Arqueologia de Grècia_examen_MARIA GARCIA BARBERÀ

ARQUEOLOGIA DE GRÈCIA MARIA GARCIA BARBERÀ


1. TOMBA DE BATO L’HEROI FUNDADOR DE LA CIUTAT DE CIRENE, LÍBIA (ÀSIA MENOR)

A la part superior de la imatge hi ha un plànol de l’àgora arcaica de la ciutat de Cirene, situada a l’actual Líbia, una colònia grega de l’Àsia Menor. L’àgora del plànol dataria de voltants del segle V aC., per la presència d’edificis relacionats amb la pràctica del sistema polític de la democràcia (l’edifici de sota el Parasceni).

En aquest plànol es poden localitzar diversos elements:

A la zona superior esquerra hi ha l’edifici del Diouskorion, i sota d’aquest, l’Hestiatorion, un edifici dedicat exclusivament a la celebració de banquets, normalment associat als santuaris.

A l’espai inferior un Parasceni (prosceni?), edifici en forma de [ , que té una columnata a la façana que s’encara a la plaça, en la qual segurament hi hauria hagut estàtues de déus i personatges il·lustres. Aquest es trobaria sobre l’antic santuari de Démeter i Core(Perséfone).

Per sota hi hauria un edifici per a les reunions públiques, que denota la correspondència del plànol a l’època en que s’inicia la democràcia a la ciutat de Cirene (segle V aC.)

Davant d’aquests hi ha un tholos (temple circular) dedicat a Anax (aquesta paraula es refereix a dos elements: en grec antic vol dir “rei”; també, segons la mitologia, Anax era el nom d’un gegant fill d’Urà i Gea).

A l’extrem inferior esquerre destaquen dos edificis, el temple d’Apol·lo Archegeta, que consta únicament d’una cel·la, i el Pritaneu, que és l’edifici que actuaria de seu del poder executiu, on es reunien els magistrats.

A l’extrem sud-est de la plaça (dreta) es troba l’oikos d’Opheles, per sota de l’heroon, que és on hi ha la tomba de l’heroi fundador de la ciutat (la construcció mostrada a la fotografia inferior), i un conjunt d’edificis que actuen com a santuari, dedicats al culte a l’heroi.

Un heroon és un santuari dedicat a un heroi, normalment l’heroi considerat el fundador de la ciutat en el qual aquest es troba. S’acostuma a associar a la tomba o cenotafi de l’heroi, el qual era un dels elements d’identitat d’una polis. Sovint, sobre la tomba de l’heroi es construïa un túmul, o una edificació per al culte. A les ciutats l’heroon es trobava, sobretot, a l’àgora, era un dels centres religiosos més primitius, una de les justificacions per a la situació de la ciutat, i per a la seva existència, així com una justificació per al poder dels governants, els quals es deien descendents de l’heroi fundador.

En el cas de Cirene, l’heroi fundador era Bato I, considerat el rei de la ciutat entre el 631 i el 590 aC. Fill de Polimnest de Thera i Frónima, princesa de Creta. Es creia que hauria arribat des de l’illa de Thera a les costes de Líbia, segons uns guiat per l’Oracle de Delfos amb l’objectiu de fundar una colònia (quan Bato el consultà buscant una cura per a la seva tartamudesa), segons altre havent estat expulsat de casa seva per una guerra civil. A la seva mort hauria estat enterrat a l’àgora de Cirene i se li hauria retut culte el qualitat d’heroi, per ser el fundador i primer rei de la ciutat.

El nom de Bato els autors clàssics el relacionen amb les paraules “tartamudejar” o “rei”, ambdues fan referència a les llegendes sobre aquest personatge i el seu paper.



2. PLÀNOL DEL SANTUARI D’ELEUSIS

El santuari de la ciutat d’Eleusis, a l’Àtica, estava dedicat a la deessa Demèter i, en menor part, a la seva filla Persèfone. És un santuari suburbà d’Atenes, que tindrà el paper de santuari panhel·lènic i, per tant, està relacionat amb el procés de sinoikisme de l’Àtica, ja que és un element d’unificació del territori i dels seus habitants, un indret de relació.

