Els tallers pràctics serveixen per compondre una comunitat de suport i col·laboració en què es comparteixen experiències

“No existeix cap guia per ser mare”

DIMARTS10 DE MARÇ DEL 2015 el Periódico 32 Obra social el Periódico

Solidaritat I Atenció a la infància

Un grup de mares es reuneixen amb la tècnica d’un dels tallers del programa i que vehicula, a Barcelona, l’oenagé Save the Children.

E l procés de construcció d’una societat mi l lor i amb més oportunitats comença des de la seva mateixa base, això

és la família. Amb l’objectiu de donar resposta a aquesta necessitat, l’Obra Social La Caixa va posar en marxa, el 2007, el programa d’atenció a la infàn-cia en situació de pobresa i exclusió, CaixaProinfància, que té com a objec-tiu garantir la promoció socioeducativa de nens i nenes de 0 a 16 anys en risc o situació d’exclusió. Dintre de Caixa-Proinfància hi ha el projecte Aprendre junts, créixer en família. Aquesta ini-ciativa està dirigida a les famílies que necessiten ajuda per portar a terme, de forma adequada, les tasques edu-catives. Es tracta de famílies amb un alt grau de vulnerabilitat. Prop de 60 entitats socials són les encarregades de desenvolupar aquest programa que es porta a terme, a més de Barcelona i la seva àrea metropolitana, a Bilbao, Madrid, Màlaga, Múrcia, Sevilla, Valèn-cia i Saragossa.

El projecte té com a objectiu prin-cipal fomentar les competències dels pares i reforçar les capacitats dels fills, amb unes edats compreses entre els

6 i els 12 anys. En aquesta iniciativa, el nucli familiar s’entén com la base sobre la qual se sustenta el procés de creixement i de desenvolupament per-sonal i de les relacions amb els altres. El període d’edat dels nens que assis-teixen a aquestes activitats és clau en el desenvolupament de certes pautes perquè és el moment en què comen-cen a construir la seva representació al món, de les normes i dels valors que regeixen la societat.

POTENCIAR CAPACITATS. Els con-tinguts que es treballen a Aprendre junts, créixer en família es divideixen en set mòduls, cada un dels quals consta de sis sessions. D’aquesta ma-nera, el programa té una durada de 12 setmanes, a les quals se sumen dues sessions de reforç i una de recordatori al cap de quatre mesos. Els mòduls treballen per separat les competències dels pares i dels fills per, posteriorment, posar en comú els aspectes tractats i fer una feina conjunta que repercuteixi en la totalitat del nucli familiar.

Els continguts dels tal lers s’han desenvolupat en col·laboració amb pedagogs, psicòlegs i educadors so-cials. El programa ha comptat amb l’assessorament de la Universitat de Barcelona, la Universitat de Lleida, la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria i la Universitat de La Laguna.

Les competències que es realitzen són molt diverses, entre les quals hi ha promoure els vincles afectius, fo-mentar les relacions educatives entre pares i fills, desenvolupar les habilitats de comunicació i organització familiar,

així com, en el cas dels més petits, fomentar la coresponsabilitat dintre de la família i promoure les actituds neces-sàries per facilitar un clima d’afecte i comunicació. “Són activitats que mi-lloren la convivència i que donen les eines necessàries per a una parenta-litat en positiu”, explica Laura Riera, psicòloga, terapeuta i coordinadora de famílies de Save the Children, una de les entitats socials que col·laboren amb el projecte a Barcelona. Després de cada sessió, la feina continua a casa. “Les famílies tenen uns deures que han de fer conjuntament”, exposa Riera. “Per exemple, han de deci-dir una activitat per fer en família i això els pot comportar una reunió de mitja hora en què cadascú té l’oportunitat d’aportar la seva opi-nió”.

