SexArt

Promoció de la salut afectiva, sexual y reproductiva dirigit a joves immigrants en procesos de vulnerabilitat social.

1. EntitatABD Associació Benestar i DesenvolupamentNIF: G59435189

2. Nombre del programaSexArt: Promoció de la salut afectiva, sexual y reproductiva dirigit a joves immigrants en procesos de vulnerabilitat social.

3. Població beneficiàriaEl programa es dirigeix a joves immigrants que es troben en situació de vulnerabilitat i risc social entre els 16 i 24 anys amb un nivell de desvinculació alt vers l'àmbit educatiu formal i una manca de suport social i/o familiar.

4. Objectiu GeneralPromoure estratègies de prevenció i sensibilització de la salut afectiva, sexual i reproductiva dels/les joves immigrants immersos/es en processos de vulnerabilitat social.

5. Objectius Específics1. Elaborar missatges culturalment adaptats per a la millora de la salut afectiva,

sexual i reproductiva dirigits a joves immigrants a través de la participació comunitària i les xarxes.

2. Oferir formació a joves immigrants a través de la difusió de missatges de prevenció i sensibilització amb l'ús de les TIC i estratègies de proximitat.

3. Crear materials audiovisuals i gràfics educatius com eines integradores i inclusives en relació a la vivència d'una sexualitat saludable.

6.- Contingut del programa

El projecte pretén promoure estratègies de prevenció de la salut afectiva, sexual i reproductiva en la població jove immigrant de Catalunya.. Aquest programa pretén prevenir el VIH i altres ITS en el col·lectiu de joves a partir d'un enfocament basat en les teories de l'aprenentatge social. Amb l'objectiu d'aconseguir una intervenció efectiva es considera prioritària l'aplicació d'estratègies d'educació per a la salut que facilitin la difusió de missatges culturalment adaptats a les necessitats d'aquest grup poblacional (segons el seu origen cultural i segons la seva condició de joves), i promoguin comportaments saludables que disminueixin la seva vulnerabilitat. Per arribar a aquests objectius és necessari no només adaptar missatges als diferents orígens culturals, sinó també treballar la seva proximitat i els canals propis de la cultura juvenil. Això exigeix, d'una banda, adaptar els mètodes propis de tallers de prevenció a l'educació entre iguals, on impera un model horitzontal tant de comunicació com de participació; i alhora, la informació es transmet donant prioritat a la implicació de la comunitat en aquest procés. D'altra banda, s'adapten les estratègies de sensibilització a espais virtuals associats a les noves tecnologies de la comunicació (Internet i telefonia mòbil).En les activitats de tallers de prevenció, els professionals dels programes procedeixen a la formació de joves que són referents comunitaris de diferents orígens contactats a través tant de serveis d'intervenció comunitària (educadors/es de carrer) com de centres específics d'atenció a immigrants que posseeixen programes destinats a joves. Després d'una formació inicial aquests/as joves passen a ser els/as dinamitzadors/as, juntament amb l'equip professional, de grups de joves de diferents col·lectius (10 participants per grup aproximadament). D'aquesta manera, s'aconseguirà una rèplica de missatges adaptats a l'idioma de cada col·lectiu, al sub-llenguatge juvenil, als seus contextos socials i educatius més propers i als referents més globals de la cultura juvenil de la qual formen part. L'adaptació del canal de transmissió de la informació i la reflexió sobre l'objecte del programa facilita l'anàlisi sobre la pròpia salut afectiva, sexual i reproductiva, així com l'aplicació de mesures preventives.Els tallers de prevenció fomenten l'ús d'eines per a la presa de decisions a la planificació de les activitats de prevenció del VIH i promoció de la salut, i en conseqüència, promouen la reducció de conductes de risc d'infecció per VIH i altres ITS entre els/les joves. Es considera que treballar la prevenció del VIH i altres ITS a partir de la sexualitat aporta diversos avantatges: Percebre la sida com una malaltia propera. Tractar el patró sexual de l'epidèmia. Treballar la percepció de risc. Revisar la informació de la qual disposen els/les joves i que crea com a conseqüència una falsa seguretat. Plantejar la sexualitat encara que sigui un tema tabú perquè és d'interès per els/les joves. Tenir present la dimensió de sentiments i plaer a l’àmbit de la salut sexual.S'ofereix informació sobre riscos i protecció, a més de continguts sobre les influències i pressions socials que reforçaran els valors individuals i les normes de grup. A partir de les intervencions realitzades es pretén modelar i assajar habilitats de comunicació i negociació, i capacitar de forma eficaç als/les joves que participen en el projecte. La seva capacitació és també la introducció de missatges preventius en el seu cercle d'iguals. El projecte, en última aplicació, replica els missatges transmesos a l'espai “taller” a espais “comunitaris”, propers al grup d'iguals de cadascun dels participants a través de l'efecte “bola de neu”. Pel que fa a la creació del material audiovisual de prevenció i sensibilització, es treballa la preparació i enregistrament del mateix en el transcurs dels tallers preventius amb els joves. El material busca ser la reproducció dels continguts apresos en un llenguatge artístic sorgit de l'i amb el grup de joves, mitjançant les seves formes d'expressió i les seves habilitats per a la creació. Es pretén l'elaboració d'un material

