- 1. BARCELONA MUSEOS 14MUSEU CAIXA FRUM PAVELL MIES VAN DER ROHE
- CatalMANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET
2. Una fbrica pionera d'Art-Nouveau Modernisme es tracta d'un
centre cultural i social La Caixa que s'ha convertit per mrits
propis en una exhibici d'art clssic i modern. Va ser construt a
principis del segle XX per Josep Puig i Cadafalch 3. LArquitecte
japons Arata Isozaki va dissenyar l'emblemtica entrada principal de
vidre i acer 4. Caixafrum Barcelona es convertiria en un parads
artstic situat en un dels llocs ms emblemtics de la ciutat: al peu
de Montjuc 5. El 2002 la Caixa va decidir que aquest edifici
s'havia d'utilitzar en servei a la comunitat i que la gent aprecis
la seva bellesa, es va reobrir amb el nom Caixafrum Barcelona 6.
L'edifici recorda la visi d'un castell medieval va ser construt amb
una estructura tradicional de maons, amb uns voltants moderns i va
esdevenir un punt de referncia de les bones condicions de treball
en el seu temps 7. T 3.000 metres quadrats dividits en tres sales
destinades a diferents activitats socials i educatives 8. Com
fbrica l'edifici primer va albergar una fbrica d'electricitat
coneguda com la Casaramona i va marcar el comenament del
desenvolupament de la ciutat en 1913 9. L'edifici va guanyar el
premi artstic d'edificis en 1919 la fbrica va deixar de funcionar i
va quedar en dess fins 1940 quan es va instal lar una comissaria de
policia, que va romandre fins a 1992. El 1963 es va convertir en
propietat de la Caixa 10. Les dues torres es van construir per col
locar uns dipsits d'aigua elevats per ser utilitzades en cas
d'incendi, encara que molt aviat es convertirien en smbol de la
fbrica i reclam publicitari 11. L'edifici va ser pioner pel que fa
a les mesures de prevenci d'incendis i de seguretat en matria de
condicions de treball dels obrers 12. Val la pena mirar aquestes
meravelloses cpules, fixar-nos en els elements modernistes, la
fbrica es va construir amb el ma un material senzill i econmic, ms
tard amb aquesta tcnica va servir pota utilitzar-la en la casa de
les Puntxes i a els Quatre Gats 13. Va ser declarat Monument
histric d'inters Nacional el 1976 14. Una de les terrasses de
CaixaForum un lloc privilegiat per contemplar l'antiga Casaramona,
mirant cap Montjuc, es pot veure com l'edifici va ser construt de
forma esglaonada per tal d'adaptar al pendent de la muntanya,
Montjuc encara no estava integrada a la ciutat i no s'havien
construt els edificis que ara s'alcen al seu voltant 15. Aquesta
fbrica t xemeneies, element que identifica la funci industrial dels
edificis d'aquesta poca, aix s perqu Casaramona va ser una de les
primeres fbriques de Barcelona que utilitzo l'energia elctrica,
creant una de les fbriques ms modernes de la Barcelona del seu
temps i tot un model a seguir 16. En l'obra de Puig i Cadafalch
reflecteix perfectament les inquietuds culturals i les
preocupacions socials de la prspera burgesia catalana de principis
del segle XX d'estil plenament modernista, edificat en maons
tradicional amb acabats de ferro forjat. 17. Moltes de les visites
del CaixaFrum arriben tamb per gaudir d'una de les col leccions
d'art clssic i contemporani ms important d'Espanya 18. L'arquitecte
japons Arata Isozaki autor de l'entrada principal 19. Vestbul 20.
Mural Sol Lewitt mural del vestbul 21. Vestbul 22. Llibrera 23.
Art- Ficci explorant rutes invisibles en l'art contemporani, el
projecte de Jaume Gonzlez Cela i Manuela Pedrn Nicolau, s una
exploraci a l'mbit de l'art contemporani a travs de parmetres
clssics de la cincia ficci, un gnere que ha penetrat en la nostra
cultura fins a convertir-ne una mena de categoria capa de travessar
tot tipus de pensament i producci. 24. Andreas Slominski. Sin ttul,
1994. Colecci "la Caixa" 25. Ante Timmermans. 19/2010
(disneyfication) 2010. Colecci "la Caixa" 26. Elena Alonso Cinta de
moviments bsics, 2012. Col lecci particular 27. Humil i colossal
amb aquestes paraules va definir Paul Czanne l'obra de Camille
Pissarro 1830 - 1903 una de les figures fonamentals de
l'impressionisme 28. Camille Pissarro 29. AutoretratRetrat de la
seva filla 30. Aquesta s la primera exposici retrospectiva de
Pissarro que es presenta a Espanya, centrada en el paisatge rural i
urb 31. Reuneix 67 olis, procedents de museus i col leccions
privades 32. Les obres es distribueixen en funci dels llocs on va
viure i pinto 33. Cami de Versalles, Louveciennes, sol d hivern i
neu 1870 34. Ru Saint-Honor a la tarda 1897Grans faigs de
Varengeville 189 35. El Pont de Charing Cross, Londres 1890 36.
Art, Dos Punts. Barcelona viu l `artcontemporani a CaixaFrum Per
primera vegada a la ciutat, un relat conjunt i poc convencional,
l'exposici enllaa els espais del Macba i els de CaixaFrum 37. A.R.
Penck Triptic per a Basquat 1984 38. Giuseppe Penone Pell de Cedre
2002 - 2003 39. Ferran Garca Sevilla Muca 4 1985 40. Martin
Kippenberger Estiman abandona i m'ho dius a mi estar noms 1989 41.
Tonet Amors i les larves amb olor de parafinaCindy Sherman sense
titol 1990 42. Jannis Kounellis, Sense Ttol 1985 43. Tony Oursier
Figura flamenca 1994 44. Raymond Pettibon Portrait of despair 45.
El petit Pavell Alemany per a l'Exposici de Barcelona el 1929,
dissenyat pel mestre Ludwig Mies Van Der Rohe. 46. El pavell va ser
construt el 1929 per a l'Exposici Internacional de Barcelona 47. Un
cop finalitzada l'Exposici el 1930 es va decidir el seu desmuntatge
48. Aquest pavell s un dels edificis fonamentals de l'arquitectura
moderna, tindria ms de 70 anys l'original 49. L'Ajuntament de
Barcelona va reconstruir el pavell entre 1983 i 1986 en el mateix
emplaament en qu es trobava l'edifici original 50. Els principals
materials utilitzats sn grans superfcies de vidre i pedra amb
columnes d'acer d'alt contingut en crom 51. La construcci es va
resoldre amb acer, vidre, i quatre tipus de marbres: travert rom,
marbre verd dels Alps, marbre verd antic de Tinos i nix daurat de
l'Atlas afric 52. Concebut com espai representatiu per a albergar
la recepci oficial presidida pel rei Alfons XIII i a les autoritats
alemanyes, l'edifici pretenia simbolitzar el carcter progressista i
democrtic de la nova Repblica de Weimar i la seva recuperaci desprs
de la Primera Guerra Mundial 53. Alba de George Kolbe 54. Estany
del darrere. 55. La cadira Barcelona s considera una fita en la
histria del disseny del segle XX. El 1929 Mies van der Rohe la
popularitzar expressament per al pavell alemany de l'Exposici
Internacional 56. Construda amb cuir i perfils tubulars d'acer
inoxidable, i que encara avui dia segueix en producci 57. FIN -
FIMANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET
[email protected]
