BAL·LOSERA, Marta; LLORT, Joan; ULIED, Andreu; XALABARDER, Maria (2005). Els Plans directors urbanístics del sistema costaner

7/31/2019 BAL·LOSERA, Marta; LLORT, Joan; ULIED, Andreu; XALABARDER, Maria (2005). Els Plans directors urbanístics del sist…

http://slidepdf.com/reader/full/ballosera-marta-llort-joan-ulied-andreu-xalabarder-maria-2005-els 1/8

416

ANUARI TERRITORIAL 2004

Els Plansdirectors

urbanísticsdel sistemacostaner

Introducció

El sistema costaner català, caracteritzat per unamorfologia extraordinàriament diversa i per una no-table complexitat de les dinàmiques urbanes i terri-torials, reflecteix clarament al llarg dels darrers qua-ranta anys uns canvis morfològics i funcionals que,si bé evidencien més oportunitats socials, ho fan alpreu d’un major cost ambiental, d’una dispersió dela urbanització, de l’increment de la despesa ener-gètica i de l’augment de la mobilitat privada.

La fragmentació física i funcional de la franja costa-nera ha dificultat, en grans parts del territori, la for-mació de sistemes urbans estructuradors i alhora haanat diluint, progressivament, el límit entre l’espai ur-bà i l’espai rural en el front costaner com a resultatde la consolidació d’importants continuïtats urbanit-zades que han superat els límits municipals i hantransformat la imatge i el funcionament d’àmpliesfranges territorials.

La població catalana ha tendit a assentar-se majori-tàriament al litoral, de tal manera que, avui, el 70%de la població catalana viu en una franja de 20 kmal llarg de la costa i als setanta-cinc municipis cos-taners inclosos al Pla director urbanístic del sistemacostaner, és a dir, al 6,9% del territori català, es con-centra el 45% de tota la població de Catalunya. A més, per efectes derivats del turisme, la poblacióestacional supera la població de dret en més d’un50% a la Costa Brava i a la Costa Daurada.

El litoral, en tant que espai d’atracció turística, es-devé un generador de llocs de treball, especial-

ment en els sectors de l’hostaleria –on ha incre-mentat en més del 25% l’ocupació en períodesrecents (1996-2001)– i la construcció –amb un in-crement mitjà de l’ocupació en la costa del 102%en el mateix període.

Pel que fa a les noves dinàmiques urbanes i terri-torials que es manifesten en el territori i, en con-cret, en el sistema costaner, calen noves interpre-tacions que es basin en els canvis de sensibilitatpel medi, en el reconeixement de les limitacionsdels instruments urbanístics per a regular les dinà-miques d’abast territorial, en el reconeixement dela crisi funcional dels models associats a la gene-ralització de la mobilitat i al consum d’energia, enla necessitat de requalificar l’oferta turística, en elprocés de transformació de la base econòmicadel territori, etc., entre altres, en resum, en un conjunt d’interpretacions que haurien de permetreavançar en el procés de materialització del modelfísic, funcional i social col·lectivament dissenyat. A aquesta voluntat responen els plans directors delsistema costaner.

Àmbit

Així, doncs, cal disposar d’un pla que inclogui unobjectiu prioritari, és a dir, aconseguir que no esclassifiqui nou sòl en el territori pròxim a la costa,exactament en l’àmbit comprès dintre d’una franja de 500 m d’amplada a comptar des de l’ater-menament del domini públic marítim-terrestre, en

tot el litoral de Catalunya, més els àmbits exteriorsa l’esmentada franja, vinculats als primers perquèpertanyen a territoris geogràficament indiferencia-bles. A mesura que els treballs de redacció d’a-quest document van anar avançant es va fer evi-dent la necessitat d’incorporar també a l’anàlisi dela costa els sòls que, tot i no estar desenvolupats,estan classificats com a sòl urbanitzable delimitat.D’aquí neix el segon Pla director, l’àmbit del quales concreta en un territori discontinu que abraçaquaranta-quatre sectors a menys de 500 m delfront costaner.

Objectius d’ambdós plans

El Pla proposa els objectius següents:

Urbanístics. Evitar l’ocupació urbana indefinida i elcontinu urbanitzat en determinades àrees.

ELS PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS DEL SISTEMA COSTANER

Joan LlortDirector general d’Urbanisme. Generalitat de Catalunya

El Pla proposa objectiusurbanístics, patrimonials,ambientals i econòmics



ANUARI TERRITORIAL 2004 ELS PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS DEL SISTEMA COSTANER

417

Patrimonials. Preservar els espais costaners enca-ra lliures d’edificació pels seus valors paisatgístics,històrics, arqueològics, científics, educatius am-bientals, agrícoles, forestals, culturals, simbòlics,de temps lliure i de qualitat de vida.

Ambientals. Preservar les continuïtats dels sistemesd’espais oberts, garantint la qualitat ambiental, laconnectivitat i l’intercanvi biològic dels espais terres-tres interiors i el mar.

Econòmics. Gestionar l’espai litoral com un recursbàsic i durador per al desenvolupament econòmic,el turisme i la qualitat de vida.

Estat de tràmit

El Pla director urbanístic del sistema costaner del sòlno urbanitzable i del sòl urbanitzable no delimitat vaser aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, el dia 25 de maig de2005 i va ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 16 de juny de 2005.

