BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA · de vitrina, la cosa exigia un altre tracta-ment, i es va resoldre imperfectament a base d'un rètol general per a cada sala situat al dintell

Núm. 46 MAxç 1935 VOLUM V

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONA

PUBLICACIÓ DE LA JUNTA DE MUSEUS

EL RETOLAMENT DELS OBJEC-

TES EN ELS NOSTRES MUSEUS

El problema del retolament. dels objec-tes en els Museus, és un . dels molts aspec-tes interessants de la museologia mo-derna. Precisament la Conferència mu-seològica que organitzada per 1'Of fice In-ternational des Musées ha tingut lloc dar-rerament a Madrid, hi ha dedicat unapart de les seves tasques. És sabut queaquesta reunió a la qual van assistir Di-rectors de Museus, Arquitectes, Engi-nyers, Pedagogs, etc., tenia per objecteúnic tractar dels problemes relacionatsamb la installació dels Museus d'Art id'Arqueologia. Consegüentment, hem con-siderat que podia ésser oportú, en aquestmoment, donar ací una informació delsistema de retolament que hem adoptaten els nostres Museus, el de les Arts Deco-ratives, de Pedralbes, el del «Cau Ferrat»de Sitges i el d'Art de Catalunya, queacabem d'installar al gran palau de Mont

-juïc.Com es podrà veure, no es tracta de

cap invenció apriorística ni de cap sis-tema d'aplicació universal, ni és preten-sió nostra haver resolt d'una vegada lavarietat complexa de problemes que elretolament dels objectes d'un Museu com-porta. Modestament venim a exposar lafeina feta i la solució adoptada davantde les ineludibles realitats que en instal-lar el Museu de les Arts Decoratives, dePedralbes, el del «Cau Ferrat» de Sitgesi cl d'Art de Catalunya se'ns presenta-ven, tot explicant, de passada, el procéspel qual arribàrem a aquesta solució de-finitivament adoptada en els dos darrers.

Per a tot museista capacitat de la mis-

amà•,_

sió cultural i pedagògica dels museus, laqüestió del retolament té una importàn-cia de primer pla. El món és ple de mu-seus insuficientment retolats, com ho hanestat els nostres durant molts anys, peròde tots els defectes que la insuficiènciadel retolament presenta, el més gran, alnostre entendre, és el de la manca d'uni-tat, la qual desconcerta i fatiga el visitantde tal manera que ja no sap on ni comtrobar la inscripció de l'objecte que ad-mira o estudia. Etiquetatges inútils o en-vellits, numeracions repetides, confusionsentre números d'inventari (purament ad-ministratius) i números distintius delsobjectes que constitueixen la •sèrie exhi-bida a la sala, i que han de correspondrea un rètol mal collocat on no és fàcil re-conèixer-los, etc., constitueixen, amb tantsaltres defectes, un conjunt de dificultatsque, molt sovint, l'atenció vaga i poc de.cidida de la majoria dels visitants, no potsuperar, i, això, amb gran perjudici delsprofits que podrien treure de la visita.

Hom no ignora, i ningú que tingui unmuseu al seu càrrec no pot ignorar, queaixí com hi ha un «mal de . mar» quemolts dels que han navegat coneixen, hiha un «mal de museu» que molts delsque han viatjat per les grans capitalsd'Europa coneixen, també. Aquelles da-mes atuïdes de tant veure quadres, queveiem aclofades en un banc del Louvre odel Prado; aquells barons, més resistents,que en sortir d'una sala miren extenuatsla llargada immensa de les galeries queencara manca veure, són casos típics de«mal de museu» que el museista té eldeure d'evitar, mantenint viva, a base dela descripció clara i assequible de lescoses que el Museu conté, la curiositatnormal del visitant, bo i evitant que

69

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

aquesta, dispersada, s'enfonsi als abissosde la quantitat i la varietat que tot museufatalment comporta, i del qual el visi-tant sol eixir amb una fatiga mental ifísica gens a posta per a fomentar l'afec-ció a visitar les galeries públiques d'art.

En el camp dels experiments relatiusa la psicologia del visitant de museus,

dent que tenen les qüestions del retola-ment en la installació d'un museu.

En installar el Museu de les Arts Deco-ratives, de Pedralbes, el retolament nopresentava cap dificultat en totes o al.

Fig. 1. — El rètol clescriptiu dels objectes contingutsen la vitrina

s'han fet, pels tractadistes americans, so-bretot, observacions curioses i molt útilsper als que es preocupen de l'aspecte cul-tural i pedagògic del museu, i el retola-ment ha de correspondre, per tant, aaquestes experiències, atenent -les en unscasos i evitant-les en altres.

Ara, però, deixant-les de banda, ja queelles no són avui l'objectiu del nostre co.mentari, valgui la referència que hi hemfet com una prova de la importància evi-

menys en la majoria de les installacionsde la planta baixa. Objectes de vitrinagairebé tot el material a exhibir, adop-tàrem el sistema normal de rètols descrip-tius a cada vitrina o a cada cos de vitrina(fig. 1), on constés la descripció de totsels objectes que hi havia situats, amb unnúmero al davant de cada descripció cor-responent a un número ben visible situatal peu de cada objecte (fig. 2). La qües-tió es resolia, dones, situant el rètol en

70


Fig. 2. — Numeració dels objectes a la vitrina

Fig. 3. -- En el bastiment del portal de la sala,va collocat el rètol descriptiu dels objectes

installats en ella

71


Fig. 4. —Els números papallonejant damunt els objectes exposats a la sala

Fig. 5. — Un dels murs del «Cau Ferrat» amb elsobjectes numerats, en ocasió de fer l'inventari

72


^ U

a s ES x.

O 14 `]y D13 r ?^

S30

oa aq v _ -_

oq aa^

Fig. 6.—Diagrama d'un dels murs de la sala del Brolladordel «Çau Ferrat»

Fig. 7. — Centre del mur, reproduït en el diagramade la fig. 6

1

73

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D' ART DE BARCELONA

rr

I I A N Y 1) ! Y"°•

1}I ° 4.11 I .1,..ILll )I\ ,

^^-1^l T I.. .

î \ I \„I ^ I ^^ '...n .1 1wÎrrr r lr .. \

\ \ I I .

.. ..... Lr

••.r rr ..r. Lrrqr ranl.rr ..r. ?. ^:L

y. Ilel , rl,r arll.c 1 .1. ' ^, ,,Wru1 I, \. rI... .. .... \\.\îL. In,d^.v.r..aâr . l rwrnl rh^c^li:,r. ]. r'I. vi

C• II....:. 1 II. . ._.

L\\II ,. 111 .. r '. i.I IÎS I I I . 1 \^ I - .j. i^\r ^ 11 I .. ñ f r..

IN I 4 [ It lrl ri

_

•.' '”

' I.r l yr 1 I ^ 1 1 Ir.i ,,I.r rk V,,,, i141.5, c1 \\. r

'I"rh .. .^..._ yu

5....'.,

rn.ir II 11 II - ^ ^^^' rlrr

.r .l'.. 111 I 11 r .r 1 I r..:III

^l '....Ir\11 r 1 s:_ , ; .r .... ... . ..•.. \ . .

1'Ir I' -II 1 Y '^ - i 1\aVk \\I ..

\ ^VI ^'A!i: lliRl y 4'^

I 7 — Il11fA i'I\I\'1 IBI. I'A lt l' I

m. b.. d. I.r ,:. ,:. r Lrr,rhn,r,. rr r r r, ,l.rl::r: r. :n, \I\ \\

.. .I": I II.i 1 : .I k

^^^

IwÁklO.w:. r

a I rr,1 r - I II

ui 1

Fig. 8.— Diagrama d'un dels murs de la sala gran del «Can Ferrat»

Fig. 9. — Mur de la sala gran del «Cau Ferrat»,

corresponent al diagrama de la fig. 8

74


un lloc ben visible i llegible, escollint ti-pus de lletra clars i tons de fons i detinta distints i poc fatigants a la vista dellector, i alhora, fent que els números dis-tintius de l'objecte fossin de fàcil visiói situats de manera que el visitant els re-trobés amb poc d'esforç en el rètol des-criptiu corresponent.

A la planta alta, degut al fet del caràc-ter divers de la majoria de les installa-cions, el problema es va complicar. Pelque toca als objectes de vitrina les cosesseguiren igual que a la planta baixa, peròa les sales on s'exhibeixen conjunts demobiliari o decorats o peces mobles forade vitrina, la cosa exigia un altre tracta-ment, i es va resoldre imperfectament abase d'un rètol general per a cada salasituat al dintell del portal des d'on elconjunt d'aquella es mira, (fig. 3) i nú-meros visibles damunt, o al costat, decada un dels objectes o parts de les de-coracions exhibides.

Necessàriament, aquests números cor-responents a objectes, els uns penjats a

determinada altura i els altres situats auna certa distància (ja que el visitant noentra a les sales, sinó que se les mira desd'un portal, com en un escenari) , caliaque fossin d'un tamany relativament gran(fig. 4) . D'ací un papalloneig de xifrespertorbant cl conjunt de la installació,amb la qual cosa, per bé que la claredat ila facilitat de trobar la descripció dels ob-jectes. no en sofreix, evidentment es per-judica l'estètica del conjunt i, en algunscasos, la dignitat d'algunes peces. Aixíla bella imatge patètica d'un Crist de tallaporta una xifra encastada al peu, o unbell objecte decoratiu, vivent damuntd'una consola, porta el signe numèric,dissecador museístic, que tot seriant lescoses les momifica un xic.

Confessem que en aquella ocasió nose'ns havia acudit una solució més bona,i que el problema en presentar-se ambmés força en procedir a la reinstallaciói retolament del «Cau Ferrat», ens vaportar a una solució Inés convenient, queadoptarem a Pedralbes així que ens siguipossible dedicar-nos a millorar les instal-lacions, cada dia més movibles d'aquellMuseu, el qual, en un any d'existència

ha augmentat amb vuit sales noves elsseus locals d'exhibició.

En procedir a la reinstallació del Mu-seu del «Cau Ferrat» que Santiago Rusi-

Fig. 10. -- Tipus del faristol sostenint els dia-grames i rètols descriptius al «Cau Ferrat»

iiol llegava a la vila de Sitges, dones, se'nspresentava amb una gran cruesa, la qües-tió de numerar les peces exhibides, queomplint de dalt a baix els murs del «CauFerrat» exigien omplir d'un papalloneigde números (prou grans perquè fossin,des del punt de vista normal, ben visi

-bles) totes les parets d'aquelles estances,

7ï


Fig. 11.— Situació d'un dels faristols amb rètols.i diagrames explicatius, a la sala I1 del Museu d'Art

de Catalunya

que el bon gust d'un gran artista haviadecorat amb amorosa solicitud i amb unencert raríssim a base dels objectes cerà-mics de la seva collecció.

Parlàrem en aquest BUTLLETÍ, en donarcompte de l'obertura del «Cau Ferrat»com a museu públic (1) dels problemesque en reinstalar-lo com a tal, se'ns ha-vien presentat. Un d'ells justament, erael de la necessitat de respectar absoluta-ment la disposició que Rusiñol haviadonat a la seva collecció de ceràmiques,escampada pels murs del Menjador i lasala del Brollador. Un ordre que inten-tàrem per agrupar les ceràmiques permanufactures i per èpoques, ens portà im-mediatament al convenciment que no es

1. Veure BUTLLETÍ DELE MUSEUS D ART DE BARCELONA. VO-lum 111 (Any 1933) pòg. 166.

pocha tocar res sense destruir un conjuntharmònic de colors i de volums que elgran artista havia aconseguit amb un en-cert inimitable, i que teníem el deure deconservar com a obra exquisida que eradel generós donador.

