Butlletí Informatiu - Núm. 459 Juliol / Agost / Setembre 2015docs.gestionaweb.cat/0414/butlleti-459-ceb-2.pdf · Butlletí Informatiu - Núm. 459 Juliol / Agost / Setembre 2015

Butlletí Informatiu - Núm. 459Juliol / Agost / Setembre 2015

Foto: Joan Surroca

Apar

tat 1

24 -

Carr

er d

el P

uig,

6 -

1782

0 BA

NYOL

ES (P

la d

e l’E

stan

y) Te

l 972

57

52 1

2 - F

ax 9

72 5

7 52

12

e-m

ail:

cent

reex

bany

oles

@gm

ail.c

om -

web:

http

://ww

w.ce

ntre

excu

rsio

nist

aban

yole

s.or

g

2 Centre Excursionista de Banyoles

Arran de la convocatòria d’eleccions per a conformar una junta directiva nova de la nostra entitat, es va presentar una única candidatura, encapçalada per un servidor com a President, i formada per els següents socis: Albert Corominas, com a Vice-president; Lluís Pagès, com a Secretari; Lluís Camps, com a Vice-secretari; Elisabet Rodriguez, com a Tresorera; i tres vocals més: Xavier Batchellí, Judit Collell i Joaquim Oliver.

Com que no es va presentar cap més candidatura fins a la data que s’havia establert, la Junta Electoral designada prèviament va proclamar les persones esmentades com a membres de la nova junta directiva del Centre.

Haureu observat que el nombre de vocalies s’ha reduït al mínim indispensable.

S’ha cregut oportú fer-ho d’aquesta manera, per tal d’aconseguir una més gran agilitat i rapidesa en la presa de les decisions necessàries en el funcionament normal, del dia a dia, de l’entitat.

Pel que fa a les diverses seccions, cadascuna compta amb un responsable com fins ara. La seva tasca és organitzar tot el que faci falta dins de cada àrea, i tenir informada la Junta de les seves necessitats i previsions d’activitats, de manera que hi hagi una bona coordinació entre totes les seccions, per evitar interferències i, si s’escau, sumar esforços. Aquests responsables no formen part de la Junta estricta, però es reuneixen d’una manera periòdica, més o menys sovint en funció de les necessitats puntuals de la programació trimestral, sempre en comunica-ció constant amb els membres de la Junta.

Com a novetat més destacada, us vull esmentar la creació d’un grup de curses de muntanya, encapçalat pel soci Ramon Pou, que està preparant la seva participació en diverses competici-ons d’aquest caire, i que oferirà a tots els socis la possibilitat d’incorporar-se a aquesta disciplina esportiva.

Com a President, em poso a la disposició de tots els socis si en alguna cosa us puc ser útil.

Espero i desitjo que, en aquesta etapa nova que hem decidit iniciar, comptarem com sempre amb la vostra confiança. Estarem sempre amatents a rebre els vostres consells i indicacions sobre el funcionament del Centre.

Joan Surroca i Ortiz President

Constitució de la nova junta directiva del Centre Excursionista de Banyoles

Núm. 459 3

Expectació... s’inicia el compte enrere, tots a la línia de sortida. Desitjos, il·lusions, propòsits, objectius i resultats. En pocs segons un garbuix que bull dins el cap. Mig minut i... un clic enge-ga l’engranatge i les cames, braços, tot el cos, ja està en funcionament.

Si en fem un paral·lelisme, ho podem enquibir en aquesta nova cursa que ha començat a cór-rer al Centre Excursionista. S’estrena junta amb noves iniciatives i una d’elles és una nova vocalia per a la creada Secció de Curses de Muntanya. I és que venim amb ganes d’arribar lluny. La nos-tra filosofia és la d’un pas darrere l’altre, amb constància, esforç i convençuts que aconsegui-rem èxits i, per damunt de tot, arribar.

Que uns companys del Centre vagin a la cursa del Tor des Geants (Itàlia) ens esperona i la seva eufòria volem que arribi als altres. Ens hem mo-gut, i amb el suport de la Secció de Fotografia s’ha fet un magnífic treball per donar imatge i color a l’esperit que duem dins. Els fotògrafs ens varen acompa-nyar, retratar i, amb la seva experiència, el resultat de tan d’enfocament és excel-lent.

Preparem la presentació ofi-cial de la Secció pel diven-dres 4 de setembre a la sala d’actes, on projectarem un powerpoint amb un contin-gut visual i comentaris dels socis que ja en formen part.

Al passat butlletí parlàvem de l’alimentació a les Ultres. Ara voldria explicar quin ha de ser el material necessari

i convenient per afrontar una cursa d’aquestes característiques.

Comencem pels peus. Les bambes són el tot. Cada un tindrà les seves preferències a l’hora d’escollir marques o models. Voldria reflexionar que amb proves de llargues distàncies s’hauria de deixar de banda el minimalisme. Una sola que s’arrapi el màxim possible i un bon amor-timent fan que la comoditat s’agraeixi al llarg de les hores. Mai unes bambes de Gore-tex, la transpiració és fonamental... Pantalons curts, pirates, malles llargues. Hem de pensar en la climatologia. Samarreta tèrmica, de mànigues curtes o llargues, per damunt la samarreta iden-tificativa del Centre. Uns mitjons tècnics que mantinguin el peu suficient collat. Un paravents impermeable ja que quan el vent o la pluja ens arreplega és una peça imprescindible. Segons com per sota encara podrem posar-nos un for-

Expectació


ro polar o qui sap si una jaqueta de plomes... Guants, gorro, gorra, buff.

Aquestes vestimentes imprescindibles han d’anar sempre acompanyades pels comple-ments que hi ha d’haver dins la motxilla, que ha de ser còmoda i lleugera i ha de tenir l’espai suficient per enquibir-ho. A dintre cal dur-hi un recanvi del que més falta ens pugui fer. Si ens mullem o enfanguem, un canvi de mitjons o sa-marreta pot deixar el cos en bon to.

Per fortuna ja són moltes les curses en què les revisions a les llistes de material obligatori fan que es penalitzi qui no ho compleixi. No hem, però, d’esperar que ens diguin què cal dur, cada un sap quines són les seves necessitats i anar ben equipat serà clau per gaudir de la prova i sobretot arribar.

Ramon Pou

El passat diumenge dia 26 d’abril, puntuals a les 8 del matí, 15 persones sortim de Correus, d’entre elles en Mario Rodríguez, que té 88 anys i ho vol provar. Agafem la carretera que passant per Esponellà i Crespi, ens porta fins a la N-260 amb direcció Figueres fins al trencant de Bàsca-ra, on per la comarcal anem a sortir novament a la N-260, aleshores continuem per Llançà i a les 9 ja som a Portbou. Deixem els cotxes al pàr-quing de pagament del Club Nàutic i ens dirigim a la Platja Gran, on s’agafa el camí de sortida de l’anada. Passem per les escoles, al carrer de Sant Jordi, fins a la sortida del poble i a l’última casa agafem un corriol a l’esquerra que en poc més de 35 minuts ens porta al Coll de Belitres, lí-nia fronterera on hi ha el monument a la retirada. Agafem una pista forestal francesa que ens porta fins al Coll de la Farella, i un cop allà, en lloc d’agafar el camí a l’esquerra que ens portaria al

cim de Querroig, preferim agafar el de la dreta que ens porta fins a uns grans dipòsits d’aigua, on esmorzem. Tot seguit baixem fins a Cerbere, on agafarem el llarg camí de ronda que ens por-tarà a Banyuls. En arribar a la Platja de Cerbere, en Mario ens diu que té molèsties al peu i que prefereix abandonar i tornar en tren per Portbou fins a Girona. L’acompanyem fins a “la gare” i a la guixeta li agafem el bitllet fins a Portbou i d’aquí, fent transbordament, fins a Girona, on anirà la seva filla a buscar-lo. El deixem a la ma-teixa via i s’acomiada agraït; ens sap greu que no ens acompanyi ja que és una excel.lent persona. A l’estació ens informen que si volem tornar per tren des de Banyuls, els caps de setmana la gare està tancada, i per tant ens cobraran al mateix tren. Penso dintre meu: “ja veuràs que tornarem de franc!”.

Ens reunim amb la resta de la colla a la platja i

Caminada transfronterera des de Portbou fins a Banyuls de La Marenda

Núm. 459 5

seguim caminant pel voral de la carretera fins a la sortida de Cerbère, on agafem el camí de ronda que té un traçat molt variat, amb trams còmodes per camins ben arranjats, però també amb molts sectors de sender estret i pedregós. Allà un cartell ens indica que fins a Banyuls hi tenim tres hores de camí, n’hem fet ja més de dues. Els desnivells són constants però tenim l’incentiu d’unes catifes de flors, de tots colors, a la nostra esquerra i a la dreta unes vistes es-pectaculars durant tot l’itinerari. Es camina arran de costa passant per cales remotes i solitàries (en una d’elles una dona es banya en “pilota pi-cada”). Les que anem creuant s’obren al mar entre penya-segats de roques verticals i arxipè-lags formats d’incomptables illots. Passem pel Cap de Perafita, hem de salvar desnivells molt forts i la gent, després de més de 5 hores de camí, ja es comença a queixar de cansament i gana. Però preferim arribar fins a l’alçada de la platja de Tallalauca, on ja veiem Banyuls al fons, per aturar-nos a dinar amb una vista espectacu-lar, però a sota nostra ens adonem que el camí encara és llarg. Emprenem camí perquè encara ens queda més d’una hora fins a Banyuls; ja són les quatre de la tarda i el tren de tornada que hem d’agafar surt a les 17,54. Arribem a l’en-trada del poble per la petita platja Du Troc a les 17,20, però l’estació de tren és a la sortida del poble, a la part alta, i quan hi arribem el tren ja havia sortit; per sort encara en queda un altre, l’últim, a les 19,16 hores.