El Pla director urbanístic del sistema costaner del sòlurbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat va seraprovat inicialment pel conseller de Política Territoriali Obres Públiques el mateix dia 25 de maig i posterior-ment va passar la fase d’informació pública.

Transformacions i dinàmiques del litoral català el 2004

O encara sí? Perquè encara que l’aprovació delPla director urbanístic del sistema costaner(PDUSC) hagi estat un pas indispensable, i literal-ment revolucionari, cap llei ni reglament jurídic és

suficient en si mateix per a canviar els valors so-cials i les inèrcies econòmiques que fatalment ensporten, si no a la urbanització, a la periurbanitza-ció pràcticament ininterrompuda del litoral deCatalunya, amb activitats semiindustrials com hi-vernacles, o semiresidencials com els càmpings,instal·lacions medioambientals d’interès públic iun llarg etcètera de casuístiques híbrides de difícilregulació. A l’entrada de Vilanova i la Geltrú, totaquest any s’ha pogut veure un cartell publicitarienorme que donava una benvinguda quasi obsce-na al visitant: EL GARRAF EN VENDA. Heu vist elsmapes que mostren l’ocupació urbana del litoral

valencià, o de l’andalús? Les expectatives d’urba-nització són molt altes arreu, també en el sòl nourbanitzable, ja sigui parc agrícola o zona o espaiinclòs al PDUSC. En Josep Maria Espinàs explicàel procés d’ocupació residencial de la costa medi-terrània en dues paraules: precipitació cobdiciosa.I no és l’expectativa de guany del venedor el mésimportant: és la visió idealitzada que tenim totsnosaltres, els compradors potencials del paisatgede la mediterrània: la imatge de la casa que la marla vegi, que ens deia Joan Salvat Papasseït, unpoeta llibertari gens sospitós de vel·leïtats mer-cantilistes. Qui no voldria viure en una vil·la propdel mar que fos també prop també de ciutat, com

deia ell, per ser-hi tot prest quan se sentin crits deguerra o de festa? Els publicistes i les empresesimmobiliàries de mig món saben que aquest ideald’habitat és poc menys que irresistible per qui se’lpot pagar, tan fort que es manté viu fins i tot mal-

grat la crua realitat de la periurbanització del pai-satge del litoral.

Per a entendre i situar en el seu context històric to-tes les paradoxes del paisatge litoral, per a comen-çar convé rellegir les poques cròniques escrites so-

bre el litoral de Catalunya, com aquell emocionantCatalunya des del mar de Carles Barral, la històriapersonal de les navegacions al llarg de la costa ca-talana de l’editor de Calafell, de sud a nord, o lescròniques de Josep Pla, el periodista de Palafrugell,en el seu cas navegant de nord a sud per a obser-var i prendre nota del que veia amb una minuciosi-tat exhaustiva, allunyada tant de les guies de viatgesi dels documentals turístics com dels informes tèc-nics i estadístics. Ambdós cronistes ens donen no-tícia d’un paisatge imprevisible i contradictori, impre-visible i variable com el clima i el règim de vents,sotmès a forces naturals que ens ultrapassen, i al-

hora s’escandalitzen de la seva degradació, passantpel davant de Barcelona. En la costa catalana espoden trobar paisatges encara idíl·lics, com el deltade l’Ebre, les enormes platges blanques que s’este-nen al voltant del far, la impressió de fi del món daltel far del cap de Creus, però al litoral de Catalunyatambé hi ha altres paratges desgraciats, gairebé to-tes les rieres, per exemple, i molt especialment lesdel Maresme, amb els seus miserables passos sub-terranis sota l’autopista i el ferrocarril, i els cementi-ris de cotxes a les vores, els camps de rulots i elscàmpings, alguns reconvertits en ciutats precàriesper insolvents o indocumentats, abocadors, gasoli-neres, zones d’aparcament de centres comercials i

estacions de ferrocarril amb entorns descurats, pas-sos a nivell. La velocitat dels canvis i la seva intensi-tat ha derivat en una gran complexitat i superposiciód’usos, moltes vegades antagònics.

EL LITORAL CATALÀ JA NO ESTÀ EN VENDA

Andreu Ulied i Maria Xalabarder

MCRIT



ANUARI TERRITORIAL 2004ELS PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS DEL SISTEMA COSTANER

418

És un fet que els municipis del Barcelonès i elMaresme tenen pràcticament tota la línia de costaurbanitzada i que unes 300 hectàrees es consu-meixen cada any a Tarragona i a Girona. Pocs te-rritoris s’han transformat tan acceleradament aCatalunya com el litoral, aquesta estreta franja de672 quilòmetres de llarg i uns vint quilòmetresd’amplada on més de 3 milions de persones, qua-si el 70% de la població del país, vivim i treballem,paradoxalment, massa d’esquena al mar, almenys durant vuit mesos l’any, perquè quan arri-ba l’estiu la majoria dels municipis costaners turís-tics augmenten enormement la població, els barrisd’apartaments i segones residència i les urbanit-zacions residencials buides durant l’hivern s’om-plen de sobte i, llavors sí, trobem que a moltesplatges falta sorra perquè els banyistes puguemestendre totes les nostres tovalloles mentre molta

altra gent passeja a peu i en bicicleta al llarg de lacosta, pels trams de camins de ronda o fins i tot, jugant-s’hi la vida, passa en fila índia pels petitsespais que resten entre les vies del tren i les ro-ques de l’escullera que el defensen, prop de Sant Andreu de Llavaneres, per exemple. Al litoral, abanda de l’ocupació residencial, hi ha tambégrans zones industrials, centrals tèrmiques i nucle-ars, incineradores, ports comercials i pesquers, ae-roports internacionals, ecoparcs, cementiris, auto-pistes i línies de ferrocarril, col·lectors, depuradores,dessaladores, espigons, cables telefònics subma-rins, esculls artificials.

