Butlletí àrea autonòmica 25 novembre

Av.d’Andorra 11, baixos 1, 43002- Tarragona Tlf. UNIÓ PROVINCIAL: 977 231957 SECTOR AUTONÒMIC MÒBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

E-MAIL: [email protected] FAX: 877 441 434

CSI-F DENUNCIA NOVAMENT LA FALTA DE VOLUNTAT

DE NEGOCIACIÓ PER PART DE L’ADMINISTRACIÓ

De nou les administracions, en la seva línia de no utilitzar les vies de diàleg amb

les organitzacions sindicals han tornat a parlar d'ocupació pública fora dels àmbits establerts.

Una vegada més ens assabentem pels mitjans de comunicació de moltes notícies

relatives a l’àmbit públic.

No es acceptable que el que ha de ser una relació de vetllar per la defensa del sector públic -l'ocupació pública i les condicions laborals- no sigui a través de la

negociació.

Des de CSI-F denunciem aquestes pràctiques que deixen clara la concepció que l'administració pública té de les relacions entre els responsables autonòmics i els

representants dels treballadors, i on queda palès que aquestes actituds són de

caràcter autoritari i no dialogant per part dels qui dirigeixen les polítiques de personal de la Generalitat de Catalunya.

En un afany de millorar les condicions de les empleades i empleats públics de

Catalunya, des de CSI-F hem traslladat a funció pública entre altres assumptes convocar l’oferta d'ocupació pública basada en el missatge que des del Govern

central ens van traslladar, en poder augmentar la taxa de reposició d'efectius. Però encara no hem tingut resposta a respecte.



Reiterem, CSI-F defensa la negociació col·lectiva, donem prova d'això en els àmbits en els quals participem, però una vegada més exigim respecte per les

empleades i empleats públics, i per les delegades i delegats que els estan representant en els diferents àmbits de representació.



QUINA BARRA DEFENSA ES GASTA 132.000 EUROS A

MILLORAR EL REGADIU DEL SEU PRINCIPAL CAMP DE GOLF

El departament que dirigeix Pedro Morenés encarrega uns treballs de canalització per a les instal·lacions verdes de la base aèria

de Torrejón d'Ardoz. El tinent Segura va denunciar aquest tipus de "privilegis" a les Forces Armades.

El manteniment de camps de golf per part del Ministeri de Defensa amb càrrec al

contribuent és alguna cosa que suscita polèmica entre els qui denuncien

l'existència d'una "casta militar". El propi tinent Luis Gonzalo Segura, que va ser

arrestat després de la publicació del seu llibre Un pas al capdavant

(editorial Tropos), va fer al·lusió a aquesta qüestió en una de les frases que li va

costar l'obertura de l'expedient disciplinari (està a l'espera que li comuniquin la

seva expulsió). El tinent va denunciar en els mitjans que "amb diners públics

es paguen privilegis, clubs militars perquè els oficials juguin al golf,

facin equitació o tinguin piscina climatitzada".

El camp de golf situat a la base aèria de Torrejón d'Ardoz té una extensió de

gairebé 700.000 metres quadrats, sent el de major amplitud dels quals

pertanyen al Ministeri de Defensa. Dissenyat per Marcelino Sota, consta de 18

clots, parell 72, dosputting green, búnker de pràctiques, driving range (llocs

estàtics), vestuari, dutxes, párking, escola de golf i casa club.



QUAN DEIXARAN DE JUGAR AMB NOSALTRES?

PLATAFORMA PERSONAL INTERÍ DE LA GENERALITAT

Ara el govern diu que no garanteix la recuperació del 100% de sou i feina del personal interí des de l'1 de gener de 2015, sinó des de la data d'aprovació dels

pressupostos.

Quan deixaran de jugar amb nosaltres?

Els € que s'estalvien amb el nostre 15% no són res en comparació amb d'altres partides pressupostàries! A més, tots els partics polítics estan d'acord en revertir

la reducció! Però, com qui no vol la cosa, van allargant la mesura que ens discrimina injustament i ens ofega econòmicament...

PROU! PROU! PROU! Des de la Plataforma no hem deixat ni deixarem de

pressionar fins que el 100% sigui una realitat!

CSIF s’adhereix a totes les demandes del personal interí, greument

perjudicat per les retallades.

REFLEXIÓ

Les forces sindicals majoritàries que han de defensar els interessos dels

treballadors públics (en aquest cas els de la Generalitat) han rebut durant el

2014 més de 2,5 milions d’euros en subvencions repartides de la següent

manera: CCOO 1.325.164,65€ i UGT 1.283.400,33€.

Aquí podríem afegir la legió d’alliberats que paga l’administració i treballen pel

sindicat, també la quantitat immensa de cursos que paga l’administració i gestiona els sindicats, i moltes més coses. Ara enteneu moltes coses, oi?

