Papers

Dis

seny

: Mire

ia B

ordo

nada

! Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i de Catalunya • núm. 114 • Febrer 2010 • 0,50 euros • www.cgtbalears.org • www.cgtcatalunya.cat

de Balears

Amor...

i guerra

social!

Catalunyawww.cgtbalears.org! Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears • Febrer 2010 • núm. 114 • 0,50 € • www.cgtcatalunya.cat

Dis

seny

: Mire

ia B

ordo

nada

Amor...

i guerra

social!

Els comicis d'una organitzaciósón el lloc adequat per ex-pressar què pensen els seus

membres sobre tots els temes quemereixen opinió, per decidir, triar iconstruir. En una organització as-sembleària com són les CGT deBalears o Catalunya, els congres-sos són el moment de discutir-hotot i de parlar sobre tots els temesque al llarg del temps es van acu-mulant en les agendes col·lectives.Per això, la participació és un fetimportantíssim, perquè és precisa-ment en els congressos on tothompot i ha de dir-hi la seva. No val adir que ve qui vol perquè, desgra-ciadament, les informacions sobrecom es pot participar a la CGT, lesconvocatòries d'assemblees, elsmecanismes que tenim de prendredecisions... no són coneguts pertota l'afiliació. Ens cal fer moltatasca de difusió per desfer aquestproblema real en l'actualitat. Noens podem dir de cap de les ma-neres assemblearis si a les assem-blees només hi van els de sempre,les cares que sempre cal lloar per-què hi són però que sempre cal

ampliar. És clar que no tenim laculpa de la poca participació delsaltres però és clar també que noens podem felicitar per ser comdiem que som si no fem tot el pos-sible per tal que qui és membre dela nostra organització pugui deci-dir, sàpigui com fer-ho i finalmentho faci... o no. La feina imprescin-dible en una organització assem-bleària, docns, no es troba en re-petir mil vegades que ho és sinó enampliar cada vegada més l'espaide les decisions, obrir canals departicipació i fer, en definitiva, queles decisions delegades siguincada cop menys. Si una organitza-ció assembleària no creix en parti-cipació és que es troba davantd'un greu problema ja que està re-duint la base damunt la qual esconstrueix i, per tant, s'especialit-zen les decisions fins a esdeveniracords i decisions que, malgrat se-guir fil per randa els Estatuts i elstextos normatius interns, estanmancades d'allò imprescindible enqualsegol democràcia directa, enqualsevol organització llibertària: laparticipació.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Febrer de 20102

CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL(CGT) DE LES ILLES BALEARS

Camí de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax.971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org

Delegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈCONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS SECTORIALS

• Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i

Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries

Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya

(FEC) • Federació d’Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada. Tel. i fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041

Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551

Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034

Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hot-mail.com Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona -cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax972231219

PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcata-lunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona -flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080

ManresaCircumval·lació, 77, 2n - 08240 Manresa -manre@cgtcatalunya.catTel. 938747260. Fax 938747559

RubíColom, 3-5 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallèscgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?...

EditorialAnarcosindicalisme: ens calampliar la participació

Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., JoseCabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí iJosep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa,Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlus Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pepdes Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica:Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel.(dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscrip-

cions a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Catalunya, www.revistacatalunya.cat, 8a època, DipòsitLegal: B 36.887-1992. Papers, 3a època, Dipòsit Legal: PM 1.177-2005.No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.

Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Article 10è dels Estatuts

de la CGT de Catalunya"

“La CGT de Catalunya col·laborarà ambles associacions i organismes pertinents,mitjançant el Servei Sindical de Català,

que possibilitin un major coneixement i úsdel català entre els seus afiliats i

afiliades, fins a assolir la sevanormalització efectiva"

Agurrelj

Drets dels subscriptors: D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores sónincorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l'Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGTde Catalunya i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l'enviament d'aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a lesmesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercirel seus drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-talunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinyas/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.org

Aquest número s’ha tancat el dillluns 15 de gener de 2010

Febrer de 2010

REPORTATGEL’estructura de la Unió Europea s’hadissenyat com un instrument per enfortirles regles de joc del gran capital

Una cruïlla en la Unió Europea

3

Els projectesarmamentístics cadavegada tenen més espaien l’agenda europea

Secretariat Permanent delComitè Confederal de la CGT

Un semestre europeu per al’engegada del Tractat deLisboa i acabar d’ofegar en

la crisi als treballadors”. El governde Zapatero ha entrat en el semestrede la Presidència de la Unió Euro-pea com un elefant en una terrisse-ria. En primer lloc, amenaça ambsancions als estats que no complei-xin amb els comptes del Pacted’Estabilitat, és a dir, reduir el dèfi-cit al 3% i el deute públic al 60%.En segon lloc, es reuneix en els ini-cis de la seva presidència, amb elsmàxims exponents de l’empresariateuropeu (ERT), un club de selectesempreses transnacionals, per aveure com s’aplica l’estratègia

2020 de la Competitivitat i com po-tenciar el model desarrollista quesegueix plantejant el capitalisme“europeu”.Com veiem, les prioritats de la UE,la seva Comissió, el seu Consell, laPresidència espanyola en aquest se-mestre, pretenen avançar en el ma-teix model productiu consumistaque ens ha conduït a la crisi sistè-mica que patim els treballadors itreballadores, evitant iniciar o pos-sibilitar el més mínim gir que enge-gui un nou model econòmic, sociali productiu, que garanteixi una vidadigna per als 500 milions de perso-nes que habitem aquesta denomina-da “Unió Europea”.La UE aborda les seves polítiquesde creixement, en un context social,laboral i mediambiental:

- on més de 80 milions de personessón pobres, és a dir que el 17% dela població de la UE viu sense re-cursos bàsics, inclosos 19 milionsde nens;- la seva població parada arriba al10%, tenint l’estat espanyol el rè-cord amb 4,2 milions de persones ien augment;- les emissions de gasos d’efecte hi-vernacle, no només no s’han reduïtsegons l’acordat a Kyoto, sinó quehan augmentat, generant una políti-ca suïcida contra el planeta;- les llibertats són restringides en lamateixa mesura que augmenten lespolítiques de control per a assegu-rar el seu model capitalista;- en el terreny laboral, el TribunalEuropeu de Justícia (TJCE) ha li-mitat seriosament el dret de vaga,

condicionant-lo a la competitivitat;- el dúmping social s’ha constituïten el model social-laboral en elsdesplaçaments dels treballadors enel mercat interior;- l’aplicació i entrada en vigor de laDirectiva de Serveis (Bolkestein)amenaça seriosament l’educaciósuperior, la sanitat i serveis essen-cials com l’aigua, etc.L’estratègia 2020, fent desaparèixerla retòrica de la “sostenibilitat”,mostra les misèries d’un sistema iuns polítics que han lliurat al “mer-cat lliure”, la defensa del bé públic il’interès general. El principi rectorde la política és el mercat i totes lesmesures que són capaces de plante-jar-nos són d’explotació salvatge:les relacions econòmiques de lliurecompetència i lliure circulació delsdiners, les relacions comercials deprotecció de les multinacionals enels seus intercanvis desiguals i in-justs amb la resta del món, l’apostadecidida per la “financiarització”de l’economia.Els polítics de la UE, els financers,banquers, gestors, transnacionals,

especuladors… són els responsa-bles d’aquesta impunitat, responsa-bles de l’enfortiment del modelproductiu desarrollista, responsa-bles del malestar social, de la des-cohesió i desigualtat social senseprecedents, de les amenaces serio-ses que pateix la continuïtat de vidadel planeta.CGT segueix instant a les personestreballadores, desocupades, preca-ritzades, als joves, als immigrants, aestudiants, a la societat civil orga-nitzada i marginada, a oposar-se aaquestes polítiques i a expressar,cridar i exigir en el carrer, amb mo-bilitzacions i lluites, que el modelde producció i distribució de béns iserveis, anomenat capitalisme, hade ser substituït per altre model, onvalors com el repartiment i drets so-cials per a tots i totes, siguin elmotor del desenvolupament.Una altra Europa és possible, igualque un altre món, a condició que elsmilions de persones perjudicades(la majoria social) lluitem per això.Ni un pas enrere cap a la Vaga Ge-neral.

La CGT davant la presidènciaEspanyola de la U.€.

Pep Juàrez, Secretari d’AccióSindical de CGT-Balears

«Si un cec guia un altre cec, amb-dós cauran en el mateix clot.» (cita bíblica)

Ainici de 2010, les principalsdades socials en l’Estat es-panyol són realment acla-

paradores: més de quatre milionsde persones aturades (20% de la po-blació activa) i en augment, dupli-cant la taxa de la UE; precarietatgeneralitzada, amb més d’un terçdels ocupats amb contractes tempo-rals, i una protecció social que nodeixa de disminuir, 21,1% del PIB(23,4% en 1993), que retrotreu ladiferència amb l’eurozona (de mit-jana, un 27% del PIB comunitari)als temps del final de la dictadurafranquista. I tot això a pesar dels es-tímuls com l’aplicació de la Llei deDependència o les importants parti-des addicionals, destinades al sub-sidi d’atur, davant l’espectacular in-crement del nombre de desocupats.Mentrestant, i a pesar de la muntan-ya de diners posada a la seva dispo-sició, els bancs mantenen el crèditcongelat, destruint el teixit produc-tiu i generant atur, i continuant ambl’obtenció de grans beneficis espe-culatius, en línia amb altres gransempreses del país, sense que capgovern hagi gosat posar-los la mésmínima trava.Aquesta és la factura de la crisi, acàrrec dels treballadors i treballado-res, i també és la credencial amb laqual accedeix el govern de Zapate-ro a la presidència semestral de laUE. Si algú albergués la més míni-ma esperança que aquesta presidèn-cia de torn, governant un partit quees diu socialista i obrer, aportés unpunt d’inflexió en benefici dels tre-balladors, la pot anar rebutjant. Laconstrucció europea sempre l’hempagat els de baix, i en el cas espan-yol amb especial rigor: en els anys80 i amb el govern de González,l’entrada en la UE va suposar la de-sertització industrial, i Espanya esva convertir en un país de serveis,el cambrer d’Europa, aturat o tem-poral. En els noranta es va fer unvolt de rosca més, i el complimentamb Maastricht va anar a càrrec demés atur, més contractes precaris,greus retallades de la despesa sociali privatització massiva de serveispúblics. Finalment, la introduccióde la moneda única, a part d’unsever encariment de la vida per a lapoblació, es va saldar amb pèrduade més drets, especialment per migde retallades de la despesa pública.Els governs, tant del PSOE com del

PP, han obeït sempre als mateixosdictats, i l’actual presidència espan-yola de la UE no serà una excepció:el programa ha estat consensuatentre aquests dos partits, als qualsse’ls han afegit la dreta nacionalistade CiU i PNB.La recent entrada en vigor del Trac-tat de Lisboa, imposat sense con-sulta als ciutadans, amb l’excepcióde “l’error corregit” irlandès, situael govern de Rodríguez Zapaterodavant la seva principal “tasca”presidencial: consolidar un entra-mat dirigent, mancat de legitimitatdemocràtica. La Comissió Europea,presidida per Durao Barroso (elmateix que va exercir d’amfitrió enla “cimera de les Açores”, de Bush,Blair i Aznar, per a la invasió de l’I-raq), i amb greus sospites de co-rrupció sobre diversos dels seusmembres, tria Joaquín Almuniacom a “home fort” (vicepresident icomissari de la competència), unburòcrata col·locat a Europa des-prés que, encapçalant les llistes delPSOE en 2000, fes possible la ma-joria absoluta d’Aznar. El recentnomenament de la presidència per-manent, encapçalada per Van Rom-puy (qui, com i per a què han triat aaquest?), és l’última peça del mun-tatge institucional de la UE, cadavegada més allunyat de la ciutada-nia. Mentrestant, organismes comel Banc Central Europeu, fora delmés mínim control democràtic, se-guiran dictant la política monetàriaal gust de les grans fortunes, i injec-tant diners públics per a salvar ban-quers i grans empreses.Aquesta és la fórmula per a sortirde la crisi compartida per Zapatero,i aquest és el projecte d’Europa quedefensa. Un projecte que va deri-vant perillosament cap a un esgue-rro antisocial. És en aquest espaieuropeu on circulen lliurement lestransaccions especulatives del capi-tal, però on s’impedeix el drethumà a la lliure circulació de lespersones. Les mesures racistes,com la “directiva de la vergonya”, iels governs que les apliquen, pro-voquen milers de morts en les pas-teres i en les fronteres, i greusagressions als drets humans en con-flictes prenyats de xenofòbia. És enaquesta Europa del capital on lesconquestes laborals són sacrifica-des, mitjançant l’augment de laproductivitat i la destrucció d’ocu-pació, en l’altar de la “flexisegure-tat”, i des d’on es governen les nos-tres vides mitjançant altresdirectives (Bolkestein, 65 hores,Bolonya, etc.), orientades exclusi-vament a l’obtenció del benefici, ala privatització de serveis, a la mer-

cantilització de l’ensenyament, a laretallada dels drets dels treballadorsi dels pobles d’Europa, i a la des-trucció del medi ambient.L’estructura de la Unió Europea haestat dissenyada com un instrumentper enfortir les regles de joc delgran capital, sense descartar la sevafaceta més agressiva, la del dominimilitar. Va caient progressivamentla careta d’un suposat “pacifisme”,alternatiu al model nord-americà.De fet, l’ampliació de la UE als 27ha suposat, per a molts dels païsosde l’est europeu, transitar per l’an-tesala de l’ingrés previ en l’OTAN.Els projectes de la indústria arma-mentística (gairebé tots, per cert,amb participació espanyola) cadavegada tenen més espai en l’agendaeuropea: “Eurofighter”, “Airbus A-400”, “Tifón”, etc., i les interven-cions d’agressió neocolonial alspaïsos del sud, sota eufemismescom ”accés als recursos energèticsglobals” (Somàlia, Afganistan?),jalonen els discursos agressius dedirigents com Àngela Merkel.Mentrestant, cada vegada és mésevident la incondicional submissióeuropea als dictats del Pentàgon, al’agressió sionista sobre el poblepalestí o a l’ocupació marroquinadel Sàhara Occidental.No sembla, per tant, que els treba-lladors i els ciutadans, tant euro-peus com de la resta del món, pu-guem esperar res positiu de lapresidència espanyola, ni tampocde la pròpia UE. Les organitzacionssocials que s’han vingut mostrantmés actives contra aquesta Europadel capital i la guerra, ja han co-mençat a obrar en conseqüència, is’estan coordinant esforços per aoposar, a aquest model d’Europaque ens imposen, “la solidaritatentre els pobles, entre les diferentslluites i entre les persones”, amb unampli calendari de mobilitzacions afavor dels drets socials, al llarg delsemestre. El nombre d’entitats con-vocants no atura de créixer, aixícom les accions a desenvolupar. Defet, si algun avantatge té la presi-dència espanyola de la UE, és l’o-portunitat de posar en escena tot uncalendari de “cimeres alternatives”oposades a les convocades “oficial-ment”, en l’Estat Espanyol, al llargd’aquests sis mesos: energia i mediambient (Sevilla); treball (Barcelo-na); defensa (Palma); Amèrica Lla-tina i Carib, Afganistan, etc., en elcim UE-EEUU (Madrid); agricul-tura (Mérida), etc., són només unapart de les cites previstes. De laforça social que siguem capaços degenerar en elles depèn, en gran me-sura, el futur de tots i totes.

Febrer de 20104

REPORTATGE

Si un cec guia un altre cec…(apunts sobre la presidència

espanyola de la UE)

Rojo y Negro

Amb motiu de la presidènciaespanyola de la Unió Euro-pea, desenes d’organitza-

cions de l’Estat espanyol, entreelles la CGT, han decidit unir lesseves forces per a expressar una ve-gada més la seva repulsa davant elprojecte capitalista i neoliberal querepresenta la UE. Aquestes organit-zacions estan coordinades amb al-tres de la resta de la Unió i d’Amè-rica Llatina.La UE ha demostrat ser un entra-mat institucional antidemocràtic alservei dels interessos de les multi-nacionals i de les elits dels estatsmembres. Serveixi d’exemple l’o-rientació econonomicista i contrà-ria als drets socials bàsics del Trac-tat de Lisboa, aprovat senseconsultar a la ciutadania (excepte aIrlanda, per imperatiu legal).Per a servir a aquests interessos, laUE no dubta a rebaixar les condi-cions laborals i a facilitar els aco-miadaments i la destrucció d’ocu-pació, com demostra la doctrina dela “flexiseguretat”. Igualment, de-fensa amb tot el seu aparell diplo-màtic les estratègies comercials iempresarials abusives de les em-preses europees en països del Sud.Les organitzacions signants rebut-gen les pressions a les quals la UEsotmet a tercers països perquè sig-nin els tractats comercials, mal ano-

menats “Acords d’Associació”.Són una forma de “neocolonialis-

me” i d’expoli, tant de la naturalesacom de les poblacions del Sud. Enparal·lel a aquest suport explícit alsinteressos de les elits, es produeïxuna desprotecció premeditada deles ciutadanes i ciutadans europeus.Les organitzacions signants denun-cien una vegada més el desmante-llament i la privatització dels ser-veis públics promoguda per laComissió Europea. Els serveis pú-

blics no haurien de ser negocis, sinódrets bàsics de les persones. També

és reprovable la política de la UEsobre les fronteres. Amb diferentsdirectives aprovades es pretén ferde la UE una fortalesa on els dinersi els béns puguin moure’s lliure-ment, mentre que a les persones im-migrants se’ls posen barreres queviolen els drets humans. Manifes-tem la nostra especial repulsa da-vant la Directiva de Tornada, reba-tejada com “de la Vergonya”.

Igualment, el discurs ambientalistade la UE no deixa de ser paper mu-llat que es queda en no-res, o moltpoc, a l’hora de prendre mesuresconcretes. Una vegada més, els be-neficis del capital estan per sobredels drets dels pobles, les persones ila resta d’éssers vius.Al ser una estructura creada ambl’objectiu d’enfortir les economiescapitalistes i de millorar la competi-tivitat, com bé reflecteixen l’estra-tègia “Europa Global competint enel món” o la Directiva “Bolkes-tein”, totes les polítiques europees

en matèria de transports, d’agricul-tura, de finances, d’educació… sesupediten a l’objectiu econòmic i esconcreten en un major expoli delmediambient.La UE és insostenible social i am-bientalment. Creiem en la solidari-tat entre els pobles, entre les dife-rents lluites i entre les persones. Peraixò, al llarg del semestre de la Pre-sidència espanyola de la UE convo-carem diverses trobades i accionsper a analitzar a la UE, denunciar lainjustícia estructural que tanca icrear alternatives.

Febrer de 2010 5

REPORTATGE

Els moviments socials esmobilitzen davant la presidènciaespanyola de la Unió Europea

Entre les accions de resposta ques’ha previst donar en relació als di-ferents esdeveniments que tindranlloc durant la presidència espanyo-la de la Unió Europea hi haurà lessegüents:

15-16 de gener El Fòrum Alternatiu a la reuniódels ministres d’energia i mediambient a Sevilla.

27-28 de gener Fòrum Alternatiu a la reunió deministres de treball a Barcelona imobilitzacions.

17-19 de maigEs descriuen els actes més enda-vant, en paral·lel a la reunió de laUnió Europea, i Amèrica Llatina iCarib.

25 de maigMobilitzacions contra la presènciade tropes de la UE i EEUU a Afga-nistan coincidint amb la cimeraUE-EEUU de Madrid.

30 de maig al 1 de junyMobilitzacions centrades en la re-forma de la PAC i contra els trans-gènics en paral·lel a la reunió deministres d’agricultura a Mèrida.

6-7 de junyFòrum Alternatiu i mobilitzacionsa la reunió de la Regió Euromedi-terránea a Barcelona.

Data per determinarMobilitzacions centrades en el dreta l’autodeterminació del Sàharacoincidint amb la cimera UE-Ma-rroc de Granada.

Accions previstesA Madrid s’està organitzant, desde les xarxes “Enlazando Alterna-tivas” i “Contra la Europa del capi-tal i la guerra, y sus crisis. Por lasolidaridad entre los pueblos” unampli ventall de respostes que con-gregaran milers de persones i cen-tenars d’activistes llatinoameri-cans i de la resta de la UnióEuropea. El calendari d’activitats és el se-güent:

14 de maigArribada a Madrid de les marxescontra l’atur i l’exclusió. Inici delTribunal Permanent dels Poblesque jutjarà les accions de les multi-

nacionals europees a Amèrica Lla-tina i Carib i la correspondabilitatde la UE.

15 de maigTribunal Permanent dels Pobles.Fòrum Alternatiu a la reunió ofi-cial.

16 de maigMobilització per la solidaritatentre els pobles. Assemblea deMoviments Socials de la UE iAmèrica Llatina i Carib.

17-19 de maigAccions directes noviolentes cen-trades en la Cimera oficial.

Mobilitzacions a Madrid

Federació Sanitat CGT Catalunya

La vaga, per al personal del’Institut Català de la Salut(Hospitals i Atenció Primà-

ria), estava convocada per la retira-da de la nova borsa de treball i elreconeixement del solapament d’-horaris retribuïts per infermeria iauxiliars d’infermeria. El 21 degener, a més de la vaga, es vanconvocar assemblees a les portesdels centres de treball. El 28 es vafer una concentració a l’ICS Bal-mes de Barcelona.

El perquè de la vagaDes de fa més de dos anys les tre-balladores i els treballadors del’ICS estem patint la nova Llei8/2007, del 30 de juliol, de l’Insti-tut Català de la Salut (transforma-ció en empresa pública) aprovadaal Parlament de Catalunya. Sónclars exemples de privatització lanova borsa de treball, l’obligatorie-tat de treballar gratis un nombreelevat d’hores a l’any a conseqüèn-cia de la falta de solapament entretorns, el “presentisme”, irregulari-tats relacionades amb les DPOs,les excessives càrregues de treball,la privatització de serveis, etc.Aquesta situació ha provocat quela CGT hagi emprès diferents ac-cions per mostrar el seu rebuig: re-alitzant assemblees, concentra-cions i recollides de signatures, iboicotejant el sopar del 25è aniver-sari de l’ICS. Per tant, ja era horad’accions contundents davant elnefast rumb que els nostres políticshan decidit posar ja a la gairebémoribunda qualitat assistencial dela sanitat pública catalana. És peraquest motiu que la CGT va con-vocar la del 21 i 28 de gener de2010.

