Avaluem per assolir l’aprenentatge significatiu

dels alumnes

Francesc Josep Sànchez i Robert (francesc.josep.sanchez@upc.edu) http://epsc.upc.edu/projectes/ed/

Cursos de formació PQPI

Sabadell / Barcelona 2 – 5 de setembre de 2008

2

Presentació

10 h presencials i 15 h fora de l’aula (voluntàries)

• Sessió 1: Quines competències/objectius volem que aprenguin els alumnes?

• Sessió 2: Les activitats amb què aprendran (PBL)

• Sessió 3: Les metodologies actives: com treballarem dins i fora de l’aula? (CL)

• Sessió 4: Avaluació continuada dels estudiants i portafoli de l’alumne

3

Presentació (tercera sessió)

Què podem fer a l’aula?

Aprenentatge cooperatiu

http://epsc.upc.edu/projectes/ed/general/curs_PQPI/curs_PQPI.html

4

Objectius d’aquestes dues últimes sessionsObjectius d’aquestes dues últimes sessions

Descriure els diferents aspectes que cal tenir en compte per aplicar amb èxit estratègies d’aprenentatge cooperatiu (CL)

(coneixement) Proposar activitats i materials que impliquin l’ús de

l’aprenentatge cooperatiu (comprensió)

Usar el puzle (jigsaw) per dinamitzar l’activitat a l’aula (aplicació)

Cercar, adaptar i construir rúbriques per avaluar lliuraments (comprensió)

Explicar el paper que tenen els exàmens individuals en el nou context docent (coneixement)

Establir un esquema d’avaluació i usar el portafoli d’aprenentatge de l’alumne

(aplicació)

Al finalitzar les sessions 3 i 4 , els participants del curs, seran capaços de:

Nota: El participant assolirà els objectius classificats d’aplicació si realitza amb aprofitament les tasques programades no presencials

5

Perquè és tan important l’aprenentatge actiu?

Perquè els estudiants, a la classe, poden fer quelcom més

que escoltar (en el millor cas): poden llegir, escriure,

discutir o resoldre problemes. I encara, coses més

importants i de nivell superior com analitzar, sintetitzar i

avaluar.

Només cal promoure accions (estratègies, activitats

instruccionals) que possibilitin als estudiants posar de

manifest i desenvolupar aquestes capacitats per tal

d’involucrar-los en el seu propi aprenentatge, reconvertint-

los des del seu paper passiu (oients) tradicional en elements

actius.

6

• L’ Aprenentatge Cooperatiu té els origens en l’aprenentatge social enunciat per Lev Vigotsky i Jean Piaget, que passa per Kurt Lewin, Leon Festinger i Morton Deutsch, entre altres i arriba als germans Roger i David Johnson, Elliot Aronson, Kagan, etc.

•David i Roger Johnson, psicòlegs socials, l’han definit com aquella situació d’aprenentatge en la que els objectius dels participants estan estretament vinculats, de tal manera que cadascun d’ells “només pot assolir els seus objectius si i només si els demés poden assolir els seus”.

Perquè és tan important l’aprenentatge actiu?

http://www.co-operation.org/http://antalya.uab.es/ice/aprenentatgeentreiguals/index_archivos/Page512.htm

7

Els avantatges de l’aprenentatge cooperatiu Motiva per l’estudi

Promou una actitud d’implicació i d’iniciativa Augmenta el grau de comprensió de la feina que es fa i del

perquè es fa i permet el domini dels procediments i conceptes Volum de feina realitzada i de qualitat Afavoreix la relació social i la interacció entre companys i

amb el professor Avaluació més personalitzada Redueix l’abandonament Millora la capacitat d’escriure i de comunicació oral Permet acomodar estudiants de diferent nivell i procedència Molta recerca i documentació per posar-la en marxa, etc. ...

• Però porta més feina al professor (sobretot durant els primers anys !)

8

Perquè AC?

• Perquè una quantitat considerable d'estudis i la nostra experiència pràctica ens demostren que produeix:

millors resultats acadèmics,

una relació més positiva entre els estudiants,

un superior ajust psicològic que no pas les estratègies competitives o individualistes.

• Perquè és la metodologia ideal per assolir i avaluar moltes de les competències transversals que heu d’ensenyar !

9

En què consisteix?El treball cooperatiu es distingeix del treball clàssic en grup en els següents punts:

la composició dels petits grups

l’organització de la feina i de les activitats

la distribució de la feina entre els participants

la implicació de tots els participants

el grau de control mutu i en les exigències mútues entre els

participants

10

En què consisteix?Hi ha cinc elements que fan cooperatiu el treball dels grups:

Interdependència positiva: els components del grup comprenen que ha d’aprendre junts per assolir els seus objectius: es necessiten mútuament. Responsabilitat/exigibilitat individual: cada component del grup té una parcel·la del treball que és necessària per l’assoliment de l’èxit del propi grup i de cadascun dels seus components. Interacció cara a cara: els estudiants interactuen a la distància curta, físicament molt propers.