CSI•F, és un sindicat professional i independent, i no està lligat a cap Govern de torn

https://www.facebook.com/pages/Plataforma-Personal-Inter%C3%AD-de-la-Generalitat/1463703740519662?fref=photo

https://www.facebook.com/pages/Plataforma-Personal-Inter%C3%AD-de-la-Generalitat/1463703740519662?fref=photo



CSIF DEMANA MÉS INVERSIÓ EN CARRETERES, EDUCACIÓ I CONSCIENCIACIÓ

INTERIOR ASSEGURA QUE EL DESCENS DE VÍCTIMES

MORTALS CONSOLIDA LA TENDÈNCIA A LA BAIXA DELS DARRERS ANYS

Des de l'1 de gener, el nombre de víctimes mortals a les carreteres s'ha reduït,

en comparació al mateix període de l'any passat, un 13%, passant dels 138

morts als 120.

La davallada també s'ha donat en els accidents de moto, objectiu d'una

campanya de sensibilització que ha aconseguit rebaixar en un 14% les víctimes

mortals d'aquests vehicles, de 36 a 31.

CSIF AMB LES VÍCTIMES

17 DE NOVEMBRE DIA MUNDIAL DE LAS VÍCTIMES

D’ACCIDENTS DE TRÀFIC

CSIF HI VA PARTICIPAR



ELS EMPLEATS PÚBLICS DENUNCIEN

INGERÈNCIES POLÍTIQUES EN RASTREJAR LA CORRUPCIÓ

"El Tribunal de Comptes està polititzat. No hi ha més que veure els

consellers nomenats pels partits per comprovar que no és un òrgan independent", afirmava a CSIF Elena de Vicente, presidenta de la

Federació d'Associacions dels Cossos Superiors de l'Administració Civil de l'Estat (Fedeca) i Lletrada del Tribunal de Comptes, durant la seva

intervenció en el XXIV Congrés de l'organització d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat.

Exigir responsabilitats

Existeixen moltes limitacions de competències en aquest tipus d'organismes, ja

que es treballa en compartiments estancs, sense intercanvi d'informació entre els uns i els altres, realitzant els controls sense accés a les dades d'Hisenda o la

Seguretat Social, per citar alguns exemples. Para Elisa de la Nou, advocada de l'Estat, "existeix un seriós problema de

protecció dels denunciants que no s'ha volgut atallar mai. Els funcionaris públics si no estan protegits no van a denunciar, perquè no hi ha molts herois".

En la mateixa línia es va desembolicar la intervenció de Salvador Viada, fiscal del Tribunal Suprem i portaveu de l'Associació Professional i Independent de Fiscals,

qui va dir que "els qui governen les institucions, controlen els òrgans de control i, encara que els jutges i fiscals siguin independents, els seus treballs depenen

dels quals desenvolupen altres funcionaris, que al seu torn treballen per a altres

organismes que també estan polititzats".

Caridad Gómez Mourelo, cap de la Unitat de Delicte de l'Agència Tributària va recordar que el més habitual és que les penes es fixin en la banda baixa. Per

això, només un 1% dels reclusos a Espanya el són per delictes econòmics.

CSIF ÉS UN SINDICAT COMPROMÉS AMB LES TREBALLADORES I TREBALLADORS

PÚBLICS DE LA GENERALITAT



EL CONSELLER DE SALUT ANUNCIA QUE ES MILLORARÀ LA CARTA DE DRETS I DEURES DELS

PACIENTS

Ha assenyalat que “ara l’usuari no és només el pacient, és també el conjunt que

acompanya a aquest pacient, com el seu entorn i la seva família”.

LES CLAUS DE LA QUARTA REFORMA

FISCAL EN QUINZE ANYS

El Congrés ha donat aquest dijous el vistiplau, de forma definitiva, als tres

projectes de lley que componen la reforma fiscal (IRPF, IVA i impost de

societats), les mesures de les quals entraran en vigor a partir de l'1 de gener.



Segons càlculs del Govern, el cost recaptatori de les modificacions introduïdes

per la reforma fiscal rondarà els 9.000 milions d'euros entre 2015 i 2016.

D'ells, el cost recaptatori de les modificacions introduïdes en l'IRPF ascendirà a

5.981 milions d'euros (3.366 milions correspondrien al proper any i 2.615 milions

a 2016) i en l'Impost sobre la Renda de no Residents (IRNR) a 110 milions. Per

la seva banda, la reforma de l'Impost de societats (que es rebaixa el tipus

general al 25%) tindrà un cost per a les arques públiques d'uns 3.000 milions

d'euros.