Si per aquestes raons, dones, calia re-nunciar a tocar res, amb el mateix motiucalia renunciar .a destruir aquells efectesposant a cada peça un número vistent,que hauria donat als murs l'aspecte -la-mentable que van prendre quan,.amb mo-tiu de l'inventari, fou precís. posar nú-meros ben visibles a totes les peces. Lareproducció adjunta d'una de les foto-grafies preses (fig. 5) en fer l'inventari ique serviren, ensems, per a fixar l'exis-tència dels objectes i llur posició, do-narà una idea de l'aspecte innoble que

76


hauria pres tot el Museu de Rusiñol sis'haguessin conservat en la seva instal-lació definitiva.

Calia, dones, cercar una solució al pro-blema. Esdevingut museu públic el «CauFerrat», era necessari, tot conservant-lotal com Rusiñol va deixar-lo, explicar alpúblic el que era cada un dels objectesexhibits. La solució fou la de situar alpeu de cada mur, o de cada pany de mur,un diagrama on fossin dibuixades les si-luetes dels objectes en aquell exposats,de faisó que fos fàcil als ulls del visitant,de fer-ne la identificació ràpida. Cadasilueta d'objecte dibuixada en el dia

-grama portaria un número; anex al dia-grama, un text explicatiu de cada objecte

numerat igual, illustraria el visitant sobrela naturalesa, utilitat, manufactura, pro-cedència i època de l'objecte (figs. 6 i 7).

Així, a la gran sala de la planta alta,on la collecció de ferros i de pintures s'es-tén encara a major altura que a les estan-ces baixes, s'evità la numeració impossi-kle dels exemplars i s'aconseguí la cò-moda lectura del text illustratiu referenta totes les obres exhibides. El sistema,doncs, era trobat i calia resoldre'l en ' lapràctica, a base d'una pacient i encertadainterpretació en dibuix delineat, dels ca-ràcters fonamentals de les siluetes delsobjectes, que el nostre estimat company,senyor Pau Prou, dibuixant dels serveistècnics dels Museus, va realitzar d'unamanera perfecta.

La reproducció adjunta d'un d'aquestsdiagrames amb el text explicatiu que l'a-companya (fig. 8) i la del mur del «CauFerrat» que hi correspon (fig. 9) , dona-ran idea de la utilitat de la solució adop-tada. Afegim ací encara, cona a illustra-ció gràfica (fig. 10), el tipus de faristolque sosté el rètol, adaptat al caràcter deles coses exhibides al Museu sitgetà, i onel visitant troba al seu abast d'una ma-nera còmoda, la descripció de cada undels milers d'objectes que hi ha reunits.

En arribar llora de retolar el «Museud'Art de Catalunya» installat al gran pa-lau de Montjuïc, la solució adoptada al

«Cau Ferrat» s'imposà a totes les salesde pintura i d'escultura romànica i gò-tica. Peces posades a distància, hauria cal-gut numerar-les a base de xifres de ta-many prou visible, però que haurien des-truït, en certa manera, la vida que elsobjectes prenen dins els conjunts arqui-tectònics establerts, i afectat, en algunscasos, llur dignitat de relíquies. No và-rem tenir dubtes, dones, i comptant ambla collaboració pacient i intelligent delnostre company dibuixant senyor Prou,vàrem fer el possible per millorar el sis-tema emprat a Sitges.

A les sales de pintura barroca, però, lacosa es va complicar. La silueta sumàriade les obres que hi ha, totes elles quadres,que han perdut els caràcters arquitectò-nics distintius que tenen els retaulesgòtics i romànics i també les pintures mu-

Fig. 12.— EI tipus de faristol sostenidor delsrètols, en el Museu d'Art de Catalunya

77


Fig. 13.— La sala XVI del Museu d'Art de Catalunya

Fig. 14. — Diagrama i descripció dels objectes de la sala XVI

78


rais en molts casos, era insuficient. A lessales de la Collecció Gil calgué forçar elsistema i gairebé dibuixar en miniatura icolorir cada un dels quadres repro-duïts en el diagrama, a base de fer-losfàcilment identificables per al visitant.Enemics, dones, dels sistemes pels siste-

llocs centrals de les sales (fig. 11) damuntde faristols de gran tamany (fig. 12), leslínies arquitectòniques dels quals lliguenamb el mobiliari anex, el visitant pot, engeneral d'una manera còmoda, infor-mar-se sumàriament de tot el que contécada sala. La fotografia d'una sala (fig. 13)

Fig. 15. — L'aparell anex al faristol que sosté elsrètols on van les descripcions en espanyol, anglès,

francès i alemany

mes, això ens advertí que en la pinturamoderna tal vegada la forma de retola

-ment per diagrames no fóra útil, i pre-ferírem limitar la illustració de cadaquadre de la secció moderna i contempo-rània a una simple placa a cada marc,portant el nom de l'autor de l'obra.

Quant al tamany i visibilitat dels dia-grames, el sistema es perfeccionà en rela-

ció amb el del «Cau Ferrat». Collocats en

adjunta a la del diagrama que hi cor-respon (fig. 14), explicarà la facilitat d'i-

dentificació dels objectes i la utilitat delsistema adoptat.

Encara, cosa que manca al «Cau Fer-rat» i que caldrà resoldre, ens hem pre-ocupat de donar el text del retolament entres llengües, a més de l'espanyol. Carels rètols seran, demés del català, i del'espanyol, en francès, anglès i alemany.

79

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA'

Aquest avantatge ens ha obligat a engi-nyar un sistema còmode per al lector ique ocupi poc espai, consistent en unprisme de quatre facetes, giratori a vo-luntat, contenint a cada una de les fa-cetes, la traducció en un idioma divers.La reproducció fotogràfica (fig. 15) de 1'a-parell, en detall, i collocat damunt delfaristol, com es pot veure en la fig. 12,expliquen la solució donada a aquest as-pecte tan interessant de la funció delmuseu.

Cal ara completar aquesta funció ex-plicativa de' les colleccions exhibides,ami) la «Guia del visitant», en prepara-ció, i amb els catàlegs on les obres delmuseu siguin estudiades amb el deteni-ment i l'amplitud que es mereixen. Men-trestant el deure elemental de donar l'ex-plicació sumària, però essencial, de cadapeça, és complert, i esperem que l'esde-venidor ens deixarà lleure de complir allòque encara manca fer.

JOAQUIM FOLCH I TORRESDirector General dels Museus d'Art

ANTECEDENTS DE L'EDIFICI DEL

MUSEU D'ART DE CATALUNYA

Tan aviat com es formulà el projectegeneral d'urbanització dels grans ter-renys, fins aleshores gairebé deserts, dela muntanya de Montjuïc com a assen-tament de l'Exposició Internacional quecomençà d'estudiar-se l'any 1913, va ac-ceptar-se la idea que l'edifici central delcertamen havia de tenir caràcter perma-nent i correspondre a la importància quehom volia que assolís l'Exposició projec-tada, així com també a la de Barcelona,la qual, per segona vegada, es llançavaa l'empresa de celebrar una gran exposi-ció internacional.

El projecte d'aquest edifici va desen-rotllar-lo l'illustre arquitecte senyor Jo-

sep Puig i Cadafalch, prèvia la celebra-ció d'un concurs per a l'execució de lesobres necessàries per tal d'erigir-lo. L'ad-veniment de la Dictadura, però, donà

lloc a la substitució total dels membresde la Junta Directiva del certamen, i lanova Junta cregué que el projecte del'edifici esmentat havia d'ésser objected'un concurs públic, per tal d'elegir elque, a criteri de la pròpia Junta, asses-sorada pel Jurat corresponent, resul.tés més adequat per a satisfer, de la mi-llor manera possible, les necessitats quehom cregués primordials.

Per a obrir un concurs, però, cali::determinar les línies generals, la desinacióprecisa de l'obra. Per tant, en t1meu concepte, l'afer, malgrat la seratranscendència, no oferia dubte. Barct -lona conservava, des de l'any 1888, elPalau de Belles Arts, obra bastida ami)motiu de l'Exposició Universal, celebradaen aquell any, i que havia prestat a lanostra ciutat importants serveis, de talmanera que de no haver existit durantel llarg període de temps transcorregutdes de la seva erecció, la nostra ciutathauria sentit fortament la manca d'unedifici d'aquesta naturalesa, adequat pera la celebració d'actes públics, festes degènere divers i exposicions de caràcterpermanent o transitori. Dones bé, el pa-lau que calia construir no podia deixarde tenir el mateix caràcter; o sigui,contenir una gran sala de festes i comp-tar, a més, amb els locals necessaris pertal de celebrar actes solemnials, així comsales útils per a establir-hi un Museupermanent.

¿Quines dimensions, però, havien d'és-ser les de la gran sala de festes i de l'e-difici en general? Les de l'esmentatPalau de Belles Arts ja no podien accep-tar-se, és clar. Barcelona havia crescutmolt d'ençà de la construcció d'aquestedifici i per tant, havia d'ésser molt mésgran el que pogués substituir-lo en deter-minades ocasions. La idea del «GrandPalais» de París, em vingué naturalmenta la imaginació, però no cal dir que vaigconsiderar impossible que s'aixequés unedifici d'unes dimensions tan vastes, carno ho permetien ni l'extensió del solarassenyalat ni el pressupost de què podiadisposar-se per a la seva execució. Vaigconsiderar que amb la meitat, aproxima-dament, d'aquell palau de la capital

80


francesa ens podríem donar per satis-fets; i en conseqüència vaig realitzar elscàlculs necessaris. En remoure aquestsantecedents per redactar *aquestes ratlles,he trobat el paper on vaig anotar les da-des que havia de tenir presents, que sónles que segueixen:

PALAU DE BELLES ARTS DE BAReELONA

Superfície total, 4.520 metres qua-drats.

Saló de festes, 1.984 metres quadrats.

«GRAND PALAIS» DE PARÍS


Sala de festes, 14.728 metres quadrats.

Dimensions que proposava per al Pa-lau de Montjuïc:


Sala de festes, 6.000 metres quadrats.

Tant en el nostre Palau de Belles Artscom en l'esmentat de París, la relacióentre la superfície de la sala de festes ila de tots els respectius edificis, és del43 per 100 aproximadament. Guardantla mateixa proporció, en l'edifici projec-tat, de 15.000 metres de superfície total,la del gran saló hauria hagut d'ésser de6.500 metres quadrats, però em semblàexcessiva, tant pel seu objecte com per laconveniència de no restar massa espai ales altres atencions de la construcció,que durant el certamen havien d'estat-jar les instal•acions d'Arqueologia i Be-lles Arts. Per això en la proposta eraindicada com a superfície de la gransala, la d'«uns sis mil metres quadrats».

En la mateixa proposta a què emrefereixo, vaig incloure el paràgraf se-güent:

«A l'eix de l'Exposició, en el termedel qual ha d'anar situat el Palau quees projecta, existeix esgraonada, una

sèrie de grans cascades. Per a justificasl'orígen de l'aigua d'aquestes cascades,i també el fonament de l'Exposició, quefou, en el seu principi, commemorarl'aprofitament de l'energia hidràulicadel Pireneu, a la qual Catalunya deu unapart de la seva prosperitat, •es suggereixla idea que al centre de la façana del'edifici i coincidint, per tant, amb l'eixreferit, sigui projectat un grup escultòricque simbolitzi el Pireneu abocant les se-ves aigües i simulant que alimenta lescascades que abans s'esmenten.»