Està dedicat a una divinitat relacionada amb la terra, l’agricultura, la fertilitat... Els misteris d’Eleusis, nom que reben les festes principals del santuari, se celebraven cada any en honor a les deesses Demèter i Persèfone (filla de la primera), es commemorava la tornada de Persèfone des de l’Hades, fet cíclic que iniciava la primavera. Hi havia dos tipus de celebració:

Els misteris menors, que se celebraven al voltant del mes de març, amb variacions en la data.

Els misteris majors, que duraven nou dies durant el primer mes del calendari àtic (el boedromion). Aquests comprenien banquets, processons, ritus iniciàtics, representacions sacres, sacrificis, balls i danses.

El plànol mostra el santuari amb els elements que el conformen, des de l’època arcaica (color violeta), passant per època clàssica (colors rosa, verd i taronja, en diferents fases), i fins a l’època romana (sense color).

El conjunt consta de diferents elements destacats (de nord a sud):

Les vivendes dels sacerdots a l’esquerra. I, a la dreta, el conjunt format pel pati romà en el qual es troben diverses construccions sacres (d’època romana).

A la part inferior del pati romà, entrant ja al recinte sagrat, es troba el propileu major, fet amb marbre del pentèlic. Aquest s’ha datat d’època romana per una inscripció en la façana amb els noms dels emperadors Antoní Pius i Marc Aureli. El propileu menor, una mica més al sud, d’estil jònic, fou construït l’any 54 aC. Consta d’una avantsala oberta i un passatge flanquejat per dues cariàtides.

A la seva esquerra, el Plutonieon, temple dedicat a Plutó, déu dels Inferns. Era una gruta venerada com l’entrada a l’Inframón. Prop d’aquest es trobava un temple dedicat a Demèter, de l’època de Pisístrat.

Més avall, a l’esquerra, un temple d’època romana.

Per sota d’aquest es troba la construcció central, el Telesterion. Era el recinte on seien (en els vuit nivells de grades) els iniciats en els misteris, per a participar dels rituals. Al centre del conjunt es trobava el mègaron, on només podien accedir els sacerdots per a realitzar els rituals més secrets.

Davant del Telesterion hi ha el pati sagrat, lloc de trobada dels peregrins i destí final de la Via Sacra que anava des e la ciutat d’Atenes fins el santuari. Hi havia diversos altars dedicats a diferents deïtats. I davant d’aquest, un conjunt de cisternes i fonts; l’aigua va ser, ja des de l’època arcaica, un elements lligat als santuaris i temples; un element de purificació i de vida.

Més avall es troba la porta sud del recinte.



3. ÀGORA D’ATENES, DEL SEGLE II aC.

L’àgora era el centre de poder de les ciutats gregues, l’espai polític i cívic de la ciutat, des d’on aquesta és dirigida i on els es reuneixen ciutadans. El segle II aC. és el moment de l’àgora hel·lenística.

L’àgora conté un conjunt d’elements, de caire polític i social, però també religiós. És un dels dos centres directoris de la ciutat d’Atenes, un dels seus nuclis de poder i d’organització, tant de la pròpia ciutat com de tota l’Àtica.

Abans d’arribar al recinte de l’àgora, seguint la Via Sacra per on circula la processó de les Panatenees, hi ha un temple d’Afrodita Urania i un altar relacionat amb el santuari de Demos.

Entrant a l’àgora per la part superior esquerra es troben la stoa d’Hermes i la stoa Poikile, d’època clàssica. Una stoa és un edifici de forma rectangular i porticat, normalment associat als espais públics, com el gimnàs, els santuaris, l’àgora.

Baixant per l’esquerra de la plaça hi ha la stoa reial o stoa basileus. Al costat d’aquesta, una capella stoa a Zeus, en forma de [ . I, per sota, un temple dedicat a Apol·lo Patroos, temple jònic, hexàstil, in antis. Tots tres elements datarien de l’època de Pisístrat.

