Vicenç Ballestarartista de la il·lustració

Llançà, abril de 2008Iliada / Homero

L’amic Vicenç Ballestar torna, de fet no ens ha deixat mai, com artista de la il·lustració.Sempre ens ha donat un sí de complicitat i il·lusió als nostres oferiments, per completarl’obra d’aquest gran pintor.

En Vicenç també és un gran il·lustrador. Tot el que fa, ho treballa amb devoció quasi mil·limètrica.Han estat diverses les presentacions que he fet del seu llegat i no vull parar d’elogiar-lo. La sevasola presència convida a l’expectació d’allò imprevisible i sorprenent. Així és en Vicenç!

L’exposició que ens presenta a Llançà és la il·lustració de novel·les destinades a un públic infantil ijuvenil. Un públic que ha crescut meravellat per les obres il·lustrades. Obres de temàtiquesdiferents, però amb un mateix format, l’aventura.

Diferents autors de prestigi que en Vicenç Ballestar els ha donat el seu segell de qualitat, tannecessari per la presentació pública d’una gran obra.

Volem, amb l’exposició, retre un sentit homenatge a la lectura, a la convivència, al respecte i a l’artde la pintura.

Llançà, una vegada més, vol estar al capdavant de les iniciatives i inquietuds dels nostres millorsamics.

Mestre... il·lustra’ns!

Pere Vila i FulcaràAlcalde de Llançà

En Vicenç Ballestar no és la primera vegada que aterra al Museu de l’Aquarel·la. Aquest artistabarceloní, que en l’actualitat és el president de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, ensva sorprendre a tots i totes el passat 2006 amb l’exposició de Cartellisme Taurí, i encara ens

va sorprendre i agradar més, l’any passat, quan va arribar a Llançà per fer una viscuda i efervescentconferència sobre la vida i obra de J. Martínez Lozano, el seu “hermanito”, tal i com els coneixienpopularment per la seva semblança física.

En Ballestar és un artista nat, i amb l’exposició que presentem amb aquest catàleg queda més quedemostrat. En Ballestar domina i tracta les diferents tècnique (dibuix, aquarel·la, il·lustració...) comsi les hagués inventat ell, amb aquestes il·lustracions queda palès no només la seva capacitat, sinóel treball i l’esforç necessaris per poder il·lustrar tantes obres literàries, durant tants anys i ambaquesta precisió...

Eduard MartínezDirector del Museu de l’Aquarel·la

Moby Dick (fragment)Melville, Herman

La il·lustració és alguna cosa més que el simple ornament d’un llibre perquè ens ofereix un comentari gràfic del seu contingut, i alhora també és un reflexde la societat i de l’època en la que va aparèixer el llibre. En una societat amb una cultura tan marcada pels missatges audiovisuals, és comprensibleel paper que representa la il·lustració del llibre. Així, d’una part, és el difusor d’idees; i d’una altra, serveix de reclam als lectors per atreure la seva

atenció sobre el seu contingut.

Durant el segle XX, la il·lustració del llibre va patir els mateixos canvis que tota la resta d’aspectes de l’obra literària, des del contingut fins a la seva mateixaconcepció. Tot i que la primera meitat del segle va estar molt marcada pels corrents vuitcentistes, val a dir que va començar a obrir-se a partir de la dècadadels anys seixanta, primer tímidament, i després de forma generalitzada als nous corrents de la il·lustració.

Enumerar les tècniques que es poden trobar en la il·lustració de llibres per a nens i joves al llarg del segle XX és quasi com fer un recorregut pels materialsutilitzats en l’art de la pintura durant aquest mateix període de temps, sobretot si observem amb deteniment els treballs dels il·lustradors a partir dels anyssetanta, període en el que trobem contínues referències estètiques anàlogues i tècniques similars o fins i tot idèntiques en una i altres manifestacionsartístiques. Així podem trobar les tècniques anomenades pures, és a dir, aquelles que utilitzen un sol material o pigment; o les mixtes, en les que trobembarrejats diversos materials.

Entre les primeres, les pures, hi trobem les tècniques de materials d’aplicació directa o també anomenades de procediments secs –llapis, grafit, pintures defusta, carbonet, sanguina, pastel, ceres, bolígraf i retoladors–, i les tècniques que utilitzen un dissolvent líquid i que s’apliquen a través d’un pinzell, brotxa,cotó, esponja, ploma o altres –l’aquarel·la, la tinta, l’oli, l’acrílic i el guaix–. Entre les segones, les mixtes, hi trobaríem tots els materials anteriormentesmentats, mesclats o juxtaposats. Tant les unes com les altres, les va utilitzar en Vicenç Ballestar en la seva vessant d’il·lustrador.

Els llibres que va il·lustrar dins de les col·leccions de l’editorial Círculo de Lectores són novel·les iniciàtiques destinades a un públic infantil i/o juvenil. Totes,però, tenen un component comú, són obres dels anomenats autors clàssics de la literatura infantil i juvenil del segle XIX i principis del XX. Escriptorsconsagrats que amb les narracions de les aventures i desventures dels seus personatges van saber captivar nens i joves durant moltes dècades, cosa quefacilitava el seu pas cap a la literatura d’adults.