11

En què consisteix?

-Desenvolupament de les habilitats interpersonals

pròpies dels petits grups: aquestes habilitats, com

poden ser la realimentació constructiva, l’assoliment

del consens, la implicació de cada component, són

elements imprescindibles per tal que el funcionament

del grup sigui efectiu

- Processament de grups: els grups reflexionen i

analitzen la seva efectivitat i com els va i determinen la

manera de millorar A casa podeu llegir alguns dels articles addicionals sobre AC

12

El format de les sessions presencials

AC en grups base

Puzzles, presentacions orals, explicacions del professor, etc..

Grups base de 3 estudiants

Taules movibles

13

El format de les sessions presencials

Tot i que el laboratori se centra en la part de simulació, muntatge i mesures, hi ha continuïtat amb les classes a l’aula i se segueix el mateix problema.

Aula Laboratori

14

Una primera estratègia senzilla que ajuda a estructurar la interdependència positiva i la responsabilitat individual:

el Puzle

Posem-lo en pràctica

Activitat 1

http://www.jigsaw.org/

15

http://www.jigsaw.org

16

1. Formació de grups formals per a tota la sessió (5 min)

2. Repartició del material i lectura individual (15 min)

3. Reunió d’experts, discussió i aprenentatge del material (20 min)

4. Preparació individual ( 5 min)

5. Reunió i discussió del grup formal (30 min)

Rols: ponent, controlador de temps, crític

6. Debat i avaluació (professor / entre companys / autoavaluació) de l’activitat (25 min)

Fem un puzle (100 min)

17

1.Formació de grups formals de 3 estudiants per a tota la sessió (i presentació personal entre membres del grup) (5 min)

• Assignem un número a cada estudiant i agrupem els alumnes de 3 en tres que tinguin el mateix número

1

2

3

4

5

6

1

2

3

4

5

6

1

2

3

1

11

Classe (18)

Grups formals (6)

2

22

Fem un puzle

18

2.Repartició del material d’estudi i lectura individual (15 min)

• A cada grup hi ha d’haver un membre “expert” en cada part del tema

1

11

2

22

A C

B

C

A

B

Fem un puzle

19

3.Generació de grups d’experts (en cada grup hi ha d’haver un membre “expert” en cada part del tema) (20 min)

1A

1C 1B

Grup formal 1

1A

2A 3A

Grup d’experts en la part A

3B

4B 5B

Grup d’experts en la part B

1C

2C 3C

Grup d’experts en la part C

Fem un puzle

20

Escriviu en un paper una o duesqüestions, dubtes, comentaris sobre la activitat o sobre los continguts tractats

4. Preparació individual ( 5min)

En realitat, heu de posar-vos d’acord sobre el material de manera que pugueu explicar-lo amb garanties als vostres companys del grup formal

1A

2A 3A

Fem un puzle

21

• Torneu amb les vostres grups formals i expliqueu-vos uns als altres tot el tema (part A + part B + part C)

5. Reunió i discussió del grup formal (30 min)

1A

1C 1B

Grup 1

2A

2C 2B

Grup 2

Rols que podeu adoptar (10 min cadascú):

- Ponent

- controlador de temps

- crític

Fem un puzle

22

6.Dubtes generals, debat i autoavaluació de l’activitat (25 min)

• Puntua’t entre 0 i 2 (“0” no tinc ni idea; “1” en sé alguna cosa; “3” ho sé i puc explicar-ho bé)

1. Explica el puzle entre grups NOTA:__

2. Explica què és el puzle 1 NOTA:__

3. Explica què és el puzle 2 NOTA:__

4. Explica què ha de fer el professor en els puzles NOTA:__

Fem un puzle

23

Avaluem com van els grups

Activitat 2

Examinem un qüestionari per determinar com estan funcionant els grups base que tenim formats

24

Una rúbrica per avaluar l’AC(Objectiu formatiu: treballar en grup de forma eficient)

Objectius específics

Elements Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3

Organitzar i dirigir reunions eficients

Descriu les característiques d’una reunió eficient (característiques d’una bona agenda de reunió, una bona acta, etc.)

Identifica els aspectes que han anat bé i els que no en una reunió a la qual has assistit d’observador

Prepara una agenda clara per la reunió.Elabora una acta amb les conclusions de la reunió. Intervé per evitar que la reunió es desviï dels objectius traçats.Intervé per a que es respecti la temporització prevista.Fes el seguiment de les accions acordades com a resultat de la reunió.

Generar idees creatives i viables

Explica les característiques d’una sessió de brainstorming i com s’ha d’organitzar i dirigir

Participa en una sessió de brainstorming, i identifica què s’ha fet bé i què s’ha fet malament

Organitza i dirigeix una sessió de brainstorming

Resoldre els conflictes que es produeixen en el grup

Explica els tipus de conflictes que poden produir-se i possibles accions per resoldre’ls.

