Vos presentam lanostra revista Clip1, ja que l'anteriorva ser Clip 0. Enaquest nombre,corresponent alsegon trimestre delcurs, hi hem parti -cipat els alumnesde Processos deComunicació de 1ri 2n d'ESO; tambéhem tingut lacol·laboració delsalumnes dePsicologia de 2nde Batxillerat i delsalumnes de 3rd'ESO de Diver.

Entre els con-tinguts elaboratsper als alumnes de1r hi trobareu notí-cies sobre la par-ticipació de l'instituten un concursd'escacs a nivelleuropeu; sobre elsrellotges de sol iles observacionsastronòmiquesfetes per un pro-

fessor del departa-ment de física iquímica; la neces-sitat de conscien-ciar de cara a unconsum sostenible;el reconeixementdel nostre centrecom a centreecoambiental, i elprocés d'aprenen-tatge que hem fetels alumnes deProcessos deComunicació ambl'ajuda de dos peri-odistes del diariÚltima Hora.

Els alumnes de 2nhem elaborat per aaquest nombre totun reportatgesobre el viatge al

camp d'aprenen-tatge a Vall de Boí.També hemmaquetat lesaportacions queens han fet des de2n de Batxillerat i3r deDiversificació.Esperam que vosagradi la feina quehem fet iintentarem quesurti un darrernombre de la nos-tra revista Clip alfinal del tercertrimestre d’aquestcurs escolar.

C L I P !REVISTA ESCOLAR DE L ’IES J.M. QUADRADO- CLIP 1, ABRIL 2008

En aquest nombre hiha col·laboracionsdels alumnes depsicologia de 2n debatxillerat i diversifi-cació curricular de 3rd’ESO

2n ESO: Viatge a Vall de BoíReportatge sobre el lloc, l’estada, les actividats i els grups

La sortida va ser el dil-luns a les 7 del matídes de l’institut. Lamajoria havia dormitpoc i tots estàvemmolt nerviosos. Hi vahaver algun imprevistperò vam poder sortirpuntuals cap a l’are-port de Maó. Quananàvem a embarcaren Cisco tenia el DNI

dins la maleta. Quanvam arribar aBarcelona, vam haverd’esperar les maletes idesprés anar al’estació de l’autobus.Tots anàvem ben car-regats. El camí cap aBarruera va ser llarg jaque va durar més de 5hores amb dues atu-rades. Dins el bus n’hi

havia que dormien,altres estaven mare-jats, uns feien bromesi n’hi havia que pas-saven el temps juganta cartes. El paisatge alprincipi era molt decarretera i, a mesuraque anàvem pujant,era més polit.

Ens vam allotjar al’hostal Noray, aBarruera, que estrobava a l’altra bandadel camp d’aprenen-tatge. Tenia poqueshabitacions, una salad’estar amb butaques,un menjador per ferels àpats i un bar onno hi havia gaire gent. Hi havia habitacions d’1, 2 i 4 persones.

Ens vam repartir endiferents habitacions idiferents plantes. Leshabitacions estavenforça bé, erencalentes, amb unbany, armaris, etc.Algunes habitacionstenien una terrassetades d’on podíem

veure les muntanyes;en canvi, n’hi haviad’altres donaven a un hortal. A l’hostalnomés hi anàvem elcapvespre després deles activitats i enspodíem dutxar, mirarla televisió, etc. Allàens donaven el bere-nar i el sopar que, percert, no va ser tandolent com ense s p e r à v e m .

El comportament al’hostal va ser cor-recte, a part de 2 o 3vegades que vanhaver de treure algúd’una habitacio que noera la seva. Però engeneral ens vaagradar molt.

Paisatge que vèiem desde l’hostal.

Els de 2n d’ESO d’enguany hem anat de viatge al campd’aprenantatge de la Vall de Boí. Ha estat una experiènciamolt interessant

Imatge de la segona atu-rada a Aragó.

Paisatge d’Aragó

Hostal on vam estar allotjats.