Sobre la Borsa de treballDavant el pacte sobre la borsa detreball, signat el 19 de maig de2008 entre l’ ICS i els sindicatsCCOO, UGT i SATSE, el sindicatCGT considera, denuncia i plantejaque:1.-La centralització i el control ex-clusiu del seu funcionament perpart de la pròpia administració idels tres únics sindicats signantsatorguen a l’administració sufi-cient poder per manipular al seudesig la borsa de treball i el movi-ment intern i excloure, com a lesempreses privades, a qui pel motiuque sigui no li agradi. CGT propo-sa la implantació de mecanismesque permetin la transparència de la

borsa de treball per tots els treba-lladors implicats i agents socials, ino sols pels “sindicat-amics” del’ICS, és a dir, CCOO, UGT iSATSE.2.- Aquest pacte dóna a l’empresala possibilitat d’avaluar el personalde forma arbitrària i unilateral,amb criteris absolutament subjec-tius. El pes d’aquesta avaluació re-presenta, ni més ni menys, que el50% de la nota final!3.- Per altre banda, molts i moltestreballadors i treballadores s’estantrobant amb la sorpresa de queestan sent avaluats per comanda-ments intermedis amb els qui hantreballat. Els mateixos comanda-ments intermedis ens expliquen nohaver estat formats per la pràcticad’un mètode d’avaluació tan ambi-gu com el que proposa aquest es-pantós acord.4.- Segons el pacte, els contractesinferiors a tres mesos poden seroferts per l’empresa al seu desig,sense cap tipus de control o limita-ció. CGT proposa la regulació através de la borsa de treball de tottipus de contractació o nomena-ment.5.- El pacte elimina la circular9/90, fent desaparèixer la promo-ció interna. D’aquesta manera, elstreballadors i treballadores ambplaça a l’ICS estan en igualtat decondicions que el personal tempo-ral a l’hora d’accedir a un lloc detreball d’una altra categoria profes-

sional. CGT proposa el restabli-ment de la promoció interna, comestava establert a la circular 9/90.6.- La màniga ampla donada al’administració per l’elecció de tre-balladors que ocupin llocs de tre-ball específics a través de la utilit-zació de “perfils” professionals,tant a la borsa de treball com almoviment intern, és altre delspunts controvertits d’aquest pacte.CGT proposa establir la màxima li-mitació de la capacitat de les direc-cions per l’establiment de “per-fils”.7.- A conseqüència d’aquesta situa-ció que al final denota la incompe-tència i el patent desconeixementtècnic dels qui van proposar aquestsistema d’avaluacions, a més de lafalta de compromís i la responsabi-litat dels sindicats que a la lleugerael van signar, trobem avaluacionsmanifestament desbaratades que,sovint, distancien molt treballadorsamb característiques laborals sem-blants. Això només aconsegueixcrear un clima laboral irrespirable,amb les nocives conseqüències queaixò suposa a la sanitat pública, alsseus treballadors i, el que és pitjor,als pacients i usuaris.8.- Considerant les barbaritats delpacte aquí qüestionades, CGT pro-posa l’anul·lació de totes les ava-luacions realitzades, així com la re-negociació global del pacte.Sobre el solapament d’horaris re-tribuït

L’ICS no té en compte la necessitatd’un temps de trobada entre el pro-fessional que passa el “parte” i quiel rep, cosa que fa que coincideixil’horari laboral de l’inici de la jor-nada d’un torn amb el del final deltorn anterior. Les infermeres i auxi-liars d’infermeria dels hospitals del’ICS, dirigides per la seva moralpersonal i per la deontologia pro-fessional, busquen garantir la segu-retat dels pacients al seu càrrecquedant-se a passar el “parte” forade la seva jornada laboral. Això de-termina que realitzin un importantexcés de jornada anual que no elsés reconegut, retribuït o recompen-sat, la qual cosa vol dir que treba-llen gratis moltes hores a l’any.Així, CGT reclama el reconeixe-ment per part de l’administraciódel temps destinat al “solapament”entre torns. Finalment, CGT tambéreclama la retirada de l’ítem “pre-sentisme” (absentisme) de lesDPO.Entenem que cal impedir que elsmillors llocs de treball siguin ocu-pats per gent escollida a dit pelscaps. Cal dificultar que l’ICS es ca-rregui el principi constitucionald’igualtat, mèrit i capacitat per al’ocupació de llocs de treball pú-blics. En defensa de la sanitat pú-blica, hem d’aturar les privatitza-cions.

Per a més informació: www.cgtsanitat.org

TREBALL-ECONOMIADes de l'esquerra s’ha de defensar quel’objectiu de allò públic és la rendibilitatsocial, no el econòmic

Privatitzar un serveipúblic significareconèixer el fracàsde la seva gestió

Vaga i concentracions al’ICS el 21 i 28 de gener

Febrer de 20106

El Ministeri deTreballincompleix elsseus propiscompromisos iaprova els EROde l’empresamultinacionalRoca

Secció Sindical CGT Roca

Això implicarà un màxim de629 acomiadats i un mínim de

504, així com la suspensió tempo-ral per un any d’altres 200 treballa-dors.Des de la Secció Sindical de laCGT a Roca valorem negativamentaquesta Resolució i no entenemcom l’Administració accedeix a lespeticions de la multinacional Roca,en lloc d’escoltar les peticions delstreballadors.Encara estem recuperant-nos delcop rebut en el dia d’ahir, i analit-zant els motius exposats per a acce-dir a la seva aprovació. Com prime-ra mesura, CGT ha sol·licitat a laresta de Sindicats una convocatòriaurgent del Comitè d’Empresa ambl’objectiu de convocar immediata-ment una Assemblea general de tre-balladors/es.Des de CGT anunciem que conti-nuem la lluita i proposem iniciaraccions contundents per a mostrarel nostre més profund rebuig aaquesta barbàrie, que com ens hemcansat de repetir és simplement unadeslocalització de produccions apaïsos on el benefici empresarial ésmés gran.Les condicions autoritzades per al’extinció dels contractes de treballes divideixen en dos:1.- Prejubilacions a partir dels 53anys, amb un 90% del salari net iuna pujada anual del 1,5%.2.- Els treballadors afectats que nocompleixin els requisits per a aco-llir-se al pla de prejubilacions, per-cebran una indemnització bruta de45 dies per any de servei amb untopall de 42 mensualitats.CGT no es quedarà aturada ni a ni-vell jurídic ni a nivell sindical i ba-tallarem on, com i quan sigui ne-cessari per a demostrar que Rocatan sols busca l’augment dels seusja enormes beneficis i anteposa laseva avarícia als interessos delsseus treballadors, que amb enormeesforç i sacrifici durant molts anyssón els que han contribuït a queaquesta multinacional avui sigui lanúmero 1 a nivell mundial en elsector d’habitacions de bany.Més informaciówww.cgt-roca.com

Febrer de 2010 7

TREBALL-ECONOMIA

Seccions Sindicals CGT Grup Seat

Les mobilitzacions a Seat his-tòricament han estat sempreencapçalades pels treballa-

dors de producció, possiblementperquè sofreixen el treball físic i co-bren menys salari. El costum haestat que la majoria dels tècnics hanevadit mobilitzar-se davant els con-flictes, pensant que a l’estar “propde l’empresa” tenien més seguretat.Així ha semblat gairebé sempre, jaque l’empresa ha potenciat la dife-rència amb millors condicions alcol·lectiu cridat de “coll dur”.Hem de felicitar-nos tots els treba-lladors i treballadores de Seat perl’exemplar lluita unitària portada aterme entre el 19 i el 23 de gener.Aquest exemple ens reforça encaramés a la CGT en la seva tasca icompromís sindical.La CGT sempre hem cridat a launió de tots els treballadors/es tantde producció com d’oficines per-què l’empresa busca el benefici acosta de tots/es nosaltres:• En el col·lectiu de producció, ambuns augments de ritmes de treball,pel sistema de Producció Seat(SPS) que afecten cada vegada mésdirectament a la salut.• En indirectes i tècnics, amb el Tre-ball en Equip i assumint més càrre-ga de treball cada dia, sense unadescripció clara de tasques del seulloc de treball.La CGT sempre hem avisat que elsobjectius insaciables de beneficisde les empreses no distingirienentre col·lectius. La Direcció deSeat va decidir portar a terme unaagressió en tota regla. Una acciócoordinada amb les pretensions dela patronal espanyola, que portaanys demanant eliminar els condi-cionaments de la legislació per apoder acomiadar lliurement, de ma-nera salvatge si fa falta.A la fi de desembre el nou Presidentva anunciar a tots els sindicats laseva pretensió de “donar una punta-da de peu als mals remers”. Des dela CGT avisem a l’empresa queprovocaria un conflicte, i realitzemcontinuats esforços amb els sindi-cats majoritaris per a donar una res-posta contundent de tots els sindi-cats, i intentar detenir aquestabarbaritat. Sense poder arribar a unacord de mobilització arribem al 11de gener, quan l’empresa aplicaunilateralment l’acomiadament de115 companys/es amb les condi-cions de pre-jubilació de l’acord de2007. Vam tornar a insistir als sin-dicats majoritaris de la necessitat derespondre i sol·licitem Ple del Co-mitè. El 18 de gener es comença a aco-miadar a desenes de companys/es,

amb la inacceptable i injustificablecausa del baix “rendiment”, fins aarribar als 291. Però la realitat des-menteix la campanya pública deSeat que això era només per a “qua-tre directius” i els afectats es veuenen oficines i en tallers, entre la màd’obra.El procés de mobilitzacions s’iniciaa Zona Franca el 19 de gener i s’es-tén a tots els centres de Seat. Des-prés de cinc dies de mobilització, aúltima hora del 22 de gener arribà-vem a un preacord per al reingrésimmediat de 24 companys/es i lapossibilitat de reingrés per a totsaquells que triïn, aquesta vegadalliurement, si accepten l’acomiada-ment amb els 60 dies ja signats oentren en un pla de reingrés, ambformació, fins a juliol de 2011. D’a-quest acord ha quedat exclòs el Per-sonal Extra Conveni (PEC) i laplantilla de Seat-Sport.El dia 25, en una assemblea de mésde tres hores, totalment democràti-ca i participativa, els afectats vanacceptar l’acord per majoria. Aque-lla mateixa tarda la CGT del GrupSEAT vam aprovar la signatura de-finitiva d’aquest acord en Assem-blea extraordinària.La CGT hem signat aquest acordperquè:

• La negociació ha estat unitària idemocràtica, recollint-se les pro-postes de la CGT.• La decisió final ha estat presa pelspropis afectats/des. • A diferència del Pla Social delERO del 2005 on es van pactar aco-miadaments, aquest acord el quepacta és la retirada d’acomiada-ments.• Els treballadors, tant indirectescom directes, s’ha mobilitzat ambun objectiu clar: que els afectats po-guessin triar lliurement i que elreingrés estigués assegurat. L’acordrecull aquestes reivindicacions gai-rebé al complet.• L’empresa ha hagut de rectificar iretirar acomiadaments.• Les condicions de reingrés signifi-quen una millora clara respecte al’ocorregut en 2005, fruit del treballunitari de la plantilla i de tots elssindicats. S’assegura el reingrés enmenys temps, qui vulgui podràmantenir la seva antiguitat en l’em-presa i tot el procés des de ja ma-teix, serà tutelat directament pelssindicats.• A més de l’escrit en l’acord hi haun gir important en les negocia-cions: per primer cop un presidentsigna un acord i es compromet di-rectament amb el seu compliment.

• El signat és conseqüència d’unamobilització exemplar i unitària.El procés ha significat un canvi enl’actitud de la plantilla. Ha estathistòrica la mobilització del col·lec-tiu indirecte que, per primera vega-da, ha aconseguit parar la produc-ció. La Mà d’Obra Directa, alprincipi sorpresos, han respost ambsolidaritat a la plantilla indirecta aZF i Gearbox, i de forma creixent aMartorell, iniciant el camí cap a launitat de tots els treballadors.La confiança en aquesta empresaque compleixi els seus acords no ésmolta. Per això és imprescindiblemantenir la unitat d’acció tant delssindicats, com dels treballadors. LaComissió de Seguiment ha de fercomplir els acords i aconseguir quetot aquell company que lliurementtrii el camí del reingrés amb forma-ció, entri com més aviat millor. Perdavant ens queda molt treball, perals sindicats i per a tota la plantilla:• La negociació d’un Pla de Preju-bilacions voluntari i el seguimentde les vacants que es produeixin pera reingressar a la totalitat de com-panys acomiadats com més aviatmillor.• El Conveni Col·lectiu, que hauràde forçosament contemplar una re-negociació de la congelació sala-

rial, davant l’incompliment de Seatdel manteniment de l’ocupació.• Aconseguir en aquest conveni unareducció del temps de treball, sensereducció de salari, per a recuperarmés companys/es, i fins i tot realit-zar noves contractacions.• Un acord de qualificació profes-sional del col·lectiu indirecte i TASque contempli la descripció de tas-ques per a tots/as com únic mig ob-jectiu de valoració.• Parar els augments de productivi-tat en els tallers (RDEs, KVP, ocom vulguin anomenar-los) fruitd’un Treball en Equip que, a més,l’empresa aplica al seu antull.Per altra banda, els dies 21 i 22 esvan portar a terme aturades a l’em-presa Gearbox del Prat, pertanyental Grup Seat, que fabrica caixes decanvi per a la pròpia Seat i tot elgrup Volskwagen. La factoria vaquedar pràcticament paralitzada. Elmotiu de les aturades va ser l’aco-miadament de tres treballadors. Fi-nalment, l’empresa va fer marxaenrere i va readmetre els tres treba-lladors acomiadats, fet que va servalorat molt positivament per laCGT com un exemple de que lalluita de tota la plantilla de formaunànime i contundent dona bons re-sultats.

La lluita exemplar de la plantilla de Seat

Febrer de 20108

TREBALL-ECONOMIA

Helena HerreraSec. General CGT-Balears

El gaudi dels drets socialsdepèn de l’existència, elfuncionament apropiat i

l’accés en condicions equitativesde certs serveis públics. Aquestscerts serveis públics, comunmentsón denominats serveis públics bà-sics, entre els quals hi hauria perexemple, la prestació de serveisd’aigua potable i corrent, energiaelèctrica, gas natural, lavabo i tele-fonia, la potestat de la qual és exer-cida per l’estat. No obstant això, ien clara vinculació amb la consa-gració dels drets socials i el con-cepte de dignitat humana, s’hanteixit arguments entorn de la nocióde serveis públics fonamentals,entre els quals hi ha, a més dels an-teriors, l’assistència a la salut, l’ac-cés a educació i ocupació decentcom mitjans per a satisfer les con-dicions mínimes de vida adequadai decorosa i per tant el respecte idesenvolupament de la dignitat detota persona. Anant més enllà, la Carta de lesNacions Unides estableix en el seupreàmbul que els pobles de les na-cions unides “[....] resolts a reafir-mar la fe en els drets fonamentalsde l’home, en la dignitat i el valorde la persona humana [.....] i [....] apromoure el progrés social i a ele-var el nivell de vida dintre d’unconcepte més ampli de la llibertat[....]”, la Declaració Universal dels

Drets Humans al seu article 22 diu“la satisfacció dels drets econò-mics, socials i culturals, indispen-sables a la seva dignitat i al lliuredesenvolupament de la seva perso-nalitat" com a estàndard mínim deldeure de prestacions de tot Estat.Així mateix l’article 25 consagra eldret de tota persona “a un nivell devida adequat que li asseguri, aixícom a la seva família, la salut el be-nestar i especialment l’alimentacióel vestit, l’habitatge, l’assistènciamèdica i els serveis socials neces-saris"; i en el seu article 26 assen-yala el dret a l’educació gratuïta iobligatòria de la instrucció elemen-tal i fonamental i l’accés en condi-cions d’igualtat als estudis supe-riors, destacant que l’educació"tindrà per objecte el ple desenvo-lupament de la personalitat huma-na", per tant la noció de serveis pú-blics, efectivament passa per unarelació amb de dret i en aquest casamb els drets humans. Mentre que d’una banda tenim de-claracions universals que ens "em-paren" quant a l’accés als serveispúblics bàsics, a Europa, la priva-tització d’aquests serveis públicsavança de forma implacable en totel continent, la pregunta a fer-nosés com ens afecta aquesta situacióa la ciutadania, i específicament ales dones? , quines possibilitats departicipació en les decisions tenimcom subjectes beneficiaris? La ve-ritat és que vistes les darreres ac-

tuacions i propostes sobretot delPacte de Lisboa,... els i les ciuta-dans no tenim cap possibilitat departicipació directa, més enllà de laparticipació a les eleccions. Lo preocupant és l’escenari quese'ns presenta ja que les línies polí-tiques dels estats suposen idearmesures per a la satisfacció de lesnecessitats socials de les personesdes de la visió de la mercantilitza-ció dels serveis públics bàsics perla submissió pragmàtica dels go-verns nacionals ja siguin de dreteso d’esquerres als interessos econò-mics dels centres financers interna-cionals i les empreses transnacio-nals que gestionen lo públic des dela lògica dels negocis corporatius(privatitzacions de béns públics,acomiadament de personal i con-tractació de serveis privats en total’estructura governamental, sub-contractacions etc.) més que enfunció del benestar real dels ciuta-dans. La integració en la Unió Eu-ropea està significant assumir lesdirectives neoliberals que ataquendirectament al manteniment delsserveis públics com, per exemple,la directiva Bolkestein, segons laqual tots els serveis públics s’hau-rien de liberalitzar i sotmetre’s a leslleis del mercat capitalista, al crite-ri de la competitivitat i el beneficiempresarial. Així, després d’unaplanificada campanya de despresti-gi i deteriorament dels serveis pú-blics, es procedeix a la seva priva-

tització.L’argument per cobrir les necessi-tats dels consumidors, millorar l’e-ficiència de les finances públiques icrear un mercat europeu comú quepermeti la lliure circulació d’em-preses, professionals i treballa-dors/es; polítiques d’aquest tipuscomporten privatitzar serveis his-tòricament garantits i protegits perl’estat, despullant així la poblaciód’un control democràtic sobre laforma que es gasten els seus im-postos, sense recordar que el des-envolupament d’un bon sistema deserveis públics representen el mi-llor model de gestió dels drets so-cials. Però aquesta reducció de lademocràcia té a veure directamentamb la reestructuració econòmicade l’estat en funció del sistemaeconòmic neoliberal de coberturamundial que, entre altres efectesnegatius per a la població, generaactituds cada vegada menys solidà-ries en la cultura política i menysresponsabilitat social en l’aparellgovernamental.És una realitat que a les nostres so-cietats occidentals els mercats ca-pitalistes han aconseguit convertir-se en l’epicentre de l’organitzaciósocial i han erigit l’economia comúnic principi de realitat; això haestat possible, en gran mesura, perla seva habilitat per camuflar la re-alitat i convèncer-nos perquè veiés-sim només allò que havíem deveure: que la demanda de les ne-

La privatització delsserveis públics

Ni amb tu nisense tu

Pepe Berlanga

Entre la fauna que habitem laCGT hi ha un rar especimen

que desperta la seva letargia hiver-nal quan olora una presa. Aquestdepredador sent com les seves neu-rones s'alteren, el cor li bomba granquantitat de fluid vermellós, lesvenes se li inflen desmesuradamenti l'adrenalina que origina li causasuggeridor plaer, arribant a simili-tuds gairebé orgàsmiques. Aquest ésser tan vigorós sent que elseu propòsit és protegir el ramat,conservar les tradicions de l'espèciei que no cal renovar-se. Imaginem per un instant el perillque pel llinatge genera que ens ba-rregem amb altres imperfectes quealterarien la puresa genètica de lanostra raça, ve a concloure. Doncs bé, aquest ésser, característicde temps passats que imaginàvemoblidats, correteja alegrement per lageografia catalana. Recorre ingentsquilòmetres per a aguaitar els ene-mics. Es trasllada de la planura a lamuntanya pretenent airejar les im-pureses i perversions d'altres mem-bres de la manada. Es fa acompan-yar d'uns altres de la seva mateixaespècie que, si bé no resulten tanagressius -encara que no sempre ésaixí- l’abrigallen i protegeixen. En aquest camí té la caradura de ca-talogar els seus coterranis com unbloc monolític enfrontat a ell, l'únicversat en la veritat, això li permetalçar-se com insuperable i exclusiuabanderat. Per això, li urgeix equi-parar els altres com els impurs, elsquals han perdut pedigrí per tolerarajuntar-se amb altres espècies per aarribar a metes comunes, sense en-tendre que l'evolució exigeixaquesta cooperació. De vegadesminusvalora als qui considera elsseus contrincants, tendint-los pa-ranys que, si no aconsegueix dissi-mular, cobeja reconduir arribant aculpabilitzar el seu imaginari opo-nent de les majors malifetes inima-ginables, per que actuen en contral'interès de la comunitat, arribant aalts nivells de fantasia que acabacreient-se a ulls clucs.En les seves obstinacions arribafins i tot a menysprear en privat auna part dels “seus”, revelant clara-ment com els menysprea o comamb les seves actituds no contri-bueixen a que el seu anhel sigui uncamí de roses, per sort ells desco-neixen la seva hipocresia, no obs-tant això, alguns comencen a des-pertar-se del coma induït.Ara bé, si els qui compartim espaiscomuns amb el referit subjecte noens deixem acoquinar, exercim lanostra capacitat de decidir per no-saltres mateixos, acabarem d'arrelamb aquest problema, encara queno és menys cert que no serà tascafàcil, però tampoc és impossible.

L’ALTRA REALITAT

Febrer de 2010 9

TREBALL-ECONOMIA

cessitats socials bàsiques per qües-tions d’optimitzacions publiques éstenen que cobrir també des de loprivat per raons de arribar al majornombre de poblacions i aquestaidea que ha anat calant a la societatque acceptem (perversament) elpagament per accedir a determinatsserveis. Pensions, sanitat, proteccióper atur, dependència, educació,propietat intel·lectual, patents,aigua, polítiques contra la pobresa il’exclusió, etc. L'Acord Generalsobre el Comerç de Serveis i la Di-rectiva Bolkenstein promou la pri-vatització i comercialització gene-ralitzada de tots els serveis públics. Tot això vol dir que la vida, i lacura de les persones depenen deserveis públics cada vegada mesmercantilitzats i exemple més quepatent es la Seguretat Alimentàriacomo dret fonamental "La sobira-nia alimentària és el dret dels po-bles a una alimentació saludable iculturalment apropiada, produïdaecològicament i amb mètodes sus-tentables, i el seu dret a definir elsseus propis sistemes alimentaris iagrícoles" segons la Declaració deNyéléni.Aquest afany privatitzador dels es-tats europeus que s’aplica als dife-rents sectors productius fa que elsefectes en relació al gènere siguinmolt mes agressives i tendeixin aprecaritzar encara més la situacióde les dones en tots els àmbits, tanten el públic com en el privat.

Efectes de la privatitzaciódels serveis públics enrelació al gènere En general, ens trobem freqüent-ment tres aspectes relacionats ambel gènere: la privatització és mésperjudicial per a les dones treballa-dores dels serveis privatitzats i estorna un col·lectiu molt més vulne-rable precaritzat i factible d'ésserexplotat. La privatització significa,entre altres coses, que les tarifespugen pel que els més afectats sónles persones que es troben en riscde exclusió social que no poden ac-cedir als recursos (sanitat, educa-ció, serveis bàsic....) especialmentles dones i les llars monomarentalsamb càrregues familiars. La priva-tització desconeix i ignora el plan-tejament amb enfocament de gène-

re dels drets socials i l’accés alsserveis públics. Des de l'esquerra s’ha de defensarque l’objectiu de allò públic és larendibilitat social, no pas l’econò-mica, i satisfer les necessitats de lespersones, mentre que el privatbusca el benefici econòmic del em-presariat. Que lo públic cerca laprotecció social i la redistribucióde la riquesa de forma col·lectivamentre que el privat busca la rendi-bilitat, l’eficàcia i la competitivitatdes de l’interès individualista. Elpúblic garanteix drets salarials, la-borals, socials, repartiment de la ri-quesa, una major justícia, igualtat isolidaritat social mentre que desdel privat no hi ha redistribució so-cial. Privatitzar un servei públicsignifica reconèixer el fracàs de lagestió d’aquesta administració pú-

blica pel que la recepta hauria deser la dimissió d’aquests gestorspúblics més que la privatització.Un Servei Públic, ho és perquè laseva activitat està controlada públi-cament i està destinat a atendre ne-cessitats col·lectives. Per extensió,s’ha de considerar com a serveispúblics els serveis controlats públi-cament i destinats a facilitar l’exis-tència i el funcionament de la restade serveis.

PropostesMantenir i millorar els serveis pú-blics i socials universals i de quali-tat sota gestió pública. Recuperarels serveis externalitzats i/o priva-titzats.Eines de participació dels movi-ments socials y de la ciutadania engeneral reals a on el disseny d’a-

questes eines sigui participativa,amb pressupost amb perspectivade gènere.Obrir a la participació ciutadanad’organitzacions i col·lectius dedones i sobretot escoltar la veu deles dones a l’hora de la planificacióde polítiques actives.Garantir un accés objectiu i trans-parent a l’ocupació pública, ambunes condicions laborals, socials ieconòmiques dignes per a lesdones: a igual treball, igual salari.Eradicació de la cada vegada méselevada precarietat laboral en elsserveis públics i socials.Augment significatiu de la despesai ocupació pública, i dels serveissocials i de protecció als col·lectiusmés desfavorits, en contraprestacióals danys socials originats per lespolítiques neoliberals.

