Butlletí àrea autonòmica 10 desembre csif tarragona

Av.d’Andorra 11, baixos 1, 43002- Tarragona Tlf. UNIÓ PROVINCIAL: 977 231957 SECTOR AUTONÒMIC MÒBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

E-MAIL: [email protected] FAX: 877 441 434

UN DIA MÉS AMB TU

GRÀCIES

mailto:[email protected]



RECLAMACIONS SOBRE ELS 44 DIES DE L'EXTRA DE 2012

HO ACONSEGUIREM! Ja tenim dues vies: la judicial i la de l'administració. A la darrera reunió de la Mesa General, aquella on els sindicats de la casta van només a escoltar què diu Funció Pública i després ens transmeten notes i fulls informatius, l'Administració ja començà a parlar que ha de pagar els 44 dies de l'Extra meritats el 2012. Per què? Comencen a veure les orelles al llop: 2.000 extensions de sentència pendents de judici per als Mossos d'Esquadra, i a Girona, 500 reclamacions més de l'extensió de sentència, de la qual us vàrem informar fa poc temps.

Peticions fetes al Delegat de Govern de la Generalitat a Girona, per part de CSIF, conforme aquesta sentència es faci extensiva a tots els treballadors de la Generalitat de les comarques gironines, o, la petició formal a la Directora General de la Funció Pública que la sentència es faci extensible a tots els empleats públics de la nostra administració, o, la petició formal al President del Govern de Catalunya per a què deixi de navegar amb el treball dels funcionaris catalans i faci complir les sentències que condemnen la Generalitat a pagar el que va treure irregularment als treballadors públics.

EL TERMINI PER RECLAMAR LA PART MERITADA NO PRESCRIU FINS A DESEMBRE DE 2016! Tenim tot aquest període per a què ningú es quedi sense cobrar aquesta part meritada, contràriament al l'estratègia suïcida d'UGT, sindicat que amb la seva precipitació i errades individuals, pot provocar que molts companys es quedin sense opcions de cobrar-la.

Ara el que toca es prendre decisions amb serenitat i evitar entrar en processos judicials i contenciosos que potser no aporten res. Esperem una mica. Tenim tot el temps necessari per prendre una decisió. TOTS ELS NOSTRES AFILIATS I TOTS ELS COMPANYS QUE VAN CONFIAR EN LA NOSTRA ESTRATÈGIA, SÍ QUE PODRAN ACOLLIR-SE A L'EXTENSIÓ D'EFECTES. En breu, els vostres delegats us indicaran la manera de reclamar aquests incidents d'extensió de sentència.

L’altra, la via judicial, seguim tenint-la oberta i segueix endavant. Per què? És que no ens creiem res d’aquest Govern ni de les forces sindicals que van a fer de transmissors de les notícies que vol l’Administració. Ara hi ha qui ha de córrer parlant de sentències guanyades a UGT i dient que els altres sindicats




tenen una estratègia equivocada pel que fa a les reclamacions individuals i per cobrar les pagues extra. Ells tenen la raó absoluta (UGT) i la resta de sindicats, estem equivocats (CCOO, CATAC, CSIF...). NO ES CAMPANYA ELECTORAL AIXÒ? Hi ha dues consideracions que els treballadors públics han de valorar: 1) En primer lloc, s’ha de valorar si el govern paga, o no, la part meritada. I això és una voluntat política. Tenim que recordar que l’any 2015 és any electoral i els polítics hi pensen sempre en clau electoral.

2) En cas de què no ens paguin, tenim de temps tot l’any 2015 per demanar extensió d ’efectes i tot el 2016 per presentar reclamacions individuals i, de fer-ho dins del termini processal-jurídic que correspon.

A que ve tanta pressa? Potser, perquè és breus mesos es celebraran les eleccions del personal funcionari de la Generalitat? EL TERMINI PER RECLAMAR LA PART MERITADA NO PRESCRIU FINS A DESEMBRE DE 2016! REPETIM LO ESCRIT EN PARÀGRAFS anteriors: Tenim tot aquest període per a què ningú es quedi sense cobrar aquesta part meritada, contràriament al l’estratègia suïcida d’UGT, sindicat que amb la seva precipitació i errades individuals, pot provocar que molts companys es quedin sense opcions de cobrar-la: aquells que van presentar la reclamació administrativa i després no van recórrer al jutjat contenciós administratiu; aquells funcionaris que han obtingut una sentència desestimatòria en altres jutjats de Barcelona (amb efectes de cosa jutjada); o els que estan pendents que altre jutjat hi resolgui, tampoc podran beneficiar-se (litispendencia).

Amb la sentència guanyada només han aconseguit que es beneficiïn aquells funcionaris la sentència dels quals hagi recaigut en aquest jutjat, no tots els seus afiliats, i ara per la seva precipitació molts no podran acollir-se al incident d’extensió d’efectes. Cal fer una reflexió: els sindicats (tots els sindicats) portem denunciant el robatori de les nostres pagues des del principi. Tots hem guanyat sentències favorables a la devolució de la part meritada i de les pagues extra (amb els seus interessos). Precisament, CSIF VA SER EL PRIMER, però aquest protagonisme no ve al cas ara.




FEM MEMÒRIA

PER AQUELLS QUE ARA VOLEN ENGANYAR ALS TREBALLADORS/ES RECORDEM QUE EL PASSAT 7 DE

NOVEMBRE CSIF VA OBTENIR LA PRIMERA SENTÈNCIA FERMA




SECCIÓ SINDICAL BOMBERS




UNA EMPRESA VALENCIANA LLANÇA EL PERFUM 'POLÍTICS' AMB OLOR A XORIÇO

• La cadena valenciana de franquícies Perfumar-te ha llançat un perfum amb olor a xoriço per reflectir l'actual situació que es viu a Espanya.