Aquestes són les novetats de la reforma fiscal del Govern, la

quarta en els últims quinze anys:

NOVA TARIFA DE L'IRPF

- S'estableixen cinc trams de renda (enfront dels set actuals) a partir de 12.450

euros, 20.200 euros, 34.000 euros i 60.000 euros, als quals en 2015 s'aplicaran

tipus del 20%, 25%, 31%, 39% i 47% (en 2016 passarà a ser, respectivament,

del 19%, 24%, 30%, 37% i 45% en 2016.

- Els ingressos inferiors a 12.000 euros no estaran subjectes a retenció.

MÍNIMS PERSONALS I FAMILIARS

- S'augmenta a 5.700 euros la reducció per rendiments nets del treball per a

rendes inferiors a 11.250 euros, es fixa una taula de transició per a rendiments

nets entre 11.250 i 14.250 euros, i es redueix a 2.000 euros per a rendes

superiors a 14.250 euros.

- El mínim personal s'incrementarà de 5.150 a 5.550 euros.

- Els mínims familiars augmentaran fins a un 32 %.

- Les famílies nombroses o amb fills o ascendents amb discapacitat rebran 1.200

euros, acumulables fins a 4.800 euros si sumen diverses d'aquestes situacions.



INDEMNITZACIÓ PER ACOMIADAMENT

- La indemnització per acomiadament pagarà impostos a partir dels 180.000

euros i es permet la reducció del 30% si la indemnització es percep de forma

fraccionada.

- La reducció per rendes irregulars (rebudes en un any, però conseqüència de

diversos exercicis) baixarà del 40% al 30%.

FISCALITAT DE L'HABITATGE

- S'amplia al 60% la reducció per lloguer d'habitatge per a l'arrendador.

- La deducció per a inquilins per lloguer d'habitatge habitual desapareixerà,

excepte per als contractes anteriors a 2015.

- Se suavitza la penalització tributària en les plusvàlues per venda d'habitatge,

en atenuar l'efecte del coeficient d'abatiment (beneficis per a plusvàlues

patrimonials d'un ben adquirit abans de 1995), de manera que els habitatges

comprats abans de 1995 que s'embenen per menys de 400.000 euros evitaran la

pujada impositiva.

TRACTAMENT DE L'ESTALVI

- La tributació pels rendiments de l'estalvi baixarà a una forqueta del 20% al

24%, en 2015, i del 19% al 23%, en 2016.

- L'aportació màxima desgravable a plans de pensions es redueix a 8.000 euros

anuals.

- Les plusvàlues generades per majors de 65 anys estaran exemptes si es

transformen en renda vitalícia.

- Es redueix de 10 a 5 anys el termini mínim d'un pla individual d'estalvi

sistemàtic (PIAS).



- Es podran rescatar quantitats corresponents a plans de pensions transcorreguts

10 anys.

- Estaran exempts els rendiments obtinguts per comptes bancaris o

assegurances de vida mantingudes durant un mínim de 5 anys i sempre que no

s'aportin més de 5.000 euros anuals.

- El guany patrimonial generat per una dació en pagament estarà exempta,

mentre que les pèrdues derivades de la inversió en participacions preferents

serviran per compensar els guanys patrimonials que s'obtinguin amb les

accionis fruit del bescanvi.

-L'exempció dels dividends fins a 1.500 euros se suprimirà.

- S'eliminarà la distinció per les plusvàlues collides en menys d'un any, que

tributaven al tipus marginal del contribuent i passaran a fer-ho als tipus de

l'estalvi.

AUTÒNOMS I PROFESSIONALS

- La retenció a autònoms professionals amb rendes inferiors a 15.000 euros

baixarà del 21% al 15%.

- En 2015 es reduirà, en general, del 21% al 19% el percentatge de retenció i

ingrés a compte aplicable a professionals i autònoms, i es rebaixarà en 2016 fins

al 18% de retenció i ingrés a compte per a aquests rendiments.

- El sistema de mòduls es limitarà a 150.000 euros d'ingressos i 150.000 euros

de despesa, i quedessin exclosos els autònoms que facturin menys del 50% a

persones físiques.

- El règim de mòduls per a les activitats agrícoles eleva a 250.000 euros, enfront

dels 200.000 previstos, el volum de rendiments íntegres obtinguts en l'exercici

anterior per poder aplicar aquest règim d'estimació objectiva en la determinació

del seu rendiment net.

- Per impulsar el mecenatge s'incrementarà amb caràcter general la deducció per

donatius en fins a deu punts.



- Per ampliar la participació social en el mecenatge s'estableix una deducció del

75% per als donatius inferiors a 150 euros.

IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO RESIDENTS

- Desapareix l'anomenada llei Beckham: ara els esportistes professionals que

resideixin a Espanya per motius laborals ja no podran acollir-se a l'impost de la

renda de no residents i hauran de tributar per l'IRPF.