Ens asseiem en uns seients coberts al costat de les vies; ha començat a ploure, estem madurs ja que hem caminat unes sis hores i mitja i salvat un desnivell d’uns set-cents metres… amb raó aquesta ruta l’anomenen “la trencacames”! Al-guns baixem al poble a buscar begudes i amb puntualitat arriba el tren que ens portarà fins a

Portbou. Ja a dins, cares de cansament però també de satisfacció. Fem alguna broma sobre-tot quan ens adonem que durant tot el trajecte cap revisor no ens ha fet pagar el bitllet. En arri-bar a Portbou i sortir de l’estació podem afirmar que hem viatjat de franc, però a l’hora de retirar els cotxes de l’aparcament hem de pagar 10,50 euros per l’estada, “Déu n’hi do!”. Arribem a Banyoles sans i estalvis, ha estat una excel.lent excursió, poc coneguda, i pensem que l’any vi-nent, si Déu ho vol, hi tornarem.

Un de Can Xueta


Qualsevol camí vell, per insignificant que pugui semblar, té interès. Cadascun ha acumulat his-tòria. Amb tot, a causa de les característiques d’aquesta, a l’enginyeria de la construcció o a les vistes que es posen al nostre abast, alguns són especialment remarcables. Quatre d’ells poden servir d’exemple. L’un a ben segur que la majoria el coneixeu, però no serà sobrer parlar-ne; dels altres tres m’agradaria fer-vos venir ganes d’anar-hi, si és que encara no ho heu fet. El primer és a les nostres contrades i es tracta del Camí Ral d’Olot a Vic, en el tram comprès entre els Hos-talets de Bas i l’Hostalot. Ja l’estructura urbana dels Hostalets ens parla de la xarxa viària. En efecte, es vertebra en les cases edificades a banda i banda de dos camins rals que es troben al centre de la població i que continuen essent els dos accessos principals. Un d’aquests prové de la Selva pel Coll de Bas i l’altre comunica la Garrotxa amb Osona. Els hostals de Can Llon-ga, Can Ton, Ca la Patrona i Can Quelet, també ens fan memòria de camins, de viatgers i ens expliquen el nom del poble. Per acabar de fer

el pes, en algun d’aquests establiments encara ens hi podem entaular. Després d’una enginye-ria esplèndida que guanya el desnivell que ens separa de l’altiplà de Collsacabra, la darrera de les vies de comunicació indicades passa per dos establiments més: l’Hostal del Grau i l’Hostalot.

Segur que pel Camí Ral d’Olot hi havia transitat en Jaume de Cal Valent, el nostre brau traginer de la Vall d’en Bas coneixedor de la Seca i la Meca. En una ocasió, en havent dut uns rucs catalans a l’exèrcit britànic que guerrejava a Cri-mea, decidí tornar a peu des de Constantinoble; i com que ja no li venia d’un pam, feu marrada per París, per acabar de gastar-se els cèntims que li quedaven. Una altra vegada, finalitzada la feina, s’estigué mig any voltant per Egipte i Palestina; després s’embarcà fins Trieste. Com que devia pensar que Olot ja era a la cantonada, retornà caminant, en aquesta ocasió fent volta per Suïssa. Ara que ha fet dos-cents anys del seu naixement seria oportú que els excursionis-tes li dediquéssim un record. Potser un monòlit a peu de vial? Però això ja és una altra guerra. O no. Serveix per demostrar el valor intangible dels camins vells.

La segona proposta triada tampoc no ens duu lluny de Banyoles: es tracta del Camí de Cala Nans, construït l’any 1905 per a fer possible ar-ribar per terra al far del mateix nom. A partir de llavors l’accés marítim donaria pas al terrestre, sempre sortint de Cadaqués. És un camí que ens fa veure quanta bellesa poden atresorar aques-tes obres i de quina manera més harmònica acostumen a integrar-se al territori; a l’ensems ens parla de la suggeridora vida dels faroners, ens aboca a una mar que quan s’enfada adqui-reix una ferotgia corprenedora, ens apropa a uns modes de vida i a unes arquitectures pageses amb olivets i vinyes, i ens fa viure la sorprenent

Camins vells ALGUNS EXEMPLES

Pel Camí del Peix hi transitaven les cavalleries que de la marina de Vinaròs se n’anaven vers Saragossa carregades amb peix

Núm. 458 7

floració hivernal de les gallerotes (frares cugots), manifestada en forma de gracioses caputxetes que els cadaquesencs anomenen pites.

Una tercera proposta comporta fer el Camí des Barranc de Biniaraix, a Mallorca. Mil nou-cents trenta-dos escalons de pedra fets amb mans d’orfebre separen el poblet de Biniaraix de les Casesnoves de l’Ofre, sis-cents metres més amunt. Es tracta d’un vial molt utilitzat pels romeus que anaven al Santuari de Lluc i pels pagesos que han cultivat una inacabable segui-da de feixes d’oliveres. A l’hora de fer el retorn paga la pena tenir present que, paral·lel a aquest camí, en tenim un altre de més antic, elemental i rústec, però també d’un atractiu enorme.

La quarta proposta ens puja dalt de tot de Penya Benicadell, una de les muntanyes valencianes més emblemàtiques, sortint del poble de Gaia-nes. Si els dos primers camins tenien interès per si mateixos, el de Benicadell el té per allò que des de la seva vorada ens permet descobrir: la Nevera de Benicadell, les sendes que porten a altres pous de neu, com eren els penosos des-plaçaments dels nevaters, i unes de les pano-ràmiques pageses més glorioses dels Països Catalans.

Si els anteriors han estat camins que a escala global han tingut molta rellevància, després hi ha l’inacabable enfilall dels que són anònims, però també plens de bellesa i coses úniques a

dir-nos. Aquests dies mateix, m’he passejat pels caminois careners i alzinats que porten a la Creu de Ca n’Hortós i a l’oratori de Sant Josep, a tra-muntana de Serinyà. Han estat tantes les coses que m’han suggerit, que ja he indagat qui s’hi ha mogut i pot dir-me’n coses. De moment ja tinc tres vells per anar a veure.

Amb el que porto exposat penso que no calen gaire exemples més per concloure que un camí vell és deu mil vegades més enriquidor que una pista o carretera modernes i que l’interès d’una via té una proporcionalitat inversa a la seva am-plada. Una autopista tendeix a anar per espais fàcils, planosos i uniformes; ben al contrari, una carretereta ja és més abellidora, com proclama-va un rètol que vaig veure a Eslovènia. Afirmava textualment que “l’estrada secundària és més atractiva que la principal”. I, afegeixo jo, els ca-mins vells, com que han d’adaptar-se a totes les sinuositats de l’orografia, són capaços de dur-nos a espais molt diversos i de traslladar-nos tota mena de batecs i emocions.

Acabo amb una cita de l’exquisit escriptor occità Max Roqueta, que em sembla d’allò més adient: “vessen d’aventures, els camins. A part dels pa-ïsos on van, tot resseguint serralades o enfons-ant-se en valls ombrívoles, als marges d’un camí hi pot haver més coses que no a les orles d’un llibre”.

Ernest Costa i Savoia

C/ Sant Andreu, 15417846 MATA-PORQUERES (GIRONA)

Tel 972 58 12 14 Fax 972 58 14 12E-mail: [email protected]

Distribució i venda al majorde material elèctric i d’il.luminació


D’OLIANA A GAVARRADesprés de fer nit en un poble grandet i sortir al carrer amb un bon trànsit, iniciem en un 9 de gener una etapa, menys quilomètrica que la del dia abans i amb poca cosa més de pujada per camins d’aquells anomenats savis, exceptuant el punt d’enfilar-se a la Roca del Corb.

Sortim del nucli urbà, reprenem el GR1, en aquell tram va per un vial asfaltat però estret, que dóna accés a Tragó. Per un curiós pont tra-vessa el Segre. Una vegada passat el riu deixem el sender i ens desviem cap a la dreta. L’antic camí ha quedat perdut, i tirem amunt en vores de camp. Sense problemes vam arribar a la car-retera que mena a l’Hostal de Boix. Vam vorejar les instal·lacions de l’Hostal per la seva dreta, i vam seguir un PR que s’enfila cap al Corb. El Corb és una casa ficada sota la roca. La roca és d’uns 80 metres d’alçada, i fa paret per to-tes bandes. Nosaltres no varem anar a la casa perquè el corriol d’accés a dalt, és just a l’altra banda de la roca. El dalt, amb espai suficient per no haver-hi perill del buit a cada costat, és una miranda sense reserves. Hi ha una esglesi-eta amb mig sostre a terra, que es veu que és la més petita del romànic català. Al costat es poden veure unes altres roques: Les de sant Honorat. Tenen unes formes esplèndides amb uns rocs amurugulats. El mur que queda al nord-oest és la també encinglada serra d’Aubenç. Nosaltres vam passar-la més tard per la seva part més bai-xa, que és el coll de Les Creus.

Vam desenfilar-nos de la Roca, i vam seguir al seu peu cercant el ponent. Un cop aconseguit vam seguir en aquella direcció pel tossal del Torrent cap al Collet de la Miamorta. Al collet vam començar a enfilar-nos mica en mica. Vam faldejar el Tossal de la Cortiuda. Vam mandrejar

fins a Cal Bernardí, i vam pujar fent marrincoles fins al Coll de Les Creus. De fet quan el camí s’aplana abans del Coll, en Pere va veure un lloc arrecerat on estaríem bé per dinar. La cosa va funcionar molt bé.

El sol ja s’anava enteranyinant, i encara quedava un tros d’excursió, el viatge de tornada era llarg. Així que vam agafar els trapaus, vam travessar la Serra de la Creu i el Torrent d’Isot, i remuntar fins a Cal Gabandé, al costat de la qual arriba la carretera asfaltada on va venir a recollir-nos l’au-tocar. Feia fred, el terra era glaçat, i es posava a nevar. O sigui que carretera i manta.