• Polítics ja ha començat a distribuir-se en 90 tendes per tota Espanya.

La cadena valenciana de franquícies Perfumar-te ha llançat un perfum amb olor a xoriço que ha batejat amb el nom de Polítics, i reflecteix l'actual situació que es viu a Espanya, segons han explicat fonts de l'empresa, amb seu a Catarroja.

El perfum està ja a la venda en algunes tendes de la ciutat de València i la recaptació que s'aconsegueixi es destinarà a la caritat.

COMPROMÍS, BONA FEINA I FER PINYA SÓN LES ACTITUDS QUE FAN FUNCIONAR EL NOSTRE SINDICAT, EL TEU SINDICAT,

CSIF




LA GENERALITAT CONDICIONA L’EXTRA DELS FUNCIONARIS A L’APROVACIÓ DELS COMPTES

FONT: EFE

La paga extra dels funcionaris per al 2015 segueix estant condicionada a láprovació dels pressupostos, segons van matisar ahir fonts del Departament de Governació i Relacions Institucionals. A la sortida de la reunió de la Mesa General de la Funció Pública, els sindicats havien explicat que la paga extra es recuperaria independentment de láprovació dels comptes, però fonts del Govern van desmentir aquest punt. El que sí que queda desvinculat dels pressupostos és la recuperació del 100% de la jornada i del sou del personal interí, que es farà efectiva a partir de l´1 de gener, segons van assegurar les mateixes fonts. En paral•lel, els sindicats continuen lamentant la falta de compromisos del Govern en lábonament de forma immediata de la part meritada de léxtra del 2012 (uns 44 dies) que creuen que va descomptar de manera "il•legal", i léstabliment dún calendari per recuperar el poder adquisitiu i les pagues del 2013 i 2014. L’eliminació de léxtra és una mesura que el Govern aplica des del 2012, quan el Govern espanyol va anunciar léliminació de la paga extra de Nadal. La Generalitat va allargar també aquesta retallada el 2013 i 2014.




CSIF TARRAGONA DÓNA SUPORT A LA MARATÓ DE TV3

CSIF amb la campanya de sensibilització i difusió social sobre les malalties del cor que precedirà l’edició 2014 de La Marató de TV3.

“Una de cada quatre persones que mor a Catalunya és a causa d’una malaltia del cor. S’ha avançat molt, però queda molt per fer encara”, ha explicat el Dr. Antoni Bayés Genís, cap de Cardiologia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona i president de la Societat Catalana de Cardiologia. La imatge gràfica d’aquesta edició la protagonitzen dos elements: el lligam emocional entre La Marató i la societat i l’èmfasi en la recerca biomèdica. “La Marató és la solidaritat traspassada al benestar en salut”, ha afirmat Brauli Duart, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. • “El milió de persones que es mobilitzen al voltant de les més de 2.000 activitats populars i els 2.400 voluntaris a les seus telefòniques són una prova que La Marató s’ha convertit en el batec de la societat”, ha declarat Lluís Bernabé, director de la Fundació La Marató de TV3. Els joves catalans coneixeran la realitat d’aquestes patologies gràcies a les conferències que es duran a terme als centres educatius


http://www.csif.cat/imatges_web/8d770eb6dbbe6c258ea10df5b_44444.jpg



MÉS FUM, GUANYAR TEMPS O VERITAT??

És la pregunta que ens formulem a CSIF

EL GOVERN APROVA EL PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE

CATALUNYA PER A L'ANY 2015 Font.- Generalitat de Catalunya

Els comptes, que mantenen el compromís de no reduir la despesa no financera, recuperen la paga extra dels treballadors públics, i la jornada completa i la retribució dels interins L’Executiu prioritza les partides de caràcter social que, un any més, concentren el 71,2% dels recursos disponibles El Govern reclamarà a l'Estat el pagament de deutes històrics i altres ingressos justificats, així com el repartiment just dels objectius de dèficit entre administracions La previsió de creixement per a l’economia catalana el 2015 és del 2,2%

El Consell Executiu ha aprovat el Projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat per a l’any 2015, que mantenen el compromís del Govern de no reduir la despesa no financera, que augmenta un 4,2% respecte el 2014. Aquest augment respon en gran part a la recuperació de la paga extra dels treballadors públics, i la jornada i retribució completa del personal interí, amb un increment de despesa de 581 milions d’euros. En línia amb els comptes anteriors, l’Executiu prioritza les partides de caràcter social que, un any més, concentren el 71,2% dels recursos disponibles. El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha lliurat aquest matí el Projecte de llei de pressupostos a la presidenta