A l’hostal a l’hora desopar

- La cartografía: Hemintentat reconèixer elsprincipals trets paisat-gístics i humans de laVall de Boí i comparar-los amb els deMenorca. Havíem desaber orientar-nos util-itzant brúixola i mapesi saber localitzar puntsdel terreny en el mapai a l'inrevés mitjançantazimuts. També hemaprès a conèixer elsdiferents tipus de coor-denades utilitzades enels mapes i els sím-bols cartogràfics i l'úsde GPS (sistema d'ori-entació global mit-jançant satèl·lits).

-Els ecosistemes flu-vials: El nostre objectiuera estudiar dels difer-ents aspectes queintervenen en la com-posició i funcionamentdels ecosistemes flu-vials: el medi (l'aigua,les seves propietats, elcabal i els sediments) iles comunitats d'or-g a n i s m e s .Per això, algunsalumnes es van ficardins el riu Noguera deTor, amb l’ajuda d’unesbotes d’aigua, permesurar el seu cabal ila velocitat de l’aigua,

ACTIVITATS REALITZADESLa cartografía i els escosistemes fluvials

En aquesta imatge podem veure na Júlia treballant ambla brúixola mesurant l’azimut del poble de Durro.

Aquí veim en Bosco i enRuben mesurant l’azimut.

Aquí veim els alumnes del1r torn prenent apunts.

Vam aprendre aemprar brúixolesi a situar-nosgeogràficament.

Ens vam haverde ficar al riu imesurar el cabali el corrent.

Després de ferles activitats de la car-tografia i els ecosis-temes fluvials, els delprimer grup van anard’excursió al ParcN a c i o n a ld’Aigüestortes i el llacde Sant Maurici, eldimecres. El segongrup hi va anar eldimarts i el dimecresva fer l’activitat del riuper culpa del maltemps.

Per realitzarl’excursió al ParcN a c i o n a ld’Aigüestortes i el llacde Sant Maurici ensvam desplaçar envehicles tot terrenydes del Camp fins alPla del Sant Esperit.Després vam anar apeu la resta de l'itiner-ari. El segon grup delviatge no va poderarribar fins a l’estany ,com estava previst, iels del primer grup

sí que hi havien arri-bat. No hi vam poderarribar per causa deltemps, ja que nevavamolt i feia bastantfred. Però igualmentvam arribar fins al plad’Aiguad-assi, idesprés vam tornar alCamp d’aprenentagemés prest del que havíem previst.

El conjunt arquitec-tònic de la la Vall de Boí el formen les esglésies de SantCliment i Santa Mariade Taüll, Sant Joan deBoí, Santa Eulàliad'Erill, Sant Feliu deBarruera, la Nativitatde Durro, Santa Mariade Cardet, l'Assumpció de Coll il'ermita de Sant Quircde Durro. Totes lesesglésies poden serobjecte d’estudi, peròs’han de tenir encompte les limitacionsd’accés que n’afectenalgunes. Dijous matívam anar a veure elromànic llombard deVall de Boí. L’objectiuera reconèixer els elements bàsics carac-terístics de l’arquitec-

tura, la pintura i l’escul-tura romàniques llom-b a r d e s .Ens van introduir enl’època històrica ge-neral i el context con-cret de la Vall de Boíen el moment de laconstrucció de lesesglésies romàniques.Vam descobrir els tretscaracterístics i distin-tius amb l’ajut delquadern de treball. Enacabar, vam fer unaposada en comú queserví per aclarir dubtesi per treure’n conclu-s i o n s .

ACTIVITATS REALITZADESEXCURSIÓ AL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I AL LLAC DESANT MAURICI, EL ROMÀNIC LLOMBARD I LA GINCANA FINAL

Pla d’Aiguadassi, el segon grup està assegut esperantles noves instruccions dels professors.

Els del primer torn escoltant atentament n’Olga, a l’es-glésia de Sant Climent de Taüll.

“Va ser unaexpe r iènc iafantàstica queningú s’hauriade perdre!”

Els del primer torn al’aula del laboratori delcamp d’aprenentatge.

Com que al campd’aprenentatge no hipodien anar moltespersones, vam haverde separar-nos en dosgrups.El primer grup, que hivan anar la darrerasetmana de febrer,érem 22 alumnes idos mestres acompa-nyants, en BepMercadal i na PilarArguimbau.