Així hi trobem títols tan rellevants i coneguts de la literatura universal com Heidi (publicada per primera vegada l’any 1880) de Johanna Spyri; Miguel Strogoff(1875), La isla misteriosa (1874), Los hijos del capitán Grant (1867-1868) de Jules Verne; Mujercitas (1868) de Louisa May Alcott; La isla del tesoro (1883)de Robert Louis Stevenson; Moby Dick (1851) de Herman Melville; Tarzán d’Edgar Rice Burroughs (1914); Las minas del rey Salomón de H. Rides Haggard(1885); Las aventuras de Huckleberry Finn (1885) de Mark Twain; El corsario negro (1898), En las fronteras del far-West (1908) d’Emilio Salgari; Losrobinsones suizos (1812) de Johann David Wyss; La montaña de oro, La venganza de Winnetou, En la boca del lobo de finals del segle XIX de Karl May entremoltes altres.

Joan Serra i PeralsBiblioteca “Pere Calders” de Llançà

El mot il·lustrador s’ha utilitzat molt sovint de forma despectiva, com si es tractés d’un art menor. El desconeixement dels qui opinen així és total. Il·lustrarno és adornar amb dibuixos o pintures un text, o ajudar a comprendre millor unes planes d’un llibre. Personalment opino que aquestes obres no estantan únicament unides al text, també són imatges que expressen un relat paral·lel a la narració escrita; que tenen vida pròpia encara que estiguin

sotmeses a un lloc, un temps i un context, però posseeixen plenament una creativitat lliure per part del dibuixant, és a dir, de l’il·lustrador.

D’un temps ençà, el dibuix o la pintura d’un llibre han estat tractats més com un disseny que com una veritable obra d’art. La proliferació de ninotaires i degrafistes ha fet que la il·lustració es decantés cap a la part més publicista de les imatges.

Artistes consumats han il·lustrat obres literàries importants, però no ho han fet com a il·lustradors, ho han realitzat com una prova creativa de grans pintors.Per exemple, quan llegeixo un fragment del Quixot no recordo les il·lustracions que va fer en Dalí, però sí que em vénen a la ment, d’una forma innata, lesmagnífiques pintures que executà, per aquesta importantíssima obra de la literatura universal, l’artista de la il·lustració José Segrelles.

Ballestar ha treballat molts anys amb el llapis a la mà, cremant-se les celles, formant-se i documentant-se, per arribar a dominar amb disciplina i rigor lail·lustració més exigent. La prova la teniu en la seva trajectòria dins i fora de les nostres fronteres. Ell, com deia al principi, ha sabut interpretar de la millormanera els textos d’escriptors tan complicats de donar llum com: Jules Verne, Emilio Salgari, Karl May, Jack London o Stevenson.

Després de tenir el privilegi de veure molts i molts dibuixos i pintures seves, fins a quedar esparverat, i completament meravellat davant el seu art, he pogutapreciar amb quina sensibilitat compon una portada, amb quina perfecció i coneixement executa una anatomia humana, com dóna vida, amb els seusmoviments, als animals, com encaixa escenes (com si es tractés d’un director de cinema). Tot plegat per personalitzar de forma inequívoca les imatges ques’adjunten a un text literari.

Amic Ballestar, gràcies per oferir-nos la possibilitat de retrobar-nos amb aquells dibuixos acolorits o descolorits, per la poca qualitat del paper, d’aquell passatno tan llunyà, perquè de la mateixa manera que tu els vares crear han perdurat en el nostre record.

Rafael BorràsCoordinador de l’exposició

Museu de l’Aquarel·la – Fundació Martínez Lozano

IvanhoeWalter Scott

La montaña de oroKarl May

Ben-HurLewis Wallace

Heidi (fragment)Johanna Spyri

La venganza de WinnetouKarl May

La montaña de oro / Karl May

El Don ApacibleCholojov, Mijail Alexandrovich

El Don ApacibleCholojov, Mijail Alexandrovich

Las minas del Rey SalomónHenry Rider Haggard

Tarzan el magníficoBurroughs E.R.

En las fronteras del Far-WestEmilio Salgari

El hacha de la guerraKarl May

En la boca del loboKarl May

La isla misteriosaJulio Verne

Las minas del Rey SalomónHenry Rider Haggard

Ben-Hur(portadeta)

Miguel StrogoffJulio Verne

OdiseaHomero

Far-West (portada)

Los robinsones suizos / Johann David Wyss

Vicenç B. Ballestar (Barcelona 1929), aquarel·lista i dibuixant, ha treballatcom a il·lustrador per a l’agència Norma Editorial SA. Ha col·laborat ambeditorials internacionals com: Bastei (Alemanya), Robert Hale(Anglaterra), Clevalend (Àustria), Semic (França), Semic (Suècia) iWinthers (Dinamarca), entre d’altres. A Barcelona, també ha col·laboratassíduament amb les editorials Círculo de Lectores i Edhasa Editorial.Com a autor, ha publicat diversos llibres sobre tècnica pictòrica per a leseditorials: Watson-Guptill (EUA), Edition Michael Fischer (Alemanya),Bordas (França), Hernous Forlag (Dinamarca), Parramón (Espanya), iCantecleer (Bèlgica). Actualment continua col·laborant en l’edició defascicles de dibuix i pintura per a les editorials Larousse i PlanetaAgostini. La seva llarga trajectòria com a il·lustrador de llibres mostra,sobradament, el seu domini de la tècnica i l’art de la il·lustració pel móneditorial. Un món de gran dificultat, exigència i complexitat.