A l’est del conjunt hi ha un altar dedicat als dotze déus de l’Olimp, afegit en època clàssica.

A l’oest, darrera d’aquests edificis, en una vessant del turó del Kolonos Agoraios, es troba l’Hephaisteion, temple dedicat al déu Hefest,un temple dòric i perípter, que data del segle VII; i un edifici que es considera un arsenal, a la seva esquerra.

Seguint per l’esquerra de l’àgora (en el plànol) es troben el Metroon, que era l’antic Bouleuterion, de l’època de Clístenes. A l’oest d’aquest es troba el nou Bouleuterion, amb les grades en forma de semicercle. Era on es reunia el consell de la boulé, també anomenat consell de l’areópag o consell dels 400 que, en època de Clístenes, passaren a ser 500. És un dels òrgans de govern de la ciutat d’Atenes.

Davant del Metroon hi ha un basament allargat on estaven les estàtues dels herois epònims.

Al sud del Metroon i del Bouleuterion, associat a ells, hi ha un tholos (construcció circular, de caràcter sacre) on es guardava el foc sagrat d’Héstia. I al seu costat, l’strategeion, que es pensa que era el lloc de reunió dels estrategs.

L’extrem est de la plaça l’ocupa la stoa d’Àtalos, donada per Àtalos de Pèrgam a mitjans del segle II aC., edificació de mides considerables i amb un altar al seu davant, té una funció indeterminada.

Ja al sud de l’àgora es troben la stoa sud, que està tancant la plaça sud per la zona nord. La plaça la tanca, al sud, una altra stoa i a l’est, un altre edifici, deixant una entrada oberta a l’oest, al costat de la Heliaia. Aquest era edifici del tribunal suprem de l’antiga Atenes, format per uns 6.000 ciutadans de l’Àtica. Al seu oest hi ha una font i un altar petit de forma triangular.



4. MAUSOLEU D’HALICARNÀS, ÀSIA MENOR

La ciutat d’Halicarnàs està situada a la costa sud-occidental de Caria, a l’Àsia Menor. Fou una colònia fundada des de la ciutat de Trozen, a l’Argòlida, cap el segle XI aC. Una de les ciutats que seguiren l’Hexàpolis dòrica en la seva construcció.

Un mausoleu es un sepulcre magnífic i sumptuós. El sepulcre de Mausol, rei de Caria, que era un monument funerari de grans proporcions que guardava al seu interior la tomba del sobirà. La gran monumentalitat i importància de la construcció va fer que se la considerés una de les set meravelles de l’antiguitat, i que es prengués el nom del rei a qui anava destinada per a denominar una tipologia de monuments funeraris.

La funció del monument era idealitzar, glorificar i retre culte al rei després de la seva mort. Aquest monument el feu construir Artemísia II de Caria, la dona i germana de Mausol, cap a voltants del 350 aC.

Era una construcció rectangular de marbre blanc. El conjunt mesurava 411 peus de circumferència, 45 metres d’alçada (o 148 peus). La zona central tenia 36 columnes jòniques. En total hi havia unes 444 escultures, 20 de les quals eren lleons.

La imatge és una de les reconstruccions hipotètiques del monument, segons les informacions arqueològiques i fonts escrites com la descripció de Plini el Vell, en la qual va anomenar Pteron al monument. Segons Plini, els constructors del mausoleu foren Scopas, que realitzà la part de l’est, la part davantera del monument; Bryaxis feu la part nord; Timotheu construí la zona del migdia, el sud; i Leochares s’encarregà de la zona de ponent, l’oest.

Segons aquesta representació el mausoleu constava de tres nivells de basament, tots tres envoltats d’estàtues. En el nivell inferior es veu conjunt escultòric seguit amb escenes de lluita; en el nivell mitjà es veuen unes estàtues de cos sencer de diversos personatges; i en la part superior un altre conjunt seguit, aquest amb escenes de caça. La mida de les estàtues augmentava a mesura que pujava el nivell. Coronant aquest basament, un fris corregut, també amb escenes de lluita.