de proximitat compost de missatges que busquin, a través de la complicitat, generar un vincle amb els joves prou potent com perquè ells mateixos després reenvíen els videos/missatges als seus amics i amigues.L'adaptació del contingut al llenguatge, a les formes de comunicació i a la imatge d'aquests joves és l'estratègia d'entrada a una població juvenil general. Però per a això també es requereix l'adaptació a nous canals de comunicació, basats majoritàriament a les noves tecnologies. La generació digital reflecteix l'ús i la relació que mantenen els joves amb les NTIC.

7.- Número de joves beneficiaris/àriesEl projecte executat a Catalunya i s’ha aconseguit treballar amb més d'1.097 persones, amb diferent intensitat en els missatges preventius, que distingim com:

Beneficiaris/as directes/as: Sumen un 187 total de persones i són aquelles que han participat dels tallers desenvolupats i ho/as referent/as comunitari/as que han estat format/as.

Beneficiaris/àries indirects/es: són un total 910 persones i són totes aquelles a les quals les entitats participants i col·laboradores del projecte poden arribar a transmetre la informació preventiva obtinguda a partir de l'execució del present projecte.

Es considera que els referents comunitaris a través de la metodologia bola de neu poden tenir una incidència en el seu entorn social immediat. Es tracta d'un càlcul aproximat, s'estima que cada entitat pot replicar el missatge en 20 persones i els referents comunitaris poden arribar cadascun/a a 10 persones.Així mateix, a través de les xarxes socials i de les NTIC’s es calcula arribar a 500 persones. Tenint en compte les dades d'anys anteriors, es calcula aproximadament que cada vídeo ho visualitzaran 1000 persones.

8.- Valoració dels resultatsCaptació de referents comunitaris i participantsAquest any s'ha format a 16 referents comunitari/as. Tot/as això/as han participat en la formació de formadore/as, i dos d'ells han desenvolupat conjuntament un taller a participants. L'equip professional va seleccionar un grup heterogeni de formadors/as comunitari/as en relació al seu nivell de formació, país d'origen, situació social i gènere. Els/les referents comunitari/àries són persones amb un fort rol de lideratge dins del seu grup d'iguals i entorn més immediat, fet que ens va facilitar l'accés a espais no formals de socialització (espais d'oci en centres socials, celebració de festes, activitats organitzades per les associacions). Com a conseqüència de la col·laboració de les entitats que els van derivar hem pogut formar a joves que són capaces de multiplicar la informació de manera accessible i entenedora, la qual cosa comporta major impacte en la promoció de conductes saludables dels/as joves.En la formació de formadors/es s'ha tingut present la perspectiva de gènere, de tal manera que els/les formadors/es han pogut incorporar-la al seu aprenentatge. L'objectiu és posar de manifest les diferències de gènere i l'especial vulnerabilitat de la dona en l'àmbit de la salut.

Formació a formadors/es

Tallers educatius

Perfil participantsA continuació s'exposen breument els resultats d'aquest qüestionari, amb l'objectiu d'oferir un perfil dels/as beneficiaris/as del projecte.

SexeEn relació al sexe dels participants s'observa clarament una mayoria per part dels homes amb un 66% sobre el total, situació que s'ha obtingut com a resultat de les demandes de vinculacions de joves al projecte.