En el darrer any s’ha constatat una acceleració delprocés d’ocupació i transformació del litoral, l’es-tructura econòmica costanera ha incrementat laseva dependència del turisme –de visitants i resi-dencial–, del comerç i de la construcció, i no sem-bla que hi hagi símptomes d’alentiment en el pro-cés continu d’ocupació de la costa. Amb tot, el fetmés rellevant dels darrers anys ha estat l’arribadasobtada de nous residents al litoral, que han mo-dificat el perfil dels municipis pel que fa a la com-posició demogràfica, sociocultural i econòmica, iha generat noves necessitats i demandes socials iassistencials de les administracions locals, preo-

cupades perquè no es degradin les condicions devida dels barris on molts nouvinguts s’allotgen,compartint, prou sovint, un mateix habitatge mol-tes persones o famílies. Així, mentre molts barce-lonins han ocupat segones residències al litoral ohan comprat nous habitatges a més bon preu queels que podien trobar al centre de les grans ciu-tats, han arribat molts estrangers, procedents demés països i més llunyans que mai abans, de ma-nera que la major part del litoral de Catalunya hatendit a esdevenir bàsicament residencial i turístic.La demanda de nous serveis i equipaments ne-cessaris (sanitat, educació, benestar social, etc.)recau en primera instància sobre els ajuntaments

que, malgrat no tenir competències directes en al-guns d’aquests sectors, hi han de fer front supe-rant les limitacions pressupostàries i la manca desòl disponible. Les problemàtiques associades ala manca d’equipaments educatius, per exemple,

així com a la de l’habitatge social van aparèixerfreqüentment a les primeres pàgines dels diarisdurant el 2004. Són preocupacions socials quegeneren impaciència entre la ciutadania i les admi-nistracions han hagut de reaccionar amb projec-tes locals d’urgència. El 33% de la despesa delsajuntaments és despesa no obligada.

El sector turístic ha estat qüestionat, tot i que elseu pes específic en l’economia litoral continuàcreixent, fins arribar a un 11% del PIB, impulsatpel model d’èxit de Barcelona, perquè en moltspobles de la costa encara predomina el turisme de sol i platja. El 66% de places d'allotjaments turís-tics que hi ha a Catalunya estan ubicades al litorali els hotelers mantenen l’ocupació gràcies a àm-plies campanyes de rebaixes de preus, les agèn-cies veuen com el tradicional paquet turístic dis-

senyat pels operadors turístics perd pes i lescompanyies de baix cost esgarrapen la quota demercat dels vols xàrter i les companyies tradicio-nals. Les marques turístiques Costa Brava i CostaDaurada es desvaloren i les marques Costa delMaresme o Garraf en la pràctica ni existeixen. Tendim a confondre les campanyes turístiquesexteriors i les marques turístiques amb l’afirmacióidentitària de qui som i qui volem ser, culturalmento políticament, i així ens costa acceptar el fet evi-dent que la marca turística Barcelona precedeixiqualsevol altra marca, ja sigui la d’un municipi ouna comarca, o fins i tot la de Catalunya.

El litoral ha estat, també, el territori dels grans projectes de reurbanització, a Barcelona sovint vincu-lats a la celebració d’esdeveniments amb ressò in-ternacional: de la primera Exposició Universal del1889, quan s’enderrocà la muralla del Mar, alsJocs Olímpics del 1992 i el Fòrum de les CulturesBarcelona 2004, que permeteren obrir la ciutat almar el riu Besòs i el riu Llobregat, dos rius que fi-nalment han deixat de ser dels més brutsd’Europa gràcies a les dues depuradores recent-ment construïdes que han permès, per exemple,tornar a obrir la platja del Prat als banyistes. Aquest any s’han dut a terme projectes tan impor-

tants com la reordenació del litoral sud de Ba-dalona, amb la construcció del nou port i el pas-seig marítim i quatre mil habitatges a primera líniade mar, o el Rengle de Mataró, amb la integraciód’usos industrials tecnològics i residencials, o a Vilanova, l’operació de Pirelli Mar, entre altres. Aldelta del Llobregat s’han dut a terme projectes in-fraestructurals com l’ampliació del port de Bar-celona i el desviament del Llobregat, la construc-ció de la nova torre de control aeroportuària, latercera pista i s’inicià la terminal sud. La connexióferroviària entre el port i l’aeroport amb les noveslínies ferroviàries resta pendent i també les opera-cions d’enlairament a la tercera pista, després

d’una dècada de discussió sobre les diferents so-lucions possibles. És un exemple de la complexi-tat creixent de les actuacions sobre el litoral, on jano és possible dur a terme cap projecte importantdes d’una òptica sectorial. Amb tot, la notícia que




419

avui ens donarien Carles Barral i Josep Pla de lacosta de Barcelona seria ja molt distinta d’aquellade fa vint o quaranta anys.