El poble de Gavarra és petit, en un turonet. Està molt despoblat i moltes cases ruïnoses. Aquesta vegada no vam pujar a visitar-lo. Tampoc hi pu-jaríem a la propera etapa, ja que ens perjudicaria l’horari.

No em deixi de dir, que aquesta etapa va ser a la Comarca de l’Alt Urgell, comarca que té com a eix el curs del Segre. Hem passat: Pla de l’Estany – Garrotxa – Osona –Ripollès – Berguedà – Sol-sonès. A punt d’acabar l’Alt Urgell.

DE GAVARRA A BISCARRI

La part alta de la Baronia de Rialb, per on s’en-caixona el Riu Rialb, al que també aboca la Riera de Carreu, és de tipus barrancós. És un terreny força solitari i feréstec, la vegetació és de secà, i la intervenció humana evident, es limita a un bocí on s’hi fan treballs de bosc, més de des-brancament que de tala. La resta, el més pràctic, és seguir pistes aptes per tot terreny, i a petits trams seguir camins on s’acaba fent olor de ro-maní, que posa un toc agradable al caminar i inevitablement hom hi frega al passar.

De Banyoles a la Franja de Ponent Cròniques de les últimes etapes realitzades

Núm. 459 9

Amb la consciència, doncs, que el trànsit humà no seria pas excessiu, el nostre xofer molt ben integrat al grup, va deixar-nos a Gavarra, d’on havíem tornat l’etapa anterior contemplant les volves per la finestra. El poble de la Gavarra, on l’habitant que hom pot saludar, és un gos gens lladrador, és a dalt del turó, quelcom comú a la nostra geografia de construcció antiga, ja que el terreny de baix feia falta per plantar. Només alguns varen aprofitar el temps d’esmorzar per pujar-hi, ja que eren dos quarts d’onze i hi havia 25 quilòmetres per davant.

El torrent del Teix, ramal de la forca del Rialb, és a tocar. Unes romagueres amenaçadores indi-quen l’entrada del camí. De seguida, però, s’aca-ben les romagueres, i el camí puja pel pedregar natural i les antigues parets, no pas cuidat, però sense espècies excessivament punxants. Vam passar un clot, i vam pujar lleument per incorpo-rar-nos a una pista que baixa del Serrat de Ga-bandé. Per la pista ens vam acostar al torrent del Pal, just al davant del deteriorat Cal Manso. Vam girar avall sense arribar a travessar. Ho vam fer més avall. També vam creuar la Riera de Carreu. Es passa un tros pel camí patidor del desús, i que avança fins a una pista que baixa per la riba dreta. Les pistes, en aquest tram no són gaire planeres. No poden ser-ho en aquells encaixos. La que seguírem ens va enlairar fins al paratge de Carreu. En aquesta època de l’any el relatiu verd no presenta tanta desolació com en altres estacions. En aquest cas ens vam trobar amb el pastor que hi porta el ramat. Es veu que li té pels volts d’un mes a l’any. És el temps que la vegetació fa menys inhòspit el topant. En aquest sentit el calendari ens va anar a favor. L’església i la torre són els dos motius del lloc. Vam saber que tant el pastor com el municipi són de Coll de Nargó.

CARREULa font ja no vessani mai ja l’he vist,la font ja no plora;un tub ho fa trist

Un dipòsit metàl·licdóna aigua al ramat,contrastant el to pàl·lidd’un poblet ensorrat.

És que aquest paratgeja resta salvatgei n’és el miratge,d’entorn sense humans.

En un llunyà abans,com passa als llocs plans,hi havia estadantsamb llur habitatge.

Però en queda recordd’abans de ser ruïna?Estadants són morts,Poc viant hi camina.

Runes que fóreu Carreu,nom de pedra tallada, sou apartades del peude vostra serra escarpada.

Quan més a ponent,hi haurà tanta solitud?Hi serà a penyals imponents,prop de Bulí, aventurer embut.

A prop hi ha el brancal de pistes, una de les quals baixa del coll de Bòixols. Vam agafar la pua cap a sud. En lleugera pujada, esquitllant l’Agulla Encantada vam tenir un tram panoràmic sobre els engorjats i entorn pertanyent a Rialb. Precisament passar el riu d’aquest nom és el que ens condicionava a baixar, sabent que hau-ríem de remuntar a l’altra banda. De moment ho fèiem cara sud, seguint la pròpia direcció de la


carena. Cap avall, ja en un terreny on penyals són els que marquen els carrils, vam trobar el que queda de la casa de la Vinya. Vam girar cap a Ponent. Vam deixar la pista i vam baixar pel bosc, més o menys corriolat. Ja al riu hi ha un barranc d’aventura que ens calia travessar: el Forat de Bulí. Hi ha una entrada dels barran-quistes que ens va servir per passar. Una vegada aconseguit, ens vam enfilar a la pista de l’altra banda, que es troba amb l’anterior, riu amunt. Imponent la paret que resseguírem. A la nostra dreta, la vertical, és la base del Castell de Tara-vau. A l’esquerra, mentre pujàvem teníem una excel·lent miranda sobre l’engorjat. En aquest tram seguíem un asfaltat que començava a mitja paret, sense espai d’aparcament, només la se-paració per un pas de bestiar de l’altra pista. I és molt curiós que més avall torna a ser pista. Vam travessar la riera de Cerdanyés. En aquest tram, per primer cop, aquell dia, teníem conreus al nostre costat. Presidia el nostre pas el Castell de Taravau, o les seves restes, però amb la seva imponència natural. La serra de les barraques ens marcava la continuïtat en amunt que des-prés hauríem de remuntar fins a que es donen les mans al Coll del Prat, encara que nosaltres marginaríem el Coll.

La Collada, no pas lluny de la casa del Cerda-nyès, era l’objectiu culinari, i en un racó con-sensuat vam aplegar-nos a la taula sense potes.

Els d’Olot amb un menú més volcànic, com és propi, i els de Banyoles més de costat de bassa. Tot plegat prou adient per al moment. L’ermita de Sant Sebastià era a sobre el turonet. Hi havia un puja i baixa. Per no afectar l’horari general, els que varen voler, varen haver de treure’l de la parada de dinar, per suposat suficient.

Ara venia la pujada més sostinguda del dia. La pista va a buscar el clot rodejant les penyes del Serrat de Castella. El primer tram pren el nom de Camí de Cerdanyès. Més enllà camí del pe-trolers, i va prenent alçada pel camí de la Tre-ita remuntant a una certa distància la Llau de Ferrodars. Ens anàvem acostant cap al Pallars i comencem a trobar la nomenclatura “Llau” Ho fèiem encara dins els límits de la baronia de Rialb, a la Noguera. Si la Riera de Carreu ens deixava enrere l’Alt Urgell, a dalt, a la Serra de la Conca entraríem al Pallars Jussà. De moment encara, però deixàvem la Treita a la nostra es-querra amb un bufar més alentit gràcies a que el camí s’anava aplanant progressivament. Ja amunt, vàrem trobar la pista, més apte pels ve-hicles, que ressegueix, pel vessant est, la Serra de la Conca fins a prop de Comiols pel costat de l’imperiós roc de Benavent. La vàrem seguir fins a sota el Coll de la Madrona. Vàrem travessar la serra per aquest Coll. Els camins són poc definits i cadascú passa per allà on passa. Cal dir que en aquell punt s’obre a la vista la Conca de Tremp, prou ben dotada de murs naturals. La baixada, a partir d’aquí, a més de ser més de corriol que de camí, és dreturera. Un cop passat el tros més abrupte, una pista d’accés a camps suavitza el pendent i el trepig. El conreu va substituint el bosc, i retorna el lladrar dels gossos, mentre un company em feia notar que durant el dia el no havíem vist ni sentit, ni perdius, ni tudons, ni merles,....I és que els animals salvatges també volen proximitat humana. Ja ens quedava poc per arribar a Biscarri. També quedava poc per l’hora concertada. Aquesta vegada no era fosc com les etapes de dissabte anteriors, però no

Carreu de la Gavarra

Núm. 459 11

perquè fos més hora de rellotge, sinó perquè el sol s’amagava sobre Castellnou de Montsec a les 8 de la tarda.

Després d’un enjardinament de Biscarri vam ser transportats a Tremp. Ens vam dutxar, sopar, i cantar una mica abans del necessari descans.

DE BISCARRI A FONTSAGRADAEl diumenge, una bona estona abans de que obrissin les panaderies, l’autocar ens retornà a Biscarri, lloc que té un bon domini sobre la Conca de Tremp i les murades dels Montsecs de banda catalana i les carenes que separen les Nogueres. Isona presideix l’ampla vessant est. Era un objectiu per nosaltres.

Vàrem baixar a la carretera, passant per cal Fer-rer, amb la seva capella. I per una pista, vam anar a travessar el Torrent de Ranou, deixant més enlairat el poble de Biscarri vell i la seva vis-tosa església. Pel Serrat de la Rebolera baixàrem fins al Pont de Llordà. El vam travessar i agafar l’accés al poble de Llordà. Quan vam trobar el sender que va de Llordà a la Posa el varem se-guir. Vam baixar al Torrent de Rater, i remuntar per l’altra banda. Més enllà, i per pista, vam pas-sar els torrentets que formen la Llau del Sant. Vam travessar cap al Barranc de la Guineu, i ja vam ascendir fins a l’ermita de la Mare Déu de la Posa. És un bon Mirador, i hi ha una bona esplanada al costat de l’església preparada per acollir molta gent. Allà hi varem esmorzar. Hi ha plaques que expliquen moviments de la guerra, ja que es veu que en aquell sector hi va haver una batalla dura. I, si alguna cosa distingeix es-pecialment el lloc són les “petjades del diable”, que després s’anomenaren jaciments d’ignites i/o jaciments paleontològics. Siguin petjades o fenomen geològic, el lloc dóna prou curiositat per veure’l i de ben segur amb prou interès pels estudiosos Per la roureda vam baixar a travessar

la Llau Cotonera i la resta d’etapa la faríem entre ametllers, granges i cereals de pam d’alçada en el seu esplet de color verd. Tanmateix ben dife-rent de l’etapa anterior.