EdatLa majoria dels participants es troben en el rang d'edat de 16 a 20 anys en un 80%, seguits pels del rang d'edat de 20 a 22 anys en un 19% i en menor mesurada els menors de 30 anys.Així mateix, podem observar que en relació a l'edat, que el major nombre de participants tenen 16 anys amb un percentatge de 25% seguit pels de 17 anys amb un 21%.País d’origenCom ja s'ha assenyalat, el programa es dirigeix a joves migrants que es troben en situació de vulnerabilitat i risc social provinents d'Àfrica (Subsahariana i Magrebina) i

Llatinoamèrica. Aquests col·lectius representen el 37% i el 33% respectivament dels/as participants en els tallers. En concret, dels/as joves procedents, un 28% són nascuts al Marroc seguits pels d'Algèria amb un 4% i la resta, de diferents països de l'Àfrica Subsahariana. D'altra banda, a nivell llatinoamericà els països de procedència dels participants en la seva majoria són de República Dominicana, Colòmbia i Equador amb un 11%, 7% i 5% respectivament. Asi mateix, s'ha comptat amb la participació de persones autòctones, que representen un 23% del total. En el 100% dels casos del/as joves autòcton/as mantenen relacions de socialització (parelles, amistats i família) amb joves d'origen migrant. D'igual manera és important esmentar que es van trobar paises de procedència tals com Romania, Rússia, Pakistan, Bangladesh, etc.

Temps a EspanyaLa categoria ens permet intuir el grau d'integració, per als/as joves de països de parla no hispana en relació al nivell de coneixement de l'idioma. Com és pot desprendre d'aquestes dades, la immensa majoria són joves de primera generació. És destaca que un 41% porta mes de 9 anys al país.

Situació administrativaEl 83.2% dels/as participants es troben en situació regular, enfront del 16.8% que està en situació administrativa irregular. Del total de persones en situació irregular, el 51,9% té algun permís o document, però no es troba en una situació administrativa regularitzada. D'altra banda, del total de persones que es troben en situació regular el 55,2% posseeix la nacionalitat espanyola i el 30,6% posseeixen el permís de residència, mentre que 29,6% no posseeix cap tipus de documentació.

EstudisA través del qüestionari inicial es pot observar que gairebé la totalitat dels/as participants (95,7%) compta amb algun tipus d'estudis, bé sigui al país d'origen o a Espanya. Sobre aquest tema, el 66.6% indica haver realitzat estudis a Espanya, si bé en molts casos estan relacionats amb l'aprenentatge de l'idioma. D'altra banda, la mayoria dels/as participants en un 93% afirmen haver dut a terme estudis a Espanya.

Situació laboralÈs important destacar que el 85% dels/as participants no té treball i que únicament un 2% rep ajudes o prestacions econòmiques. D'altra banda, tan sol un 13% dels/as joves està treballant i d'aquests el 7% ho fa sense contracte i en condicions de precarietat.

Estat emocionalEl 42% de les persones que van participar en els tallers va afirmar sentir-se ben vivint a Espanya i en relació a la varible de molt bé el 40%, enfront d'un 13% que va indicar sentir-se regular. És important destacar que d'aquesta població un 5% se sent Malament, situació que ha despertat un interès i s'ha abordat als espais de taller.La mayoria dels/as participants en un 74% té família a Espanya, mentre que el 26% no la té.

Dificultats migratòriesEn relació a aquesta variable, el 54,5% sent que no han tingut dificultats en españa i un 45,5% restant senten que si han sentit dificultats per la qual cosa es va indagar en quin tipus de dificultats tenien, es troba que básiicamente estaven relacionades amb les següents variables:

Material audiovisualConsiderem fonamental elaborar nous materials pedagògics que s'adaptin a les necessitats dels i les joves, específicament dels grups de joves immigrants amb els quals treballem, i que permetin adaptar el missatge als codis i formats que aquests col·lectius manegen.  Per a això, es dissenyen animacions audiovisuals que, pel seu baix pes, puguin ser enviades per Whatsapp, Bluetooth i aplicacions similars, la qual cosa permetrà una difusió ràpida i viral de la campanya. Aquest material es realitza en castellà, doncs és la llengua que comparteixen les persones que participen en el projecte i amb la qual podrem arribar a un públic major. S'empra un llenguatge senzill i directe, amb el qual els i les joves puguin sentir-se identificat/as. El material audiovisual és d'animació per al present any. Un d'ells tracta sobre la sensibilització entorn de la violència de gènere i l'altre pretén informar respecte a l'evolució del VIH així com aclarir els mites i malentesos relacionats amb la seva transmissió. Al llarg del projecte hem detectat la necessitat d'incidir en aquests dos temes, que afecten de forma directa als/as participants dels tallers.

