SEASButlletí de la SEAS 3 MÓN EXCURSIONISTA Núm.348 Maig/Juny 2020 UNA ESCAPA D’ESTIU ALS ALPS Borja Guijarro Usobiaga Tot va començar a casa d’uns amics a Brussel•les, enmig

SEASButlletí de la Secció Excursionistade l’Ateneu de Sant Just Desvern

www.santjust.org/seasCarrer de l’Ateneu, 3 i 5 - 08960 Sant Just DesvernAdherida a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Butlletí de la Secció Excursionistade l’Ateneu de Sant Just Desvern

SEAS

Carrer de l’Ateneu, 3 i 5 - 08960 Sant Just DesvernAdherida a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Núm. 348Maig/Juny

2020

Vistes des del cim del Pic Coolidge, al massís dels Écrins, Alps francesos. Foto de Borja Guijarro.

CALENDARI

IMMACULADA AMATFRANCESC HOMEDES

FLORETOCreu 66. Tel 933723103

CISTELLERIA BALLARTBonavista 82. Tel 933711364

Butlletí de la SEAS

2

COL·LABORACIONS

Normativa per als articles del butlletí de la SEAS.- Els articles tindran un màxim de 5 pàgines del butlletí amb les fotografies incloses.Això vol dir que el text ha de tenir unes 2.350 paraules com a màxim o 11.800 caràcters sense comptarels espais. Cada fotografia ocupa unes 110 paraules (500 caràcters), que s’hauran de descomptar delmàxim. Així és que un article de 5 pàgines i 1 fotografia tindrà 2.240 paraules (11.300 caràcters) i un de5 pàgines i 5 fotografies tindrà 1.800 paraules (9.300 caràcters) com a màxim.- Els articles s’han de lliurar en format word.

Núm.348 Maig/Juny 2020

— 7 de maigAudiovisual «Alta Ruta als Alps» a càrrec de FelipLinares, a les 20 h a la Sala Piquet de l’Ateneu.

— 10 de maigXLV Marxa de Regularitat Fulgenci Baños aCollserola.

— 15 de maigConferència «El despuntar del Renaixement»,a càrrec d’Àngel Casas, a les 20 h al local de laSEAS.

— 16 i 17 de maigCamí dels Bons Homes (Arieja) - Heretgies me-dievals. Informació detallada al web de la SEAS.

— 31 de maigExcursió matinal a Sant Martí de Montnegre i turóGros (Vallès Oriental), amb sortida del Paradora les 7 h.

— 3 de junyAudiovisual «Festival de films de muntanya de To-relló», a les 20 h a la Sala Piquet de l’Ateneu.

— 5 de junyConferència «La cura dels peus a les excursions»,a càrrec de Teresa Montero, a les 20 h al local dela SEAS.

— 7 de junyExcursió als Rasos de Peguera - Conflictes ambFrança, amb sortida del Parador a les 7 h.

— 12 de junyConferència «Els ponts del Segre», a càrrec deRomà Pujadas, a les 20 h al local de la SEAS.

— 14 de junyExcursió de cloenda de les Matinals a Aiguafreda(Montseny), amb sortida del Parador a les 7 h.

— 19 de junyConferència «La crisi baixmedieval catalana»,a càrrec de Rosa Lluch, a les 20 h al local de laSEAS.

— 21 de junyExcursió de cloenda del Cicle Temàtic al PuigCornador (Lluçanès) - Camins de Transhumància,amb sortida del Parador a les 7 h.


3 MÓN EXCURSIONISTA


UNA ESCAPA D’ESTIU ALS ALPS

Borja Guijarro Usobiaga

Tot va començar a casa d’uns amics aBrussel•les, enmig de la festa i amb unescervesetes de més, quan fent broma livaig dir al meu amfitrió francès que quanpujaríem al Mont Blanc. El Rémy, alpinistaapassionat i massa amable per ignorar lesmeves ximpleries, va acceptar immediata-ment la proposta de fer una escapadetaa les muntanyes, i poques setmanes méstard ja estàvem tots quatre —el Rémy, laJudith, la Jana i jo— organitzant un viatgede tres dies als Alps.

Arribat el juliol, ja havíem reservat el capde setmana i només faltava concretarl’objectiu, que variaria en funció de la me-teorologia. Finalment, i després de revisardiversos pics i rutes, ens vam decantar pelCoolidge, un pic de 3.775 metres situat almassís dels Écrins, l’última extensió delsAlps cap a l’oest i no lluny de Chamonix iel Mont Blanc.