Avui tenim quaranta-cinc instal·lacions portuàries,a les quals cal sumar-ne altres cinc en construccióo ampliació, que han modificat la dinàmica litoral,dificultant o impedint la regeneració de les platgesa ponent dels dics. A zones del litoral amb platgesobertes, com les del Baix Maresme, s’ha produïtuna important regressió de la sorra, però tambéen altres platges, com algunes del Garraf i Barce-lona, ja molt artificialitzades, a causa del fet quedurant els darrers anys no es produïren opera-cions de regeneració de sorra. La disminució radi-cal de les aportacions de sorra per part de les rie-res i la interrupció de les dinàmiques litorals perpart d’obres marítimes han generat platges més

inestables, que han de ser regenerades periòdica-ment per a mantenir volums de sorra suficientsperquè no se’ls endugui un temporal de llevant.D’altra banda, la impermeabilització de la capça-lera de les petites conques litorals ha disminuït lainfiltració i ha augmentat la velocitat de l’escorren-tiu i els cabals màxims d’avinguda aigües avall. Noés rar, desafortunadament, que els dèficits de sa-nejament, tot i les millores dels darrers anys, hagincontinuat essent protagonistes de greus incidentsque es repeteixen amb una certa periodicitat, per-

què, finalment, la qualitat de l’aigua del mar i delsfons són el millor indicador de la precarietat de lesxarxes de sanejament. Tan sols en la costa barce-lonina es van registrar cent trenta-sis episodis decontaminació durant la temporada passada; aSant Pol i a Arenys de Mar es va registrar la pre-sència de sòlids flotants; a Salou, la platja dePonent ha rebut més d'una vegada les aigües re-

siduals de la depuradora de Reus i altres tres plat-ges més, Vilafortuny, l'Esquerol i Sant Pere, vanhaver de ser tancades després d’haver estat inun-dades per aigües residuals; a Pineda de Mar pa-teixen de manera recurrent l'avaria de l'emissari i,encara a hores d’ara, es discuteix la ubicació de ladepuradora de l’Alt Maresme. Els problemes de fi-nançament de l’Agència Catalana de l’Aigua, ate-sa la insuficiència de l’actual cànon de l’aigua pera cobrir totes les inversions de sanejament, fins itot la policia i la neteja de rieres, foren abastamentdiscutits en els medis de comunicació.

La tendència de les darreres dècades havia estat

l’aplicació de solucions puntuals a problemes quesón estructurals i que afecten tot el litoral, compassos subterranis sota la via del tren al Maresme,espigons per a confinar les platges i regenera-cions puntuals de sorra. Però la complexitat terri-

torial del litoral fa que qualsevol actuació importantno pugui definir-se independentment de la resta,la qual cosa limita que s’activin els projectes detransformació estratègica. No és casualitat que,fins ara, tots els grans projectes de transformaciódel front litoral a la ciutat de Barcelona hagin re-querit esdeveniments emblemàtics, amb ressò in-ternacional, capaços de mobilitzar i concertar to-tes les voluntats socials i institucionals en unamateixa direcció. Actualment, la pluralitat d’actorsque participen en el debat territorial –institucions,partits polítics, professionals, entitats ecologistes,societat civil– comparteixen un cert consens per laurgència d’actuar per a protegir, restaurar i rehabi-litar el territori costaner.

En aquesta situació, es comprèn que la presenta-ció del Pla director urbanístic del sistema costaner

I i II, impulsat pel Govern de Catalunya i l’aprova-ció definitiva del primer el 26 maig de 2005 haginsuposat un dels canvis més notables de la novapolítica territorial de Catalunya. S’ha posat fre al’ocupació i al continu urbà. Aquest Pla constitueixl’esforç de planificació supramunicipal urbanísticamés important des del 1976 i aporta una normati-va per a la gestió i un fons econòmic. És una me-sura d’urgència, que corregeix una tendència, unprimer pas que hauria de ser complementat peraltres nivells de protecció que articulessin una xar-xa contínua d’espais protegits, amb diferentsgraus i intensitats, des del mar als espais naturalsde les serralades del litoral, integrant-hi rieres, an-tics camins, elements de patrimoni cultural i altresfites del paisatge, amb dotació econòmica sufi-cient per a projectes de restauració, de compra desòl o de gestió. El PDUSC ha afectat projectes iexpectatives urbanitzadores d'envergadura en pri-mera línia de mar, com l’espai de cap Ras aLlançà, la Pineda d’en Gori a Palamós, la PlatjaLlarga a Vilanova o el Pla urbanístic del barranc deBarenys, impulsat per l’Ajuntament de Salou. ElPDUSC és el primer pas per a imposar un ordremínim i controlar la precipitació cobdiciosa que re-feria Josep Maria Espinàs. Al llarg del 2004 s’ini-ciaren altres esforços de planejament i concerta-

ció institucional, com el Pla director de l’Empordào com el Pla estratègic del litoral metropolità, im-pulsat pels vint-i-set municipis del litoral barceloní i el Consorci el Far. El programa d’inversions PIDEal delta de l’Ebre es cancel·là a causa de la su-pressió del Pla hidrològic nacional amb el canvi degovern.