Identifica la naturalesa dels conflictes que s’han produït en el propi grup de treball

Pren les mesures pertinents per resoldre els conflictes que s’han produït.

Elaborar un pla de treball per al grup i un pla de seguiment per assegurar que el treball es realitza

Explica les característiques d’un bon pla de treball de grup. Explica les característiques d’un format possible per documentar el pla de treball de l’equip.

Completa un pla de treball incomplet que inclogui: prioritats, criteris de qualitat,resultats parcials i finals i temporització.

Construeix un pla de treball i un pla de seguiment per realitzar una tasca de grup. Pren les mesures necessàries per aconseguir que el pla es desplegui tal com està previst.

Avaluar el funcionament del grup

Descriu tècniques que permeten analitzar i avaluar el funcionament del grup

Utilitza correctament els instruments de recollida de dades sobre el funcionament del grup

Analitza les dades i determina els punts forts i els aspectes que cal millorar en el grup

25

Per concloure …

Activitat 3 Opinem / debatem - Veieu capaços als vostres alumnes de participar

amb aprofitament en puzles?

- Els veieu capaços de treure’n profit dels avantatges de l’AC?

- L’entorn docent d’escola / companys professors, us permetrà d’experimentar amb tot això?

- Què més qüestioneu ? Sobre què teniu dubtes?

26

Per concloure … us proposo activitats ...

Lliurament 3.1: ((A casaA casa))

Incorporació d’aprenentatge cooperatiu formal a les activitats PBL (que ens serviran per assolir els objectius) que ja havíeu proposat anteriorment:

(puzle a classe, algun tema que han d’estudiar en grup i presentar-lo a classe (puzle a classe, algun tema que han d’estudiar en grup i presentar-lo a classe conjuntament oralment o en pòster, algun exercici que s’ha de lliurar en grup, conjuntament oralment o en pòster, algun exercici que s’ha de lliurar en grup, redacció dels dubtes que han tingut en l’estudi d’algun tema, etc...)redacció dels dubtes que han tingut en l’estudi d’algun tema, etc...)

27

QUÏC

+ Què és el més positiu de la sessió?

- Què és el més negatiu de la sessió?

Demaneu l'opinió als vostres alumnes diverses vegades durant el curs

28

Presentació (quarta part)

Avaluem quantitativament què han après

http://epsc.upc.edu/projectes/ed/general/curs_PQPI/curs_PQPI.html

29

Tractarem sobre ...

1. Les funcions de l’avaluació

2. Criteris de qualitat: les rúbriques

3. Autoavaluació i avaluació entre companys

4. La carpeta (o el dossier o el portafoli d’aprenentatge de l’alumne)

5. Sobre l’examen final ...

6. L’avaluació del programa formatiu i la millora contínua

30

1. Quines són les funcions de l’avaluació?

Produir informació per tal que l’estudiant i el professor puguin determinar que s’ha de fer tot seguit per millorar l’aprenentatge (feedback immediat)

Què haig de fer amb tots els lliuraments per convertir-los, de forma eficient, en informació útil per millorar l’aprenentatge?

Produir unes qualificacions per acreditar a terceres persones el nivell d’aprenentatge de l’estudiant

I com haig de posar les notes, sabent que l’esquema de qualificació condiciona moltíssim la manera d’actuar dels estudiants?

Determinar què va bé i què s’ha de millorar en el procés formatiu que s’ha dissenyat

Quina informació haig de recollir durant el curs, i com l’uso per determinar què s’ha de millorar?

Per classificar els alumnes

Un exercici per aprendre

Per respondre davant l’escola o el departament

31

2. Criteris de qualitat

1. Si l’alumne té clar que se n’espera, és més fàcil que ho faci bé. 2. Els treballs ben fets es corregeixen més ràpid 3. És més fàcil que els propis estudiants ens ajudin a corregir

(autoavaluació i avaluació entre companys)

Per a què?

S’han de fer públics al començament del curs

Podem establir-los: - A nivell d’objectiu d’aprenentatge- A nivell de “lliurament”

Llegiu els indicadors del currículum PQPI

Molt més fàcil (recordeu que ja heu preparat les activitats per complir objectius)

Doc 1: Linking levels

32

Criteris de qualitat a nivell de lliurament

Normalment, maneguem els lliuraments dels nostres estudiants i

els qualifiquem.