- El tipus general de la tributació dels no residents baixa a l'al 24%, i fins al 19%

en 2016 si el contribuent resideix en estats membres de la Unió Europea.

- Els treballadors estrangers desplaçats a Espanya (excepte esportistes

professionals) podran tributar com no residents a un tipus del 24 % per als

primers 600.000 euros de retribució i durant cinc períodes impositius

consecutius.

TIPUS DE L'IMPOST DE SOCIETATS

- El tipus es rebaixarà del 30% actual al 28% en 2015 i al 25% en 2016, salvo

per a les entitats de crèdit i les empreses dedicades a l'exploració, recerca i

explotació d'hidrocarburs.

- Les empreses de nova creació tributaran al 15% en el primer període impositiu

en què la base imposable resulti positiva i en el següent, excepte si tenen dret a

un tipus inferior.

- S'augmentarà la base imposable de l'impost per apropar el tipus efectiu al tipus

nominal.

- Es prorrogaran les mesures temporals en vigor relatives a pagaments

fraccionats incrementats, limitació de compensació de pèrdues, limitació del fons

de comerç i increment del pagament fraccionat amb dividends de font

estrangera.



- Es crearà una reserva d'anivellació per a pimes per compensar futures pèrdues

en un termini de cinc anys i una reserva de capitalització del 10 % del benefici

amb un límit d'1 milió d'euros. L'aplicació d'ambdues reserves permetrà baixar el

tipus efectiu a les pimes al 20,25%.

- El límit a la compensació de bases imposables negatives es calcularà sobre la

base imposable, de forma prèvia a l'aplicació de la nova reserva de capitalització.

- La compensació de les bases imposables negatives es limitarà al 60% des de

2016 per evitar el recurs a l'endeutament, encara que s'aplicarà a partir d'un

milió d'euros per no perjudicar a les pimes.

DEDUCCIONS EMPRESARIALS

- Substitució de les deduccions per reinversió de beneficis per la deducció de

reserva de capitalització, per la qual queda exempta de tributació la part del

benefici que es destini a la constitució d'una reserva indisponible.

- Les empreses que destinin quanties superiors al 10% de la seva xifra de negoci

podran elevar de 3 a 5 milions d'euros anuals l'import monetitzable de la

deducció per R+D.

- Les produccions cinematogràfiques espanyoles es desgravaran el 20% del

primer milió d'euros invertit i el 18 % de la resta fins a tres milions.

- Les produccions cinematogràfiques estrangeres es podran deduir el 15% de les

despeses realitzades en territori espanyol amb un límit de 2,5 milions, i sempre

que la despesa mínima sigui d'un milió d'euros.

- El desenvolupament d'activitats de projectes de demostració inicial o projectes

pilot relacionats amb l'animació i els videojocs permetrà aplicar la deducció del

12% de les despeses efectuades en el període impositiu

directament relacionats amb aquestes activitats que s'apliquin efectivament a la

seva realització i constin específicament individualitzats per projectes.



- Deducció del 20% per recolzar la producció i exhibició d'espectacles en viu

d'arts escèniques i musicals.

- El límit de la deducció per interessos es calcularà sobre el benefici operatiu del

grup fiscal per a adquisició de participacions, si el préstec no excedeix el 70% del

valor d'adquisició de la participació i s'amortitza el deute a raó de 5 punts

percentuals, anualment durant 8 anys.

L’IVA

- En compliment d'una sentència del Tribunal Europeu pujaran al tipus general

del 21 % els productes intermedis d'elaboració de medicaments, els equips

mèdics, els aparells, instrumental sanitari i productes farmacèutics.

- Es mantindran en el tipus reduït del 10% productes dissenyats per pal·liar

deficiències, com a ulleres i lentillas graduades, pròtesis, cadires de rodes o

crosses, així com gases, benes, farmacioles o pegats oculars.

- El sector de les flors i plantes ornamentals tindran un IVA reduït del 10%,

enfront del 21% al que estava tributant.

- Els llibres electrònics tributaran al país on es realitzi la descàrrega.

- Tributaran en destinació els serveis electrònics, de telecomunicacions,

radiodifusió i televisió quan el destinatari sigui un particular.

LLUITA CONTRA EL FRAU

- Es publicarà una llista de morosos que inclourà als *defraudadores que tinguin

deutes amb Hisenda o sancions tributàries superiors al milió d'euros.

- S'ampliaran els terminis de la Inspecció d'Hisenda i se suspendran en

determinats casos.



ALTRES

- L'exempció del 85% de l'impost sobre l'electricitat s'ampliarà a tots els

processos productius en els quals el cost de l'electricitat superi el 50% del cost

de producció.

