elbutlletóagrupació d’antics

alumnes de Bell-lloc

www.bell-lloc.orgagrupacio@bell-lloc.org

Núm. 26 - juny 2012Any 10

3 E

Parlem amb Josep M. Castanydídac lee, un autènticemprenedor25 anys de Girona a l’Abast

el butlletó

el butlletó 26c/ Can Pau Birol, 2-6Tel. 972 23 21 11Fax 972 23 00 23E-mail:agrupacio@bell-lloc.orgPreu: 3 E

Comissió de redacció:Ramon BoschÀlex SerrahimaMiquel RieraRamon Moncunill

Assessorament lingüístic:Fèlix Bruguera

Arxiu fotogràfic:Josep Maria Castany

Col·laboradors:Lídia OliverasIrene PérezMaria GarciaRafael de RibotAntoni VilallongaJaume CampsJesús DomingoFrank BayerEudald VilasDani JuanEnric GuardiolaDavid PagèsAgustí RosellCarles Gifre

Impressió i disseny:Palahí AGwww.palahi.cat

Dipòsit Legal:Gi-0703-2000

El Butlletó no comparteix necessàriament l’opinió dels seus col·laboradors.

índex

2

Editorial 3

Actualitat 4

Club de Muntanya. Sortides Familiars 6

Educació Infantil. El protagonista de la setmana 12

A fons. L’austeritat i l’alegria de la vida 14

Qüestions d’Actualitat. Ens cal bon periodisme 18

En perspectiva. Intel·ligència de gènere a l’escola 20

L’entrevista. Jordi Aurich 24

De Prop. Dídac Lee, un autèntic emprenedor 28

Josep Maria Castany, molt més que un professor… 31

Tants caps, tants barrets 36

Per feina. Entrevista a Francesc Alameda 38

Cicle de conferències Girona a l’Abast XIV 44

25 anys de Girona a l’Abast 46

XI Premi Solidaritat Xavier Fàbrega 50

Anys culturals. Joan Maragall, un enamorat de Catalunya 64

Records d’una Promoció 66

Fem agrupa. Cims paral·lels 70

Campus. Jordi Puig Bagué 71

Butlleta agrupa 75

Els arbres de Bell-lloc. El freixe 77

Àlbum. Fotos amb història 78

En el Llibre d’Or: Joan Josep Tharrats 80

Hemeroteca de El Butlletó. Joan Bassegoda i Nonell 82

Quan les pedres parlen. La sala de visites de la Masia 88

3

En una font, al costat del camí, vaig veure, fa un temps, una placa amb la següent inscripció: Les grans obres les somien els genis, les realitzen els lluitadors, les gaudeixen els feliços i les critiquen els inútils crònics. Unes lletres més petites ens feien saber que aquestes frases eren d’un autor anònim àrab del segle X.

Aquestes paraules m’han vingut al cap quan preparava aquest editorial per parlar d’en Josep Maria Castany.

Se m’acudia que se li podia aplicar la primera frase, ja que l’any 64, quan la masia era un gran casalot mig enrunat, ple de bardisses i romegueres, ell – i també tots els que van començar Bell-lloc- de ben segur que tenien present aquelles paraules de sant Josepmaria :“somieu i fareu curt”.

No sé si es podien imaginar quantes persones hi han passat i quants fruits ha donat.

També es pot dir que ha estat un lluitador. Ha fet de pal de paller molt de temps. El que veiem ara és fruit del cada dia, molts anys. Durant tots aquest temps, n’ha passat de seques i de verdes, moments que semblava que perillava tot, ja ho veureu a l’entrevista i que jo veig resumit en allò que digué al director d’un banc quan no tenien ni cinc: “nosaltres no tenim fons de maniobra sinó que maniobrem sense fons”. Alguns el vàrem fer batallar de valent quan era el nostre preceptor i l’estudi no era una prioritat, parlo per mi.

Forma part de la història viva de Bell-lloc, hi és des del principi i l’ha documentat. Ha fet milers de fotografies, a les diferents promocions, a les Fires, activitats i qualsevol acte al col·legi o a fora. Però, costa trobar fotografies on hi surti ell.

Amb els pas dels anys ha pogut gaudir com, poc a poc, aquest arbre es feia gran i ara els fills, els néts, els nebots dels que eren alumnes o pares... ocupen les mateixes aules (ara, amb pissarres digitals), els mateixos espais (ara, amb camp de gespa artificial) i, sobretot, l’ADN, el mateix, que volgueren els qui varen començar Bell-lloc.

Ramon Bosch i BaulidaPresident de l’Agrupació d’Antics Alumnes

editorialeditorial

elbutlletó AGRUPACIÓ D’ANTICS

ALUMNES DE BELL-LLOC

www.bell-lloc.orgagrupacio@bell-lloc.org

Núm. 26 - juny 2012Any 10

3 €

Parlem amb Josep M. CastanyDídac Lee, un autènticemprenedor25 anys de Girona a l’Abast

A la portada: Josep Maria Castany

4

el butlletó

acTualiTaT

Posats al servei dels altres

MIQUEL RIERADirector de Bell-lloc

En el rebedor de la Masia, hi ha col·locada una inscripció en pedra calcària de S. Vicenç. L’ocasió per a col·locar-la la va donar la com-memoració dels 40 anys de l’escola. La primera frase recorda que aquelles parets varen presen-ciar les primeres classes que s’impartiren a Bell-lloc. Tot seguit, s’expressa la missió de l’escola, és a dir, allò que dóna sentit a la nostra tasca. Diu així:“(...) hem procurat educar per-sones íntegres, amb un pro-fund sentit cristià de la vida, que desenvolupin totes les seves capacitats intel·lectuals i que forgin una voluntat que els faciliti assolir els propis ob-

jectius posats al servei dels altres, per al bé de la societat.” El professor JA Pérez López va agrupar els mo-tius que ens impulsen a la presa de decisions en tres categories:Extrínsecs o externs: són aquells que ens vé-nen de fora, de l’entorn: diners, fama, reco-neixement, etc.Intrínsecs o interns: l’aprenentatge, el repte o el plaer que s’obté de la mateixa acció.Transcendents: el seu origen també és a l’interior de la persona, però el seu destinatari és fora (ens transcendeix): un col·lega de treball, la família, etc. Els tres tipus de motius poden influir simultà-niament a qualsevol decisió, però tenen un pes

diferent segons la persona i la seva escala de valors. Per exemple, si treballo per a comprar-me un automòbil o perquè se’m reconeguin les meves qualitats, estic treba-llant per motius extrínsecs. Si el que vull es aprendre més,

Estem fets de tal manera que pensar i actuar

per als altres ens fa millors

5

actualitatsatisfer el desig de saber, em mouen motius intrínsecs. Tan-mateix, si el que em motiva és millorar la societat, atendre millor els clients o que se’n beneficiï la família, el que pre-val és la motivació transcen-dent. Moltes persones van a treballar cada matí per a guanyar diners (motius extrínsecs), però també perquè els agrada la seva professió (intrínsecs) i perquè han de mantenir la família i els il·lusiona fer quelcom útil per als altres (transcendents).Tot el que pretén Bell-lloc gira a l’entorn d’aconseguir que els motius transcendents ad-quireixin el protagonisme. Si en acabar el seu pas per l’escola els nostres alumnes es mo-guessin exclusivament pels motius extrínsecs, significaria que es deixarien arrossegar per les modes, pel tenir, serien els estímuls externs els que dominarien la seva vida. Una vida su-perficial i intranscendent dominada per allò que m’agrada i em ve de gust. Tanmateix, quant més aconseguim desplaçar els motius cap als trans-

cendents, més amos som de nosaltres mateixos. Allò que passa al nostre voltant ens afecta, però no ens aclapara, al contrari, ens esperona a mi-llorar la realitat que ens envol-ta. Ens fa líders de la nostra pròpia vida.I aquí rau la clau de la felici-

tat, perquè una característica de la persona és l’alteralitat, estem fets de tal manera que pensar i actuar per als altres ens fa millors. El servei és l’autèntic motiu de la transcendència. La parau-la “servir” s’ha carregat de significats pejoratius. S’identifica amb servilisme o abús de poder. Però, en realitat, és la capacitat de reconèixer les necessitats reals (allò que els fa millors, no els seus desitjos) dels altres, amb l’objectiu d’ajudar-los a satisfer-les. Creixen ells i, de re-truc, creixem nosaltres. Perquè la capacitat de servir és la millor arma que disposem en el nos-tre camí cap a l’excel·lència. Per això, la frase lapidària de la Masia acaba així: “posats al servei dels altres, per al bé de la societat.”

La capacitat de servir és la millor arma que

disposem en el nostre camí cap a l’excel.lència

cluB DE MUNTANYA

6

el butlletó

Sortides familiars

20 de març de 2011 – REUS

RAMon boschProfessor de Bell-lloc

7

Club de muntanya

3 d’abril de 2011 – PUIG DE LA CALMA - ALT EMPORDÀ

22 de maig de 2011 – SANT AMAND - RIPOLLÈS

8

el butlletó

16 d’octubre de 2011 – PIC DE LA DONA

19 de juny de 2011 – TURÓ DE L’HOME / LES AGUDES - MONTSENY

9

Club de muntanya11 de desembre de 2011 – PESSEBRE 2011- SANT MIQUEL DE LES FORMIGUES (O DE SOLTERRA)

10

el butlletó22 de gener de 2012 – BESTRECÀ - GARROTXA

11

Club de muntanya9 de setembre de 2011SORTIDA CARRIL BICI OLOT-GIRONA

11 de desembre de 2011SANT MIQUEL DE LES FORMIGUES (O DE SOLTERRA)

BTT

12

el butlletó

EDucaciÓ infanTil

El protagonista de la setmana

Els alumnes de P3, els Esqui-rols del CEI, porten a terme un nou projecte que anomenem L’infant protagonista.Amb aquest projecte, cada se-tmana un Esquirol esdevé pro-tagonista de la seva classe. A casa, amb l’ajuda dels pares,

l’infant protagonista prepara un material per a exposar i ex-plicar davant de tots els seus companys/es. Els Esquirols poden explicar el dia que van néixer, el nom dels seus pares, explicar com eren i què feien quan eren petits, on viu, les co-

El conte comença ambun avi molt entranyable que explica una història

al seu nét, en Biel

LÍDIA oLIVERAsIREnE PÉREZMARIA GARcIASenyoretes de P-3 del CEI

13

educació infantil

ses que més els agraden ( el menjar, les joguines, les activitats...), les seves habilitats, etc. Amb tota aquesta valuosa informació s’elabora el llibre del protagonista. I no sabeu com s’ho esperen, els Esquirols, de ser el protagonista! Tots pregunten amb alegria “Sen-yoreta, senyoreta! Quan em tocarà?”. A l’aula, es reserva un espai per a exposar el llibre del protagonista i totes les pertinences de l’infant que ha portat durant la setmana (joguines pre-ferides, objectes, roba de quan era petit, fotos, contes, etc.).Tan valuós és el llibre del protagonista com el mo-ment en el qual pares, avis o oncles vénen a la classe, ja sigui a explicar anècdotes del nen/-a, explicar l’ofici , portar a terme activitats com fer un estel o un vaixell de paper, fer un taller de cuina, plantar cols, explicar un conte, fer un pessebre o un ar-bre de Nadal, etc. Fins i tot, han vingut acompanyats d’uns divertits pollets o d’un gros au-tocar.

Dur a terme aquest treball, ens permet de tractar cada nen/-a de forma individualitzada, aprofun-dir molt més en cada un d’ells i afavorir la seva autoestima ja que els nens/-es se senten impor-tants dins del grup-classe ja que ser el protago-nista, a més a més, implica tenir certs privilegis sobre la resta: ser el rei o reina de la classe, ser el primer de la fila, ajudar la mestra en tot mo-ment, etc.Amb aquesta activitat, s’afavoreix la qualitat del llenguatge oral i l’aprenentatge de la lectoescrip-tura, els Esquirols aprenen i s’enfronten a parlar davant de tots els seus companys/-es i prenen consciència de l’evolució de la seva vida (passat-present). A més, gràcies a la participació activa

dels pares s’afavoreix la inte-racció i s’estableix un fort lli-gam entre la família i l’escola.Tots plegats, petits i grans, tin-dran un bonic record, un llibre en el qual es reflecteix el que passa al voltant de l’infant pro-tagonista i una experiència ino-blidable. n

Gràcies a la participació activa dels pares

s’afavoreix la interacció i s’estableix un fort lligam entre la família i l’escola

14

el butlletó

a FONS

AnTonIo VILLALonGADoctor en medicinaGIRAFRA. Girona per Àfricawww.girafra.org

L’austeritat i l’alegria de la vida

La meva infantesa són records d’un pati de Montjuïc de Barcelona. Vaig néixer a casa meva, a la vessant d’aquesta muntanya, una casa que amb prou feines feia 30 m2 i a la qual s’accedia mitjançant unes escales que donaven a un pe-tit pati compartit amb els veïns. Gran part de la nostra vida es desenvolupava en el pati: ju-gar, menjar, fer deures, treballar... Des del pati, s’entrava directament a una estança que era, alhora, rebedor, sala d’estar, cuina i menjador, la següent estança era l’habitació dels meus pares i del petit, a continuació es passava a l’habitació dels nens i res més. Les cases dels que vivíem a la muntanya no te-nien ni aigua corrent, ni electricitat, ni telèfon, ni gairebé res i no era perquè fóssim “amish”, sinó perquè, senzillament, no ho teníem. De fet, els que vivien a baix, a la ciutat, no anomenaven cases a casa nostra sinó les barraques de Montjuïc. L’aigua era gratuïta, això sí, cada dia tocava anar a

la font pública a omplir les garrafes i galledes per beure, cuinar, rentar-se i per a la neteja.La nostra font d’energia era, principalment el petroli, era la més neta i pràctica. L’utilitzàvem per cuinar i per tenir llum uns quinqués molt bo-nics, altres veïns tenien cuines de carbó i, per a il·luminar-se utilitzaven espelmes o quinqués de carbur com els dels miners. A l’hivern, ens escalfàvem amb brases de fusta. La majoria dels aliments, tots molt bàsics, com ara patates, mongetes, llenties, cigrons, ous: els compràvem a la botiga del “Navajero”. Ge-neralment, a partir del dijous havia de fiar, com a molts dels seus parroquians, tanmateix, sabia que tots els dissabtes, quan cobraven els treba-lladors, se saldaven els deutes.

Jo estrenava poca roba, per tenir dos germans més grans, sempre heretava el que els anava petit que no hagues-sin fet malbé. El meu pare em va explicar què feia un seu avantpassat: “estic la mar de

Els moments de crisi poden servir per

rectificar algunes coses

15

a fonscontent perquè he heretat uns pantalons nous, d’uns parents del meu pare, rebu-tjats del meu avi”. Jo no em podia queixar, els meus pan-talons i l’altra roba eren de la meva mateixa generació i, la veritat, és que llavors tampoc m’importava. Els nens ens ho passàvem d’allò més bé, a part del col·legi i de l’empipador haver de fer els encàrrecs d’anar a buscar aigua, a comprar i llançar les escombraries, que per cert se’n generava molt poca, teníem tota la muntanya amb els seus arbres i els seus racons per a ju-gar. No necessitàvem joguines, de fet amb prou feines en teníem perquè no hi havia diners per comprar-los, però no els trobàvem a faltar. Les colles de nois ens ajuntàvem i sempre hi havia a què jugar, a policies i lladres, a cuit i amagar, o algun lloc de la muntanya per explorar o ar-bres per enfilar-s’hi, guerres entre bandes... Els nostres pares sí eren conscients de les penúries que teníem i patien en no poder proporcionar-nos moltes coses bàsiques però, d’altra banda, ens veien sans, forts i feliços i tenien l’esperança que amb els estudis que seguíssim arribaríem

a tenir una millor vida menys sacrificada, tot això alleugeria la seva pena. Aquells anys foren d’austeritat, pobresa, però anys saludables de molt d’exercici físic i dieta equi-librada, no passàvem gana i clarament no havia risc de

caure en excessos alimentaris, com succeeix fàcilment a la societat actual amb el menjar escombraria i amb la tendència a l’obesitat mòrbida ja des de la infantesa. Llavors era molt estrany que un nen es quedés només a casa tancat, a no ser que estigués malalt, avui, en canvi, és fàcil veure nens o adolescents enca-denats a la televisió, a l’ordenador o als vide-ojocs sense tenir amb prou feines relació amb altres, cosa que comporta problemes de caràc-ter, de personalitat i, fins i tot, inestabilitat psi-cològica o psiquiàtrica. Van passar els anys, vaig arribar a ser metge i vaig començar, durant les meves vacances, a anar a l’Àfrica a ensenyar i practicar la medicina, a països amb moltes necessitats bàsiques sense cobrir. Al-gunes vegades, les meves estades a països afri-cans m’han fet recordar la meva infantesa, encara

Cal corregir la “mentalitat limitada”

que ens fa mirar només el que ens interessa

16

el butlletó

que les condicions que tenen són més precàries. La vida a l’Àfrica també es desenvolupa fora de les cases. Les cabanes o barraques serveixen per a tenir-hi coses i recollir-s’hi per dormir, ja que generalment són molt petites, no tenen tres es-tances com tenia la meva sinó només una, i no solen sobrepassar els 20 m2. La gent viu molt relacionada amb els seus veïns i s’adonen molt més dels problemes dels altres i s’ajuden entre ells en allò que bonament puguin. Els africans ca-minen molt, els adults per a buscar l’aliment, i els nens és freqüent que hagin de caminar diversos quilòmetres per anar a l’escola. En els nens crida poderosament l’atenció la seva jovialitat, el seu entusiasme, tot i que no tinguin res i d’haver de fer tasques per ajudar la família, entre d’altres, cuidar per als petits, atès que són freqüents en famílies nombroses. Molts països africans tenen diverses coses en comú, a més de l’alt percentatge de pobresa. A l’Àfrica, la família s’estén més enllà dels pares i germans a parents llunyans, abraçant, fins i tot, la tribu, hi ha un fort sentiment tribal,

que està molt per sobre del nacional. La supers-tició i la bruixeria encara persisteixen i són un obstacle per al desenvolupament. Tenen moltes limitacions però també tenen grans coses, i una d’elles és l’alegria de la vida, que s’aprecia prin-cipalment en els nens però, també, en els adults que, tot i mancar-los fins al més necessari, no se’ls veu amargats, tenen esperit noble, positiu, potser sí de resignació, però també d’un cert senyoriu. Com deia Machado: “son buenas gen-tes que viven, laboran, pasan y sueñan, y en una día como tantos descansan bajo la tierra”. Crec que la percepció d’aquesta alegria de viure, encara que sigui subconscientment, és el què porta a què a molts que visiten aquest continent agafin la coneguda “febre d’Àfrica” que els força a tornar-hi.

Els països on he estat coope-rant més recentment han es-tat Costa d’Ivori i la República Democràtica del Congo, amb-dós ocupen els últims llocs de la llista d’índex de desenvolu-pament humà. Preguntava a la gent d’allà, que “com por-taven la crisi econòmica mun-

Una visió cristiana de la realitat ajuda a posar les coses en el seu lloc i en

l’escala de valors

17

a fonsdial actual”, i em contestaven que amb prou feines la nota-ven perquè han viscut sempre en una crisi tan profunda que és difícil que s’empitjori més i, per suposat, no tenen ni punt de comparació amb la que podem arribar a tenir a Europa. Això em va fer pensar que aquí no es-tem preparats per al tsunami econòmic que ens pot caure a sobre. De fet, aquí hi ha famílies que ja pateixen els efectes de la crisi, bé per l’atur o per reversos en els negocis i s’han vist obligats a reduir el seu tren de vida. Pot ser una excel·lent oportunitat per ensen-yar una sèrie de valors que, quan es neda en l’abundància, és fàcil que s’oblidin. L’austeritat és un d’ells, que també es pot viure essent ric i llavors té més mèrit.La persona austera no es crea necessitats, evita el que és superflu i, d’alguna manera, és més lliure en no estar condicionada per les coses i, al mateix temps, té cura per tal que durin més i evita el malbaratament. Sant Pau ens dóna un exemple i tota una lliçó de senyoriu cristià quan escriu: Sé viure en pobresa i sé viure en abundància. En totes i cada una de les circums-

tàncies estic entrenat: a anar tips i a passar gana, a tenir de sobres i a patir escasse-tat. Tot ho puc en aquell que m’enforteix. No obstant això, féren bé de prendre part en la

meva tribulació (Filip. 4, 12-14). És a dir, alhora lloa la cooperació i l’ajuda que li van prestar. Una visió cristiana de la realitat ajuda a posar les coses en el seu lloc i en l’escala de valors: primer hi ha Déu, després les persones i, per últim, les coses. Quan s’inverteix l’ordre, és fà-cil caure en la infelicitat encara que es tinguin moltes possessions. Aquesta mateixa visió ens mourà a ser solidaris, a no mirar només per a un mateix de forma egoista sinó a pensar, també, en els altres, ja que per malament que ens vagi, sempre hi ha qui ho passa pitjor i, per això, s’ha de ser generosos amb els més necessitats. Una forma pràctica i segura és col·laborar amb organitzacions de reconeguda garantia com poden ser Càrites, el Banc dels Aliments, etcètera.Sigui com sigui, si arriba la crisi podem apren-dre de les bones persones de l’Àfrica a mantenir, malgrat tot, l’alegria de la vida. n

S’ha de ser generosos amb els més necessitats

18

el butlletó

Tenim la certesa que formem part d’una generació privilegia en un moment cúspide de la his-tòria que ens converteix en ho-mes més lliures que els nostres avantpassats, amb més capaci-tat de decisió perquè creiem te-nir tots els elements necessaris per discernir, convençuts que estem ben informats. Som els protagonistes de la revolució di-gital. Rebem impactes comuni-catius de forma permanent, fins i tot inconscientment, i estem en disposició d’aconseguir-los

a demanda. El nostre nivell de connectivitat és pràcticament absolut i disposem de recur-

sos tecnològics suficients per convertir-nos en emissors uni-versals de qualsevol missatge. La paradoxa és que la genera-ció que disposa de totes ques-tes eines viu una profunda crisi provocada per la més absoluta desinformació, cosa que provo-ca un cúmul de mentides i fal-ses expectatives. Hauria estat possible aquest engany si ha-guéssim dubtat més de nosal-tres mateixos? Hauria passat el mateix si haguéssim estat més alerta? No tot el que flueix pels

Cal tornar a donar resposta al contracte tàcit que existeix entre totes les

parts per tal que els que busquen fiabilitat trobin honradesa i compromís a la recerca de la veritat

QÜESTIONS D’acTualiTaT

RAfAEL DE RIboT

Ens cal bonperiodisme

Llicenciat en Periodisme per la Universitat de Navarra, ha desenvolupat la seva carrera professional, sobretot, a l’àmbit audiovisual. Ha estat director i pre-sentador de l’informatiu Catalunya Nit de Catalunya Ràdio i de La Nit a RAC1. També ha estat cap de redacció d’informatius de TV3. Actualment, és el direc-tor del diari El Singular Digital i col·labora com a analista i articulista a diferents mitjans de comunicació. També és professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

19

qüestions d’actualitat

infinits canals de comunicació és informació- no tot és cert, no tot és veraç -i moltes vegades són missatges interessats que busquen crear un determinat efecte. Les proves demostren que a l’era de la comunicació els instruments dels quals dis-posem no han estat capaços de garantir, per si mateixos, una societat ben informada.Davant d’aquesta situació, el primer que cal analitzar és el paper que han jugat els mit-jans de comunicació tradicio-nals. A l’últim quart del segle passat, vàrem veure créixer la seva importància i va ser l’època de la creació de grans grups multinacionals de comu-nicació, grans empreses amb motivacions i objectius que no tenien res a veure amb la funció que ha d’exercir el periodisme. Possiblement, aquesta sigui la causa per la qual cada vegada es van anar allunyant més dels interessos de la seva audiència per fixar-se en els seus gus-tos, enfocant la seva oferta a la prioritat de satisfer-los. Quan ha esclatat la crisi, quan la se-guretat ha estat substituïda pel dubte, el desconcert provocat per l’engany ha fet que la gent torni a buscar referents sòlids i no els ha trobat en uns mitjans de comunicació còmplices i desprestigiats. Els mitjans de comunicació han perdut la seva utilitat i pateixen, principalment,

la seva pròpia crisi de credibili-tat. Això ha facilitat l’aparició de multitud de nous emissors que miren d’aprofitar aquesta opor-tunitat per generar el seu propi espai. Només l’allargament de la delicada situació econòmi-ca, i el seu efecte en la inversió publicitària, han frenat aquest fenomen els últims anys.Però, tothom ha d’assumir la seva responsabilitat. Hi ha una part d’aquesta ficció que ha estat possible perquè una gran majoria ha preferit creure allò que ja li anava bé, que va optar per empeltar-se irres-ponsablement d’un optimisme endèmic i que va evitar l’esforç de gestionar el present en clau de futur, que al final és el mirall on sempre s’acaben reflectint les nostres actituds. La falta d’exigència d’un comportament moralment exemplar ha permès que es generalitzessin els abu-sos, alhora que la manca de compromís ha acabat cedint tot el protagonisme de l’espai públic a determinats interessos privats.Però, ara tenim una nova opor-tunitat. Pel que són veritable-ment eficaces les eines de l’era digital és per a interactuar i fa-cilitar que qualsevol missatge pugui tenir un retorn. L’èxit de les xarxes socials ha sorprès fins i tot els seus creadors, que les consideraven un espai per a gent que compartia interessos

limitats. Al final, han esdevingut llocs tan potencialment interes-sants com realment decebe-dors, dedicats, principalment, a satisfer les ànsies de protago-nisme d’adolescents i exhibicio-nistes. Un dels problemes que hem d’afrontar, la societat en el seu conjunt, els mitjans de comu-nicació i els seus professio-nals, és que el periodisme ens ha fallat en el moment en què més el necessitàvem; cal tornar a donar resposta al contracte tàcit que existeix entre totes les parts per tal que els que bus-quen fiabilitat trobin honradesa i compromís a la recerca de la veritat. La multitud d’emissors anònims o difícils d’identificar impedeix discernir amb claredat quins d’ells són de fiar i quins actuen amb poc rigor o de for-ma interessada.De la mateixa manera que ens calen mitjans que actuïn amb professionalitat, prou forts per aguantar les pressions i sufi-cientment independents com per a complir amb la seva fun-ció de control, ens calen con-sumidors compromesos amb el seu entorn, exigents amb el ri-gor i crítics amb els continguts. Un dels avantatges del món di-gital és que ens dota de prou eines com per a exercir aquest control de forma directa i trans-metre els missatges de forma immediata. L’excés d’aparent informació, el constant bom-bardeig de fets, ha estat la cortina de fum darrera la qual s’ha volgut amagar la realitat. Sempre, el bon periodisme ha acompanyat la narració de les claus per a interpretar-la. Avui, més que mai, hem d’exigir cri-teri, formació, capacitat i re-cursos per a donar sentit a la seqüència infinita de successos aparentment inconnexos. Ens cal bon periodisme. n

20

el butlletó

JAUME cAMPsDoctor en Ciències de l’Educació i Professor de la UIC(Universitat Internacional de Catalunya)

Intel·ligència de gènere a l’escola

l’origenEl 1929, Virginia Woolf escrivia a Una cambra pròpia: “havia après ben bé la primera lliçó important de debò; escrivia com una dona, però com una dona que s’havia oblidat que era una dona, i per això el seu llibre era ple d’aquesta curiosa qualitat del sexe que només s’aconsegueix quan no penses en el sexe”. Aquesta frase, en certa manera, resumeix el pro-pòsit d’aquest article; esbrinar quines qualitats, condicionants o dificultats apareixen quan les qüestions de gènere són pre-sents, i -referit a l’àmbit esco-lar- si un entorn d’un sol sexe pot afavorir els propòsits de la institució escolar.