Per començar doncs, és més fàcil establir criteris de qualitat per als lliuraments que per als objectius, ja que són més concrets (des de ls Sessió 2, ja tenim preparades les tasques que volem que facin i alguns criteris que han de seguir per fer-les)

Expressarem els criteris de qualitat a través de les rúbriques

Plantilla de criteris de qualitat /mètode per fer qualsevol problema

33

Rúbriques per avaluar la qualitat dels treballs

Una rúbrica és un conjunt de guies de puntuació que s’usa per avaluar el treball de l’estudiant

Una rúbrica respon a les qüestions:

• Per quins criteris es jutjarà la qualitat del treball que ens han de presentar?

• En què ens fixarem per jutjar si el treball ha estat satisfactori?

• Quins seran els diferents nivells de qualitat del treball?

• Com determinarem d’una forma vàlida, fiable i honrada la puntuació que hem d’assignar?

• Com cal descriure els diferents nivells de qualitat i com els distingirem uns dels altres?

34

Rúbrica de criteris de qualitat per avaluar un document escrit

35

Código

Nivel de calidad

Criterio 3Notable

2Suficiente

1Insuficiente

Correcto La aplicación funciona bien en todos los casos del juego de pruebas (o falla como máximo en 1)

La aplicación falla como máximo en 4 casos del juego de pruebas

La aplicación falla en más de 4 casos del juego de pruebas

Robusto La aplicación resiste sin bloquearse todos los errores típicos que pueden aparecer (NO se incluye los errores que puede cometer un usuario “poco hábil”). No he conseguido que se cuelgue.

Es razonablemente robusto. No es fácil que se queda colgado, pero en uno o dos casos se bloqueó.

La aplicación no es robusta en absoluto. Se queda colgada con frecuencia ante errores típicos.

Amigable El usuario no tiene ninguna duda, en ningún momento, sobre cómo interactuar con la aplicación, qué datos debe entrar y cómo, y cómo interpretar los resultados y mensajes de la aplicación.

Los mensajes e información que da la aplicación son suficientes para trabajar bien. Sin embargo, el alguna ocasión he tenido algunas dudas sobre lo que hay que hacer o cómo hay que hacerlo.

El usuario tiene dudas constantes sobre lo que le está pidiendo la aplicación, y es difícil interpretar los resultados y mensajes en pantalla.

Bien organizado y documentado

El código está descompuesto en bloques con un sentido lógico (por ejemplo, los procedimientos y funciones corresponden a diferentes pasos en el proceso, o a diferentes operaciones con la base de datos). Es muy fácil encontrar el punto de la aplicación que hay que tocar para realizar alguna modificación en la funcionalidad.Cada bloque tiene un comentario inicial que explica lo que hace el bloque, y cuales son los datos de entrada y de salida. Además, los puntos del código especialmente complicados tienen un comentario suficientemente clarificador. Las variables, procedimientos y funciones tienen nombres que ayudan a comprender para que se usan.El código está bien indentado.

Está razonablemente bien organizado y documentado, aunque en algún caso, la estructuración en bloques podría ser mejor. Los comentarios son suficientes, aunque echo de menos alguna aclaración más en algún punto del código.

La estructura del código no tiene lógica, y no hay comentarios (o los que hay no clarifican nada).El código no está bien indentado.Sería incapaz de modificar esta código para añadir alguna funcionalidad nueva o arreglar algún error.

Eficiente Los algoritmos que se han utilizado son eficientes. No se me ocurre ninguna forma mejor de hacer lo que hace esta aplicación.

Razonablemente eficiente, aunque he visto un par de puntos en los que podrían usarse mejores algoritmos.

Hay muchos puntos en los que podría haberse usado algoritmos más rápidos (no demasiado sofisticados)

Rúbrica de criteris de qualitat per avaluar programari d’ordinador

36

Referències d'Internet i llibres

http://rubistar.4teachers.org

http://www.rubrics4teachers.com

D. D. Stevens, A. J. Levi, "Introduction to Rubrics, An Assessment Tool to Save Grading Time, Convey Effective Feedback and Promote Student Learning", Stylus Publishing LLC, Virginia, 2005

Eines per preparar rúbriques

37

Activitat 4

Presentació oral

Nivell de qualitat

Criteri 3Notable

2Suficient

1Insuficient

Com ompliríeu aquesta rúbrica per avaluar una presentació oral?

38

3. Avaluació: criteris de qualitat, rúbriques

• És més fàcil que els estudiants facin bé el treball (i els treballs ben fets són més ràpids de corregir que els mal fets)

• El professor té clar quines coses ha de mirar (i va més ràpid corregint)

• És un bon suport per realitzar activitats d’autoavaluació i avaluació entre companys

Així doncs ... disposar d’una bona rúbrica per als lliuraments té els avantatges següents:

Doc 2: Rubric sampler(per veure com es fan les rúbriques) Doc 2: un parell de fitxers amb una plantilla per fer un exercici de qualitat i la plantilla d’avaluació amb la definició dels nivells de qualitatenllaços Internet

39

Autoavaluació i avaluació entre companys

Autoavaluació: L’alumne participa en la decisió de l’avaluació del seu propi treball