Treballar finsals 67 anys

Vicent Martínez

No deixa de ser curiós que encompte de reduir el temps de

treball hagim de treballar cada copmés hores . Ara un govern socialis-ta ha proposat retardar l'edat de ju-bilació als 67. Pot semblar raona-ble, en realitat són només dos anysmés per una finalitat bona, mante-nir el sistema de pensions, però hiha vàries consideracions a fer.En primer lloc, ens hauríem deqüestionar que hi ha darrere d'a-quests informes “objectius”, moltsfinançats per la banca (gran interes-sada en ficar por a la gent sobre elssistema públic de pensions perquees faci assegurances privades). Sónaquests informes interessats els queasseguren que el sistema pot que-brar. Llavors, com són de realsaquestes dades que anuncien laquebra del sistema de pensions?En segon lloc, acceptant que po-guessin ser certes les conclusionsd'aquests informes, no hauriem deqüestionar-nos altres coses abans?Es diu molts cops que hi haurà pocstreballadors en comparació als an-cians que mantenir, però, en canvi,en poques ocasions es diu que elpercentatge de població activa al'Estat espanyol és molt baix res-pecte a altres països perque encarano s'ha igualat la participació entrehomes i dones al mercat laboral. Enresum, hi treballa menys part de lapoblació en altres països europeus iaixò disminueix els ingressos.La nostra pressió fiscal cap a lesrendes altes i les de capital no és,precisament, de les més elevadesd'Europa i això repercuteix en elsingressos de l'Estat. A més, estemen un mercat laboral per a joves:una economia que només vol jovesal treball per pagar-los poc. Comvan a treballar fins als 67 si als 50ja tenen problemes? Qui va a pagarles pensions, els mileuristes? O ensplantegem pujar els impostos delcapital, augmentar l'activitat eco-nòmica, crear treball de qualitat iben pagat i evitar un mercat dualque es desfà dels grans i agafajoves per explotar-los... o retardarl'edat de jubilació als 67 anys notindrà cap efecte d'estalvi real mésenllà de retallar drets socials.Hi ha determinades professions ontreballar més enllà dels 65 seriapossible sense un gran perjudici pera les condicions laborals: perexemple a moltes de les profes-sions liberals. Però en aquelles enquè es demana un ampli esforç físiccom ara albanyil, camioner, etc onpot ser s'hauria fins i tot de rebaixarals 60? I per últim, no anem moltequivocats si pretenem fer treballara un de 65 al mateix ritme que unjovenet de 25. No hauríem de regu-lar d’una forma diferent i més se-gura per al treballador el mercat la-boral?

QUI PAGA MANA

Febrer de 201010

Llorenç Buades Castell

El 12 de desembre de 2009més d’un miler de personeses manifestaren en una con-

vocatòria espontània pels carrersde Palma per tal d’expressar el re-buig a la corrupció política. Diesdesprés, el 29 de desembre, el Con-sell de Govern va aprovar la disso-lució i liquidació del Consorci peral Desenvolupament Econòmic deles Illes Balears (CDEIB), una em-presa pública vinculada a la pre-sumpta xarxa de corrupció del PP.Un dia abans, el dia dels innocents,Eugenio Hidalgo i Jaume Massotingressaven a la presó de Palma .ElTribunal Suprem havia confirmatla condemna de 4 anys per a l’ex-batle d’Andratx i de 3,6 per a l’ex-cap de l’àrea d’Urbanisme delConsistori per construir un xaletil·legal. En qualsevol cas la majorpart dels polítics eviten la presóamb l’allargament dels processos iel pagament de les fiances, una si-tuació que defineix perfectamentque els efectes judicials no són elsmateixos si els reus són rics, si sónpolítics, o són pobres.

Imputats del PP Jaume MatasExpresident del Govern, està im-putat de nou delictes pel cas del ve-lòdrom Palma Arena. La Fiscalia

estima que la quantitat abonada pelPalma Arena és de 79.905.905,80euros. Una quantitat que sobrepas-sa, de lluny, els 48 en què estavapressupostat aquest equipament.La querella criminal presentada aljutjat per la Fiscalia és ben clara:més de 22 milions d'euros pagatsper la construcció del Palma Arenano estan justificats i 30 més notenen certificat de final d'obra. An-toni Palerm, exdirector insulard'Esports va reconèixer ser accio-nista al 10% de l'empresa Tubos yBloques Fiol SL (TBF), que vasubministrar material per valor de804.609 euros per a l'obra delPalma-Arena, de la qual el cons-tructor Melchor Mascaró tambén'era soci amb un 20%. L'empresaMelchor Mascaró va obtenir con-tractes polèmics per part del PPcom el del Metro de Palma, i queamb motiu de les constants inunda-cions va generar el nom populardel "Litro" . Segons el diari “El Mundo” (del 7de gener de 2009), l'empresa SBActivos Agencia de Valores presi-dida per Fernando Areal, cunyat deJaume Matas, va aconseguir un in-grés d'1,2 milions d'euros en uncompte de valors del constructor.L'empresa Melchor Mascaró , ambgovern s’encarrega de la construc-ció del IES Manacor, que està pres-supostada en més de 8 milionsd'euros, de la replantació d'arbres a

l'aparcament de Son Fuster Vell iha cobert la Fase I del Pla E al ca-rrer de Blanquerna. Cal destacarque Antoni Pasqual conseller d'o-bres públiques (UM) va ser soci delconstructor al temps que com polí-tic li atorgava contractes. Les gaso-lineres d'Antoni Pascual al llevantvaren ser construïdes per MelchorMascaró.El titular del Jutjat d’Instrucció nú-mero 3 de Palma ha dictat una pro-vidència, dins del procediment co-negut com Palma Arena, en la quecita a declarar el 23 de març vinenten qualitat d’imputats a JaumeMatas, la seva esposa, María Tere-sa Areal; Fernando Areal i Barto-meu Reus. Al Palma Arena s'haunit el cas BuckinghamEl 24 de novembre de 2009, JoanSerra, constructor, va declarar queper la reforma del palau de JaumeMatas va cobrar 70.000 euros enmetàl·lic i la resta "en negre" demans del cunyat de Matas Fernan-do Areal, que era gerent del PP.

Fernando ArealExgerent del PP. Està imputat pelcas Palma Arena, inclòs el cas Buc-kingham. Cunyat de Matas.

Gabriel CañellasExpresident del Govern. Va salvar-se per prescripció del Cas Túnel deSóller. El 29 d'octubre de 2009 laFiscalia Anticorrupció va interpo-

sar una querella contra ell, relacio-nada amb presumptes irregularitatsen la gestió de la Torre de SantElm, al municipi d'Andratx.

Marina Sans i Oscar ColladoLa regidora del PP a Cort i expresi-denta de la Funerària durant la pas-sada legislatura, Marina Sans, haestat imputada en una presumptatrama de corrupció. Marina Sans,va pagar 6.833,93 euros en viatgesfamiliars a càrrec de l'empresa mu-nicipal.El jutge va decretar pel mateix caspresó eludible sota fiança de100.000 euros per al ex gerent del'Empresa Funerària Municipal(EFM), Oscar Collado, empresonatprovisionalment el passat 13 dejuny. El 26 d'octubre de 2009,Óscar Collado, va considerar lògi-ques les despeses de 20.000 eurosen menjars i altres 44.000 euros enviatges seus pagats amb diners dela societat municipal en 2005.

Jaume FontExconseller de Medi Ambient, estàimputat pel cas Pla Territorial deMallorca sobre irregularitats urba-nístiques.

Josep Joan Cardona, Exconseller d’Indústria, Comerç iEnergia, està imputat per l'entra-mat d'empreses del CDEIB,(Con-sorci per al Desenvolupament Eco-

La ‘cosa nostra’: llista delspolítics balears imputatsen processos judicials

TREBALL-ECONOMIA

Prouacomiadamentsal sector delmetall

FEMEC-CGT

La Federació del Metall de laCGT ens dirigim a la població

per a rebutjar la política que patei-xen els treballadors de la indústriadel metall amb innombrables expe-dients d’acomiadaments i de sus-pensió temporal de contractes.Els ingents beneficis obtinguts perles empreses en els últims anysestan en les butxaques dels empre-saris i multinacionals. Però quans’ha produït la crisi, provocada perl’avarícia i la sobreproducció a laqual ens han dut el gran engany dela competitivitat, ells es quedenamb els diners mentre els impostosde tots nosaltres es dediquen apagar una reestructuració que dumolta gent a l’atur amb poques ex-pectatives de solució.Els sindicats grans, es limiten a ac-ceptar els acomiadaments o pactarERO temporals. Pitjor encara, nodonen la necessària resposta de mo-bilització que mereix la prepotènciade les empreses i no plantegen al-ternatives a favor dels treballadors.La CGT entenem que aquesta situa-ció mereix una resposta contundentcontra els empresaris. Per això enels nostres congressos hem aprovatdues grans línies d’actuació:- Que la crisi la paguin els rics: ellshan estat els que l’han creat ambl’especulació i els grans pilotassoseconòmics a costa de la precarietatde milions de persones. Per això l’-única sortida perquè paguin ells ésla reducció de jornada sense reduc-ció de salari. Si no hi ha treball pera tots es reparteix però permetentque puguem viure en condicionsdignes.- Aconseguir aquest objectiu passaper una convocatòria de vaga gene-ral per impedir que se segueixi de-teriorant la situació i, al contrari, elstreballadors tinguem una garantiade futur per a nosaltres i les nostresfamílies. Una vaga general contraels empresaris, contra l’especula-ció, contra la corrupció que afloraentre qui s’han enriquit en temps debonança a la nostra costa.La Federació del Metall de la CGTens seguim mobilitzant recordantl’esperit de lluita que va significarla convocatòria de vaga generalfeta per tots els sindicats el 14 dedesembre de 1988. Un esperit quealguns semblen haver oblidat. Peròque la CGT no perd i demostracada dia contra les direccions de lesempreses.Treballador, treballadora, prenconsciència, no pensis que els capi-talistes t’ajudaran a sortir d’aquestacrisi, lluita amb nosaltres, per les 35hores setmanals ja, sense reduccióde salari, i en el camí de les 30hores setmanals. Aturem els aco-miadaments.

Febrer de 2010 11

TREBALL-ECONOMIA

nòmic de les Illes Balears).conegutcom el cas Scala. La Fiscalia Anti-corrupció l’acusa de ser el cap dela trama de corrupció en el consor-ci..

Antoni SerraExpresident de l'Institut de ServeisSocials. Està imputat pel cas PalmaArena. .

Rodrigo de Santos,Exregidor d'Urbanisme del PP.Està empresonat. Condemnat a dosanys de presó i quatre anys en si-tuació d'inhabilitació absoluta perun delicte continuat de malversacióde fons públics en prostíbuls..Im-putat per malversació de cabals pú-blics i abusos sexuals a menors.

Altres imputats en el casPalma ArenaJane King, exsecretari general dePresidència , Dulce Linares, excapdel gabinet de Jaume Matas, RafelDuran, exregidor d'Esports, queformà part del consorci , Pedro Ál-varez, exregidor a l'Ajuntament dePalma, Pepote Ballester, exdirectorgeneral d'Esports, detingut durantl'operació Espasa, Antoni Palerm,exdirector insular d'Esports, acusatde negociacions prohibides, Rai-mundo Alabern, exgerent de l'Iba-tur, Està imputat pel cas PalmaArena en relació als sobrecosts delvelòdrom. Jorge Moisés, exgerentdel Palma Arena. Era un càrrec deconfiança i és un dels principals en-causats. També està imputat Barto-meu Reus, exconseller d' Obres Pú-bliques i exdirigent de Gesa-Endesa. Presumpte testaferro deMatas, investigat sobre la titularitatd’un pis a Madrid.

Miguel Ángel Bonet, Exsecretari de l'Ibatur. Està imputat

pel cas Ibatur per presumptes delic-tes en el departament de Promoció.

Felipe Ferré, Exregidor a Lloseta. Està imputatpel cas Scala. Va ser expulsat delPP. Emparentat per família políticaamb Jaume Matas.

Lluc Tomàs, Exbatle de Llucmajor, condemnatper malversació de diners públics,juntament amb Rabasco, antic regi-dor d’ASI.

Francisco Gálvez, Exdirector general de Joventut.Està imputat per la presumptatrama de corrupció al Consorci Tu-risme Jove. Se sospita que el totalde diners malversats podria ser detres milions d’euros. El 18 de junyde 2009,Juan Francisco Gálvez , vaimplicar davant el jutge i la Fisca-lia Anticorrupció l'exconsellera dePresidència i Joventut del Governde Jaume Matas, Rosa Puig (PP)per autoritzar el pagament d’unesfactures sospitoses de devers120.000 euros en hotels.

Antònia OrdinasExgerent del CDEIB (Consorci peral Desenvolupament Econòmic deles Illes Balears). Va ser imputada iempresonada pel cas Scala. Es trobà al seu jardí una llauna deCola Cao amb diners. Jaume Gil,exdirector general de Política Lin-güística i Kurt Viaene, exdirectorde Promoció Industrial estan im-putats pel mateix cas.

Damià VidalExgerent de Bitel. Està imputat pelcas Bitel per malversació de devers700.000 euros públics.

Eugenio Hidalgo

Exbatle d'Andratx, actualment a lapresó. Exclòs del PP. Imputat pelcas Andratx. Ja ha estat condemnati té diferents causes pendents iJaume Massot, exdirector generald'Ordenació Territorial, actualmenta la presó pel mateix cas. Ja ha estatcondemnat i té diferents causes pendents.

Imputats relacionatsamb Unió MallorquinaMaria Antònia MunarExpresidenta del Consell Insular deMallorca, actualment presideix elparlament amb el suport del PSOEi del Bloc (PSM,EU-Verds iERC).Està imputada pel cas CanDomenge, per presumpta corrupcióurbanística i en l'operació SonOms- Maquillatge.

Miquel NadalExvicepresident del Consell, ex-conseller de Turisme i regidor del'Ajuntament de Palma, també estàimputat pel cas Can Domenge i l'operació Maquillatge. Tot i que lapressió dels seus socis de govern elva fer dimitir de la Conselleria deTurisme el 3 de desembre, es mantécom a regidor de l’Ajuntament dePalma i amb el seu vot s’aprovarenels pressupostos actuals.

Miquel Àngel Grimalt,Excoordinador. Està imputat peruna peça separada del cas Son Oms-operació Maquillatge.

Bartomeu Vicens, Exconseller d' Ordenació del Terri-tori, separat d'UM i després en elGrup Mixt. Quan era consellerd'Ordenació del Territori atorgà aTomàs Martín San Juan, comptableseu, un contracte menor d'assistèn-

cia tècnica (de 12.020 euros) perdur a terme un estudi sobre el valordel sòl a Mallorca. Va dimitir des-prés de ser condemnat a quatreanys de presó i vuit d’inhabilitacióabsoluta, recorreguda i evitada pelpagament d’una fiança de 100.000euros el passat 22 de desembre.També és imputat en el cas CanDomenge. Amb el seu vot el go-vern del Pacte va aconseguir l'apro-vació dels pressupostos actuals. Téimputacions pel cas Son Oms idues peces separades. La fiscaliaanticorrupció el va acusar, davantel Tribunal Superior de Justícia deBalears juntament amb l'expresi-dent del Parlament, Maximilià Mo-rales d'estafar 770.000 euros a pro-pietaris de la zona de Són Oms fentús dels seus càrrecs a UM.

Maximilià MoralesExpresident del Parlament. Estàimputat pel cas Son Oms. Era socide Bartomeu Vicens quan es requa-lificà la zona.

Damià NicolauExsecretari general d'UM. Està im-putat per una peça separada de SonOms sobre un informe de 12.000euros. El 17 de desembre va sercondemnat a tres anys i dos mesosde presó per un delicte de malver-sació de fons públics.

Miquel Àngel FlaquerExpresident d'UM i exconseller in-sular d'Economia. El 3 de setembrede 2009 la jutgessa li imposà unafiança de 38.558.074 milions d'eu-ros , i també a Francisco Ferrà,Mario Sanz , Joan Maria Pujals, i ales empreses que representen, Sa-

cresa, i Construccions Ferrà Tur,pel cas Can Domenge. El 22 dedesembre de 2009 Miquel ÀngelFlaquer, va anunciar la dimissiócom a màxim dirigent del partit icom a portaveu i conseller d'UMdel Consell de Mallorca després deser implicat en el cas Maquillatge,de presumpte malbaratament i des-falc de diners públics, després queel jutge decretés mesures cautelars.

Antoni PascualConseller insular de Carreteres.Està imputat pel cas Peatge, sobreel desdoblament de la carretera deManacor, juntament amb GonzaloAguiar, director insular de Carrete-res. Actualment els dos continuenen els seus càrrecs perquè cap partitdel Pacte no els qüestiona..

Imputats del PSIB-PSOE:

Xico TarrèsPresident del Consell d'Eivissa.Està imputat pel cas Eivissa Cen-tre, en el qual s'investiguen irregu-laritats urbanístiques.

Roque LópezExdirigent socialista d'Eivissa. Estàimputat pel cas Eivissa Centre, enquè s'investiguen irregularitats ur-banístiques.

Imputats d'ASI:Joaquín RabascoExregidor de l'Ajuntament de Lluc-major. Va ser comdemnat per delic-tes de malversació i alçament debéns. Va recórrer al Suprem.

Febrer de 201012

Juan Carlos Rubio EncinasSecció Sindical SABEI CGT

a Caja Madrid

Tot apunta que, després demés d'un any de guerra fra-tricida, el serial del relleu en

la presidència de Caja Madrid tocaa la seva fi. El 28 de gener està con-vocada una Assemblea General Ex-traordinària, per a la renovació delsconsellers pertanyents a les corpo-racions municipals, Assemblea deMadrid i entitats representatives.Després està previst que el nouConsell d'Administració beneeixi elnomenament del Sr. Rato. Hem vis-cut una guerra pel poder i per alpoder. Però, això sí, que ningú s'en-ganyi: tot ha estat pel benefici de laplantilla i de la clientela de l'Entitat.Almenys això ens conten els impli-cats en la interminable i vergonyosaguerra: PP, PSOE, IU, Comunitatde Madrid, Ajuntament de Madrid,Govern central; i els sindicats "mésrepresentatius" (de la Caixa i defora d'ella). Per a acontentar a tots (iaconseguir el pes desitjat en el Con-sell d'Administració i en la Comis-sió de Control), s'han fet "malaba-rismes" legals i mercantils:augmentar el nombre de compo-nents del Consell d'administració

(de 22 a 24); assignar llocs de con-seller en altres empreses del Grup(per a compensar el retard en l'en-trada en els òrgans d'algun membresindical). La majoria de les veusimplicades (no totes) defensen l'ac-tual model de Caixes d'Estalvi.Però defugen debatre un model deCaixes com servei públic; un modelde Caixes com banca pública.Tenen por que s'acabin les seves tri-

pijocs si accepten un model verita-blement no polititzat i social? Men-tre que el crèdit no arriba a les famí-lies i a les pymes, de formaimpúdica es concedeixen crèditsmultimilionaris a empreses admi-nistrades per consellers de la Caixa--per a comprar ferraris?--. Assis-tim als moviments de fusió ques'estan produint en el sector d'estal-vi. El nou invent és el SIP (Sistema

Institucional de Protecció), que ésel qual s'està emprant per a les fu-sions "virtuals". Vol passar-se de lamodalitat d'entitat financera de crè-dit (que no pot captar dipòsits) a en-titat financera --CIU diu que aixís'evitaria la posterior transformacióen un banc--. En qualsevol cas totaaquesta enginyeria financera deixesdubtes jurídics i de futur per a lesCaixes --que, des de sempre, volenser mossegades per la gran banca--.Gairebé cada dia ens desdejunemamb els milers de llocs de treball"sobrants" (es poden llegir xifresque van dels 10.000 als 30.000, su-mant bancs i caixes), que es posensobre les taules de negociació. Elgrup Lloyd's Espanya ha presentatun ERO (el primer del sector, desde la crisi dels 90) per a retallar 189llocs de treball. En les fusions decaixes en curs es remena un "exce-dent" a curt termini de 4.000 llocsde treball. Fins a setembre de 2009s'han tancat 1.350 oficines de bancsi caixes (el 3,5%). El panorama,evidentment, no és molt encoratja-dor. És preocupant escoltar a algunsindicat incloure les baixes incenti-vades entre les solucions no trau-màtiques (juntament amb les preju-bilacions i les jubilacions parcials);

en realitat sabem que en els mo-ments de pressió aquestes baixes nosón gens "voluntàries". En aquestcontext Caja Madrid està abocada ajugar un paper (forçat o no), que esdesentranyarà amb l'entrada delnou president. Sembla que els dic-tats estan preparats, vengen delBanc d'Espanya, dels governs (cen-tral i autonòmics) o de qualsevolaltre poder. Hi ha hipòtesi queapunten a fusions amb Caixa Galí-cia --encara que Núñez Feijóo vul-gues forçar la fusió gallega, i hamodificat la llei el 31 de desembre--, Caixa d'Estalvis del Mediterrani(CAM) i, fins i tot, La Caixa. Cadagovern autonòmic no vol deixarperdre el seu poder de fer i desferamb "la seva(s)" Caixa(s). Siguimenjo sigui, no hi ha motius per apensar que el procés vagi a ser "in-cruent". Davant el futur previst elsindicalisme de classe (aquest quepretenen vendre'ns que està passat)és més necessari que mai. Fesibac-CGT ha de ser un actor importanten aquest procés; i ha de cridar, cri-dam, a la unitat de tots els treballa-dors i treballadores, del sector d'es-talvi i de tots els altres, a la unitatd'acció en la defensa dels nostresllocs de treball.

Rodríguez Rato, Caja Madrid i les fusions de les caixes d'estalvi

TREBALL-ECONOMIA

Redacció

La recessió de 2009 no nomésestà provocant efectes devasta-

dors sobre l’ocupació -1,47 milionsde llocs de treball destruïts en elsúltims dotze mesos-, també en lescondicions laborals dels qui hanconservat la seva ocupació. Fins alpunt que l’any 2009 es va tancaramb un augment de la jornada labo-ral desconegut des de 1983. Enconcret, i segons les dades de la Co-missió Consultiva de ConvenisCol·lectius -un organisme depenentdel Ministeri de Treball-, la jornadalaboral anual pactada entre empre-saris i treballadors se situava en1.752,1 hores treballades. És a dir,3,6 hores més que un any abans(dades fins al passat 30 de novem-bre).El rellevant de la pujada no és tantl’increment, sinó que trenca unaclara tendència descendent en elnombre d’hores treballades iniciadaarran de que el primer govern deFelipe González fixés un màximlegal de 40 hores setmanals, i queva significar en mitjana una setma-na més de descans laboral a l’any.Així, l’any 1984 la jornada anual vabaixar en 47,2 hores respecte al’any anterior. Des de llavors, entan sols quatre exercicis s’haviaproduït un increment en el nombre

d’hores treballades, i per descomp-tat en tots els casos en molta menorquantia que en 2009. Durant eltrienni immediatament posterior ala recessió de 1993 es va registrarun increment del nombre d’horestreballades que en cap cas va arri-bar a les 2,5 hores (1994), però larecuperació econòmica va acabaramb aquest repunt. I el mateix vaocórrer en 2008, quan a l’inici de lacrisi es va produir un lleuger incre-ment de menys d’una hora en unsmoments en els quals l’ajustamentes va acarnissar amb els treballa-dors amb contracte temporal. L’any2009 s’ha produït doncs el majorincrement des de 1983, el que dónaidea de la intensitat de la crisi.La relació entre nombre d’horestreballades i conjuntura econòmicaés inqüestionable. En els anys debonança, les empreses accedeixen arebaixar la jornada laboral, ja queels augments de plantilla permetenabsobir els increments de demanda.Per contra, en períodes de crisispassa tot el contrari, encara que maiamb la virulència actual. I així s’ex-plica que des de l’any 1983 -anyque va entrar en vigor la llei de les40 hores- la jornada laboral mitjanapactada en conveni s’hagi reduït en93,1 hores anuals. O el que és elmateix, avui un assalariat treballauna mica més de dues setmanes

menys que fa 26 anys, el que indicaels avanços socials registrats durantel període.La millora, no obstant això, no esreparteix de forma homogènia. Elstreballadors emparats amb un con-veni col·lectiu d’empresa tenen unajornada laboral inferior a aquells lesrelacions laborals dels quals es re-geixen per un conveni d’àmbit su-perior (sectorial, provincial o esta-tal). I la diferència no és, perdescomptat, petita. Els primers tre-ballen 1.698,5 hores anuals, és a dir59,1 hores menys que els segons. Oel que és el mateix, gaudeixend’una setmana i mitjà menys de tre-ball a l’any. La durada de la jornadalaboral varia molt, igualment, enfunció de l’activitat. I així, mentreque els convenis que regulen el co-merç, l’hostaleria o el turisme recu-llen una jornada anual mitjana de1.792,16 hores, al sector de l’en-senyament, que se situa en el poloposat, s’arriba únicament a les1.605,92 hores a l’any. És a dir, quehi ha una diferència de gairebé cincsetmanes de treball entre l’una il’altra activitat.El que reflecteixen les estadísti-ques, en qualsevol cas, és que lacrisi no s’està combatent reduint lajornada laboral per a evitar acomia-daments mitjançant el repartimentde la càrrega de treball.

