el butlletó

2

c/ Can Pau Birol, 2-6Tel. 972 23 21 11Fax 972 23 00 23E-mail:agrupacio@bell-lloc.orgPreu: 3 €

Comissió de redacció:Ramon BoschÀlex HernàndezMiquel Riera

Assessoramentlingüístic:Fèlix Bruguera

Arxiu fotogràfic:Josep Maria Castany

Col·laboradors:Joan FontrodonaAntoni VillalongaXavier SerraJesús DomingoJordi OrtizXavier CorominasSergi FontEudald VilasEnric GuardiolaLluís RubióEnric BautistaAntoni AmorósFèlix BrugueraJoan Antoni GonzálezRamon HomsJosep Maria Castany

Impressió i disseny:Palahí AGwww.palahi.cat

Dipòsit Legal:Gi-0703-2000

El Butlletó no comparteixnecessàriament l’opiniódels seus col·laboradors.

el butlletó 24

Editorial 3

2.4. Club de muntanya. Sortides familiars 4

2.4. Educació infantil: Manipulem i experimentem... en anglès? 10

A fons. Una crisi de RSC? La RSC en crisi? 12

Qüestions d’actualitat. Fonaments i principis de bioètica 16

Opinió. Relativisme: una bona opció? 19

L’entrevista. Jaume Catalán i Díaz 21

12. De prop. Entrevista a Josep Lagares 26

. Tot dinant. Entrevista a Joan Mayné 29

Tants caps, tants barrets 36

Per feina. Forestal Soliva de Santa Coloma de Farners 38

12. Records d’una promoció 43

Girona a l’Abast XIII 46

IX Premi Solidaritat Xavier Fàbrega 48

XI Jornada de les Empreses Agràries de les Comarques de Girona 66

Racó de Bell-lloc. Estació meteorològica 71

Els arbres de Bell-lloc. Liquidambar straciflua 72

Presentació llibre. L’agricultura i la ramaderia en un món global 73

En el llibre d’or. Domènec Fita 76

Hemeroteca de El Butlletó 79

Quan les pedres parlen. L’escut de Bell-lloc 82

índex

editorial

Bell-lloc compleix aquest curs els seus primers 45 anys. Des d’aquell 2 d’octubre quees va començar han passat moltes coses i molta gent. Hi han passat molts pares,molts professors i molts alumnes. Queda poca gent de la primera hora, de la gent queva arrencar aquest projecte amb moltes ganes i amb molt pocs mitjans, amb moltpoques certeses però, amb molta fe.

Amb el temps, hem vist com d’aquella petita llavor n’ha crescut un arbre amb gransarrels i bones branques. Un dels que en va ser protagonista és en Jaume Catalán. En

els seus inicis portava la finca, els camps de pràctiques, tenia curad’en “Tibi” i amb ell llaurava, passava el rascle i conduïa el carro.Poc després, va passar a portar el primer tractor, un Lanz delsque ara són als museus de maquinària.

Després de bastants anys com a professor de MaquinàriaAgrícola i de pràctiques a la Formació Professional Agrària, vapassar a donar, a l’antiga EGB, classes d’Educació Física i com aesport extraescolar engegar la gimnàstica i el llit elàstic. Era unaatracció en aquelles “festes esportives” de fi de curs veure vailetsmenuts, o no tant, fent salts i tombarelles increïbles. Amb el seuentusiasme característic i encomanadís, va agafar l’handbol, fentque els equips de Bell-lloc aconseguissin un lloc en el panoramacatalà.

Ara, ja jubilat, ha agafat la BTT i està pedalant tots les camins irutes de muntanya de les nostres contrades. N’ha esdevingut unespecialista. Darrerament, acaba de publicar el segon llibre derutes, a peu i en bicicleta, a santuaris marians de les comarquesgironines. El Butlletó no podia deixar passar més temps i per això

recollim una entrevista amb en Jaume, que vol ser el nostre reconeixement a una deles persones que amb la seva dedicació va fer néixer i ha fet créixer el Bell-lloc quesom ara.

Ramon Bosch i BaulidaPresident de l’Agrupació d’Antics Alumnes

editorial

3

A la portada: Joan Mayné

el butlletó

4

CLUB DE MUNTANYA

Sortides familiarsRAMON BOSCHramon.bosch@bell-lloc.orgProfessor d’Història de l’Art

MARE DE DÉU DE BELL-LLOC, VALL DELLLÉMENA. En Pau Borrell és l’autor delpessebre aquest any.

MARE DE DÉU DE BELL-LLOC, VALL DELLLÉMENA. La tradició de les nadales decasa nostra sonaren més bé acompanyadesamb la guitarra d’en Xavier Oliver.

MARE DE DÉU DE BELL-LLOC, VALL DELLLÉMENA. Cantant nadales. Una bonamanera de preparar el Nadal.

MARE DE DÉU DE BELL-LLOC, VALL DELLLÉMENA. Petits i grans vam omplir la naude l’ermita.

MARE DE DÉU DE BELL-LLOC, VALL DELLLÉMENA. El pessebre s’instal·là al’enrunada ermita de la Mare deDéu de Bell-lloc.

1

1

2

3

4

5

5

2

3

4

22 de desembre de 2008 - Pessebre

9

club de muntanya

5

ESQUIADA A NÚRIA. El bon ambient quecaracteritza l’esquiada familiar del’Agrupació comença en el cremallera.

ESQUIADA A NÚRIA. L’esquiada s’iniciaamb el viatge al cremallera.

ESQUIADA A NÚRIA. La família Pontdesprés d’un dia ben divertit i entretingut.

ESQUIADA A NÚRIA. La família abansd’iniciar les classes d’esquí.

ESQUIADA A NÚRIA. Un cop equipats japodem començar a esquiar.

ESQUIADA A NÚRIA. Per qui no volesquiar, hi ha la possibilitat de caminar ambraquetes. En aquesta ocasió, vàrem fer elcamí de Nou Creus. De la intensa nevadaen queda testimoni el senyal de la foto.

10

8

9

10

11

12

13

11 12

13

8

6 7

1 de febrer de 2009 - Esquiada a Núria

FENT GR DE PORTBOU A LLANÇÀ.L’excursió s’inicia a l’estació de Llançà peragafar el tren que ens portà a Portbou, oncomençarem a caminar.

FENT GR DE PORTBOU A LLANÇÀ. Enaquest tram del sender de gran recorregut(GR-92) es poden contemplar magnífiquesvistes de la nostra accidentada costa.

6

7

18 de gener de 2009 - GR 92

TARRAGONA. El grup sortint de la visitadel Museu Arqueològic de Tarragona.

TARRAGONA. L’Eudald Vilas explicant comestava situat el circ de Tarragona.

TARRAGONA. Davant d’una escultura, ales voltes del circ.

TARRAGONA. Després de tantes pedres,els calçots van entrar molt bé.

13

14

15

16

13

13 1313

17

18

19

20

1 de març de 2009 - Tarragona

DE FONTETA A FITOR. Els excursionistesdavant l’església de Fitor, l’objectiud’aquesta excursió.

DE FONTETA A FITOR. El camí que porta aFitor travessa bonics racons de lesGavarres.

DE FONTETA A FITOR. Escoltant les expli-cacions de la riquesa natural del paratge.

DE FONTETA A FITOR. El camí passa aprop de diferents monuments megalítics.En aquest cas, la mainada en el dolmendels Tres Peus.

17

18

19

20

19 d’abril de 2009 - De Fonteta a Fitor

6

el butlletó

club de muntanya

BISTOLTES-SANT GRAU. Arribant a canPentinet de pujada a Sant Grau.

BISTOLTES-SANT GRAU. Una aturada peragafar forces.

BISTOLTES-SANT GRAU. El cingle deBistoltes ens ofereix magnífiques vistes al’alta Garrotxa.

BISTOLTES-SANT GRAU. La colla davantSant Grau d’Entreperes.

BISTOLTES-SANT GRAU. Sant Andreu deGuitarriu és un dels molts exemples deromànic de l’alta Garrotxa.

24

21

22

23

25

25

23

2221

17 de maig de 2009 - Bistoltes - Sant Grau

24

7

COMA D’ORRI. El recorregut de naturacomençava al pla de la Molina.

COMA D’ORRI. L’objectiu d’aquesta sortidaera conèixer arbres i flors d’alta muntanya. Ala foto, en Jesús Domingo fent-nos veurecom s’identificava el pi negre.

COMA D’ORRI. Els que varen arribar al collemmarcats pel pic del Freser, pic de l’Infern,el coll de Tirapits i el pic superior de la Vaca,en el camí de Núria.

COMA D’ORRI. Bonic exemple de marcòlicgroc mentre pujàvem a la Coma d’Orri.

COMA D’ORRI. Els que varen pujar pel dretal Gra de Fajol petit.

26

27

28

29

30

21 de juny de 2009 - Recorregut de naturaper la Coma d’Orri

el butlletó

8

26

27

29 30

28

club de muntanya

32 33

31

34

35

36 37

38 39

9

BTT SOLIUS. A punt de començar lapedalada.

BTT SOLIUS. L’Albert i en Josep Maria enple recorregut.

BTT SOLIUS. Una cruïlla és una oportunitatper buscar el bon camí i fer una pausa...

31

32

33

7 de desembre de 2008 - Mare de Déude Solius

BTT STA. MARIA DEL MAR. Aquestavegada, la ruta de BTT passava per la zonade les dunes en el massís del Montgrí.

BTT STA. MARIA DEL MAR. Al final de laruta, a l’Estartit amb les Medes de fons.

34

35

11 de gener de 2009 - Senta Maria delMar de Torroella de Montgrí

BTT OLOT – LES PLANES. La ruta delcarrilet conté trams de gran bellesa.

BTT OLOT – LES PLANES. L’excursió definal de curs va tenir molt d’èxit i va acabaramb un bon dinar.

38

39

24 de juny de 2009 - Olot - Les Planes

BTT FLAÇÀ - CRUÏLLES. Malgrat el tempsplujós que va fer, es va fer igualment el recor-regut per terres del Baix Empordà.

BTT FLAÇÀ - CRUÏLLES. Anar ben equipatsva possibilitat de fer igualment la sortida.

36

37

10 de maig de 2009 - Mare de Déu del’Esperança de Cruïlles (Flaçà-Monells)

BTT

el butlletó

10

Sembla difícil, oi? Però enrealitat no ho és tant!Els nens aprenen coneixementsespecífics de l’àrea de desco-berta de l’entorn mentre obser-ven, experimenten, descobrei-xen, expressen… i, alhora, vanaprenent anglès en situacionsd’ensenyament-aprenentatgepròpies d’àrees curriculars.

Des de l’àrea de descoberta, els infants podendescriure, explicar i justificar coneixements demedi d’acord amb les seves possibilitats.Cal tenir en compte el fet de crear un contextlúdic, motivador i emocionalment positiu queparteixi sempre dels seus coneixements previs ique afavoreixi l’aprenentatge de l’anglès.Les especialistes de llengua anglesa vam pensarde dur a terme un Science Project que podemafirmar que ja és tota una realitat al CEI.En ell, els nens treballen continguts de descober-ta de l’entorn i s’esforcen, sempre dins les sevespossibilitats, a conversar i explicar en llengua

anglesa el que va succeint.Les dues professores d’anglèsestem dins l’aula quan treba-llem el Science Project.Establim un diàleg que ajudaels nens i els anima a predirsituacions, a narrar i a raonarentorn d’uns coneixementsespecífics relacionats amb elprojecte treballat.

Manipulem iexperimentem...en anglès?...

EDUCACIÓ INFANTIL

MISS NEUS MARTÍMISS MONTSE PLAProfessores especialistes en anglès

Al final de l’activitat deScience, semprecerquem quelcom

motivador.

11

Ara que ja ha arribat la prima-vera, les pluges i el bon temps,volem enfocar de nou el temade l’Aigua. El curs passat ja elvàrem treballar a la classe delscangurs de P5 i va esdevenirun projecte tan interessant quehem decidit de repetir-lo.

El que pretenem, en primer lloc, és establir unaconversa que ens ajudi a saber els coneixementsprevis dels alumnes pel que fa al tema i amb l’aju-da d’unes imatges, podem explicar, argumentar,descriure, predir (What happen if we…). Alhoraanem aprenent coneixements específics del temaproposat, en aquest cas, l’aigua.Entre tots arribem a la conclusió que, tot i mostrardiferents estats (sòlid, líquid i gasós) l’aiguaSEMPRE és aigua. I ens adonem que no nomésla necessitem nosaltres per viure sinó també lesplantes i els animals, per això cal tenir-ne cura!Així ens plantegem com ho podem fer.

Tot seguit, experimentem i fem d’investiga-dors! Ens adonem que tot i presentar diferentsestats, l’aigua encara es diu aigua perquè… It’salways water!!!

Portem glaçons a l’aula i els emboliquem ambpaper de diari i ens n’adonem que es fonen a poc

a poc; en canvi, si ens elspassem amb les mans, deseguida ens quedem senseglaçó.

També expliquem que siposem a bullir aigua, bencalenta (very hot), mica en

mica es va vaporitzant i passa a estat gasós.

Al final de l’activitat de Science, semprecerquem quelcom motivador, que els agradimolt; ja ho tenim! elaborem un deliciós gelat!!Let’s make an ice-cream!Posarem el líquid al congelador (very cold) i l’en-demà l’anirem a buscar i serà gel! Mmm…Do you like it? It’s….. delicious!!

D’aquesta manera, aprenem vocabulari específici, alhora, estructures gramaticals senzilles quepoden transferir en altres contextos d’ensenya-ment-aprenentatge.

Hi ha una frase molt bonica del llibre El Petit Príncepque diu: “Els nens són els únics que saben quèbusquen…”. Nosaltres creiem que si els ajudem enla recerca serà molt més enriquidor per a tots!

Ja ho veieu, doncs, we can learn together… inEnglish!!!! �

educació infantil

Si els ajudem en larecerca serà molt mésenriquidor per a tots!

el butlletó

12

Fa un temps, un conegut meucomparava l’estat de l’activitatempresarial amb una d’aques-tes tardes d’estiu, quan l’aireestà carregat i, a poc a poc, elcel es va tornant gris, fins queal final descarrega una fortatempesta. Però, una vegadaacabada la tempesta, l’am-bient torna a ser fresc i respira-ble. Deia que així passa tambéen el món dels negocis: l’ambient es va carregantd’avarícia i egoisme, fins que arriba una crisi, quedescarrega amb tota la seva fúria i, amb ella, esneteja l’aire.

Hom podria pensar que aquest conegut meu esreferia a la crisi que estem vivint actualment. Peròno. Charles Peirce –que així es deia l’amic- feia

aquestes reflexions, assegut ala riba del riu que creua elcampus de la Universitat deHarvard, a principis del segleXX; o sigui, fa poc més d’unsegle. Moralitat: la humanitatha viscut, al llarg de la sevahistòria, moltes crisis; la queara estem vivint no és laprimera ni serà l’última; potserens sembla la més dura de

totes simplement perquè és la que ens ha tocatde viure a nosaltres.

Una característica diferencial d’aquesta crisirespecte d’altres és que és la primera crisi quepassa a “l’era de la responsabilitat social”. Famenys d’una dècada –quan es produïa la crisi dela nova economia- vàrem descobrir que la

Una crisi de RSC1

?La RSC en crisi?

A FONS

JOAN FONTRODONADirector del Departament d’Ètica EmpresarialIESE Business School – Universidad de Navarra

La RSC ve a advertir,precisament, quel’empresa té una

responsabilitat cap ala societat.

1 Què és la RSC? La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la integració voluntària, per part de les empreses,de les preocupacions socials i mediambientals en les seves operacions comercials i en les relacions amb els seusinterlocutors.(Llibre Verd per a fomentar un marc europeu per a la Responsabilitat Social de les empreses, Comissió de lesComunitats Europees, 2001).

responsabilitat social podia ser un element queens ajudés en el futur a no caure en situacionssemblants. I ja veuen, amb menys de deu anys hihem tornat. És clar que ara ningú pot dir que laculpa és de la manca de responsabilitat social,perquè, teòricament, totes les empreses s’havienapuntat a la RSC. O no?

També pot haver-hi algú que digui: “Ostres! Ambtot el que he gastat en RSC i ja veus per a quèm’ha servit. Doncs, fins aquí hem arribat!

Des de la perspectiva de la responsabilitat social,aquestes són les preguntes que s’han de fer.Primer, quin paper ha jugat en aquesta crisi laRSC? Ens ajudarà la RSC a sortir de la crisis? I,segon, què li passarà a la RSC, ara? Seguiran lesempreses apostant per ella?

La resposta –com gairebé sempre en el món del’empresa- és que “depèn”. Depèn del que s’en-tengui per RSC.

ENFOCS DE LA RSC

Per a alguns, la RSC és “un afegit”. Per aquests,la RSC apareix en escena al final del compte deresultats, és a dir, a l’hora de repartir els beneficis.Més o menys, el raonament és: “vostè deixi’m ferels negocis com sempre que, al final, a l’hora derepartir, també li tocarà alguna cosa”. Segonsaquesta perspectiva, la RSC és totalment aliena al’activitat empresarial: no és més que filantropia,acció social.

Per d’altres -amb una visió una mica més sofisti-cada- la RSC és “una restricció”, un cost neces-sari que s’ha d’assumir, perquè no fer-ho, potportar-nos conseqüències pitjors. El mateixpassà en el seu moment amb els drets laborals o,

més endavant, amb les condicions mediambien-tals. Al final és el preu que s’ha de pagar per teniruna societat amb un major nivell de benestar, quecomença a preocupar-se per coses a les qualsabans no en donava importància. L’argumentseria semblant al que vaig sentir dir, una vegada,a un directiu d’una important empresa nacional:“Estem convençuts de la RSC. Perquè ens enhem adonat que si tractem bé els nostres treba-lladors, dialoguem amb les organitzacions civils,tenim cura del medi ambient i dels nostresproductes, al final, tindrem menys problemes,vendrem més i acabarem per incrementar elsnostres beneficis, que és, al cap i a la fi, el sentitde l’existència de les empreses”.

Finalment, per a uns altres –entre els quals emcompto- la RSC és, sobretot, “un canvi dementalitat”. La RSC és una lent que et permet deveure el món de l’empresa d’una forma diferent ala que hem estat veient fins ara. El model accio-narial és del segle passat; està caducat, passatde moda. Hi ha moltes coses en aquest modelque s’han de qüestionar: s’ha de qüestionar quel’accionista només estigui interessat per maximit-zar el valor de la seva acció; s’ha de qüestionarque l’empresa sigui propietat de l’accionista,simplement perquè hi ha posat uns diners; s’hade qüestionar que tota l’activitat d’una empresahagi d’estar orientada a satisfer l’interès d’una deles seves parts. La RSC ve a advertir, precisa-ment, que l’empresa té una responsabilitat cap ala societat que va més enllà –i és més important-que la visió exclusivament enfocada a l’eficiènciaeconòmica. La RSC no és una restricció: ésconnatural a la forma de ser de l’empresa.

Aquest canvi de mentalitat s’ha de traduirdesprés en les polítiques i les accions concretes

13

a fons

de l’empresa. Una empresa socialment respon-sable no pot dedicar-se al “business as usual”. LaRSC no comença al final, a l’hora de repartirbeneficis, sinó que comença des de l’inici mateixde la cadena de valor, és a dir, a l’hora de gene-rar aquests beneficis. La RSC no és un afegit: estroba a l’entranya mateixa de tot el que l’empre-sa fa.

LA MANCA DE RESPONSABILITATSOCIAL I LA CRISI

Amb aquestes premisses, si ens preguntéssimper la relació de la RSC amb l’actual situació decrisi, podríem respondre que el problema ha sigutque en aquests anys, encara que hi ha hagutmolta fressa al voltant de la RSC, en el fons no hiha hagut un canvi de mentalitat en la forma d’en-tendre i dirigir les empreses. L’impacte de la RSCha estat superficial –parlant en termes generals,perquè sempre hi ha excepcions dignes demenció- però no ha tingut efectes profunds. Enaquests anys, ha predominat un model de gestióempresarial orientat gairebé exclusivament al curttermini i a la consecució de beneficis econòmics.La RSC s’ha vist, com a molt, com a una peça útilper a tenir una bona imatge i, si més no, com unaobligació necessària de la qual no es podia pres-cindir sense assumir riscos innecessaris.

L’origen de la responsabilitat social es troba enles decisions diàries queprenen els qui dirigeixen lesempreses. Una empresa éssocialment responsable sicomença per tenir directiussocialment responsables. I,un directiu socialmentresponsable és aquell que a

totes i cadascuna de les decisions i accionsamplia el seu ventall de preguntes més enllà deles purament econòmiques. Qualsevol decisióimplica fer-se preguntes de caràcter econòmic ifinancer (quant em costa?, quant guanyaré?,quants diners hi haig de posar?, en quant tempsho recuperaré?, com ho finançaré?, per posaralguns exemples); però també preguntes quetenen relació amb l’acceptació personal (esticcontent fent això?, quines capacitats esticdesenvolupant en mi i en la meva gent?) i ambl’acceptació social (com rebran els altres aques-ta decisió?, els meus treballadors se sentiranorgullosos produint o venent aquest producte?,com em veuran els meus clients?, crearé algunareacció en contra?) i, finalment, preguntes quetenen que veure amb els meus principis i valors,els de l’empresa i els de la societat (esticactuant amb justícia?, estic donant la informacióque els altres tenen dret a saber?, estic actuanten contra d’algun dret d’algú?, estic contribuinta la millora real de la societat?, em genera algunconflicte d’interessos el que vaig a fer?, i moltesaltres preguntes que l’experiència i la finor èticaens ajuden a descobrir).

Si analitzem superficialment les causes de la crisi,ens adonarem que hi ha hagut moltes decisionsde molts dels implicats que han estat presessense atendre a tot aquest ventall de qüestions,la qual cosa ha portat a analitzar els problemesde forma incompleta i, en conseqüència, a pren-dre decisions incorrectes i a posar-les a la pràcti-ca. Era, sens dubte, gent molt llesta i tècnicamentmolt ben preparada (a les llistes dels “protagonis-tes” n’hi ha més d’un i més de dos MBAs) però,no hi ha pitjor combinació que la de portar aterme accions immorals amb una gran perfecciótècnica. El desgavell que pot ocasionar –coms’ha vist- pot ser monumental.

A les decisions que han originat la crisis hi hahagut molta avarícia (aquella de la qual, fa unsegle, ja es queixava el meu conegut), molta vani-tat (aquestes ganes de ser el centre de les notí-cies i de les converses), una bona dosi de mancade moderació (sempre es pot guanyar més)

convenientment incentivada,l’absència de fortalesa persaber aturar determinatscomportaments (perquè, comdeia un alt executiu d’unafirma financera, “mentre lamúsica soni, s’ha de seguirballant”), el menyspreu als

el butlletó

14

A les decisions que hanoriginat la crisis hi hahagut molta avarícia.

sistemes de control i la manca de veracitat, permaquillar i dissimular les males notícies. Com esveu, un ampli i variat ventall de mals hàbits(“vicis”, els haurien denominat els filòsofs del’Antiga Grècia) que no podien sinó ocasionar unasèrie de decisions altament imprudents. Sí.Aquesta és una crisi de responsabilitat social, enel sentit més profund i genuí del terme.

