb ciments no compatibles havent de netejar-se les formigoneres abans de començar la fabricació d'una massa amb un nou tipus de ciment no compatible amb el de la massa anterior. Formigó fabricat en central d'obra o preparat. A cada central hi haurà una persona responsable de la fabricació, amb formació i experiència suficient, que estarà present durant el procés de producció i que serà distinta del responsable del control de producció. En la dosificació dels àrids, es tindran en compte les correccions degudes a la seva humitat, i s'utilitzaran bàscules distintes per a cada fracció d'àrid i de ciment. El temps de pastat no serà superior al necessari per a garantir la uniformitat de la barreja del formigó, evitant una durada excessiva que pogués produir el trencament dels àrids. La temperatura del formigó fresc ha de, si és possible, ser igual o inferior a 30ºC i igual o superior a 5ºC en temps fred o amb gelades. Els àrids gelats han de ser descongelats per complet prèviament o durant el pastat. Formigó no fabricat a la central. La dosificació del ciment es realitzarà per pes. Els àrids poden dosificar-se per pes o per volum, encara que no és recomanable aquest segon procediment. El pastat es realitzarà amb un període de batut, a la velocitat del règim, no inferior a noranta segons. El fabricant serà responsable que els operaris encarregats de les operacions de dosificació i pastat tinguin acreditada suficient formació i experiència. Transport del formigó preparat. El transport mitjançant pastadora mòbil s'efectuarà sempre a velocitat d'agitació i no de règim. El temps transcorregut entre l’addició d'aigua de pastat i la col·locació del formigó no ha de ser major de una hora i mitja. En temps calorós, el temps límit ha de ser inferior tret que s'hagin adoptat mesures especials per a augmentar el temps d'enduriment. El formigó fabricat a la central no podrà emprar-se si no arriba acompanyat d’un full de subministrament, degudament complimentat i firmat per una persona física. Aquests fulls de subministrament han d’estar arxivats pel constructor i han d’estar a disposició de la D.F. fins al lliurament de la documentació final de control. Cindris, encofrats i motlles. Segons article 65 de la Instrucció de la EHE. Posada en obra del formigó Col·locació. Segons article 70.1. de la Instrucció de la EHE Compactació. Segons article 70.2. de la Instrucció de la EHE. Picat amb barra: els formigons de consistència tova o fluïda, es picaran fins a la capa inferior ja compactada. Vibrat enèrgic: els


formigons secs es compactaran, en tongades no superiors a 20 cm. Vibrat normal en els formigons plàstics o tous. Juntes de formigonat. Segons article 71 de la Instrucció de la EHE. Curació del formigó. Segons l’article 74 de la Instrucció de la EHE. Descindrat, desencofrat i desmoldeig. Segons article 75 de la Instrucció de la EHE. Acabats. Les superfícies vistes, una vegada desencofrades o desmoldejades, no presentaran cocons o irregularitats que perjudiquin el comportament de l'obra o el seu aspecte exterior. Pels acabats especials s'especificaran els requisits directament o bé mitjançant patrons de superfície. Pel recobriment o farciment dels caps d'ancoratge, orificis, entalladures, etc, que hagin d'efectuar-se una vegada acabades les peces, en general s'utilitzaran morters fabricats amb masses anàlogues a les emprades en el formigonat d'aquestes peces, però retirant d'elles els àrids de grandària superior a 4mm. Totes les superfícies de morter s'acabaran de forma adequada. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents en cada un dels següents capítols: Comprovacions prèvies, Comprovacions de replanteig i geomètriques, Armadures, Encofrats, Cindris i bastiments, Transport, abocament i compactació del formigó, Curació del formigó, Juntes, Desmoldejat i descindrat. Es comprovarà que les dimensions dels elements executats presenten unes desviacions admissibles pel funcionament adequat de la construcció. La D.F. podrà adoptar el sistema de toleràncies de la Instrucció EHE, Annex 10, completat o modificat segons estimi oportú. Control documental. A la recepció es controlarà que cada càrrega de formigó fabricat en central vagi acompanyada d'una fulla de subministrament, signada per una persona física, a la disposició de la direcció d'obra, i en la que hi figurin totes les dades correctament complimentades. Presa de decisions derivades del control de resistència. Quan s’obtingui una resistència estimada menor de l’especificada a la D.T., és necessari tenir en compte no només la possible influència sobre la seguretat mecànica de l’estructura, si no també l’efecte negatiu d’altres característiques del formigó, com la deformababilitat, la fissurabilitat i la durabilitat. Si passats els vint-i-vuit dies la resistència de les provetes fos menor a les especificades, en aquesta data, en més d'un 20%, s'extrauran provetes de l'obra i si la seva resistència és menor que l'especificada, serà enderrocada; tot el procés sota control i instruccions de la D.F. Si la resistència de les provetes extretes és més gran que la de les provetes d'assaig, podrà acceptar-se l'obra si es pot efectuar, sense perill, un assaig de càrrega amb una sobrecàrrega superior a un 50% de la de càlcul, durant el qual es mesurarà la fletxa produïda, que haurà de ser admissible. Si no fos possible extreure provetes de l'obra i les d'assaig no donessin el 80% de les resistències especificades, l'obra haurà d'enderrocar-se. En el cas que la resistència de provetes d'assaig i les extretes de l'obra, estès compresa entre el 80% i el 100% de l'especificada, la D.F. podrà rebre l'obra amb reserves, previ assaig de càrrega corresponent. La D.F. serà qui prengui la decisió de les proves de càrrega a realitzar. Aquestes han de realitzar-se per personal especialitzat i amb maquinària adequada, prèvia realització d’un Pla de Proves, acceptat per la D.F. i prenent les mesures de seguretat necessàries. La D.F. pot proposar a la Propietat, com a alternativa a l’enderroc o reforç, una limitació de les càrregues d’ús. Durabilitat. El control el regula la D.F., i es basa en el control documental dels fulls de subministrament del formigó, en el que hi comptin les limitacions de la relació aigua/ciment i el contingut de ciment especificat, amb la finalitat de comprovar el compliment de la Instrucció. Si el formigó no es fabrica en una central, el fabricant a d’aportar a la D.F. la mateixa informació signada per una persona física. S’exigeix aquest control per a cada amassada emprada a l’obra. Control de la profunditat de penetració de l’aigua. És un control que cal realitzar en obres sotmeses a classes ambientals III o IV (ambients marins o de clorurs d’origen no marí) o alguna de les classes específiques d’exposició que estableix la normativa vigent. Aquest control s’ha de fer de forma prèvia a l’inici de l’obra. Verificació Durant l’execució s’evitarà l’actuació de qualsevol càrrega estàtica o dinàmica que pugui provocar danys irreversibles en els elements ja formigonats Amidament i abonament m3 de formigó, d'acord amb les especificacions de la D.T. Per a l'abonament dels increments de secció sobre la secció teòrica mínima indicats en els plànols de seccions tipus, serà necessari que prèviament hagi estat ordenada la seva execució per la D.F., instruccions per escrit, en les que consti de manera explícita les dimensions que han de donar-se a la secció. Per això, el contractista


i/o constructor estarà obligat a exigir, a la D.F., prèviament a l'execució de cada part d'obra, la definició exacta d'aquelles dimensions que no ho estan. El preu del formigó inclourà els possibles additius i addicions que la D.F. estimi necessaris i també la possible necessitat d'emprar ciments especials, segons criteri de la D.F. (ciment, P.A.S., blanc, etc.). Kg d’acer que resultin de l'especejament previst en el D.T. Si durant l’execució, la D.F. ordena l’increment de l’armat, l’amidament correspondrà als Kg reals col·locats a l’obra. El pes s'obtindrà amidant la llargària total de les barres (barra+cavalcament). L'escreix d'amidament corresponent als retalls està incorporat al preu de la unitat d'obra com a increment del rendiment (1,05 kg de barra d'acer per kg de barra ferrallada, dins de l'element compost). Estan compreses en els preus, totes les operacions i mitjans necessaris per a realitzar el doblec i posta a l'obra, així com els encavalcaments, ganxos, elements de sustentació, pèrdues per retalls, lligaments, soldadures, etc. m² de superfície amidada de malla electrosoldada segons les especificacions de la D.T. Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls i empalmaments. ut de barra ancorada a elements de formigó, executada d’acord amb les especificacions de la D.T. 1.3 Encofrats Els encofrats són elements auxiliars destinats a rebre i a donar forma a la massa de formigó abocada, fins al total enduriment o fraguat. Els elements per encofrats són els següents: pilars, murs, bigues, lloses, cèrcols, sostres unidireccionals i reticulars, lloses i bancades, membranes, arcs, voltes i revoltons. Existeixen diferents tipus d’elements d’encofrats, els prefabricats de cartró, els de fusta, els de plàstic i els prefabricats de metall-fusta. Components Material encofrant, elements de rigidització, elements d’atirantament, elements de travada, elements de recolzament, diagonals d’apuntalament, productes desencofrants. Execució Condicions prèvies Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó. Cap element d'obra podrà ser desencofrat sense l'autorització. Els cindris, encofrats, motlles i puntals, així com els elements que formen l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i resistents per a garantir les toleràncies dimensionals ( menys de 5mm ) i per a suportar, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu formigonament i compactació. No s'han de transmetre a l'encofrat vibracions de motors. En èpoques de pluges fortes s'ha de protegir el fons de l'encofrat amb lones impermeabilitzades o plàstics. En èpoques de vents forts s’han d’atirantar amb cables o cordes els encofrats dels elements verticals d’esveltesa més gran de 10. S'han d'adoptar les mesures oportunes per a què els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del formigó. En obres d'importància i que no es tingui l'experiència de casos similars o quan els perjudicis que es puguin derivar d'una fissuració prematura fossin grans, s'han de fer assaigs d'informació que determinin la resistència real del formigó per a poder fixar el moment de desencofrat. Si s'utilitzen taulers de fusta, els junts entre aquests han de permetre l'entumiment de les mateixes per l'humitat del reg i del formigó, sense que deixin fugir pasta durant el formigonament. Per a evitar-ho es podrà autoritzar un segellant adequat. Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al ras del parament. Els motlles recuperables s'han de col·locar ben alineats, de manera que no suposin una disminució de la secció dels nervis de l'estructura. No han de tenir deformacions, cantells trencats ni fissures. El desmuntatge dels motlles s'ha de fer tenint cura de no fer malbé els cantells dels nervis formigonats. Els motlles ja usats i que han de servir per a unitats repetides, s'han de netejar i rectificar. S'han de col·locar angulars metàl·lics a les arestes exteriors de l'encofrat o qualsevol altre procediment eficaç per a que les arestes vives del formigó resultin ben acabades. La D.F. podrà autoritzar la utilització de cantoneres per a aixamfranar les arestes vives. El subministrador dels puntals ha de justificar i garantir les seves característiques i les condicions en que s'han d'utilitzar. Si l'element s'ha de pretensar, abans del tesat s'han de retirar els costers dels encofrats i qualsevol element dels mateixos que no sigui portant de l'estructura. En el cas que els encofrats hagin variat les seves característiques geomètriques per haver patit desperfectes, deformacions, guerxaments, etc, no s'han de forçar per a que recuperin la seva forma correcta. En elements horitzontals els encofrats d'elements rectes o plans de més de 6 m de llum lliure, s'han de disposar amb la contrafletxa necessària per a que, desencofrat i carregat l'element,


aquest conservi una lleugera concavitat a l'intradós. Aquesta contrafletxa sol ser de l'ordre d'una mil·lèsima de la llum. Fases d’execució Neteja i preparació del pla de recolzament. El fons de l'encofrat ha de ser net abans de començar a formigonar. En elements verticals, per a facilitar la neteja del fons de l'encofrat s'han de disposar obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat . Es replantejaran les línies de posició de l’encofrat i es marcaran les cotes de referència. Muntatge i col·locació dels elements de l'encofra. La col·locació dels encofrats s'ha de fer de forma que s'eviti malmetre estructures ja construïdes. El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de la càrrega total de l'element. Han d'anar degudament travats en tots dos sentits. Els puntals es col·locaran sobre soles. Quan aquestes estiguin sobre el terreny cal assegurar que no assentaran. Els puntals s'han de travar en dues direccions perpendiculars. Els puntals han de poder transmetre la força que rebin i permetre finalment un desapuntalat senzill. Pel que fa al formigó pretensat, els encofrats pròxims a les zones d'ancoratge han de tenir la rigidesa necessària per a que els eixos dels tendons es mantinguin normals als ancoratges. S'han de preveure a les parets laterals dels encofrats finestres de control que permetin la compactació del formigó. Aquestes obertures s'han de disposar amb un espaiament vertical i horitzontal no més gran d'un metro, i es tancaran quan el formigó arribi a la seva alçària. Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant. L'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi hagi regalims. La D.F. ha d'autoritzar, en cada cas, la col·locació d'aquests productes. S'han d'utilitzar vernissos antiadherents a base de silicones o preparats d'olis solubles en aigua o greixos en dissolució. Tapat dels junts entre les peces. Ha de ser suficientment estanc per a impedir una pèrdua apreciable de pasta entre els junts Ha de ser suficientment estanc per a impedir una pèrdua apreciable de pasta entre els junts Col·locació dels dispositius de subjecció i trava. Aplomat i anivellament de l'encofrat. Els encofrats i motlles han de permetre les deformacions de les peces en ells formigonades i han de resistir la distribució de càrregues durant el tesat de les armadures i la transmissió de l'esforç de pretesat al formigó. Les superfícies de l'encofrat en contacte amb les cares que han de quedar vistes, han de ser llises, sense rebaves ni irregularitats. Quan entre la realització de l'encofrat i el formigonament passin més de tres mesos, s'ha de fer una revisió total de l'encofrat. El formigonat s'ha de fer durant el període de temps en el que el desencofrant sigui actiu. Disposició d'obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat, quan calgui. Humectació de l'encofrat. Si és de fusta, Abans de formigonar s'ha d'humitejar l'encofrat, en el cas que sigui de fusta, i s'ha de comprovar la situació relativa de les armadures, el nivell, l'aplomat i la solidesa del conjunt. Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar, la partida inclou totes les operacions de muntatge i desmuntatge de l'encofrat. Per al control del temps de desencofrat, s'han d'anotar a l'obra les temperatures màximes i mínimes diàries mentre durin els treballs d'encofrat i desencofrat, així com la data en què s'ha formigonat cada element. El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la possible execució de junts de formigonament, especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin d'unir per a treballar solidàriament. Ha d'estar muntat de manera que permeti un desencofratge fàcil, que s'ha de fer sense xocs ni sotragades. Ha de portar marcada l'alçària per a formigonar. El desencofrat de costers verticals d'elements de petit cantell, podrà fer-se als tres dies de formigonada la peça, si durant aquest interval no s'han produït temperatures baixes o d'altres causes que puguin alterar el procediment normal d'enduriment del formigó. Els costers verticals d'elements de gran cantell o els costers horitzontals no s'han de retirar abans dels set dies, amb les mateixes salvetats anteriors. La D.F. podrà reduir els passos anteriors quan ho consideri oportú. No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar, sense l'autorització de la D.F. Control i acceptació Existència de càlcul, en els casos necessaris. Comprovació de plans, cotes i toleràncies. Revisió del muntatge. Amidament i abonament m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T. i que es trobi en contacte amb el formigó. Els esmentats preus inclouen els materials dels encofrats, la maquinària i la mà d'obra necessària per a la seva col·locació, així com les operacions i materials necessaris. S'entén que quedaran


inclosos en el preu del metre quadrat qualsevol tipus d'accessori de l'encofrat, com els junts entre murs o altres elements que a judici de la D.F. siguin necessaris per a obtenir un correcte acabat. Les bastides, cindris, execució de junts, operacions de curat i altres operacions necessàries, a judici de la D.F., per l'execució del formigonat, es consideraran incloses en els preus dels formigons. 2 ESTRUCTURES D’ACER Conjunt d’elements d’acer que conformen una estructura destinada a garantir la resistència mecànica, l’estabilitat i l’aptitud al servei, inclosa la durabilitat per a qualsevol tipus d’edifici. Realitzat amb perfils d’acer laminats en calent, perfils d’acer conformats en fred o calent, utilitzats directament o formant peces compostes. Ha de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient front a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals segons CTE DB SE-A Seguretat estructural. Acer, mantenint, a més, la resistència al foc durant el temps necessari perquè puguin complir-se les exigències de seguretat en cas d’incendi., segons CTE DB SI , seguretat en cas d’incendi. Els tipus d’elements a les estructures d’acer poden ser: pilars, bigues i biguetes, llindes, traves, encavallades, corretges i tots els elements d’ancoratge i auxiliars de l’estructura d’acer. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SE-A, DB SI-6, DB SI-Annex D. Resistència al foc dels elements d’acer, DB HS 1, DB HE 1. Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002. Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O 18/1/94. Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb acer o altres materials ferris. RD 2351/1985. Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985. UNE. Acers en xapes i perfils UNE EN 10025, UNE EN 10210-1:1994 i UNE EN 10219-1:1998. Materials d’aportació de soldadures UNE-EN ISO 14555:1999. Especificacions de durabilitat UNE ENV 1090-1:1997.

Components Perfils i xapes d’acer laminat en calent Perfils foradats d’acer laminat en calent Perfils i plaques conformats en fred Reblons d’acer de cap esfèric, de cap bombejat o de capota plana. Cargols, femelles i volanderes ordinàries, calibrats o d’alta resistència Soldadures Cordons i cables Materials de protecció i/o recobriment per a la previsió de la corrosió de l’acer. Característiques tècniques mínimes Acers en xapes i perfils. Característiques mecàniques mínimes dels acers, segons UNE EN 10025, 10210-1:1994 i 10219-1:1998. Perfils i xapes d’acer laminat en calent. De les sèries IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, així com de les sèries L, LD. T, rodó, quadrat o rectangle. Perfils foradats d’acer laminat en calent. De les sèries rodó, quadrat o rectangle. Perfils i plaques conformats en fred. De les sèries L, LD, U, C , Z, o Omega.

Cargols, femelles i volanderes ordinàries, calibrats o d’alta resistència. El moment torsor del collat, la disposició dels forats i el seu diàmetre ha d’ésser l'indicat per la D.F. Característiques mecàniques dels acers dels cargols ordinaris segon (CTE-DB SE-A 4.3). Soldadures. Realitzades per arc elèctric amb resistència a tracció del metall dipositat més gran que 37, 42 o 52 kg/mm² . Cordons i cables. Formats per diversos filferros d’acer enrotllats helicoidalment de forma regular, els acers utilitzats tindran entre 70 i 200 kg/m² de resistència. Es pendran precaucions només en cas d’unions entre xapes de gran espessor. Materials de protecció i/o recobriment per a la previsió de la corrosió de l’acer. Especificacions de durabilitat segons UNE ENV 1090-1:1997 Ductilitat. Comprovada segons les temperatures a que estarà sotmesa l’estructura en funció del seu emplaçament.


Control i acceptació En el cas de materials avalats pel certificat del fabricant, el control serà una relació entre l’element i el seu certificat d’origen. Quan no sigui així, s’establirà un procediment mitjançant assaigs per un laboratori independent, o en solucions de caràcter singular les recomanacions o normatives de prestigi reconegut. (CTE-DB SE-A 12.3).

Execució Condicions prèvies El constructor ha d’elaborar els plànols de taller i el programa de muntatge i s’ha d’aprovar per la D.F. La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es faran a taller. Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser substituïda. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats. No s'han de començar les unions de muntatge fins que no s'hagi comprovat que la posició dels elements de cada unió coincideix exactament amb la posició definitiva. Els elements provisionals de fixació que per a l'armat i el muntatge es soldin a les barres de l'estructura, s'han de desprendre amb bufador sense afectar a les barres. Es prohibeix desprendre'ls a cops. Quan es faci necessari tesar alguns elements de l'estructura abans de posar-la en servei, s'indicarà en els Plànols i Plec Particular la forma en què s'ha fet i els medis de comprovació i mesura. Condicions de manipulació i emmagatzematge S’han de seguir les instruccions del fabricant i respectar dades de caducitat. S’han d’emmagatzemar i manipular sense produir deformacions permanents ni danys en la superfície. S’evitarà tot contacte amb el terreny i l’aigua. Fases d’execució Preparació de la zona de treball Replanteig i marcat d’eixos Col.locació i fixació provisional de la peça Aplomat i nivellació definitius Execució de les unions per soldadura. Es realitzarà un pla de soldatge on s’inclouran: els talls de les unions, les dimensions i els tipus de soldadura, les especificacions sobre el procés i la seqüència de soldadura. Els tipus de soldadura són: Per punts, en angle, a topall i en tap i trau.(CTE-DB SE-A 10.3). Les soldadures s'han de fer protegides de la pluja i el vent, i a una temperatura > 0°C. Els components han d’estar correctament fixats. Les superfícies i vores han de ser les apropiades pel procés de soldat, exemptes d’humitat, de fissures, d’entelladures i materials que afectin el procés o qualitat de les soldadures. Els cordons de soldadura successius no han de produir osques. Execució de les unions amb cargols. Els forats pels cargols s'han de fer amb perforadora mecànica, d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces, eliminant posteriorment les rebaves. La perforació s'ha de realitzar a diàmetre definitiu, excepte en els forats en que sigui previsible la rectificació per coincidència, que s'han de fer amb un diàmetre 1 mm menor. El diàmetre nominal mínim serà de 12mm, la rosca pot estar inclosa en el pla de tall, i l’espiga del cargol ha de sortir de la rosca de la femella desprès del roscat del pla de tall. La utilització de femelles i volanderes queda especificada al CTE-DB SE-A 10.4. El collat de cargols sense pretesar, i el collat de cargols pretesats queda especificat al CTE-DB SE-A 10.5. El cargols d'una unió s'han d'apretar inicialment al 80% del moment torsor final, començant pels situats al centre, i s'han d'acabar d'apretar en una segona pasada. Recobriment superficial. Preparació de les superfícies. Les superfícies que hagin d’estar en contacte amb el formigó, han de netejar-se i no pintar-se. No s’ha de començar a pintar sense haver-ne eliminat les escòries. Els mètodes de recobriment de les estructures d’acer són: galvanització i pintura. En el procés de galvanització. Les soldadures han d’estar segellades, si hi ha espais en l’element fabricat es disposaran forats de purga i les superfícies galvanitzades s’han de netejar i tractar amb pintura d’imprimació anticorrosiva amb dissolvent àcid o adollat abans de ser pintades. En el procés de pintat. Abans de començar, es comprovarà que les superfícies i pintures compleixen els requisits del fabricant. Pintat amb capes d’imprimació antioxidant i anticorrosiu. Un cop acabada la posada a l'obra se li ha de donar una segona o tercera capa de protecció, sempre en un to diferent, segons les especificacions de la D.F. Les parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge, però sense estar en contacte, rebran la segona capa de pintura i la tercera, després de la inspecció i l'acceptació de la D.F. i abans del muntatge. No es pintaran els cargols galvanitzats o amb protecció antiòxid.


Toleràncies d’execució (CTE-DB SE-A 11.2). Per edificis de llargària <= 30m: Tolerància total ±20mm. Nivell superior del pla del pis ± 5mm. Distància entre pilars consecutius ±15mm. Distància entre bigues consecutives ±20mm. Desviació en inclinació dels pilars. Per edificis de 6 plantes de 3m. Vh= 0,07m. Excentricitat no intencionada del recolzament d’una biga e0<=5mm. En plaques base i pilars e1 i e2 <= 5mm. Control i acceptació Control de qualitat de la fabricació a taller (si s’escau), on s’inclourà el control de la documentació de taller (CTE-DB SE-A 12.4). Control de qualitat de muntatge, on s’inclourà la documentació de muntatge corresponent (CTE-DB SE-A 12.5). Toleràncies de fabricació (CTE-DB SE-A 11.1). Perfils amb doble T soldats: Alçada del perfil ± 3 a 8mm en funció de l’alçària. Seccions amb caixó: Desviacions de ± 3 a 5mm en funció de les dimensions de les xapes. Components estructurals: Planor: L/1000 ó 3mm, Contrafletxa L/1000 ó 6mm. Ànimes i enrigidors: Desviacions per distorsió de l’ànima o distorsions de l’ala.

Amidament i abonament kg d’acer per amidar les bigues, biguetes, corretges, encavallades, llindes, pilars, traves, elements d'ancoratge i elements auxiliars corresponents a les estructures d’acer, incloent-hi en el preu tots els elements i operacions d'unió, muntatge, assaigs, protecció, ports necessaris, etc., per a la completa execució d'acord amb el Projecte i indicacions de la D.F. Totes les operacions de muntatge s'inclouran en el preu, així com la protecció i pintura que siguin necessàries, d'acord amb la normativa vigent. El pes unitari pel seu càlcul ha de ser el teòric. Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la D.F. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls.

SISTEMA ENVOLVENT SUBSISTEMA COBERTES 1 COBERTES INCLINADES Parament de cobertura exterior d’un edifici que limita l’ambient exterior amb els espais interiors, tant en les parts opaques com a les translúcides, i en el que l’element d’acabat de coberta garanteix l’estanquitat. La coberta té com a objectiu: separar, connectar i filtrar interior-exterior, satisfent els requisits de seguretat, habitabilitat i funcionalitat, garantint el compliment de les normatives actuals CTE DB HE1 Limitació de la demanda energètica, CTE DB HS1 protecció enfront de la humitat i CTE DB HS5 evacuació d’aigües. De cobertes inclinades en trobem de forjat inclinat o de forjat horitzontal, ambdós casos poden ser cobertes ventilades o no. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD. 314/2006. CTE-DB HS, Document Bàsic de Salubritat; CTE-HE1, Demanda energètica; CTE-HS1, Impermeabilitat; CTE-DB SI, Seguretat en cas d’incendi; CTE-DB HR, Protecció al soroll; CTE-DB SE-AE. Resitència la vent, Seguretat Estructural-Accions a l’edificació. Decret d’Ecoeficiència, demanda energètica. D.21/2006. Condicions acústiques, NBE-CA-88. BOE 8/10/1988. UNE. UNE 85.208-81. Permeabilitat a l’aire; UNE 85.212-83. Estanquitat; UNE 85.213-85. Resistència al vent; UNE 12.207:2000. Permeabilitat de l’aire. UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro.


Components Sistema de formació de pendents, aïllament tèrmic, capa de impermeabilització, teulada, sistema d’evacuació d’aigües i materials auxiliars. Característiques tècniques mínimes Sistema de formació de pendents. Serà necessari quan el suport resistent no tingui el pendent adequat al tipus de protecció i de impermeabilització que s’utilitzi. En coberta sobre forjat horitzontal el sistema podrà ser mitjançant suports a base d’envanets de maó, o placa nervada o nervada de fibrociment. En el cas de suports a base d’envanets de maó, estaran formats per: taulons de peces alleugerides encadellades de ceràmica o formigó, rebudes amb pasta de guix, capa de regularització de gruix 30 mm amb formigó, grandària màxima de l’àrid 10 mm, acabat remolinat, estructura metàl·lica lleugera en funció de la llum i del pendent. I en el cas de placa ondulada o nervada de fibrociment estarà fixada mecànicament a les corretges, encavalcades lateralment una a una i frontalment en una dimensió de com a mínim 30 mm. Aïllament tèrmic. El material de l’aïllament tèrmic ha de tenir una cohesió i estabilitat suficient per proporcionar al sistema la solidesa necessària davant de les sol·licitacions mecàniques. S’utilitzaran materials amb una conductivitat tèrmica menor a 0,06 W/m.K a 10ºC i una resistència tèrmica major a 0,25 m2K/W. Generalment s’utilitzaran mantes de llana mineral, panells rígids o panells semirrígids, com perlita expandida (EPB), poliestirè expandit (EPS), poliestirè extruït (XPS), poliuretà (PUR), mantes aglomerades de llana mineral (MW), Poliisocianurat (PIR). Segons CTE DB HE1. Capa de impermeabilització. Pot ser recomanable la seva utilització en cobertes amb baix pendent o quan l’encavalcament de les teules sigui escàs, i en cobertes exposades a efectes combinats de pluja i vent. Per aquesta funció s’utilitzaran làmines asfàltiques o altres làmines que no plantegin dificultats de fixació al sistema de formació de pendents, ni presentin problemes d’adherència per les teules. Resulta innecessària la seva utilització quan la capa sota la teula estigui construïda per xapes ondulades o nervades encavalcades, o altres elements que prestin similars condicions d’estanquitat. La imprimació ha de ser del mateix material que la làmina. Amb materials bituminosos i bituminosos modificats, les làmines podran ser d’oxiasfalt o de betum modificat, amb poli (clorur de vinil) plastificat i amb un sistema de plaques. Teulada. Per la rebuda de les teules sobre suports continus es podrà utilitzar: morter de calç hidràulica, morter mixt, adhesius cimentosos o altres màstics adhesius, segons especificacions del fabricant del sistema. Per panells de poliestirè extruït, podran rebre’s amb morter mixt, adhesius cimentosos o altres màstics adhesius compatibles amb l’aïllament, teules corbes o mixtes. La teulada podrà ser: de teula mixta de formigó, de teula ceràmica corba, de teula ceràmica plana o mixta. Sistema d’evacuació d’aigües. Pot constar de canalons, albellons i sobreeixidors, dimensionats segons el càlcul descrit en la normativa del CTE DB-HS 5. El sistema podrà ser vist o ocult. Durant l’emmagatzematge i transport dels diferents components, s’evitaran deformacions per incidència dels agents atmosfèrics, d’esforços violents o cops, per a això s’interposaran lones o sacs. Els apilaments de cada tipus de material es formaran i explotaran de manera que s’eviti la seva segregació i contaminació, evitant-se una exposició perllongada del material a la intempèrie, formant els apilaments sobre superfícies no contaminants i evitant les barreges de materials de diferents tipus. Materials auxiliars. Morters, llates d’empostissat de fusta o metàl·liques, fixacions. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Aïllament tèrmic, Teules ceràmiques o de ciment, Plaques ondulades, Nervades i planes, Capa de impermeabilització. Execució Condicions prèvies La superfície del forjat ha de ser uniforme, plana, estar neta i sense cossos estranys per la correcta recepció de la impermeabilització, segons CTE DB HS1 punt 5.1.4.1. El forjat garantirà l’estabilitat, amb fletxa mínima. A la D.T. es faran notar les especificacions relatives al tipus de teula (corba o plana, ceràmica o de formigó, dimensions, color, textura), també s’especificarà la disposició de les teules en el suport (encavalcaments frontal i lateral, rebut, sistema de fixació, etc.) i el pendent dels vessants. Es suspendran els treballs quan plogui, nevi o la velocitat del vent sigui superior a 50 km/h, i es retiraran els materials i eines que puguin desprendre’s. Quan la formació de pendents


sigui l’element que serveix de suport de la impermeabilització, la seva superfície ha de ser uniforme i neta, a més a més el material que ho constitueix ha de ser compatible amb el material impermeabilitzant i amb la forma de la unió. Fases d’execució Sistema de formació de pendents. Ha de tenir una cohesió i estabilitat suficients davant de les sol·licitacions mecàniques i tèrmiques. La seva constitució ha de ser l’adequada per la rebuda o fixació dels altres components. En funció del tipus de protecció, quan no hi hagi capa de impermeabilització, haurà de tenir un pendent mínim cap als elements d’evacuació d’aigua, segons la taula 2.10 del CTE DB HS1. Garantirà l’estabilitat, amb fletxa mínima, el sistema de formació de pendents. La superfície per a suport de llates d’empostissar i panells aïllants serà plana i sense irregularitats que puguin dificultar la fixació dels mateixos. La seva constitució permetrà l’ancoratge mecànic de les llates d’empostissar. Coberta de teula sobre forjat horitzontal. En el cas de realitzar el pendent amb envanets de sostre mort, el tauler de tancament superior de la cambra d’aire haurà d’assegurar-se davant el risc de lliscament, especialment amb pendents pronunciats; alhora haurà de quedar independent dels elements sobresortints de la coberta i amb les juntes de dilatació necessàries per tal d’evitar tensions de contracció i dilatació, tant per retracció com per oscil·lacions de la temperatura. Ho podem fer amb envanets de sostre mort rematats amb tauler de peces alleugerides (ceràmiques o de formigó) acabades amb capa de regularització o formigó, o també amb la utilització de panells o plaques prefabricats no permeables a l’aigua, fixats mecànicament, bé sobre corretges recolzades en parets de tres quarts de maó, en bigues metàl·liques o de formigó; o bé sobre entramat de fusta o estructura metàl·lica lleugera. La capa de regularització del tauló, per a fixació mecànica de les teules, tindrà un acabat remolinat, pla i sense resalts que dificultin la disposició correcta de les llates d’empostissar o llistons. Quan el suport de la teulada estigui constituït per plaques ondulades o nervades, es tindran en compte l’encavalcament frontal entre plaques, que serà de 150 mm, i l’encavalcament lateral el donarà la forma de la placa i serà d’una ona com a mínim. Les llates d’empostissar metàl·liques per la col·locació de les teules planes o mixtes es fixaran a la distància adequada, que asseguri la punta perfecta, o si escau, l’encavalcament necessari de les teules. Per a teules corbes o mixtes rebudes amb morter, la dimensió i modulació de l’ona o greca de les plaques serà la més adequada a la disposició canal- cobertores de les teules que hagin de utilitzar-se. Quan les plaques i teules corresponguin a un mateix sistema se seguiran les instruccions del fabricant. Les plaques prefabricades, ondulades o grecades, que s’utilitzin per al tancament de la cambra d’aire, aniran fixades mecànicament a les corretges amb cargols autorroscants i encavalcades entre si, de tal manera tal que es permeti el lliscament necessari per a evitar les tensions d’origen tèrmic. Aïllament tèrmic. Ha de col·locar-se de forma contínua i estable. Coberta de teula sobre forjat horitzontal. Podran utilitzar-se mantes o panells semirrígids col·locats sobre el forjat entre els suports de la cambra ventilada. Coberta de teula sobre forjat inclinat, no ventilat: En el cas d’emprar llates d’empostissar, el gruix de l’aïllament coincidirà amb el d’aquests. Quan s’utilitzin panells rígids o panells semirrígids per a l’aïllament tèrmic, es col·locaran entre llates d’empostissar de fusta o metàl·lics i adherits al suport mitjançant adhesiu bituminosos. Si els panells rígids són de superfície acanalada estaran disposats amb els canals paral·lels a la direcció del ràfec i fixats mecànicament al suport resistent. Coberta de teula sobre forjat inclinat, ventilada. En el cas d’emprar llates d’empostissar, es col·locaran en el sentit del pendent posant-hi així el material aïllant, conformaran la capa d’aeració. L’altura de les llates d’empostissar estarà condicionada pels gruixos de l’aïllant tèrmic i de la capa de aeració. La distància entre llates d’empostissar anirà en funció de l’amplada dels panells, sempre que no excedeixi de 60 cm, en cas contrari, els panells es tallaran a la mida apropiada pel seu màxim aprofitament. L’altura mínima de la cambra d’aire serà de 30 mm i sempre quedarà comunicada amb l’exterior. Capa de impermeabilització. Ha de col·locar-se en direcció perpendicular a la línia de màxim pendent. Les diferents capes de la impermeabilització han de col·locar-se en la mateixa direcció i a trencajunts. Els encavalcaments han de quedar en el sentit del corrent d’aigua i no han de quedar alineats amb els de les fileres contigües. Excepcionalment podrà utilitzar-se en cobertes amb baix pendent o quan l’encavalcament de les teules sigui escàs, i en cobertes especialment exposades a efectes combinats de pluja i vent. Quan el pendent de la coberta sigui major que 15%, han de utilitzar-se sistemes fixats mecànicament. Amb materials bituminosos i bituminosos modificats. Quan el pendent de la coberta estigui comprès entre 5 i 15%, han de utilitzar-se sistemes adherits. Quan es vulgui independitzar el impermeabilitzant de l’element que li serveix de suport per a millorar l’absorció de moviments estructurals, han de utilitzar-se sistemes no adherits. Amb poli clorur de vinil plastificat .Quan la coberta no tingui protecció, han de utilitzar-se sistemes adherits o fixats mecànicament. Impermeabilització amb poliolefines. Han de utilitzar-se làmines d’alta flexibilitat.