A sobre del basament, un espai envoltat de columnes d’estil jònic, entre les quals hi havia estàtues humanes de cos sencer. Decorant l’entaulament, unes estàtues de lleons, que donen pas a una piràmide formada per vint-i-quatre esgraons, coronats per una quadriga de marbre, segons Plini, feta per Pytheos. En aquesta quadriga hi anaven les figures de Mausol i Artemísia.

El mausoleu fou destruït el 1404 per un terratrèmol, les seves restes foren reutilitzades per a la construcció del Castell de Sant Pere, d’Halicarnàs, el 1522. En aquesta mateixa època es descobrí i saquejà la tomba del rei. Actualment es conserva l’espai on estava el mausoleu amb algunes de les peces, in situ, així com l’estàtua que coronava el conjunt i algun fragment de fris (al Museu Britànic, a Londres).



5. SANTUARI D’OLIMPIA

Olímpia era una ciutat de la Èlide, al Peloponès. Situada al mont de Cronos, i propera al riu Alfeu. En aquesta ciutat se celebraren els primers Jocs Olímpics, que tenien un cicle de quatre anys. Els mites fundacionals de la ciutat fan referència a Hèracles, per una banda, i al rei Enomau, per l’altra. En la segona versió apareix Pèlops, que serà considerat l’heroi fundador de la ciutat.

El santuari d’Olímpia és un dels més destacats de l’antiga Hélade. Era un famós centre religiós per la presència de l’estàtua criselefantina (d’or i marfil) de Zeus, realitzada per l’escultor Fídies (després de la victòria de la Segona Guerra Mèdica), i considerada una de les Set Meravelles del Món.

Sobre els plànols s’aprecien les diferents fases d’existència útil del santuari, des de la fase arcaica a la romana.

Fase arcaica (blau/violeta):

L’element més antic del santuari és el temple d’Hera (4), un temple perípter. Dividit en pronaos, cella i opistódomos (el més antic conegut), conservava encara les parets de tovots i les columnes originals, fetes de troncs d’arbres, que amb el temps se substituïren per columnes de pedra.

La gran majoria dels tresors del santuari (III, V, VI, VII, VIII, IX, X, XI, XII,XIII) són d’època arcaica, excepte tres d’aquests (I, II, IV), que pertanyen a la fase clàssica. Els tresors eren donacions de diverses ciutats, persones, institucions, al santuari, en forma de petits templets.

D’aquest moment també són les dues naus absidades que pertanyen a l’edifici del Boleuterion (31). És la boulé dels magistrats o sacerdots que gestionen els jocs olímpics.

A l’època clàssica pertanyen la gran majoria d’edificis del santuari (vermell/taronja):

Destaca l’edifici del Leonideu (29), que tenia la funció d’albergar els visitants oficials i atletes, construït per Leònides de Naxos. Així com el temple de Zeus (15), de tipus perípter, on es guardava l’estàtua criselefantina del déu. I l’estadi (10).

Altres edificacions són el Pritaneu (lloc de reunió dels magistrats i dels vencedors dels Jocs Olímpics)(2), el Filipeu (l’únic edifici del recinte sagrat dedicat a humans)(3), el Pelopi (5), el Metroon (antiga boulé)(7), la stoa d’Eco (11), l’edifici de Ptolomeu II i Arsínoe (12),la stoa d’Hestia (13), l’Heroon (dedicat a Pèlops) (23), el taller de Fídies (24) i la stoa sud (32).

Finalment, del període hel·lenístic (groc) es localitzen:

El propileu nord-oest (entrada coberta i columnata al recinte sagrat) (1), la cripta (9), un edifici indefinit (14), el gimnàs (20), la palestra (21), el teocoleu (22) i els banys grecs (26). Un conjunt destinat a l’exercici físic i l’educació.

I, finalment, repartits pel conjunt, diversos elements com el Zanes (8), l’Altar de Zeus (16), l’exvot dels aqueus (17), l’exvot de Miciti (18) i la Nike de Peoni (19). Elements que, com els tresors, són ofrenes realitzades al santuari.