El pla a executar és senzill: sortirem di-jous a la tarda després de treballar capa Mâcon, a la Borgonya (França), on pas-sarem la nit per sortir d’hora divendresal matí cap a La Bérarde, minúscul pobleincrustat a la part alta de la vall de Vé-néon i punt de partida de belles excur-sions en aquesta remota zona dels Alps.Des d’aquí, pujarem fins al refugi TempleÉcrins, on passarem la nit abans d’atacarel cim del pic Coolidge dissabte al matí,per després tornar pel mateix camí fins aLa Bérarde. Si tot surt com hem establert,diumenge tindrem tot el dia per recórrerels prop de 1.000 km de retorn fins aBrussel•les.

Després de complir amb la primera part delpla, arribem al bonic poble de La Bérardedivendres cap al migdia. Europa es trobaimmersa en una situació de pressió alta, demanera que fa un dia esplèndid. La calor ésaclaparadora, i ni les valls alpines, que encircumstàncies normals registrarien tempe-ratures més fresques, s’escapen de l’onadade calor. Aquestes inusuals temperaturesfan que les glaceres pateixin i es desglacinmés ràpid del normal.

Avui tenim per davant un dia relativamentamè: després de menjar uns entrepans alpoble, arreglem les motxilles, ens equi-pem i comencem a remuntar la vall al llargdel riu. L’aigua maragda baixa amb força,flanquejada per verticals parets de diversoscentenars de metres que van ser llimadesdurant milers d’anys per glaceres ja desa-paregudes, i l’últim vestigi és aquesta vallen forma d’U. El nostre objectiu és el refugiTemple Écrins, un modern establiment atot just dues hores i mitja de marxa des delpoble. El camí discorre pel fons de la vallper elevar-se més endavant en ziga-zagapel vessant escarpat de la muntanya fins aarribar al refugi, que es troba sobre un es-tret balcó per sota de la glacera que baixadirectament des de la Barre des Écrins.

L’emplaçament del refugi ofereix un bonicmirador sobre la vall, els pics circumdantsi les majestuoses glaceres amb les sevessempre amenaçadores esquerdes. Passemla tarda asseguts a les taules de la terrassa,contemplant la bellesa de les muntanyes igaudint de la més absoluta tranquil•litat.Darrere nostre s’alça una imponent barrera

Butlletí de la SEASButlletí de la SEAS

MÓN EXCURSIONISTA


de 1.600 metres d’altitud que porta direc-tament al cim del pic més alt de la zona, laBarre des Écrins, de 4.100 metres d’altitud,que a hores d’ara s’amaga rere els núvols.Aprofitem les hores mortes per practicaramb la corda, descansar i xerrar amb lesaltres persones del refugi. Demà ens espe-ra un dia molt llarg i exigent.

A dos quarts de quatre del matí s’encenenels llums de l’habitació. És l’hora indicadaper als grups que pujaran al pic Coolidgecom nosaltres, o per a aquelles persones quepujaran fins al coll de la Temple per creuara l’altra vall. El nerviosisme previ a l’assaltal cim és evident: esmorzem amb desganamentre preparem les motxilles, ens acabemde vestir i ens llancem a la foscor de la nit.

Fa calor i comencem a suar mentre remun-tem el costerut vessant. La lluna il•lumina elnostre camí, fent innecessari l’ús dels fron-tals. Avancem decidits muntanya amunt ija portem dues hores caminant quan l’albaens sorprèn sota la muralla que dona accésal coll de la Temple. A partir d’aquí, el sen-der desapareix i dona pas a una zona roco-sa i nevada. Davant nostre s’alça un mur degranit que culmina, uns 700 metres mésamunt, al cim del Coolidge. Ens calcem elsgrampons per superar la petita i inclinadagelera i, superat aquest escull, arribem alcoll, on ens reben els primers i reconfor-tants raigs de sol.

Som a 3.300 metres, i l’espectacle és su-blim. A l’esquerra s’alça la retallada carenaque culmina al pic Coolidge, que s’elevaafilat i desafiant a la llunyania. Davant nos-tre s’obre una bella vall glacial que davallaabruptament envoltada de parets enormes,mentre que a la nostra dreta comença unaafilada i complicada aresta que porta di-rectament al cim del pic d’Ailefroid, unamuntanya bella i intimidadora armada ambseracs penjats, arestes no aptes per a per-sones amb vertigen i parets verticals.

Fem les fotos de rigor i mengem algunacosa abans de continuar. A partir d’aquí,el camí es torna més tècnic, i per tant ensencordem i avancem amb cautela. El Rémylidera la nostra marxa, seguit de la Jana i laJudith, mentre que jo tanco la comitiva i ob-servo com van superant les primeres paretsde la ruta. El camí és costerut, vorejant lacresta per la dreta i obligant a una travessiadelicada per la vora del precipici. Mantenimla corda tensa en tot moment i asseguremels punts més delicats (en ocasions, un IIIgrau sempre en bona roca). El pas és lent,però ens divertim grimpant per les parets igaudint de l’ambient d’alta muntanya.

Últims passos delicats abans del cim (al fons,el cim de la Barre des Écrins. Fotos de l’autor.