del Parlament, Núria de Gispert, i posteriorment l’ha presentat als grups parlamentaris. En conjunt, les necessitats de despesa d'aquest any se situen en 22.481 milions d’euros, incloent els interessos del deute (la quarta partida més alta després dels departaments de Salut, d’Ensenyament i de Benestar Social i Família) i l'atenció de compromisos de pagament per inversions efectuades en el passat que, tot i l’aplanament d’obligacions, s’eleva enguany a 874 milions d’euros. Malgrat el context de recuperació econòmica, els recursos a disposició de la Generalitat no només no augmenten, sinó que retrocedeixen respecte al 2013, el darrer any amb dades liquidades. L’objectiu de dèficit imposat per l'Estat el 2015 és del 0,7%, un 53% menys que el 2013. Per tot això, els recursos disponibles aquest 2015 se situen en 19.981 milions d’euros, 2.500 menys dels necessaris per cobrir les previsions de despesa de l'exercici. Negociació amb l'Estat Davant d’aquesta insuficiència de recursos, el Govern descarta incrementar més la pressió fiscal sobre els ciutadans, i tampoc ha pressupostat una partida destacada d’ingressos derivats de concessions i vendes d'actius, tot i que continuarà treballant per obtenir més ingressos a través d’aquesta via. Per contra, l’Executiu reclamarà a l’Estat el pagament d'alguns dels deutes històrics i altres ingressos, com són els 759 milions de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut d’autonomia de Catalunya, que s'havien d'haver pagat el 2011M una bestreta del Fons de Competitivitat corresponent al 2015 (789 milions), i la compensació de l'impost sobre els dipòsits en entitats de crèdit (635 milions), que no s'ha pogut aplicar amb normalitat a causa de l'impacte de la regulació estatal. El Govern també exigeix negociar un nou model de finançament, amb efectes retroactius a 1 de gener de 2014. També demana la compensació per l'increment del tipus de l'IVA (general i de productes sanitaris), a banda de compartir els ingressos addicionals que està aconseguint l’Estat per la millora de la situació econòmica que li permeten abaixar impostos i fer ampliacions de crèdit, de forma reiterada, per cobrir les seves despeses. Finalment, el Govern insisteix a reclamar l'assignació d'un objectiu de dèficit que compleixi els criteris de la llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. En els darrers anys, s’ha demostrat reiteradament la voluntat de reconduir els desequilibris de les finances públiques de l’Administració de la Generalitat, que entre 2010 i 2013 ha reduït el seu dèficit en 2,58 punts sobre el PIB, amb un ajust de la despesa del 22,5%. Pel que fa a l’escenari macroeconòmic, el Projecte de llei de pressupostos per al Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2015 preveu la consolidació de la recuperació econòmica amb un creixement del PIB català d’un 2,2% i una reducció de l’atur al 17,9%.




SECCIÓ SINDICAL MOSSOS D’ESQUADRA

CSIF EXIGEIX: UN AGENT, UNA ARMILLA ANTIBALES

Des de CSIF manifestem la falta d'aquesta peça que considerem fonamental

Molts agents del cos els ha pagat de la seva butxaca amb un cost aproximat d'entre 350 i 400 euros

Des de CSIF una vegada més reiterem que és una part fonamental de l'Equip de Protecció Individual (EPI) de tot agent.

MOSSOS CANALITZA LA SEVA VOCACIÓ DE SERVEI, COMPROMÍS I PROXIMITAT ENVERS LA SOCIETAT

SOTA EL SEGELL 'MOSSOS SOLIDARIS' · Engloba les accions de caire solidari en les quals els mossos d’esquadra col·laboren arreu del territori . Mossos van participar al Gran Recapte d’Aliments, i participaran a La Marató de TV3 i organitza per a tots els seus membres la primera Festa central del Nadal solidari ‘Mossos solidaris’ s’organitza en 4 àmbits, entre ells, el ‘Nadal solidari’. Enguany, per primer cop, els Mossos d’Esquadra organitzen per a tots els seus membres i famílies la primera Festa central del Nadal solidari, que tindrà lloc el proper 13 de desembre a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. A banda, les regions policials i comissaries d’arreu del territori organitzen, durant el període nadalenc, activitats solidàries.

CSI•F, és un sindicat professional i independent, i no

està lligat a cap Govern de torn




SECCIÓ SINDICAL ENSENYAMENT

RIGAU FULMINA EL FINANÇAMENT DE LES LLARS D’INFANTS MUNICIPALS

Les diputacions assumeixen el 100% de la factura de les escoles bressol

Els comptes educatius per a l'any vinent ja no recullen cap partida per finançar les llars d'infants municipals. L'any passat s'havien reservat 45 milions per a les escoles bressol, però en els pressupostos del 2015 han desaparegut. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja fa tres anys que apunta la necessitat de prioritzar la despesa del seu departament en els serveis obligatoris, i l'educació infantil no ho és. En aquest sentit, Rigau va emprendre fa un temps negociacions amb les quatre diputacions per traspassar-los aquesta despesa. En principi es va acordar assumir només el 50% del cost, però fa uns mesos es va decidir que les diputacions pagaran tota la factura. I ja ho han començat a fer amb els rebuts pendents de dos cursos enrere. Des del Departament d'Ensenyament assenyalen que la desaparició de la partida es deu al fet que són les diputacions les que l'assumeixen.

La xarxa d'escoles bressol municipals, que pertanyen als ajuntaments, s'haurien de finançar segons la normativa a parts iguals entre Generalitat, consistoris i famílies. Però aquest sistema va saltar pels aires el 2011 quan Ensenyament, que havia de pagar 1.800 euros anuals per plaça, va decidir reduir la seva aportació progressivament fins als 875 euros actuals. Per compensar-ho, els ajuntaments van haver d'injectar-hi més diners i, de manera generalitzada, es van apujar.




LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES EUROPEA INCLOURÀ AL SECTOR PÚBLIC

Els ministres de Justícia dels països membres han arribat a un acord parcial. Encara queden capítols per tancar, com el dret a l'oblit

Els ministres de Justícia de la Unió Europea (UE) van aconseguir un acord parcial sobre la inclusió del sector públic en el futur reglament de protecció de dades, del que encara queden importants capítols per tancar com el dret a l'oblit en internet.

L'acord parcial inclou la «flexibilitat» que havien reclamat els Estats membres en la seva reunió informal de Milà el passat 9 de juliol, en la qual van demanar suficient marge de maniobra per determinar els requisits de protecció de dades aplicables al sector públic.

