Upload
vuanh
View
222
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
CANÇONER
Cantadad’havaneresde Calella de Palafrugell
AUDITORI PAU CASALS
EL VENDRELL
2 D’OCTUBRE DE 2016
Cançoner El vendrell.indd 1 29/8/16 13:59
CULTURA EN MAJÚSCULES
Vivim en una societat amb presses i en un món, el del segle XXI, on tot muta a una velocitat espectacular. Si celebrar un cinquantenari és sinònim de durabilitat, de persistència i d’èxit, fer-ho a l’entorn de la cultura popular d’un territori té un mèrit inqüestionable.
Quan fa cinquanta anys els Alsius, Martí, Pericot, Sirés i Morató van organitzar la presentació d’un llibre que recollia de la tradició oral de cantar a les tavernes aquestes cançons, les seves lletres i notes, ho feien en un intent d’evitar la desaparició definitiva d’aquesta part de la nostra història.
Cap d’ells podia imaginar que 50 anys més tard, s’haurien composat més havaneres de les que mai havien sentit, i que la Cantada que va sorgir d’aquella presentació seria capaç de reunir en aquest aplec anual una impressionant munió de persones, vingudes d’arreu del país i que les televisions, les ràdios i els diaris hi serien per donar testimoni als que no poden gaudir del plaer de viure-ho en directe.
Tampoc que ho celebraríem cantant algunes de les havaneres més populars sortides de les tavernes de Calella a l’Auditori Pau Casals.
A tots els que sou aquí, moltes gràcies. Sense vosaltres l’esforç no hauria donat fruit.
Ara escolteu, canteu, gaudiu i feu part activa d’aquesta festa de la música i de la terra que tant estimeu.
VELES I VENTS
SALIÓ DE JAMAICA4
NEGRITO CONGO5
AL MAR6
LA PALOMA7
EL BARRALER8
NEUS MAR
LA BARCA XICA9
HABANERAS DE CÁDIZ10
VESTIDA DE NIT11
LA CALMA DE LA MAR12
HABANERA EMBRUJADA13
ELS CREMATS
MARE VULL SER PESCADOR14
ALLÁ EN LA HABANA15
LA TAVERNA DEL VELL MERCANT16
HABANERAS DE LA HABANA17
CON TODA LA MAR DETRÁS18
PEIX FREGIT
MI MADRE FUE UNA MULATA19
ULLS VERDS20
PELS CAMINS QUE TÉ LA MAR21
CUBANITA PRECIOSA22
MARINER DE TERRA ENDINS 23
CANTS CONJUNTS
EL SALANC DE CALELLA24
LA BELLA LOLA25
EL MEU AVI26
Cançoner El vendrell.indd 2-3 29/8/16 14:00
Salió de Jamaica
Rumbo a Nueva York
Un barco velero,
Un barco velero
Cargado de ron.
En medio del mar
El barco se hundió.
La culpa la tuvo
El señor capitán
Que se emborrachó.
No siento el barco,
No siento el barco
Que se perdió.
Siento el piloto
Siento el piloto
Y la tripulación.
Pobres marinos,
Pobres pedazos
Del corazón,
Que la mar brava
Que la mar brava
Se los llevó.
Señor capitán,
Déjeme subir
A izar la bandera
Del palo más alto
De su bergantín.
Que quiero mirar
Del palo mayor
Si en el puerto se halla
Esperando mi amor.
SALIÓ DE JAMAICA• 2 l POPULAR •
4VELES I VENTS
NEGRITO CONGO• 2 l POPULAR •
5VELES I VENTS
Yo soy el negrito Congo
Que en el África nací, ay, ay, ay.
Que en el África nací.
Vengo a cantarte unos tangos
Que se bailan allí, ay, ay, ay,
Que se bailan allí.
Negra, ay negrita del alma,
Dame un besito, por Dios.
Besa mi labio ardiente,
Que si tu me das uno, ay, ay, ay,
Yo te daré dos.