La història de l’escola des de la perspectiva del gènere s’ha ac-celerat en els darrers decennis. Després de segles d’escoles obertes només als homes, la reivindicació educativa de les dones es va obrir pas amb la creació d’institucions desti-nades a elles; però el currícu-lum de les escoles femenines

diferia essencialment del que s’aplicava a les escoles mascu-lines. Això es corresponia amb la norma social que assignava als homes, pel fet de ser ho-mes, l’àmbit públic de la socie-tat (món laboral, social, polític, la producció...); mentre que l’àmbit apropiat per a les dones era el privat (la llar, la reproduc-ció, la cura dels fills...). Es trac-tava de dues esferes separades que exigien una educació dife-rent adaptada als dos univer-sos en què, necessàriament, s’haurien de desenvolupar els nois i les noies.

Durant el segle XX, el femi-nisme va reivindicar la fi de la discriminació de la dona, que

La consciència de pertànyer a un sexe i no pertànyer a l’altre

configura les relacions, les conductes personals

i la socialització.

En PERSPEcTiVa

En aquest article l’autor en parla de la socialització del gènere a l’escola, tema tractat en la seva tesi doctoral.

21

es produïa en bona part, per l’impediment de la seva parti-cipació a l’esfera pública.

Malgrat que la causa de la ge-neralització de l’escola mixta es troba principalment al te-rreny de l’eficiència econòmica, aquest tipus d’escolarització responia a aquestes propos-tes d’igualtat, ja que semblava assegurar que tots dos sexes rebrien una educació idènti-ca. Sens dubte, la mixticitat escolar va servir per eliminar estereotips i assegurar la igual-tat educativa, almenys formal-ment, de dones i homes.

D’aquesta manera, en pocs anys, la majoria d’escoles dels

països occidentals van adme-tre alumnes de l’altre sexe; i l’escolarització separada de noies i nois (educació dife-renciada) va quedar reduïda a uns pocs establiments que, en l’opinió pública de molts paï-sos, sovint apareixien com a anacrònics.

Als moments inicials d’im-plantació de la mixticitat, aquesta es va valorar com a un pas endavant en el trencament de la separació d’àmbits per a homes i per a dones present a la socie-tat durant segles. La inclusió a les aules dels dos sexes havía d’acabar amb les de-sigualtats entre sexes i les discriminacions.

Efectivament, al principi, l’edu-cació mixta generalitzada a l’es-cola era l’única institució que –com afirma Fernández Engui-ta- tractava de manera bàsica-ment igualitària ambdós sexes. En aquest sentit, la mixticitat es-colar va proporcionar a genera-

en perspectiva

L’escolarització separada de noies i

nois facilita la creació d’ambients educatius

lliures de les pressions de gènere

22

el butlletócions senceres una experiència d’igualtat que no es trobava en altres àmbits de la societat i va contribuir al trencament d’es-tereotips de gènere fortament arrelats.

No obstant això, amb els anys que han passat des d’aquests fets, l’escolarització mixta ha anat mostrant la seves dificul-tats; i ha estat el mateix movi-ment feminista el que ha posat al descobert, entre d’altres, aspectes com els següents:

a. L’escola mixta és una escola que segueix sent d’homes, encara que hagi acceptat les dones a les seves aules.

b. El currículum escolar man-té la invisibilitat de la dona i del seu paper al llarg dels segles.

c. L’escola mixta manté una estructura en què el poder i l’estatus dominant segueix en mans dels homes.

d. La creixent feminització de la professió docent està mostrant a l’alumnat que certs treballs són més apro-piats per a un sexe.

e. Tot i buscar-se activament la igualtat, després de passar més de deu anys escolarit-zats junts, l’alumnat aca-ba l’educació obligatòria i s’inclina per estudis i profes-sions clarament divergents segons el seu sexe.

f. La mixticitat no és natural; malgrat la inclusió de noies i nois a les mateixes aules i d’una educació tendent a la cooperació entre ells, es manté una autosegregació que es manifesta, especial-ment, quan els alumnes tenen llibertat per triar els seus com-panys de jocs i activitats.

A aquests elements, convin-dria afegir-hi els problemes

que estan presentant els nois, respecte de les noies, pel que fa al fracàs escolar; i la denún-cia, cada cop més sonora, de la manca de models masculins entre els docents.

Tot això ha generat un debat entorn de la mixticitat escolar, que s’ha presentat en països tan diferents com els Estats Units, França, Holanda, Nova Zelanda, Alemanya o Espan-ya; debat que no està mancat de passió. La generalitzada convicció pedagògica que l’escola ha de ser un reflex de la societat -en la qual conviuen dones i homes- ha convertit la mixticitat escolar en un valor indiscutible i en un assoliment irrenunciable de la modernitat.

els ‘problemes’ de l’escola mixta

Malgrat les bones intencions, l’escola d’avui ha oblidat al-guns aspectes essencials pel que fa a la presència dels dos sexes a les escoles.

En primer lloc, s’ha menystin-gut la categoria ‘gènere’ com a primer i principal element que configura la realitat psi-cosocial a les aules. És nom-brosa i unànime la bibliografia que reconeix fets com els se-güents:

• Malgrat la comprensivitat es-colar, les línies de separació entre els sexes a les escoles són més fortes que la sepa-ració racial.

• La categorització grupal més poderosa a la infància és el sexe.

• Les categories de gènere són més prominents que qualse-vol altra categoria social i les experiències de socialització dels alumnes varien, sobre-tot, en funció del sexe.

• En definitiva, la consciència de pertànyer a un sexe i no pertànyer a l’altre configura les relacions, les conductes personals i la socialització.

En tot això, cal recordar un principi de la psicologia so-cial que afirma el següent: és condició necessària per a què una categoria social tingui re-llevància la presència simultà-nia d’una altra categoria social comparable o que contrasti. En el cas de l’escola mixta, la presència dels dos sexes a l’escola fa que el fet de ser noi o ser noia tingui una forta influència en els aspectes edu-catius personals i socials.

No ens ha d’estranyar, per tant, que, especialment en àmbits de massificació de població infantil com l’escola, es generi més autosegrega-ció dels sexes que no pas a d’altres espais. De fet, s’ha comprovat que la socialització entre sexes a l’escola és major a l’inici de curs, quan l’alumnat torna d’un període de vacan-ces fora de l’escola, que en acabar el curs; i això malgrat que el professorat posa esforç a provocar i facilitar les situa-cions de treball i cooperació entre sexes.

D’aquesta manera, a la infàn-cia, s’estableixen a l’escola dos grups d’iguals, clarament definits i caracteritzats per ser del mateix sexe. Com que les diferències de gènere es ma-

A l’escola diferenciada,es facilita que cada

alumne destaqui persi mateix

23

nifesten amb més força en les situacions socials i públiques, és d’esperar que l’àmbit esco-lar condicioni sovint les actua-cions de l’alumnat.

Aquests fets faciliten, a les au-les mixtes, fenòmens com la polarització grupal: la percep-ció de pertinença a dos grups diferents fa que nois i noies radicalitzin les seves actituds cap a les conductes esperades per al seu sexe. Com ens diu Ballarín, existeix una constant pressió entre nois i noies dins de l’aula mixta per defensar la seva identitat de gènere. Són prou coneguts, per exemple, fenòmens com que per als nois la masculinitat estigui molt lli-gada a la no-feminitat, fet que s’aguditza en presència d’elles; i Salomone destaca l’increment de la seva preocupació per es-calar en el seu estatus a par-tir de les habilitats atlètiques, mentre que en les noies se so-bredimensiona la preocupació per la socialització i la imatge física. Pollack reconeix que aquestes pressions de gène-re porten molts adolescents a

assumir les normes del grup en matèria de gènere, i reconeix la necessitat d’oferir a l’alumnat zones de confort; en la mateixa línia, Martínez i Bujons recla-men que l’escola ha de man-tenir-se com a espai de llibertat que, en determinats aspectes, pugui exercir de contrapès a les tendències socials.

l’escola diferenciada: una resposta

En conclusió, l’escolarització separada de noies i nois faci-lita la creació d’ambients edu-catius lliures de les pressions de gènere. Això facilita, alhora, la creació d’una cultura esco-lar menys dependent de la cul-tura infantil i adolescent i dels estereotips socials, que sovint vénen carregats d’aspectes que dificulten la tasca edu-cativa que pretén la institució escolar.L’educació personalitzada su-posa l’intent d’estimular els alumnes a dirigir la pròpia vida, a desenvolupar la capacitat de fer efectiva la llibertat perso-nal i la seva creativitat, parti-cipant en la vida comunitària. S’entén, per tant, que, espe-cialment, en aquestes esco-les sigui escaient plantejar-se l’educació diferenciada com una estratègia facilitadora de l’alliberament de pressions de gènere que, com s’ha dit, són les que més condicionen psi-cosocialment nenes i nens a les aules.

A l’escola diferenciada, en eliminar-se la dualitat grupal de gènere, es facilita que cada alumne destaqui per si mateix, deixi de ser ‘un més’ entre molts, visqui amb més llibertat d’actuació en un entorn en el qual, necessàriament, totes les seves actuacions són pú-

bliques i avaluades pels com-panys de curs.

No estranya, per tant, que de les escoles diferenciades sur-tin més sovint noies i nois que optin per estudis i professions que tradicionalment s’associen a l’altre sexe.

És en aquest sentit que cal aplicar, decididament, una intel·ligència de gènere a l’escola; aquesta ha de perme-tre detectar la transcendència de la inclusió de nens i nenes a les mateixes aules i també va-lorar la separació escolar dels sexes com a una estratègia efectiva per a l’objectiu de la institució escolar: l’educació.

referènciesBallarín, P. (2001). La educa-

ción de las mujeres en la Es-paña contemporánea (siglos XIX-XX). Madrid: Síntesis.

Camps, J. (2011). La socialit-zació de gènere a l’escola. Barcelona: Furtwagen Edito-res – UIC Publicacions.

Fernández Enguita, M. i Levin, H. M. (1989). Las reformas comprensivas en Europa y las nuevas formas de des-igualdad educativa. Revista de Educación, 289, 49-64.

Pollack, W. (1999). Real Boys. New York: Henry Holt and Company.

Riordan, C. (1990). Girls and boys in school. Together or separate? New York: Tea-chers College Press.

Sadker, M. y Sadker, D. (1995). Failing at Fairness; How Our Schools Cheat Girls. New York: Touchstone.

Salomone, R. (2003). Same, Different, Equal. Rethinking Single-Sex Schooling. New Haven: Yale University Press.

Woolf, V. (1985). Una cambra pròpia. Barcelona: Grijalbo. n

en perspectiva

24

el butlletó

Jordi AurichTaberner, cap dels Serveis Territorials de Girona del DAAM

té alguna cosa a veure el seu actual càrrec amb els seu orígens?Sí, l’avi era pagès i el pare també ho havia estat fins que es va dedicar a la construc-ció, de petit hi jugàvem molt, a casa els avis i sempre ens encarregava alguna feina (pas-sar el motocultor, arrencar males herbes, donar de men-jar els conills o gallines, etc) . Malgrat que després no ens hi hem dedicat, a casa meva, tots els temes relacionats amb la pagesia han estat sempre a primer terme. Després, ni la meva germana –que és perio-dista- ni jo, fins ara, ens hi hem dedicat.

l’EnTREViSTa

En Jordi Aurich de Banyoles a estat anomenat, a partir de les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 2010, director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Na-tural (DAAM) a la demarcació de Girona. És llicenciat en Dret per la Universitat de Girona (UdG). S’ha especialitzat en Dret Immobiliari i Urbanístic. Ha exercit com a advocat a diversos despatxos i és funcionari de la Diputació de Girona com a especialista en Dret Administratiu. En Jordi va estudiar l’Educació General Bàsica a Bell-lloc i el BUP a l’IES de Banyoles. Gran esportista, ha estat remer del Club Natació Banyoles, passant per totes les categories i arribant a la selecció catalana de rem i, fins i tot, a la selecció espanyola de rem.

JEsús DoMInGoProfessor de Bell-lloc

25

l’entrevista

nascut a Banyoles? Efectivament, sóc dels pocs banyolins de la meva edat i una mica més grans que ho podem dir amb total autoritat i rigor, sóc dels primers i dels pocs nascuts a la Clínica Salus Infirmorun de Banyoles. En aquells anys, els nens naixien a Girona o a Bar-celona.

després de gairebé quaran-ta anys dedicats a l’ensenya-ment, principalment a Bell-lloc, he conegut molts joves, també de Banyoles, i sempre he notat com si els de Ba-nyoles fossin diferents, ni millor ni pitjor, senzillament diferents. Hi ha alguna cosa que us fa ser de Banyoles a més del fet d’haver nascut a la ciutat? A més de l’estany, que marca molt, jo, i amb mi molts ban-

yolins, he estat remer, això no és normal a les comarques d’interior. El Pla de l’Estany té una mica d’aire de tres co-marques properes: Empordà, Garrotxa i Gironès, no només geogràficament, sinó també en la mentalitat. D’ací fas un còctel i et surt un banyolí.

Jaume Ferriol, en el pròleg del llibre Banyoles vora el llac, diu “Tothom es creu que el seu és

el millor poble del món. Els de Banyoles també ens ho pen-sem, naturalment. Però en aquest cas hi ha una diferència ben remarcable: Banyoles és el millor poble del món. Almenys ho diuen la gent de per aquí que té fama d’entenimentada. Tanmateix, si dubteu, veniu a veure-ho”. Tal vegada, la fra-se de Ferriol reflecteix el sentir banyolí.

com va ser anar a estudiar a Bell-lloc?Als anys 70 del segle passat es va produir un canvi polític i social molt important a l’Estat que també va afectar a Ban-yoles. El meu pare es va posar en política, és des de aleshores militant d’Unió Democràtica de Catalunya. Per aquest motiu, va conèixer un professor de Bell-lloc que es diu Josep Masabeu,

Un altre record agradable, per a mi, eren les

activitats que fèiem a 7è i 8è. Recordo haver fet

jardineria amb el Sr. Agustí i mecànica amb

el Sr. Viñolas

26

el butlletóara és a Barcelona treballant en una obra social important, amb qui va fer una profunda amis-tat, els pares varen decidit que si en Masabeu n’era professor, l’escola no podia estar mala-ment, això va fer que a mi em matriculessin a Bell-lloc i a la meva germana a les Alzines.

teniu algun record de la vos-tra estada a Bell-lloc?Jo vaig estar a Bell-lloc vuit anys, vaig fer-hi fins a 8è d’EGB, en acabar 8è, jo volia ser mecà-nic i treballar amb l’oncle que té un taller de reparacions de trac-tors i maquinària, també ven tractors, però als pares aquesta proposta no els va semblar gai-re bona. També tenia ja molta dedicació al rem. Total, que fet el 8è vaig deixar Bell-lloc i vaig perdre un any, tot s’ha de dir.

Records? Em ve al cap la nit de la nevada del gener de 1986, anàvem a Banyoles amb vent i neu quan va caure una torre d’alta tensió sobre la carretera. Es va aturar el trànsit i tots atu-rats. El Sr. Jesús Batlle va mos-trar la seva autoritat mantenint l’ordre dintre del caos que hi havia fora i dintre de l’autobús. També recordo com vàrem ser rescatats, el meu pare i dos pa-res més que tenien 4 x 4 van estar tota la nit fent viatges des de l’autobús fins a Banyoles, això contra el que deia la policia de trànsit. Va ser emocionant, compte que jo era un nen.

Un altre record agradable, per a mi, eren les activitats que fèiem a 7è i 8è. Recordo haver fet jardineria amb el Sr. Agustí i mecànica amb el Sr. Viñolas, jo disfrutava, d’aquestes activi-tats em venia allò de voler ser mecànic. Disfrutava el dia que tocaven activitats. Crec que a Bell-lloc vau ser pioners en

aquest aspecte, ara s’han de fer segons llei, però per mi que no és el mateix. En allò fèieu que ens agradés, ara ho fan per obligació.

des de 1992 fins ara vau per-dre contacte amb l’escola?Sí, perquè durant el BUP, que per la meva dedicació al rem vaig haver de fer a l’IES, en aquells anys Institut de Ban-yoles, però a la universitat vaig trobar companys dels cursos d’EGB i amb ells, i a través d’ells, hi he estat en contacte.

Què heu fet a la universitat?A la Universitat de Girona (UdG) vaig estudiar, encara vaig agafar tots els anys del barracons, Dret. Com que el pare era construc-tor i promotor d’obres em vaig especialitzar en dret relacionat amb l’urbanisme, tots els crèdits de lliure elecció relacionats amb el tema eren per a mi. Durant els estius, feia pràctiques en un despatx d’advocats a Girona.

En acabar a la UdG vaig fer a Barcelona un postgrau en Dret Immobiliari i Urbanístic. Du-rant aquest temps, vaig treba-llar a Barcelona en un despatx d’advocats especialitzat en Dret Administratiu. Sempre amb la idea de tornar a Girona.

si el pare milita en un partit, molt sovint, el fill, si entra en política, ho fa en el partit contrari. És el cas?No. En acabar Dret vaig entrar en política, però jo no he fet

com els fills díscols, vaig militar al mateix partit. L’any 2003 ana-va de segon en una llista de CiU per a l’ajuntament de Banyoles, però per raons externes, aque-lla llista no es va presentar, per la qual cosa, vaig quedar en un segon terme, fins fa pocs anys.

el fet de tornar a girona, va ser per qüestions polítiques o esportives?No, totalment professionals. Vaig tornar perquè en Pau Llo-part, antic alumne, gran amic, company de Bell-lloc i de la UdG i millor persona, em va posar en contacte amb el titular del despatx d’advocats on ell treballava i aquest últim em va oferir de tornar. Sens dubte, va ser en Pau que va facilitar que tornés a Girona i deixés el des-patx de Barcelona.

També, estant ja treballant en l’àrea de Dret Administratiu del despatx, em van oferir la possi-bilitat de ser professor associat a la càtedra de Dret Administra-tiu de la UdG. Ho vaig acceptar i ho he desenvolupat, amb molt de gust, durant tres anys.

Fins ara hem parlat del dret en l’àmbit privat, heu treba-llat també en l’àmbit públic?Sí. Després d’uns anys, estant ja a Girona, vaig voler veure l’altre vessant del Dret Admi-nistratiu i, després de diversos intents, vaig poder entrar com a funcionari a la xarxa local de municipis a la Diputació de Gi-rona. La meva tasca ha estat la d’assessoria jurídica dels ajuntaments petits que no dis-posen de recursos per dedicar-los als temes jurídics. Durant aquests anys, continuava tre-ballant, a les tardes, al despatx d’advocats, sempre he estat bastant actiu i no volia perdre la visió de l’àmbit privat del Dret.

M’agrada més que “ser la veu del

Departament (DAAM) al territori, ser la veu del territori al Departament”.

27

amb les eleccions al parla-ment de catalunya del nov-embre de 2010, canvia el go-vern de la generalitat i amb el canvi es remouen els cà-rrecs de directors generals i de departaments de les de-marcacions. Jordi aurich és nomenat per agricultura.

El conseller del DAAM, el Sr. Josep Pelegrí, d’Unió Demo-cràtica, em va oferir el càrrec de director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Rural a Girona. Des de febrer de 2011, estic desenvo-lupant aquest càrrec.

en què consisteix? Què heu de fer?-Representar el Departament en el Territori, desenvolupar els pro-grames de control, projectes, etc, al territori i tota la resta de distri-bucions legalment establertes.

Penso treballar en aquesta línia, en desenvolupar aquesta idea, no tant en fer acomplir les idees que ens vénen, que s’ha de fer, sinó d’aportar les idees i projec-tes del territori al diversos esta-ments superiors.

teniu algun projecte?Com a projectes prioritaris, te-nim el d’intentar acostar i rela-

cionar, més, interrelacionar te-rritori i espai natural on s’ubica. Per exemple, el Parc Natural de la Garrotxa. Identificar parc amb qui viu i promou el territori on és el parc.

Volem anar un punt més enllà. Fer un document d’intencions entre els productors, habitants de la zona i el parc, vull dir, que es promogui una simbiosi, el productor es compromet a conservar-ho, a fer pràctiques respectuoses amb el parc i el parc promociona els productes obtinguts al territori on s’ubica el parc. Conservar a canvi de màrqueting.

algun objectiu que penseu aconseguir durant aquest temps?-El principal és aconseguir que es reconegui el valor del sector primari en general: granges, es-corxadors, tractors a la carrete-ra, etc. Que tot això, que a cert tipus de ciutadans els molesta, es percebi el bé que fan i la seva necessitat, que siguin ben vis-tos.

-Simplificació administrativa, comprenem que s’ha creat una gran burocratització que no fa-cilita el treball al medi rural.

