Embed Size (px)
Citation preview
Solsona, Octubre, 2008
CARTOBIO. CARTOGRAFIA D’ESPÈCIES DE CONSERVACIÓPRIORITÀRIA DE CATALUNYA:
APLICACIONS DE LA CONSERVACIÓ DE L’HÀBITAT
Encarrega:
Resum executiu
Redacció i modelització: Lluís Brotons, Magda Pla i Dani Villero
Teledetecció: Carlos Camino
Encarrega:
CARTOBIO. CARTOGRAFIA D’ESPÈCIES DE CONSERVACIÓPRIORITÀRIA DE CATALUNYA:
APLICACIONS DE LA CONSERVACIÓ DE L’HÀBITAT
Resum executiu
CARTOBIO 2008
Resum Executiu 1 (de 12)
RESUM EXECUTIU
La cartografia d’espècies de conservació prioritària de Catalunya (CARTOBIO) és un
projecte del Departament de Medi Ambient i Habitatge desenvolupat pel Centre
Tecnològic Forestal de Catalunya que pretén recopilar i sistematitzar la informació
existent sobre la distribució de determinades espècies de conservació prioritària de la
fauna i flora de Catalunya, amb l’objectiu principal de generar-ne una cartografia
temàtica d’alta resolució.
Des de fa un temps el Departament de Medi Ambient i Habitatge està dedicant esforços
per tal de procedir al recull cartogràfic d’informació sobre les espècies de conservació
prioritària de Catalunya. Malgrat el pas endavant que representa aquesta tasca, la resolució
emprada en la major part de les cartografies específiques realitzades és sovint massa grollera
per la seva utilització en molts àmbits de la planificació territorial i de la gestió quotidiana
d’aquestes espècies.
En aquest sentit, el CARTOBIO planteja la incorporació de noves metodologies en el
camp de la cartografia de la biodiversitat i la seva integració d’una manera estructurada
amb la finalitat de disposar d’informació espacial de caràcter quantitatiu d’espècies de
conservació prioritària (identificació de zones amb diferent importància per a les espècies) i
a resolucions adaptades a la gestió i planificació territorial (variables entre 20 m i 2 km
depenent del rang de mobilitat de l’espècie).
El projecte CARTOBIO pretén doncs, coordinar la recopilació sistematitzada de la
informació disponible sobre les espècies d’interès pre-seleccionades i la seva posterior
transcripció sobre una base cartogràfica mitjançant la utilització de diferents models
matemàtics fonamentats ens les relacions que s’estableixen entre les espècie i l’hàbitat que
aquestes utilitzen. El producte final generat a partir d’aquest procés és el d’una sèrie de
cobertures digitals amb la distribució territorial de les diferents espècies. La idea inicial
del projecte és anar actualitzant la base a mesura que es disposi de noves dades procedents
de censos o del seguiment de les poblacions de les diferents espècies analitzades.
CARTOBIO 2008
Resum Executiu 2 (de 12)
OBJECTIUS
Els objectius principals del projecte CARTOBIO són:
• Caracterització i homogeneïtzació de la informació de base de les espècies
d’especial interès per al Departament de Medi Ambient i Habitatge.
• Estructuració i desenvolupament d’una base de dades de variables ambientals.
• Síntesis dels mètodes de modelització de la distribució de les espècies.
• Definició dels productes cartogràfics resultants amb la informació necessària
per ajudar al gestor a entendre-la i utilitzar-la correctament.
• Generar diferents productes cartogràfics per a espècies d’especial interès.
METODOLOGIA
La present proposta es marca com a fita la recopilació d’observacions georeferènciades i
informació biològica adequada al desenvolupament de models d’hàbitat d’alta resolució.
Aquestes dades han de servir per generar cartografia temàtica per les diferents espècies
d’especial interès de conservació a Catalunya a resolucions de treball apropiades per tasques
de conservació de la biodiversitat, gestió local i planificació territorial. Així, el projecte
CARTOBIO s’estructura en tres eixos principals:
1- Recopilació d’informació de base
2- Generació de cartografia d’espècies prioritàries
3- Oferir informació per a una correcte interpretació i utilització dels mapes
Aquest tres eixos s’expliquen breument en els seus respectius apartats.