MÓN EXCURSIONISTA

Descens cap al coll de la Temple.


L’altura es comença a notar, cada pascomporta un bon esforç i obrim la bocaper recuperar l’alè. Després d’una llargahora de grimpada, arribem al final de latravessa: davant nostre s’obre ara un am-pli coll cobert per un camp de neu. Desd’aquí, només hem de remuntar les úl-times rampes per assolir el fals cim delpic Coolidge. Un gelera d’uns 40 grausd’inclinació ens permet assolir l’aresta ci-mera, on tornem a utilitzar la corda perassegurar el tram final.

Malgrat que la ruta ja no ofereix granscomplicacions, una caiguda aquí seria fa-tal, ja que la piràmide cimal s’esmola fins aacabar en una aresta estreta i vertiginosa,amb penya-segats considerables a bandai banda. Avancem amb molta precaució,mantenint la distància entre nosaltres iassegurant cada pas. Uns últims passosd’escalada en bona roca ens permeten as-solir el fals cim: el punt culminant quedaa només uns 50 metres de distància, però

per aconseguir arribar-hi cal superar un tallestret i extremadament exposat.

Fent el cor fort, avancem determinats capal nostre objectiu i, minuts més tard, ensabracem al cim del Coolidge. El cim és es-tret i deixa poc marge per maniobrar. Lasensació de buit al nostre voltant és abso-luta, tot i que queda matisada pel superbpaisatge. Davant nostre s’alça majestuósel pilar sud de la Barre des Écrins, una in-franquejable catedral de granit que cau ver-tiginosament fins a la glacera Noir. Llunybrillen blaus cims italians, mentre que mésenllà sobresurt imperial la cúpula nevadadel Mont Blanc.

Després de gaudir de les vistes i descansaruna estona, comencem el llarg descens. Ensespera una baixada de 2.000 metres finsa La Bérarde, amb passos complicats en elprimer tram de descens. Avancem amb moltde compte, superant pas a pas les dificultatstècniques fins a arribar de nou a la travessia

de la cresta. L’esforç de lapujada i l’altura es fan no-tar, alentint el nostre pasi transformant la travessiaen un esgotador exercicid’equilibrisme. Quan ar-ribem de nou al coll, res-pirem alleujats. Ja nomésqueda flanquejar la ge-lera, tornar pel polsegóscamí fins al refugi i, desd’aquí, passejar de torna-da fins al poble. Desprésde 12 hores de camí, ar-ribem esgotats però con-tents al poble, ja que hemgaudit d’una preciosaexcursió i ens espera unafreda i refrescant cervesaper celebrar-ho.

MÓN EXCURSIONISTA



ARA FA 45 ANYS DEL NAIXEMENT DE LESCONFERÈNCIES I EXCURSIONS D’AUTOCAR

Daniel Cardona Pera

IntroduccióPer Tots Sants de 1974, s’albiravencanvis en la nostra societat. El dictadorcada vegada tenia la salut més mal-mesa i podia arribar al seu final el diamenys pensat. Coincidint en aquellesdates, un grup de socis de la SEAS vamemprendre una excursió al Montsecd’Ares. Aleshores, la Marina Figuerasva comentar al Sr. Joan Rosell, que eraun dels socis de l’empresa EMTE, onella treballava, que tenia previst anard’excursió al congost de Mont-rebei idormir al refugi de Colobor. Aquestainformació va fer que ell ens oferís depoder anar a la Coma, que era una covade la seva propietat equipada com a re-fugi.

La Coma (Cova d’en Rosell)Érem 11 de colla, 8 van arribat a Àgeramb dos cotxes i els altres 3 amb eltren fins a l’estació d’Àger, la qual estroba a 9 km del seu nucli urbà i on elsva anar a recollir un dels cotxes. Vamvisitar la Col•legiata d’Àger, aleshoresmolt malmesa, tot i que semblava quela Diputació de Lleida la volia restau-rar aviat. En una hora i tres quarts vamarribar al refugi lliure de Colobor queestava una mica deixat. Aleshores vaaparèixer el Sr. Rosell i, tant si com no,ens va fer anar fins a la Coma perquèestava en millor estat i on hi havia lava-bo i instal•lacions d’aigua corrent, i ellmateix ens hi va acompanyar. Un copallotjats còmodament, i després de so-

par a la vora del foc menjant castanyesi panellets, el Sr. Rosell ens va explicarmoltes històries sobre el territori. Totparlant, el Jaume Campreciós va expo-sar la necessitat que la SEAS programésalguna activitat per obrir-nos i fer-nosconèixer millor al poble de Sant Just.

Vista dels dos camins que travessen el Con-gost de Mont-rebei: l’inferior construït perla Mancomunitat l’any 1924, només visiblequan l’aigua del pantà de Canelles està moltbaixa. I el superior, l’actual camí transitableGR-1, construït per ENHER. Foto cedida perserradelmontsec.cat


MÓN EXCURSIONISTA


Aleshores, les Festes de la Tardor, aca-bades d’inaugurar per l’Ateneu, tenienla mateixa filosofia.