6. PROPILEU DE L’ACRÒPOLIS D’ATENES

Construït per Mnesiclès, el 430 aC., substitueix el propileu d’època de Pisístrat. És l’accés occidental a l’Acròpolis, al qual s’accedeix des de la Via Sacra.

El propileu és una entrada monumental al recinte, consta de dues façanes dòriques, encarades a dins i fora del recinte sagrat de l’Acròpolis. És una mena de vestíbul que consta d’un passadís, el qual salva un desnivell. Aquest desnivell és massa alt per a poder usar l’estil dòric en les columnes de l’interior del propileu, per la qual cosa Mnesiclès fa servir la columna jònica en aquest tram. D’aquesta forma integra els dos estils, d’una manera creativa i innovadora. Utilitza marbre del pentèlic i marbre blau d’Eleusis per a la construcció.

El pòrtic exterior té una plataforma a cada banda .Les dues façanes consten de columnes dòriques, són façanes hexàstiles amb cinc obertures i amb l’espai central més ample per a donar lloc a la Via Sacra des d’on accedia al recinte la processó de les Panatenees.

L’entrada es coordina amb el Partenó, creant així el millor efecte òptic possible per a poder admirar aquest edifici (és a dir, mostrant-lo des d’un angle).

El propileu no tan sols feien la funció de vestíbul del recinte, sinó que també comprenien altres elements: L’ala nord era una pinacoteca, la primera galeria de pintura del món, en la qual s’exposaven pintures dels grans artistes del moment (com Polignot, del segle V aC.). L’ala sud, més petita, constava d’una sala que conduïa cap a l’oest, fins al temple d’Atenea Niké. L’estructura fou destruïda en gran part al segle XVII, per l’explosió d’un dipòsit de pólvora. El Propileu pertany a l’etapa clàssica de l’Acròpolis d’Atenes, segle V aC. És el moment de la restauració i reconstrucció impulsada per Pèricles. Aquesta acròpolis consta de diversos elements: El Partenó, que és el gran model de temple grec, dedicat a Atenea, deessa patrona de la ciutat d’Atenes. L’Erecteu, un conjunt dedicat que consta de dues capelles de doble culte, una dedicada a l’heroi Erecteu i a Posidó (déu de les aigües);i l’altra a Hefest (déu del foc i la forja) i a Butes (un heroi). Els propileus, construïts per Mnesiclès, així com el temple d’Atenea Nikè. I altres recintes menys destacats: el Pandroseió, el santuari d’Artemis Brauronia, l’Arrefòria, l’Eleusini, el Teatre de Dionís i un asclepeion i, finalment, l’odeó de Pèricles.



7. PLANTA DE LA CIUTAT DE MILET

La ciutat de Milet és una ciutat de la costa d’Anatòlia, a l’Àsia Menor. Un emplaçament habitat des de l’Edat del Bronze.

És una ciutat construïda segons el traçat reticular ideat per Hipòdam de Milet, que divideix tota la ciutat en parcel·les iguals, les quals es poden modificar en forma i mida segons la funció necessària.

El pla hipodàmic distribueix els carrers en angles rectes, creant una quadrícula. Es permet un avantatge en la parcel·lació del territori, per la regularitat que suposa aquesta distribució.

Els elements que es poden apreciar en el plànol de la ciutat són:

1. L’àgora sud. El lloc de reunió tant política com cívica. Un dels centres de la ciutat.

2. El Bouleuterion. Edifici on es reunia el consell de la boulé.

3. El gimnàs. Indret on es realitzaven les activitats físiques i d’aprenentatge intel·lectual.

4. El Delphinion.

5. L’àgora nord, un altre indret de reunió política i social.

6. Un conjunt de pòrtics. Per a la circulació sota cobert, funcionaven com a llocs de reunió, de negocis, de mercat...

7. Temple.

8. Temple d’Atenea.

9. L’estadi, per a la realització dels diferents tipus de jocs i esports.

10. Un altre gimnàs.

11. L’àgora oest.

12. El teatre, que era un edifici on es feien representacions religioses o sacres, i que amb el temps aquestes representacions es van anar ampliant, albergant-ne de tot tipus.