BALANÇ POSITIU. Els resultats acon-seguits pel projecte Aprendre junts, créixer en família estan sent molt po-sitius i, de fet, segons l’avaluació de les universitats assessores, la partici-pació de les famílies en el programa ha desembocat en millores concretes que no es podrien haver produït sense suport. “Un espai com aquest s’ha convertit en un lloc de suport per a totes les mares. Aquí se senten valorades i veuen que les podem orientar quan tenen dubtes sobre la criança dels fills”, apunta Riera. “Hem creat un ambient amb una comunicació molt fluida, que ajuda les mares a trencar amb l’aïllament en què, moltes vegades, viuen”. Les pautes que es treballen durant els ta-

L’entitat ha atès prop de 69.000 nens des de l’any 2007ÁNGELA PLAZA

Les famílies que participen en el programa Aprendre junts, créixer en família, que forma part del projecte CaixaProinfància, tenen trets so-cioeconòmics en comú. Són famílies amb vulnerabilitats de diversa índole, entre les quals destaca tenir un nombre elevat de fills, un nivell educatiu baix dels dos progenitors i una taxa d’atur elevada. La desocupació so-bretot afecta les mares, la qual arriba al 66% davant el 54% d’incidència entre els pares. Per un altre costat, el grau de monoparentalitat és molt elevat, superior a la mitjana de la població general. En aquest sentit, ja sigui perquè al nucli familiar no hi ha la figura del pare o per qüestions culturals, la presència masculina en aquest tipus d’activitats és simbòlica, amb només un 14% de pares assistents. Un percentatge que posa en evidència la persistència d’uns clixés de gènere molt tradicionals que atribueixen, de manera sistemàtica, la responsabilitat de la criança i l’educació a la mares.

Malgrat que ser immigrant no és un factor de risc en si mateix, aquests representen el 45% de les famílies del programa. Ser immigrant els con-verteix en més vulnerables davant els problemes socioeconòmics, propi-cia l’aïllament social i complica –en alguns casos– l’adaptació a la cultura receptora, cosa que repercuteix en l’estabilitat de la família.

El perfil

CONTEXT SOCIAL

Una situació fràgil

A les reunions es treballen per separat diverses competències

A. P.M

L a jornada de classes s’ha aca-bat a l’escola Miral letes, al barri de Sant Martí de Barcelo-na, però a la biblioteca encara

hi ha activitat. Allà s’han reunit un grup de mares, que participen en el progra-ma Aprendre junts, créixer en família, de l’Obra Social La Caixa, per explicar la seva experiència. Les activitats es porten a terme els dissabtes, però avui han fet una excepció. Algunes d’elles són veteranes. Aquest és el seu segon any formant part d’aquesta comunitat que crea una xarxa de suport fona-mental per a elles. “Val molt la pena perquè hi ha coses que no saps com funcionen. Hem après molt”, afirma Souad, que té tres fills de 18, 10 i 8 anys. “Ara sabem que hem de reser-var temps per als nostres fills. La re-lació ha millorat molt i parlem més”. Prestar més atenció als fills, ajudant-los amb les tasques del col·legi o fomen-tat la comunicació són aspectes que es treballen en les activitats. “La falta d’experiència ha fet que no sabés-sim com reaccionar davant algunes situacions”, explica Miguelina, mare de dues nenes de 12 i 6 anys. “La meva filla gran està en una edat difícil i no parlàvem. Ara m’explica què fa al col·legi”.

MÉS IMPLICACIÓ. Malgrat que la for-mació està orientada als dos progeni-tors, a penes hi ha presència masculina als tallers. Els estereotips culturals en-cara pesen i la criança encara continua sent una responsabilitat relegada a les mares. Tot i així, la feina que es fa en les activitats també arriba fins als pa-res. En les reunions treballen per se-parat les mares dels fills, per després posar-ho en comú. La feina no queda aquí, sinó que també han de realitzar una sèrie de tasques en família per pro-piciar que els nous hàbits arribin a tots els membres.