El major repte de futur és, doncs, definir un pro-grama integral d’inversions per a reconstruir lamajor part de les infraestructures obsoletes de sa-nejament, ferroviàries, viàries o portuàries que pro-voquen forts impactes ambientals i paisatgístics,especialment en els entorns més fortament urba-

nitzats, i restaurar el paisatge encara no urbanit-zat, com a pas necessari per a permetre la valora-ció social, econòmica i cultural del litoral. Hi haimportants projectes pendents de reconstrucciód’infraestructures, com el ferrocarril al llarg del

És una mesura d’urgència, que

corregeix una tendència, un primer pas que hauria de ser complementat

per altres nivells de protecció




420

Maresme i de ciutats del Garraf, o la Nacional II alMaresme, amb un nivell de sinistralitat inaccepta-ble des de fa dècades. Tan necessària com elsprojectes de reconstrucció i reurbanització és lagestió coordinada i contínua del litoral. La desco-ordinació entre totes les administracions, estatal,autonòmica i local amb competències superposa-des sobre el litoral ha estat sovint el rerefons de lacrítica de moltes de les notícies i articles d’opiniópublicats el 2004. La recreació del paisatge cul-tural del litoral podria començar amb el projectesenzill, però simbòlic, de restaurar i fer accessi-bles tots els vells fars de la costa i obrir-los al pú-blic: la visió de la costa i del mar des del far delcap de Creus o des del far del delta de l’Ebre ésinoblidable, però també la que proporcionen elsfars que tenen la mala sort d’estar més a prop deBarcelona. Ni el far de Montjuïc, ni el del

Llobregat o el de Calella poden visitar-se, ni tam-poc l’antic far de Barcelona, reconvertit en rellot-

ge, el centre màgic on el paral·lel i el meridià escreuen, si bé sí que es pot visitar el far de Vilanova i la Geltrú, la ciutat abans conegudacom la Petita Havana, on trobareu, a l’entrada, elcartell publicitari on diu EL GARRAF EN VENDA.Si hi aneu en tren ni el veureu, i podreu fins i totvisitar el fantàstic Museu del Ferrocarril, la biblio-teca de Víctor Balaguer, la plaça porxada que usrecordarà la de Vilassar de Mar, la plaça Reial deBarcelona, i els porxos d’en Xifré, l’indià d’Arenysde Mar. Al far hi ha un petit museu marítim ons’exposa, entre molts altres vells objectes mari-ners, un bot de salvament restaurat anomenatVictor Rojas, en homenatge a un mariner porto-riqueny... però la història d’en Victor Rojas ésuna història antiga, i aquest text és un article pera donar notícia del que ha passat al litoral durantel 2004 i per a avançar, si de cas, discussions i

projectes de futur que se’n deriven i no pas la lle-tra nostàlgica d’una havanera.

Em coincideix, en el temps, la lectura del llibre Debat Costa Brava. Congrés: un futur sostenible, editatper la demarcació de Girona del Col·legi d’Arqui-tectes de Catalunya i aquest escrit sobre el Pla di-rector urbanístic del sistema costaner (PDUSC, apartir d’ara), i aquest fet m’ha donat l’oportunitat depoder reflexionar sobre ambdós fets.

El Debat es va realitzar entre el 5 de març i el 16d’abril de 2004, després que els organitzadors l’a- jornessin pel calendari d’eleccions de la Gene-ralitat de Catalunya, imagino que per no caure enel risc de males interpretacions i posicionaments

polítics.

Aquest fet ens va donar l’oportunitat, als assistentsal Debat, de poder sentir quines són les noves polí-tiques previstes respecte a la planificació territorialdel litoral català després d’un canvi de color polític ala Generalitat.

I en data d’avui, tinc la possibilitat de poder avaluari analitzar què ha passat respecte de l’aplicació delprograma avançat pels polítics i tècnics al Debat,després de gairebé dos anys de nou govern de laGeneralitat.

El Debat Costa Brava fou dividit en tres jornades: te-rritori escàs o paisatge fràgil; mobilitat i infraestruc-tures: dèficit o risc; i model turístic: final d’etapa? Tres apartats provocadors que donen a entendreuna situació molt delicada.

Crec que, transcrivint literalment el que van dir al-guns dels participants, ens podem fer una idea cla-ra de la diagnosis que s’hi va fer, la qual compartei-xo amb la majoria dels ponents.

Salvador Milà, conseller de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat de Catalunya, obria eldebat dient: “En aquesta mateixa vila de Roses, ungrup de visionaris, de gent amb molta empenta, favint-i-set anys, concretament el desembre de l’any1976, quan encara ni tan sols era clar que hi haviaun canvi democràtic (la voluntat hi era, però no sesabia en quin sentit aniria), van tenir la previsió de

parlar del futur d’aquest territori i d’assenyalar-ne elsperills i els potencials”.