-Aconseguir un cert patriotisme alimentari, revaloritzar els pro-ductes de la terra, de la nostra terra, que en iguals o una mica més de condiciones siguem ca-paços de triar els productes fets a casa nostra. Revaloritzar els mercats d’aproximació, etc.

moltes gràcies Jordi per concedir-nos l’entrevista!A tu, Jesús, per mi va ser un plaer poder tornar a Bell-lloc i recordar vells temps, va ser una tarda realment emocionant i molt gratificant. n

l’entrevista

28

el butlletó

RAMon MoncUnILLProfessor de Bell-lloc

Didac Lee, un autèntic emprenedor

didac, ens pots explicar qui-na ha estat la teva trajectòria acadèmica i professional, des que vas acabar a Bell-lloc fins ara?Primer me’n vaig a anar a es-tudiar Enginyeria Informàtica a Barcelona i quan portava tres anys vaig aparcar els estudis per crear la meva primera empresa

DE PROP

Parlar del nostre antic alumne i amic Didac és

sorprendre’s i quedar-se astorat contínuament. Quina

capacitat de treball i quina intuïció per saber esbrinar

i descobrir noves possibilitats empresarials arreu! I tot

això unit a una alegria innata, gairebé mediterrània. Jo

crec que en Didac, sens dubte, –només cal veure’l- és

xinès pels quatre cantons, però em sembla que, alhora,

algun gen fenici també deu tenir….

Actualment en Didac és Conseller Delegat d’INSPIRIT

(Grup d’Empreses Tecnològiques) i, a banda, és mem-

bre de la junta directiva del FC Barcelona. L’any 2005

el varen nomenar “Millor Emprenedor Tecnològic” (Uni-

versitat de Cambridge) i l’any 2006 va ser elegit “Millor

Empresari de l’Any” per la AIJEC.

29

de propd’Internet (Intercom Girona, que avui en dia és Inspirit), i pràc-ticament he anat creant, des d’aleshores, una nova empresa cada any (TradeINN, Spamina, Zyncro...). Algunes han anat bé i altres no tant però, a base de treballar molt dur les coses van sortint poc a poc. A dia d’avui el grup té vuit empreses (alguna d’elles aglutina altres societats), som unes 300 persones distri-buïdes entre Girona, Barcelona, Buenos Aires, San Francisco, Tòquio... i quan ja estava més consolidat vaig poder fer un PDG a l’IESE i altres cursos de formació empresarial.

podríem parlar dels teus ac-tuals àmbits d’investigació, reptes i projectes professio-nals?Fonamentalment sóc emprene-dor. Una persona que conver-teix una idea en una realitat, as-sumint un risc. Conceptualitzo i desenvolupo empreses de base d’innovació i que tenen ambició global. El repte és ser capaç de mantenir la tensió creativa any rere any, no entrar en zona de confort i permetre de continuar creixent internacionalment les nostres empreses. A dia d’avui, dins del meu grup, el projecte al qual més temps dedico potser és Zyncro, acabem d’obrir al Japó, i ben aviat obrim al Brasil i Perú i ja estem preparant el te-rreny per desembarcar a la Xina.

Has viatjat molt i tens un marc de referències molt am-pli i un ventall d’experiències molt enriquidor. en aquest sentit, com et sembla que podem fer un món millor?En la meva humil opinió, es fa un món millor fent persones millors, a base d’educació basada en valors i formant persones amb actitud positiva, constructiva, que aspirin a la millora contínua

i a contribuir a millorar el seu entorn. Potser sona molt ideal però crec que aquesta és, pre-cissament, la base educativa de Bell-lloc, a on jo m’he format.

Quines han estat –segons el teu parer- les causes profun-des de la crisi econòmica i fi-nancera mundial que estem patint?De macroecomia no hi entenc massa. Jo el que veig és que mentre que a mi em costava moltíssim generar un benefici, amics meus que es dedicaven a comprar terrenys i vendre’ls a l’escriptura o operacions si-milars, es guanyaven molt mi-llor la vida i sense tant d’esforç intel·lectual. Semblava llavors que, o et dedicaves a l’immoble o eres el tonto del poble. Això és un exemple simptomàtic del problema real de fons, una bom-bolla en tot el sistema que es va fer gran i més gran, i enganyant a persones molt intel·ligents, fent-los creure que guanyar di-ners és fàcil i ràpid, i això mai ha sigut així. Tot el que val la pena a la vida costa, i molt, i quan

ens oblidem de la cultura de l’esforç per passar a la cultura de l’especulació, passa el que passa.

per què -segons el teu parer- li està costant tan a espanya (a diferència d’altres països) sortir de la crisi?Suposo que perquè la cons-trucció i la banca eren els pilars del nostre sistema productiu. Quan van entrar en crisi, i no hi ha hagut una nova indústria que dinamiti l’economia, això ha provocat que la sortida sigui més lenta. Perquè de la crisi no se’n surt esperant que el temps passi sinó regenerant el teixit econòmic perdut. I les empre-ses no neixen per generació es-pontània sinó a base de formen-tar l’emprenedoria, cosa que als Estats Units tenen molt més clar que nosaltres; allà tenen el Sili-con Valley quan aquí teníem el Totxana Valley.

potser, per les teves arrels genètiques, pots copsar mi-llor el paper que la Xina pot tenir a l’esdevenidor econò-mic i social al món. Què pot aportar en positiu la Xina al futur econòmic mundial?La Xina serà (i ja comença a ser) un motor econòmic mun-dial. Com tot, és una amenaça

Es fa un món millor fentpersones millors

30

el butlletó

o una oportunitat, depenent de com s’afronti. Per un costat, es-tan obligant a reinventar moltes indústries, especialment les que tenen mà d’obra intensiva però, per un altre, a mesura que la ren-da per càpita puja, cada cop es-devenen un mercat més atractiu per a les empreses occidentals. Fins ara, i durant alguns, anys s’han diferenciat per ser un país econòmic de producció, però des de fa un temps, ja són el país que més patents estan registrant a nivell mundial, la qual cosa in-dica que serà un país innovador que porta implícit un gen empre-nedor. Si som capaços de tenir mentalitat oberta, la Xina pot su-posar un oceà d’oportunitats per a nosaltres.

Fins a quin punt el potencial econòmic xinès i el seu pro-cés de lideratge emergent pot fer donar un tomb a la ideologia política que encara pesa a la Xina (temes com la llibertat religiosa, el respecte a tos els drets humans, la lli-bertat política, etc)?Pel que puc observar en els

viatges que hi vaig fent en els darrers anys, és que de mica en mica van evolucionant i cada vegada els xinesos gaudeixen de més llibertats. I la tendència, a mesura que passen els anys, és que l’individu, a la Xina, hi tin-gui més poder i cada cop, tam-bé, té més exigències.

el fet d’haver estudiat a Bell-lloc, què penses que ha su-posat per a la teva persona-litat i formació humana?Ara que estic fora puc parlar bé sense semblar un pilota! Crec que l’educació que vaig rebre a Bell-lloc va ser clau en la meva formació com a persona. El model d’ensenyament, el tracte amb l’alumne, l’ambient familiar i un llarg etc. de coses bones, fan que hagin estat quatre anys extraordinaris a la meva vida. De fet, crec que la meva per-sona ha estat forjada per tres elements: l’educació a casa, la pràctica de l’esport i la forma-ció rebuda a Bell-lloc. Els quatre anys –hi vaig estudiar el BUP i el COU- que vaig estudiar a Bell-lloc van ser fantàstics...

Què ha aportat l’educació que has rebut a casa i al col·legi en el que actualment ets com a persona i professional?És difícil diferenciar qui t’aporta què, però fent un exercici d’anàlisi, crec que de casa he après la cultura de l’esforç i del treball, de l’esport (que he prac-ticat durant molts anys) he après la perseverança i l’afany de supe-ració, i del col.legi, he après o he desenvolupat la capacitat de rao-nar, valors humans i a tenir una dimensió espiritual de la meva vida. Un bon professional abans ha de ser una persona sòlida!

recordes alguna anècdota divertida, curiosa o simpàti-ca dels teus anys a Bell-lloc, en relació als teus antics companys o professors?Tantes que podria escriure’n un llibre! Algunes de divertides però que no crec que sigui adient d’explicar aquí –jajajaja...-. Pot-ser em quedaria amb les vivèn-cies amb en Manel Montoliu, a qui sense dubte dec gran part del meu barcelonisme. Ens ex-plicava que anava al Camp Nou amb un casc blau (per protegir-se) i un cop el vàrem veure per la tele. Crec que no he tornat a veure a ningú al camp amb un casc de motorista....

realment en dídac és sorpre-nent. una barreja de virtuts xi-neses, la rauxa de l’empordà, de pragmatisme anglosaxó, l’alegria mediterrània i l’ober-tura de mires d’un autèntic ciutadà universal.tot això, i a més, del Barça!!...Fantàstic... n

Un bon professionalabans ha de ser una

persona sòlida

31

fRAnK bAYERProfessor de Bell-lloc

Josep M. Castany,molt més que un professor...

TOT DinanT

A Bell-lloc, els matins de novembre són d’una fredor

polida, neta, com si ens volgués recordar que on avui hi

passen més d’un miler d’alumnes, fa uns anys hi havia

tant sols la tranquil.litat bucòlica d’una masia catalana.

Per entendre una mica com una casa de pagès pot

acabar essent una de les escoles més sovintejades de

la província, he quedat amb el Sr. Josep Maria Castany

que ja m’espera amb l’elegància que li és pròpia, amb

el posat ferm del fill de Barcelona que a la meitat dels

seixanta es va trobar enmig de l’aventura de fer, d’una

masia, una escola referent a la província de Girona.

“Els antics alumnes entenen què és Bell-lloc perquè l’han viscut i això guarda l’essència de l’escola”

tot dinant

32

el butlletó

Bon dia sr. castany; 46 anys després, entra avui a les nou del matí a Bell-lloc i què és el primer que pensa?Doncs mira, et diré que quan vàrem arribar hi havia un bon grapat de torres d’electricitat perquè a l’entorn hi podies tro-bar una estació elèctrica i, la veritat, un dels problemes dels inicis de Bell-lloc va ser anar traient aquestes torres.

el primer que pensa el matí és que no hi ha torres?(Riu) És que no n’hi ha! I l’última que vàrem treure, i sense pagar, va ser la de la zona del polies-portiu.

i com s’escolleix aquesta finca plena de torres?Per explicar-ho bé hem de co-mençar pel principi. Hi havia un grup de persones molt vincu-lades a Girona com el doctor Ribot, en Manel Nadal, en Jau-me Fàbrega, en Joan Bertran o l’Higini Torras, que varen fer un grup promotor perquè el Dr. Ribot va veure la necessitat de fer una escola per a la gent del camp. Es tractava que aquests fills de pagesos estudiessin jun-tament amb altres alumnes de Girona ciutat que necessària-ment no havien de tenir una tra-dició familiar agrària.

o sigui, ja des d’un princi-pi, Bell-lloc era una escola

agrària amb vocació de ser alguna cosa més?Exacte, la primera idea ja fou arreplegar gent de fora i de la ciutat.

continuem amb la troballa de la finca...Vàrem mirar vàries finques de tot l’entorn i en agafar la ca-rretera de Santa Coloma per anar-ne a visitar una, en Jaume Fàbrega va proposar parar-nos a la finca de Bell-lloc que ha-via sortit anunciada al diari. La resposta va ser unànime “Calla boig, no saps el que deu cos-tar això?”. La qüestió és que la vàrem veure, ens va agradar molt perquè estava a la vora de Girona, però en efecte, ens de-manàvem molts diners.

i com ho varen fer?Doncs mira, anàrem a una entitat bancària i per pagar-ho, ens van proposar fer préstecs de 100.000 pessetes amb dos avaladors per cada un. En total hi havia més de dos-cents prèstecs.

Hi havia dues-centes persones que varen demanar el crèdit?Sí, i aquestes persones amb el pas dels anys han portat els néts aquí, i la veritat, n’estan molt contents perquè ara, en veure com està l’escola, diuen “aquí hi vaig col·laborar”. També n’hi havia que ens deien que no perquè pensaven que ho volíem

per revendre-ho al cap de dos anys i fer-nos milionaris. En fi, el fet que des d’un principi hi hagués dues-centes persones implicades ja és una mostra que Bell-lloc ha sortit endavant gràcies a l’esforç de tothom.

durant aquests inicis de nombrosos crèdits vostè ja estava a girona?Sí, jo venia de Barcelona i em varen dir si volia venir cap aquí durant un temps.

durant un temps?Durant un temps llarg. (riu).

així doncs, un cop tenien la finca i els diners, suposo que tocava moure’s per buscar alumnes?Sí senyor. Al principi el grup pro-motor em va dir “has de sortir a buscar gent”. Vaig preguntar amb què sortiria si no tenia co-txe i un dels membres del grup em va comprar el sis-cents amb el qual vàrem fer els primers viatges per la comarca, muntant diferents trobades amb famílies per aconseguir alumnes.

Quants en vareu aconseguir?El primer any érem prop de seixanta, tretze d’ells de Ban-yoles, que varen cursar el Ba-txillerat Laboral de la modalitat agrícola ramadera.

llavors, suposo que neces-sitaríeu els professors...Sí és clar, els vàrem treure de l’entorn de Girona. Fins i tot, alguna senyora va deixar el seu títol (riu).

d’aquest primer any hi ha al-gun punt d’inflexió que digui “això sortirà bé”?Sí, des d’un bon principi vàrem veure que tiraria endavant. Aquí hi havia algunes persones que pertanyien a l’Opus Dei, i sem-

1

33

pre, quan s’ha començat al-guna labor, ha estat amb una sabata i una espardenya. Així doncs, per què nosaltres no po-díem aconseguir-ho?

i amb tot plegat, sant Jose-pmaria ve a visitar l’escola el 66, no?Sí, i gairebé sense avisar.

sense avisar?Un diumenge a la tarda ens va rebre a Castelldaura (una casa de convivències a Premià de Dalt) i ens va dir que l’endemà passaria per Bell-lloc anant cap a Roma però ens va demanar que no ho diguéssim a ningú. Va visitar el col·legi i no va veure res perquè pràcticament no hi havia res però li va agradar molt la iniciativa.

en aquella visita de sant Josepmaria, us imaginàveu que tot aniria tan ràpid?Alguns sí i d’altres no. Tal com t’he dit, vàrem començar amb la modalitat agrària però després, al cap dos anys, amb l’arribada d’en Josep Maria Barnils com a director i de la feina d’en Fre-deric Gómez Pardo i l’Antoni Amorós, es vesteix el Batxille-rat Professional i s’hi incorpo-ra, a principis dels 70, l’EGB. L’escola s’obria a tothom i de la seixantena d’alumnes que hi havia als inicis vàrem passar als 256 de l’any 69.

tots no hi deurien cabre a la masia, no?En efecte, es necessitaven re-formes. La primera feina dels dos arquitectes, en Kim Masra-mon i en Joan Mª de Ribot, fou adaptar diverses zones de la Masia com a classes, i, al cap de dos anys, amb el creixement de l’escola, es va decidir fer l’annex on ara hi ha Batxillerat, el sala d’actes i l’oratori, que es beneeix l’any 69. Aquesta fou la primera ampliació important.

això doncs, tot pagant el crèdit de la finca, encara es necessitaven més diners...Sí, pensa que els bancs no afluixaven. Ara les coses són diferents, jo sempre demanava una piscina, i ja ho veus, l’han acabat fent... Però, llavors era més complicat. Recordo un trimestre que no vàrem poder recollir els diners dels préstecs i l’entitat bancària va escriure a tots els avaladors. Déu n’hi do! Ens varen cridar. Hi vàrem anar el Dr.Ribot i jo i ens varen do-nar un donatiu de 1.000 pesse-tes! Li vaig dir al Dr.Ribot “jo no l’agafo”, i em va dir, “agafa-ho, agafa-ho”. Després, ens va-ren aconsellar tenir un fons de

maniobra per poder pagar els imprevistos, i em va sortir dir-li que, a Bell-lloc maniobràvem sense fons (riu). Va ser una reunió molt divertida. També haig de dir que gràcies a Déu, les coses han canviat i amb el temps ens han ajudat molt.

així doncs, si els bancs apre-taven, d’on sortien els di-ners?La clau era l’amistat amb els pares, i aquesta amistat és la que et permetia en un moment determinat demanar cèntims. Un exemple, en Lluís Inclán em va dir “per què no dius a aquest amic teu si ens pot comprar un projector per a l’escola? Cos-ta 100.000 pessetes.” Ho vaig proposar al pare dient-li “En Lluís m’ha dit com veuries com-prar un projector per a l’escola, val 100.000 pessetes.” La res-posta va ser clara i contundent. “Tu estàs boig! Jo no compra-ré una màquina al meu fill”. Li vaig haver de dir que no parlava del seu fill, que també es deia Lluís, sinó d’en Lluís Inclán. La resposta fou encara més clara “Dóna-ho per fet”. La màquina encara és a la cabina de projec-ció de l’aula magna. Casos com aquests n’hi ha molts, gent que ha col.laborat molt.

algú que vulgui recordar?Sí, la figura de l’Arcadi Pla, un constructor de la ciutat de Gi-

tot dinant

El preceptor ha de seguir essent un amic

de la família

Any 1966, primera vista del fundador de l’Opus Dei a Bell-lloc. A la fotografia hi distingim: Pere Piqueras, Miquel Cortada, Josep M. Barnils, Josep M. Castany i Manel LLinàs.

Josep M. Castany, preceptant a en Joan Agustí.

1

2

2

34

el butlletórona que abans de morir ens va cridar i ens va dir, aquí teniu aquestes factures, us les sig-no i ja estan pagades. Per això dèiem nosaltres que no s’havia de dir Bell-lloc del Pla, si no, Bell-lloc d’en Pla. Era una bellís-sima persona que ens va ajudar moltíssim.

amb tot plegat, va passar el temps, Bell-lloc creix, i sant Josepmaria torna a visitar l’escola.I tant, el sala d’actes va que-dar petit, i el primer que diu, ho recordo perfectament, és que Bell-lloc era un preciositat.

i no només era una preciosi-tat sinó que vostè va deixar de passejar per la comarca amb el seu sis-cents i eren els pares que venien a trucar la porta de l’escola?Sí, i la veritat, en dedicar-me a fer les admissions vaig fer molts amics perquè coneixia tot els pares, ja que, en algun moment o altres varen haver de passar pel meu despatx. I, com que moltes de les ajudes que feien eren totalment voluntàries, o eres amics seus i entraves bé, o res de res.

ajuda voluntària que vostè escrivia al revés, o sigui, el paper de cara als pares i fent els números mirant en sentit contrari.Sí, abans no hi havia ordina-dors, tot era manual, i vaig pen-sar que podia fer els números al revés. Ells no se’n adonaven que ho veien directament i fun-cionava perquè tot era més di-recte.

i, mentrestant, alguns pares que fingien ser pagesos per poder veure com el seu fill anava a Bell-lloc...Sí que passava. Com que al

principi interessava que vingués la gent del camp, venien pares dient jo sóc propietari, i en pre-guntar de què, deien, no m’ho facis dir, d’un petit jardí (riu). No tenien res a veure amb el camp però parlaven dels seus patis per entrar a l’escola. Era divertit.

suposo que a la taula d’ad-missions es deuen veure moltes coses,no?I tant! Recordo una vegada que feia els números i els vaig pre-guntar amb quina quantitat ens podien ajudar, vaig preguntar-ho, també, a la dona i va dir, “jo no vull saber-ne res, això al meu marit”. Ell, sentint-se fort amb aquestes paraules i veient-se l’home de la casa va deixar anar un núme-ro i ella va dir de seguida, “tant Josep?” (riu). D’aquestes coses n’hi ha un fotimer.

i durant aquests inicis veu frustrat el seu projecte de fer una piscina?(Riu i s’aixeca a buscar una clau d’aigua d’un prestatge proper). Saps què és això? Doncs mira, cap als 70 es va preveure fer una via d’aigua per subministrar aigua a la piscina que volíem fer. Aquí tens la clau que havia de subministrar l’aigua. Per això, quan la junta de govern em va dir fa dos anys que es feia la piscina, els vaig dir, aquí teniu la clau.

Vostè ha parlat que als inicis, els professors estaven molt lligats a les famílies i ara ha canviat tot una mica. creu que la millor part de la feina del preceptor és que sempre hi ets, als moments bons i dolents que pugui passar una família?Sens dubte, el preceptor ha de ser amic de la família. Com molt bé dius, tot això ha canviat molt, perquè al principi hi havia pro-fessors que hi anaven a menjar com si fossin un més de la famí-lia. Ara, al vespre, els preceptors reben els pares a una hora con-creta i hi ha molta gent, abans, segurament, en haver-hi menys alumnes, de vegades anaves tu a casa seva o ells baixaven. Tot ha canviat pel que fa a la orga-nització, però el preceptor ha de seguir essent un amic de la família, i ser amic, et permet viu-re moments molt íntims i tenir-hi un lligam emocional molt fort.

per anar acabant, deixi’m fer una bateria de preguntes rà-pides... un racó de Bell-lloc?Em sembla que aquesta entra-da que tenim, amb la Masia, els jardins, l’ermita, crida molt l’atenció.

Quin projecte li va quedar al calaix?A part de la piscina, cap. Poc a poc s’han anat complint les diferents etapes. Jo vaig néixer a Barcelona a 50 metres de l’aigua i en arribar aquí ja vaig començar a parlar de la piscina.

la pregunta que vol fer mol-ta gent, li agrada tirar foto-grafies?Sí, mira, tot comença als anys 40 que vàrem anar a unes jor-nades amb trens de fusta a Santiago de Compostela, em vaig emportar una càmara peti-ta i allà va començar tot.

Bell-lloc és una escolaoberta a tothom

35

tot dinantpodríem afirmar que el no-ranta per cent de l’arxiu fo-togràfic de Bell-lloc és obra d’en Josep maria castanys?(Riu) Molt probablament.

com hauria de ser Bell-lloc d’aquí a 50 anys?Home, jo ho veig tot fet, po-dem créixer? Sí, però, on vols anar? El que serà el mateix serà l’essència, només has de veure la quantitat d’antics alumnes que estan treballant a Bell-lloc, passant per gent de la junta de govern, caps de secció, pro-fessors encarregats de curs i preceptors. Els antics alumnes entenen què és Bell-lloc per-què l’han viscut i això guarda l’essència de l’escola.

li va costar plegar?No. És cert que varen ser 30 anys molt intensos on vàrem passar del no res al que tenim, però, després, penses i tu què

hi vas fer? I la veritat, res, tot ha sortit gràcies a l’esforç de molta gent, per això, plegar va ser senzill.

doncs a mi la veritat, m’està costant una mica, per això li demano acabar amb un bon aforisme. ajudi’m, Bell-lloc és... Bell-lloc és? Bell-lloc és una es-cola oberta a tothom.

un bon aforisme per acabar i un agraïment pel temps regalat. s’aixeca amb par-simònia, amb el ritme pau-sat amb què ha anat parlant durant l’hora de conver-

sa on els silencis ajuda-ven a remoure els records d’aquell octubre del 65 quan Bell-lloc va obrir amb menys d’una seixantena d’alumnes i el sr. castany de testimoni protagonista, sempre de testimoni prota-gonista. n

Els antics alumnesentenen què ésBell-lloc perquè

l’han viscut

Fotografia de la Masia abans de començar el col·legi.

Josep M. amb el Bisbe Enric Pèlach.

Josep M. amb Manel Casadevall, alumne de la segona promoció, acompanyat de la seva mare.

Josep M. xerrant amb un grup d’alumnes: de cara podem reconèixer a Joel Casademont, Joan Gudayol i Enric Barrull.

4

3

2

1

1

4

3

2

36

el butlletó

TANTS caPS, TANTS BaRRETSS

ALV

I DE

CA

STR

OE

DU

AR

D B

OA

DA

JES

ÚS

DO

MIN

GO

JOR

DI M

AR

GE

NAT

DAV

ID P

AG

èS

1000 anys de contes. És un llibre on es recullen contes de totes les tradicions.

WEYLER, nuestro hombre en La Habana d’en Gabriel Cardona. És la biografia d’un militar espanyol (nascut a ses illes) del segle XIX

El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha

El petit príncep

Teatre de la natura, d’Antoni Rovira i Virgili

N’hi ha molts: els naixements dels fills, quan tens la sensació d’haver pogut ajudar algú...

Les vegades que he tingut ocasió de viatjar a Roma

El dia 6 d’octubre de 2002 , a les 12 hores aproximadament, a la plaça del Vaticà

Els campaments d’alta muntanya de Bell-lloc

A nivell personal, el meu casament i quan van néixer els meus fills; com a professor, el dia que l’escola va rebre el Premi Baldiri Reixac i, a nivell col·lectiu, està per arribar

Al jardí on hi ha el tractor a l’estiu hi trobes ombres, a l’hivern queda a recés de la fresca del nord.