La crisi provoca el major augment de la jornada laboral des de 1983

Febrer de 2010 13

TREBALL-ECONOMIA

Redacció

Catalunya va acabar el 2009amb 561.761 persones a l’atur,

138.529 més que el 2008, segonsles dades que ha fet públiques elMinisteri de Treball i Immigració.El passat mes de desembre l’aturregistrat a Catalunya va pujar de6.356 persones, un 1,14% més queal novembre, i la mitjana de cata-lans afiliats a la Seguretat Social vaser de 3.121.824, un 4,97% menysque un any abans. D’aquesta mane-ra, es va tancar amb 163.169 cotit-zadors menys que el 2008. En el

conjunt del mercat estatal hi ha3.923.603 desocupats, un 24,40%més que fa un any (794.640 perso-nes més); és un increment de54.657 persones en el darrer mesdel 2009, un 1,14%. La caiguda es-tatal d’afiliats a la Seguretat Socialtambé va ser menor, d’un 3,9%,fins a 17,8 milions de persones.A les comarques Barcelonines hiha 419.988 persones a l’atur; a lesgironines, 54.478; a les lleidatanes,25.553, i a les tarragonines, 61.742.El sector de la construcció és el queva aportar més desocupats als re-

gistres del Servei Català d’Ocupa-ció aquest desembre, 5.334, i jaarriba a 101.571 persones. Ambtot, el col·lectiu de desocupats queprové de la indústria supera aquestregistre i se situa en 104.448, des-prés que el mes passat es va incre-mentar de 1.263 persones. El sectoramb més desocupats és el dels ser-veis, en què l’atur aquest desembreva créixer de 1.300 persones i araarriba als 323.675 desocupats. Hiha dos grups, l’agricultura i elcol·lectiu sense ocupació anterior,en què s’ha reduït el nombre de

persones registrades a les llistesd’atur. Concretament, el sectoragrícola ha reduït de 129 personesla llista de l’atur, que ara se situa en7.371 persones, mentre que el grupde persones sense cap ocupació an-terior s’ha reduït de 1.412 personesi se situa en 24.696.L’atur entre el col·lectiu d’estran-gers afectava 123.263 personesaquest desembre, cosa que suposaun increment del 44,30% en com-paració amb el mateix període del2008, un increment de 37.844 per-sones.

L’atur va augmentar un 33% a Catalunya l’any 2009, arribant a laxifra de 561.751 desocupats

Abusiva pujadade tarifes aRENFE

SFF-CGT

El Ministeri de Foment a travésde l’Entitat Pública Empresa-

rial RENFE, depenent del mateix,ha engegat una pujada de tarifesdesorbitada, entre el 4 i el 10%,deixant a les clares el seu interèsperquè els ciutadans donin l’esque-na a l’ús del ferrocarril, com mitjàde transport més segur, ecològic isocialment sostenible, però més cari cada dia més elitista i menys ac-cessible a totes les capes socials.Aquesta barbàrie xoca directamentamb la pujada aprovada pel governper al Salari Mínim Interprofessio-nal, les pensions (1%) o els salarisdel funcionariat (0,3%) o la cridaefectuada per a contenir les pujadessalarials en la negociació col·lecti-va, el que provoca que als treballa-dors/es com part més feble de lacadena se’ls perjudiqui greument ise’ls forci a poc a poc a l’abandódel transport públic ferroviari i al’ús del vehicle privat, amb la con-següent repercussió sobre les emis-sions de CO2 a la atmosfera, colap-ses circulatoris en les ciutats,accidents…Novament es demostra que el Go-vern de ZP actua justament en elsentit invers del que predica, inten-tant fer creure a la població espan-yola que planteja actuacions mésrespectuoses amb el clima per afrenar el canvi climàtic, com deixaentreveure amb la futura llei d’E-conomia Sostenible i en la pràcticaes fa absolutament el contrari, po-tenciant l’emissió de gasos d’efectehivernacle i desincentivant l’ús deltransport públic.El sindicat de la CGT vol mostrarpúblicament el seu enèrgic rebuig ales pujades de les tarifes ferrovià-ries, especialment les de rodalia,mitjà de transport de milions detreballadors per a desplaçar-se,màxim quan en el mes de juny estàprevista una nova pujada tarifariaderivada de l’increment de l’IVAque aplicarà el Govern de ZP i fauna crida a la classe treballadora ien general al conjunt de la societatespanyola per a frenar aquests abu-sos i treballar per una mobilitzacióque culmini en la VAGA GENE-RAL, per primavera.

Més informació: www.sff-cgt.org

Kaos en la Red

El fenomen dels "treballadorspobres" s’estén com a con-seqüència de les polítiques

neoliberals de retallada de drets so-cials, laborals i salarials, agreujatsamb la crisi capitalista.En concret, són 3.089.856 assala-riats els que perceben un salari miganual de 1.823 euros, inferior a laquarta part del salari mínim inter-professional situat ja en els 8.400euros. Sorprèn el percentatge d’an-dalusos, ni més ni menys que el 26per cent, però tampoc és menys-preable el percentatge de catalans,16 per cent, i de madrilenys, o va-lencians, superior al 11 per cent.Més de cinc milions d’assalariatsespanyols no arriben a percebre nitan sols el salari mínim i gairebéonze milions d’assalariats cobrenmil euros mensuals o menys. És adir, que el 57 per cent de la pobla-ció assalariada de l’Estat espanyolés mileurista o no arriba si més noa cobrar mil euros mensuals dels19.310.627 assalariats que constatal’Agència Tributària. Un total de18,3 milions d’espanyols percebenuns ingressos bruts mensuals infe-riors als 1.100 euros, el que repre-senta el 63% dels treballadors quedesenvolupen la seva activitat al’Estat espanyol, segons es desprènd’un estudi realitzat pels Tècnicsdel Ministeri d’Hisenda (Gestha).

Tres milionsd’assalariats/des viuenamb 5 euros al dia Segons l’informe, elaborat a partirde les dades de pagadors del treballi pensions, així com de l’última es-tadística de l’IRPF, existeixen 16,7milions d’assalariats que percebenun sou brut anual inferior a 13.400

euros, mentre que la retribuciómitja nacional es situa en 18.087euros bruts a l’any. Així mateix,l’estudi revela que actualment esregistren prop de 1,6 milions d’em-presaris i professionals que obte-nen uns ingressos mensuals infe-riors a 1.100 euros bruts, el querepresenta prop de les tres quartesparts del total dels treballadors percompte propi. En aquest sentit,Gestha destaca que el "col·lectiumileurista" és més nombrós entreels microempresaris que realitzenel pagament d’IRPF a través delrègim d’estimació objectiva (78%)que entre els empresaris i profes-sionals acollits al model d’estima-ció directa (72%).Per comunitats autònomes, el

major percentatge d’assalariats’mileuristes’ es concentra a Extre-madura, amb gairebé les tres quar-tes parts dels seus treballadors(74,7%), seguida de Canàries(69,1%), Galícia (69%), Andalusia(69,9%), la Regió de Múrcia(68,7%) i Castella- La Manxa(67,4%). Per contra, la Comunitatde Madrid, amb el 50,7% del totald’assalariats, és la regió que menystreballadors per compte aliè ’mi-leuristes’ registra, per davant delPrincipat d’Astúries (54,8%), Ca-talunya (55,2%), Aragó (56%),Cantàbria (58,4%) i La Rioja(59,3%).En termes absoluts, les quatre co-munitats amb major població del’Estat espanyol concentren més

del 60% del total d’assalariats ’mi-leuristes’. Així, Andalusia se situaal capdavant amb més de 3,4 mi-lions, seguida de Catalunya (2,7milions), Madrid (2,05 milions) iComunitat Valenciana (1,9 mi-lions). Atenent a la retribucióanual, els assalariats madrilenyssón els treballadors que major soumig perceben, amb 22.870 eurosbruts a l’any, seguits de catalans(20.097 euros), aragonesos (18.985euros), asturians (18.715 euros) icàntabres (18.530 euros). Per con-tra, els salaris anuals més baixoscorresponen a Extremadura(14.120 euros bruts de mitjana),Andalusia (15.010 euros), Murcia(15.447 euros) i Canàries (15.545euros).

A l’Estat espanyol, el 63%dels treballadors són

‘mileuristes’

414

TREBALL-ECONOMIA

Josep Garganté, delegat de CGTa Autobusos de TMB

Finalment, després de més dedos anys de conflicte, els tre-balladors i treballadores

d’autobusos de TMB aprovàvem elpassat dimarts 19 de gener, en As-semblea General, el nou Convenicol·lectiu (2009-2012).Aquest no ha sigut un conveni comels anteriors. Tot va començar unany abans de que s’acabés l’ante-rior acord laboral (2005-2008) sig-nat pels sindicalistes de CCOO,UGT i SIT, sense respectar la sevapròpia paraula de acatar el que sor-tís en les dues urnes del referèndumque van organitzar. Aquell convenino portava el que si deia la platafor-ma de conveni dels tres signants: laconsecució dels 2 dies de descanssetmanal.No va ser així, i dos anys després elmalestar entre la plantilla de con-ductors va esclatar. Organitzats alComitè de descansos (organismeal·legal), delegats sindicals d’AC-TUB, CGT i PSA i persones afilia-des a qualsevol sindicat o sense afi-liació van tirar endavant unamobilització que va durar 6 mesos ique va comportar 18 jornades devaga. Els sindicalistes de CCOO,UGT i SIT no només no van volerparticipar, sinó que van utilitzar totala seva maquinaria per intentar queles jornades de lluita fracassessin. Ala vegada, a pesar de ser convidatspel Comitè de descansos a unir-se aell sempre que anessin a treballar alseu lloc de treball almenys un dia ala setmana, els sindicalistes deCCOO, UGT i SIT van contestarque a ells ningú els havia de dir quèhavien de fer.La constat i intermitent mobilitza-ció dels conductors i conductoresd’autobusos de TMB va despertarun fort sentiment de comprensió isolidaritat entre la gent de Barcelo-na i, de manera pràctica, entre lesorganitzacions de l’esquerra no ins-titucional, sindicats alternatius, or-ganitzacions de joves i veïns i unaamalgama d’activistes de movi-ments socials. La conversió delproblema laboral en problema polí-tic va significar una pressió contral’actual Alcalde de Barcelona, JordiHereu, que finalment va comportarque el 18 d’abril de 2008, i encaraamb un conveni vigent, la Direccióde TMB arribés a un preacord, queva ser ratificat per l’Assemblea Ge-neral de conductors, que significa-va l’obertura de la negociació delnou conveni que havia de portar elsanhelats 2 dies i un impost diari finsque no s’arribés a aquest acord de-

finitiu. Aquesta claudicació de laDirecció de TMB comportava queels conductors i conductores, sensemerma salarial, ni increment de jor-nada, aconseguien 15 dies més dedescans anual.El 6 de maig de 2008 començava lanegociació i, poc temps després,unes eleccions sindicals parcialscomportaven per primera vegadaen la història de l’empresa que lamajoria del Comitè d’empresa pas-sava a mans d’ACTUB, CGT iPSA. D’aquesta manera els treba-lladors i treballadores castigaven ala resta de sindicats.La negociació del nou conveni esva anar allargant i en dues ocasions,els treballadors i treballadres, enAssemblea General, rebutjaven lesdiferents propostes de la Direccióper insuficients. Mentrestant, el Co-mitè de descansos, reconvertit enComitè de conveni (i amb la matei-xa dinàmica de funcionament) con-vocava aturades de 6 hores perpressionar la Direcció de TMB i esdedicava a boicotejar actes de l’Al-calde Hereu i no es cansava d’editaroctavetes, cartells, adhesius, pan-cartes, pintades que denunciaven lamanca de voluntat negociadora dela patronal i de la classe políticamanaire a l’Ajuntament.Finalment, a finals de juliol de2009, la Direcció, veient que elstreballadors i treballadores no està-vem disposats a acceptar la propos-ta de la Direcció, que no es cansavade repetir que estàvem en crisi i queels caps visibles del Comitè de con-veni volíem “enfonsar l’empresa”,

frase recurrent repetida pels allibe-rats de CCOO, UGT i SIT com alloros, va decidir intentar imposarles seves condicions de Convenisense arribar a cap acord. D’aquestamanera va contractar al caríssimbufet d’advocats Garrigues per in-tentar tirar endavant de forma auto-ritària el “seu conveni”. Un copmés, vam tornar a fer una aturada ivam decidir en Assemblea que si laDirecció s’atrevia a imposar aques-tes mesures, ho digués o no unjutge, començaríem una vaga inde-finida fins a tirar enrere aquesta im-posició.A finals del 2009, el Jutge va tom-bar la imposició de la Direcció iaixò va obrir el camí per que can-viessin de dinàmica i comencessina afluixar la mosca. Poc a poc vancomençar a deixar caure les millo-res que des de feia un any i mig esvenien exigint. A l’últim moment,la Direcció va intentar colar la con-tractació discriminatòria, però elComitè de conveni va negar per ac-tiva i per passiva, a la taula de nego-ciació i a les cotxeres, la possibilitatde que s’arribés a un acord ambaquesta hipoteca que la Direccióens volia colar. Mentrestant, UGT“es guardava la seva opinió enaquest respecte” a la taula de nego-ciació i CCOO tampoc deia res a lanegociació, encara que a les cotxe-res treien fulles en contra d’aquestapossibilitat. Pel SIT no era cap pro-blema i no és d’estranyar, en ante-riors convenis ells mateixos, junta-ment amb CCOO i UGT, haviensignat la contractació discriminatò-

ria salarial, primer, i la contractaciódiscriminatòria de descansos, anysdesprés.Després de dies de discussió, la Di-recció sabent que la majoria del Co-mitè d’empresa (ACTUB, CGT iPSA) no estava disposada a passarper l’aro, va declinar incloureaquest punt i va possibilitar un pre-acord que quedava a expenses delque decidís, dues setmanes després,l’Assemblea General de Treballa-dors i Treballadores.Aquest preacord comportava, agrosso modo 2 dies de descans pera tots els col·lectius de l’empresa.Es pot afirmar, sense cap tipus dedubte, que gràcies a les mobilitza-cions dels conductors i conducto-res, tot el personal d’autobusos deTMB podrà gaudir de dos dies dedescans setmanal. Es passa de 251dies de treball a 225 dies. Treballem26 dies menys a l’any. Per als con-ductors s’obre la possibilitat de dis-frutar de tres calendaris diferents.Pel que fa la jornada anual, es re-dueix 8 hores al 2010 i 8 hores mésal 2011.En relació a les millores econòmi-ques, així es concreten els endarre-riments:2009: IPC real (0’8%) més unapaga única per a tota la plantilla de600 euros.2010: IPC previst (*) més 0.25%,més una paga d’objectius de 120€.2011: IPC previst (*) més 0.25%més una paga d’objectius per deter-minar.2012: IPC previst (*) més 0.25%més una paga d’objectius per deter-

minar.D’altra banda, pels conductors/es:30 minuts de descans retribuïts din-tre de la jornada ordinària (RD902).10 minuts per possibles incidènciesretribuïts (5 minuts al 2010 i 5 mésal 2012).Serveis Partits: els 20 primers mi-nuts del servei partit seran descansdintre de la jornada ordinària.Tot el temps que excedeixi de lajornada mínima efectiva (7h 8m2010 y 7h 6m al 2011-12) es cobra-rà íntegrament. També es podràcompensar amb descanso segonssigui la decisió del conductor/a.Fins a aquest conveni les hores ex-tres eran obligatòries "gràcies" a lasignatura dels sindicalistes deCCOO, UGT i SIT.Al final del conveni la jornada efec-tiva de un conductor es veurà reduï-da en 130h, sense perduda delpoder adquisitiu.En relació a la resta dels col·lectius:15 minuts diaris de descans retri-buïts al 2010. I al 2011, 5 minutsdiaris més per arribar així als 20 mi-nuts de descans retribuït.Durant dues setmanes les cotxeresvan ser un intens debat sobre el Pre-acord, mentre que el Comitè deconveni sempre va dir clar quenomés signaria si l’Assemblea Ge-neral de Treballadors/es, sense im-portar l’afiliació sindical, així hovolia, els sindicalistes de CCOO,UGT, que es diuen de “classe”, i elsdel SIT van organitzar les seves As-semblees d’afiliats (de entre 50 i 70treballadors) per declinar, els dosprimers, aprovar el conveni i l’úl-tim per signar-lo. En tots tres casossense importar el que digués l’As-semblea General de Treballadors/esque amb una participació de 2000persones va aprovar massivamentper convertir el Preacord en el nouconveni col·lectiu.D’aquesta manera es tanca una llui-ta per millorar en la qualitat de vidadels treballadors/es i en la seguretaten el transport públic, que compor-tarà una contractació de uns 500nous companys i companyes, i queha durat des de finals del 2007 finsa principis del 2009.

Més informacióPots trobar vídeos de l’AssembleaGeneral de Treballadors/es a:http://comitedescansos.blogspot.com/2010/01/video-de-lassemblea-general-de.htmlPots trobar el nou conveni a:http://comitedescansos.blogspot.com/2010/01/acte-final-del-conveni-collectiu-2009.html(*) La revisió del IPC previst es re-visarà sempre a l’alça.

Febrer de 2010

Els treballadors d’autobusos de TMB guanyen la partida

dels ‘dos dies’

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Febrer de 2010 15

Tema del mesEs porta a terme a Lleida el IXCongrés de la CGT de Catalunya

Col·lectiu La Tramuntana

Entre el divendres 5 i el diumenge

7 de febrer, sota el lema “Contra

la resignació, anarcosindicalis-

me i mobilització”, es va desenvolu-

par a la Universitat de Lleida el IX

Congrés de la CGT de Catalunya,

amb l’assistència d’uns 150 delegats

i delegades en representació de 39

sindicats dels 41 que podien fer-ho.

Hi van assistir amb caràcter d’obser-

vadors representants de dos sindi-

cats de recent creació, el d’Activitats

Diverses de Berga (un sindicat re-

constituït) i el Sindicat de la Muntanya

PILUM-CGT amb seu a Sort i adherit

a la Federació Intercomarcal de Po-

nent.

En aquest congrés, en el qual es pre-

sentava una única candidatura, va

ser escollit Bruno Valtueña (del sindi-

cat del Metall del Baix Llobregat) com

a Secretari General de la CGT de Ca-

talunya, càrrec que ja havia ostentat

en els dos últims anys després del

Congrés Extraordinari de Reus de

gener de 2008.

La resta del Secretariat Permanent

de la CGT de Catalunya estarà format

per:

Secretari d’Organització: Joaquim

Garreta (Banca Barcelona)

Secretari d’Acció Sindical: Juan An-

tonio Sánchez (Metall Garraf)

Secretari d’Acció Social: Ermengol

Gassiot (Activitats Diverses Terrassa)

Secretari d’Administració i Finances:

José Sorni (Metall Barcelona)

Secretària de Jurídica: Blanca Rivas

(Activitats Diverses Lleida)

Secretari de Formació: Francisco

Martín (Metall Anoia)

Secretari de Comunicació: Carles

García (Ensenyament Barcelona)

Secretari de Salut Laboral: Francisco

Pozo (Metall Baix Llobregat)

Secretària de Gènere: Isa Garnika

(Sanitat Barcelona)

Com a Coordinador de la revista "Ca-

talunya" ha estat escollit Joan M. Ro-

sich (Activitats Diverses Baix Camp).

En el IX Congrés no s’han pogut

adoptar acords específics sobre

acció sindical davant la impossibilitat

d’arribar a unes propostes consen-

suades que poguessin ser aprovades

per una majoria de l’organització, per

la qual cosa es treballarà a partir dels

acords adoptats en el XVI Congrés

Confederal de la CGT realitzat a Má-

laga el passat mes de juny i de la

resta d’acords adoptats en els diver-

sos congressos de la CGT de Cata-

lunya. Des del Sindicat de Banca de

Barcelona s’ha fet una petició en el

sentit de que en una pròxima Confe-

rència Sindical s’adoptin nous acords

sobre acció sindical.

El que si s’ha aprovat és una resolu-

ció criticant les noves mesures anti-

socials que està preparant el govern i

les propostes de reforma de les pen-

sions, en el camí de l’aprovació d’una

reforma laboral, reafirmant-nos en la

necessitat de convocar una vaga ge-

neral per a fer front a la crisi capitalis-

ta i les polítiques econòmiques del

govern i la patronal. Entre les propos-

tes que inclou tenim el repartiment

del treball mitjançant la reducció de la

jornada laboral a 35 hores i l’elimina-

ció de les hores extres, la creació

d’un salari social de 1200 euros i la

defensa d’uns serveis públics de

qualitat per a tothom.

Pel que fa a l’acció social, considera-

da una aposta de futur que cal poten-

ciar des de l’anarcosindicalisme,

s’han acordat les línies d’actuació so-

cial per als pròxims anys per la cons-

trucció d’una alternativa llibertària al

capitalisme, centrades en la lluita

contra la precarietat, l’atur i l’exclusió

social, en potenciar l’autoorganitza-

ció de les persones afectades, i en el

treball conjunt amb col·lectius i movi-

ments socials afins.

Entre els acords d’acció social desta-

ca la defensa de l’ensenyament pú-

blic, la lluita contra els efectes la LEC

i el Pla Bolonya, la potenciació de

l’autogestió i universalitat dels serveis

públics (educació, sanitat, presta-

cions socials,…), el suport als movi-

ments de defensa de la terra, la soli-

daritat amb les persones immigrants

en defensa dels seus drets, la defen-

sa del dret a una vivenda digna, el su-

port a la creació d’espais autogestio-

nats, la potenciació d’una banca

pública i la defensa d’unes condi-

cions de vida dignes per a les perso-

nes d’edat avançada.

En el congrés també s’han aprovat

resolucions en solidaritat amb el

poble d’Haití i per la llibertat dels pre-

sos polítics catalans, així com una

per al foment de l'esperanto i la seva

utilització dins la CGT.

Durant la setmana s’han portat a

terme a Lleida unes jornades cultu-

rals amb les exposicions "25 anys de

CGT" i "La repressió al moviment lli-

bertari", xerrades sobre "Les lluites

dels i les treballadores", "Sindicats i

món laboral" i "Anarquisme i allibera-

ment nacional" així com la presenta-

ció del llibre “25 anys de CGT”.

Resolució del IX Congrésde la CGT de Catalunya

El govern, la patronal i els sindicats

majoritaris durant aquesta setmana

s’han estat reunint amb l’excusa de

trobar solucions per a sortir de la crisi

capitalista. Entre els temes tractats

destaquen:

• Abaratir les extincions de contracte

amb la potenciació del denominat

“Contrato de fomento del empleo”,

que comporten una compensació

per acomiadament de només 33 dies

per any treballat.

• Adaptar les reduccions de jornada

relacionades amb la conciliació entre

la vida laboral i familiar al criteri d’or-

ganització del treball de les empre-

ses.