Al segon grup, que hivam anar a la primerasetmana de març,érem 25 alumnes i enMiquel Trujillo in’Elena Garcerá, coma mestres acompa-nyants. Juntament amb elsdos mestres que

venien de Ciutadellaens ajudaven tresmonitors del campd’aprenentatge,nomien Isabel, Olga iJosep Maria; ellspreparaven les activi-tats que havíem de fercada dia i ens aju-daven per fer els tre-balls.

També vam conèixerun amic molt especial,

en Charlie, durant l’ex-cursió a Aigüestortes.

era un ànec collverdque anava tot sol pelriu d’Aigüestortes. Ens vam fer amicsseus i li vam donar unpoc del nostre dinar.

Però, a part de l’ànec,també vam conèixer

més gent que feiafeina a l’hostal Noray ia l’escola del campd’aprenentatge,alguns molt simpàtics.

QUI HEM ESTAT?

Alguns alumnes del primer torn del viatge fent la pri-mera activitat, utilitzant brúixoles, amb n’Olga que elsajudava.

Els alumnes de segon d’ESO ens vam haver de separar i fer dos grupsper poder realitzar el viatge a la vall de Boí

Els alumnes i els mestres del segon torn, davant l’es-glésia de Santa Maria de Taüll.

Les anècdotes del

viatge

Al viatge hi ha hagutmoltes anècdotes, unaés que un grup va per-dre la clau del’habitació i no la vantrobar fins el dilluns almatí quan ja érem denou a Ciutadella. Elmateix grup, cada veg-ada que entraven allavabo i tancaven,després no podien obriri estaven tancats unabona estona, fins queno aconseguien obrir.

Una altra anècdota ésque un company varompre un llit quan s’hiva asseure.

Al segon torn del viatgetambé n’hi va haverd’anècdotes; una ésque una persona es vamarejar de freda queva trobar l’aigua encaure vestida al riu.

Una altra anècdota delviatge va ser que quanvam anar al ParcNacional d’Aigüestortesi Llac de Sant Maurici,ens vam trobar unànec solitari.

El nostre amic Charlie.

EXCURSIÓ A CALA’NTURQUETA

ELS ALUMNES DE DIVERSIFICACIÓ PRACTIQUEN LABICICLETA DINS EL PROGRAMA D’EDUCACIÓMEDIAMBIENTAL DEL CENTRE

Els alumnes de terceri quart de Diver vamanar d'excursió aCala’n Turqueta. Allívam aprofitar perconèixer les plantesautòctones i tambévam visitar la covades Moro.

A segona hora delmatí vam agafar lesvelos i vam iniciar l'ex

cursió. El camí va sermolt dur i vam haverde fer moltes aturadesper descansar. Quanvam arribar a la platjavam tancar les velos ivam berenar. Elsal.lots vam anar a feruna volta per lesroques, mentre queles al.lotes es feienfotos a la platja.

Després d'haver des-cansat ens vam posara caminar pel Camíde Cavalls cap a laCova des Moro i men-trestant la professoraens ensenyava lesplantes autòctones. Alcap d'una estona,quan ja dúiem un boncamí

fet ens vam posar apensar si l'hauríempassada i, com queno la trobàvem, vamcaminar fins que lavam trobar. Quan hivam entrar vamdescobrir que no eragaire gran i que hihavia un forat a laparet que donava a unprecipici molt alt, alqual feia molta por de

caure. De tornada vam recol-lir les velos i ens vampreparar per partir.Però just ens vamposar en marxa es vaposar a ploure i vampassar tot el camí detornada amb pluja.Tots vam acabar benxops però, bona vaser la tornada!

Un grup d’al.lotes de Diver. Les al.lotes de Diver a Cala’n Turqueta.