EL FUTUR DE LARESPONSABILITAT SOCIAL

S’ha parlat molt sobre què se n’aprendràd’aquesta crisi. Hi ha hagut qui ha apostat, fins itot, per un canvi de model econòmic.Evidentment, és una discussió que s’escapa delpropòsit d’aquestes consideracions que estemfent. Però, lluny d’aquestes consideracionsplanetàries, a mi em recorda més al que passaquan un va conduint a una velocitat excessiva ide cop té un ensurt. Immediatament treu el peude l’accelerador i es promet que a partir d’ales-hores conduirà més lent, “perquè no ve de cincminuts i l’important és arribar”. En els primersmoments és capaç de dominar l’instint que elporta a prémer l’accelerador però, cada vegada

més va cedint, poc a poc, fins que, al cap d’unaestona, torna a la velocitat a la qual havia dit quemai més no arribaria. “Hem passat el pitjor”, “escomencen a veure brots verds” i d’aquí unsmesos tornarem a “buscar la màxima rendibilitatper a l’accionista”. Jo, en comptes de canvis demodels, em conformaria amb què algunshaguessin après a mirar la realitat amb tota laseva complexitat i a fer-se, a partir d’ara, altrespreguntes que no fossin les exclusivament orien-tades a la rendibilitat. Llavors, començaríem aconstruir la responsabilitat social pels seus fona-ments.

Què passarà, aleshores, amb la RSC en aques-ta època de crisi? Doncs depèn. Per a lesempreses per a les quals la RSC era un afegit, ellògic és que en època de crisi, quan es tracta dereduir despeses, la considerin com a unadespesa i en retallin els seus pressupostos. Ésmés, el paradoxal del cas és que si una empre-sa creu que la RSC no és res més que filantro-pia (ajudes per aquí i beques per allà) potseraquesta serà l’única ocasió en què actuï amb unveritable sentit de responsabilitat social en reta-llar aquestes partides que no corresponguin al“core business” de l’empresa quan hi ha altresnecessitats més importants per cobrir. Però,aquelles empreses per a les quals la RSC ésessencial a la seva forma de ser i d’operar, enèpoques de crisi es reafirmaran més, si es pot,en la necessitat d’incloure criteris de responsa-bilitat social a les seves decisions i a les sevesactuacions, perquè en aquests moments ésquan s’ha de ser més socialment responsableque mai. Per a unes, la RSC serà una càrregapesada de la qual s’han de lliurar; per a d’altres,serà l’àncora que les mantindrà segures enmigde la tempesta.

M’havien demanat que fes una reflexió positivasobre la crisi. No sé si ho he aconseguit del tot.Amb els anys, he après a tenir les expectativesmolt baixes quan tractem d’aquestes qüestionstan personals i complicades. Si a través d’aques-tes reflexions he aconseguit convèncer almenysun lector o lectora que és important ampliar elventall de preguntes que un ha de fer-se a la vida(com aquell episodi bíblic en què Déu promet nodestruir una ciutat si hi troba tan sol, una personajusta) ja haurà pagat la pena. �

Article publicat a la Revista del Col·legi deCensors Jurats de Comptes de Catalunya

15

a fons

el butlletó

16

La medicina i les ciències de lavida progressen a un ritmeexponencial, de manera que,en molt poques dècades, s’hanaportat més coneixements quedurant tots els segles prece-dents. Un exemple que il·lustraaquesta dada són els plansd’estudi de Medicina dels anys70 del segle passat que noincloïen l’ecografia, la tomogra-fia axial computaritzada (TAC),la ressonància magnètica, elsfàrmacs antivirals i molts capí-tols que a l’actualitat són deconeixement general del públic;i la raó que no es trobessin enels plans d’estudis era, senzilla-ment, que encara no s’haviendescobert o aplicat alspacients. Els grans avenços enel coneixement científic i en la

tecnologia han fet possible elguariment de moltes malaltiesantigament incurables, com arala majoria de les malalties infec-cioses, i han fet possible lacirurgia a cor obert, la delstransplantaments, la cirurgiaintrauterina i un llarguíssimetcètera, però, alhora, hanoriginat nous dilemes ètics queabans no existien, com ara elsderivats de la manipulaciógenètica, les tècniques de

fecundació in vitro, etc. Enaquells anys, als EUA s’haviendonat casos d’investigacionsmèdiques sense el coneixe-ment i consentiment delsmalalts en qui es van realitzar.Alhora, despuntava la cons-cienciació que la repercusió deles activitats humanes en elssistemes biològics de la Terraamenaçava la supervivència del’espècie humana. Això vaportar a què Potter, el 1970,introduís el terme bioètica,entès com a ciència de lasupervivència que enllaçaria elconeixement biològic amb eldels valors humans.

El neologisme bioètica va tenirun èxit inusitat, immediatamentvan sorgir càtedres, instituts,

Fonaments iprincipis debioèticaANTONIO VILLALONGA MORALESDoctor en Medicina

QÜESTIONS D’ACTUALITAT

La nova visió bioèticaés una conseqüènciadels canvis culturals,filosòfics i espirituals.

comitès, revistes i diversesorganitzacions de bioètica.Encara que el sentit inicial de labioètica era global, mèdic iecològic, l’aspecte que méss‘ha desenvolupat i més reper-cusió pràctica ha tingut és el dela bioètica mèdica.

BIOÈTICA I ÈTICACLÀSSICA

El ràpid desenvolupament de labioètica s’explica, d’una banda,per la necessitat de donarresposta a les amenaces a lavida sobre la Terra que secenyeixen amb els nousprogressos científics i tècnics i,per una altra, per la ràpidaevolució cultural de la societatoccidental a les últimes dèca-des.

L’ètica mèdica clàssica esremunta a Hipòcrates (460-370a. C.), sintetitzada en el jura-ment hipocràtic i, sobre la basede la filosofia clàssica, assumiael millor del llegat antropològicdesenvolupat a l’empara de lacultura occidental cristiana.Tenia, en part, una visió pater-nalista de la relació del metgeamb el pacient en un entorn enel qual la família jugava unpaper preeminent; d’aquestamanera, era habitual que elmetge prengués les decisionsque creia més convenients peral malalt, alhora que la famíliadecidia si el pacient havia deconèixer el diagnòstic, en casde malaltia maligna i, en molts

casos, sol·licitava o exigia almetge que no l’hi revelés.Alhora, tenia tot un fonamentracional, basat en principissòlids i inamovibles com araque la vida és el valor fonamen-tal, condició de qualsevol altrevalor, i el del respecte a la digni-tat de la persona humana.

La nova visió bioètica és unaconseqüència dels canvisculturals, filosòfics i espiritualsque configuren la vida actual alspaïsos desenvolupats. Fins fapoc, la cultura d’occident teniaun marc de valors i principisètics compartits per tots. Però,els nous corrents culturals, ladescristianizació de la societat,el laïcisme, clamaven per unnou tractament dels problemesbioètics, en concordança ambel nou estil de vida d’una socie-tat pluralista i, que, per això,assolís solucions consensua-des, democràtiques i utilitàries.Arribem així a les dues visionsbioètiques contraposades quehi ha a l’actualitat: una de cien-tifista, d’inspiració materialista ique es manifesta amb planteja-ments utilitaristes en els seuscontinguts o se centra en elcompliment formal dels proce-diments acordats per consens i

que es podria anomenar bioèti-ca laica, i la que està basada enla significació de la naturalesade la persona humana, que ésl’anomenada bioètica persona-lista.

PRINCIPIS DE LA BIOÈTICA

La diferent concepció de la vidahumana, del sofriment i de lamort delimita i condiciona elsdos corrents bioètics. Ambdósveuen que la vida humana ésun valor, però de diferent forma,la personalista l’entén com aabsoluta en si mateix; la laica,com un valor que és relatiu, quedepèn de la qualitat de vida, demanera que hi hauria videssense valor o situacions, comles d’una greu malaltia o d’ungran sofriment, en les quals novaldria la pena viure.En el fons, la bioètica laica negaels principis absoluts de l’èticai, per tant, el fet que existeixiuna veritat moral per assumir iuna veritat sobre l’ésser del’home que fonamenti com had’obrar. Cau, per tant, en untotal relativisme ètic que potjustificar com a correcte l’avor-tament, la investigació ambembrions, l’eutanàsia o qualse-

17

qüestions d’actualitat

vol altre abús contra la vida ennom de l’aplicació de nousavenços científics.

El 1978 es va publicar el famósBelmont Report, després dequatre anys d’investigaciód’una comissió del Congrésdels EUA per establir les basesque protegissin els subjectessotmesos a projectes d’investi-gació humana. Aquesta comis-sió es va crear en descobrir ques’havien dut a terme investiga-cions clíniques amb personesque desconeixien que havienestat utilitzades com a conilletsd’índies. Aquest informe vaformular tres principis necessa-ris per a la investigació:

1. Principi d’autonomia de lapersona, que tracta sobre elrespecte a la voluntat de lespersones de participar o no eninvestigacions. L’informe dona-va directives per a l’obtenciódel consentiment informat.

2. Principi de beneficiència,formulat en dues regles, d’unabanda no produir danys i mini-mitzar els riscos i per l’altramaximitzar els avantatges.

3. Principi de justícia, pel qualcal repartir els riscos i beneficisde forma imparcial.

Tom L. Beauchamp i James F.Childress, partint d’aquests tresprincipis i desdoblant en dos elde beneficiència, al principi queocupa el segon lloc que és eld’absència de dany, van publi-car, el 1979, la seva obraPrincipis d’ètica biomèdica,que ha vingut a ser un referentmundial en la matèria. El princi-pi d’autonomia fa referència alpacient, els principis d’absèn-cia de dany i de beneficiència,al metge i el de justícia, a lasocietat. Aquests principis hantingut un èxit fulgurant en bioè-tica i són referència comuna,tant a nivell hospitalari comparlamentari, a l’hora de valorarèticament l’aplicació dels nousavenços i tècniques mèdiques

com ara la fecundació in vitro,l’experimentació amb cèl·lulesmare embrionàries, la clonació,la selecció embrionària o, pràc-tiques tristament antigues, coml’avortament o l’eutanàsia.

En aquest exercici de valoraciós’ha donat preeminència alprimer principi d’autonomia,per la qual cosa s’ha arribat ajustificar com a correcte tot allòque el subjecte accepti voluntà-riament; així s’explica, perexemple, la instauració de l’eu-tanàsia. A l’hora de la veritat,aquests quatre principis quetenen aspectes molt positius,són una base inestable i perillo-sa si se’ls pren com a única fontde la moralitat sense tenir encompte els principis de la invio-labilitat de la vida humana i elrespecte a la dignitat de lapersona. Això explica elsabusos que ocorren a la pràcti-ca amb el principi d’autonomia,i l’eutanàsia, com s’ha docu-mentat en milers de casosd’eutanàsia involuntària aHolanda: són altres els qui deci-deixen pel pacient en conside-rar que no té suficient autono-mia. �

18

En el fons, la bioèticalaica nega els

principis absolutsde l'ètica

el butlletó

El relativisme es presenta coml’alternativa moral i intel·lectuala qualsevol fonamentalisme,l’opció filosòfica del pluralisme.No tothom hi està d’acord. Hepassat l’agost d’aquest any aCracòvia, enmig d’una Europamalalta d’identitat. Allà, a finalsdel s. XV, hi estudiava, perexemple, Copèrnic, promotord’una autèntica revolucióintel·lectual. Actualment s’hi viutranquil però s’hi ha patit molt:encara avui se’m fa presentsovint Auschwitz. És aquest un

lloc adient per a reflexionar, pera preguntar-nos: és correcte dirque el mal del món prové deldogmatisme? O dit més clara-

ment: si ens en fotéssim verita-blement de tot (valors, domina-ció, diners, compromisos), siactuéssim com a relativistesconseqüents, l’obtindríem lapau, l’atansaríem l’anheladafelicitat perpètua?

Tinc amics que ho mantenen.D’altres m’alerten de «la dicta-dura del relativisme». Permetin-me dues premisses: en relacióamb la veritat, les posicionsgnoseològiques bàsiques sóndogmatisme o bé escepticis-

19

opinió

OPINIÓ

Relativisme:una bona opció?1

El relativista de debòva més enllà: «l’opinióde qualsevol és laveritat si a ell li ho

sembla».

XAVIER SERRA BESALÚAntic AlumneProfessor de Filosofia a l’IES Illa de Rodes (Roses)

1 Versió revisada per l’autor de l’article d’opinió publicat a El Punt el dia 27 de setembre de 2009.

me. Els escèptics, fugint de lacondemna aristotèlica que elsvol silenciar «com a vegetals»,s’aigualeixen com a «relativis-tes». Afirmen que no es potarribar a una única veritatperquè – senzillament - «n’hi hamoltes, segons cadascú».Compte!: no vaig ara mateix demoralista, no toco tampoc elrelativisme cultural ni l’ètic.Només l’altre, el cognoscitiu,que en justifica els primers. Totaixò és, avui dia, ben popular:ja no ens en deu quedar cap,d’adolescent, que no hi hagiestat educat. Tot i així, resultaque el relativisme gnoseològicté enemics, i convençuts:«l’arrel de dos mai serà unnombre racional», em confirmaun matemàtic. I assevera que«això és així» encara que no emconvingui o jo no ho puguientendre.

Els relativistes antics ho erenperquè els atorgava una certatranquil·litat d’esperit o béperquè els oferia una eina polí-tica, com és el cas dels sofis-

tes. La crisi nominalista del XIVva exigir un pas més: té sentitparlar de la veritat? Descartesoptà només per la certesa,Kant, pels interessos de la raóintersubjectiva. I els «filòsofs dela sospita» van lligar el desig deveritat a ambicions inconfessa-bles: Nietzsche, Marx i Freuddesqualifiquen l’objectivitatgnoseològica. L’abril del 2005la va fer ben grossa, Ratzinger,hores abans de ser Papa, quanva etzibar allò de la «dictaduradel relativisme». Un text clar.Una reacció fulminant: mono-gràfics de les revistes CommonKnowledge i The New Criteriondespatxen acusacions gruixu-des. Un dels títols és autoexpli-catiu: «Anti-Anti-Relativism»(Geertz). Proclamen que serrelativista és l’única opciófilosòfica raonable: el nou dog-ma és dialogar i cedir, ja quetenir alguna convicció fortavindria a ser una mena deviolència in nuce.

Comprenc –sense voler-les pera mi– les posicions hiperper-

missivistes, de tolerància il·limi-tada: sovint són una qüestió desupervivència. Ens hem deposar en la pell dels altres. Encanvi, el relativisme filosòficescanya el «desig de veritat»,motor de la vida intel·lectual. Hiha un relativisme que sí que éstòxic, molt pitjor que la insegu-retat en dilemes ètics o sobreels costums de les diferentscultures.

Fins i tot els nens ho saben que«tants caps, tants barrets»: capproblema, això no és relativis-me! El món és plural, és un fet.Però hem d’estar ben certsque qui té una opinió no lafabrica pas la veritat: com amàxim la cerca i –si té sort ihonestedat– la troba! En canvi,el relativista de debò va mésenllà: «l’opinió de qualsevol ésla veritat si a ell li ho sembla»,és a dir, no n’hi ha pas de «veri-tat veritable». Sorgeixen ales-hores somriures: oi que no ensbarallarem pas? És la consignade Talleyrand: surtout, pas dezèle!, i així va sobreviure al’època revolucionària i a lanapoleònica. Sobreviure ésimportant. Però, ¿és això «lavida bona», la que val la pena,la digna? �

20

el butlletó

l’entrevista

21

L’ENTREVISTA

JaumeCatalán i Díaz

Sobre els començaments de col·legi Bell-lloc del Pla de

Girona, dels primers campionats d’arada, dels concur-

sos d’habilitat de tractoristes, així com d’un llibre sobre

rutes i itineraris per arribar a les ermites de la Mare de

Déu a les nostres comarques, en Jesús Domingo parla

amb: Jaume Catalán i Díaz.

I és que en Jaume Catalán, en els darrers temps és

més conegut per les seves activitats com a promotor

d’educació esportiva que com a tècnic agrícola. No

obstant això, el seu pas per l’agricultura gironina dels

anys 60 i primers dels 70 del segle passat han estat

molt importants, especialment pel que fa al maneig de

maquinària agrícola, és per això, ara que gairebé acaba

de jubilar-se ha publicat el llibre Itineraris per santuaris i

ermites de la Mare de Déu a les comarques gironines,

amb el qual alhora que facilita l’arribada a les ermites,

dóna a conèixer els camins rurals i molts dels costums

del món rural gironí.

JESÚS DOMINGO MARTÍNEZEnginyer Tècnic AgrícolaProfessor de Bell-lloc

El Sr. Catalán, sembla gironí,ja que porta gairebé tota lavida vivint a Girona, però unocellet ens ha dit que no ésgironí de naixement. És certque no procedeix del mónagrari?Sí, és cert, vaig nàixer aBarcelona, concretament al’antic Poble Nou, l’any 1939,just quan sonaven sobreBarcelona les darreres bombesde la Guerra Civil.

Així, ha viscut els anys difícilsde la postguerra?Efectivament, eren anys moltdurs a Barcelona, jo era el mésgran de casa meva i el pare, perefectes de la guerra, no podiatreballar, així que als 9 anys vaighaver de començar a treballarjo, cosa que no em va permetred’anar a l’escola com m’ha-gués agradat.

D’on li ve l’afecció per l’agri-cultura i especialment pelbestiar vaquí?Durant la meva infantesa iprimera joventut vaig treballar adiversos llocs industrials, peròal costat de casa meva, alPoble Nou, hi havia una vaque-

ria. Jo, quan sortia de treballaro quan tenia festa, anava aajudar-los, així va nàixer lameva afecció per tot el que estàrelacionat amb l’agricultura,especialment amb les vaques.

És cert que també va treba-llar en un celler?Sí, sí, l’empresa familiar LicorsGuixer es pot dir bodega. Enella vaig estar-hi uns anys itreballant amb aquests produc-tes em vaig assabentar del’existència de l’Escola deCapatassos Agrícoles de Cal-

des de Montbui i que allà s’hiaprenia a elaborar vins.

Vostè és, doncs, capatàs a-grícola?Jo vaig estar dos anys al’Escola de Caldes, després dedeixar Licors Guixer, i, efectiva-ment, vaig obtenir el títol decapatàs. A Caldes de Montbuivaig conèixer alguns gironins id’altres que, sense ser-ne,després se n’han fet i avui sónempresaris agraris de lesnostres comarques.

Però, no ens ha dit per què vaanar a Caldes?Per què? Perquè volia dedicar-me al camp, especialment a laramaderia, encara que desprésles coses han anat per altrescamins.

I, va poder exercir com a pa-gès?I tant! en acabar a Caldes vaigtenir la sort, eren els anys 60 ipocs del segle XX, d’anar auna finca que hi havia prop deGranollers, tenien força bestiar,especialment vaques de llet. Enaquesta finca vaig treballar-hitot l’estiu, haig de dir que m’hitrobava molt bé.

Si es trobava bé, com és queho va deixar?Quan encara era a Caldes vaigtenir la preocupació per aixecarel nivell tècnic i cultural de lagent del camp. Allò que jo esta-va aprenent havia d’arribar amolta més gent, no podia serque una escola fos només per ala gent de Barcelona o per alsfills de propietaris. Diem que emva entrar una preocupaciósocial. És així que, estant a lafinca de Granollers, un amic, enconèixer la meva preocupació,em va venir un dia i en vaproposar d’anar a Girona iajudar a muntar una escola quetindria com a objectiu primer la

22

el butlletó

Un amic em va venirun dia i en va proposar

d’anar a Girona iajudar a muntar una

escola que tindria coma objectiu primer la

formació dels fills delspagesos gironins (era

el que va acabaressent Bell-lloc del

Pla).

formació dels fills dels pagesosgironins (era el que va acabaressent Bell-lloc del Pla). La ideaem va semblar molt bé, l’espe-rit dels que la promovien coinci-dia plenament amb el que johavia pensat, és així que emvaig deixar engrescar.

Des de Granollers a Girona?No exactament, ja que l’escolaque em varen proposar encarano existia. Jo vaig venir aGirona per conèixer la gent i laforma de ser, integrar-me, etc.Tingues en compte que jo era“xava”. Aleshores, em vacontractar el Dr. Eduard deRibot, aquest home, que era unconegut metge de Girona, teniauns plans de millora de lamaquinària forestal per a unafinca a Sant Hilari Sacalm, plansamb els quals em va enlluernar.

De què tractava aquest pro-jecte?Es tractava d’unes innovacions,compte que estem parlant delsanys 1963 i 64, pensava comobtenir major seguretat i majorrendiment a la maquinària.

Una era l’aplicació de tracció ales quatre rodes del tractor, enaquells temps no existien sortits

de fàbrica, almenys a Girona, latracció a les 4 rodes. D’altraera aplicar la toma de força deltractor al remolc. El remolc notindria quatre, sinó sis rodes,això havia de donar granspossibilitats als tractors fores-tals.

I, van triomfar?Van començar fent un estudi detreball al bosc, en el qual vaintervenir Ventura de Vilablareix.Sens dubte allò va funcionar ivàrem ser pioners a l’Estatespanyol. També vàrem investi-gar la utilització posterior d’uncabrestant per arrossegar elstroncs fins al peu dels camins.En tots aquest invents jo era eltractorista que els provava.

Quant temps va estar a SantHilari?Aproximadament un any i mig,després, durant al menys dosmesos, vaig treballar a Gualta,en una granja, propietat tambédel Dr. Ribot, tenien en aquellsanys 25 vaques de llet. Eren elstemps en els quals escomençava a munyir a màquinaamb cantina. En aquesta finca,el masover es va posar malalten ple estiu. Quan el masoverva millorar la seva salut vaiganar a Bell-lloc, el centre pelqual havia anat a Girona i queestava a punt de començar elprimer curs.

I que vau fer a Bell-lloc elsprimers anys?Vaig començar essent elprofessor de pràctiques i fèiemtambé totes les feines delcamp. A la finca treballaven 17hectàrees. Al començamentnomés disposaven d’un cavall iles 17 ha. Eren totes en rec.

Es nota que la seva prepara-ció va ser completa. Quanvan disposar de maquinàriaautopropulsada?A Bell-lloc els primers cursos esva fer Batxillerat laboral en lamodalitat agropecuària. Alspocs anys, vàrem disposar untractor de segona mà i pocdesprés d’un Massey Fergun-son 65, nou. En aquests anys ien els primers de la FormacióProfessional Agrària, vaig ser elprofessor de maquinària.