Impermeabilització amb un sistema de plaques. L’encavalcament de les plaques ha d’establir-se d’acord amb el pendent de l’element que els serveix de suport i d’altres factors relacionats amb la situació de la coberta, tals com zona eòlica, tempestes i altitud topogràfica. Ha de rebre’s o fixar-se al suport la quantitat de peces suficient per garantir l’ estabilitat depenent del pendent de la coberta, del tipus de peces i de l’encavalcament de les mateixes, així com de la zona geogràfica de l’emplaçament de l’edifici. Quan es decideixi la utilització d’una làmina com impermeabilitzant, anirà simplement encavalcada, tibada, clavada i protegida pel tauler d’aglomerat fenòlic. Quan es decideixi la utilització de làmina asfàltica com impermeabilitzant, aquesta se situarà sobre suport resistent prèviament imprimit amb una emulsió asfàltica, havent de quedar fermament adherida amb bufador i fixada mecànicament amb els llistons o llates d’empostissar. Cambra d’aire. Durant la construcció de la coberta s’ha d’evitar que caiguin, rebaves de morter i brutícia. Ha de situar-se en el costat exterior de l’aïllant tèrmic i ventilar-se mitjançant un conjunt d’obertures. L’altura mínima de la cambra d’aire serà de 30 mm. La cambra d’aire quedarà comunicada amb l’exterior, preferentment pel ràfec i el carener. En coberta de teula ventilada sobre forjat inclinat. La cambra d’aire es podrà aconseguir amb les llates d’empostissar únicament o afegint a aquests un entaulat d’aglomerat fenòlic o una xapa ondulada. En coberta de teula sobre forjat horitzontal. La cambra ha de permetre la difusió del vapor d’aigua a través d’obertures a l’exterior col·locades de manera que es garanteixi la ventilació creuada. A aquest efecte les sortides d’aire se situaran per sobre de les entrades a la distància màxima que permeti la inclinació de la coberta; les unes i les altres, es disposaran enfrontades; preferentment amb obertures contigües. Les obertures aniran protegides per evitar l’accés d’insectes, aus i rosegadors. Quan es tracti de limitar l’efecte de les condensacions davant condicions climàtiques adverses, a més a més de l’aïllant que se situï sobre el forjat horitzontal, la capa sota teula aportarà l’aïllant tèrmic necessari. Teulada. Ha de rebre’s o fixar-se al suport la quantitat de peces suficient per garantir la seva estabilitat depenent del pendent de la coberta, l’altura màxima de l’aiguavés, el tipus de peces i l’encavalcament de les mateixes, així com de la ubicació de l’edifici. L’encavalcament de les peces ha d’establir-se d’acord amb el pendent de l’element que els serveix de suport i d’altres factors relacionats amb la situació de la coberta, tals com zona eòlica, tempestes i altitud topogràfica. No s’admeten per a ús d’habitatge, la col·locació de la teula sense cap adherència quan l’estabilitat de la teulada es fiï exclusivament al propi pes de la teula. Teules corbes, mixtes i planes, rebudes amb morter. La rebuda ha de realitzar-se de forma contínua per evitar el trencament de peces en els treballs de manteniment o accés a instal·lacions. En el cas de peces cobertores, aquestes es rebran sempre en ràfecs, careners i vores laterals d’aiguavés i altres punts singulars. Amb pendents de coberta majors del 70% i zones de màxima intensitat de vent, es fixaran la totalitat de les teules. Quan les condicions ho permetin i si no es fixen la totalitat de les teules, s’alternaran fila i filera. Teules corbes rebudes amb morter sobre suport de ram de paleta. Les peces canals es col·locaran totes amb capa de morter o adhesiu sobre el suport. En qualsevol cas, en ràfecs, careners, vores laterals d’aiguavés i altres punts singulars, es rebran canals i cobertores. Les cobertores deixaran una separació lliure de passada d’aigua comprès entre 30 i 50 mm. Teules rebudes amb morter sobre panells de poliestirè extruït acanalats. El pendent no ha d’excedir el 49%. Ha d’existir la correspondència morfològica necessària i les teules han de quedar perfectament encaixades sobre les plaques. Han de rebre totes els teules de ràfecs, careners, vores laterals d’aiguavés, aiguafons, careners i altres punts singulars. Teules corbes i mixtes rebudes sobre xapes ondulades en els seus diferents formats. L’acoblament entre la teula i el suport ondulat en els seus diferents formats resulta imprescindible per a l’estabilitat de la teulada. Quan la fixació sigui sobre xapes ondulades mitjançant llates d’empostissar metàl·lics, aquests seran perfils omega de xapa d’acer galvanitzat de 0,60 mm de gruix mínim, col·locades paral·lelament al ràfec. Les fixacions de les teules a les llates d’empostissar metàl·lics es faran amb cargols roscats a la xapa i es realitzaran de la mateixa manera que en el cas de llates d’empostissar de fusta. Tot això es realitzarà segons especificacions del fabricant del sistema. Teules planes i mixtes fixades mitjançant llistons i llates d’empostissar de fusta o entaulats. Les llates d’empostissar i llistons de fusta seran de l’escairada que es determini per a cada cas, i es fixaran al suport amb la freqüència necessària tant per assegurar l’estabilitat com per evitar el guerxament. Podran ser de fusta de pi, amb les tensions estabilitzades evitar guerxaments, seca i tractada contra l’atac de fongs i insectes. Els trams de llates d’empostissar o llistons es disposaran amb juntes de 10 mm, fixant ambdós extrems a un costat i a l’altre de la junta. Les llates d’empostissat s’interrompran en les juntes de dilatació de l’edifici i de la coberta. En cas d’existir una capa de regularització de taulers, sobre les quals hagin de fixar-se llistons o llates d’empostissar, tindrà un gruix ≥ 30 mm. Els claus penetraran 25 mm en llates d’empostissar de 50 mm com a mínim. Els claus i cargols per a la fixació seran preferentment de coure o d’acer


inoxidable, i els enganxis i claudàtors d’acer inoxidable o acer zincat. S’evitara la utilització d’acer sense tractament anticorrosiu. Sistema d’evacuació d’aigües. Canalons. Per la formació del canaló s’han de disposar elements de protecció prefabricats o realitzats in situ. S’han de disposar amb pendent de l’1%, com a mínim, cap al desguàs. Les peces de la teulada que aboquen sobre el canaló han de sobresortir 5 cm, com a mínim, sobre el mateix. Quan el canaló sigui vist, s’ha de disposar la vora més propera a la façana de tal manera que quedi per sobre de la vora exterior. Poden ser vistos i ocults. En ambdós casos els canalons es disposaran amb lleuger pendent cap a l’exterior, afavorint el vessament cap a fora, de manera que un embassament ocasional no vessi a l’interior. Per la construcció de canalons de zinc, se soldaran les peces a tot el seu perímetre, les abraçadores a les que se subjectarà la xapa, s’ajustaran a la seva forma i seran de platina d’acer galvanitzat. Es col·locaran a una distància màxima de 50 cm i com a mínim a 15 mm de la línia de teules del ràfec. Quan s’utilitzin sistemes prefabricats, amb acreditació de qualitat o document d’idoneïtat tècnica, se seguiran les instruccions del fabricant. Quan el canaló estigui situat al costat d’un parament vertical els elements de protecció per sota de les peces de la teulada han de disposar-se de tal manera que cobreixin una banda de 10 cm d’amplada com a mínim. Quan la trobada sigui en la part superior i intermèdia del aiguavés, els elements han de cobrir 10 cm d’amplària com a mínim. Cada baixant servirà com a màxim a 20 m de canaló. Canaletes de recollida. El ¢ dels albellons de les canaletes de recollida de l’aigua en els murs parcialment estancs ha de ser 110 mm, com a mínim. Els pendents mínims i màxims de la canaleta i el nombre mínim d’albellons en funció del grau de impermeabilitat exigit al mur han de ser els quals s’indiquen en la normativa CTE DB HS1 taula 3.3. Punts singulars. En la trobada de la coberta amb un parament vertical s’han de disposar elements de protecció prefabricats o realitzats in situ. Els elements de protecció han de cobrir com a mínim una banda del parament vertical de 25 cm d’altura per sobre de la teulada. Quan la trobada es produeixi en la part inferior de l’aiguavés, s’ha de disposar un canaló. Quan es produeixi en la part superior o lateral de l’aiguavés, els elements de protecció han de col·locar-se per sobre de les peces de la teulada i perllongar-se 10 cm com a mínim, des de la trobada. Ràfec. Les peces de la teulada han de sobresortir 5 cm com a mínim i mitja peça com a màxim del suport que conforma el ràfec. En la vora lateral han de disposar-se peces especials que volin lateralment més de 5 cm. Aiguafons. Han de disposar-se elements de protecció prefabricats o realitzats in situ. Les peces de la teulada han de sobresortir 5 cm com a mínim sobre l’aiguafons. La separació entre les peces de la teulada dels dos aiguavés ha de ser 20 cm, com a mínim. Careners. Han de disposar-se peces especials, que han de solapar 5 cm com a mínim sobre les peces de la teulada d’ambdós aiguavés. Les peces de la teulada de l’última filada horitzontal superior i les de la cumbrera han de fixar-se. Quan no sigui possible el solapament entre les peces d’una cumbrera en un canvi de direcció o en una trobada de careners aquesta trobada ha d’impermeabilitzar-se amb peces. Lluernaris. Han d’impermeabilitzar-se les zones del aiguavés que estiguin en contacte amb el cèrcol del lluernari mitjançant elements de protecció prefabricats o realitzats in situ. En la part inferior del lluernari, els elements de protecció han de col·locar-se per sota de les peces de la teulada i perllongar-se 10 cm, com a mínim, des de la trobada i en la superior per damunt i perllongar-se 10 cm, com a mínim. Juntes de dilatació. En el cas d’aiguavés continu de més de 25 m, o quan entre les juntes de l’edifici la distància sigui major de 15 m, s’estudiarà l’oportunitat de formar juntes de coberta, en funció de la teulada i de les condicions climàtiques del lloc. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions d’identificació i assaigs en cadascun dels següents capítols: Formació de aiguavés, Taulers, Impermeabilització, Aïllaments, Tipus de teules, Ràfec, Careners, Lluernaris i Aiguafons. Amidament i abonament m² de coberta, totalment acabada, amidada sobre els plànols inclinats i no referida a la seva projecció horitzontal. Incloent els solapaments, part proporcional de minvaments i trencaments, amb tots els accessoris necessaris. Així com col·locació, segellat, protecció durant les obres i neteja final. No s’inclouen canalons ni albellons. Verificació La prova de servei per a comprovar la seva estanquitat, ha de consistir en la inundació per rec continu de la coberta durant 48 hores. Transcorregudes 24 hores de l’assaig d’estanqueïtat es destaparan els desguassos permetent l’evacuació d’aigües per a comprovar el bon funcionament d’aquests.


SUBSISTEMA SOLERES Capa gruixuda de formigó donada sobre el terreny, que es pot disposar com a paviment o com a base per un enrajolat. Capa resistent composta per una sub-base granular compactada, impermeabilització i una capa de formigó amb gruix variable segons l'ús per al que està indicat. Dóna suport sobre el terreny, es podrà disposar directament com a paviment mitjançant un tractament d'acabat superficial, o es pot deixar com a base per un enrajolat. S'utilitza per a base d'instal·lacions o per a locals amb sobrecàrrega estàtica variable segons l'ús pel que està indicat (garatge, locals comercials, etc...). Existeixen diferents tipus de soleres, com les soleres de formigó lleuger i les soleres alleugerides. Normes d’aplicació Requisits mínim d’habitabilitat en els edificis d’habitatge i de la cèdula d’habitabilitat. D. 259/2003. Codi Tècnic de l’Edificació. RD. 314/2006. DB SE-AE, Documento Bàsico Seguridad Estructural, Acciones en la edificación. DB HS-HS 1 (2.2.2), Salubridad, Protección frente a la humedad. Construcció sostenible. D. 157/2002. Art.24. Instrucción de Hormigón Estructural, EHE. RD. 2661/98. Instrucción para el proyecto y la ejecución de obras de hormigón en masa o armado, EH-91. RD. 824/1988, RD. 1039/1991. Components Capa sub-base, impermeabilització, formigó en massa, armadura de retracció, sistema de drenatge i material de juntes. Característiques tècniques mínimes Capa sub-base. Graves, balastres compactades, etc... Impermeabilització. Podrà ser de làmina de polietilè, etc... Formigó en massa. Ciment, complirà les exigències pel que fa referència a la composició, característiques mecàniques, físiques i químiques que estableix la Instrucció per a la recepció de ciments RC-03. Àrids, compliran les condicions físico-químiques, físico-mecàniques i granulomètriques establertes en la Instrucció de formigó estructural EHE. Aigua, s'admetran totes les aigües potables i les tradicionalment usades. Armadura de retracció. Serà de malla electrosoldada de barres o filferros corrugats, que compleixi les condicions en referència a adherència i característiques mecàniques mínimes establertes a la Instrucció de formigó estructural EHE. Sistema de drenatge. Drenatges lineals, tubs de formigó porós o de PVC, polietilè, etc... Drenatges superficials, làmines drenants de polietilè i geotèxtil, etc. Emmacat d'àrids naturals o procedents de matxucat, etc... Arquetes de formigó. Material de juntes. Segellador de juntes de retracció, serà de material elàstic. Replè de juntes de contorn, podrà ser de poliestirè expandit, etc... Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Ciment, Àrids, Malles electrosoldades, Aigua i Tubs drenants. Execució Condicions prèvies S'eliminaran de les graves apilades, les zones segregades o contaminades per pols, per contacte amb la superfície de suport o per inclusió de materials estranys. L'àrid natural o de matxucat utilitzat com a capa de material filtrant estarà exempt d'argiles i/o marges i de qualsevol altre tipus de materials estranys. Es comprovarà que el material és homogeni i que la seva humitat és l'adequada per a evitar-ne la segregació durant la seva posada en obra i per aconseguir el grau de compactació exigit. Si la humitat no és l'adequada s'adoptaran les mesures necessàries per corregir-la sense alterar l'homogeneïtat del material. Emmagatzematge i manipulació (criteris d'ús, conservació i manteniment) Els apilaments de les graves es formaran i explotaran, de manera que s'eviti la segregació i compactació de les mateixes. Les instal·lacions enterrades estaran acabades. Es fixaran punts de nivell per la realització de la solera. Es compactaran i netejaran els sòls naturals. No es disposaran soleres en contacte directe amb sòls d'argiles expansives, ja que podrien produir-se abombaments, aixecaments i trencaments dels paviments, esquerdes de particions interiors, etc... El formigonament s'ha de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 40°C. Fases d’execució


Preparació i comprovació de la superfície d’assentament. La sub-base granular s'estendrà sobre el terreny net i compactat. Es compactarà mecànicament i s'enrasarà. Es col·locarà la làmina de polietilè sobre la sub-base. Col·locació del formigó. S’estendrà una capa de formigó sobre la làmina impermeabilitzant, el seu gruix vindrà definit a la D.T. segons l’ús i la càrrega que hagi de suportar. Si s’ha de disposar una malla electrosoldada es disposarà abans de col·locar el formigó. El curat es realitzarà mitjançant el rec i es tindrà especial cura que no produeixi desrentat. Execució de junts de formigonat. Juntes de contorn, abans d’abocar el formigó es col·locaran elements separadors de poliestirè expandit que formarà la junta de contorn al voltant de qualsevol element que interrompi la solera, com pilars i murs. Juntes de retracció, s’executaran mitjançant caixetons previstos o realitzats posteriorment a màquina. Ha de tenir junts transversals de retracció cada 25 m² i la distància entre ells no ha de ser de més de 6 m. Els junts han de ser d'una fondària ≥ 1/3 del gruix i d'una amplària de 3 mm. Ha de tenir junts de dilatació a distàncies no superiors als 30 m, de tot el gruix del paviment. També s'han de deixar junts a les trobades amb d'altres elements constructius. Aquests junts han de ser d'1 cm d'amplada i han d'estar reblerts amb poliestirè expandit. Els junts de formigonament han de ser de tot el gruix del paviment i s'ha de procurar fer-los coincidir amb els junts de retracció. Protecció i cura del formigó fresc. S'ha de vibrar fins a aconseguir una massa compacta, sense que es produeixin segregacions. Durant el temps de cura i fins a aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'ha de mantenir la superfície del formigó humida. Aquest procés ha de durar com a mínim 15 dies en temps sec i calorós i 7 dies en temps humit. El paviment no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva formació. Drenatge. Si és necessari es disposarà una capa drenant i una capa filtrant sobre el terreny situada sota el sòl. En el cas que s'utilitzi com capa drenant un emmacat, ha de disposar-se una làmina de polietilè per sobre d'ella. Han de disposar-se tubs drenants, connectats a la xarxa de sanejament o a qualsevol sistema de recollida per a la seva reutilizació posterior, en el terreny situat sota el sòl i, quan aquesta connexió està situada per sobre de la xarxa de drenatge, almenys una cambra de bombeig amb dues bombes d'eixugament. També farem el mateix a la base del mur. En el cas de murs pantalla els tubs drenants han de col·locar-se a un metre per sota del sòl i repartits uniformement al costat del mur pantalla. S’ha de disposar d’un pou drenant per cada 800 m² en el terreny situat sota el sòl. El diàmetre interior del pou ha de ser ≤ a 70 cm. El pou ha de disposar d'una envoltant filtrant capaç d'impedir l'arrossegament de fins del terreny. Han de disposar-se dues bombes, una connexió per a la evacuació a la xarxa de sanejament o a qualsevol sistema de recollida per a la seva reutilizació posterior i un dispositiu automàtic per a que l'amironament sigui permanent. Segons CTE DB HS1 punt 2.2.2 Toleràncies d’execució. Gruix: -10mm, +15mm. Nivell: ±10mm. Planor: ±5mm/3m Acabat. L’acabat de la superfície podrà ser mitjançant reglejat o coronament. La superfície de la solera s’acabarà mitjançant reglejat, o es deixarà a l’espera de l’enrajolat. Control i acceptació Compactat del terreny serà de valor ≥ al 80% del Pròctor Normal en cas de solera semipesada i 85% en cas de solera pesada. Planor de la capa de sorra amidada amb regla de 3 m, no presentarà irregularitats locals superiors a 20 mm. Gruix de la capa de formigó: no presentarà variacions superiors a –1 cm o +1,50 cm respecte del valor especificat. Planor de la solera, amidada per encavalcament de 1,50 m de regla de 3 m, no presentarà variacions superiors a 5 mm, si no ha de portar revestiment posterior. Junta de retracció: la distància entre juntes no serà superior a 6 m. Junta de contorn: el gruix i l’altura de la junta no presentarà variacions superiors a –0,50 cm o +1,50 cm respecte a l'especificat. Amidament i abonament m2 quadrat de solera acabada, amb els seus diferents gruixos i característiques del formigó. Inclòs neteja i compactat de terreny.

ml les juntes i separadors de poliestirè, amb tall i col·locació del segellat.

m2 de superfície amidada, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: obertures d'1,00 m², com a màxim, no es dedueixen; obertures de més d'1,00 m², es dedueix el 100%.

SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS


SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL·LACIONS SUBSISTEMA CONTROL AMBIENTAL 1 IL·LUMINACIÓ Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HE-3, Eficiència energètica de les instal·lacions. DB SU-4, Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció. Reglamento electrotécnico para baja tensión, REBT 2002. RD 842/2002. Instrucciones Técnicas Complementarias. Instrucción 9/2004. Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques. Resolució 4/11/1988. Procediment administratiu per a l'aplicació del Reglament electrotècnic de baixa tensió. D 363/2004. Guia Técnica de aplicación al Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. Procediment administratiu per a l'aplicació del REBT. Instrucció 7/2003. Condicions de seguretat en els les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d'habitatges. Instrucció 9/2004. Les llumeneres que s’utilitzin en enllumenat exterior seran conformes a la norma UNE-EN 60598 i la UNE-EN 60598-2-5 en el cas de projectors d’exterior.

UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. 1.1 Interior És la que fa referència als espais amb fonts lluminoses artificials, amb aparells d’enllumenat que reparteixen, filtren o transformen la llum emesa per una o més làmpades (d’incandescència o descàrrega) i que inclou tots els dispositius necessaris pel suport, fixació i protecció de les llumeneres. Components Llumeneres: Poden ser per làmpades d’incandescència o de fluorescència i altres equips de descàrrega i inducció. Les llumeneres podran ser: empotrades, adosables, suspeses, amb gelosia, amb difusor continu, estanques, antideflagrants... Accessoris per fluorescència: reactància, condensador i cebadors. Làmpades: s’haurà d’indicar la marca d’origen, la potència en watts (làmpada més equip auxiliar), la tensió en volts i el flux nominal en lúmens i l’índex de rendiment de color. Característiques tècniques mínimes. Les necessàries per al correcte funcionament dels components de la instal·lació. Control i acceptació.

Connexions entre elements, distàncies entre suports, toleràncies i aplomat de la col·locació. Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions. Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. Situació de punts i mecanismes. Característiques i situació d’equips d’enllumenat (marca, model i potència). Proves de funcionament: Encesa de l’enllumenat.


Execució Es farà un replanteig previ de totes les llumeneres que haurà d’estar aprovada per la D.F. abans de la seva col·locació.

La fixació de les llumeneres es realitzarà amb el parament suport completament acabat. Un cop replantejada la situació de la llumenera i la fixació al suport es connectaran, tant la llumenera com els accessoris, al circuit corresponent, amb regletes. Cada zona disposarà com a mínim d’un sistema d’encesa i apagat manual. No s’acceptaran els sistemes de control únics en quadres elèctrics. Les zones on el seu ús sigui temporal es col·locaran detectors de presència o temporitzadors. Es col·locaran sistemes d’aprofitament de la llum natural segons les especificacions del CTE. Verificacions La prova de servei per a comprovar el funcionament de l’enllumenat consistirà en l’accionament dels interruptors d’encesa de l’enllumenat amb totes les llumeneres equipades amb les làmpades corresponents. Amidament i abonament ut d’equip de llumenera, inclòs l’equip d’encesa, fixacions, fixació amb regletes i petit material. Es pot incloure la part proporcional de difusors, gelosies o reixes. 1.2 Emergència És la que en cas de fallida de l’enllumenat normal, subministra la il·luminació necessària per facilitar la visibilitat als usuaris de manera que puguin abandonar l’edifici, evitar situacions de pànic i permetre la visió de les senyals indicatives de les sortides i la situació dels equips i mitjans de protecció existents. Components Llumeneres: Poden ser per làmpades d’incandescència o de fluorescència. Làmpades: Poden ser d’incandescència o fluorescència han d’assegurar l’enllumenat d’un local. En cada aparell d’incandescència existiran dues làmpades com a mínim. En el cas de fluorescència el mínim serà una làmpada. Bateria: La bateria d’acumuladors elèctrics o la font central ha d’alimentar les làmpades. Equips de control i unitats de comandament: Són els dispositius de posta en servei, recàrrega i posta en estat de repòs. El dispositiu de posta en estat de repòs pot estar incorporat a l’aparell o situat a distància. En els dos casos, el restabliment de la tensió d’alimentació normal ha de provocar automàticament la posta en alerta o bé posar en funcionament una alarma sonora. Característiques tècniques mínimes. Les necessàries pel correcte funcionament dels components de la instal·lació. Control i acceptació.

Connexions entre elements, distàncies entre suports, toleràncies i aplomat de la col·locació. Distància mín. encreuament amb altres instal·lacions. Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. Situació de punts. Característiques i situació d’equips d’enllumenat. (marca, model i potència). Proves de funcionament: Encesa de l’enllumenat. Execució Es farà un replanteig previ de totes les llumeneres que haurà d’estar aprovada per la D.F. abans de la seva col·locació.

La fixació de les llumeneres es realitzarà amb el parament suport completament acabat. Un cop replantejada la situació de la llumenera i la fixació al suport es connectaran, tant la llumenera com els accessoris, al circuit corresponent, amb regletes. Cada zona disposarà com a mínim d’un sistema d’encesa i apagat manual. No s’acceptaran els sistemes de control únics en quadres elèctrics. Verificacions Les llumeneres és situaran 2m per sobre del nivell de terra; com a mínim es disposaran en els següents punts: portes en recorreguts d’evacuació, escales, en qualsevol canvi de nivell, en canvis de direcció i trobades amb passadissos, sobre les senyals de seguretat, als locals que alberguin equips generals de les instal·lacions de protecció contra incendis.


La instal·lació serà fixa, amb font pròpia d’energia i entrarà automàticament en funcionament al produir-se una fallida d’alimentació. Es considera fallida el descens de la tensió d’alimentació per sota del 70% del seu valor nominal. Amidament i abonament ut d’equip d’enllumenat d’emergència, inclòs les llumeneres, làmpades, equips de control i unitats de comandament, la bateria d’acumuladors elèctrics o la font central d’alimentació, fixacions, connexió amb els aïllaments necessaris i petit material. SUBSISTEMA CONNEXIONS 1 ELECTRICITAT Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE DB HE 5, Contribució fotovoltàica mínima d'energia elèctrica. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Reglamento electrotécnico para baja tensión, REBT. Instrucciones Técnicas Complementarias. RD 842/2002. Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. D 363/2004, Instrucció 7/2003. Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges. Instrucció 9/2004. Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques. DOGC 30/11/1988. Reglament sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación. RD 3275/82. Normes sobre ventilació y acceso de ciertos centros de transformación. BOE: 26/6/84. Reglamento de líneas aéreas de alta tensión. D 3151/1968. Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica. RD 1955/2000. S'han de complir les especificacions de la ITC-MIE-BT-019.

Instrucciones técnicas complementarias MIE-RAT. BOE.183; 1.08.84.

Reglamento de contadores de uso corriente clase 2. RD 875/1984. Exigencias de seguridad de material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados limites de tensión. RD 7/1988. UNE. Totes les UNE corresponents als elements que composen la instal·lació. UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro.

1.1 Instal·lació comunitària i interior

Conjunt d’elements que composen la instal·lació a partir de la línia general d’alimentació (LGA) fins al punt de connexió a l’interior. La seva funció és la de distribuir l’electricitat des de la caixa general de protecció fins a la connexió interior. Tota la instal·lació assolirà el màxim equilibri de càrregues entre els diferents conductors. Es faran sectors i es subdividiran de manera que les pertorbacions originades per avaries afectin el mínim possible de parts de la instal·lació. Tota la instal·lació s’ha d’efectuar tenint en compte la normativa vigent en cadascun dels casos. Principalment en allò que disposa el Reglament electrotècnic de Baixa Tensió, i les seves instruccions complementàries, així com les recomanacions de les NTE-IEB,IEP,IPP,IAT,IAA, les de la


companyia subministradora, normes particulars, instal·lacions d’enllaç. Un cop acabades les tasques de muntatge, es procedirà a la retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de materials, etc.