La Masia i, més concretament, la sala Rosa d’Abril o el despatx on ara és en Josep Maria Castany

Asseure davant de l’ermita de la mare de Déu de Bell-lloc, tenint: davant la Mare de Déu, a la dreta un avet, al fons una morera pèndula.

Un racó de Bell-lloc: L’ermita

La Galeria de Catalans Il·lustres

un llibre un record feliçun racóde Bell-lloc

37

tants caps, tants barretsS

ALV

I DE

CA

STR

OE

DU

AR

D B

OA

DA

JES

ÚS

DO

MIN

GO

JOR

DI M

AR

GE

NAT

DAV

ID P

AG

èS

Un llibre d’autoajuda.

El vestit de bany, un barret i les xancletes....si és que vertaderament l’illa és molt i molt deserta.

A una illa deserta no hi aniria, m’agrada estar al bell mig del merder. Si m’hi porten per obligació m’enduria un Camí.

Amics

Res. Gaudiria de la natura, el silenci, la tranquil·litat... i posaria fil a l’agulla a nous projectes i reptes

El bon “rotllo” que entre tots els professors intentem mantenir.

Aire condicionat a les classes, una piscina coberta, vehicles com els dels camps de golf per tal de poder vigilar les estones de descans......

Que continuï l’ambient familiar entre professors, i també amb els pares

Un piano de cua

Un atribut que no ha de perdre mai: una escola que aposta per l’excel·lència des de l’arrelament a Girona, a les comarques gironines i a Catalunya

Una vegada jo estava corregint la feina de dos nens a la taula del professor. Un d’ells es va adreçar a mi dient.- Sr. Casto, Sr. Casto...L’altre va veure que s’havia equivocat i va dir-me. - No ho sap dri.

Moltes persones reunides en una masia. Un conegut de la família s’hi acostà i preguntà:Què ha passat?... Ha mort algú?Sí, el nostre cavall ha matat la meva sogra d’una coçaI tota aquesta gent coneixia la teva sogra?- No... han vingut a comprar el cavall

Un personatge va a cal dentista, i després de fer-se arrencar un queixal, dóna cinc euros.-Perdoni, però són quaranta-cinc euros-No, senyor, no; són cinc, miri-se’ls bé.

Estaban dos amigos hablando y uno le dice al otro: “Yo tengo un perro que dice: PA-PA, MA-MA...” Eso no es nada, le dice el otro. Yo tengo una lata que dice: “MELOCOTÓN EN ALMÍBAR”

Permeteu-me que canviï “un acudit” per una “citació”: “Cal renéixer cada dia” (Domènec Fita).

Què t’enduriesen una illa deserta

coses que hauriade tenir Bell-lloc l’any 2050 un acudit

38

el butlletó

PER fEina

Quan comencem a parlar, en Francesc Alameda em co-menta que la seva empresa, que ell va iniciar i que continua creixent, està molt relacionada amb l’agricultura i amb la rama-deria. En Francesc ha comptat des dels inicis amb el suport de la seva dona Anna Esteve

i actualment tenen dues filles: la Judit i la Marina. Tot i que els seus pares no eren page-sos, els seus avis sí i, a més, un d’ells era el carreter de Cas-sà. Ell va estudiar Formació Professional Agrària a Bell-lloc del Pla de Girona, escola de la qual en guarda un gran record,

tant dels professors i com dels companys de curs. «Malgrat pugui semblar que els estudis no em van servir, és ben bé tot el contrari, ja que treballo amb productes del bosc amb els quals faig productes per a la ramaderia». «La formació que vaig rebre durant els cinc anys

Conversant ambFrancesc Alameda,un innovador de la biomassa

JEsús DoMInGoProfessor de Bell-lloc

«AlamedaTorrent SLU.» és una societat limitada unipersonal, especialitzada en la gestió forestal i en l’aprofitament de subproductes forestals per a la transfor-mació en biomassa, en concret en estella forestal per a calefacció i serradures per a jaç de l’aviram, el vaquí de llet i el vaquí d’engreix. En Francesc Alameda és el propietari d’aquesta emprenedoria, creada als anys noranta, primer com autònom per després passar, a l’any 2000, a tenir l’actual forma jurídica.Ubicada en el veïnat de Mont-roig de Cassà de la Selva, a les seves instal.lacions es transformen els subproductes forestals en una estella certificada PEFC (Program for the Endorsment of Forest Certification), quatre vegades més econòmica que el gasoil i que, a més, no contamina i genera noves pos-sibilitats per al sector agroforestal.

39

per feina

de la meva estada a Bell-lloc m’ha servit per a molt, i n’estic molt agraït». Fets els estudis, en Francesc torna, d’alguna manera, als seus orígens i es decanta per treballar com a tractorista, du-rant uns anys, en una explo-tació agrícola de Cassà de la Selva (Can Violant). Un període que li va servir per aprendre a dominar la maquinària agríco-la, de la qual també està molt agraït.Durant dos anys més, va treba-llar en una empresa de trans-ports i excavacions de Cassà de la Selva i l’any 1995 va es-tablir-se pel seu compte com a autònom al món de les exca-vacions amb excavadores. El 1998, va passar a treballar, a més, per a propietaris forestals, adquirint nova maquinària per a aquest sector. Com a empre-nedor i amb esperit de servei,

va comprar les primeres mà-quines forestals i va llogar els dos primers treballadors per a fer feines per a propietaris fo-restals. «Per cert, que tots dos continuen a l’empresa i un és l’encarregat de l’àrea forestal», explica en Francesc amb un cert orgull.L’any 2000 constitueix la So-cietat Limitada Unipersonal «Alameda Torrent SLU», com-pra maquinària, tant del sector forestal com de moviment de terres i continua augmentant la plantilla de treballadors, fins ar-ribar, actualment, als 24.

albirant necessitats, per aportar solucions Als cinc anys de fer treballs fo-restals, en Francesc s’adona que en el sector forestal hi havia seriosos problemes per treure els productes del bosc de poc valor i que aquests s’acumula-

ven, suposant, alhora, un fac-tor de risc d’incendis forestals. Durant un temps, va estar rumi-ant, com donar sortida i trobar solucions a aquest problema. Sortosament, van trobar una solució: «Fer estella d’origen forestal per a la indústria que treballava fins al moment amb cloves d’avellana, d’ametlla i pinyaca». Tenint en compte, però, que la clova era un sub-producte sense valor, Alameda-Torrent va haver-se d’adaptar al mercat fent estella al mateix preu que pagaven la clova. Poc més tard, van albirar al-tres necessitats, en aquest cas trobar solucions per a la fusta que es generava en el sector de la construcció i altres, ja que tots els residus que abans es cremaven ara no es podi-en cremar. En aquest sentit, «Alameda-Torrent» van veure que a d’altres països d’Euro-

40

el butlletó

pa existien gestors de residus industrials. Aleshores, i amb la idea d’aportar solucions i, si és possible, fer negoci, van fer una forta inversió per a construir i legalitzar una planta capaç de reconvertir els residus industri-als en productes per a la rama-deria. Aquesta nova instal·lació disposa de la llicència ambien-tal d’activitat i del codi de ges-tor de residus E-969.07 atorgat per l’Agència de Residus de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge). Així, mentre que amb els palets que les empreses estan obligades a eliminar, Alameda Torrent fa serradures per a pollastres, amb els residus de la indústria de la fusta i de la construcció (aglomerats i conglomerats), fan serradures per a jaç per a vaquí de llet i també per a ve-dells d’engreix. D’aquesta ma-nera, fan un servei a les indús-tries per la retirada de residus i un servei a la ramaderia, pel subministrament de jaç. «No cal dir que d’entre els bons cli-ents hi ha molts ramaders de la zona, gairebé tots, com ara jo, antics alumnes de Bell-lloc, amb els quals és fàcil mante-nir bones relacions i als quals

també els he fet treballs d’ex-cavacions i de moviments de terres».Segons en Francesc, un del grans avantatges que tenen les serradures sobre la palla és que acumulen menys bacteris, i això fa que disminueixi el nom-bre de bacteris en el recompte de la llet. Per tant, actualment, a Ala-meda-Torrent es tracten sub-productes forestals que es transformen en biomassa per a la indústria, per a organismes públics i entitats poliesportives. També reciclen residus fusters, tant industrials com de la cons-trucció, per tal d’obtenir pro-ductes per a jaç i confort per al bestiar. El seu àmbit d’actuació abraça les comarques gironi-nes, en especial a la zona de

les Gavarres, amb expansió a les comarques de Barcelona i a la resta de Catalunya.

els serveis en l’àrea forestalEls serveis d’Alameda-Torrent comprenen tot el cicle, és a dir, des de la gestió forestal, la transformació dels subproduc-tes forestals en biomassa i el subministrament directe al cli-ent. De fet, ha estat una de les empreses pioneres en treballs de desbrossament forestal i, a hores d’ara, realitza una àmplia gamma de serveis com ara:1.- Neteja de boscos: netegen anualment més de 800 hectà-rees de boscos de qualsevol tipus, fent tota mena de treballs silvícoles: podes, aclarides, re-generacions, tales selectives, desbrossaments... L’empresa s’adapta a cada finca utilitzant la maquinària pròpia adequada i les tècniques de treball neces-sàries a cada bosc per garantir la seva preservació.2.- Franges de Protecció: realit-zen l’obertura i manteniment de franges de protecció d’incendis a perímetres de les urbanitzaci-ons, zones industrials... per tal de minimitzar el risc d’incendis forestals i evitar-ne la propaga-ció.3.- Neteja de rieres: gràcies a la neteja de les rieres s’evi-ten inundacions i es milloren aquests hàbitats. També fan manteniment i recuperacions de rieres per donar millor quali-tat mediambiental al curs fluvial del riu d’acord amb l’Agència Catalana de l’Aigua. Realitzen els treballs intentant minimitzar l’impacte sobre el domini públic hidràulic i les zones de policia.4.- Neteja de parcel·les: ne-tegen parcel·les no edifica-bles amb vegetació acu-mulada, a fi d’evitar el risc d’incendi. D’aquests treballs, també en parla la Llei 5/2003,

D’entre els bons clients hi ha molts ramaders

de la zona, gairebé tots, com ara jo, antics

alumnes de Bell-lloc, amb els quals és fàcil

mantenir bones relacions

41

de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis fores-tals a les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb tra-ma urbana. En concret, l’article 3b d’aquesta llei obliga a man-tenir el terreny de les parcel·les no edificades lliures de vegeta-ció seca i amb la massa arbòria aclarida.5.- Arranjament de pistes. Les pistes forestals, a causa de les incidències climatològiques, usos motoritzats i trànsit rodat, contínuament es deterioren. Per a aquest fi Alameda Torrent també disposa d’un servei de manteniment i d’arranjament per adequar les pistes a cada necessitat. També desbrossen els laterals d’aquestes pistes per millorar-ne la visibilitat i ac-cessibilitat i evitar incendis fo-restals.6.- Millora del medi ambient: tot el sotabosc amb diàmetre superior a 5 cm es retira del bosc, evitant així el risc d’in-cendis, i es processa per fer-ne biomassa forestal, mentre que el sotabosc inferior a 5 cm de diàmetre es tritura in situ i es barreja amb el sòl per enriquir-lo i evitar-ne l’erosió.7.- Excavacions, principalment per al món agrícola i ramader.

produir «estella certificada»Tota aquesta gamma de ser-veis farà que enguany acabin treballant més de 15.000 tones de subproductes forestals, amb els quals obtenen, principal-ment, «l’estella forestal» que és el producte estrella de l’empre-sa. Aquest producte té un equi-valent calòric d’1/3 de litre de gasoil, de manera que un litre de gasoil produeix les mateixes calories que 3 kg d’estella, amb la diferència, però, que el cost energètic de l’estella és molt més baix. Per exemple, si un li-tre de gasoil val 1 euro i l’estella

costa 7 cèntims el kg (70 eu-ros/tona), resulta que els 3 kg. d’estella necessària per obtenir el mateix rendiment del gasoil, costaran 21 cèntims, és a dir, quasi cinc vegades menys que el gasoil. Amb els números a la mà, l’es-tella, a més de ser més econò-mica que el gasoil, té el gran avantatge que no contamina, que aprofita un recurs natural que aporta riquesa al territori i per això s’està convertint en una opció intel·ligent. De fet, cada dia són més les instal.lacions públiques (pavellons poliesportius per exemple), o

per feina

42

el butlletó

privades, (com ara cases de turisme rural, o granges porci-nes i d’aviram), que instal·len calderes que funcionen amb biomassa. Per obtenir «l’estella forestal» Alameda-Torrent disposa d’una planta de processament mo-derna i homologada, amb la qual poden obtenir una estella forestal de qualitat i, fins i tot, amb la certificació PEFC.

Beneficis i propietats de l’estella certificadaEntre els beneficis que compor-ta la producció d’estella fores-tal, cal remarcar els de caràc-ter mediambiental, tanmateix l’estella forestal prové de les neteges i aclarides de boscos del territori, la qual cosa per-met aconseguir una millora de la protecció, de la productivitat i de l’accés al bosc, amb la con-següent revalorització d’aquest recurs natural i que, un cop processat, és reutilitzable com a energia neta. En aquest cas es presenta, a més, amb la certificació PEFC, la qual ga-ranteix que la matèria primera utilitzada prové de boscos ges-tionats sosteniblement.El procés de producció d’Ala-

meda-Torrent assegura que les propietats de la seva estella fo-restal siguin úniques: absència d’impureses com ara sorra, pe-dres, etc. ja que passa per un procés de cribatge que permet, alhora, la separació de l’este-lla en diferents granulometries. Així mateix, garanteix que l’es-tella, previ pas per l’assecador, tingui una humitat compresa entre el 18 i el 25%, a fi d’obte-nir el màxim rendiment calorífic. Per garantir el subministrament en qualsevol moment, Ala-meda-Torrent disposa d’unes instal·lacions de 40.000 m2 dis-tribuïdes amb un camp d’asse-catge, una planta de trituració, un magatzem de producte aca-bat, el taller i les oficines. També disposen de vehicles propis amb contenidors de di-ferents cubicatges per distribuir l’estella a granel amb bolquet o amb grua (cullera o big bags).

Per aconseguir tot això, Alame-da-Torrent va haver de superar importants reptes tècnics, ad-ministratius i burocràtics, com ara els següents : a) Obtenir la Classificació Em-presarial, a través de la Junta Consultiva de Contractació Ad-ministrativa de la Generalitat de Catalunya, per a poder realitzar treballs d’obres i serveis per a l’Administració Pública. b) Disposar d’una planta auto-ritzada per l’Agència de Resi-dus de Catalunya amb el codi E-969.07. L’empresa també disposa del codi de transportis-ta T-2312.c) Que l’estella s’adapti a les característiques de la caldera. Alameda-Torrent fa tres produc-tes amb diferent granulometria: =16, segons normes UNE i G20 i G30 segons normes ÖNORM 7133. Aquesta estella disposa de la certificació PEFC.d) Certificat del Sistema de Gestió segons les normes: ISO 9001:2008, ISO 14001:2004 i la Verificació EMAS.

les relacions amb diferents associacions o gremisAlameda-Torrent forma part de l’Associació Catalana d’Em-preses de Treballs Forestals (ACETREF), de l’Associació de Rematants i Serradors de Catalunya (ARESCAT), realitza col·laboracions amb el Consor-ci Forestal de Catalunya i està inclosa en el gremi de la cons-trucció.

el projecte enerFust XXiEn l’actual conjuntura de crisi i de recessió econòmica, men-tres altres veuen més ombres que clarianes, en Francesc junt amb altres tres socis estratè-gics, Narcís Pi, Joan Garolera i Melcior Soler, veuen noves oportunitats, de manera que ja

L’estella, a més de ser més econòmica que el

gasoil, té el gran avantatge que no

contamina

43

han posat fil a l’agulla per en-degar un nou projecte d’una planta que transformarà el sub-producte forestal en energia elèctrica i tèrmica liderat per ENERFUST XXI que consistirà en la construcció d’una planta de cogeneració d’estella fores-tal que tindrà la seva seu també a Cassà de la Selva.ENERFUST XXI té com a ob-jectiu recollir, a través de les plantes, l’energia procedent de la radiació solar i convertir-la en biomassa susceptible de ser utilitzada energèticament. Es tracta d’un projecte ambiciós, però molt ben estudiat que su-posarà, entre d’altres beneficis, els següents : * Contribució a la descentralit-zació del sistema energètic.* Millora en la protecció, pro-ductivitat i accés al bosc.* Oportunitats per al sector agrícola, a través de la planta-ció de cultius energètics.* Creació de llocs de treball. En aquest sentit es preveu la cre-ació d’un un mínim de 14 llocs de treball directes per a dur a terme correctament l’explota-ció de la planta de biomassa. També es considera que el funcionament de la planta de biomassa generarà nous llocs de treball en el municipi, neces-saris per abastir els recursos que necessita una instal·lació d’aquestes característiques, per la qual cosa es preveu que la nova planta donarà feina, de forma indirecta, a unes 85-90 persones.* Millora en la competitivitat de la regió, a través de la valoritza-ció de recursos propis.* Contribució a la lluita contra el canvi climàtic.La matèria primera, com ja s’ha esmentat, serà exclusivament estella forestal procedent, prin-cipalment, d’estassades, acla-rides i podes gestionades de

forma sostenible, procedents de la tal.la d’arbres de diàmetre no comercial (més petits de 20 cm de diàmetre) o d’arbres de baixa qualitat. També, podes urbanes i cultius energètics.Segons en Francesc, es tracta d’un projecte que, al capdavall, impulsarà l’economia local i, en particular, el sector forestal de l’àrea d’influència de la planta, per la qual cosa, a més d’Ala-meda Torrent SLU, ENERFUST XXI compta amb altres socis per sumar sinergies. ENERFUST XXI serà, segu-rament, la primera planta de biomassa de Catalunya que valoritzarà els subproductes forestals del país per transfor-mar-los en energia elèctrica i tèrmica, quelcom que marca-rà un abans i un després en el món agroforestal, necessitat de noves possibilitats i de futur. No vull acabar sense fer una referència al premi atorgat per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols a Alameda Tor-rent S.L.U. Premi al Dinamisme Industrial 2007 per la labor que l’empresa realitza en relació amb l’aprofitament de les restes silvícoles per a ús de biomassa

forestal com a combustible de calderes. Sens dubte, es tracta d’un merescut premi pel qual felicitem a Francesc Alameda, en «Quico» pels amics. n

FitXa tÈcnica

nom: Alameda-Torrent, S.L.U.activitat principal: Gestió forestal, venda d’estella forestal, valorització de fusta i serveis d’excavacions.instal·lacions:– Àrea d’assecatge: 15.000 m2

– Planta de processament: 14.800 m2

– Magatzem, oficines, tallers i patis: 10.200 m2

maquinària:– Tractors i remolcs forestals: 4– Tanquetes: 6– Camions grua:1– Trituradores mòbils: 3– Trituradores fixes: 4– Camions de distribució: 2– Excavadores: 9– Vehicles empresa: 11

per feina

44

el butlletó

Retalls d’història de Girona és el títol del XIV cicle de conferències Girona a l’Abast que tingué lloc del di-jous 3 de febrer al dijous 3 de març de 2011. El cicle, format per quatre conferències i una visita guiada, va tractar tot un conjunt heterogeni d’aspectes referits a la història i el patrimoni de la ciutat de Girona. Així, El Dr. Genís Barnosell va posar al dia les darreres re-visions dels setges napoleònics a la ciutat de Girona; El Dr. Josep Fernández Trabal va parlar dels noms i les famílies que configuren la Girona moderna, cen-trant-se en els Bell-lloc. El Sr. David Iglésias va fer un recorregut per la imatge de Girona a través de les estampes fotogràfiques i la seva evolució. Finalment, el Dr. José Enrique Ruiz-Doménec ens va acostar la història de la vida quoti-diana i la gent anònima de Girona. Alhora, els dissabte 26 de febrer, la sra. Osanna Neri va guiar una visita per diferents racons de la ciutat de Girona. Atesa l’afluència de públic, aquesta mateixa passejada es va repetir el dissabte 26 de març. En definitiva, el cicle va servir per conèixer, amb més profunditat, diferents moments de la història de casa nostra i, a més, per celebrar el 25è aniversari d’aquella primera edició sobre La iconografia de la catedral de Girona, l’any 1986. n

Cicle de conferències Girona a l’Abast XIV

GiROna A l’aBaST

RAMon bosch I EUDALD VILAsCoordinadors Girona a l’Abast

45

Girona a l’abastCONFERÈNCIA DE GENÍS BARNOSELL:El Dr. Genís Barnosell va parlar del setge de Girona entre 1808-09. Basant-se en la documentació existent, va explicar als participants com es van viure aquelles jornades a la ciutat de Girona.

CONFERÈNCIA DE FERNÀNDEZ-TRABALEl Dr. Josep Fernández Trabal va posar la família dels Bell-lloc com a exemple de família nobiliària i de gran influència a la ciutat a l’època medieval.

CONFERÈNCIA DE DAVID IGLÉSIASEl Sr. David Iglésias va resseguir la recent història de la fotografia a Girona, les diferents tècniques que s’empraven i els moments decisius d’aquesta ciutat.

CONFERÈNCIA DE JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÉNECEl Dr. José Enrique Ruiz-Doménec ens va acostar a la vida privada a Catalunya durant l’edat mitjana fent ús de documentació oficial que permetia extreure la manera com vivien a la Girona d’aquella època. La cloenda de l’última conferència del cicle va anar a càrrec del delegat dels Serveis Territorials d’Educació a Girona, el senyor Albert Bayot.

Passejada per Girona 26 febrer, el grup als Banys Àrabs.

2

1

4

6

3

5

1

2

3

4

5

6

46

el butlletó

XXV anys de Girona a l’abast

25 anYS GIRONA A L’ABAST

Any 1986, Pere Codina, Ra-mon Bosch i Xavier Fàbrega comencen una aventura en aquells anys del BUP i el COU: portar les classes fora de l’aula. I d’aleshores fins aquí, després de diferents lleis orgàniques del sistema educatiu, de diferents canvis en les metodologies i els objectius pedagògics que po-dem tenir els professors a l’aula, vet aquí que es continuen fent uns cicles de conferències amb públic fidel que encara té interès i busca de conèixer el que té al costat de casa. En aquests 25 anys, amb una vuitantena de conferències a l’esquena, on tot comença amb el “Descobrim el vitrall” de Joan Vila-Grau; havent aconseguit la col·laboració d’una desena d’artistes per fer la imatge de portada de la difusió i publicació

de cada cicle, des del mestre Fita fins a Joaquim Corominas de l’edició XIV, sens dubte con-vindrem que han passat moltes coses i hem tingut la sort de viure un munt de circumstàn-cies: des d’alegres sopars de duro, fins a la tristesa de trobar a faltar en Xavier. Però, encara ens acompanyen les ganes de trobar temes que puguin inte-ressar a la gent, encara tenim ganes de continuar aprenent el que no sabem d’allò que tenim al nostre voltant. I, per sobre de tot, valorem moltíssim la pos-

sibilitat única que se’ns ofereix cada dos anys als qui intentem ser els organitzadors, de po-der conèixer i conversar amb la gent que en sap de veritat i que, sobretot, sap explicar allò que l’apassiona per vocació i que l’ocupa per devoció, de mane-ra que tot plegat pugui semblar més proper a un públic divers que té com a punt en comú el fet de pensar que avui en dia amb les dificultats de tota mena que ens toca d’afrontar, només la cultura, el nostre passat, i allò que d’ell en queda ens pot explicar de veritat qui som real-ment. En escriure aquestes línies, i per no fer-ho feixuc, hem hagut de descartar moltes anècdotes que segurament només tenen sentit en el lloc i el moment en què es produeixen però, des

RAMon bosch I EUDALD VILAsCoordinadors Girona a l’Abast

En primer lloc, hem de donar les gràcies al públic

que ens ha donat suport, sempre

25anys

47

Girona a l’abast

del principi, una idea continua present i ens serveix com a ins-pirador cada vegada que ens asseiem per treballar-hi: volem aprofundir en l’estudi de tot allò que potser cada dia veiem però que sovint desconeixem. Això, ras i curt, és el que volem amb aquesta activitat oberta a tothom. Els diferents cicles de Girona a l’Abast tenen fonamentalment una voluntat de difusió i educa-ció del públic de les conferèn-cies i dels lectors dels volums on es recullen. No podria ser d’altra manera, tenint en comp-te que al darrere hi ha una esco-

la i uns professors dedicats tant a la història de l’art com a les socials en general. És per això que des del principi es va pen-sar que només un coneixement rigorós dels temes relacionats amb el patrimoni històricoartís-tic poden portar la ciutadania a estimar allò que tenen proper. En una escola, però, el co-neixement rigorós ha d’arribar a partir d’eines assequibles i amenes (que no únicament lú-diques), i és per això que els conferenciants de cada una de les edicions, des dels inicis cap allà a 1986, han estat profes-sors especialitzats i de prestigi

però, capaços, i encara més, entusiastes de la divulgació a un públic no especialitzat. Aquesta tasca considerem que és la més difícil de fer i justament per això, certament, està a l’abast només d’uns pocs. Girona a l’Abast a través d’aquests 25 anys s’enorgulleix de comptar entre els seus con-ferenciants i articulistes amb els millors especialistes i, per això, la galeria de retrats que propor-ciona una simple lectura dels índexs dels volums publicats ens permet visualitzar una his-tòria dels principals erudits dels darrers 25 anys. No oferirem

Cartell de Girona a l’Abast IX, 2001. Fet per enn Josep Perpiñá.