Jo havia pensat que un grup escultò-ric ami) un conjunt de jocs d'aigua icombinació de llums, ben conjuminat,hauria pogut constituir com un monu-ment de gratitud a la serralada que ensfacilita un cabal d'energia considerable.

No podia oblidar la importància queaquest cabal té en la riquesa i la pros-peritat de Catalunya, i, sobretot, el queella li va deure en aquells dies angoixo-sos de la guerra en què, a no ésser aquellaenergia, ens hauríem trobat sense ele-ments per a mantenir el funcionament deles nostres fàbriques.

La Junta Directiva no pogué ni sola-ment deliberar sobre si convenia o noacceptar 'aquesta proposta, car el vocalque estigué encarregat de presentar a ladita Junta l'esmentat pla de conjunt del'edifici, substituí el paràgraf que hetranscrit pel que segueix:

«Hom suggereix als concursants la idead'aconseguir que l'edifici que es projectiatengui al punt de vista de la seva har-monia ami) les construccions destinadesa cascades, a manera de justificació d'a-questes i per tal d'obtenir un punt devista terminal del conjunt.»

Està clar, ningú no pogué realitzar elmiracle que l'edifici «justifiqués les cas-cades». I per tant, el bell conjunt s'haquedat convertit en un mer espectacle,sense ni un àtom d'espiritualitat. Déuvulgui que la Junta de Museus puguireparar algun dia aquest oblit. 1 ben certque no és pas una tasca fàcil la de fer com

-prendre a un poble les causes essencialsde la seva determinada manera d'existir.

MARIÀ RUBIO I BELLVG

81


Retrat de Pere Borrell, que presidí la sevaExposició•Homenatge, obra d'Antoni Caba

L'EXPOSICIÓ - HOMENATGE A

PERE BORRELL, ORGANITZADA

PEL CÍRCOL ARTÍSTIC

Recordo que quan encara era adoles-cent, en una sala de casa hi havia unSagrat Cor, de dimensions del natural.La pintura era emmarcada amb unamotllura daurada molt fastuosa. Tot ple-gat feia el seu goig i jo, ami) la mevainnoscència de noi, em creia que era unapintura a l'oli, i mogut per la meva in-clinació natural a l'art de la pintura Ves

-guardava amb gran respecte, tant mésquan comprenia que en la consideraciófamiliar en què era tinguda aquella obrahi entrava per molt el mèrit artístic quese li atribuïa. En un dels angles inferiorsde la pintura, hi havia la signatura delpintor: P. Borrell.

Ja més grandet, eixamplats els meus co-ncixements artístics, vaig veure que estractava simplement d'una reproducció,d'una oleografia molt ben executada. Ésciar que ningú mai no m'havia dit que noho fos; però jo, la veritat, en descobrirque no era una pintura original, vaig tenir

una decepció. Retrec aquesta anècdotapersonal, tan insignificant, perquè empermet deduir, el crèdit artístic que l'au

-tor havia aconseguit en el mercat. Triaruna obra i reproduir-la amb tots els ho

-nors, i dedicar-hi totes les possibilitatsque els procediments mecànics de cin•quanta anys enrera permetien, vol dirque la signatura de l'autor era una garan-tia d'èxit comercial.

Pero Borrell. — «La Samaritana»(Aluseu d'Art de Catalunya)

82


Quan vaig ésser més gran, en sentirparlar de l'acadèmia del senyor Borrell,se'm presentava aquella reproducció enla qual es veien totes les peripècies dela factura, el vigor i la decisió de lapinzellada i m'imaginava l'autor, en ungran taller voltat d'alumnes davant delcavallet respectiu, encaparrats amb lafeina sota l'ull expert i sever del senyorBorrell.

Pere Borrell havia nascut a Puigcerdà

es sentia particularment atret. L'any1868, quan en comptava trenta tres, PereBorrell obria la seva acadèmia de dibuixi pintura, que existí fins poc abans de lamort del pintor esdevinguda a Barcelonael 16 de maig del 1910.

Aquesta activitat magisterial fou, sensdubte, la part més consistent de la sevaobra. Al començament l'acadèmia del se-nyor Borrell representa un focus indepen-dentista amb relació a l'art oficial barce-

Un aspecte de l'Exposició -Homenatge a Pere Borrell,celebrada al Círcol Artístic

el 13 de desembre del 1835, d'una famíliamodestíssima. Malgrat la seva fallera d'és-ser pintor, fins als vint-i-un anys, no poguétraslladar-se a Barcelona, decidit a dedi-car-se a la pintura a despit de totes leslimitacions i dificultats. Ingressà a Llotjai rebé les lliçons de Lorenzale, Rigalt iPau Milà. Ja en possessió d'una disciplinai neguitós per afranquir-se de la rígidatutela escolar que imperava en aquellcentre, abandonà les classes i es dedicàa consultar el natural pel seu compte.

L'observació obstinada del natural, elportà a fer-se un sistema que decidí adop-tar-lo per base d'un magisteri pel qual

loní de l'època. La seva illusió més granera preparar i suscitar vocacions. Enaquella aula, i sota el seu guiatge, ferenl'aprenentatge molts dels nostres artistesmés eminents. Foren deixebles seus els es-cultors Novas, Pagès i Serratosa i Gamot;els arquitectes Pollés, Vivó, Sala, Gustà,Bassegoda, Nebot, Plantada, Soler i Marci els pintors Romà Ribera, Ferrer i Miró,Galofré, Gual, R. Canals, X. Nogués, Pi-delaserra, Sert i els seus fills Ramon iJuli. Aquests noms i molts altres que po-dríem afegir demostren el prestigi ila influència que el seu magisteri tinguéen l'art barceloní durant trenta anys.

83

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'AHT DE BARCELONA

Aquest home que havia nascut per fer deinestre, rebutjà per dues vegades unacàtedra que li fou oferta a Llotja.

Confesso que d'ençà d'aquella oleogra-fia, no havia tingut ocasió de veure capobra de Pere Borrell, fins que pel novem-bre passat el Círcol Artístic li organitzàuna Exposició-Homenatge. Si n'havia vistalguna pintura, no en servava el record,de manera que la visita a l'esmentadaExposició fou per a mi una veritable sor-presa.

L'obra de Pere Borrell, molt copiosacertament, es troba escampada entre lescolleccions particulars i per Amèrica.Altrament, el seu fort eren els retrats iaixò explica que es topés amb dificultatsper reunir un catàleg molt complet dela seva pintura. A la sala del Círcol Artís-tic podien admirar-se'n alguns, com el dela senyoreta Villavechia, el de l'esposa del'autor, el dels senyors Masó, que donenidea exacta de l'art del pintor.

Pere Borrell, també havia treballat lapintura de gènere amb fortuna i haviaportat a Barcelona aquella pensada d'al-guns pintors alemanys contemporanis, defer servir el marc, no per limitar la tela,sinó com element de la composició, uti-litzant-lo com el marc d'una finestra, enla qual apareix la figura. Perquè l'enganyvisual fos més complet, l'artista feia des-bordar el tema damunt del mare, i hipintava una mà o el penjoll d'un braça-let, perquè la sensació de corporeïtat fosmés viva. Aquesta pensada que no té altrevalor que el d'una curiositat sense captranscendència artística, per certa gentdevia semblar una genialitat de gran ar-tista.

Pere Borrell, s'havia dedicat insistent-ment a la pintura religiosa — aquell Sa-

grat Cor, n'és un bell testimoni — i d'a-questa producció se'n troben mostres con-siderables a les Saleses, de Barcelona, ala Catedral de Girona, a l'església de Cas

-tellar, als Escolapis de Sabadell, a l'hos-pital de Puigcerdà i a la Capella de Ri-golisa. El Museu d'Art de Catalunya, téunes quantes composicions bíbliques ca-racterístiques de l'art de l'antic professorbarceloní.

CARLES CAPDEVILA

L'EXPOSICIÓ - HOMENATGE AAPELLES MESTRES, ORGANIT-ZADA PER L'ARXIU FIISTÒRIC

DE LA CIUTAT

No solament per una Nona part de.l'o-bra d'Apelles Mestres, sinó també peruna selecta de les obres d'art i de les cu

-riositats que l'artista posseeix, ha estatconstituïda l'exposició que ha tingut lloca l'Arxiu Històric de la Ciutat, el de-sembre del 1934 i gener d'enguay, sota

Apelles Mestres, infant

la batuta d'Agustí Duran i amb la col-laboració fervorosa del personal de lacasa.

En el seu triple aspecte de dibuixant,literat i músic (en el que bonament per-met una exposició pertocant a literaturai a música), Apelles Mestres fou posat demanifest al públic. L'obra seva de dibui-xant es lliga sobretot amb el caràcter delnostre «Butlletí», i és per la seva impor-tància com a tal — importància que noobstaculitza la crítica més detinguda, enl'ordre espiritual i en l'ordre tècnic — queel Museu d'Art de Catalunya li ha dedicatuna Sala on es conté una mínima part dela seva producció gràfica, car es diu que

84


j :o1. ^.Ii.- y

Apelles Mestres. — Pas d'una historieta,recollida en cl «llibre verd»

.. ^n . '--' .G .^ i^;.0 ka - . d..À:! s

_____ LI!'1

rL. J,

1

/'fia

___.;

Apelles Mestres. —Historieta, recollida en el «llibre verd»

85


ascendeix a quaranta mil el nombre dedibuixos que d'ell han vist la llum pú-blica, ultra una gran quantitat que con-serva inèdits en les carteres i en les fu-lles dels seus àlbums coneguts conjunta-ment per «llibre verd».

Totes les tecles ha tocat Apelles Mes-tres dintre el camp del dibuix. La sevacaricatura política, d'un esquerrismeroig-cirera, fou un temps la menja set-manal o diària dels nostres vells dema-

pana de Gràcia», en les hores en quèaquest setmanari més profundament minàla descristianització de Catalunya, des deles barberies i des de les tavernes. Mésendavant va dibuixar per llarg espai detemps la caricatura política a la maçò-nica «Publicidad» de Pascual i Casas, er.el temps de les «Chirigotas» de «Doys»,de la joventut de Marquina i de Zulueta,dels primers clams revolucionaris deLerroux

Apelles Mestres. — Dibuix del «llibre verd»

gogs. Amb Moliné i amb aquell home ac-tiu en disciplines múltiples, el fundadordel Museu de Reproduccions barceloní,l'enardidor (a la vora de Paseó), del res-sorgiment artístic dels oficis, Josep-LluísPellicer (tan pobrement dotat per ala caricatura), Apelles Mestres va formaren la premsa illustrada catalana afectaal republicanisme o al liberalisme elgrup sobresortint de dibuixants dintre elmoment immediat al de l'agut observa-dor dels costums barcelonins, que esdigué Tomàs Padró. Apelles Mestres fouun dels empaita -frares de «La Cani-

Si traiem d'Apelles Mestres dibuixantaquest pes mort, des d'un principi, ales-hores assolirem la llibertat per a ponde-rar els seus mèrits ben desimboltament.Si aquell Apelles Mestres ja llunyà ensdóna només pena, hi ha també l'Apel-les Mestres que ens retorna a la infantesaamb les seves aquarelles que es varen ex-pandir per la xocolatina i per la revista«Hojas Selectas»: un artista ben apte enel guiatge ràpid del pinzell, però no pasguiant-se sempre per l'agudesa de l'admi-rable deixeble que ha estat del famóshistorietista Wilhelm Busch, manifesta