Avaluació entre companys: L’estudiant participa en la decisió de l’avaluació del treball d’altres companys

Avantatges:• Els estudiants es fan seus els criteris (de manera que la propera vegada faran millor els exercicis)• Es veuen solucions alternatives per al mateix problema• S’esforcen més, sobretot si veuen que seran avaluats pels seus companys• Es fomenta l’hàbit de reflexió sobre el treball realitzat• Es fomenta la capacitat de ser crítics amb el treball dels demés• Ajuda al professor en la tasca de donar la realimentació a temps

Es tracta d’una activitat més d’aprenentatge (d’un nivell de Bloom elevat)

40

AutoavaluacióEn el cas d’exercicis de baix nivell de competència (poques solucions diferents)

Exemples:

Per a cadascun dels exercicis següents, cal que preparis un informe d’autoavaluació que té dues parts:

a) Solució de l’exercicib) Errors que mai més tornaré a cometre

Per escriure la part (b) cal usar la solució oficial de l’exercici. Com que cada exercici té una solució única, qualsevol diferència entre la teva solució i la oficial pot ser:

- Un error de la solució oficial (però poc probable)- Un error teu- Una diferència admissible entre solucions

Així que compara la teva solució amb la oficial, identifica les diferències i classifica-les segons els tipus anteriors. Escriu les teves conclusions en la secció “Errors que mai tornaré a cometre” del teu informe d’autoavaluació (lliurament).

41

Ideal per a l’autoreflexió del treball realitzat

Exemple

En aquestes alçades del curs hauries d’haver assolit els objectius formatius següents:

..

..

..Escriu un document (lliurament) d’una pàgina indicant:

-Quins objectius creus que has assolit? (i, en quines evidències et bases per assegurar que els has assolit?) - Què creus que has de fer durant les properes setmanes per millorar?

Autoavaluació

42

Pel cas de tasques d’alt nivell de competència, amb formes diferents d’abordar-les.

Exemple: Avaluació d’un projecte (programa d’ordenador)

Primera hora de la classe:Els grups posen a punt el programa (que ja l’han treballat

les setmanes anteriors)

Segona hora de classe: Cada grup avalua el projecte d’altres dos grups (mitja

hora amb cada projecte) usant criteris establerts en una rúbrica. El grup fa un informe de l’avaluació per cada projecte

El professor dóna per bones les avaluacions d’un projecte quan coincideixen les opinions dels dos grups que l’han avaluat

En cas de discrepància, el professor avalua també el projecteLes avaluacions són també lliuraments i poden comptar per la qualificació final del grup avaluador

Avaluació entre companys (peer assessment)

43

Correcció d’exàmens.

Exemple

Per la propera classe després d’una prova escrita:

El professor explica els criteris de correcció per tota la classe

Cada estudiant corregeix l’exercici d’un parell de companys. La seva correcció es recull en un formulari que lliura al professor

Després, cadascun dels estudiants corregeix el seu propi exercici o (autoavaluació).

El professor assigna les qualificacions a partir de la informació recollida i només ha d’entrar en detall quan les discrepàncies són importants

Avaluació entre companys

44

Al final del treball de grup (o bé a mig quadrimestre en cas de grups base), cada membre emet una opinió sobre el treball realitzat pels companys del grup

L’avaluació es pot usar per “matisar” la nota de cada membre del grup.

Vegeu-ne l’exemple a continuació

Doc 3: Plantilla d’avaluació del funcionament de grup cooperatiu (avaluació del grup entre els propis membres)

Doc 4: Accounting for individual effort in cooperative learning teams (la modulació de la nota de cada membre del grup)

Avaluació entre companys: Avaluació del treball dels companys de grup

45

Omple la taula següent, assignant-te a tu mateix i a cadascun dels teus companys una qualificació entre 0 i 20 per a cadascun dels aspectes que s’assenyalen: Assigna una columna (entre la #2 i la #6) a cadascun dels teus companys de

grup:#2#3#4#5#6

Tu #2 #3 #4 #5 #6

Assisteix amb regularitat a les reunions del grup

Aporta idees

Busca, analitza i prepara el material per a la tasca

Ajuda a que el grup funcioni correctament

Anima i dóna suport als diferents membres del grup

Té una contribució valuosa en el producte final que hem de fer

Totals

Exemple de qüestionari d’autoavaluació i avaluació entre companys de grup

46

Com qualificarem cadascun dels individus del grup?Per calcular la nota de cada membre s’aplica la fórmula següent:Nota_individu = Nota_grup * (w% + (100%- w%)*EC)Sent:Nota_grup la qualificació assignada al grupw% és el percentatge de la nota individual que es pren directament de la nota del grup.