CSIF ÉS UN SINDICAT COMPROMÉS AMB

LES TREBALLADORES I TREBALLADORS PÚBLICS DE LA GENERALITAT



CSIF DENUNCIA LA FALTA DE VEHICLES I

EQUIPAMENTS AL COS DE BOMBERS

CSIF Tarragona denuncia la falta de vehicles i equipament

CSIF alerta de la necessitat de material d'extinció.

CSIF segueix denunciant la inexistencia de vehicles en molts casos que permetin

intervenir de forma adequada així com la manca d'equips específics unipersonals per a una intervenció, amb garanties.

Per aquesta raó, CSIF segueix sol·licitant a l'administració mantenir una trobada per posar en el seu coneixement –per si no ho sap- la situació dels Bombers

després de conèixer la preocupació d'aquests professionals per no disposar dels mitjans adequats per realitzar el seu treball.

Des de CSIF considerem inadmisible que uns professionals no puguin fer el

seu treball per falta de equipaments l'any 2014.

LA CEOE PROPOSA UNA PUJADA DELS SALARIS UN 0,6% PER AL PROPER ANY

No obstant això, CSIF reclama major increment, tan a l’àmbit de l’empresa privada com a les administracions públiques.

Les organitzacions empresarials consideren que els salaris haurien de pujar durant el proper any a l'entorn del 0,6%, que és l'increment mitjà

que s'està registrant en l'actualitat.

Així ho va apuntar el president de CEOE, Joan Rosell, en declaracions als mitjans

de comunicació en el marc d'una jornada organitzada per la patronal, on va apuntar que "els nombres són els que són" i va explicar que en l'actualitat la

pujada salarial mitjana se situa "al voltant del 0,6%".



L´ECONOMIA CATALANA CREIXERÀ UN 1,3% AQUEST ANY I UN 1,8% EN 2015 SEGONS BBVA

I ELS NOSTRES SALARIS?

BBVA preveu un creixement del PIB català de l'1,3% aquest any --enfront del 0,9% que augurava fa sis mesos-- i de l'1,8% en 2015 --tres desenes més que

el pronosticat al juny--, segons l'informe 'Situació Catalunya' del segon semestre, que atribueix gran part de la millora actual a la recuperació de la

demanda interna i la millora del turisme en la segona part de l'any.

L'economista cap d'Economies desenvolupades de BBVA, Rafael Doménech, ha advocat aquest dijous en roda de premsa per continuar amb l'esforç reformador

a Catalunya i per apostar per "la creació d'ocupació estable, productiu".

El servei d'estudis del banc ha destacat que continua la creació d'ocupació a Catalunya "amb perspectives d'acceleració" en línia amb la millora gradual de

l'economia, ja que per 2015 augura que continuarà l'impuls exportador --ajudat per la depreciació de l'euro-- i milloraran els fluxos de crèdit.

'LA DIRECTA' I 'CRÍTIC' REVELEN QUE POLÍTICS DE CIU I PSC VAN COBRAR MILERS D'EUROS EN

DIETES DE LA CAIXA

Dirigents polítics de CiU i PSC han percebut dietes que sumen fins a 53.000 euros anuals per assistir a reunions del consell d'administració o la comissió de control de

l'entitat financera

FONT.- CatalunyaPlural.cat

Alts càrrecs de CiU i PSC van cobrar milers d'euros en concepte de dietes per assistir a reunions del Consell d'Administració o la comissió de control de La

Caixa, la principal entitat financera de Catalunya, segons han revelat els mitjans La Directa i Crític. Entre ells es troben polítics en actiu com l'alcalde de

Banyoles (CiU), Miquel Noguer, que entre 2005 i 2013 va percebre de mitjana anual 53.000 euros només en concepte de dietes.

https://directa.cat/caixa-va-pagar-mes-de-33-milions-deuros-entre-2005-2013-12-politics-en-actiu

http://www.elcritic.cat/actualitat/alts-carrecs-de-ciu-i-el-psc-sembutxaquen-milers-deuros-en-dietes-per-assistir-a-reunions-de-la-caixa-1634



Altres càrrecs polítics que apareixen com a rebedors de dietes són l'exconseller

de Justícia amb CiU durant el pujolisme, Josep-Delfí Guàrdia, que des de 2005 ha percebut en total 176.000 euros; Àngel Ros, l'actual alcalde de Lleida pel

PSC, que ha cobrat 173.000 euros, o la dirigent de Convergència Immaculada Ros, que va arribar a acumular 355.000 euros.

És una política de La Caixa remunerar les dietes als seus consellers per assistir a reunions i pels seus desplaçaments. L'any passat l'entitat va destinar a aquesta

partida 829.000 euros, encara que en anys anteriors, com el 2009, va arribar a ascendir a 1,1 milions d'euros. El cobrament depèn del càrrec de responsabilitat,

i les xifres que revelen La Directa i Crític són en brut, de manera que caldria explicar que se'ls dedueixen els impostos corresponents.

