Embed Size (px)
Citation preview
MOCIÓ EN SUPORT I ADHESIÓ A LA VAGA FEMINISTA CONVOCADA PEL 8 DE MARÇ DE 2018
El 8 de març se celebra la Diada Internacional de les dones treballadores, una jornada que expressa la lluita de milions de dones que no tenen res més que el seu treball com a forma de vida. Hem estat el conjunt de dones treballadores, que històricament hem mantingut viva la flama de la dignitat, contra l'explotació capitalista, patriarcal i racista, que ens nega el dret a una vida digna i a una sobirania plena com a dones, tant als Països Catalans com arreu del món.
La divisió sexual del treball provoca que totes les tasques de la llar i les tasques de reproducció i de cura que realitzem les dones, pràcticament en solitari, no tinguin valor reconegut, ni econòmic, ni social, ni institucional, tot i ser tasques imprescindibles per garantir el manteniment de la vida.
Hem estat les dones les que hem sofert la cara més dura de la crisi, retallades de pensions, educació, sanitat, no implementació de la llei de dependència, regressió en drets socials. Mentre l'estat i les empreses es beneficien de tot aquest treball invisibilitzat i imprescindible
Com a treballadores hem de patir també l'explotació a la feina i, encara més, si aquesta està associada al paper de cuidadores que el capitalisme patriarcal ha destinat a les dones de classes populars: netejar, rentar, cuinar i cuidar. Les dones som les que tenim més contractes a temps parcial, jornades laborals més curtes, percepció de salaris de fins a un 26% per sota dels homes, un menor reconeixement de la feina. Tot això amb unes institucions que estan buides de sobirania, en les que prima la lògica del mercat per sobre de les persones, que sostenen un sistema autonòmic que ens ofega i que, en comptes de garantir-nos una vida digna, ens retalla llibertats, ens desposseeix i ens precaritza.
L'alliberament del patriarcat només serà possible lluitant organitzades per posar la vida al centre i així es reivindica a la Vaga feminista del pròxim 8 de març.
En virtut de l'exposat el Grup Municipal de la CUP proposa al Ple de l'Ajuntament de l'adopció dels següents
ACORDS
PRIMER.- Donar suport a la vaga general feminista convocada el proper 8 de març, facilitant que les treballadores de l'ajuntament i empreses municipals es puguin adherir a la vaga i difonent la convocatòria de la vaga general feminista a través dels mitjans municipals.
SEGON.- Treballar per la remunicipalització i extensió dels serveis públics relacionats amb la sanitat, serveis socials i atenció a les dones i atenció de la infància: des d’escoles bressols i hospitals, fins als serveis de dependència i atenció a les persones.
TERCER.- Establir clàusules per evitar l'escletxa salarial entre homes i dones als contractes i licitacions que efectuï l'ajuntament, evitant la contractació amb aquelles
empreses en les quals es detectin aquesta escletxa salarial en qualsevol dels seus estaments.
QUART.- Establir un protocol d’actuació per evitat la discriminació laboral de les persones trans.
CINQUÈ.- Establir la necessitat de personació de l’Ajuntament en el casos penals d’assetjament laboral.
CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR
Tarragona, 15 de febrer de 2018
Laia Estrada Cañón
Portaveu del Grup Municipal de la CUP a l'Ajuntament de Tarragona
MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUPO MUNICIPAL SOCIALISTA DE L’AJUNTAMENT DE
TARRAGONA, AMB MOTIU DEL 25N, DIA INTERNACIONAL PER A L'ELIMINACIÓ DE
LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Cada 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la violència envers les dones,
és un dia per recordar, i sobretot, per reivindicar.
Per recordar l’encara existent situació de violència que pateixen milions de dones a tot el
món, i especialment, per recordar les dones assassinades a mans de qui les veu només
com a objectes de la seva possessió, sense els mínims drets ni d’igualtat ni de llibertat per
decidir.
I per reivindicar la lluita que durant anys dones i homes activistes han dut a terme per
conscienciar contra la violència masclista, i exigir respostes efectives a les institucions.
Hem de recordar que aquest 2016 portem ja, segons les dades oficials, 4 dones
assassinades a Catalunya, 37 a tot l’Estat. Per desgràcia, no són casos aïllats: el 2014 van
ser assassinades a mans de les seves parelles o exparelles 54 dones a l’Estat espanyol, 12
d’elles a Catalunya. I l’any passat, es varen reconèixer oficialment 6 dones assassinades
aquí i 60 a tot l’Estat.
Aquesta realitat és la mostra més terrible de la violència masclista exercida contra les dones,
que també es manifesta en discriminacions i desigualtats dins el marc de relacions de poder
dels homes sobre les dones, ja sigui per mitjans físics, econòmics o psicològics, tant en
l’àmbit públic (educació, ocupació, social...), com en el privat.
Un exemple molt visible aquest any ha estat la violència sexual exercida contra les dones
dins la denominada cultura de la violació, basada en els valors patriarcals més primitius tant
dels homes agressors, com de la part de la societat que encara, avui en dia, qüestiona les
dones víctimes dels atacs.
En el context del 25N, hem de reivindicar la gran tasca dels moviments feministes, on dones
i homes han denunciat durant anys la violència masclista i la necessitat de donar-hi
respostes polítiques.
Reivindiquem que els drets de les dones són drets humans, manifestem el nostre rebuig a la
violència masclista i fem públic el nostre ferm compromís de treballar fins a eradicar-la
definitivament. Reivindiquem l’impuls de polítiques efectives contra la violència de gènere i la
seva arrel, el masclisme, per assolir la Tolerància Zero de tota la societat i una resposta
conjunta per part de tots els partits i agents socials.
La violència masclista ha de ser considerada una qüestió d’Estat. No es pot lluitar contra
aquesta xacra retallant els recursos per la seva prevenció. Per això, exigim al nou Govern de
Rajoy que lideri un gran acord social i polític, on Govern i Comunitats Autònomes concertin
la incorporació de mesures de sensibilització i prevenció i es garanteixin els recursos per a
totes les dones a través d'una xarxa de protecció que precisa de la participació dels
Ajuntaments, Fiscalia, CGPJ, centres escolars, centres de salut, associacions, sindicats,
organitzacions empresarials, partits polítics, mitjans de comunicació, ciutadania, etcètera...
Els principals punts de l’acord són, en primer lloc, dotar les partides pressupostàries,
especialment els recursos destinats a la prevenció i a l'assistència social de les víctimes de
violència de gènere, dependents tant de les Comunitats Autònomes, com dels serveis de
proximitat dels ajuntaments. En segon lloc, implementar l'Acompanyament Judicial
Personalitzat en els Jutjats Especialitzats en Violència de Gènere per a les dones víctimes
sobre l'itinerari i procediment més segur en el seu recorregut judicial, des del moment de
denunciar fins al final del procés, i establir els protocols d'intervenció específics per a
l'atenció integral a les dones que han retirat la denúncia. En tercer lloc, obligatorietat de
formació específica acreditada, prèviament a ocupar el seu lloc, per a la magistratura al
capdavant de l'òrgan jurisdiccional especialitzat, com a advocats i advocades, forenses i
equips psicosocials que intervinguin en els jutjats especialitzats de violència de gènere. A
més, tal com han recomanat tant la CEDAW com a Conveni del Consell d'Europa sobre
Prevenció i Lluita contra la Violència contra la Dona i la Violència Domèstica, volem ampliar
la Llei Integral contra la violència de gènere perquè reculli totes les manifestacions d'aquesta
violència i no exclusivament les produïdes en relacions de parella, tal com ja vam fer a
Catalunya amb la Llei per a l’eradicació de la violència contra les dones.