El conseller obria aquest debat tan sols cent diesdesprés de la signatura de l’Acord del Tinell per ungovern catalanista i d’esquerres, un text que moltsciutadans vam interpretar com un canvi en la mane-ra de governar un país després de vint-i-tres anysmonocroms, políticament parlant. El senyor conse-ller va continuar dient: “Però escolteu: si som aquí avui, vint-i-set anys després, és perquè ens neguite- ja el que pugui passar els propers vint-i-cinc anys ala Costa Brava i al país en general i perquè suposoque estareu d’acord amb mi que ni el territori, ni el

paisatge, ni la societat de la Costa Brava no podriensuportar vint-i-cinc anys més amb un model de crei-xement socioeconòmic i d’ocupació del territoricom el que s’ha aplicat fins ara”. Comparteixoaquest sentiment, però no cal oblidar que calen po-

PLA DIRECTOR DEL SISTEMA COSTANER: PERCEPCIÓDECANVI?

Marta Ball-llosera

Portaveu de Salvem l’Empordà




421

lítiques molt valentes per a aconseguir un canvi dedinàmica urbanística com els que s’estan plantejantles revisions dels POUMS (plans d’ordenació urba-nística municipal) en l’actualitat.

Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de laUniversitat de Girona, deia en la seva ponència, fentreferència a les reflexions d’Yvette Barbaza sobre elfutur de la Costa Brava: “En efecte, l’esquer del pro-fit immediat va prevaler sobre el seny. El que la pro-fessora Barbaza no podia imaginar l’any 1988, quanescrivia, afligida, aquestes paraules, era que pocsanys més tard, en plena dècada de 1990, s’iniciariaun dels períodes més negres de la nostra història pelque fa a l’esquarterament del territori i a la degrada-ció del paisatge; un període –en el qual encara es-tem immersos– caracteritzat per una excepcionaldemanda d’habitatge, per una autèntica febre cons-

tructora, per una descarada especulació del sòl, peruna funesta vinculació d’una part significativa delsector turístic amb el negoci immobiliari i per una ba-nalització generalitzada del paisatge”[…] ”Convé,doncs, analitzar què ha passat, com hem arribat finsaquí, quina és la situació actual i quines proposteshauríem de debatre públicament per tal de recon-duir una realitat territorial i paisatgística complexa iabocada a una carreró sense sortida, si no es re-planteja dràsticament l’orientació seguida aquestadarrers anys”.

Oriol Nel·lo, secretari de Planificació Territorial delDepartament de Política Territorial i Obres Públiques

de la Generalitat de Catalunya, deia: “Ara bé, en lesdarreres dècades, l’evolució d’aquest espai, tan ricde potencialitats, ha estat motiu de preocupació. Enefecte, el procés urbanitzador, a mesura que s’haanat estenent sobre el territori, ha transformat el pai-satge costaner fins al punt que els seus valors patri-monials, ambientals i econòmics s’han vist seriosa-ment compromesos. Així, en l’actualitat, gairebé lameitat –el 46’5% exactament– de la costa catalana ja ha estat urbanitzada, en part a causa de la disper-sió de la residència, en part a l’activitat constructivaassociada al fenomen turístic”[…]”Afortunadament,tot i les hipoteques dels darrers anys, som encara a

temps d’actuar per a garantir la qualitat i l’atractiu dela nostra costa. El Govern de la Generalitat s’hacompromès a fer-ho i ho ha considerat una de lesseves prioritats en matèria territorial”[…]”L’objectiuprincipal del Pla director és identificar, protegir i po-sar en valor els espais costaners lliures actualmentd’ocupació, amb la finalitat de contribuir a un des-envolupament urbanístic compassat, harmònic, res-pectuós i culte del litoral català”[…]”Ara bé, serà su-ficient aquesta mesura per a ordenar el nostrelitoral? Certament, no. L’evolució dels espais costa-ners està indissolublement relacionada amb les di-nàmiques de transformació del territori català deconjunt. La correcta gestió del litoral només serà

possible, per tant, quan el conjunt de Catalunya dis-posi dels instruments de planejament territorial queprecisa”[…] ”És a través d’aquest planejament su-pramunicipal que l’Administració es dotarà dels ins-truments pera fer front a l’escampadissa de la urba-

nització i per a contribuir a articular el nostre territorisobre una xarxa de pobles i ciutats ben delimitats,rics d’activitats, d’oportunitats econòmiques i deconvivència”.

Juli Esteban, director del Programa de Planejament Territorial, en la taula rodona moderada per la perio-dista Maria Gorgues, ja deia el que serà la base dela meva queixa respecte del PDUSC: “Per això, elprimer acte de la Conselleria de Política Territorial iObres Públiques ha estat aquest Pla director deprotecció del sistema costaner que s’està redactanten aquests moments i amb el qual es pretén impe-dir que surtin més ‘capes ocultes’”. No aturaremgaire res del que ja hi havia en marxa perquè no po-dem, però pel que fa a tot allò que estava classificatcom a no urbanitzable, i hi afegeixo també el que ésurbanitzable però no està delimitat, procurarem, en

la mesura que sigui possible, aturar-ho ja d’una ma-nera definitiva i incorporar-ho als espais protegits”.

Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial iObres Públiques, amb una gran oratòria i poca con-creció, va dir: “ .. els vull dir que des del Govern dela Generalitat de Catalunya compartim la preocupa-ció expressada per en Joan Cals en les seves con-clusions. Som plenament conscients que afirmar

que el Govern les farà seves, les estudiarà i les po-sarà en pràctica, ara per ara, no és encara garantiade res. Perquè també compartim un diagnòstic: tosens havíem pensat, l’any 1976, que la gestió demo-cràtica del planejament portaria, per si mateixa, totasola, la solució del problema o, com a mínim, d’al-guns dels principals problemes que detectàvem.Però en aquell moment no havíem acabat de calcu-lar ni els creixement previstos, implícits, ja recone-

guts i existents, ni els drets adquirits, encara que nofossin executats, ni l’evolució mateixa del mercat i lasocietat” […] “I quan en Joan Cals, per exemple,apel·lava a alguna de les nefastes conclusions delmal gust, caldria concretar quin mal gust, arbitratper qui i executat per qui i des de quins àmbits pro-fessionals, empresarials, socials o cívics. En aquestsentit, em sembla que és important que, a poc apoc, en aquest procés de pedagogia política quetambé reclamen les conclusions, ens anem posantd’acord no en un consens de coartada, sinó en unconsens construït des del debat i la discussió per talque allò que finalment acabem acordant vulgui direxactament el mateix per a tothom.” […] ”des d’a-

quell 17 d’octubre de l’any passat fins avui, 16 d’a-bril, se succeïren uns esdeveniments de tanta mag-nitud en la vida política catalana i espanyola, fins alpunt de situar-nos tots davant una nova perspecti-va. Engrescadora? Sí. Realistament engrescadora?

El PDUSC ha servit per a protegir alguna àrea de gran valor ecològici bellesa paisatgística però no ha

afectatel nombre d’habitatges previstos en termes generals




422

També. No vull donar peu, tot i que el capgiramentdel calendari ha estat pràcticament revolucionari, acap tipus eufòria. Vull que siguem conscients quemalgrat que el canvi de perspectiva, de prioritats id’orientació ha estat radical, es produeix en un con-text, en un marc i en una conjuntura política i inter-nacional que marquen les pautes…”. Aquesta da-rrera idea fa pensar molt...

El Debat fou molt extens i ampli, amb molts aspec-tes considerats, però amb una idea molt repetida:no podem continuar com fins ara. Aquesta premis-sa és imprescindible, i evidentment afecta de ma-nera directa els planejaments urbanístics munici-pals actuals i vigents. No és possible un canvi dedinàmica a la Costa Brava si no es replantegen lesdinàmiques urbanitzadores. És un primer pas quecal resoldre per a poder abordar llavors altres as-

pectes també molt importants, com per exemple laqualitat i l’estètica arquitectònica del que es puguifer de nou, del que cal rehabilitar i del que ja tenimconstruït.

A efectes pràctics, i comparant els mapes del pla-nejament municipal vigent i els mapes amb les ta-ques de protecció de ser urbanitzades dels dosPDUSC, podem arribar a la conclusió que aquestPla director no ha tingut l’efecte desitjat respected’aquest canvi de dinàmica, tot i que Juli Esteban il’Oriol Nel·lo ja ho advertien en les seves respectivesxerrades.

Mostro algunes dades sobre alguns municipis del li-toral de l’Alt Empordà, per a exemplificar aquestaafirmació:

El PDUSC ha servit bàsicament per a protegir algu-na àrea de gran valor ecològic i bellesa paisatgísti-ca –com el cas de cap Ras a Llançà–, però el nom-bre d’habitatges previstos en termes generals no ha

afectat i per tant no hi haurà una percepció de can-vi real. De totes maneres, sí que cal reconèixer queha estat una mesura de prevenció respecte de lapossibilitat que en el sòl no urbanitzable no hi hauràla possibilitat de continuar creixent. Una problemàti-ca que en el meu imaginari era inexistent, potser demanera ingènua, però que es basa en el fet que enles darreres revisions dels planejaments urbanísticstampoc no es va reflectir, i parlo concretament de larevisió del POUM de Llançà, la revisió del POUM delPort de la Selva i la revisió parcial del sòl urbanitza-ble de Roses. Aquestes revisions permeten la con-tinuïtat dels planejaments previstos ara fa quinzeanys, però no afecten de manera significativa zonesque eren considerades com a sòl no urbanitzable.Però, evidentment, benvinguda sigui la previsió.

En la xerrada feta per Oriol Nel.lo sí que es perfila-

va una altra pista a tenir seriosament en considera-ció, el fet que el planejament supramunicipal de cai-re comarcal, com el Pla director territorial del’Empordà, pugui fer una tasca més valenta i decontenció de la urbanització. En data d’avui, aquestPla es troba en fase de suggeriments. La interpre-tació que en fa Salvem l’Empordà és que, tot i queen la memòria del document hi ha intents reals depoder disminuir de manera considerable el nombred’habitatges, la normativa no garanteix eines jurídi-ques per a poder-ho executar. Per tant, la Comissiód’Urbanisme es trobarà de nou amb molts punts al’ordre del dia de les reunions mensuals, els quals,si no es fa servir una normativa més acurada i va-lenta, serà paper mullat. Caldrà veure, i aquí hi ha lagran incògnita, quin document s’aprovarà inicial-ment i llavors serà el moment de poder avaluar re-alment si ens trobem en un moment de canvi depolítica urbanística, segons un govern catalanista id’esquerres, tal com es defineix en l’acord del Tinell, o segons un govern possibilista i continuïsta.L’expectativa es manté vigent.