Yo soy el negrito Congo
Que en el África nací, ay, ay, ay,
Que en el África nací.
Vengo a cantarte unos tangos
Que se bailan allí, ay, ay, ay,
Que se bailan allí.
Negra, ay negrita del alma,
Dame un besito, por Dios.
Besa mi labio ardiente,
Que si tu me das uno, ay, ay, ay,
Yo te daré dos.
Cançoner El vendrell.indd 4-5 29/8/16 14:00
6VELES I VENTS
7VELES I VENTS
M’agrada el mar com és:
Tendre, rebel i androgin;
El mar, la mar, la mar, el mar,
Indòmit, canviant i generós.
M’agrada el mar com és:
Pont d’homes, de cultures,
De somnis, d’aventures.
M’agrada el mar, calmat o furiós.
M’agrada el mar
Perquè ens fa l’ànim lliure,
Perquè ens empeny a viure.
M’agrada el mar, callat o remorós.
M’agrada el mar
I els matinals distesos
I els tardorals encesos
Del mar de Palamós. (repeteix)
AL MAR • 2 JOSEP M. SERVIÀ l JOSEP BASTONS •
LA PALOMA • 2 l SEBASTIÁN IRADIER •
Cuando salí de La HabanaVálgame Dios,Una linda guachinangaQue en mí volvió.Cuando salí de La Habana,Válgame Dios,Nadie supo mi tristezaSi no fui yo.
Si a tu ventana llega una paloma,Trátala con cariño que es mi persona.Cuéntale mis amores, bien de mi vida,Corónala de flores que es cosa mía.Ay! Chinita que sí,Ay! Que dame tu amor,Ay! Que vente conmigo, chinita,A donde vivo yo.
Si a tu ventana llega una paloma,Trátala con cariño que es mi persona.Cuéntale mis amores, bien de mi vida,Corónala de flores que es cosa mía.Ay! Chinita que sí,Ay! Que dame tu amor,Ay! Que vente conmigo, chinita,A donde vivo yo.
Ay! Chinita que sí,Ay! Que dame tu amor,Ay! Que vente conmigo, chinita,A donde vivo yo.
Cançoner El vendrell.indd 6-7 29/8/16 14:00
ALLÁ EN LA HABANALLETRA: MARTIN DOMINGO MÚSICA: M. LEÓN MONTORO
8VELES I VENTS
EL BARRALER• 2 CARLES CASANOVAS l JOSEP BASTONS •
Caminant per la vorera
Talla el pas a l’altra gent
Que de tanta borratxera
S’ha begut l’enteniment.
La mirada ennuvolada,
El cabell llarg i grenyós,
La veu ronca i esquinçada
Remugant una cançó
I se’l sent cantar això:
Jo no sóc pas d’aigües manses
Ni de calmes ni bonances.
Jo sóc més de mar picada,
De mar brava, mar desfeta.
Sóc de mar esvalotada,
De mar grossa, de mar espessa.
Cada dia a la taverna,
Barraler del millor vi,
Amb el seu encant enlluerna
Els fantasmes del destí.
Canta sempre la mateixa,
Repeteix fins avorrir.
Si l’audiència, farta, es queixa
Alça murri el dit del mig
I se’l sent cantar així:
Jo no sóc pas d’aigües manses
Ni de calmes ni bonances.
Jo sóc més de mar picada,
De mar brava, mar desfeta.
Sóc de mar esvalotada,
De mar grossa, de mar espessa.
9NEUS MAR
LA BARCA XICA • 2 RAFAEL LLOP l JOSEP M. ROGLAN •
Amb l’esclop d’un pescador
m’he fet una barca xica;
d’un llapis el pal major
i la vela més bonica
d’un retall de mocador.
El rems els he fet tallar
dels boixets d’una puntaire
i per a poder-la ancorar
un ham que no pesi gaire
lligat amb fil de pescar.