El consell d'Administració de La Caixa està integrat per 24 membres, i la comissió de control per 11. En tots dos s'hi trobaven dirigents polítics, en la

majoria de casos designats per corporacions locals, com l'alcalde de Sant Jaume de Domenys (CiU), Magí Pallarès; la presidenta del consell comarcal de l'Urgell,

Rosa Maria Mora (CiU); l'exalcaldessa de Palma (PSIB), Aina Calvo, o l'alcalde d'Hostalric (CiU), Josep Antoni Frías.

Amb tot, el cobrament d'aquestes dietes era perfectament legal, tot i que, amb la reestructuració de CaixaBank, a partir d'ara polítics i sindicalistes deixen

d'integrar els seus consells. I en qualsevol cas, els que s'embutxacaven més diners en aquest concepte no eren polítics, sinó empresaris com Salvador

Gabarró (Gas Natural) o Javier Godó (La Vanguardia).



OIT: LES RETALLADES EN SANITAT I LA

REFORMA DE PENSIONS A ESPANYA AUGMENTARAN LA DESIGUALTAT

Vajo el lema "Contra la riqueza que empobrece, actúa". (EFE) Aquest organisme ha publicat un informe titulat 'Tendències polítiques

mundials de la protecció social 2010-2015'.

El text deixa clar que als països que no estan invertint en protecció social, les mesures d'ajust afectaran negativament a milions de llars.

Entre aquests països cita a Espanya en el cas de la Sanitat: "l'accés dels

ciutadans als serveis públics de salut s'ha vist seriosament restringit".

Nombroses reformes, com al nostre territori, han erosionat encara més el poder adquisitiu dels pensionistes.En el que a l'àrea de la sanitat pública es refereix, el

document fa una crítica de com les retallades han afectat a alguns països

europeus de manera significativa. "L'accés dels ciutadans als serveis d'atenció de salut pública s'ha vist seriosament restringit, en la mesura en què s'han constatat increments en les taxes de mortalitat", sosté la OIT.

En aquest sentit, el Centre Europeu per al Control de Malalties va advertir dels

greus riscos per a la salut que estan sorgint a causa de les mesures de consolidació fiscal introduïdes des de 2008.

http://cdn.20minutos.es/img2/recortes/2014/10/17/193845-944-611.jpg






No s'inverteix en protecció social

L'informe deixa clar que als països en desenvolupament que no estan invertint en protecció social, "s'espera que les mesures d'ajust afectin negativament a

milions de llars.

Les mesures d'ajust inclouen l'eliminació o reducció dels subsidis als aliments i a

l'energia; retallades o restriccions en la despesa salarial; una selecció més limitada de les prestacions de seguretat social; i reformes dels sistemes de

pensions i d'atenció sanitària.

Els governs estan considerant a més mesures dirigides a augmentar els seus ingressos, per exemple, augmentant els impostos al consum com l'impost sobre

el valor afegit (IVA) dels productes bàsics que consumeixen les llars pobres, destaca el text.

Països del món que van en una altra direcció a pesar d'aquesta tendència, la OIT recorda que hi ha països que estan anant en la

direcció contrària en estendre els seus sistemes de protecció social, "la qual cosa

té repercussions immediates sobre la reducció de la pobresa i de les desigualtats, contribuint així a les estratègies de creixement impulsat per la

demanda interna".



LA NOSTRA LEGISLACIÓ LABORAL ÉS UNA DE

LES QUE TÉ MENYS FLEXIBILITAT LABORAL PER CONCILIAR EN L’ÀMBIT EUROPEU

El nostre país és un dels que menys ajuda dóna a la família, segons un estudi de CSIF

CSIF segueix treballant per AJUDAR a sortir de la cua dels països europeus que

menys flexibilitat laboral ofereix a les famílies per conciliar. Així ho recull l’últim estudi del nostre sindicat.

A part de tota una àmplia sèrie d'indicadors de població, fecunditat, ruptures de

les parelles, nombre d'avortaments, composició de les llars... el document analitza dues variables que afecten directament a la natalitat: les mesures de

conciliació que han adoptat els països i les ajudes a la família. L'informe demostra que en tots dos casos queda molt per fer a nivell europeu. Però hi ha

nacions en pitjor situació, com Espanya, que no surt ben parada. Poc menys del 30% dels europeus disposa de certa flexibilitat en el treball

La flexibilitat dels horaris de treball és encara insuficient a Europa, precisament

aquesta és una de la mesures que més se sol valorar per facilitar la conciliació. De fet, la gran majoria dels europeus (71%) té un horari totalment rígid i definit



per l'empresa. La resta disposa de certa flexibilitat. D'ells només un 12% pot

triar lliurement quan entra i surt del treball.