• Intervenció de les inspeccions de

treball en les baixes mèdiques que

tenen els i les treballadores, incre-

mentant el control de la Seguretat

Social en coordinació amb les mú-

tues privades.

• Reforma del Pacte de Toledo am-

pliant en 5 anys el període de cotitza-

ció per al càlcul de les pensions i en-

darrerint l’edat de jubilació en 2 anys.

La CGT de Catalunya refusa rotunda-

ment els termes d’un debat on s’hi

estan jugant els interessos de la clas-

se treballadora i que apunten a que

l’esforç per a sortir de la crisi recaurà

una vegada més en els i les treballa-

dores.

A data d’avui, les successives refor-

mes laborals han fracassat en fomen-

tar un treball estable i de qualitat. En

els darrers 10 anys l’Estat Espanyol

ha tingut sempre un dels nivells d’a-

tur més alts de la Unió Europea, fet

que amb la crisi s’ha accentuat.

Aquesta realitat mostra com les me-

sures realitzades fins ara per a poten-

ciar el treball juvenil han estat parau-

les buides de resultats reals.

Els empresaris en els darrers 10 anys

han estat obstaculitzant reiterada-

ment el dret dels i les treballadores a

la seva conciliació familiar. S’ha em-

prat l’absentisme per a culpabilitzar

els treballadors que pateixen una

baixa posant en qüestió, a més, al

personal mèdic. Enfocat així el debat,

s’està abordat la salut dels treballa-

dors/es des dels interessos de les

empreses i de la patronal i és vergon-

yós que el govern i els sindicats ma-

joritaris entrin en aquest joc.

A més a més, els darrer dies el go-

vern han obert la porta a que s’intro-

dueixi un sistema mixt privat-públic

de pensions, un dels objectius que fa

anys ha tingut la patronal amb l’allar-

gament del període necessari de co-

tització.

La CGT de Catalunya, reunida en el

seu IXè Congrés a la ciutat de Lleida,

planteja la necessitat de cercar una

sortida a la crisi a partir dels interes-

sos dels treballadors i treballadores, i

es referma en les següents mesures

per a aconseguir-ho:

- Repartiment del treball mitjançant la

reducció de la jornada laboral a 35

hores i l’eliminació de les hores ex-

tres.

- La creació d’un salari social de 1200

euros.

- Defensa d’uns serveis públics de

qualitat per a tothom.

Per a tot això, la CGT de Catalunya

reitera la crida a que els i les treballa-

dores lluitin per a la defensa dels

seus interessos mobilitzant-se i anant

cap a una vaga general per a capgirar

aquesta dinàmica de claudicació i

sotmetiment a que ens estan portant

les cúpules pactistes dels sindicats

majoritaris i els mal anomenats partits

polítics d’esquerres per a satisfer la

voracitat insaciable del món empre-

sarial.

Només ens queda un camí, dignitat i

lluita.

Lleida, 7 de febrer de 2010

Més info a:

www.cgtcatalunya.cat/spip.php?arti-

cle3576

S’escull un nou Secretariat Permanent i es marquen línies d’actuació per als propers quatre anys

Joan Anton T

Ramon Muns, és un company

músic i anònim, un peató de la

paraula i la cançó. Nascut a Ba-

dalona i fill de represaliats pel franquis-

me... que va començar a cantar en cata-

là a finals dels anys seixanta, abans que

les vedettes mediàtiques dels progres

oficials de la "nova subvenció". Declara-

dament àcrata, va cantar també en cas-

tellà , francès i anglès.

Fa uns anys va autoreeditar-se un cd re-

copilatori amb part de la seva obra i

algun dia arribara la segona part, espe-

rem. Els cd només es poden trobar ac-

tualment a la venda al local de l’Ateneu

Enciclopèdic Popular de Barcelona.

El proper 22 de maig el podrem tornar a

escoltar en un concert a Sant Celoni en

un acte en memòria dels 50 anys de la

mort de’n Quico Sabaté., junt amb Paco

Ibañez.

T´has jubilat fa poc i participaves a la

secció sindical de CGT a l’Ajunta-

ment de Barcelona; quins oficis has

fet a la teva vida i com veus que ha

canviat l’ambient sindical?

Sí, he treballat el darrer any de la meva

vida laboral, a la secció de la CGT a l’A-

juntament de Barcelona, concloent els

meus 25 darrers anys de treball per a

l’administració municipal barcelonina.

Aprofito l’avinentesa per agrair als com-

panys de la secció, especialment a la

Laura Coll, per possibilitar que pugués

allunyar-me del mobbing laboral al qual

vaig ser sotmès els tres darrers anys al

Departament de Publicacions Munici-

pals.

Els primers 15 anys de feina a l’Ajunta-

ment vaig treballar com educador social:

educador “de carrer” al barri de La Pau,

educador al Casal juvenil paio-gitano de

Via Trajana, responsable i educador a

l’Aula-Taller del Raval (antic “Taller d’A-

dolescents”), a l’Oficina Permanent d’A-

tenció Social, un equivalent, en el treball

social, del que pot ser un servei d’urgèn-

cies mèdiques d’hospital. També com a

voluntari als serveis d’emergències so-

cials, i al Programa d’Atenció a les Dro-

godependències. Els darrers 13 anys he

treballat en temes de publicacions a

varis serveis de publicacions.

Vaig començar a treballar als quinze

anys, en acabar el Batxillerat Superior,

com auxiliar administratiu, i després com

a músic, com a monitor-educador en un

centre d’infants inadaptats, i com a pro-

fessor per als fills dels immigrats espan-

yols a Montpellier, on també vaig estu-

diar francès i biologia humana.

Des de quan cantes i fas música?

Com et deia, treballava els hiverns com

a auxiliar administratiu, però els estius

els feia com a músic a Tossa de Mar, to-

cant i cantant pels turistes, des de l’any

1961 fins al 1971.

Havia començat als tretze anys estu-

diant guitarra clàssica, i dos anys des-

prés la vida em va portar a tocar la guita-

rra d’acompanyament professionalment,

en diferents estils, des de la rumba a la

cançó francesa, i tres anys després vaig

començar a cantar també.

Als 18 anys vaig compondre la meva pri-

mera cançó, en català per cert. Val a dir

que jo no he composat només cançons

de lluita, encara que aquestes formin

una part important de les que he inter-

pretat durant la meva etapa -del 1973 al

1981- de cantant compromès amb la de-

fensa de la causa llibertària.

Ets un músic molt conegut en els am-

bients llibertaris, però no has tingut

difusió als mitjans públics de la Ge-

neralitat, malgrat haver cantat en ca-

talà des dels teus inicis, fa ja molts

anys: eren massa crítiques les teves

lletres? O també la teva coneguda mi-

litància llibertària i sindical resultava

incompatible amb les línies definides

des dels partits polítics i les seves

institucions culturals, la indústria mu-

sical catalana i demes satèl·lits, i des-

prés pel Departament de Cultura de la

Generalitat?

Bé, abans cal que et digui que, durant

anys, vaig actuar a molts països d’Euro-

pa.

A França -on també vaig publicar un sin-

gle en vinil amb la CBS, amb una cançó

en català i una en francès- a Holanda,

Bèlgica, Suïssa, Alemanya, Anglaterra -

on es va gravar aquest primer single

meu- i a Suècia -on vaig publicar com

també als altres Paísos Escandinaus- el

meu primer LP “Cançons per l’home i la

utopia”. Aquest single i aquest LP es van

publicar després a Espanya. L’any 1981

vaig publicar el que seria el meu darrer

LP com a professional-vivint-només-de-

la-música, un monogràfic dedicat a les

cançons de Jacques Brel, amb adapta-

cions de les lletres al català meves, de

Joan Argenté i de Joan Soler, i amb

adaptació musical meva de les músi-

ques, com en els demés discos que vaig

publicar.

L’any 1982 deixo la música com a pro-

fessional i entro a treballar com a zela-

dor a l’Hospital de la Rotonda de Barce-

lona, on vaig estar dos anys, i el 1984

vaig començar a treballar als Serveis so-

cials de l’Ajuntament de Barcelona.

Això dit, la meva militància llibertària

com a cantautor i també com sindicalista

al sindicat d’Espectacles Públics de la

CNT, en el que vam fundar la Secció de

Música i Varietats els companys Teodoro

Arrieta, Pep Sibina, Albert Subirats i jo

mateix, no va afavorir precisament que

jo tingués un recolzament per part de la

gent que dominava el “show-bussiness”

a Catalunya: mànagers, discogràfiques,

empresaris dels locals i teatres oficials o

semi-oficials d’aquells anys. Contra

aquests lluitàvem, en moltes ocasions,

en defensa dels drets dels treballadors

de l’espectacle.

A més, quanel PSUC i les altres instàn-

cies o partits “nacionalistes-tancats” do-

minaven el món cultural i l’universitari la

militància sindical llibertària els era into-

lerable. Em van arribar a boicotejar ac-

tuacions, per exemple en recordo una a

Tiana l’any 1976. I curiosament, en

canvi, era el mossèn qui m’havia cedit el

teatre parroquial per a la meva actuació!

Al cap de dos anys de fundar la secció

de música i varietats vam passar dels

quatre companys inicials a ser 400 afi-

liats, només a la secció de Música i Va-

rietats de la CNT de Barcelona. El sindi-

cat d’Espectacles Públics de la CNT de

Catalunya tenia en total 2.000 afiliats!

Això era massa per a CC.OO. i UGT. En

aquest sector, com en d’altres, la CNT

era majoritària, amb molta diferència

sobre els altres sindicats, inclosa, lògica-

ment també la USO i el sindicat groc que

era la continuació del “sindicat vertical”.

Si es va poder fer l’única vaga que hi ha

hagut al Gran Teatre del Liceu -amb

motiu de la lluita en la campanys “Lliber-

tat d’Expressió” en suport a la compan-

yia de teatre Els Joglars pel cas La

Torna- va ser perquè el 95 per cent

dels/les membres del Cor del Liceu eren

afiliats de la nostra secció, i com que

sense cor no es podia representar l’òpe-

ra -que havia de protagonitzar Montse-

rrat Caballé- no es va celebrar la funció.

Amb tot això, ja pots veure que malgrat

haver estat un dels pocs cantautors de

Catalunya que va actuar per tot Europa,

i en el meu cas sense mànager, i que va

gravar i publicar discos en aquells paï-

sos, estava a la llista negra, i m’ho van

fer pagar.

Però jo puc dir que no he viscut mai de

subvencions directes o indirectes de cap

institució oficial o oficiosa-cultural, cosa

que d’una manera o una altra han hagut

de fer fins i tot les “vaques sagrades” de

la cançó i de la música catalana. Evi-

dentment, degut a aquesta coherència

amb la meva idea i amb mi mateix, em

van condemnar a l’ostracisme. La llei del

silenci era l’única eina que podien utilit-

zar, ja que des del punt de vista estètic,

artístic i musical no podien minimitzar-

me.

Pel que fa als mitjans de difusió depe-

nents de la Generalitat, amb dir-te que la

primera vegada que han passat una

cançó meva a TV3, durant aquests 25

anys d’existència que han celebrat el

2009, ha estat dins del documental

“Camp d’Argelers”, de Felip Solé, passat

a TV3 el proppassat novembre de 2009:

es tracta de la cançó “Los refugiados de

39”, que vaig publicar l’any 1977. Crec

que amb això queda bastant clara la di-

mensió de la llei del silenci que m’han

aplicat. Però aquest ostracisme, parado-

xalment, m’ha permès poder cursar fins

al doctorat en Filosofia, a la Universitat

de Barcelona, amb una tesi sobre el

pensament social d’Albert Camus.

Vas actuar al míting de Montjuïc el 2

de juliol de 1977 i també a les Jorna-

des Lliibertàries el mateix mes, què

recordes de aquells anys?

Recordo quan, després del parlament

de Federica Montseny, amb emoció con-

tinguda vaig cantar “A las barricadas” i

després la meva cançó “Cant d’utopia”,

que en aquella ocasió vaig interpretar,

per empatia amb aquella audiència

de150.000 simpatitzants de la idea lliber-

tària, com a “Cant d’anarquia”. Jo no me

n’adonava en aquell moment, però

aquella va ser l’actuació més important

que he fet a la meva vida com a cantau-

tor llibertari.

Pel que fa a les “Jornades Llibertàries”,

allò va ser també extraordinari: debats,

fòrums alternatius, música, cançó, tea-

tre, cine, de diferents països d’Espanya i

d’Europa i Iberoamèrica, El Parc Güell,

el Saló Diana de l’ ADTE, etc...Durant un

mes vam ser lliures!

Per primera vegada després de la Gue-

rra Civil, Barcelona va esdevenir la capi-

tal cultural, d’Europa i fins i tot d’altres la-

tituds d’àmbit mundial. Van caler les

Olimpíades de l’any 1992, per tenir una

manifestació, en aquell cas esportiva,

del calibre dels actes culturals i de reivin-

dicació social a Barcelona que van re-

presentar el Míting de Montjuïc i les Jor-

nades Llibertàries d’aquell estiu de

1977.

I tot això amb els mitjans aportats per un

sindicat, la CNT, els ateneus i els altres

col.lectius culturals llibertàris, alternatius,

ecològics, del paper reivindicatiu de les

dones... Ara es fan celebracions de “Ca-

pital Europea de la Cultura”, de “l’Any Te-

màtic Vari” però el moviment llibertari

dels països espanyols dels anys 70 ja es

va avançar, i sense els dispendis econò-

mics actuals que no duen a res, com ha

passat amb la recent ecofantasmada de

Copenhague, per exemple.

No és extrany que mig any després del

míting de Montjuïc i de les Jornades Lli-

bertàries es produís el “Cas Scala”: el

aleshores ministre espanyol de l’Interior

ja va dir, després del míting de Montjuïc,

que “..acabaría con la CNT.” Després

vinguéren “Los Pastos de la Moncloa”, i

així seguim, però amb molta menys lli-

bertat d’expressió i de creació social que

durant aquells anys 70.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Parlem amb...

Febrer de 201016 Febrer de 2010 17

> LES FRASES...

Quan el PSUCi les altres

instàncies opartits“nacionalistes-tancats”dominaven el móncultural il’universitari, lamilitància sindicalllibertària els eraintolerable”

“Si es va poder ferl’única vaga quehi ha hagut alGran Teatre delLiceu va serperquè el 95%dels/les membresdel Cor del Liceueren afiliats de lanostra secció”

“Degut a lacoherència ambla meva idea iamb mi mateixem vancondemnar al’ostracisme

‘‘

‘‘RAMON MUNS, CANTANT, MÚSIC, EDUCADOR SOCIAL I COMPANY LLIBERTARI

‘No he viscut mai de subvencions directes o indirectes’

“Cant d'Utopia”

Lluitarem per la utopia

Tant si volen com si no

No acceptem la jerarquia

Dels que imposen la opressió

Caminem doncs dia a dia

Sense fer-nos por el camí

Treballant amb alegria

Obtindrem el noble fi

No volem martells ni fletxes

Que ens arrenquin el pensar

Volem llum per les escletxes

D’un món trist que hem de canviar

I tots junts germans de terra

Germans de cor i de cervell

No demanem pas la guerra

Però si n’hi ha serem fusell

Per la vida llibertària

D’una nova societat

Alçarem a mà unitària

El drap negre trepitjat

Lluitarem per la rosada

D’un nou món lliure i valent

On la por serà esborrada

i viurà feliç la gent

On l’amor serà esperança

i no una formalitat

per oblidar la recança

de no viure en llibertat

No volem líders ni guies

Ni consells de direcció

No volem misèria i pàries

Lluitem per l’autogestió

En els pobles i les viles

Ja se sent un gran clamor

S’estan eixamplant les files

Que lluiten contra la por

Aixequem doncs la senyera

De la gran fraternitat

I saltem per la drecera

D’una nova humanitat

Lluitarem per la utopia

Tant si volen com si no

Preparant amb alegria

El camí d’un món millor

“Cant d’utopia”,

per Ramon Muns

Secció Sindical CGT Nissan iRedacció Catalunya

El comitè d’empresa de Nissanva convocar diverses jornadesde vaga per als dies 23 i 30 de

gener i 6 de febrer en protesta pelsdissabtes productius fixats per la Di-recció per a plantar cara a un aug-ment de les comandes dels modelsPathfinder i Navara i al recent llança-ment de la nova furgoneta NV200. Laplantilla es nega a treballar els dis-sabtes quan encara hi ha vigent unERO temporal que acaba a finals demarç i hi ha treballadors afectats perl’expedient que Nissan va presentaral juliol i que tenen pendent la sevatornada a l’empresa. Les jornades devaga dels dies 23 i 30 van ser segui-des per la pràctica totalitat de la plan-tilla, van anar acompanyades de con-centracions a les portes de l’empresai van suposar deixar de fabricar uns500 vehicles.Des de la CGT, es va considerar comnotícia positiva l’augment de volumsproductius. El que no compartim i re-butgem contundentment és l’amplia-ció de les jornades de treball per alstreballadors de la planta. És intolera-ble que es plantegi una ampliació dela jornada de treball o que es facivenir a Barcelona treballadors de la

factoria d’Avila, pocs mesos desprésd’acomiadar a centenars de treballa-dors, havent sentències de nul·litat re-corregudes, llista d’espera de treba-lladors per a tornar a ingressar en lacompanyia i amb un acord amb lamajoria del Comitè d’Empresa per aun ERO temporal.Hem sol·licitat una vegada més la re-tirada de l’ERO temporal en vigor2375/09, és intolerable la voluntatd’ampliació dels dies de treball i man-

tenir un expedient de regulació en larecamara. Hem sol·licitat el reingrésdels treballadors acomiadats, ambl’objecte que puguin cobrir les novesnecessitats productives.A diferència de la resta de sindicats,no compartim la seva posició de de-fensar el reingrés sobre la base de laresolució de l’ERO 1616/09 (698 aco-miadaments), ja que aquesta resolu-ció deixa oberta la possibilitat de l’a-comiadament, als 18 mesos, dels

treballadors que reingressin (150). Elreingrés ha de ser mantenint les con-dicions del lloc de treball abans delseu acomiadament, sense permetreque estigui vinculat als volums deproducció que poguessin desencade-nar en un nou acomiadament.Tambéestem pel reingrés dels treballadorsque es van apuntar a pla de baixesamb tornada (200), sense oblidar queaquests treballadors tenen el reingrésassegurat en la companyia.

Hem de dir, que tots els sindicats,tenim recursos d’alçada contra la re-solució d’aquest ERO, pel que no en-tenem que prefereixin l’aplicació d’a-quest expedient, davant la reclamaciódels treballadors acomiadats de ma-nera traumàtica.D’altra banda, hem sol·licitat a la Di-recció de l’Empresa, que retiri els re-cursos plantejats davant les sentèn-cies de nul·litat dels treballadors quehavien estat acomiadats vulnerant elsseus drets fonamentals.Des de la CGT, hem demanat a totsels treballadors la no realització d’ho-res extraordinàries, el boicot a lacol·laboració. És inaguantable, l’acti-tud de certs treballadors que desprésde l’acomiadament dels que han estatels seus companys molts anys, esdediquin a seguir destruint més llocsde treball, realitzant hores extres, tre-ballant en vacances,… La CGT no donarà suport a la realit-zació de més jornades de treball, deles plantejades en el calendari labo-ral, mentre no es cobreixin els dostorns de treball i mentre existeixin tre-balladors acomiadats, pendents derecuperar el seu lloc de treball.

Més informació:

http://cgtnissan.blogspot.com/

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Febrer de 201016

Redacció

Unes 2000 persones es van mani-festar el 28 de gener a Barcelona

contra la trobada de ministres de tre-ball de la Unió Europea, una manifes-tació unitària sota el lema “Contral’Europa de l’atur i la precarietat, re-partim el treball i la riquesa”, convoca-da per la Campanya contra l’Europade la Crisi, el Capital i la guerra i elFòrum Social Català. No es pot dirque es tractés d’una manifestaciómassiva però almenys va servir per afer sentir les veus crítiques contra lespolítiques de la UE. Prop d’un cente-nar d’afiliats de la CGT hi van partici-par darrere una pancarta cridant a la

vaga general i al repartiment de la ri-quesa i el treball.Prèviament, pel matí, unes dues-cen-tes persones havien ocupat la seu delDepartament de Treball de la Gene-ralitat de Catalunya en protesta perl’atur, la precarietat i la carestia de lavida. Convocades per la campanyacontra l’Europa del Capital i la Guerra,denunciaven que 1.300.000 perso-nes a Catalunya estan per sota delllindar de la pobresa a Catalunya, quel’atur registrat ja supera les 600.000persones, que 457.000 pisos estanbuits i que els bancs van guanyarl’any passat 12.000 milions d’euros.Per altra banda, els dies 30 i 31 de

gener va tenir lloc el segon Fòrum So-cial Català, a l’edifici històric de la Uni-versitat de Barcelona, al qual s’havienadherit més de 140 entitats. Durantles dues jornades del FSCat 2010van assistir-hi més de 3000 personesi es van organitzar més de 100 semi-naris i tallers, exposicions i altres acti-vitats culturals, amb un clar sentiu rei-vindicatiu amb l'objectiu de plantejaralternatives a l'actual crisi del sistemacapitalista amb les seves múltiplesvessants. La CGT va ser present enalguns dels debats.El FSCat 2010 es va clausurar el diu-menge al migdia amb un dinar popu-lar al claustre de la Universitat. Abans

va tenir lloc una concorreguda As-semblea de Moviments Socials, onels moviments i col·lectius de Cata-lunya van exposar les seves reivindi-cacions i les accions que es portarana terme durant aquest any. A l'Assem-blea, van ser moltes les crides per launitat de les accions dels diferentscol·lectius i per fer un front comú da-vant les polítiques de la Unió Euro-pea, que durant aquest semestre pre-sideix l'estat espanyol. L'Assemblea es va concloure amb lalectura d'una declaració unitària querecull les principals denúncies i reivin-dicacions dels col·lectius que van par-ticipar i organitzar el FSCat 2010 i ones feia una crida a organitzar una àm-

plia mobilització contra l’Europa delCapital, la Crisi i la Guerra, al llarg d’a-quest semestre durant la presidènciaespanyola de la UE. En concret, cri-dem a organitzar una important mobi-lització els dies 4, 5, 6 i 7 de juny, du-rant la cimera de caps d’estat de laUE i dels països del Mediterrani, quetindrà lloc a Barcelona. També cridema preparar les mobilitzacions de l’1 deMaig contra l’Europa del Capital, i adonar suport actiu a les convocatòriesdel 8 de Març, Dia de les dones.També convidem a participar en lesmobilitzacions que es faran a Madridels dies 17 i 18 de maig, amb motiude la cimera de caps d’estat UE-Amè-rica Llatina.