86


È

:^Sa__. gx,


4 ^^

Apelles Mestres. — Illustració

87


Apelles Mestres. — Coberta del seu Llibre«Cansons ilustradas»

plenament, més que en la seva «Grani-zada», en els quatre «Cuentos vivos», en

moltes de les historietes que li publica-ren «Blanco y Negro», «El Gato Negro»i «La Velada», i sobretot en algunes (devegades colorides amb finesa) que recollíen el «llibre verd». A semblança delque passa amb l'animador gràfic del set-nianari «En Patufet» i també en un mo-ment o altre de gran nombre dels nostresperiòdics més o menys actuals, Joan Jun-ceda, Apelles Mestres desplegà amb. pa-rallelisme •l'activitat d'historictista còmici l'activitat d'illustrador. Si és un diverssentit el que Junceda aplica als cafresimaginats per Josep-Maria Folch i Torresi als passatges de Stevenson, també és undivers sentit el que impulsà l'artista mo-tiu de l'homenatge recent en compondreles mogudes pensades de buschiana ins-piració, però ami) trets ben personals, ien glossar gràficament les novelles deCervantes i els contes d'Andersen. Apel-les Mestres en aquestes dues grans facetesha esdevingut un home d'una producció,

a més d'extensíssima, d'admirable qua-litat. La documentació i la imaginació esdonen, en les seves nombroses sèries dedibuixos, cordialment les mans. La docu-mentació històrica, la documentació geo-gràfica, la documentació anatòmica, ladocumentació botànica es relliguen aple-gades amb un seny composicional, ambun sentit decoratiu que mai no oblida elrecord o la consulta de les dades natu-ralistes. Els animals domèstics i les bes-tioletes dels rostolls, les tiges violenta-ment emergint amb plena força vital, elspetits escarabats i les campànules —"igual que les fades i els follets — vibratot en els millors aspectes de l'artistacom en una polifonia del dibuix.

A més a més de la influència de Busch,la gran adiuiració que Apelles Mestres hasentit per Urrabieta Vierge, ens fa creureque el gran talent d'aquest guià la reten-ció i la traça del dibuixant barceloní, enel qual, com tampoc en Pellicer (meticu-lós i correcte, mai no tan dinàmic comel seu amic) , no arribem a percebreaquell punt de tremolor que dóna tantagràcia al mestre vuitcentista madrileny.

Com que el mogut vitalisme és una de

G,.

u

-


88

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

les qualitats sohresortints del dibuixantque ens ocupa, el ho i millor de la sevaobra són les historietes que, seleccionadesi reproduïdes pulcrament (sense oblidarcap detall, ni de l'aquarella que realçamoltes d'elles ni del to del paper), po-drien formar un magnífic llibre, incompa-rable dintre la bibliofília catalana.

Però l'artista Apelles Mestres, dotat enalt grau per a la grafia i la temàtica, esdespullava valentament de la personalitatper a poder de nou cobrir-se de les vesti-dures alienes, en els treballs d'illustra-ció de les obres literàries. Revivia alesho-res fins al més petit detall les escenes des-crites, un cop la prèvia documentacióabundosa l'havia posat en les més bonescondicions de recrear gràficament lesobres sentimentals i narratives.

Ha exornat alguns poemes d'ell ma-teix, principalment «Liliana»; ha buidaten cada cas un cúmul de documents adhoc en les pàgines cervantines, en lesde Galdós i de Pereda: els estudis fetsen el lloc on l'acció narrada es situà.El seu àgil toc de plovia al llargdels anys canviaria: ex abundantia cor-dis, el seu estil de dibuix, en un prin-cipi; obsessionat per la ratlla finíssima id'igual gruix, més endavant; a potentaplomada, com si aspirés a donar l'as

-pecte d'una xilografia desproveïda d'an-gles, en els seus darrers temps de dibui-xant. Influí en això darrer, probable-ment el seu excés de treball: la seva notapolítica diària a la vella «Publicidad»de Pascual i Casas.

La sèrie de retrats d'Apelles Mestres,els seus records familiars — del parc i dela mare, de l'àvia que tant ell degué esti-már i a qui tan sovint retratava —, leseines de treball, les obres d'art antic queposseeix, els retrats dels seus amics, lamateixa taula de dibuix sobremuntadadels mateixos atuells que a casa seva,formà, a l'Arxiu Històric, un environadorconjunt a les creacions artístiques dela personalitat homenatjada, i finamentcontribuí a fer-les ben comprendre.

JOSEP-F. RÀFOLS

Màscara de Marià Fortuny, en bronze

UN DONATIU DELS FILLS DIA.

MARIÀ FORTUNY

En el nostre número del desembre dar-rer vàrem publicar una informació rela-tiva al valuós donatiu que havia fet alMuseu el senyor Marià Fortuny i .Ma

-drazo i la seva germana, d'un bust-retraten bronze, de llur pare, l'insigne pintorMarià Fortuny, el qual fou collocat allloc d'honor de la sala del Museu d'Artde Catalunya dedicada al gloriós artista.

Avui hem de donar compte d'una novaaportació de molt d'interès feta pels ma-teixos donants. Es tracta d'una màscarafosa en bronze de Marià Fortuny, exe-cutada a l'hora del seu- traspàs. Una re-producció en guix d'aquesta mateixamàscara havia estat donada anteriormental Museu per l'escultor senyor JosepDunyach.

L'exemplar donat suara pels germansFortuny serà collocat, també, a l'esmen-tada sala on portarà l'evocació emocio-nant de l'efígie del gran artista, alhoraque constituirà un homenatge de respectea la seva figura.

89


LA MUSEÍSTICA NUMISMÀTICAA POLÒNIA

Uns reports dels anys 1924 a 1930, quela direcció de la Mennica Panstwowa(Moneda de l'Estat) (1) de Polònia ensha remès el desembre de l'any proppas-sat, ens serviran per a fer un resum deles qüestions més característiques de lamuseística numismàtica polonesa actual.Aquests reports que, per ésser d'aquellainstitució, tracten de tot el referent a laproducció monetària actual de Polònia,també tracten de les institucions anexesi del museu numismàtic allí establert.

Malgrat sigui Polònia una nació allu-nyada de nosaltres, espiritual i topogrà-ficament, creiem que cal parlar d'al-gun caire de la mateixa, per tal d'ex-treure exemple.

A Polònia, no existia moneda pròpiades de l'any 1867 fins el 1923, en el quees va començar l'encunyació impedidapels russos. Això obligà a cercar lamanera d'establir una Casa de la Mo-neda, car la Mennica Królewska (Mo-neda Reial) restava closa des del ditany 1867. L'organització de la tal entitatva fer-se amb una gran intensitat, essentpossible inaugurar-la oficialment el 14d'abril del 1924, amb el nom de MennicaPanstwowa 1Varszawie (Moneda de l'Es-tat a Varsòvia).

Poc després, els numismàtics polone-sos suggerien la precisió de formar unmuseu numismàtic a la mateixa Men-nica, propòsit que ja existia en la direc-ció d'aquella des de la seva fundació.Aquest museu va ésser obert al públic el21 d'octubre de 1928, amb el nom deGabinet Numizmatyczny (Gabinet Nu-mismàtic). Les primeres colleccions quevan entrar-hi estaven constituïdes pelsfons del Ministeri de Finances i eren mo-nedes i medalles que es trobaven en lesreserves del Tresor Nacional. Tal va és-ser de viu l'interès que aquestes collec-cions despertaren en el públic, que vancomençar a afluir donacions particularsde gran vàlua, que augmentaren ràpida-ment els fons inicials.

1. Moneda, en aquest cas, vol dir tant cons edifici on s'en-cunya la moneda.

Amb el fi de consolidar les bases es-sencials de l'existència del museu i asse-gurar el desenvolupament del mateix,per iniciativa del director de la Mennica,es va fundar a Polònia, amb seu a Var-sòvia, la Kola Milosników Mennica Pols

-kiego (Societat d'amics de les monedespoloneses) , els estatuts de la qual que hanestat refrendats pel ministre de Finances,inclourem a continuació amb uns comen-taris nostres. Aquesta benemèrita societatha realitzat eminents treballs; uns delsprimers, la classificació i ordenació de lescolleccions existents al museu i la forma.ció del catàleg d'un total de 4.800 exem-plars que posseïa l'any 1928. De tan graninterès van ésser aquests treballs, que elministre de Finances va autoritzar a laMennica la venda de les monedes d'as-saig existents als arxius de la mateixa,per tal de completar les colleccions ieixamplar la ïnstallació. Aquesta vendaha tingut, a més, la virtut d'animar elmoviment de les transaccions entre col-leccionistes polonesos, moviment que res-tava mort des de la gran guerra.

Ja constituït i millorat el museu, laseva oficina tècnica envia, als colleccio-nistes i estudiosos, comunicats, consells,informacions diverses, i efectua intercan-vis amb altres museus de la nació i es-trangers (1).

El número total d'exemplars que teniael Gabinet Numizmatyczny l'any 1930,és el següent: monedes (poloneses i es-trangeres) , 7.143; medalles (ídem) , 1623.Un total de 8.766 peces, que dobla enquatre anys el fons existent de l'any 1826.

Els estatuts de la Societat d'amics deles monedes poloneses ens demostren tangran entusiasme en els seus socis versel Gabinet Numizmaticzny, que són dig-nes de lloança admirativa. Donen la im-pressió que el dit museu sigui consi-derat com a cosa pròpia dels socis, alqual curen amb una estimació quasimaternal. Vegem:

«Article. 1.r La Societat d'Amics de lesmonedes poloneses, funciona en la Men-nica Panstwowa.

»Art. 2." Aquesta Societat té per fina-

1. El Gabinet Numismàtic de Catalunya, està en relacionsd'intercanvi amb aquest museu des de desembre de l'any 19.34

90

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

litat participar a la constitució de les col-leccions i a llur conservació.

»Art. 3• r Les funcions de la Societatsón les següents: 1. Emetre les sevesopinions relatives a la conservació i a laclassificació de les colleccions del museu.2. Emetre les seves opinions respecte dela manera de completar i augmentar lescolleccions, com respecte de la vàluade les monedes i medalles per a l'inter-canvi, compra o venda. 3. La propagandaper a fer entendre al públic la importàn-cia de les colleccions en el desenvolupa-ment de les monedes, com per a desper-tar la generositat del públic per les do-nacions en benefici del museu.

»Art. 4. t Els membres de la Societatseran coneixedors de la numismàtica,corresponents al cos universitari, o a lessocietats numismàtiques, convidats peldirector de la Mennica o agregats per lamateixa Societat.

»Ar. 5e El president de la Societatés el director de la Mennica.

»Art. 6. 1 La Societat és únicament unorgue consultiu. Els seus membres acom-pleixen llurs funcions graciosament.

Art. 7• è La dissolució d'aquesta Socie-tat solament tindrà lloc per una decisiódel, ministre de Finances a proposta deldirector de la Mennica.»

Pot sorprendre el text i esperit d'a-quests estatuts. L'explicació és clara. Gomque el director de la Mennica ha d'és-ser un enginyer — el senyor J. Aleksan-drowicz, fins l'any 1926; el senyor L. Za-grodzki, fins avui — era difícil que, almateix temps d'ésser competent en elsseus afers, fos coneixedor dels estudisnumismàtics, i, més difícilment, de lesqüestions museístiques. Aleshores, el ma-teix enginyer pensa en la conveniènciad'una assessoració tècnico-científica per ala classificació de les colleccions i instal-lació d'un museu, recull els suggerimentsdels numismàtica polonesos i confia a lacura d'aquests, organitzats en societatcientífica i per això responsable, de totel que no sigui de la seva tasca enginye-ril. Però, això és per a un termini detemps: el de l'organització i creació deldit museu i, a més, condicionat a una in-tervenció consultiva, ja que el posat

en pràctica depèn en molt de les possibi-litats econòmiques de la Mennica i de lacubicació de la part de l'edifici que ésdestinada a museu, entre altres cosesfora d'una qüestió numismàtica. És fixatun termini indefinit de temps perquètan aviat com estigui format i en marxael museu, tan aviat com es vegi que laintervenció constant i activa de la Socie-tat no s'ha de menester, aleshores aquestapot ésser dissolta a proposta del directorde la Mennica, que és el president d'a-quella; això sí, amb tota la responsabi-litat de la seva determinació, pel seucàrrec doble.