SOLUCIONS NOMBRE 0Saps qui és?:La solució és el mestre de C. Socials, Miquel TrujilloHow is good your English?Find the 10 words about animals: DONKEY; BIRD; GIRAFFE; EAGLE; HIPPO; HORSE; ELEPHANT; RINHO; DOG; CATTroba els 10 instrument s musicals:TROMBÓ, FAGOT, CLARINET, TIMBAL, GUITERRA, TRIANGLE, LLAÜT, ORGUE, SAXÒFON,OBOÈLes cales de Menorca:CAVALLERIA, MACARELLA, PREGONDA, CALA GALDANA, PUNTA PRIMA, TRABAL.úGER iCALA’N TURQUETA

Deveu haver observatque fa unes quantessetmanes a totes lesclasses hi va haverpenjats globus amb undibuix d'un personatgede còmic. El ninot esdiu Oink. De fet haestat una tècnica pub-licitària pensada pelsalumnes de segon debatxillerat dePsicologia amb l'objec-tiu de crear una expec-tativa. Vam pensarque, quan el trobéssiu,provocaria una certacuriositat. Romp ambla rutina de les class-es, i un es demana "i

d'açò què, ara?".

Volíem promoure elplafó expositiu de laC o m i s s i óMediambiental. Eldibuix finalment remeta aquell cartell onpodreu trobar missat-ges referits a diferents

aspectes del mediambient. El nostregrup té sensibilitatmediambiental i voldriafer veure a la resta decompanys de l'Institutla importància de mirarper la conservació delnostre planeta; enshauria d'interessar atots. Per açò, ens hemproposat fer una selec-ció d'informacions i d'i-matges -que aniremrenovant- que mostrinquè influeix en l'al-teració mediambiental,com també què podemfer nosaltres per con-tribuir a millorar las i t u a c i ó .

El cartell en si vol seruna proposta molt pen-sada. S'han utilitzat enla selecció d'informa-cions criteris psicològ-ics sobre el funciona-ment de l'atenció, lapercepció i la memòriaque contribuïssin que

no passés per alt laseva presència. Hempensat en els colors, ladisposició de la infor-mació, les mides delsmaterials penjats, elsapartats que inclou, elpúblic a qui va d e s t i n a t , e t c .

Encara hi treballem i elrenovem. Esperemque ens seguiu i quesigueu part activa delnostre projecte de mil-lorar l'entorn. Pensem

que sí que podem feralguna cosa per aturarla degradació medi-ambiental i açò potcomençar per les nos-tres accions més sim-ples, com pot ser reci-clar, no malbaratarenergia i saber gaudirde la bellesa naturalque tenim la sort deviure a Menorca.Esperem la vostracol·laboració. Id'açò, què?

COMISSIÓ MEDIAMBIENTAL

I D’AÇÒ QUÈ

UN CONSUM SOSTENIBLEUna enquesta entre els alumnes de 1r d’ESO de l’institut con-firma que dos de cada tres joves es fixen en la qualitat delsproductes abans de comprar-los.Eugènia Ferrer , Roser Allés, Aina Coll, Ignasi Mercadal,Lluís Servera. (1r ESO)

Ha passat el Nadal i elconsum en aquestaèpoca s'ha vist moltincrementat. Per això,els estudiants de l'assig-natura de Processos deComunicació hem fetuna enquesta a tot l'a-lumnat de 1r d'ESO persaber si gastam en excésdurant les festes. De lesrespostes rebudes a lesdeu preguntes que for-maven part del qüestio-nari, es desprèn que el64% dels alumnes acos-tumen a comparar dife-rents preus del producteabans de comprar-lo iun 67% es fixen en laqualitat.

Per altra banda, un 72%dels alumnes entén ladescripció i els símbolsque surten a les etique-tes, i un 74% es fIxen enla data de caducitat.

Quant a la pregunta quediu si guarden el tiquet,rebut o garantia del pro-ducte, un 62% diu quesí.

Només un 48% delsfillets i filletes de primerd'ESO acostumen a pen-sar en els inconvenients iavantatges d'un produc-te abans de comprar-lo iel 53% acostumen apensar en el temps que

els durarà. El 57% dels fillets i fille-tes consideren necessaritot el que compren.

Només la meitat, un49%, acostumen a fixar-se en les característiquesde l'etiquetatge del pro-ducte abans d’adquirir-lo.e comprar-lo.

Solament un41% dels fillets i

filletes de 1rd’ESO acostu-

men a informar-se detinguda-ment de les

característiquesambientals,

socials i de quali-tat del producteabans de com-

prar-lo.En el segon gràfic,podem observar que lapregunta on hi ha méscontrast entre fillets ifilletes és la sis, quedemostra que els filletspensen amb els avan-tatges i inconvenientsabans de comprar unproducte. Referent a lapregunta cinc, les fille-tes acostumen més queels seus companys aguardar el tiquet decompra.