Dins aquest pacte d’Estat contra la violència masclista, defensem un model municipal públic
que potenciï les polítiques de gènere, especialment, la detecció i tractament en primera
instància dels casos de maltractament, donat que els Ajuntaments són les institucions més
properes a la ciutadania.
Per altra banda, a Catalunya hem de promoure un gran pacte per garantir que la Generalitat
desenvolupi les diverses lleis existents contra la xacra masclista: aplicar els 53 articles
vigents de la Llei d’igualtat catalana (llei 17/2015, 21 de juliol, d’igualtat efectiva entre dones i
homes), la Llei contra la violència masclista (llei 5/2008, 24 d’abril, del dret de les dones a
eradicar la violència masclista) i la llei d’igualtat estatal (llei 3/2007, de 22 de març, per la
igualtat efectiva de dones i homes).
Tothom, societat i partits, hem de lluitar units contra les diverses manifestacions de violència
masclista, des dels feminicidis fins la tracta de dones i nenes per a l’explotació sexual.
Perquè una societat que tolera la violència masclista, no és democràtica. Perquè tota la
ciutadania perd si més de la meitat de la població pateix discriminació. Perquè sense dones
no hi ha democràcia. Perquè cap persona pot ser tractada com a mercaderia.
Per tot això , i per tal d’instar a la Generalitat a fer una aposta clara per fomentar el pacte
d’Estat entre totes les forces polítiques i que defensi la Tolerància Zero envers la violència
contra les dones; el Grup Municipal del PSC a l'Ajuntament de Tarragona, proposa l’adopció
dels següents ACORDS:
PRIMER.- Incrementar recursos, serveis i pressupostos per combatre la violència masclista
en tots els nivells institucionals, especialment el món local, tenint present que la dura i llarga
crisi que patim ha posat moltes dones en situacions d’extrema vulnerabilitat.
SEGON.- Reforçar les campanyes de sensibilització contra la violència de gènere i enfortint
la detecció i el recolzament a les dones víctimes i els seus fills i filles menors.
TERCER.- Impulsar el desplegament i l’aplicació de la Llei de Mesures de protecció integral
contra la violència de gènere.
QUART.- Desplegar la Llei per a l’eradicació de la violència contra les dones assolint el
compromís de finalització del desplegament de la xarxa de recursos per poder fer front a la
recuperació de les víctimes de violència masclista, així com fer efectiu el fons per cobrir els
impagaments de pensions.
CINQUÈ.- Desplegar els 53 articles vigents de la Llei d’igualtat catalana encara no
desplegats.
SISÈ.- Instar al Govern de l’Estat a adoptar i promoure un Acord Social, Polític i Institucional
Contra la Violència de Gènere per construir una societat segura i lliure de violència contra
les dones amb els següents punts:
1. Dotar suficientment les partides pressupostàries, que s'han vingut retallant en els últims
anys, especialment els recursos destinats a la prevenció i a l'assistència social de les
víctimes de violència de gènere, dependents tant de les Comunitats Autònomes, com dels
serveis de proximitat dels ajuntaments. Multiplicar per cinc la partida destinada a la
Delegació del Govern per a la violència de gènere en els pressupostos Generals de l'Estat
2017 per desenvolupar la Llei de Mesures de protecció integral contra la violència de
gènere, la Llei per a l’eradicació de la violència contra les dones i la Llei d’Igualtat catalana.
2. Crear la Unitat de Coordinació contra la Violència de Gènere a cada territori.
3. Crear un fons de suport als ajuntaments per donar reforç a la xarxa de serveis públics,
impulsant el paper que exerceixen i han de seguir exercint els serveis socials municipals i
centres de la Dona per al desenvolupament i compliment de la Llei Orgànica 1/2004, de 28
de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere i la Llei
Orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a
l'adolescència.
4. Engegar, en els Jutjats Especialitzats en Violència de Gènere, l'Acompanyament Judicial
Personalitzat per fer accessible la informació a les dones víctimes de violència de gènere
sobre l'itinerari i procediment més segur, en el seu recorregut judicial des del moment en el
qual posen la denúncia fins al final del procés.
5. Establir els protocols d'intervenció específics per a l'atenció integral a les dones que han
retirat la denúncia per violència de gènere.
6. Activar de forma permanent el Pla Nacional de Sensibilització i Prevenció de la Violència
de Gènere.
7. Incorporar al currículum la formació específica en Igualtat, educació afectiu- sexual i de
prevenció de la violència de gènere en totes les etapes educatives.
8. Engegar un Pla integral per prevenir, protegir i reparar el dany a menors víctimes de
violència de gènere.
9. Obligatorietat que tant els magistrats al capdavant de l'òrgan jurisdiccional especialitzat,
com a advocats, forenses i equips psicosocials que intervinguin en els jutjats especialitzats
de violència de gènere tinguin certificat, prèviament a ocupar el seu lloc, formació específica
en la matèria impartida per una institució acreditada.
10. Ampliar les disposicions preventives, processals, punitives i protectores de la llei de 2004
per abastar, amb les adaptacions necessàries, totes les formes de violència contra la dona,
tal com exigeix la Recomanació General nº 19 de la CEDAW i el Conveni del Consell
d'Europa sobre Prevenció i Lluita contra la Violència contra la Dona i la Violència Domèstica
(Conveni d'Istanbul), que l’Estat espanyol ha ratificat.
SETÈ.- Comunicar aquests acords a l’Institut Català de les Dones, de la Conselleria de
Benestar Social i Familia de la Generalitat de Catalunya, i a totes les entitats de dones de la
ciutat.
Tarragona, a 17 de novembre de 2016
Begoña Floria Eseberri
Portaveu del Grup Municipal del PSC
Aquesta moció serà defensada per la novena tinenta d’alcalde i consellera de Serveis a la
Persona, la Sra. Ana Santos Gorraiz.
MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT
POPULAR (CUP) DE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA EN MOTIU DEL 28 DE
JUNY, DIA INTERNACIONAL PER L’ALLIBERAMENT LGBTI
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El 28 de juny de 1969 es van produir els famosos fets d'Stonewall, una autèntica
revolta popular de persones trans, lesbianes i gais en aquesta zona de Nova York, als
Estats Units, contra la persecució policial i les batudes en bars d'ambient de l'època,
controlats per les màfies. Els aldarulls, que van ressonar arreu del món, van suposar
un abans i un després en la lluita per les llibertats sexuals i de gènere, però no va
sortir del no-res: el llegat heretat de les drags Marsha P. Johnson, afroamericana, i
Sylvia Rivera, hispana, entre moltes altres, venia de molt lluny i havia patit diversos
sotracs. Com a mostra d'això, la bandera utilitzada pel moviment llavors conegut com
d'alliberament gai no era l'arc de sant martí, inventat als anys setanta a San
Francisco per Gilbert Baker, un activista que ens va deixar justament aquest any
2017, sinó que la bandera era un triangle rosa invertit. El mateix triangle que als
camps d'extermini nazi marcaven especialment els homes homosexuals. El moviment
LGBTI sempre ha capgirat aquells símbols que es van inventar per insultar-los o
denigrar-los. Però aquí no estem per parlar d'història, una història desconeguda, una
història que no s'ensenya a les aules ni es difon a través de les institucions perquè no
forma part del cercle reduït de la història dels vencedors, que són, és clar, els homes
blancs, heterosexuals, de classe alta i de nació opressora.
Tarragona no és una ciutat metropolitana com Nova York, ni tan sols com Barcelona.