I, els campionats d’aradacom van començar?Sé que jo era el professor aBell-lloc del Pla quan es vancomençar els campionats. Undia, penso que des de laCambra Agrària o des de laDelegació de Ministeri d’Agri-cultura, qui ho sap més bé ésl’Antoni Amorós, ens vàrem ferarribar uns programes i unes

23

l’entrevista

Un dia el director emva dir si no m’importa-

va passar a serprofessor d’EducacióFísica. Vaig acceptar i,ja veus, he fet això fins

a la jubilació.

normatives i ens dèiem queestudiéssim com es podienposar en pràctica. Van tenirmolt a veure-hi el Sr. JosepCastañer i el mateix AntoniAmorós. Amb el Sr. Amorósvàrem estudiar els plans i vàremdissenyar el campionat. Jomateix vaig: primer provar quefuncionaven i després vaigensenyar als primers partici-pants a aplicar la normativa.Puc dir que efectivament vaigtenir molt a veure amb elsprimers campionats que es vanfer a les nostres comarques.

Els nostres alumnes vancomençar a participar-hi, prèviapreparació a les classes demaquinària i amb hores extres.

Ens han parlat també deconcursos d’habilitat. De quèes tractava?Des de Bell-lloc i amb la ideaque els alumnes es motivarenper la maquinària, vàrem idearuns concursos d’habilitat ambel tractor. Ara es fan a diversosllocs. Vam prepara el reglamenti les proves.

Es feien moltes proves?No, en els primers concursoses feien, fonamentalment, tresproves. Una, habilitat amb eltractor sol, sense eines. Lasegona, els tractor amb la

pinta. La tercera, els tractoramb el remolc.

En alguns concursos que esfan ara, algunes d’aquestesproves continuen essentbàsiques. Van tenir molt èxit?Els nostres alumnes participa-ven, no només en els que s’or-ganitzaven a Bell-lloc, sinó enels que es van començar aorganitzar a diverses comar-ques. Crec que l’èxit estava enaixò.

Com és que va deixar lamaquinària?Mira, a Bell-lloc van entrar nousprofessors, alguns amb el títolde Pèrits Agrícoles i d’altresamb el d’Enginyers Agrònoms.Al mateix temps, jo feia activi-tats esportives al Club Tramun-tana de Salt. També haviaaugmentat el nombre d’alum-nes a l’escola per la qual cosahi havia altres necessitats. Ésaixí que un dia, al comença-ment d’un nou curs, el director

em va dir si no m’importavapassar a ser professor d’Edu-cació Física. Vaig acceptar i, javeus, he fet això fins a la jubila-ció.

Personalment puc donar feque s’ha dedicar a aquestnou treball, almenys amb lamateixa intensitat i professio-nalitat, com s’havia dedicat al’agricultura. Durant aquestsanys ha estat també iniciadori promotor d’alguns esports aGirona Ens podria dir algunacosa sobre això?Com a professor, però espe-cialment en esports extraesco-lars i de competició hem treba-llat en: gimnàstica artística, enaquesta especialitat hecol·laborat directament amb laFederació. En trampolí i llit elàs-tic i finalment en handbol. Detots aquests esports en sócentrenador oficial.

Del món agrari no ha rebutcap reconeixement oficial. Haesta igual del de l’esport?Del món agrari he rebut la satis-facció de veure bons professio-nals de l’agricultura i a algunscampions d’arada a nivell euro-peu i fins i tot mundial.

Del de l’esport sí que n’he rebutalguns com ara:- Medalla de l’Esport, de laSecretaria General de l’Esportde la Generalitat de Catalunya.- Premi al millor entrenador dehandbol de les comarques giro-nines.- Placa de la Federació Cata-lana de Handbol.

I, en jubilar-se com a profes-sor, que no com a entrenadoresportiu, ha pogut dedicarmés temps a la especialitatde les dues rodes, la bicicle-ta BTT?Sí, teniu raó, he dedicat molteshores a recórrer els camins de

24

He dedicat molteshores a recórrer elscamins de les nostres

contrades.

el butlletó

les nostres contrades, cosaque m’ha permès de conèixermés a fons, gairebé pam apam, les terres i els conreus.

També, hi com a fruitd’aquestes correries, és elllibre “Itineraris. Santuaris iErmites de la Mare de Déu ales Comarques Gironines”que acaba de publicar. Comés que ha fet aquest llibre?Doncs mira, això és conseqüèn-cia de tres dels aspectes perso-nals que com hem pogut veureal llarg de l’entrevista em carac-teritzen: l’afició a l’esport, l’esti-mació a la terra i la devoció a laVerge Maria; aquest còctelprovoca que a mesura que vaspassant pàgines o realitzantexcursions t’adones que enbrolla un ver sentiment, una verapassió i una vera sinceritat quet’engresquen a seguir. Realmentuna excel·lent experiència.

Ens podria ampliar aquesta...?Sí, com dic a la presentació delllibre: Penso que quan unstextos, en aquest cas, acom-panyats per itineraris i per vistesfotogràfiques, és perquè creuque la seva experiència de totauna vida pot servir al públic engeneral. En el meu cas personalel que m’ha mogut han estatuna sèrie de sentiments quehan marcat la meva vida: enprimer lloc, i sobretot, la fe idevoció que sento cap a laMare de Déu; en segon lloc,l’estimació a la meva terraperquè el nostre país gaudeixd’una meravellosa, rica i varia-díssima relació de paisatges,pobles, esglésies i ermites quecrec, sincerament, que nopodem negligir. Si a totsaquests interessos hi afegim lanostra rica història, ens adona-rem que cal potenciar i protegiramb totes les nostres forces elllegat que ens han deixat elsnostres avantpassats.

Per aquesta raó cal ajudar lesinstitucions que tenen curadels monuments i les esglésiesperquè no es malmetin, i aprofi-to aquesta breu explicació peragrair de tot cor a totes lesinstitucions provincials i comar-cals que m’han ofert la sevaajuda per poder portar a termeels itineraris i relació d’ermitesde les nostres terres de lesquals parlem.

Sr. Catalán, hi ha alguna cosaque vulgui afegir?Sí, en l’elaboració i en elmuntatge he d’agrair d’unamanera especial l’ajut quem’han donat els meus col·labo-radors i amics que han fet rutaamb mi trescant per aquestsboscos i resseguint els camps ala recerca d’ermites, sovint atra-pades del món urbà, cosa quecomporta unes certes dificultatsde localització. Esmento en unlloc molt especial els mossensque mantenen viva la flama deles nostres ermites, malgrat lesdificultats pressupostàries i lesinherents a un món modernmolt atabalat que ens allunyad’aquests raconets de la ruralia.Gràcies també a totes lespersones que bonament m’handonat un cop de mà per investi-gar, calcular els horaris i dibuixarels recorreguts...

En llegir el llibre, poca litera-tura i molts mapes i fotos, fal’efecte que, efectivament, ésuna gran ajuda per a conèixerel territori.Efectivament, aquest treballpretén donar a conèixer tot elterritori d’una manera física iesportiva, però no diria tota laveritat si no recalqués quetambé ens farà conèixer millorel món espiritual que represen-ten les ermites dedicades a laMare de Déu. No oblidem que aCatalunya la devoció a la nostraMare és ben viva encara en

l’àmbit popular, ja que el senti-ment arrelat a cada poble faque els noms de les ermitesprenguin uns connotacions benpeculiars.

Moltes gràcies, Sr. Catalán,per la seva atenció, més sitenint en compte que, comdiu en Fèlix Bruguera en lapresentació del llibre “aques-ta obra, de fet, és un primertast ja que la voluntat de l’au-tor és la realització d’altresquatre volums en els quals,de dues comarques en duescomarques, s’acabin abra-çant les aproximadamentcent cinquanta ermites que hiha a terres gironines, és a dir,que com a lectors o excursio-nistes puguem arribar a peu,en bicicleta o en cotxe atotes i cadascuna de lesermites marianes del territorigironí. Realment, davant laqualitat i la riquesa d’aquestprimer llibre, no ens quedares més que felicitar enJaume i engrescar-lo a quès’apressi perquè aviat pu-guem fruir de la resta devolums”.

Penso que no calen mésparaules, ànim Sr. Catalán! �

25

l’entrevista

el butlletó

26

Entrevista aJosep Lagares

DE PROP

Què destacaria de la sevaetapa d’estudiant a Bell-lloc?Destacaria aquella sensacióconstant que tenia de sentir-meun afortunat de poder estudiaral millor col·legi de les comar-ques gironines... un somni fetrealitat i que, per tant, haviad’esforçar-me moltíssim en elmeu quefer diari per ser merei-xedor de la confiança del Bell-

lloc per haver acceptat el meuingrés i, és clar, dels meuspares per l’esforç econòmicque duien a terme per poder ferd’aquest somni una realitat

S’arriba preparat a la univer-sitat?Moltíssim...vaig tenir la sort depoder ingressar a l’IQS (InstitutQuímic de Sarrià) on el nivell

d’exigència és altíssim des delprimer fins al darrer dia...i sí,categòricament sí, la veritat ésque una vegada acostumat alsaires universitaris i a la vida llunyde casa, la preparació quehavia rebut al Bell-lloc em va fergaudir plenament de totes lespotencialitats del món de laQuímica... Amb tot i això, onmés vaig notar el salt quantita-

Josep Lagares, de Besalú, des de 1996 és el direc-

tor general d’una reconeguda empresa referent en

el sector de la maquinària i tecnologia per al procés

de la carn. És Enginyer Químic per l’IQS, Màster en

Gestió d’Empreses per l’UPC i PADE per l’IESE.

Estudià a Bell-lloc durant 7 anys fins a COU el 1981

i, arran d’això, ens explica el Bell-lloc de la seva

època, els moments i records que en guarda i la

seva situació professional actual. Josep Lagares, director general deMETALQUIMIA.

REDACCIÓ DE EL BUTLLETÓ

tiu i qualitatiu va ésser en l’edu-cació en valors. Els valorshumans i ètics que havia rebutdels meus pares i del Bell-llocem varen ajudar a superar ambèxit tots els esculls que anavatrobant-me pel camí.

La importància que dónaBell-lloc als valors, s’aprofitaa la vida diària?Si bé aquesta educació envalors em va servir moltíssimdurant l’època universitària, onmés l’he hagut d’explotar iposar en pràctica ha estat a “lavida real”, davant les problemà-tiques reals de cada dia ambles persones, productes,companyies... Aquests valorshan estat un “full de ruta” perno “perdre el nord” enfront lessituacions més complexes i,alhora, impulsar, posar el meugranet de sorra i en la mesurade les meves possibilitats,envers la creació de valor iriquesa en els àmbits que em

són més propers. Alhora,també m’han ajudat molt a notenir por dels reptes, per difícilsque puguin semblar, condicióinnegociable per despertar l’es-perit emprenedor de les perso-nes.

Creu que hi ha diferènciesentre Bell-lloc i altres escolesde Girona?Possiblement n’hi ha...no pucparlar amb tota propietatperquè no conec les operativesde les altres escoles i, per tant,millor no parlar d’allò que undesconeix, però el que sí queés evident és que essent el

Bell-lloc una escola de basecatòlica i espiritual, on estreballen constantment l’educa-ció i formació de la persona deforma integral, de ben segurque aquest fet aporta uns tretsdiferencials que fan del Bell-llocuna escola única i diferencial deles nostres contrades.

Quins moments guarda deBell-lloc?Moltíssims i molt bons...tots elsmoments compartits amb el Sr.Lucero i l’equip d’atletisme; oles classes magistrals amb elSr. Llinàs; la seriositat, peròalhora amabilitat i exquisidesadel Sr. Ramon Moncunill; lesclasses de Química i Física alslaboratoris de baix amb el Sr.Xifra, que em van fer enamorardel món de la ciència i de laquímica en particular; elpreceptorat del Sr. JosepDomingo; el Rosa/Rosae del Sr.Inclàn; les classes de català i laVita Beati Raimundi Lulli amb el

27

de prop

Onmés vaig notar elsalt quantitatiu i

qualitatiu va ésser enl’educació en valors.

el butlletó

28

Sr. Clara; els recessos i convi-vències a Rocacorba, etc,etc...i tants d’altres momentsque ara em vénen al cap...endefinitiva, una vertadera expe-riència de vida que de bensegur em marcarà fins al darreralè!!

Professionalment, a quinmercat està enfocat la sevaempresa?És una empresa familiar refe-rent dins del sector carni global,especialitzada a oferir solucionsintegrals en maquinària,procés, tecnologia i servei per ala fabricació de productescarnis. Va ser fundada l’any1971 i actualment, fruitd’aquest esforç innovador, elsnostres equips i tecnologiapoden trobar-se a les mésimportants factories de proces-sament carni del món, concre-tament en més de 70 païsosdels cinc continents

Quina importància hi veuamb l’empresa familiar?La nostra Companyia és unaEmpresa Familiar en segonageneració que va ser fundadapel meu pare Narcís i que araliderem el meu germà Narcís i jomateix... Crec a la nostraEmpresa Familiar i a totes lesEmpreses Familiars en gene-ral... penso que tenen tot elfutur del món, sempre que lesfamílies estiguin ben unides,amb un compromís i visiócomuns de tots els seusmembres i fent un esforç perevolucionar amb el temps, peròpreservant sempre els valorsd’èxit dels fundadors. Enaquest sentit comentar-vos queaquest mes de juny de 2009 espresenta el llibre PLA DE VOL(RBA, La Magrana) que heescrit conjuntament amb elperiodista de TV3 i escriptorbesaluenc Martí Gironell, i ambel Cap de la Càtedra d’Empre-

sa Familiar de l’IESE, el profes-sor Josep Tàpies i on expli-quem de forma novel·lada lesclaus per aconseguir un granrepte tot i fent una analogia,basada en fets reals, entre l’’è-xit i pervivència de l’EmpresaFamiliar a llarg termini i laconsecució d’un rècord delmón de paracaigudisme.

Destaquen per tenir un moltbon tracte amb els treballa-dors de l’empresa...Certament, si bé entre empresai treballador hi ha un contracte

formal de feina, la famíliaLagares veiem la nostra gentcom part d’una família, la famí-lia Metalquimia, on treballemperquè tothom pugui ser feliç irealitzar-se humanament iprofessionalment en la cerca del’excel·lència com a personaexigint, però, una visió i missiócompartides i uns valors espe-cífics assumits per tothom coma propis... Aquesta creiem,estem convençuts, que és lafórmula que ens ha de dur al’èxit i a la pervivència a llargtermini com a Empresa Familiar.

Ens donaria una darrera re-comanació per acabar?Jo sempre recomano una màxi-ma de vida que em repeteixocada dia en llevar-me: “FES ELBÉ, EVITA EL MAL... i VIU UNAVIDA PLENA”.

Moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista. �

Crec a la nostraEmpresa Familiar i atotes les EmpresesFamiliars en general.

29

tot dinant

Comencem demanant-li comveu l’emplaçament de laMare de Déu de la Família deBell-lloc.El trobo molt adequat perquèse li fa un homenatge. Es trobaa l’entrada del col·legi i és comsi la Mare de Déu portés tambéa aquesta escola el seu fill.D’aquesta manera, tant elsnens com els pares s’hi podenidentificar.

Entrevista aJoan Mayné

TOT DINANT

A la portada ja heu vist la imatge de Joan Mayné. Laprimera vegada que vaig tenir la sort d’estar amb ell vaser quan va venir a signar la Mare de Déu de la Famíliade Bell-lloc que ens havia esculpit un temps abans. Vaarribar amb la seva esposa i amb un maletí on duia leseines per marcar a la pedra, a la part de darrere de labase, el seu nom: J MAYNÉ.Després, diferents vegades he anat amb els alumnesd’Història de l’Art al seu estudi de El Papiol; on hempogut veure les intimitats del taller de l’escultor i parlard’escultura, d’art, de tot plegat.Els que hem estudiat a Bell-lloc, de ben segur que enun curs o altre hem passat per la casa de Rocacorba–les figures de l’oratori de l’alberg- o per Torreciudadon haurem admirat les seves impressionats escenesdel retaule.Aquesta vegada ha pogut venir a Bell-lloc amb tempsi ens hem passejat pel col·legi, hem dinat i també hempogut parlar amb ell amb tranquil·litat. Dóna gustsentir-lo parlar, li agrada dir les coses pel seu nom iparlar clar i sense embuts.

RAMON BOSCH I BAULIDA

REDACCIÓ DE EL BUTLLETÓ

Què et va motivar el fer laMare de Déu?Sempre vaig pensar que sil’encàrrec era d’un col·legi, l’es-cultura havia de ser una Marede Déu amb un nen. Vaig ferque el Nen tingués una miradaembadalida cap a la seva Mare.Volia que això servís perquè elsnens, en observar-la, s’identifi-quessin amb la seva pròpiamare, i la mirin amb aquestamateixa intenció i amor que fael nen Jesús a l’escultura.

Has vist que la a Mare de Déula gent li resa i la toca!Vaig tenir molt en compte queés molt millor que l’acaronin,que li resin. Han de sentir-lacom si en fossin fills.

D’on et ve aquesta idea deMare de Déu?

Les imatges que he fet de laMare de Déu amb el NenJesús, el nen sempre he sigutjo mirant la meva mare, ja quela vaig perdre quan tenia quatreanys. No en vaig saber mai res,d’ella. El meu pare no me’n vaparlar, com era, quin rostretenia, quins eren els meusparents, a on estava enterrada,les adreces dels familiars, etcè-tera. Però em va succeir unmiracle: un dia, a la Missa vaigdemanar a Jesús poder veure-la perquè no era lògic que Ell laveiés i que jo, després de 40anys, no; essent el seu fill. Quanvaig tornar de treballar aquelldia, l’Anita (la meva esposa) emdigué: ha venido un amigo detu padre i ha traido estepaquete para ti. En obrir-lo, vaigquedar consternant, ja que elSenyor va voler que veiés la

meva mare. Estava ple de foto-grafies d’ella, on era enterrada,direccions de familiars, etcète-ra.Sembla ser que el meu pare vaencarregar a aquesta amic seuque el dia que ell faltés em fesarribar aquest llegat. La tincpresent sempre. He omplert defotografies d’ella tota la casa.

Quin model fas servir per feruna Mare de Déu i Fill?Sempre són inventats, aquestsmodels, perquè tots tenim unaimatge personal de la Mare deDéu. I aquesta és la imatge quejo crec que ella tenia. Intentoque la llum la modeli per mitgestintes i es creï un silenci moltamorós. Per part del NenJesús, sempre intento ques’atansi a la Mare, sigui donant-

30

el butlletó

li una flor, assenyalant-la amb lamà o llegint un llibre del col·legi.

El material de l’escultura ésmarbre? Suposa alguna difi-cultat afegida?Sí. És marbre de Carrara. Ésmolt tendre, amb una duresaque permet fer grans detalls. Elmillor per fer aquests tipus detreballs escultòrics.

Quin procés va seguir per ferla Mare de Déu de Bell-lloc?És molt important abans decomençar saber a on aniràsituada, a quina alçada, la llumque rebrà, punts de vista...Aleshores, es procedeix a ferestudis de composició ambesbossos de fang o plastilina,de mesura aproximada als tren-ta centímetres, on es resoldran,en aquest cas, el pes icontrapès conceptual de lesdues imatges respectantsempre la mística, el silenci, eldiàleg formal i humà de lesdues figures representades.

Estàs content de com vaquedar?De les imatges que he fet, on esrepresenta la Mare de Déu ambel seu Fill, és de les que n’esticmés content, tant de la compo-sició com del missatge amorósentre una Mare i un Fill. Com arealització, a nivell formal estàmolt equilibrada de pes icontrapès, respira pau i amoren aquest diàleg silenciós en notenir elements que puguindistreure la intimitat compodrien ser mans, peus, plecs,que alteressin per situació elconjunt formal de la imatge.

El tema que més treballes ésel religiós?Sóc fill de dos tallers d’art reli-giós on durant anys vaig seraprenent ja que tots els escul-tors tenien feina de restauració irealització d’imatges donada la

gran destrucció que es produídurant la Guerra Civil. Elsmestres que vaig tenir, Camps iArnau i Joaquim Ros ,em vanensenyar molt ja que estima-ven el que feien en ser profun-dament religiosos, a més, emvaren inculcar la mística i eldesig de continuar el seumissatge. Un dels resultats dela seva ensenyança és el retau-le de Torreciudad, aleshores,els dec molt. Espero que a onestiguin restin contents del seudeixeble.

D’anècdotes en tinc moltes. Undia anant, d’excursió vaig,entrar en una església a on hihavia un gran retaule tallat enfusta (el de la Gleva). El guiaque l’ensenyava va deixar anarque aquell retaule era moltantic, d’època barroca i em vadir: tu series capaç de fer-lo? Livaig contestar: Jo també decser antic doncs. Hi ha partsd’aquest retaule en què vaig

treballar quan era jove. Se’n vafer una reproducció en el TallerCamps i Arnau ja que atès quel’antic fou cremat totalmentdurant la Guerra Civil (entre elsvisitants es va muntar un safa-reig de nassos).

També, en el museu de laCatedral de Burgos, anant ambun grup de visitants vaig dema-nar al guia que mentre ellsseguien la visita, que jo estiguésobservant una altra obra d’artapartat del grup, si el molesta-ria? Em va dir: Haz lo que creasconveniente. Mentres va durarla visita, es va anar “mosque-jant” ja que mentre ell ensenya-va la camiseta del rei x, jo esta-va veient una talla preciosa. Lifeia la “gaita”, sense voler. Quanacabà la visita ens va ensenyarla tomba de Doña Jimena. Comque per mi no tenia cap interès,mirava amunt observant unpreciós cimbori que hi havia asobre nostre i em va dir, moltenfadat: “¿usted también haríaun retablo como estos quehemos visto?” Li vaig dir: “másgrande lo he hecho, además depiedra: el de Torreciudad”.Immediatament vaig quedarrodejat d’un grup de personesque hi havia darrere nostre queho va sentir, ja que venien deTorreciudad. Vaig acabar fir-

tot dinant

De les imatges que hefet, on es representala Mare de Déu amb elseu Fill, és de les quen’estic més content.

31

mant postals mentre ell, es vaesperar que acabéssim. Li vaigdemanar perdó. L’home em vadonar la mà i li vaig dir que hosentia molt.

Un altre dia estava treballant solen el taller, ja que el mestreCamps se’n va anar a Itàlia i emva dir que mentre, fos de viat-ge, anés posant fang en ungrup d’angelets. En trobar-mesol en el seu espai de treball,em vaig sentir igual que elmestre, fins i tot em vaig posarla seva bata. Naturalment, elsvaig anar modelant estil Mayné,sense adonar-me’n (no sapningú el que representa sentir-se creador sol treballant en ungran taller). En aquesta, que vavenir el client que féu l’encàrreci va preguntar pel senyorCamps. Li vaig dir, és a Itàlia. Iva dir, i els àngels? I vaigcontestar que els estava fent jocopiant els esbossos quem’havia deixat. Jo vull que elsfaci el mestre, no vostè! Va dir.Va entrar i li varen agradar molt,i em digué: vostè em faria unaimatge que necessito per a uncentre? Vaig dir-li que no. Allàtreballava pel senyor Camps iseria una gran traïció acceptar-ho. En sortir, m’esperava elclient en un gran cotxe i emdigué: pugi. Dins el cotxe em varepetir la mateixa pregunta i livaig dir que sí, allí ja no treballa-va pel senyor Camps. No vaig

voler seguir treballant al taller,em vaig cercar un lloc on vaigfer escultures per a aquestclient. Un dia vaig anar a dema-nar perdó al mestre, que vaentendre la meva actuació en eldesig de ser escultor indepen-dent. Com que era una granpersona, en un treball moltimportant que després va tenirem va oferir que l’ajudés. Vaig

tornar a treballar amb aquellgran home: era un sant.