UN NADAL SOSTENIBLE

0

10

20

30

40

50

60

70

80

P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 P9 P10

Preguntes

% A

lum

nes

%_SI

%_NO

Aquestes són les preguntes que apareixien en lesenquestes que vàrem fer:1. Acostumes a comparar diferents preus d'un pro-ducte abans de comprar-lo? 2. Quan comptes un producte, acostumes a fixar-teen la qualitat? 3. Entens la descripció i els símbols que surten a lesetiquetes dels productes? 4. Quan compres d'alimentació o beguda, acos-tumes a fixar-te en la data de caducitat? 5. Acostumes a guardar el tiquet de compra, rebuto garantia dels productes que compres? 6. Acostumes a pensar en els avantatges i inconve-nients d'un producte abans de comprar-lo? 7. Quan compres un producte, acostumes a pensaren el temps que el durarà? 8. Abans de un producte, acostumes a informar-

te detingudament en les seves característiques(ambientals, socials, de qualitat, etc.)? 9. Creus que necessites tot el que compres? 10. Acostumes a fixar-te en les característiques delproducte escrites en l'etiquetatge abans de com-prar-lo?

UN NADAL SOSTENIBLEDiferències entre filletes i fillets

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 P9 P10

Preguntes

% R

espo

stes

afir

mat

ives

%FILLET_SÍ

%FILLETA_SÍ

Cinc Ciutadellencs a la conquesta d'Europa

L'institut Josep Maria Quadrado participa en un con-curs d'escacs d'arreu de Europa.

L'institut Josep MariaQuadrado participa enun concurs d'escacs d'a-rreu d'Europa perInternet. Un grup decinc alumnes de 1r.d'ESO, format per:Caterina Coll, MariaArguimbau, NúriaCavaller, FrancescBarceló i JoanCànovas, està interes-sat en aquest tipus dejoc i es disposa a com-petir contra escoles d'a-rreu d'Europa a travésde la xarxa. DeMenorca també hi par-ticipa el col·legi públicPere Casasnovas. Les partides vancomençar el dia 11 denovembre de l’any pas-sat i es calcula queduraran fins a Nadal de2008.Els cinc representantsde l’institut es preparentots els dimarts migdiaa l'aula 17 per tal de ferun bon paper.Mentre pensen quinesjugades han de fer, elprofessor JosepMercadal, campiód’Espanya d'escacs percorrespondència, elsexplica quines tàctiquessón les més adequadesper tal d’aconseguir lavictòria.Quan tothom ho ha

decidit i està d'acord,realitza la jugada iespera que el contrin-cant contesti.Un cop enviada lajugada, no es pot tor-nar a moure fins quel’oponent no ha con-testat i això significa ungran període de temps.Els competidors dispo-sen de quaranta diesper realitzar deu juga-des i a la desena se lisumen quaranta diesmés per dur a termedeu mogudes més. La taula de baix mostrala classificació. Demoment, l’IES JMQuadrado es troba a latercera posició.El centre de Ciutadellacompeteix contra esco-les de la RepúblicaTxeca, com l’escolaPanda Rychov;d’Alemanya, coml’Assnide school; deSuïssa, comMetapontum School;d’Anglaterra, com elsKing’s School; Portugal,com l’escola de Dr.Almeida i Eslovàquia,com l’escola Domzale.

Desitgem molta sort a l'IES JosepM. Quadrado!!

Joan Cànovas (1r ESO)

Fotografies: Guillem Quetglas

CLASSIFICACIÓPROVISIONAL

INSTITUTPARTIDES

GUANYADEPARTIDES

PERDUDES POSICIÓASSNIDE 2 SCHOOL 3 0 1

PANDA RYCHOVSCHOOL

3 0 2

JOSEP MARIAQUADRADO SCHOOL

2 0 3

DAMZALE SCHOOL 2 2 4

KING’S SCHOOL 1 3 5

ESCOLA Dr.ALMEIDASCHOOL

0 3 6

METAPOUNTUMSCHOOL

0 3 7

L'institut Josep MariaQuadrado participades del curs 2006-2007 en el Programade CentresEcoambientals queoferten la Conselleriade Medi Ambient i laC o n s e l l e r i ad'Educació i Cultura atots els centres d'edu-cació infantil, primà-ria i secundària de lesIlles Balears.

