4
Bilingüisme i diglòssia

Bilingüisme i diglòssia

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Bilingüisme i diglòssia

Bilingüisme i diglòssia

Page 2: Bilingüisme i diglòssia

Bilingüisme Cal distingir diferents tipus de bilingüisme:

Bilingüisme individual: Un individu bilingüe és aquell que és capaç de parlar dues llengües.

Bilingüisme territorial: En un territori bilingüe, les dife-rents comunitats lingüísti-ques estan clarament deli-mitades geogràficament. És el cas de Bèlgica.

Bilingüisme social: El bilin-güisme social es produeix quan el bilingüisme indivi-dual afecta tota una comu-nitat. Tot i que aquesta situació sembla positiva, cal tenir en compte que una societat bilingüe viu una situ-ació de conflicte atès que, si una altra llengua ocupa l'es-pai de la llengua pròpia, aquesta desapareixerà.

Page 3: Bilingüisme i diglòssia

Diglòssia Si bé és normal que en un mateix estat hi hagi més d’una llengua, no ho és tant que en una mateixa comu-nitat lingüística hi hagi bilin-güisme, cosa que normal-ment es deu a situacions en què un poble en domina un altre. En aquest cas, els parlants d’una llengua es veuen obligats a conèixer tots una segona mateixa llengua.

Per això, es considera que el terme de bilingüisme s’ha de reservar a l’àmbit individual, ja que no respon a una realitat social en què hi ha un conflicte lingüístic. En aquest darrer cas, és més adequat emprar el terme diglòssia.

Page 4: Bilingüisme i diglòssia

La diglòssia és, doncs, aquella situació de conflicte lingüístic en què els parlants d’una llengua, a més de la llengua pròpia, apresa per transmissió natural, han d’a-prendre una segona mateixa llengua. En la mesura que una llengua és la pròpia (L1) i l’altra és l’adquirida (L2), es produeix una divisió de funcions lingüístiques, de manera que la L2 ocupa progressivament els àmbits d’ús de la L1.

Així, la L2 és emprada en els àmbits formals i la L1, en els àmbits informals. Per tant, la L2 es converteix en la llengua de cultura i de prestigi men-tre que la L1 queda relegada. Els possibles desenllaços del conflicte lingüístic són la substitució lingüística, que suposa el progressiu abandonament de la L1, o la normalització lingüística, que implica la recuperació de la L1 i un abandonament parcial de la L2.