Avui, ja nomenat un conservador delGabinet Numizmatyczny, aquest viu in-dependent de la Societat, malgrat queels socis d'aquesta vagin seguint en laseva via d'eixamplar els mitjans d'acon-seguir nous ingressos i millorar el ditmuseu, sempre tenint -lo com una institu-ció que ha nascut dels seus entusiasmesi amors.

Heus aquí un cas exemplar de désinte-ressat patriotisme i d'innegable eficàcia.Sobretot, el fet de què molts dels mem-bres de la dita Societat hagin regalat llurscolleccions al museu i continuïn prac-ticant una de les condicions dels seusestatuts: despertar la generositat del pú-blic per les donacions en benefici delmuseu, sense més satisfacció que saberque, gràcies a aquesta disposició delseu esperit, ja donat per ella mateixos l'e-xemple, pot arribar el Gabinet Numiz-m,atyczny a ésser una important institu-ció enmig de les més principals conegu-des, arribant a fer entendre que l'exis-tència de colleccions particulars — closessempre al gran públic en la casa del col-leccionista — és un greu inconvenientper a la difusió de la cultura en aquestesqüestions numismàtiques i que solamentpoden ésser eficaces si es van formantper a arribar a integrar els fons d'ins-trumental científic que solament en unmuseu pot estar a l'abast i benefici cultu-ral de tothom.

J. AMORÓSConservador del Gabinet Numismàtic

de Catalunya

91


LA CONFERÈNCIA DE MADRIDDE L'OFICINA INTERNACIONAL

DELS MUSEUS

Al local de l'Acadèmia de Belles Arts,de Madrid, s'ha reunit darrerament laConferència de l'Oficina Internacionaldels Museus, organisme filial de l'Insti-tut Internacional de Cooperació Intel-lectual, el qual, com és sabut, depèn dela Societat de Nacions i està domiciliat aParís.

La Conferència de Madrid s'ha desen-volupat d'acord amb el programa se-güent:

Diumenge, dia 28 d'octubre al matí:sessió inaugural i sessió ordinària de tre-hall; dilluns, dia 29: sessió ordinària detreball, matí i tarda; dimarts, dia 30:visita collectiva a Toledo, al matí, i ses-sió ordinària de treball, a la tarda; di-mecres, dia 31: sessió ordinària de tre-hall, matí i tarda; dijous, dia 1 de no-vembre, visita collectiva a Valladolid,durant tot el dia; divendres dia 2: sessióordinària de treball, matí i tarda; dis-sabte, dia 3, sessió ordinària de treball,matí i tarda; diumenge, dia 4: al matí,sessió de treball, i a la tarda,. sessió declausura.

Heus aquí els sumaris dels reports exa-minats:

A) Reports generals: 1. El programaarquitectural dels Museus. Principis ge-nerals. 2. Arranjament dels Museus: a)Sales d'exposició i locals accessibles alpúblic; b) Serveis i utillatge. 3. Illumi-nació natural i illuminació artificial. 4.Calefacció, ventilació i acració delsMuseus. 5. Adaptació de monuments an-tics i d'altres edificis ner a Museus. 6.Principis generals de la posta en valorde les obres d'art. 7. Exposició dels dife-rents sistemes de presentació de les col-leccions. 8. Organització dels dipòsits,de les reserves i de les colleccions d'es-tudi. 9. Exposicions permanents i tem-porals. 10. Problemes plantejats per lacreixença de les colleccions. 11. Materiald'exposició. 12. Topografia de les sales.Numeració i etiquetatge de les collec-cions.

B) Reports especials: 13. Problemesparticulars de les colleccions prehistòri-ques. 14. Problemes particulars de lescolleccions etnogràfiques i d'art popular.15. Problemes particulars de les collec-cions d'escultura. 16. Problemes particu-lars de les colleccions d'art decoratiu iindustrial. 17 Problemes particulars deles colleccions de monedes i medalles.18. Problemes particulars de les collec.cions gràfiques.

El Comitè directiu de l'Oficina Interna-cional dels Museus està constituït per lespersonalitats següents: M. Jules Destrée,president; M. D. Baud-Bovy; M. R. Du-pierreux; Sir Cecil Harcourt-Smith; M.Jean Guiffrey i Sig. Francesc Pellati. Elsecretani. de l'Oficina Internacional delsMuseus és M. E. Foundoukidis, e] qualés assistit per un redactor, M. B. Briod,un traductor, M. B. Leroy, i un adjunt,M. J. Hickel. A aquest Comitè directiucal afegir el director de l'Institut Inter-nacional de Cooperació Intellectual, M.Bonnet, i el secretari de la Secció deCiències d'aquest mateix Institut, M. A.Establier.

La llista, per països, dels rapporteurs•de la Conferència de Madrid és la se-güent: Austria: el professor doctor Al-fred Stix, primer director del «Kunsthis-torisches Museum», de Viena, i el di-rector de la «Bundessammlung», deViena, doctor August Loehr; Dinamar-ca: M. Joergen Olrik, conservador del«Dansk Folkemuseum», de Copenhaguen;Espanya: don Pedro Muguruza, arqui-tecte i don José Ferrándiz, secretari delMuseu de les Arts Decoratives de Ma-drid; Estats Units: l'arquitecte Mr. Cla-rence S. Stein i el director del «Broo-kliyn Museum», Mr. Philp N. Youtz;França: M. Louis Hautecceur, conserva-dor dels Museus Nacionals i professor del'Escola Superior de Belles Arts, de Pa-rís, i M. Julien Cain, administrador ge-neral de la Biblioteca Nacional, deParís; Gran Bretanya: el director del«Victoria and Albert Museum», Sir EricMaclagan, i l'enginyer cap d'Obres Pú-bliques, Mr. J. A. Macintyre; Hongria:cl director de la secció prehistòrica delMuseu Nacional hongarès de Budapest,

92


el doctor Ludvig Marton; Itàlia : Sig.Ugo Ojetti, escriptor, membre de l'Aca-dèmia Reial d'Itàlia; Ettore Modigliani,sobreintendent de l'Art Medieval i Mo-dern de Lombardia i director de la «Pi-nacoteca di Brera» (Milà) ; Sig. RobertoParibeni, ex-director general de les An-tiguitats i Belles Arts, de Roma, i el pro-fessor Amedeo Maiuri, director del Mu-seu Nacional de Nàpols; Països-Baixos:el director dels Museus Municipals, doc-tor H. E. van Gelder, de La Haia, i eldirector general del «Rijksmuseum»,d'Amsterdam, Dr. Schmidt-Degener; Ro-mania: el director del «Musée Toma Ste-lian», professor Jordi Opresco; Suècia:M. Axel Gauffin, director general delMuseu Nacional d'Estocolm.

A continuació donem la llista per ordrealfabètic dels participants a la Conferèn-cia, senyors: C. K. Adams, ajudant deldirector del «The National Portrait Ga-llery» (Londres) ; Francesc Álvarez Os-sorio, director del Museu Arqueològic(Madrid) ; O. Andrup, director del «Mu-sée Royal de Frederiksborg» (Hilleród) ;professor Nino Barbantini, cap del «Uf-ficio d'Arte del Comune di Venezia»;Pietro Belluschi, arquitecte del Museud'Art de Portland (Estats Units) ; pro-fessor Michele de Benedetti, inspectorhonorari dels monuments i galeries deRoma; professor Biagio Biagetti, direc-tor artístic de les Colleccions Pontifícies(Ciutat del Vaticà) ; Henri Bonnet, directorde l'«Institut International de Coopéra-tion Intellectuelle» (Societat de Nacions) ;doctor Czeslaw Boratynski, arquitecte(Cracòvia) ; Pere Bosch Gimpera, direc-tor del Museu Arqueològic (Barcelona) ;Comte de Casal, del Patronat del Museudel Prado (Madrid) ; Eduard ChicharroAgüera, director general de Belles Artsd'Espanya; Gino Chierici, sobreinten-dent del «Arte Medioevale e Modernadella Campania» (Nàpols) ; doctor JoaoCouto, Conservador del Museu Nacionald'Art Antic (Lisboa) ; Sigurd Curman,conservador en cap de les «Antiguitatsdel Reialme» (Stockholm) ; Stanley Cur-siter, director del «The National Galleryof Scotland» (Edimburg) ; Richard Dupier-reux, professor de l'«Institut Supérieur

des Arts Décoratifs» (Brusselles) ; MirzaAbbas Khan Eghban, professor de 1' «É-cole Normale de Téhéran»; Josep Fer

-rándiz, secretari del Museu de les ArtsIndustrials (Madrid) ; Josep de Figuei-redo, director del Museu Nacional d'ArtAntic (Lisboa) ; Ernest Fischer, conserva-dor en cap del «Musée de Malmo»; E.Foundoukidis, secretari general de l'«Of-fice International des Musées» (Societat deNacions) ; Axel Gauffin, director generaldel «Musée National» (Stokholm) ; doc-tor H. E. Van Gelder, director dels Mu-seus Municipals (La Haia) ; Guiffrey,conservador honorari dels «Musées Na-tionaux» . (Paris) ; Julio Guillén, direc-tor del Museu Naval (Madrid) ; HausHaug, conservador del «Musée desBeaux-Arts» (Strasbourg) ; Lluís de Ho.yos, director del Museu d'Art Popular(Madrid) ; René Huyghe, conservadoradjunt dels «Musées Nationaux» (París) ;Isherwood Kay, «The National Gallery»(Londres). ; Fèlix Kopera, director del«Musée National» (Cracòvia) ; EdwardKreisler, arquitecte (Cracòvia) ; doctor A.Lauterbach, director de les «Collectionsd'Art de l'Etat» (Varsòvia) ; P.-A. Le-moisne, conservador del «Gabinet desEstampes, Bibliothèque Nationale» (Pa-rís) ; doctor August Loehr, director dela «Bundessammlung von Medaillen,Münzen und Geldzeichen» (Viena) ; Mo-dest López Otero, director de l'Escolad'Arquitectura (Madrid) ; J. A. Macin-tyre, «Senior Engineer - H. M. Office ofWorks» (Londres) ; Erie Maclagan, direc-tor del «Victoria and Albert Museum»(Londres) ; doctor Adolph Mahr, directordel «The National Museum of Ireland»(Dublin) ; professor Amedeo Maiuri, di-rector del Museu Nacional de Nàpols;doctor Giovanni Mariotti, «Capo Sezioneal Ministero dell'Educazione Nazionale»(Roma) ; doctor Louis Marton, directorde la «Section archéologique du MuséeNational Hongrois» (Budapest) ; TadaoMarumo, Museu Científic de Toquio;Antoni Méndez Casal, del Patronat delMuseu d'Art Modern (Madrid) ; profes-sor Rodolfo Miecachi, «Capo UfficioScuole e Archeologia» (Roma) ; EttoreModigliani, sobreintendent de 1' «Arte