Quan vam arribar a Isona ja feia estona que les panaderies del Pallars eren obertes. Vam poder proveir d’això i de líquid molt oportú. Des de la part alta del poble ja vam travessar cap al Bar-ranc de mas de mitjà. Un bocí de la pista que va més directa cap a Ponent ha estat absorbit per una granja i una plantació d’ametllers. Vam ha-ver de passar-los fins a retrobar la continuació. La pista senyalitzada puja a Sant Romà d’Abe-lla per anar als estanys de Basturs. Nosaltres hi vam anar de dret. Era l’objectiu per dinar. Pels estanys i ha un recorregut dit de descoberta que vàrem seguir en una part. Són d’origen càrstic, com el del nostre punt de partida de la travessa-da encara que les dimensions no tinguin res a veure, i valorats per la seva biodiversitat. Aquest cop el dinar estava relativament menys condi-cionat pel rellotge i els 10 quilòmetres que ens quedaven eren pla i avall.

Generalment seguíem pistes de veïnats o con-reus que descendien mandrosament. Quan vam travessar el riu d’Abella alguns varen aprofitar per gaudir del lloc i de l’aigua. Poc després d’haver passat la Llau de Juncs i el Barranc del Pont de Fusta vam trobar la carretera que és la principal comunicació de la Conca de Tremp en relació a Llevant - La vam travessar per en-carar-nos cap a Fontsagrada. Part de les pistes que hi havia abans, ara són llaurades, però el fet de que els conreus siguin de secà auster, fa fàcil de passar sense encallar-se ni fer prejudici als camps. Ja a tocar de la Noguera Pallaresa, vam finalitzar una altra etapa. En aquest cas una versió més humanitzada dins la diversitat de la terra catalana que essent aspra o essent dolça, és melosa al caminar.

Ramon Feixas


Horaris de la travessia per Kim Agustí

D’Oliana a can Boix, el grau de Porta i Sant Salvador del Corb ...................................... 2 h 01 minDe Sant Salvador a cal Bernadí i coll de Creus ............................................................. 2 h 10 minDel coll a Gavarra ......................................................................................................... 1 h 02 min

De Gavarra a Sant Joan de Carreu ............................................................................... 1 h 43 minDe Carreu al Rialb, el Cerdanyès i Sant Sebastià .......................................................... 2 h 23 minDe l’església a la Treita, la serra de la Conca i Biscarri .................................................. 2 h 48 min

De Biscarri a la Mare de Déu de la Posa ...................................................................... 1 h 37 minDel santuari a Isona i els estanys de Basturs ................................................................ 1 h 52 minDels estanys al riu d’Abella i Fontsagrada .................................................................... 2 h 09 min

Mare de Déu de la Posa, i el grup que tresquen cap a ponent

Núm. 459 13

Dissabte, dia 18 de juliol, fins diumenge, dia 26 de juliol: Per quart any consecutiu, durant aquesta setmana del mes de juliol, tenim pre-vistes les activitats de l’agermanament entre el Centre Excursionista de Banyoles i el Club Es-cursionisti Arcoresi, d’Arcore (Llombardia).

Enguany som nosaltres els que ens desplacem a Itàlia, en avió des de Barcelona a Milà, i des d’allà, amb els nostres amics italians, en cotxe, fins a la regió de les Dolomites, on es formaran dos grups: un, el més tècnic, realitzarà una tra-vessa de refugi en refugi, seguint itineraris d’alta muntanya amb una munió de vies ferrades, al massís del Brenta; l’altre grup farà caminades més o menys llargues, sense complicacions tèc-

niques, a la Val di Fassa, on tindrà la base d’ope-racions en un hotel de la vall.

A l’hora de tancar aquest butlletí hi ha un total de 14 excursionistes del nostre centre inscrits a aquesta estada alpina.

En el proper butlletí us en farem un resum deta-llat, i esperem poder-vos oferir cap a finals d’any un reportatge audiovisual sobre les activitats re-alitzades allà.

Cal destacar la magnífica harmonia i companyo-nia excursionista que hi ha hagut en les trobades dels anys anteriors. En aquests moments podem dir, de veritat, que hem ampliat el nostre cercle d’amics excursionistes, i que per molts anys!

Agermanament 2015 Centre Excursionista de Banyoles – Club Escursionisti Arcoresi

Sant Aniol d’Aguja

El passat 8 d’abril es van reprendre les obres al Refugi de St. Aniol. Les primeres setmanes fo-ren destinades a continuar les feines que havi-en quedat aparcades a la tardor, per culpa de l’arribada del fred. Així, doncs, es continuà la recomposició de dues parets mestres centrals, de l’interior de l’edifici. Una vegada acabades, s’ha encaminat la reconstrucció de la nova teu-lada que tindrà una superfície aproximada de 200 metres quadrats. A hores de tancar aquest butlletí us podem dir que ja hi ha l’embigat fet. Tres jàsseres de fusta suporten l’entrebigat de cabirons, també de fusta. Tot seguit s’anirà per

Es reprenen les obres al refugi de Sant Aniol

Embigat teulada des de la part superior

la cornisa i llavors a tapar amb solera de fusta, aïllaments, paviment de formigó i teula aràbiga.


Aquesta primavera es va començar una campa-nya d’apadrinament de teules i s’ha de dir que és tot un èxit. Encara hi sou a temps de ser pa-drins i padrines.

Podeu apadrinar una teula per 5 euros.

Si sou un grup o família podeu apadrinar 5 teu-les per 20 euros.

A canvi hi podreu escriure el vostre nom i el que vulgueu (dedicatòria, dibuix, poema.... )No es veurà, però és una manera simbòlica de col-laborar en la reconstrucció de la nova teulada de 200 metres quadrats a l’edifici principal del Refugi de St. Aniol.

En un futur, quan el refugi estigui acabat, sem-pre pensareu que teniu una teula amb el vostre nom. Que vau col·laborar. Gràcies!

*Ja hi ha moltes teules apadrinades!

Podeu passar per la secretaria de Centre, o con-tactar: amicsdesantanioldaguja.gmail.com

Apadrineu una teula! I ajuda’ns a reconstruir la teulada del refugi!!

Teula apadrinada

Hi ha teules apadrinades que són obres d’art

Ja us en farem un informe més detallat en pro-pers butlletins.

Sens dubte que aquesta fase salvarà definitiva-ment l’edifici i li donarà la imatge exterior que realment es mereix. Esperem que to vagi bé, ja que és una feina difícil.

Ara us engresquem a col·laborar en el que bo-nament pugueu. Sigui traginant o treballant, o de manera econòmica. La teulada costarà molts diners!

Moltes gràcies!

Amics de Sant Aniol d’Aguja

Embigat teulada vist per sota

Núm. 457 15


Junts i endavant a Sant Aniol

Una colla de joves de Junts i Endavant acom-panyats d’alguns pares i amb el comandament d’en Jordi Pujol i la Conxita, coneixedors i as-sidus col·laboradors de Sant Aniol, ens vàrem trobar a Sadernes on, gràcies a la gentilesa de l’Ajuntament de Montagut, se’ns varen facili-tar uns passis per arribar fins a la Muntada i d’aquesta manera fer el recorregut més fàcil fins a Sant Aniol.

Arribats a la Muntada, els més valents van aga-far una teula que varen carregar a la motxilla i amunt, el camí no és planer, el camí no es fàcil, molta pedra que rellisca però l’objectiu s’ho val.

La riera de Sant Aniol baixava amb força aigua; els més coneixedors del terreny, la Sibi i en Joan de Mata, deien que baixava molta aigua. Aquest fet va dificultar passar-la en les dues ocasions. A la primera passera molts es varen descalçar, d’altres varen passar sense treure’s el calçat i, com és evident, es van veure imat-ges còmiques del primer esdeveniment del matí. A la segona passera ja hi havia pedres i va ser més fàcil traspassar-la.

Arribats a Sant Aniol, i després de fer-se la fo-tografia de rigor, es va fer una exploració del terreny i molt aviat es va començar a treballar.

Es tractava de fer una aportació en mà d’obra al refugi que s’està rehabilitant i a fe que no hi va faltar voluntat i energia per aconseguir-ho.

El treball va consistir a netejar de runa una part de l’edifici i, amb la runa treta, omplir un sot en un mur ja construït que envolta l’ermita.

Un bon dinar, un arròs a la cassola excel·lent que va fer la Conxita, postres que van anar sor-

Treient runa

Apunt per sortir

Davant l’església


tint de tot arreu i xerrameca de sobretaula.

La migdiada va consistir en un “rondo” amb una pilota de futbol que va comandar l’entre-nador de l’equip, en Toni Vilagran, i que va dei-xar nois i noies a punt per iniciar la tornada als cotxes.

La tornada sense cap problema, amb algú que es va remullar al riu, altres passant a collibè i finalment tots contents, cansats, satisfets. Agraïts pel dia magnífic que vàrem tenir, em-prenguérem el retorn a Banyoles.

Helicòpter de la Generalitat!El passat dia 22 de desembre de 2014 un he-licòpter d’Agents Rurals de la Generalitat va transportar material de construcció a Sant Ani-ol d’Aguja. Tot va anar molt bé i sense incidèn-cies negatives. Les condicions meteorològiques hi van acompanyar molt; un matí fred però serè i tranquil.