Un altre dia vaig llegir en un diarique es necessitaven escultors.M’hi vaig presentar. En una habi-tació hi havia unes persones enuna gran taula fent uns capa-rrons molt petits en fang ambdues fotografies. Li vaig pregun-tar què havia de fer com a prova

32

el butlletó

i em digué: el cap d’en Kubala,César, Basora, Gon-zalbo I,Gonzalbo II, però així de petit(dos centímetres). Quan elsestava acabant em digué: vostèvingui. I li vaig preguntar què ésel que havia de fer. I em digué:caps de jugadors del Barça, osigui, caps de ninots per a fut-bolins. Em va caure el cor perterra però ho vaig acceptar. Jaque es feia mitjançant un aparellanomenat “flexo” amb unespetites freses. Vaig considerar,en aquell moment, que si apre-nia a fer anar aquell aparell podiafer petites escultures. Total, vaigacabar dominant aquell nou útild’una manera vertiginosa: enfeia 55 jugadors diaris! Gràcies aaquest aprenentatge, vaig aca-bar fent petites escultures d’ivo-ri per a mi (calzes, custòdies,bàculs, elements d’ivori per asagraris, etcètera).Tot això em va servir per guan-yar el concurs de fer el retaulede Torreciudad ja que en nosaber modelar en gran vaig fervàries propostes de retauleamb grandàries de 35 centíme-tres. Aleshores, per veure comquedaria una vegada col·locat,el projectava a la paret donant-li una mida de 2 i 3 metres,posant al darrere un dels estu-dis que s’havien fet pel presbi-teri. Van venir les persones queencarregaren el retaule i enveure la mida amb què leshavia fet van quedar esfereïts,llavors van dir: ¡aquí no se venada! Els vaig fer entrar en unquarto fosc que tenia i els vaigpassar una diapositiva queagafava tota la paret. Em vanencarregar el retaule.

En el món de l’art actual,existeix el model de bellesa?La bellesa crec que és subjecti-va. I a l’art, encara més. Doncshi ha el maco, el preciós, l’agra-dable, el lleig, etcètera. Depènde com sigui representat pot

tot dinant

33

ser bello, hermoso, o bo.També depèn del fi amb quès’ha fet, si són per anar a unpalau o per exposar. Unconcepte, doncs, dins de cadaèpoca, el procés modifica totsels conceptes, per exemple,l’ha considerat una gran obraactual promotora d’un delsgrans apartats de l’art modern,fou la tassa d’un orinari que vaexposar Marcel Duxamp. L’artha canviat, avui té propietaris.No pots fer cap tipus de formesperquè ja les ha fet el senyor X.Sempre serà el model de lapatent, sempre que quan es vafer la primera figura nua no sen’ hagués pogut fer cap més,encara que fos diferent. El nutenia propietari.

Miquel Àngelo, Bernini, Ro-din...Efectivament, aquests hansigut “uns” grans genis de l’es-cultura. Més cap aquí, i a casa

nostra, més aviat sembla quehem acabat amb Clarà, VicenteNavarro, Miquel Blay, Llimona,etc.; crec que aquests van serel començament per arribar alnou art. Avui en dia, es fatambé figuració, el mateix quees feia abans però amb unsaltres conceptes.

Està escrit que vostè és l’úl-tim autor de retaules català.L’afalaga?No. M’emprenya perquè no emquedo amb els retaules. Ara, enaquests moments, tinc altresencàrrecs, i també faig escultu-

res privades per a mi, tot i queprioritzaré els encàrrecs perquèm’agrada treballar per algunaescultura que va a un lloc deter-minat i si, a més, les mevesescultures ajuden la gent aresar, faré el que m’estandemanant. Ves a saber el quefaran els altres una vegada emmori perquè alguns dels meuscompanys han desaparegut.Entén-me, jo sóc fill de mestresfiguratius i penso continuar.

Cap a on creus que va l’artactual?Considero que l’art actual va tota la no figuració. El motiu ésque amb la figuració té la difi-cultat que si no està ben realit-zada queda sense sentit. Encanvi, si és tot un conjunt deformes que busquen l’expres-sió deslligades de la figuracióhem entrat en un nou espai enquè la llibertat creativa és moltmés àmplia.

34

Ara em vénen totd’alumnes de Belles

Arts a demanar-me queels ensenyi figuració.

el butlletó

Hi ha gent que potser diu queno els interessa l’obra acaba-da sinó el procés creatiuL’inconvenient més gran del’art, actualment, és que l’art tépropietaris. Un Tàpies és unTàpies; ja no pots fer quadres

com els d’un gran creador, jaque han sigut ells els que hantret aquest llenguatge. A JoanMayné se l’entén com de lesrestes de tota la història de lacosa figurativa catòlica. Ara bé,ser dels últims té avantatges

perquè estàs pràcticament sol, iresulta que se’m coneix sensedonar-me’n!

I la prova és que tens moltafeina, que no dónes l’abastQui em seguirà si ara a BellesArts ja no s’ensenya models. Jatot és abstracció. Sóc l’elefantque queda de la selva. Ara emvénen tot d’alumnes de BellesArts a demanar-me que elsensenyi figuració perquè a lacarrera no se n’ensenya.

Si veig una escultura i nom’agrada, és que no l’en-tenc?Dóna la casualitat que les artsvan canviant de concepteconstantment i és molt difícilque una persona que no esposi al dia no entengui quel-com. Avui en dia està tot obert.Llavors, cadascú agafa el quecreu que entén atès que l’artactual està ple de nous llen-guatges.

Per fer una escultura, comuna Mare de Déu, has de cre-ure-hi?Tu has de fer la Mare de Déucom tu creus que és. Si no hicreus, no la facis perquè faràsun ninot. Doncs si la fas, faràsuna imatge de teatre ja que notens el sentit místic que hanque mostrar les imatges religio-ses.

Per acabar...Home, jo m’imagino que l’es-cultura és forma i volum. Osigui, que són formes quecreen espais i aquests espaisvan modelats per la llum quereben. En canvi, la pintura creaespais de colors que, a l’igualque l’escultura, cada color vaconfigurant l’espai del quadre,creant un tot.

Moltes gràcies Joan per l’en-trevista. A reveure! �

35

tot dinant

Un racóde Bell-llocUn record feliçUn llibre

TANTS CAPS, TANTS BARRETSJO

SÉANICETO

FERRANARIZCUN

JOANPONS

TONIC

ASSANY

JOANA.G

ONZÁLEZ

“Platero y yo”de Juan RamónJiménez

Fer i llançar estels al’aire amb el meupare.

L’ermita de la Verge iel seu entorn.És majestuós,equilibrat i serè.

El Senyor delsAnells

Totes les victòries del’Athletic.

El jardí del tractor.

“La vida i la mortd’en JordiFraginals” deJosep Pous iPagès

Els estius de quan erapetit.

Sota la morera granentre els dos edificis.

MANELJUNY

“El misteri deQuintaforca” deXavier Fàbrega iRamon Homs

El dia del meucasament.

La cúpula debatxillerat.

El Petit Príncep El dia que em vannotificar que no hauriade fer la mili i el diadel meu casament.

El jardí del tractor i lafaçana de la Masia.

“El Misteri de laQuintaforca”

Tots i cada un delsviscuts amb la mevadona i els meus fills.

El despatx del’Agrupació, és a dir,“Betània”.

36

el butlletó

Un acudit

Coses quehauria de tenirBell-llocl’any 2050

Quèt’enduriesen una illadeserta?

JOSÉANICETO

FERRANARIZCUN

JOANPONS

TONIC

ASSANY

JOANA.G

ONZÁLEZ

La meva caixad’eines.

Un nen li pregunta al seupare, que està llegint el diarimolt concentrat:– Pare, pare, puc mirar latele? – Clar que sí fill. Però,si us plau, no l’encenguis.

Un cistell percaçar bolets,all, sal i julivert,un fogonet iuna paella. Ah!I un ventall!

Aire condicionata les aules idespatxos.

– Familiarez de don PeddoDoddíguez? – Sí, sí, dígame– Ziento comunicadles quedon Peddo ha muedto... –¡¡¡No me joda!!!– No, no, ni mejoda ni mejo-dadá podque eztá muedto.

Una caixad’eines.

L’empremta de totsels que hauranpassat pel Bell-llocabans de la data queem preguntes.

M’és molt difícil, sem’obliden i no tinc gràciaen explicar-los...

MANELJUNY

A la dona iels fills.

Un concert educatiupermanent i estable.El reconeixement perpart de la comunitateducativa de la feinaben feta.

Són tres soldats que vanpel carrer i el del migcau. Impossible! Per què?Perquè estan soldats.

Mai aniria auna illadeserta.

La mateixa ànima iun altre cap desecció d’ESO 2.

Saps perquè els submari-nistes es tiren d’esquenesa l’aigua? Perquè si hofessin de cares, caurien adins la barca.

Absolutamentres;“l’aventura ésl’aventura”.

La mateixa il·lusiódels professors ifamílies per manteniraquest estil tanpeculiar i, si pot ser,també la piscina.

Papa, papa, em fas elproblema de matemàti-ques?– No fill, no estaria bé.– Bé, intenta-ho de totesmaneres!

Que difícil... uf suposoque la piscina ja estaràfeta, jejeje. El que sí crecés que en l’ideari peda-gògic de Bell-lloc hauriade tenir un protagonismeimportant l’educació perl’art, per donar equilibri isensibilitat a un mónaltament tecnificat.

tants caps, tants barrets

37

Hem volgut conèixer aquestaempresa per diverses raons, lamés important és perquè, amés de “rematans”, sónproductors de fusta, disposende plantacions regulars depollancres i de plataners, fantotes les feines del bosc i totsels aprofitaments, excepte eld’aprofitament en pasturatge(des de la fusta noble permobles fins a la llenya percremar i les estelles per a ferbiomassa).

Té la seu a Santa Coloma deFarners, capital de la comarcade la Selva i està regida per

gent jove i professionalmentpreparada. En Miquel Soliva,actual director-gerent, ha estu-diat Ciències Empresarials iEconòmiques. Són gransconeixedors dels negocis de lafusta raó per la qual estan a laLlotja de Contractació deGirona i a diverses entitatsforestals catalanes i, fins i tot,internacionals.

En arribar a l’oficina pregunto aen Miquel sobre els origens del’empresa. Ell respon amb fran-quesa, ens coneixien des queera alumne de Bell-lloc del Pla.“Procedíem de Riudarenes, l’avi

Miquel no era un gran propieta-ri forestal, era “cap de colla”d’un grup de treballadors fores-tals, va començar negociantamb fustes i es va establir coma “rematant”.

“Malauradament, va morir jove,però era un home amb empen-ta i li va tocar negociar en unsmoments en els quals elsproductes del bosc valien forçadiners. Quan l’avi va morir, elpare, en Salvador, que estavafent el servei militar que alesho-res era obligatori, havia estudiatPèrit Mercantil i estava a puntper començar a treballar com a

Forestal Soliva deSanta Coloma deFarners

PER FEINA

JESÚS DOMINGO MARTÍNEZEnginyer Tècnic AgrícolaProfessor de Bell-lloc

L’empresa “Forestal Soliva” és una societat limita-da de Santa Coloma de Farners dirigida perMiquel Soliva Butiñà. És, en l’argot forestal profes-sional, una empresa de “rematants”, que contra-cta l’arbre, generalment dret, i posa la fusta a peude fàbrica i/o de magatzem.

el butlletó

38

professional. En tornar de lamili, va decidir de continuar iampliar la feina que feia l’avi.Contemporanis i amics seushan estat uns quants dels quevan muntar gestories amb noma Girona. A casa tampoc ho vafer malament”

En Miquel continua explicant-me que en els anys 50 i 60 delsegle passat els que tenienbosc de qualitat o plantes deribera es guanyaven bé la vida:del bosc s’aprofitava tot, hihavia quantitat de productesque s’obtenien de subproduc-tes i de sotabosc.

Certament, encara veiem enalguns pobles de la Selva peti-tes indústries que treballen, finsi tot, de les falgueres; aquestamala herba dels prats, es feiaservir per a conservar el peix.“Era un bon negoci, amb quatrepollancres, si ho feies bé,passaves l’any. Ara cal moltmés”.

En Miquel, l’hereu de ForestalSoliva, va estudiar tota laEducació General Bàsica, elBUP i el COU a Bell-lloc. Enacabar, va iniciar els estudisuniversitaris a la UdG(Universitat de Girona), fentCiències Empresarials; acaba-da la diplomatura, va continuaren aquesta mateixa branca, aBarcelona, per fer la llicenciatu-ra en Ciències econòmiques.

Amb bon criteri, el Sr. SalvadorSoliva s’emportava en Miquel aconèixer els clients i proveïdorsi participava en les tasques del’empresa però, en acabar elsestudis, va iniciar la seva vidaprofessional treballant per d’al-tres.

Quan va morir el pare, enMiquel es va plantejar deixar lafeina com a auditor i continuar a

casa. Gràcies a haver-homamat, va poder posar-se aldia en poc temps. “No obstant,ara tot és molt diferent a quantreballava l’avi i, fins i tot, elpare” diu en Miquel. I és que,efectivament, ara la matèriaprimera, els productes del boscno valen gaire res.

Causes? Diverses: la fusta haperdut o almenys reduït elmercat, s’ha substituït la fustaper altres productes (metàl·lics,com l’alumini, a la construcció,plàstic en embalatge, etc.),també que a conseqüència deno cuidar prou el bosc la fustaés de inferior qualitat, les malal-

ties (xancres), la contaminació,menys pluja, etc. La qualitat dela fusta és menor.

A Forestal Soliva tenen un granmercat que en Miquel reconeixque va obrir el seu pare, que ésel mercat a tot el llevantEspanyol. Hi comercialitzenfusta de pollancre, plàtans i piinsignis, per a la fabricació decaixes per a embalatges engeneral i també per a xapat.“Els millors clients els tenim aValència, Castelló, Alacant,Múrcia i Mallorca” diu en Miquelamb satisfacció, precisamentvaig participar en la preparacióde carregaments de pins insig-nis que anaven a València.

Des de l’any 1996, en què enMiquel es va fer càrrec delnegoci i fins ara, les cosesencara han canviat més.Abans, l’avi, i especialment elpare, eren més negociants queempresaris. Compraven direc-tament als propietaris i venienals clients, però les feines albosc i el transport les contra-ctaven a tercers, hi havia collesque feien aquesta feina; avui,les colles han desaparegut,tothom ha d’estar donat d’alta

39

Abans, l’avi, iespecialment el pare,eren més negociantsque empresaris.Compraven

directament alspropietaris i venien

als clients.

per feina

a la Seguretat Social. Un altreaspecte que també ha canviatha estat la maquinària, lesempreses que ho feien tambéhan desaparegut. “Hem hagutde muntar tota una estructuraempresarial”. “En els anys queporto dirigint l’empresa, hempassat de no tenir ni un tractora tenir una flota de tractors icamions, de no tenir contra-ctats a tenir 15 treballadorsfixos en les diverses categoriesi d’eventuals depenent del’època i de les feines”. Sortque tenia una bona formació,perquè això és alguna cosamés que negociar amb fustes.

Arribats a quest punt, no pucmenys que preguntar comestan en aquests momentsl’explotació del boscos. “Hi hade tot, diu en Miquel, però engeneral malament (no obstantaixò vàrem visitar una explota-ció que ho havien fet molt bé).Els productes no valen gaire,per tant, no es cuiden, això faque valguin encara menys.Alguns grans propietaris ho fanbé i s’hi dediquen, aquests síque encara poden viure delbosc però, en general, nomésdel bosc, avui no es viu”.

Per altra banda, des de la ciutats’ha urbanitzat el bosc, espensen que és un lloc d’esbar-jo, cosa que fa que encara escuidi menys, entre altres cosesperquè no t’ho respecten.Després, tenim alguns correntsecologistes que pensen ques’ha de deixar silvestre “això,deixar un bosc abandonat, ésla mort segura”.

Un altre problema són lesmalalties. Abans, quan aparei-xia una arbre malalt, el propie-tari el cuidava o el feia desapa-rèixer; ara, la gent no és albosc, per tant les malaltiespassen desapercebudes o noes tracten perquè no compen-sa, això provoca que, en poctemps, es converteixi en plagao en malaltia generalitzada; amés, ara tampoc es poden fertractaments aeris ni generalit-zats. Tot això porta a què lafusta sigui de pitjor qualitat i el

seu valor resti molt reduït. “És elpeix que es mossega la cua”.

Un altre aspecte que m’explicaen Miquel és l’exigència en laqualitat, ara no s’accepta queun moble o que una jaça defusta tingui una petita tara,abans això era natural i fins i totquedava bé. Què passa? Ques’exigeixen majors diàmetresper a l’obtenció de peces sensetares. A què és degut? A què lafusta no és un element deconstrucció o d’abast, sinó deluxe o de quedar bé, per aixòha de ser perfecta, perquè sinó,no ho podré ensenyar.

Això obliga a haver de rebutjarmolta fusta. Els rendiments, enaquests casos, queden reduïtsal 20 %. El més fàcil és impor-tar-la, però comporta l’abando-nament de la nostra.

Cal considerar també que lanostra Administració no té unavisió productiva del bosc, mésaviat imbuïda pels correntsecologistes els considera zonesnaturals que s’han de protegir,pensem que erròniament.

Per altra banda, el cost delmanteniment del bosc és moltelevat i l’Administració no correamb totes les despeses. Crecque avui els propietaris delsboscos naturals som més jardi-ners de la natura que explota-dors forestals, estem fent unalabor social poc o gens recone-guda”.

És dur el treball del bosc?Pregunto com aquell que es fael tonto. En Miquel respon quesí, però ara hi ha, a més, dificul-tats per a disposar de personali maquinària adequats, elstreballadors han de ser espe-cialistes, a més, per a la feinaque nosaltres fem han deconèixer els camins, cosa que

40

Un altre problema sónles malalties.

el butlletó

costa perquè no hi ha renova-ció generacional i la gentnouvinguda, quan has aconse-guit d’ensenyar-los marxen aaltres activitats millor pagades.

La maquinària és important,cada vegada és més segura,però som allà mateix, cal perso-nal que sàpiga i vulgui tractar-lacom cal. A més, és molt cara.

A la Forestal Soliva treballen abosc natural bàsicament el pi,encara que els de la nostracomarca, la Selva, no són degaire qualitat. No obstant aixòvaig presenciar una tallada quefeia personal de la empresa enun bosc de Santa Coloma, depins insignis, la fusta dels qualses dedicaria al desenvolupa-ment: eren molt altes i de moltbona qualitat. En Miquel em vafer veure que això no era elnormal. El propietari era un bonsilvicultor i s’hi havia dedicat.

Ara, el que treballen és elpollancre, en fan una gestiótotal, des de la valoració i cubi-cació a la pollancreda, amb elcàlcul del seu valor econòmic,el talar, la classificació delsproductes i el transport i venda.També, si cal, es fan aclarides inoves plantacions. Es ben béuna gestió integral.

En iguals o similars condicionstreballen el plàtan. En aquestcas, el producte és dedicapràcticament tot per a xapejat.El vern és un arbre que estàperdent interès, tal vegada enser molt asilvestrat, no éscuidat i no surten peces dequalitat.

El faig es treballa en menorquantitat, n’hi ha poc a lescomarques de Girona i, engeneral, no és de gaire qualitat.També treballen amb fustesnobles: cirerer, noguera, roure,

però hi ha poca fusta d’aquestsarbres i no tenen grans qualitatsa les nostres contrades, si mésno, no responen a la les exigèn-cies del mercat actual.

Sureres i suro? La ForestalSoliva no es dedica a questproducte, no obstant això sialgun client ho demana tambého fan. Hi ha empreses espe-cialitzades a la zona que ho fanmillor.

Un producte del qual ForestalSoliva està traient un fruit és lallenya. Es ven a granel, per kg.S’utilitza, fonamentalment, coma valoració de subproductesd’aclarides de neteges delbosc. “Encara que no és ungran negoci, sí que és una cosamés” reconeix en Miquel. Se’n

consumeix molta, encara queno tant com a productord’energia bàsica, cuinar i cale-faccions, etc, sinó més com acaprici, a la llarg de foc, però enté, de sortida.

Soliva també treballa la produc-ció de pellets i estelles, enaquests casos per a la produc-ció de “bioenergia” o “biomas-sa”. Ara, les serradores tenenproblemes amb els subproduc-tes (serradures) ja que el seuconsum tradicional en estufes id’altres ha perdut el sentit quetenia. En Miquel hi veu unasortida en la producció debiocombustibles.

En Miquel m’explica, ell ho diuaixí, però és un pla que estàportant a terme netejant elsboscos de 1.200 hectàrees debosc (pi bord i alzina bàsica-ment) que es va cremar a l’in-cendi de fa uns dos estius. El pibord (alaphensis) té un granpoder calorífic, per això,d’acord amb els ajuntamentsdel Baix i l’Alt Empordà afec-tats, estan treballant totes lesplantes cremades, les passenper la trituradora i el producte,en forma d’estelles, l’envien envaixells a Itàlia des del port de

per feina

41

Ara no s’accepta queun moble o que unajaça de fusta tinguiuna petita tara, abansaixò era natural i fins i

tot quedava bé.

Palamós. Aquest producte escrema en unes centrals decogeneració que tenen munta-des en aquell país. Cal dir queno tota la fusta va a la triturado-ra, sinó només aquella que noés apta per a fusteria, especial-ment per palets.

Cal afegir, però, que és possiblei relativament rendible gràcies ala proximitat del port, a només35 quilòmetres.

A més, i amb la mateixa finali-tat, Forestal Soliva treballenrestes de poda, principalmentde vinyes, però també fusta debaixa qualitat i tot tipus debranquinyols. Sens dubte quees fa una bona feina mediam-biental i antigeneradora denous incendis forestals.

Què és fa amb la fusta queproduiu i treballeu? Pregunto.“De la nostra fusta se’n fapaper, encara que el mésimportant, penso, que és laproducció de taulons d’aglo-merat, enviem a serradoresper a fer palets i fabricaciód’embalatges tant per aproductes alimentaris (caixes

per a fruites i verdures) comper a industrials. També es facontraxapat i, encara que cadavegada menys, torneria, a lacomarca havia diversos tallersque estan tancant. Subpro-ductes, especialment llenya iestelles. També és importantencara el suro, però nosaltresno el treballem.

En Miquel Soliva està molt inte-ressat en la producció debioenergia, parla de les experi-mentacions que amb plantesde creixement ràpid s’estanportant a terme a la FundacióMas Badia, espera resultats,però ell veu futur a la cogenera-ció. Pensa que a Girona hi hasuficient matèria primera per amantenir una planta de cogene-

ració. Això segur que revifaria alsector que, malauradament,està ensopit. A Catalunya, el 70% de la superfície és de bosc(forestal), a Girona potser més,moltes hectàrees produeixenfusta de poca qualitat però degran poder calorífic, òptima peraquests tipus d’aplicació.