Doc 5: Autoavaluació del grup (la determinació de la nota de cada membre del grup)

Exemple de qüestionari d’autoavaluació i avaluació entre companys de grup

47

EC és el factor que s’obté de l’avaluació dels companys. Aquest factor es calcula de la forma següent :EC = ECTI / ECTMSent:ECTI la suma total de punts que el membre ha rebut dels seus company.ECTM és el valor mig dels ECTI dels membres del grup.

A més, hi ha procediments que permeten corregir (si es desitja) casos especials com ara:

• Un alumne que és excessivament generós amb els seus companys en comparació amb ell mateix. • Un estudiant que penalitza a tots els seus companys per tal de sortir beneficiat del càlcul• Un alumne que és penalitzat per tots els seus companys

De totes maneres, sembla que els casos estranys són en realitat poc freqüents.

Exemple de qüestionari d’autoavaluació i avaluació entre companys de grup

48

Merece los 20 puntos No se merece ningún punto

Asiste con regularidad a las reuniones del grupoAsiste a las reuniones, y no las abandona hasta que se llega al final, trabaja de acuerdo con la planificación temporal, está activo y atento, y es flexible en cuanto a la temporización de las reuniones

Ha dejado de asistir a varias reuniones, con frecuencia llega tarde, se va antes del final, tiene intervenciones que se salen del tema a tratar, y no tiene una actitud seria durante las reuniones

Aporta ideasPiensa en los temas antes de las reuniones, proporciona ideas prácticas que son adoptadas por el grupo, se apoya en las sugerencias del resto del grupo

Va a las reuniones sin haber preparado el tema, no aporta ideas de valor, y tiene tendencia a rechazar las ideas de los demás, en vez de construir sobre ellas

Busca, analiza y prepara el material para la tareaHace lo que dijo que iba a hacer, trae el material, hace una parte equitativa del trabajo de investigación y ayuda a analizar y evaluar el material

No investiga. No hace lo que prometió. No se ha involucrado en la tarea y ha dejado que sean los otros miembros del grupo los que busquen la información.

Ayuda a que el grupo funcione correctamenteDeja las diferencias personales fuera del grupo, tiene interés en analizar el funcionamiento del grupo y en abordar los conflictos, adopta diferentes roles según sea necesario, ayuda a que el grupo vaya en la línea adecuada, tiene buena predisposición y flexibilidad, pero centrado en la tarea

No tiene iniciativa, espera a que se le diga lo que tiene que hacer. Siempre adopta el mismo rol, con independencia de las circunstancias de cada momento, es motivo de conflictos, y no está preparado para revisar el funcionamiento del grupo.

Anima y apoya a los diferentes miembros del grupoSiempre está dispuesto a escuchar a los demás, anima a la participación, facilita un clima colaborativo, sensible a los aspectos que puedan afectar a los miembros del grupo, ayuda a los miembros del grupo que tienen necesidades especiales

Sólo le preocupa el acabar la tarea, impone su opinión e ignora la de los demás. Es insensible a las necesidades de los otros y no contribuye en el proceso de aprendizaje

Tiene una contribución valiosa en el producto finalTiene voluntad para intentar cosas nuevas. Tiene una contribución importante, tiene sus propias iniciativas, es fiable y realiza un trabajo de calidad.

Se resiste a asumir cualquier tarea, no asume responsabilidades, no es fiable (el grupo ha tenido que ir verificando su trabajo), y su contribución ha sido limitada y de mala calidad

Criteris

49

El portafoli: Es tracta d’un document que conté una recopilació ordenada d’informació per manifestar cert aprenentatge i capacitat de reflexió És una eina d’avaluació en grup o individual

El e-portafoli: Dóna visibilitat universal al treball o a l’aprenentatge realitzat per l’estudiant. És una eina de projecció futura de l’estudiant Es realitza (previsiblement) amb TIC en suport web

4. La carpeta/portafoli

50

Què és? Una recopilació ordenada dels productes (lliuraments o no) realitzats per l’estudiant durant el curs juntament amb les reflexions

Avantatges:Facilita la gestió dels lliuramentFacilita la percepció de progrés (o falta de progrés) dels estudiants

Doc 6: Presentació Cristina Poyatos

Doc 7: Article E. Barbera

  “Students become far more sophisticated and educated when they can organize their work into a portfolio that represents the quality of their learning in a course or college year. There is no substitute for having students collect and organize their work samples and write a rationale connecting the work samples into a complete and holistic picture of the student’s achievements, growth, and development. The resulting portfolio may feature the student’s “best works” or the “process” the student is using to learn.”