Els dos punts que van sorgir foren: elprimer, fer conèixer el nostre país apartir d’unes conferències (dissabte)i posteriorment el diumenge realitzaruna excursió relacionada amb la con-ferència. El segon, deixar els cotxesparticulars i utilitzar l’autocar com apunt de partida i arribada de les excur-sions.

Fil a l’agullaEl 25 de gener de 1975, inauguràvemel curs sota l’anunciat de «La terra, elpaisatge i l’home a Catalunya» amb uncicle de conferències i excursions sobreuna temàtica historicogeogràfica deCatalunya. La primera conferència vaser de Josep Cabeza sobre «Geografiade Catalunya. Aspecte físic» i l’excursióes va fer a Els Munts. Les conferèncieses feien en dissabte i les excursions eldiumenge de la setmana següent (pas-saven 7 dies). La finalitat era apuntarels excursionistes per a l’autocar de di-marts a dijous de la setmana abans dela sortida.

Fins al mes de juny seguirien 8 confe-rències i excursions: SECOD (grup queestudiava la Catalunya pobra); HilariSanz (orientació), Josep Nuet (botàni-ca); Joan F.Cabestany (formació histò-rica); Lluís Puntís (excursionisme i alpi-nisme); Alber Jané (Llengua i geografia)i Maria Antònia Simó (com prepararuna excursió) . Com podeu observar,la majoria dels conferenciants eren delCentre Excursionista de Catalunya, alqual li vam demanar ajuda... i seguimamb l’excursió.

L’excursió: Cova d’en Rosell–SantAlís–Alçamora–congost de Mont-re-bei–Corçà

Descripció dels apunts d’aquell diaAbans d’iniciar l’excursió, ens acomiademdel Sr. Joan Rosell, que retorna a Àger, i liagraïm haver-nos ofert l’estada a la sevacova. Sortim en direcció NO, després depassar per camps mig abandonats ambalzines i coscolls. Ens apropem a la cin-glera de Santa Lis on la canal de l’Embutés l’única que parteix el cingle. Pugem perl’esquerra l’últim tros de la canal, ambgrimpada inclosa, essent una mica com-plicat, però fàcil.

Arribem al pic més alt de la serralada delMontsec d’Ares, el cim de Sant Alís o deCap del Ras (1.675). És un bon balcó delPirineu: Mont Perdut, Maladeta, Besiber-ris, Pica d’Estats, Encantats... Cadí. Bai-xem en direcció oest, passant pel Pas delsPous de Glaç i el coll d’Ares (1.496). El1974 els dos únics camins que hi haviaeren a la dreta el que anava a Sant Estevede la Sarga i el que vam seguir de l’es-querra que baixava directament al pobled’Alsamora (851), un camí molt perdedora causa d’una recent repoblació de pins.Impressiona la torre mora de guaita i elpoble estava despoblat i només hi viuend’una a tres famílies (hippies).

Des d’aquí, ens endinsem cap al congost deMont-rebei (580) després de deixar la pistaque porta a Pont de Montanyana. Passemper la casa del Pinell, tancada però no enrunes (el 2019 ja està enrunada). A la dretaencara vam poder veure la casa pairal mésimportant de la zona: la masia de Mont-re-bei, i a l’altre costat l’ermita de l’Ascensió. Elcongost de Mont-rebei és el més impressio-nat de Catalunya; comença bastant ample i



MÓN EXCURSIONISTA

de sobte es comença a tancar i es passa perllocs on el riu està encaixonat amb una am-plada de 10 a 12 metres on s’obre pas l’es-tret camí treballat dins de la roca, el qual vaser obert per la Mancomunitat de Catalunyal’any 1924. Des del camí, la Noguera Riba-gorçana es fa mirar amb respecte i una certapor. El 1977, amb l’augment de la capacitatde l’embassament de Canelles, el camí queestem fent va quedar cobert per les aigües.El novembre del 1982 s’inaugura el camíactual excavat a la roca, 30 metres mésamunt de l’anterior, amb l’ajuda d’ENHER.Sortint del congost, agafem direcció a lamasia de Carlets (751) i collet de la Pertu-sa (665); se’ns ha fet fosc (el 6 d’octubrehavíem endarrerit una hora el rellotge perprimera vegada després del nou canvi hora-ri). De cop i volta sentim un tret i a la pocaestona comencem a veure unes taques desang per la pista que ens porta a Corçà, iens preguntem si algú s’ha fet mal i decidim

reagrupar-nos, ja que pensem queun caçador pot haver disparat aun porc senglar i no sabem si potestar malferit. Arribant a Corçà ve-iem com uns caçadors obren encanal un porc senglar que haviencaçat. Sopem a la fonda i dormimen una pallissa i l’endemà agafemun taxi fins a Àger.