Components

Línia general d’alimentació(LGA): Connecta CGP amb la centralització en un sol lloc de comptadors. Poden ser de coure o alumini. Derivació individual (DI): Tram que enllaça el final de línia general d’alimentació i subministra energia elèctrica a una instal·lació d’usuari. Emplaçament els comptadors: Es poden ubicar en local o armari. S’utilitza per a la col·locació dels comptadors de tots els abonats d’un mateix edifici. Està compost per aquests elements: Interruptor general de maniobra (IGM): És obligat per a més de 2 usuaris. Fusible de seguretat: Element del circuit elèctric que es situa a l’inici de les línies, la missió del qual és protegir-les d’intensitats produïdes per tallacircuits. Comptador: Dispositiu que mesura l’energia elèctrica consumida en kilowatts per hora ó en kilovolt ampers reactius per hora. Derivació individual: Part de la instal·lació d’enllaç que subministra energia a partir del final de la línia general d’alimentació. Quadre interior de la unitat privativa: Conjunt d’aparells que es col·loquen en una instal·lació individual amb l’objectiu de protegir l’usuari de qualsevol anomalia que es pugui produir en la instal·lació. Caixa per a l’interruptor de control de potència: Està ubicat l’interruptor de control de potència i integra tots els dispositius necessaris per assegurar: el comandament, protecció de les sobrecàrregues i tallacircuits. Dispositius generals de comandament i protecció: Interruptor general automàtic (IGA)d’accionament manual. Interruptor diferencial(ID), Interruptors: Omnipolars, Magnetotèrmics, per a cada un dels circuits interiors. Tubs, canals i safates: És el lloc per on passa el cablejat; poden ser de diferents mides i materials. Cable o conductor: El conjunt format per un o diversos fils conductors reunits amb o sense recobriment protector. Caixes de derivació: Caixes especials per a realitzar unions i connexions de conductors a l’interior de tubs protectors. Poden ser amb muntatge encastat o superficial. Mecanismes: Són els elements finals de la instal·lació interior. Poden ser endolls, interruptors i commutats. Aniran encastats o muntats superficialment. Característiques tècniques mínimes.

Línia general d’alimentació(LGA): Ha de ser no propagadora d’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Cables unipolars aïllats.

Derivació individual (DI): Ha de ser no propagador d’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Emplaçament els comptadors: Fàcil i lliure accés. Ús exclusiu, incompatible amb altres serveis. Ha de disposar de ventilació i il·luminació suficient.

Caixa per a l’interruptor de control de potència: La intensitat de l’interruptor de control de potència serà en funció del tipus de subministrament i tarifa a aplicar, segons contractació. Dispositius generals de comandament i protecció: Secció mínima dels conductors segons circuit. Cable o conductor: Tensió assignada 0,6/1kV. Control i acceptació Conductors i mecanismes: Identificació, segons especificacions e projecte. Distintiu de qualitat AENOR. Comptadors, equips i quadres: Homologació per part del MICT. Accessoris i material elèctric: Marca AENOR homologada pel Ministeri de Foment. La resta de components de la instal·lació s’hauran d’acceptar en obra conforme a la documentació de projecte, documentació del fabricant, la normativa, especificacions de projecte, i indicacions de la direcció facultativa durant l’execució de les obres. Execució Condicions prèvies

En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per a la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de


ser aprovat per la direcció facultativa. Tots els elements s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació. Han d’estar en perfecte estat i no haver rebut cops en el seu transport. La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques dels elements.

Línia general d’alimentació(LGA) i Derivació individual (DI): Passarà per espais d’ús comunitari amb conductes aïllats per l’interior, amb tubs encastats, o muntatge superficial. La unió dels tubs serà roscada o embotida. Si la longitud és excessiva es disposaran els registres adequats. Es procedirà a la col·locació dels conductes elèctrics, fent servir passa fils guies impregnades amb substàncies que permetin el lliscament per l’interior. La canalització permetrà l’ampliació de la secció dels conductors fins al 100%. La secció dels cables serà com a mínim de 10mm2 si són de coure o de 16 mm2 si són d’alumini. Emplaçament dels comptadors: Es construiran amb materials no inflamables, no hi travessaran cap conducció ni instal·lació que no siguin elèctriques. Ha de ser de fàcil i lliure accés. Tindrà un ús exclusiu, incompatible amb altres serveis. Ha de disposar de ventilació i il·luminació suficient. El pany serà normalitzat. Per a 16 comptadors es centralitzarà en un armari si n’hi ha més de 16 és centralitzen en un local. En tots els casos: Les portes han d’obrir cap enfora. L’interior s’ha d’enguixar i pintar de color blanc. Es col·locarà una bunera a l’interior connectada a la xarxa de sanejament. Comptadors: S'han d'instal·lar a l'interior del local o a la façana, en lloc accessible fàcilment, a prop de l'entrada i a una alçada de col·locació dels comptadors serà 0,25m des del terra i com a màxim 1,80m alçada de lectura del comptador més alt. Segons el grau d'electrificació s'ha d'instal·lar la protecció contra contactes indirectes (interruptors diferencials) i PIA (Interruptors magnetotèrmics) necessaris. Han d'estar fixats sobre una paret, mai sobre un envà. Sobre les bases s'han de col·locar els fusibles de seguretat. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa, no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Les fases (o fase i neutre) i el conductor de protecció, si n'hi ha, han d'estar connectades als borns de la fase per pressió del cargol. Ha de quedar amb els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. La posició ha de ser la fixada a la documentació tècnica. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar fixat sòlidament al suport. Quan es col·loca encastat, l'element ha de quedar fixat sòlidament a la caixa de mecanismes, que ha de complir les especificacions fixades per la direcció facultativa. Resistència de les connexions a la tracció: >= 3 kg. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm i aplomat: ± 2%. Quadre interior de la unitat privativa: Anirà col·locat sobre una paret, mai sobre un envà. Tots els elements que es col·loquin al quadre compliran: La subjecció de cables ha d'estar feta mitjançant la pressió de visos. Tots els conductors han de quedar connectats als borns corresponents. Cap part accessible de l'element instal·lat no ha d'estar en tensió, fora dels punts de connexió.Quan es col·loca a pressió ha d'anar muntat sobre un perfil DIN simètric a l'interior d'una caixa o armari. En aquest cas, l'interruptor s'ha de subjectar pel mecanisme de fixació disposat per a tal fi. Quan es col·loca amb cargols, ha d'estar muntat sobre una placa base aïllant a l'interior d'una caixa també aïllant. En aquest cas l'interruptor s'ha de subjectar pels punts disposats amb aquesta finalitat pel fabricant. Els interruptors han de ser capaços de funcionar correctament en les condicions normals exigides en les normes. Els interruptors que admetin la regulació d'algun paràmetre han d'estar ajustats a les condicions del paràmetre exigides en la DT. Resistència a la tracció de les connexions: >= 3 kg. ICP: Ha d'estar muntat dins d'una caixa precintable. Ha d'estar localitzat el més a prop possible de l'entrada de la derivació individual. PIA: En el cas d’habitatges ha de quedar muntat un interruptor magnetotèrmic per a cada circuit. Tubs : Els canvis de direcció s'han de fer de manera adequada a cada material. Tubs rígids: es faran mitjançant corbes d'acoblament, escalfant-les lleugerament, sense que es produeixin canvis sensibles a la secció. Quan les unions són roscades, han d'estar fetes amb maniguets amb rosca. Quan les unions són endollades s'han de fer amb maniguets llisos. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm, alineació: ± 2%, <= 20 mm/total. Tubs flexibles: No pot tenir empalmaments entre els registres (caixes de derivació, pericons, etc.), ni entre aquests i les caixes de mecanismes. S'ha de comprovar la regularitat superficial i l'estat de la superfície sobre la que s'ha d'efectuar el tractament superficial. Toleràncies d'instal·lació: penetració dels tubs dins les caixes: ± 2 mm. Encastat: el tub s'ha de fixar al fons d'una regata oberta al parament, coberta amb guix. Recobriment de guix: >= 1 cm. Sobre sostremort: El tub ha de quedar fixat al sostre o recolzat en el cel ras. Muntat sobre paviment: El tub ha de quedar recolzat sobre el paviment base. Ha de quedar fixat al paviment base amb tocs de morter cada metre, com a mínim. Canals i safates : El muntatge s'ha de fer amb peces de suport, amb un mínim d'un per tram, fixades al sostre o als paraments amb perns d'ancoratge. Les unions dels trams rectes, derivacions, cantonades, etc., de les canals s'han de fer amb peces d'unió fixades amb cargols o reblons. Les unions han d'estar a 1/5 de la distància entre dos recolzaments. Han de tenir continuïtat elèctrica, connectant-les al conductor de terra cada 10 m, com a màxim. Els finals de canalitzacions i els laterals de les caixes de derivació han d'estar coberts sempre amb tapetes de final de tram i laterals


de caixa, respectivament. Distància entre les fixacions: <= 2,5 m. Toleràncies d'instal·lació: nivell o aplomat: <= 0,2%, 15 mm/total, desploms: <= 0,2%, 15 mm/total. Cable o conductor: S'han considerat els tipus següents: Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de policlorur de vinil (PVC) de designació UNE RV. Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de material lliure d'halògens a base de poliolefina, de baixa emissió de gasos tòxics i corrosius, de designació UNE RZ1K (AS). S'han considerat els tipus de col·locació següents: Cables UNE RFV, RV, RZ1K per anar col·locats en tubs. Cables UNE RV, RZ1K per anar muntats superficialment. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: estesa, col·locació i tibat del cable si es el cas, connexió a les caixes i mecanismes, en el seu cas. Els empalmaments i derivacions s'han de fer amb borns o regletes de connexió, prohibint-se expressament el fer-ho per simple recargolament o enrotllament dels fils. El recorregut ha de ser l'indicat a la DT. Els conductors han de quedar estesos de manera que les seves propietats no quedin danyades. Els conductors han d'estar protegits contra els danys mecànics que puguin venir després de la seva instal·lació. RV-K O RZ1-K: El conductor ha de penetrar dins les caixes de derivació i de mecanismes. El cable ha de portar una identificació mitjançant anelles o brides del circuit al qual pertany, a la sortida del quadre de protecció. No han d'haver-hi empalmaments entre les caixes de derivació, ni entre aquestes i els mecanismes. En tots els llocs on el cable sigui susceptible d'estar sotmès a danys, es protegirà mecànicament mitjançant tub o safata d'acer galvanitzat. Radi de curvatura mínim admissible durant l'estesa: Cables unipolars: radi mínim de quinze vegades el diàmetre del cable. Cables multiconductors: radi mínim de dotze vegades el diàmetre del cable. Penetració del conductor dins les caixes: >= 10 cm. Toleràncies d'instal·lació: Penetració del conductor dins les caixes: ± 10 mm. RV-K O RZ1-K superficial: la seva fixació al parament ha de quedar alineada paral·lelament al sostre o al paviment i la seva posició ha de ser la fixada al projecte. Distància horitzontal entre fixacions: <= 80cm.Distància vertical entre fixacions: <= 150cm. Caixes de derivació: La caixa ha de quedar fixada sòlidament al parament per un mínim de quatre punts. La posició ha de ser la fixada a la documentació tècnica. Si la caixa és metàl·lica, ha de quedar connectada a la connexió de terra. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm, aplomat: ± 2%. Mecanismes: La posició ha de ser la reflectida a la documentació tècnica o, en el seu defecte, la indicada per la direcció facultativa. Toleràncies d'instal·lació: Posició: ± 20 mm. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Les fases (o fase i neutre) i el conductor de protecció, si n'hi ha, han d'estar connectats als borns de la base per pressió de cargols. Ha de quedar amb els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar fixat sòlidament al suport. Quan es col·loca encastat, l'element ha de quedar fixat sòlidament a la caixa de mecanismes, que ha de complir les especificacions fixades en el seu plec de condicions. Resistència de les connexions a la tracció: >= 3 kg. Toleràncies d'instal·lació: aplomat: ± 2% Control i acceptació.

Connexions entre elements, distàncies entre suports, toleràncies i aplomat de la col·locació.

Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions.

Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. Situació de punts i mecanismes. Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. Subjecció de cables. Característiques i situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i potència). Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament). Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. Quadres generals: Aspecte exterior, interior i dimensions. Característiques tècniques dels components del quadre: interruptors, automàtics, diferencials, relès, etc.) Fixació d’elements i connexionat. Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions. Connexionat de circuits exteriors a quadres.

Proves de funcionament: Comprovació de la resistència de la xarxa de terra; Comprovació d’automàtic; Encès de l’enllumenat; Circuit de força; Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida. Verificacions Proves de funcionament de la instal·lació. Potència contractada, tensió a la instal·lació. Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. Amidament i abonament ml conductors, tubs, canals, safates i dispositius generals de comandament i protecció. Per unitat: comptador, quadre, caixes de derivació, mecanismes.


1.2 Posta a terra És la instal·lació de protecció, independent a la xarxa elèctrica, unida directament a terra, que te com a missió evacuar els corrents de defecte o de derivació que es produeixen per a eventual falta d’aïllament. A aquesta presa de terra es connectaran, quan n’hi hagi en projecte, les parts metàl·liques dels dipòsits de gasoil, instal·lacions de calefacció, d’aigua, de gas canalitzat, i antenes de ràdio i televisió. Components Punt de connexió a terra: És un electrode de materials inalterables com: coure, acer galvanitzat o sense galvanitzar amb protecció catòdica o de fosa de ferro. Conductors de posta a terra: Seran de coure rígid nu, acer galvanitzat o un altre metall amb un alt punt de fusió. Línies d’enllaç amb la terra: amb conductor nu soterrat al terreny.

Arquetes de connexió.

Línia principal de terra i les seves derivacions: el conductor anirà aïllat amb tubs de PVC rígid o flexible.

Placa o piqueta de connexió a terra. Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la direcció facultativa. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al projecte. Els materials s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. Un cop instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants (embalatges, retalls de cables, etc.) Punt de connexió a terra. La platina ha de portar un dispositiu de fixació a la base. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Ha de quedar amb els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. La posició i quantitat han de ser les fixades per la direcció facultativa i han de constar a la documentació tècnica. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar fixat sòlidament al suport. S’ha de: connectar sobre els conductors de terra; situar en un lloc accessible; permetre mesurar la resistència de la presa de terra corresponent; assegurar la continuïtat elèctrica; ha d’estar situat a prop de la presa de terra. Les instal·lacions que ho necessitin han de disposar d'un nombre suficient de punts de posada a terra, convenientment distribuïts, que estiguin connectats al mateix electrode o conjunt d'electrodes. Resistència a la tracció de les connexions: >= 3 kg. Toleràncies d'execució:- posició: ± 20 mm, aplomat: ± 2% Placa o piqueta de connexió a terra. Ha d'estar col·locat en posició vertical, enterrat dins del terreny. Ha de quedar: fàcilment localitzable per a la realització periòdica de proves d'inspecció i control; unides rígidament, assegurant un bon contacte elèctric amb els conductors dels circuits de terra mitjançant cargols, elements de compressió, soldadura d'alt punt de fusió, etc. El contacte amb el conductor del circuit de terra ha d'estar net, sense humitat i fet de tal forma que s'evitin els efectes electroquímics. Han d'estar clavades de tal forma que el punt superior quedi a 50 cm de profunditat. En el cas d'enterrar més d'una placa, la distància entre elles ha de ser com a mínim de 3 m. Ha de tenir incorporat un tub de plàstic de 22 mm de diàmetre, aproximadament, al costat del cable per a la humectació periòdica del pou de terra. Toleràncies d'execució: posició: ± 50 mm Conductor de coure nu.Les connexions del conductor s'han de fer per soldadura sense la utilització d'àcids, o amb peces de connexió de material inoxidable, per pressió de cargol, aquest últim mètode sempre en llocs visitables. El cargol ha de portar un dispositiu per tal d'evitar que s'afluixi. Les connexions entre metalls diferents no han de produir deteriorament per causes electroquímiques. El circuit de terra no serà interromput per a la col·locació de seccionadors, interruptors o fusibles. El pas del conductor pel paviment, murs o d'altres elements constructius s'ha de fer dins d'un tub rígid d'acer galvanitzat. El conductor no ha d'estar en contacte amb elements combustibles. Col·locat superficialment: El conductor ha de quedar fixat mitjançant grapes al parament o sostre, o bé mitjançant brides en el cas de canals i safates. Distància entre fixacions: <= 75 cm. En malla de connexió a terra: El conductor ha de quedar instal·lat al fons de rases reblertes posteriorment amb terra garbellada i compactada. El radi de curvatura mínim admès ha de ser 10 vegades el diàmetre exterior del cable en mm. Control i acceptació


Tot el que fa referència a la seva execució en especial comprovació de la resistència de la xarxa de terra. Amidament i abonament

ut punt de connexió a terra, arquetes de connexió, placa o piqueta de connexió a terra. ml conductors de posta a terra, línies d’enllaç amb la terra, línia principal de terra


L'ARQUITECTE


4.4. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRATISTA Exigència de classificació. Article 54. LLEI 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic. («BOE» 261, de 31-10-2007.)

1. Per contractar amb les administracions publiques l’execució de contractes d’obres d’un import igual o superior a 350.000 euros, o de contractes de serveis per un pressupost igual o superior a 120.000 euros, es requisit indispensable que l’empresari estigui degudament classificat.

Tenint en compte que aquesta obra no supera els 350.000,-€ (iva exclòs) no caldrà dons sol·licitar la Classificació i Categoria mínimes. GRUP - SUBGRUP - CATEGORIA - GRUP - SUBGRUP - CATEGORIA -



5. RESUM DE PRESSUPOST.


25.00

8.00

3.00

DOMINI PÚBLICSERVITUD

EDIFICACIÓ

PROJECTE BASICI D'EXECUCIÓ

Roger de Flor, 103 1º 3ª -08401 GRANOLLERS - Tels. 870 55 53

[email protected] www.cmengual.com Fax. 870 41 07

ESCALA: PLANOL:

SITUACIO

PROMOTOR :

Excss. Ajuntament de

Lliçà de Vall 08185

Passeig de l'Esglèsia nº 1

LLIÇÀ D'AVALL

CONSTRUCCIOD'UNACOBERTA A

LLIÇÀ POL2ALLVV

EXISTENT

PISTAPOLIESPORTIVA

USUARI: PROJECTE: DATA: PLÀNOL:

1.50

24.00

22.00

44

.00

AVINGUDA DEL VALLÈS, C-155

PASSEIG D

E L'ESGLÈSIA

1SITUACIO20170418

1/200

PLANTES SITUACIÓ

PROPOSTA COBERTA

50.19 50.21

50.16

50.19

50.16

49.91

49.93

49.94 49.93

49.92

49.93 49.94

50.05

50.15

50.16

50.17

50.17 50.17

50.16

50.16

50.16

50.17

49.94

50.52

-46.51

50.51

50.54

50.54

50.61

50.47

50.16

50.17

50.42

50.37

50.27

50.39

50.50

50.52

50.39

49.90

-46.87

50.1

49.91

50.11

50.05

49.52

49.80

50.51

51.75

50.19 50.18

50.18 50.21

50.22

50.16

50.16

50.17

50.20 50.19

50.16

50.17

50.14

50.09 50.00

49.91 49.90

49.91

49.93

49.95

49.93

49.92

49.92

49.96

49.95

49.94

49.94

49.94

49.91 49.93

49.96

49.94

49.92 49.92

49.94 49.93

49.95

49.94

49.92

49.93 49.94

49.93

50.05

50.04

50.07

50.15 50.16

50.15

50.16

50.15 50.17

50.18

50.17

50.19 50.17 50.18

50.17

50.16 50.19

50.19

50.16

50.16

50.16

50.15

50.15

50.15

50.16

50.17

50.07 50.07

50.04

49.98

49.99

50.01

50.04 50.07

50.11

50.13

50.15

50.13

50.10

50.06 50.03

50.00

49.98

49.95

50.03

50.05

50.07

50.07

49.96

49.98

50.00

50.03 50.07

50.12

50.14

50.14

50.13

50.12

50.11

50.08 50.05

50.02

49.99

49.98

49.98 49.96

49.95 49.94

50.06

50.42 50.49

50.52 50.54

50.59

50.58

50.61

50.57

50.58-46.51

50.52

50.51

50.54

50.54

50.53

50.47

50.45

50.44

50.30

50.54

50.53

50.50

50.48 50.49

50.52

50.57

50.61

50.61

50.46

50.47

50.06

50.31

50.64

50.54

50.09

50.16 50.15

50.13

50.14

50.15

50.17

50.16

50.15

50.19 50.26

50.48

50.46

50.48

50.50

50.47

50.42 50.42

50.37

50.37

50.34

50.21

50.27 50.27

50.28

50.39 50.39

50.39

50.50 50.50

50.50

50.52

50.51

50.40

50.39

50.39 50.38

50.28 50.28

50.28 50.27

49.91 49.90

49.91

50.36 50.31

-46.87 50.14

50.1

50.03

50.01

49.91

50.11

50.11

50.04 50.05

50.05 50.06

50.25

49.98

49.94

49.93

49.96

49.95

49.92 49.86

49.83

49.69

49.62

49.53

49.30

48.89

48.53

49.52

49.78

49.80

49.82

49.81

49.93

50.00

51.13

51.03

50.93

50.83

50.74

50.51

50.13 49.74

49.53

49.28

50.10

51.60

51.73

51.75

51.75

51.68

51.70

51.75

51.65

51.79

51.56

51.63

51.45

50.97

50.81

50.80

50.70

50.53

50.17

49.77

49.34

49.02

MN

08_020

MN

08_019

FA

NA

L

FA

NA

L

FA

NA

L

FA

NA

L

SE

MÀ

FO

R

AV

ING

UD

A D

EL V

ALLÈ

S, C

-155

TORRENT

E1

50.40

E2

50.18

49.92

1.5

0

24

.00

22

.00

44.00

28 28

23 49.92

23

AV

ING

UD

A D

EL V

ALLÈ

S, C

-155




ESCALA: PLANOL:

SITUACIO

PROMOTOR :




LLIÇÀ D'AVALL


LLIÇÀ POL2ALLVV

EXISTENT

PISTAPOLIESPORTIVA


ESTAT ACTUAL EDIFICIPLANTES

SITUACIÓ

20170418

21/75

ESTAT ACTUAL

50.19

50.21

50.16

50.19

50.16

49.91

49.93

49.94 49.93

49.92

49.93

49.94

50.05

50.15

50.16

50.17

50.17

50.17

50.16

50.16

50.16

50.17

49.94

50.52

50.54

50.47

50.16

50.17

50.15

50.17 50.17

50.16 50.20

50.17

50.16 50.20

50.23 50.25

50.26

50.32

50.35

50.48

50.42

50.37

50.27

50.39

50.39

50.28

49.90

-46.87

50.1

49.91

50.11

50.05

49.52

49.80

50.51

51.75

50.19 50.18

50.18 50.21

50.22

50.16

50.16

50.17

50.20 50.19

50.16

50.17

50.14

50.09 50.00

49.91 49.90

49.91

49.93

49.95

49.93

49.92

49.92

49.96

49.95

49.94

49.94

49.94

49.91 49.93

49.96

49.94

49.92 49.92

49.94 49.93

49.95

49.94

49.92

49.93 49.94

49.93

50.05

50.04

50.07

50.15 50.16

50.15

50.16

50.15

50.17

50.18

50.17

50.19 50.17

50.18

50.17

50.16

50.19

50.19

50.16

50.16

50.16

50.15

50.15

50.15

50.16

50.17

50.07 50.07

50.04

49.98

49.99

50.01

50.04 50.07

50.11

50.13

50.15

50.13

50.10

50.06 50.03

50.00

49.98

49.95

50.03

50.05

50.07

50.07

49.96

49.98

50.00

50.03 50.07

50.12

50.14

50.14

50.13

50.12

50.11

50.08 50.05

50.02

49.99 49.98

49.98 49.96

49.95 49.94

50.06

50.42 50.49

50.52 50.54

50.59

50.58

50.72

50.58

50.60

50.57 50.52

50.54

50.54

50.53

50.47

50.45

50.44

50.30

50.50

50.48

50.49

50.46

50.47

50.06

50.31

50.64

50.54

50.09

50.16

50.15

50.13

50.14

50.15

50.17

50.16

50.15

50.15

50.17 50.17

50.16 50.20

50.17

50.18

50.19

50.17

50.16 50.20 50.20

50.23 50.25

50.25

50.26

50.19

50.26

50.29

50.31 50.32 50.33

50.35

50.35

50.48

50.48 50.46

50.50

50.47

50.42 50.42

50.37

50.37

50.34

50.21

50.27 50.27

50.28

50.39 50.39

50.39

50.40

50.39

50.39 50.38

50.27

50.28 50.28 50.28

50.28 50.27

49.91 49.90

49.91

50.36 50.31

-46.87 50.14

50.1

50.03

50.01

49.91

50.11

50.11

50.04 50.05

50.05 50.06

50.25

50.26

50.02

50.03

49.98

49.94

49.93

49.96

49.95

49.92

49.86

49.83

49.69

49.62

49.53

49.30

48.89

48.53

49.52

49.78

49.80

49.82

49.81

49.93

50.00

51.03

50.93

50.83

50.74

50.51

50.13 49.74

49.53

49.28

50.10

51.60

51.73

51.75

51.75

51.70

51.75

51.65

51.63

51.45

50.97

50.81

50.80

50.70

50.53

50.17

49.77

49.34

49.02

MN

08_020

MN

08_019

FA

NA

L

FA

NA

L

FA

NA

L

SE

MÀ

FO

R

AV

ING

UD

A D

EL V

ALLÈ

S, C

-155

TORRENT

E1

50.40 E2

49.92

1.5

0

24.0

0

22.0

0

44.00

45.12

9.95

17.1

7

3.0

0

2.8

02.4

3

5.2

3

8.5

0




LLIÇÀ POL2ALLVV


EXISTENTPOLIESPORTIVAPISTA

ESCALA:

SITUACIO

PROMOTOR :




LLIÇÀ D'AVALL

PLANOL:

USUARI: PROJECTE: DATA: PLÀNOL:20170418

3PLANTA FAC PROPOSTA

PLANTA GENERAL

FAÇANES

RENDER CONJUNT

1/75

ED

IFIC

AC

IÓ




LLIÇÀ POL2ALLVV



ESCALA:

SITUACIO

PROMOTOR :




LLIÇÀ D'AVALL

PLANOL:


1.5

0

24

.00

22

.00

44.00

45.12

9.95

17

.17

SUBSISTEMES

ESTRUCTURALS

Tota l'Obra

ACER EXECUCIO

EFECTE

DESFAVORABLE

DESIGNACIO NIVELL DE

CONTROL

B 500 S Normal

COEFICIENT

SEGURETAT

1,15

TIPUS

D'ACCIO

Permanent

Permanentno constant

Variable

NIVELL DE

CONTROL

Normal

COEFICIENTS PARCIALS DE SEGURETAT

EFECTE

FAVORABLE

1,00

1,00

0,00

1,50

1,60

1,60

Estadistic 1,5

Estadistic 1,5

HA-25/B/20/IIa

Resta Obra 35

Pilars I Bigues

Fonaments

Pantalla i Murs

HA-25/B/12/IIa35

HA-25/F/20/IIa50

2. Hidròfug

LONGITUD D'ANCORATGE EHE

Art. 69.3.4.ACER B-500 S

FORMIGÓ HA-25

α

PATILLA

Per Ø >20; 7ØPer Ø <20; 4Ø

LONGITUD DE SOLAPAMENT 2 lb

GANXO

≥ 5 Ø

α Per Ø >20; 7ØPer Ø <20; 4Ø

90< α <150

α >150

Ø 25 94 66 132 92

Ø 20 60 42 84 59

Ø 10 25 18 36 25

Ø 12 30 21 43 30

Ø 16 40 28 58 40

Ø 8 20 14 29 20

Ø 6 15 11 22 15

mm cm

lb I l neta I lb II l neta II

≥ 5 Ø

SUBSISTEMES

ESTRUCTURALS

FORMIGONIVELL DE

CONTROLDESIGNACIO OBSERVACIONS

COEFICIENT

SEGURETAT

EXPOSICIO

ESPECIFICARECUBRIMENT

NOMINAL mm

QUADRE DE CARACTERISTIQUES SEGONS INSTRUCCIO EHE (IIa)

Micropilons

1. Formigó de neteja

1. Hidròfug

Beurada 42,5-R 1. Dosificació mínima 800 kg/m³Estadistic 1,5

Resistencia maxima<37 Ohms35 mm2 Cu

Piqueta d'acer cobrejatResistencia maxima<37 Ohms35 mm2 Cu




Piqueta d'acer cobrejat

Resistencia maxima<37 Ohms35 mm2 Cu




Piqueta d'acer cobrejat

PRESA DE TERRALa instal.lació de presa terra es realitzarà

mitjançant piquetes de connexió a terra d'acer,

amb recobriment de coure 300 µm de gruix, de

clavada a terra, sota el paviment aprofitant

l'obertura del fonament a cada pilar.

Es conectaran les masses metàl.liques, segons

2000 mm llargària de 14,6 mm de diàmetre,

normativa actual, al circuit de terra amb conductor

(Xarxa equipotencial, presa de terra inferior a 37 Ohms).

de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2, muntat.

Llosa de formigó existent

26

29

39

50

Reblert de formigó

Canal de formigó polímer sense pendent, d'amplària interior 200 mm

i de superior a 290 mm d'alçària, amb perfil lateral, amb reixa de fosa

nervada classe D400, segons norma UNE-EN 1433, fixada amb cargols

a la canal, col·locada sobre base de formigó amb solera de 100 mm

de gruix i parets de 100 mm de gruix. Tipus ACO Drain S200

Pilar Pil 01CIR 90L=315 lb=96 la=67

_9ø20(309+67P)

1cø8s15Armadura de Esperas

_18ø16(112P+191)

1cø8s15

Alturas y cotas en cm Recubrimiento 50 mm

275-40


_9ø20(309+67P)


_18ø16(112P+186)

1cø8s15


_9ø20(309+67P)


_18ø16(112P+191)

1cø8s15


_9ø20(309+67P)


_18ø16(112P+191)

1cø8s15


_9ø20(309+67P)


_18ø16(112P+186)

1cø8s15


_9ø20(309+67P)


_18ø16(112P+191)

1cø8s15


_9ø20(309+67P)


_18ø16(112P+191)

1cø8s15


_9ø20(309+67P)


_18ø16(112P+191)

1cø8s15


_9ø20(309+67P)


_18ø16(112P+191)

1cø8s15

Pil 01

CUADRO DE PILARES

850

Pil 02 Pil 03 Pil 04 Pil 05 Pil 06 Pil 07 Pil 08 Pil 09

Pilar Pil 01HEA 320

Pilar Pil 03HEA 320

Pilar Pil 04HEA 320

Pilar Pil 05HEA 320 HEA 320

Pilar Pil 07HEA 320

Pilar Pil 08HEA 320

Pilar Pil 09HEA 320

Pilar Pil 02HEA 320

Pilar Pil 06

El micropilot s'omplira amb beurada de ciment 42,5-R, de dosificació mínima

800 Kg/m³ i s'armara amb barra autoperforant Titan 40/16 suficientment rígida.

Micropilots de Ø 130 mm. sota cada pilar-encep de 1,50 x 0,75 de base.

1.0

0° 1

.00

° 1.0

0° 1

.00

°7

01

0

70

10

Inf. A1,A3: 3ø20s 28( 58P+194+ 58P) ( 38; 93);(153;208)

Inf. B1,B3: 3ø20s 28( 58P+234+ 58P) ( 38; 93);(113;168)

Sup. A1,A3: 3ø12s 28(194) ( 38; 93);(153;208)

Sup. B1,B3: 3ø12s 28(234) ( 38; 93);(113;168)

Piel: 6cø16

Inf. A2: 4ø20s 30( 58P+194+ 58P) (107;138)

Sup. A2: 4ø12s 20(194) (102;143)

Trans. A1,A3: ---/2cø8s5 /---

Trans. B1,B3: ---/2cø8s5 /---

40

115

175575 575 175

71

75

20

20

17

5

75

40

11

5

7 175

2020

1757

A1

A2

A3

B1 B3

40

115

82

7

40

11

5

17

55

75

57

51

75

425 225

1757

Piel: 6cø16

Dimensiones 75 x 115 x 70

Encepado 1 (Pil 03,04,05,06,07) Centrado Encepado 2 (Pil 01, 02 07, 09) CentradoDimensiones 150; 75 x 70

Inf. 3x 3ø16s 22

Sup. 3x 3ø16s 22

Trans. 3x ---/1cø8s5 /---

24.0

0

PIL 01

PIL 02

PIL 03

PIL 04

PIL 05PIL 06

PIL 07

PIL 08

PIL 09

6.53 13.06 13.06 6.53

6.53 13.06 13.06 6.53

ls

0.20 0.20

Armadures esperes

suplementar amb

4 estreps Ø igual als

del pilar.