CARTOBIO 2008
Resum Executiu 3 (de 12)
El primer eix planteja el desenvolupament d’una estratègia de recopilació de dades
georeferenciades apropiada a la modelització ambiental. Aquestes dades són de dos
tipus principals, les dades biològiques de base i les dades ambientals que serviran per
estimar les distribucions de les diferents espècies. Les dades faunístiques es recuperaran a
partir de les diferents fonts d’informació existents. Aquestes fonts poden van des de les
bases de dades contingudes en el marc del Banc de dades de biodiversitat de Catalunya (en
endavant BDBC) principalment adients per espècies poc conegudes, fins a estudis
específics duts a terme per grups de recerca. Seria amb aquest grups amb els que cal
treballar conjuntament per tal de possibilitar la utilització de les millors dades disponibles
per a cada espècie en les tasques de modelització de les distribucions.
Pel que fa a la disponibilitat de dades ambientals, Catalunya ha generat una de les millors
bases digitals sobre informació ambiental en l’àmbit europeu. Aquesta disponibilitat
permet el desenvolupament de models d’hàbitat basats en els paràmetres ambientals més
importants i a priori significatius pels diferents grups d’interès de conservació a Catalunya.
Aquestes dades inclouen imatges provinents de satèl·lit, que només de manera recent han
estat incorporades, amb un gran potencial, en estudis de caire ecològic a Catalunya.
El projecte CARTOBIO pretén estructurar la recopilació de dades georeferenciades adients
per a la generació de mapes específics i integrar-la en la resta de projectes de generació
d’informació ambiental actualment en curs a Catalunya.
CARTOBIO 2008
Resum Executiu 4 (de 12)
El segon i principal eix del projecte planteja la generació de cartografia temàtica
sobre la distribució de espècies d’especial interès de conservació a Catalunya. Aquesta
cartografia està basada en l’aplicació de diferents metodologies de modelització de l’hàbitat
a partir de diferents variables ambientals i espacials.
La generació de mapes específics va estrictament lligada a estimes quantificades de
la seva capacitat predictiva i de la seva incertesa. Malgrat ser generalment ignorada, la
informació sobre aquesta capacitat predictiva és d’importància capital en la utilització de la
informació ecològica generada en tasques de gestió i planificació territorial.
Actualment el CARTOBIO genera cartografia a partir de tipus de models principals:
1. MODELS ESTÀTICS: són models de qualitat d’hàbitat es basats en la teoria del
nínxol ecològic, en el que s’assumeix que l’espècie modelitzada es troba en equilibri
amb el seu entorn i només prospera sota determinades combinacions de la variabilitat
ambiental existent.
Entre els mètodes que utilitzem per generar relacions entre la informació biològica i
ambiental disponible trobem dos grans grups de models: els estadístics i els
conceptuals. El desenvolupament d’uns o altres dependrà fonamentalment dels
objectius concrets de l’exercici de modelització i, sobre tot, de la informació disponible
sobre l’espècie estudiada
Els models estadístics, a partir de la generació de funcions de caràcter matemàtic,
cerquen la relació estadística entre l’espècie i les variables ambientals que
determinen la seva distribució, identificant quines variables son ecològicament
més rellevants. Els mètodes de modelització estadística emprats en el marc projecte
CARTOBIO 2008
Resum Executiu 5 (de 12)
són: models linears generalitzats (GLM) i models de màxima entropia (MAXENT). Els
GLM i MAXENT són models estadístics que requereixen un volum important de
dades de bona qualitat (p.ex. mostrejos balancejats i representatius), en especial pel que
fa a la informació de base de l’espècie (variable de resposta) objecte d’estudi. Això
significa disposar del major nombre possible de dades georeferenciades de presència
(MAXENT) o presència/absència (GLM), preferentment recollides en mostrejos
estandarditzats i no esbiaixats espacialment. En aquest sentit, MAXENT ofereix més
flexibilitat i algunes avantatges, doncs permet treballar amb bases de dades poc
específiques (p.ex. BDBC), que, tot i oferir informació exhaustiva i de bona qualitat per
a grans àmbits geogràfics (Catalunya, Espanya), en àmbits regionals més reduïts
proporcionen informació parcial i esbiaixada. Aquests models són els més utilitzats en
el marc del CARTOBIO.