(D. W. Johnson, R. T. Johnson, K. A. Smith, “Active learning: Cooperation in the College Classroom,” Interaction Book Company, Edina, MN, 1991)

La carpeta/portafoli

51

La carpetaAlgunes consideracions

Carpeta individual / Carpeta de grup

Carpeta física (pot incloure qualsevol tipus de material) / carpeta electrònica (e-portfolio) (el professor pot consultar-la en qualsevol moment)

Tancada (índex previ amb tot el que ha de formar part de la carpeta, és especialment indicada pels primers cursos) / oberta (l’alumne decideix què ha d’anar a la carpeta per tal de reflectir el seu aprenentatge)

Cal incloure dins la carpeta elements de autoreflexió i d’opinió com si fossin un altre lliurament

Doc 8: Article E. Barrett (el món del e-portfolio)

52

- http://www.e-education.psu.edu/portfolio/- http://www.studentportfolio.qut.edu.au/overview/

- http://www.stolaf.edu/depts/cis/web_portfolios.htm

- http://www.rmit.edu.au/

- Timothy Slater, Dept. Of Physics & Astronomy, University of New Mexico, Field-tested Learning Assessment Guide (FLAG), http://www.flaguide.org/cat/portfolios/portfolios1.php

- E. Hartnell-Young, Digital Portfolios: Their Use in Education, http://www.icponline.org/feature_articles/f2_00.htm

- J. Kemp, D. Toperoff, “Guidelines for portfolio assessment in teaching English”, http://www.anglit.net/main/portfolio/default.html

- Electronic Portfolios, Student Reflective Practices, and the Evaluation of Effective Learning http://www.aare.edu.au/01pap/bha01333.htm

- The Open Source Portfolio Initiative (OSPI) http://www.theospi.org

La carpeta: infinites referències

Institut de Ciències de l’Educació (ICE-UPC), Grup d’Interès en innovació docent (Plataforma RIMA) https://www.upc.edu/rima

53

Criteris de qualitat per avaluar-la:

El material de la carpeta ha de ser: Coherent Rellevant per als objectius del projecte Seleccionat críticament Ordenat Sintètic Complet Generat de forma regular

Programar tasques d’autoavaluació i avaluació entre companys de la carpeta. Ha d’incloure elements d’autoreflexió sobre què manifesta el contingut de la carpeta.

Doc 9: Exemple de patró per fer una carpeta de grup cooperatiu semiestructurada i exemple de rúbrica o full d’avaluació de la carpeta de grup

La carpeta

54

Exemple: portafoli de grup cooperatiu

Un registre ben classificat, presentat, i raonat de la feina feta durant el quadrimestre, juntament amb les reflexions sobre què i com han après, i què els ha semblat

ED SED

Format PDF

http://epsc.upc.edu/projectes/ed http://epsc.upc.edu/projectes/sed

55

Exemple d’estructura de la carpeta de SED (ED és molt similar)

ÍndexReflexions sobre l’aprenentatge personal i del funcionament del grup

Registre del temps d’estudi setmanal i de la distribució del treball en grup

Mostra dels millors exercicis (50%)

Memòria i presentació oral del Projecte d’Aplicació

Glossari

Edició electrònica en pdf

Mostra d’alguns controls individuals

Carpeta del grup

cooperatiu de SED

30%

25%

20%

15%

(opcional)

És una evidència de d’habilitat de comunicació i treball en grup per la carpeta de competències de l’EPSC

56

L’experiència de la carpeta de competències de l’estudiant de

l’EPSC

Idea de la Carpeta de Competències:

Una eina de formació i reflexió mentre s’estudia la carrera Una eina d’acreditació per mostrar què s’ha après Documenta 5 competències transversals

De caràcter professional: Capacitat de treballar en equip Capacitat de treballar en projectes Capacitat per a comunicar amb eficàcia Capacitat d’aprendre de forma autònoma

De caràcter acadèmic Capacitat de planificar els estudis

http://epsc.upc.edu/projectes/carpeta_competencies/

57

Opineu ....

Us convindrà la carpeta?

58

¿Què és en aquests moments?

Es tracta d’una proba que dóna uns resultats a partir dels quals, i amb independència del què ha passat durant el curs, es prenen les decisions més importants sobre la qualificació final de l’estudiant

La nova filosofia:1. Pensa activitats de les quals els alumnes no puguin escapar-se

sense haver après, 2. Aconsegueix que les facin 3. …

I si arriben al final, aprova’ls

Llavors ... Què punyetes pinta l’examen final en tot això?

5. Què passa amb ’examen final?

59

Dificultats que planteja

1. Només permet avaluar competències de baix nivell en la taxonomia de Bloom

2. No permet avaluar competències transversals (treball en grup, aprenentatge autònom, etc.)

3. Ofereix a l’estudiant una via alternativa (fictícia) per l’estudiant que es veu aclaparat o angoixat:

“La cosa es posa difícil. Ho deixo i ja em prepararé per l’examen final”

Els estudiants ens sorprenen amb els seus projectes, però ens deceben amb els seus exàmens

L’examen final

60

El nou paper dels exàmens

Exàmens (controls, proves, etc.) durant el curs per verificar que cada estudiant adquireix uns coneixements mínims prèviament establerts