L

la

DETALL ARMAT PILARS

la

20170418

4FONAM

FONAMENT

SANEJAMENT

PRESA DE TERRA

DETALLS

1/501/25




LLIÇÀ POL2ALLVV



ESCALA:

SITUACIO

PROMOTOR :




LLIÇÀ D'AVALL

PLANOL:


Pil 01CIR-90

Pil 02CIR-90

Pil 01HEA-320

Pil 02HEA-320

SHSH-140x5 SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5


SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4SHSH-140x5

SHSH-140x5

SHSH-140x5

SHSH-140x5 SHSH-140x5SHSH-140x5

SHSH-140x5

SHSH-140x5

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4


SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5SHSH-140x5

6530 6530 6530 6530 6530 6530 2830

195 2635 3260 3270 3270 3260 3260 3270 3270 3260 3260 3270 3270 3260 2635 195

3.0

0

5.2

3

4

46

Pil 04CIR-90

Pil 07CIR-90

Pil 09CIR-90

SHSH-140x5

Pil 02HEA-320

SHSH-140x5

SHSH-120x4

SHSH-120x4

SHSH-120x4

Pil 04HEA-320

SHSH-140x5

Pil 07HEA-320

SHSH-120x4

SHSH-140x5

SHSH-120x4


Pil 04HEA-320

SHSH-160x10SHSH-160x10SHSH-160x10SHSH-160x10

SHSH-120x4


SHSH-120x4


Pil 07HEA-320

SHSH-120x4

HEA-300HEA-300HEA-300HEA-300HEA-300HEA-300HEA-300HEA-300HEA-300HEA-300HEA-300HEA-300HEA-300HEA-300

SHSH-120x4

SHSH-120x4

SHSH-120x4

SHSH-120x4

SHSH-120x4

SHSH

-120

x4

SHSH

-120

x4

SHSH-120x4

SHSH

-120

x4

SHSH-120x4

SHSH-120x4

SHSH-120x4

SHSH-120x4

SHSH-120x4


SHSH-120x4

16. Placa tipo 218. Placa tipo 1

Pil 09HEA-320

13. Placa tipo 2

8.5

0

2

Pil 02CIR-90

11. Placa tipo 1

2.8

00

.09

2.3

4

6530653065306530653065302830

19526353260327032703260326032703270326032603270327032602635195

Pil 01CIR-90


HEA-300HEA-300HEA-300HEA-300HEA-300HEA-300HEA-300HEA-300

Pil 06CIR-90

Pil 08CIR-90

SHSH-120x4SHSH-120x4SHSH-120x4

HEA-300HEA-300HEA-300HEA-300

SHSH-120x4

HEA-300HEA-300

SHSH

-80x5 SHSH-80x4

SHSH-80x4

SHSH

-80x5

SHSH-80x5


HEA-300 HEA-300

SHSH-120x4 SHSH-120x4 SHSH-120x4

SHSH

-80x

4

HEA-300 HEA-300 HEA-300 HEA-300

SHSH-120x4

HEA-300SHSH-80x5

SHSH

-80x5SHSH-80x4

SHSH

-80x5

SHSH-80x5

SHSH

-80x

4

SHSH

-80x

4SHSH-80x5

SHSH

-80x5

SHSH

-80x

4

SHSH-80x5

SHSH-80x5

SHSH-80x4

SHSH

-80x5Pil 08

HEA-320

Pil 06HEA-320

Pil 05HEA-320

Pil 03CIR-90

Pil 05CIR-90

17. Placa tipo 1 15. Placa tipo 1 14. Placa tipo 3

HEA-

320P

il 03

HEA-

320P

il 01

12. Placa tipo 1 10. Placa tipo 1

87 91140

151

163

171

Pil 05CIR-90

Pil 05HEA-320

SHSH-100x4

SHSH-120x4

SHSH-140x5

Pil 05HEA-320


SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5


SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

SHSH-140x5

SHSH-100x4

HEA-320

SHSH-140x5

SHSH-140x5

SHSH-140x5


SHSH-140x5

SHSH-140x5


_9ø20(309+67P)


_18ø16(112P+191)

1cø8s15

Alturas y cotas en cm Recubrimiento 50 mm

275-40


_9ø20(309+67P)


_18ø16(112P+186)

1cø8s15


_9ø20(309+67P)


_18ø16(112P+191)

1cø8s15


_9ø20(309+67P)


_18ø16(112P+191)

1cø8s15


_9ø20(309+67P)


_18ø16(112P+186)

1cø8s15


_9ø20(309+67P)


_18ø16(112P+191)

1cø8s15


_9ø20(309+67P)


_18ø16(112P+191)

1cø8s15


_9ø20(309+67P)


_18ø16(112P+191)

1cø8s15


_9ø20(309+67P)


_18ø16(112P+191)

1cø8s15

Pil 01

CUADRO DE PILARES

850

Pil 02 Pil 03 Pil 04 Pil 05 Pil 06 Pil 07 Pil 08 Pil 09

Pilar Pil 01HEA 320

Pilar Pil 03HEA 320

Pilar Pil 04HEA 320

Pilar Pil 05HEA 320 HEA 320

Pilar Pil 07HEA 320

Pilar Pil 08HEA 320

Pilar Pil 09HEA 320

Pilar Pil 02HEA 320

Pilar Pil 06

E

v

A

vX1 vX2

dX1 dX2

B

vZ1vZ2

dZ1dZ2

12

3 4

5

6

7

8

PlacaAvX1vZ1EAnclajesdX1dZ1vTipo: Redondos corrugadosMaterial : B500S4ø12 +

=51,0=10,0=10,0= 4,0

= 5,0= 5,0=42,0

BvX2vZ2

dX2dZ2

5 : 1ø126 : 2ø127 : 1ø128 : 2ø12

=50,0=10,0=10,0

= 5,0= 5,0

AvX1vZ1E

dX1dZ1v

Cotas en cm

E

v

A

vX1 vX2

dX1 dX2

B

vZ1vZ2

dZ1dZ2

12

3 4

5

6

7

8

PlacaAvX1vZ1EAnclajesdX1dZ1vTipo: Redondos corrugadosMaterial : B500S4ø12 +

=51,0=10,0=10,0= 3,0

= 5,0= 5,0=42,0

BvX2vZ2

dX2dZ2

5 : 1ø127 : 1ø12

=50,0=10,0=10,0

= 5,0= 5,0

QUADRE DE PLAQUES D'ANCORATGE

Placa Tipus 2 CentradaPlaca Tipus 1 CentradaPilar 01,02,03,04,06,07,08,09 HEA 320 Beta=0° Pilar 05 HEA 320 Beta=0°

Canal de xapa

Rigiditzadors

Detall B

Detall C

DETALLS GENERICS

DETALL A

Detall A

TIRANT

VARILLA DE 16 MM

CAVALLET

HEA 340

CANALÓ

BIGA

PERFIL

METÁL·LIC

SHS 160 X 10

OMEGA

GRUIX 1,50 MM

PILAR

PERFIL

METÁL·LIC

1

1

4

5

5

6

7

3

8

TIRANT VARILLA 16mm Según indicaciones del Fabricante

CONTRAVENT CABLE 12mm Según indicaciones del Fabricante

7

4

1

1

5

1

80mm

4

7

DETALL DEL CARGOL

MÍNIM DE SOLDADURA

DETALL EN 3D

ARANDELA DE GOMA

FAMELLA M10

ARANDELA DE XAPA

CARGOL M10

La identificació de cada component ha de tenir una marca duradera,

distinguible, que no li produeixi danys i resulti visible tras el muntatge, els

demés productes, rodons, quadrats, rectangulars i xapa, aniran igualment

marcats. El símbol de la classe d'Acer anirà marcat ademés en tot

producte, podent-se fer en el laminat, o mitjançant troquel o pintura indeleble.

En la resistència dels mitjans d'unions soldades. En les Disposicions

constructives i laseva classificació, per a la soldadura en angle, s'utilitza

per a unir elements els quals les seves cares de fussió formen un angle

(α) comprès entre 60º i 120º. Poden ser unions de solape (figura 8.6). En el cas de unions en T:

- si α > 120º --> No es considerarà que es poguin transmetre esforços;- si α < 60º --> Es sonsiderarà com a soldadura a tope amb penetració parcial.

S' observarà el següent:

a) els cordons han, si és possible, prolongar-se vorejant les cantonades, amb el

mateix espesor de garganta i longitud dos vegades dit espesor.

b) la longitud efectiva d'un cordó de soldadura en angle serà la total del cordó

sempre que es mantingui l'espesor de garganta nominal, peró no es consideraran

cordons amb longitud inferior a 40 mm o a sis vegades l'ample de garganta.

ACER LAMINAT S275-JRDB SE A 10.1.1.2

α

Unió en T Unió en Solape

α Figura 8.6 Soldadura en angle

El compliment del DB SI 6 es farà mitjançant la protecció del perfil amb una

pintura intumescent i/o un trasdossat ceràmic o laminat resistent al foc

(certificats). Segons Art. 3 Taula 3.1. d'aquest DB.

DB SI -6

DB SE - A 10.8.4.2. 2 La inspecció final per assaigs no destructius han de realitzar-se desprès de

16 hores de la seva realització (40 hores en el cas de soldadures a tope en

espesors més grans de 40 mm), i abans de que pugui ser inaccessible.

DB SE - A 10.3.2.2. 1) 2)1 Els soldadors han d'estar certificats per un orgamisme acreditat i qualificar-se

d'acord amb la norma UNE EN 287-1:1992, i si es realitzen tasques de

coordinació del soldeig, tenir experiència prèvia en el tipus d'operació que es

supervisa.

2 Cada tipus de soldadura requereix la qualificació específica del soldador que

la realitza.

* NOTES:

SOLDADURES REALITZADES A TALLER.

En qualsevol cas sempre es farà una

inspecció visual sobre tota la longitud

de soldadures, en les que es comprobarà:

la presència, situació, tamany, posició

superfície, formes, defectes i/o "salpicaduras".

SOLDADURES REALITZADES A OBRA.

En qualsevol cas sempre es farà una

inspecció visual sobre tota la longitud

de soldadures, en les que es comprobarà:

la presència, situació, tamany, posició

superfície, formes, defectes i/o "salpicaduras".

Es realitzaran assaigs no destructius en un

20% de les soldadures dels nusos treballant

isostàticament, un 10% en les soldadures dels

nusos rígis i un 5% a les soldadures de lligat

(en cas de trobar soldadures no acceptables,

es repararan seguint els mateixos requisits de

les originals i es farà un nou "muestreo" amb

el doble dels percentatges indicats anteriorment,

de tornar a fallar es recomana la verificació

mitjantçant assaigs no destructius de totes les

soldadures). El plà de control de soldadures

mitjançant assaigs no destructius ha d'anar lligat

a un control visual del 100% de les soldadures.

SOLDADURES EN ANGLE DISCONTINUES

L1

L1

L2

F t

F t

Fc

b) Compressió L2 ≤ 12 t, 12 t1, 0,25 b, 200mm. L0 ≥ 0,75 b1, 0,75 b

L0

F t

F t

L0

Fc

L0

b1

b t1

t

b

t1

t b1

COORDINADES

ALTERNES

a

a

a

a

a) Tracció L1 ≤ 16 t, 16 t1, 200 mm. L0 ≥ 0,75 b1, 0,75 b

8,1 a 10,0 4,0

10,1 a 12,0 4,5

12,1 a 14,0 5,0

14,1 a 16,0 5,5

16,1 a 18,0 6,0

18,1 a 20,0 6,5

20,1 a 24,0 7,0

24,1 a 28,0 7,5

28,1 a 32,0 8,0

32,1 a 36,0 8,5

4,0 a 6,0 3,0

6,1 a 8,0 3,5

Garganta

"a"

mm

Espesor de

la pieza "e"

mm

NOTES:

DB SE - A 8.6.1. 2a) 2b)

Element Tipus de protecció Resistència exigida

Formigó Soterrani

Formigó PB

Acer PB Pintura intumescent

Formigó resta edifici

Acer resta edifici Pintura intumescent

--

--

--

--

--

SUBSISTEMES

ESTRUCTURALS

Tota l'Obra

ACER EXECUCIO

EFECTE

DESFAVORABLE

DESIGNACIO NIVELL DE

CONTROL

B 500 S Normal

COEFICIENT

SEGURETAT

1,15

TIPUS

D'ACCIO

Permanent

Permanentno constant

Variable

NIVELL DE

CONTROL

Normal

COEFICIENTS PARCIALS DE SEGURETAT

EFECTE

FAVORABLE

1,00

1,00

0,00

1,50

1,60

1,60

Estadistic 1,5

Estadistic 1,5

HA-25/B/20/IIa

Resta Obra 35

Pilars I Bigues

Fonaments

Pantalla i Murs

HA-25/B/12/IIa35

HA-25/F/20/IIa50

2. Hidròfug

LONGITUD D'ANCORATGE EHE

Art. 69.3.4.ACER B-500 S

FORMIGÓ HA-25

α

PATILLA

Per Ø >20; 7ØPer Ø <20; 4Ø

LONGITUD DE SOLAPAMENT 2 lb

GANXO

≥ 5 Ø

α Per Ø >20; 7ØPer Ø <20; 4Ø

90< α <150

α >150

Ø 25 94 66 132 92

Ø 20 60 42 84 59

Ø 10 25 18 36 25

Ø 12 30 21 43 30

Ø 16 40 28 58 40

Ø 8 20 14 29 20

Ø 6 15 11 22 15

mm cm

lb I l neta I lb II l neta II

≥ 5 Ø

SUBSISTEMES

ESTRUCTURALS

FORMIGONIVELL DE

CONTROLDESIGNACIO OBSERVACIONS

COEFICIENT

SEGURETAT

EXPOSICIO

ESPECIFICARECUBRIMENT

NOMINAL mm

QUADRE DE CARACTERISTIQUES SEGONS INSTRUCCIO EHE (IIa)

Micropilons

1. Formigó de neteja

1. Hidròfug

Beurada 42,5-R 1. Dosificació mínima 800 kg/m³Estadistic 1,5

TIPUS DE SOLDADURA

DENOMINACIÓ

SOLDADURA ENANGLE A 1 CARA

SOLDADURA ENANGLE A 2 CARES

SOLDADURA A TOPALL EN "X" PENETRACIÓ TOTAL

(AMBDUES CARES ACCESSIBLES)

SOLDADURA A TOPALL EN "V" PENETRACIÓ TOTAL


SOLDADURA A TOPALL EN "K" PENETRACIÓ TOTAL


SOLDADURA A TOPALL EN "SEMI-V" PENETRACIÓ TOTAL


SOLDADURA DISCONTÍNUAEN ANGLE A 1 CARA

ESPECIFICACIONS DE SOLDADURA

1.- ES SEGUIRAN LES ESPECIFICACIONS PER

A SOLDADURES SEGONS LES NORMATIVES

D'APLICACIÓ DEL PROJECTE.

2.- LES CARACTERÍSTIQUES MECÀNIQUES DELS

MATERIALS D'APORTACIÓ SERAN SUPERIORS

A LES DEL MATERIAL BASE.

3.- EL GRUIX DE SOLDADURA SERÀ DE 0.7XE

(ESSENT "E" EL MENOR GRUIX DE LES XA-

PES A UNIR) EN EL CAS QUE NO S'ESPE-

CIFIQUI EL CONTRARI.

SÍMBOL EXEMPLE

2

2

a

60º

50º

50º

50º

3

S

L

2

60º

60º

S

g=5÷15mm

g=15÷40mm

g=5÷15mm

g=15÷40mm

a LONG

a LONG

a LONG

a LONG

a LONG

a LONG

a L-S

a

a

3

L L

-NORMA SISMORESISTENT

PER A LA COL.LOCACIÓ I EXECUCIÓ DELS ELEMENTS QUE COMPOSEN L'EDIFICI ES SEGUIRAN LES

NORMATIVA:

-ESBORRANY D'INSTRUCCIONS DE L'ACER

-EXECUCIÓ D'ESTRUCTURES D'ACER

PERFILS I PLAQUES 1,10

1,25

1,15

360

1000

275

900

-500

NORMA

S 275 JR

10.9 (A10t)

B500S

CARGOLS PRETENSATS

PERNS D'ANCORATGE

UNE 10025

ISO 898/DB SE A

EHE

-DOCUMENT BÀSIC. SEGURETAT ESTRUCTURAL ACER

NCSE-02

EAE

EN1090-2

DB SE-A

(SEGONS ESPECIFICACIÓ D'ESTRUCTURA METÀL·LICA)

NORMES D'OBLIGAT COMPLIMENT SEGÜENTS:

QUADRE DE CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURA METÀL.LICA

TIPUS I GRAU COEFICIENT DE

SEGURETAT MATERIALS

LÍMIT ELÀSTIC

(MPa)(MPa)

TENSIÓ DE TRENCAMENT

Les unions de transport i muntatge cargolades segons càlcul i especificacions tècniques

de l’empresa subministradora, amb justificacio tècnica.

20170418

DETALLS

1/505

ESTRUCTURA

DETALL PORTICS

QUADRE DE PILARS

QUADRE DE PLAQUES

ESTRUC

E EEE

Comandament i Proteccióa Quadre existent

Comandament i Proteccióa Quadre existent

Caixa de connexió 150x150 PVC



E

1 de 2 x 2,5 + 2,5tt/22

2 de 2 x 2,5 + 2,5tt/22 (1 d'emergència)

4 de 2 x 2,5 + 2,5tt/22 (1 d'emergència)

Muntant Ø50 Acer Inoxidable, (mate)

*NOTA :

Si es modifiquen els models de projectors caldrà justidifcar una il·luminancia mínima de 200lx i una uniformitat de 0,5

Arqueta existent enllumenat actual

Arqueta existent enllumenat actual

Luminaria d'Emergència DAISA LUX ARGOS LD N6

Projector SIMON MILOS MXF 77W ref.50-74793




ESCALA: PLANOL:

SITUACIO

PROMOTOR :




LLIÇÀ D'AVALL


LLIÇÀ POL2ALLVV

EXISTENT

PISTAPOLIESPORTIVA


1.5

0

24.0

0

22.0

0

44.00

20170418

6

ENLLUMENAT

ELECTRICITAT

LLEGENDA

ELECTRIC

1/75

Aquest PROJECTE BÁSIC I D’EXECUCIÓ per a la CONSTRUCCIÓ D’UNA COBERTA A PISTA POLIESPORTIVA EXISTENT al Passeig de l’Església nº 1, a Lliçà de Vall, comarca del Vallès Oriental, encarregat per : Excel·lentíssim Ajuntament DE LLIÇÀ D’AVALL CIF: P-0810700E consta dels següents documents:

ESTAT D’AMIDAMENTS I PRESSUPOST D’OBRA Amidaments per Partides Amidaments i Pressupost Justificació de Preus, Preus Descomposts


L'ARQUITECTE

2

C.Mengual - Arquitecte LLIÇÀ D'AVALL POL 2 - [2] AMID 1 de 39


AMIDAMENTS RESUMITS

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Totals

1 IMPLANTACIÓ TREBALLS PREVISCAPITOL

u 1.001Anul·lació d'instal·lació exterior elèctrica, a la sortida dels quadres elèctrics o del'escomesa, per a subministrament a baixa tensió 200 kVA, com a màxim

Existent 1 1,00

1,00

u 1.002Desmuntatge de llumenera, columna exterior, accessoris i elements de subjecció,de fins a 6 m d'alçària, com a màxim, amb recuperació dels mateixos per a unaltre futur emplaçament. Transport a altres instal.lacions que designin els serveismunicipals per al seu emmagatzematge. Aquesta tasca s'haurà de realitzar ambajuda de mitjans mecànics d'elevació

Bàculs 6 6,00

6,00

m3 1.003Desmuntatge de mobiliari amb mitjans manuals, trasllat interior amb mitjansmecànics a una alçària de 5 m, com a màxim, aplec de materials per a la sevareutilització, sense incloure embalatges o càrrega sobre camió o contenidor

Paperera 1 1,00Equipament esportiuCistelles Basquet 4 4,00Porteries 2 2,00

7,00


AMIDAMENTS RESUMITS


2 ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRESCAPITOLPER AL CALCUL DEL VOLÚM DELS RESIDUS DÈNDERROC DÈDIFICACIÓ ES TINDRÀ ENCOMPTE UN ESPONJAMENT DEL 25 %. TOTES AQUESTES PARTIDES INCLOUEN LA CÀRREGASOBRE CAMIÓ I TRANSPORT A ABOCADOR AUTORITZAT.ES DONARÀ COMPLIMENT AL REAL DECRET 105/2008, REGULADOR DE LA PRODUCCIÓ IGESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I ENDERROC. TAMBÉ ES DONARÀ COMPLIMENT ALDECRET 89/2010,REGULADOR PEL QUAL S'APROVA EL PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS DELA CONSTRUCCIÓ I ENDERROC DE CATALUNYA (PROGROC).TOTA LA MAQUINARIA EMPRADA SERÀ DE PETITA DIMENSIÓ AMB RODES O ERUGES DE GOMAPER NO MALMETRE EL PAVIMENT EXISTENT, EN CAS DE PREVEURE QUE ELS TREBALLSPUGUIN DETERIORA O EMBRUTAR EL PAVIMENT ES PROTEGIRÀ CONVENIENTMENT LA ZONAINVOLUCRADA. ES TINDRÀ ESPECIAL CURA AMB LES PASTES DE CIMENT I BEURADES, QUENO ES DEIXARAN ASSECAR SOBRE LA SUPERFÍCIE I ES NETEJARAN CONVENIENTMENT AMBAIGUA A PRESSIÓ

m 2.001Tall en paviment de formigó de 15 cm de fondària com a mínim, amb màquinatallajunts amb disc de diamant, per a delimitar la zona a demolir

Pilars 18 1,50 27,0018 0,75 13,50

Canal Dren 2 45,00 90,002 10,00 20,002 18,00 36,001 0,50 0,50

Saneja 8 2,00 16,00

203,00

m2 2.002Demolició de paviment de formigó, de fins a 15 cm de gruix i fins a 2 m d'amplària,amb compressor i càrrega sobre camió

Pilars 9 1,50 0,75 0,15 1,52Canal Dren 1 45,00 0,50 0,15 3,38

1 10,00 0,50 0,15 0,751 18,00 0,50 0,15 1,35

Saneja 1 2,00 0,20 0,15 0,06

7,06

m3 2.003Excavació de rasa i pou de fins a 2 m de fondària, en terreny fluix (SPT <20),realitzada amb retroexcavadora i càrrega mecànica sobre camió


1 10,00 0,50 0,65 3,251 18,00 0,50 0,65 5,85

Saneja 1 2,00 0,20 0,65 0,26

32,60


AMIDAMENTS RESUMITS


3 FONAMENTCAPITOLTOTA LA MAQUINARIA EMPRADA SERÀ DE PETITA DIMENSIÓ AMB RODES O ERUGES DE GOMAPER NO MALMETRE EL PAVIMENT EXISTENT, EN CAS DE PREVEURE QUE ELS TREBALLSPUGUIN DETERIORA O EMBRUTAR EL PAVIMENT ES PROTEGIRÀ CONVENIENTMENT LA ZONAINVOLUCRADA. ES TINDRÀ ESPECIAL CURA AMB LES PASTES DE CIMENT I BEURADES, QUENO ES DEIXARAN ASSECAR SOBRE LA SUPERFÍCIE I ES NETEJARAN CONVENIENTMENT AMBAIGUA A PRESSIÓ.L'EXECUCIÓ DELS MICROPILONS INCLOU ELS ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVACORRECTA EXECUCIÓ COM PODEN SER LES PLATINES, FEMELLES, ARANDELES ESFÈFIQUES,ETC. AIXÍ COM ELS TREBALS DE PERFORACIÓ DE LA SOLERA DE FORMIGÓ I POSIBLEFONAMENTACIÓ D'ALGUN BÀCUL D'IL·LUMINACIÓ. LA PREPARACIÓ, PROTECCIÓ ICONDICIONAMENT DE LA ZONA DE TREBALLS. EL SUBMINISTRAMENT I/O EXECUCIÓ D'UNAPETITA BASSA DE MIDES ADEQÜADES PER A RECOLLIR L'AIGUA DE PERFORACIÓ.

u 3.001Desplaçament, muntatge i desmuntatge a obra d'equip d'execució de micropilons.Criteri d'amidament: Quantitat d'unitats utilitzada, acceptada abans iexpressament per la DF.

Màquina 1 1,00

1,00

m 3.002Execució de micropilons sense entubació de 130 mm de diàmetre amb menysd'un 25% de perforació en formigó armat o roca dura, armat amb barraautoperforant titan 40/16, de 560 N/mm2 de límit elàstic, i injecció repetitiva ambbeurada de ciment CEM I 42,5 R de dosificació mínima 800 kg/m³.

Coberta 5 12,00 4,00 240,004 12,00 3,00 144,00

384,00

m 3.003Enderroc de cap de piló, de diàmetre 45 cmaltura = nº pilons

Coberta 6 0,50 4,00 12,004 0,50 3,00 6,00

18,00

m3 3.004Formigó Armat per a enceps, HA-25/B/20/IIa, de consistència tova i grandàriamàxima del granulat 20 mm, abocat des de camióamplada = m³/maltura = nº pilons

Coberta 9 1,50 0,90 0,80 9,72

9,72


AMIDAMENTS RESUMITS


4 ESTRUCTURACAPITOLNOTES ESTRUCTURA:1)-SI NO SÈSPECIFICA PARTICULARMENT,EL FORMIGÓ PREFABRICAT ES HA-25/B/12/IIA N/MM2I LÀCER ES B-500 S DE LÍMIT ELÀSTIC 510 N/MM2. 2)-TOTA LÈSTRUCTURA METÀL.LICA SERÀ AMB ACER LAMINAT EN CALENT S-275-JR SEGONSUNE-EN 10025-2. INCLOSES PLETINES I TUBS ESTRUCTURALS.I ES SUBMINSTRARÀ AMB UNACAPA D'IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT.3)-ELS CANTOS DE FORJATS VISTOS COM ESCALES, BALCONS ETC... SERAN EXECUTATS AMBENCOFRAT FENÓLIC PER DEIXAR-LOS VISTOS I ELS BALCONS AMB FORMACIÓ DE GOTERÒ ICANTOS XANFRANATS.4)-ALS FORATS ALS FORJATS QUE HAGIN D'ANAR ACABATS ENGUIXATS ES DESCOMPTARAN2CM PER AL REVESTIMENT.5)-EN COMPLIMENT DEL DB-SI6 ES REVESTIRAN EL ELEMENTS ESTRUCTURALS METÀL.LICSSUSCEPTIBLES DE QUEDAR VISTOS AMB PINTURA INTUMESCENT EI-60 I/O TRASDOSSATCERÁMIC O LAMINAT DE GUIX (IMPRESCINDIBLE CERTIFICATS D'APLICACIÓ).6)AMIDAMENT I ABONAMENT

- M² REALMENT EXECUTATS, DESCOMPTANT FORATS DE SUPERFÍCIE MÉS GRANS 1M² .

- EN EL PREU D'ABONAMENT S'INCLOURAN ELS MATERIALS, ELS TREBALLSD'ENCOFRAT, APUNTALAMENT I DESENCOFRAT, AIXÍ COM LA FORMACIÓ D'ELEMENTSRESISTENTS SINGULARS, TAL COM REFORÇOS, CORRETGES, TRAVES, ENJOVATS, FORMACIÓ DE FORATS PER PAS D'INSTAL·LACIONS I

- LES PREVISIONS D'ANCORATGES PER A ALTRES FÀBRIQUES, SEGONS PREVISIONSDEL D.T. O INSTRUCCIONS DE LA D.F.

m 4.001Muntatge i desmuntatge d'encofrat amb motlle circular de tub metàl·lic per a pilarsde secció circular de 90 cm de diàmetre, per a deixar el formigó vist, d'alçària finsa 3 m

Coberta 9 3,00 27,00

27,00

m3 4.002Formigó per a pilars, HA-25/F/20/IIa, de consistència fluïda i grandària màxima delgranulat 20 mm amb additiu hidròfug, abocat amb cubilot. Inclou armadura per apilars AP500 S d'acer en barres corrugades B500S de límit elàstic >= 500 N/mm2amb una quantia <120kg/m³Altura=m³/m

Coberta 9 3,00 0,64 17,28

17,28

kg 4.003Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a pilars/bigues formats per peçacomposta, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular iplanxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col·locat a l'obraamb soldadura

PilarsHEA 320 1 5.148,40 5.148,40BiguesHEA 300 1 7.920,52 7.920,52

13068,92

kg 4.004Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a encavallades formades per peçacomposta, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular iplanxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col·locat a l'obraamb soldadura

EncavalladesSHSH 80x4 1 414,00 414,00SHSH 120x4 1 2.038,85 2.038,85SHSH 100x4 1 4.022,30 4.022,30SHSH 140x5 1 7.026,17 7.026,17SHSH 160x10 1 1.387,34 1.387,34SHSH 70x4 1 1.170,00 1.170,00SHSH 80x5 1 887,21 887,21

16945,87


AMIDAMENTS RESUMITS


kg 4.005Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, en perfils laminats en calent sèrie L, LD,T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i amb una capad'imprimació antioxidant, per a reforç d'elements d'encastament, recolzament irigiditzadors, col·locat a l'obra amb soldadura.Inclou els ancortages indicats al quadre de plaques formats per barra B500Sroscada i femella i contra famella de nivellació.

Plaques ancoratge 9 65,00 585,00Rigiditzadors 1 625,49 625,49Mermas i retalls 5% 1 60,00 60,00

1270,49

u 4.006Ancoratge de pilars amb acer en barres corrugades elaborat a l'obra i manipulat ataller B500SD, de límit elàstic >= 500 N/mm2 amb femella i contrafemella ivolanderes per nivellació, per a fixació de perfils metàl·lics a estructura deformigó, inclou Reblert de recolzaments estructurals, amb morter sense retraccióde ciment i sorra

Pilars 9 9,00

9,00

m 4.007Atirantat d'arc, fins a 20 m de llargària, amb tensor d'acer per a roscar de 20 mmmàxim, subjectat a l'obra amb plaques de repartiment d'acer laminat soldades ,inclo tensors per a roscar d'acer de diàmetre 20 mm d'activació.

Coberta 8 24,00 192,00

192,00

m2 4.008Pintat d'estructura d'acer a l'esmalt sintètic, amb una capa d'mprimació antioxidanti dues capes d'acabat

PilarsPerfils 1 768,05 768,05Plaques i rigid. 1 11,53 11,53

779,58


AMIDAMENTS RESUMITS


5 COBERTACAPITOL

m2 5.001

Coberta AUTOPORTANT amb perfil nervat de planxa d'aceramb eix longitudinalrectilini, tipus Fe S280 perfilada galvanitzada i lacada amb polièster 25; / 7; encolor segons catàleg per definir la superfície exterior, d'acord amb els certificatsde qualitat i normes en vigor.

El seu muntatge es realitza lateralment per cobrir l'àrea desitjada. La seva fixacióes realitza amb cargols autoperforants. Inclou remats i tots els elementsnecessaris.

Pista 1 45,00 25,00 1.125,00

1125,00


AMIDAMENTS RESUMITS


6 SANEJAMENTCAPITOL

m 6.001Canal de formigó polímer sense pendent, d'amplària interior 200 mm i de 200 a240 mm d'alçària, sense perfil lateral, amb reixa de fosa nervada classe B125,segons norma UNE-EN 1433, fixada amb cargols a la canal, col·locada sobrebase de formigó amb solera de 100 mm de gruix i parets de 100 mm de gruix.tipus ACO MULTIDRAIN MD200 o equivalent.