Fòrum Social Català i mobilitzacions contra la trobada de Ministres de Treball de la UE

Vaga contra els dissabteslaborables a Nissan

Febrer de 2010 19

SENSE FRONTERES-SOCIALCom pot ser que EEUU exporti a Haití 250mil tones d’arròs si la població és agrícola i els salaris dels més baixos del món

Cada soldat nord-americà costa un milió de dòlars a l’any

Afganistan

SP Comitè Confederal CGT

L’any va acabar amb un impor-tant fet a l’Afganistan. El 30 de

desembre, el metge jordà HumamKhalil Abu-Mulal al-Balawi, va feresclatar un artefacte en l’interior dela base nord-americana de Khost. Amés de Balawi, van morir 7 agentsde la CIA i Ali bin Zaid, pertanyenta la policia secreta jordana.Dels agents de la CIA ,dos erenmercenaris i pertanyien a l’empresaBlackwater, que a causa de nom-brosos escàndols, com la matançade 17 civils iraquians a Bagdad alsetembre de 2007, va optar per can-viar-se el nom pel de Xe. Pel quesembla, la missió dels agents se-crets era aconseguir informació itriar els objectius per als atacs ambdrones, avions sense pilot telediri-gits des de la base de la CIAen Cre-ech, Nevada (EEUU). Pantalla, te-clat i maneta de jocs, tan senzillcom un videojoc, però amb objec-tius de carn i ossos.EEUU està realitzant nous bombar-dejos com a venjança per l’atac suï-cida del 30 de desembre (ja hanmort més de 20 persones), que vaser al seu torn per venjar la mort deBaitulá Mehsud, lider d’Al-Qaedamort a l’agost de 2009 per un atacd’EEUU. Aquests fets, a més de vi-sualitzar la desorganització delsserveis secrets més importants delmón i la necessitat de recórrer amercenaris, posen de manifest qui-nes són les veritables víctimes de laguerra, que no són altres que la po-blació civil.La CGT considera inacceptablel’actuació mantinguda per nombro-sos governs amb la presència mili-tar a Afganistan. La despesa militarés alarmant, cada soldat nord-ame-ricà costa un milió de dòlars a l’anyi el pressupost espanyol per a man-tenir les tropes a Afganistan és de365 milions anuals. El govern es-panyol augmentarà en més de 500soldats la seva presència militar enla zona, que segons les paraules dela ministra de defensa són per acontribuir a l’estratègia de “pacifi-cació” nord-americana. I no es des-carta un altre augment de tropes almaig per a les eleccions legislativesprevistes, que serà per a protegir“democràticament” a un govern co-rrupte com el de Hamid Karzai i elssenyors de la guerra.Abans era Aznar-Bush-Iraq i araZapatero-Obama-Afganistan, dife-rents personatges per a un mateixdiscurs i un mateix objectiu, que noés altre que la defensa a ultrança delsistema capitalista. Des de la Con-federació General del Treball se-guim manifestant-nos contra laGuerra Global, contra la Guerra delCapital i fem una crida a la mobilit-zació.

Les galetes haitianes:argila, oli i sal

Comunicat S.P. CGT

Aquests són els condimentsque porten les galetes Hai-tianes. Un lot de tres gale-

tes costa al mercat uns 10 centausd’euro. Cal menjar-les a trossospetits i mastegar a poc a poc. Aixís’aconsegueix sadollar la fam acanvi, això si, de dolor intestinal,desnutrició i paràsits.En principi, el descrit anteriormentno sembla tenir relació amb el te-rratrèmol, però potser si que ser-veixi per a visualitzar la tremendasituació de precarietat extrema ge-neralitzada en la qual es troba lapoblació. Potser per aquest motiuels i les haitianes no estiguin encondicions d’organitzar-se per ales labors de rescat i es trobin a lamercè de la solidaritat internacio-nal per a pal·liar la seva lamentablesituació.Ha de ser bastant estrany que lateva vida depengui d’aquesta soli-daritat internacional, que en la sevamajoria està patrocinada i dirigidaper les mateixes entitats i persones

que elaboren i engeguen una sèriede polítiques, les conseqüències deles quals duen a tot un poble a lavora de l’aniquilació. És com si lateva vida depengués de la personaque porta anys perseguint-te per allevar-te-la.L’esperança de vida a Haití és de52 anys i la mortalitat infantil ésd’un 77 per mil, una de les mésaltes del món. Els principals pro-motors de la solidaritat internacio-nal porten anys esquilmant a Haitíen tots els sentits, fent possible quesigui el país més pobre d’Amèricaocupant el lloc 155 d’entre 177 enel llistat de l’índex de Desenvolu-pament Humà de l’ONU. El 75%de la població viu amb menys de 2dòlars i més del 50% amb menysde 1 dòlar al dia.Resulta inconcebible que els res-ponsables de l’Estat Haitià subven-cionin l’arròs nord-americà. Comés possible que EEUU exporti aHaití 250.000 tones d’arròs teninten compte que la seva població ésmajoritàriament agrícola i el salarimínim interprofessionals és dels

més baixos del món?.Doncs si, així és. Haití produïa el90% dels productes alimentarisque consumia i ara importa ja el55% dels mateixos.Aquestes polítiques i els encarre-gats de les mateixes no són respon-sables del terratrèmol, però si queles conseqüències del mateix arri-bin a xifres indignes. Són respon-sables que les seves infraestructu-res siguin mínimes, sónresponsables que moltes de les

seves construccions i cases siguindel mateix material que les galetes,són responsables que els seus plansde detecció de catàstrofes i disposi-tius de protecció civil siguin in-existents. En definitiva són respon-sables de totes les vides ques’haguessin pogut salvar i que l’a-varícia d’estats, multinacionals i endefinitiva del sistema capitalista haimpossibilitat que el poble haitià esdesenvolupi i pugui crear, entre al-tres coses, els seus mecanismes deprotecció i defensa davant aquesttipus de catàstrofes. En Haití hi hados tipus de víctimes, a unes les hamatat el terratrèmol i a unes altresel sistema capitalista.A això hem d’afegir el lamentableespectacle de descoordinació inter-nacional a l’hora de fer efectival’ajuda, producte principalmentd’egos i ànsies de protagonismes.El sistema treu profit de tot i pelque sembla les catàstrofes huma-nes brinden una bona oportunitatde rentat d’imatge i per a això rescom fotografiar-se amb posat soli-dari al costat de la desgràcia, quedit sigui de passada serveix tambécom anunci publicitari gratuït deles multinacionals a l’hora de la re-construcció. Després de la imatgede Maria Teresa Fernández de laVega lliurant medicines i alimentses troba la de Florentino Pérez re-construint infraestructures.És tremendament lamentable quehagi hagut d’ocórrer un terratrèmold’aquestes característiques perquès’enviï menjar i la població d’Haitípugui, això si, per un període detemps, abandonar les galetes defang.La CGT vol fer una crida a la dig-nitat i a la humilitat, exigim delsgoverns i de les multinacionals la fide l’atracament i l’expoli als po-bles. Exigim que retornin a les i elshaitians la seva dignitat i paguintota el deute que tenen amb ells ielles.

SOCIALLa sensació que ha deixat la cimera és queEEUU s’ha burlat del món, especialment delspaïsos més vulnerables

El Governd’Obama hadinamitat elsistema de l’ONU

A la barra delbar

Toni Álvarez

La barra del bar acostuma a serun lloc on es pensen revolu-

cions i on es descobreixen conspi-racions mundials. Aprofito ara perexplicar la darrera conspiració queem van explicar a un bar, fent elcafè.La meva interlocutora sospitavaque el darrer terratrèmol d'Haitíhavia sigut provocat pel governamericà, en el seu afany de tenir unaltre lloc estratègic al Carib i mésfiable que l’Haiti dels darrers anys,on els diversos governs de paperavalats pel ianqui no han funcionat.Segons científics, que la meva con-tertuliana no coneix, els nord-ame-ricans fa anys que treballen en unprojecte anomenat HAARP (HighFrequency Active Auroral Rese-arch Program) per moderar l’im-pacte del canvi climàtic mitjançanthipocamps d’alta freqüència. Se-gons sembla, això possibilita alte-rar el clima, barbaritat que dife-rents científics pensen que elsyanquis tenen .De fet, seguint el rastre al projecteHAARP, no només hauria sigutHaití l'única víctima. Grans“amics” dels nord-americans hanpatit “catàstrofes naturals” sem-blants. El terratrèmol d'Haití va serel 12 de gener, amb una intensitatde 7 graus en l’escala de Reichter,però dóna la casualitat que Hondu-res el dia abans va patir un petitsisme de 4’9 i Veneçuela tres diesabans un altre de 5. Països amb si-tuacion polítiques complexes. Elsinvestigadors crítics donen com aelement unificador la profunditatde l’epicentre: 10 km exactes deprofunditat. No sóc científic peròtampoc acostumo a creure en lescasualitats. Per arrodonir aquestaton-teoria, el terratrèmol que vasacsejar Sixuan, a la Xina, tambéva tenir el seu epicentre a….10 qui-lòmetres de profunditat.Si feu una recerca a la xarxa veureuque HAARP és un projecte conso-lidat; de fet, és una tecnologia quees va conèixer a principis del segleXX. Un projecte que parla de crearcatàstrofes naturals de gran magni-tud, d'influir sobre estats d'ànimsde multituds…un projecte que ali-menta les paranoies i les conspira-cions que es comenten a les barradels bars. Un projecte real que, emtemo, tornarà a superar la ficció,possiblement en una volta de claumés del que podem escriure en ma-júscula: el Mal. Tan debò no ha-guem de confiar en la revoluciódels bars. Només.

20

BALA PERDUDA

Febrer de 2010

Helena Herrera, secretàriageneral CGT Balears

La veritat és que com a donaestic farta d'estar farta queles dones siguem objecte

d’opinions, de controvèrsies, d’ex-plotacions, d’invisibilitat davantdeterminades situacions, d’haverde sentir-nos objecte de desig, etc.,etc., etc.; ja és hora que algunss’assabentin que tenim opinió prò-pia de poder decidir per nosaltres.És urgent i necessari que les donesresponguem a agressions com lesque a primers de gener va cometrel’arquebisbe de Granada FranciscoJavier Martínez. Com a dona emnego a sentir-me culpable per exer-cir el dret a decidir no tenir fills,em nego a sentir-me culpable peravortar, les dones som ciutadanesamb drets i com a tals els exercim.No accepto que ningú em negui elpoder que tinc com a dona sobre elmeu cos.Les paraules de l’arquebisbe deGranada: “Matar un nin indefens, ique ho faci la seva pròpia mare,dóna als homes la llicència absolu-ta, sense límits, d’abusar del cos dela dona, perquè la tragèdia se l’em-passa ella” és fer apologia de laviolència de gènere. Fins al mo-ment no he vist cap moviment polí-tic a nivell judicial perquè no n’hiha prou que ciutadanes i ciutadans,organitzacions de dones, partits po-lítics... mostrem la nostra repulsaper les paraules de Martínez, és ne-cessari anar més enllà i demanarresponsabilitats.Estic farta d'estar farta que l’esglé-sia sigui intocable i se li permetillançar opinions que si s’haguessinrealitzat des d’un altre espai ja se-rien objecte d’anàlisi per a veure siincorren en algun tipus de delicte.

Preocupant em sembla que l’ar-quebisbe parli d’involució huma-na, quan és l’església de Ratzin-guer, de Rouco Varela, la que estàen plena involució fent proselitis-mes rancis lligats a posicions de

l’extrema dreta més absolutista in-tentant en ocasions sigilosament ien unes altres com en aquest casobertament, reforçar la seva pre-sència en el teixit social i en les ins-titucions publiques amb un discurs

feixista.Parla de pèrdua de llibertat social,davant lleis progressistes àmplia-ment demandades per la societat,quan des de l’església es perse-gueix tot allò que surti “de la sevanorma”, quan des de l’esglésias’incita a la intolerància no sola-ment davant l’avortament, el ma-trimoni entre iguals o la nova ideade família, a la utilització de pro-tecció en les relacions sexuals enels països del sud, fent ús de ladoble moral, perquè tant la dretacom la ultradreta també avorta, itambé té persones amb opcions se-xuals diferents; la llibertat social esperd criminalitzant qualsevol posi-cionament polític d’esquerres queno vagi amb la seva idea de socie-tat.Em pregunto, és ètica aquestabel·ligerància de l’església catòlicadavant la regulació legislativa quedes de fa tant temps demanem lesdones?, és ètica la postura en oca-sions timorata del govern socialistadavant l'andanada reaccionaria del’església, que legisla des de l’òpti-ca de no “escalfar massa elsànims” de la dreta catòlica? Perquèno ens enganyem, la Llei sobre l’a-vortament podria haver estat moltmés oberta cap al que les dones ne-cessitem.Lamentablement sembla necessariara mateix continuar reivindicantque l’avortament és un dret, caldràcontinuar dient que la llibertat deles dones per a decidir sobre el seupropi cos ha de ser respectada i elsGoverns han de garantir que la in-terrupció voluntària de l’embaràssigui una pràctica accessible i se-gura i sobretot seguir lluitant per-què siguem nosaltres les dones lesactores de les nostres pròpies deci-sions.

Fartes ja d’estar fartes

Davant les paraules de l’arquebisbe de Granada de criminalització de les dones que practiquen l’avortament

Comissió de Memòria LlibertàriaSecretariat Permanent de la CGT

La CGT ha presentat una denún-cia a l’Agència de Protecció de

Dades perquè s’han lliurat, a les as-sociacions que fan apologia delfranquisme i han demandat al JutgeGarzón per prevaricació, els nomsde les víctimes, familiars i perso-nes vives que van denunciar alfranquisme per crims de lesa hu-manitat.Considerem d’extrema gravetatque aquestes dades personals s’ha-

gin fet públics i s’hagin lliurat aaquestes associacions defensoresdel règim repressor i dictatorialfranquista.Prèviament, el sindicat ja ha pre-sentat una demanda davant l’Au-diència Nacional i davant el Tribu-nal Suprem perquè es garanteixi eldret a la intimitat i confidencialitatde les dades personals (filiació, do-micili…) de les milers de víctimesi de les seves familiars i les perso-nes vives demandants. No hi hacap tipus de motiu perquè aquestsllistats i dades personals de perso-

nes vives siguin lliurats a aquestesassociacions que no estan persona-des en la causa oberta a l’Audièn-cia Nacional contra el franquisme,res pot justificar que aquests llistatses lliurin als que avui defensen alsbotxins.LA CGT es fa ressò de la intranqui-litat, vulnerabilitat i malestar queexisteix entre la seva afiliació iconjunt de persones del movimentper la Recuperació de la Memòriasignants de la denúncia davantl’Audiència Nacional al veure elsseus noms i dades personals en

mans d’aquestes associacions pro-franquistes.Amb aquesta denúncia, demanema l’Agència de Protecció de Dades,que dicti un acord d’inici del pro-cediment sancionador o s’incoinles actuacions que determinin lesresponsabilitats per l’ocorregut.Des de CGT no anem a permetreaquest nou atropellament ni que sesegueixi pertorbant la memòria deles víctimes, de qui van donar laseva vida per les seves ideals i dequi avui exigim la restauració de lajustícia i la veritat.

La CGT presenta una denúncia davant l’Agència de Protecció de Dades

Febrer de 2010 21

OPINIÓ-SOCIAL

Groundhog Day

Josep Cara Rincón (Berga)

“Groundhog Day” és el títold’una pel·lícula americana

del 1993 que va ser traduït aquí per“Atrapado en el tiempo”. Un perio-dista cobria, dia rere dia, la predic-ció de l’arribada de la primaveraque depenia de l’aparició d’unamarmota. Però no tinc cap intencióde parlar de marmotes, ni del climani de cinema, ni de doblatge nitampoc de llengua; si de cas dellengua en parlo un altre dia. Nitampoc del congrés de la CGT queserà —quan escric això— el propercap de setmana, no en parlo sobre-tot perquè no aportaria res de bo itambé perquè a ningú agradaria lameva opinió, s’emprenyaria massagent i ja tinc prou amics... Deixantde banda ironies espero que totvagi el millor possible i que l’ende-mà totes treballin per crear i guan-yar conflictes. Jo de què vull parlarés de la sensació de viure en la si-tuació que descriu la pel·lícula es-mentada. Crec que moltes anar-quistes estem com el protagonistade “Groundhog Day”: ens trobemconstantment davant els mateixosreptes, problemes i també, i en con-seqüència, davant les mateixes im-potències i frustracions. Qüestionscom l’organització, com la mancade compromís, com la repressió icom els falsos debats paralitzantsens fan estar en un “déjà vu” per-manent. És frustrant i sobretot moltpoc profitós aquesta reiterada pro-cessó eterna de temes no resolts enquè ens anem trobant constantmenti de què sembla que no podem sor-tir. Els debats recurrents i sovintfalsos com els què hi ha entorn lasuposada incompatibilitat entre mi-llora immediata i revolució; comels que generen la no assumpció delluites parcials com l’antiespecis-me o les qüestions de gènere; o elsgrotescos debats entorn el modelsindical quan ja a marxat tothom iestem soles i massa quietes. O elfer coses amb altres o no, en tot casamb qui i sobretot de quina manerai perquè. Els perills de la integracióen el sistema o de la inacció, etcète-ra. El més fotut de tot plegat és quesembla que no aprenem, vull dirque no aprofitem les experiènciesviscudes tant per nosaltres matei-xes i les nostres companyes comper què hi ha hagut abans. No vaigpas de llest, ni tinc pas les solu-cions a tots aquests problemes peròen tot cas em fot la manera en quèsón plantejats i sobretot em fotconstatar que només serveixin, bà-sicament, per fer de fre a l’acció.L’únic consol és l’existència d’unaforça obstinada, insistent i quesembla tant eterna com les dificul-tats abans descrites i que crea i moules anarquistes a l’acció ni quesigui repetint errors. Salut i anar-quia!

SALUT I ANARQUISMES

Ramón Couso “Diagonal” (*)

Acords econòmics i geoes-tratègics marquen lesbones relacions de la UE i

l’Estat espanyol amb el Marroc. Acanvi el regne alauita és una peçaclau per al control migratori i la se-guretat.El nou acord comercial entre la UEi el Marroc en l’àmbit agroalimen-tari i pesquer o la xerrada a Ma-drid, amb el patrocini de BT, Asisai Red Eléctrica Española, del mi-nistre d’Assumptes Econòmicsalauí en el Nuevo EconomíaForum mostren les estretes rela-cions entre els regnes espanyol imarroquí. Ambdós també vancoincidir el dia que Haidar retorna-va al Aaiun. En l’acord, la Comis-sió Europea anunciava la rebaixadels aranzels a productes marro-quins, mentre que SalaheddineMezouar destacava l’impacte posi-tiu que tindria per a l’economia es-panyola la inversió en el seu país.Les seves millors bases: sòl a bai-xos preus per a la construcció osubvencions per a la inversió enenergies renovables.En aquest aspecte, la balança co-mercial és clarament favorable aEspanya entre 1999 i 2008: Espan-ya ha invertit 3.263 milions al Ma-rroc, enfront dels 17,3 milions pro-cedents del regne marroquí aEspanya en aquest mateix període.El pacte agrari és l’últim d’unasèrie d’acords comercials i de be-neficis diplomàtics i polítics queconformen un tracte privilegiat alMarroc. Tot això complementatamb “una armadura d’interessos,confesables i inconfesables, quevan des de la venda d’armes finsals centres secrets de detenció pera presumptes terroristes (Haidar vaestar quatre anys desapareguda enla sinistra “presó negra”), passantpel tràfic de drogues i els negocis

immobiliaris entre les seves res-pectives oligarquies”, denuncia elperiodista Rafael Cid.Com primer pas en la fonamenta-ció d’aquesta relació, Rabat portadècades venent el dret d’accés alsseus caladors pesquers, inclosesles aigües del Sàhara Occidental,als vaixells espanyols i europeus.L’Acord de Cooperació sobrePesca Marítima entre ambdós reg-nes de 1983, successor del subscritel 1977, és el primer esglaó de re-llevància per al desenvolupamentde les relacions econòmiques bila-terals.En paral·lel a aquestes relacionscomercials, s’han anat constituintpactes polítics per a l’acostamententre ambdues riberes del Medite-rrani, com el Tractat d’Amistat,Bon Veïnatge i Cooperació entreambdós regnes signat l’any 1991,any de l’alto el foc entre el Marroci el Front Polisari per a celebrar unreferèndum.Gràcies a la retallada del principide Justícia Universal aprovat re-centment, amb l’acord de PSOE iPP, s’han anul·lat les denúnciesque des de fa anys hi havia a l’Au-diència Nacional contra el règim

de Mohamed VI per les tortures idesaparicions en les seves presonsde saharauis; s’ha impedit que ladenúncia d’Aminatou Haidar perla seva deportació fora admesa; itampoc Hosni Benslimán, cap dela gendarmería marroquina res-pondrà davant l’Audiència a pesarque recentment un jutge de Parísdictés contra ell una ordre de de-tenció internacional com presump-te responsable en 1965 de l’assas-sinat a França de Ben Barka, líderde l’oposició socialista. En canvi,Benslimán va ser condecorat a Es-panya amb la Gran Creu de l’Or-dre Isabel la Catòlica en 2005.També a nivell polític destaqueniniciatives posteriors com el Pro-cés de Barcelona (1995) o la sevahereva, la Unió pel Mediterrani(2008), dirigides en conjunt alspaïsos de la ribera sud del Medite-rrani, però que sempre han tingutal Marroc un dels referents, ja queel règim alauí és una peça clau dela UE per a la externalització delcontrol de fronteres i per a la segu-retat.Encara que el Marroc exerceix dematalàs davant el viatge cap alnord d’immigrants subsaharians,

no dubta a facilitar el seu pas cap aCeuta, Melilla i Canàries com me-sura de pressió política.

Un tracte preferencialAltres acords són el d’associacióUE-Marroc de 1996, que va entraren vigor en l’any 2000, o l’EstatutAvançat de 2008. Aquests textosserien únicament acords simbòlicsde no ser per que obren la porta aun aprofundiment radical de les re-lacions i a les compensacions queobtindria el Marroc.Per exemple, l’Estatut Avançat re-cull en el seu text la futura signatu-ra d’un Acord de Lliure Comerç ifins i tot fixa la data de 2012 per ala seva culminació. També esta-bleix l’accés “als mitjans comuni-taris de finançament apropiats”que podria traduir-se en algunafórmula per a la concessió de fonsestructurals al Marroc. Una de lesopcions plantejades per a pressio-nar al regne de Mohamed VI ésl’eventual suspensió d’aquest pro-cés obert amb l’Estatut Avançat.En qualsevol cas, “enviaria indub-tablement un missatge d’insatis-facció de la UE amb el Marroc”,explica Iván Martín, de l’InstitutComplutense d’Estudis Internacio-nals.Com contrapès, el Marroc nocompta amb el suport unànimedels estats de la Unió, ja que “persi sol, el Marroc compta amb moltpocs elements de pressió”, va asse-gurar Martín. El govern espanyolocupa la presidència de torn de laUE en el primer semestre de 2010,durant la qual se celebrarà a més la1a Cimera UE-Marroc, així com la2a Cimera de la Unió pel Medite-rrani. Des d’aquesta posició privi-legiada, l’Estat espanyol tindrà, vaindicar Martín, la responsabilitattotal d’impulsar “o no, aquestesvies obertes que sens dubte sónd’un interès estratègic per al Ma-rroc”.(*) Article publicat al número 116de la revista “Diagonal”

Marroc-Espanya: molt més que bons veïns

Febrer de 201022

OPINIÓ-SOCIAL

CGT Baix Camp

Convocades per la Coordina-dora Anti-cementiri Nucle-ar de Catalunya (CANC),

més de 2000 persones es van mani-festar el 24 de gener pels carrersd’Ascó, a la Ribera d’Ebre, per talque l’ajuntament de la localitat nopresentés la seva candidatura peracollir el Magatzem TemporalCentralitzat, on es dipositaran elsresidus radioactius de totes les cen-trals nuclears de l’Estat espanyol.Ascó va ser l’escenari i alhora testi-moni del primer gran acte de pro-testa i rebuig contra la intenció delseu mateix ajuntament de presentarcandidatura a tenir el cementiri queemmagatzemarà els residus nucle-ars de tot l’Estat. Gent majoritària-ment de la Ribera d’Ebre, peròtambé de tots els racons de les Te-rres de l’Ebre i de la resta de la de-marcació de Tarragona, i també ha-bitants d’Ascó que s’oposen alcementiri nuclear, es van fer sevesles nombroses proclames espontà-nies que anaven sorgint com“Ascó, Catalunya diu que no” o“alcalde dimissió”. Un nombrósgrup de militants de la CGT tambéva ser-hi present.Les entitats convocants critiquemque la decisió de posar el cementirinuclear a Ascó sigui tan sols d’ungovern municipal i que els regidorsd’Ascó decideixin per tot el territo-ri, quan ja fa temps que s’ha de-mostrat que la radioactivitat no res-pecta les fronteres entre els pobles.No pot ser que el govern de l’Estat

doni llibertat a una sola poblacióperquè hipotequi el futur d’unes te-rres ja prou castigades per impactesecològics importants amb la pre-sència de centrals tèrmiques i nu-clears. En aquest sentit cal recordarque 61 municipis de la demarcacióde Tarragona i 7 consells comar-cals han aprovat mocions de rebuigal MTC.