93


Medioevale e Moderna per la Lombar-dia», director de la «R. Pinacoteca diBrera» (Milà) ; J. D. de Montenach, se-cretari de 1' «Organisation Internationalede Coopération Intellectuelle» (Societatde Nacions) ; Pere Muguruza, arquitectedel Museu del Prado (Madrid) ; UgoOjetti, membre de l'Acadèmia Reial d'I-tàlia (Florència) ; Joergen Olrik, conser-vador del «Dansk Folkemuseum» (Copen-haguen) ; professor Georges Opresco, di-rector del «Musée Toma Stelian» (Buca-rest) ; Francesco Pellati, inspector supe-rior de Belles Arts d'Itàlia (Roma) ; Ri-card Penard Fernández, agregat de l'am-baixada d'Argentina a Espanya (Ma-drid) ; doctor H. J. Plenderleith, conser-vador ajudant del «Research Laboratory,British Museum» (Londres) ; doctor Jad-wiga Prezeworska, conservador, agre

-gat al Ministeri d'Instrucció Pública(Varsòvia) ; L. van Puyvelde, conservadoren cap dels «Musées Royaux des Beaux-Arts» (Brusselles) ; Bengt Romare, arqui-tecte (Stockholm) ; F. J. Sánchez-Cantón,subdirector del Museu del Prado (Ma-drid) ; doctor F. Schmidt-Degener, direc-tor general del «Ri jksmuseum» (Amster-dam) ; professor Luigi Serra, sobrein-tendent de l' «Art Médiéval et Modernepour les Marches» (Roma) ; professordoctor Alfred Stix, director de la «Ge-miildegalerie» i primer director del«Kunsthistorisches Museum» (Viena) ;professor Nello Tarchiani, director dela «R. Galleria degli Ufizzi» (Florència) ;professor Paolo Toschi, Comissió Italianade Cooperació Intellectual (Roma) ;Tung-Li-Yuan, director de la BibliotecaNacional (Pequin) ; Al Tzigara Samur-cas, director del Museu d'Art Nacional(Bucarest) ; Angel Vegue i Goldoni, delPatronat del Museu de les Arts Indus-trials (Madrid) ; Jean Verrier, inspectorgeneral dels «Monuments historiques»(París) ; Paul Vitry, conservador dels«Musées Nationaux» (París) .

El Comitè espanyol de la Conferènciade Madrid era compost per les persona-litats següents:

President: senyor Eduard Chicharrodirector general de Belles Arts; secre-tari, senyor Hermes Piñerúa Fernández

del Nogal; vocals: senyor Jacob StuartFalcó, del Museu del Prado; senyor Ri-card Jaspe Sanromà, del Patronat Na-cional del Turisme; senyor AntoniMéndez Casal, del Museu d'Art Modern,de Madrid; senyor Manuel Escrivà deRomaní, del Museu Arqueològic, de Ma

-drid; senyor Juli Guillén Tato, delMuseu Naval, de Madrid; senyor ÀngelVegue Goldoni, del Museu de les ArtsDecoratives, de Madrid; senyor JoaquimFolch i Torres, de la Junta de Museusde Barcelona; senyora Trinitat Scholz-Hermendoff, del Museu del Vestit, deMadrid; senyor Modest López Otero,de 1'«Acadèmia de San Fernando»; se-nyor Francisco Alvarez-Ossorio, de laJunta Facultativa d'Arxius, Bibliotequesi Museus, de Madrid; senyor Juli Ca-sares, de la Junta de Relacions Cultu-rals, de Madrid, i senyor Lluís deHoyos, del Museu de l'Art Popular, deMadrid.

El discurs d'obertura de la Conferèn-cia fou pronunciat pel senyor RicardSamper, ministre d'Afers Estrangers, elqual donà la benvinguda als membresassistents a l'acte.

Les sessions foren presidides pel mem-bre del Comité permanent d'Arts i Lle-tres de la Societat de Nacions, senyorSalvador Madariaga, el qual substituïa,en aquesta qualitat el ministre M. Ju-les Destrée, president del Comitè deDirecció de l'Oficina Internacional deMuseus.

A l'efecte de facilitar les discussions,l'Oficina Internacional de Museus duguéa Madrid i installà en sales apropiadesuna bona part de la documentació grà-fica que posseeix, la qual fou utilit-zada amb profit per tal d'illustrar ambexemples concrets les exposicions teò-riques.

Les conclusions acordades per la ditaConferència han estat facilitades als par-ticipants per mitjà d'un tiratge mecano-grafiat, amb l'objecte de preparar el trae

-tat general de museografia que és el fruitd'aquesta reunió d'experts.

94


BIBLIOGRAFIA

«1 MONUMENTI CRISTIANI DI ESPAGNA STU-

DIATI IN QUESTI ULTIMI ANNI». — Unopuscle d'Eduard Junyent, Pvre.

De l'actual conservador del MuseuEpiscopal de Vic, doctor Eduard Junyent,hem rebut la relació que, referent alsmonuments hispànics, li fou confiada enel III Congrés d'Arqueologia Cristiana,celebrat a Ràvena del 25 al 30 de setem-bre de l'any 1932, i al qual portà oficial-ment la representació de la Generalitatde Catalunya.

Inicia la relació aquesta, reconeixentque els estudis d'Arqueologia Cristiana aEspanya no han adquirit l'alt interès queavui hi té l'estudi de la Prehistòria, l'ibe-risme i altres cultures primitives anteriorsa la romanització; tot amb tot, el fet que,en áquests darrers anys, s'hagin dut a ter-me alguns interessants treballs que, si mésno, poden considerar-se com l'inici delsestudis d'Arqueologia Cristiana en terresd'Ibèria, el posa en la necessitat de con-signar-los ami) cert detall, per bé que enmoltes de descobertes fetes fins ara potserno s'hagi assolit tota l'eficàcia que espodia esperar degut a valorar amb excésels objectes trobats per la seva vàlua ar-tística i prescindint massa de les circums-tàncies i de l'ambient en què molts objec-tes foren trobats.

Això el porta a consignar, en primerlloc, una sèrie de treballs aïllats que so-bre restes funeràries, sarcòfags i estudisepigràfics, han dut a terme, en dates di-verses, els senyors Botet i Sisó, Gudiol,Carriazzo, J. E. Uranga, Roca Lletjós, M.Macias, A. Carbonell, J. Pérez de Barra-das i P. Beltran, dels quals, en notesapart, dóna les dades cronològiques itítols dels treballs bibliogràfics correspo-nents.

En un altre apartat, segueix la descrip-ció de diversos estudis, també aïllats, re-ferents a la descoberta de diverses restesbasilicals, deguts, respectivament, a J. R.MMélida : Excavaciones de Mérida; A. delCastillo: Los descubrimientos de Sta.Eulalia de Bóveda; J. Pérez de Barra-das: La Basílica paleo-cristiana de Vega

de Mar (de la qual insereix la repro-ducció de la planta) ; així com altres da-des referents a descobertes també de res-tes de plans basilicals, fetes a Elx i a Ma-nacor, i respectivament degudes als se-nyors J. Puig i Cadafalch i J. Rubió.

Segueix la relació del doctor Junyentremarcant la famosa construcció amb cú-pula, de Centcelles, prop de Constantí,Tarragona, de la qual dóna, no sols unabreu descripció del conjunt, sinó tambéalgunes dades referents als mosaics queexornen l'interior d'aquest monument,així com dues dades bibliogràfiques a ellreferides i degudes al malaguanyat mos-sèn Gudiol. Passa, tot seguit a descriure1'interessantíssim cementiri romano-cris-tià, descobert a Tarragona, vora la novafàbrica de tabacs, l'estudi sistemàtic delqual, degut a mossèn J. Serra i Vilaró,és exposat extensament fins a l'extremque li és dedicada la resta de l'espai del'opuscle que recensionem, interès perfec-tament explicable, ja que es tracta del'estudi més complet que, referent a Ar-queologia Cristiana, s'ha fet a Espanya.

Comença l'estudi d'aquesta interessantnecròpolis, ami) la descripció dels diver-sos tipus d'enterrament, que comprenendes dels més rudimentaris excavats aterra i posant els cadàvers en caixes defusta, fins als tipus de sepulcre ricamentesculpit, després de passar per l'estudi dediversos tipus d'enterrament en àmfores,a l'interior de les quals es trobaren nom

-brosos esquelets.En la impossibilitat manifesta de donar

una ressenya de tot el que, referent aaquest cementiri, descriu l'autor de la re-lació, ens limitarem a esmentar els mésinteressants sarcòfags, dels quals sobre-surten els anomenats de Sant Pere i SantPau i dels Lleons, dels quals hi ha repro-duïdes unes fotografies.

Completa la descripció aquesta, l'es-ment dels anomenats tu mulo, construc-cions rectangulars que assenyalen exte-riorment el lloc de diverses sepultures,així com el d'algunes criptes, la més im-portant de les quals és l'anomenada delsArcs, de la que també reprodueix una fo-tografia.

Dels detinguts estudis fets damunt d'a-

95


questes interessants restes i per les dadesproporcionades per algunes inscripcions,hem pogut deduir que Tarragona foudevastada en dues ocasions distintes, laprimera l'any 260, i l'altra quan la pene-tració visigòtica vers el 409, aquesta data,fixada d'una manera precisa per untestimoni d'aquells temps, l'historiadorPaolo Orosio, que l'any 414 descriu lesdevastacions.

Finalment, després de descriure les po-ques restes d'una basílica trobades enaquesta necròpolis, fa algunes considera-cions sobre un altre edifici considerat permossèn J. Serra i Vilaró com un possiblebaptisteri i anuncia, per a no tardar, unanova obra del prestigiós arquitecte i ar-queòleg senyor J. Puig i Cadafalch, enla qual seran estudiats nombrosos aspec-tes de l'Arqueologia Cristiana a Espanya.

Illustren aquest interessant treball, amés dels gravats ja esmentats, nombrosesvistes de conjunt i en detall del cementiriromano-cristià de Tarragona, així com lareproducció de diversos interessants mo-saics i nombroses inscripcions que en ells'han descobert.

En resum, un report molt complet del'estat actual d'aquests estudis a la nostraterra i a la resta de la península.

RAIMON VAYREDA

EL MUSEU ARQUEOLÒGICO-ARTÍSTIC Epis-COPAL DE VIC EN 1933. Memòria del con-servador d'aquest Museu, Mn. EduardJunyent. — Vic, 1934.

S'hi dóna compte del començament dela reinstallació global de les seves agru-pacions seriades d'objectes, tenint encompte l'ordre cronològic i les afinitatsd'estil, de l'aspecte econòmic, del nombrede visitants (vuit mil cent quatre) , i del'entrada dels següents objectes: frag-ments ceràmics i de petites peces desílex, recollits en les contrades vigata-nes; un anell ele bronze llis, trobat enun sepulcre del Puig d'En Planes; unadestral eneolítica de basalt, procedent dela comarca del Ripollès; una ara d'altar,del segle Ix-x; un suport d'altar, de la

mateixa època; una important composi.ció al fresc que representa el Sant Soparde Jesucrist i que formava part de l'absisde la capella de Sant Miquel, de la Seud'Urgell (obra considerada com de la se-gona meitat del segle XIII pel reverendJunyent, i de la qual aquest arqueòlegfa una detallada descripció) ; una telade Marian Colomer (pintor vigatà set-cen-tista) , amb la imatge del venerable car-toixà Climent Riera (fill de Vic, que moríel 1682) ; una gran arca del segle xvi, deprobable factura aragonesa; tres canade.líes en plom estanyat; un portapau deplanxa d'aram recoberta d'esmalt, delsegle xvi; tres exemplars de pastes d'ag-nus, dels segles xviii i xix; un parell desabates del xviii; dues capsetes metàlli-ques d'aquest mateix segle; dos llibresmanuscrits (Entreteniments de conversa-cions trets per H. de Olot i Llibra com-post de barias lletras espirituals y burle.chas, per cantar i divertirse... renobat denou en lo any 1777 per mans propis), i unnotable lot de gravats en planxa d'aram.