Els models conceptuals es desenvolupen a partir d’un procés de síntesi
descriptiva del coneixement de la relació de l’espècie amb els rangs ambientals
que condicionen la seva distribució geogràfica basada en dades disponibles i opinió
experta. . Per tant, son una alternativa quan les variables disponibles son insuficients
per al desenvolupament de mètodes estadístics. Aquests models són especialment
útils quan es volen identificar zones idònies per a una espècie de la que no es
disposa de dades de censos o de localitzacions geogràfiques exactes. En aquests
casos, es pot desenvolupar un model conceptual definint la adequació de les variables
ambientals a partir d’informació semiquantitativa o qualitativa, a partir de la descripció
de les característiques ambientals que determinen la distribució i abundància de
l’espècie (derivada d’experiència de camp i percepcions humanes no quantificables).
2. MODELS DINÀMICS: Els models dinàmics de qualitat d’hàbitat per a espècies en
expansió es basen també en la teoria del nínxol ecològic i es poden utilitzar els mateixos
mètodes estadístics (MAXENT, GLM), però en aquests models, a les variables
ambientals utilitzades s’incorpora informació relacionada amb el procés
d’expansió o canvi en la distribució de l’espècie estudiada. Aquesta informació,
en els casos treballats al llarg d’aquest any (mosquit tigre i llop) s’ha tractat de dues
maneres diferents:
CARTOBIO 2008
Resum Executiu 6 (de 12)
- Incorporació de variables ambientals relacionades amb la capacitat de desplaçament
de l’espècie en el territori
- Incorporació de variables amb un fort component temporal i rellevants en la
dinàmica poblacional de l’espècie. Un exemple d’aquest tipus d’informació són les
condicions climàtiques anuals en espècies que depenen fortament de les condicions
climàtiques per a completar el seu cicle biològic.
CARTOBIO 2008
Resum Executiu 7 (de 12)
Des d’un començament s’ha considerat que un punt clau perquè els models de distribució
siguin utilitzats d’una manera correcta per a la gestió i la planificació, cal oferir informació
complementària al mapa generat que inclogui la descripció del procediment seguit,
les limitacions i les perspectives principals a considerar en la seva utilització. Així
doncs, tots els productes cartogràfics generats en el marc del CARTOBIO van
acompanyats d’un fitxer adjunt que documenta tots els elements del procés de
modelització, així com les seves particularitats, interpretació general i limitacions. No es pot
interpretar ni utilitzar un mapa elaborat en el marc del CARTOBIO correctament sense
tenir en compte la informació que conté la seva fitxa corresponent.
L’objectiu principal de la fitxa descriptiva és explicar de manera clara i sintètica el
procés seguit en la creació del mapa corresponent, i aportar les claus necessàries per
entendre millor la informació ecològica de cara a que se’n pugui fer un bon ús.
El contingut específic de cada una dels apartats de les fitxes descriptives és el següent:
- Figura amb el model resultant: pretén donar una primera visió general i ràpida
del model presentat.
- Espècie: nom comú i científic de l’espècie modelitzada. En el cas que el mapa
correspongui a un aspecte particular de la biologia de l’espècie (p.ex. divisió per
generes, llocs de festeig, llocs de posta), la descripció genèrica sobre la tipologia de
les observacions utilitzades s’inclourà en aquest apartat.
CARTOBIO 2008
Resum Executiu 8 (de 12)
- Resum: objectiu del mapa i breu resum del procés seguit per assolir-lo.
- Informació ecològica: informació ecològica bàsica sobre l’espècie estudiada de
tipus (àrea de distribució global i catalana, fenologia, hàbitats que ocupa) extreta de
bibliografia específica i de consulta a experts.
- Informació biològica de base: apartat on es caracteritza la informació emprada
com a variable de resposta en els models. Pot provenir d’informació biològica
recollida al camp, informació bibliogràfica o cartografia preexistent. S’especifica
l’origen de les dades, el període d’obtenció o l’època de realització de les
prospeccions, els mètodes de mostreig emprats, el seu disseny metodològic, els
autors i finalment la resolució espacial a la que les dades han estat obtingudes i la
seva fiabilitat.
- Informació ambiental: descripció de les variables ambientals emprades per
construir el model, i que serviran per elaborar el mapa final. També inclou
informació sobre les fonts d’informació a partir de les que s’obté cada variable
ambiental, la seva resolució espacial i l’àmbit de treball.