A més, també van recordar que hiha un acord del Parlament en quès’hi oposa explícitament i que noes pot tractar el problema dels resi-dus sense un calendari de tanca-ment de les centrals nuclears so-cialment acordat.Per una altra banda, el dia 26 es vaportar a terme una concentració da-vant l’Ajuntament d’Ascó, mentre

tenia lloc el ple extraordinari enque es va aprovar, per 7 vots contra2, la candidatura d’Ascó a acollir elcementiri nuclear. I el 27 de generla protesta es va traslladar a Barce-lona, on més de 500 persones esvan concentrar a la plaça SantJaume per dir no al MTC i dema-nar un calendari consensuat de tan-cament de nuclears.

Ascó, Catalunya diu que novol el cementiri nuclear!

S’ha creat laComissió 50 AnysQuico Sabaté

Comissió 50 Anys Quico Sabaté

Arriba l’any 2010 i amb ell lacommemoració del 50 aniver-

sari de la mort en combat de Fran-cisco Sabaté Llopart, més conegutper “Quico”. El 5 de gener del1960, en Quico moria en combat ala cruïlla del carrer Major amb el deSanta Tecla de Sant Celoni, i fina-litzava així una trajectòria de lluitaantifeixista i de resistència a la dic-tadura franquista.Any rere any el Casal Popular i In-dependentista Quico Sabaté s’haencarregat de fer-nos-en memòria iremoure els records de lluita orga-nitzant actes populars i reivindica-tius sota la placa dedicada al maquial carrer de Santa Tecla de Sant Ce-loni. En aquesta mateixa línia s’haninclòs els actes d’entitats anarquis-tes celebrats cada 5 de gener al ma-teix cementiri. L’any 1995 l’As-semblea Llibertària del VallèsOriental va homenatjar el guerri-ller, en el 35 aniversari del seu as-sassinat, i així mateix ho feia, l’any2000, una comissió celonina en el40 aniversari.Amb motiu d’aquest esdeveniment,i entenent el 50 aniversari com unadata molt especial, us comuniquemque s’ha creat la Comissió 50 AnysQuico Sabaté, per tal d'organitzaractes commemoratius del 50 ani-versari de la mort en combat anti-franquista del guerriller anarquistaQuico Sabaté. Les organitzacionsque formen part d’aquesta Comis-sió són: el Casal Popular i Indepen-dentista Quico Sabaté, la Candida-tura d’Unitat Popular de SantCeloni, la CNT, la CGT i l’Assem-blea Llibertària del Vallès Oriental,i ja compta amb les primeres adhe-sions a títol individual: Alba i Pa-quita Sabaté i Castells, i Manel,Francesc i Enric Jené i Sabaté, fi-lles i nebots d’en Quico, respecti-vament.L’objectiu de la Comissió és orga-nitzar una sèrie d’activitats entregener i juny de 2010 per recordar lalluita armada contra el franquisme,en especial la dels anarquistes, i latràgica mort del guerriller de l’Hos-pitalet de Llobregat.Si esteu interessats/des en fer apor-tacions: 50aniversariquicosaba-te@gmail.com on qualsevol tipusd’aportació serà benvinguda.També podeu seguir la programa-ció de les activitats així com les da-rreres novetats en el bloc:http://50aniversariquicosabate.blogspot.com/

Coordinadora Anti CementiriNuclear de Catalunya i Tanquemles Nuclears - 100% Renovables

En ple debat sobre el futur del’energia nuclear el govern de

l’Estat espanyol ha decidit allargarla vida útil de les centrals de 25 a40 anys, i com a conseqüèncias’imposa la construcció d’un ce-mentiri nuclear per acollir els resi-dus radioactius generats fins ara iels futurs. Unes centrals que reque-reixen un calendari de tancamentcom a pas previ a qualsevol debatsobre el tema. Evidentment nopodem dissociar les activitats quegeneren la necessitat del cementirinuclear, de tota aquesta problemà-tica.Però no podem permetre que el votd’un sol municipi, Ascó, decideixisobre un tema de tanta gravetat pera les nostres comarques, moltmenys quan el nostre Parlament haemès una resolució contrària a lainstal·lació del cementiri nuclear aCatalunya.La radioactivitat no respecta les

fronteres entre els pobles, és ab-surd doncs, que el Govern de l’Es-tat permeti que una sola poblacióhipotequi el futur d’unes Terres jade per si prou castigades per im-pactes ecològics importants com lapresència de Centrals tèrmiques inuclears.Sabem que el cementiri nuclearimplicaria el transport, manipula-ció i emmagatzemament d’una

enorme quantitat de residus ra-dioactius d’alta intensitat. A més, elprojecte suposaria construir a Ascóun tercer reactor, amb l’agreuja-ment que seria experimental i pertant comportaria una nova gammade riscos. I, finalment, som plena-ment conscients que donaria al go-vern una coartada per allargar lavida útil de les ja envellides i pres-cindibles centrals del parc nuclear

espanyol.Per tots aquests motius demanem:- Que es respecte el consens territo-rial contrari al magatzem temporalcentralitzat tal i com han votat 62municipis i 7 consells comarcals.- Que la ciutadania organitzi i par-ticipi de forma massiva i pacíficaen tota mena d’actes per a demos-trar el seu rebuig al cementiri nu-clear, a Catalunya i arreu.- Que el Govern de Catalunyamantingui el seu compromís ambla decisió del Parlament i empren-gui totes les actuacions polítiques,judicials i administratives al seuabast per impedir la construcciód’aquestes instal·lacions.- Que el Govern de l’Estat redactiun calendari de tancament de totesles Centrals Nuclears de l’Estat talcom reiteradament a promès en lesdues últimes convocatòries electo-rals, d’acord amb els sectors eco-nòmics, polítics, sindicals, ecolo-gistes i socials.No al cementiri nuclear, ni a les Te-rres de l’Ebre ni enlloc!

Crida a tota la ciutadania de Catalunya: No al cementiri nuclear a Ascó

Febrer de 201023

Tom Kucharz (Ecologistas en Acción)

El fracàs rotund, disfressatd’acord plural, de la cimerasobre el canvi climàtic de

Copenhaguen del passat mes dedesembre ha evidenciat la impossi-bilitat d’enfrontar-se a la crisi cli-màtica sense plantejar un canvi demodel econòmic. EEUU va cuinarun acord a la seva mida sense aten-dre les exigències de reduir lesemissions de gasos.Les dues setmanes de negociacionsde la 15a Conferència de les Parts(COP-15) de la Convenció Marc deNacions Unides sobre Canvi Cli-màtic realitzada a Copenhaguenhan creat un escenari polític quepermet, almenys, dues reflexions.Primera: ha fracassat el “multilate-ralisme”, basat en la dominació deles grans potències geopolítiquescom Estats Units i la Unió Europea,i creix el nombre de països que jano es deixen fer xantatge pel G-7 oel G-20. Es troba en perill el caràc-ter multilateral de la ConvencióMarc de l’ONU i la participacióigualitària de tots els països delmón. Segona, s’ha evidenciat quela lluita contra el canvi climàticnomés és viable a partir d’un canvidel sistema econòmic i resulta es-sencial desenvolupar enfocamentsalternatius a les polítiques climàti-ques fins a ara dominants.Els majors emissors de Gasos d’E-fecte Hivernacle (GEI) per cápita,EEUU i la UE, no van mostrar capvoluntat per a comprometre’s a re-duir les seves emissions d’acordamb les exigències científiques(40% de reducció per a 2020, se-gons les emissions de 1990). Elspaïsos enriquits continuen retardantl’engegada de reduccions dràsti-ques mentre desvien la càrrega dela responsabilitat als emergents i nopaguen tampoc les reparacions pelsdanys causats en tot el món.Especialment en els últims dies dela cimera de Copenhaguen, EEUUva reunir a un grup reduït de païsosper a treure endavant un text, plagatde termes inconcrets, que no espe-cifica xifres de reducció d’emis-sions per als països industrialitzats,ni tan sols un objectiu global de re-ducció de les mateixes. No obstantaixò, una vegada que van arribar ala redacció conjunta del text, hovan presentar com l’Acord de Co-penhaguen, encara que no haviaestat dut al Plenari perquè s’apro-vés per la resta de països. Altre punt de conflicte ha estatl’objectiu de limitar l’augment de latemperatura global en 2ºC, que l’A-cord recull com objectiu per a esta-bilitzar el clima, a pesar que més decent països havien mantingut queés necessari un objectiu de 1,5º C

per a evitar els pitjors escenaris aÀfrica, els petits Estats insulars i lesregions properes a muntanyes ambglaceres.El document final parla d’un “com-promís dels països desenvolupatsper a proveir recursos nous i addi-cionals”, sobretot en relació a evitaremissions de la deforestació i de-gradació de boscos, una cosa que,segons els grups ecologistes, con-vertirà els últims ecosistemes natu-rals en espais privatitzats per almercat de carboni i d’inversions icomportarà una nova especulaciófinancera en els mercats internacio-nals de comerç de carboni i la gene-ració de nous deutes il·legítims.La cimera va ser conduïda pels in-teressos propis de cada país i persolucions comercials com l’impulsals agrocombustibles, que els grupsecologistes consideren creadorsd’enormes impactes socioambien-tals. Els governs dels països indus-trialitzats i en procés d’industrialit-zació no estan disposats aenfrontar-se al model de desenvo-lupament que ha creat el desastreeconòmic i ambiental.La sensació que ha deixat la cimeraés que EEUU s’ha burlat del món,especialment dels països més vul-nerables, evadint la seva responsa-bilitat i dient –paraules més, parau-les menys– que “tot el món had’assumir la seva part”. Així, el Go-vern d’Obama ha dinamitat el siste-ma de l’ONU: en la COP-15 s’hainstaurat la manera de negociacióen grups de països selectes, una es-tratègia habitual en l’OrganitzacióMundial de Comerç.La posició de la UE ha estat irres-ponsable i hipòcrita, donat el seusuport a l’anomenat Acord de Co-

penhaguen que, ni és legalmentobligatori, ni resol la necessitat definançament de les mesures per a lasupervivència en els països mésafectats per l’escalfament global.Una de les demandes més escolta-des, tant en les protestes i el FòrumAlternatiu, però també en la seu dela cimera oficial, va ser l’exigènciaals països industrialitzats de repararel seu deute climàtic amb el SudGlobal. El deute climàtic és el queels països del Nord (països de l’An-nex 1 del Protocol de Kioto), cor-

poracions multinacionals i institu-cions financeres internacionalsdeuen als pobles del Sud, per ocu-par amb les seves emissions de GEImés espai en l’atmosfera del que elscorrespon, i generar un problemaen els països del Sud que ells nohan creat, i del que, no obstant això,sofreixen els pitjors efectes.Els defensors del concepte deldeute climàtic emfatitzen que lesreparacions han d’incloure tallsdràstics i immediats de les emis-sions de GEI com forma de donar

espai atmosfèric als països en des-envolupament, així com el finança-ment del cost total de les mesuresde supervivència i requeriments demitigació dels països en desenvolu-pament.Els ecologistes exigeixen, a més,que d’aquest finançament siguinexcloses entitats com el Banc Mun-dial i que el finançament no prenguila forma de crèdits i altre tipus dedeutes que creen instruments res-ponsables de misèria i pobresa, ique aquest finançament es produei-xi a través de fons públics, lliuresde condicionaments i imposicions.El Deute Climàtic no hauria depagar-se amb impostos o contribu-cions preses de compensació perles emissions de carboni, ni mitjan-çant projectes que involucrin Me-canismes de Desenvolupament Neto altres activitats que violin elsdrets de les persones, o que siguindestructives per al medi; és a dir,aquells mecanismes que nomésdonen més falses solucions davantla crisi climàtica.18 anys després de la Cimera deRio no s’ha frenat el ritme d’emis-sió de gasos d’efecte hivernacle, apesar que el Protocol de Kioto obli-gava als països industrialitzats auna reducció del 5% per al període2005-12. Kioto va ser descafeïnat iafeblit per la pressió d’EEUU, quefinalment no va ratificar el text. ACopenhaguen, EEUU i la UE vo-lien “matar Kioto” per a eliminar la“responsabilitat diferenciada” i elcaràcter obligatori de l’acord de1997.

OPINIÓ-SOCIAL

Canvi climàtic: Copenhaguenaccentua el fracàs de Kioto

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Febrer de 201024

Ferran Aisa

Fa cinquanta anys que AlbertCamus és mort, però el seupensament continua vigent.

L’escriptor francès, nascut a Mo-dovi (Argèlia) l’any 1913, era filld’un obrer alsacià i d’una menor-quina analfabeta. Gràcies a be-ques va poder anar a la Universitati estudiar Lletres. Afeccionat a es-criure, aviat funda el seu propi pe-riòdic, “L’Equipe” i col·laborà al’“Alger Republicain”. L’any 1934,s’adherí al Partit Comunista Fran-cès, però poc després l’abandonàper discrepàncies amb la políticainternacional de Stalin. Camusfunda el Teatre del Treball i elaboral’obra “Révolte aux Asturies”. El1937, publica el seu primer llibre,“L’envers et le droit”, un assaig im-pregnat de tota la filosofia quedesenvoluparà els següents anys:

l’absurd i la rebel·lió. Camus viu elconflicte de la guerra civil espan-yola com una lluita pròpia i prenpartit a favor dels vençuts. Des dela seva tribuna esdevindrà un fidelamic i defensor dels anarquistes idels republicans: “Com podemoblidar? Tot està esmaltat de ver-mell i negre, un rostre: el d’Espan-ya que el portem al nostre cor i maino podrem oblidar-ho. Per aixòdes de la caiguda de Barcelonaexisteix en el més íntim de nosal-tres una absència, un buit, una es-pera. En un món que es diu lliure,tornem la mirada cap aquest país,doncs ell ens parla d’injustícies ide remordiments”. L’ocupació deFrança el mobilitzarà contra elsnazis, participarà en la resistència idirigirà el periòdic “Combat”. Les seves novel·les, obres dramà-tiques i assaigs aniran sortint un

rere l’altre com veritables joies delpensament humà: “Noces” (1938),“Le minotaure ou la halte d’Oran”(1939); “L’Etranger” i “Le Mythe deSisyphe” (1942), “La peste” (1947),“Lettre à un ami allemand” (1948),“L’homme révolté” (1951), “L’Été”(1954), “La Chute” (1956), “L’Exileet le Royaume” (1957). Paral·lela-ment, escriu i posa en escenanombroses obres dramàtiques,que segueixen fil per randa la sen-sibilitat filosòfica d’un món absurd:“Calígula”, “El malentès”, “Els jus-tos” i “L’Estat de setge”. L’any 1957, li és atorgat el PremiNoble de Literatura, és un escrip-tor encara jove, amb quaranta-quatre anys. El 10 de desembre aSuècia pronuncia el memorablediscurs “Missió i deure de l’escrip-tor”, entre altres coses, diu que “Elpaper de l’escriptor és inseparablede difícils deures. Per definició, nopot posar-se al servei de qui fa lahistòria, sinó al servei de qui la pa-teix. (...) Indubtablement, cada ge-neració es creu destinada a refer elmón. La meva sap, malgrat tot,que no podrà fer-ho. Però la sevatasca és potser més gran. Consis-teix en impedir que el món es des-faci. Hereus d’una història corrom-puda en què es barregen lesrevolucions fracassades, les tècni-ques embogides, els déus morts iles ideologies acabades; en quèpoders mediocres, que avui podendestruir-ho tot, no sabem convèn-cer; en què la intel·ligència es re-baixa fins posar-se al servei del’odi i de l’opressió... (...) En unmón amenaçat de desintegració,

en què els nostres grans inquisi-dors volen establir per semprel’imperi de la mort, sap que hauria,en una mena de cursa boja contrael temps, restaurar entre les na-cions una pau que no sigui la del’esclavitud, reconciliar de nou eltreball i la cultura i reconstruir ambtots els homes una nova Arca del’aliança. No està segur de poderrealitzar aquesta feina, però estàconvençut que, arreu del món,manté ja el seu doble desafiamentde veritat i llibertat i que si arribal’ocasió sabrà morir per ell”. Camus, malgrat haver guanyataquesta distinció tan important, notrobarà el suport del sectorsintel·lectuals francesos marxistes,ja que el consideren massa lliber-tari, i mantindrà distància amb elsexistencialistes que comandaJean Paul Sartre. El compromís de Camus el porta areflexionar sobre Argèlia en un as-saig i la novel·la autobiogràfica “Elprimer home”. El 4 de gener de1960, retorna a París des de Lour-marin, prop de Marsella, on ha as-sistit a l’estrena de l’adaptaciód’”Els Possessos”, però el cotxeque condueix el seu editor MichelGallimard perd el control i s’estim-ba contra un arbre, tots dosmoren. Albert Camus arriba al seufinal però la seva obra i el seu pen-sament continuaran engrandint elssomnis: “El meu regne és tot d’a-quest món...” Cinquanta anys des-prés llegir qualsevol llibre deCamus és obrir una finestra per-què entri, un aire net i lliure, al nos-tre cor d’humans i de rebels.

La vigència del pensamentd’Albert Camus

Amb Camus contraels totalitarismes

Jordi Martí Font

Quan van matar Déu, ell encara no era acasa, però els assassins en nom de la

Història ja el van tindre davant amb la ba-rricada encesa del seu pensament, rao-nant sense el dogma de la Raó damuntl’altar per oferir-li sacrificis humans, d’al-tres subjectes de la comunitat humana.Perquè la Raó i la Història com a dogmesque substitueixen Déu també han de sercombatudes, sense cap mena de dubte,com qualsevol altre dogma d’ahir, d'avui odemà. Cal combatre-les sense deixar deser humans, sense perdre la noció dels al-tres que, malgrat no siguin com nosaltres,comparteixen precisament la nostra hu-manitat.És per això i per molt més que “L'homerevoltat” d’Albert Camus ha estat sempreun dels meus llibres de referència. No aixíel seu autor. De Camus en conec pocacosa més que la biografia general i aquestllibre, més que res per tal manca de tempsmaterial per assumir-lo ara mateix, peròtot el que penso i faig dintre dels movi-ments socials i dintre de l'anarcosindica-lisme en particular neix del que diu aquestllibre.Què hi diu Camus? Doncs massa per re-sumir-ho aquí fil per randa però prou pertreure’n ensenyaments concrets. Tal comdiuen que ja va apuntar a “El mite deSísif”, el Camus de “L’home revoltat” diuque la vida dels humans és absurda i quel’assassinat d’altres humans encara ho ésmés. Ara bé, com hem de fer la Revoluciósense violència, direu? Jo preguntaria totel contrari: és Revolució el canvi socialque necessita l'assassinat d'altres homesi dones? La revolta és la nostra afirmació,la nostra vida, des que diem no. I el "no"no és a la vida sinó a la mort. Diu Camus:“Què és un home revoltat? Un home quediu que no. Però si nega, no renuncia: éstambé un home que diu sí des del seu pri-mer moviment. Un esclau, que ha rebutordres tota la seva vida, jutja de sobte in-acceptable un nou manament”."L'home revoltat" fa un recorregut inter-pretatiu per la història de les revolucions,per la història dels canvis socials totals.Entre aquestes, inclou la seva definició delfeixisme, que ha estat molt discutida i jocrec que l’encerta totalment. Hi diu que “elfeixisme és el menyspreu, en efecte. In-versament, tota forma de menyspreu, siintervé en política, prepara o instaura elfeixisme”. Fins i tot si es declara antifeixis-ta, hi afegiria jo tot i que ja s’entén.Els totalitaris, es diguin socialistes, anar-quistes o independentistes (i no vull dirque tots ho siguin tot i que queda clar quen’hi ha uns quants) “obliden el present pelfutur, la presa dels éssers pel fum delpoder, la misèria dels ravals per una ciutatradiant, la justícia quotidiana per una vanaterra promesa”. És per això que són totali-taris, perquè el seu cel justifica l’assassi-nat, la negació dels altres homes i dones,la desaparició de l’ètica de l’espècie. Amb Camus, afirmo que “el revoltat refusaaixí la divinitat per a compartir les lluites iel destí comuns. Elegirem Ítaca, el pensa-ment audaç i frugal, l’acció lúcida, la ge-nerositat de l’home que sap”. Per això elllegeixo i el rellegeixo, per viure, no permatar.

> ALBERT CAMUS

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Febrer de 2010 25

Klusumiki

El passat 4 de gener s'acom-pliren els cinquanta anys dela mort de Marcel Camús.

L'escriptor, dramaturg i filòsof quejunt amb Jean-Paul Sartre té elmèrit de continuar sent senyera del'existencialisme al món francòfon.Reconegut amb el Premi Nobel deliteratura amb només 44 anys,hom té el vici d'emparellar-lo ambuna altra figura existencial de lesarts dramàtiques com fou Hum-prey Bogart. Es podria fins i tot dirque ambdós interpreten un mateixpersonatge, aquell que fent de lallibertat bandera viu en una cons-tant lluita amb si mateix per conju-minar-la amb una moral de l'hon-radesa i la justícia que està persobre de tota convenció, institucióo amenaça.Camus va néixer a Algèria on vaestudiar filosofia fins que va traslla-dar-se a París, on li tocà viure laguerra per la independència de laseva terra natal. Una independèn-cia que no veuria completa ja quemoriria dos anys abans que

aquesta s'aconseguís. Si entenemles seves paraules: "Per a la majo-ria dels homes la guerra és la fi dela solitud. Per a mi és la solitud infi-nita" entendrem el desconsol quevan provocar-li les circumstàncieshistòriques que li van tocar viure.La seva obra és l'obra d'un apàtri-da, d’algú que si se sent d'algunlloc és de tot arreu o, potser, dequelcom que per ell seria Espanya-França-Itàlia com a mare culturaldel seu paisatge. Aquella gavardi-na calada sota la pluja pels carrersdeserts de París que tan bé va fo-tografiar Doisneau, ben bé podriaser el mateix Camus tot anant de laseva infantesa argeliana al seu pre-sent d'intel·lectual francès immersen una fira de les vanitats que nopodia fer res més que trobar del totcontranatural per allò que el seuexistencialisme sentimental li indi-cava que havia de ser un home."Que dur, que amarg és arribar aser home" va exclamar en lesseves obres, perquè la recerca iencarnació de l'home fou una deles seves principals escomeses. Sibé en els grans trets de l'existen-

cialisme seguí al gran mestre Mar-tin Heidegger, d'aquest s'allunyàquan veié clarament que no nomésJohn Wayne era un home, sinótambé el mateix Bogart i, també,l'Ava Gardner, la Rossana Arquet-te, Mr. Bean i Jeames Stewart erenhomes i per això mateix la recercaera necessària. I és aquesta recer-ca la que es mostra en la seva obramagistralment.Entre espais desèrtics o despo-blats, buits de tota decoració su-pèrflua, s'explora des d'una lletraque fa de la veritat del fenomen elseu motiu guia, la diferència entrela humanitat i l'animalitat. Una dife-rència que explora amb exquisidesredaccions que sovint l'apropen ala novel·la policíaca com a “L'es-tranger” o a l'assaig de qüestiona-ment nihilista com és "El mite deSísif".I es per això mateix que cal llegirCamus perquè la seva exploracióde tan vana esdevé artística i del'art en sorgeix la veritat com d'unaqüestió de fet. Obres que semblendir-nos entre línies: aquí teniu lameva vida i el meu art, no són gairecosa, però són fruit d'un temps, eltemps en què he existit i he portat

com a sobre i també a sota. Desenganyat del comunisme vaparticipar en moviments anarquis-tes francesos si bé fou la seva rela-ció amb Sartre, un dels intel·lec-tuals més poderosos i respectatsdel seu temps, per la qual és mésfàcilment recordat. El seu pas perla França dels anys cinquanta iposteriors es veuria internacional-ment lligada a aquest filòsof quedefensava el comunisme mentreintentava esbrinar la diferènciaentre el ser i el no-res. Relació ambla parella de Simón de Beauvoir,que el mateix Camus va trencarquan Jean-Paul va dir-li que laseva revolta era només estètica.Que havia de saber d'estètica el bode Sartre, ell que era més lleig queun pecat? I si tanmateix Camussortia més afavorit a les fotografiesque el seu amic, és ben cert queno era pas Boris Vian o RenéChair, tampoc era Samuel Beckett.Camus no és un poeta, és cert,però tampoc fou Antonin Artaud oJean Genet com tampoc ho fouSartre. Així, d'una banda afirmà:"Cada vegada que un home en elmón és encadenat, nosaltresestem encadenats a ell. La llibertat

Tallers a Reus per configurar un Centre SocialAutogestionat

CSA L’Eskerda

Sobren els motius per posar-se les pilesi conquerir nous espais d’autonomia i

autogestió on desenvolupar-hi alternativesa la crisis sistèmica que ens han deixatcaure a sobre. Des de la cultura i els es-pectacles fins al menjar tot es autogestio-nable i més ens val aprendre a fer-ho, per-qué si hem de confiar que polítics,banquers i multinacionals treballin per no-saltres estem venuts.Amb l’Eskerda es va intentar, tot i que el elresultat s’ha de reconèixer que no ha siguttot l’òptim que hauria estat de desitjar. Araho tornem a intentar invitant-te a pensaramb nosaltres per a què un nou espai,com ens organitzarem per decidir i fer lescoses i com hi accedirem. El proper dimecres dia 10 de febrer, co-mença un cicle de tallers i dinàmiques perconfigurar el nou Centre Social Autoges-tionat que Reus es mereix i que pot servirper configurar-ne un a qualsevol altre lloc.Fins al dimecres 3 de març cada dimecresde les 20h a les 22’30 al local de la CGT(Raval Santa Ana 13, 2n, Reus), hi hauràpausa amb piscolabis per calmar lesganes de sopar.