Avantatges?– Produir energia neta i soste-nible.

– Neteja de boscos.– Evitar incendis forestals.– Si es cuiden els boscoss’obté major producció defusta i sobre tot de majorqualitat.

Abans, a cada poble hi havia uno dos tallers que vivien de lesaplicacions de subproductes:escombres, cistelles, coves,tanques de bruc, pipes, etc.Amb la utilització dels subpro-ductes es podria donar vida atots aquests tipus d’indústria.

Què manca, doncs? En Miquelho diu clar, el que manca ésvoluntat política. Sembla que lacrisi actual encara pot retardarmés aquestes aplicacions iprojectes, afectant indirecta-ment els pobles i explotacionsque viuen dels productes delbosc. �

42

Crec que avui elspropietaris dels

boscos naturals sommés jardiners de lanatura que explota-dors forestals.

el butlletó

43

records d’una promoció

RECORDS D’UNA PROMOCIÓ

Bell-lloc 19841980-1984A long time away…

Bell-lloc, 24 de juny 1984. Entre companys ensacomiadàvem de la nostra llarga etapa escolarjunts per emprendre nous camins. Algunscompanys ja ens havien deixat uns anys abans…de Bell-lloc. Dissabte 26 de setembre 2009, enstornem a trobar després de 25 anys gran partdels que vàrem estar junts aquells anys.

D’arribada a l’entrada del col·legi ja notem que eltemps no fa malbé l’amistat ja que de seguidaens reconeixem tots i tornem a connectar com sino ens haguéssim separat mai. Exteriorment, éscert, hem canviat una mica, alguns amb algunescoses de més (quilos, arruguetes, canes…)altres, amb algunes de menys (cabells) però, enel fons, cadascú de nosaltres segueix igual. Entrecompany i company també ens trobem algunsdels nostres professors que ens han volgutacompanyar en aquesta data tan assenyalada (el

Sr. Català, Sr. Lucero o bé el Sr. Piqueres) i alsquals agraïm d’haver vingut.

Després d’esperar companys de promoció i dexerrar una bona estona, vàrem visitar l’escolaguiats pel Sr. Ramon Bosch. Una vegada revis-cudes algunes anècdotes a les classes, vampassar a dinar tots junts. Allà, després del cafe-tó, vam escoltar les paraules d’en Juli de Castro,el “secre” per excel·lència, i vam gaudir de la granmemòria d’en Carles Ros ja que ens va recitar decap a peus la llista de tots els companys de laclasse d’un dels cursos que vam passar.

Entre conversa i conversa, vaig quedar grata-ment sorprès que tots tenim unes vides moltplenes; tant familiar, laboral com personalment,cosa que demostra l’èxit de la nostra formació enaquesta escola.

JORDI ORTIZ DE ZEVALLOS

44

el butlletó

El passat dissabte 10 d’octubre vam realitzar unatrobada d’excompanys, perdó, de companys, quevam finalitzar la nostra estada al col·legi l’any 1989.Sí, l’excusa era excel·lent, 20 anys feia que haví-em deixat les aules del nostre Bell-lloc.

La Nostra promoció no havia tingut la sort, comd’altres promocions, de gaudir de trobades delsque durant un munt d’anys havien compartitaules, inquietuds i una part important de la nostraformació acadèmica i humana.

Però, com la majoria de coses d’aquesta vida, unfoc necessita només d’una guspira, si la baseestà ben preparada. I així va ser. Un grup decompanys vam decidir fer el pas. Demanar llistesd’alumnes dels que vam estudiar junts a 8è deBàsica a l’any 1985 i de COU a l’any 1989,sol·licitar consells a l’Agrupació d’Antics Alumnesde com podíem dissenyar la trobada i marcaruna data al calendari. La resta, repartir llistes,trucades, correus electrònics i tot amb una micade dosis d’investigació novel·lesca per poderacabar contactant amb aquell company depromoció.

Per acabar, l’Agrupació ens tenia reservada unapetita sorpresa. Una presentació fotogràfica al’Aula Magna on vam recordar com érem deguapos i “bons nois”, de petits.

De camí cap a casa, vaig pensar que se m’haviafet molt i molt curt, i que no havia tingut tempsde xerrar bé amb tothom. Esperem la properatrobada desitjant que no passin 25 anys perretrobar-nos novament i és que el temps passamolt de pressa…Agraïments als companys i a l’Agrupació quevan fer possible aquesta iniciativa.

Bell-lloc 19891985-1989XAVIER COROMINAS LLACH

records d’una promoció

45

La guspira ja estava feta.Companys a Madrid, Alacant,València, Granada, Jerez i, fins itot, a Luxemburg, per esmentaralguns llocs. No van poder assis-tir tots els que haguéssim volgut,però als que hi vam ser, vamrecordar uns anys importants dela nostra vida, que fan que enca-ra ens puguem anomenarcompanys, tot i que noméshaguessin passat 20 anys.

Ah! I així, t’has casat?Sempre s’ha de tenir un moment per aturar-se irecordar què s’ha fet. Això enriqueix i enforteixtothom i, a més a més, bé de gust veure perso-nes amb qui s’ha compartit tantes hores (més omenys aprofitades). El mes de novembre lapromoció del 87-99 va organitzar una trobadaaprofitant un número rodó, els 10 anys d’havermarxat de l’escola. Després d’una primera

reunió, des de l’Agrupació hi van posar totes leshores de feina que ens faltaven.

La convocatòria va ser multimèdia, des de lestradicionals cartes a l’esdeveniment delFacebook (per què no ho van inventar uns anysabans això de les xarxes socials?) Triar quins vanser els nostres professors i trobar la forma deconvidar-los va comportar un allau de records id’anècdotes.

La trobada va ser tot un èxit, vam arribar a serunes 35 persones, i amb això es complien lesprevisions. Al matí, un partit de futbol sala percomprovar que ja no estem en forma i que ara famés mandra enfilar-se a un arbre a buscar unapilota que s’ha penjat. Tot seguit, un aperitiu i unaruta guiada per una escola que ha anat canviant.Hi havia una sala amb una guillotina al pavellógran?

Dinar dins del menjador escolar i recordar l’olorque feia va suposar un viatge temporal. Unaplaudiment a part pel cuiner de la paella que ensvam menjar, Frederic Gómez Pardo. Després delcafè es va produir un d’aquells moments espe-cials on tots vam seure a les cadires d’una aula ien una pissarra digital (abans no n’hi haviad’aquestes!) vèiem un recull de diapositives desde primer fins a COU. Reconèixer les cares,recordar persones i fer tertúlia per com érem depetits va posar el final a la trobada. Un agraïmenta l’Agrupació, a tots els participants i a la figurade Josep Maria Castany pel seu recull! �

Bell-lloc 19991995-1999SERGI FONT

GIRONA A L’ABAST

Girona al’Abast XIII

La XIII edició del cicle de conferencies Girona al’Abast va tenir lloc el segon trimestre. El títol era,La Guerra de Successió i la Nova Planta: 300anys de canvis històrics a Girona.

Per aconseguir-ho, el conjunt de conferèn-cies tenen una seqüència ben senzilla: laprimera, donada pel professor JoaquimAlbareda, ens va situar en el marc històricgeneral per tal de comprendre els eixos prin-cipals d’una època convulsa que, malgrathaver estat profusament historiada, mantémolts clarobscurs.

La gran novetat d’aquest cicle ha estat la confe-rència concert sobre Josep Gaz, mestre de laCapella de la Catedral durantla guerra. Ens complau poderacostar als interessats unartista i intel·lectual que segu-rament és desconegut per amolts gironins i en canvi és uncompositor important que espogué reviure, tocat en direc-te, a càrrec de Música Antiga

de Girona i amb explicacions precises del profes-sor Jaume Pinyol.

Joaquim Maria Puigvert, a la tercera conferèn-cia, ens mostrà la incidència en l’àmbit local deles guerres, les decisions d’estat i la lluita pelpoder, posant cara als principals personatges del’època, situant els llocs on hi havia les institu-cions que desapareixen i els que acolliran lesnoves, dibuixant, en definitiva, les diferènciesentre la Girona dels Habsburg i la dels Borbons,

A la darrera de les conferències, FrancescMiralpeix va fer un recorregut visual sobre lesprincipals obres edilícies endegades a lesnostres contrades durant el segle XVIII ens

permeté veure con canvia físi-cament la ciutat i, sobretot,com l’esperit il·lustrat deprohoms com el bisbeLorenzana marcaren una petjainesborrable que roman entrenosaltres amb petites joiescom la capella de Sant Narcísa la col·legiata de Sant Feliu. �

La Guerra de Successió i la Nova Planta:300 anys de canvis històrics a Girona

CICLE DECONFERÈNCIESfebrer/març 2009

RAMON BOSCH I EUDALD VILASCoordinadors Girona a l’Abast

La gran novetatd’aquest cicle ha estat

la conferènciaconcert.

46

el butlletó

Díptic

i cartelldePep

Cam

ps

Girona a l’abast

47

IX PREMI SOLIDARITAT XAVIER F.

L’EDUCACIÓ: UN DRET PER ATOTHOM

L’educació, brúixola cabdal per orientar-nosen un oceà enfurismat i enravessat com elnostre, s’ha vist condicionada, per escriurenomés uns exemples, per la mobilitat social,per la constància en els canvis dels esdeveni-ments, pel desenvolupament tecnològic, per la crisid’institucions com la família, pels reemplaçaments enel mercat de treball, per la gent nouvinguda i, finalment,per la generalització de la llengua anglesa. Aqueststrets adquirits, per cert amb gran celeritat i vivesa, hanprovocat que aquesta, un dels drets bàsics i fonamen-tals per a tothom, esdevingui sovint promesa.

Així, amb l’objectiu eminent que l’educació deixi d’és-ser promesa i passi a ésser una realitat bàsica i indis-pensable per a tot ésser humà abans del 2015, datafixada pels cent vuitanta-cinc governs participants a laCimera de Dakar de l’any 2000, plegats hem de lluitaramb totes les nostres potencialitats per intentar acon-seguir individualment i col·lectiva que aquest tresor quetots tenim amagat a dins nostre no esdevingui nomésutopia, ni quimera, ni somni.

ENRIC GUARDIOLA I PIJAUMEMembre de la Comissió del Premi Solidaritat

IX Premi SolidaritatXavier Fàbrega

48

el butlletó

IX premi solidaritat Xavier Fàbrega

49

Lucas Martín • Primer Premi • Categoria 1 • La Salle Bonanova

Biel Tané Riu • Primer Premi • Categoria 2 • CEIP Salvador Vilarrasa

Lucas Nicoara • Primer Premi • Categoria 3 • Bell-lloc

Xavier Solans • Primer Premi • Categoria 4 • Bell-lloc

el butlletó

50

IX premi solidaritat Xavier Fàbrega

Henar Margenat Hervás • Primer Premi • Categoria 6 • Col·legi Vilagran

Marc Arnau • Primer Premi • Categoria 5 • Bell-lloc

51

el butlletó

52

Viatge en el temps

Un dia amb la meva família vananar a caminar pel bosc i vàremtrobar una casa en ruïnes. Livaig preguntar a la meva marequè era allò i em va respondreque era l’antiga escola de SantMiquel de Cladells. A dinsvàrem veure pupitres de fustaamb el tinter com eren l’any1913.

Al matí següent quan anava acomprar el pa, vaig veure unaporta que deia prohibit passar.Però com que sóc molt trape-lla vaig entrar. Dins hi havia unaparell molt estrany. Era unamàquina del temps. Tot reme-nant els botons de cop i voltava començar a voltar. Quinmareig! Vaig treure el dinar de5 dies! Suposo que era al capde mitja hora quan va parar ivaig poder sortir i treure el cap.Hi havia molts nens vestitsd’una manera estranya quesortien de l’escola. Em vaigpreguntar com era que sortis-sin tant aviat de l’escola, siencara haurien d’anar-hi. No

vaig poder estar-me’n i li vaigpreguntar a un nen: com és queno aneu a l’escola? I em vacontestar que havia d’anar atreballar. Jo volia saber quèestaven estudiant i li vaigpreguntar si sabia escriure,llegir, sumar... i em va dir queno, que només sabia escriure elseu nom.

Com que m’intrigava, el vaigseguir fins dalt d’una munta-nya. Allà vaig veure molts nenstreballant al camp. I a un nenque portava un grapat de pallali vaig preguntar: tu no tenstemps de fer deures, no? I emva contestar: què és això! I tuque no vas a treballar? Jo vaigcontestar sense pensar: no,això ho fan els papes! Aquellnen em va mirar molt mala-ment i se’n va anar.

Vaig començar a tenir unasensació molt rara i vaig córrercap a la màquina del temps;mentre corria pensava: quinasort que tinc de poder anar al’escola i no haver de treballar.Quan vaig arribar, com que

estava cansat em vaig asseurei de cop i volta la màquina vacomençar a retornar al pre-sent.

Quan per fi estava a casa, lameva mare em va preguntar aon havia estat i perquè haviatardat tant, no li vaig dir lo de lamàquina del temps perquè emprendria per ximplet i li vaigcontestar que m’havia perdut.Quan ja se n’anava la mare livaig preguntar: em pots expli-car per què els nens del passatno anaven a l’escola? La mareva dir-me que abans la gent nopodien anar a escola perquètenien que ajudar a casa.

Mentre la mare m’ho explica-va, jo pensava: quina sort queel govern ens obliga a estudiara tots els nenes, i pensar quehi ha nens que encara nopoden estudiar i que tenen lamateixa situació que els nensde Catalunya de l’any 1913.JO CREC QUE L’EDUCACIÓHAURIA DE SER UN DRETPER A TOTHOM!

L’educació:un dret per a tothom

L’avió aterrava a l’aeroport.L’Adriano va baixar de l’avió i vatrepitjar per primera vegadaEuropa. Era tal i com ell s’ima-ginava, edificis alts, ple degent...L’Adriano venia de Rio deJaneiro (Brasil). Era un nen

d’uns 12 anys que havia vingutaquí Europa perquè, és massabo jugant al futbol i un equip elva fitxar. Allà com que eramassa jove per jugar, anava auna mena de col·legi on feien lameitat del dia classe i l’altrameitat jugaven a futbol.

Allà a l’aeroport, l’Adriano i laseva família els esperava un taxi

que els va dur a aquella menade “col·legi-futbol”. A l’arribarallà uns treballadors van ense-nyar les instal·lacions a la famí-lia, els hi va encantar. Sobretota l’Adriano quan va saber quetambé aniria a l’escola, ja queno hi havia anat mai. Després,l’Adriano va anar a dormir. Ellsabia que el dia següent seriaun dia molt llarg. Es va posar el

Pau Canet Puig • Primer Premi • Categoria 3 • Bell-lloc

Premi literari (Respectem la forma gràfica dels autors).

Arnau Cañabate Busquets • Primer Premi • Categoria 4 • Bell-lloc

pijama, es va rentar les dents iva entrar a dins el llit de l’habi-tació on s’allotjava. Però sabentque l’endemà faria la sevaprimera classe estava nerviós ino podia dormir. I per això vacomençar a pensar que allà enel seu país no tothom podiaanar al col·legi perquè era moltcar i el govern no deixava anar-hi tothom; només els rics. I esva fixar que els països méspobres eren els que tenienmenys cultura; i es va posarcom a exemple el seu país,Brasil. Però estava tant cansatque al cap de cinc minuts jadormia plàcidament.

L’endemà un soroll el vadespertar. Era un soroll estrany,com el d’algun vidre trencant-se. L’Adriano va obrir els ulls iva veure que el seu pare,dormint, havia donat un cop al

gerro de la tauleta i s’havia tren-cat en mil bocins. Va mirar eldespertador i... ostres! Ja erenles nou menys cinc i havia d’es-tar a classe a les nou en punt.Es va aixecar d’una revolada,es va canviar i va sortir cap aclasse directe, fins i tot, senseesmorzar. Tot i això va arribar aclasse dos minuts tard. Però ellva entrar a l’aula. Carai! Que ésaixò? Pregunta l’Adriano asse-nyalant a la pissarra. I tothomse’l va mirar estranyat pregun-tant-se qui era aquell i què hifeia allà. El professor el vapresentar i el va fer asseure aun pupitre, a primera fila.L’Adriano va quedar impressio-nat al veure que en aquellaclasse hi havia gent de tot elmón. Es va asseure al pupitre iva escoltar al professor. Quanva acabar la classe va pensarque acabava de passar les

dues millors hores de la sevavida. I es va preguntar com eraque allà, al seu país no pogues-sin anar a l’escola, ja que a partde ser divertit també s’aprenienun munt de coses. I que tothomté dret anar a l’escola. De sobteli va cridar l’atenció una conver-sa d’uns nens que havia vist ala mateixa classe que la d’ell, ique deien que ja n’estaven fartsde l’escola i que tenien ganesde marxar i no anar al col·legi. Iell per dins no entenia queaquells alumnes no volguessinanar al col·legi mentre que a Ríode Janeiro tots els seus amicsfarien el tot per poder aprendrei anar a l’escola. I l’Adriano,després de sentir això vapensar que perquè aquellsnens no es canviaven el lloc peldels seus amics, ja que tothomté dret a l’educació!.

53

IX premi solidaritat Xavier Fàbrega

54

el butlletó

Diari d’un missioner

Dia 1Avui hem arribat a una petitapoblació del Brasil, hem anat acasa del pare Rodrigo, el capde totes les missions del’Amazones. El pare Julián i joens dirigirem demà a lescascades d’Iguazú. Per arribarallà ens caldrà fer un granesforç. Per tant, sortiremd’aquí demà al matí i aixíagafarem la suficient energiaper fer aquest trajecte tant llargi cansat.

Dia 2Hem arribat a les cascadesd’Iguazú. Ha estat un trajectedifícil però, al final, hi hem arri-bat en perfecte estat de salut.Per la missió que volem portara terme s’ha de pujar a dalt detot de les cascades, la qualcosa és arriscada degut a lahumitat de les roques.

Dia 3Finalment hem assolit el cim. Elpaixatge era meravellós, el cellluïa un blau esplèncit. Era una

sensació difícilment explicable,m’he sentit al paradís, envoltat,d’una vegetació tant exhube-rant i amb aigua brollant per totarreu.

Dia 4Quan ens hem despertat hemtrobat uns indis guaranís apun-tant-nos amb llances i fletxes.Semblava que estaven espan-tats de nosaltres. Em semblaque els hi fèiem por perquè enaquella zona agafen els guara-nís per convertir-los en esclausi no se’n refien de ningú que nosigui de la seva tribu. Nosaltresels hem intentat explicar queveníem en so de pau i novolíem fer mal a ningú. Elsvolem ensenyar però, no hi hahagut manera de convèncer-los que no els volíem fer mal.Llavores, el pare Julián, haagafat el seu violí i ha comen-çat a tocar d’una manera moltencantadora. Els ha agradatmolt i hem guanyat la sevaconfiança. Ens han mostrat laseva hospitalitat fent-nosentrar a les seves cabanes. Alcapvespre ens han ofert els

seus millors aliments i hemcompartit una vetllada agradable. I també ens han acollit ales seves cabanes per poderpassar la nit a redós.

Dia 5Hem dormit molt bé. Creiemque podem començar a ense-nyar-los com poden construiruna casa més sòlida amb fang ipedres. Aquesta edificaciópodria ser l’escola de tots. Hemestat tot el dia treballant i ara elque toca és descansar unamica per demà continuar lanostra tasca.

Dia 6Aquest projecte de l’escola haestat molt encoratjador i esrespira un ambient de col·labo-ració entre tots. Crec que demàpodrem donar per acabadal’edificació. Tenen molta curiosi-tat per saber què hi farem. Elsvolem ensenyar la paraula deDéu, llegir i escriure.

Dia 7Avui ha vingut més gent aajudar i al final del matí ja

Pau Ferrés Solé • Primer Premi • Categoria 5 • Bell-lloc

55

IX premi solidaritat Xavier Fàbrega

En Ndongo es va aixecar a dosquarts de set del matí, es vaposar l’única camisa i panta-lons que tenia, unes sandàlies iva anar a l’altre banda de l’ha-bitació a esmorzar. Va prendreun got de llet i un tros de pasec, va agafar l’únic quadernque tenia i a les set va sortir capa l’escola, ja que havia de cami-nar vuit quilòmetres per arribar-hi.

Mentre caminava, a l’altrapunta de món, en Kim s’aca-bava de despertar. Eren lesvuit. Es va vestir amb uniformede l’escola i va anar a la cuinaa esmorzar, va prendre un gotde llet amb cereals i dos torra-des amb mantega i melmeladai es va posar un entrepà a lacartera. A dos quarts de vuit vamarxar amb cotxe acompan-yat de la seva mare cap a l’es-cola.

En arribar a l’escola, enNdongo va seure a terra, i vaesperar els cinc minuts quequedaven perquè comencés laclasse. El professor va arribar il’assignatura va començar. Lesdiferents assignatures les feia elmateix professor. En Ndongoestava molt atent a les classes,perquè sabia i li havien explicatque si estava atent podria teniralguna oportunitat en el futur detenir una feina digna.

En començar la primera classe,en Kim va pensar: quin rotllo declasse, em posaré a fer dibui-xos. A les deu, en canviar d’as-signatura, va canviar també elprofessor. A en Kim aquellprofessor encara li queia mésmalament que l’anterior i va ferxivarri durant la classe i guixa-des a les taules. Com moltsaltres alumnes, no tenien curadel material que se’ls deixava.

A les onze, la classe d’enNdongo feia un estona dedescans. Amb els seus amicss’ho passava bé jugant a fet iamagar, a xutar la pilota migdesinflada o bé perseguir-se.En Kim, sortia també a lesonze, al pati. Allà hi havia unespistes de bàsquet i uns campsde futbol, però ell preferia jugara la consola mentre es menjaval’entrepà.

A les dotze, Ndongo tornava aclasse. A vegades, en algunesclasses, el professor deixavaals seus alumnes molts colors, ies divertien fent dibuixos iparlant a la vegada.En Kim a les dotze ja s’estavaqueixant: el pati dura molt poc,i les classes molt. Una hora eldia, els alumnes anaven a l’aulad’informàtica, allà hi havia tren-ta ordinadors, un per a cadaalumne.

l’hem tingut acabada. A latarda ens hem dedicat abuscar material per poderescriure. Com a pissarra hembuscat una pedra molt grossai l’hem arrossegat amb troncsperquè no es fes tat pesat.Les cadires les hem fet ambuns trossos de tronc cadascu-na i les taules amb altrespedres. Demà començarem aensenyar-los les primeresnocios de lectura.

Dia 8Hem començat a ensenyar-losalgunes paraules de la nostrallengua i nosaltres també anemaprenent cada dia algunesparaules més del seu idioma.Això ens fa estar més a propd’ells, i crear uns llaços d’amis-tat i confiança.

Dia 9El pare Julián i jo hem arribat aun acord. Ens agradaria cons-truir una capella dedicada a laMare de Déu per fer-hi Missa ianar-hi a resar.Les lliçons de lectura i escriptu-ra comencen a donar els seusfruits. Tenen moltes ganesd’aprendre.