Cal deixar clar que ha estat una gentilesa de la Generalitat i d’aquesta manera ja podem dir que ha col·laborat en el projecte anomenat “ Per un Refugi amb Cos i Ànima” que consisteix en la rehabilitació de l’antiga rectoria de Sant Aniol per a condicionar-la com a refugi per a excursionistes, naturalistes i Centre interpreta-tiu de l’Alta Garrotxa.

En total es van dur a terme divuit trajectes de vol entre Sadernes i Sant Aniol. El transport realitzat en helicòpter hagués suposat una des-pesa d’uns 5000 euros que hauria hagut de fer front la nostra entitat.

El fet de tenir un aparell amb l’escut del govern

del nostre país, ha suposat una injecció de mo-ral per als voluntaris i voluntàries que tant de materials han traginat a peu.

Així doncs, agraïm aquesta important col-laboració que, en aquelles dates, va ser com un regal del caga tió.

Helicòpters a Sant Aniol i enfocant noves obres

Helicòpter d’Agents i Amics de Sant Aniol

Núm. 457 17


Helicòpter pagant!

El passat 28 de gener de 2015 un altre heli-còpter va volar 27 vegades cap a Sant Aniol, des de Sadernes. En aquesta ocasió però, fou un aparell contractat pels Amics de Sant Aniol, que va facturar prop de 7000 euros pel trans-port executat.

La major part dels trajectes van ser molt delicats ja que el material que transportava foren moltes bigues, algunes de les quals superen els cinc cents quilos. I a l’hora de descarregar-les en el refugi s’havia d’anar amb molt de compte.

Per sort, i per la professionalitat dels operaris i la bona voluntat dels voluntaris, tot va anar molt bé. El fet de veure a St. Aniol uns materi-als tan preuats i necessaris va omplir d’alegria als assistents.

Helicòptering 2015!Ara no confongueu l’helicòptering amb els tra-jectes dels helicòpters que us acabem d’expli-car. No tenen res a veure. Heu de recordar que és la manera com anomenem el fet de traginar a peu i a l’esquena, materials cap a Sant Aniol.

Tot i que hem tingut la sort de comptar amb l’helicòpter dels Agents Rurals, i de poder fer front a la factura de l’helicòpter contractat, hem de dir que ens hem guardat una part de materials per portar a peu. El bon resultat dels gairebé tres anys d’helicòptering són evidents: s’han transportat 65 tones de materials diver-sos. I l’afecte popular que això suposa és tan important com l’estalvi econòmic. Per aquest 2015 esperem pujar unes 20 tones més que suposaran un estalvi de 5000 euros.

Si voleu participar pel vostre compte heu de saber que sempre procurem tenir material pre-parat en petites porcions a la vora del Goma-rell. I si no, podeu participar en les jornades de treball i d’helicòptering.

Helicòpter descarrega jàsseres a sobre les parets mestres del refugi. Foto: Victor Roca

El per què de tot plegatEntre els helicòpters i el voluntariat pensareu que és molt de material el que s’ha dut a Sant Aniol. És cert, estem parlant de moltes tones! Però el motiu s’ho val. Enguany es vol recons-truir la teulada de l’edifici principal que gaire-bé arriba a una superfície de 200 metres. Ho hem estat preparant tot des de fa molts mesos. Ara les obres estant en dansa.

Esperem que en el proper número de tardor ja us puguem explicar els detalls de les obres i us podem ensenyar fotografies de la nova teulada. Entre tots ho farem possible. Moltes gràcies!



-Des de quan SantAniol és feina?!

Ella fa la pregunta de forma retòrica, amb un deix irònic, sense ser conscient que té molt sentit qüestionar-s’ho.

Anar a SantAniol, per una bona colla de gent, s’ha convertit en “anar a Sant Aniol a treba-llar en la reconstrucció del refugi”. No és una feina, no ho vol ser, no ho ha de ser. Però pot passar que algú dels que se senten cridats per aquesta causa noble s’hi aboqui sense el seny i la moderació aconsellables, de manera que s’assimili a les connotacions més negatives del terme “feina”. Se m’acut que una manera de fer prevenció és explicar públicament un cas real en què això hauria pogut passar. Per exem-ple, el meu. No us penseu pas que sigui únic, en conec més.

La Dolors, doncs, està emprenyada. Dóna la culpa de tot plegat a SantAniol i, com a mesura cautelar, no vol que vagi a la jornada de treball de dissabte. Jo crec que el problema de fons és que potser, només potser, últimament hi he anat massa sovint...

Dissabte 2 de Maig.- Quedem a les vuit del matí a la fleca de Montagut. Som un escamot de quatre. Tenim tasques encomanades a Sant Aniol: bastaix, manobre, relacions públiques, màrqueting directe, vendes... Quan hi arribem carregats de material, ja se sent en Pitu amb la serra escairant els boquets de la teulada, ell serà el nostre “jefe”. Situem rajols on els paletes els necessitaran dilluns, acostem un big-bag de sorra i un de greda a la pastera, col-loquem al seu lloc el material que la gent ens va pujant... perquè mentre tant n’arriba molta de gent carregada. Els ensenyem l’ermita i les obres, els expliquem el projecte del refugi, els convidem a col·laborar apadrinant una teula o

comprant una samarreta, abeurem als assede-gats... Trobem molta receptivitat i complicitat: en aquell grup nombrós de gent gran de Reus, en la família del paleta d’Osor que s’admira de la feina feta, en la parella de Vic que busca la cascada de la Núvia, en el grup de Palafrugell que va a la Tuta dels Morts,... fins i tot, en la noia de Barcelona a qui molesta la fressa del grup electrogen i la serra. Tot plegat ens dóna energia i confirma que la força del projecte és la gent. Cap a les cinc de la tarda anem per plegar. Com sempre, després del “clang!” del pestell de la porta de l’ermita, es fa el silenci. Només queda una parella de joves enamorats i el cant dels ocells. El cel, ennuvolat bona part del dia, ara és ben blau. No em faria res que-dar-m’hi una estona més.

L’aturada a l’Hostal de Sadernes per fer la cer-vesa i comentar com ha anat el dia és precep-tiva. Em sembla veure passar la Júlia, una noia molt jove, simpàtica i competent que conec per qüestions de feina; mantenim un contacte fluït i freqüent, sobretot per correu electrònic o whatsapp.

Pot ser que et veiés per Sant Aniol? jajajaj....si!! vaig anar a caminar i escalar, i tu?... Hi vaig sovint, sóc Amic de Sant Aniol, col-laboro en la reconstrucció del refugi... Ah! Doncs digues-li al teu “amic” que vaig pu-jar un sac de sorra, a veure si m’ho tindrà en compte...

Dissabte 9 i Diumenge 10 de Maig.- Tot el matí de dissabte omplint sacs de sorra a Sadernes i traginant-los a la Muntada. Al menys n’hi ha cinc big-bags. Si l’endemà es pugés tot a Sant Aniol, seria un èxit esclatant.

Diumenge de “Macrohelicòptering en cadena”.

Vici a SantAniol

Núm. 457 19


A les set del matí ja es veu que el “Macro” respon a un excés d’optimisme, si més no pel que fa a la quantitat de baules. Els ànims sí que apunten alt. Carrego sis teules i dos bos-ses de sorra i em situo al tram sis (de vint). En la primera inspecció veig que no és dels com-plicats, trigarem uns deu minuts cada volta i estarem a l’ombra. Entre nou i una del migdia passen les bosses de sorra amb força regulari-tat, la cadena no es trenca. El meu company és de Fontcoberta, dels Tríops Marxaires, no ens coneixíem d’abans, una autèntica bèstia de càrrega, quatre bosses, uns vint-i-cinc quilos, cada viatge. Jo en porto dos, tres, quatre, va com va. De tant en tant, ajuntem els trams sis i set per descongestionar als companys. Ens au-toregulem de forma una mica anàrquica, però la cosa funciona. Quan s’acaba el flux de bos-ses, tanquem el tram i enfilem cap a Sant Ani-ol amb les teules. Anem especulant sobre les tones que haurem pujat, no ens en surten més de dues. Ens sorprendrà saber que el recompte final ha estat de més de quatre big-bags, unes quatre tones i mitja. Pensar que una gran part han passat per les teves mans... tot i que serà a l’esquena on ho notaré durant els propers dies.

Arribem cansats i acalorats. Ens comencem a refer amb una cervesa prou freda i una aigua gelada, el primer bany de la temporada. Quan tothom és a dalt, el dinar de germanor. Poques vegades ho diré amb més propietat, persones de totes edats i condicions hem compartit ob-jectiu durant el matí, ara mengem plegats, i després cantarem i riurem en comunió amb la música de la Banda del Ganxet en rigorosa ex-clusiva.

Dissabte al vespre et passejaves per la zona de la catedral, al Girona Temps de Flors... Ah sí! No et vaig veure. Devia estar encantat...

Et va agradar?... Sí. Però vaig voltar poc, estava cansat de treba-llar a SantAniol... Sant Aniol un altre cop?... Ja et vaig dir que sóc Amic...Sí... Molt amic!

Dissabte 16 de Maig.- Com cada dos anys, ens visiten els bons amics de lo Pinell de Brai. Aquest cop han demanat de poder col·laborar portant material a les obres del refugi. No els farem el desaira de negar-los-ho! De bon matí pugem amb ells a Sant Aniol carregats de teu-les i bosses de sorra, i després fem una cadena per apropar un big-bag de greda a la pastera dels paletes. Alguns d’ells ja coneixien el lloc de fa cinc anys, noten el canvi i ens feliciten.