Amb l’ala d’un papalló
i una agulla de pinassa
faig la canya i el timó
per si acàs hi ha maregassa
no es posi gens al gairó.
La xarxa la fa un follet
amb tela de mosquitera,
que jo conec un indret
per quan surti de pesquera
on només hi ha xanguet.
La meva barca és així
petita com una engruna,
i quan solqui el blau marí
tindrà la llum de la lluna
il·luminant-li el camí.
I el dia que arribi a port
carregat de proa a popa,
vela inflada i remant fort,
tot el poble farà tropa
pregonant la meva sort.
Tothom dirà: Déu n’hi dó,
tanta pesca no s’explica,
tres unces del peix millor,
amb una barca tant xica
com l’esclop d’un pescador.
Cançoner El vendrell.indd 8-9 29/8/16 14:00
11NEUS MAR
10NEUS MAR
VESTIDA DE NIT • 2 GLÒRIA CRUZ l CÀSTOR PÉREZ •
Pinto les notes d’una havanera,
blava con l’aigua d’un mar antic;
blanca d’escuma, dolça com l’aire...
gris de gavina, daurada d’imatges, vestida de nit.
Miro el paisatge
cerco paraules,
que omplin els versos
sense neguit;
els pins em parlen,
sento com callen,
el vent s’emporta...
tot l’horitzó.
Si pogués fer-me escata....
i amagar-me a la platja,
per sentir sons i tardes del passat....
d’aquell món d’enyorança, amor i calma,
perfumat de lluna, foc i rom.
Si pogués enfilar-me...
a l’onada més alta, i guarnir de palmeres el record...
escampant amb canyella totes les cales i,
amb petxines, fer-lis un bressol.
Els vells em parlen plens de tendresa,
d’hores viscudes amb emoció;
joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.
Els ulls inventen
noves històries
vaixells que tornen
d’un lloc de sol;
porten tonades
enamorades,
dones i Pàtria...
veles i flors.
Si pogués fer-me escata....
HABANERAS DE CÁDIZ • 2 ANTONIO BURGOS l CARLOS CANO •
Desde que estuve, niña, en la HabanaNo se me puede olvidar,
Tanto Cádiz ante mi ventana, tacita lejana,Aquella mañana pude contemplar.
Las olas de la Caleta, que es plata quieta,Rompían contra las rocas de aquel paseo
Que al bamboleo de aquellas bocasAllí le llaman el Malecón.
Había coches de caballos, era por mayo,Sonaban por la Alameda, por Puerta Tierra,
Y me traían, ay, tierra mía,Desde mi Cádiz el mismo son.
El son de los Puertos, dulzor de guayaba,Calabazas, huertos,
Aún pregunto quién me lo cantaba.
Que tengo un amor en la HabanaY el otro en Andalucía,
No te he visto yo a ti, tierra mía,Más cerca que la mañana
Que apareció en mi ventanaDe la Habana colonial
Tó Cádiz, la Catedral, la Viña y el Mentidero,Y verán que no exagero
Si al cantar la habanera repito:La Habana es Cádiz con más negritos,
Cádiz, la Habana con más salero.
Verán que tengo mi alma en la HabanaNo se me puede olvidar,Canto un tango y es una habanera,La misma maneraTan dulce y galana y el mismo compás.
Por la parte del Caribe así se escribeCuando una canción de amores, Canción tan rica,Se la dedican los trovadoresA una muchacha o a una ciudad.
Y yo, Cádiz, te dedico y te lo explicoPorque te canto este tango Que sabe a mango,De esta manera esta habaneraDe piriñaca y de Carnaval.
Son de chirigota, sabor de melaza,Guantánamo y Rota,¡Qué lo canta ya un coro en la plaza!
Que tengo un amor en la HabanaY el otro en Andalucía,No te he visto yo a ti, tierra mía,Más cerca que la mañanaQue apareció en mi ventanaDe la Habana colonialTó Cádiz, la Catedral, la Viña y el Mentidero,Y verán que no exageroSi al cantar la habanera repito:La Habana es Cádiz con más negritos,Cádiz, la Habana con más salero.