13. La muralla. Un element de protecció i de prestigi de la ciutat.

14. La porta nord, d’accés a la ciutat emmurallada.

15. La barrera del port.

16. La porta oest.

17. L’antiquea acròpolis. El centre religiós de la ciutat, on es trobarien els temples principals (malgrat que a l’àgora també hi ha construccions religioses).

La ciutat entrà en contacte amb el pensament oriental, fent, així, d’enllaç entre les cultures orientals i grega, transmetent idees. És un element que es pot veure en la filosofia de Tales de Milet. Fou una de les 12 ciutats jònies de l’Àsia Menor que es van unir a la Lliga Jònica.

La ciutat havia estat una colònia de la Magna Grècia la qual arribà a fundar fins a 90 colònies repartides sobretot per el Mar Negre, i en menor nombre al Mar Mediterrani.

De Milet sorgiren grans filòsofs com Tales de Milet, Anaximandre i Anaximenes.



8. APOIKIA DE LA CIUTAT DE LOCRI EPIZEFRI La ciutat de Locri Epizefri fou una fundació dels locris de la Lòcrida a la costa de la regió de la Calabria, a Itàlia. El territori on es fundà la colònia estava anteriorment habitat per unes tribus natives, a les quals es va expulsar. El seu origen s’atribueix, segons Estrabó, a l’arribada dels ozolis (un grup de locris); segons Èfor, eren opuntis (també locris). Segons els mites de fundació, la colònia la van crear un grup d’esclaus que havien fugit amb les seves senyores i amants, amb l’aprovació d’Aristóteles. Segons Pausànies els lacedemonis ajudaren en la fundació de la ciutat. Si es creu a Estrabó, la ciutat es fundà al voltant de l’any 700 aC. En un inici se situà al cap Zephirum, i posteriorment es traslladà 25 km al nord. La ciutat de Locri està situada en la part més plana de la franja litoral, la muralla li dóna forma de quadrilàter, amb els extrems allargats perpendiculars a la costa. Arriba fins als turons de Manella, Abbadessa i Castellace. El dromos travessa la ciutat en sentit transversal, d’est a oest, diferenciant la zona dels turons de la zona de la plana. A la part superior d’aquest dromos es troben els edificis públics, els santuaris i les fortificacions; i a la part de la plana, els barris residencials. Apoikia és el nom que reben les colònies urbanes, sobretot les més antigues. Fundades especialment per a ser habitades, i no tant per al comerç, aquestes colònies necessiten d’un territori adjunt per a la pràctica de l’agricultura, la ramaderia i totes les altres activitats per a la subsistència de la ciutat, així com un ampli territori per a urbanitzar. D’aquesta ciutat se n’ha excavat una petita part, s’han localitzat alguns barris residencials i les zones de necròpolis, a banda i banda del recinte emmurallat, separades de la ciutat per dos rierols (un per banda).



9. PLANTA D’UN FRAGMENT DE LA CIUTAT D’OLINT La ciutat d’Olint es troba al golf Toronaic. Estava situada a la riba esquerra d’un riu i a pocs quilometres del mar; entre dos turons, amb elevacions de 25 i 8 metres sobre la planura, té una amplada en la part superior del recinte de 100 a 200 metres. En aquest fragment de la planta de la ciutat d’Olint s’aprecia la forma de les cases gregues. Aquestes cases urbanes consten de diferents elements:

S’accedeix a la casa per una sola entrada, la qual dóna a un pati interior empedrat, que serveix per a distribuir totes les estances. En aquest pati es troba la prostas o porxo, que dóna accés a l’andron (sala per a banquets), en alguns casos la prostas tindria un vestíbul abans de l’andron. És un element que serveix per a destacar un espai, per a mostrar la riquesa de cada casa.

L’andron és, tal com el seu nom indica, un espai exclusivament masculí, és l’espai on es realitzen els banquets o el simposi, un element de relació social entorn un element, el vi.