No tot ha de ser feina... Un esmorzar dinar i comencem l’excursió pròpiament dita cara amunt: can Barrufa, pujant del Joc, baumes d’Uja, collet de la Baumeta, Talaixà, la Munta-da. Dia tramuntanat, cel claríssim, tots els re-lleus és fan més evidents. Sant Aniol des de les baumes d’Uja és sempre una bona vista. Però en Xari ens en reserva una per a sibarites arran de cingle de la Baumeta, la panoràmica com-prèn del Canigó a la plana de l’Empordà, mar inclòs, passant per tot el vessant est de la vall de Sant Aniol amb els seus cims i fondalades. Espectacular i sorprenent! Des d’aquí es veu molt bé el forat negre del sostre del refugi; ens emplacem a tornar-hi amb cava per celebrar la

Engrescats amb la banda del Ganxet


coberta. Abans d’acabar, una altra novetat: vi-sitem l’església de Talaixà i se’ns permet pujar al campanar, hi mengem uns bunyols que allà dalt són exquisits. Inoblidable! No és només la vista, és el fet i la companyia.

Mai no deixa de sorprendre’m com aprecien la verdor i l’aigua corrent els de la Terra Alta. Ells acaben contents i nosaltres també.

Què tal ELS PETS?... Que hi eres?... Sí, però a dalt a la graderia assegut... Amb els papes que vigilen els nens?... Estava cansat de trescar tot el dia per mun-tanya... No m’ho diguis... a Sant Aniol?!... Es dóna la casualitat que sí...

Dissabte 23 i Diumenge 24 de Maig.- La feina de dissabte matí és ajudar a descarregar al camio-net grua que porta unes mil cinc-centes teules velles a la Muntada, i traspassar-ne una part a l’altra banda de riu perquè l’endemà hi hagi material a carregar pels qui vulguin col·laborar.

Diumenge previ a la Pasqua Granada, Aplec de Sant Aniol, com cada any. Unes cent persones ja hi són d’ahir i des de primera hora en van pujant uns centenars més, la gran majoria car-regats amb teules o sorra. Quan arribo ja veig gent vestida d’època amb espardenyes, barre-tines, faixes, faldilles florejades i alguna boina carlina, no t’arribes a creure que hagis traspas-

sat el túnel del temps, però ambienta. A quarts de deu arriben els peregrins de Sant Llorenç de Cerdans, baixant en processó des del collet de Clarioles, i comença la tradició. La prèdi-ca és més o menys abrandada, els goigs del sant es canten amb més o menys devoció, el pastís corre amb més o menys abundància, la subhasta de tortells és més o menys generosa, l’hereu i la pubilla són més o menys eixerits, l’arròs és més o menys gustós, el ball és més o menys animat, el Cant dels Adéus és més o menys sentit,... però els fets es repeteixen any rere any. Com ha de ser. I per molts d’anys!

Aquesta festa tradicional d’arrels centenàries està ben viva. El seu cartell d’emoticones, el gran mandala de knitting penjat a la bastida de les obres, o la ballarusca de folk castís d’enguany no són anècdotes, són signes dels temps. De vegades una imatge val més que mil paraules: al mig de la gentada del prat de la font, un jove amb rastes, vestit amb pantalons de xandall i samarreta reivindicativa, fumant un cigarro de plantes aromàtiques, posem que es diu Marc, xerra animadament amb dos ho-mes caravermells que passen la seixantena, vestits amb texans i camisa de quadres, gorra de propaganda, bastó i sac a l’esquena, són dels darrers veïns autòctons supervivents en aquests verals. Un món els separa, què poden tenir en comú?

Ahir, si et descuides, no votes... Sí, va anar just. Tornava de l’Aplec de Sant Aniol i no vaig tenir temps ni de canviar-me... jajajaj... Així, estàveu de festa...Depèn de com t’ho miris...Aplec = Festa!...Els organitzadors de la festa no sempre estan de festa...És una endevinalla?...

Tram de la cadena una mica mullat

Núm. 457 21


Dissabte 30 de Maig.- Avui només pujar un viat-ge de teules i donar una ullada a l’estat de les obres. Vull enfilar-me al cim de la bastida per tenir una millor perspectiva i perquè qui sap si mai més podré ser-hi allà dalt. Impressio-nen les bigues del teulat principal col·locades, és un goig veure com el refugi es fa realitat. Qui ho havia de dir? En tornant, traspassar una mica més de material a l’altra banda de la Muntada (Déu n’hi do el que les formigue-tes anònimes (o no tant) van pujant durant una setmana i una altra!). I cap a casa.

Dissabte per segona vegada, a SantAniol... Com et tornes, Julia...Mira qui parla!...Confessa que t’està agradant...Això sí!...No fem pas cap mal...No! ... jajajaj.... però vols dir que això teu no és VICI?!No sé per què ho preguntes...Perquè no en tens mai prou...

No sóc dels que parlen gaire del treball a casa. Per això em sorprèn la pregunta de la meva dona: Qui és la Júlia BK? –Una noia que conec de la feina, treballa en un banc, però a què ve...? Té el meu mòbil a la mà. Em costa seguir el raonament que fa a partir de la seqüència final de missatges que ha llegit, diria que treu les paraules de context. La conclusió sí que em queda clara: la culpa és de SantAniol.

-Des de quan SantAniol és feina?!

Dissabte 6 de Juny.- Avui m’ha sortit un compro-mís familiar i no podré ser a la jornada de tre-ball. Ja sé que un de sol no es trobarà a faltar perquè la força del projecte és col·lectiva. Tot i així, em sap greu. Hi seré d’ànima. Pugeu unes teules per mi, companys.

JOSEP CASALS

(Aquest escrit va dedicat a tots aquells que s’han deixat seduir pel projecte del refugi de SantAniol i hi treballen fins i tot més enllà del seny; i també, és clar, a les seves parelles)

Prats de Talaixà amb la gent del Pinell


NOTA: Es pot veure la llista to-tal dels Amics-col·laboradors de Sant Aniol, Mecenes i apor-tadors de material a la pàgina web del Centre, entrant a Amics de Sant Aniol dins l’apartat de “Seccions”. Així mateix i troba-reu informació de quines són les aportacions de mecenatge.

Nous Amics-col·laboradors de Sant AniolBabures Vilar JoaquimGrau Privat AniolJerez Fontao LluísPujiula Farres XavierBoix Pagès MònicaCabarrocas Pruneda AntoniGrabolosa Pineda Maria Antònia

El passat diumenge dia 24 de maig, un any més, l’aplec de Sant Aniol d’Aguja, un dels més histò-rics de les nostres comarques, ha gaudit plena-ment d’una diada multitudinària, molt animada, on sempre s´hi barreja la bellesa de l’indret amb la nostàlgia i la historia d’un passat centenari que sembla no haver transcorregut. Les vestimentes de l’època de “la Punyalada” (la famosa novel·la de Marian Vayreda) donaven, una vegada més, color i riquesa a la diada festiva en honor al patró sant Aniol.

De bon matí, riuades de persones procedents de diferents indrets enfilaven Gomarell amunt. També arribava gent a través de Talaixà i la vall d’Hortmoier… i com no, i seguint una tradició llunyana de pelegrinatge, els de Sant Llorenç de Cerdans i altres poblets la Catalunya Nord dava-llaven per les Canals. En definitiva gent d’amb-dues vessants de l’administrativa línea fronterera es retrobaven amb abraçades i encaixades al co-llet de Clarioles, on començà l’animació musi-cal de les gralleres de Montagut i l’acordió d’en Manelic que protagonitzaven els airosos cants de benvinguda. Tot seguit, pelegrinatge amb la imatge del Sant Patró al capdavant. A l’interior

de l’ermita celebració de la Paraula i Cant dels Goigs. En acabar, cercavila amb les gralleres fins als Prats de la Font on es varen desenvolupar els acostumats encantaments de tortells, elec-ció de l’hereu i la pubilla de l’aplec d’enguany, càrrecs que han recaigut a Jules Roget Gruel de la Catalunya Nord i a Marta Nonell per part del Principat. Tot seguit el grup juvenil “la traça” del Centre Excursionista de Banyoles va dirigir uns molt participats jocs de cucanya. Com a teló de fons a la festa es va gaudir d’un moral de llana de colors, tipus “mandala”, que fou instal·lat en una de les parets del refugi expressament per la diada, per tal de donar un toc artístic. Una obra creada per les noies de “Banyoles Kintting”.I ja amb la gana feta, la multitud, mes de cinc-cen-tes persones, escampades pels diferents prats anaven dinant, de les quals unes dues-centes gaudiren de l’arrossada comunitària. I ja per anar acabant la jornada, la qual estava marcada per la coincidència de la jornada electoral, molts dels participants desfilaven ben d’hora. Per això, just havent dinat es varen efectuar els sorteigs de quadres i ràpidament, l’actuació musical a càrrec d’en Manelic de Pera i amb l’esporàdica

L’aplec de Sant Aniol d’Aguja, un èxit absolut amb multitud de participació

Núm. 457 23


ajuda de la Colla del Ganxet (un parell de mú-sics banyolins amb acordió i violí). Tots plegats animaren i feren saltar i ballar als presents. L’ha-bitual Cants dels Adéus tampoc va faltar.

En definitiva, una excel·lent diada festiva on l’organització es mostrava molt satisfeta ja que s’aprofità per pujar material per a la tan esmen-tada reconstrucció del refugi de muntanya per a excursionistes que des d’anys enrere s’hi porta a terme. A més, l’organització tenia muntada una paradeta per tal d’informar del projecte així com també per fer amics-col·laboradors i com no, vendre tot tipus de material en benefici d’aquest esmentat refugi. Enguany, com a novetat, es po-dia apadrinar una teula aportant 5 euros a canvi d’escriure-hi el nom, una frase, desig, poema...un acte simbòlic que serveix per recaptar fons per la coberta de l’edifici que, com varen poder comprovar tots els assistents, ja està molt ben encaminada per la seva reconstrucció i, si no hi ha res de nou, estarà acabada en els propers mesos. Sens dubte que la teulada serà un goig molt esperat i desitjat.