Adaptar la norma de 1995

La presidència italiana va constatar després del debat que «encara que hi ha reserves suficients, la posició general és de suport al tracte de les dades personals proposat per al sector públic», i va animar a la propera presidència, que recaurà sobre Letònia a partir de gener proper, al fet que segueixi treballant sobre aquest aspecte.

Els Vint-i-vuit també van mantenir un debat sobre el principi de«finestreta única» per denunciar abusos d'empreses amb seu estrangera en els tribunals europeus, limitat a casos transnacionals importants, amb el qual la majoria de països es va mostrar d'acord.




EL GOVERN APROVA EL PROJECTE DE LLEI DE MESURES FISCALS, FINANCERES I ADMINISTRATIVES

PER AL 2015

Es creen 8 noves taxes, se’n modifiquen 32 de ja existents i es fan alguns canvis en els tributs propis i cedits

El Govern ha aprovat el Projecte de llei de mesures fiscals, financeres i administratives per al 2015. La llei d’acompanyament dels pressupostos que inclou un seguit de mesures que permeten una execució millor i més eficaç de la política econòmica del Govern, amb la creació de noves taxes i tributs i la modificació d’algunes ja existents. El text també inclou mesures en l’àmbit administratiu i de funcionament de l’Administració i el règim jurídic de les finances públiques. La Llei de mesures fiscals, financeres i administratives conté 98 articles, 13 disposicions addicionals, sis transitòries, dues derogatòries i dues finals.

BOI RUIZ: "EL PRINCIPAL RECURS DEL SISTEMA SANITARI PÚBLIC ÉS EL SEU CAPITAL HUMÀ"

I com ho paga als professionals i a la ciutadània? Amb retallades?

Per aquest camí, sr. Ruiz, NO GRÀCIES!!!!!!




DESPRÉS DE LES DENUNCIES DE CSIF EL GOVERN SUMA ESFORÇOS PER MILLORAR LA SEGURETAT

VIÀRIA EN L'ENTORN LABORAL

Les víctimes d’accidents de trànsit en l’entorn laboral suposen un terç del total de víctimes a les carreteres catalanes i aquestes xifres no ens poden deixar indiferents.

És per això que a partir d’ara treballarem amb l’objectiu i el compromís comú i transversal de reduir els accidents de trànsit des de tots els fronts.

Els accidents “in itinere” són aquells que es produeixen anant o tornant de la feina. Els accidents laborals de trànsit ocorreguts dins la jornada laboral són aquells que pateixen els treballadors durant el desplaçaments que han de realitzar durant la jornada laboral per tal de dur a terme la tasca que els hi ha estat encomanada A partir d’ara es desenvoluparà un mòdul formatiu de caràcter intersectorial i transversal en seguretat viària en l'entorn laboral enfocat preferentment als desplaçaments d’anada i tornada a la feina relacionats amb els accidents “in itinere”. Convé destacar també que gairebé la meitat dels morts per accident laboral van ser a causa d’un sinistre viari:

2013 Total % Accidents de treball mortals no trànsit 41 51

Accidents de treball mortals de trànsit 39 49




UNA BONA NOTÍCIA

TARRAGONA DISPOSA D'UN NOU PUNT DE TROBADA

Aquest és el segon servei d'aquestes característiques al Camp de Tarragona i s'ubicarà al carrer Soler

Tarragona disposa d’un nou Servei Tècnic Punt de Trobada. El nou equipament s’ubica al número 18 del carrer Soler i és el segon servei d’aquestes característiques que el Departament de Benestar Social i Familia obre al Camp de Tarragona. L’altre Punt de Trobada s’ubica a la ciutat de Reus. El Servei Tècnic Punt de Trobada està destinat a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori i en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. Concretament, vetlla per assegurar la protecció dels infants durant el règim de visites de fills i filles en processos de separació o divorci dels progenitors o quan l’Administració n’assumeix la tutela.




CSIF EXIGEIX UNA VEGADA MÉS A LA GENERALITAT QUE ELS INTERINS TORNIN A TREBALLAR EL 100% DE

LA JORNADA I RECUPERARIN EL SEU SALARI

La mesura que afecta a 6.500 companys/es És una mesura justa i necessària ja que la situació en aquest col·lectiu ésr dramàtica en moltíssims casos ja que alguns companys han estat desnonats, d’altres han tornat a viure amb els pares, etc. El cost que estimem des de CSIF és d’uns 30 milions. CSI•F, és un sindicat professional i independent, i no

està lligat a cap Govern de torn

Per tant, no tenim les mans lligades amb ningú, i això ens dóna garanties d’imparcialitat en la defensa i

negociació dels drets dels treballadors, tant de manera individual com col·lectiva.

Ni ens domaran, ni ens doblegaran, ni

ens domesticaran!!

CSIF ÉS UN SINDICAT COMPROMÈS AMB LES TREBALLADORES I TREBALLADORS

PÚBLICS DE LA GENERALITAT




NOU PULS DE L’ADMINISTRACIÓ ALS SINDICATS

L'empresa pública ICS s'està rient i de manera molt descarada de tots els treballadors, especialment de la sanitat penitenciària, ja que, en les diferents reunions que s'ha mantingut amb les diferents administracions com Justícia i Sanitat es “van prometre” una sèrie de coses, que fins al present no s'han complert, tals com que no s'anava a fer cap moviment.