R.

BIBLIOTECA D'ART DE LA JUNTA

DE MUSEUS

Obres ingressades durant el segon semes-tre de l'any 1934

ADQUISICIONS

OBRES VÀRIES AGRUPADES PER MATÈRIES

PREMSA. — ARGOS DE LA PREMSA: Ofi-cines d'extractes de periòdics (noves i ar-ticles d'abast artístic), Barcelona, Collec-ció a comptar del juliol del 1932, 25estoigs.

FOLKLORE. — JOAN AMADES: Bruixesi bruixots, 1 vol. — Els xiquets de Valls,1 vol. — Guia llegendària de Barcelona,La Ribera, 1 vol. — Guia llegendària deBarcelona, El Raval, 1 vol. — Enigmespopulars, 1 vol. — Diccionari d'endevina-lles, 1 vol. — Castells llegendaris de laCatalunya vella, 1 vol. — Castells llegen-daris de la Catalunya nova, 1 fase.

96


INDUMENTÀRIA. — JULIO MARTÍNEZSANTA-OLALLA: Sobre como usaron lafíbula los visigodos, 1 fase.

REVISTES. — IL'LUSTRACIO CATALANA,Revista literària i artística de Barcelona,Collecció completa (1880 a 1894, 1903 a1917, 27 vols. — Hispania, Revista d'artbarcelonina, Collecció completa (1899-1902) , 4 vols. — Catalunya Artística, Re-vista d'art, de Barcelona. Collecció com-pleta (1900-1902), 3 vols. — La Nova Re-vista, Revista d'art barcelonina. Collec-ció completa (1927-1929) , 9 vols.

EXPOSICIONS. — E. GALWEY: El quehe vist a can Parés en els darrers qua-ranta anys, 1 fasc.

MUSEUS. — R. LÉCUYER: Un nouveaumusée de l'Institut de France: Le MuséeMarmottan, 1 fase.

ESCULTURA. — E. MICHON: La sculp-ture grec que au Musée du Louvre, 1 fase.- A. DURAN I SANPERE: Els retaules depedra (De la sèrie «Monumenta Catalo-niae») , 2 vols.

NUMISMÀTICA. — J. G. MILNE: Thehielos hoard of 1907, 1 fase. — A. F. PRA-DEAU: The inexican mints of Alamos andHermosillo, 1 fase.

CERÀMICA. — E. ZIMMERMANN: Chi-nesisches Porzellan, 2 vols.

DIBUIX. — Segon Saló d'Humoristes.Barcelona, 1934, 1 fase.

TEIXITS. — RAOUL D'HARCOURT: Lestextiles anciens du Pérou et leurs techni-ques, 1 vol.

PINTURA. — L. H. LABANDE: Les pein-tres et peintres-verriers de la Provenceoccidentale, 2 vols. — CHARLES L. KuHN:Romanesques mural painting of Catalo-nia, 1 vol. —_ VÍCTOR DE LA SERNA: Losfrescos de Vázquez Díaz en Santa Maríade la Rábida, 1 fase. — ODETTE AUBRAT:La peinture de genre en Anglaterra, 1 vol.

MúSICA. —Alte musikinstrumente,Ein Leitfaden für Sanamler von HermannSommer, 1 vol. -- A. CELLIER et H. BA-CHELIN: L'Orgue, 1 vol. — GERALD R. HA-YES: The viols and other bowed instru-ments, 1 vol. — The treatment of instru-mental music, 1 fase. — An illustrated ca-talogue of the Music Loan Exhibition,1 vol. — GEORGE KINSKY: Álbum musical,1 vol. — Storia delia musica attraverso l'i-

magine Musik historisches Museum vonWilhelm Meyer in Cóln, Katalog, 1 vol.— G. LE CERF: Instruments de musiquedu xvè siècle, 1 vol. — The Leslie LindseyCollection of musical instruments (Mu-seum of Fine Arts Boston), 1 fase.— CURT SACHs: Geist und werden dermusik-instrumente, 1 vol. — Die musi-kinstrumente, 1 vol. — Handbuch dermusikinstrumentenkunde, 1 vol. — GODT-FRED SKJERNE: Carl Claudius'Salnntlungaf gamle musikinstrumenter, 1 vol. —JU-LIUS SCHLOSSER: Die santmlung altermusikinstrumente, 1 vol.

ARQUEOLOGIA MEDIEVAL. — HANSZEISS: La cronología de los ajuares fune-rarios visigodos, 1 fase.

GEOGRAFIA. — Butlletí del CentreExcursionista de Catalunya. Anys del1929 al 1932, 4 vols.

UNITATS REBUDES D'OBRES EN CURS DEPUBLICACIO

RAYMOND LÉCUYER: Regards sur lesntusées de province, fasc. del 20 al 24.— CALLICÓ : Pintures, dibuixos, aiguafortsi litografies d'aquest artista, fasc. del 1al 4. — HISTORIA DE ESPAÑA (Instituto Ga-llach) , fase. del 5 al 9. — ALBERT GRE-NIER: Manual d'archéologie gallo-ro mai-ne, 2." part, 2.11 vol.

ANUALITAT DE LES REVISTES SUBSCRITES

A la llista publicada en el número delproppassat mes de març, cal afegir lessegüents: Numismatisch Zeitschri f t i Mit-teilungen der Numismatischen Gesell-schaft in Irien, de Viena.

DONATIUS

DE MUSEUS I ENTITATS ARTÍSTIQUES

MUSEO INTERNAZIONALE DELLE CERAMI-CHE, Faenza: «VII Corso di Storia dellaCeramita Italiana», 1934, 1 fase.

JUNTA FACULTATIVA DE ARCHIVOS, BI-

ELIOTECAS Y MUSEOS (Madrid) : Joan Por-car, «Coses evengudes en la Ciutat i Reg-

97


nc de València», 1 vol. — FELIPE MATEULLOPIS: «Catálogo de los ponderales mo-netarios del Museo Arqueológico Nacio-nal», 1 vol.

KUNGL. MYNTKABINETTET, STOCHOLM:T. G. Appelgren, «Gustav Vasas Mynt»,1 vol.

MUSÉE NUMISMATIQUE DE MARSEILLE:«Catalogue (1884) », 1 vol.

MONNAIE DE L'ETAT DE VARSOVIE: «Rap-ports 1924 a 1929», 1 fasc.

R. MusEo ARCHEOLOGICO DI PARMA:«Monete italiotc e siceliote medite oraro del...», 1 fase.

BIBLIOTEQUE NATIONALE, DÉPARTEMENTDES MÉDAILLES ET ANTIQUES: Jean Babe-ion, «Catalogue de la collection de Luy-nes», 2 vols. i 2 carp.

ACADEMIA CATALANA DE BELLES ARTS DESANT JORDI: «Acta de la sessió públicaque tingué lloc el dia 23 d'abril del1934», 1 fasc.

ESCUELA DE ARTES Y OFICIOS ARTÍS-TICOS Y BELLAS ARTES: «Memoria delcurso de 1932 a 1933», 1 fasc.

ASSOCIACIÓ DE MUSICA «DA CAMERA»:Audicions íntimes, «Recull de progra-mes illustrats, 1933-34», 1 fasc.

INSTITUCIÓ DEL TEATRE (Barcelona) :«Memòria del Curs de 1928-29 al de1933-34», 1 fasc.

EL MUSEU ARQUEOLÒGICO-ARTÍSTIC EPIS-COPAL DE VIC: «Memòria 1932», 1 fase.

UNIVERSIDAD DE SEVILLA, FACULTAD DEFILOSOFÍA Y LETRAS, LABORATORIO DEARTE: «Documentos para la historia delarte de Andalucía», VII, 1 vol.

MUSEO DE CÁDIZ: César Peinan, Unacolección desconocida: «La galería decuadros de don Emilio de Solá, de Cádiz»,1 fase.

MUSEU DE L'ERMITAGE (Leningrad) :«Lot de publicacions illustrades, de textrus, 1. Jo/ fe i altres: Exposició de l'artfrancès a l'època de la caiguda del Feu

-dalisme i adveniment de la RevolucióBurgesa», 1 fase. — ERMITAGE NACIONAL:«Guia sumària», 1 fase. — B. V. LE-GRAND: «La reorganització socialista del'Ermitage», 1 fasc. — SASANIAN METAL-WORK: «Objectes de plata i bronze »,sèrie 1.", 1 fase. — S. L. GUINSBURG: «Lamúsica al Museu», 1 fasc. — La guerra

dels bufons i la lluita pel realisme a lamúsica francesa del segle XVIII, 1 fase.— RICARD WAGNER: «L'Anell dels Nibe-lungs» (treball de divulgació), 1 fase,G. B. PERGOLESI: «La serventa-senyora»(treball de divulgació), 1 fase. A. YLL,JAKUBOVOLEIG: «Samarcanda a l'època deTimur i •els timúrides», 1 fase. — SARA!BERQUÉ: «El feudalisme a l'Orient, Lacapital de l'Horda d'Or, 1 fase.

AMERICAN 1NSTITUTE FOR PERSIAN ART.Charles Breasted: «Oriental Institutedescoveries at Persepolis», 1 fase.

NATIONAL MUSEUM STOCKOLM: Abrevia-ted catalogue o f the pictures in the Natio-nal Museum, 1 vol.

MUSEO NACIONAL DE BELLAS ARTES,ASOCIACIÓN AMIGOS DEL MUSEO, BUENOSAIRES: «Exposición Rodín», 1 fase.

D'ALTRES ENTITATS CULTURALS

BIBLIOTECA APOSTÒLICA VATICANA:«Elenco delle Publicazioni, 1932», 1 fase.

BIBLIOTECA BALMES (Barcelona) : «Ana-lecta Sacra Tarraconensia», vol. X, fasci-ele L

GENERALITAT DE CATALUNYA, DIRECCIÓTÈCNICA DE BIBLIOTEQUES: «Anuari de lesbiblioteques populars, 1932», 1 vol.

UNIVERSITAT DE BARCELONA, SEMINARIDE PEDAGOGIA: «Memòria, Curs 1932-1933», 1 fase.

ESCOLA D'ESTIU (Barcelona, 1934) :«Programa general», 1 fase.

ATENEU BARCELONÉS: «El Ateneo Bar-celonés», Bosquejo histórico, 1 vol. -«Discursos presidencials llegits en lessessions inaugurals de curs», Collecciódel 1876 al 1932, incompleta, 11 fase.— «Actes de les sessions públiques cele-brades al Saló de Càtedres», Collecció del'«Ateneo Catalán» i Ateneu Barcelonèsdel 1861 al 1903, incompleta, 21 fase.— «Acta de la sesión solemne para honrarla memoria de don Ramón Anglasell», 1fase. — «Memòries de Secretaria llegidesen les sessions dels cursos de 1876 al 1930»,Collecció incompleta, 5 fase. — «Memo-ria de la Junta Directiva del Ateneo Bar-celonés, sobre las gestiones practicadaspara la adquisición del nuevo edificio»,

98


1 fasc. — BUTLLETÍ DE L'ATENEU BARCE-LONÈS, núms. de 1'1 al 24, 23 fasc. -JAUME COLELL: «En Marian Aguiló». Dis-curs llegit el 6 de juny del 1898, 1 fase.— CONFERÈNCIES FILOSÒFIQUES, 1930, 1volum. — J. BORRELL I SOL i A. MEN-TRUIT: «Dictamen emitido sobre testa-mentos otorgados en Cataluña» (Secciónde Ciencias Morales y Políticas), 1 fase.—L. BENITO I ENDARA: «El derecho deasociación, Conclusiones presentadas enla Sección de Ciencias Morales y polí

-ticas», 1 fasc. — J. MASSÓ TORRENTS:«Biblioteca del Ateneo Barcelonés».Catàleg dels manuscrits, format per...,1 vol. — JAUME BALMES: «El Criteri»,Edició costejada per les Societats Econò-miques de Barcelona, 1 vol.