- Procés de modelització utilitzada: descripció del mètode de modelització
utilitzat i breu explicació de les seves característiques principals.
- Avaluació i consideracions ecològiques del model: descripció dels processos
estadístics i de coneixement d’expert seguits per avaluar el model i els seus resultats.
Quan és possible, es mostren les corbes de resposta del les variables ambientals
utilitzades. Així mateix es fan les consideracions ecològiques de caràcter general
oportunes que ajuden a interpretar el resultat del model obtingut. Cal remarcar que
l’objectiu del projecte CARTOBIO és la generació de cartografia temàtica i no la
interpretació ecològica detallada dels resultats. És per això, que la interpretació
ecològica inclosa en la fitxa d’interpretació de l’espècie s’ha de considerar només
com una interpretació orientativa i aproximada i que la importància o interpretació
dels resultats podrien variar en un estudi específic més detallat.
- Interpretació del mapa final: interpretació de la informació que proporciona el
mapa obtingut, juntament amb una descripció tècnica de l’àmbit del model, la seva
CARTOBIO 2008
Resum Executiu 9 (de 12)
resolució espacial i les unitats dels mapa (informació inclosa en les metadades del
mapa generat). Quan ha calgut generar més d’un mapa, en aquest apartat es
justifiquen els motius.
- Limitacions i perspectives: en aquest apartat s’inclou una breu discussió sobre les
possibilitats que es poden plantejar en la superació de les limitacions derivades de la
informació biològica de base i de les variables ambientals, a més de recollir
propostes de futur amb l’objectiu de millorar la cartografia obtinguda.
- Col·laboradors: : apartat on fi figuren les persones o entitats que amb les seves
aportacions d’expert han ajudat a generar o avaluar els models desenvolupats.
Els mapes resultants es lliuren en format MMZ de MiraMon amb les metadades
complertes i la fitxa descriptiva associada. Aquest mapa es pretén que sigui la eina de
consulta i treball del tècnics. Per altra banda també es lliure en format KMZ de Google
Earth (només amb la fitxa ajunta). Aquest mapa és una eina de consulta general per a veure
a grans trets el resultats del model directament sobre el territori. Es pot obrir des de
qualsevol lloc només disposant de connexió a Internet i el software Google Earth instal·lat.
En algunes espècies la informació original no és suficient per assolir els objectiu
plantejats inicialment d’obtenir un model de qualitat d’hàbitat d’una espècie. Per
aquesta raó s’ha cregut convenient realitzar un anàlisis preliminar de la informació, generar
alguns models predictius i, a partir d’aquí, discutir aquests resultats preliminars per plantejar
propostes de millora de diversos aspectes ecològics o metodològics relacionats amb el
procés de modelització. Tot aquest procés es descriu en el que anomenem documents de
discussió. Al llarg del 2008 s’han realitzat documents de discussió per a diferents casos que
es podrien resumir en:
- Distribució potencial per orientar campanyes de prospecció (llangardaix
pirinenc i Saga pedo)
- Espècies en expansió a Catalunya (mosquit tigre, llop).
- Àmbits de modelització (ós bru)
- Resolució mínima de les dades biològiques de base (graèlsia)
- Propostes metodològiques (ortòpters, ermini)
CARTOBIO 2008
Resum Executiu 10 (de 12)
Un altre dels productes generats durant el 2008 ha estat la cartografia derivada a partir de
models continus d’hàbitat. Concretament els mapes amb zones d’especial interès per a
l’espècie. Aquesta informació està sent molt útil per a la gestió del territori, doncs ofereix
de manera qualitativa una descripció obtinguda amb mètodes objectius de les zones de
presència habitual o potencial de l’espècie objecte de l’estudi (zones potencialment
adequades, zones especialment adequades i zones òptimes). Per a realitzar aquesta
cartografia s’ha desenvolupat una metodologia objectiva que amb criteris ecològics que està
sent utilitzada en les tasques habituals de gestió del territori. Fins ara s’ha utilitzat en el cas
de l’ós bru, l’ermini i la tortuga mediterrània.