CSIF ha demanat explicacions dels criteris que s'estan seguint per als trasllats del personal i les úniques explicacions que donen són que es fan per uns criteris qualitatius i “voluntarietat“ del treballador. No obstant això, no ens creiem ni una sola paraula del que diuen i volem fer-vos saber que anem a emprendre les accions oportunes perquè es paralitzin de forma cautelar els trasllats, ja que anem a iniciar totes les demandes pertinents.

ELS ATURATS QUE NO COBREN PRESTACIÓ ES DISPAREN FINS AL 40,7% DES DE 2011

El 40,7 % dels aturats no cobra prestació per desocupació, taxa superior en més de deu punts a la de 2011 (30,5 %), segons les dades aportades pel Govern espanyol.

La taxa de cobertura de les prestacions per desocupació han caigut del 69,5 % al desembre de 2011 al 59,3 % al setembre de 2014. En 2012, la taxa era del 71,3 % i en 2013 del 66,1 %.

En l'actualitat, subratlla, hi ha unes 750.000 famílies en les quals no entren cap tipus d'ingressos, "a les quals el Govern té l'obligació de buscar una solució".


http://www.csif.cat/imatges_web/f49de348ab35d0de11a6336af_ics-logo.jpg

http://www.csif.cat/imatges_web/f49de348ab35d0de11a6336af_ics-logo.jpg�



QUÈ SÓN, ON HI SÓN I COM FUNCIONEN ELS PARADISOS FISCALS?

• Per a l'OCDE ja no queda un sol paradís fiscal a tot el món, però Espanya encara manté a 36 territoris en la seva llista negra

• Segons Intermon Oxfam, una tercera part de la riquesa global s'amaga

en territoris de baixa tributació

Temas Què són? Com operen? On estan? Els resumim l'operativa dels paradisos fiscals, aquests controvertits centres financers que s'han convertit en la

principal preocupació dels organismes internacionals.

1. Definició

Un paradís fiscal és, segons la definició més concisa oferta per l'OCDE, un instrument de competència fiscal perjudicial.

És més concreta i més precisa la definició que ofereixen els professionals de la Hisenda Pública Espanyola: són territoris de baixa o nul·la tributació que, mitjançant normes específiques internes, garanteixen l'opacitat de les transaccions, amb l'absència absoluta de registres, formalitats i controls.

2. Origen

Els experts situen l'inici del procés d'aparició dels paradisos fiscals en els anys seixanta, si ben no va ser fins als anys vuitanta quan es van consolidar com a destinació rellevant del flux internacional de capitals.

3. Quants n’hi han?

És un assumpte controvertit. Per a l'organisme internacional de referència en aquesta matèria, l'OCDE, els paradisos fiscals ja no existeixen. En 2009, en plena "refundació del capitalisme", l'OCDE va llançar una ofensiva per acabar amb el règim d'opacitat d'aquests establiments i els va oferir la possibilitat d'abandonar la seva llista negra si acreditaven la signatura d'una dotzena d'acords d'intercanvi d'informació amb altres països OCDE.

L'incentiu va fer efecte i un grapat de mesos després la llista internacional de paradisos fiscals es va buidar. Però hi havia truc.




"Mònaco, per exemple, va signar un acord amb França i després amb una desena de territoris de baixa tributació, i així va sortir de la llista", assenyala José María Peláez, de l'Organització d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat. Molts altres van fer el mateix

Espanya té una llista pròpia, més estricta. Es va crear en 1991 amb 48 països i, avui, 36 continuen en ella. Han sortit Andorra, Antilles Holandeses, Aruba, Bahames, Barbados, Unió dels Emirats Àrabs, Jamaica, Malta, Trinidad i Tobago, Panamà, San Marino i Singapur, però uns altres com Xipre, Liechtenstein o Macau continuen en ella.

Per sortir no n'hi ha prou amb signar un acord amb el Govern, sinó que cal acreditar el compliment efectiu de les condicions establertes en el mateix. I és que la simple signatura segons el format establert per l'OCDE no garanteix que aquest intercanvi vagi a ser fluid.

Segons Peláez, aquests acords només obliguen als territoris a oferir informació quan es tracti de peticions individualitzades i justificades per l'existència d'indicis de la comissió d'un delicte.

És un avanç respecte a no tenir cap tipus d'accés a la informació, però no permet, per exemple, rastrejar els comptes bancaris de nacionals en aquests establiments com sí ocorre en l'àmbit UE.

4. On hi són?

Per tot el món. Se sol relacionar els paradisos fiscals amb éxotics destinacions offshore en el Pacífic, com Fiji o Illes Salomó, o amb minúscules illes britàniques que seria díficil situar en un mapa com, Jersey, Guernesey o la Illa de Man.

La recent crisi de Xipre va venir a demostrar que fins i tot dins de la UE es poden trobar aquest tipus de territoris. Aquí estan Luxemburg o Malta. De fet, hi ha diversos paradisos fiscals per cada continent. És una realitat global.

5. Rellevància econòmica

A la fi del segle XX, el Comitè d'Experts de París va estimar que la meitat del comerç mundial passava ja per paradisos fiscals; a inicis del segle XXI el valor dels actius depositius en aquest tipus de territori superava els 11 bilions d'euros. Segons un informe de l'ONG Intermon Oxfam, aquesta xifra s'ha elevat ja a 24 bilions d'euros, la qual cosa significa que els paradisos fiscals oculten una tercera part del PIB mundial. Diu també que una lluita decidida contra aquests territoris alliberaria més de 90.000 milions d'euros per, per exemple, combatre la pobresa al món.




Segons una altra ONG, Tax Justice Network, entre 2005 i 2010, l'elit econòmica mundial va ocultar en aquests territoris de baixa tributació entre 15 i 20 bilions d'euros.