Horaris:Àger (600)–Refugi de Colobor(1.090)–La Coma o cova d’en Ro-sell (1.140): 2.00 hTotal primer dia: 2.00 h

La Coma (1.140)–Penyes de SantAlís del Montsec d’Ares (1.678)2.45 h; Sant Alís–Alsamora (851)3.00 h; Alsamora–inici del congostde Mont-rebei (580)–Carlets (820)–

Corçà (718) 4.45 h.Total segon dia: 10.30 h.

Bibliografia 1974— . Editorial Alpina.Mapa 1:40.000. Granollers 1971.— . De Corçà a la Pertusa,Minas de Corçà, desfiladero de Mont-re-bei y el Pont de Muntanyana. A la revis-ta Montaña núm.89 de Gener-febrer de1964. Pàg.23-25 (Contenia un mapa decarenes de M.Cortès d’1:50.000)

Excursionistes: Mercè Esteller, MiquelFuentes, Pere Orriols, Rafael Malaret, Do-lors Cardona, Maria Marzo, Francesc Gar-rigós, Marina Figueras, Jaume Campreci-ós, Albert Cortès i Daniel Cardona

Notes de l’autor:—El mapa El Montsec de l’Editorial Alpi-na de 1971 cita la cova d’en Rosell, no laComa.

Masia Mont-rebei, avui coberta per les aigües de l’em-bassament de Canelles. Font: Llibre “Rius de Lleida” de J.Vallverdú i T. Sirera. Edicions Destino 1973.


9


VIURE EL PAÍS

ELS PONTS DEL SEGRE

Romà Pujadas Rubies

La gent que viu a prop d’un riu està ave-sada a passar ponts. No és el cas de SantJust Desvern, ni de Barcelona, però sí deBalaguer, amb el poderós Segre, el riumés llarg que no surt mai del dominilingüístic català, des del naixement a lesfonts del Segre fins a trobar l’Ebre, toti passar per dos estats, rebre les aigüesd’un tercer i visitar un total de sis comar-

ques. Passar un pont obre perspectives:veure els colors canviants del bosc de ri-bera, albirar muntanyes llunyanes, ambneu o sense, segons l’estació de l’any.Als carrers del Balaguer antic la boira noes notava, però quan erets a mig pontt’adonaves que la ciutat s’havia esvaït, noes veia ni Santa Maria, ni el Sant Crist niles muralles. També et fa conscient de la

Els 265 km del Segre



VIURE EL PAÍS

El pont de SantMiquel, Balaguer,la Noguera.Totes les fotos sónde l’autor.

duresa del clima. Passar el pont Nou lesmatinades glaçades del mes de gener peranar a buscar el tren de les set que portaa Lleida, amb un vent glaçat que se’t ficaals ossos, o a les tres de la tarda d’un diad’estiu, quan el sol et cau materialmental damunt. Josep Pla va dir que una ciu-tat amb riu ja té la meitat de guanyat, oalguna cosa semblant, i el front fluvial deBalaguer n’és un bon exemple.

El pont Nou de Balaguer és el que fa 84,si els comences a numerar des de la cap-çalera del riu. Probablement una primí-cia: dubto que ningú s’hagi entretinguta comptar-los tots abans, s’ha d’anar so-brat de temps. En total n’hi ha 109, peròprimer potser caldria aclarir què entenemper pont.

Ponts i palanquesEl diccionari diu que un pont és unaconstrucció sobre la qual una via de co-municació salva un obstacle; en el nos-tre cas, l’obstacle és el Segre. Veure’l

com un obstacle pot semblar poc poètici il•lusionador, però ens hem de posaren la pell de l’enginyer que ha de fer ar-ribar la via de comunicació a l’altra ban-da del riu. Josep Vallverdú i Toni Sireraal seu llibre Els rius de Lleida, del 1973,ens recorden que molts segles enrere jaes feien diferents tipus de construccionsper passar rius, i a la Crònica de RamonMuntaner, de la primera meitat del segleXIV, s’hi diu «en res no guarden pont nepalancha». Palanca? Tornant al diccionaritrobem que palanca «és una passera fetade taulons... entre les dues ribes d’unriu»; ja veiem que era una construcciómés senzilla que un pont perquè aquestsolia ser de pedra mentre les palanqueseren de fusta i cordes, i també eren,d’acord amb la definició, un tipus espe-cífic de passera. I què és una passera?Doncs un «tauló, tronc d’arbre, pedres,convenientment col•locats per a poderpassar un riu…». La passera remet mésa la natura: troncs, pedres... mentre quela palanca necessita més elaboració.