L'homofòbia no entén de contextos, és per això que les darreres agressions físiques
més mediàtiques a Catalunya s'han registrat en llocs tan diferents com Berga o Sants,
a Barcelona. Però sí que influeix la manera com es viu la sexualitat en funció de
quants i de quins espais de referencialitat es disposa dins la població. A Tarragona,
com en qualsevol altra població catalana o mundial, es reprimeixen les sexualitats
diverses a través d'estaments com la família o les institucions religioses i polítiques.
Quedi clar, doncs, que denunciem de la mateixa manera l'agressió constant contra la
llibertat sexual i el dret al propi cos des de qualsevol confessió religiosa, sigui
aquesta la catòlica apostòlica romana, l'evangèlica o la islàmica, entre moltes altres.
Tot i l'especificitat de tractar-se d'un entorn sense espais segurs on trobar-se, sense
una nodrida presència de personatges públics locals que es manifestin com a LGBTI —
començant pels representants d'aquest ple—, i amb una forta tradició religiosa, a la
ciutat de Tarragona no s'hi ha engegat des de l'Ajuntament cap gran campanya de
sensibilització del fet LGBTI. En aquest plenari hem aprovat nombroses mocions de
molt bones intencions però que no tenen un trasllat real i immediat, més enllà de
reclamar a altres administracions que desenvolupin i apliquin lleis en vigor, o que
n'aprovin de noves, o més enllà d’apostar per l’impuls de protocols i formacions.
Només en la darrera moció, consensuada com a declaració institucional, s'emplaça a
ubicar el símbol més conegut de la lluita LGBTI, l'arc de Sant Martí, en algun punt de
la ciutat. Però no especifica quin, i aquí hi ha la trampa. Seguim sense entendre per
quin motiu es rebutja la presència del símbol de la lluita LGBTI al balcó de
l’Ajuntament durant un sol dia, quan a d’altres municipis o a la mateixa façana del
Parlament de Catalunya.
Malgrat seria necessari fer un seguiment dels acords presos en les mocions
aprovades, almenys des del juliol de 2015, reconeixem positivament la tasca duta a
terme des del govern en aquest mandat, especialment pel que fa a la recent creació
del Servei d'Atenció Integral a les Diversitats Sexuals i de Gèneres (SAI) i a les accions
que es tenen pensades des d'aquest nou organisme. També posem en valor la feina
de la campanya iniciada l'any passat amb el lema 'Respecta'm', una campanya que ens
agradaria que tingués també una vessant LGBTI o que, si es triés d'una altra manera,
una nova campanya per tal de fer visible des de l'Ajuntament el fet LGBTI, no tan
sols en la lluita contra les agressions sinó també en el dret a viure i relacionar-se a la
mateixa ciutat, sense ser necessari haver de marxar a d'altres poblacions com Sitges
o Barcelona. Entenem que la visibilització del col·lectiu LGBTI és urgent i necessària,
i és en aquest sentit que proposem algunes accions concretes que la facin possible i
que, alhora, traslladin a peu de carrer aquesta bona voluntat per part del consistori
d’eradicar la LGBTIfòbia.
Pensem que Tarragona és un municipi capaç d’incorporar bones idees que ja
funcionen a d’altres poblacions, per això suggerim accions que fins i tot han estat
desenvolupades, algunes d'elles, en municipis on precisament hi governa el Partit
Socialista (veure Annex). Per exemple, davant l'atac de la plataforma ultra HazteOir
de fer circular un autobús transfòbic, l'Ajuntament de Palma ha donat la benvinguda
a l'anomenat mes de l'orgull amb un autobús amb la bandera de l'arc de Sant Martí.
També en alguns municipis com València s'han pintat diversos bancs del mobiliari
urbà amb cadascun dels sis colors. Són accions que no requereixen d'una gran inversió
econòmica però sí que afavoreixen el debat entre els ciutadans i ajuda a visibilitzar
realitats que estan actualment amagades. Des de la CUP entenem que hem de ser
capaces de destinar els mateixos diners a campanyes contra l'anomenat incivisme o
de promoció dels aparcaments municipals a campanyes de sensibilització social.
És evident que la lluita LGBTI no s'acaba posant banderes a l'espai públic, o endegant
accions simbòliques, però per a aquest Ajuntament i per aquesta ciutat seria un gran
pas endavant.
Per tot això, el grup municipal de la CUP de Tarragona proposa els següents ACORDS:
Primer. Dur a terme un seguiment de la implementació dels acords adoptats amb les
mocions relacionades amb el fet LGBTI aprovades en aquest mandat:
Declaració Institucional sobre “mesures locals i a nivell de Catalunya per
fer front al Bullying LGBTI en l’àmbit educatiu”, aprovada el ple de 23
d’octubre de 2015.
Declaració Institucional per a la creació d’un protocol per eradicar
l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, aprovada el 25 de gener de 2016.
Declaració Institucional per la implementació de la llei 11/2014, per a
garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i
intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia,
aprovada el 20 de maig de 2016.
Declaració Institucional en motiu del 17 de maig, dia internacional
contra l’homofòbia, la lesbofòbia, la bifòbia i la transfòbia, aprovada el
passat 29 de maig de 2017.
Segon. Desenvolupar una campanya de sensibilització per tal de fer visible des de
l'Ajuntament el fet LGBTI, no tan sols en la lluita contra les agressions sinó
també en el dret a viure i relacionar-se a la mateixa ciutat. Aquesta
campanya podria incorporar-se a la ja vigent 'Respecta'm'.
Tercer. Dur a terme accions locals que facilitin la sensibilització i visualització del
fet LGBTI, com per exemple:
Commemorar les diades del 17 de maig i del 28 de juny penjant el
símbol més conegut de la lluita LGBTI, l'arc de Sant Martí, a la façana de
l’Ajuntament.
Pintar alguns bancs del mobiliari urbà amb cadascun dels sis colors del
símbol LGBTI, l’arc de Sant Martí.
Ubicar als autobusos municipals la bandera de l'arc de Sant Martí.
Pintar alguns passos de vianants de la ciutat el símbol de lluita LGBTI.
GM CUP de Tarragona
Tarragona, Països Catalans, 8 de juny de 2017
Annex
Un dels sis passos de vianants a Santa Coloma de Gramenet pintats per commemorar el 17 de maig
(http://www.elpuntavui.
cat/territori/article/10-administracions/966179-santa-coloma-pinta-passos-zebra-amb-la-
bandera-gai.html)
Un dels 16 bancs pintats amb el símbol LGBTI ubicat a un parc de la ciutat de València
(http://www.efe.com/efe/comunitat-valenciana/sociedad/valencia-pinta-bancos-con-la-bandera-lgtb-arcoiris-contra-
discriminacion/50000880-3268832)
Autobús municipal de Palma amb la bandera LGBTI i una consigna reivindicativa
(http://www.diariodemallorca.es/palma/2017/06/06/autobuses-emt-luciran-bandera-
gay/1221365.html)
MOCIÓ QUE PRESENTEN LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR (CUP) i EL
COL·LECTIU CAU DE LLUNES-AFRT PER A LA IMPARTICIÓ DE TALLER GRATUÏTS
D’AUTODEFENSA FEMINISTA
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El dijous 25 de gener una dona que practicava esport va ser violada a la zona del Parc del
Francolí. Els fets van succeir l’endemà mateix que es fes públic que es demanava un any i mig
de presó a la víctima d’un intent de violació a la ciutat de Tarragona per haver-se defensat, a
banda de la pena de 4 anys als que s’enfronta l’agressor. Afortunadament aquesta dona va ser
absolta, però el cert és que hem pogut conèixer aquests fets perquè ha estat notícia quan la
realitat és que la majoria d’agressions no surten als mitjans de comunicació i un gran nombre
d’elles part ni tan sols són denunciades, i és que en el cas en què la dona agredida aconsegueix
fugir i decideix denunciar, la situació de desemparament és fa palesa ja que es veu ignorada o
culpada per una justícia patriarcal que la responsabilitza i posa el focus en ella i no pas en
l’agressor.