Així doncs a partir d’aquests tres eixos principals: informació de base (biològica i
ambiental), mètodes de modelització i els productes derivats es composa el que anomenem
el Sistema d’Informació del CARTOBIO, que es resumeix en la figura següent:
Figura A. Esquema funcional del Sistema d’Informació del CARTOBIO.
CARTOBIO 2008
Resum Executiu 11 (de 12)
APLICACIONS DELS MODELS GENERATS
Els productes del CARTOBIO tenen com a principal objectiu resultar útils per la
planificació i gestió del patrimoni natural i en efecte estan sent utilitzats per a la gestió del
territori pel DMAH. Un dels objectius del projecte és actuar coordinadament amb els
tècnics del DMAH per tal que els productes derivats del projecte s’adaptin de la millor
manera possible a les necessitats de la gestió diària. Les principals aplicacions dels models
resultants es poden resumir en la
Aplicacions generals:
• Complementació de las mesures de protecció dels Parcs Nacionals, Parcs Naturals,
Zones PEIN, Xarxa Natura 2000 altres figures de planificació territorial pel cas l’ós
bru, gall fer i tortuga mediterrània.
• Detecció de noves possibles zones a prospectar per a conèixer millor la distribució
real de les espècies (per ex.: ermini, ós bru, tortuga mediterrània, llangardaix
pirinenc).
• Recolzament en la descripció i càlcul del hàbitat disponible per a cada espècie. (per
ex.: ermini, os bru)
• Investigació dels processos d’expansió i/o colonització d’espècies causants
potencials de conflictes amb l’activitat humana o de conservació (llop, mosquit
tigre).
Aplicacions concretes pel cas de l’ós bru als Pirineus:
• Comparació de zones i hàbitats utilitzats per a l’ós bru autòcton (abans del 1990) i
dels ossos procedents de la introducció.
• Definició de les zones i hàbitats utilitzats per a l’ós bru al llarg de l’any i segons el
sexe i l’edat.
• Determinació de possibles zones de risc d’atac i depredació de l’ós bru al bestiar.
CARTOBIO 2008
Resum Executiu 1 (de 12)
RESULTATS OBTINGUTS EL 2008
Al llarg del 2008 en el marc del projecte CARTOBIO s’han generat models per a diferents
espècies d’artròpodes, mamífers, rèptils i aus i també alguns documents de discussió amb
propostes metodològiques, anàlisis d’espècies en expansió, etc.
A la taula següent es mostren els diferents productes i a l’annex cada un dels mapes
generats.
Espècie ( o grup) Tipus de producte Descripció Artròpodes
Mapes de qualitat d’hàbitat Mapes per a 54 espècies
Metodologia per augmentar la resolució de la informació biològica de base
Ortòpters (diverses espècies)
Document de discussió Nombre mínim de cites per a generar el model de qualitat deSaga pedo
Mosquit tigre Aedes albopictus Document de discussió Anàlisi del procés d’expansió
Graèlsia Graellsia isabelae Document de discussió Anàlisi de la informació biològica de base
i la seva resolució espacial Mamífers
Cartografia derivada Zones d’especial interès Ermini Mustela erminea Document de discussió Proposta metodològica per a generar la
cartografia derivada
Mapes de qualitat d’hàbitat Per a adults i per a cries a la primavera, estiu i tardor.
Document de discussió Àmbit de modelització Os bru Ursus arctos
Cartografia derivada Qualitat màxima anual i zones d’especial interès
Quiròpters (diverses espècies) Mapes de qualitat d’hàbitat Mapes per a 6 espècies
Llop Canis lupus Document de discussió Anàlisi del procés d’expansió
Rèptils Llangardaix pirinenc Lacerta agilis Document de discussió Distribució potencial per orientar noves
prospeccions
Mapa de qualitat d’hàbitat - Tortuga mediterrània Testudo hermanni
Producte derivat Zones d’especial interès Aus Calàndria * Melanocorypha calandria Mapa de qualitat d’hàbitat Projecte estèpiques
CARTOBIO 2008
Resum Executiu 2 (de 12)
Espècie ( o grup) Tipus de producte Descripció Gaig blau * Coracias garrulus Mapa de qualitat d’hàbitat Projecte estèpiques
Sisó * Tetrax tetrax Mapa de qualitat d’hàbitat Projecte estèpiques
Terrerola * Calandrella brachydactyla Mapa de qualitat d’hàbitat Projecte estèpiques
Ganga * Pterocles alchata Mapa de qualitat d’hàbitat Projecte estèpiques
* Mapes desenvolupats en el marc d’altres projectes incloses en el contracte programa del DMAH amb el CTFC
PERSPECTIVES FUTURES
Les activitats del projecte CARTOBIO durant l’any 2008 han resultat en una sèrie de
productes concrets descrits en els apartats anteriors d’aquesta memòria, però també han
resultats en la identificació de noves problemàtiques a resoldre. Alguns dels temes
identificats han estat ja tractats de manera preliminar durant l’any 2008 i estableixen la
referència per ser desenvolupats amb més detall en un futur proper. Les prioritats
identificades conjuntament amb els tècnics del DMAH per un futur proper són, per una
banda continuar amb la consolidació de la metodologia proposada, de cara a complir els
objectius inicials del CARTOBIO.