A Espanya, segons l'Observatori de Responsabilitat Corporativa, el 86% de les 35 majors companyies espanyoles, les que cotitzen en l'Ibex, les que s'identifiquen amb la Marca Espanya, tenen algun tipus de filial en paradisos fiscals.

6. Quins avantatges ofereixen?

A les empreses, un llit per reduir la seva factura fiscal, per tant, el seu compte de despeses, i, com a conseqüència d'això, per millorar la seva competitivitat. L'instrument favorit d'aquesta planificació corporativa és la societat holding, que permet eludir qualsevol imposició quan els dividends generats es reinvertien a l'estranger i diferir-la fins que sigui transferida al país d'origen quan la seva destinació és alimentar els comptes de la matriu.

Aquest tipus de societats ofereix a les empreses, per tant, una via alternativa de finançament, que ha fet que moltes multinacionals hagin consolidat l'hàbit d'establir en territoris de baixa tributació les seves filials de serveis. Per als particulars, els paradisos fiscals ofereixen el camí més segur per a les seves estratègies de planificació fiscal. Allí poden dipositar els seus diners a resguard de la voracitat del fisc dels seus països d'origen i, a més, el secret bancari i l'opacitat informativa els garanteix la discreció que necessiten.

La fórmula més habitual per a aquesta estratègia són les anomenades societats offshore, que permeten constituir en només 48 hores, per 150 euros, sense amb prou feines requisits formals i garantint la màxima confidencialitat un establiment financer totalment operatiu i aliè a mirades indiscretes.

7. Tipologia

No tots els paradisos fiscals són iguals. Entre ells hi ha competència i com en qualsevol àmbit on hi ha competència s'afavoreix l'especialització. Podem trobar-nos amb territoris especialitzats en fiscalitat empresarial com Jersey, Panamà o Libèria; i uns altres més bolcats en la gestió de grans fortunes particulars, com Mònaco, Andorra o Montserrat.

També hi ha models mixts, entre els quals la destinació més significativa és Illes Caymán.

Un recent informe de l'Institut d'Estudis Fiscals subratllava que aquesta




especialització hi havia diluit la vinculació dels paradisos fiscals a un territori determinat, generant noves tipologies.

Per exemple, els oasis fiscals, entesos com a zones privilegiades des del punt de vista fiscal dins de països de tributació estàndard; els paradisos bancaris (Luxemburg o Suïssa); o els règims fiscals privilegiats per a tipus de negocis o grups de persones.

CSIF ÉS UN SINDICAT COMPROMÉS AMB LES TREBALLADORES I TREBALLADORS PÚBLICS DE

LA GENERALITAT

QUAN ANEM JUNTS, ANEM MÉS LLUNY I HO PODEM FER MILLOR"




IDENTITAT DIGITAL I REPUTACIÓ ON-LINE

EL GOVERN APROVA EL PROJECTE DE LLEI QUE ATRIBUEIX A

L'AUTORITAT CATALANA DE PROTECCIÓ DE DADES LA GESTIÓ PROVISIONAL DE LES RECLAMACIONS DELS CIUTADANS

SOBRE TRANSPARÈNCIA • El Govern aprova el Projecte de llei que atribueix a l’Autoritat

Catalana de Protecció de Dades la gestió provisional de les reclamacions dels ciutadans sobre transparència

• El Projecte de llei de mesures en matèria de transparència i accés a

la informació pública permet aplicar el nou règim de reclamacions que entra en vigor el 10 de desembre fins que no s’aprovi la llei catalana de transparència, actualment en tràmit parlamentari, que crearà l’òrgan independent encarregat de gestionar aquestes reclamacions

• La iniciativa legislativa permet fer efectiu el dret de defensa dels

administrats, sense comportar cap càrrega addicional




RECOMANACIONS PER A LES COMPRES DE NADAL

1. Aquestes festes, gaudiu de les vostres compres de manera responsable.

• Tingueu en compte que el preu d'alguns productes s'incrementa pels volts de Nadal.

• Compareu els preus i la qualitat dels productes i dels serveis. Els preus són lliures.

• Compreu amb temps els aliments que es poden congelar o emmagatzemar i feu les reserves dels regals i dels aliments que, per les seves característiques, només podreu adquirir a darrera hora.

• Si feu servir la targeta de crèdit identifiqueu-vos perquè l’establiment comprovi que sou la persona titular de la targeta que utilitzeu.

• Custodieu la targeta de crèdit per evitar-ne la pèrdua, el robatori o qualsevol ús fraudulent.

• Demaneu i conserveu totes les factures o els tiquets de compra, ja que són la vostra garantia i els podeu necessitar en cas de reclamació.

• La publicitat és vinculant i podeu exigir-ne el compliment, guardeu els documents d'oferta de serveis, les instruccions, els catàlegs...

• Pregunteu al comerciant per la possibilitat de canviar el producte i les condicions en què es pot fer aquest canvi. L’establiment no té l’obligació de canviar un producte que està en perfecte estat, a menys que ho anunciï.

• Quan compreu un producte, si teniu alguna incidència, reclameu a l'empresa que us l'ha venut i que té 1 mes per contestar.

• Els establiments comercials disposen de fulls oficials de queixa/reclamació/denúncia.

• És una garantia contractar amb una empresa adherida al sistema arbitral de consum, fixeu-vos en el distintiu d'adhesió.