Els materials es realitzen en castellà. És l'idioma que comparteixen les persones que participen en el projecte i amb el qual podem arribar a més públic. I, en ser un projecte

d'àmbit estatal, és l'idioma vehicular. Així i tot, tots dos materials audiovisuals es basen en missatges visuals i sonors, per la qual cosa es decideix no exposar missatges parlats, solament alguns textos. D'aquesta manera, s'aconsegueix també arribar a aquelles persones que té una comprensió baixa de l'espanyol. Tots dos materials tenen una durada d'entre 2’ i 5’, durada característica de les xarxes socials i les noves tecnologies, es considera fonamental que siguin materials de durada curta per aconseguir captar i mantenir l'atenció de la població diana.

A continuació es presenta cadascun dels materials elaborats de forma detallada:

Jo decideixo

Resulta fonamental elaborar un nou material atractiu que s'adapti a les necessitats del/as joves. A partir de l'activitat que s'està duent a terme es detecta la necessitat de sensibilitzar respecte a la violència de gènere que impregan les relacions afectives i

sexuals dins d'aquest col·lectiu. El disseny del material audiovisual s'ha realitzat de forma col·lectiva amb els diferents grups de joves que participen en el projecte. És per aquest motiu que l'animació reflecteix les seves inquietuds i necessitats, així com els seus aprenentatges i vivències. El disseny que es pretén utilitzar es basa en imatges atractives i cridaneres que mostrin situacions quotidianes i afectives. S'utilitzen paraules i missatges que apareixen en el material audiovisual de forma dinàmica amb imatges directament relacionades i explícites que promouen amb claredat i fàcil comprensió el contingut del material audiovisual. L'objectiu de “Jo decideixo” és ser una eina de visibilización i sensibilització entorn de la violència de gènere.

Va de VIH

Va de VIH és un material audiovisual pedagògic a manera narrativa i atractiu que pretén informar respecte a l'evolució del VIH així com aclarir els mites i malentesos relacionats amb la seva transmissió. Es dissenyar un vídeo en format “Draw Story” en el qual una veu en off explicar com es transmet el VIH mentre que s'il·lustra amb dibuixos i esquemes dibuixats sobre un fons blanc. L'objectiu és generar un video divulgatiu sobre les vies de transmissió del VIH i es considera que aquest format és altament pedagògic i s'adapta perfectament a la meta plantejada. S'aborda de forma clara i concisa les diferents vies de transmissió, i també es destaquen formes en les quals no es transmet el VIH, relacionat amb mites i informacions errònies que es van detectar en el transcurs del desenvolupament dels tallers. El vídeo comença d'una forma simple, amb un personatge carismàtic dibuixat al llapis o amb línies simples o un concepte molt senzill sobre un fons blanc. La veu en off explica fil per randa, tots els continguts programats i a mesura que avanç, el dibuix se sincronitza a l'una amb el discurs. La idea és començar amb un concepte molt simple i anar entrellaçant altres nous amb la finalitat de generar un gran mapa conceptual que permeti donar a conèixer, d'un cop d'ull ràpid, tot el que necessitem saber sobre les vies de transmissió del VIH.  El contingut teòric és simplificat, sintetitzat i caricaturitzat per obtenir un efecte d'historieta que enganxi a la persona receptora del missatge. Així mateix,

s'aborda el risc de transmissió segons les pràctiques que es realitzin. Es detallen les pràctiques sexuals que presenten major i menor potencial de transmissió del VIH. Encara que l'ús del preservatiu és l'eina més eficaç i segura per evitar la transmissió del VIH també s'aborden opcions per reduir el risc de transmissió o reinfección del VIH.