A un nivell més concret inicialment es plantegen les següents prioritats de futur:
- Realització de nous models de qualitat d’hàbitat estàtics: inicialment es
planteja la possibilitat de generar nova cartografia per espècies per les quals ja es
disposa d’informació faunística:.mussol pirinenc, altres ortòpters i artròpodes
amenaçats.
- Realització de nous models de qualitat d’hàbitat dinàmics: es continuarà, en la
mesura que la disponibilitat d’informació ho permeti, treballant amb la
representació cartogràfica del procés d’expansió del llop a Catalunya.
- Estructuració informació biològica de base: en l’apartat on es descriuen les
limitacions de la informació biològica de base s’ha parlat de la importància de tenir
la informació base ben estructurada i el màxim de complerta possible. Per aquesta
CARTOBIO 2008
Resum Executiu 3 (de 12)
raó seria interessant poder incidir d’una manera més directa en l’estructuració de la
informació de base requerida en els processos de modelització. La proposta
plantejada hauria de girar al voltant d’un disseny de base de dades comuna als
treballs impulsats pel DMAH amb l’objectiu d’unificar criteris en aquest camp.
- Realització d’unes jornades informatives sobre el projecte: aquestes jornades
anirien encaminades al personal del DMAH que estan implicats d’una manera o
altre amb el projecte. Per una banda, els que generen informació biològica de base,
tant a nivell de treball de camp, disseny de les metodologies de mostreig, bases de
dades per a recollir la informació, com els que integren la informació procedent de
diferents fonts. Per altra banda, els usuaris finals d’aquesta informació, tant els que
generen productes derivats com els que en fan un ús clarament de gestió dels
productes finals. Amb aquestes jornades, a part de donar a conèixer el projecte es
pretén implicar més a les persones relacionades de cara a donar a conèixer les
necessitats de la informació de base (biològica i variables ambientals) per a realitzar
bons models, els processos de modelització utilitzats i els productes resultants i l’ús
que se’n pot fer.
CARTOBIO 2008
ANNEX 1
Cartografia generada en el marc de CARTOBIO 2008
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
ORTÒPTERS: Familia Acrididae Versió 0 , Octubre 2008
Mapes de qualitat d’hàbitat dels Ortòpters de Catalunya. Família Acrididae.
Acrotylus patruelis Aiolopus strepens
Aiolopus thalassinus Arcyptera fusca
Brachycrotaphus tryxalicerus Calephorus compressicornis
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
ORTÒPTERS: Familia Acrididae Versió 0 , Octubre 2008
Mapes de qualitat d’hàbitat dels Ortòpters de Catalunya. Família Acrididae.
Chorthippus apicalis Chorthippus apricarius
Chorthippus binotatus Chorthippus jucundus
Chorthippus vagans Dociostaurus jagoi
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
ORTÒPTERS: Familia Acrididae Versió 0 , Octubre 2008
Mapes de qualitat d’hàbitat dels Ortòpters de Catalunya. Família Acrididae.
Euchorthippus pulvinatus Locusta migratoria
Mioscirtus wagneri Oedaleus decorus
Oedipoda caerulescens Oedipoda fuscocincta
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
ORTÒPTERS: Familia Acrididae Versió 0 , Octubre 2008
Mapes de qualitat d’hàbitat dels Ortòpters de Catalunya. Família Acrididae.