A aquestes notícies s’hi afegeixen les conclusions que es desprenen del balanç sobre violència
de gènere del passat 2017 al Camp de Tarragona. Les dades generals de Generalitat de
Catalunya mostren un increment del nombre de víctimes, denúncies i detencions, respecte el
2016 i revelen que, de mitjana, cada dia es van interposar cinc denúncies i es van detenir dos
homes per violència masclista.
Les agressions per violència masclista no són problemes individuals, sinó que són el resultat de
l’estructura patriarcal en la que vivim i, com a tal, són un problema col·lectiu. Cal trencar amb
la normalització que empara i invisibilitza la violència de gènere i és imprescindible el
compromís de les administracions públiques per eradicar-la. Les campanyes de prevenció i
sensibilització són necessàries i útils si es doten de prou recursos econòmics, però cal anar un
pas més enllà.
Una bona iniciativa que s’està duent a terme a diferents municipis és la impartició de tallers
gratuïts d’autodefensa feminista per a dones, tal com està duent a terme l’Ajuntament de
Palma, dins del projecte "No i punt! Palma lliure d'agressions sexistes". Es tracta de tallers que
combinen l'adquisició de tècniques físiques per a poder respondre davant una amenaça amb
altres dinàmiques per treballar l’autoconfiança així com prendre consciència de les pors.
Aquests tallers d’autodefensa feminista no es limiten només a donar eines davant agressions a
l’espai públic, sinó que també proporciona recursos a l’hora d’identificar comportaments o
dinàmiques nocives amb persones properes. Recordem que la majoria d’agressions no es
donen amb desconeguts, sinó que es donen en espais de confiança per a la agredida (amistats,
família, parella...). És important, també, que els tallers siguin d’una durada mínima i no sigui
una cosa d’un dia puntual, ja que aquestes tècniques s’adquireixen de manera gradual.
Massa sovint ens trobem amb la paradoxa que s’acostuma a dipositar tota la responsabilitat
sobre les dones a l’hora d’evitar agressions per violència de gènere, en comptes de centrar o
compartir els esforços en accions que evitin que els homes les cometin. En aquest sentit és
importantíssima la tasca educativa preventiva que se centra en les masculinitats. Tanmateix,
donat l’augment d’agressions considerem imprescindible impulsar mesures directes de xoc
com la que ens ocupa.
Per tots aquests motius el Grup Municipal de la CUP, en col·laboració amb Cau de Llunes-AFRT,
proposa al Ple de l'Ajuntament de Tarragona l’adopció dels següents ACORDS:
PRIMER: Que l’Ajuntament de Tarragona impulsi tallers gratuïts d’autodefensa feminista per a
dones de manera regular a tots els centres cívics de la ciutat, així com a altres
equipaments públics del centre.
SEGON: Que aquests tallers comencin a impartir-se el segon semestre de 2018 a mode de
prova pilot en alguns centres cívics, i s’incloguin en la programació de tots els centres
cívics el 2019.
TERCER: Que aquests tallers es coordinin amb la campanya RESPECTA’M i s’organitzin des de
l’Àrea de Polítiques d’Igualtat en col·laboració amb el SIAD, els col·lectius feministes
de la ciutat, així com amb el responsable de la Xarxa de Centres Cívics de Tarragona
CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR
Tarragona, 15 de febrer de 2018
Laia Estrada Cañón
Portaveu del Grup Municipal de la CUP a l'Ajuntament de Tarragona
MOCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) DE
TARRAGONA DEMANANT MESURES LOCALS I A NIVELL DE CATALUNYA PER
FER FRONT AL BULLYING LGTBI EN L’ÀMBIT EDUCATIU
El 18 d'octubre de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 11/2014 de 10
d'octubre, coneguda com a Llei contra la LGTBI+fòbia. Com moltes altres lleis
aprovades pel Parlament de Catalunya (passa el mateix amb moltes mocions
aprovades per aquest plenari), aquest Llei s’ha desenvolupat només en part. De
moment, l’article 12, que explica com s’ha de concretar la defensa de les persones
LGTBI en l’àmbit educatiu, no s’ha desenvolupat totalment.
Aquesta Llei, entén la coeducació com “l’acció educativa que potencia la igualtat real
d’oportunitats i l’eliminació de qualsevol mena de discriminació per raó d’orientació
sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.” I, d’acord amb aquest principi de
coeducació, afirma que “s’ha de vetllar perquè la diversitat sexual i afectiva, la identitat
de gènere i els diferents models de família siguin respectats en els diferents àmbits
educatius.”
-Atès que l'assetjament a nenes i adolescents lgtbi a Catalunya és una realitat que ha
estat relatada per diferents estudis del Casal Lambda i informes de l'Observatori
Contra l'Homofòbia.
-Atès que aquestes pràctiques d’assetjament es produeixen a molts centres educatius
del nostre país i també en els de la nostra ciutat.
-Atès que el punt 12.6 de l’articulat de la Llei diu que “S’ha de vetllar per la
conscienciació i la prevenció de la violència per raó d’orientació sexual, identitat de
gènere o expressió de gènere i oferir mecanismes als centres perquè detectin
situacions de discriminació o exclusió de qualsevol persona per les dites raons. En
aquest sentit, s’ha de promoure el desplegament efectiu de plans de convivència amb
un èmfasi especial en les mesures de prevenció i d’actuació contra l’assetjament de
què poden ésser objecte les persones LGBTI en el medi escolar.”
La CUP de Tarragona, proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS:
Primer: Instar la Generalitat a engegar de forma eficaç i urgent l'article 12 de la Llei
11/2014 de 10 d'octubre, Llei contra la LGTBI+fòbia, en totes les escoles de Catalunya
i, per tant, també a les de Tarragona.
Segon: Facilitar la forma de denunciar els casos de bullying patits per nenes, nens i
adolescents d'aquest municipi, a partir de la informació a les diverses comunicats
educatives en coordinació amb el Departament d’Educació. Donar suport a les
víctimes a nivell de suport i d’atenció.
Tercer: Incloure, en els programes de formació que es desenvolupin a nivell municipal,
sempre que sigui possible, mesures de sensibilització i formació en forma de xerrades
i seminaris especialitzats sobre diversitat sexual i afectiva, la identitat de gènere i els
diferents models de família.
.