2. Recomanacions a l'hora de comprar joguines

• Heu de pensar que les joguines han de servir per a divertir els petits. • Tingueu en compte l’edat i la maduresa dels infants. • Valoreu els continguts dels jocs i els aspectes educatius. • Eviteu la distinció sexista i la incitació a la violència. • Llegiu les etiquetes, les regles i les instruccions del joc. • Fixeu-vos en les dades mínimes obligatòries que hi han d’aparèixer:

o La marca CE, que significa que la joguina compleix les exigències essencials de seguretat contingudes en les normes comunitàries.




o El nom i la marca del producte. o La raó social i l'adreça del fabricant o importador o venedor. o Les instruccions i advertències d'ús i restriccions d'edat, si n'hi

ha. • Les joguines de funcionament elèctric han d'especificar la potència

màxima, la tensió d'alimentació que necessiten i el consum energètic que fan.

• Les joguines fetes amb materials renovables (fusta, cartró...) tenen, usualment, un impacte ambiental més baix en el procés de fabricació que les que es fan mitjançant processos industrials (materials sintètics, plàstics...).

• Cal comprovar si la joguina conté peces petites que es poden separar, si té parts o cantells que puguin punxar o tallar, si disposa d'obertures on el nen pugui introduir els dits o les mans i no les pugui treure.

3. Recomanacions a l'hora de comprar videojocs:

Sapigueu que hi ha diferents tipus de videojocs al mercat (d’acció, d’aventures, d’estratègia, d’esports, educatius, de fantasia, històrics, simuladors, puzles…).

• Trieu el videojoc més adequat a l’edat, personalitat i sensibilitat de la persona usuària, especialment si és menor d’edat.

• Comproveu que l’etiquetatge : o Indica la raó social i l’adreça del fabricant o importador o del

venedor. o Inclou les instruccions d’ús i les seves característiques. o Té el Codi PEGI, que és el codi de conducta de la indústria europea

del programari interactiu, que estableix una classificació per edats i continguts.

o La classificació del joc ha d’aparèixer en la part frontal inferior i en la part del darrere del videojoc. Fa referència a l’adequació del contingut visual, però mai al grau de dificultat o a les habilitats que requereix.

• Aquests logotips mostren l’edat recomanada del videojoc, la qual serveix per a classificar-lo:

o Indicadors d’edat per a majors de:




Més de 3 anys

Més de 7 anys

Més de 12 anys

Més de 16 anys

Més de 18 anys

o Pictogrames informatius del contingut dels videojocs: Són els descriptors del joc, icones mostrades a la part del

darrere de la capsa, que descriuen el tipus de contingut del joc.

Cada videojoc, excepte els classificats 3+, ha de mostrar un o més pictogrames de contingut a la part del darrere, que indiquen les característiques concretes per les quals es

Indicació de pictogrames informatius:

Discriminació El joc conté representacions o materials que poden afavorir la discriminació.

Drogues El joc fa referència o mostra l’ús de drogues.

Por El joc pot espantar o fer por als nens.

Llenguatge groller El joc conté paraulotes.

Sexe o Nuesa El joc conté representacions de nuesa o/i comportaments sexuals o referències sexuals.

Violència El joc conté representacions violentes.




4. Recomanacions per afavorir un consum de proximitat:

• A l’hora d’escollir els aliments que posareu a taula, escolliu els de producció local, és a dir, opteu per un consum de proximitat, consumiu productes i serveis fets en el vostre entorn territorial més proper, ja que d’aquesta manera ajudareu a reforçar l’economia local i a reduir la despesa energètica que produeix el transport de productes d’un continent a un altre. Si trieu aquesta opció, fixeu-vos que:

• Teniu un coneixement més directe de la procedència dels productes, la qual cosa us permet consumir amb més garanties de seguretat i qualitat.

• Exerciu un consum mediambientalment més sostenible, en reduir els costos energètics de transport dels productes procedents d’altres zones més allunyades.

• Ajudeu al manteniment de petites explotacions familiars, agràries i ramaderes, alhora que eviteu l’abandonament de zones forestals.

• Contribuïu al creixement i al desenvolupament del nostre país.

5. Trieu productes de comerç just!

• El comerç just basa la producció i comercialització dels seus productes en criteris ètics, socials i mediambientals que contribueixen al desenvolupament sostenible de les economies més desfavorides i empobrides dels països del sud del planeta.

• Els criteris del comerç just són: Pagar un preu just i un salari digne als productors, protegir els drets humans i laborals, rebutjar l’explotació infantil, no discriminar la dona, respectar el medi ambient i invertir els beneficis socials en el desenvolupament de la comunitat productora.

• Podeu trobar productes de comerç just, alimentaris, tèxtils i molts altres, a les botigues solidàries especialitzades en productes procedents de comerç just, a les botigues d’Internet de comerç just i també en alguns establiments comercials i grans superfícies.

6. Contribuïu a un Nadal sostenible i respectuós amb el medi ambient:

• Eviteu els embolcalls innecessaris i recicleu-los per a altres usos. • Dipositeu el cartró als contenidors corresponents. • Utilitzeu les piles recarregables per a les joguines i els aparells electrònics.




• Compreu productes i serveis amb distintius oficials de qualitat ambiental.

Distintiu de garantia de qualitat ambiental Productes i serveis amb el distintiu

Etiqueta ecològica de la Unió Europea Productes i serveis amb l'etiqueta

• • Podeu reciclar materials i envasos dipositant-los al contenidor de les

escombraries corresponent. • Si compreu electrodomèstics, us heu de fixar amb l’etiquetatge

energètic i escollir-ne un de classe A (categoria més eficient), ja que el consum energètic és més baix.

• Si voleu comprar un arbre de Nadal, escolliu-ne un que provingui d’un viver o plantació controlat.