Dia 448He estat tants de mesos senseescriure perquè el dia deu, vaigperdre el diari i avui un grup decaçadors se l’han trobat a lavora d’un riu. Per sort no esta-va gaire moll i ara ja puc tornar-hi a escriure-hi.L’ermita que ens vam proposarel pare Julián i jo està sortint demaravella, encara que no estàacabada però, creiem que farà

goig. L’escultura de la Mare deDéu l’hem fet de fang i és real-ment bonica per la seva senzi-llesa.Els nens ja saben molt bé lanostra llengua, saben llegir,escriure, cantar cançons demissa i la majoria creuen enJesús.

Dia 449El pare Gabriel ha mort avui almatí, suposem que ha estat acausa d’una pneumònia quearrossegava de feia bastant detemps. Al seu enterrament elsguaranís i tots els de la sevacomunitat hem vetllat per ell.Ha estat un cop fort per totsperò hem de mirar endavant iacabar l’obra que ell haviacomençat amb aquesta bonagent.

Xavier Fàbrega Pascual • Primer Premi • Categoria 6 • Bell-lloc

A les dues en Ndongo menjavaun plat de sopa que prenien allàa l’escola tots els nens i nenes.També tenien aigua, però d’uncolor marronós que no venienganes de beure-se-la. Però enNdongo s’acabava tot elmenjar perquè tenia moltíssimagana.

En Kim acabava d’entrar almenjador de l’escola. El menjard’aquell dia era: verdura, peix iplàtan. En Kim en veure elmenjar ja exclamava: quinabirria de menjar, això no val res,i en sortir del menjador deixavaels primers plats gairebé comels havia agafat.

En Ndongo sortia a dos quartsde cinc de l’escola. Tornavacaminant a casa, com que latornada era pujada, els vuit

quilòmetres se li feien méspesats i arribava a les set acada. En arribar a casa, saluda-va a la seva mare, li explicavaque aquell dissabte anava ambels seus amics a fer una excur-sió a una cova i de seguida esposava a fer els deures.Després, a les vuit es banyava,però cada tres dies, en unabassa que hi havia a prop decasa seva. Sopava després elmenjar que hi havia i a dosquarts de deu anava al llit.L’endemà s’havia d’aixecar ados quarts de set.

Entre un quart de quatre i lesquatre en Kim tenia pati, a lescinc sortia de l’escola. La sevamare el venia a recollir ambcotxe i el portava a l’entrena-ment de futbol. Anant cap alfutbol, en Kim es menjava un

entrepà i li deia a la seva mareque tenia ganes d’anar el capde setmana a veure el futbol alcamp del seu equip preferit. Ados quarts de vuit en Kim arri-bava de l’entrenament, des-prés que la seva mare l’haguésvingut a buscar. En arribar acasa, la seva mare l’havia d’in-sistir molt en què fes elsdeures, que els acabava fentveient-se obligat. A les vuit esbanyava, després sopava imirava mitja hora o tres quartsla televisió. Després, a dosquarts d’onze anava al llit,remugat perquè volia veuremés la televisió.

El primer noi, en Ndongo, viu alCongo, concretament entremig de dos pobles, Kondue iLusambo. El segon, en Kim, viua Alemanya, a Nüremberg.

56

el butlletó

IX premi solidaritat Xavier Fàbrega

57

Visions del passat

-“… i així, senyors i senyorescongressistes donem per iniciataquest I Congrés Mundial perl’Educació Global, a dia 24 degener de 2345; on establiremels fonaments per a la nova LleiGlobal d’Educació que ha degarantir l’escolarització ade-quada i accessible a tothom”.

Per tal d’aconseguir la creaciód’un bon sistema educatiu,creiem que la millor manera ésestudiar diferents referentseducatius al llarg de la història.Per tal efecte, l’Institut Tec-nològic de Software Avançat,ha creat uns hologrames que através d’un sofisticat programarepresentaran personatges dequatre etapes històriques signi-ficatives per tenir una visió mésacurada del tema que ensaborda. Gràcies a l’immensesforç de l’ITSA aquests holo-grames tenen la capacitat derespondre i reaccionar com ahomes del seu temps.

Els presento els nostres distin-gits convidats informatitzats: elprimer simbolitza l’estereotip del’home prehistòric – l’apariciód’un homo neandertal a laplataforma situada al bell migde la sala del Congrés Mundial,despertà un murmuri quereflectia les sorpreses caresdels congressistes. – Senyors,sius plau, calmin-se. El segonholograma es tracta d’unmembre del clergats del s. X,en plena edat mitjana. Elsegueix la representació d’untípic burgès a cavall dels seglesXVIII i XIX, enmig de la revolucióindustrial i el moviment obrer. Ifinalment, l’últim hologramapersonifica l’arquetip de l’homedel segle XXI.

Un cop representats, donem laparaula als nostres convidatsinformàtics, els qui ordenada-ment ens faran una breu sínteside la situació educativa de laetapa a la qual representen.

Els congressistes reunits con-templaven atònits les quatrefigures translúcides que s’eri-gien al centre de la sala.L’homo neandertal fou el primeren parlar, emetent grunyits isons guturals. Ràpidamentaparegué un tècnic excusant-se i retocà alguns paràmetresde la plataforma, convertint elssons inintel·ligibles en paraulescomprensibles.

- “Durant la nostra època d’es-plendor, la única forma queteníem d’aprendre era obser-vant i imitant els adults, excep-te aquells que demostravencertes aptituds que eren reclu-tats pels xamans de la tribu,qui els ensenyaven els secretsmedicinals de les plantes, elsrituals de caça, fertilitat i d’en-terraments. La resta normal-ment acabava essent guerrersque lluitaven contra altrestribus i altres amenaçes, ocaçadors de les nostrespreses. La nostra tranmissióde coneixement era únicamentacompanyuar els adults en lesseves tasques i ajudar-los arealitzar-les, mentre ells ensanaven indicant sobre elterreny quins errors cometríemo quines eren les millorsformes de fer-ho”.

Els murmuris inicials haviendonat pas a un silenci sepulcraldurant la intervenció d’aquellfals prehistòric que a voltessemblava real. El president,satisfet de l’admiració genera-da, agafà la paraula:

- “Bé, senyories, hi ha algunaqüestió pel nostre ponentpredecessor?”.

Els allí presents tornaren axiuxiuejar entre ells comentantquins dubtes li podien fer arri-bar. Un d’ells aixecà la paraula iel president li cedí el torn.

- “Senyor... ehm... neandertal”.– digué desconcertat elcongressista veient-se interac-tuant amb una simulació virtualalhora tan real. – Així que en laseva... societat, hi havia certadiscriminació en funció de lescapacitats de cadascú?”.

- “Oi tant, les habilitats quedemostrava cada individu era elque marcava el seu destí dinsde la tribu i quins coneixementsestarien al seu abast”.

- “Per tant, era una instrucciótotalment pràctica?” – saltà unsegon congressista, animat perla pregunta anterior.

- “Exacte, l’ensenyament esta-va destinat exclusivament apermetre la supervivència icontinuïtat de l’espècie.Tampoc no hi havia cap altrealternativa ni més temps per ares més, ja que la nostra espe-rança de vida no era gairealta”.

-“Si no hi ha més pereguntes” –digué el president – “i veientque ja han agafat la tònica,passarem al segon interlocutorhologràific, el clergue del segleX”.

Totes les mirades se centrarenen el segon personatge quisemblà estudiar amb parsimò-nia talment com si fos una clas-se magistral.

Ignasi Viñas i Solans • Primer Premi • Categoria 7 • Bell-lloc

el butlletó

58

- “Déu vos guardi, senyors,veient la magnificència de savostra missió, em presentoerga omnes humilment perajudar-los en tot allò que puguibona fide. A la meva època, defacto, sosl podien aspirar a unadigna educació aquells pertan-yents a la noblesa o aquellscridats pel Senyor, ad maioremDei gloriam. Pertànyer aaquests dos estaments eraconditio sine qua non era possi-ble rebre tals ensenyaments. Elpoble, format principalment percamperols, només podia atèn-yer a aquells coneixmentsbàsics que els hi eren transme-sos pels seus pares a fi decontinuar amb les sevestasques o oficis al servei delsenyor feudal”.

- “Després d’aquesta interven-ció tan florida” – intervingué elpresident – “Tornarem a obrir eltorn de preguntes”.

- “Així doncs, segons el quevostè ha dit, al poble li eraimpossible adquirir una educa-

ció de major abast?” – digué uncongressista.

- “Estimat amic, la paraula“impossible” pren connotacionsde massa gravetat. És cert queel poble ho tenia difícil, tanma-teix restava la possibilitat d’en-viar un dels seus fills a la nostrasempre disposada comunitat,per fer-se un fervorós serventdel Senyor”.

Després d’uns segons de silen-ci, abans que el presidentpassés el torn al següent holo-grama, sorprenentment el cler-gue afegí:

- “Espero haver estat de prouajuda per a la vostra empresa idesitjo devotament que puguinpromoure una llei digna i justa,encara que si no és el cas, erra-re humanum est”.

Passada la inesperada interrup-ció, el president prosseguí ambel penúltim representant, elburgès de la revolució industrialqui començà la seva intervenció.

- Benvolguts i apreciats se-nyors, qui marcava l’accés al’educació durant l’etapa de larevolució industrial era elsdiners, ni més ni menys, elsquals es localitzaven principal-ment en mans de la burgesia.Això obria un ampli horitzód’opcions per estudiar, mentreque les classes... inferiors,s’havien d’acontentar amb l’ad-quisició de coneixementsbàsics o fins i tot la seva carèn-cia. Així que ens trobem davantun variat ventall de nivellsd’educació d’acord amb lespossibilitats econòmiques decada família”.

- “Així un obrer de classe baixa-mitjana no podia accedir amillors estudis que els bàsics?”– preguntà un congressista.

- “No, si només comptava ambels insuficients recursos fami-liars, s’havia de buscar algunmecenes benevolent per poderoptar a costes majors de conei-xement. Les carreres existentseren cares”.

El burgès respongué algunapregunta més; llavors el presi-dent reprengué el torn.

- “I finalment, però no menysinteressant, donem pas a l’ho-me arquetip del segle XXI”.

- “Salutacions, congressistes.En el transcurs del segle XX iprincipis del XXI, podríem dividirla societat en dos grans blocs:els països desenvolupats, onl’escolarització era, en principi,pública i fins i tot obligatòria finsa una certa edat; i els subdesen-volupats, on l’educació era unluxe n o accessible per a lamajoria de la població. Aixòprovocava que mentre en elspaïsos rics es podia optar perqualsevol carrera o estudis quees volgués cursar dins un margede possibilitats econòmiques,en molts dels països pobres nos’havia anat més enllà d’unsconeixements bàsics”.

- “Com és que en ple segle XX iprincipis del XXI, encara hi havia

cert grau de discriminacióeconòmica tot i els avenços?” –preguntà mig estranyat uncongressista.

- “Company, tot i que la nostraera una societat avançada, elsrecursos econòmics continua-ven marcant l’estil de vida alqual podies aspirar. Encara quees podia comptar amb mésajudes que no pas en el passat,tanmateix insuficients”.

Els congressistes aprofitaren lasegüent hora per aclarir elsdubes que els havien sorgitamb els quatre convidats d’ex-cepció. El president estavarealment satisfet de l’experièn-cia; la qual podria ser utilitzadaen altres situacions per oferiruna visió més completa i dife-rent a la que tindrien elsreunits. Un cop resoltes totesles preguntes, el presidentdonà per finalitzada la simula-ció i feu apagar els hologra-mes, seguit dels aplaudimentsde tots els assistents; seria

una cosa per explicar al tornara cada.

Amb aquesta nova visió del’evolució educativa a través dequatre punts de vista situats enla història, es passà a debatre lanova Llei Global d’Educació peraconseguir uns principis queasseguressin l’educació dequalsevol recó del món a travésde qualsevol medi tecnològic ihumà. Una llei talment ambicio-sa que havia d’eliminar lesimmenses discriminacions delstemps passats: capacitatsintel·lectuals, classes o esta-ments, diners...

Tanmateix, era realment possi-ble l’elaboració d’una llei comaquesta? Era possible suprimirles discriminacions que havienacompanyat l’home des queés home? Era possible supri-mir el poder esclavitzant delsdiners? I tot això centrat en untema tan concret però, alhoratan important com l’educa-ció...

59

IX premi solidaritat Xavier Fàbrega

El gitanet

Manolito el gitano, àlies “elLagartija”, va tenir la desgràciade néixer en la més absolutapobresa de bressol calé. Viviaen una miserable barraca alsafores de la ciutat i compartiahabitació amb els seus dosgermans grans: Rafael, l’alè delqual feia pudor d’alcohol durantel dia i la major part de la nit, iCarmen, meuca de professió,els guanys de tant dubtós oficis’esvaïen en la compra d’unesbossetes de pols blanca ques’obstinava a anomenar “neu” ique segons ella la feia volar,significat que encara s’escapa-va del jove enteniment deManolito per molt que s’esfor-cés a voler comprendre-ho. El

seu pare era estibador del porti no arribava a casa, si podiaqualificar-se així a mitja dotzenade planxes rovellades cobertesper unes quantes plaquesd’uralita, fins ben entrada la nit.La seva pobra mare, quan novenia cigarretes de contraban odeia la bonaventura en algunaconcorreguda estació de metrode la ciutat, es passava la vidatraginant entre perols, paelles ialtres estris de cuina.

Ser el petit de la família li confe-ria certs privilegis. Els seusdeures quotidians es limitaven ahaver d’anar a buscar aigua a lafont i deixar-se caure sensefalta cada divendres per unaempresa de confecció, l’encar-regat de la qual acostumava a

regalar-los les peces defectuo-ses de tela, que la seva maretransformava en tota mena deroba de vestir durant les vetlla-des d’hivern.

Els seus amics el cridaven pelmalnom de “Lagartija” perquèsovint el veien vagant d’un lloca l’altre o descansant al sol,assegut en un vell descapota-ble abandonat, les rodes delqual havien desaparegut feiaanys revenudes en algunmercat i els seus seientsconvertits en sofàs de luxe deles míseres vivendes de la peri-fèria, ja que la majoria de barra-ques només disposaven decadires o simples caixes per aseure. Allí Manolito passavahores i hores somiant, i mentre

60

el butlletóRamon G. Reverter • Primer Premi • Categoria 8

desfilaven els dies amb monò-tona lentitud, ell s’entreteniaforjant il·lusions i fantasies, tot isaber que mai no es farien reali-tat. Per sort, la capacitat desomiar no discrimina entrepobres i rics, i mentre ell roma-nia en aquell indret, bocabadati embadalit, amb la miradaperduda al llunyà horitzó, eral’amo d’un fantàstic món, privati exclusiu, ideat per la sevapròpia imaginació com a vàlvu-la d’escapament a la cura reali-tat que l’envoltava i que engeneral envolta a tota la raçacalí.

Com els altres bordegassos delbarri, recorria els carrers donantcops de peu a una llauna buidade coca-cola, imitant els astresde futbol que de tant en tantveia per la televisió. De vega-des, juntament amb els altres

membres de la colla, envaïenels horts veïns per agafar fruitao algunes hortalisses quedonessin sabor al potatge del’endemà al migdia. Gaudiaempaitant els cossos quefurgaven entre les escombra-ries amb la vana esperança declavar els queixals a qualsevolcosa que valgués la pena. Elcert era que Manolito gairebémai era a casa. El motiu? Undia, tot pensant que obravacorrectament i convençut defer-los un favor als seusgermans, buidà les botelles delicor que Rafael guardava sotal’apedaçat matalàs i escampàel contingut de les bossetes de“neu” que va trobar amagadesentre la roba interior deCarmen. Aquella “bona acció” lisuposà una pallissa de cadas-cun i li serví d’escarment.Aleshores va comprendre que

no havia de ficar-se en elsassumptes dels altres, sinó quehavia d’aprendre a viure la sevapròpia existència sensepreocupar-se de ningú més.

El temps transcorria amblànguida monotonia. Tanmateix,en començar setembre, l’ajun-tament, seguint el pla d’escola-rització obligatòria del govern,va obrir una escola al barri,malgrat que en realitat es trac-tés d’una vella granja avícolareconvertida en quatre aules,mitjançant fràgils envans i unacapa de pintura. La notícia vacórrer com un regueró depólvora. Tots els “primos”, gita-nos de la mateixa edat, estavenobligats a assistir-hi. El patriar-ca calé així ho havia ordenat iels sues pares li aconsellarenque per obrir-se camí en la vida,calia aprofitar l’oportunitat que

IX premi solidaritat Xavier Fàbrega

61

el destí li brindava. Manolito nova entendre gens ni mica aquellsermó, però com que el vanadvertir que l’apallissarien sifaltava a classe, no li quedàmés remei que acudir ambpuntual obediència a la citaescolar. I així es va iniciar el seucontacte amb la cultura.

El primer dia, la professora, unaquarentona de raça paia,anomenada Montserrat, vadistribuir quaderns i llibres entreels alumnes. A continuacióajudà a cadascun a escriure elseu nom a la pissarra. Desd’aquell precís i meravellósmoment, es despertà la innatacuriositat de Manolito i en el seuinterior va néixer un indescripti-ble entusiasme per desxifrar elsestranys signes que la mestradibuixava amb un bocí de guix ique aconseguien fascinar-lo.

Aviat va demostrar la sevapredisposició per al treball i unasorprenent facilitat per a assimi-lar conceptes i coneixements.La mestra, admirada amb lacapacitat intel·lectual del noi,insistia i complicava les lliçons,donant-li feina extra per tald’explotar les seves possibili-tats. Manolito es prenia elsexercicis com un joc i, tot i laseva creixent dificultat, realitza-va els deures amb increïbleperfecció i pulcritud. Va apren-dre a comptar, a escriure elsdies i els mesos, a distingir figu-res geomètriques, a classificarobjectes, a llegir un plànol, acomposar paraules senzilles enprimer lloc i de més complica-des després. Va tardar quasiuna setmana a saber l’hora,però els seus esforços vanmerèixer la pena, ja que dellavors en endavant portaria

amb orgull el rellotge, de dubto-sa procedència, que li regalà elseu germà gran. A poc a pocdeixà de ser un analfabet perarribar aviat a comprendre laimportància de la cultura en lasocietat actual. Li apassionavadescobrir coses en els llibres:viatges, aventures, senti-ments... Li entusiasmava analit-zar el contingut d’un text percopsar el missatge que l’autordesitjava expressar.

Amb el córrer els mesos, l’hi-vern deixà pas a la primavera. Ialeshores, Manolito es vaadonar de l’abnegació de lamestra, de la infinita paciènciademostrada al llarg del curs.Havia suportat estoicament lesbromes d’uns alumnes greny-uts, els insults dels joves delbarri que consideraven l’escolacom una lamentable pèrdua de

el butlletó

62

temps i les esbroncades delsignorants pares, incapaços decomprendre la necessitat del’educació. Advertí que tot elque havia après al llarg de l’anyho devia al deler que la profes-sora posava en l’ensenyança iva sentir, al fons del seu cor,brollar la gratitud. Potser enaquell precís moment sorgí laidea de provar que també elsgitanos saben ser agraïts. El 27d’abril, dia de la Verge deMontserrat i onomàstica de lamestra, seria la data adequada.Però, com agrair els seus sacri-ficis, els afanys, l’anhel enocupar-se d’aquella colla d’en-tremaliades criatures, les ganesd’inculcar la preada cultura auns murris que mai no haviensomiat en una oportunitat comaquella? Ell no tenia res perregalar. D’haver tingut quelcomde valor, no hagués dubtat a

oferir-lo a aquella dona que nitan sols era jove ni bonica, peròsi d’una voluntat de ferro i unaconstància admirable.

A mesura que transcorria eltemps i s’apropava el dia asse-nyalat, les seves rialles s’esva-ïren i les seves faccions es vanentristir. L’angoixa i la mésforta desesperació comença-ren a desanimar-lo. Mai s’haviasentit tan deprimit. Aleshores,abatut i decandit, caminavaesmaperdut, sentint per prime-ra vegada vergonya de la sevapobresa, la impotència que liimpedia demostrar la gratituddel seu cor. Notava com lapena li anava consumint l’àni-ma, mentre maleïa el desdenyamb què el capritxós destítractava la raça calé. Era voler,però no poder, perquè lasocietat valora els ciutadans

pel compte bancari que tenen ino per les seves virtuts o per lanoblesa dels seus sentiments.Mai havia sofert una soledattan intensa. El seu sempiternsomriure es va cobrar en unrictus d’amargura i la sevabrillant mirada s’humitejavasovint amb les llàgrimes querelliscaven pel seu bru perònoble rostre. Rondava pelscarrers sense parar per oblidarl’infortuni de la cruel realitat,l’angoixa que l’afligia, tractantde buscar debades la forma demanifestar el seu reconeixe-ment per una tasca ben feta ique tant apreciava.

Finalment, una nit, endormiscatal seu catre, va trobar la solu-ció. Recordà que de vegadesCarmen tornava a casa amb unpom de flors que algú li haviaregalat amb impulsos romàn-

63

IX premi solidaritat Xavier Fàbrega

tics o amb la infame intenciód’emportar-se-la al llit de franc.A la majoria de les dones elsencanten les flors. Una indes-criptible emoció va recórrer lesseves venes. Sabia on eren elshivernacles dedicats a l’horti-cultura... Estava decidit!Aconseguiria un esplèndid ramque faria les delícies de lamestra.

La tarda del 26 d’abril la dedi-cà al seu objectiu. Desprésd’un parell d’hores de caminara corre-cuita, arribà fins l’em-plaçament d’aquells immensoshabitacles de plàstic on, tot iles inclemències del temps,creixien tota mena de flors queimpregnaven l’aire amb el seudelicat perfum. Gladiols,dàlies, clavells, margarides,lliris... Les varietats més selec-tes, producte de l’atenció iesforç d’un anònim pagès,s’arreglaven en els geomètrics

solcs d’aquell paradís vegetal.Va elegir les roses pels seusvius colors i el seu tacte enve-llutat. Amb una navalla tallà lestiges dels capolls més bonics.Es punxà un parell de vegadesamb les afilades pues sensedeixar escapar el mínim gemecde dolor. N’havia reunit propd’una dotzena quan escoltàuns furiosos crits, seguramentdel propietari de l’hivernacle.Sorprès “in fraganti”, reaccionàamb la serenitat de qui estàacostumat a situacionssemblants. És cert que va teniruna breu vacil·lació, però deseguida va emprendre la fugi-da amb el ram de flors en laseva mà dreta. Intuïa la proxi-mitat del seu perseguidor, perla qual cosa va haver deconcentrar totes les sevesenergies en la fugida. Saltà unatanca i va travessar diversoshorts. El tipus que el seguiadevia ser jove i fort, ja que

mantenia la veloç cursa sensemostres d’esgotament. Molthavia d’estimar les sevespreades flors per posar tantd’afany en la captura de l’autord’un robatori de tan pocaimportància. Però ell necessi-tava aquelles flors perquè nodisposava d’altra cosa per aregalar a la mestra en el dia delseu sant i volia demostrar queel cor d’un gitano quan cal,també sap ser agraït. Desobte, va arribar a una carrete-ra. Començà a creuar-la sensemirar. I així passà a millor vidaManolito, àlies “el Lagartija”,que va morir sense gairebéadonar-se’n, atropellat per uncamió, pel noble desig dedemostrar el seu afecte a laprofessora, en agraïment peruna dedicació tan ferma i lloa-ble. I mentre agonitzava, deldarrer alè de vida brollà l’últimpensament: “felicitats, senyo-reta Montse”.