Canal Dren 1 45,00 45,001 10,00 10,001 18,00 18,00

73,00

m 6.002Canal exterior de secció rectangular de planxa d'acer galvanitzat i prelacat de 0,8mm de gruix, de <100 cm de desenvolupament, col·locada amb peces especials iconnectada al baixant

Coberta 2 44,00 88,00

88,00

m 6.003Baixant de tub de planxa galvanitzada i lacada amb unió plegada de DN 125 mm i0,6 mm de gruix, incloses les peces especials i fixat mecànicament amb brides

Coberta 4 8,50 34,00

34,00

m 6.004Clavegueró amb tub de PVC-U de paret massissa per a sanejament sensepressió, de DN 160 mm i de SN 4 (4 kN/m2) de rigidesa anular, segons normaUNE-EN 1401-1, sobre llit de sorra de 15 cm de gruix i reblert amb sorra fins a 30cm per sobre del tub i solera de formigó de 15 cm de gruix.

Coberta 4 1,50 6,00

6,00


AMIDAMENTS RESUMITS


7 PAVIMENTSCAPITOLEN TOTS ELS PAVIMENTS ES DONARÀ COMPLIMENT AL CTE, I EN PARTICULAR AL DB SUA 1.

m2 7.001Paviment de peces de formigó de forma rectangular 20x 40 cm i 4 cm de gruix,preu alt , col·locats amb morter de ciment 1:4 i reblert de junts amb sorra fina

Canal 2 44,00 0,20 17,601 10,00 0,20 2,001 16,00 0,20 3,20

Pilars 18 0,80 0,40 5,76

28,56


AMIDAMENTS RESUMITS


8 ELECTRICITAT I IL·LUMINACIÓCAPITOLLA INSTAL·LACIÓ ELECTRICA ES PLANTEJA COMPTANT QUE JA EXISTEIX ENLLUMENAT A LAPISTA PEL QUE S'ACTUA NOMÈS SOBRE LA PISTA, APROFITANT EL QUADRE DECOMANDAMENT I PROTECCIÓ EXISTENT QUE ES CONSIDERA ACTUALITZAT I EN CONDICIONSDE SEGURETAT, LES CANALITZACIONS FINS A LA PISTA I ELS CONDUCTORS.

u 8.001Piqueta de connexió a terra d'acer, amb recobriment de coure 300 µm de gruix, de2000 mm llargària de 14,6 mm de diàmetre, clavada a terra inclou punt deconnexió de l'estructura.

Pilars 9 9,00

9,00

u 8.002Punt de connexió a terra amb pont seccionador de platina de coure, muntat encaixa estanca i col·locat superficialment a l'interior del subquadre existent.

Terra 1 1,00

1,00

m 8.003Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2, muntat enterrat, inclouplaques i accessoris de connexió i soldadures.

Pilars 9 1,50 13,50

13,50

u 8.004Llum LED per a exterior de distribució simètrica amb difusor de vidre i cos aluminifos, equipat amb un mòdul de 63 LED i un dispositiu d'alimentació i control noregulable de 73 W de potència total, flux lluminós 6410 lumen, temperatura decolor 4000 K, vida útil >=83000, aïllament elèctric de classe I, grau de proteccióIP-66 i IK08 amb accessori per fixar lateralment i acoblat al suport. Model SIMONMILOS o equivalent.

Projectors 18 18,00

18,00

u 8.005Caixa de derivació quadrada de plàstic, de 150x150 mm, amb grau de proteccióIP-54, muntada superficialment

15x15 PVC 20 20,00

20,00

u 8.006Caixa de derivació quadrada de plàstic, de 200x200 mm, amb grau de proteccióIP-54, muntada superficialment

20x20 PVC 2 2,00

2,00

u 8.007Caixa de derivació quadrada de planxa d'acer, de 250x250 mm, amb grau deprotecció IP-54, muntada superficialment

25x25 PVC 2 2,00

2,00

u 8.008Llum d'emergència amb làmpada led, amb una vida útil de 100000 h, permanent ino estanca amb grau de protecció IP4X, aïllament classe II, amb un flux aproximatde 70 a 100 lúmens, 1 h d'autonomia, de forma rectangular amb difusor i cos depolicarbonat, preu alt, col·locat superficial

ARGOS LD N6 4 4,00

4,00


AMIDAMENTS RESUMITS


m 8.009Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designacióRZ1-K (AS), tripolar, de secció 3 x 2,5 mm2, amb coberta del cable de poliolefinesamb baixa emissió fums, col·locat en tub

2 x 2,5 + 2,5 1 175,00 175,002 x 2,5 + 2,5 2 10,00 20,002 x 2,5 + 2,5 4 52,00 208,00

403,00

m 8.010Tub d'acer inoxidable 1.4301 (AISI 304) amb soldadura longitudinal, de 50 mm dediàmetre exterior i 0,8 mm de gruix de paret, sèrie 1 segons UNE-EN 10312, unióa pressió, amb grau de dificultat mitjà i col·locat superficialment

Muntants 2 8,50 17,00

17,00

m 8.011Tub rígid de PVC, de 25 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de laflama, amb una resistència a l'impacte de 2 J, resistència a compressió de 1250 Ni una rigidesa dielèctrica de 2000 V, amb unió roscada i muntat superficialment

2 x 2,5 + 2,5 1 175,00 175,002 x 2,5 + 2,5 2 10,00 20,00

195,00

m 8.012Tub rígid de PVC, de 40 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de laflama, amb una resistència a l'impacte de 2 J, resistència a compressió de 1250 Ni una rigidesa dielèctrica de 2000 V, amb unió roscada i muntat superficialment

2 x 2,5 + 2,5 4 52,00 208,00

208,00

u 8.013Legalitzacio dínstal-lacions als organismes díndustria de línstal.lacio de BT ienllumetat. Inclosos visats del col.legi oficial, tases díndustria, certificats,probes…….

1,00

u 8.014Certificat BT final de línstalació per instal-lador autoritzat

1,00


AMIDAMENTS RESUMITS


9 SEGURETAT I SALUTCAPITOL

u 9.001

ELABORACIÓ DEL PLÀ DE SEGURETAT I SALUT.

1 1,00

1,00

u 9.002

COST DE LES MESURES DE SEGURETAT I SALUT.

1 1,00

1,00



PRESSUPOST I AMIDAMENTS

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Totals Preu Import


u 1.001Anul·lació d'instal·lació exterior elèctrica, a la sortida dels quadres elèctrics o del'escomesa, per a subministrament a baixa tensió 200 kVA, com a màxim

Existent 1 1,00

1,00 208,68 208,68u 1.002Desmuntatge de llumenera, columna exterior, accessoris i elements de subjecció,de fins a 6 m d'alçària, com a màxim, amb recuperació dels mateixos per a unaltre futur emplaçament. Transport a altres instal.lacions que designin els serveismunicipals per al seu emmagatzematge. Aquesta tasca s'haurà de realitzar ambajuda de mitjans mecànics d'elevació

Bàculs 6 6,00

6,00 55,95 335,70m3 1.003Desmuntatge de mobiliari amb mitjans manuals, trasllat interior amb mitjansmecànics a una alçària de 5 m, com a màxim, aplec de materials per a la sevareutilització, sense incloure embalatges o càrrega sobre camió o contenidor

Paperera 1 1,00Equipament esportiuCistelles Basquet 4 4,00Porteries 2 2,00

7,00 23,22 162,54

TOTAL CAPITOL 1 706,92




2 ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRESCAPITOLPER AL CALCUL DEL VOLÚM DELS RESIDUS DÈNDERROC DÈDIFICACIÓ ES TINDRÀ ENCOMPTE UN ESPONJAMENT DEL 25 %. TOTES AQUESTES PARTIDES INCLOUEN LA CÀRREGASOBRE CAMIÓ I TRANSPORT A ABOCADOR AUTORITZAT.ES DONARÀ COMPLIMENT AL REAL DECRET 105/2008, REGULADOR DE LA PRODUCCIÓ IGESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I ENDERROC. TAMBÉ ES DONARÀ COMPLIMENT ALDECRET 89/2010,REGULADOR PEL QUAL S'APROVA EL PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS DELA CONSTRUCCIÓ I ENDERROC DE CATALUNYA (PROGROC).TOTA LA MAQUINARIA EMPRADA SERÀ DE PETITA DIMENSIÓ AMB RODES O ERUGES DE GOMAPER NO MALMETRE EL PAVIMENT EXISTENT, EN CAS DE PREVEURE QUE ELS TREBALLSPUGUIN DETERIORA O EMBRUTAR EL PAVIMENT ES PROTEGIRÀ CONVENIENTMENT LA ZONAINVOLUCRADA. ES TINDRÀ ESPECIAL CURA AMB LES PASTES DE CIMENT I BEURADES, QUENO ES DEIXARAN ASSECAR SOBRE LA SUPERFÍCIE I ES NETEJARAN CONVENIENTMENT AMBAIGUA A PRESSIÓ

m 2.001Tall en paviment de formigó de 15 cm de fondària com a mínim, amb màquinatallajunts amb disc de diamant, per a delimitar la zona a demolir

Pilars 18 1,50 27,0018 0,75 13,50

Canal Dren 2 45,00 90,002 10,00 20,002 18,00 36,001 0,50 0,50

Saneja 8 2,00 16,00

203,00 5,49 1.114,47m2 2.002Demolició de paviment de formigó, de fins a 15 cm de gruix i fins a 2 m d'amplària,amb compressor i càrrega sobre camió


1 10,00 0,50 0,15 0,751 18,00 0,50 0,15 1,35

Saneja 1 2,00 0,20 0,15 0,06

7,06 43,98 310,50m3 2.003Excavació de rasa i pou de fins a 2 m de fondària, en terreny fluix (SPT <20),realitzada amb retroexcavadora i càrrega mecànica sobre camió


1 10,00 0,50 0,65 3,251 18,00 0,50 0,65 5,85

Saneja 1 2,00 0,20 0,65 0,26

32,60 45,66 1.488,52

TOTAL CAPITOL 2 2.913,49




3 FONAMENTCAPITOLTOTA LA MAQUINARIA EMPRADA SERÀ DE PETITA DIMENSIÓ AMB RODES O ERUGES DE GOMAPER NO MALMETRE EL PAVIMENT EXISTENT, EN CAS DE PREVEURE QUE ELS TREBALLSPUGUIN DETERIORA O EMBRUTAR EL PAVIMENT ES PROTEGIRÀ CONVENIENTMENT LA ZONAINVOLUCRADA. ES TINDRÀ ESPECIAL CURA AMB LES PASTES DE CIMENT I BEURADES, QUENO ES DEIXARAN ASSECAR SOBRE LA SUPERFÍCIE I ES NETEJARAN CONVENIENTMENT AMBAIGUA A PRESSIÓ.L'EXECUCIÓ DELS MICROPILONS INCLOU ELS ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVACORRECTA EXECUCIÓ COM PODEN SER LES PLATINES, FEMELLES, ARANDELES ESFÈFIQUES,ETC. AIXÍ COM ELS TREBALS DE PERFORACIÓ DE LA SOLERA DE FORMIGÓ I POSIBLEFONAMENTACIÓ D'ALGUN BÀCUL D'IL·LUMINACIÓ. LA PREPARACIÓ, PROTECCIÓ ICONDICIONAMENT DE LA ZONA DE TREBALLS. EL SUBMINISTRAMENT I/O EXECUCIÓ D'UNAPETITA BASSA DE MIDES ADEQÜADES PER A RECOLLIR L'AIGUA DE PERFORACIÓ.

u 3.001Desplaçament, muntatge i desmuntatge a obra d'equip d'execució de micropilons.Criteri d'amidament: Quantitat d'unitats utilitzada, acceptada abans iexpressament per la DF.

Màquina 1 1,00

1,00 1.991,50 1.991,50m 3.002Execució de micropilons sense entubació de 130 mm de diàmetre amb menysd'un 25% de perforació en formigó armat o roca dura, armat amb barraautoperforant titan 40/16, de 560 N/mm2 de límit elàstic, i injecció repetitiva ambbeurada de ciment CEM I 42,5 R de dosificació mínima 800 kg/m³.

Coberta 5 12,00 4,00 240,004 12,00 3,00 144,00

384,00 65,17 25.025,28m 3.003Enderroc de cap de piló, de diàmetre 45 cmaltura = nº pilons

Coberta 6 0,50 4,00 12,004 0,50 3,00 6,00

18,00 37,88 681,84m3 3.004Formigó Armat per a enceps, HA-25/B/20/IIa, de consistència tova i grandàriamàxima del granulat 20 mm, abocat des de camióamplada = m³/maltura = nº pilons

Coberta 9 1,50 0,90 0,80 9,72

9,72 166,81 1.621,39





4 ESTRUCTURACAPITOLNOTES ESTRUCTURA:1)-SI NO SÈSPECIFICA PARTICULARMENT,EL FORMIGÓ PREFABRICAT ES HA-25/B/12/IIA N/MM2I LÀCER ES B-500 S DE LÍMIT ELÀSTIC 510 N/MM2. 2)-TOTA LÈSTRUCTURA METÀL.LICA SERÀ AMB ACER LAMINAT EN CALENT S-275-JR SEGONSUNE-EN 10025-2. INCLOSES PLETINES I TUBS ESTRUCTURALS.I ES SUBMINSTRARÀ AMB UNACAPA D'IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT.3)-ELS CANTOS DE FORJATS VISTOS COM ESCALES, BALCONS ETC... SERAN EXECUTATS AMBENCOFRAT FENÓLIC PER DEIXAR-LOS VISTOS I ELS BALCONS AMB FORMACIÓ DE GOTERÒ ICANTOS XANFRANATS.4)-ALS FORATS ALS FORJATS QUE HAGIN D'ANAR ACABATS ENGUIXATS ES DESCOMPTARAN2CM PER AL REVESTIMENT.5)-EN COMPLIMENT DEL DB-SI6 ES REVESTIRAN EL ELEMENTS ESTRUCTURALS METÀL.LICSSUSCEPTIBLES DE QUEDAR VISTOS AMB PINTURA INTUMESCENT EI-60 I/O TRASDOSSATCERÁMIC O LAMINAT DE GUIX (IMPRESCINDIBLE CERTIFICATS D'APLICACIÓ).6)AMIDAMENT I ABONAMENT

- M² REALMENT EXECUTATS, DESCOMPTANT FORATS DE SUPERFÍCIE MÉS GRANS 1M² .

- EN EL PREU D'ABONAMENT S'INCLOURAN ELS MATERIALS, ELS TREBALLSD'ENCOFRAT, APUNTALAMENT I DESENCOFRAT, AIXÍ COM LA FORMACIÓ D'ELEMENTSRESISTENTS SINGULARS, TAL COM REFORÇOS, CORRETGES, TRAVES, ENJOVATS, FORMACIÓ DE FORATS PER PAS D'INSTAL·LACIONS I

- LES PREVISIONS D'ANCORATGES PER A ALTRES FÀBRIQUES, SEGONS PREVISIONSDEL D.T. O INSTRUCCIONS DE LA D.F.

m 4.001Muntatge i desmuntatge d'encofrat amb motlle circular de tub metàl·lic per a pilarsde secció circular de 90 cm de diàmetre, per a deixar el formigó vist, d'alçària finsa 3 m

Coberta 9 3,00 27,00

27,00 31,43 848,61m3 4.002Formigó per a pilars, HA-25/F/20/IIa, de consistència fluïda i grandària màxima delgranulat 20 mm amb additiu hidròfug, abocat amb cubilot. Inclou armadura per apilars AP500 S d'acer en barres corrugades B500S de límit elàstic >= 500 N/mm2amb una quantia <120kg/m³Altura=m³/m

Coberta 9 3,00 0,64 17,28

17,28 230,23 3.978,37kg 4.003Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a pilars/bigues formats per peçacomposta, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular iplanxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col·locat a l'obraamb soldadura

PilarsHEA 320 1 5.148,40 5.148,40BiguesHEA 300 1 7.920,52 7.920,52

13068,92 1,58 20.648,89kg 4.004Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a encavallades formades per peçacomposta, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular iplanxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col·locat a l'obraamb soldadura

EncavalladesSHSH 80x4 1 414,00 414,00SHSH 120x4 1 2.038,85 2.038,85SHSH 100x4 1 4.022,30 4.022,30SHSH 140x5 1 7.026,17 7.026,17SHSH 160x10 1 1.387,34 1.387,34SHSH 70x4 1 1.170,00 1.170,00SHSH 80x5 1 887,21 887,21

16945,87 1,77 29.994,19




kg 4.005Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, en perfils laminats en calent sèrie L, LD,T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i amb una capad'imprimació antioxidant, per a reforç d'elements d'encastament, recolzament irigiditzadors, col·locat a l'obra amb soldadura.Inclou els ancortages indicats al quadre de plaques formats per barra B500Sroscada i femella i contra famella de nivellació.

Plaques ancoratge 9 65,00 585,00Rigiditzadors 1 625,49 625,49Mermas i retalls 5% 1 60,00 60,00

1270,49 3,13 3.976,63u 4.006Ancoratge de pilars amb acer en barres corrugades elaborat a l'obra i manipulat ataller B500SD, de límit elàstic >= 500 N/mm2 amb femella i contrafemella ivolanderes per nivellació, per a fixació de perfils metàl·lics a estructura deformigó, inclou Reblert de recolzaments estructurals, amb morter sense retraccióde ciment i sorra

Pilars 9 9,00

9,00 190,29 1.712,61m 4.007Atirantat d'arc, fins a 20 m de llargària, amb tensor d'acer per a roscar de 20 mmmàxim, subjectat a l'obra amb plaques de repartiment d'acer laminat soldades ,inclo tensors per a roscar d'acer de diàmetre 20 mm d'activació.

Coberta 8 24,00 192,00

192,00 10,64 2.042,88m2 4.008Pintat d'estructura d'acer a l'esmalt sintètic, amb una capa d'mprimació antioxidanti dues capes d'acabat

PilarsPerfils 1 768,05 768,05Plaques i rigid. 1 11,53 11,53

779,58 14,90 11.615,74





5 COBERTACAPITOL

m2 5.001

Coberta AUTOPORTANT amb perfil nervat de planxa d'aceramb eix longitudinalrectilini, tipus Fe S280 perfilada galvanitzada i lacada amb polièster 25; / 7; encolor segons catàleg per definir la superfície exterior, d'acord amb els certificatsde qualitat i normes en vigor.

El seu muntatge es realitza lateralment per cobrir l'àrea desitjada. La seva fixacióes realitza amb cargols autoperforants. Inclou remats i tots els elementsnecessaris.

Pista 1 45,00 25,00 1.125,00

1125,00 34,90 39.262,50





6 SANEJAMENTCAPITOL

m 6.001Canal de formigó polímer sense pendent, d'amplària interior 200 mm i de 200 a240 mm d'alçària, sense perfil lateral, amb reixa de fosa nervada classe B125,segons norma UNE-EN 1433, fixada amb cargols a la canal, col·locada sobrebase de formigó amb solera de 100 mm de gruix i parets de 100 mm de gruix.tipus ACO MULTIDRAIN MD200 o equivalent.

Canal Dren 1 45,00 45,001 10,00 10,001 18,00 18,00

73,00 94,61 6.906,53m 6.002Canal exterior de secció rectangular de planxa d'acer galvanitzat i prelacat de 0,8mm de gruix, de <100 cm de desenvolupament, col·locada amb peces especials iconnectada al baixant

Coberta 2 44,00 88,00

88,00 37,56 3.305,28m 6.003Baixant de tub de planxa galvanitzada i lacada amb unió plegada de DN 125 mm i0,6 mm de gruix, incloses les peces especials i fixat mecànicament amb brides

Coberta 4 8,50 34,00

34,00 30,74 1.045,16m 6.004Clavegueró amb tub de PVC-U de paret massissa per a sanejament sensepressió, de DN 160 mm i de SN 4 (4 kN/m2) de rigidesa anular, segons normaUNE-EN 1401-1, sobre llit de sorra de 15 cm de gruix i reblert amb sorra fins a 30cm per sobre del tub i solera de formigó de 15 cm de gruix.

Coberta 4 1,50 6,00

6,00 50,91 305,46





7 PAVIMENTSCAPITOLEN TOTS ELS PAVIMENTS ES DONARÀ COMPLIMENT AL CTE, I EN PARTICULAR AL DB SUA 1.

m2 7.001Paviment de peces de formigó de forma rectangular 20x 40 cm i 4 cm de gruix,preu alt , col·locats amb morter de ciment 1:4 i reblert de junts amb sorra fina

Canal 2 44,00 0,20 17,601 10,00 0,20 2,001 16,00 0,20 3,20

Pilars 18 0,80 0,40 5,76

28,56 36,59 1.045,01





8 ELECTRICITAT I IL·LUMINACIÓCAPITOLLA INSTAL·LACIÓ ELECTRICA ES PLANTEJA COMPTANT QUE JA EXISTEIX ENLLUMENAT A LAPISTA PEL QUE S'ACTUA NOMÈS SOBRE LA PISTA, APROFITANT EL QUADRE DECOMANDAMENT I PROTECCIÓ EXISTENT QUE ES CONSIDERA ACTUALITZAT I EN CONDICIONSDE SEGURETAT, LES CANALITZACIONS FINS A LA PISTA I ELS CONDUCTORS.

u 8.001Piqueta de connexió a terra d'acer, amb recobriment de coure 300 µm de gruix, de2000 mm llargària de 14,6 mm de diàmetre, clavada a terra inclou punt deconnexió de l'estructura.

Pilars 9 9,00

9,00 71,31 641,79u 8.002Punt de connexió a terra amb pont seccionador de platina de coure, muntat encaixa estanca i col·locat superficialment a l'interior del subquadre existent.

Terra 1 1,00

1,00 29,36 29,36m 8.003Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2, muntat enterrat, inclouplaques i accessoris de connexió i soldadures.

Pilars 9 1,50 13,50

13,50 6,58 88,83u 8.004Llum LED per a exterior de distribució simètrica amb difusor de vidre i cos aluminifos, equipat amb un mòdul de 63 LED i un dispositiu d'alimentació i control noregulable de 73 W de potència total, flux lluminós 6410 lumen, temperatura decolor 4000 K, vida útil >=83000, aïllament elèctric de classe I, grau de proteccióIP-66 i IK08 amb accessori per fixar lateralment i acoblat al suport. Model SIMONMILOS o equivalent.

Projectors 18 18,00

18,00 712,48 12.824,64u 8.005Caixa de derivació quadrada de plàstic, de 150x150 mm, amb grau de proteccióIP-54, muntada superficialment

15x15 PVC 20 20,00

20,00 20,15 403,00u 8.006Caixa de derivació quadrada de plàstic, de 200x200 mm, amb grau de proteccióIP-54, muntada superficialment

20x20 PVC 2 2,00

2,00 21,58 43,16u 8.007Caixa de derivació quadrada de planxa d'acer, de 250x250 mm, amb grau deprotecció IP-54, muntada superficialment

25x25 PVC 2 2,00

2,00 81,58 163,16u 8.008Llum d'emergència amb làmpada led, amb una vida útil de 100000 h, permanent ino estanca amb grau de protecció IP4X, aïllament classe II, amb un flux aproximatde 70 a 100 lúmens, 1 h d'autonomia, de forma rectangular amb difusor i cos depolicarbonat, preu alt, col·locat superficial

ARGOS LD N6 4 4,00

4,00 90,41 361,64




m 8.009Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designacióRZ1-K (AS), tripolar, de secció 3 x 2,5 mm2, amb coberta del cable de poliolefinesamb baixa emissió fums, col·locat en tub

2 x 2,5 + 2,5 1 175,00 175,002 x 2,5 + 2,5 2 10,00 20,002 x 2,5 + 2,5 4 52,00 208,00

403,00 2,00 806,00m 8.010Tub d'acer inoxidable 1.4301 (AISI 304) amb soldadura longitudinal, de 50 mm dediàmetre exterior i 0,8 mm de gruix de paret, sèrie 1 segons UNE-EN 10312, unióa pressió, amb grau de dificultat mitjà i col·locat superficialment

Muntants 2 8,50 17,00

17,00 9,54 162,18m 8.011Tub rígid de PVC, de 25 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de laflama, amb una resistència a l'impacte de 2 J, resistència a compressió de 1250 Ni una rigidesa dielèctrica de 2000 V, amb unió roscada i muntat superficialment

2 x 2,5 + 2,5 1 175,00 175,002 x 2,5 + 2,5 2 10,00 20,00

195,00 3,05 594,75m 8.012Tub rígid de PVC, de 40 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de laflama, amb una resistència a l'impacte de 2 J, resistència a compressió de 1250 Ni una rigidesa dielèctrica de 2000 V, amb unió roscada i muntat superficialment

2 x 2,5 + 2,5 4 52,00 208,00

208,00 4,38 911,04u 8.013Legalitzacio dínstal-lacions als organismes díndustria de línstal.lacio de BT ienllumetat. Inclosos visats del col.legi oficial, tases díndustria, certificats,probes…….

1,00 1.106,25 1.106,25u 8.014Certificat BT final de línstalació per instal-lador autoritzat

1,00 104,34 104,34






u 9.001

ELABORACIÓ DEL PLÀ DE SEGURETAT I SALUT.

1 1,00

1,00 444,51 444,51u 9.002

COST DE LES MESURES DE SEGURETAT I SALUT.

1 1,00

1,00 1.333,52 1.333,52


TOTAL PRESSUPOST 179.646,45



DESCOMPOSATS

Uts. Descripció Preu Subtotal Import Quantitat Preu partida


1.001 u Anul·lació d'instal·lació exterior elèctrica, a la sortida dels quadres elèctrics o del'escomesa, per a subministrament a baixa tensió 200 kVA, com a màxim

10,00 h Oficial 1a electricista 20,56 205,601,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 205,60 3,08

TOTAL PARTIDA 208,68 1,00 208,68

1.002 u Desmuntatge de llumenera, columna exterior, accessoris i elements de subjecció, de fins a6 m d'alçària, com a màxim, amb recuperació dels mateixos per a un altre futuremplaçament. Transport a altres instal.lacions que designin els serveis municipals per alseu emmagatzematge. Aquesta tasca s'haurà de realitzar amb ajuda de mitjans mecànicsd'elevació

0,20 h Oficial 1a electricista 20,56 4,110,56 h Manobre 17,46 9,781,13 h Manobre especialista 18,16 20,430,50 h Camió grua 3t 42,24 21,121,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 34,30 0,51

TOTAL PARTIDA 55,95 6,00 335,70

1.003 m3 Desmuntatge de mobiliari amb mitjans manuals, trasllat interior amb mitjans mecànics auna alçària de 5 m, com a màxim, aplec de materials per a la seva reutilització, senseincloure embalatges o càrrega sobre camió o contenidor

0,75 h Manobre 17,46 13,100,25 h Camió grua 39,67 9,921,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 13,10 0,20

TOTAL PARTIDA 23,22 7,00 162,54


DESCOMPOSATS


2 ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRESCAPITOL

2.001 m Tall en paviment de formigó de 15 cm de fondària com a mínim, amb màquina tallajuntsamb disc de diamant, per a delimitar la zona a demolir

0,20 h Manobre especialista 18,16 3,630,20 h Màquina tallajunts disc diamant p/paviment 9,04 1,811,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 3,60 0,05

TOTAL PARTIDA 5,49 203,00 1.114,47

2.002 m2 Demolició de paviment de formigó, de fins a 15 cm de gruix i fins a 2 m d'amplària, ambcompressor i càrrega sobre camió

0,34 h Manobre especialista 18,16 6,210,07 h Compressor+dos martells pneumàtics 15,94 1,150,03 h Retroexcavadora s/pneumàtics 8-10t 49,96 1,451,25 m3 Càrr.manuals residus inerts o no especials

instal.gestió residus,contenidor 8m328,06 35,08

0,75 h Manobre 17,46 13,101,00 m3 Subministr.contenidor

metàl·lic,8m3 +recollidaresidus inerts o no especials

14,83 14,83

1,00 % Medios auxiliares 13,10 0,131,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 6,20 0,09

TOTAL PARTIDA 43,98 7,06 310,50

2.003 m3 Excavació de rasa i pou de fins a 2 m de fondària, en terreny fluix (SPT <20), realitzadaamb retroexcavadora i càrrega mecànica sobre camió

0,12 h Retroexcavadora s/pneumàtics 8-10t 49,96 6,151,25 m3 Càrrega manuals+transp.terres,instal.gestió

residus,contenidor 5m331,61 39,51

0,75 h Manobre 17,46 13,101,00 m3 Subministr.contenidor

metàl·lic,5m3 +recollidaresidus inerts o no especials

18,38 18,38

1,00 % Medios auxiliares 13,10 0,13

TOTAL PARTIDA 45,66 32,60 1.488,52


DESCOMPOSATS


3 FONAMENTCAPITOL

3.001 u Desplaçament, muntatge i desmuntatge a obra d'equip d'execució de micropilons.Criteri d'amidament: Quantitat d'unitats utilitzada, acceptada abans i expressament per laDF.

1,00 u Desplaçament+munt.+desmunt.eq.exec.micropilons 1.991,50 1.991,50

TOTAL PARTIDA 1.991,50 1,00 1.991,50

3.002 m Execució de micropilons sense entubació de 130 mm de diàmetre amb menys d'un 25% deperforació en formigó armat o roca dura, armat amb barra autoperforant titan 40/16, de 560N/mm2 de límit elàstic, i injecció repetitiva amb beurada de ciment CEM I 42,5 R dedosificació mínima 800 kg/m³.