9. Avaluació S'aplica el programa estadístic informàtic SPSS com a sistema d'avaluació que possibilita la recodificación i encreuament de variables, així com aportar dades per analitzar el perfil i les necessitats de la població amb la qual s'intervé. ABD assumeix el compromís d'assegurar que els recursos necessaris estaran disponibles per a la gestió de qualitat del projecte. El sistema de gestió de qualitat de ABD es basa en la gestió per processos i en la idea de la millora contínua a través de l'adaptació permanent a les necessitats i expectatives dels usuaris i de les altres parts interessades (administració i societat), l'avaluació dels resultats, l'impacte i el seguiment del procés. Participen en l'avaluació els responsables del projecte i els/as participants i formadors/as. Totes les sessions formatives compten amb la realització d'un qüestionari per part dels participants i una pauta d'observació realitzada pels professionals i també els formadors. Aquests instruments permeten mesurar l'evolució i els canvis sorgits en el propi grup. Es compta amb diferents instruments d'avaluació. Tots han estat revisats i modificats post-avaluació conjunta de l'equip professional per fer-los més operatius i útils. No només es tenen en compte els indicadors de resultat i d'impacte, sinó també tots aquells indicadors de procés que reflecteixen l'evolució del projecte. La recollida d'indicadors de diagnòstic, sobretot referits al perfil dels participants, permet avaluar la pertinència dels objectius i la detecció de noves necessitats, així com l'evolució de la població en els propers anys. Finalment, els indicadors de qualitat dirigits a captar el grau de satisfacció dels actors implicats així com garantir la seva participació en el projecte. A continuació es detallen els instruments d'avaluació que s'utilitzen

Participants 1. 1. Qüestionari Inicial: possibilita obtenir el perfil.2. Avaluació del curs: s'avalua la formació rebuda.3. Avaluació de continguts PRE i POST: permet fer una valoració dels canvis. Es realitza en el primer i últim taller.

Referent Comunitari

1. 1. Qüestionari Inicial: possibilita obtenir el perfil.2. Avaluació del curs: s'avalua la formació rebuda.3. Avaluació de continguts PRE i POST: permet fer una valoració dels canvis. Es realitza en la primera i en l'última sessió del curs.Pauta d'observació: s'avaluen els tallers realitzats.

Professional

1. Pauta d’observació

Al llarg del projecte es realitzen reunions de seguiment i supervisió del coordinador del programa juntament amb l'equip tècnic per valorar l'execució del projecte. Això permet detectar possibles dificultats i necessitats que poden sorgir i atendre-les.

Els temes tractats són els següents:1. Detallar entitats contactades i participants2. Especificar els espais on es van realitzar els tallers3. Avaluació del material gràfic utilitzat4. Avaluació del material audiovisual utilitzat5. Revisió de continguts dels cursos de formació6. Revisió dels continguts dels tallers7. Resultats obtinguts:a. Reunions de seguimentb. Reunions supervisióc. Reunions d'avaluació8. Coordinació i comunicació entre les CCAA9. Coordinació i comunicació amb la seu de Barcelona10. Explicitar les dificultats 11. Realitzar propostes de millora

10.- ConclusionsEn general es realitza una valoració molt positiva del projecte i es considera rellevant la participació activa de tots/as els/as joves implicats/as, així com de les entitats participants. La resposta d'aquestes entitats ha facilitat que el projecte es realitzés de manera favorable, la qual cosa ha portat al fet que els tallers es poguessin realitzar sense complicacions. Addicionalment, les mateixes entitats han motivat als/as joves perquè s'impliquin en els tallers. A més, l'alt compromís del/as joves referents ha afegit qualitat a la intervenció educativa. La metodologia utilitzada ha promogut la participació activa de de el/as joves als llarg del projecte i la seva resposta ha estat excel·lent. El fet que siguin els/as propis/as joves les persones que emeten la informació fa que el missatge segueixi un canal amb un impacte elevat en els/as participants. El llenguatge i els codis utilitzats s'adapten a la realitat dels/as joves. Una part essencial del projecte és la creació de material audiovisual preventiu. Poder fer-ho amb els/as propis joves i, per tant, que estigui pensat des del seu imaginari, fa que s'adapti perfectament als seus significats i augmenti el seu impacte entre el grup d'iguals. Es considera que és necessari enfortir el treball en xarxa als diferents territoris per poder optimitzar els recursos disponibles, obrir canals de col·laboració fortes i sòlids que presagien la continuïtat del projecte.