Girona a l’Abast XII, 2007. Conferència del Sr. Julio Valdeón.

Girona a l’Abast VII, 1997. Concert del Cor Maragall.

1

2

3

1 2

3

48

el butlletó

Any 1986, Pere Codina, Ramon Bosch i Xavier

Fàbrega comencen una aventura en aquells anys

del BUP i el COU: portar les classes fora de l’aula

en aquestes línies tot el ventall de personalitats que, si algú vol estaran a la seva disposició, i estarem encantats de propor-cionar-li, a través de les publica-cions i, encara més, a través del detall més íntim, i per nosaltres tan significatiu, del llibre de fir-mes de l’escola on la gràcia del moment i les circumstàncies de cada un dels anys dóna un valor afegit a les petites perles on el prestigiós especialista es con-verteix en un íntim col·laborador i, una mica, en el còmplice d’aquesta aventura que si té algun valor és sobretot el de la seva continuïtat.

L’educació, però, i a l’escola ho sabem bé, necessita evolu-cionar i adaptar-se i és per això que, al costat de les conferèn-cies i de les visites guiades, una nova eina de l’era digital ens permet acostar els resultats i el treball de tanta gent a un

públic d’àmbit global: la nova web (www.girona-abast.com), que intentarem que sigui a partir d’ara una eina de comunica-ció entre els que fem el cicle i el públic i, al mateix temps, el millor dels sistemes per tal que tothom pugui arribar amb més facilitat a les publicacions que es deriven de cada cicle. Per arribar fins aquí, amb una tasca com aquesta el resultat tangible de la qual són sis vo-lums publicats per una escola (cosa sens dubte no massa fre-qüent), dedicats estrictament a temes culturals, cal aturar-se un moment, i és pertinent que així

Presentació del llibre Girona a l’Abast XII per part del Sr. E. Mirambell, octubre 2008.

Presentació del llibre Girona a l’Abast XI, per part del Sr. J. Nadal, octubre 2009.

Portada del llibre Girona a l’Abast XI.

Mn. Pernoud arribant a Bell-lloc abans de la conferència que pronuncià al Girona a l’Abast III, l’any 1989.

4

5

6

7

4

6

7

5

49

sigui, per agrair tanta gent que d’una manera o altra ha fet pos-sible que això funcioni. En primer lloc, hem de donar les gràcies al públic que ens ha do-nat suport, sempre, a les con-ferències i a les visites guiades, i no només amb la seva presèn-cia, sinó també amb crítiques constructives i amb propostes, moltes de les quals, també cal dir-ho, encara tenim al calaix i que esperem que, poc a poc, podrem anar desendreçant. En segon lloc, caldrà agrair a tots els investigadors als quals hem demanat de participar en el nostre projecte la seva pre-disposició a adaptar-se a un model concret, a adequar a un determinat registre entenedor per a tothom recerques que, en molts casos, representen tota una vida d’esforç i dedicació a la cultura. Però és que, a sobre, s’han hagut d’adaptar a una manera de publicar molt pecu-liar, atès que nosaltres som de tot menys pròpiament editors (i a més, la tasca de publica-ció s’ha de compaginar amb la tasca docent a l’escola). Per això, s’haurà d’entendre que si tot plegat es pot concretar en uns volums prou dignes és grà-cies a comptar amb un treball d’impressió que per professio-nalitat i experiència pot arribar en la edició allà on nosaltres senzillament no sabríem ni com posar-nos-hi. En tercer lloc, el cos de Girona a l’Abast és també una mena d’imatge corporativa però, no precisament per la unitat de la marca, sinó perquè la diversitat d’artistes que han ofert la seva creació i l’han posat al servei del projecte, ens dóna el tret distintiu de ser aquell cicle so-bre art que ja és patrimoni, i que volgudament, és divulgat per persones que actualment estan creant el patrimoni del demà. n

Girona a l’abast

Presentació del darrer volum de Girona a l’Abast, per part del Sr. J. Sobrequés, octubre 2010.

Díptic de Girona a l’Abast I, l’any 1986.

8

9

el butlletó

50

Mirem la pobresa amb ulls solidaris ha estat el tema d’aquest any per l’onzena convocatòria del Premi Solidaritat Xavier Fàbrega 2011. Durant el darrer trimestre de l’any 2010, els mem-bres de l’organització, varem començar a enfilar l’agulla per preparar-ne, una anyada més, una nova edició. Escollir la temàtica, encaixar dates, redactar les bases,…, són, només per escriure tres exemples, algunes de les tasques que anyada darrera anyada es repeteixen quan arriba la tardor. Els colors estiuencs, poc a poc, deixen pas a les tonalitats més típi-ques tardorenques. Amb la caiguda de les fulles, amb el ventijol suau i el gotellam de la pluja ens arriba el moment d’engegar la maquinària per a la preparació, una vegada més, d’una nova edició del premi que ens ocupa Evidentment no és senzill encetar un premi ! Com tampoc ha d’ és-ser senzill escriure frases, pinzellar dibuixos i fer clics fotogràfics per participar-hi ! L’edició d’enguany, mescla de tradicionalitat i vigència, ens ha servit per recollir magnífics treballs de narració, de dibuix i de fotografia que reflectien, amb exquisitat i finor, la dimensió espectacu-lar d’un mot tan emprat com és pobresa. Mirar la pobresa i fer-ho am ulls solidaris ha estat el repte que hem llençat desde l’ Agrupació d’Antics Alumnes per veure com, d’àmbits molt distints, els infants, els joves i els més adults donaven forma, a voltes de manera molt original i diversa, a la temàtica esmentada.Finalment només dir i afegir que els resultats del repte han estat fran-cament meravellosos, sorprenents i esbalaïdors. En voleu veure alguns exemples? n

EnRIc GUARDIoLAMembre de la Comissió del Premi Solidaritat

Mirem la pobresa amb ulls solidaris

Xi PREMi SOliDaRiTaT XaViER f.

51

XI premi solidaritat Xavier Fàbrega

núria serrat Farrés • Primer Premi • Categoria 1 • IES Salvador Vilarrassa (Besalú)

marina Brunet Bernat • Primer Premi • Categoria 2 • Salvador Vilarrassa (Besalú)

Modalitat Dibuix

el butlletóroger oriol duch • Primer Premi • Categoria 3 • Bell-lloc (Girona)

52

53

alexia Herreros tàpia • Primer Premi • Categoria 4 • Les Alzines (Girona)

Javier solans pallàs • Primer Premi • Categoria 5 • Bell-lloc (Girona)

XI premi solidaritat Xavier Fàbrega

54

el butlletóadrià marly pèlach • Primer Premi • Categoria 6 • Bell-lloc (Girona)

pau gratacós Fusté • Primer Premi • Categoria 3 • Bell-lloc (Girona)

Tanco els ulls i veig Llafranc

Són les deu de la nit, estic a la terrassa de casa meva a Lla-franc, és al·lucinant! Veig les estrelles, la lluna i el mar que està tranquil. Sóc feliç, sento els meus pares de lluny parlar de les seves coses, el meu germà dorm tranquil, l’únic que penso és què faré demà al matí, aniré a la platja, a la piscina, a casa dels meus cosins... no ho sé.Però de cop, tanco els ulls i em vénen al cap pensaments tris-tos. Acabo de veure a la tele-visió un programa de nens que no tenen res, ni casa, ni menjar, ni aigua, ni sabates. Tenen els

ulls tristos, els seus pares plo-ren per no poder donar res als seus fills. No sé de quin país són, però fa molta calor i no te-nen mar per banyar-se ni aigua per beure, van a pous a buscar-la cada matí.Jo penso: veiem les mateixes estrelles però, de diferent ma-nera, jo les veig i estic tranquil, sóc feliç tinc de tot, una família que m’estima, amics, un col·legi que m’agrada, jugo a futbol, tinc menjar a taula, etc. Ells les veuen i penso que els fa somiar que algun dia tindran prou di-ners per comprar menjar, una casa, pagar un col·legi, anar al metge quan estan malalts, etc.Encara estic a la terrassa i de

cop cau una estrella, tanco els ulls i demano un desig: que quan sigui gran tingui prou di-ners per comprar una casa per a tots aquests nens, perquè cada any puguin venir a Llafranc i veure el mateix que veig jo: les estrelles, la lluna, el mar i visquin a una casa on puguin apren-dre un ofici i d’aquesta manera quan tornin al seu país el puguin practicar. A més a més, els més petits po-dran estar amb els meus pares i sentir la mateixa felicitat que jo quan jugo amb ells i podran berenar cada dia un entrepà de xocolata, molta xocolata! Par-laré amb el director de la meva escola perquè puguin anar a

En aquestes narracions hem mantingut la grafia original dels autors

Modalitat Redacció i Narració

55

cole i així aprendran moltíssi-mes coses. Si a més a més tinc sort i sóc director d’una empre-sa donaré feina als més grans perquè puguin guanyar diners i siguin feliços amb les seves famílies. Si tenen diners podran anar a cole i aprendre moltes coses com jo i després tindran una vida nova.

Tanco els ulls i veig Llafranc, aquesta casa plena de nens amb necessitats i penso que haig d’estudiar molt per poder ser un director d’empresa o al-menys intentar convèncer la gent que aquesta casa s’ha de comprar per fer realitat aquest somni de fer feliç els nens de tot el món.

david Vega Fontquerna • Primer Premi • Categoria 6 • Bell-lloc (Girona)

La gran esperança

Falta un mes per Nadal. Ja co-mença a fer fred de debò. Els dies són curts i es fa fosc molt aviat. Quan arribem al pàrquing, ja fa uns quants dies que coinci-dim amb una família que tenen el cotxe al costat del nostre fo-rat. Baixant la rampa, el primer lloc. És un monovolum força vell, de clor verd fosc i amb els vidres foscos. Els seus amos els trobem sovint, un matrimoni amb un fill d’un setze o disset anys. A vegades aquest ens saluda. El matí estan asseguts dins el cotxe amb una manta, el pare al costat del conductor i la dona al costat. A vegades fins i tot veig que hi mengen un entrepà. És molt estrany, sem-pre hi són, quina casualitat!. Al cap d’uns dies, abans d’anar a l’escola, la mare em fa llegir una notícia al diari que diu: “Una família fa quatre mesos que viu dins un monovolum al pàrquing Central Marquina de Girona”.És una família de Geòrgia que va venir a Girona a buscar una vida millor. No és fàcil trobar feina, i menys si ets de fora. La mare treballa fregant pisos a canvi de diner negre. El pare està pendent del fill amb pro-blemes mentals. Segons diu el diari, la família va venir a Girona

a treballar i fins i tot tenien un pis de lloguer. Quan la dona es va quedar sense feina varen ha-ver de deixar el pis perquè no el podien pagar. Va telefonar al seu germanastre per demanar-li ajut. L’home es va vendre la casa on vivia a Geòrgia i amb els diners, van poder comprar el vehicle mig atrotinat on actual-ment viuen.Segueixo llegint que hi ha abo-nats del pàrquing que s’han queixat i que no volen pobres vivint a l’interior. Aquesta gent que s’ha queixat i fins i tot els han denunciat, han pensat què passaria si hagués tocat a la seva família? No li agrada nin-gú haver d’arribar en les condi-cions de viure tres persones en poc més d’un metre quadrat. Si tota aquesta gent ajudés i posés tan sols cinc euros, po-drien pagar un pis. Segurament que no demanarien que hi ha-gués tota mena de luxes com ara ascensor, calefacció i aire condicionat... segurament que es conformarien amb un sostre més o menys vell però un lloc on poder resguardar-se del fred de l’hivern, de les pluges i dels vents forts. Tota aquesta gent no ha pensat que un dia els podria passar el mateix. Que un bon dia la seva empresa pot tancar i quedar-se

sense feina. Que molta gent té una hipoteca per pagar, una família per alimentar, rebuts de l’aigua i la llum... Ara toca ser tolerant, solidari i, sobretot, te-nir bon cor. Al cap d’uns quants dies més tard, llegeixo que Be-nestar Social els ha aconseguit un pis. Ha costat però ha arribat aquest gran dia per la Marina, el seu fill Gela i el seu home.El cotxe on vivien, ni s’engegava després de tenir-lo tant temps parat. Quan finalment es va engegar una fumarola negra va sortir del tub d’escapament. Allò, ara, era el menys impor-tant. A la Marina, aquell dia, li vaig veure una altra cara. En Gela, agafat a la seva Bíblia, com sempre, estava content, corria per tot el pàrquing cridant i rient. De tant en tant, encara trobem la Marina comprant al supermercat. Han pogut passar un Nadal i un hivern a casa. Se-gurament, lluny de la seva famí-lia però, a casa.

XI premi solidaritat Xavier Fàbrega

56

el butlletómaria martí teixidor • Primer Premi • Categoria 5 • Les Alzines (Girona)

Ànnia acosta Baborés • Primer Premi • Categoria 6 • Les Alzines (Girona)

Els lluitadors dies de la meva vida, de Siji.

Entre el replà de la finestra i el cel, podia veure una immensa ciutat on la gent corria i es ban-yava a les pures aigües del Gan-ges, també quatre vaques que sobresortien entre la immensa multitud i una vida, la meva. Fou un deliciós dia d’estiu, les aigües del Riu Sagrat eren ne-tes, pures i et permetien veure peixots llargs i prims que neda-ven en busca d’aliment i brutícia que surava sobre l’aigua.- Badal, Badal! – sentí. Era el pare, que em buscava i, amb aires de pocs amics s’embarbussava tot dient-me en hindú: -Siji!, Siji! Però quantes vegades t’he dit que m’obeeixis i no facis el que et ve de gust!

Me’l vaig mirar i vaig abaixar la mirada. A casa em castigaria, o em pegaria, o em deixaria sense menjar dos dies seguits. Malauradament, passà una cosa molt pitjor. Tres dies més tard, em despertaren uns mal-sons feixucs, tristos i dolents. M’enviaven a l’orfandat de Ko-lkata. Primer dia: Ensurt.Agafaren les meves maletes i m’engabiaren en una habitació coberta de pols on hi havia un lavabo que inspirava poca nete-dat. Em vaig mirar el que seria la meva vida en pocs segons inspirant i expirant.Segon dia: Acceptació.Per a la meva sorpresa, quan em vaig despertar, una cara em mirava.- Qui ets?- Náyade. Companya habitació.Malgrat li costés parlar, era sa-via. S’havia mort sa mare i el seu pare l’havia venut a un xarlatans del carrer. La van recollir les de l’orfenat. Al cap i a la fi, no sem-blaven pas mala gent. Em va explicar que existia la gent rica, que posseïa terrenys i cases amb més de dues habitacions. També em contà alguna cosa sobre una muralla imaginària

que ens separava els rics dels pobres, un abisme. Ens pro-tegia d’una possible rebel·lió, però deia que nosaltres, els pobres, només érem una nació unida que volia igualtat.Tercer dia: Franquesa.Vaig començar a sentir-me bé a l’orfenat. Potser era millor del que em pensava, les Mares que ens cuidaven eren amables i ge-neroses, m’alimentaven i no em pegaven. Em contaven històries a les nits i em deien que dormís bé.Quart dia: Xafarderia.Vaig sentir parlar les mon-ges sobre l’explotació infantil. Deien que a l’Índia hi era molt abundant. No entenia del que parlaven i no vaig dubtar de preguntar-li, a la Náyade. Deia que era quelcom molt dolent, il·legal però inevitable. Vaig pen-sar i vaig reflexionar molt sobre el que m’havia dit. Vaig decidir anar escrivint els sentiments que tenia dia rere dia, per do-nar gràcies a Déu de la vida que m’havia donat. D’aquella mane-ra fins el dia que arribés la meva hora, m’era igual si succeïa el cinquè o bé el vint-i-cinquè. Jo em deia: - Seguiré lluitant, i llui-tant, i lluitant...

Les parets de la ignorància

En Xavier va fer un cop fort sec amb la porta i va baixar decidit al parc situat vora casa seva. Havia discutit amb els seus pa-res perquè no el deixaven sortir amb els amics aquell cap de setmana, i no volien comprar-

li un mòbil nou pel seu ani-versari. A més a més, estava cansat que sempre li diguessin que havia d’esforçar-se més a l’escola, que les seves notes no eren prou bones, i que tot això el perjudicaria en un proper futur.Quan va haver arribar al parc, es va tranquil·litzar una mica.

Des que era petit, aquell parc l’havia encantat, i era un lloc on reflexionava i pensava sobre moltes coses. A l’altra banda, prop d’un banc, hi havia asse-gut un nen, d’aproximadament un sis anys, si va calcular bé, que tenia una guardiola en for-ma d’ós al costat i contava unes monedes. Intrigat, va apropar-

57

se a ell i li va preguntar, sense presentar-se ni saludar-lo:- Què fas?El nen, que no semblava ha-ver-se sorprès per la sobtada pregunta, se’l va mirar seriós i contestà:- És la setmana de la solidaritat a l’escola, i vull col·laborar.- Per què? – preguntà en Xavier, cada vegada més sorprès.- Perquè tinc sort de tenir tot el què tinc, i altres no la tenen, aquesta sort. En Xavier tornà a casa, pensant en aquell nen i en la resposta a la seva pregunta. Va pensar que era molt innocent, i que perquè ell col·laborés amb al-guna activitat de la seva escola, no ajudaria a ningú. Més tard, quan se n’anà a dormir, li vin-gué de nou al cap aquell nen tan curiós, però pensà de nou que la seva idea era una xim-pleria, i tancà els ulls. Mitja hora més tard, en Xavier tingué un estrany somni. Va entrar per una porta, de la qual només en coneixia el destí: el parc. El ma-teix parc on, unes hores abans, havia trobat aquell nen tan cu-riós. Però aquest cop, el parc semblava un espai tancat. Es-tava envoltat per quatre parets grises, que no tenien quadres, ni fotografies, ni finestres. Eren quatre parets completament buides de decoració, però plenes de tristesa. De nou va veure el nen, però aquest cop no contava monedes, sinó que el mirava pensatiu, com si algú li hagués dit que en Xavier hi aniria. Aquest cop, però, va ser ell qui va apropar-se al noi i li preguntà:- Saps què són, aquestes pa-rets?En Xavier les va observar, i va moure el cap a una banda i a l’altra.

- Es diuen parets de la ignoràn-cia. I estàs aquí perquè tu igno-res el què passa al teu voltant – digué el nen, en veure que en Xavier no deia res.- Quants anys tens, tu? – pre-guntà en Xavier, sorprès que un nen tan petit parlés de tal ma-nera.- Set anys –va respondre. – Però tinc els ulls molt més oberts que tu, que tens deu anys més que jo. En Xavier, que s’estava posant nerviós, li digué, enfadat:- No sé qui ets, i no sé què faig aquí, però jo no he decidit venir, per tant, me’n vaig.Sorprès perquè el nen no va in-tentar aturar-lo, va fer mitja vol-ta, disposat a marxar, però en veure que la porta per la qual havia entrat ja no hi era, mirà de nou el nen, que entengué per-fectament què estava pensant, i li digué:- La porta només apareixerà quan vulguis adonar-te de tot el que passa al teu voltant. Després, podràs marxar, i les parets de la ignorància desapa-reixeran.Com que en Xavier no va pro-testar, el nen va començar a explicar-li la situació actual, no només de països pobres i llun-yans, sinó també de molta gent del seu propi país, o fins i tot de la seva pròpia ciutat. En Xavier l’escoltava meravellat, ignorant encara com podia ser que un nen tan petit fos tan savi i, com ell mateix havia dit, tingués els ulls tan oberts. Finalment, el nen va dir-li:- Així que, la pròxima vega-da que no tinguis gana, i no obeeixis la teva mare, quan et digui que t’acabis de menjar els cereals a l’esmorzar, pensa que potser hi ha gent que donaria qualsevol cosa per tenir-los. O

quan protestis perquè no pots tenir el mòbil nou que acaba de sortir, les sabates que tothom porta, o aquell nou aparell de música, pensa que hi ha gent que amb molt menys, pot arri-bar a ser molt més feliç. I quan no facis els deures perquè et fa mandra, o no escoltis a classe, sigues conscient que hi ha paï-sos on nens més petits treba-llen i s’esforcen molt més.Poc a poc, la porta aparegué allà mateix on abans havia estat situada. En Xavier començà a caminar cap a ella, i quan esta-va a pocs metres de distància, féu mitja volta i digué:- Gràcies.

I una simple paraula fou sufi-cient perquè el nen veiés que en Xavier havia entès que, parti-cipant en una activitat a la seva escola, sí que ajudaria algú. Però no només a gent pobra en economia, sinó també a gent pobra en solidaritat. En Xavier va pensar: “ajudaré aquest nen a ajudar la gent”. Tot seguit, va sortir per la porta, i les pa-rets de la ignorància van des-aparèixer. Al llarg dels anys, en Xavier va tornar a somiar aquell parc, però era un lloc obert i alegre, i en tenia un bon record.