0,33 h Oficial 1a 19,89 6,460,33 h Manobre 17,46 5,670,33 h Manobre especialista 18,16 5,900,01 m3 Aigua 1,45 0,030,02 t Ciment pòrtland CEM I 42,5R,sacs 100,36 2,891,00 m Perf.acer

p/micropil.,560N/mm2,d=88,9mm,g=7,5mm14,47 14,76

0,33 h Equip injecció,bomba pres.baixa+carroperfor.barrina D<=200mm

89,27 29,01


TOTAL PARTIDA 65,17 384,00 25.025,28

3.003 m Enderroc de cap de piló, de diàmetre 45 cmaltura = nº pilons

0,35 h Manobre 17,46 6,111,20 h Manobre especialista 18,16 21,790,60 h Compressor+dos martells pneumàtics 15,94 9,561,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 27,90 0,42

TOTAL PARTIDA 37,88 18,00 681,84

3.004 m3 Formigó Armat per a enceps, HA-25/B/20/IIa, de consistència tova i grandària màxima delgranulat 20 mm, abocat des de camióamplada = m³/maltura = nº pilons

0,12 h Oficial 1a paleta 21,00 2,520,48 h Manobre 17,46 8,381,00 m3 Formigó HA-25/B/20/IIa,>=275kg/m3 ciment 65,75 65,75

90,00 kg Arm.enceps AP500S barres corrug. 1,00 90,000,01 h Oficial 1a ferrallista 21,00 0,130,01 h Ajudant ferrallista 18,62 0,130,01 kg Filferro recuit,D=1,3mm 1,16 0,011,00 kg Acer b/corrug.obra man.taller

B500S0,73 0,73

1,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 0,30 0,001,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 10,90 0,16

TOTAL PARTIDA 166,81 9,72 1.621,39


DESCOMPOSATS


4 ESTRUCTURACAPITOL

4.001 m Muntatge i desmuntatge d'encofrat amb motlle circular de tub metàl·lic per a pilars desecció circular de 90 cm de diàmetre, per a deixar el formigó vist, d'alçària fins a 3 m

0,17 h Oficial 1a encofrador 21,00 3,470,17 h Ajudant encofrador 18,62 3,070,01 cu Puntal metàl·lic telescòpic h=3m,150usos 9,27 0,102,85 m2 Motlle circular tub

met.p/encofr.pilars,D=90cm,h<3m,50 usos7,12 24,35

0,10 l Desencofrant 2,75 0,282,50 % Medios auxiliares 6,50 0,16

TOTAL PARTIDA 31,43 27,00 848,61

4.002 m3 Formigó per a pilars, HA-25/F/20/IIa, de consistència fluïda i grandària màxima del granulat20 mm amb additiu hidròfug, abocat amb cubilot. Inclou armadura per a pilars AP500 Sd'acer en barres corrugades B500S de límit elàstic >= 500 N/mm2 amb una quantia<120kg/m³Altura=m³/m

0,36 h Oficial 1a paleta 21,00 7,561,44 h Manobre 17,46 25,141,00 m3 Formigó HA-25/F/20/IIa,>=275kg/m3 ciment,

hidròfug70,77 74,31

120,00 kg Arm.pilars AP500S barres corrug. 1,02 122,400,01 h Oficial 1a ferrallista 21,00 0,150,01 h Ajudant ferrallista 18,62 0,130,01 kg Filferro recuit,D=1,3mm 1,16 0,011,00 kg Acer b/corrug.obra man.taller

B500S0,73 0,73

1,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 0,30 0,002,50 % Medios auxiliares 32,70 0,82

TOTAL PARTIDA 230,23 17,28 3.978,37

4.003 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a pilars/bigues formats per peça composta, enperfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a talleri amb una capa d'imprimació antioxidant, col·locat a l'obra amb soldadura

0,02 h Oficial 1a soldador 20,22 0,300,02 h Ajudant soldador 17,73 0,271,00 kg Acer S275JR,peça

comp.,perf.lam.L,LD,T,rodó,quad.,rectang.,treb.0,96 0,96

0,02 h Equip+elem.aux.p/soldadura elèctrica 2,78 0,041,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 0,60 0,01

TOTAL PARTIDA 1,58 13.068,92 20.648,89

4.004 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a encavallades formades per peça composta,en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat ataller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col·locat a l'obra amb soldadura

0,02 h Oficial 1a soldador 20,22 0,400,02 h Ajudant soldador 17,73 0,271,00 kg Acer S275JR,peça

comp.,perf.lam.L,LD,T,rodó,quad.,rectang.,treb.0,96 0,96


TOTAL PARTIDA 1,77 16.945,87 29.994,19

4.005 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó,quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, pera reforç d'elements d'encastament, recolzament i rigiditzadors, col·locat a l'obra ambsoldadura.Inclou els ancortages indicats al quadre de plaques formats per barra B500S roscada ifemella i contra famella de nivellació.

0,05 h Oficial 1a soldador 20,22 1,010,05 h Ajudant soldador 17,73 0,89


DESCOMPOSATS


1,00 kg Acer S275JR,peçasimp.,p/ref.elem.encast.recolz.rig.,perf.lam.L,

1,06 1,06


TOTAL PARTIDA 3,13 1.270,49 3.976,63

4.006 u Ancoratge de pilars amb acer en barres corrugades elaborat a l'obra i manipulat a tallerB500SD, de límit elàstic >= 500 N/mm2 amb femella i contrafemella i volanderes pernivellació, per a fixació de perfils metàl·lics a estructura de formigó, inclou Reblert derecolzaments estructurals, amb morter sense retracció de ciment i sorra

0,01 h Oficial 1a paleta 21,00 0,110,10 h Oficial 1a 19,89 1,990,10 h Manobre 17,46 1,75

230,00 kg Acer b/corrug.obra man.taller B500SD 0,80 184,000,01 h Oficial 1a ferrallista 21,00 0,110,01 h Ajudant ferrallista 18,62 0,090,01 kg Filferro recuit,D=1,3mm 1,16 0,011,00 kg Acer b/corrugada B500SD 0,56 0,591,00 % Medios auxiliares 0,20 0,00

4,04 kg Morter expansiu 0,59 2,381,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 3,90 0,06

TOTAL PARTIDA 190,29 9,00 1.712,61

4.007 m Atirantat d'arc, fins a 20 m de llargària, amb tensor d'acer per a roscar de 20 mm màxim,subjectat a l'obra amb plaques de repartiment d'acer laminat soldades , inclo tensors per aroscar d'acer de diàmetre 20 mm d'activació.

0,20 h Oficial 1a manyà 21,34 4,270,20 h Ajudant manyà 18,69 3,740,08 u Tensor p/roscar,acer,D=20mm 7,18 0,571,00 kg Acer S275JR,peça

simp.,perf.lam.L,LD,T,rodó,quad.,rectang.,treb.tallerp/col.carg.+galv.

1,82 1,82


TOTAL PARTIDA 10,64 192,00 2.042,88

4.008 m2 Pintat d'estructura d'acer a l'esmalt sintètic, amb una capa d'mprimació antioxidant i duescapes d'acabat

0,45 h Oficial 1a pintor 21,00 9,450,08 h Ajudant pintor 18,62 1,470,25 kg Esmalt sint. 10,49 2,670,10 kg Imprimació antioxidant 11,29 1,151,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 10,90 0,16

TOTAL PARTIDA 14,90 779,58 11.615,74


DESCOMPOSATS


5 COBERTACAPITOL

5.001 m2Coberta AUTOPORTANT amb perfil nervat de planxa d'aceramb eix longitudinal rectilini, tipus Fe S280 perfilada galvanitzada i lacada amb polièster 25; / 7; en color segons catàlegper definir la superfície exterior, d'acord amb els certificats de qualitat i normes en vigor.

El seu muntatge es realitza lateralment per cobrir l'àrea desitjada. La seva fixació esrealitza amb cargols autoperforants. Inclou remats i tots els elements necessaris.

0,18 h Oficial 1a col·locador 21,00 3,780,18 h Ajudant col·locador 18,62 3,355,50 u Cargol autorosc.,voland. 0,14 0,771,00 m2 Perfil nerv.pl.acer

galv.,4nerv.sep=200-240mm,h=55-70mm,g=1mm,llis25,61 26,89

1,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 7,10 0,11

TOTAL PARTIDA 34,90 1.125,00 39.262,50


DESCOMPOSATS


6 SANEJAMENTCAPITOL

6.001 m Canal de formigó polímer sense pendent, d'amplària interior 200 mm i de 200 a 240 mmd'alçària, sense perfil lateral, amb reixa de fosa nervada classe B125, segons normaUNE-EN 1433, fixada amb cargols a la canal, col·locada sobre base de formigó amb solerade 100 mm de gruix i parets de 100 mm de gruix. tipus ACO MULTIDRAIN MD200 oequivalent.

0,31 h Oficial 1a d'obra pública 19,89 6,170,46 h Manobre 17,46 8,030,09 m3 Formigó HM-20/P/20/I,>=200kg/m3 ciment 52,94 5,241,00 m Canal

form.polímer,s/pendent,200mmx200-240mm,s/perfillat.,reixa fosa,nerva.,cl.B125,+cargs.

71,39 74,96


TOTAL PARTIDA 94,61 73,00 6.906,53

6.002 m Canal exterior de secció rectangular de planxa d'acer galvanitzat i prelacat de 0,8 mm degruix, de <100 cm de desenvolupament, col·locada amb peces especials i connectada albaixant

0,20 h Oficial 1a paleta 21,00 4,200,30 h Oficial 1a col·locador 21,00 6,300,15 h Manobre 17,46 2,621,13 m Canal exterior semicirc.planxa

ac.galv.prelacat,0,8mm,desen<100cm8,22 10,68

3,00 u Ganxo+suport acer galv. p/can.gv.p.g=.5d=155mm d<33cm

3,98 11,94

5,00 u Vis acer galv.5,4x65mm,junt metall/goma,tacD=8/10mm

0,26 1,43


TOTAL PARTIDA 37,56 88,00 3.305,28

6.003 m Baixant de tub de planxa galvanitzada i lacada amb unió plegada de DN 125 mm i 0,6 mmde gruix, incloses les peces especials i fixat mecànicament amb brides

0,50 h Oficial 1a col·locador 21,00 10,500,25 h Ajudant col·locador 18,62 4,661,40 m Tub

planx.glav.+lacada+unió.pleg.,DN100mm,g=0,6mm5,18 7,25

0,50 u Brida p/tub planx.galv. 9,18 4,590,33 u Accessori p/baixant tub

planx.glav.+lacada+unió.pleg.,DN=100mm,g=0,6mm8,19 2,70

1,00 u Element munt.p/baix.planxagalv.+lac.pleg.,DN=125mm,g=0,6mm

0,81 0,81


TOTAL PARTIDA 30,74 34,00 1.045,16

6.004 m Clavegueró amb tub de PVC-U de paret massissa per a sanejament sense pressió, de DN160 mm i de SN 4 (4 kN/m2) de rigidesa anular, segons norma UNE-EN 1401-1, sobre llitde sorra de 15 cm de gruix i reblert amb sorra fins a 30 cm per sobre del tub i solera deformigó de 15 cm de gruix.

0,19 h Oficial 1a paleta 21,00 3,990,20 h Oficial 1a col·locador 21,00 4,200,20 h Ajudant col·locador 18,62 3,720,38 h Manobre 17,46 6,630,63 t Sorra 0-3,5 mm 17,63 11,700,10 m3 Formigó HM-20/P/20/I,>=200kg/m3 ciment 52,94 5,501,00 m Tub PVC-U paret massissa,sanejament

s/pressió,DN=160mm,SN4,p/unió anellaelastom.

5,58 6,70

0,33 u Accessori genèric p/tub PVC,D=160mm 15,52 5,121,00 u Element munt. p/tub PVC,D=160mm 0,23 0,230,04 h Retroexcavadora s/pneumàtics 8-10t 49,96 2,100,11 h Picó vibrant,plac.30x30cm 6,72 0,741,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 18,50 0,28

TOTAL PARTIDA 50,91 6,00 305,46


DESCOMPOSATS



DESCOMPOSATS


7 PAVIMENTSCAPITOL

7.001 m2 Paviment de peces de formigó de forma rectangular 20x 40 cm i 4 cm de gruix, preu alt ,col·locats amb morter de ciment 1:4 i reblert de junts amb sorra fina

0,60 h Oficial 1a d'obra pública 19,89 11,930,35 h Manobre 17,46 6,110,02 t Sorra 0-3,5 mm 17,63 0,301,00 m2 Llosa form.pavim. 20x40cm,g=4cm,forma

rect.,textura pètria,preu alt13,33 14,00

0,05 m3 Morter ciment pòrtland+fill.calc. CEMII/B-L,sorra ,380kg/m3ciment,1:4,10N/mm2,elab.a obra,

78,96 3,98

1,00 h Manobre especialista 18,16 18,160,20 m3 Aigua 1,45 0,291,52 t Sorra p/morters 16,02 24,350,38 t Ciment pòrtland+fill.calc.

CEM II/B-L 32,5R,sacs91,84 34,90

0,70 h Formigonera 165l 1,54 1,081,00 % Medios auxiliares 18,20 0,18


TOTAL PARTIDA 36,59 28,56 1.045,01


DESCOMPOSATS


8 ELECTRICITAT I IL·LUMINACIÓCAPITOL

8.001 u Piqueta de connexió a terra d'acer, amb recobriment de coure 300 µm de gruix, de 2000mm llargària de 14,6 mm de diàmetre, clavada a terra inclou punt de connexió del'estructura.

0,25 h Oficial 1a electricista 20,56 5,102,48 h Ajudant electricista 18,59 46,101,00 u Piqueta connex.terra

acer,long.=2000mm,D=14,6mm,300µm15,22 15,22

1,00 u P.p.elem.especials p/piqu.connex.terr. 4,12 4,121,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 51,20 0,77

TOTAL PARTIDA 71,31 9,00 641,79

8.002 u Punt de connexió a terra amb pont seccionador de platina de coure, muntat en caixaestanca i col·locat superficialment a l'interior del subquadre existent.

0,25 h Oficial 1a electricista 20,56 5,140,25 h Ajudant electricista 18,59 4,651,00 u Punt connex.terra,pont secc.platina

coure,munt.caix.p/munt.superf.19,42 19,42


TOTAL PARTIDA 29,36 1,00 29,36

8.003 m Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2, muntat enterrat, inclou plaques iaccessoris de connexió i soldadures.

0,10 h Oficial 1a electricista 20,56 2,060,15 h Ajudant electricista 18,59 2,791,00 m Conductor Cu nu,1x35mm2 1,29 1,321,00 u P.p.accessoris p/conduc.Cu.nus 0,34 0,341,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 4,90 0,07


8.004 u Llum LED per a exterior de distribució simètrica amb difusor de vidre i cos alumini fos,equipat amb un mòdul de 63 LED i un dispositiu d'alimentació i control no regulable de 73W de potència total, flux lluminós 6410 lumen, temperatura de color 4000 K, vida útil>=83000, aïllament elèctric de classe I, grau de protecció IP-66 i IK08 amb accessori perfixar lateralment i acoblat al suport. Model SIMON MILOS o equivalent.

0,35 h Oficial 1a electricista 20,56 7,200,35 h Ajudant electricista 18,59 6,511,00 u Llum LED exteriors distrib.simètrica,difusor

vidre,cos alumini fos,mòdul 63 LED,equipelèctr.no regulable,pot=73W,flux lluminós=

698,56 698,56


TOTAL PARTIDA 712,48 18,00 12.824,64

8.005 u Caixa de derivació quadrada de plàstic, de 150x150 mm, amb grau de protecció IP-54,muntada superficialment

0,50 h Oficial 1a electricista 20,56 10,280,15 h Ajudant electricista 18,59 2,791,00 u Caixa

deriv.plàstic,150x150mm,prot.IP-54,p/munt.superf.6,56 6,56

1,00 u P.p.accessoris caixa derivació quadr. 0,32 0,321,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 13,10 0,20

TOTAL PARTIDA 20,15 20,00 403,00

8.006 u Caixa de derivació quadrada de plàstic, de 200x200 mm, amb grau de protecció IP-54,muntada superficialment

0,50 h Oficial 1a electricista 20,56 10,28C.Mengual - Arquitecte LLIÇÀ D'AVALL POL 2 - [2] AMID 36 de 39

DESCOMPOSATS


0,15 h Ajudant electricista 18,59 2,791,00 u Caixa

deriv.plàstic,200x200mm,prot.IP-54,p/munt.superf.7,99 7,99



8.007 u Caixa de derivació quadrada de planxa d'acer, de 250x250 mm, amb grau de proteccióIP-54, muntada superficialment

0,50 h Oficial 1a electricista 20,56 10,280,15 h Ajudant electricista 18,59 2,791,00 u Caixa deriv.planxa

acer,250x250mm,prot.IP-54,p/munt.superf.67,99 67,99


TOTAL PARTIDA 81,58 2,00 163,16

8.008 u Llum d'emergència amb làmpada led, amb una vida útil de 100000 h, permanent i noestanca amb grau de protecció IP4X, aïllament classe II, amb un flux aproximat de 70 a100 lúmens, 1 h d'autonomia, de forma rectangular amb difusor i cos de policarbonat, preualt, col·locat superficial

0,15 h Oficial 1a electricista 20,56 3,080,15 h Ajudant electricista 18,59 2,791,00 u Llum emerg.led,permanent,IP4X,classe

II,70-100lúmens,auton< 1h, ,formarect.,policarbon.,preu alt

84,45 84,45


TOTAL PARTIDA 90,41 4,00 361,64

8.009 m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RZ1-K(AS), tripolar, de secció 3 x 2,5 mm2, amb coberta del cable de poliolefines amb baixaemissió fums, col·locat en tub

0,02 h Oficial 1a electricista 20,56 0,310,02 h Ajudant electricista 18,59 0,281,00 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 3x2,5mm2 1,37 1,401,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 0,60 0,01

TOTAL PARTIDA 2,00 403,00 806,00

8.010 m Tub d'acer inoxidable 1.4301 (AISI 304) amb soldadura longitudinal, de 50 mm de diàmetreexterior i 0,8 mm de gruix de paret, sèrie 1 segons UNE-EN 10312, unió a pressió, ambgrau de dificultat mitjà i col·locat superficialment

0,10 h Oficial 1a muntador 21,70 2,170,10 h Ajudant muntador 18,62 1,860,40 u Abraçadora inox.,unió a/encaix,D=28mm 0,68 0,271,00 m Tub acer inox.1.4301 (AISI 304), 28x0,8, sèrie

1 s/UNE-EN 103122,93 2,99

0,30 u Accessori p/tub ac.inox.,D=50mm,p/uniópressió

7,30 2,19


TOTAL PARTIDA 9,54 17,00 162,18

8.011 m Tub rígid de PVC, de 25 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, ambuna resistència a l'impacte de 2 J, resistència a compressió de 1250 N i una rigidesadielèctrica de 2000 V, amb unió roscada i muntat superficialment

0,04 h Oficial 1a electricista 20,56 0,880,05 h Ajudant electricista 18,59 0,931,00 m Tub rígid

PVC,DN=25mm,impacte=2J,resist.compress.=1250N1,04 1,06

1,00 u P.p.accessoris p/tubs rígids PVC 0,15 0,151,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 1,80 0,03

TOTAL PARTIDA 3,05 195,00 594,75


DESCOMPOSATS


8.012 m Tub rígid de PVC, de 40 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, ambuna resistència a l'impacte de 2 J, resistència a compressió de 1250 N i una rigidesadielèctrica de 2000 V, amb unió roscada i muntat superficialment

0,05 h Oficial 1a electricista 20,56 1,070,05 h Ajudant electricista 18,59 0,931,00 m Tub rígid

PVC,DN=40mm,impacte=2J,resist.compress.=1250N2,16 2,20

1,00 u P.p.accessoris p/tubs rígids PVC 0,15 0,151,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 2,00 0,03

TOTAL PARTIDA 4,38 208,00 911,04

8.013 u Legalitzacio dínstal-lacions als organismes díndustria de línstal.lacio de BT i enllumetat.Inclosos visats del col.legi oficial, tases díndustria, certificats, probes…….

30,00 h Tècnic mig o superior 36,33 1.089,901,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 1.089,90 16,35

TOTAL PARTIDA 1.106,25 1,00 1.106,25

8.014 u Certificat BT final de línstalació per instal-lador autoritzat

5,00 h Oficial 1a electricista 20,56 102,801,50 % Despeses auxiliars mà d'obra 102,80 1,54

TOTAL PARTIDA 104,34 1,00 104,34


DESCOMPOSATS



9.001 uELABORACIÓ DEL PLÀ DE SEGURETAT I SALUT.

TOTAL PARTIDA 444,51 1,00 444,51

9.002 uCOST DE LES MESURES DE SEGURETAT I SALUT.

TOTAL PARTIDA 1.333,52 1,00 1.333,52


ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ

DADES DE L'OBRA Tipus d'obra: CONSTRUCCIÓ D’UNA COBERTA A PISTA POLIESPORTIVA EXISTENT Emplaçament: C/ Passeig de l’Esglèsia nº 1Lliçà d’Avall (08185) Superfície construïda: Superfície afectada per l’obra = 1.132,67 m² Promotor: Excss. AJUNTAMENT DE LLIÇÀ DE VALL Arquitecte/s autor/s del Projecte d'execució: CARLES MENGUAL I CHALER Tècnic redactor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut:CARLES MENGUAL I CHALER

DADES TÈCNIQUES DE L'EMPLAÇAMENT

Topografia: No intervé. Característiques del terreny: (resistència, cohesió)Solar urbà sobre terreny pla, sol argilós, estrat resistent profund. Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'entorn:Edificis de l’entorn amb el mateix ús que l’edifici objecte del projecte, Equipaments. Instal∙lacions de serveis públics: (tant vistes com soterrades)Instal∙lacions existents d’ electricitat, aigua, telefonia, tant aèries com soterrades. Tipologia de vials: (amplada, nombre, densitat de circulació i amplada de voreres)Carretera Local

Granollers, a 18 de d’Abril de 2017 L'ARQUITECTE

C.Mengual - Arquitecte LLIÇÀ D'AVALL POL 2 - [3] EBSS 1 de 40

COMPLIMENT DEL RD 1627/97 SOBRE "DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ"

1. INTRODUCCIÓ

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs de manteniment posteriors.

Permet donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament i d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 pel qual s'estableixen les "disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció".

En base a l'art. 7è d'aquest Reial Decret, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document.

El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no sigui necessari, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració.

Cal recordar l'obligatorietat de que a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla de S i S. Les anotacions fetes al Llibre d'Incidències hauran de posar‐se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores, quan es produeixin repeticions de la incidència.

Segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sots‐contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra.

La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut, s'haurà de fer prèviament a l'inici d'obra i la presentaran únicament els empresaris que tinguin la consideració de contractistes.

El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant‐ho a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots‐contractistes i representants dels treballadors.

Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots‐contractistes (art. 11è).


2. PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L'EXECUCIÓ DE L'OBRA

En base als principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 de "prevenció de riscos laborals", l'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals:

Evitar riscos Avaluar els riscos que no es puguin evitar Combatre els riscos a l'origen Adaptar el treball a la persona, en particular en el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció dels

equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu, i reduir els efectes del mateix a la salut

Tenir en compte l'evolució de la tècnica Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització i les condicions del

treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball Adoptar mesures que posin per davant la protecció col∙lectiva a la individual Donar les degudes instruccions als treballadors

En conseqüència i per tal de donar compliment a aquests principis generals, tal i com estableix l'article 10 del RD 1627/1997, durant l'execució de l'obra es vetllarà per:

El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la

determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal∙lacions i dispositius

necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors.

La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses

La recollida dels materials perillosos utilitzats L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents

feines o fases del treball La cooperació entre els contractistes, sots‐contractistes i treballadors autònoms Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o prop de

l'obra

L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines.

L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació i formació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic. L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Cal tenir en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar‐se quan els riscos que generin siguin substancialment menors dels que es volen reduir i no existeixin alternatives preventives més segures. Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir, com a àmbit de cobertura, la previsió de riscos derivats del treball de l'empresa respecte dels seus treballadors, dels treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i de les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball


personal. En compliment del deure de protecció dels treballadors, l'empresari garantirà que cada treballador rebi una formació teòrica i practica que sigui suficient i adequada en matèria preventiva. Aquesta formació cal centrar‐la en el lloc de treball o funció concreta que dugui a terme el treballador, i per tant, l'obliga a complir les mesures de prevenció adoptades.

En funció de la formació rebuda, i seguint la informació i instruccions del contractista, els treballadors han de:

Fer servir adequadament les màquines, aparells, eines, equips de transport i tots els mitjans amb els que desenvolupin la seva activitat.

Utilitzar adequadament els mitjans i equips de protecció facilitats per el contractista No posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents o que s'instal∙lin als

mitjans o als llocs de treball Informar d'immediat al seu cap superior i als treballadors designats per realitzar activitats de prevenció i

protecció de qualsevol situació que, al seu entendre, porti un risc per la seguretat i salut dels treballadors. Cooperar amb el contractista per que pugui garantir unes condicions de treball segures i que no comportin

riscos per la seguretat i salut dels treballadors.

3. IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS

Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del RD 1627/1997, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a altres feines.

Mitjans i maquinaria

Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades Interferències amb instal∙lacions d'ús públic (aigua, llum, gas, clavegueram,...) Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues...) Riscos derivats del funcionament de grues Caiguda de la càrrega transportada Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) Cops i ensopegades Caiguda de materials, rebots Ambient excessivament sorollós Contactes elèctrics directes o indirectes Accidents derivats de condicions atmosfèriques Altres

Treballs previs

Interferències amb instal∙lacions d'ús públic (aigua, llum, gas, clavegueram,...) Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) Cops i ensopegades Caiguda de materials, rebots Sobre esforços per postures incorrectes Bolcada de piles de materials Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Altres


Enderrocs

Interferències amb instal∙lacions d'ús públic (aigua, llum, gas, clavegueram,...) Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics Projecció de partícules durant els treballs Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) Contactes amb materials agressius Risc derivat de la utilització de soldadura i tall oxiacetilènic Talls i punxades Cops i ensopegades Caiguda de materials, rebots Ambient excessivament sorollós Fallida de l'estructura Sobre esforços per postures incorrectes Acumulació i baixada de runes Altres

Ram de paleta

Interferències amb instal∙lacions d'ús públic (aigua, llum, gas, clavegueram,...) Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics Projecció de partícules durant els treballs Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) Contactes amb materials agressius Risc derivat de la utilització de soldadura i tall oxiacetilènic Talls i punxades Cops i ensopegades Caiguda de materials, rebots Ambient excessivament sorollós Sobre esforços per postures incorrectes Bolcada de piles de material Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Altres

Coberta

Interferències amb instal∙lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) Projecció de partícules durant els treballs Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) Contactes amb materials agressius Talls i punxades Risc derivat de la utilització de soldadura i tall oxiacetilènic Cops i ensopegades Caiguda de materials, rebots Ambient excessivament sorollós Sobre esforços per postures incorrectes Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics Caigudes de pals i antenes Bolcada de piles de material Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Altres

Revestiments i acabats

Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics Projecció de partícules durant els treballs


Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) Contactes amb materials agressius Talls i punxades Cops i ensopegades Caiguda de materials, rebots Sobre esforços per postures incorrectes Bolcada de piles de material Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Riscos derivats per repassos d'obra realitzats amb equips i proteccions inadequades Altres

Instal∙lacions

Interferències amb instal∙lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) Talls i punxades Cops i ensopegades Caiguda de materials, rebots Emanacions de gasos en obertures de pous morts Contactes elèctrics directes o indirectes Sobre‐esforços per postures incorrectes Caigudes de pals i antenes Riscos derivats per repassos d'obra realitzats amb equips i proteccions inadequades Altres

4. RELACIÓ DE TREBALLS MÉS HABITUALS QUE REPRESENTEN RISCOS ESPECIALS I QUE COMPORTEN L'ADOPCIÓ DE MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ ESPECÍFIQUES I PARTICULARS DURANT L'EXECUCIÓ DE L'OBRA.

(Annex II del RD 1627/1997))

Treballs amb riscos especialment greus de quedar soterrat, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball

Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible

Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades

Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit Treballs que impliquin l'ús d'explosius Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats


5. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

Com a criteri general primaran les proteccions col∙lectives en front de les individuals. S'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. Els medis de protecció, tant col∙lectiva com individual, hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Així mateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte per als previsibles treballs posteriors

(reparació, manteniment, substitució, etc.)

Mesures de protecció col∙lectiva

Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l'obra

Senyalització de les zones de perill Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació amb

els vials exteriors Limitar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega Respectar les distàncies de seguretat amb les instal∙lacions existents Mantenir les instal∙lacions amb les seves proteccions aïllants operatives Fonamentar correctament la maquinària d'obra Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega

màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc. Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra Establir un sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat Comprovar l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements existents (subsòl, edificacions

veïnes) Comprovació dels estintolaments, de les condicions dels estrebats i de les pantalles de protecció de les rases Utilització de paviments antilliscants. Col∙locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. Diferenciació de les mesures de protecció contra caiguda utilitzades en funció de si es protegeixen les persones,

o als operaris i tercers de la caiguda d'objectes i materials Col∙locació de xarxes en forats horitzontals Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal∙lades Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides homologades Col∙locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes Instal∙lació de serveis sanitaris

Mesures de protecció individual

Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules Utilització de calçat de seguretat Utilització de casc homologat A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció o de protecció col∙lectiva, caldrà establir

punts d'ancoratge segurs per poder subjectar‐hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria. L'accés a les zones descrites i als equips només està autoritzat als operaris amb formació i capacitació suficient.

Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades

Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos Utilització de mandils Sistemes de subjecció permanent i de vigilància duta a terme per més d'un operari en els treballs amb perill

d'intoxicació. Utilització d'equips de subministrament d'aire


Mesures de protecció a tercers

Previsió de la tanca, la senyalització i l'enllumenat de l'obra en funció del lloc on està situada l'obra (entorn urbà, urbanització, camp obert). En cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un sistema de protecció pel pas de vianants i / o vehicles. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin accedir a la mateixa

Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors Immobilització de maquinaria rodada mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució i preventives a l'estat real dels elements (subsòl,

edificacions veïnes) Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones)

6. PRIMERS AUXILIS

Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.


7. NORMATIVA APLICABLE

NORMATIVA DE SEGURETAT I SALUT

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O MÓVILES

Directiva 92/57/CEE 24 Junio (DOCE: 26/08/92)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

RD 1627/1997. 24 octubre (BOE 25/10/97) Transposició de la Directiva 92/57/CEE

LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

Ley 31/1995. 8 noviembre (BOE: 10/11/95) Ley 54/2003. 12 diciembre

(BOE 13/12/2003)

REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN RD 39/1997, 17 de enero (BOE: 31/01/97) i les seves modificacions

MODIFICACIÓN RD 39/1997; RD 1109/2007, Y EL RD 1627/1997 RD 337/2010 (BOE 23/3/2010)

REQUISITOS Y DATOS QUE DEBEN REUNIR LAS COMUNICACIONES DE APERTURA O DE REANUDACIÓN DE ACTIVIDADES EN LOS CENTROS DE TRABAJO

Orden TIN/1071/2010 (BOE 1/5/2010)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO EN MATERIA DE TRABAJOS TEMPORALES EN ALTURA

RD 2177/2004, de 12 de novembre (BOE: 13/11/2004)

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN, DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO

RD 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/1997)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO

En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

RD 486/1997, 14 de abril (BOE: 23/04/1997)

LEY REGULADORA DE LA SUBCONTRATACIÓN EN EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓN

LEY 32/2006 (BOE 19/10/2006)

MODIFICACION DEL RD 39/1997, POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN Y EL RD 1627/97, POR EL QUE SE ESTABLECEN LAS DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

RD 604 / 2006 (BOE 29/05/2006)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD I SALUD APLICABLES A LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

RD 396/2006 (BOE 11/04/2006)

PROTECCIÓN DE LA SALUD Y SEGURIDAD DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN AL RUIDO

RD 286/2006 (BOE: 11/03/2006)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA MANIPULACIÓN MANUAL DE CARGAS QUE ENTRAÑE RIESGOS, EN PARTICULAR DORSO LUMBARES, PARA LOS TRABAJADORES

RD 487/1997 (BOE 23/04/1997)


DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS AL TRABAJO CON EQUIPOS QUE INCLUYEN PANTALLAS DE VISUALIZACIÓN

RD 488/1997. (BOE: 23/04/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES BIOLÓGICOS DURANTE EL TRABAJO

RD 664/1997. (BOE: 24/05/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES CANCERÍGENOS DURANTE EL TRABAJO

RD 665/1997 (BOE: 24/05/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD, RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL

RD 773/1997. (BOE: 12/06/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

RD 1215/1997. (BOE: 07/08/97)

PROTECCIÓN CONTRA RIESGO ELÉCTRICO RD 614/2001 (BOE: 21/06/01)

PROTECCION DE LA SALUD Y SEGURIDAD DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICION A AGENTES QUIMICOS DURANTE EL TRABAJO

RD 374/2001 (BOE: 01/05/2001). mods posteriors (30/05/2001)

REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE DEL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) i les seves modificacions posteriors

DISTÀNCIES REGLAMENTÀRIES D’OBRES I CONSTRUCCIONS A LINIES ELÈCTRIQUES

R. 04/11/1988 (DOGC 1075, 30/11/1988)

ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA

O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

SEÑALIZACIÓN, BALIZAMIENTO, LIMPIEZA Y TERMINACIÓN DE OBRAS FIJAS EN VÍAS FUERA DE POBLADO

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE‐AEM 2 DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y MANUTENCIÓN REFERENTE A GRÚAS‐TORRE DESMONTABLES PARA OBRAS.