Cançoner El vendrell.indd 10-11 29/8/16 14:00
13NEUS MAR
HABANERA EMBRUJADA • 2 l MANUEL GONZÁLEZ •
Prometió darle su vida, con ella se desposó
Pero a la Habana en un barco a cortar caña partió
Tejiendo lana y traperas ella en Canarias quedó.
Pasaron años sin saber nada
La muchachita loca de amor
Al ver que el cielo no la ayudaba
Con el demonio se apalabró
Vendió su alma por la receta
Que usan las brujas pa la ocasión
Jugo de tuno ojos de guaifo
Cola lagarto y poquito ron
Tres oraciones a Santa Marta
Pa que nos firme la absolución.
Jugo de tuno ojos de guaifo
Cola lagarto y poquito ron
En una noche de luna clara
Volando a Cuba sola llegó,
En una noche de luna clara
Volando a Cuba sola llegó.
En sueños lo amó esa noche, él no la reconoció
Ella le robó un pañuelo que una mulata le dio
Volando volvió a Canarias antes de salir el sol.
Pasó el invierno, volvió el indiano
Ella preñada lo recibió
Aquel pañuelo que le robara
Como fiel prueba le devolvió,
Y a los parientes que murmuraban
Les respondía con este son:
Jugo de tuno ojos de guaifo
Cola lagarto y poquito ron
Tres oraciones a Santa Marta
Pa que nos firme la absolución.
Jugo de tuno ojos de guaifo
Cola lagarto y poquito ron
Que más vale mujer hechicera
Que llevar cuerno por cabezón.
12NEUS MAR
LA CALMA DE LA MAR • 2 l N. GUANYABENS •
Quan jo en tenia quatre anys
El para em duia a la barca
I em deia quan siguis gran
No et fiïs mai de la calma (bis)
Que és mare del temporal.
Bufa mestral ben fort
Infla de vent la vela
Que arribarem a port
On la mare ens espera
Ai!, ens espera.
El cel estava estrellat
La lluna plena brillava
La barca no en dava un pas
I jo que molt m’hi esforçava (bis)
La barca no en dava un pas.
Bufa mestral ben fort...
Quan arribàrem a port
Allà hi trobàrem la mare
Ella n’estava plorant
Sense saber allà on paràvem (bis)
Ella n’estava plorant.
Bufa mestral ben fort
Infla de vent la vela
Que arribarem a port
On la mare ens espera
Ai!, ens espera
Ai!, ja som a port.
Cançoner El vendrell.indd 12-13 29/8/16 14:00
14ELS CREMATS
MARE VULL SER PESCADOR• 2 l M. ANTÒNIA VILÀS •
A un poble de pescadorsEntre el mar i la muntanyaUna mare al seu fillLi inculcà que fora frare.A dalt d’un vell monestirUn jove vestit de frareTot contemplant el blau mar,Tot contemplant el blau mar,Així a sa mare li parla:“Mare vull ser pescador,No m’ho privis, dolça mare,Ja sé amb quanta buidorEt deixà la mort del pare.Mare vull ser pescador,Vull ser pescador i no frareQue sóc fill de pescadorI malgrat el teu dolorJo tinc les venes salades.Mare vull fer-me a la mar,Mare vull fer-me a la marI que em besin les onades”.A un poble de pescadorsDavant la verge del CarmePrega una mare amb fervorVeient la mar arrissada.Prega que torni el seu fillQue marxà amb la mar en calmaI mentre resa plorantEn aquell precís instantTorna el fill i així li parla:“Mare vull ser ...