XI premi solidaritat Xavier Fàbrega

58

el butlletó

L’esforç és part de la lluita

El sol surt rere uns núvols ne-gres. Eix un nou dia, clar i serè. El vent suau xiuxiueja a primera hora del matí. Un vent flamant, que tothom sentia com per primera vegada. Els rajos ar-dents acaronen les muntanyes. La ciutat torna a revifar, la vida omple de nou els carrers. Kiga-li queda descoberta, rere uns dies molls i freds. La multitud es passeja, camí amunt camí avall. Les dones busquen men-jar, cansades, afligides, però ara més tranquil·les. D’altres caminen cap al riu, dispostes a revenir les feines habituals en el dia a dia. La pobresa desves-teix la multitud, obligant a por-tar draps per vestits, els quals llueixen gran varietat de colors, omplint la ciutat de cultura i tra-dició. Els nens corren, desca-lços sobre el fang. La població escasseja, les cases decauen, però la forta població unida fa brotar algun somriure. La Sira camina distreta con-templant el dolç vol d’una pa-pallona encantadora. Fa un pri-mer intent per prendre-la amb les seves mans, però aquesta escapa i fuig volant. Uns peus bruts inicien un pas i després un altre. Una noia menuda i se-rena els dirigeix. La cara, com la d’un àngel, dolça i innocent. Unes taques de brutícia, resul-tat d’una poca higiene, oculten uns ulls plorosos color blau co-rall. Les galtes precioses, ara més ben aviat fredes sobre un somriure gairebé mort.Cada dia, al sortir el sol, la Sira sol acompanyar a la seva mare al riu. Ella gaudeix passejant, i juga a dibuixar figures sobre

un cel blau i clar. Té uns gus-tos molt normals per l’edat, i pel tipus de vida que porta. Li agrada el pa, i en ocasions es-pecials el pren amb dolça mel, cosa que la torna boja. Sol pensar en veu alta, i té la mania de recitar contínuament frases que el seu avi li havia ensenyat; frases cultes, que cap nen mai ha arribat a entendre. Té la vir-tut d’ajudar sempre els altres, tot i que ella ho veu com una mania, més aviat un defecte. Sempre ha tingut un somni; un gran somni que li havia originat la seva àvia. Des que era peti-ta, sempre li havia parlat d’una ciutat meravellosa, una ciutat on els carrers desprenien emo-ció, sentiment, història, llibertat; on tot podia passar, qualsevol cosa podia néixer en aquella ciutat encisadora. Tenia el de-sig d’anar-la a veure, i poder torbar la màgia amagadora en cada balcó, en cada racó, sota les grans voltes d’una rambla enlluernadora, al llarg de la muralla que protegia la ciutat... Aquell dia era molt diferent al que estava acostumada. Aquell dia no anava acompanyada per la seva mare, i aquella absència la desorientava. Un gran viatge, hores i hores perdudes en un llarg camí. El sol ja sortia i després de lluitar per mantenir-se desperta tota la nit, encara no havia arribat al seu destí. La temperatura, cada vegada més elevada, originava una gran tensió. La Mariona feia dies que esperava ansio-sa aquesta nova aventura. Una vegada finalitzada la carrera de medicina, va decidir marxar de voluntària i aplicar tots els seus coneixements pels altres, ajudant a tots aquells que no

tenien res, i aquesta situació especial la reclamava més que mai. Estava nerviosa, adormi-da, cansada... no podia ima-ginar-me de cap manera una ciutat enfonsada, sota milers de ruïnes. Mirava amb gran il·lusió per la finestra tot allò desco-negut, com qui mira l’arribada d’un nadó. Es mossegava àgil-ment aquells dits bruts, i en acabar, prenia aquells cabells daurats i els ondulava amb els dits. Fàcilment podria distingir el tipus de vida que ella portava amb el tipus de vida que por-tava la gent d’aquella zona. Els carrers plens, restes i més res-tes, impedien el pas del jeep. Al llarg del passeig principal única-ment hi havia horror, temor i fra-gilitat. La multitud es desplaça-va poc organitzada sense una direcció en concret. N’hi havia alguns que portaven més de 72 hores drets, buscant desespe-radament algun senyal de vida. Poques respostes, i massa pre-guntes. La Mariona ja patia en veure aquella situació. Milers de persones desitjosos de trobar quelcom familiar, quelcom seu. Un gran nombre de voluntaris ja havien arribat a la zona. Ells en arribar ja es van unir per ajudar. Desconsolada la multitud sobre els seus braços queia rendida. La situació en un bon principi la va descol·locar. Llàgrimes àgils queien pel seu rostre. Es va enfortir, i va poder controlar la situació. L’estat de crisi de la ciutat era molt gran. Sola, enmig del desordre, da-vant la confusió i el caos. Esta-va trista, no sabia cap a on anar. Ningú li feia cas, ella mateixa dirigia la seva pròpia situació. No es rendia l’intent de prendre aquella papallona meravellosa,

cristina riera depares • Primer Premi • Categoria 7 • Les Alzines (Girona)

59

ja era la cinquena vegada. Les mans encara li tremolaven, el gran esglai que s’havia empor-tat en veure la ciutat caure, el gran soroll que l’havia ensordit, la immensitat bolcant-se sobre seu, el gran nombre de crits que havia sentit... tot aquell conjunt d’impressions sensibles l’havia destrossat. No trobava ningú, ni la seva mare, ni la seva germa-na... no sabia reconèixer cap racó de la ciutat. Kigali s’omplia de llum novament sobre mun-tanyes, muntanyes de cossos absents de vida, muntanyes de restes, de fang i pols. La Sira estava cansada. Li sagnava el cap, a partir d’una gran ober-tura situada a la zona frontal esquerra. De tant en tant se la tocava, i sentia com aquesta no cedia. Amb el pas de les hores, la Sira cada vegada empitjora-va. No tenia aliment, no tenia resguard, no tenia ningú... Va asseure’s al terra entremig de tot l’enrenou. I en aquest ins-tant una noia jove la va acaro-nar. Aquesta noia li va portar una mica de pa; i aleshores la Sira va demanar-li mel, i la noia va accedir i va oferir-la-hi junta-ment amb el pa. Era encanta-dora i riallera, semblava que el temor no s’apoderava d’ella, estava calmada i serena. Va preguntar-li per la seva família, per la seva casa... per quelcom des del qual va iniciar la recer-ca. La Sira no tenia respostes per totes les preguntes que rea-litzava. Ella també va preguntar-li d’on venia, com es deia, què feia a Kigali... l’encantadora noia va respondre amb el nom de Mariona. Venia de molt lluny, més enllà del Mediterrani, con-cretament de Girona. Tenia una petita fotografia dins de la seva cartera, i la va treure amb la fi-nalitat d’ensenyar-la a la Sira.

En el mateix instant en què li va ensenyar, la Sira va reconèixer cada un dels seus detalls, tots els matisos que abraçaven aquella encantadora ciutat. Aquell era el bell lloc del qual la seva àvia sempre li havia parlat, i mai havia desvetllat quin era el seu nom. Milers de persones continuen buscant els seus familiars entre les ruïnes d’una ciutat abatuda per un terratrèmol.La notícia encapçalava una gran part dels diaris nacionals, internacionals... de tots llocs del món. Tota la població havia quedat commocionada davant dels fets. Tothom volia aportar una mica d’esforç, tothom vo-lia aportar una mica de la seva ajuda... Un milió de voluntaris va viatjar fins a la ciutat de Kigali al llarg dels 3 mesos posteriors. Els països de l’ONU van decidir enviar subministres alimenta-ris, sanitaris, i tot tipus d’ajuda mèdica, econòmica.... Les 3 setmanes posteriors al desas-

tre van ser ocupades amb una única missió: reconèixer tots els cossos que havien quedat sota les ruïnes. Els pares de la Sira van ser trobats sota un gran conjunt de restes. La vida els va passar per davant d’una mane-ra sorprenent. Encara recorda aquell dia com si fos ahir. Cada segon, etern, en el qual cridava buscant a la seva mare. Recor-da imatge per imatge com va deixar anar la seva dolça mà, i ja no la va tornar a veure, fins a retrobar-se-la estesa sobre un llit esperant a ser reconegu-da i, posteriorment enterrada. Finalment, la Sira va ser adop-tada per la Mariona. Ara viuen feliçment a Girona, en una de les cases més meravelloses de la ciutat, on poden contemplar juntes la Catedral, els jardins, i tots els detalls màgics que fan de Girona la ciutat que és ac-tualment. El temps ha fet de Ki-gali una ciutat nova, en la qual la il·lusió torna a revifar poc a poc entre la població.

XI premi solidaritat Xavier Fàbrega

60

el butlletó

L’inabastable atzar

Des d’aquesta banda de la fi-nestra s’endevina una nit densa i escampada. La claror de la llu-na plena va perfilant amb molta precisió la silueta dels arbres més altius del jardí i projecta la seva ombra compacta sobre els parterres. Llevat de la remor melangiosa del brollador de la font que alimenta el bassiot de nenúfars silents i peixos de co-lors, gairebé res s’escapa a la submissió provocada pel silenci profús que s’hi ha instal·lat. Fins i tot el temps sembla dormitar al damunt d’aquest escenari apai-vagat on les hores es confonen i el demà -encara incert- sem-bla només un joc de casualitats del tot aleatori. És ben evident que a l’empara de tanta be-llesa desplegada, aquesta nit d’hivern proclama amb avidesa el seu dret a romandre quieta i permanent. Sota aquesta capa serena, on hi guspiregen uns estels multiplicats que la fan tan incomprensiblement infinita, tot roman somort i a l’expectativa. Devotament el fred s’encarrega

de conservar la contundència d’aquest instant pretesament bell i l’allargassa per a fer-lo més evident i més indestriable. Davant de tanta prepotència hivernal ni tan sols els somnis han gosat començar a vestir-se de primavera. Com déus a la deriva, pacientment es re-treuen i es mantenen a l’espera. L’esdevenir els posarà en el lloc que els pertoqui perquè, mal-grat els hiverns, les primaveres sempre arriben i el somnis sem-pre flueixen. Situat a sobre de la fina línia divisòria que les percepcions poden dibuixar entre la bellesa i la decrepitud, no recordo qui-na fou la darrera vegada que vaig tenir la necessitat de mirar el jardí a través del finestral ni tampoc quina fou aleshores la raó del meu insomni. Avui, dos dies després d’haver experimentat aquella funes-ta sensació d’acovardiment i sobretot d’impotència, tinc encara el cor adolorit i l’ànima desdibuixada per un desgavell d’atzucacs incomprensibles. Amb el front recolzat sobre la fredor del vidre noto el con-trast del baf perfumat d’una tisana d’herbes que acabo de preparar amb la finalitat d’apaivagar aquest neguit que no em deixa dormir. Mentres-tant els coms, els quans i els perquès s’agombolen desor-denadament en el meu cervell sense trobar-hi cap resposta ni cap sentit. La imatge del meu amic d’infantesa cercant quel-com de menjar a l’interior d’un contenidor d’escombraries no para de repetir-se com si d’un filmet acusador inacabable es tractés. Des de la seguretat confortable en la qual em sem-

bla viure, no sóc capaç –ni per un instant- d’esbrinar les raons que han fet possible aquest meu tot i aquell seu res. Malgrat que voldria creure el contrari, la vida ens ha tractat de manera ben diferent.Quan ens vam conèixer fa tren-ta-vuit anys, en Bernard Cayrou era un jove fascinat per la idea de fer-se multimilionari. Els seus pares -d’origen absolutament modest- havien arribat al poble per a treballar de masovers al Chateau de Magrin molt abans que els propietaris el convertis-sin en el Musée du Pastel que és en l’actualitat. Eren temps difícils i la primera crisi del petroli de l’any 1973 s’havia acarnissat amb els països de l’Europa Occidental – inclosa França- provocant un efecte inflacionista colpidor que havia reduït ostensiblement l’activitat econòmica i industrial del país. Obligats per la pèrdua dels seus llocs de treball, la família Cayrou s’havia hagut de des-plaçar des de Clermont Ferrand fins a Saint Paul Cap de Joux al departament del Tarn on un conegut els havia trobat feina al servei d’una família benestant de la comarca.Malgrat les dificultats del mo-ment i la complicada conjuntu-ra en què es trobaven, el seus pares li havien pogut pagar amb molt d’esforç els estudis d’aeronàutica a la Universitat de Toulouse i, a priori, res feia pensar que el noi no aconse-guiria el seu propòsit de men-jar-se el món. A part de tenir molt clars els propis objectius, la seva innata intel·ligència li permetia un cert confort aca-dèmic. Les assignatures que per als altres representaven

lluís Ferrés planella • Primer Premi • Categoria 8 • Amer

61

veritables esculls, per a ell su-posaven un bufar i fer ampolles repetitiu del qual es vanagloria-va de manera gairebé insolent. A més, la sobreprotecció que els seus pares –malgrat llurs estretors- li proporcionaven quant a manutenció econòmica a la ciutat, li permetia un ritme de vida molt més accelerat del que hauria estat realment ne-cessari i sobretot desitjable. Als seus progenitors els va semblar que aquella era la millor mane-ra de facilitar les aspiracions d’aquell jovencell que volia ser el que ells no haurien estat mai capaços d’aconseguir. En Beyrou –que així era com tots els de la colla anomenàvem Bernard- s’havia convertit en un personatge envejable a qui tots consideràvem molt afortunat. En aquella època d’estudiants la ciutat ens oferia un ampli ventall de sensacions desco-negudes a les quals –qui més, qui menys- ens havíem habituat amb absoluta complaença. Per a nosaltres, que fins aleshores només havíem tingut la idea que el món començava i aca-bava en el nostre petit poble de Saint Paul Cap-de-Joux, la ciutat i la vida universitària ens havien obert la possibilitat de descobrir -i sobretot de somiar- nous móns possibles.En Beyrou ben aviat va voler oblidar la monotonia del poble. Fins i tot començava a ésser capaç de renegar dels seus orí-gens i excusava les seves so-vintejades absències de la llar familiar -els caps de setmana- amb mentides ben argumenta-des que els pares, absorts en llurs tasques, s’empassaven sense cap mena de retret ni cap interrogació. Els esplèndids resultats acadèmics li propor-cionaven –davant dels ulls cecs

dels seus familiars- un particu-lar “habeas corpus” que li per-metia experimentar en qualse-vol dels ambients de la ciutat sense cap més preocupació que la de donar regna solta als seus més que variats capricis. Els estudis no li suposaven cap esforç i aquella forassenyada manera de viure encara menys. S’hi acomodà fàcilment sense preocupar-se per a valorar-ne les conseqüències. Aquell estar per sobre del bé i del mal no-més va servir per a fer-lo més inaccessible als companys. La seva altivesa havia pres unes dimensions insuportables ben difícils d’acceptar i de mica en mica tots començàrem a fer-li vores.L’atzar –sempre capriciós- va parar esment en les seves ca-pacitats i va voler, que una ve-gada acabada la carrera, el noi aconseguís –també amb faci-litat extrema- un lloc de treball esplèndidament remunerat a l’aeroport de Toulouse-Blagnac que li va servir de rampa de llançament per a la seva apa-rent carrera fulgurant. L’objectiu dels seus somnis de joventut semblava anar per bon camí. Les nostres vides emprengue-ren senders diferents en la pri-mera cruïlla de camins que el destí ens va proposar. Amb el temps, però, vaig ésser sabe-dor que en Beyrou havia can-viat vàries vegades de feina i que el món s’havia convertit per a ell en un simple tauler de joc on tot s’hi valia mentre servís per aconseguir les seves ambicioses aspiracions. Fou només llavors quan vaig pen-sar –i voler creure- que la figura del meu amic havia estat no-més un personatge purament fictici que ens havíem inventat nosaltres, els de la colla, per

apaivagar la resignació de les nostres mancances. Vaig ésser conscient que l’envejat model Beyrou, des d’aquell mateix moment havia quedat relegat a la condició d’inabastable. En el fons mai havia entès i ni molt menys compartit la seva manera de fer. Ho respectava perquè el veia segur i llançat en l’assoliment del seu únic objec-tiu. El temps poc a poc va anar amuntegant les deixalles de l’oblit mutu. Fins abans d’ahir a la nit, en Beyrou no era gaire res més que una ombra de joventut amarrada a un passat comú. Avui, però, s’ha convertit en un càrrec de consciència que no em deixa dormir.Des de la comoditat de la meva cambra maldo per trobar un sentit a les meves pròpies con-trovèrsies. Em costa entendre la meva absurda reacció davant la misèria del meu amic i, sí que em sap greu profundament la seva situació, però més em dol encara el reguitzell d’ocasions en les quals m’he mostrat in-diferent veient com d’altres ha-vien de fer el mateix.En veure’l abocat en aquell contenidor només he estat capaç d’amagar-me perquè no em veiés i he volgut trobar mil excuses que alleugerissin la mediocritat de la meva con-ducta.El que he fet potser només ha estat eventualment la manera de no ofendre el seu orgull o en realitat ha estat la manera més cretina de continuar mantenint el meu estatus de triomfador ben alt ? Per què fins avui la meva sen-sibilitat no havia estat capaç de mirar amb els mateixos ulls tanta gent desconeguda que es troben en la mateixa circums-tància del meu amic ?

XI premi solidaritat Xavier Fàbrega

62

el butlletóQuantes vegades m’he amagat per no haver d’afrontar el que no em venia de gust veure ?Quin sentit té el fet de reaccio-nar només únicament davant d’estímuls que ens afecten de manera propera i directa ?Com és que davant de les si-tuacions més compromeses no sóc capaç d’entendre i posar-me en la pell del proïsme ?Un silenci colpidor respon a cadascuna de les meves pre-guntes neguitejades sense po-der apaivagar ni per un instant la meva manca de sensibilitat. És cert que en l’àmbit de la condició humana, la nostra folgada despreocupació sovint ens impedeix correspondre amb solidaritat davant de les necessitats dels altres. Més encara quan la paraula crisi, en els temps actuals, només

representa una solapada ma-nera d’entendre la vida en ter-mes econòmics a la vegada que oblidem que –en realitat- la causa de tot aquest nostre desgavell social és la manca de valors. La crisi -la de valors, em refereixo- ha anat trobant, en aquesta primera dècada del segle XXI i també abans, un terreny ben adobat on poder créixer sense cap destorb. La nostra comoditat ens ha portat a eludir les situacions complica-des, a desestimar els compro-misos i a deixar de lluitar per les causes verdaderament justes. Talment com un contrasentit, anteposem els capricis a les obligacions i ens hem conver-tit ens veritables esclaus de la nostra pròpia felicitat. Sempre –això, sí- per damunt de tot i de tothom. La manca de soli-

daritat envers els altres només ha servit per tancar un bucle d’egoisme desmesurat que es torna –inevitablement- en con-tra nostra d’una manera tan cruel com innecessària. Hau-rem de plantejar-nos seriosa-ment de redreçar les nostres conductes socials i també els nostres compromisos solidaris si realment volem vèncer les nostres pors i les nostres crisis.I només quan finalment hàgim estat capaços de comprome-tre’ns -tots amb tots- en la fre-dor dels nostres propis hiverns, arribaran de nou les volgudes i florides primaveres que faran fluir els somnis desitjats. Serà només llavors quan l’esdevenir haurà deixat de dependre de l’atzar i ens haurà posat –a tots i a ca-dascú- en el lloc que verdadera-ment ens correspon.

eva pascual reyes • Modalitat Fotografia • Primer Premi • Vilassar de Mar (BCN)

63

XI premi solidaritat Xavier Fàbrega

64

el butlletó

DAVID PAGÈs I cAssúCoordinador dels Anys Culturals

anYS CULTURALS

L’Any Joan Maragall ha abraçat el 2010 i el 2011, amb motiu, respectivament, del 150è ani-versari de la seva naixença i del centenari de la seva mort.La Institució de les Lletres Ca-

talanes (Generalitat de Cata-lunya) i l’Associació Família de Joan Maragall i Clara Noble per un costat i ajuntaments, biblioteques, centres educa-tius, entitats culturals, escoles,

mitjans de comunicació... per un altre han desplegat, durant tot aquest temps, un programa que ha inclòs moltíssimes rea-litzacions: articles, concerts, conferències, lectures, publica-

Acabem de cloure l’Any Joan Maragall, que s’ha cele-

brat arreu de Catalunya i que pot presentar un balanç

formidable d’activitats de tota mena. La mobilització

que hi ha hagut a Bell-lloc, a l’entorn de la figura del

gran poeta català, ha estat extraordinària. En aquest es-

crit volem respondre la següent pregunta. Maragall era

un personatge polifacètic; ara bé, quin era el fil conduc-

tor de totes les vessants que tractà?

Joan Maragall:un enamorat de Catalunya

65

anys culturals

cions, rutes, trobades... Estem convençuts que tot plegat ser-virà per redescobrir i revalorar un dels escriptors més impor-tants de la nostra literatura.Algú ha dit, amb encert, que els poetes ja es guanyen la immor-talitat en aquesta vida. La presència de Joan Maragall és immensa, no tan sols pel nom-bre de carrers, places i escoles que duen el seu nom en tants pobles i ciutats del nostre país, sinó també per la capacitat de posar llum a moltes situacions de la nostra vida quotidiana. Heus ací tres exemples amb els quals ens hem trobat aquests últims mesos. El pri-mer: diferents concerts en els quals hem assistit han acabat amb la interpretació del Cant de la Senyera, amb tot el públic dempeus; el segon: a prop de la platja del Golfet, a Calella de Palafrugell, hi ha unes rajoles que inclouen aquells versos tan bonics que apareixen en el seu poema Vistes al mar: “Dues co-ses hi ha que el mirar-les juntes me fa el cor més gran: la verdor

dels pins, la blavor del mar.” I el tercer: els últims versos del seu Cant Espiritual, que es troben a la façana del cementiri de For-nells de la Selva, i que tantes vegades s’han evocat en re-cordatoris de persones difun-tes: “Sia’m la mort, una major naixença”.Joan Maragall és un personat-ge incommensurable. Excel·lí en totes les matèries que trac-tà: excursionisme, filosofia, llengua, música, pensament, periodisme, poesia, religió, traducció... Tingué un pes no-tabilíssim en la Catalunya del seu temps. Les seves opinions tenien influència i eren tingudes molt en compte. Ara bé, davant de la seva condició polifacèti-ca, ens podríem formular la següent pregunta: hi ha algun element que sigui comú en to-tes les matèries que tractà?

La resposta, la trobem en epi-sodis com el que ara volem explicar. Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, davant del reclam electoral que podia su-posar la seva presència a les llistes de la Lliga, li varen oferir la possibilitat de formar part de la candidatura. La contesta de Maragall va ser la següent: “Jo no sóc un polític, jo no seré mai un polític; jo no sóc més que un enamorat de Catalunya”. I això és el que fou Joan Maragall tota la seva vida: un enamorat de Catalunya. n

Joan Maragall és un personatge

incommensurable

66

el butlletó

REcORDS D’UNA PROMOciÓ

Bell-lloc 19811d’octubre del 2011

67

records d’una promoció

Bell-lloc 19868 d’octubre del 2011

Bell-lloc 1986Trobada de la promoció de formació professional agrària 8 de febrer del 2012

68

el butlletó

Com qualsevol altra trobada, aquesta també va començar un vespre amb una trucada. Aquesta vegada, qui trucava era en Jordi Serra després d’haver parlat amb l’Antoni Amorós.

Abans del relat de la diada, deixeu-me que faci quatre pinzellades al respecte d’un fet, que si més no, és curiós.Nosaltres, els agrícoles, qui més, qui menys, es-tem poc o molt lligats al camp, la terra és el que ens va acostar a Bell-lloc i sempre s’ha dit de la gent del camp que, per atrapar la feina hi afegeixen hores, - i és que sempre és curt de jornal - Amb aquestes premisses, seria fàcil pensar que quedar un dissabte, dia poc festiu per al ram que toquem, per trobar-se amb gent que en alguns casos feia vint-i-tants anys que no ens havíem vist, seria tas-ca difícil (per no dir poc probable o impossible).Doncs, res més lluny de la realitat; quatre truca-des, un parell d’e-mails i més de quaranta perso-nes a la cita!

La pregunta és:Això ho fa Bell-lloc?En termes genètics podríem respondre:És un gen lligat a aquesta identitat. Els que hem passat per Bell-lloc som així !. Què hi farem!Segurament, també hi té molt a veure el que ha aportat, entre moltes altres coses, Bell-lloc a la pagesia de les nostres contrades..., professiona-litat!.Després de tot això, el dia no podia fallar i no ho va fer.Antics alumnes casats i emmainadats, sense em-mainadar, sense casar, dones, mainada, tota una bona colla que vàrem gaudir d’allò més fent una llarga passejada pel que, fa vint-i-cinc anys, era el nostre dia a dia.Tots plegats fórem ben guiats per l’instructor de la jornada, l’Antoni Amorós i en Ramon Bosch. Més tard, s’hi afegiren en Jesús Domingo i en Xa-vier Vilosa i, a l’hora de dinar, gens mala feina, en Jaume Catalán.

Bell-lloc 1990Trobada de la promoció de formació professional agrària 12 de febrer del 2011

cARLEs GIfREAntic alumne

69

Amb dones i mainada, férem la ruta per diverses estances de l’escola: cuina, menjadors, pàrquing d’autobusos, ara li’n diuen escola bressol, són coses de l’evolució, aula Magna, laboratori, ora-tori, masia..., i se’ns va fer el matí curt o l’escola gran, entre molts d’altres racons, encara ens va-ren quedar al tinter les noves zones esportives.Amb el retrobament, evidentment, com no podia ser d’altra manera, ens varen venir al cap records de tot tipus, però l’expressió més sentida era: “no hem pas canviat tant”. Expressió que va passar a l’oblit quan, de sobte, a l’aula Magna se’ns va oferir una sessió de fotografies de l’època. Ahh nois!!; ara un ja no té cap cabell al cap, l’altre quan encara amb prou feines s’afaitava, algun crit de “papa, si que eres lleig”. Tot plegat molt entranyable.Un altre dels moments àlgids fou quan finalment vàrem trobar la “nostra” classe per excel·lència. La foto i les anècdotes no es feren esperar, tots

asseguts a la “nostra” taula, (en la direcció de fa vint-i-cinc anys) i la majoria amb un, o més, petits a la falda. La diada va acabar d’arrodonir-se amb un bon dinar a Canet d’Adri. Entre petits i grans, més de quaranta tot volt de taula. Allà va ser el moment d’ubicar tothom i fer una bona sobretaula.En Jaume Catalán ho va poder aprofitar per po-sar-nos, a tots, al dia dels seus benvolguts llibres Itineraris pels Santuaris i Ermites de la Mare de Déu de les comarques gironines, aprofitant-t’ho, alhora, per alguna venda. De la mateixa manera, en Jesús Domingo ens va presentar el seu llibre: L’agricultura i la ramaderia en un món global.