64

el butlletó

65

IX premi solidaritat Xavier Fàbrega

Beatriz Bobadilla Jiménez • Primer Premi

Premi de fotografia

Amb l’objectiu d’analitzar l’impacte de la crisi sobre elsector agroalimentari i valorar alhora algunes accionsd’emprenedores que estan cercant noves oportunitatsper plantar cara a les dificultats, l’Agrupació d’AnticsAlumnes de Bell-Lloc va organitzar una nova Jornada deles Empreses Agràries, que va tenir com estrella convi-dada al Dr. Antoni Argandoña de l’IESE, acompanyatpels ponents Joan Güell, Josep Reixach i Josep M.ªLleal.

XI JORNADA DE LESEMPRESES AGRÀRIES DE LES

COMARQUES DE GIRONA

XI JORNADA DE LES EMPRESES AGRÀRIES A LES COMARQUES DE GIRONA

Dimecres, 11 de febrer de 200919,00 h - Aula Magna – BELL-LLOC – GIRONA

Davantla crisi:una oportunitat

En la presentació de la jornada,Miquel Riera, director de Bell-Lloc, assenyalava que enaquesta edició era quasi obligattractar de la crisi amb el propò-sit d’afavorir actituds proactivesdes de l’anàlisi i el rigor. Peraixò —afegia— «es comptaamb la presència de rellevants

professionals com el Dr. AntoniArgandoña, professor deCàtedra de l’IESE, el qual bensegur aportarà una interessantreflexió per veure com afrontaraquest contratemps que afectatambé les empreses agroali-mentàries».

Davant la crisi:una oportunitatLLUÍS RUBIÓ

* Aquest mateix article va sortir publicat a la revista JOVES AGRICULTORS (revista de l’empresa fami-liar agrària de Catalunya), número 151, pgs. 16 i ss.

el butlletó

66

CONFERÈNCIA DELDR. ARGANDOÑA

Argandoña va començar la sevadissertació recordant el crei-xement espectacular de l’eco-nomia espanyola dels darrersanys fins que, a les acaballes del2007, es posa fi a aquest para-dís degut al fet que el cicleexpansiu de la construcció tocàsostre, a l’augment dels preusde l’energia i dels aliments itambé a la crisi financera inter-nacional derivada de l’especula-ció subjacent. Tot plegat hagenerat, segons Argandoña,una recessió marcada per lacaiguda de l’ocupació, la renda iel consum que afecta al conjuntde la societat, des de les empre-ses fins a les famílies, passantpel sector públic i les institucionsfinanceres.

Després de fer un repàs delsdiferents indicadors econòmicsque constaten aquesta reces-sió, com ara la caiguda del’ocupació que elevarà aEspanya la taxa d’atur persobre del 18% abans de finald’any, el Dr. Argandoña varemarcar que una de les preo-cupacions més puntuals és elsanejament del sistema finan-cer, ja que malgrat no estartocat —almenys a Espanya—pels actius tòxics, es trobaimmers en una manca de liqui-desa que resta operativitat alcrèdit fins al punt que s’ha arri-bat a tancar l’aixeta. Darrera-ment, però, gràcies als fons pera la compra d’actius financers ials avals per a l’emissió dedeute, sembla que a poc a pocel sistema podria tornar estaren condicions de reactivar elcrèdit. Una condició, segons elDr. Argandoña, del tot necessà-ria per posar fre a la profunditati durada de la recessió i perposar de nou l’economia encondicions de creixement.

En relació al paquet anticrisiposat en marxa pel Govern del’Estat, com ara les mesures pelfoment de l’ocupació i en parti-cular els fons destinats a lainversió local —valorat totplegat en més de 20.000milions d’euros—, Argandoñaconsidera que tindran unimpacte més aviat discret i quefan falta noves reformes, tanten el mercat de treball com enl’àmbit fiscal, que afavoreixin lesfamílies, les empreses i la inver-sió. Quant a les previsions,remarcà que la crisi podriatocar fons en el decursd’aquest any, per iniciar cap alfinal del 2010 un canvi detendència en el PIB (ProducteInterior Brut) encara ques’haurà d’esperar fins benentrat el 2011, perquè el creixe-ment sigui positiu.

PONÈNCIA DE JOAN GÜELL

Després d’una breu referènciaa la pèrdua d’ocupació que lacrisi està provocant a lescomarques de Girona —onsegons l’Eudald Morera, elgener de 2009 la xifra d’aturatsera d’unes 45.000 personesque suposen un 65% mésrespecte al gener de 2008—,es va donar pas a la intervencióde Joan Güell, directord’Actifrut.

Güell, va començar fent unaanàlisi del canvi d’hàbits deconsum en èpoques de crisi ique afecta als béns i serveismés prescindibles com ara lacompra de viatges, de cotxes,etc. En aquest apartat escentrà en les pautes que regei-xen el consum en l’àmbit agro-alimentari, significant que elconsumidor deixa de banda lacompra impulsiva per passar auna compra necessària, onpesa més el contingut que lesformes o la marca. En elsegment de la fruita i verdura,per exemple, el consumidor—tot i que manté la conscièn-cia de producte necessari per ala salut— és més sensible alpreu i sovint prescindeix delfactor presentació i qualitat.

67

Tot plegat ha generat,segons Argandoña,

una recessió marcadaper la caiguda de

l’ocupació, la renda iel consum.

empresa agrària

68

Amb tot, va afegir, es donenalgunes pautes capritxoses,que en qualsevol cas son pràc-tiques minoritàries. Per altrabanda, el fet que el majorconsum de fruita i verdura siguia la llar, també és un factor clauper a la sostenibilitat d’unmercat, en el qual la fruita i laverdura continua tenint unapercepció de producte deprimera necessitat i objectiva-ment encara a preus baixos.

Però en un escenari on elconsumidor es més reflexiu, calaleshores que les empresesadoptin un canvi d’estratègiaque sintonitzi amb la novasituació, reinventant si cal nousformats en menys contingut ireferenciant el preu de venda ala unitat. Segons Joan Güell calpensar en formats de menyscost i eliminar alhora aquellscostos que no aportin valor demercat. Una altra de lesestratègies passaria, segonsGüell, per la simplificació iescurçament de la cadenacomercial, sense perdre de

vista la conveniència d’avançarcap a estructures sòlides quealhora tinguin incidència en lespolítiques de consum.

PONÈNCIA DE JOSEPREIXACH

Josep Reixach, del GrupBatallé, encetà la seva interven-ció tot fent esment de l’evolucióque ha seguit el Grup des de laseva fundació als anys 60. Pocdesprés es crearia SELECCIÓBATALLÉ, per la necessitatd’obtenir una matèria primerahomogènia i de bona qualitat,

per la qual cosa es va optar perintroduir, per primera vegada al’Estat, noves races com lablanc belga i la pietrain, lesquals aportaven una majormusculatura i un millor rendi-ment a la canal. La introducció,als anys 80, de la raça Duroc,va suposar un nou pas enda-vant pel Grup i pel sector porcíen general, doncs mitjançantaquesta raça es va millorarsensiblement el rendimentreproductiu. En els anys 90,l’obertura del mercat europeu imundial va suposar un nou llis-tó pel Grup, en termes de quali-tat, que ben aviat s’assoliriadesenvolupant el «Porc DurocBatallé», entre altres productesd’alt valor afegit com el pernil ola carn fresca Duroc.

Entrat al segle XXI, el Grup esproposa una nova fita amb elpropòsit de garantir la traçabilitati la qualitat total dels seusproductes al llarg de tota lacadena. Per això es creaESPORC, una empresa partici-pada i especialitzada en la

En un escenari on elconsumidor es més

reflexiu, cal aleshoresque les empresesadoptin un canvid’estratègia que

sintonitzi amb la novasituació.

el butlletó

Dr. AntoniArgandoña i Rámiz.Professor, Càtedra“La Caixa” deresponsabilitat socialde l’empresa i governcorporatiu de l’IESE.

Joan Güell iBohigues. DirectorComercial d’Actifruitde Torroella deMontgrí i anticalumne de Bell-lloc.

Joan Reixach iSadurní. EnginyerAgrònom i Directorde Genètica i I+D delGrup Batallé.

Josep Maria Lleal iTulsà. Membre deNatura Llet. AnticPresident dePROLEC i anticalumne de Bell-lloc.

PONENTS

producció de pinsos, i tambéparticipa en la creació de BIOGI-RONA, centre avançat en genè-tica porcina. Actualment elGRUP BATALLÉ disposa demés de 14.000 truges la majorpart de les quals són de raçapura, d’especejar uns 750.000porcs, dels quals un 20% sónde raça Duroc i a banda de lacarn fresca i congelada,produeix unes 350.000 pecesentre pernils i espatlles curades.

Segons Josep Reixach, la iden-tificació de les necessitats dife-renciades en cadascun delsesglaons de la cadena produc-tiva, el programa per a la millo-ra genètica i la decidida apos-ta per la innovació, han estat isón les claus de l’èxit del GrupBATALLÉ. En qualsevol cas totsaquests components tenen undenominador comú basat enun equip humà ben cohesionati altament professionalitzat.

La capacitat per adaptar-se aun mercat global, així com lasensibilitat a les noves deman-

des del consum, són tambéfactors que expliquen lapresència del GRUP més enllàde la UE. Així, mentre l’àrea deselecció exporta animals vius isemen a Portugal, Itàlia,Croàcia, Sèrbia-Montenegro,Grècia i Rússia, l’àrea de càrni-

ques exporta el 50% de la sevaproducció de porc blanc. Amés, el GRUP BATALLÉ, tambédisposa del seu propi vaixellinsígnia o «Reserva Batallé» através del qual els pernils curatsd’alta gamma de la firma, sónapreciats en diferents països dela UE i fins i tot al Japó.

En referència a la recerca i lainnovació, Reixach esmentaque és un gran aliat del GRUPBATALLÉ. «De fet, des dequasi la seva fundació sempres’ha implicat en projectesd’aquesta naturalesa, sigui através de línies de recercapròpies, o participant en institu-cions de recerca, com aramateix ho està fent a través delprojecte CÈNIT o el projecteIMPROVAC».

PONÈNCIA DEJOSEP Mª LLEAL

Per Josep M.ª Lleal la crisi, en elsector de la producció lletera, noés cap novetat ja que és unaconstant, que convida aemprendre iniciatives que en elnostre cas s’ha concretat através de «Natur-Llet». Unprojecte que neix el desembredel 2007 amb vuit grangesassociades amb una quotad’uns 48 milions de kg de llet,que suposen al voltant del 10%de la quota catalana, i una factu-ració de 20 milions d’euros.

empresa agrària

Josep Guix i Freixas.Director del DAR aGirona (Dept.d’Agricultura,Alimentació i AccióRural de la Generalitatde Catalunya).

Miquel Riera iCasadevall.Director de Bell-lloc.

Eudald Morera iSalís. Grup Morera iantic alumne de Bell-lloc

Per Josep M.ª Lleal lacrisi, en el sector de laproducció lletera, no

és cap novetat.

69

Aquesta acció emprenedora,però, té el seu origen entre el2001 i el 2002 quan quatreexplotacions gironines s’unei-xen per actuar com a primerscompradors amb el nom de«Vialactea». Segons Lleal,aquest pas va suposar unavanç significatiu en termes decapacitat de negociació amb laindústria lletera, en concretamb CAPSA (CorporacióAlimentària Peñasanta), grupamb el qual s’arribà a un acordsatisfactori per ambdues parts.«Cercar la negociació, el diàlegi l’entesa amb la indústria haestat i és la nostra forma de ser,doncs entenem que són moltmés els interessos que ensuneixen amb la indústria que nopas els que ens separen».

L’evolució del mercat i de lesnoves demandes de consum, faque el 2005 es plantegi un nouprojecte que finalment arrencael 2007, amb Natur-Llet,sumant alhora noves sinergiesamb empreses del grupCAPSA, com ATO SL, on hidesembarquem amb una parti-cipació del 60%. Cercar la sumaamb altres projectes ja cons-truïts o consolidats, forma part

—segons Lleal— de l’estratè-gia del grup, abans que crear illançar-se a noves aventuresque podrien tenir un futur incert.

Situar les explotacions del grupen una posició competitiva iconsolidada a nivell de produc-ció, participar en la dinàmicaindustrial i de valor afegit, ambl’objectiu d’arribar al client finalamb productes a més diferen-ciats, forma part d’un paquetestratègic, que de moment hadonat peu a la creació delproducte ATO-Natura. Unproducte innovador, amb unsuport ja conegut, i quemarcarà la diferència.

ATO-Natura és una llet de vacatotalment natural, amb la parti-cularitat que no conté els àcidsgrassos saturats i en canvipresenta un alt contingut en

Omega3, una grassa insatura-da de gran valor biològic. Unallet que s’obté a través d’unaacurada alimentació de lesvaques en la qual la llavor de llihi juga un paper clau. SegonsJosep M.ª Lleal, aquest nouproducte suposa una manerade reinventar la llet ja que elevala seva categoria a la deproducte altament beneficiósper la salut. Al capdavall —afegia— una manera d’intentarconvertir la crisi en oportunitat.

CLOENDA DE JOSEP GUIX

Com de costum, en Frederic vaencetar el col·loqui tot plante-jant a la taula la tesi de l’econo-mista Leopoldo Badia, segonsla qual una de les causes de lacrisi té molt a veure amb lesmancances de valors humans.Van seguir altres intervencions,algunes d’elles crítiques amb laposició dominant de la grandistribució en la cadena agroa-limentària i amb l’especulaciódesmesurada del món financerque ha acabat afectant l’econo-mia real.

Finalment, va intervenir JosepGuix, el qual com a director delDAR, va fer una diagnosi delque ha estat l’any 2008 entermes agrícoles, remarcantalguns avanços en el camp dela identificació i promoció deproductes com l’oli o el vi. Enrelació amb el sector porcí, vaesmentar l’important avanç ques’ha fet en el camp de l’Aujezky,fins al punt d’aconseguir la totalerradicació d’aquesta malaltia ales nostres comarques, aixícom de la creació d’Innovac.Guix acabà la seva intervencióassegurant que la demarcacióde Girona disposa d’elementssolvents per tirar endavant id’un teixit agroalimentari dinà-mic i emprenedor i per tant ambfutur. �

70

Guix acabà assegurantque la demarcació deGirona disposa d’ele-ments solvents pertirar endavant.

el butlletó

racó de bell-lloc

71

RACÓ DE BELL-LLOC

L’estació meteorològica estàubicada dins de Bell-lloc en unazona més aviat oblidada i nogaire transitada, pràcticamentimperceptible des de l’interior,amagada darrere els arbres delcamp de futbol i protegida del’abast dels estudiants. Malgrataixò, és un racó ben visible desde l’exterior de Bell-lloc. Quansigueu al cotxe, davant lacantonada del semàfor delcarrer de Salt, podreu veureamb facilitat com gira l’anemò-metre i el seu penell.Actualment, l’equipament ésautomàtic i transmet les sevesdades a l’Agencia Estatal deMeteorología, adscrita alMinisterio de Medio Ambiente yMedio Rural y Marino. Però, nofa tants anys que, mensual-ment, en Kim Viñolas enviavatota la informació mitjançantdisquets a l’Instituto Nacionalde Meteorología (INM), quedisposa de dades de l’estacióde Bell-lloc des de l’any 1970.Podem assegurar que es tractad’una estació meteorològicacom cal: fiable i molt segura. Hodemostra el fet que siguicontrolada per l’organismeoficial estatal, però també quehagi estat capaç de suportarmajestuosament el pas deltemps, amb les situacionsclimatològiques més adverses i,sens dubte, la mirada curiosade generacions d’alumnes. �

EstaciómeteorològicaENRIC BAUTISTA

el butlletó

72

De la família Hamamelidaceae,originari del sud-est dels EstatsUnits i d’Amèrica Central, s’haconvertit en un dels arbresornamentals mes freqüents enels nostres jardins des de laseva introducció l’any 1681.

El seu nom deriva del llatí liqui-dus (líquid) ambar (per la sevasaba balsàmica fragant).

A la primavera, després de lespluges, desprèn una olor balsà-mica molt intensa. Les sevesfulles , amb cinc lòbuls de colorverd clar, molt elegants , arriba-

da la tardor es tornen d’unsmagnífics colors que van desdel groc al vermell escarlatabrillant, portant al jardí les mésfascinants tonalitats cromàti-ques, tractant-se aquest undels seus valors ornamentalsmés apreciats.

L’escorça de la tija és suberosa,qualitat que es fa més palesa amesura que creix l’ arbre. El seuport piramidal li dóna unaelegància que destaca mésquan s’utilitza de forma aïllada,tot i que també s’utilitzaformant alineacions. Als arbres

vells, se’ls desenvolupen alessuberoses a les branques

Quan arriba el fred, cauen lesfulles però hi queden els fruits,unes boles rodones penjades al’arbre, molt decoratives, ambun llarg pecíol.

Prefereix sòls fèrtils, frescos iprofunds en els quals brotaràde forma més vigorosa i elscolors de les fulles, a la tardor,seran més vius. No els agradenels terrenys amb massa cal. Elmillor lloc on es desenvolupa ésal costat dels rius i dels esta-nys. Resisteix el fred fins a -14ºC i pot arribar fins a 20 metresd’alçada.

La seva forma natural, ramifica-da des de la base, fa que nosiguin necessàries gaires inter-vencions per a la seva formacióque, normalment, serà pirami-dal. Tampoc li calen gairesintervencions per al seu mante-niment .

A Bell-lloc, el trobem de formaaïllada a la parcel·la situada aldarrera de l’oratori i tambéformant una alineació a la partnord del camp de futbol. �

ELS ARBRES DE BELL-LLOC

LiquidambarstracifluaANTONI AMORÓSEnginyer Tècnic Agrícola

73

presentació llibre

El mes de març passat es vapresentar el llibre L’agricultura ila ramaderia en un món global,de Jesús Domingo, un reculld’articles publicats a diversosmitjans de comunicació escritsen els primers anys del s.XXI.La presentació es va fer aFiragri de Figueres, a la Llotjade Contractació de Girona i alCol·legi de Periodistes deBarcelona

D’entrada, al llibre, el professorDomingo s’hi presenta com aun home de la terra, un pagèsmés, i això ens ho diu explícita-ment afirmant, a l’article “Laciutat i el camp o a la vila i apagès”, que “em considero un

pagès més”. I aquesta implica-ció té unes conseqüènciesremarcables en els seus textoscom ara l’estimació quedemostra a la terra, des de lamés propera fins a la més allun-yada.

Evidentment, aquest amor a laterra, com a bon pagès, elporta a enaltir els valors page-

sos i ramaders amb afirmacionscom “Durant segles (fins i totmil·lenis) ha estat un modeld’esforç, laboriositat, d’entregai de sacrifici, el seu treball, endonar noves oportunitats a lavida, era considerat sagrat –a“No han estat perduts”- o quanassenyala que “els valors cultu-rals del món rural (de pagès)són la solidaritat, l’ajut mutu, lagenerositat, etc” –a “La ciutat iel camp o la vila i a pagès”-,defensant-los, endemés, d’a-tacs com ara “mentre els page-sos siguin considerats com elscontaminadors primers i princi-pals, difícilment els podremdemanar, i menys exigir, quesiguin escrupolosos en l’aplica-

PRESENTACIÓ LLIBRE

FÉLIX BRUGUERAProfessor de Bell-llocDoctor en Filologia Catalana

L’agricultura i laramaderiaen un mónglobalde Jesús Domingo

Aquest amor a la terra,el porta a enaltir elsvalors pagesos i

ramaders .

ció de les bones pràctiquesagràries que tant afavoririen ladisminució de biòxid de carbo-ni a l’atmosfera” –a “L’agri-cultura i el canvi climàtic”- i arri-ba a mostrar el seu punt devista, sens dubte crític, enversalguns ideals i posar les cosesal seu lloc. “Esperem aconse-guir el nostre propòsit de posarl’activitat agrícola al lloc que lipertoca, en un dels momentsde la història en què més qües-tionada es troba- a “Guerracontra el canvi climàtic”-.Una segona consideració esrefereix al fet que durant lalectura s’hi respira la tascapedagògica que ha desenvolu-pat l’autor durant els darrerstrenta anys com a mestre.

D’aquesta manera, alguns delsarticles tenen un plantejamentabsolutament didàctic, tenenun evident desig d’ensenyarquelcom al lector. Aquesta ideasovint es plasma en el text apartir de la mateixa estructura,començant per unes referèn-cies històriques al tema a trac-tar o bé per algun esmentbibliogràfic i, a partir d’aquí, esdesenvolupa l’argumentació oexposició fins a arribar a unesconclusions o reflexions finals.Amb aquesta estructura, ellector pot aprofundir en el temade forma progressiva fins a lasíntesi que recull la idea ques’havia proposat de transmetrel’autor.

Avançant una mica més,m’agradaria comentar un altrefet present a l’obra: l’experièn-cia i la vivència personals esperceben a cada pàgina. Lespròpies vivències apareixen endos sentits, un de més intimis-ta, tot sovint vestit amb un certregust de melangia cap a laterra i el paisatge castellà de lainfantesa o bé cap a l’avi que,de ben segur, el va orientar cap

al món agrari, com podemobservar per exemple a “El vi il’esperit o el vi en la bodega” onllegim: “Enguany he tornat agaudir com ho feia amb l’avi, elvi és un altre a temperaturaconstant conservat al natural, latècnica m’havia fet creure quela temperatura, independent-ment de com es produïa, eral’important per apreciar un bonvi, enguany he pogut redesco-brir que el clímax dóna el to”.En una altra línia l’autor parteixd’experiències personalsanecdòtiques, com ocorre, perexemple amb “I de postres?, al’entorn de la mancança de frui-ta com a postres a moltsrestaurants –idea que reitera a“Producció, alimentació i dietamediterrània”-, un article que elmateix autor en una entrevistaal Diari de Girona del sis demarç reconeixia com a un delsseus predilectes. En altres

casos, la vivència es presenta apartir d’alguna conversa infor-mal amb amics o personesespecialistes o interessades enel sector agrícola o ramadercom ocorre, per exemple, a “LaPAC amenaça les zones demuntanya” o a “Senglars? Perillo gestió del senglar”.