Així doncs, moltes gràcies a tothom per la par-ticipació i col·laboració a tots nivells: participant als actes, ajudant a la pujada de material, i com-prant alguna que altra cosa per tal de fer una aportació econòmica, que prou falta que fa. Tot plegat ha transmès un ple suport a l’organització per la gran tasca realitzada i per realitzar. Moltes gràcies!


Ball dels Esparracats-tipic de Sant Llorenç

El cant dels Adéus i el Mandala al fons

Hereu i pubilla de Sant Aniol 2015


Les nostres seccions

JULIOL

Divendres 24

SORTIDA AL MONTSENY, TURÓ DE L’HOME I LES AGUDES

Agafarem la C-25 (Eix) fins a la sortida d’Espi-nelves-Viladrau, després anirem per la carrete-ra de Santa Fe fins al trencant de la Font dels Passavets, on deixarem el cotxes. Començarem a caminar pel camí que, passant per la Font del Briancó, ens portarà fins al Turó de l’Home i des-prés carenejant fins a les Agudes.

Sortida a les 9 del matí de Correus.

Per a informació: Tel. 629350631, 972570138 i 600200499.

AGOST

VACANCES

SETEMBRE

Diumenge 20

APLEC DE SANT PATLLARI

Missa, sardanes, aperitiu, arrossada (cal portar coberts).

Anirem amb cotxe per la carretera de Pujarnol fins al trencant de la pista de Sant Patllari.

Sortida a les 9:30 del matí de Correus.

Per a informació Tel. 629 350 631, 972 570 138 i 600 200 499.

JULIOL

Dissabte 11 i diumenge 12

EL PIRINEU. ULL DE TER, VALL DE MENTET, PIC DE SERRA GALLINERA

La darrera sortida de la temporada ens durà al Pirineu que tenim més a prop de casa; ens aju-darà a conèixer un xic més el nostre país.

Serà una sortida de dissabte a la tarda i diumen-ge. Si el temps acompanya, farem bivac; si no, procurarem dormir a la barraca de l’Alemany.

Diumenge pujarem al pic de Serra Gallinera i al Bastiments.

Inscripcions: contacteu amb el vocal, Josep Roure, al 972 239 863

AGOST

LA COLLA FA VACANCES

SETEMBRE

Diumenge 27

CAMÍ DE SANT JAUME

Reprenem el nostre Camí de Sant Jaume, que ens ha de dur del Port de la Selva fins a Montser-rat. La primera etapa d’aquesta temporada serà de Vilabertran fins a Creixell. Un camí pla del tot.

Punt de sortida: a les nou del matí, des de l’apar-cament del Condis, a Banyoles. Els qui vinguin de Girona, a les vuit a Fontajau.

El dinar serà de carmanyola.

Secció colla depa sucat amb oli

Núm. 459 25

SETEMBRE

Dissabte, 5

JORNADA DE TREBALL A SANT ANIOL

Retrobament dels Amics de Sant Aniol després de vacances amb la il·lusió que les obres ja es-tiguin avançades o gairebé acabades. Estarem atents per si cal algun vol d’helicòptering( que segur que sí), per donar suport als paletes, o si fa falta netejar l’entorn...

Hi haurà dinar popular, si us interessa us heu d’apuntar com a molt tard el dimecres dia 2, en-viant un correu. Gràcies!

A les 7 del matí a la fleca de Montagut, davant l’església.

Contacte: [email protected]

AGOST

Diumenge 16

70a FIRA DEL COP D’ULL

Al Passeig Dalmau

Secció excursionisme clàssic

Notes: la Secció d’Excursionisme Clàssic està de vacances de caminar i es dedica de pet a Sant Aniol per ajudar a les obres de la teulada.

TRAVESSIES A PONENT

Us avancem que la data de les properes traves-sies a ponent seran els dies 17 i 18 d’octubre i ja us podreu inscriure a finals de setembre a secretaria del Centre. De moment us els guardeu a l’agenda.

Bon estiu!

JULIOL

Diumenge, 12

JORNADA D’HELICÒPTERING A SANT ANIOL

Ens cal proveir de materials a l’obra. Els paletes els gasten amb escreix i no donem a l’abast. I nosaltres que estem contents, perquè això vol dir que la reconstrucció de la teulada avança. Però falten materials i ens cal un esforç per tal que els paletes no s’hagin d’esperar.

Hi haurà dinar popular, si us interessa us heu d’apuntar com a molt tard el dijous dia 9 enviant un correu. Gràcies!

A les 7 del matí a la fleca de Montagut, davant l’església.

Contacte: [email protected]



c u r s o s

Per aquests mesos d’estiu l’escola de munta-nya col·laborarà en diferents casals d’estiu de les comarques gironines. A través del rocòdrom molts nens i nenes descobriran el fantàstic món de l’escalada.

Alhora recordar-vos que el curs d’escalada en roca nivell 1 que us proposàvem al passat but-lletí està omplint la llista d’interessats/des i que ben aviat tancarem inscripcions i començarem a buscar dates per impartir-lo. No us encanteu, passeu per la secretaria del Centre per tenir més informació.

Extraescolars I fent memòria...el cap de setmana 23 i 24 de maig es van realitzar les sortides al medi natu-ral de les extraescolars d’escalada. A part d’una trobada amb un animal autòcton de la zona que ens va donar un bon ensurt ... la resta va anar molt bé i vam tornar tots i totes molt contents cap a casa. La foto que veieu és la del grup d’in-iciació que escalem els dimecres. Vam trobar a faltar en Guillem i en Quim. Esperem que a la pròxima sortida ens pugueu acompanyar.

De cares al proper curs 2015-2016:

Dimarts: petits escaladors/es i iniciació

Preu: 57 € el trimestre.Inclou: una sortida al medi natural acompanyats pels pares. Mínim 6 participants, màxim 10.Nens i nenes de 6 a 8 anys:de 17.00 a 18.00 h

Nens i nenes de 9 a 12 anys:de 18.00 a 19.00 h

Dijous: petits escaladors/es i iniciacióPreu: 57 € el trimestre.Inclou: una sortida al medi natural acompanyats pels pares. Mínim 6 participants, màxim 10.Nens i nenes de 6 a 8 anys:de 17.00 a 18.00 hNens i nenes de 9 a 12 anys:de 18.00 a 19.00 h

Divendres: escaladors/es ja iniciatsPreu: 63 € el trimestre.Inclou: una sortida al medi natural acompanyats pels pares. Mínim 6 participants, màxim 10.Nens i nenes de 10 a 14 anys:de 17.00 a 18.30 hNens i nenes de 6 a 9 anys:de 18.30 a 20.00 h

Els participants a les extraescolars han de ser socis del Centre Excursionista de Banyoles (22 € anuals ) i estar federats/des (entre 12 € i 15 € anuals, segons l’edat).

Núm. 459 27

ESCOLA DE BELLES ARTS DEL C.E.B.

TALLERS ARTÍSTICS

Per a nens de P5 a 6è de primària

Desenvolupar l’expressió en àmbits artístics, ex-plorar la creativitat per a millorar les habilitats i potenciar la sensibilitat artística dels nens, uti-litzant:

• El fang modelant i construint peces, les quals courem en el forn de ceràmica de l’escola

• Tècniques de dibuix amb llapis, carbonet, guixos i pastel

• La pintura amb tinta, aquarel·la, tempera i acrílics

• La construcció amb materials reciclats

Horari: Dimecres o dijous de 17.30 h a 19.00 hProfessores: Rosa Oliver (ceramista i arterapeu-ta) i Gemma Riba (Llicenciada en Belles Arts)Informació: 687 327 570, [email protected] ó 972 57 52 (secretaria del CEB)Durada del curs: Octubre 2015 – Juny 2016

TALLER LLIURE DE PINTURA

El taller de pintura va adreçat als alumnes que han seguit els diferents cursos d’iniciació i per-feccionament, i que amb un bon coneixement de les tècniques pictòriques volen desenvolupar el seu propi projecte sota l’assessorament del professor.

També està obert a tothom qui vulgui aprendre aquestes tècniques i vulgui desenvolupar la seva creativitat dins el grup.

El curs consistirà en que cada alumne aporta-rà les seves pròpies idees, temes i tècniques a

fer i el professor orientarà i ajudarà en els seus dubtes perquè assoleixi una seguretat i un estil propi. Serà un taller lliure de pintura sota el se-guiment del professor a qui consultar.

Horari: Dilluns de 18.00 h a 21.30 hProfessora: Anna AgustíInformació: 972 57 52 (secretaria del CEB) o 677 301 154 (Anna Agustí)Durada del curs: Octubre 2015 – Juny 2016

CURS D’INICIACIÓ AL DIBUIX I PINTURA

• EIntroducció al dibuix (carbonet, sanguina, pastel)

• EIntroducció a la pintura (aquarel·la, acrílic, oli)

Diferents temes i composicions (paisatge, figura humana, bodegó, dibuix del natural,... ).

Horari: Dimecres o dijous (dia a concretar) de 18.00 h a 20.00 hProfessora: Anna AgustíInformació: 972 57 52 (secretaria del CEB) o 677 301 154 (Anna Agustí)Durada del curs: Octubre 2015 – Juny 2016

CERÀMICA

Apte per tot tipus de gent, amb coneixements previs o sense.

• Iniciació al torn• Tècniques de plaques i xurros• Textures• Teoria i pràctica dels vernissos• Modelatge i escultura

Cocció en forn propi. Monogràfics de rakú, pasta de paper, etc

Horari: Dimecres de 19.30 h a 21.30 hProfessor:Joan ConstansInformació: 972 57 52 (secretaria del CEB) o 606 015 190 (Joan Constans)Durada del curs: Octubre 2015 – Juny 2016

c u r s o s 2 0 1 5 / 2 0 1 6


igualment persones, animals, etc.