Omocestus haemorrhoidalis Omocestus raymondi
Omocestus rufipes Paracinema tricolor
Sphingonotus azurescens Sphingonotus caerulans
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
ORTÒPTERS: Familia Acrididae Versió 0 , Octubre 2008
Mapes de qualitat d’hàbitat dels Ortòpters de Catalunya. Família Acrididae.
Stenobothrus festivus Stenobothrus lineatus
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
ORTÒPTERS: Familia Catantopidae Versió 0 , Octubre 2008
Mapes de qualitat d’hàbitat dels Ortòpters de Catalunya. Família Catantopidae.
Calliptamus barbarus Calliptamus italicus
Paracaloptenus bolivari Pezotettix giornae
Podisma pedestris
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
ORTÒPTERS: Familia Gryllidae Versió 0 , Octubre 2008
Mapes de qualitat d’hàbitat dels Ortòpters de Catalunya. Família Gryllidae.
Gryllus bimaculatus Nemobius sylvestris
Petaloptila aliena Tartarogryllus bordigalensis
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
ORTÒPTERS: Familia Oecanthidae Versió 0 , Octubre 2008
Mapes de qualitat d’hàbitat dels Ortòpters de Catalunya. Família Oecanthidae.
Oecanthus pellucens
ORTÒPTERS: Familia Pyrgomorphidae Versió 0 , Octubre 2008
Mapes de qualitat d’hàbitat dels Ortòpters de Catalunya. Família Pyrgomorphidae.
Pyrgomorpha conica
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
ORTÒPTERS: Familia Tetrigidae Versió 0 , Octubre 2008
Mapes de qualitat d’hàbitat dels Ortòpters de Catalunya. Família Tetrigidae.
Paratettix meridionalis Tetrix subulata
Tetrix undulata
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
ORTÒPTERS: Familia Tettigoniidae Versió 0 , Octubre 2008
Mapes de qualitat d’hàbitat dels Ortòpters de Catalunya. Família Tettigoniidae.
Barbitistes serricauda Decticus albifrons
Pholidoptera griseoaptera Platycleis albopunctata
Platycleis falx Platycleis intermedia
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
ORTÒPTERS: Familia Tettigoniidae Versió 0 , Octubre 2008
Mapes de qualitat d’hàbitat dels Ortòpters de Catalunya. Família Tettigoniidae.
Platycleis tessellata Ruspolia nitidula
Tettigonia viridissima
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
Ós bru (Ursus arctos) : adults Versió 0 , Febrer 2008
Mapa de qualitat d’hàbitat d’individus adults d’ós bru a les comarques pirinenques de Catalunya
PRIMAVERA
ESTIU
TARDOR
Qualitat d'hàbitat
0.0, 0.1
0.1, 0.2
0.2, 0.3
0.3, 0.4
0.4, 0.5
0.5, 0.6
0.6, 0.7
0.7, 0.8
0.8, 0.9
0.9, 1.0
Qualitat d'hàbitat
0.0, 0.1
0.1, 0.2
0.2, 0.3
0.3, 0.4
0.4, 0.5
0.5, 0.6
0.6, 0.7
0.7, 0.8
0.8, 0.9
0.9, 1.0
Qualitat d'hàbitat
0.0, 0.1
0.1, 0.2
0.2, 0.3
0.3, 0.4
0.4, 0.5
0.5, 0.6
0.6, 0.7
0.7, 0.8
0.8, 0.9
0.9, 1.0
Qualitat d'hàbitat
0.0, 0.1
0.1, 0.2
0.2, 0.3
0.3, 0.4
0.4, 0.5
0.5, 0.6
0.6, 0.7
0.7, 0.8
0.8, 0.9
0.9, 1.0
Qualitat d'hàbitat
0.0, 0.1
0.1, 0.2
0.2, 0.3
0.3, 0.4
0.4, 0.5
0.5, 0.6
0.6, 0.7
0.7, 0.8
0.8, 0.9
0.9, 1.0
Qualitat d'hàbitat
0.0, 0.1
0.1, 0.2
0.2, 0.3
0.3, 0.4
0.4, 0.5
0.5, 0.6
0.6, 0.7
0.7, 0.8
0.8, 0.9
0.9, 1.0