Tanmateix, cal afirmar queJesús Domingo no defuig eltractament de temes polèmicsmolt en boga com ara el canviclimàtic –sobre el qual indicaque, malgrat algunes informa-cions, l’agricultura no només non’és un únic causant sinó quepot aturar-lo amb la silvicultura iamb la retenció de carboni iamb l’acumulació de matèriavegetal al sòl, com diu a“Guerra contra el canvi climà-tic”-, l’abús que es fa del princi-pi de precaució –que, comanota a “El principi de precau-ció” esdevé “un autèntic jòquerper bloquejar el que sigui” enreferència a la biotecnologia-,l’erosió i la desertització, laglobalització, el sentit d’ecolo-gia i protecció del mediambient, els productestransgènics o OGMs (organis-mes modificats genèticament),

el butlletó

74

L’experiència i lavivència personals es

perceben a cadapàgina

75

la fam al món, els disruptorsendocrins, la reforma de la PAC(política agrària comunitària)...En tots aquests temes, JesúsDomingo hi aporta informacióde mitjans de comunicació deprestigi i dades extretes d’arti-cles d’autors prestigiosos od’institucions internacionalscom la FAO. A partir d’aquestesdades objectivadores, l’autor hidiu la seva mostrant-se, engeneral, favorable a la biotec-nologia i als transgènics (alsquals prefereix anomenar coma OGM) perquè considera queaporten solucions al problemade la fam al món i que les críti-ques que s’hi fan, sovint sóntendencioses, és a dir, que–com indica a “La contaminacióideològica dels aliments”- “Larealitat és que l’oposició alsOGM és més ideològica, políti-ca i, fins i tot, comercial que nopas relacionada amb el mediambient o amb la seguretatalimentària”, això sí, sempreanota que se n’han d’avaluarels riscos però des d’unvessant estrictament científic ievitar el que s’anomena “lahistèria alimentària” atiada peralguns grups ecologistes sobreels quals es pregunta: “Esconvertiran en la nova inquisicióeuropea?” a “Som transgè-nics”, ara bé, també assenyalaque “No és la meva pretensió ladefensa des d’aquestes línies la

llibertat absoluta, sense entre-bancs ni limitacions, en l’ús dela biotecnologia (...) crec quehem de prendre les precau-cions degudes i oportunes”(“Una eina de progrés: labiotecnologia”).

I encara, com a fet curióspodem esmentar que unaspecte que darrerament estàde notícia, el moobing rural,Jesús Domingo ja el denuncia-va i criticava l’any 2003 a l’arti-cle “La ciutat i el camp o a lavila i a pagès” on arriba afirmarsobre alguns visitants rurals decap de setmana que “en algunscasos, estan tan acostumats ala pudor de les clavegueres idels fums que la proximitatd’una granja fereix els seusnarius”.

I, per acabar, i com en certamanera podem intuir arran del’esment anterior, tot plegat,l’autor ho amaneix amb una finaironia que en alguns casos esdenota pel mateix títol del text:“Uns delinqüents” –referint-seals pagesos i ramaders-, “Entreel lleó i la cobra”, “El llop i elbenestar porquí”, “Mediambient retòric i real” o“Passaport americà”. En altresocasions, se’ns desvetlla unsomriure amb comentaris com:“Com passa amb molts altresproductes, el preu també potser indicatiu de la seva qualitat,encara que aquest aspectesigui del que menys ens podemrefiar” o “Els pagesos són cons-cients i coneixen el risc (del foc),és per això que poques vega-des són imprudents; d’altresque visiten els pobles els caps

de setmana, tal vegada nopuguin dir el mateix”.

En conclusió, el llibre L’agri-cultura i la ramaderia en un mónglobal esdevé una eina útil peral coneixement del món rural,del seu present i futur així comalgunes reminiscències delpassat (que a voltes li doneninterès arqueològic, com ocorreper exemple amb “El lledoner”amb referents històrics sobrel’arbre, la seva morfologia,fulles, fruits, fusta, hàbitat i elsantics usos: de la fusta, eines,de les arrels, colorants, dellledó, begudes alcohòliques,curatives i oli, de les fulles,farratge i de tot l’arbre, l’orna-ment). Hi destaca l’esperit críticamb voluntat objectivadora i unto divulgatiu que en facilita lacomprensió al no especialitzaten temes de gran abast comels transgènics, l’ecologia o elcanvi climàtic. I tot això, envol-tat d’una certa melangia substi-tuïda, en ocasions, per una finaironia. Per tot plegat, ens felici-tem de la publicació del llibre,felicitació adrecem especial-ment al seu autor, en JesúsDomingo, i que fem extensiva ales entitats que l’han possibili-tat, la Cambra de Comerç deGirona, Agroprés i la Llotja deContractació de Girona queavui ens acull i, sobretot a enJesús Domingo. �

L’autor ho amaneixamb una fina ironia.

presentació llibre...

EN EL LLIBRE D’OR

Als amics de Bell-lloc.

Amb admiració i estimaper la vostra tasca.Que les jornades de“Girona a l’Abast” nos’esgotin.El vostre amic

Fita. 93.

76

el butlletó

“Verba volant, scripta manent”

Domènec Fita

XI JORNADA DE LES EMPRESES AGRÀRIES A LES COMARQUES DE GIRONA

Dimecres, 11 de febrer de 200919,00 h - Aula Magna – BELL-LLOC – GIRONA

Davantla crisi:una oportunitat

Publicació de la revista EL BUTLLETÓ que recull entre-vistes a antics alumnes, articles d’opinió i les activitatsde l’Agrupació.

Mensualment, l’Agrupació organitza dues excursionsfamiliars: una de muntanya i l’altra de BTT

L’Agrupació ajuda a organitzartrobades de promocions d’anticsalumnes

El Premi Solidaritat Xavier Fàbrega és un premi literaride narració, dibuix i fotografia, obert a totes les edats. Ladotació econòmica dels treballs guanyadors es destina aentitats que treballin per projectes solidaris. Cada anytracta d’un tema diferent i el jurat està format per perso-nes del món de la cultura i ensenyament gironins.

Organitzem cada any laJornada de lesEmpreses Agràries a lesComarques de Gironaque tracta temes d’ac-tualitat agrícola.

Impulsem el Ciclede ConferènciesGirona a l’Abast,que pretén acostara totes aquelles

persones interessadesla història i l’art deGirona a mà d’especia-listes de reconegut pres-tigi, i la seva publicació.

Obr

a:Pe

pC

amps

-32,

5x

50cm

-Tem

pera

sobr

epa

per

Real

itzac

ió:P

alah

íA.G

-Dip

òsit

Lega

l:G

i-76-

2009

AGRUPA’T!

�

Fitxa d’inscripció

Dades personals

Nom: Cognoms:

NIF: Any promoció:

Adreça C.P.:

Localitat: Telèfons:

e-mail:

Estudis realitzats:

Dades bancàries

Nom del titular del compte:

Domicili del titular: Població:

Banc o Caixa d’estalvis:

Població oficina bancària:

Núm. c/c:

Tipus de quota

Desitjo incorporar-me a l’Agrupació d’Antics Alumnes de Bell-lloc amb la quantitatanual de:

Quota jove (fins a 25 anys): 30 € Quota professional: 72 €

Altres quotes € Vull pagar la quota en un únic rebut anual

Vull pagar la quota dividida en dos rebuts semestrals

Signatura del titular

Els prego que atenguin amb càrrec al meu compte els rebuts que els seranpresentats per l’Agrupació d’Antics Alumnes de Bell-lloc.

• Les aportacions a l’Agrupació desgraven un 20% a l’IRPF.• Cap dada no serà donada a conèixer sense el consentiment de l’interessat.Enviar-ho a: Agrupació d’Antics Alumnes. Bell-lloc, c/ Pau Birol, 2-6, 17005 GIRONA �

hemeroteca

HEMEROTECA DE EL BUTLLETÓ

L’escola i la família sónels principals àmbits ones produeix el desenvolu-pament dels infants i delsnens i dels adolescents.Encara que tots dostenen la seva importànciaal llarg de tota la vida delsfills, l’àmbit escolar témés influència en unes

edats concretes del nen o la nena i l’àmbit fami-liar, en té en unes altres.

En qualsevol cas, els pares i els mestres han decoordinar-se, han d’anar a l’una; ja que òbvia-ment hi ha d’haver una interacció entre aquestdos àmbits. Aquesta entesa s’ha de donar per talde no confondre els fills. Una desautorització delspares als mestres o a l’inrevés desorientarà el neno el jove. Hi ha d’haver un diàleg permanent entrela família i l’escola per tal d’aclarir quin criterieducatiu es segueix.

Durant molt de temps hem entès l’escola i la famí-lia com dues realitats diferents però semblantsalhora, ja que totes dues tenien unes normes méso menys estrictes que s’havien de seguir. Cadacop, però, és més freqüent trobar famílies on lesregles, on les normes, on les formes són reduïdes,minimitzades per part dels pares fins a fer-lesgairebé desaparèixer. Podríem etiquetar aquestesfamílies com a informals o aformals (en tant queen aquestes famílies les formes han perdut el seuantic paper) en contraposició al’escola, que continua tenintuna gran càrrega normativa,formal (per exemple, el fet queles classes segueixin un horari.Encara que el nen s’ho estiguipassant molt bé a la classed’educació física, aquesta had’acabar a l’hora per comen-

çar la de matemàtiques, que potser li serà mésfeixuga. I aquest fet no es discuteix). Les famíliesque continuen donant el paper important quetenen les normes, les famílies formals, són qualifi-cades de “rígides” per una part de la societat.

Cal tenir present que les activitats, els objectius iles conductes que s’estimulen en cadascund’aquests dos àmbits són diferents. Les diferèn-cies són moltes i amb la més gran dedicació delspares, dins la família, el nen o la nena farà aquellsaprenentatges tan necessaris més pràctics iquotidians amb una càrrega emotiva molt mésgran que a l’escola.

Però aquest procés educatiu que el nen viu a lafamília no ha d’agafar la disfressa, el deix, de lainformalitat com a tret diferenciador respecte del’educació de l’escola.

Els pares som els primers i principals educadorsdels nostres fills i filles i hi ha una dependèncianatural d’aquests respecte dels pares. La qualitatmés important que tenen els pares per educar ésl’amor. Aquest amor i estimació no hauria d’estarenfrontat amb l’exigència del compliment d’unesnormes, de l’adquisició d’uns bons hàbits com afruit de la repetició d’uns actes, de l’assimilaciód’uns valors...

I crec que aquest és el moment en què és fàcilque es produeixi la tria de la informalitat, de queparlàvem, dintre de la família. I és que l’exigènciaper part dels pares sovint és ingrata. Els pares, enaquest terreny, sovint xoquem amb els interessosdels fills o filles. I aquest conflicte provoca tensió.Establir, per exemple, hora límit de tornada a casaa la nostra filla de quinze anys ens pot resultarmassa formal. Aleshores és fàcil que ens en

compadim (“pobreta, ja prouque ha de seguir un horari aescola... No passa res, jatornarà quan s’acabi la festa”).Un altre exemple: fer compliraquell encàrrec al fill o filla devuit anys quan està tranquildescansant al sofà (“pobret, jaho farà més tard o, tant se val,

Joan Antoni GonzálezESCOLA FORMAL vs FAMÍLIA INFORMAL

79

Els pares som elsprimers i principalseducadors dels

nostres fills i filles .

80

el butlletó

“Si Homer hagués viscutels nostres dies, hauriaguanyat el Nobel de lite-ratura”. Aquesta afirma-ció li vaig sentir, fa benpoc, al filòsof i escriptorJosé Ramon Ayllón, enuna sessió amb alumnesde Batxillerat. Em va

agradar. Evidentment, no es referia a l’HomerSimpson, tot i que a alguns fos el primer perso-natge amb aquest nom que els vingués al cap.Estava parlant d’un poeta grec a qui tambécorrespondria l’Òscar al millor guió per l’argu-ment de Troia, l’últim film èpic de moda. Llàstimaque no li puguin donar cap dels dos premis,perquè suposem que va viure cap el segle IXabans de Crist, i ni tan sols estem segurs queexistís aquest poeta. Però ara tampoc ésmoment d’aclarir la llargament debatuda qüestióhomèrica. En farem prou recordant que a Homerse li solen atribuir dues grans obres: La Ilíada iL’Odissea. La primera ens relata el final de laguerra de Troia, amb episodis tan famosos comel del cavall farcit de guerrers o el de la fletxamortal al taló d’Aquil·les. Aquest llibre és el queinspira la pel·lícula d’èxit, peròm’estimo més no dir què fariasi algú em preguntés allò tanvist de “què és millor, el llibre ola pel·lícula?”. M’estimo mésno dir-ho...

Però no és La Ilíada el llibre delqual volia parlar. Entre les dues

obres d’Homer, sempre he preferit L’Odissea:m’agrada més. El trobo més emocionant, mésinteressant, més modern... Potser perquè narrati-vament és d’una perfecció difícil de superar: peltema, per la història, pels personatges, per l’am-bientació... Ara, això és dir molt sense dir res.Procuraré explicar en poques ratlles què hi podeutrobar a L’Odissea que us animi a llegir el llibre.

Posem-nos una mica en antecedents. Odisseu(aquest és el nom grec, el seu, de l’heroi que enla tradició llatina coneixem com Ulisses) formapart de l’exèrcit dels grecs, també anomenatsaqueus, que ha anat a Troia per recuperarHelena, l’esposa del rei Menelau raptada perParis. Agamèmnon, germà de Menelau, capita-neja l’expedició militar que acabarà cremant Troiai recuperant la seva cunyada. Quan han guanyatla guerra, tornen cap a casa. L’Odissea explica elviatge de retorn d’Odisseu a la seva terra, l’illad’Ítaca, des de la vençuda ciutat de Troia. Però elli els seus homes, en dotze vaixells, aviat perdranel camí. El viatge per mar, que en condicionsnormals hauria de durar uns pocs dies, s’allargadurant molts anys. I un itinerari que hauria de serforça recte en una carta marina es converteix enun recorregut pràcticament per tota la mediterrà-nia. Aquesta prolongada marrada és l’argumentde L’Odissea. Al llarg de les planes del llibreveurem desfilar un seguit de personatges i éssersfantàstics que han esdevingut fonaments de lanostra tradició cultural.

Homer té la genialitat de expli-car-nos aquests fets d’unaforma ben original, amb unaestructura narrativa complexa,que manté la tensió i els enig-mes durant tota l’obra. De fet,el llibre comença el que avui endiríem in media res, és a dir, a

que no ho faci... Mira-te’l, arriba tan cansat d’es-cola on el carreguen de deures i té un horari iunes normes tan rígides...).

Certament, és fàcil plànyer el fill o filla. Aleshores,fàcilment, casa nostra esdevé un àmbit distès,tranquil, sense exigència. Un àmbit informal encontraposició a l’escola on –ja s’entén, no podriaser d’altra manera- el context és formal. Però lesconseqüències d’aquesta dicotomia són impor-tants i la manca de qualsevol exigència se’ns pot

girar en contra quan li demanarem que faci algu-na cosa, que en aquell moment ens semblaràimportant, i per a la qual no hauran rebut l’entre-nament adequat. I, en qualsevol cas, la faltad’exigència al nostre fill o filla va en perjudici seu.Val la pena, doncs, rumiar-s’ho una mica.

Si ens deixem portar per la moda actual d’aquest“model educatiu familiar informal” tindrem unafamília molt inn, molt fashion, molt moderna. Peròun consell, les modes passen...

Ramon HomsClàssics per redescobrirL’Odissea, aventures a la mediterrània

a Homer se li solenatribuir dues gransobres: La Ilíada i

L’Odissea .

81

meitat de l’acció. Després d’invocar la mussaperquè comenci el relat, el poeta ens presenta elsdéus reunits en concili, sense Posidó, que l’haperseguit molts anys, per parlar d’Odisseu.Aquest porta set anys retingut a l’illa de la nimfaCalipso. Atena intercedeix per l’heroi i demana elsdéus que el deixin retornar a casa amb la sevafamília. Zeus i els altres déus hi estan d’acord, iposen fil a l’agulla per arreglar la situació. El palaud’Odisseu a Ítaca és ple de pretendents que volenla mà de la seva esposa Penèlope, i que mentreesperen una decisió van consumint la hisenda delguerrer absent. El seu fill, Telèmac, surt a buscar-lo d’amagatotis, ajudat per la deessa Atena.

Mentre passa això, els déus han deixat marxarOdisseu en un rai de l’illa de Calipso. Però Posidó,que no ha perdonat l’aqueu, l’enfonsa prop d’unaaltra illa. Nausica, filla del rei Alcínous, descobreix elnàufrag i l’ajuda a demanar hospitalitat al seu pare.Serà al palau d’aquest on Odisseu explicarà tota laseva història des del principi: la partida de Troia, elpaís dels lotòfags (autèntics drogodependents),l’illa dels ciclops (gegants d’un sol ull), l’enfronta-ment amb Polifem, que demana venjança al seupare Posidó perquè “Ningú” l’ha enganyat... El déudels mars escoltarà el fill, ara cec del seu únic ull, ivindran els episodis de la bossa dels vents; de l’illadels lestrigons, els gegants antropòfags; delsencanteris de Circe, que converteix els homesd’Odisseu en porcs... I encara més aventures: elviatge a l’Hades, el país dels morts; el cant de lessirenes, que tenen cos d’ocell, i no de peix...; l’es-tret d’Escil·la i Caribdis; les vaques del sol...

La història torna al present. Segueixen les duestrames paral·leles: la d’Odisseu, que torna acasa, i la de Telèmac, que el busca, mentrePenèlope retarda la resposta als pretendentsamb excuses tan famoses com la del tapís que fade dia i que desfà de nit. Quan Odisseu, ajudatper Atena, arriba a Ítaca, les històries es troben iavancen amb força cap a un desenllaç emocio-nant i, perquè no dir-ho, feliç.

Tots aquestes aventures es desenvolupen sobreun mar que pren protagonisme i es converteix enun element indissociable de la trama, gairebécom un personatge principal. Perquè L’Odisseaés un llibre de viatges i d’aventures marítimes,inaugurant un gènera que trigarà segles a reapa-rèixer i que tan feliços ens ha fet als lectors.

És admirable la riquesa de l’imaginari que contéL’Odissea. En el breu resum que he fet hi surten

alguns episodis que són ben coneguts de tots,malgrat que no tothom ha llegit el poema.Personatges i trames passaran a formar part dela nostra cultura de moltes formes diferents. Hiha, al llarg de tota l’obra, un sentit de l’humorsorprenentment modern. Alguns dels episodissón d’un simbolisme manifest, a part de les inter-pretacions que al llarg dels segles els hem volgutdonar. Virtuts com les de Penèlope o Odisseu elshan convertit en paradigmes occidentals de lafidelitat o de l’enginy. Diu Harold Bloom queShakespeare descobrí allò que és humà, propidels homes. Potser Homer traça l’esbós de l’ho-me occidental i els seus valors.

La pregunta és: com podem trobar tot això unaobra que és pràcticament la primera que conei-xem? De quina tradició havia begut Homer si ell,precisament, funda la nostra tradició? Compodem anar endavant si la seva obra sembla difí-cil de millorar? Són preguntes sense resposta enaquestes planes. Només amb el consol que, comque és de fa trenta segles, no li han pogut donarl’Òscar per Troia. Encara hi hauria algú que elconsideraria ben pagat... �

hemeroteca

Des del principi es va parlar de l’escutde Bell-lloc. De fet, havia de ser comun punt de referència en la tascaeducativa i, alhora, un senyal definitiudel que som i volem ser. L’escut, d’al-guna manera, representaria també elspares, els professors i el personal nodocent, els alumnes i els antics alum-nes que, al llarg dels anys, passessinper Bell-lloc. Dos intents precedirenl’escut definitiu –perquè les cosesimportants no es poden improvisar delno-res–. Ara bé, calien uns anys d’his-tòria i calia, per poder-lo dibuixar, unarealitat palpable de Bell-lloc.

El primer escut data de l’any 1965.Tenia com a motiu un arbre molt estilit-zat –en referència al caràcter agrari delcentre– amb tres branques amb fulles–encara no es podia parlar de fruits,però el tronc i les branques eren benvives– que en sorgien i, a la vegada,s’arrelava en el vairat d’ondes (popu-larment alguns n’han dit aigües) deGirona. El 1970, cinc anys després,l’arbre cedia el pas a una torre; la torrede Bell-lloc, assentada sobre els vairs

QUAN LES PEDRES PARLEN

L’escut de Bell-lloc.De l’arbre a la rosapassant per la torreREDACCIÓ DE EL BUTLLETÓ I JOSEP MARIA CASTANY

el butlletó

82

83

de gules i de plata de Gironaque la sostenien i que erentambé el motiu de la seva exis-tència. Aquests primers escutssón part entranyable de lanostra història i representenaspectes prou importants deBell-lloc. Però els anys passa-ven i Bell-lloc es consolidava.Tot un estil educatiu es feiarealitat. Alguns fets importantsmarcarien per sempre la trajec-tòria de Bell-lloc i li donarien laseva configuració definitiva.

L’any 1975 va arribar elmoment de dissenyar l’escutdefinitiu. Els motius principalsdels dos intents anteriors, l’ar-bre i la torre, continuavenvigents però no representavenprou el que era Bell-lloc. Per alseu disseny es tingué en comp-te un fet inoblidable; la primeravisita de sant JosepmariaEscrivà a Bell-lloc, el 10 d’octu-bre de 1966. Aquell matí, a lasala d’estar de la Masia (a lasala Rosa d’Abril), va veure latalla de la Mare de Déu sense lamà dreta perquè encara estavasense restaurar. Aleshores, santJosepmaria suggerí Per què noli poseu alguna cosa a la mà?” Ialgú de nosaltres digué “Potserun fruit del camp” i, llavors, ellcontestà: “Aquí a la vostra terrano li dieu Rosa d’Abril? Doncs

perquè no li poseu una rosa?”Poc temps després, la imatgeja restaurada tenia una rosa a lamà. I així, les imatges de laVerge, la de l’Oratori o la del’ermita en porten, també, una.És aquest el motiu tan entra-nyable del perquè apareix unarosa a l’escut definitiu de Bell-lloc.

Descobrint el significat de cadaun dels elements de l’escut, i laseva història, comprenem tot elpassat, el present i el futur deBell-lloc. Heràldicament, la rosarepresenta les virtuts d’un cornoble i heroicament fort. Lespuntes de llança representen laforça que, unida a la prudència,ens recorden les característi-ques del treball dels professors,i la banda de color blau que lessustenta significa la banda queportaven per divisa els cavallers

medievals. El vairat d’ones,com s’ha dit, representa lesaigües de l’escut de Girona(heràldicament simbolitza larectitud, justícia i veracitat) i elfons platejat representa la forta-lesa en la fe, la vigilància, lagratitud i la fermesa. Així obser-vem com l’escut simbolitzatotes aquelles virtuts en quèBell-lloc, a través de la feinaconstant i ben feta, assumeixcom a lluita diària per sentir-s’hidefinida.

Fa pocs anys es va fer unarecreació de l’escut de 1975.Aquest s’utilitza de logo iconceptua la modernització deBell-lloc. La icona ha permèsampliar la presència de l’escut ala vida diària de Bell-lloc, sensereemplaçar-lo. D’aquesta mane-ra, l’escut adquireix un caire méssolemne i de bandera. �

BIBLIOGRAFIADDAA. (1990): Bell-lloc del Pla.1965-1990. Girona. Pgs. 12 i ss.

L’escut, d’algunamanera, representariatambé els pares, els

professors i elpersonal no docent,els alumnes i elsantics alumnes.

Escut de 1965 Escut de 1970 Escut de 1975

quan les pedres parlen