Grup Municipal de la CUP
Ajuntament de Tarragona
Tarragona, Països Catalans, 5 d’octubre de 2015
MOCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) DE TARRAGONA AMB L'ASSEMBLEA FEMINISTA CAU DE LLUNES (AFRT) PER UNA SANTA TECLA LLIURE DE SEXISME
EXPOSICIÓ DE MOTIUS: El moviment feminista porta dècades encapçalant campanyes per prevenir les agressions sexistes en l’oci nocturn, i a favor de relacions sexo-afectives lliures, respectuoses i igualitàries. La constatació que un dels espais on s’estan incrementant els casos de violència masclista a l’Estat Espanyol és als espais pròxims a les zones d’oci nocturn i als grans esdeveniments festius (com els San Fermines) ha fet que aquestes campanyes siguin impulsades des de les mateixes institucions. Les agressions sexuals, l’assetjament, els comentaris ofensius, les formes no consentides de contacte físic que es produeixen en el context dels ambients festius han dut a molts municipis a implementar campanyes compromeses per garantir unes festes majors lliures d’agressions sexistes. Les festes faciliten les relacions interpersonals, els espais d’oci són desinhibidors naturals i, en aquest context es produeixen gestos, mirades, converses,... però també bromes, insults, gelosia, tocaments, etc. Dins del festeig es donen situacions que s’entenen com a normals i legítimes, però també es produeixen tot un seguit d’actituds i accions majoritàriament normalitzades que impedeixen que (generalment) les dones no gaudeixin lliurement de la festa. Sovint es justifiquen o s’atenuen aquestes actituds amb l’excusa d’un excés en el consum d’alcohol o altres substàncies. Tanmateix un ambient festiu no implica haver de tolerar aquest tipus de situacions, ni quan les vivim en primera persona, ni quan les presenciem en altres. Són molts els municipis catalans que duen a terme iniciatives perquè a les seves festes majors no es produeixin agressions sexistes, però les poblacions de Capellades o Sabadell són dos bons exemples a tenir en compte, per les seves campanyes treballades amb profunditat, en positiu i basades en la corresponsabilitat de tothom. En ambdós casos es vol reafirmar el caràcter respectuós i inclusiu de les festes majors, i es fa una crida a la implicació col·lectiva per tal d’acabar amb la normalització i invisibilització dels comportaments sexistes, començant pels organitzadors de la festa i les persones que treballen a les activitats. Igualment, són campanyes que trenquen
amb el marc heteronormatiu i amb els mites associats als estereotips masculins i femenins. En el cas de Capellades, la campanya “Estimo com vull i qui vull, si dic sí, triem on; si dic no, bona nit!”, s’ha promocionat mitjançant cartells penjats als comerços i a les barres de la festa, conjuntament amb pamflets explicatius, i junt amb el programa de la festa major s’han repartit aquests pamflets i xapes amb el lema de la campanya (Annex I). En quant a la campanya del municipi vallenc “Sabadell, lliure de sexisme”, la campanya contempla no només cartelleria i enganxines que són presents a totes les activitats de la Festa Major on hi ha barra de begudes, sinó que també contempla accions de formació específica sobre micromasclismes i agressions sexistes i sobre els protocols a seguir impartida a tot el personal tècnic i de seguretat responsable de les diverses activitats de la festa major, i als responsables de les diverses barraques (Annex II). A Tarragona l’assemblea feminista Cau de Llunes fa anys que desenvolupa la campanya “Per un Oci lliure de Sexisme, NO és NO”, especialment a l’espai Barraques de Tarragona (Annex III). I des de Polítiques d’Igualtat s’ha manifestat en reiterades ocasions la voluntat de treballar aquest àmbit de prevenció de la violència masclista, sobretot en el context d’oci nocturn durant tot l’any i en consonància amb la feina que porta temps desenvolupant la Plataforma Nits Q. El que cal ara és facilitar la confluència d’aquesta voluntat política manifestada des de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat i les experiències dutes a terme a altres municipis i a la mateixa ciutat de Tarragona, per tal de garantir que a la nostra ciutat també es gaudeixin les festes majors sense agressions sexistes. Tanmateix, donada la proximitat de les festes de Sant Magí, considerem que el més factible seria marcar aquest objectiu de cara a la Festa Major de Santa Tecla, el proper setembre de 2016. L’elaboració d’un cartell o joc de cartells amb un lema en positiu i enllaçat amb la patrona i sublemes que facilitin la reflexió, com els que es mostren en els Annexos I i II; l’aprofitament del got reutilitzable per a promocionar el lema o lemes de la campanya; la distribució de xapes i flyers amb el programa de la Festa Major; i el llançament d’un “hastag” a les xarxes socials amb el lema triat seria material suficient per a composar la campanya. Seria interessant, també, incloure accions formatives impartides per personal especialitzat i adreçades als responsables de les activitats on hi hagi barres de begudes. Més endavant es podria ampliar amb més material com mocadors, barrets, etc, i incorporar-ho a la Festa de Sant Magí i a les festes de barri de la ciutat. Tot plegat, sempre en consonància amb el criteri del personal de l’Ajuntament, en col·laboració dels col·lectius de la ciutat i de les nostres comarques que treballen regularment en pro de la igualtat de gènere i l’alliberament sexual, com Cau de Llunes (AFRT), H2O, Assexora’t, etc.
Per tots aquests motius, el Grup Municipal de la CUP i el col·lectiu Cau de
Llunes (AFRT) proposen al Ple de l’Ajuntament de Tarragona l’adopció dels
següents ACORDS:
PRIMER.- Dur a terme una campanya per promoure que la Festa Major de Santa Tecla 2016 estigui lliure d’actituds sexistes i discriminatòries, que contempli accions com ara:
- L’elaboració d’un cartell o joc de cartells amb un lema en positiu i enllaçat amb la patrona i sublemes que facilitin la reflexió
- L’aprofitament del got reutilitzable per a promocionar el lema o lemes de la campanya
- La distribució de xapes i flyers amb el programa de la Festa Major - El llançament d’un “hastag” a les xarxes socials amb el lema triat per a la
campanya - Accions formatives impartides per personal especialitzat i adreçades als
responsables de les activitats on hi hagi barres de begudes. SEGON.- Oferir la possibilitat de col·laborar en l’elaboració i implementació de la campanya als col·lectius de la ciutat i de les nostres comarques que treballen regularment en pro de la igualtat de gènere i l’alliberament sexual, com Cau de Llunes (AFRT), H2O, Assexora’t, etc. TERCER.- Treballar per a ampliar la campanya amb més material com mocadors, barrets, etc, i incorporar-ho a la Festa de Sant Magí i a les festes de barri de la ciutat.
Grup Municipal de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona
Tarragona, Països Catalans, 7 de juliol de 2016
ANNEX I. Material de la campanya del municipi de Capellades
ANNEX II. Material de la campanya del municipi de Sabadell
ANNEX III. Material de la campanya de Cau de Llunes (AFRT)
MOCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) PER DEMANAR
EL COMPROMÍS DE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA PER A ERADICAR ELS
FEMINICIDIS I LES VIOLÈNCIES MASCLISTES
EXPOSICIÓ DE MOTIUS:
Les persones tenim dret a viure amb plenitud, sense patir cap mena de discriminació per cap
mena de condició personal, tampoc el gènere. Malgrat les iniciatives socials i legals que les
darreres dècades han buscat suprimir les desigualtats que les dones d’arreu del món pateixen
en diferents aspectes de la seva vida, i que miren de promoure una nova manera dels homes
de viure la masculinitat, continuen existint comportaments socialment acceptats i
normalitzats que situen les dones en una situació d’inferioritat.
També a casa nostra, aquests comportaments es basen en el convenciment, no sempre
expressat conscientment, que les dones són més febles, que estan dotades de menys
credibilitat o que no estan preparades per assumir certs rols de direcció ni a intervenir en
determinades àrees tècniques. Les persones que, amb més o menys consciència,
comparteixen aquests pressupòsits avalats per l’ordre social patriarcal, acaben manifestant
actituds inacceptables. Des de petites formes quotidianes de micromasclisme inquisitori (de
vegades embolcallats d’amabilitat o cortesia), la categorització de les dones pel seu aspecte
físic, la manipulació de les relacions afectives, passant per l’escletxa salarial que castiga les
dones, la feminització de la pobresa, la limitació de la presència de les dones en l’àmbit
públic, la seva exclusió dels llocs de decisió, fins al control de la vida de les dones per part de
les seves parelles i la violència de gènere. Al capdamunt, aquesta escalada pot desembocar
en l’assassinat de les dones que no accepten aquestes pressions.
El feminicidi, una nova categoria política per designar l'assassinat de dones pel sol fet de ser-
ho, colpeix massa sovint les consciències de la nostra societat i ens exigeix prendre mesures
per evitar el camí que hi porta. Es tracta d'un fenomen transversal que no entén de classes,
edats, orígens ètnics o formació acadèmica. I necessita una presa de posició repetida i
enèrgica per part de les institucions públiques que han de contribuir a la seva eradicació, més
enllà de repetir les xifres oficials i dels actes simbòlics de condemna.