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA:«Llista de senyors socis», 1 fase.

SOCIEDAD DE ATRACCIÓN DE FORASTE-nos, de Barcelona: Manuel Marinello,«Tarrasa», 1 fase.

ASSOCIACIÓ PER LA CULTURA DE MA-LLORCA: «Calendari mallorquí de 1932,1933 i 1934», 3 fase.

D'AUTORS

P. BOSCH GIMPERA, J. DE C. SERRA-RÀFOLS i ALBERT DEL CASTILLO: «Empo-

rium», 1 fase., 5 exemplars.AL. BUSUIOCEANU: «Les tableaux du

Greco dans la Collection Royale de Rou-manie», 1 fase.

FRÉDÉRIC CAMP: «Un portrait de Jo-seph Bonaparte au Musée de Barcelonc»,1 fase.

SALVADOR DALÍ: «L'amour et la mé-Inoire», 1 fase. — Un recull de catàlegsd'exposicions de les seves obres, celebra-des darrerament per aquest artista aParís i Nova York, 1 fase.

MARGUERITE DEVIGNE: «La sculpturebeige, 1830-1930», 1 vol. ,

J. FONT i SOLSONA: «Notes històri-ques sobre el Decret de Nova Planta»,1 fase.

CASA FORD: «Revista Ford», tom 1933,1 vol.

A. GALLARDO I GARRIGA i S. RUBIÓ Tu-DURI: «La farga catalana», 1 vol.

MANUEL GÓMEZ MORENO: «El arte ro-mánico español», 1 vol.

E. JUNYENT: «I Monumenti Cristiani diSpagna studiati in questi ultimi anni»,1 fase.

LUCY KINGSLEY PORTER: «The wri-tings of A. Kingsley Porter, 1883», 1 vol.

JOSEPH BILLIOUD: «Pals ou lys desplus anciens emblèmes du comte deProvence», 1 fase.

SALVATORE MIRONE: «Mirone d'Elcu-tere», 1 vol. — «La monnaie de Thera»,1 fase. — «Les divinités fluviales surles monnaies antiques de la GrandeGrèce», 1 fase. — «L'influence de lasculpture et de la peinture sur les typesmonétaires de la Grande Grèce et de laSicile au V° siècle av. J.-C.», 1 fasc.

—«Monnaies historiques de la Sicile anti-que», 1 vol. — «Contributions a la numis-matique byzantine», 1 fase. — «Copies destatues sur les monnaies antiques de laSicile», 1 fase. — «Stiela, topografia enumislnatica», 1 fase.H. ROLLAND: «Notes sur la monnaie

d'Orange», 1 fase. — ARLES: «Atelier mo-nétaire de la Ligue, 1590-1593», 1 fase.

A. TARAMELLI: «Perdasdefogu, Ripos-tiglio di monete di època cartaginese»,1 fase. — Irgoli (Nuoro), «Ripostiglio didenarii imperials romani», 1 fase. -Pozzomaggiore (Sassari) : «Ripostiglio dimonete puniche in bronzo», 1 fase. -«Ripostiglio di monete bolognesi, spag-nole, milanesi e sarde seoperto a Gesturi(Cagliari) », 1 fase.

LUDOVIC DE VALON: «Le royal d'or deLouis 1. 1r d'Anjou, comte de Provence, autitre de duc de Calabre», 1 fase.

RICHARD VASMER: «Ein im Dorfe Staryi Dedin in Weissrussland gemachter fundkufischer münzen», 1 fase.

LL. NICOLAU D'OLWER: «Mitologia bar-celonina», 1 fase.

C. RODÓN i FONT: «Les teles d'esca-rrotxa», 1 fase.

R. RUCABADO: «Bandera d'escàndol»,1 vol.

ROSA SCHAPIRE: «Aus Spanien Mu-seen, de Madrid, 1 fase. — «Aus Spanis-chen Museen, de Barcelona», 1 fase.

J. SERRA -VILARÓ: «Les pintures muralsde la Seu Primada de Tarragona», 1 fase.

99


VISITES COL.LECTIVES

ALS MUSEUS

NOVEMBRE

Al Museu d'Art de Catalunya

Dia 14. - Institut Escola de Sarrià.Dia 17. - Institut Montserrat.Dia 22. - Institut Escola; Escola Na-

cional del carrer de València núm. 207;Grup Escolar «Jacint Verdaguer».

Dia 23. - Grup Escolar «Baixeras».Dia 24. - Escola Montessori «Ataulf»;

Acadèmia Barcino; Acadèmia Barcino;Institut Nacional de 2." Ensenyança de«Martí d'Ardenya», de Tarragona.

Dia 25. - Institucions de Cultura «F.Macià», Grup núm. 4; Col.legi del carrerde Tapioles.

Dia 27.-Grup Escolar «Ramon Llull»;Grup Escolar, Diputació, núm. 112.

Dia 28.-Grup Escolar «Ramon Llull»;Grup Escolar, Diputació, núm. 112.

Dia 29.-Grup Escolar «Ramon Llull»;Institut Escola; Institut de Cultura iBiblioteca Popular de la Dona: GrupEscolar «Lluís Vives».

Dia 30.-Grup Escolar «Ramon Llull»;Grup Escolar «Jacint Verdaguer.

Al «Cau Ferrat» de Sitges

Dia 14. - Club d'Esports de Munta-nya, de Barcelona.

Dies 20, 21, 22 i 23. - Escoles Oficialsde la vila.

D.ia 25. - Escuela Superior de BellasArtes, de Madrid.

Al Museu de les Arts Decorativesde Pedralbes

Dia 22. - Associació Alemanya d'Em-pleats.

Dia 24. - Institut Nacional de 2." En-senyança de «Martí d'Ardenya», deTarragona.

Dia 27. - Escola Nacional de Nenes(Putxet, 37) .

Dia 30. - Grup Escolar «Baldiri Re-xac».

Al «Poble Espanyol» de Montjuïc

Dia 7. - Grup Escolar «F. Macià».Dia 23. - Grup Escolar «Baixeras»;

Grup Escolar «Pere Vila».Dia 24. - Acadèmia Barcino; Acadè•

mia Barcino.Dia 29. - Escola Catalana «Mossèn

Cinto».Dia 30. - Grup Escolar «Jacint Ver-

daguer».

DESEMBRE

Al Museu d'Art de Catalunya

Dia 1. - Grup Escolar «Ramon de Pe-nyafort», Grup Escolar «Ramon Llull».

Dia 4. - Grup Escolar «Ramon Llull».Dia 6. - Institut Escola, Grup Escolar

«Mossèn Jacint Verdaguer».Dia 11. - Grup Escolar Escola Nor-

mal de la Generalitat.Dia 12. - Escoles de Bose del Parc

de Montjuïc.Dia 13.- Residència Internacional

d'Estudiantes, Escoles de Bose del Parcde Montjuïc, Grup Escolar «La Farigola».

Dia 14. - Escoles de Bose del Parc deMontjuïc.

Dia 15. - Escoles Casas, Escola Nor-mal de la Generalitat, Escoles de Bosc,del Parc de Montjuïc, Grup Escolar deSarrià, Escola Nacional núm. 8, de laPlaça del Diamant.

Dia 16. - Escola de Labors i Oficis dela Dona, Escola del Treball.

Dia 18. - Escola de Bibliotecàries.Dia 19. - Instituciones de Cultura «F.

Macià», Grup núm. 4, Professors de Bur-gos, Escola de Labors i Oficis de la Dona,Institut de Mataró.

Dia 20. - Institut Escola, Grup Esco-lar «Ramon Llull», Escola de Labors iOficis de la Dona.

Dia 21. - Escola Municipal de Co-merç, de Granollers.

Dia 27. - Col.legi Acadèmia Barcelo-na, Escola Municipal núm. 1, de noisd'Hospitalet; Escola Municipal núm. 2,(le nois d'Hospitalet.

100

IÁ s. ^VIDRIERES D'ART - MUNTURES EN GRAN PREMIPLOM 1 LLAUTÓ - ESMALTS AL FOC 1 Exposició InternacionalSOBRE VIDRE, CRISTALL 1 CERÀMICA Barcelona, 1929

VIDRES 1 CRISTALLS PLANS 1 CORBATSGRAVATSBISELLATSMIRALLSMOTLLURESMARCSETC.1 Central: Ronda de Sant Antoni, 56

Telèfon 22035

Sucursal: Laureà Miró, 40 (Hospitalet) - Telèfon 30634

REPRODUCCIONS D'ARTESCULTÒRIC

AMB DIVERSOS TOTA MENAMATERIALS DE PATINES

LIEENí , S. Á.Tallers i estudis: Carrer Girona, 153Telèfon 77926-BARCELONA

La Pinacoteca

MARCS 1 GRAVATS

HIGINI GARCÍASuccessor de Gaspar Esmatjes

Exposició permanent delsmillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

Ei.ric Tae•r•agü\O!JO C

FUSTEREspecialitzaten treballs per aMuseus i Exposicions

DECORACIÓ 1

RESTAURACIÓDE TOTA MENA

DE PINTURES

•i

EMBALATGE 1 TRANSPORT DE TOTAMENA D'OBJECTES D'ART

CARRER DE LA LLUNA, N.° 23 Consell de Cent, núm. 283

Telèfon 25534 Telèfon 14345 : BARCELONA

ASSOCIACIÓ PROTECTORA DE L'ENSENYANÇA CATALANA

PUBLICACIONS ESCOLARS

ACABEN DE PUBLICAR-SE

Llibre de la NaturaPRIMER GRAU

Història dePRIMERES LECTURES

PER S. MALUQUER NICOLAUI A. PARRAMON TUBAU

CatalunyaPER FERRAN SOLDEVILA

EDITADES PER

I. G. Seix i Barral Gerrans, S. A.Provença, 219 - BARCELONA - Telèfon 71671

Indústries GràfiquesSeix i Barral Germans

S•A

IMPRESSORS 1 EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraciód'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Comerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

ANTIGUITATSDECORACIÓ

1.. HOAttAR

CANUDA, 4Telèfon 15349BARCELONA

4 ____

DECORADORREPRODUCCIONSIt E Àle D'ART

,

PINTURA 1ESC UIT URA

NOVA SALA D'EXPOSICIONS

Diputació, 271 - BARCELONA - Telèfon 16217

La 10h1acotcca

MARCS 1 GRAVATS

HIGINI GARCÍASuccessor de Gaspar Esmatles

Exposició permanent delsmillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

SALARAIUÁ1 `1/Y. GARCIA SIMON

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern deismillors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES

Rambla de Catalunya, n.° 29Telèfon 15677

Documents

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA · de vitrina, la cosa exigia un altre tracta-ment, i es va resoldre imperfectament a base d'un rètol general per a cada sala situat al dintell