RD 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))

ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO

O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'APROVA EL MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)


EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

CASCOS NO METALICOS

R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT‐1

PROTECTORES AUDITIVOS (BOE: 01/09/75): N.R. MT‐2

PANTALLAS PARA SOLDADORES

(BOE: 02/09/75): N.R. MT‐3: modificació: BOE: 24/10/75

GUANTES AISLANTES DE ELECTRICIDAD

(BOE: 03/09/75): N.R. MT‐4 modificació: BOE: 25/10/75

BANQUETAS AISLANTES DE MANIOBRAS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS. NORMAS COMUNES Y ADAPTADORES FACIALES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS MECÁNICOS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: MASCARILLAS AUTOFILTRANTES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS QUÍMICOS Y MIXTOS CONTRA AMONÍACO


Notes:

COL∙LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA (modificat 2016) L'ús d'aquest document és permès únicament als arquitectes col∙legiats autoritzats del Col∙legi d'Arquitectes de Catalunya, sota llur responsabilitat i exclusivament per a treballs propis. © 1997


Bastides de façana Perspectiva

1. Barana de cantonada 2. Travesser 3. Diagonal de punt fix 4. Sòcol 5. Passador 6. Plataforma amb trapa 7. Diagonal amb brida 8. Barana 9. Escala d'alumini 10. Marc 11. Suport d'iniciació 12. Placa 13. Plataforma metàl·lica


Bastides de façana Detalls

A. PERSPECTIVA 1. Placa 2. Diagonal 3. Travesser 4. Barana 5. Barana de cantonada 6. Marc 7. Plataforma 8. Plataforma amb trapa 9. Entornapeu 10. Entornapeu 11. Suplement barana 12. Peu de barana B. DETALL


Metàl·liques sobre rodes Perspectiva

1. Suplement telescòpic opcional L = 1 / 5 H quan H sigui menor de 7,5 mts. L = 1 / 4 H quan H sigui superior de 7,5 mts. OBSERVACIONS: En els castellets de bastides mòbils les rodes disposarán dénclavaments( mordasses o passadors de fixació ).


Baranes de seguretat Amb sergent 1


Baranes de seguretat Empotrat en forjat


Baranes de seguretat Amb sergent 2

A. Tipus 1 B. Tipus 2 C. Tipus 3


Xarxes Horitzontals Amb mènsula amb sergent

Subjectada mitjançant mènsules amb sergent.


Xarxes Horitzontals Detall 1

A. MUNTATGE DE XARXA EN ANGLE. B. GRÀFICA SUPERFÍCIE DE RECEPCIÓ. C. DESMUNTATGE I ELEVACIÓ DEL SALVACAIGUDES. 1. Doblegar per la diagonal de la xarxa. Corda de poliamida d = 12 mm. (Reforç). 2. Pis de treball. 3. Velocitat caiguda 12 m/s.


Xarxes Horitzontals Detall 2

A. ESQUEMA 1. Marc metàl.lic 2. Corda perimetral poliamida de d = 12 mm. mínim 3. Xarxa de poliamida de malla 100 mm. màxim i corda d = 4 mm mínim. B. ESPECEJAMENT 3. Xarxa 4. Tirant xarxa 5. Suport 6. Braç abatible C. MÒDUL ANTICAIGUDES 7. Element de fixació 8. Tornapunta telescòpic 9. Mènsula 10. Xarxa 11. Marc


Xarxes verticals subjectades mitjançant pals tipus forca Col·locació amb caixetí passant


Xarxes verticals subjectades mitjançant pals tipus forca Detalls suspensió i cosit

A. SUSPENSIÓ DE XARXES DESDE LES FORQUES 1. Corda poliamida de d = 10 mm. penjant de xarxa desde forca. 2. Corda poliamida de d = 10 mm. perimetral a la xarxa per a penjar. 3. Amarratge amb nus mariner. B. COSIT DE PANYS DE XARXA SOBRE FORCA 4. Malla de 10 x 10 cm: lligada amb corda de poliamida 4 mm. 5. Corda de poliamida 10 mm. perimetral a la red. 6. Corda de poliamida 6 mm./Cosit de pany de xarxa.


Marquesines De fusta amb perfils metàl·lics

A. PLANTA 1. Bigues de fusta 20 x 9 cm. 2. Entaulonat clavat 3. Tram inclinat 30 4. Tram horitzontal 5. Sostre o llosa 6. Tirant dáncoratge al forjat B. SECCIÓ 7. Entaulonat per clavat 8. Angulars soldats per a immobilització dels taulons biga. 9. Sostre o llosa 10. Tirant dáncoratge al forjat


Torretes de formigonat Perspectiva

PERSPECTIVA


Torretes de formigonat Detalls

A. ALÇAT B. PERFIL C. CONJUNTO 1. Barana 2. Entornapeu 3. Escala 4. Executat amb perfils metàl.lics 5. Suplement opcional (telescòpic)


Escales de mà Detalls

A. ESCALES DE MÀ 1. Punt de recolzament 2. Esglaons engalavernats 3. Travesser d'una sola peça 4. Base 5. Fins a 5 m. màxim per escales simples Fins a 7 m. per escales reforçades 6. Mínim 1 m. B. MECANISMES ANTILLISCANTS C. SUBJECCIÓ A LA PART SUPERIOR


Tanques Tanca peatonal

A. Planta B. Alçat C. Perfil


Baixants d'enderrocs Esquema 1

A. PERSPECTIVA 1. FALCA 2. PUNTAL E. RUNA B. PERFIL E. RUNA


Baixants d'enderrocs Esquema 2

A. SECCIÓ B. DETALL 1. Puntals 2. Variable


Tapes en forats de forjats Tapes de fusta

A. PLANTA 1. Forat horitzontal de 50 cm. x 50 cm. B. CARA EXTERNA 2. Tapa de fusta armada clavada C.CARA INTERNA


Tapes en forats de forjats Malla electrosoldada en capa superior

1. Malla electrosoldada en capa superior.


Rases Perspectiva i detall

A. PROTECCIÓ EN RASES B. EN FORATS I OBERTURES C. DETALL DE PASAREL.LA VIANANTS


Entibacions Criteris de disseny


Entibacions Tipus d'entibació

A. Estrabament Lleuger. B. Estrabament semilleuger. C. Estrabament Complert.


Instal·lacions elèctriques Esquema tipus

Zona A. Risc principal contacte indirecte. Zona B. Risc principal contacte directe. 1. Armari de distribució general, fabricat en material aïllant. 2. Línia subterrània 3. Muntants 4. Presa de terra 5. Aïllament reforçat 6. Aïllament reforçat 7. Comandament de tall general, exterior 8. Armari interior a lédifici ( petita potència ) 8. Armari exterior a lédifici ( gran potència ) 10. Connexió terres de protecció en espera per a lédifici definitiu. 11. Anell en el fons de léxcavació 12. Conductor de protecció incorporat a les canalitzacions i cables. 13. Circuit de posada a terra


A. Armari de distribució protegit en léntrada per un dispositiu diferencial de mitja sensibilitat retadardat per a alimentar les diferents màquines de potència exteriors a lédifici. B. Armari de distribució protegit en léntrada per un dispositiu diferencial de mitja sensibilitat retardat per a alimentar els diferents muntants.


Instal·lacions elèctriques Instal·lació elèctrica

1. Connexió a lármari de distribució general. 2. Connexió a terra o conjunt de connexions de terra interconnectades. 3. Pis. 4. Pis. 5. Planta baixa. 6. Anell protector soterrani.


Senyalització Advertiment


Senyalització Prohibició


Senyalització Obligació


CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

Aquest CONTROL DE QUALITAT DE MATERIALS per a la CONSTRUCCIÓ D’UNA COBERTA A PISTA POLIESPORTIVA EXISTENT al Passeig de l’Església nº 1, a Lliçà de Vall, comarca del Vallès Oriental, encarregat per : Excel·lentíssim Ajuntament DE LLIÇÀ D’AVALL CIF: P-0810700E

Relació i definició dels controls que s’han de fer d’acord amb el Decret 375/88 d’1 de desembre de 1988. Adaptat a CTE i EHE-08

4

C. Mengual - Arquitecte Lliçà Pol2_ Control Qualitat 1

CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

ÍNDEX

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

01. Formigó fabricat en central

02. Acer en barres o rotlles

2.1. Acer B 500 S 2.1. Acer B 500 SD

03. Armadures elaborades (1) i ferralla armada (2)

3.1. Acer AP 500 S 3.2. Acer AP 500 SD

04. Armadures normalitzades (3)

4.1. Acer ME 500 T

05. Acer laminat per a estructures

06. Maons amb funció estructural

Llegenda:

(1) Armadures elaborades: les que arriben a l’obra tallades a mida

(2) Ferralla armada: la que arriba a l’obra ja muntada

(3) Armadures normalitzades: “mallazo”

Abreviatures utilitzades en materials estructurals (segons EHE-08):

Acer B: en barres

Acer T: de baixa ductilitat

Acer S: soldable, de ductilitat normal

Acer SD: soldable, amb característiques especials de ductilitat

Acer AP: armadures passives

Acer ME: malles electrosoldades

Acer SR: resistent a sulfats

Acer MR. resistent a aigua de mar


CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

El present document té la finalitat d’establir els criteris bàsics per al desenvolupament del Control de Recepció de Materials, amb la finalitat de complir el Decret 375/88 d’1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l’Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d’abril de 1992 (DOGC 22/6/92), 18 de març de 1997 (DOGC 18/04/1997) i 12 de juliol de 1996 (DOGC 11/10/96). L’arquitecte autor del projecte d’execució enumerarà i definirà els controls a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l’obra. Aquests controls seran, com a mínim, els especificats en les normes de compliment obligat i, en qualsevol cas, tots aquells que l’arquitecte consideri necessaris per a la seva finalitat. Pot, en conseqüència, establir criteris de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d’assajos i proves preceptius, i ordenant d’altres complementaris o l’aplicació de criteris particulars, els quals han de ser acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa. L’arquitecte tècnic que intervingui en la direcció d’obres elaborarà, segons les prescripcions contingudes al Projecte d’Execució, un Programa de Control de Qualitat del qual haurà de donar coneixement al promotor. Al Programa de Control de Qualitat s’hauran d’especificar els components de l’obra que cal controlar, el tipus d’assajos, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l’avaluació econòmica dels que vagin a càrrec del promotor. El Programa de Control de Qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries, i podrà ser modificat durant l’obra en funció del desenvolupament d’aquesta, prèvia aprovació de la Direcció Facultativa i del promotor. Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses dels assajos, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l’obra. El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa en el termini màxim de (7/28) dies des del moment en que es van encarregar. El promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d’aconseguir els resultats dels laboratoris dins del termini establert. El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà responsabilitat exclusiva del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d’execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l’obra executada. El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat; el propietari té la facultat de rescindir el contracte en cas d’incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa. Els laboratoris i les entitats de control de qualitat de l’edificació hauran de complir amb els requisits exigits pel Reial Decret 410/2010 de 31 de març de 2010 (BOE 22/04/2010) per a poder exercir la seva activitat.


CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

1 FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL

El formigó subministrat a l’obra haurà de ser conforme amb les especificacions del projecte i amb la EHE-08.

IDENTIFICACIÓ

Material: HA/25/B/20/Ila, en general i... (Beurada micropilons 42,5-R)

es pot indicar Formigó HA amb característiques de resistència, docilitat i durabilitat segons s’especifiquen en els Plànols, Plec de Condicions, Amidaments i Memòria del projecte

Situació en projecte i obra: Fonaments i estructura, segons plànols, etc.

Distintius de Qualitat i avaluacions de idoneïtat tècnica voluntaris:

Marques (inclòs marcatge CE), certificacions i altres distintius:

Els reglamentaris, els establerts en aquest document, i els que s’indiquin al Programa de Control de Qualitat

PARÀMETRES A CONTROLAR (segons requeriments del material)

Requeriments de Seguretat Estructural (SE-1 Resistència i estabilitat ; SE-2 Aptitud al servei)

Característiques resistents: Conformes amb l’indicat en projecte i amb el que s’estableix a l’EHE-08. La resistència a compressió es comprovarà sobre provetes fabricades i curades segons UNE EN 12390-2 i assajades segons UNE EN 12390-3. Les provetes seran cilíndriques de 15 x 30 o bé cúbiques de 15 cm si s’afecten els resultats pel corresponent factor de conversió segons art. 86.3.2 de l’EHE-08. Característiques de docilitat: Conformes amb l’indicat en projecte i amb el que s’estableix a l’EHE-08. La docilitat es comprovarà sobre el formigó fresc segons UNE EN 12350-2

Característiques de durabilitat: Conformes amb l’indicat en projecte i amb el que s’estableix a l’EHE-08. Pels cassos de classes d’exposició III, IV o amb qualsevol classe específica cal assaig de profunditat de penetració d’aigua segons UNE EN 12390-8 Coeficients parcials de seguretat del material considerats en projecte per a Estats Límits Últims: Situació persistent o transitòria 1.50Situació accidental 1.30

CONTROL DE RECEPCIÓ

Tipus de Control: Estadístic

Control abans del subministrament: (segons punt 1.2.6 de l’annex 21 de l’EHE-08)

• Declaració del Subministrador, signada per persona física amb poder de representació suficient que constati que, a data de la mateixa, el formigó està en possessió d’un Distintiu de Qualitat Oficialment Reconegut o els documents de conformitat i autoritzacions administratives exigides reglamentàriament.

• Certificat de dosificació (amb antiguitat màxima de 6 mesos) • Certificat de resistència (amb antiguitat màxima de 6 mesos) • Certificat de penetració d’aigua pels formigons amb classe general d’exposició III o IV o amb

qualsevol classes específica (amb antiguitat màxima de 6 mesos) Si no es disposa d’aquesta documentació, corresponent a experiències anteriors amb materials de la mateixa naturalesa i origen que els que s’utilitzaran a l’obra, amb la utilització de les mateixes instal·lacions i els mateixos processos de fabricació, caldrà fer els assajos previs i característics especificats a la EHE-08 per poder garantir les dosificacions i els requisits de resistència, docilitat i durabilitat necessaris segons projecte i EHE-08. El criteris d’acceptació o rebuig seran els establerts a l’art. 86.7.1 de l’EHE-08.


CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

Control durant el subministrament:

• Full de subministrament que com a mínim contindrà les dades establertes al punt 2.4 de l’annex 21 de l’ EHE-08

• Comprovació de la correspondència entre la comanda, el full de subministrament i les especificacions de projecte, comprovació de no discrepàncies amb els certificats prèviament aportats.

• Control de les característiques de docilitat segons criteris de l’art. 86.5.2 de l’EHE, control estadístic de les característiques de resistència segons l’especificació de lots, provetes, assajos i criteris d’acceptació o rebuig establerts a l’art. 86.5.4 i 86.7.3 de l’EHE-08

Control després del subministrament: Certificat de garantia final segons punt 3 de l’annex 21 de l’EHE-08, signat per persona física amb representació suficient, lliurat pel Constructor a la DF (direcció facultativa), en el que s’indiquin els tipus i quantitats dels diferents formigons subministrats durant l’obra. Si s’han subministrat formigons amb ciment SR (resistent a sulfats), el subministrador del formigó adjuntarà una còpia dels albarans o del certificat d’entrega del ciment SR a la central subministradora del formigó, corresponent al període de subministrament. Comprovació de les instal·lacions de fabricació del formigó: La Direcció Facultativa valorarà la conveniència d’efectuar, directament o a través d’una entitat de control de qualitat, i preferiblement abans de l’inici del subministrament, una visita d’inspecció a la instal·lació de fabricació del formigó pel tal de comprovar la seva idoneïtat. Igualment podrà realitzar assajos dels materials per garantir la seva conformitat amb el projecte i amb l’EHE-08. Presa de mostres: La presa de mostres es realitzarà segons UNE EN 12350-1. Excepte en els assajos previs, la presa de mostres es realitzarà en el punt d’abocat del formigó, a la sortida del corresponent element de transport i entre ¼ i ¾ de la descàrrega. L’entitat o el laboratori de control de qualitat acreditat redactarà un acta (amb el contingut mínim que s’especifica a l’annex 21 de l’ EHE-08) per a cada presa de mostres, que la subscriuran totes les parts presents (1) i se’n quedaran una còpia.

(1) Poden ser presents a la Direcció Facultativa el Constructor, el representant dels subministrador del formigó i el representant

del Laboratori.


CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

2.1 ACER EN BARRES O ROTLLES B 500 S

IDENTIFICACIÓ

Material: Acer corrugat B 500 S en barres (UNE EN 10080 – EHE-08)

Diàmetres nominals: Els especificats a la documentació del projecte (veure plànols d’armat)


Es valorarà positivament la possessió d’un Distintiu de Qualitat Oficialment Reconegut (DOR) (1) i si és així es podrà reduir el control per assajos (segons art. 32 de l’EHE-08)


Els reglamentaris, els establerts en aquest document i els que s’indiquin al Programa de Control de Qualitat

(recordatori: si la propietat vol aplicar criteris de sostenibilitat a l’estructura de formigó, cal que l’acer disposi d’un distintiu mediambiental, segons Annex 13 de l’EHE-08)



Característiques mecàniques: Conformes amb els valors de la Taula 32.2.a de l’EHE-08 i amb aptitud al doblegat-desdoblegat segons assaig UNE-EN ISO15630-1 amb les mandrils de la Taula 32.2.b de l’EHE-08 (2) Característiques d’adherència: Conformes amb els valors corresponents de la Taula 32.2.f de l’EHE-08 segons assaig pel mètode general de la UNE-EN 10080 (3)

Característiques químiques: Conformes amb els valors de la Taula 32.2.g de l’EHE-08 i coherents amb la UNE EN 10080 Coeficients parcials de seguretat del material considerats en projecte per a Estats Límits Últims:

Situació persistent o transitòria 1.15

Situació accidental 1.00


Control abans del subministrament:

• Certificat d’homologació d’adherència (amb antiguitat màxima de 3 anys) • Declaració del Subministrador, signada per persona física amb poder de representació suficient que constati

que, a data de la mateixa, el producte està en possessió d’un Distintiu de Qualitat Oficialment Reconegut (si és el cas) o els documents de conformitat i autoritzacions administratives exigides reglamentàriament


• comprovar que la documentació subministrada compleix amb els punts 1.2.7 i 2.5 de l’annex 21 de l’EHE-08 • comprovació de la correspondència entre la comanda, el full de subministrament i les especificacions de

projecte

Control organolèptic i assajos: La definició de lots, nombre de provetes i criteris d’acceptació estaran d’acord amb l’art. 87 de la EHE-08.

Es realitzaran assajos de comprovació de, com a mínim, les següents característiques, sempre que no es considerin convenientment garantides per la documentació aportada de certificats, informes o DOR:

• tipus d’acer (UNE-EN 10080 / art. 32.2) • secció equivalent (UNE-EN 10080 / art. 32.1 de la EHE-08) • característiques geomètriques o alternativament índex de corruga (UNE-EN 10080 / art. 32.2

EHE-08) • doblegat-desdoblegat o alternativament doblegat simple (UNE-EN ISO15630-1 / art. 32.2 EHE-

08) • límit elàstic, càrrega de ruptura i relació entre ells (UNE-EN 10080 / art. 32.2) • allargament de ruptura (UNE-EN 10080 / art. 32.2) • allargament a càrrega màxima (UNE-EN 10080 / art. 32.2)


CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

Control després del subministrament:

• Certificat de garantía final segons punt 3 de l’annex 21 de l’EHE-08 Presa de mostres: La Direcció d’Execució o una entitat o laboratori de control de qualitat farà la presa de mostres sobre les provisions destinades a l’obra i redactarà un acta (amb el contingut mínim que s’especifica a l’annex 21 de l’ EHE-08) per a cada presa de mostres, que la subscriuran tots els responsables presents i se’n quedaran una còpia.

(1)

La possessió d’un DOR eximeix de la realització d’assajos de totes aquelles característiques emparades en el certificat, per tant la Direcció Facultativa en podrà dispensar la seva realització i assajar únicament les característiques no certificades i, en qualsevol cas, aquelles que consideri necessàries

(2) Alternativament es pot realitzar l’assaig de doblegat simple segons UNE-EN ISO 15630-1, amb els mandrils de la Taula 32.2.c de l’EHE-08

(3) Alternativament es pot realitzar l’assaig de biga segons Annex C- UNE-EN 10080, amb el criteris específics establerts a l’article 32.2 de l’EHE-08


CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

2.2 ACER EN BARRES O ROTLLES B 500 SD

IDENTIFICACIÓ

Material: Acer corrugat B 500 SD en barres (UNE EN 10080 – EHE-08)

Diàmetres nominals: Els especificats a la documentació del projecte (veure plànols d’armat)


p.e. Es valorarà positivament la possessió d’un Distintiu de Qualitat Oficialment Reconegut (DOR) (1) i si és així es podrà reduir el control per assajos (segons art. 32 de l’EHE)






Característiques mecàniques: Conformes amb els valors de la Taula 32.2.a de l’EHE-08 i amb aptitud al doblegat-desdoblegat segons assaig UNE-EN ISO15630-1 amb les mandrils de la Taula 32.2.b de l’EHE-08 (2)

Pel que fa a la fatiga s’hauran de complir els requisits de la Taula 32.2.d segons assaig UNE-EN ISO 15630-1 Pel que fa a la deformació alternativa s’hauran de complir els requisits de la Taula 32.2.e de la EHE-08 segons UNE 36065 EX Característiques d’adherència: Conformes amb els valors corresponents de la Taula 32.2.f de l’EHE-08 segons assaig pel mètode general de la UNE-EN 10080 (3)


Situació persistent o transitòria 1.15

Situació accidental 1.00


Control abans del subministrament:

• Certificat d’homologació d’adherència (amb antiguitat màxima de 3 anys) • Informe d’assajos que garanteixin les exigències, pel que fa a la fatiga, de l’apartat 38.10 de l’EHE-08 (amb

antiguitat màxima d’1 any) realitzat per un laboratori independent i acreditat. • Declaració del Subministrador, signada per persona física amb poder de representació suficient que constati

que, a data de la mateixa, el producte està en possessió d’un Distintiu de Qualitat Oficialment Reconegut (si és el cas) o els documents de conformitat i autoritzacions administratives exigides reglamentàriament.


• comprovar que la documentació subministrada compleix amb els punts 1.2.7 i 2.5 de l’annex 21 de l’EHE-08 • comprovació de la correspondència entre la comanda, el full de subministrament i les especificacions de

projecte

Control organolèptic i assajos: La definició de lots, nombre de provetes i criteris d’acceptació estaran d’acord amb l’art. 87 de la EHE-08. Es realitzaran assajos de comprovació de, com a mínim, les següents característiques, sempre que no es considerin convenientment garantides per la documentació aportada de certificats, informes o DOR:

• tipus d’acer (UNE-EN 10080 / art. 32.2) • secció equivalent (UNE-EN 10080 / art. 32.1 de la EHE-08) • característiques geomètriques o alternativament índex de corruga (UNE-EN 10080 / art. 32.2 EHE-

08)


CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

• doblegat-desdoblegat o alternativament doblegat simple (UNE-EN ISO15630-1 / art. 32.2 EHE-08) • límit elàstic, càrrega de ruptura i relació entre ells (UNE-EN 10080 / art. 32.2) • allargament de ruptura (UNE-EN 10080 / art. 32.2) • allargament a càrrega màxima (UNE-EN 10080 / art. 32.2) • fatiga (UNE-EN ISO 15630-1) • deformació alternativa (UNE 36065 EX / Taula 32.2.6 EHE-08)

Control desprès del subministrament:

• Certificat de garantia final segons punt 3 de l’annex 21 de l’EHE-08 Presa de mostres: La Direcció d’Execució o una entitat o laboratori de control de qualitat farà la presa de mostres sobre les provisions destinades a l’obra i redactarà un acta (amb el contingut mínim que s’especifica a l’annex 21 de l’ EHE-08) per a cada presa de mostres, que la subscriuran tots els responsables presents i se’n quedaran una còpia.

(1) La possessió d’un DOR eximeix de la realització d’assajos de totes aquelles característiques emparades en el certificat, per tant la

Direcció Facultativa en podrà dispensar la seva realització i assajar únicament les característiques no certificades i, en qualsevol cas, aquelles que consideri necessàries




CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

3.1 ARMADURES ELABORADES I FERRALLA ARMADA AP 500 S

IDENTIFICACIÓ

Material: Armadures elaborades i ferralla armada AP 500 S

L’acer destinat a la elaboració de les armadures ha de ser conforme amb l’EHE-08 i a la UNE EN 10080.

Diàmetres nominals: Els diàmetres utilitzats i les especificacions relatives a la geometria de les armadures elaborades i la ferralla s’especifiquen als Plànols, Plec de Condicions, Amidaments i Memòria del Projecte.

Excepte en les malles electrosoldades, no s’utilitzarà el diàmetre 6 mm si s’aplica qualsevol procés de soldadura en el muntatge de l’armadura.


Es valorarà positivament la possessió d’un Distintiu de Qualitat Oficialment Reconegut (DOR) (1) i si és així es podrà reduir el control per assajos (segons art. 32 de l’EHE-08).


Els reglamentaris, els establerts en aquest document i els que s’indiquin al Programa de Control de Qualitat.

(recordatori: si la propietat vol aplicar criteris de sostenibilitat a l’estructura de formigó, cal que l’acer disposi d’un distintiu mediambiental, segons Annex 13 de l’EHE-08).



Els següents controls s’aplicaran tant si les armadures procedeixen d’una instal·lació industrial aliena a l’obra com si s’elaboren directament pel Constructor en la mateixa obra. Característiques mecàniques: Conformes amb els valors de la Taula 32.2.a de l’EHE-08 i amb aptitud al doblegat-desdoblegat segons assaig UNE-EN ISO15630-1 amb les mandrils de l’EHE-08 (2) Característiques d’adherència: Conformes amb els valors corresponents de la Taula 32.2.f de l’EHE-08 segons assaig pel mètode general de la UNE-EN 10080 (3)

Característiques químiques: Conformes amb els valors de la Taula 32.2.g de l’EHE-08 i coherents amb la UNE EN 10080 Coeficient parcial de seguretat de l’acer per a Estats Límits Últims:

Situació persistent o transitòria 1.15Situació accidental 1.00

El Constructor, amb coneixement de la Direcció Facultativa, haurà de comunicar per escrit a l’elaborador de la ferralla, el Pla d’Obra, fixant les comandes de les armadures i les dates límit per a la seva recepció a l’obra. En resposta, l’elaborador de l’armadura haurà de comunicar per escrit el seu programa de fabricació per possibilitar la realització de presa de mostres i activitats de comprovació que es vulguin fer en la instal·lació de ferralla.


Es comprovarà, segons els criteris de control de l’art. 87 de l’EHE-08, que l’acer resultant dels processos d’elaboració de l’armadura compleix amb les característiques mecàniques, d’adherència i químiques corresponents a l’acer B 500 S.

Es comprovarà que la geometria (ample, llarg, cantell, diàmetres, distàncies, etc) es corresponen amb les especificacions dels plànols d’armat del projecte. Es comprovarà que l’especejament es correspon amb el del projecte quan hi estigui especificat i, si no és així, es comprovarà la seva correspondència amb les planilles prèviament aportades pel ferrallista i acceptades per la Direcció Facultativa. Control abans del subministrament:

• Declaració del Subministrador, signada per persona física amb poder de representació suficient que constati que, a data de la mateixa, l’armadura està en possessió d’un


CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

Distintiu de Qualitat Oficialment Reconegut o els documents de conformitat i autoritzacions administratives exigides reglamentàriament.

• Certificat d’homologació d’adherència (amb antiguitat màxima de 3 anys) • Revisió de les planilles d’especejament elaborades específicament per a l’obra • Si s’utilitza soldadura no resistent s’aportaran els certificats de qualificació del personal

que realitza la soldadura que avalin la seva formació específica per a aquest procediment

• Si s’utilitza soldadura resistent s’aportaran els certificats d’homologació de soldadors, segons UNE EN 287-1 i del procés de soldadura, segons UNE EN ISO 15614-1


• Acer: la documentació subministrada complirà amb els punts 1.2.7 i 2.5 de l’annex 21 de l’ EHE-08

• Armadures normalitzades: el full de subministrament de cada remesa d’armadures complirà amb el punt 1.2.9 de l’annex 21 de l’EHE-08. Si les armadures es fabriquen a l’obra el Constructor haurà de mantenir un registre de fabricació on es reculli, per a cada partida d’elements fabricats, la mateixa informació que en els fulls de subministrament esmentats

• comprovació de la correspondència entre la comanda, el full de subministrament i les especificacions de projecte

• comprovació de la correspondència i traçabilitat de les armadures amb la identificació de l’acer declarada pel Fabricant i facilitada pel Subministrador de l’armadura

• comprovació de les característiques mecàniques • comprovació de les característiques d’adherència • comprovació de les característiques geomètriques, de conformitat amb el projecte i

amb les toleràncies màximes establertes a l’Annex 11 de l’EHE-08

Aquestes comprovacions experimentals i la definició dels lots es farà segons els criteris establerts als articles 88.5.3, 88.5.3.1, 88.5.3.2 i 88.5.3.3 de l’EHE-08

Control desprès del subministrament: Certificat de garantía final segons punt 3 de l’annex 21 de l’EHE-08, signat per persona física amb representació suficient, en el que s’expressi la conformitat amb la Instrucció EHE-08 de la totalitat de les armadures subministrades, especificant les quantitats reals corresponents a cada tipus, així com la seva traçabilitat i d’acord amb la documentació que estableix la UNE EN 10080. En el cas d’elaboració de les armadures a l’obra, el Constructor entregarà a la Direcció Facultativa un certificat equivalent a l’esmentat. Comprovació de les instal·lacions de ferralla: La Direcció Facultativa valorarà la conveniència d’efectuar, directament o a través d’una entitat de control de qualitat, i preferiblement abans de l’inici del subministrament, una visita d’inspecció a la instal·lació de ferralla on s’elaboren les armadures, pel tal de comprovar la seva idoneïtat per fabricar les armadures que es requereixen a l’obra. En particular, s’atendrà al compliment de les exigències establertes a l’apartat 69.2 de la Instrucció EHE-08. En el cas que les instal·lacions de ferralla pertanyin a l’obra, aquestes inspeccions seran preceptives i com a mínim es comprovarà que s’ha delimitat un espai per als processos de ferralla amb un espai predeterminat per a l’aplegada de matèria prima, espai fix per a la maquinaria i processos d’elaboració i muntatge i un espai per a les armadures elaborades. La Direcció Facultativa podrà demanar de l’Elaborador de la ferralla o del Constructor, la informació del seu control de producció, conforme a l’apartat 69.2.4 de l’ EHE-08, amb el registre de les comprovacions i els resultats dels assajos de l’autocontrol. Presa de mostres: La Direcció Facultativa o una entitat o laboratori de control farà la presa de mostres sobre les previsions destinades a l’obra. En el cas d’armadures elaborades o ferralla armada la presa de mostres es farà en la pròpia instal·lació de fabricació i només es faran en obra en casos excepcionals. L’entitat o el laboratori de control de qualitat redactarà un acta (amb el contingut mínim que s’especifica a l’annex 21 de l’ EHE-08) per a cada presa de mostres, que la subscriuran totes les parts presents (poden ser presents la Direcció Facultativa, el Constructor, l’Elaborador de les armadures i el representant del Laboratori) i se’n quedaran una còpia.