Per tots aquests motius, el Grup Municipal de la CUP proposa a la Junta de Portaveus l'adopció
dels següents ACORDS:
PRIMER- Declarar l'Any 2016, com a Any contra els Feminicidis i les Violències Masclistes.
SEGON- Considerar que aquests fets injustificables, com són els assassinats, es col·loquin
permanentment a l'arena pública i que se'n parli com una qüestió d'importància vital.
TERCER- Instar l’Ajuntament de Tarragona per tal que promogui i lideri un gran pacte per a
l’eradicació dels feminicidis i les violències masclistes que involucri totes les institucions
educatives, tots els agents que tenen una influència en la societat tarragonina (serveis
socials, lleure, oci nocturn, publicistes, comerç, art, etc.), i les associacions i entitats
ciutadanes.
QUART- Instar l'Ajuntament de Tarragona que es comprometi, de manera oficial, contundent i
efectiva, en la prevenció i l'eradicació de les violències masclistes i els micromasclismes, dins
de l’espai de l’Ajuntament i arreu de la ciutat, amb especial atenció a la joventut i
adolescència.
CINQUÈ-Instar l'Ajuntament de Tarragona que es comprometi de manera oficial, contundent i
efectiva en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes, així com en l’assistència i
la reparació de totes les dones en situació de violència, independentment de la situació
administrativa en què es troben.
SISÈ-Instar l'Ajuntament de Tarragona que es comprometi de manera oficial, contundent i
efectiva en la denúncia de qualsevol acte que signifiqui discriminació, abús de poder, agressió
i vexació vers les persones per raó de gènere.
SETÈ-Instar l'Ajuntament de Tarragona a seguir i aplicar tots els protocols de prevenció
necessaris per evitar qualsevol tipus d'agressió en els àmbits laboral, educatiu, esportiu,
cultural, publicitari, d'oci, i tots aquells on les relacions personals puguin ser motius d'alerta.
VUITÈ-Instar l’Ajuntament de Tarragona que desenvolupi el Pla Local d’Igualtat i el Pla
d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona cercant la transversalitat en tots els departaments i
Conselleries, amb la complicitat i compromís de tots els conselleres i conselleres.
NOVÈ- Instar l’Ajuntament de Tarragona que es comprometi a incrementar el pressupost
destinat a polítiques d’igualtat de gènere, de manera que el Pla Local de d’Igualtat pugui
implementar-se adientment a partir de majors recursos econòmics i humans.
Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a l’Ajuntament de Tarragona.
Tarragona, Països Catalans, 8 de març de 2016,
Dia Internacional de la Dona Treballadora.
MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP, EL GRUP MUNICIPAL DE C’S I EL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES-MDC, PER LA IMPLEMENTACIÓ DE LA LLEI 11/2014, PER A GARANTIR ELS DRETS DE LESBIANES, GAIS, BISEXUALS, TRANSGÈNERES I INTERSEXUALS I PER A ERADICAR L’HOMOFÒBIA, LA BIFÒBIA I LA TRANSFÒBIA. Atès que el passat 2 d'octubre va fer un any de l'aprovació de la Llei 11/2014, de 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per tal d’eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Atès també que el 18 d'octubre va fer 1 any de la seva promulgació, així com que la llei estableix el període d'un any per a la seva implementació. Atès que l'objectiu de la Llei 11/2014 és desenvolupar i garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) i evitar-los situacions de discriminació i violència, per assegurar que a Catalunya es pugui viure la diversitat sexual i afectiva en plena llibertat. Atès que a Tarragona també cal fer esforços per eradicar aquest tipus de discriminació, tant present i alhora tant silenciat, entenem que a nivell municipal també s'ha de treballar per evitar aquestes situacions. Per tot plegat, el Grup Municipal de la CUP proposa al Ple de l'Ajuntament de Tarragona, l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER.- Garantir el dret a la no discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere. Segons l'article 5 de la Llei 11/2014, "CLÀUSULA GENERAL ANTIDISCRIMINATÒRIA", el dret a la no discriminació ha de ser un principi informador de l'ordenament polític català i de l'actuació administrativa. SEGON.- Signar un conveni de col·laboració amb l’Òrgan Coordinador de les polítiques LGBTI a la Generalitat de Catalunya, en base a l'article 8 de la Llei 11/2014, i amb l'Observatori Contra l'Homofòbia, per tal d’agilitzar les denúncies de casos de discriminació dels quals l’Ajuntament de Tarragona en tingui constància.
TERCER.- Garantir la formació dels professionals municipals que intervenen en el desenvolupament de la Llei 11/2014 en base a l’article 10. Això inclou: 1. Pla de formació local sobre la Llei 11/2014. 2. Campanya divulgativa als mitjans de comunicació de Tarragona per donar a conèixer el contingut de la Llei 11/2014. 3. Editar una guia que faciliti la comprensió de la Llei 11/2014. QUART.- Instar la Generalitat de Catalunya a implementar de forma immediata tot el contingut de la Llei 11/2014 de 10 d'octubre. CINQUÈ.- Instar el Govern de la Generalitat per tal que inclogui les persones lesbianes, bisexuals i d’altres identitats plurisexuals dintre dels mètodes de reproducció assistida de la sanitat pública. SISÈ.- Instar el Govern de l'Estat espanyol (qui actualment en té la competència), per tal que modifiqui les causes reconegudes a l’hora de poder demanar asil polític, incloent-hi la bisexualitat i altres identitats plurisexuals. SETÈ.- Instar el Govern de la Generalitat per tal que, en el desenvolupament de la seva pròpia legislació, inclogui entre les causes reconegudes a l’hora de poder demanar asil polític, la bisexualitat i altres identitats plurisexuals. VUITÈ.- Donar trasllat dels acords anteriors a l’Observatori contra l’Homofòbia, a la Secretaria de Família del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya i als grups polítics del Parlament de Catalunya.
Laia Estrada Cañon, portaveu del GM de la CUP
Pau Ricomà Vallhonrat, portaveu del GM d’ERC-MES-MDC
Rubén Viñuales Elias, portaveu del GM de C’s
Tarragona, Països Catalans, a 2 de maig de 2016
MOCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR DE
TARRAGONA (CUP) SOBRE LA COSSIFICACIÓ DE LA DONA ALS
ESDEVENIMENTS ESPORTIUS ORGANITZATS AL MUNICIPI
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
En els propers mesos Tarragona acollirà un esdeveniment poliesportiu amb la
participació de diversos estats de la riba del Mediterrani, en el marc de
l’esdeveniment que finalment es coneixerà amb el nom de «Jocs Mediterranis
Tarragona 2018».
Per aquest motiu, des de la CUP i XXXX, atès que molt sovint em pogut comprovar
que esdeveniments d’aquest tipus presenten com a elements supletoris la presència
de dones joves, restringides a ser un abillament públic, en competicions com les
curses ciclistes, la Fórmula 1, les curses de motociclisme, trial o simplement com a
reclam publicitari o accessori de marques comercials, hem cregut convenient de fer-
ho veure perquè no podem permetre que això també passi a la nostra ciutat, i més
encara en un esdeveniment finançat i organitzat des d’organismes públics, mentre,
alhora, es fan iniciatives públiques que pretenen revertir l’heteropatriarcat i la
pressió estètica.