L'objectiu quees pretén éssensibilitzar

tota la comuni-tat educativa

respecte a l'es-gotament delsrecursos natu-

rals i la necessi-tat d'adoptar

mesures de pre-venció.

El curs passat vam serguardonats perquèvam complir els objec-tius que ens havíemproposat. Per aquestmotiu, hem entrevistata Josep Lluís Villalonga, professor deciències i coordinadorde la Comissió

Mediambiental delnostre institut.1. Què vol dir ser cen-tre ecoambiental?És el nom que es dónaals centres que, comaquest, participen enun programa de laConselleria de Medi Ambient iEducació de les Illes Balears.El concurs dels centresecoambientals s'haofert a totes les esco-les i els instituts de les illes Balears, i té com aobjectius principalsimpulsar l'educació

ambiental en els cen-tres educatius i ajudar

aquests centres en laseva ambientalització.

Ser centre ecoambiental faque els alumnes es trobin

millor a l'aula

La representació dels alumnes a la recollida dels premis

Entrevista a Josep Lluís Villalonga, coordinador de lacomissió mediambiental del nostre institut.

Gibet Cavaller , Clara Barceló, Carme Carretero i Júlia Marquès. (1r ESO)

Josep Lluis V illalonga,professor de Ciències de la Naturalesa

El programa decentres ecoam-bientals dónasuport per dis-senyar dinàmi-ques i plans detreball relacio-

nats amb el mediambient, i per-

què aquests plansde treball forminpart dels temesque es donen aclasse, formin

part del currícu-lum.

És partint d'açò que la Conselleria deMedi Ambient, junta-ment amb lad'Educació i Cultura,impulsa l'educacióambiental en els cen-tres educatius de lesIlles Balears que hosol·liciten. Recollinttambé l'esperit de lesAgendes 21 Locals, espretenen societats,pobles, persones i, evi-dentment també, cen-tres educatius molt mésconscienciats pel que faa la temàtica de la con-servació i el respectepel medi ambient quehabitem, que ensenvolta.

2. Per què som un cen-tre ecoambiental ?No ho som, sinó queparticipem en aquestconcurs, perquè volemaprendre a reciclar els

residus, estalviar ener-gia, reduir el consumd’aigua...

3. Qui va anar a buscarel guardó? Quan? On?Hi vam anar el direc-tor, Pere Ferrer, jo coma coordinador de laC o m i s s i óMediambiental i tresalumnes: un delegat,un subdelegat i un altreelegit de les aules guan-yadores del concurs"Aula amigable" que esva fer el curs passat.Hi vam anar a mitjansdel mes d'octubre. Ellliurament va ser alConservatori deMúsica de Palma.

4. Quines són les prin-cipals accions que s'hande realitzar per ser uncentre ecoambiental?Les que t'exigeixen sónles següents:- A p u n t a r - s ' h i . - Tenir un coordinadoren el centre i unacomissió de professors.- Fer un projecte permillorar les qüestionsambientals del cen-tre, com estalviarllum, aigua,reciclar...

5. Com ha deciditque aquest centreparticipi en aquestconcurs?No ho vaig decidirjo, ho vam decidirentre tots els profes-sors de l'institut des-prés de llegir una deles convocatòries, icom que vam veureque estàvem interes-sats vam decidir con-cursar-hi.

6. Quin resultat pretensaconseguir aquest any?Pretenem repetir elmateix de l'any passat ique els alumnes agafinconsciència. Aquest any volem par-lar sobre la mobilitatde l'alumnat i professo-rat per venir a l'institut:ens referim a si vénenamb cotxe i podrienvenir a peu, o sipodrien venir en trans-port públic...

També li hem demanatinformació sobre elconcurs Aula Amigableque ha organitzat, unavegada més, la comis-sió que ell coordina.Es tracta d’un concursecològic entre els dife-rents grups d’alumnesque valora i premiaaccions que es desen-volupin a les classes,tals com aquelles quecomportin estalvi d’e-nergia, que suposin unbon ús dels contenidorsper al paper reciclat,que afavoresquin la

neteja a les aules, etc.