15ELS CREMATS
Allá en La Habana cierta mulata, de un hombre blanco se enamoró...-¿Dígame usted lo que pasó? Que la negrita muy zalamera a su bohío se lo llevó, y cuando estaban entusiasmados y se juraban eterno amor, llegó el marido de la mulata... -¿Dígame usted lo que pasó? Que el mulato se quiso vengar y un machete muy largo sacó, pero al ir a tirarse a matar, se paró... los miró... y se marchó.
Allá en La Habana, (bis) son muy dulces los besos de las cubanas.Allá en La Habana, (bis) pasan las mismas cosas, vidita mía, que aquí en España. La mujercita que allá en La Habana a su marido le traicionó... -¿Dígame usted lo que pasó? Que al poco tiempo la mulatita de un marinero se encaprichó.Como el esposo ya se escamaba, en la bahía los esperó, y cuando se iban a dar un beso... -¿Dígame usted lo que pasó? Que al agüita los iba a tirar, cuando el hombre después se acordóque su negra no sabe nadar, se paró... los miró... y se marchó. Allá en La Habana...
ALLÁ EN LA HABANA• 2 l POPULAR •
Cançoner El vendrell.indd 14-15 29/8/16 14:00
16ELS CREMATS
LA TAVERNA DEL VELL MERCANT • 2 l ENRIC FERRER •
Al fons d’aquesta tavernaHi ha una noia que t’està mirant, Té un mojito entremig dels llavis,És el tercer que s’ha demanat.
I al costat una cubanaPren el cremat mentres nem tocant,La menta i el gel refresquenLa taverna del vell mercant. Ei!!! balla amb mi aquest ritme, L’havanera, el tango, un bon bolero i el son cubà.Ei!!! El ron ja fa efecte, és la medecina que aquesta nit et farà ballarPassa’m el teu mojito!
Que jo et convidaré a un cremat! Ei!!! balla amb mi aquest ritme,L’havanera que a tu i a mi ens ha apropat.
Els músics fa “ratu” que cantenAmb el so una mica embriagat,Escolta bé en Xarly com toca Ses seues congues van tremolant
Demanem l’última rondaQue la nit ja s’està acabant,La guitarra ens marca el ritme ala taverna del vell Mercant.
17ELS CREMATS
HABANERAS DE LA HABANA• 2 l CARLOS CANO •
Rosa linda de mi vida, de Sanlúcar vengo yoPá cantarte esta habanera, debajo de tu balcónEn esta noche de estrellas, quiero entregarte mi amorAsómate a la ventana reina de mi corazón.
Habaneras de la Habana, madre que bonitas sonCuando bajan por la rampa, camino del Malecón La boca color guayaba, los ojos como el carbónCon el vaivén de la palma, metida en su corazón.
Como una flor, llegó el amorVino como naranja, se fue como limónSanta Bárbara bendita Malvalucas del tamborEspabila me este tango, que se me escapa el vaporQue se me escapa el vapor, santa Bárbara benditaY me voy a quedar mas negro que el carbón.(bis).
Calles de La Habana vieja Plaza de la CatedralCastillitos de la fuerza donde los poetas vanCon sus ventanas azules y su patio colonialAlzadas como cometas mirando el telón del mar.
Caminitos de ida y vuelta venga usted pacá
Vaya usted pallá, llamando de puerta en puerta¿Dónde mi conga estará? Estará en las bodegonasCon su vara de bambú, sentada en su butaconaPerdida en el mar azul.
Como una flor…
Cançoner El vendrell.indd 16-17 29/8/16 14:00
18ELS CREMATS
CON TODA LA MAR DETRÁS • 2 l PATXI ANDIÓN •
Sólo el tiene el derecho de tutearle a la mar.
Le parieron mar adentro y se le quedó la sal,
Lamiéndole los orígenes, enseñándole el cantar
Que interpreta en la cubierta el furor del vendaval.
Treinta y seis y el treinta y siete,
Que salieron a la mar
Una mañana de Marzo, poco antes de clarear.
Trabajadores del agua, que no se saben marear.
Masculinos, como el viento, bruñidos de temporal.