En resum,Retrobats en una diada entranyable i contents de sentir-nos partícips del Bell-lloc de fa vint-i-cinc anys!Agraïts per la iniciativa! n

records d’una promoció

70

el butlletó

Cims paral·lels

fEM AGRUPA

El passat divendres 14 d’octu-bre, una cinquantena de perso-

nes van assistir a la projecció del documental titulat Cims paral-

lels, basat en les vivències per-sonals de l’expedició gironina a l’Everest, i a la posterior tertúlia amb Joan Cardona i Tarrés, al-pinista i membre de la referida expedició. El bon ambient i el seu caràcter distès van afavorir que tothom fos conscient de les dificultats que afronten els alpi-nistes en una fita tan gran com és l’escalada al cim més alt del planeta però, alhora, es palpés la immensa satisfacció que té assolir-l’ho. L’acte va acabar amb una projecció de fotografi-es de les excursions familiars de l’Agrupació d’Antics Alumnes del curs passat.

REDAccIó D’EL bUTLLETó

71

campus

Antics alumnesa la Universitat

caMPuS

JORDI PUIG BAGUÉBELL-LLOC 85

Benvolgut Jordi, quina ha es-tat la teva trajectòria acadè-mica i professional, des que vas acabar Bell-lloc fins ara?No sé pas ben bé quan vaig començar a ser un biòleg. Però suposo que va ésser abans d’arribar a la universitat. Per això vaig triar la carrera de Biologia, i no una altra, cercant respos-tes entorn la vida. Potser em va moure l’estima que el meu pare em va inculcar per la muntanya i el contacte amb la natura dels entorns de Banyoles, que com-binava tot sovint amb l’esport vora l’Estany.

A l’hora de triar carrera, dubta-va entre la Biologia i... la Filoso-fia! Molt ben aconsellat, entre d’altres, per en Frederic –el meu preceptor-, en el meu cas fou un encert triar la Biologia. Però agraeixo molt tot el que en Jau-me Ros, el professor Filosofia va saber despertar durant les classes de 3r de BUP i COU: el tinc ben viu, i no pas tan sols com un record mig endormis-cat, sinó com una dimensió constant o un hàbit de la meva vida dia a dia. I ara que hi pen-so, això em passa amb gairebé tot el conjunt del que vaig rebre a Bell-lloc.Em vaig decidir d’estudiar a la Universitat de Navarra per mo-tius que ni jo he entès mai del

tot. A banda de la seriositat que hi vaig notar, veia que si no em decidia a marxar de casa (jo, que sóc tan casolà i de la terra!) mai no em prendria els estudis prou seriosament. I ja em tens cap a Pamplona.

REDAccIó D’EL bUTLLETó

Aquesta vegada parlem amb un banyolí, afincat a Nava-

rrra, que ha fet de la biologia la seva passió

72

el butlletóEn acabar la carrera, i ja una mica tip de molècules, reactius i tubs d’assaig, vaig veure que la vida em suggeria sortir més dels laboratoris i dedicar-me més a la biologia ambiental, a la biologia dels espais i paisat-ges. I apa, maletes novament: ara, cap a Madrid. Vaig tenir la sort d’entrar a fer el doctorat a l’equip de l’Ángel Ramos al Departament de Projectes, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Forestals de la Politècnica de Madrid. En acabar, l’any 1996, la Universi-tat de Navarra va oferir fer-me càrrec de la docència d’una nova assignatura anomenada Avaluació d’Impacte Ambiental, una eina de control ambiental desenvolupada als Estats Units a inicis dels 70, promoguda més tard per la Unió Europea i que havia estat introduïda a Es-panya en gran mesura per gent de l’equip de l’Àngel entre el 1986 i el 1988. I, mira per on, ara porto 15 anys de professor

a Navarra (per cert: quina terra, i quina gent!), concretament al Departament de Zoologia i Eco-logia de la Facultat de Ciències. El 2002 i el 2003 els vaig pas-sar a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, al Departament de Ciència, Gestió i Política Me-diambiental de l’escola de Re-cursos Naturals. I, bona part del 2004, vaig ésser acollit al Cen-tre d’Avaluació d’Impacte Am-biental de la Universitat de Man-chester, on es trobava l’equip de Norman Lee, introductor de l’avaluació d’impactes dins la Unió Europea.

A hores d’ara, quins són el teus camps d’investigació i projectes professionals?Ara mateix, segueixo amb les meves classes d’Avaluació d’Impactes a Navarra, i tinc la sort de treballar dirigint el màs-ter en Biodiversitat, Paisatges i Gestió Sostenible.Pel que fa a la recerca, fins ara he estat treballant en els lligams entre l’avaluació d’impactes i l’ecologia del paisatge. Més en

concret, en l’estudi de les rela-cions entre la fauna i les autovies a Navarra, i de la fragmentació del paisatge a escala regional. També he desenvolupat recerca en educació ambiental, i en un concepte encara no gaire estès a hores d’ara, però que veig que cal potenciar, la compensa-ció ecològica. Darrerament, he començat a endinsar-me en temes d’història i d’ètica del medi ambient: em sembla que serà el meu princi-pal camp de treball endavant. A banda de la tasca de recerca,

El prestigi no s’hauria de buscar mirant si

som millors que d’altres, sinó veient si som

fidels al millor del nostre

esperit de servei

el projecte professional que més esforç m’ha exigit els darrers anys ha estat la creació, junta-ment amb tants d’altres meus companys, del màster abans esmentat, que mira d’encarar les problemàtiques ambientals de manera molt oberta i integra-dora, no només “biològica”.Aquest any tenim entre els alum-nes gent provinent d’universitats dels Estats Units, Japó, Mèxic i Equador, a banda dels que vénen de Navarra, País Basc, La Rioja i Catalunya. Tenim un programa de col·laboració i intercanvi amb la Universitat de Califòrnia, Berkeley, que volem aprofundir, i pel qual els nostres alumnes poden incorporar-se a un curs d’estiu sobre l’ecologia de Sierra Nevada, Califòrnia, que es desenvolupa sencer al mig del bosc que ens hi acull. A més a més, rebem professors de Berkeley a Pamplona, que col·laboren en la docència del màster.

Tens la sort de treballar a la UNAV. Segons el teu parer, què distingueix la Universitat de Navarra d’altres universi-tats espanyoles? On descan-sa, on es recolza, el prestigi que té la UNAV?No sé si ho sabré explicar bé... Suposo que ens diferencia, bàsicament, l’esperit fundacio-nal, que hauria d’estar sempre alimentant una manera de fer respectuosa amb la llibertat de tothom. Un tarannà encarat prioritàriament no pas a la prò-pia promoció professional dels professors, sinó a assolir un servei acadèmic molt professio-nal i ric per als estudiants.En la mesura en què sabem

fer el que volia el fundador de la Universitat de Navarra, servir amb esperit cristià des del nos-tre lloc de treball, amb profes-sionalitat universitària, oberts a totes les maneres de pensar i viure respectuoses envers els altres, alimentem el prestigi de debò. I si no, l’ensorrem. O ens quedem amb succedanis, que no sé què seria pitjor...Deixeu-me dir que em sembla que el prestigi no pot néixer, en el fons, de la comparança amb les altres universitats, on treballen tants bons professionals. Per a treballar bé, cal més la coherèn-cia amb un esperit propi, que mirar el veí, del que sens dubte sempre en podrem treure apre-nentatges molt valuosos. El pres-tigi no s’hauria de buscar mirant si som millors que d’altres, sinó veient si som fidels al millor del nostre esperit de servei. Quan miro els qui treballen al meu cos-tat en el món universitari, només m’interessa aprendre’n, d’ells,

campus

73

En el món de la universitat, crec molt és

en la cooperació que en la competència

el butlletó

74

treballar junts: mai diria que no-saltres som millors. Diria, per tant, que tenim i ofe-rim una manera de fer, que ca-dascú ha de veure si és la que busca, la que li convé o la que la vida li demana en el seu cas. En el món de la universitat, crec molt més en la cooperació que en la competència. De fet, em sembla que l’idea de compe-tència és una contaminació que s’ha introduït al món universitari i l’ha malmès. Aquesta dèria de comparar les institucions educatives i gestio-nar-les com si fossin empreses, potser inevitable, em sembla indicadora d’una crisi universi-tària tan espantosa com infan-til: l’expressió social, a escala universitària, de l’individualisme que tant esquinça el teixit social. Jo estic molt content i agraït d’haver treballat a les tres altres universitats que m’han acollit: són part de la meva vida.

Quins records guardes del molts anys que vas estudiar

a Bell-lloc? Què penses que d’haver estudiat a Bell-lloc ha suposat per a la teva perso-nalitat i formació?Com apuntava abans, Bell-lloc és una riquesa de la meva vida. No pas del passat de la meva vida, no: de l’ara de la meva vida. De cada “ara”. La meva etapa a Bell-lloc la considero més important, més fonamen-tal, que cap d’altra de les que han vingut després. Té gràcia que un professor universitari consideri molt més important la tasca dels professors d’infantil, Primària, Secundària i Batxille-rat... però és així.Per a mi, la clau de Bell-lloc foren els professors. O, millor dit, la vida que ens arribava per

mitjà dels professors que ens ensenyaven. L’aprenentatge era de qualitat perquè els estudis eren exigents, certament. Però venien nodrits d’una presència personal de cada professor que, fent la seva tasca d’educador, i potser sense adonar-se’n gaire, enriquia l’aprenentatge amb la seva estima de l’alumne i amb el respecte per la seva llibertat.A banda dels professors, és clar que els companys foren importantíssims. Però, em sem-bla que tots plegats ens veiem influïts pel lideratge inconscient dels professors, mentre feien la seva feina. Si volíem models per a imitar o qüestionar-los, els teníem davant. Si volíem gent gran amb la qual parlar o discutir, eren a l’abast. I ben variats, per poder triar amb qui entendre’ns cadascú! En fi, que entre els innombrables encerts dels meus pares, escollir Bell-lloc fou, probablement, el més important per a mi, després d’ells mateixos i dels meus ger-mans. n

La ciutat de Pamplona és digna de ser coneguda. Està molt ben cuidada i

té moltes zones verdes i parcs per passejar-s’hi

75

Publicació de la revista EL BUTLLETÓ que recull entre-vistes a antics alumnes, articles d’opinió i les activitats de l’Agrupació.

El Premi Solidaritat Xavier Fàbrega és un premi literari de narració, dibuix i fotografia, obert a totes les edats. La dotació econòmica dels treballs guanyadors es destina a entitats que treballin per projectes solidaris. Cada any tracta d’un tema diferent i el jurat està format per persones del món de la cultura i ensenyament gironins.

Organitzem cada any la Jornada de les Empreses Agràries a les Comarques de Girona que tracta temes d’actualitat agrícola.

Impulsen el Cicle de Conferències Ciència a l’Abast que tracta temes d’actualitat cienfítica.

Publiquem el Cicle de Conferències Girona a l’Abast, que pretén acostar a totes aquelles persones interessades en la història i l’art de Girona de la mà d’especialistes de reconegut prestigi, i la seva publicació.

agrupa’t!

Mensualment, l’Agrupació organitza dues excursions familiars: una de muntanya i l’altra de BTT. Tota la informació es penja a la web.

Fitxa d’inscripció

Dades personals

Nom: Cognoms:

NIF: Any promoció:

Adreça C.P.:

Localitat: Telèfons:

e-mail:

Estudis realitzats:

Dades bancàries

Nom del titular del compte:

Domicili del titular: Població:

Banc o Caixa d’estalvis:

Població oficina bancària:

Núm. c/c:

Tipus de quota

Desitjo incorporar-me a l’Agrupació d’Antics Alumnes de Bell-lloc amb la quantitatanual de:

Quota jove (fins a 25 anys): 30 Quota professional: 72

Altres quotes Vull pagar la quota en un únic rebut anual

Vull pagar la quota dividida en dos rebuts semestrals

Signatura del titular

Els prego que atenguin amb càrrec al meu compte els rebuts que els seran presentats per l’Agrupació d’Antics Alumnes de Bell-lloc.

• Les aportacions a l’Agrupació desgraven un 20% a l’IRPF.• Cap dada no serà donada a conèixer sense el consentiment de l’interessat.Enviar-ho a: Agrupació d’Antics Alumnes. Bell-lloc, c/ Pau Birol, 2-6, 17005 GIRONA �

Mo#butlleto 24.qxd:butlleto 19 10/1/11 15:18 Página 78

Fitxa d’inscripció

Dades personals

Nom: Cognoms:

NIF: Any promoció:

Adreça C.P.:

Localitat: Telèfons:

e-mail:

Estudis realitzats:

Dades bancàries

Nom del titular del compte:

Domicili del titular: Població:

Banc o Caixa d’estalvis:

Població oficina bancària:

Núm. c/c:

Tipus de quota

Desitjo incorporar-me a l’Agrupació d’Antics Alumnes de Bell-lloc amb la quantitatanual de:

Quota jove (fins a 25 anys): 30 Quota professional: 72

Altres quotes Vull pagar la quota en un únic rebut anual

Vull pagar la quota dividida en dos rebuts semestrals

Signatura del titular

Els prego que atenguin amb càrrec al meu compte els rebuts que els seran presentats per l’Agrupació d’Antics Alumnes de Bell-lloc.

• Les aportacions a l’Agrupació desgraven un 20% a l’IRPF.• Cap dada no serà donada a conèixer sense el consentiment de l’interessat.Enviar-ho a: Agrupació d’Antics Alumnes. Bell-lloc, c/ Pau Birol, 2-6, 17005 GIRONA �

Mo#butlleto 24.qxd:butlleto 19 10/1/11 15:18 Página 78

77

arbres

A prop dels contraforts de la masia, a llevant i a peu de cisterna, ens trobem dos ge-gants rabassuts, testimonis de l’antigor.Estan acompanyats d’una munió de jovenalla (vorera de l’aparcament). Són freixes de fulla gran, Fraxinus excelsior. Pertanyen a la família de les oleàcies. Les seves fulles im-paripinnades estan composa-des de 9 a 13 folíols sèssils. Els seus borrons negres, vellutats, destaquen en l’escorça jove, llisa i argentada. A mesura que va fent anys, l’escorça es cli-vella i agafa una tonalitat mar-ronosa clara. La seva floració passa desapercebuda, no així el fruit, format per uns ramells penjants de sàmares. Quan ca-uen, semblen uns autogirs, en-treteniment per als menuts de la casa.Habita en terres fresques i pro-fundes, generalment vora rius i torrents. La seva fusta és molt apreciada per la seva duresa i

flexibilitat. D’aquí l’expressió “vara de freixe” emprada per donar xurriacades i adreçar al-guna que altra esquena.A l’estiu, depenent de l’any, es pot gaudir d’un espectacle de dansa. Una munió de fils solita-ris (de semblança a la teranyi-na) penjants de la capçada fins arribar a terra, dansant al so del

vent que bufa i en el seu extrem una eruga. Són les larves d’una papallona, Abraxas pantaria, que fan el seu agost i, Seguidament, es colguen. I així arribar un altre cop a tancar el cicle de la vida i poder oferir, un any més, l’espectacle dan-saire. n

ELS aRBRES DE BEll-llOc

El Freixe AGUsTÍ RossELLProfessor de Bell-lloc

78

el butlletó

Fotos amb històriaEl camp de futbol de Bell-lloc

A Bell-lloc, l’activitat esportiva hi ha estat present des dels seus inicis. De manera clara i decidida, formava part del pla d’estudis i sempre s’havia sentit dir que l’esport, a Bell-lloc, era “una asig-natura més”, equiparable a qualsevol altra.Gaire-bé des dels inicis, es va formar el Departament d’Educació Fisica. De fet, després de l’aportació, en els seus primers anys, de professors com en José Luis Chic i Lluís Aldeguer, l’any 1970 en Nar-cís Verdaguer i poc després en Lluís Lucero i en Jaume Catalán, donaren un impuls extraordinari a l’esport a Bell-lloc.Ja durant el primer curs 65/66 es va fer un primer camp de futbol i, l’any 1967, es va construir el

nou camp de futbol i la pista d’atletisme, on ara hi ha la font i la zona que centra els diversos edificis del col·legi. Serà el novembre de 1977 –i amb motiu de les obres dels nous menjadors dels col·legi que ocu-paren l’espai destinat al camp de futbol i pista d’atletisme, quan es construí el nou camp de futbol i pista d’atletisme a la seva actual ubica-ció, una obra urbanística que, en el seu moment, va representar un gran canvi en la fesomia del col·legi. L’any 1980 es va instal·lar la il·luminació del camp de futbol. La darrera aportació ha es-tat la transformació del mateix camp de futbol en camp de gespa artificial. n

àlBuM

RAMon MoncUnILLProfessor de Bell-lloc

21

79

àlbumAquesta fotografia correspon al dia de celebració d’una Festa Esportiva. Es veuen molt bé les “pomeres” i el barri de Can Gibert del Pla.

La perspectiva d’aquesta fotografia, feta des del pavelló d’aules –també un dia de Festa Esportiva- descobreix un Bell-lloc encara isolat, enmig del camp.

Les màquines fent la seva feina. La vista es perd en uns camps que a hores d’ara ja estan totalment urbanitzats.

Perspectiva de les noves instal·lacions amb les obres finalitzades.

L’actual camp de futbol de gespa de Bell-lloc

Amb motiu de l’inauguració del nou camp de futbol, s’organitzà un partit festiu i celebratiu entre professors. La fotografia reclama veritablement la “memoria històrica”. Drets i d’esquerra a dreta: Xavier Sabater, Jesús Domingo, Joan Casadevall, Albert Arbós, Josep Mª Barnils, Lluis Xifra, Joan Llorens, Pere Jordà, Lluís Lucero, Pep Cartañà, José Eugenio Borao, Joan Quintana i Antoni Amorós. De genolls: Ramon Ripoll, Mn. Norbert Estarriol, Fidel Rincón, Mn. Joan Marquès, Narcís Verdaguer, Anton Cortada, Ramón Moncunill, Jordi Hors, Toni Jiménez, Gonçal Valls i Rafa Castillo.

3

4

5

6

2

1

3

4

5

6

80

el butlletó

EN El lliBRE D’OR

girona, 5 de març de 1918 — Barcelona, 4 de juliol de 2001Pintor, escriptor d’art i editor.

Fill de Josep Tharrats i Vilà, es traslladà a Besiers el 1932, on rebé una formació eminentment literària. El 1935 s’instal·là a Barcelona i cursà estudis a l’Escola Massana.

La guerra civil de 1936-39 in-terrompé els seus plans fins el 1942, que recomençà les seves activitats artístiques. Els tempteigs impressionistes inici-als esdevingueren progressiva-ment abstractes per influència de Mondrian i Kandinskij. El 1946 les seves obres foren fe-tes de papers retallats, taques i enganxaments. El 1947, a l’Institut Français de Barcelo-na, conegué A.Puig, J.Ponç, M.Cuixart, A.Tàpies, J.Brossa i J.V.Foix, amb alguns dels quals fundà Dau al Set, organitzà ex-posicions, activitats culturals i edità la revista del mateix nom, on figurà com a fundador. Féu la primera exposició personal el 1949 a les galeries El Jar-dín de Barcelona, i des d’ales-hores en celebrà més de cent arreu del món, i arribà a ésser

un dels pintors catalans més coneguts internacionalment. A partir del 1954 exposà re-gularment a la Sala Gaspar de Barcelona. Les seves primeres mostres a l’estranger foren el 1955 a Estocolm i Nova York. Participà en la V Biennal de São Paulo (1959) i a les edici-ons del 1960 i el 1964 de la de Venècia en sales especials. Fou fundador de l’Associació d’Ar-tistes Actuals (1966), del Saló de Maig (1957) i del grup O Figura (1961), amb d’altres. El 1975 se celebrà una exposició antològica de les seves obres a la Fontana d’Or de Girona i el 1985 a París. Fou un dels capdavanters de les avantguar-des catalanes de la postguerra. Derivà d’una abstracció lineal i surrealitzant, a l’època de Dau al Set, vers un informalisme de

“Verba volant, scripta manent”

Joan JosepTharrats

L’artista gironí va participar en el cicle de conferències de Girona a l’Abast, dedicat a la girona de començaments de segle, en el centenari del naixement del seu pare, Josep Tharrats.

81

llibre d’orriques textures, lliure grafia i co-lor abundós. En el seu cosmos màgic, de vocació espacial, les formes hi fluctuen lliurement. Emprà una particular versió de les tècniques d’estampació, que anomenà maculatures, les quals li permeteren d’aconse-guir fantasioses creacions. La seva obra fou sempre enriqui-da amb tota mena de materi-als i manipulacions. També fou cartellista i il·lustrador de llibres i féu murals, vitralls, mosaics, joies, escenografies d’òpera (Spleen, 1984), etc. Fou autor de nombrosos escrits, entre els quals destaquen les po-esies recollides a Abracada-bra (1938), les col·laboracions a Revista i llibres com Antoni Tàpies o el Dau Modern de Versalles (1950), Artistas es-pañoles en el ballet (1950), Pi-casso i els artistes catalans en el ballet (1982), Dames de tots colors (1992) o l’antolo-

gia Joan Josep Tharrats i la seva època (1999). Fou im-pulsor de la revista d’art i po-esia Negre+blau (1983). Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

(1994). L’any 1984 li fou con-cedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1994 el Premi Nacional d’Arts Plàstiques.FONT: enciclopedia.cat n

82

el butlletó

HEMEROTEca DE El BuTllETÓ

aquí hi havia els cavalls?Aquí hi havia set i set cavalls. Encara hi ha dues menjadores en els primers trams.

això eren les quadres de cavalls...De la casa d’en Güell. La casa d’en Güell és ara el palau de Pedralbes . A l’altra estança hi ha la cotxera i picador, etc.Si l’edifici encara hi és, és gràcies a mi perquè hi havia un projecte urbanístic de dos urbanistes fa-mosos que ampliaven aquest carrer fins aquí –i as-senyala just als peus- i es carregaven l’edifici. L’any 1975 van voler fer aquí la Delegació del ministeri, un edifici de set plantes aquí al costat i es va poder evitar perquè s’ havia aconseguit l’any 1969 que això es declarés monument nacional. Jo sóc pre-sident d’Amics de Gaudí des de 1966, però abans ho era el vescomte de Güell, Eusebi Güell i Jover, el qual va promoure l’expedient de declaració de mo-nument històricoartístic de l’obra de Gaudí. Però es va quedar aturat a Madrid perquè la llei de 1933,

que era la que en aquell moment estava en vigor, deia que cap edifici podia ser declarat monument nacional si no tenia una antiguitat de cent anys, i de Gaudí no n’hi havia cap i per aquesta raó va quedar mort. Aprofitant un canvi de ministre i de director general vaig anar a Madrid i els vaig convèncer per-què la llei deia que “ningún edificio podrá ser mo-numento nacional si no tiene cien años”. Molt bé. “siga leyendo”. “Salvo casos excepcionales”. Si en Gaudí no és un cap excepcional, “apaga y vámo-nos”, “Pero fíjese que dice además, en ningún caso de artistas contemporáneos” Perdoni, en Gaudí no és contemporani, està mort. És a la glòria. Contem-poranis som vostè i jo. En Gaudí no, i a més a més li vaig dir “El director general que aconsegueixi que les obres de Gaudí siguin declarades monument nacional, passarà a la història”. Se li va encendre una bombeta. Va ficar l’expedient a la carpeta del director general, aquest al ministre, que era en Villar Palasí, i va anar al consell de ministres al Pazo de Meirás el juliol del 69 i es va prendre l’acord i quatre

Entrevista a Joan Bassegoda

REDAccIó DE EL bUTLLETó

Entrevista de Xavier Fàbrega i Ramon Bosch, publicada a El Butlletó núm. 16, a l’any 2003

83

dies després el Cap de l’Estat va firmar a Madrid el decret de declaració de monument histo-ricoartístic de caràcter nacional de disset obres de Gaudí, que ara des de l’any 1982 en diuen “Béns culturals”.

es pot dir que en gaudí era un home de fe, creient?Per descomptat. He estat sotmès als interrogato-ris per al procés de beatificació. Em van fer vuitan-ta-sis preguntes... Hi ha un tribunal, un president, un jutge, un promotor... Estan esbrinant i buscant tota la informació possible.Miri, aquest individu –i assenyala l’article de la Vanguardia d’en Carandell- diu que era maçó. Jo tinc un sobre així gruixut –i obra els braços– que me’l va enviar un maçó, però un “maçonasso” que és professor universitari i que és un dels caps de la maçoneria. En cap moment, en cap lògia, a cap lloc hi ha constància que Gaudí fos maçó. Ni tan sols dels rosacrucians catòlics, que també n’hi ha. A més a més m’envià un fulletó que diu “Masones célebres en el mundo” publicat per la Gran Lògia Oriental de no sé què de Madrid. Hi ha una llista. Als Estats Units: tots els presidents. A Espanya: Santiago Ramón y Cajal, Tomás Bretón, Ramon Franco, Francesc Macià, Lluís Companys. I diu “tingui la seguretat que si en Gaudí ho hagu-és sigut estaria en aquesta llista”. I un altre maçó de la biblioteca Arús (que és famosa per ser dels lliurepensadors) m’ho va dir: “Què més voldríem!” En Cuní ens va fer una entrevista a la ràdio a mi i

en Carandell i ell deia “és maçó per això i això i això”. “A quina lògia pertanyia? Li vaig pregun-tar. En aquella època no estava prohibit ser maçó. Se sabria a quina lògia pertanyia. A la guia de Barcelona sortien divuit lò-gies amb l’adreça i el telèfon i

tot. Se sabria, no? El pare Tusquets, que va es-tudiar tant la maçoneria, també defensava que no ho era. En canvi que era un home religiós, que te-nia les seves coses perquè era cabut i punyetero segons es deia, però...

potser per això els sap greu a alguns...A mi el que m’estranya és que s’emprenyin els lliurepensadors i els agnòstics, perquè, què els hi va que els catòlics facin beat a un o no? És com si a mi em diuen que a aquell comunista li donaran el premi Lenin... a mi com si s’opera. Això és cosa d’ells... L’empipament l’hauria d’agafar un catòlic que digués “no, aquest senyor no pot ser beat perquè no reuneix les condicions”. Això ho enten-dria, però que ho digui un d’aquests galifardeus no té cap valor.

presentant la figura de gaudí, hi ha tres grans vessants, gaudí arquitecte, gaudí home de fe, gaudí catalanista. És una bona manera de presentar-lo?L’última jo la posaria entre cometes perquè ara està de moda això del catalanisme. En Gaudí era un home de la Renaixença, que eren catalanistes però amb un sentit romàntic. Els Almiralls i l’ex-

En Gaudí era un home de la Renaixença, que eren

catalanistes però amb unsentit romàntic

hemeroteca

84

el butlletó

pedició d’Orient... aquestes coses els agradaven molt, però el catalanisme, avui en dia, és polític. En Gaudí havia parlat en castellà quan volia i havia escrit en castellà quan volia, i si no ho feia en ca-talà, però no era un fanàtic, en absolut.

dir això, bon arquitecte, bon català, bon cristià...És clar, no podia ser bon extremeny. Havia nascut no se sap a on, però cap allà per Reus... (riu).

tampoc se sap on... (li dic rient)Els hi vaig dir a Riudoms al presentar el llibre de la Sagrada Família, gràcies a Déu l’any 1852 no hi havia registre civil, perquè gràcies a això els de Reus i els de Riudoms ho han regirat tot buscant informació i han trobat coses molt interessants; en canvi, de l’altra manera, si el Registre civil ho digués... Roma locuta causa finita.