Municipi Habitatges construïts Habitatges potencials * PDUSC

Llançà 6.618 1.928 Afecta cap Ras:35 habitatges

Port de la Selva 1.560 400 No afecta

Cadaqués 2.622 1.829 Afecta significativamentun pla parcial

Roses 22.667 6.042 No afecta

Castelló d’Empúries 13.591 1.597 No afecta

L’Escala 13.229 5.877 No afecta

* segons el Pla director territorial de l’Empordà



423

ANUARI TERRITORIAL 2004

El Govern ha tramès al Parlament de Catalunya laprimera llei d'aquesta legislatura, una llei que, demanera ben significativa, té per objectiu dotar laGeneralitat i els ajuntaments catalans dels instru-ments necessaris per tal de fer front a un dels riscosmés greus que podria patir la nostra societat: la rup-tura de la cohesió social de les nostres viles i ciutats.

La iniciativa porta per títol “Llei per a la millora delsbarris, àrees urbanes i viles que requereixen d'aten-ció especial” i va ser treta a informació institucionalel dia 19 de gener, quan encara no feia un mes dela presa de possessió del nou executiu. Després,

una vegada clos el període d'al·legacions, no hantranscorregut ni dues setmanes abans que elGovern adoptés el text definitiu del projecte i l'enviésal Parlament.

La diligència, en aquest cas, no és anecdòtica. Tot ila millora que, en termes generals, han experimentatels pobles i les ciutats de Catalunya, determinatsbarris pateixen processos de degradació física id'empitjorament de les condicions socials que afec-ten de manera directa la qualitat de vida i el valor delpatrimoni individual i col·lectiu dels seus veïns. Enocasions, aquestes tendències, lluny d'aturar-se,

més aviat s'acceleren. D'aquí la urgència d'interve-nir de manera immediata.

En efecte, els barris de què parlem són espais que,per raó de mancances en espais públics, de quali-tat de l'edificació, d'equipaments i d'altres, tenenpreus relativament més baixos que les respectivesàrees urbanes. Per aquesta raó, s'hi tendeix a con-centrar la població amb menor poder adquisitiu. Això és particularment cert en un període com l'ac-tual, caracteritzat per la ràpida pujada dels preus im-mobiliaris i per l'arribada de contingents de poblacióamb pocs recursos, procedent en molts casos de laimmigració. La concentració d'aquests sectors de

població, sovint amb acusades necessitats socials,té, al seu torn, conseqüències sobre els preus, ques'estanquen i –com hem vist en alguna ocasió– po-den fins i tot baixar. Si es confirmés aquesta dinàmi-ca, els riscos de sortida d'alguns sectors de la po-

blació, d'estigmatització territorial, de problemes deconvivència i de formació de guetos serien evidents.

El projecte de llei és una mesura necessària per ferfront a aquesta situació. Així, tal com va dir el con-seller Joaquim Nadal en anunciar la seva presenta-ció al Parlament de Catalunya, la iniciativa vol enviarun triple senyal. D'una banda, als ciutadans, per fer-los evident que el Govern no permetrà que les con-dicions de vida i de convivència es degradin en caplloc de Catalunya. De l'altra, als ajuntaments, per as-segurar-los que el Govern els farà costat alhora detractar problemàtiques que són, certament, locals,però tenen orígens i conseqüències d'ordre general.Finalment, al mercat, per advertir els agents econò-mics que l'Administració està disposada a realitzaruna sèrie d'inversions que acabaran redundant en elpatrimoni immobiliari privat: si en el conjunt del país

és ben convenient la moderació dels preus immobi-liaris, en aquests barris del que es tracta és, preci-sament, d'encoratjar i enfortir el mercat. Lògica-ment, això s'ha de combinar amb polítiques quefomentin l'habitatge accessible i el distribueixin con-venientment sobre el territori.

L'instrument més important i innovador de la Llei ésla creació d'un fons financer de la Generalitat desti-nat a la rehabilitació i la promoció específica d'a-quells barris, àrees urbanes i viles que ho requerei-xin. Aquest fons es nodrirà amb aportacions delspressupostos de la Generalitat i permetrà empren-

dre no menys de quaranta intervencions d'aquest ti-pus en quatre anys. La inversió total prevista enaquestes operacions és de 600 milions d'euros, dosterços dels quals seran aportats per la Generalitat ila resta pels governs locals.

El dret ala ciutat:

La llei demillora delsbarris

IMPEDIR LA RUPTURA DE LA COHESIÓ SOCIAL DE LES VILES I CIUTATS*

Oriol Nel·lo

Secretari per a la Planificació Territorial. Generalitat de Catalunya

Si en el conjunt del país ésconvenient la moderació dels preus

immobiliaris, en aquests barrisdel que es tracta és d'encoratjar

i enfortir el mercat

Documents

BAL·LOSERA, Marta; LLORT, Joan; ULIED, Andreu; XALABARDER, Maria (2005). Els Plans directors urbanístics del sistema costaner