• Quan acaben les festes, a casa heu acumulat un munt de papers, embolcalls i materials dels quals us heu de desfer.

o Podeu reciclar: el paper i el cartró els arbres de Nadal les ampolles de vidre i plàstic

• Les joguines realitzades amb materials renovables (fusta, cartró...) tenen, usualment, un impacte ambiental més baix en la fabricació que els dels processos industrials (materials sintètics, plàstics...).

• Recicleu les joguines que no feu servir. Feu arribar les que estan en bon estat als infants sense recursos i dipositeu les fetes malbé al contenidor corresponent.

7. Recordeu:

• Demaneu i conserveu totes les factures o els tiquets de compra, ja que són la vostra garantia i els podeu necessitar en cas de reclamació.

• La publicitat és vinculant i podeu exigir-ne el compliment, guardeu els documents d’oferta de serveis, les instruccions, els catàlegs...


http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.198a6bb2151129f04e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=f4a3d75e3dd47210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f4a3d75e3dd47210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&newLang=ca

http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.198a6bb2151129f04e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=517d91c59dd47210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=517d91c59dd47210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&newLang=ca



• Quan compreu un producte, si teniu alguna incidència, reclameu a l’empresa que us l’ha venut i que té 1 mes per contestar.

• Els establiments comercials disposen de fulls oficials de queixa/reclamació/denúncia.

• És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum, fixeu-vos en el distintiu d'adhesió.

•


http://www.consum.cat/ecofin_webacc/AppJava/frontend/empreses_adherides.jsp?idioma=1

http://www.consum.cat/ecofin_webacc/AppJava/frontend/empreses_adherides.jsp?idioma=1



ASSEGURANÇA INDEMNITZACIÓ PER BAIXA LABORAL

DKV I LA CSI·F UNIM ESFORÇOS I CREEM UNA ASSEGURANÇA PER COMPENSAR LES RETALLADES

ALS EMPLEATS DE BAIXA PER MALALTIES

El Reial Decret de 13 de juliol de 2012, va modificar la regulació que els treballadors públics tenien respecte a la prestació per incapacitat temporal.

Davant aquest canvi, CSIF ha arribat a un acord amb DKV per oferir als nostres afiliats una assegurança d'indemnització diària que ajudi a compensar la pèrdua econòmica d'ingressos que es derivi d'una incapacitat laboral transitòria.

Dirigit a tots els empleats públics per protegir el 100% de la seva nòmina durant els primers 20 dies de baixa per malaltia comuna, a canvi d'una cuota anual. Aquesta mesura pretén respondre a la retallada realitzada per totes les administracions sobre les nòmines dels empleats públics que es troben de baixa per malaltia comuna, amb la suposada fi de perseguir l'absentisme laboral. Podran contractar aquest segur tots aquells empleats públics que tinguin entre 18 i 65 anys, es trobin en situació activa (que no estiguin d'excedència). Davant aquestes retallades, l’assegurança que llança la CSI-F garantirà el pagament d'un capital diari per valor de la reducció aplicada pels organismes públics en els casos de malalties que han estat objecte de les retallades.




BUTLLETÍ D’ADHESIÓ ASSEGURANÇA PER AFILIATS A CSIF DE BAIXA PER MALALTIES

■ Companyia asseguradora de reconeguda solvència i especialitzada en aquest tipus d'assegurances: DKV. ■ Cobertura del 100% de l'import assegurat. ■ Sense declaració de salut. (cobertes les malalties d'origen anterior a la contractació) ■ Sense distinció per edats. Sense franquícia (es cobra des del primer dia de baixa). ■ Sense període de carència (es poden donar parts de baixa des del primer dia d'entrada en vigor de la pòlissa) ■ Sense límit de sinistres anuals. ■ Sense límit de quantia

SI T’INTERESSA, AFILIA’T a CSIF TARRAGONA i envia’ns-ho a:

E-mail: [email protected] o FAX: 877 441 434


mailto:[email protected]%20o%20FAX:%20877%20441%20434






Afiliar-se a la CSI·F no costa res!!!

Efectivament, això és així perquè tot i que la quota mensual d’afiliació per a l’any 2014 és de 9 €, que es cobra trimestralment, a l’hora de fer la declaració de la renda aquesta quantitat desgrava íntegrament. A més, si t’afilies a la CSI·F et garantim: confidencialitat de la teva afiliació, si així ho desitges. Informació i assessorament professional permanent. Representar-te i defensar-te, sense que res ni ningú condicioni la nostra activitat.

DADES D’AFILIACIÓ Nom.................. Cognoms.............................................................. Data de naixement......................... NIF............................Domicili............................................................................C.P................... Localitat ..........................Telèfon ...................................N.R.P...........................e-mail ................................................................................Cos........................Especialitat..............................Centre destinació ......................................................................................

AUTORITZACIÓ BANCÀRIA Sr/a Director/a del Banc/Caixa . En/Na......................................................................................, amb NIF .............. autoritzo al Banc/Caixa ........................................... a què em siguin carregats a la llibreta IBAN _ _ _ _c.c / - - - - / - - - - / - - / - - - - - - - - - - / els rebuts que trimestralment presentarà la CSI·F en concepte de quota sindical.

Data i signatura.

• Si us plau, ompliu aquest full i ens el feu arribar, per • FAX: 877 441 434 o per e-mail: [email protected]

Us informem que aquestes dades s’incorporaran a la base de dades de la CSI·F, i que podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, mitjançant un comunicat adreçat a la CSI·F., d’acord amb la llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades.









Documents

Butlletí àrea autonòmica 10 desembre csif tarragona