Mirad, ahí van, mirad, ahí van,
Los que en tierra firme no saben andar.
Que beben vino y no saben nadar,
Porque el destino no les quiso enseñar.
Miradles bien. Miradles bien.
Son treinta y siete y antes eran cien.
Son orgullosos, son gente de fe.
Eran pescadores, antes de nacer.
Se levantó la arbolada sin quererlos avisar
Y en el primer golpe de agua comenzaron a zozobrar.
El piloto está borracho y le tienen que amarrar.
Naufragaron despacio, como intentando esperar.
Sólo el piloto ha quedado para poderlo contar.
Desde ese día borracho, ya nunca sale a la mar.
Y no hay suficiente vino, para comprarle la sed.
Y busca un verdugo amigo, y nadie lo quiere ser.
Mirad, ahí va, mirad, ahí va,
El que en tierra firme no sabe andar.
Que bebe vino y no sabe nadar,
Porque el destino no le quiso enseñar.
Miradle bien. Miradle bien.
Eran treinta y siete y sólo queda él.
Es orgulloso, es hombre de fe.
Era pescador, antes de nacer.
Que nadie levante un vaso
Que nadie se atreva a hablar.
Que está pasando un marino
Que está pasando un borracho.
Con toda la mar detrás.
19PEIX FREGIT
MI MADRE FUE UNA MULATA• 2 l POPULAR •
Mi madre fue una mulata
y mi padre un federal,
yo teniente de una fragata
que va y que viene para Ultramar.
Cada vez que me veo
rodeado de mar
cojo una guitarra
y me pongo a tocar.
Pregunto a mis penas
quien pudiera hallar
el rostro divino
que un pobre marino
no pudo encontrar.
Mil veces busqué la muerte
sobre las olas del mar.
Mil veces quise la muerte
y no la pude encontrar.
No llores mi vida
no llores mi amor,
mira que las lágrimas
me causan dolor.
Si lloras la ausencia
del bien que te amó
llora vida mía, llora vida mía
también lloro yo.
Cançoner El vendrell.indd 18-19 29/8/16 14:00
20PEIX FREGIT
21PEIX FREGIT
Voldria ser poeta
per dir-te quant t’estimo,
per convertir tes llàgrimes
en versos i en cançons.
Per prendre i oferir-te
els boscos, les estrelles,
les ones i les coses
més belles d’aquest món.
Ulls verds de mirada tendre
que no puc aconseguir.
Qui pogués els teus ulls prendre,
i tot mirant-los, morir!
Voldria ser la mar
de la cala a on et banyes,
i el blanc llençol de seda
que embolcalla el teu cos.
I el mirall que als matins
el teu rostre emmiralla,
i fer-te la companya
del meu dolç llit d’amor.
Ulls verds...
D’aquest mar tan gran i blau
De molts anys ets com Neptú
Cada cala i cada cau
Ja no són secrets per tu
I si falla una vegada
Calar nança i volantí
A la mar tens la feinada
I treu musclo i garoinada
De la mar el gust més fi
Fer la feina et ve de raça
Puig ton pare d’anys enllà
Per sant roc amb molta traça
T’ensenyava com es fa
Per pescar una rascassa
I els misteris del serrà
Porta amic aquesta herència
Com la llum d’altíssim far
I trobant-te la presència
Amb llarguíssima existència
Pels camins que té la mar.
ULLS VERDS• 2 JOSEP MIQUEL SERVIÀ I FIGA l RICARD VILADESAU •
PELS CAMINS QUE TÉ LA MAR• 2 J. MARTÍ “BEPES” l RICARD VILADESAU •
Cançoner El vendrell.indd 20-21 29/8/16 14:00
CUBANITA PRECIOSA• 2 l POPULAR •
23PEIX FREGIT
MARINER DE TERRA ENDINS • 2 NARCISA OLIVER l JOSEP BASTONS •
Vaig conèixer un vell pastorQue ses ovelles manavaCada jorn de sol a solI amb sa flauta acompanyatEixa tonada cantava :
Com serà el mar?Serà blau i gran com diuen,Serà veritat, que de nits és com la plata.Tothom qui el veuEs queda ple d’enyorança.Digue’m tu sol,Que véns d’una altre contrada,Has vist el mar?