Un altre espai de les cases seria el gineceu, que no estaria tan ben definit com l’andron. Es tracta dels llocs on es realitzen les feines domèstiques, que estan en mans de les dones. En algunes estances es trobaria una llar de foc al centre.

Les cases menys arcaiques tindrien ja un peristil que distribuiria la casa, aquest se situa al centre i està porticat. En alguns casos també tindria un podi a la zona del fons (des de l’entrada) per a distingir l’accés a l’andron.

Les connexions entre els espais poden variar. L’andron és un element que es distingeix clarament del gineceu, per la costum de destacar-lo de la resta dels espais en el seu aspecte.

Sobre els espais domèstics, en alguns casos, es crea un sistema de ventilació que condueix cap a la zona de la cuina, per a evacuar fums.



10. ALTAR I ACRÒPOLIS DE LA CIUTAT DE PÈRGAM En la imatge es mostra el conjunt format per l’Acròpolis de la ciutat de Pèrgam. Aquesta part de la ciutat també es denomina “ciutat alta”, és l’espai que culmina el conjunt urbà, indret en el qual es troben els elements religiosos, polítics i militars. Construïda entorn al teatre, hi ha el santuari d’Atenea Nikéforos, la biblioteca i el gran altar de Zeus. El teatre tenia una capacitat per a 10.000 espectadors, amb una alçada de 38 metres. La part inferior connecta amb una terrassa que, en el seu moment, era un lloc per a passejar. En primer pla, en la fotografia, s’aprecia el gran altar dedicat a Zeus. Situat originalment al sud del teatre (actualment al Pergamon Museum de Berlin). Erigit per Eumenes II, amb unes dimensions de 36 x 34 metres. Consta d’una gran escalinata d’accés al recinte interior, que està descobert, on hi ha l’altar per als sacrificis. És una construcció colossal sobre un gran podi, en el qual es troba el fris (i no a l’entaulament, com seria el més normal). El gran fris corregut mostra una representació de la gigantomàquia (lluita dels déus contra els gegants), i la historia de Tèlef, en mitjos relleus, de 2,3 metres d’altura i 113 metres de longitud. És d’estil barroc hel·lenístic, es considera la culminació d’aquest art, transmet un gran sentiment de pathos, d’emoció. És un conjunt de més de 100 escultures que narra, principalment, el triomf de Zeus i Atenea sobre els gegants; per aquesta raó es diu que ambdós déus compartirien el protagonisme del culte en aquest altar. El fris estava rematat per una cornisa molt sortida. Sobre d’aquest hi ha una columnata d’ordre jònic, dividida en tres cossos, un de central al fons i dos de laterals. Sobre e l’entaulament hi havia uns acroteris (decoracions) representant déus, centaures, grifons i cavalls. Al mig del conjunt, un pati quadrangular amb un altar per als sacrificis. L’altre edifici a destacar és la biblioteca, la segona en importància després de la biblioteca d’Alexandria. Tingué fins a 200.000 exemplars. Els reis de Pèrgam foren uns grans col·leccionistes d’art i de temes bibliòfils, volien convertir a Pèrgam en una ciutat de cultura, com era Atenes en l’època de Pèricles. El rei Àtal I Soter fou el fundador de la biblioteca, i el seu fill Eumenes II la va engrandir fins a l’acumulació d’uns 200.000 - 300.000 volums. En relació a la biblioteca s’establí una escola d’estudis gramaticals, amb una inclinació cap a la filosofia, sobretot la filosofia estoica i la busca de la lògica. Els volums de Pèrgam eren copiats sobre pergamí (que rep aquest nom per la seva invenció en la ciutat de Pèrgam), a partir del papir. Desprès de l’incendi de la biblioteca d’Alexandria una part dels volums d’aquesta es guardaren a Pèrgam, però més tard el contingut de la biblioteca de Pèrgam fou en part enviat al Serapeu d’Alexandria i, en part, saquejat, perdent-se així la segona gran biblioteca de l’antiguitat.

Documents

Arqueologia de Grècia_examen_MARIA GARCIA BARBERÀ