(1) La possessió d’un DOR eximeix de la realització d’assajos de totes aquelles característiques emparades en el certificat, per tant la Direcció Facultativa en podrà dispensar la seva realització i assajar únicament les característiques no certificades i, en qualsevol cas, aquelles que consideri necessàries




CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

3.2 ARMADURES ELABORADES I FERRALLA ARMADA AP 500 SD

IDENTIFICACIÓ

Material: AP 500 SD (UNE EN 10080 – UNE 36831 – EHE-08)

Diàmetres i geometria: p.e. Els especificats a la documentació del projecte i concretament als plànols d’armat


Es valorarà positivament la possessió d’un Distintiu de Qualitat Oficialment Reconegut (DOR) (1) i si és així es podrà reduir substancialment el control per assajos






Les característiques de l’acer de les armadures elaborades i la ferralla armada seran els corresponents a l’acer B 500 SD amb les consideracions de la Taula 33 de l’EHE-08. Característiques mecàniques: Conformes amb els valors de la Taula 32.2.a de l’EHE-08 i amb aptitud al doblegat-desdoblegat segons assaig UNE-EN ISO15630-1 amb les mandrils de la Taula 32.2.b de l’EHE-08 (2)

Pel que fa a la fatiga s’hauran de complir els requisits de la Taula 32.2.d segons assaig UNE-EN ISO 15630-1 Pel que fa a la deformació alternativa s’hauran de complir els requisits de la Taula 32.2.e de la EHE-08 segons UNE 36065 EX Característiques d’adherència: Conformes amb els valors corresponents de la Taula 32.2.f de l’EHE-08 segons assaig pel mètode general de la UNE-EN 10080 (3)


Situació persistent o transitòria 1.15 Situació accidental 1.00


El Constructor, amb coneixement de la Direcció Facultativa, haurà de comunicar per escrit a l’elaborador de la ferralla, el Pla d’Obra, fixant les comandes de les armadures i les dates límit per a la seva recepció a l’obra. En resposta, l’elaborador de l’armadura haurà de comunicar per escrit el seu Programa de fabricació per possibilitar la realització de presa de mostres i activitats de comprovació que es vulguin fer en la instal·lació de ferralla. Control abans del subministrament:

• Certificat d’homologació d’adherència (amb antiguitat màxima de 3 anys) • Informe d’assajos que garanteixin les exigències, pel que fa a la fatiga, de l’apartat 38.10 de

l’EHE-08 (amb antiguitat màxima d’1 any) realitzat per un laboratori independent i acreditat • Revisió de les planilles d’especejament elaborades específicament per a l’obra (art. 69.3.1 de

l’EHE-08) • Documentació de l’autocontrol de producció de l’armadura elaborada o la ferralla, ja sigui en

instal·lacions industrials o de la mateixa obra, segons prescripcions de l’art 69.2 de l’EHE-08. Inclourà la documentació i registre dels resultats del control intern del processos i també dels assajos i inspeccions (adreçat, tall, doblegat, soldadura) segons art. 69.2.4 de l’EHE-08.

• Si s’utilitza soldadura no resistent s’aportaran els certificats de qualificació del personal que realitza la soldadura que avalin la seva formació específica per a aquest procediment

• Si s’utilitza soldadura resistent s’aportaran els certificats d’homologació de soldadors, segons UNE EN 287-1, i del procés de soldadura, segons UNE EN ISO 15614-1


CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

• Declaració del Subministrador, signada per persona física amb poder de representació suficient

que constati que, a data de la mateixa, l’armadura està en possessió d’un Distintiu de Qualitat Oficialment Reconegut (si és el cas) o els documents de conformitat i autoritzacions administratives exigides reglamentàriament.


• comprovar que la documentació subministrada de l’acer emprat compleix amb els punts 1.2.7 i 2.5 de l’annex 21 de l’ EHE-08

• comprovar que el full de subministrament de cada remesa d’armadures compleix amb el punt 2.7 de l’annex 21 de l’EHE-08. Si les armadures es fabriquen a l’obra el Constructor haurà de mantenir un registre de fabricació on es reculli, per a cada partida d’elements fabricats, la mateixa informació que en els fulls de subministrament esmentats


• comprovació de la correspondència i traçabilitat de les armadures amb la identificació de l’acer declarada pel Fabricant i facilitada pel Subministrador de l’armadura

Control desprès del subministrament:

• Certificat de garantia final segons punt 3 de l’annex 21 de l’EHE-08, signat per persona física amb representació suficient en el que s’expressi la conformitat amb la Instrucció EHE-08 de la totalitat de les armadures subministrades, especificant les quantitats reals corresponents a cada tipus, així com la seva traçabilitat i d’acord amb la documentació que estableix la UNE EN 10080. En el cas d’elaboració de les armadures a l’obra, el Constructor entregarà a la Direcció Facultativa un certificat equivalent a l’esmentat.

Control organolèptic i assajos: El control de l’acer resultant dels processos d’elaboració de l’armadura serà el corresponent a l’acer B 500 SDi la definició de lots, nombre de provetes i criteris d’acceptació estaran d’acord amb l’art. 87 de la EHE-08. Les comprovacions experimentals i la definició dels lots per a les armadures elaborades o la ferralla es farà segons els criteris establerts a l’article 88.5.3 de l’EHE-08. Es realitzaran assajos de comprovació de, com mínim les següents característiques, sempre que no es considerin convenientment garantides per la documentació aportada de certificats, informes o DOR:

• comprovació de les característiques mecàniques (art. 88.3.1 i 88.5.3.1 de l’EHE-08) • comprovació de les característiques d’adherència (art. 88.3.2 i 88.5.3.2 de l’EHE-08) • comprovació de la geometria de l’armadura elaborada o de la ferralla armada (col·locació de les

barres, diàmetres, longitud, ample,cantell,..) de conformitat amb el projecte, amb els articles 69.4, 88.3.3 i 88.5.3.3 de l’EHE-08 i amb les toleràncies màximes establertes a l’Annex 11 de la mateixa Instrucció i a la UNE 36831.

• comprovacions addicionals en cas d’utilització de soldadura resistent o no resistent (art. 88.5.3.1)

• comprovacions addicionals en cas d’utilització de soldadura resistent (art. 88.5.3.4) Comprovació de les instal·lacions de ferralla: La Direcció Facultativa valorarà la conveniència d’efectuar, directament o a través d’una entitat de control de qualitat, i preferiblement abans de l’inici del subministrament, una visita d’inspecció a la instal·lació de ferralla on s’elaboren les armadures, pel tal de comprovar la seva idoneïtat per a fabricar les armadures que es requereixen a l’obra. En particular, s’atendrà al compliment de les exigències establertes a l’apartat 69.2 de la Instrucció EHE-08. En el cas que les instal·lacions de ferralla pertanyin a l’obra, aquestes inspeccions seran preceptives i com a mínim es comprovarà que s’ha delimitat un espai adequat per als processos de ferralla amb un espai predeterminat per a l’aplegada de matèria prima, espai fix per a la maquinaria i processos d’elaboració i muntatge, i un espai per a les armadures elaborades. Presa de mostres: La Direcció Facultativa o una entitat o laboratori de control farà la presa de mostres sobre les provisions destinades a l’obra. En el cas d’armadures elaborades o ferralla armada la presa de mostres es farà en la pròpia instal·lació de fabricació i només es faran en obra en casos excepcionals. L’entitat o el laboratori de control de qualitat redactarà un acta (amb el contingut mínim que s’especifica a l’annex 21 de l’ EHE-08) per a cada presa de mostres, que la subscriuran tots els responsables presents i se’n quedaran una còpia.






CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

4 ARMADURES NORMALITZADES ME 500 T

IDENTIFICACIÓ

Material: Armadures normalitzades ME 500 T (Malles Electrosoldades)

L’acer destinat a la elaboració d’armadures normalitzades haurà de ser conforme a la EHE-08 i a la UNE EN 10080

Diàmetres i geometria: Les característiques geomètriques, diàmetres i separacions s’especifiquen en els Plànols, el Plec de Condicions, els Amidaments i la Memòria del projecte








Característiques mecàniques: Conformes amb els valors de la Taula 32.3 de l’EHE-08 i amb aptitud al doblegat-desdoblegat segons assaig UNE-EN ISO15630-2 per malles electrosoldades. Característiques d’adherència: Conformes amb els valors corresponents de la Taula 32.2.f de l’EHE-08 segons assaig pel mètode general de la UNE-EN 10080 (2)

Característiques químiques: Conformes amb els valors de la Taula 32.2.g de l’EHE-08 i coherents amb la UNE EN 10080 Coeficient parcial de seguretat de l’acer per a Estats Límits Últims:

Persistent o transitòria 1.15 Accidental 1.0


Es comprovarà, segons els criteris de control de l’art. 87 de l’EHE-08, que l’acer resultant dels processos d’elaboració de l’armadura compleix amb les característiques mecàniques, d’adherència i químiques corresponents a l’acer B 500 T Es comprovarà la correspondència amb les especificacions dels plànols d’armat del projecte. Control abans del subministrament:

• Declaració del Subministrador, signada per persona física amb poder de representació suficient, que constati que, a data de la mateixa, l’armadura està en possessió d’un Distintiu de Qualitat Oficialment Reconegut o els documents de conformitat i autoritzacions administratives exigides reglamentàriament

• Certificat d’homologació d’adherència (amb antiguitat màxima de 3 anys) • Si s’utilitza soldadura no resistent s’aportaran els certificats de qualificació del personal que

realitza la soldadura que avalin la seva formació específica per a aquest procediment • Si s’utilitza soldadura resistent s’aportaran els certificats d’homologació de soldadors, segons

UNE EN 287-1 i del procés de soldadura, segons UNE EN ISO 15614-1 Control durant el subministrament:

• acer: la documentació subministrada complirà amb els punts 1.2.7 i 2.5 de l’annex 21 de l’ EHE-08

• armadures normalitzades: el full de subministrament de cada remesa d’armadures complirà amb el punt 1.2.9 de l’annex 21 de l’EHE-08


• comprovació de la geometria


CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

• comprovació de la correspondència i traçabilitat de les armadures amb la identificació de l’acer

declarada pel Fabricant i facilitada pel Subministrador de l’armadura • comprovació de les característiques mecàniques • comprovació de les característiques de d’adherència • comprovació de les característiques geomètriques, de conformitat amb el projecte i amb les

toleràncies màximes establertes a l’Annex 11 de l’EHE-08 • comprovació de la càrrega de desenganxament

Aquestes comprovacions experimentals i la definició dels lots es farà segons els criteris establerts als articles 88.1, 88.5.3, 88.5.3.1, 88.5.3.2 i 88.5.3.3 de l’EHE-08. Si les armadures normalitzades estan en possessió d’un Distintiu de Qualitat Oficialment Reconegut, la Direcció Facultativa podrà eximir de fer les comprovacions experimentals.

Control després del subministrament: Certificat de garantia final segons punt 3 de l’annex 21 de l’EHE-08, signat per persona física amb representació suficient, en el que s’expressi la conformitat amb la Instrucció EHE-08 de la totalitat de les armadures subministrades, especificant les quantitats reals corresponents a cada tipus, així com la seva traçabilitat i d’acord amb la documentació que estableix la UNE EN 10080.





CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

5 ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES

IDENTIFICACIÓ

Material: S 275 JR

Geometria: Les característiques geomètriques s’especifiquen en els Plànols, el Plec de Condicions, els Amidaments i la Memòria del projecte.







Coeficient de majoració de càrregues adoptat en el càlcul: (DB-SE Taula 4.1) . Criteri de divisió de lots: (DB-SE-A 12) o a definir per la Direcció Facultativa) S’identificarà sempre als plànols el lot al qual pertany cada perfil utilitzat. Coeficient parcial de seguretat de l’acer per a Estats Límits Últims:

Persistent o transitòria 1.15 Accidental 1.0


Control en el moment de la recepció: Documentals: -Es comprovarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà. -Es controlarà la garantia del fabricant per a cada classe d’acer. Operatius: -Es comprovarà l’existència de la marca d’identificació, segons s’indica al DB-SE-A 10.1.1. -Es comprovarà que els possibles defectes superficials dels producte s’ajusten al que s’indica al DB-SE-A 10.1.1 -Es comprovarà que els possible defectes dimensionals del producte s’ajusten al que s’indica al DB-SE-A 10.1.1 Assaigs de laboratori: En el cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb les indicacions i criteris d’acceptació de les normes UNE i DB-SE-A. -Límit elàstic -Resistència a tracció -Allargament fins trencament -Doblegat sobre mandrí -Resiliència -Contingut de carboni -Contingut de fòsfor -Contingut en sofre -Contingut en nitrogen -Contingut en silici -Contingut de manganès -Duresa Brinell




CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

6 MAONS AMB FUNCIÓ ESTRUCTURAL

IDENTIFICACIÓ

Material: Si s’escau.

Els maons ceràmics subministrats a l’obra hauran de ser conformes amb les especificacions del projecte i amb l’establert al DB SE- F del CTE.

Geometria: A determinar per la D.F.


Segell de Qualitat Oficialment Reconegut (DOR)


Amb marcatge CE (UNE EN 771)


Requeriments de Seguretat Estructural

Característiques geomètriques, resistents i de durabilitat: A determinar per la D.F. Classe d’exposició de la fàbrica: A determinar per la D.F. Resistència normalitzada a compressió mínima de les peces: 15 N/mm2, segons UNE EN 772-1 (certificada) Expansió final per humitat: < 0.30 mm/m, segons UNE EN 67036 (certificada) Geladicitat: Classificats com a no geladissos Eflorescències: Classificats com a no eflorescents o lleugerament eflorescents Coeficient parcial de seguretat de la fàbrica:

Situació persistent o transitòria 3.0Situació accidental 1.8


Tipus de control: El corresponent a les peces ceràmiques amb marcatge CE per a parets de càrrega Control abans del subministrament:

• Documentació del marcatge CE i del Distintiu de Qualitat • Declaració del subministrador dels valors de resistència garantits i de la categoria de fabricació. • Declaració de Conformitat del Fabricant (DCF) • Certificació de Control de la Producció en Fàbrica (CPF) • Documentació que contingui la informació suficient sobre les propietats dels materials emprats i

les dades geomètriques de les peces (dimensions, seccions i toleràncies) Caldrà verificar que la informació i els valors declarats a la documentació permeten deduir el compliment de les especificacions del projecte. Control durant el subministrament:

• full de subministrament, amb especificació del producte, del subministrador, del fabricant, el número de certificat del marcatge CE, número de full de subministrament, dades del peticionari i identificació del lloc de subministrament


CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS M

AT

ER

IALS

.

Just

ific

aci

ó d

el

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/19

98

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C

ol·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alu

nya

• comprovació de la correspondència entre la comanda, el full de subministrament i les especificacions de projecte, comprovació de no discrepàncies amb la documentació prèviament aportada. comprovació del bon estat del material a l’arribada a l’obra

• la DF es reserva el dret de comprovar mitjançant els assajos normatius que siguin d’aplicació, que els materials, els processos de fabricació, les característiques geomètriques i resistents i el grau d’expansivitat s’ajusten a les prescripcions del projecte i de l’EHE-08


Instruccions d’ús i manteniment Detall Projecte: CONSTRUCCIÓ D’UNA COBERTA A PISTA POLIESPORTIVA EXISTENT Emplaçament Adreça: Passeig de l’Església nº 1 Codi Postal: 08185 Municipi: Lliçà de Vall Urbanització: Parcel·la: Promotor Nom: AJUNTAMENT DE LLIÇÀ DE VALL DNI/NIF: P-0810700EAdreça: Plaça de la Vila de Lliçà de Vall Codi Postal: 08185 Municipi: Lliçà de Vall Autor/s projecte Nom: Carles Mengual i Chaler Núm. col.: 15.826 L’arquitecte/es:

Signatura/es

Lloc i data: Granollers a 18 de Abril de 2017

C. Mengual - Arquitecte Lliçà Pol2_Ús i manteniment 1

Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar:

La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial,

funcional i estètic. Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a

tercers amb la corresponent responsabilitat civil. La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una

deficiència detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums

d’energia i de contaminació atmosfèrica. La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura.

L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen:

Codi Civil. Codi Civil de Catalunya Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre. Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. Legislacions sobre els Règims de propietat. Ordenances municipals. Reglamentacions tècniques.

Sobre el Règim de propietat de l’edifici, Propietat horitzontal : La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Horitzontal mitjançant la Llei 49/1960 del 21 de juliol sobre Propietat Horitzontal (modificada per la Llei 8/1999 de 21 de juny) i pels Estatuts específics de la comunitat recollits en l'Escriptura de Divisió Horitzontal i, en el seu cas, pel Reglament de Règim Interior. Aquesta normativa fixa l'organització i el funcionament dels òrgans rectors de la comunitat de propietaris, i estableix els drets i obligacions de tots els propietaris. En aquest sentit destaca l'obligatorietat de mantenir en bon estat de conservació els elements constructius i les instal·lacions - siguin comunes o privatives - i contribuir a les despeses generals d'explotació i manteniment de l'edifici, segons el seu coeficient de participació contemplat en l'Escriptura de Compra-venda i l'Escriptura de Divisió Horitzontal de l'edifici. És molt recomanable encarregar la gestió del règim de la propietat o comunitat de propietaris a Administradors de Finques col·legiats. Sobre el Règim de propietat de l’edifici, Propietat vertical: La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Vertical mitjançant la Llei d'Arrendaments Urbans 29/1994 del 24 de novembre. Aquesta estableix els drets i els deures de l'arrendador i de l'arrendatari per a habitatges o locals de lloguer. És molt recomanable encarregar la gestió dels lloguers a Administradors de Finques col·legiats.


Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.

Instruccions d’ús: Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l’edifici són els següents: Ús principal: Equipaments col·lectius, esportiu. Situació: Planta baixa Usos subsidiaris: Situació:

Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici.

A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les seves instruccions d’ús i manteniment específiques. Fonaments – Elements de contenció I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La fonamentació de l'edifici pot transmetre al terreny una càrrega limitada. Per no alterar la seva seguretat estructural i la seva estanquitat cal que es mantinguin les condicions de càrrega i de salubritat previstes per a les quals s'ha construït l'edifici. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació dels fonaments i/o dels elements de contenció de terres, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal.


Incidències extraordinàries:

Les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de clavegueram s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl.

Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) o de terrenys veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar les condicions de treball dels fonaments i dels elements de contenció de terres.

Si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en algun element vist de la fonamentació, de contenció de terres, o element constructiu directament relacionat, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures adients.

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de la fonamentació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspeccions tècniques dels fonaments i dels elements de contenció. Revisions del correcte funcionament dels murs de contenció enterrats d’acord amb el grau

de impermeabilització exigit. Estructura I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha construït l'edifici. Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d’elements pesants (entre d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d’altells o l'obertura de forats en sostres per intercomunicació entre plantes.


Les sobrecàrregues d’ús dels sostres s’han calculat en funció de l’ús previst a les diferents zones de l’edifici i no poden superar els valors següents:

Categoria d’ús Subcategoria d’ús Càrrega

uniforme kN/m2–(Kg/m2)

Càrrega concentrada

kN - (Kg)

Càrrega lineal

kN/m-(Kg/m)

A Zones residencials

A1

Habitatges i zones d’habitacions en hospitals i hotels 2 – (200) 2 – (200) –

Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – –

Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

A2

Trasters 3 – (300) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 4 – (400) – –


– – 0,8 – (80)

B Zones administratives

Zones administratives 2 – (200) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – –


– – 0,8 – (80)

C

Zones de reunió (llevat les superfícies corresponents als usos A,B i D)

C1

Zones amb taules i cadires 3– (300) 4– (400) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

C2

Zones amb seients fixes 4 – (400) 4 – (400) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

C3

Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones com vestíbuls d’edificis públics, administratius, hotels, sales d’exposicions en museus, etc.

5 – (500) 4– (400) –


– – 1,6 - (160)

C4

Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5– (500) 7– (700) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 1,6 - (160)

C5

Zones d’aglomeració (sales de concert, estadis, etc.) 5– (500) 4 – (400)


– – 3 - (300)

D Zones comercials D1 Locals comercials 5– (500) 4 – (400) – D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 5– (700) 7 – (500) –

E Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30kN –3.000Kg) 2 – (200) 20 – (2.000) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

F Cobertes accessibles d’ús solament privadament 1– (100) 2 – (200) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

G Cobertes accessibles exclusives per conservació

G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1– (100) 2– (200) –

G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 – (200) –

Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 0,8 – (80)

Balcons volats per tots els usos (s’especificarà la sobrecàrrega d’ús corresponent a la categoria d’ús amb la que es comuniqui i la càrrega vertical a la vora ) ......... – 2 – (200)

Porxos, voreres i espais de trànsit sobre un element portant o un terreny que dona empentes sobre altres elements estructurals

zones privades 1– (100) – – zones públiques 3 – (300) – –

Magatzem (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ........ – –

Biblioteca (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ......... – –

S’han reduït sobrecàrregues d’acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE ? SI NO

Característiques de vehicles especials: ........

Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s’escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d’estructures del projecte.


Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l’estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s’utilitzaran productes d’iguals o similars característiques als originals.

Neteja: En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura.

S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes.


Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspeccions tècniques de l’estructura. Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia

estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.). Cobertes I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Tipus de coberta i ús : Coberta autoportant sobre pista esportiva. Situació: Coberta

Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat especifiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A les cobertes en general no està permesa la col·locació d’elements aliens que puguin representar una alteració del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua i del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Als terrats, les terrasses o balcons - tant comuns com privatius - no està permesa la formació de coberts, emmagatzematge de materials, grans jardineres, mobles, etc., que puguin representar una sobrecàrrega excessiva per a l’estructura. Les jardineres i torretes tindran per sota un espai de ventilació que pugui facilitar la correcta evacuació de les aigües pluvials i evitar l’acumulació de brutícia i d’humitats. No es premés l'abocament als desguassos de productes químics agressius com olis, dissolvents, lleixius, benzines, etc.


Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les cobertes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Aquesta prescripció inclou les cobertes d’ús privatiu dels habitatges o locals. Si a la coberta s'instal·len noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en general, aparells que requereixen ser fixats, caldrà consultar a un tècnic competent per tal que la subjecció no afecti al sistema d'impermeabilització, a les baranes o les xemeneies. Sí, a més a més, aquestes noves instal·lacions necessiten un manteniment periòdic caldrà preveure, al seu voltant, els mitjans i les proteccions adequades per tal de garantir la seguretat i d'evitar desperfectes durant les operacions de manteniment. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia coberta (juntes, proteccions, etc.), s’utilitzaran productes idèntics als existents o d’equivalents característiques que no alterin les seves prestacions inicials. Neteja: Les cobertes s’han de mantenir netes i lliures d’herbes. Incidències extraordinàries:

Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldrà avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin ràpidament les mesures oportunes. Els degoters afecten a curt termini a l’habitabilitat de la zona afectada i a mig termini poden afectar a la seguretat de l’estructura.

Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà: - Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en

bon estat. - Revisar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions. - No llençar la neu de les cobertes al carrer. - Comprovar les fixacions dels elements ubicats a les cobertes (antena TV, tendals,

xemeneies, etc.) i l'estat dels elements singulars de la coberta (lluernes, claraboies, entre d'altres).


Els diferents components de les cobertes i els seus elements singulars (xemeneies, lluernes, badalots, etc.) tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspeccions tècniques de la coberta. Revisions de l’estat de conservació de la teulada o de la protecció de la

impermeabilització. Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb

paraments verticals, buneres o canals, ràfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements, elements passants, obertures i accessos, careners, aiguafons o claraboies, entre d'altres).


Instal·lació d'electricitat I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació d’electricitat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Situació caixa general de protecció de l’edifici:A la parcel·la, actualment existent. Tipus comptadors: Situació: Planta baixa.

Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la instal·lació no es pot consumir una potència elèctrica superior a la contractada. Caldrà doncs considerar la potència de cada aparell instal·lat donada pel fabricant per no sobrepassar – de forma simultània - la potència màxima admesa per la instal·lació. Els armaris o cambres de comptadors d'electricitat no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. En el cas de l’existència a l’edifici d’un Centre de Transformació de l'empresa de subministrament, l’accés al local on estigui ubicat serà exclusiu del personal de la mateixa. El quadre de dispositius de comandament i protecció de l’habitatge, local o zona es composa bàsicament pels dispositius de comandament i protecció següents :

L'ICP (Interruptor de Control de Potència) és un dispositiu per controlar que la potència realment demandada pel consumidor no sobrepassi la contractada.

L'IGA (Interruptor General Automàtic) es un mecanisme que permet el seu accionament manual i que està dotat d’elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuïts.

L'ID (Interruptor Diferencial) es un dispositiu destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits (protegeix contra les fuites accidentals de corrent): Periòdicament s’ha de comprovar si l’interruptor diferencial desconnecta la instal·lació.

Cada circuit de la distribució interior té assignat un petit interruptor automàtic o interruptor omnipolar magneto tèrmics que el protegeix contra els curt circuits i les sobrecàrregues.

Per a qualsevol manipulació de la instal·lació es desconnectarà el circuit corresponent. Les males connexions originen sobre-escalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La desconnexió d'aparells s'ha de fer estirant de l'endoll, mai del cable. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions elèctriques comunes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. A les cambres de bany, vestuaris, etc., s’han de respectar els volums de protecció normatius respecte dutxes i banyeres i no instal·lar ni mecanismes ni d’altres aparells fixos que modifiquin les distàncies mínimes de seguretat. Neteja: Per a la neteja de làmpades i lluminàries es desconnectarà l'interruptor magneto tèrmic del circuit corresponent.


Incidències extraordinàries:

Si s'observen deficiències en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, làmpades foses en zones d’ús comú, etc.) s'ha d'avisar als responsables de manteniment per tal de que es facin urgentment les mesures oportunes.

Cal desconnectar immediatament la instal·lació elèctrica en cas de fuita d'aigua, gas o un altre tipus de combustible.


Els diferents components de xarxa d’electricitat tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors. Depenent de l’ús i de la potència instal·lada, s’haurà de revisar periòdicament la

instal·lació. Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació. Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar periòdicament seguint les instruccions de manteniment facilitades pels fabricants.

Instal·lació de desguàs I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de desguàs s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. L’inodor no es pot utilitzar com a abocador d'escombraries on llençar elements (bosses, plàstics, gomes, compreses, draps, fulles d'afaitar, bastonets, etc.) i líquids (greixos, olis, benzines, líquids inflamables, etc.) que puguin generar obstruccions i desperfectes en els tubs de la xarxa de desguàs. En general per desobstruir inodors i desguassos, en general, no es poden utilitzar àcids o productes que els perjudiquin ni objectes punxeguts que poden perforar-los. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la xarxa de desguàs, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, i l’execució d’una empresa especialitzada. Neteja: Els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres sifòniques de les terrasses s’han de netejar i, per evitar mals olors, comprovar que no hi manca aigua. Incidències extraordinàries:

Si es detecten males olors (que no s’han pogut eliminar omplint d'aigua els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres de les terrasses), o pèrdues en la xarxa de desguàs vertical i horitzontal, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures correctores adients. Les fuites de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura, la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl.


Quan s’observin obstruccions o una disminució apreciable del cabal d’evacuació es revisaran els sifons i les vàlvules.

Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) i/o veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar els escorrentius del terreny i per tant el sistema de desguàs.


Els diferents components de xarxa de clavegueram tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Revisió de la instal·lació. Neteja d’arquetes. Revisió i neteja d’elements especials: separadors de greix, separadors de fangs i/o pous i

bombes d’elevació


Recomanacions de manteniment i periodicitats

El contingut d’aquest document permet que la propietat pugui tenir coneixement de les accions que cal dur a terme per a un correcte manteniment i conservació dels elements de l’edifici mitjançant les periodicitats recomanades que en ell s’estableixen.

Dades de l ’ed if ic i

Emplaçament

Adreça: Passeig de l’Església nº 1

Codi Postal: 08185 Municipi: Lliçà de Vall

Dades de l ’arquitecte

Autor/s projecte

Nom: Carles Mengual i Chaler Núm. col.: 15.826

Llegenda: C: constructor E: empresa especialitzada EIC: empresa d'inspecció i control TC: tècnic competent U: usuari

Notes:

El text en color negre defineix les periodicitats de les operacions de manteniment establertes per a obra nova en la reglamentació vigent En color gris es relacionen les operacions de manteniment i periodicitat recomanades pel COAC

C. Mengual - Arquitecte LliçàPol2_Pla Manteniment 1

P e r i o d i c i t a t e n a n y s

Elements en contacte amb el terreny (DB HS 1 apartat 6.1) <1 1 2 3 4 5 10

Murs de contenció parcialment estancs Comprovació del correcte funcionament dels canals d'evacuació. A més de la periodicitat establerta s'haurà de realitzar després d'un xàfec important

C

Comprovació de que les obertures de ventilació de la cambra no estiguin obstruïdes

C

Micropilons Comprovació de l'absència d'humitats C

Soleres i forjats sanitaris Comprovació de l'estat general i de l'absència de filtracions C

Observacions i altres


Estructura <1 1 2 3 4 5 10

Inspecció general de l'estructura TC En funció de l'estructura (per exemple, forjats amb ciment aluminós, forjats de fusta amb presència de xilòfags, etc.) o el seu estat de conservació, pot ser necessari reduir la periodicitat de la inspecció

Revisió general dels elements que protegeixen l'estructura C

Formigó

Revisió i reposició, si s'escau, de la pintura de protecció sobre formigó estructural vist C

Acer

Revisió i reposició, si s'escau, de la pintura de protecció sobre acer estructural vist C



Cobertes (patis i terrats) (DB HS 1 apartat 6.1) <1 1 2 3 4 5 10

Inspecció general dels components de les cobertes TC

Comprovació de l'estat de conservació de la protecció o la teulada C

Neteja de desguassos (canals, buneres i sobreeixidors) i comprovació del seu correcte funcionament.

C

A més de la periodicitat establerta s'haurà de comprovar després de cada xàfec important

Revisió de lluernaris C

Reposició de pintures exteriors: ‐ sobre superfícies d'acer

C

‐ sobre superfícies d'obra C

‐sobre superfícies de fusta C

Reposició de vernís exterior sobre superfícies de fusta C

Coberta inclinada (teulada)

Comprovació de l'estat de conservació de la teulada i dels elements singulars C

Coberta plana no transitable

Comprovació de l'estat de conservació de la protecció i dels elements singulars C

Amb acabat de grava: recol∙locació de la grava C Neteja de buneres (DB HS 5 apartat 7.3) C‐6m




Xarxa de desguàs (DB HS 5 apartat 7) <1 1 2 3 4 5 10

Els elements de la xarxa de desguàs que recullen aigües de pluja es desenvolupen a l'apartat de cobertes

Comprovació periòdica de l'estanquitat general de la xarxa amb les seves possibles fuites i de l'existència d'olors C

Revisió de l'estat dels col∙lectors i de la seva correcta subjecció tenint especial cura en les juntes i ancoratges C

Buneres Neteja de buneres dels locals humits, cambres de comptadors, etc. C6m Sifons Comprovació de que els sifons de les buneres sifòniques i aparells sanitaris es mantenen plens d'aigua (zones comunes) U1m

Neteja de pots sifònics C6m

Arquetes

Manteniment preventiu o corrector si s'aprecien males olors Neteja d'arquetes: ‐ de buneres C

‐ de peus de baixants, de pas i sifòniques

Elements especials de connexió Neteja de: ‐ separadors de greix i/o fangs C 6m

‐ pous, bombes d'elevació i vàlvules antiretorn C Xarxa de drenatge Comprovació de l'estat de neteja (preferentment al final de l'estiu) C



Instal∙lació d'electricitat (REBT 2002, ITC‐ BT 05) <1 1 2 3 4 5 10

Inspecció periòdica de la instal∙lació comuna dels edificis de Potència total instal∙lada superior a 100kw

EIC



Instal∙lació d'il∙luminació (DB HE 3 apartat 5.1) <1 1 2 3 4 5 10

Neteja de lluminàries U‐6m Reposició de làmpades: manteniment corrector

Sistemes de regulació i control Manteniment corrector


Llegenda: C: constructor E: empresa especialitzada EIC: empresa d'inspecció i control TC: tècnic competent U: usuari

Notes:

El text en color negre defineix les periodicitats de les operacions de manteniment establertes per a obra nova en la reglamentació vigent En color gris es relacionen les operacions de manteniment i periodicitat recomanades pel COAC