L’objectiu del concursés engrescar elsalumnes a seguir totauna sèrie de pautes pertal de tenir una aulaacollidora, neta i ambuns alumnes querespectin el seu mediambient. Fomenta elbon ús dels recursoscom l'energia elèctrica,la calefacció i el paper.

El concurs “Aula amigable”es divulga i estreballa des deles tutories i esdu a terme alscursos d’ESO i

Batxillerat.

Començà el mesde febrer i aca-barà el mes de

maig.

La petjada ecològicaEls residus també compten per a la nostra vida

La Petjada Ecològica ésl'espai ecològicamentproductiu necessari pergenerar tot el queconsumim i assimilarels nostres residus .

A la nostra vida femactivitats diàries, perexemple: menjar, estu-diar, desplaçar-nos,vestir, beure, dormir,sortir, rentar-nos,... Perfer tot això consumimrecursos i produïmresidus i contaminació.Tot el que consumimestà produït en ter-renys necessaris percultivar, pescar, trans-portar, empaquetar,comercialitzar, produirenergia... I esrequereixen terrenysper absorbir la conta-minació i i per ges-tionar els residus aque-sts residus quegenerem.

Nosaltres hem estudiatl'impacte sobre el plan-eta de la nostra formade vida i, per tant, elgrau de sostenibilitatde la nostra forma deviure.

El consum mitjà perhabitant és de 2,8 hec-tàrees. Estem consu-mint més recursos igenerant més residusdels que el nostre pla-neta pot generar iadmetre. Perquè si

repartíssim el terrenyproductiu de la Terraentre tots els habitantsdel planeta correspon-drien 1'7 hectàrees percada persona.

El consum mitjà a l'illade Menorca és de 4,8hectàrees per persona.

COM REDUIR LA PET-JADA ECOLÓGICA

Per reduir l’ipacte de lanostra forma de vidasobre el planeta pro-posam:

- Reduir, reutiltizar ireciclar. - Estalviar energia, util-

itzant productes debaix consum, anantamb transportpúblic....- Estalviar aigua.- No comprar pro-ductes d' emprar illençar i amb embalat-ges innecessaris, pergenerar menor nom-bre possible de residus.

Petjada ecològica total

0

1

2

3

4

5

6

AINA

CARMECLA

RA

GIBET

GUILLEM

JOAN

MARIG

NASIROSERTERESAMARIA

AMARIA

M.

MIREIA

alumnat Processos de comunicació

ha

Mireia Frau, Maria Moll, Óscar Rodríguez (1r ESO)

La petjada ecològica

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1,8

2

alumnat de Processos de comunicació 1ESO

hec

tàrie

s g

lob

als ALIMENTACIÓ

MOBILITAT

VIVENDA

BÉNS/SERVEIS

Dia 23 d'octubrede 2.007 el professorAntoni Liz ens va dir alsalumnes de 1r d'ESOque aquell dia, a latarda, havia de passarl'estació espacial. Vadonar la casualitat quetambé vam veure pas-sar la nau DiscoverySTS-120, i tots dos ana-ven en la mateixadirecció. El DiscoverySTS-120 va enlairar-seaquest dia, a les 17:38a Florida. Va ser moltgraciós perquè sembla-va que s'encallaven,

atès que van passar envint minuts de diferèn-cia.

Van patir avariesdurant el trajecte, nogaire importants i lesvan arreglar. La nau esva acoblar a l'estacióper canviar els pilots, idonar-los menjar ibeguda.

Aquella mateixatarda també vam veureJúpiter, i tres llunesseves. Aquestes obser-vacions es van dur aterme al pati de l'insti-

tut, i les naus es vanveure a ull nu, peròJúpiter amb telescòpic.

Antoni Liz tambéens va dir que el dia 6de desembre de 2007despegaria la nau STS-122 (Colúmbia).