Tota la vida he viscutAquí, del pla a la muntanya,I fer diners no he pogutPer veure la costa llunyana.
Sé que hi ha un MediterràQue té un encís de donzella.Sé que hi ha barcos de velasé que hi ha mar a Calella, On les ones van i venenAl compàs de l’havanera.
Però jo mai no he vist el mar!
22PEIX FREGIT
Soñé cubanita preciosa
Que te adoraba
Flor hermosa de un jardín
Soñé primorosa hermosura
Que me embelesa
Tu figura de querubín.
Leí en tu cara de rosa
Como un consuelo
Que anunciaba un triste dolor
Soñé cubanita preciosa
Que en tus labios de rosa
No hay un amor. (bis)
Cançoner El vendrell.indd 22-23 29/8/16 14:00
24CANTS CONJUNTS
SALANC DE CALELLA • 2 CARLES CASANOVAS l JOSEP BASTONS •
Cantàvem a la taverna
entre fum i gots de vi,
i entre notes, acords i gresca
s’endevinava lo teu encís.
Un llibre fou la guspira,
nostàlgic cant mariner.
Joiosa nit d’havaneres,
del teu salanc en som presoners.
Les voltes,
velles guardianes
geloses i ufanes,
vetllen el teu cant.
Les barques,
faran sentinella
guarnint sota estrelles
tot el teu encant.
Gloriosos cantaires
et feren bressol,
amb veus delicades
banyades d’alcohol.
Calella,
cinquanta trobades,
cinquanta cantades,
t’han fet la més gran.
Calella, bressol del salanc.
25CANTS CONJUNTS
LA BELLA LOLA• 2 l POPULAR •
Después de un año de no ver tierra,
porque la guerra me lo impidió,
me fui al puerto donde se hallaba
la que adoraba mi corazón...
Cuando en la playa la bella Lola,
su larga cola luciendo va,
los marineros se vuelven locos
y hasta el piloto pierde el compás.
¡Ay! que placer, sentía yo,
cuando en la playa sacó el pañuelo
y me saludó, pero después,
llegó hacia mí,
me dio un abrazo y en aquel lazo
creí morir...
¡Ay! que placer, sentía yo,...
La cubanita lloraba triste,
de verse sola y en alta mar,
y el marinero la consolaba:
no llores Lola, no llores más.
¡Ay! que placer, sentía yo...
Cançoner El vendrell.indd 24-25 29/8/16 14:00
Cantadad’havaneresde Calella de Palafrugell
EL MEU AVI• 2 l J. L. ORTEGA MONASTERIO •
El meu avi va anar a Cuba
a bordo del “Catalán”, el millor
barco de guerra
de la flota d’Ultramar.
El timoner i el nostramo i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts
a Palafrugell...
Quan el “Catalán” sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat,
mans a la guitarra, solien cantar,
solien cantar: Visca Catalunya!
Visca el ”Catalán”!...
Arribaren temps de guerres,
de perfídies i traïcions
en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
I el mariners de Calella,
el meu avi enmig de tots,
varen morir a coberta, varen morir
al peu del canó!
Quan el “Catalán” sortia a la mar,
cridava el meu avi:
apa nois que és tard!
però els valents de bordo
no varen tornar, no varen tornar
tingueren la culpa
els americans...
26CANTS CONJUNTS
www.havanerescalella.cat • tel. 972 300 228
Organitzen
Col·laboren
Cantadad’havaneresde Calella de Palafrugell
Cançoner El vendrell.indd 26-27 29/8/16 14:00
Cançoner El vendrell.indd 28 29/8/16 14:00