Un altre exemple d’aquesta pràctica cossificadora, i que tristament va tindre cert
ressò, va donar-se a la veïna ciutat de Barcelona. La ciutat comtal va acollir la
darrera edició del Barcelona «Open Banc Sabadell / 65 Trofeu Conde de Godó», que
alhora és finançat via subvenció per l’ajuntament de la capital catalana amb més d’1
milió d’euros anuals. Durant el desenvolupament d’aquest trofeu, diferents
treballadores van assenyalar la situació laboral de vulneració dels seus drets com a
dones i treballadores quan van denunciar que van haver de treballar obligatòriament
amb vestuari d’estiu, amb minifaldilla i màniga curta, al mes d’abril, però en
condicions meteorològiques de ple hivern. Van patir un cas clar de discriminació que
no es justifica sota cap concepte.
D’aquesta manera, des de la CUP i XXXX no voldríem trobar-nos que la celebració
dels Jocs del Mediterrani oferissin situacions semblants o similars, perquè el respecte
per les persones també passa pel seu dret a ser reconegudes com a tals, i no com a
simples objectes de gaudi estètic. Malgrat que les condicions climatològiques seran
presumiblement diferents, tractar un ésser humà com un mer objecte atempta
contra els principis més elementals d’una societat que pretén ser avançada.
Així doncs, una vegada més constatem que hi ha esdeveniments públics, i també
d’esportius, on es donen situacions de violències masclistes així com de precarietat
laboral. Per això i pels motius que hem exposat anteriorment, entenem que la
cosificació de les dones, l’ús de la dona com a reclam, una dona que sempre estigui
somrient, que complagui esportistes, jove, submisa, és una violència masclista que
cal combatre en tots els àmbits.
Per tot això, la Candidatura d'Unitat Popular proposa al Ple l'adopció dels següents
ACORDS:
PRIMER. Que el govern municipal elabori una proposta de protocol per la prevenció
de l’ús de la dona com a reclam, objecte o qualsevol altre forma de cosificació i/o
mercantilització aplicable a tots els esdeveniments i actes finançats, subvencionats,
patrocinats o amb qualsevol altra forma de participació directa o indirecta de
l’Ajuntament de Tarragona i tots els seus òrgans, entitats, fundacions i empreses
dependents.
SEGON. Que el protocol estableixi la inclusió en plecs de condicions, bases de
convocatòries de subvencions, contractes, convenis i qualsevol altre instrument
subscrit per l’Ajuntament de Tarragona i entitats dependents, que garanteixin la
prevenció de les conductes esmentades així com la retirada del finançament o
resolució de l’acord establert en cas d’incompliment de les mesures fixades.
TERCER. Incloure un programa de formació especialitzada dels serveis d’inspecció
municipal per tal de dotar a l’Ajuntament de Tarragona del personal qualificat
necessari per tal de detectar aquestes situacions, intervenir-hi de forma preventiva i
incoar els procediments derivats del protocol, així com aplicar el règim sancionador
previst en diverses lleis aplicables.
Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular de Tarragona
Països Catalans, 18 de juliol de 2017
MOCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PER A L’ESTUDI DE LA MUNICIPALITZACIÓ DELS SERVEIS MÉS FEMINITZATS
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Les reivindicacions d’enguany en la diada del 8 de marc, dia internacional de les dones
treballadores, i més concretament en la vaga general feminista, han incidit especialment en la
dignificació dels sectors laborals més feminitzats. Aquells llocs de treball relacionats amb les
tasques de cura, majoritàriament ocupats per les dones, solen patir un alt grau de
precarització. En un context com l’actual, en el qual hem sofert la cara més dura de la crisi i
hem viscut la major regressió de drets socials, calen mesures que ajudin a revertir aquesta
situació.
Per tal d’avançar en la construcció d'uns municipis feministes que ens permetin garantir les
condicions de vida de les dones, cal un treball amb els moviments feministes i el conjunt de
dones de classe treballadora organitzades com a agents principals a l'hora de reivindicar els
nostres interessos. En aquest camí, la socialització de les tasques de cura, històricament
relegades a les dones, esdevé imprescindible per al nostre alliberament. Si s’analitza la situació
dels serveis públics als municipis del nostre país, veiem que la majoria de serveis d'atenció a les
persones, de les cures, de les que cobreixen les necessitats de les veïnes i veïns dels municipis,
es troben externalitzats a empreses del tercer sector i, cada cop més, a grans empreses
generalistes que ofereixen els preus més baixos. Quan aquests serveis estan privatitzats és molt
difícil combatre la precarietat laboral de les seves plantilles.
En canvi, la municipalització d'aquests serveis permet garantir els drets laborals i unes
condicions de treball dignes per aquestes treballadores de sectors tan feminitzats i precaritzats
i, alhora, dur a terme una correcta fiscalització de la prestació del servei, combatre la
feminització de la pobresa i situar les tasques de cura com a serveis essencials al nostre
municipi. Així doncs, l’aplicació de la mirada feminista, des d'una crítica contundent a la divisió
sexual del treball i a la feminització de la pobresa, passa també per aquesta qüestió.
És per tant que a través d'aquesta anàlisi entenem que per recuperar sobirania com a classe
treballadora, sobretot si som dones, hem d'avançar en la recuperació d'aquests serveis per tal
que siguin universals i equitatius arreu. Aquesta sobirania es basa en un control i gestió
directes per tal de garantir un control públic dels recursos, de les condicions laborals, de la
qualitat del servei, de la coordinació entre els diferents recursos d'atenció a les persones així
com assegurar una gestió transparent.
En virtut de l'exposat el Grup Municipal de la CUP proposa al Ple de l'Ajuntament de Tarragona
l'adopció dels següents ACORDS:
PRIMER. Iniciar l’estudi de viabilitat de la internalització de la gestió dels serveis públics que té
externalitzats l’Ajuntament de Tarragona i els seus organismes autònoms relacionats
amb la sanitat, els serveis socials, l’atenció a les dones i l’atenció a la infància.
SEGON. Internalitzar aquests serveis un cop finalitzin els actuals contractes, sempre que els
respectius informes siguin favorables.
TERCER. En els casos que sigui possible la internalització del servei, assumir la subrogació
municipal de la plantilla de les empreses privades que hagin prestat el servei.
CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR
Tarragona, 7 de març de 2018
Laia Estrada Cañón
Portaveu del Grup Municipal de la CUP a l'Ajuntament de Tarragona
MOCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) DE TARRAGONA AMB L'ASSEMBLEA FEMINISTA CAU DE LLUNES (AFRT)
PER A LA IMPLANTACIÓ DE LA “PARADA INTERMÈDIA” EXPOSICIÓ DE MOTIUS
En el marc d’aprofundir en les polítiques feministes que aconsegueixen afavorir una Tarragona
més inclusiva i igualitària per a totes les persones -amb especial èmfasi en les dones-, es
proposa que l’Àrea de Mobilitat incorpori mesures que garanteixin la seguretat de les dones en
l’espai públic durant la nit i l’associat al gaudiment ple i segur de l’oci nocturn.
Es tracta de permetre que, en horari nocturn (és a dir, entre les 22h i les 6h), les dones que ho
sol·licitin puguin baixar de l’autobús en un punt intermedi entre dues parades oficials, si això
possibilita una reducció de la distància de carrers que haurà de caminar sola fins a arribar a
casa, i sempre que no es modifiqui la ruta de la línia. La proposta té per objectiu evitar al
màxim els punts de l’espai públic que són percebuts com a insegurs per les dones,
especialment si els perceben com a afavoridors de possibles agressions sexuals.
Aquesta és una acció que encaixa amb l’objectiu específic “Reduir les percepcions
d’inseguretat a la ciutat” inclòs en l’àmbit d’actuació IX del II Pla de Polítiques d’Igualtat entre
dones i homes a la ciutat de Tarragona, que fa referència a l’urbanisme, la mobilitat i la
seguretat. Concretament, podria emmarcar-se en la tercera proposta “Elaboració d’accions per
a la neutralització de les percepcions d’inseguretat a la ciutat”.