VIURE EL PAÍS

Nota:Aquest article és un resum d’un altre més extens i detallat que trobareu al web de laSEAS a la pestanya de Publicacions. http://www.santjust.org/seas/publicacions/ElsPontsdelSegre-RomaPujadas.pdf

La passarel•la de Queixans, la Cerdanya.

I més proper a la natura és encara el pas,un indret per on es pot creuar el riu perquèel cabal ho permet i el fons és prou esta-ble. Passar a gual era encara molt habitualunes poques generacions enrere. I encarauna versió més elaborada és el gual conso-lidat, fet normalment d’una plataforma deformigó damunt d’uns tubs foradats peron s’escola l’aigua quan el cabal és petit, ivet aquí que al llarg del Segre se’n trobenuns quants. Els guals, però, tenen una di-ferència fonamental respecte els ponts iles palanques: en aquests darrers, l’aiguasempre ha de passar per sota, a no serque hi hagi aiguats d’un cabal extraordi-nari que poden emportar-se-les, i tambépot passar en algun pont, com ha succeïtal llarg de la història del riu; els guals, en

canvi, solament són uti-litzables quan el cabal ésprou baix, en cas contrari,l’accés és prohibit.

En definitiva, les construcci-ons per a vèncer l’obstacleSegre ofereixen un ventallforça divers. En podem dirgenèricament els ponts delSegre, però sabent que unsseran veritables ponts i al-tres, passarel•les o guals.En total són 109, crec queno me n’he deixat cap, peròvés a saber, el riu és moltllarg. D’aquests 109, 74són ponts viaris aptes per

al trànsit rodat i n’hi ha de tot tipus: pontsde pedra, de ferro, ponts penjants, d’ar-madura, de molt antics i de molt nous. 21són passarel•les per les quals només espot circular a peu (o en bicicleta). A remolcdel turisme, el Segre s’ha omplert aquestsdarrers temps de passarel•les que, a dife-rència de les antigues palanques, ja no fanuna funció de comunicació sinó d’esbarjo.Però el nom palanca es resisteix a desa-parèixer, ja que dona una certa pàtina depertinença al territori; per exemple, es con-tinua parlant de la palanca de Tragó, enca-ra que ara sigui un autèntic pont. 4 sónguals, passos utilitzables solament quan elcabal ho permet. 6 són ponts ferroviaris,repartits entre quatre diferents línies fèr-ries. I, finalment, 4 són vies transitables ales corones de diferents preses situades alllarg del riu.


ENS ESCRIUEN


MOTS DE TARDORJoaquim Carbonell Calders

Saps on és Escaladei?

Les vinyes de ceps rojos et donen la ben-vinguda i espadats ciclopis et vigilen tot-hora. El Montsant t’esguarda.

El raïm ja està veremat. Els cups fermen-ten sens parar el dolç suc que demà seràvi. Els cellers perfumen la vila. La gentdescansa i el pagès espera amb delit elprimer tast. La calma envaeix arreu.

Surt de casa. Cerca el camí i atura el teuviatge al Priorat. Abasta un racó arrece-

rat i feréstec d’un poble petit fet a redósd’una plaça. Això és Escaladei.

Tens la vella centenària cartoixa ran lesmans. Vés-hi! Les agulles dels xiprers etmarquen el teu destí. Els antics cartoixansja no hi són, no hi ha ningú, no hi ha vida,sembla. Sense por, travessa la rònega arca-da, en altra hora majestàtica porta, i deixa’tmenar cap dins per la serenor del lloc.

Estigues amatent de les venerables pe-dres. Si hi veus l’escala cisellada, puja-hi,tocaràs el cel.


13



13

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE LA SEAS2020Agustí Revilla Briongos

ACTIVITATS

El dissabte 7 de març es va celebrar l’as-semblea anual de la SEAS, amb l’assistèn-cia de 31 socis. Tot seguit, descrivim elstemes i les activitats més destacats ques’hi van tractar.

Quant a la memòria d’activitats. 1.En Pere Aceiton comenta que el com-pany Felip Linares s’ha incorporat coma col•laborador en la gestió de la bi-blioteca. La SEAS ha rebut de DavidBuenacasa una donació de 283 llibres,motiu pel qual s’ha hagut de compraruna prestatgeria nova. 2. En Marc Car-bonell està satisfet de la segona MitjaDesvern en què van participar 405 cor-redors. Enguany la comissió afegirà untercer recorregut i espera aconseguirels 500 participants. 3. Jordi Gironèscomenta que en el concurs fotogràficd’enguany hi van participar 22 concur-sants amb un total de 64 fotografies. Iafegeix que la revista Vèrtex de generha publicat la fotografia “Puigmal ambclaror de lluna” de Jordi Castro que,justament, havia guanyat el primer pre-mi de la SEAS l’any 2018. 4. Llum i Lli-bertat. En Felip Linares fa referència ala il•luminació amb farells de 131 agu-lles de Montserrat la nit del 30 de se-tembre a l’1 d’octubre, per a reclamarla llibertat del nostre país, en la qualvan participar ell i en Joan Portes desde l’agulla de la Prenyada. Aquest acteva tenir gran ressò dins i fora del país.El mateix Felip en va publicar un arti-cle al nostre Butlletí. Els organitzadorsde l’acte estan preparant la publicaciód’un llibre sobre l’esdeveniment.