Hem parlat d’en gaudí home de fe, d’en gau-dí català... però, per cert, em sembla haver llegit en alguna banda que quan li ensenyava la sagrada Família al rei li parlava en català. pot ser això? Alguna vegada diuen que parlava en català i s’ho feia traduir per en Berenguer, la qual cosa és una bestiesa, però per exemple consta que quan Al-fons XIII després de veure la Sagrada Família li va preguntar “Oiga, Don Antonio, esta Iglesia de qué estilo es?” “gótico, Majestad”, li va dir en castellà. I llavors es gira a en Berenguer i li diu “qui vulgui saber que vagi a Salamanca”. Però li va contestar en castellà. Al doctor Schweitzer li va parlar amb francès. Si tan català fos només parlaria català.Jo sempre he dit que dominar dos idiomes i no-més fer-ne servir un és d’idiota perquè és un gran tresor tenir dos idiomes, carai. Per això la gent estudia anglès, perquè t’amplia el ventall de co-neixements.

parlem ara una mica del bon arquitecte. És un arquitecte genial? Per mi no és arquitecte, és una altra cosa. L’ar-quitectura al llarg de la història ha sigut sempre

basada en un llenguatge que és la geometria, que és la manera d’expressar-se l’arquitectura. L’ar-quitectura durant tota la història ha sigut a base de fer dibuixos i després els edificis, els projec-tes. Doncs bé, en Gaudí no volia saber res amb tota aquesta geometria perquè no és la geometria de la natura. La geometria dels arbres, dels os-sos, dels esquelets és una altra, és la geometria reglada, que només són quatre superfícies amb aquests noms horrorosos però que són molts senzilles, l’hiperboloide, l’helicoide, el conoide i el paraboloide hiperbòlic.

ens en sortirem d’escriure aquests noms?És igual, poseu que és la geometria reglada i ja n’hi ha prou. És una geometria que a la natura-lesa es troba a tot arreu. Perquè això tan rar del paraboloide hiperbòlic és això –i obre els dits com si fes el signe de la victòria i ressegueix la unió-. En tenim quatre a cada mà. Si bellugues els dits pots produir un nombre infinit de paraboloides. I en canvi els arquitectes no havien utilitzat mai aquesta forma. El primer que va fer una volta en forma de paraboloide hiperbòlic va ser en Gaudí el 1910 al porxo de la cripta de la colònia Güell. Oh, quin descobriment! No, no va descobrir res. Descobrir una cosa que... ja existia! Gaudí és un home senzill que té la capacitat de veure les co-ses amb claredat. Tenia una qualitat en els ulls que és que amb un hi veia de la vora i amb l’altre de lluny. Això té un nom. Un amic oftalmòleg t’ho dirà, és un nom grec... Tenia un telescopi i un mi-croscopi. Llavors, què passa? Que veia la realitat molt millor. I a més a més no tenia prejudicis. La seva família mai no hi va haver arquitectes, no te-nia deformació professional. Va estudiar la carrera perquè no li quedava més remei, però ell ho veia d’una manera molt diferent. Agafava la geometria de la naturalesa i la traslladava a l’arquitectura. Per a mi és un constructor extraordinari amb una visió claríssima, per a mi el mèrit és saber veure les coses, que és molt difícil. Perquè imaginar-se coses estranyes i fer empanades mentals és molt fàcil, però dir a cada cosa el que és, és molt difícil.Hi havia un fuster que treballava amb ell, que es deia Munné. Va dir una frase que és com per po-sar-la amb marbre de Carrara i amb lletres de pa d’or. “Gaudí té un cap clar”. Això és grossíssim. Perquè tenir el cap clar vol dir que no feia coses inútils, feia coses utilitàries, funcionals, no era un barroc. Si Gaudí és un barroc és que la naturalesa és barroca. I perdoni, la naturalesa és pura funcio-nalitat. És l’exemple famós de la rosa. Una rosa té una textura molt maca, un color molt agradable,

85

un perfum deliciós. Tot això per què? Per inspirar poetes i pintors? No senyor, per atraure els insec-tes que agafin el pol·len. La funció reproductora és funcionalitat. Això és el que ell intenta fer en la seva arquitectura.

la gran i única font d’inspiració és per tant la naturalesa...La naturalesa i, aquí ve la segona part del bon cristià, la naturalesa entesa com a creació de Déu. Ell té un esperit franciscà. En el romànic es deia que els sentits ens enganyen, que el que veien és fals, que l’única veritat és l’altra vida. Va venir sant Francesc i diu que la naturalesa l’ha fet Déu i com a obra de Déu s’ha d’estimar. Llavors comença una fase naturalista de la pintura i l’arquitectura. L’art romànic és abstracte, aquest Crist de Taüll, no és la realitat. En canvi el gòtic sí, volen fer una cosa real. I en Gaudí té aquest esperit: la natura-lesa s’ha d’estimar perquè és obra de Déu i jo la trasllado a l’arquitectura. El principi és molt senzill.

i per això agrada tant als japonesos?La mentalitat oriental, el tao, el camí aquest, diu que la naturalesa no és perfectible, que és perfec-ta, o sigui, que intentar fer una cosa més bonica que la naturalesa és trencar-se el coll. La diferèn-cia la podem observar comparant un jardí francès i un de japonès. Versalles és una cosa geometrit-zada, amb els arbres amb el clatell afaitat com si fossin prussians. En canvi te’n vas a un jardí japonès i hi ha una mica de molsa, un canaló, un pontet. Fan els bonsais, però segueixen sent ar-bres, a escala 1/10, però segueixen sent arbres. Això ells ho entenen perfectament, aquest esperit. Per això ha tingut èxit al Japó, Xina i a Corea, a tot arreu. Hi ha una delegació de la càtedra Gaudí a Zhijean, a la Xina continental.

parlem una mica de les obres. Quines són les obres essencials de gaudí que realment aporten...La veritat és que d’obres Gau-dí en té molt poques. Són una vintena només. Així com en Sagnier en va fer set-centes, una barbaritat. I a més a més Gaudí no les veia mai acaba-des, sempre hi volia treballar una mica més. Hi ha unes obres de joventut, que no te-nen encara prou desenvolupat el seu esperit creatiu. Que és això d’aquí (el pavelló on par-

lem), el Capricho de Comillas, la casa Vicens, però després ja ens n’anem al Palau Güell, que és una cosa molt més complexa. I després d’aquí ja ve el Palau d’Astorga, que és una interpretació del gòtic completament diferent de tot i després ja ens n’anem a la casa Botines de León. Després hi ha el moment de plenitud, a començament de se-gle, que és Batlló, Milà i sobretot la colònia Güell i la Sagrada Família. És un procés natural. Ara, al mateix temps, la Sagrada Família hi comença a treballar al 1883 fins que es mor. Llavors no es pot ficar dins de cap període especial, s’ha anat fent durant totes les èpoques.

parlem una mica de la sagrada Família...És un edifici singularíssim. És l’edifici més im-portant del món, el coneix tothom. El visiten nor-malment un milió de persones l’any. Aquest any, com que és l’any del cent cinquanta aniversari, dos milions de persones. Quan les olimpíades va anar més gent a la Sagrada Família que a l’estadi Olímpic. Això està demostrat. És una cosa extra-ordinària.L’origen és molt curiós, perquè es deu al senyor Bocabella, que funda l’Associació de Devots de Sant Josep com a conseqüència de la proclama-ció de Sant Josep com a patriarca de l’Església universal al Concili Vaticà I. És el moment de la crisi del socialisme, quan els socialistes proposen la lluita de classes. L’església reacciona dient no, la relació entre patrons i obrers ha de ser com la relació de sant Josep i Jesucrist, que Jesucrist tot i ser Déu treballa d’aprenent de fuster. Si hi ha una relació familiar entre patrons i obres no hi haurà problema, no hi haurà lluita de classes, i aquesta és la idea. Llavors es comencen a fer esglésies dedicades a sant Josep com la Sagrada Família a tot arreu del món. Perquè abans sant Josep ja era respectat, però era un sant que quedava una mica de banda, allò que diuen “sopas le dieron al niño, no se las quiso comer, como están muy

ricas se las comió san José”. Era un sant una mica familiar, perquè l’important és Jesucrist i la mare de Déu. Quan el fan patriarca de l’església universal llavors s’adonen de la impor-tància. Després vindrà Pius XII i el farà sant Josep Obrer, en-cara aprofundí més en aquest aspecte. Entremig hi ha la Re-run Novarum, que és la doctri-na oficial de l’Església sobre la qüestió social.

Quan Le Corbusier va venir aquí a veure les obres de la Sagrada

Família l’any 1928 va fer un dibuix de les escoles

de la Sagrada Família i va dir que Gaudí era el millor

arquitecte del segle XX

hemeroteca

86

el butlletóEl senyor Bocabella se’n va a Roma, va a veure el Papa, després torna, se’n va a Montserrat on diuen que té un somni que diu que sortirà una gran església dedicada a la Sagrada Família. Vo-lia fer d’entrada la reproducció de la basílica de Loreto, on hi ha a la cripta la suposada santa casa de Natzaret que va anar-hi volant portada pels àngels, per això és la patrona dels aviadors. A en Bocabella el van desenganyar de fer una rè-plica d’una església italiana. Llavors va encarregar a l’arquitecte diocesà, que era F. de P. del Villar, que va fer un projecte neogòtic. Van començar les obres. En Villar era un home complicat, es va ba-rallar amb la junta i va plegar i llavors li van donar a Gaudí. I com a un mitjó li va donar la volta.

per què hi ha gent que diu que no s’ha de continuar la sagrada Família?Cada vegada n’hi ha menys. El que queda és una escorrialla. No té cap sentit. Perquè a mi m’han dit moltes vegades: “quina opinió en té vostè?” La meva opinió no val res. La que val és la de Gaudí, que va dir que la Sagrada Família és obra de generacions i després de mi en vindran uns altres que faran el que creguin convenient. I a més a més els va facilitar la tasca, perquè en Gaudí mai va fer els plànols de la Sagrada Família, va fer ma-quetes. Hi ha la forma i el simbolisme, però no va dir res de tècnica perquè sabia que la tècnica can-viaria. Ell treballava amb pedra de Montjuïc. Pedra de Montjuïc ara no n’hi ha, en canvi ara treballen amb formigó armat, i és igual. La tècnica pot can-viar, però la forma de l’edifici i el simbolisme es manté. L’arquitectura de Gaudí és intemporal.

l’altre dia llegia miquel de palol, que recorda-va que quan va arribar a l’escola d’arquitec-tura de Barcelona va quedar una mica parat perquè va veure que en gaudí era bandejat, que no “era de buen tono” diu ell exactament.Abans era progre i ara en canvi és carca. Són ba-janades. Aquí va haver-hi aquella oposició l’any 1965, va sortir aquella carta signada per tots aquells monstres secrets, Le Corbusier, Gropius, Pane, Subirachs dient que no s’havia de continu-ar. La primera vegada que ho vaig sentir, això, va ser en un congrés d’arquitectes a Barcelona l’any 1944. En Gio Ponti cridava “lasciatela, non conti-nuere, voltatela da giardini come una monumento a Gaudí com...”. Semblava una ària de Donizatti. És una opinió com qualsevol altre. Jo els dic, cap arquitecte projecta mig edifici. Quan els projectem els projectem sencers. Les catedrals gòtiques... la de Barcelona, la primera pedra és de 1298 i la Santa Elena que hi ha al cimbori és de 1913: set-cents anys. Això no té res de particular.Quan Le Corbusier va venir aquí a veure les obres de la Sagrada Família l’any 1928 va fer un dibuix de les escoles de la Sagrada Família i va dir que Gaudí era el millor arquitecte del segle XX. Se’n va adonar perquè... a mi no m’agrada el que fa, però era un senyor que en sabia molt, que tenia molt de prestigi i per tant es va adonar de qui era Gau-dí. Va fer servir formes gaudinianes quan va fer el Palau de Justícia de Chandigarh a l’Índia. Es veu als plànols. Hi posa Gaudí i dibuixa altra vegada les escoles. En canvi a en Gaudí li van preguntar què n’opinava, de Le Corbusier. Li van ensenyar unes fotos i va dir, “aquest senyor seria un bon

87

fuster fabricant de caixes de sabó”. És comple-tament diferent. Ara a l’arquitectura dibuixen amb ordinador.

la figura de gaudí no ha eclipsat tots els seus col·laboradors, que són importants? la figura de Jujol, per exemple.No, no els ha eclipsat, cadascú està al seu lloc. En Gaudí sempre va ser ell, no va tenir un equip, ell era el cap, llavors cadascun tenia una tasca con-creta. En Jujol era el cromatista, en Berenguer era l’home pacient que feia les llistes dels setmanals, en Munné era el fuster, que era molt bo, els ger-mans Badia eren els manyans. Cadascú estava al seu lloc i Gaudí ho deia: cada persona és capaç de fer una cosa i se li ha de demanar que faci aquesta cosa, no un altre. Saber cada persona de què és capaç i llavors demanar-li que ho faci. És un conjunt de gent, però ell està a dalt de tot.

molt lloable... (referint-se al fill de Jujol)Molt lloable, però ha armat una confusió perquè va arribar a dir que el trencadís se l’havia inven-tat en Jujol! Home, si el va fer aquí en Gaudí l’any vuitanta-dos i en Jujol va néixer el setanta-nou... Amb tres anys, potser era molt avançat, però pot-ser una mica massa! No, en Gaudí es va servir d’en Jujol molt intel·ligentment, li va fer fer el que sabia fer.

i ells estaven contents i feliços...Adoraven Gaudí! Tots. He parlat amb gent que va tenir... En Bayó, el contractista de la Pedrera, deia, ho tinc gravat (ho vaig fer l’any setanta): “la con-decoració més gran que tinc jo és que en Gaudí un dia em va dir “Josep, tu ets un bon paleta””. I quan em deia això, se li trencava la veu d’emoció. Que en Gaudí li havia dit que era un bon paleta! I en Bonet també plorava quan parlava de Gaudí... una admiració total. I en Ràfols... aquella mirada, ningú ho podia mantenir, havies d’abaixar els ulls d’aquella mirada blava que et penetra els secrets del cosmos... Fantàstic.

Hi ha qui ha volgut pintar un gaudí trist, em-pipat...Això és tota aquesta colla!

eh que sí?És que ho expliquen d’una ma-nera... Això de l’Hotel de Nova York que ara se n’ha parlat, de-ien, “és que això serà un edifici laic interessant desproveït del

pessimisme religiós que tenia Gaudí”. La cosa de-pressiva religiosa... Perdoni, jo em pensava que la religió era per anar cap a amunt i no cap avall! Són aquesta gent que són descreguts i han de buscar arguments que no tenen... Si un home és religiós ja ha de ser reprimit, ha de ser pessimista, ha de ser depressiu... Jo no ho he vist mai així. Escolti, jo m’he educat en un col·legi religiós i no ho vaig veure mai aquestes depressions ni... aquestes coses dels col·legis de monges que diuen que estaven reprimides... La meva dona va anar a les monges filipenses i allò era “jauja”, s’ho passaven la mar de bé. I jo als escolapis també. I en Gaudí també va anar als escolapis, i això es nota.

És curiós, és una mena d’enveja que molestaQuan hi ha una figura d’aquest tipus, això provoca l’admiració o l’odi. Ningú es queda indiferent.

acabem. ens doni una mica de bibliografia per gent que es vol acostar a gaudí. S’han editat moltíssimes coses, la majoria d’elles són repeticions. A una persona li encarreguen un llibre sobre Gaudí, què fa? Es compra els llibres que hi ha sobre Gaudí i en treu el suc. Jo sem-pre he procurat d’investigar, trobar coses noves i donar-les a conèixer, perquè si no... La majoria de les coses és bla, bla. Ara, llibres interessants, aquest any... Ara se n’ha publicat un, el Lunwerg, són tres volums. El primer volum és la tercera edi-ció del Bergós. L’altre és que és l’arquitectura civil de Gaudí i el tercer es diu Gaudí, espais sagrats, es refereix a l’arquitectura religiosa, que està molt bé. Jo hi he col·laborat, però sóc el més dolent. Hi ha escrits de Maria Antonietta Grippa, de Milà, hi ha un text molt bonic d’en Raimon Pàniker, que tracta l’aspecte filosòfic. Hi ha un text d’en Jordi Bonet parlant de la Sagrada Família. És de l’edito-rial Lunwerg, que és aquesta editorial que publica uns llibres que els has de portar amb un carretó, perquè pesen molt. I amb fotografies d’un il·lustre gironí, que és en Marc Llimargues

s’ha repetit molt, doncs.Sí, però també s’han trobat coses noves. Fins i tot gent que no és especialista, com certs peri-

odistes, han trobat coses molt interessants. Després quan ella fa l’article corre un risc, perquè, no ho coneix tot i pot equivo-car-se.

moltes gràcies sr. Bassego-da

Gaudí és un home senzill que té la capacitat de veure les coses amb

claredat

hemeroteca

88

el butlletó

La història de Bell-lloc és una caixa de sorpreses. És fascinant. A una família que ara comencés el seu itinerari educatiu al col·legi, li podria semblar que Bell-lloc, físicament, sempre ha estat així. I, certament, les coses han estat molt diferents.Aquells primers pares de família –el doctor Eduard de Ribot, en Jaume Fàbrega, en Manel Nadal, en Joan Bertrán…- que ja a les acaballes dels anys 50 somiaven de fundar un col·legi que donés res-posta als seus ideals educatius, són exemple de magnanimitat i visió de futur. Sense gairebé mit-jans humans, però amb coratge i una gran dosi de fe –humana i sobrenatural- varen fer possible el somni que avui veiem fet realitat. Aquell grup promotor -que ja tenien escrit el 1961 un projec-te per a la creació d’una escola- va adquirir, el 9 de gener de 1965, la finca anomenada Can Pau Birol, també coneguda com a Bell-lloc del Pla. En aquells terrenys, que aleshores es localitzaven als afores del centre de la ciutat, solament s’hi aixecava una masia datada del segle XIV i edifica-da sobre les restes del que havia estat una vil·la romana. De fet, l’any 1910 s’hi havia descobert

molts vestigis romans, entre ells, l’incomparable Mosaic de Bell-lloc, que actualment es troba al Museu d’Història de la ciutat.Lògicament, adaptar aquella masia a les finalitats pròpies que requerien les funcions educatives va suposar un primer esforç molt considerable. En aquest número de la nostra revista volem il·lustrar i explicar la transformació física i funcional que al llarg dels anys ha tingut l’actual sala d’espera o de recepció de visites de la planta baixa de la Masia.Com podem veure a les primeres fotografies, ori-ginalment aquest indret de la Masia estava ocu-pat pels fogons i la zona de cuina que, alhora, centrava la vida familiar diària i casolana dels seus residents (fotos 1 i 2).Quan neix el col·legi, l’octubre de 1965, aquest espai es va destinar a ser el primer menjador d’alumnes. Durant el primer any, Bell-lloc no tenia cuina pròpia i els alumnes es portaven de casa seva una carmanyola amb el menjar ja preparat; a l’hora de dinar es podia escalfar i… ben feliços. No es té memòria que ningú es morís de gana…. Tanmateix, durant una breu temporada, aquest

Quan lES PEDRES PaRlEn

La sala de visites de la Masia

RAMon MoncUnILLProfessor de Bell-lloc

89

quan les pedres parlen

abans... i ara

2

1

90

el butlletó

espai de la Masia també es va fer servir com a aula.Durant el curs 67/68 -tal com es veu en una de les fotografies en blanc i negre, que data de 1968 (foto 3)- ja va funcionar normalment el servei de cuina i els alumnes dinaven de manera més “ci-vilitzada”. El mateix any 1968, en Joaquim M. de Ribot, arquitecte de bona part de les noves cons-truccions de Bell-lloc va dissenyar el nou menjador d’alumnes, el de professors i les dependències de la cuina. Es va construir on ara trobem el menjador i sala d’estar del professors i, per tant, l’antic men-jador es va transformar en sala d’espera de visites de pares. Però les necessitats del col·legi, que anava creixent de pressa, van fer que el men-jador quedés petit i que es plantegés la conveniència de construir els nous i definitius tres menjadors d’alumnes, tal

i com els coneixem actualment. Durant el curs 1977-78 es van fer les obres dels nous menja-dors, una transformació important -1.357,88 metres quadrats construïts i una inversió de 19.450.000 pta.- que obligà a organitzar el servei de menjador i cuines d’un altra manera. Alesho-res, curiosament, aquest espai de la Masia va tor-nar a fer-se servir com a menjador dels alumnes petits amb el suport d’un grup de mares que van ajudar en aquesta tasca. Les fotografies en color recullen aquest moment efímer de la història de Bell-lloc (fotos 4 i 5).

Després de l’esmentat curs es-colar, ja definitivament (fotos 6 i 7) –amb les lògiques transforma-cions de mobiliari i decoració- aquest espai esdevé l’actual sala d’espera de la Masia, un indret acollidor i elegant que traspua la història de molts anys on, certa-ment, les pedres parlen…

Quan neix el col.legi, aquest espai es va

destinar a ser el primer menjador d’alumnes

3

4

91

Interessantíssima fotografia, amb la mateixa perspectiva que la foto núm. 7. S’hi observa molt bé l’arcada de pedra, que es va conser-var.

La sala d’espera, tal com és a dia d’avui.

Aquests nens feien 1r de Primària i aquell curs 77/78 comptàrem –mentre es feien les obres dels actuals menjadors- amb l’ajuda d’algunes mares.

La perspectiva visual coincideix amb la foto núm. 2.

Durant els primers quatre anys, aquest in-dret va ésser, fonamentalment, el menjador d’alumnes.

La perspectiva d’aquesta fotografia correspon al mateix camp visual de la foto núm. 6. Encara no s’havia obert la porta que comunica amb la zona de secretaria i administració

2

1

3

4

5

6

5

quan les pedres parlen

6

25anys