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
Ós bru (Ursus arctos) : cadells Versió 0.1 , Febrer 2008
Mapa de qualitat d’hàbitat de cadells d’ós bru a les comarques pirinenques de Catalunya
PRIMAVERA
ESTIU
TARDOR
Qualitat d'hàbitat
0.0, 0.1
0.1, 0.2
0.2, 0.3
0.3, 0.4
0.4, 0.5
0.5, 0.6
0.6, 0.7
0.7, 0.8
0.8, 0.9
0.9, 1.0
Qualitat d'hàbitat
0.0, 0.1
0.1, 0.2
0.2, 0.3
0.3, 0.4
0.4, 0.5
0.5, 0.6
0.6, 0.7
0.7, 0.8
0.8, 0.9
0.9, 1.0
Qualitat d'hàbitat
0.0, 0.1
0.1, 0.2
0.2, 0.3
0.3, 0.4
0.4, 0.5
0.5, 0.6
0.6, 0.7
0.7, 0.8
0.8, 0.9
0.9, 1.0
Qualitat d'hàbitat
0.0, 0.1
0.1, 0.2
0.2, 0.3
0.3, 0.4
0.4, 0.5
0.5, 0.6
0.6, 0.7
0.7, 0.8
0.8, 0.9
0.9, 1.0
Qualitat d'hàbitat
0.0, 0.1
0.1, 0.2
0.2, 0.3
0.3, 0.4
0.4, 0.5
0.5, 0.6
0.6, 0.7
0.7, 0.8
0.8, 0.9
0.9, 1.0
Qualitat d'hàbitat
0.0, 0.1
0.1, 0.2
0.2, 0.3
0.3, 0.4
0.4, 0.5
0.5, 0.6
0.6, 0.7
0.7, 0.8
0.8, 0.9
0.9, 1.0
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
Ratpenat de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum) Versió 1 , juliol 2008
Mapa de qualitat d’hàbitat del ratpenat de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum) a Catalunya
Ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale) Versió 0 , juliol 2008
Mapa de qualitat d’hàbitat del ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale) a Catalunya
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
Ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) Versió 0 , juliol 2008
Mapa de qualitat d’hàbitat del ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) a Catalunya
Ratpenat de Nathusius (Pipistrellus nathusii) Versió 0 , juliol 2008
Mapa de qualitat d’hàbitat del ratpenat de Nathusius (Pipistrellus nathusii) a Catalunya
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
Ratpenat orellut gran (Myotis myotis) Versió 0 , juliol 2008
Mapa de qualitat d’hàbitat del ratpenat orellut gran (Myotis myotis) a Catalunya
Ratpenat orellut mitjà (Myotis blythii) Versió 0 , juliol 2008
Mapa de qualitat d’hàbitat del ratpenat orellut mitjà (Myotis blythii) a Catalunya
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
Tortuga mediterrània (Testudo hermanni) Versió 0 , maig 2008
Mapes de qualitat d’hàbitat de la tortuga mediterrània a l’Alt Empordà
Qualitat d'hàbitat
0.0, 0.1
0.1, 0.2
0.2, 0.3
0.3, 0.4
0.4, 0.5
0.5, 0.6
0.6, 0.7
0.7, 0.8
0.8, 0.9
0.9, 1.0
Qualitat d'hàbitat
0.0, 0.1
0.1, 0.2
0.2, 0.3
0.3, 0.4
0.4, 0.5
0.5, 0.6
0.6, 0.7
0.7, 0.8
0.8, 0.9
0.9, 1.0
MODEL AMBIENTAL
MODEL POBLACIONAL
CARTOBIO 2008 Annex 1: Cartografia generada
Tortuga mediterrània (Testudo hermanni) Versió 0 , maig 2008
Anàlisi preliminar de la connectivitat funcional de la tortuga mediterrània a l’Alt Empordà
Rutes de mínim cost
Zones nucli - Model Poblacional
Zones nucli - Model Ambiental
Connectivitat
[0.0, 100.0)
[100.0, 200.0)
[200.0, 300.0)
[300.0, 399.9)
[399.9, 499.9)
[499.9, 599.9)
[599.9, 699.9)
[699.9, 799.9)
[799.9, 899.9)
[899.9, 999.9)
[999.9, 1099.8)
[1099.8, 1199.8)
[1199.8, 1299.8)
[1299.8, 1399.8)
[1399.8, 1499.8)
[1499.8, 1599.8]