Una variant és fer-los “sorpresa” i de curta durada per no alterar el funcionament de les classes (augment d’assistència a classe presencial)

La resta de coneixements s’avaluen a través de les tasques (exercicis, projectes, etc.) que realitzen els estudiants (moltes vegades en grup). Com que si el grup va bé, aprenen, els controls de mínims són en realitats proves per verificar si els grups funcionen

mínims

61

L’esquema d’avaluació: un exemple

Sense exàmens finals (tot el treball que fa l’estudiant compta per la qualificació)

Exercicis

+Mínims

+ Projecte d’Aplicació

+

Portafoli de grup

+

Actitud i participació%AcP%CA%PA%MI%EXQ 1015202530

5 exercicis entregables amb possibilitat de millora 6 controls

sorpresa durant el curs

1 projecte integrador i d’ampliació dels coneixements pràctics

Recull i classifica la millor activitat del grup amb reflexió

L’avaluació és un estímul perquè facin els exercicis a través dels quals aprendran

http://epsc.upc.edu/projectes/sed

62

10% Lliurar a temps almenys el 80 % dels lliurament o encàrrecs individuals (la nota es redueix si els lliuraments es fan fora de termini)

10% Lliurar a temps almenys el 80 % dels lliurament o encàrrecs de grup (la nota es redueix si els lliuraments es fan fora de termini)

10% Un exercici individual a la setmana 7

20% Un exercici individual a la setmana 13

10% Primer lliurament (parcial) del projecte (amb la mateixa nota per a tots els membres del grup)

20% Segon lliurament (final) del projecte (amb la mateixa nota per a tots els membres del grup) (possible presentació oral) Avaluació entre companys10% Prova individual sobre el projecte

10% Valoració subjectiva del professor

L’esquema d’avaluació: un altre exemple

63

Utilitzeu l’avaluació (i tot l’esquema de qualificació)

no pas tant com un mecanisme de verificació de

coneixements, sinó com estímul per aconseguir que

els alumnes facin les tasques que els conduiran

inexorablement a l’aprenentatge

Conclusió

64

Per concloure … us proposo activitats ...

Lliurament 3.2: Penseu-vos el vostre esquema d’avaluació quantitativa

Lliurament 3.3: Realitzeu la fitxa definitiva del vostre mòdul/assignatura i feu una correcció creuada dels vostres treballs

Si ho creieu necessari, estructureu el portafoli d’aprenentatge (les evidències i les reflexions sobre què i com han après). Teniu molta literatura i materials sobre aquest tema a la secció de referències

65

Es tracta d’aplicar el cicle de millora continuada al disseny del propi programa

Dades: 1. Temps de dedicació de l’estudiant (atenció !!! cal

recollir dades de temps d’estudi com a molt cada 15 dies!, sinó no us funcionarà)

2. Enquestes de satisfacció (QÜIC, SEEQ, dissenyada per nosaltres mateixos), entrevistes amb els estudiants, ...

3. Resultats acadèmics

6. Avaluació del programa formatiu

entreu en un cicle de millora contínua

Doc 10: Exemple de qüestionari tipus SEEQ adaptat al treball cooperatiu

66

Recordeu que al final ... hem avaluat...

Hem preparat i avaluat objectius específics (de coneixements i habilitats transversals) i actitudinals

Hem preparat i avaluat activitats (els lliuraments dels estudiants la base de tot plegat

Hem preparat i avaluat metodologies actives

Hem preparat criteris de qualitat (rúbriques) per avaluar l’aprenentatge dels estudiants

Hem donat visibilitat a què han après i com reflexionen els nostres alumnes a través de la carpeta i l’hem avaluat

Hem avaluat el nostre pla docent a partir de les nostres pròpies reflexions i les dels alumnes

67

Algunes referències

[1] Llista d’articles i documents en pdf del curs (web provisional)http://epsc.upc.edu/projectes/ed/general/curs_PQPI/curs_PQPI.html

- Documents addicionals de la Sessió 3 sobre l’AC- Documentes addicionals de la Sessió 4 sobre el portafoli i l’avaluació

[2] Webs l’ED i SED: http://epsc.upc.edu/projectes/ed/ (/sed/)

  amb tot el material, treballs d’estudiants i publicacions des de fa uns anys

[3] Institut de Ciències de l’Educació (ICE-UPC), Grup d’Interès en innovació docent (Plataforma RIMA) https://www.upc.edu/rimaamb una llista exhaustiva de llibres per llegir:

https://www.upc.edu/rima/grups/gtpoe/recursos/llibres/llista-de-llibres-gtpoe-nov-2007

[4] Pàgina web del professor R. M. Felder, N.C.State University, (www.ncsu.edu/felder-public/RMF.html)

68

Si us plau, ompliu l’enquesta sobre

aquest mòdul d’avaluació

Moltes gràcies i bon estiu !