Atès que aquesta proposta té un cost zero, a nivell econòmic, i per tant és de fàcil implantació
pel que fa al seu pressupost.
Atès que la mesura ja està en marxa com a pla pilot a ciutats com Donostia (Guipúscoa),
mentre que a d’altres s’acaba d’aprovar la seva inclusió, com als municipis de Bilbao (Biscaia) i
Terrassa.
Atès que la proposta no redueix els drets de cap altra persona usuària del servei de busos de
l’EMT però, en canvi, sí que amplia la percepció de seguretat d’aquelles persones que pel fet
de ser dona corren el risc de patir agressions sexuals a l’espai públic.
Atès que l’EMT realitza serveis de transport públic en horaris nocturns, tant entre setmana
com en el servei especial de les línies nocturnes 71, 72 i 73 (dissabtes i festius), i per tant són
moltes les usuàries que podrien beneficiar-se d’aquesta nova opció.
Atès que les dones, de vegades, acaben per restringir la seva llibertat de moviments i
condicionen les seves activitats en funció de si tenen o no garantida una tornada a casa segura
durant les nits.
Atès que seria interessant destinar esforços per transmetre aquesta dinàmica de servei,
pensant en les usuàries i la seva seguretat, a les altres administracions i empreses que
ofereixen servei de bus nocturn a la nostra ciutat en línies inter-urbanes. Més tenint en
comptes que en aquests trajectes les parades acostumen a ser escasses.
Atès que aquest Ajuntament disposa d’un Pla Local d’Igualtat previst per al període 2014-2018
que inclou propostes d’actuacions en l’àmbit de l’urbanisme, la mobilitat i la seguretat, per
“reduir les percepcions d’inseguretat a la ciutat”.
Per tots aquests motius el Grup Municipal de la CUP, en col·laboració amb el col·lectiu
feminista Cau de Llunes, proposen al Ple de l'Ajuntament de Tarragona l’adopció dels següents
ACORDS:
Primer.- L’Àrea de Mobilitat traslladarà al consell d’administració de l’EMT l’encàrrec
d’estudiar la possibilitat de crear la “parada intermèdia” sota demanda, de forma que
el conductor/a d’un autobús permeti que les dones baixin del vehicle en un punt
intermedi entre dues parades, sense alterar el recorregut oficial de la línia.
Segon.- L’Àrea de Mobilitat encomanarà al consell d’administració de l’EMT que consulti la
plantilla de l’EMT per conèixer la seva opinió sobre la proposta i acordar ella (ja que,
en darrer terme, serà l’encarregada d’aplicar-la) possibles ajustos o esmenes que facin
més viable la implantació de la “parada intermèdia”.
Tercer.- L’Àrea de Mobilitat farà consultes amb els ajuntaments que ja hagin aplicat aquesta
mesura (o estiguin a punt de fer-ho), per aprendre de la seva experiència i no repetir
possibles errades detectades en els plans pilot.
Quart.- L’Àrea de Mobilitat acordarà els criteris concrets que desenvolupin aquesta mesura.
Com ara l’horari en el qual podrà ser demanat (en tot cas nocturn i si és amb caràcter
diari), el màxim d’aturades extra que es podran realitzar entre parada i parada oficial;
la distància mínima entre parades,...
Cinquè.- Un cop definida la mesura i el seu àmbit d’aplicació, s’obriran converses amb l’ATM
Camp de Tarragona i altres administracions amb competències en Mobilitat per poder
fer efectiva la proposta i la seva aplicació en les línies interurbanes nocturnes que
passen per Tarragona. A fi d’incorporar a aquestes negociacions la possibilitat de
quadrar horaris entre les línies de transport interurbà i les línies de transport
municipal, per evitar llargues esperes innecessàries de les usuàries en horari nocturn.
CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR
Tarragona, 15 de febrer de 2018
Laia Estrada Cañón
Portaveu del Grup Municipal de la CUP a l'Ajuntament de Tarragona
MOCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) DE TARRAGONA INSTANT L’AJUNTAMENT A POSICIONAR-SE SOBRE L’ARTICLE “SÍ ÉS SÍ, O NO” EXPOSICIÓ DE MOTIUS:
L’Ajuntament de Tarragona ha presentat aquesta setmana la campanya “Respecta’m”
per prevenir conductes sexistes, amb el triple objectiu d’ajudar a reconèixer els abusos
sexuals de baixa intensitat, prevenir l’assetjament i apoderar les dones i el seu entorn
perquè denunciïn i sancionin aquest tipus de conductes. Una campanya ben definida i
indispensable per a la ciutat.
Tot just l’endemà de la presentació de la campanya el director del Diari de Tarragona,
Josep Ramon Correal, a l’apartat “El blog del director”, publica el següent article:
“Sí és sí, o no
En l'amor, com en el màrqueting, la venda comença quan et diuen no
Hi ha una màxima del donjoanisme que afirma que si una senyora diu
que no, és que potser sí; si diu que potser sí, és que sí; i si diu que sí, no
és una senyora. Ara, una campanya de l’Ajuntament de Tarragona vol
desmentir aquest principi i ha llançat l’eslògan: «Només el sí és sí». Un
estudi entre el jovent tarragoní ha determinat que tres de cada deu joves
enquestats confessa haver presenciat situacions en les quals un noi
prova d’encalçar una noia. La campanya vol que el civisme i el respecte
imperin en l’oci nocturn. El problema rau notablement en el fet que l’oci
nocturn sol estar ben regat d’alcohol, un desinhibidor capaç de fer moltes
maleses. D’altra banda, la perícia de la conquesta amorosa requesta
molta perseverança. Si donem per bona la sentència que «només el sí és
sí» posarem en perill el futur de la raça humana. En l’amor, com en el
màrqueting, la venda comença quan et diuen no. Sempre amb senyoriu.
Això sí”
Aquest article banalitza, desacredita i ridiculitza la campanya impulsada per
l'Ajuntament de Tarragona contra les agressions sexistes en els ambients d’oci, la qual
cosa ja és de per sí un fet greu, en vista a les diferents agressions registrades en
esdeveniment públics i festes populars arreu de l'Estat espanyol en les darreres
setmanes. Però el més greu de tot és que en el seu article, Josep Ramon Correal
encoratja els joves a assetjar, afirmant que el «no és que potser sí», un qüestionament
clar de la consigna feminista «no és no», que és el principi bàsic al respecte de
qualsevol persona.
En nom de la llibertat d’expressió no es pot atemptar contra la integritat de les
persones, i aquest article fa una clara apologia de les agressions sexistes, la qual cosa
és intolerable, després que s'hagi evidenciat que el trident «oci nocturn – drogues –
violència sexual» està a l'ordre del dia, no només els dies festius, sinó durant tot l’any.
Per tot plegat, el grup municipal de la CUP, proposa al Ple de l’Ajuntament de
Tarragona l’adopció dels següents
ACORDS:
PRIMER.- Que l’Ajuntament de Tarragona insti el director del Diari de Tarragona, Josep Ramon Correal, a fer una rectificació pública en relació a l’article «Sí és sí, o no». SEGON.- Que en cas que no es produeixi la rectificació per part del director del Diari de Tarragona, l'Ajuntament demani la dimissió del director. TERCER.- Que en cas que aquesta dimissió no es produeixi, l'Ajuntament no contracti
més publicitat en aquest mitjà de comunicació ni renovi les subscripcions que té
contractades actualment.
Grup Municipal de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona
Tarragona, Països Catalans, 21 de juliol de 2016