Quant a la tresoreria. En Joan Urpinellpresenta el balanç econòmic de l’exercici2019 i el pressupost del 2020 que sónaprovats per majoria absoluta. No podiaser d’altra manera, ja que el tresorer ha-via quadrat els números al cèntim.

Canvis a la Junta. Enguany tocava reno-var els membres de la Junta Directiva dela SEAS perquè complia el seu mandat.Ara bé, atès que no es va presentar capcandidatura nova, la Junta actual seguiràquatre anys més.

Novetats per al proper curs. 1. La SEASva encarregar la fabricació d’una sama-rreta tècnica amb disseny exclusiu, de mi-des i colors variats, adients per a homesi per a dones. La primera tongada de 100samarretes ja s’ha esgotat i el proper mesen sortirà una segona. 2. L’Ajuntamentinstal•larà a la balconada de Can Ginestarun plafó amb el perfil de les muntanyesde la Vall de Sant Just que portarà el nomde Fulgenci Baños, com a homenatgede qui va reiniciar la SEAS l’any 1964. Elmes d’abril, a més, s’inaugurarà una ex-posició sobre ell mateix al CIM de can Gi-nestar.3. A causa de l’èxit que va tenir elrocòdrom a les festes de tardor del 2019,en Marc Carbonell confirma que aquest2020 es repetirà l’activitat, però amb unrocòdrom més gran. 4. En Leonci Canalsinforma que a partir d’aquest mateix mesde març el nostre Butlletí s’editarà en co-lor, tant en el format digital com en el depaper. La Taula de Redacció dóna les grà-cies al Leonci Canals per l’edició i al ToniRoyo pel disseny.


QUÈ HEM FET

ACTIVITATS DE LA SEAS DELS MESOSDE FEBRER I MARÇ DE 2020


Cicle “Catalunya dins el món medieval” - Organyà

07/02/2020 - Conferència “Llengua i literatura “ a càrrec de Romi Porredon al local de la SEAS.09/02/2020 - Excursió a Santa Fe d’Organyà i dòlmens de la vall de Cabó amb una participació de 41 per-sones. Itinerari llarg: Organyà, Santa Fe, dòlmens de Cabó i Organyà, amb 10,2 km i 668 m de desnivellacumulat. Curta: anada i tornada als dòlmens de la vall de Cabó, amb 9,7 km i 276 m de desnivell acumulat.


Conferència sobre nutrició a l’alta Muntanya

14/02/2020 - Conferència “Quan fèiem servir ganyips i litines a les excursions d’alta muntanya” per DanielCardona, al local de la SEAS. Estudi sobre l’evolució de la nutrició durant les excursions d’alta muntanya ana-litzant la regulació de l’equilibri hidroelectrolític i la ingesta hídrica necessària per al cos quan fem excursions.

Matinal a Montserrat

16/02/2020 - Excursió matinal a Montserrat amb 14 participants. L’itinerari circular que va començar a SantaCecília, va continuar pel Camí de l’Arrel, Canal Plana, Pla dels Ocells, Monestir de Montserrat, Camí delsDegotalls i va acabar a Santa Cecília. Recorregut d’unes 4h i uns 500m de desnivell positiu acumulat.

7è Cicle d’Audiovisuals de Muntanya - “Maleïda 1882. L’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto”

04/03/2020 - Es va començar el setè cicle d’audiovisuals amb Maleïda 1882. L’aventura de Jacint Ver-daguer a l’Aneto, pel·lícula documental dirigida i produïda per Albert Naudín, amb la col·laboració de laFundació Jacint Verdaguer, on es recrea amb absoluta fidelitat l’itinerari que va seguir Jacint Verdagueren el seu ascens a la Maleïda (Aneto) l’any 1882, partint a peu des de la Seu d’Urgell.

Aplicació de seguretat ciutadana

06/03/2020 - Es va presentar al local de la SEAS l’aplicació de seguretat ciutadana (app M7 ) a càrrec dela Policia Local de Sant Just, una eina que aporta seguretat a les nostres caminades.

Cicle “Catalunya dins el món medieval” - Vall del Gaià

06/03/2020 - Conferència “L’arquitectura del període medieval: del romànic al gòtic” a càrrec de MercèRiera al local de la SEAS.08/03/2020 - Excursió a la Vall del Gaià (Alt Camp), amb 49 participants. Itinerari llarg: Querol, castell dePinyana, cim de Montagut, Sant Jaume i Querol, recorregut de 13 km i 567 m de desnivell acumulat. Curta:Pontils, Santa Perpètua de Gaià i Querol, amb recorregut de 10 km i 279 m de desnivell acumulat.