I finalment, gràcies a la col·laboració d’un membre del Grup, s’hi va improvisar un taller espontani de papiroflèxia, ensenyant a plegar papers d’on en sortien les grues, els famosos ocells tan admirats al Japó. Igualment, els companys del taller de ceràmica de l’Escola de Belles Arts del Centre, van exposar peces de ceràmica amb motius florals, elaborada pels alumnes.

La implicació dels afeccionats del nostre Grup de Bonsai, i la col·laboració del Centre van és-ser excel·lents i compromesos, el que ens ani-ma a continuar.

GRUP DE BONSAI

EXPOSICIÓ DE BONSAI

El Grup de Bonsai Pla de l’Estany de l’Escola de Belles Arts, del Centre Excursionista de Ba-nyoles, va participar un any més a l’Exposició de Flors de la nostra ciutat, en el darrer cap de setmana del passat mes de maig.

De fet, ja fa més d’una vintena d’anys que or-ganitzem aquestes exposicions. Molta gent en-cara recorda les que es muntaven per les fes-tes de Sant Martirià al pati de la Pia Almoina. Llavors se’ns va demanar que participéssim a l’Exposició de Flors, i durant una colla d’edi-cions hem exposat al claustre del Monestir de Sant Esteve.

Però enguany és la segona vegada que gràcies a la col·laboració de la Fundació Lluís Coro-mina, se’ns cedeix el cèntric Espai Eat Art, al capdamunt de la Plaça Major, amb unes instal-lacions i gestió interna que han permès poder millorar la mostra d’una manera ben evident.

Això ha aportat un altre nivell, i a la vegada ha facilitat el muntatge a l’estil del que és habitu-al a les exposicions de bonsai més acreditades. També ha fet possible la contribució desinte-ressada de cultivadors de fora del nostre àmbit, que juntament amb les peces cada cop millors dels artistes de la nostra comarca, dóna el re-sultat que els visitants van poder comprovar.

A la vegada, ens esforcem per introduir-hi di-verses novetats, fent conèixer d’altres arts molt relacionades amb el bonsai. Així s’hi ha pogut veure kusamono, un muntatges amb plantes silvestres o de jardineria, cultivades en safa-tes. Igualment s’ha dedicat un espai petit als suiseki, que algú ha anomenat “pedres paisat-ge” ja que poden evocar-nos formes naturals de muntanyes, cascades... però suggerir-nos

Grup de Bonsai

Núm. 459 29

Seccióde Fotografia

Estem en ple curset de fotografia de la Secció. Aquest any s’hi han inscrit 14 alumnes i hem tingut la col·laboració d’un nou professor, en Francesc Molina, al qual agraïm molt la seva bona predisposició i la seva sapiència fotogrà-fica.

Ja fa temps que molts companys de la Secció demanaven que es fes un curset d’il·luminació per fer fotografia d’estudi. Hem contactat amb Enric Penalba, un fotògraf molt avançat en aquesta matèria, per tal de realitzar aquest curs, en el qual ja hi ha 12 socis de la Secció interessats. Els dies del curs han estat el 17, 18, 19 i 20 de juny.

El passat dia 10 de maig la Secció va fer la sortida que ja porta realitzant durant tres anys seguits en Temps de Flors de Girona. Vàrem sortir de Banyoles a les 7h 30m per així poder encara trobar aparcament, vàrem fer un pas-seig fotogràfic per la part antiga de la ciutat, i ja a partir de les deu del matí es feia quasi im-possible poder fer fotos a causa de la immensa quantitat de gent que invadia els carrers de la capital.

El següent diumenge dia 17 de maig alguns dels membres de la Secció vàrem anar a fer una sessió fotogràfica a uns companys de la nova secció del Centre: es tracta de la Secció de Curses de Muntanya, que estan preparant la cursa del Tor Des Geants, a la Vall d’Aosta, Itàlia. Volen fer un powerpoint per tal de pro-mocionar la seva participació en aquesta cursa.

El diumenge dia 24 de maig va tenir lloc la sortida a Les Baumes d’en Teixidor, una cova gegant enmig de la muntanya de la comarca del Ripollès. La cova és travessada per un salt d’aigua i amaga petites i antigues construcci-ons. En temps de la Guerra Civil, la gent s’ama-

gava fugint dels nacionals, un lloc on els avions no podien veure l’amagatall des de l’aire. (En aquests habitatges encara es vivia fa uns qua-ranta anys). També es va visitar el Castell de Llaés.

Cal felicitar en Miquel Planells, que ha guanyat la Foto-Lliga 2014- 2015 de l’Associació Giro-nina d’Entitats Fotogràfiques.

Bon estiu a tots.

Jaume Vilalta


Fotos de la Secció de Fotografia

Els estanys de Bages - Sigean. Foto: Carme Musquera.

Pintant el cel de Sant Marsal de Quarantella. Foto: Carme Musquera.

Mesquita de la Kasbah - Marakech. Foto: Francesc Molina.

El mur obert - Berlin. Foto: Francesc Molina.


Informacions de secretaria

NOU HORARI D’ESTIUA partir del dia 1 de juliol, l’horari de secretaria serà : dilluns i dimecres de 7 a 9 de la tarda. El divendres estarà TANCAT.

I els mes d’agost, estarà tancat tot el mes.

Tornarem a obrir el dimecres 2 de setembre.

En record d’en Pere Comas El passat 29 de maig en Pere Comas i Masgrau, desprès de una llarga malaltia, en ha dei-xat. Veterinari de professió, ja des de els seus inicis, sempre va estar vinculat amb el Centre i son moltes les persones que el recorden explicant temes de fauna en els cursets per a Jo-vent. Però especialment cal recordar-lo perquè gràcies a ell, el Centre avui té la casa que té.

Salvador Duran en el llibre que es va editar per commemorar els 50 anys de l’Entitat, ens diu: “Crec que és de justícia i és ser fidel a la història manifestar que la persona que ens va posar en antecedents de l’existència d’aquesta casa amb possibilitats d’adquisició, va ser el Sr. Pere Comas i Masgrau, que en tenia opció de compra. Però en constatar la seva importància i en saber que nosaltres en teníem ne-cessitat, va considerar que era ni més ni menys, la casa que ens feia falta. Ràpidament es posà en contacte amb la Junta del Centre en la persona d’en Joan Surroca, que ho explicà a la Junta”.

Des d’aquestes ratlles, volem expressar el nostre més profund agraïment a en Pere i a la vegada, transmetre el nostre més sentit condol a la seva família.

Descansi en pau.Pere Comas va rebre l’any 2005 la Me-dalla d’Or de la ciutat de Banyoles.

Núm. 459 33

Resum d’activitatsMES DE JULIOL

Dissabte 11 i diumenge 12EL PIRINEU. ULL DE TER, VALL DE MENTET, PIC DE SERRA GALLINERA- Colla del Pa Sucat amb Oli -

Diumenge, 12 JORNADA D’HELICÒPTERING A SANT ANIOL - Amics de Sant Aniol -

Dissabte, 18 de juliol, fins diumenge, 26 de juliolAGERMANEMENT 2015 Centre Excursionista de Banyoles – Club Escursionisti Arcoresi

Divendres 24 SORTIDA AL MONTSENY, TURÓ DE L’HOME I LES AGUDES.- Secció de veterans i gent tranquil·la -

MES D’AGOST

Diumenge, 1670a FIRA DEL COP D’ULL- Secció Filatèlia i Numismàtica -

MES DE SETEMBRE

Dissabte, 5 JORNADA DE TREBALL A SANT ANIOL- Amics de Sant Aniol -

Diumenge 20 APLEC DE SANT PATLLARI- Secció de veterans i gent tranquil·la -

Diumenge 27CAMÍ DE SANT JAUME - Colla del Pa Sucat amb Oli -


Rajoleria de Ca l’AngladaRajoleria de Ca l’Anglada

Situada al municipi de Fontcoberta, a peu mateix del camí veïnal que du a di-verses cases del municipi. L’estructura d’aquest forn d’obra es manté força bé. Les dues boques del forn estan senceres i sembla que la graella del sostre de la cendrera també està intacta. Just abans de la rajoleria se situa una de les dues bases d’aigua, necessàries per al funcio-nament del forn.

© D

ibui

x: D

olor

s P

inat

ella

Núm. 459 35

Pertany al municipi de Palol de Revardit. L’accés (des de la variant de Girona a Banyoles, poc abans de la benzinera de la República) pot semblar complicat per la quantitat de trencants que trobem abans d’arribar a la font. És una font de mina, força singular, que sol rajar tot l’any. Cal baixar uns dis-set graons, els darrers ja submergits, per accedir a l’aigua. La mateixa mina d’aigua alimenta un viver situat a la feixa de sota la font. Aquest viver llueix, després de l’acció de neteja del Grup de Treball del Patrimoni Històric del Pla de l’Estany, unes remarcables lloses de pedra, preparades per tal que les dones les utilitzessin per a rentar-hi la roba. També se l’anomenava font de la Boscosa. Els estadants de Can Janic, Can Tulsà i Can Met Boscós n’aprofitaven l’aigua.

Font de Can JanicFont de Can Janic

© D

ibui

x: D

olor

s P

inat

ella

EDITA:CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES Carrer del Puig, 6 - Apartat 124Tel./Fax: 972 575 212a/e: [email protected] BANYOLES Dipósit legal: GI 900/1986

Nota de la redacció: Les opinions manifestades en els articles publicats, són responsabilitat exclusiva dels seus autors i la seva publicació no implica que siguin compartides per la Junta del Centre Excursionista.

Aquesta samarreta es pot comprar a la secretaria del Centre, fent la reserva del

model (home o dona) i la talla.

Documents

Butlletí Informatiu - Núm. 459 Juliol / Agost / Setembre 2015docs.gestionaweb.cat/0414/butlleti-459-ceb-2.pdf · Butlletí Informatiu - Núm. 459 Juliol / Agost / Setembre 2015