El nostre país es troba entre les nacions que menys flexibilitat laboral ofereix als treballadors (Finlàndia i Suècia estan al capdavant).

Tampoc els permisos pel cuidat de fills menors sembla ser una mesura que tingui molt èxit entre els europeus. Són de molt curta durada: el 97% d'ells menors a

un mes.

Les ajudes que es concedeixen a les famílies també recullen grans desigualtats entre països. Si bé de cada 13 euros que destina Europa a despeses socials tan

sols un es dedica a familia.

El resultat és que mentre hi ha nacions que aposten per la família, Dinamarca destina un 4,1% del seu PIB a aquest concepte i Luxemburg un 3,6%, unes

altres no semblen parar-la esment. Espanya es troba entre elles: només dóna l'1,4% de PIB a família.

Entre tots els països, Espanya també destaca perquè segueix acaparant

altres indicadors molt negatius: les mares espanyoles són les que tenen el seu primer fill amb més edat (31,6 anys); l'índex de fecunditat es troba entre els

més baixos del continent (1,3 fills per dona); la població major és de les més elevades (8,2 milions de persones)...



UNA BONA IDEA

L'INSTITUT CATALÀ DE LES DONES ORGANITZA UNA

JORNADA QUE VISIBILITZA LA VIOLÈNCIA

MASCLISTA QUE PATEIXEN LES DONES AMB

DIVERSITAT FUNCIONAL

La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Montse Gatell ha inaugurat

aquest la Jornada tècnica“Dones diverses, dones en situació de violència

masclista” que té per objectiu aprofundir en l’abordatge de la violència masclista

que pateixen les dones amb diversitat funcional. Les dones amb diversitat

funcional pateixen un índex més elevat d’abusos. A la Unió Europea existeixen

aproximadament 40 milions de nenes i dones amb discapacitat, i més del 40%

pateix o ha patit alguna forma de violència.

http://dones.gencat.cat/ca/serveis/activitats_formatives/Jornada_dones_diverses/

http://dones.gencat.cat/ca/serveis/activitats_formatives/Jornada_dones_diverses/



CONSELLS DE SEGURETAT PER A LA

TEMPORADA DE BOLETS CSIF et recorda la importància de collir i consumir només aquells bolets

que se sàpiguen identificar del cert

B0LETS

Algunes espècies són tòxiques i molt perilloses. El desconeixement i la confusió

amb espècies comestibles d'aspecte semblant fan que es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals. El criteri bàsic per evitar-les és consumir

únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap mena de dubte.

Com heu de collir i conservar els bolets?

Si no esteu segurs que els bolets pertanyen a una espècie comestible, no

els mengeu ni tampoc els agafeu.

Rebutgeu els exemplars que es trobin en mal estat.

Transporteu-los en un cistell rígid i airejat, per evitar-ne la fermentació.

Conserveu-los preferentment al frigorífic fins al moment de cuinar-los.

Com els podeu consumir amb seguretat?

Consumiu-los aviat i amb moderació.

Consumiu-los cuits preferentment, alguns poden resultar tòxics o indigestos

si es mengen crus o poc fets.



Mites falsos

Les proves casolanes o les dites populars com ara l’ennegriment del gra d’all o la patata, o de les culleretes de plata, per comprovar la toxicitat dels bolets no són

certes. La creença que els bolets menjats per cargols, llimacs o altres animals no són tòxics també es falsa.

Què heu de fer en cas de sospita per intoxicació?

Aneu immediatament al centre mèdic més proper si, després d’haver-los menjat, presenteu símptomes digestius o nerviosos i, porteu-hi, si podeu, restes dels

bolets ingerits.

CSI•F, és un sindicat professional i independent, i no està lligat a cap Govern

de torn

Per tant, no tenim les mans lligades amb ningú, i això ens dóna garanties d’imparcialitat en la defensa i

negociació dels drets dels treballadors, tant de manera individual com col·lectiva.

Ni ens domaran, ni ens doblegaran, ni

ens domesticaran!!



PER QUÈ EL BUTLLETÍ DE CSI·F?

DONCS PERQUÈ CREIEM QUE ÉS UNA BONA EINA DE DIFUSIÓ I DIVULGACIÓ DE LA NOSTRA TASCA EN DEFENSA DELS DRETS DELS EMPLEATS PÚBLICS. NO DEIXA DE SER UN PUNT DE TROBADA ENTRE ELS TREBALLADORS I EL SINDICAT. A MÉS, ENS PERMET, A L’HORA DE REPARTIR-LA PELS CENTRES, TENIR UN CONTACTE DIRECTE I PERIÒDIC AMB ELS EMPLEATS PÚBLICS, FUGINT AIXÍ DE LA PRÀCTICA HABITAL D’ALTRES ORGANITZACIONS QUE NOMÉS ES DEIXEN VEURE PELS CENTRES REPARTINT LLAMINADURES QUAN S’APROPEN ELECCIONS.