Observacions astronòmiquesAntoni Liz tot un aficionat al telescopi

Observaremmoltes coses,

amb telescopi ia ull nu

El professor ,Antoni Liz

Maria Arguimbau, T eresa Mascaró i Núria Cavaller (1r ESO)

Fa 12.000 anys elshomes varen fer perprimera vegada unrellotge de sol. El pro-fessor Antoni Liz, n'ésun aficionat, i ens expli-cà que ell n'ha fet devaris tipus. Ell tambéens digué que fer unrellotge de sol és moltfàcil, i serveix per mirarl'hora com un de nor-mal, encara que ara, jano els fem servir tantcom abans. Els rellotgesde sol són instrumentsastronòmics que moltpoca gent té a casaseva, però fent unrecorregut perMenorca en vàrem tro-bar molts.

Aquests tipus d'instru-ment antigament esfeien servir molt, sense

ells, la gent no sabia lahora que era, i perseguir una rutina és

fixaven en el sol. Peròels rellotges de sol novan amb la mateixahora que un d'avui dia,perquè el sol no s'ado-na de si és hora deavançar o retrocedirhores al nostre rellotge.Ara als nostres rellot-ges, tots canviem lahora cada un certtemps, però el sol maila canvia.Per tant, si nosaps mirar un rellotge

de sol perfectament isaber quantes hores hiha de diferència amb elsol és possible que t'e-quivoquis.

Un rellotge de sol a cada

poble menorquí

Rellotges de solAntoni Liz, tot un aficionat

Maria Arguimbau, T eresa Mascaró, Núria Cavaller (1r ESO)

Rellotges de sol fets per Antoni Liz

Rellotge de sol de Cala Morell (Ciutadella de Menorca)

Rellotge de sol del Portde Fornells

Plaça de Ferreries

Un rellotge verti-cal declinant

decorarà a par-tir del 25 d’abril

la façana delnostre institut.

Rellotge de sol de LluísServera (1 ESO)

Autor V icent Servera

L’Última Hora ens ajudaEls alumnes de processos de comunicació visiten el diari

Última Hora.

El divendres 18 degener, els alumnes deprocessos de comunica-ció de 1r i 2n d' ESO,juntament amb la pro-fessora Antònia Pons iNina Moll, vam visitarel diari Última Horaper conèixer com estreballa en la sevaredacció. Allà ens mos-traren el procés que calseguir per elaborar eldiari: el que feien perorganitzar les pàgines,qui s'encarrega de cadauna de les seves parts,quines funcions s'hi tro-ben.

El següent divendres,dia 25 de gener, elsalumnes vam tenir l'o-portunitat de poderdemanar preguntessobre aquest tema.Així , el periodista,David Marqués, i el seucompany, el maqueta-dor, Joan Mascaró, ensresponien les nostrespreguntes d'una mane-ra breu i entenedora.Tot el que ens vanexplicar ha servit perelaborar aquesta revis-ta.

La feina del cap deredacció és prendrenota de totes les notí-cies per després dibui-xar un astraló queexplica al maquetador.Aquest dissenya a l'or-dinador l'astraló queha dibuixat el cap deredacció, es a dir, pre-para la pàgina perquèdesprés, a continuació,els periodistes puguinescriure i col·locar lesimatges que ha aportatel fotògraf/a.

Unes hores més tard elslectors ja tenen el diaria les seves mans.

El que més ens va sor-prendre va ser que en

aquella redacció no hihavia les màquines perimprimir els diaris.

També és sorprenent

que en només un diapoden omplir totes lesquaranta-vuit pàginesdel diari Última Hora.

Alumnes de Processos de comunicació de 1r ESO

David Marqués iJoan Mascaróens ajuden aconèixer undiari i a fer lanostra revista

Júlia Marquès, Carme Carretero i Gibet Cavaller , Maria Arguimbau, Clara Barceló (1r ESO).

Qui són JoanMascaró i David

Marquès?

Nosaltres férem unaentrevista a aquestsdos joves i ens expli-caren el que vam veurea la redacció. Tambéens van mostrar aemprar el programa demaquetació.

Gràcies a la seua ajudahem pogut fer lespàgines d'aquestarevista, i ha estat tot

molt divertit, hemaprès a maquetar,redactar...

Si us interessa elmón del periodisme,ells us poden ajudar,com ho han fet a nos-altres.