Matinal a les Roques Blaves i serra de Can Rubió

15/03/2020 - Excursió matinal a les Roques Blaves i a la serra de Can Rubió (Baix Llobregat).Anul·lada pel confinament a casa de tota la ciutadania de l’Estat Espanyol pel brot mundial del Covid-19.

Assemblea General Ordinària de la SEAS 2020

07/03/2020 – Celebració de l’Assemblea General Ordinària de la Secció amb 31 assistents.


INFORMACIÓ DE LA SEAS

ACORDS DE LA JUNTA

15


Reunió del 2 de març de 2020— Altes: cap— Baixes: cap— Es comenta la reunió feta entre treso-rers i presidents de les seccions i la juntaexecutiva de l’Ateneu on s’ha informatsobre la pujada de les contribucions deles seccions a l’Ateneu, motivada pel no-table increment de les despeses generalsde l’entitat a causa de les obres fetes pera posar al dia l’edifici.— També s’informa que l’assemblea del’Ateneu es farà el 28 de març al matí i laJunta actual, segons mandat de l’assem-blea, continua fins al 2022, tot i que calcobrir tres representants de seccions quehan quedat buits.— Després de les converses mantingudesamb Jordi Amigó, s’ha revisat la senyalit-zació del Camí de Santa Creu en el tramurbà fins a la cadena d’accés al coll deCan Solanes, amb la finalitat de proposarla col•locació o renovació de les etique-tes perquè l’Ajuntament les encarregui inosaltres les puguem col•locar després.Hem concretat uns 14 punts i calculemque han d’imprimir-nos 40 etiquetes a fide senyalitzar l’anada i la tornada, a mésd’unes quantes de reserva per possiblesdeterioraments. Passarem aquesta infor-mació a l’Ajuntament.— Al dia d’avui ja s’ha demanat la con-fecció de 104 samarretes i n’hi ha 12més de demanades. Les primeres es tin-dran per a l’Assemblea, on ja es podranrepartir, i la resta per a més endavant.S’acorda d’allargar el període de novescomandes tot el mes de març.— A la Mitja Desvern ja hi ha 120 inscritsi es decideix enviar un mail als socis de-

manant col•laboració en l’organització.S’acorda de modificar el disseny del car-tell deixant ben visible que l’organitzado-ra és la SEAS tot traient el logo de l’actu-al col•locació entremig dels espònsors.També es disposa encarregar el dissenyd’una pancarta de la SEAS que ens servei-xi per a tota mena d’activitats, com seriael cas de la Mitja Desvern.— La SEAS s’ha adherit a la sol•licitud dedemanar la Creu de Sant Jordi per a laFederació d’Entitats Excursionistes en elseu centenari.— S’ha comprat a l’editorial l’Alpina elsmapes digitals calibrats de Catalunyainterior-litoral, i també es decideix com-prar els del Pirineu Català-Andorra i elsdel Pirineu Aragonès-Navarrès.

Assemblea de la SEAS 2020.Foto de Lluís Solé.

Taula de redacció —

Autoedició —Tramesa —Disseny —

Correcció de textos —Impressió —

ÍNDEX


Taula de redacció —

Autoedició —Tramesa —Disseny —

Correcció de textos —Impressió —

ÍNDEXCim del Pic Coolidge, al massís dels Écrins, Alps francesos.CalendariUna escapada d’estiu als Alps, per Borja GuijarroAra fa 45 anys del naixement de les conferències i excursions d’autocar,per Daniel CardonaEls ponts del Segre, per Romà PujadasMots de tardor, per Joaquim CarbonellAssemblea general de la SEAS 2020, per Agustí RevillaActivitats de la SEAS dels mesos de febrer i març de 2020Informació de la SEAS

Leonci Canals, Ferran de la Fuente, Maria Garcia,Jordi Gironès, Ramon Prat i Agustí Revilla.Leonci CanalsElisabeth BartToni RoyoServei Local de Català de Sant Just DesvernNB Comunicacions

Portada —02 —03 —06 —

09 —12 —13 —14 —15 —

BUTLLETÍ DE LA SEAS. ANY 87. No. 348


“Si no veus l’esport femení, t’estàs perdent la meitat de l’espectacle”. En suport a lacampanya “T’ho estàs perdent”, el 8 de març, durant l’excursió a la vall del Gaià.Foto de Leonci Canals.

Documents

SEASButlletí de la SEAS 3 MÓN EXCURSIONISTA Núm.348 Maig/Juny 2020 UNA ESCAPA D’ESTIU ALS ALPS Borja Guijarro Usobiaga Tot va començar a casa d’uns amics a Brussel•les, enmig