AIXÍ MATEIX, AQUESTA ÉS UNA EINA AL SERVEI DE TOTS VOSALTRES A TRAVÉS DE LA QUAL PODEU APORTAR PROPOSTES O QUEIXES DE SITUACIONS DENUNCIABLES PER PODER-LES PUBLICAR. L’ÚNIC QUE ENS MOU A NOSALTRES ES DEFENSAR DE FORMA AFERRISSADA, AMB INDEPÈNDÈNCIA I PROFESSIONALITAT, ELS VOSTRES INTERESSOS.

QUAN ANEM JUNTS, ANEM MÉS

LLUNY I HO PODEM FER MILLOR"



ASSEGURANÇA INDEMNITZACIÓ PER BAIXA LABORAL

DKV I LA CSI·F UNIM ESFORÇOS I CREEM UNA

ASSEGURANÇA PER COMPENSAR LES RETALLADES ALS EMPLEATS DE BAIXA PER MALALTIES

El Reial Decret de 13 de juliol de 2012, va modificar la regulació que els treballadors públics tenien respecte a la prestació per incapacitat temporal.

Davant aquest canvi, CSIF ha arribat a un acord amb DKV per oferir als nostres afiliats una assegurança d'indemnització diària que ajudi a compensar la pèrdua econòmica d'ingressos que es derivi d'una incapacitat laboral transitòria.

Dirigit a tots els empleats públics per protegir el 100% de la seva nòmina durant els primers 20 dies de baixa per malaltia comuna, a canvi d'una cuota anual. Aquesta mesura pretén respondre a la retallada realitzada per totes les administracions sobre les nòmines dels empleats públics que es troben de baixa per malaltia comuna, amb la suposada fi de perseguir l'absentisme laboral. Podran contractar aquest segur tots aquells empleats públics que tinguin entre 18 i 65 anys, es trobin en situació activa (que no estiguin d'excedència). Davant aquestes retallades, l’assegurança que llança la CSI-F garantirà el pagament d'un capital diari per valor de la reducció aplicada pels organismes públics en els casos de malalties que han estat objecte de les retallades.



BUTLLETÍ D’ADHESIÓ ASSEGURANÇA PER AFILIATS A CSIF DE BAIXA PER

MALALTIES

■ Companyia asseguradora de reconeguda solvència i especialitzada en aquest tipus d'assegurances:

DKV.

■ Cobertura del 100% de l'import assegurat.

■ Sense declaració de salut. (cobertes les malalties d'origen anterior a la contractació)

■ Sense distinció per edats. Sense franquícia (es cobra des del primer dia de baixa).

■ Sense període de carència (es poden donar parts de baixa des del primer dia d'entrada en vigor de la

pòlissa)

■ Sense límit de sinistres anuals.

■ Sense límit de

quantia

SI T’INTERESSA, AFILIA’T a CSIF TARRAGONA i envia’ns-ho a:

E-mail: [email protected] o FAX: 877 441 434

mailto:[email protected]%20o%20FAX:%20877%20441%20434





Afiliar-se a la CSI·F no costa res!!! Efectivament, això és així perquè tot i que la quota mensual d’afiliació per a l’any 2014 és de 9 €, que es cobra trimestralment, a l’hora de fer la declaració de la renda aquesta quantitat desgrava íntegrament. A més, si t’afilies a la CSI·F et garantim: confidencialitat de la teva afiliació, si així ho desitges. Informació i assessorament professional permanent. Representar-te i defensar-te, sense que res ni ningú condicioni la nostra activitat.

DADES D’AFILIACIÓ

Nom.................. Cognoms.............................................................. Data de naixement......................... NIF............................Domicili............................................................................C.P................... Localitat ..........................Telèfon ...................................N.R.P...........................e-mail ................................................................................Cos........................Especialitat..............................Centre destinació ......................................................................................

AUTORITZACIÓ BANCÀRIA Sr/a Director/a del Banc/Caixa . En/Na......................................................................................, amb NIF .............. autoritzo al Banc/Caixa ........................................... a què em siguin carregats a la llibreta IBAN _ _ _ _c.c / - - - - / - - - - / - - / - - - - - - - - - - / els rebuts que trimestralment presentarà la CSI·F en concepte de quota sindical.

Data i signatura.

Si us plau, ompliu aquest full i ens el feu arribar, per FAX: 877 441 434 o per e-mail: [email protected]

Us informem que aquestes dades s’incorporaran a la base de dades de la CSI·F, i que podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, mitjançant un comunicat adreçat a la CSI·F., d’acord amb la llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades.

mailto:[email protected]





Documents

Butlletí àrea autonòmica 25 novembre