És aquí quan la transformació també arriba als hàbits dels pares i, finalment, la metamorfosi té accés al nucli familiar al complet. “Els marits també can-vien”, assegura Souad. “Els diem com han de tractar els nens. No només és fer un petó i una abraçada”. Llegir un conte junts o reunir-se per decidir què

fer durant el cap de setmana estableix les bases d’una millor comunicació. En aquest sentit, les activitats també donen veu als més petits de la casa, en ocasions, els grans oblidats. “La comunicació és bidireccional, no només de pares a fills, sinó també a la inversa”, recorda Laura Riera, coordinadora de famílies de Save the Children.

RECONEIXEMENT. La gran majoria de les mares que formen part del programa van tenir els fills de molt joves. Encara que la inexperiència, les complicacions econòmiques o exercir la criança en so-ledat no les va guiar pel camí més fàcil, el programa busca donar rellevància a tota la feina que han fet fins ara. “No hi ha cap guia per ser mare”, indica Miguelina. Un dels objectius de les trobades és, precisament, reconèixer el seu esforç i crear una comunitat per-què les mares se sentin recolzades i coneguin l’experiència d’altres famílies; perquè, malgrat que es busca potenciar una millora en els seus hàbits, no se sentian tan culpables i no oblidin que no existeix la fórmula perfecta per criar un fill.M

LES DONES SÓN UNA PEÇA FONAMENTAL EN EL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ

LES ACTIVITATS PROPICIEN UNA MILLORA DE LA RELACIÓ ENTRE PARES I FILLS

EL PROCÉS

Activitats com llegir un conte fomenten les relacions familiars.

INICIATIVA PEL CANVI

A través d’‘Aprendre junts, créixer en família’, l’Obra Social La Caixa busca lluitar contra la pobresa

Famílies en risc d’exclusió reben suport social i educatiu

llers arrelen entre les participants –en femení, perquè la presència masculina en aquestes activitats continua sent anecdòtica–. La gran majoria acaben la formació amb un balanç molt positiu i amb una gran motivació; de fet, el grau d’assistència fluctua entre el 70% i el 85%, cosa que suposa un alt grau de participació. “Són conscients que encara els queda molt per aprendre i això demostra, al mateix temps, que han après molt”, indica Riera.

Per als participants, l’experiència ha sigut molt positiva. El 97% dels nens més grans de 9 anys consideren que els seus pares han canviat i millorat les pràctiques educatives. En concret, han observat un augment de l’afecte i la comunicació (62%) i, sobretot, han detectat que s’han reduït les actituds crítiques i de rebuig (75%). Pel que fa als pares i mares, asseguren que han vist millores en la relació amb els fills menors de 8 anys (89%) i amb els més grans de 9 (100%). També consideren que les actituds repressives i les pràc-tiques rígides han disminuït per donar pas a un augment de la comunicació i

de l’afecte amb els seus fills. Uns re-sultats que mostren que, malgrat les dificultats, existeix una porta a un fu-tur millor per a totes aquestes famílies i que les ajudes propicien trencar el cercle de la pobresa.

INVERSIÓ EN FUTUR. Durant e l 2014, el programa CaixaProinfància de l’Obra Social La Caixa i del qual forma part el projecte Aprendre junts, créixer en família, ha atès un total de 17.832 nens, procedents de 13.051 famílies, cosa que es tradueix en una inversió en ajudes de prop de 13 milions d’euros. Des que va entrar en marxa CaixaPro-infància, el 2007, el total de nens ate-sos ha sigut de 68.939, procedents de 42.868 famílies, i amb un pressupost per a ajudes que ha superat els 82 milions d’euros. Centrant l’atenció en el projecte Aprendre junts, créixer en família, l’Obra Social La Caixa té pre-vist atendre, durant el curs 2014-2015, 480 famílies, dividides en 20 grups de treball. Les activitats les vehicularan 14 entitats socials que formen part de CaixaProinfància.M

t

MARTA JORDI

MARTA JORDI