Programa

- Dimecres 10 febrer

Centre Social Autogestionat: amb qui i pera què?Taller d’agitació i concreció d’idees: Perquè volem un Centre Social Autogestio-nat? Quins projectes es presenten i qui elstira endavant?- Dimecres 17 febrer

Autogestió 1. Presa de decisions en as-sembleaTaller sobre tècniques per a facilitar les as-semblees (com fer-les eficaces, dinàmi-ques i participatives).Agitació i concreció d’idees: Com prendreles decisions? Quin tipus de decisions co-rresponen a tots els usuaris de l’espai?Quines a cada col·lectiu d’usuaris? I qui-nes a cada persona individual?- Dimecres 24 febrer

Autogestió 2. Economia, treball i tasques.Taula rodona sobre maneres de gestionareconomies i tasques comunes: Els mí-nims, els NAPS, les mingues, els socis i lescomissions.Agitació i concreció d’idees: Com distri-buim les tasques necessàries per mante-nir viu el CSA? Com reconeixem la realit-zació de les tasques? Cal que col·laborintots els usuaris? Si és que si, com? Si ésque no, quins? És possible combinar in-gressos comunitaris amb ingressos parti-culars? Com?- Dimecres 3 de març

La conquesta de l’espai (Març Attack)Taula rodona sopesant okupació, maso-veria urbana, lloguer i compra col·lectiva.Exposició de recursos i idees per finançarel CSA.Agitació i concreció d’idees: Quins espaishem investigat? Establim una llista deprioritats entre els espais investigats?Quina opció és la més adedüada per acada espai?

Camus, cinquantaaniversari de la seva mort

> TALLERS

Contraanuncis

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Febrer de 201026

ha de ser per a tots o per a ningú"i, d'una altra banda: "Hi ha la belle-sa i hi ha els humiliats. Per difícilque sigui l'empresa no vull ser maiinfidel ni als segons ni a la prime-ra."I si ara féssim una regla de tres po-dríem tenir en ell un llibertari estetao un esteta llibertari. I això que noés del tot fals no és pas cert i no éspas cert perquè ens porta a la ideamés gratuïta d'intel·lectual quepodem imaginar; algú que en nomde la llibertat utilitza la seva supe-rior posició social per dur a termeels seus somnis que en la seva re-creació estètica no són res mésque un altre grau en el mur de l'es-pectacle. Per adonar-nos de la fal-sedat d'aquestes hipòtesis noméshem de llegir els seus llibres; llibrespreocupats i preocupants, tan es-timulants com suggeridors, tansimples com rics, tan bells com ri-gorosos, tan imaginatius com pre-cisos i conscients. Llibres en quèla pregunta per la mort és sovint laprincipal pregunta. Una herènciade l'existencialisme heideggeriàque el portarà a ser un dels més lú-cids pensadors de la condició hu-mana quan aquesta és jutjada sotael prisma del morir. Així afirmaràque "no hi ha res més que un pro-blema filosòfic veritablement se-riós: el suïcidi".La vida no fou mai fàcil per a Mar-cel a Algèria, on fou un francès; aFrança, un estranger. Entre els co-munistes, un heterodox; entre elsanarquistes, un elitista; entre elspoetes, ben just un escriptor quees movia entre les idees i els desit-jos; entre els escriptors, un vaga-bund estilístic que tingué la bonasort de ser massa guardonat.Hom sempre es quedarà amb lasensació que Camus fou un avan-çat al seu temps, que el maig del69 hagués hagut de ser seu, queallí les seves idees estètiques i èti-ques, aquell home-home que cer-cava s'hagués desplegat. És clarque va fer-ho i en total plenitudperò no amb la seva presència iaixò per alguns no és pas suficientper saber com hauria estat amb laseva presència. Aquella que notenia sinó que fer del carrer el seulloc habitual, un lloc on per fi noplovia, on podia abandonar aque-lla gavardina que semblava haver-lo separat del món, un lloc on elseu inseparable cigarret ja no duiasinó alegria. Tot esquinçat per unmalaurat accident de cotxe, comen una mala campanya del Minis-

teri de Circulació Viària, que li es-troncà la vida en la seva plenitudcreadora, aparellant-lo amb els al-tres grans accidentats de la histò-ria contemporània: el James Dean,amb qui compartia la postura estè-tica i l'aire existencial; la GraceKelly i la Diana de Gal·les, amb lesquals va compartir mort i un certcaràcter principal i fins i tot princi-pesc si bé el seu regne era enllà,entre les utopies llibertàries, il·lus-trades i naturals... "Si l'home fra-cassa a conciliar la justícia i la lli-bertat, fracassa en tot".Perquè si alguna cosa fou Camusfou, parafrasejant la famosa pel·lí-cula, un rebel sense pausa tanallunyat de la revolució contínuade Trotsky com de l'ateologia deGeorge Bataille amb el qual coinci-dí a París i amb el qual compartiala recerca del significat de la vidaquan abandonem la idea divinacom a brúixola. "Em rebel·lo, des-prés som". Aquest esperit, des-arrelat, aventurer, profundamentconscient de la seva relació ambl'entorn i amb la justícia vers elsmés desfavorits que en la sevamagnificència veurà per tot arreu("Hi ha la bellesa i hi ha els humi-liats") el converteixen en l'heroi deles principals pel·lícules del SamPeckinpah. No ell, és clar, sinó el

seu esperit, és qui plana sobre elslladres renegats de Grup Salvatgeque no tenen cap escrúpol perarrasar tot un poble per no trair-seen la recerca de si mateixos. Si béla semblança més afortunada siguiamb el Billy el Nen que encarnaKriss Kristofferson, l'heroi quedesafiant la mort prefereix fer de ladignitat de si mateix i dels seus elmotiu principal dels seu viure. Iaixò en una vida que ja no tem per-dre sinó que l'assimila amb elmorir com a quelcom que diferèn-cia els animals dels minerals.L'assaig més popular de Camusaparegut pòstumament són lesseves memòries titulades amb unafina ironia "El darrer home".Aquesta obra, sovint més comen-tada que llegida, és un exemple norepresentatiu de la seva obra queposteriorment i de forma transver-sal al llarg de la seva vida simulta-niejarà amb la creació del pensa-ment i l'artística. Art que per moltsno van comprendre quan afirmavaque "Si el món anés clar, l'art noexistiria". I tanmateix, com estimarl'art i com el conreà en frases quetenen a voltes un regust de savi re-volucionari com quan deia que"Un no pot posar-se del costatdels qui fan la història, sinó al ser-vei dels qui la pateixen". Altres ve-

gades, les seves paraules tenenuna flaire a mirada que travessahemisferis emocionals i esferesimaginàries: "Va ser a Espanya onla meva generació va aprendreque un pot tenir raó i ser derrotat,que la força pot destruir l'ànima ique de vegades el coratge no obtérecompensa", tot parlant de laGuerra Civil Espanyola. I potser ésdes d'aquí des d'on en la derrotaque veu com es perllonga que esqüestionarà si el suïcidi és vera-ment un gest suprem de la llibertatradical del vivent o només una re-núncia covarda de qui ja no potseguir vivint i prefereix abandonara contemplar-se desposseït. No éssenzilla la resposta que Camuselabora en el seu treball, potserper això aquesta necessitat de re-llegir-lo, per construir una méscerta faula que el durà a exaltar lavida i la literatura pèrquè "no ésvergonyós preferir la felicitat".En definitiva, Albert Camus, de lamort del qual ara fa cinquantaanys, va lluitar per ser feliç tot cer-cant-se a si mateix a través delpensament, la raó i l'escriptura. Ino es va suïcidar, sinó que vamorir en accident de cotxe. A alseva mort, ens va deixar una de lesobres literàries i de pensamentmés estimulants del segle passat.

Davant deldesallotjament de laRimaia

Secretaria d’Acció Social CGT Catalunya

La CGT de Catalunya es referma, un copmés, en contra d’un desallotjament

d’un centre social okupat. Des de fa unsmesos, la Rimaia havia estat un edifici alli-berat a l’Eixample de Barcelona on estu-diants i diversos col·lectius socials de Ca-talunya havien construït un espaiautogestionat per a fomentar iniciatives departicipació i creació de poder popular.Després de la brutal repressió patida du-rant el curs passat, diversos col·lectius so-cials i universitaris s’han dotat d’un espaiobert, la Rimaia, per a construir un ensen-yament públic, popular, català i autoges-tionat. Allà on no hi arribaven les polítiquesinstitucionals, hi construïen alternatives elsmoviments populars. Allà on la repressiótractava de frenar les lluites per una socie-tat més justa, no capitalista, la Rimaiatractava d’obrir espais de debat i reflexióplural, traient l’ensenyament de les aules iàmbits acadèmics per a cercar formesd’autogestió del pensament.La CGT vol manifestar el dret col·lectiu al’educació, a la formació integral i crítica, ia l’autogestió, de l’ensenyament, de laproducció i de les relacions socials. Eldesallotjament del passat dimarts mani-festa el caràcter repressiu de l’Estat, de lesinstitucions que se’n deriven i del sistemacapitalista. Davant dels llibres, la reflexió iles propostes de construcció, els mossosd’esquadra hi van oposar les porres i laviolència. Davant del dret a l’habitatge i al’ús social dels espais abandonats, l’Estathi va exercir l’especulació i el servilismeals interessos privats. La Rimaia, comtants d’altres centres socials, era unaaposta per a la construcció d’un món mésjust, lliure i igualitari. Allà on en el futur hireneixin experiències i propostes socialsper a un món més just, aquells/es que lesimpulsin ens trobaran, a la gent de CGT,lluitant colze a colze.

Més informació

http://larimaia.org/

> COL·LECTIUS

Receptes... L'amo en Pep des Vivero

(Mallorca)

Sípia amb ceba

Ingredients:

1 kg. SípiaCeba (abundant)JulivertAllsOlipebre coent (opcional)Tomàtiga

pebre bord dolç i pebre bo1 copa vi blanc1 poc d'aiguaTimóLlorerSal

Elaboració:

Fer net i tallar la sípia a bocinets ti-rant a petits. Posar dins una grei-xonera de test al foc amb els alls fi-letejats, sense gens d'oli ,d'aquesta manera es cou i torna

blana. Mantenir la greixonera tapa-da amb un platet fondo al qui hau-rem posat un poquet d'aigua, perògirar la sípia de tant en tant. El focha de ser molt fluix. Deixar-la d'a-questa manera una bona estona,fins que la sípia estigui en el seupunt. En aquest instant hi posamoli i ceba, molta, molta ceba. Re-cordau que n'hi ha d'haver moltaperquè es fon i torna no res. A con-tinuació hi afegim dues tomàtiguestallades ben menudes, sense pell, i

julivert sense escatimar-ho. Duesremenades i afegir un poc de timóben capoladet, una fulla de llorer imig tassonet d'aigua. Deixar quedoni dos bullets. Llavors hi afegimun tassó de vi blanc i un pebrecoent (opcional pels qui agradi).Abans que el plat sigui cuit del tothi ha que incorporar pebre borddolç, sal i pebre bo i deixar queacabi la seva cocció a foc lent. I jaestà. A menjar.

Jordi Martí Font

Apropòsit del llibre de FerranAisa “República, guerra i revo-lució. L’Ajuntament de Barcelo-

na (1931-1939)”.Cada cop que el Ferran Aisa em diuque és a punt de treure un llibre,m’esgarrifo i em reservo unes quan-tes hores –unes quantes vol dir mol-tes- per llegir-lo perquè fins ara no hetrobat ni una de les seves obres quem’hagi avorrit, que m’hagi deixat indi-ferent o que no m’hagi aportat infor-macions que desconeixia sobretemes que acostumen a interessar-me, cadascuna d’elles amb els mati-sos que calgui, és clar.El darrer llibre me’l va anunciar a laCatalunya del Nord una nit que vamcoincidir casualment a la terrassad’un bar on tocava el grup Blues dePicolat. La veritat és que el títol ambquè em va presentar la nova criatura:“República, guerra i revolució. L’A-juntament de Barcelona (1931-1939)”, no em va fer ni fred ni calor.Un altre llibre sobre Barcelona, laguerra i tot plegat, vaig pensar, i emvaig interessar més per les sevesnoves investigacions junt amb la MeiVidal aquell a qui ells dos van batejarcom l’”home entusiasta”, Joan Sal-vat-Papasseit. Avui, però, he acabatla lectura del llibre sobre l’Ajuntamentde Barcelona del 31 al 39 del seglepassat i he d’afirmar que aquest ésun altre llibre que obre espais no tran-sitats i que aporta mil i una informa-cions interessantíssimes sobre quel-com que sembla mentida que abansno hagi estat estudiat així, sobre lagestió de la institució de l’Ajuntamentdurant la República, la Guerra i la Re-volució.El volum, de més de set-centes pàgi-nes, ha estat coeditat per l’EditorialBase i l’Ajuntament de la capital deCatalunya i suposa una esplèndidaaproximació a una institució (però nonomés) que va ser bàsica en unsanys convulsos però alhora plens

d’innovacions, novetats i millores enla vida de les persones que els vanviure. Alhora, constata que malgratles circumstàncies adverses que vahaver de patir, la institució municipalrevolucionària va acabar amb man-cances endèmiques com la mancad’escolarització de tots els nens inenes de la ciutat o la manca d’habi-tatge, aquesta amb un procés de mu-nicipalització que encara avui ens potfer pensar i aportaria solucions a pro-blemes també actuals.El primer que sorprèn de la lecturadel llibre és la desproporció evidentde continguts entre el període repu-blicà i els de guerra i revolució, queevidentment se superposen i donentítol a l’obra. De fet, de l’Ajuntamentde Barcelona durant la Repúblicaabans del 19 de juliol, Aisa en parlaben poc i només hi dedica dinou pà-gines en un primer capítol que titula“Preàmbul”. És evident que la feinade l’historiador té un altre centre d’in-terès i aquest no és altre que la revo-lució que durant la guerra del 36 al 39es viu i es dóna als Països Catalans ien aquest cas concret a la ciutat deBarcelona, vista en aquest cas, iaquest és el punt més interessant delllibre, des de la institució de l’Ajunta-ment barceloní, però no només, jaque l’autor, gran coneixedor de lahistòria de les classes populars bar-celonines i de la ciutat sencera comha demostrat en altres llibres, cons-trueix un quadre social completíssimque mai no deixa aïllades les deci-sions polítiques que es prenen a l’A-juntament i que condicionen el deve-nir local. En les obres d’Aisa, i enaquesta de forma especial, tot ésemmarcat en un gran fresc total queinclou la societat, els entreteniments,el teatre que es veia a la ciutat, lesfestes que s’hi feien, les personalitatsque s’hi movien… Barcelona bull ales pàgines d’aquest llibre enmigd’una revolució que alhora té com aobjectiu guanyar la guerra contra elfeixisme.

A través de “República, guerra i revo-lució. L’Ajuntament de Barcelona(1931-1939)” podem donar respostesa preguntes que alguns ens fèiem defa temps, estranys com som. Perexemple, el Ferran ens informa de lesordres de l’Ajuntament el 19 de juliolper tal que els dispensaris públics iles farmàcies atenguessin els feritsque hi arribaven, o la reunió dels en-carregats municipals amb els emple-ats del Canyet, l’indret on s’enterra-ven els animals, per tal quetinguessin cura dels animals mortspels carrers de la ciutat que podiendegenerar en focus d’infeccions i ma-lalties; ara ja sabem qui va recollir lesmules-barricada que va fotografiarCentelles! No són aquests només elstemes que tracta l’autor, ja que a lesseves pàgines hi trobarem informa-cions de tot tipus sobre els refugisantiaeris pels quals Barcelona seriaconeguda arreu d’Europa, els bom-bardejos marítims i aeris, el comple-xíssim proveïment d’una ciutat ambcentenars de milers de persones, lasolidaritat amb la resistència de Ma-drid i el poble germà d’Euskadi, el fi-

nançament de tot plegat, les tensionspels Fets de Maig, els canvis d’alcal-de, de regidors, etc. Les fonts d’ons’extreuen les dades són nombrosesi complementàries, de la premsa delmoment als diaris de sessions, actes,memòries, llibres d’història general,específics… tot té la seva datació iels seus referents.A les pàgines de “República, guerra irevolució. L’Ajuntament de Barcelona(1931-1939)” també hi trobarem unaespectacular desfilada de personat-ges tant nacionals com internacio-nals, aquests darrers visitants de laciutat, alguns atrets per la revolucióque es desenvolupava al país i altresdefensors del règim legal republicàdavant del feixisme que començava aveure’s com un perill a nivell mundial.Entre aquests hi podem trobar desd’escriptors com Hemingway o Nico-lás Guillén fins a destacades figuresde la política mundial com IndiraGhandi o Nehru, acompanyats per unjoveníssim i desconegut en aquellmoment John F. Kennedy. I, evident-ment, hi tenen una presència desta-cada els personatges locals, comen-

çant per dos figures diferents però al-hora abnegades en el seu treball perla ciutat, com són l’alcalde Carles PiSunyer i el regidor de Cultura VíctorColomer.Ja per tancar la ressenya i superatper la impossibilitat de ser exhaustiudavant d’una obra d’aquesta magni-tud, m’agradaria que aquest no fosun llibre d’aquells de citar i de tenirguardat a les prestatgeries. Que laseva mida no us faci por. Llegiu-lo! Ésaccessible si el tema us interessa,perquè a banda de les dades hi ha lasaviesa d’escriptor de l’autor, cadadia més esmolada, de donar la infor-mació ben embolcallada, acompan-yada de detalls i narracions que nofan indigesta la lectura sinó tot elcontrari. Una gran llibre que, sensevoler caure en tòpics tronats, seria delectura obligada per a totes aquelles iaquells que, des de la participacióinstitucional o des de l’activisme decarrer, aspiren a transformar la sevaciutat, sigui aquesta Barcelona oqualsevol altra de les moltes que hanestat revolucionàries perquè la sevagent ho ha estat.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Febrer de 2010 27

Els anys de la Barcelonapopular i revolucionària

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Febrer de 201028

Jesús Lizano

La visió de l'ACRÀCIA sorgeix el1850 en el primer Manifest anar-quista. Fins llavors ningú havia

pensat en la possibilitat de canviarl'estructura dominants-dominats enla qual se sustenta l'espècie humana.Ningú havia vist una altra estructurapossible, menys encara la llibertària,l'assembleària, sempre havia existitla mateixa estructura, i se la teniacom la pròpia de l'espècie. Doncsbé: el 1950 el primer vers del meu pri-mer llibre és "He descobert terra"... Iquan estic arribant al final de l'aven-tura poètica, que m'ha viscut, he vistsens dubte que aquella terra era l'A-CRÀCIA, només podia ser l'ACRÀ-CIA. I és que a partir del moment enque la meva evolució s'acosta al pen-sar i sentir llibertaris, aquesta aventu-ra ha estat no només poètica, sinó lli-bertària. I en què ha de consistiraquesta estructura assembleària quesuperi aquesta altra encara vigent?Ha de consistir en organitzar-nos encomunitats no "ideològiques", no re-ligioses, no polítiques, sinó naturals,vitals, perquè siguin realment huma-nes, de manera que veiem claramentque cal que ens organitzem però noque uns pocs, els dominants, ens or-ganitzin, ens "governin", ens menta-litzin, ens manipulen i sempre queconvingui, ens destrueixin. Heroicaés la nostra espècie que, malgrataquesta situació, segueix mantenintel que significa que siguem no nomésplanificadors i executius, clau de lalluita pel poder, sinó també creatius,sensibles i conscients. Per això ja facert temps, que en començar lesmeves lectures públiques de poe-mes, afirmo que sóc comunista i

aclareixo que el comunisme és elmàxim ideal humà i que consisteix aveure'ns tots companys, tots els és-sers humans, al que anomeno, el co-munisme poètic , en lloc del comu-nisme religiós que ens divideix enbons i dolents, i el polític que ho fa enamics i enemics, amb tots els mun-tatges, litúrgies, uniformes, màfies imites ... I és que la ACRÀCIA, aques-ta estructura que ens ha de permetrearribar a una plenitud en contra decentrar el nostre viure en la lluita peldomini només pot ser la fusió d'allòpoètic i el llibertari, el poètic vist nocom un adorn, i el llibertari, no comuna lluita més pel poder, sinó com la

construcció d'aquesta nova estructu-ra, com el veritable humanisme. Per-què el que és natural evoluciona capa una plenitud, entre les llums i lesombres naturals, no cap a una totaldescoordinació, a un fracàs. Per aixòhe d'advertir que en l'entrevista quese'm va fer en el número anterior de"Catalunya" hi va haver un error detranscripció quan s'afirma que nocrec en una "societat sense po-ders”... Error que es pot veure clara-ment en el context de l'entrevista.Així com en els meus últims llibres "Elingenioso libertario Lizanote de laACRACIA o la conquista de la ino-cencia" i el de pròxima aparició "Vi-sión de la ACRACIA" (La innocènciade la natura és el que ha de conque-rir-nos en acostar-nos a allò natu-ral...) i en diversos dels articles publi-cats a la revista "Polémica",especialment en els que anomeno "elpou polític" en què estem sumitstots, els dominants i els dominats,descoordinats per aquest cúmul d'i-dees embogides i enfollidor que im-pedeixen al nostre sentir i al nostrepensar desenvolupar-se lliurement,naturalment.I és que aquesta visió deixa ben clarque és possible tenir fe en l'humà, feen aquest procés, en aquesta novaestructura, fe en el que passem delmón real polític, com jo ho defineixo,al món real o poètic, al món humanit-zat, a la ACRÀCIA, el mateix que vampassar del món real salvatge al queara ens protagonitza i descoordina.Això sí, detectant aquest denomina-dor comú que tenim tots els éssershumans que ens fa veure que, enefecte, som la mateixa espècie, dife-rent de totes les altres i que resol lagran confusió, la gran complexitatque origina el gran nombre de nume-radors diferents i enfrontats, perdutstots en aquestes idees que dominen

les nostres vides, embogidores. Peraixò un gran pas en el meu procés vaser poder escriure el poema "MAMÍ-FEROS" donant-me compte del meudescobriment del que realment som,és a dir, la nostra autèntica naturale-sa, el pertànyer a la natura com totsels éssers, al natural i que tot el queimplica aquest gran nombre d'ideesembogidores, de tot el que implica el"sobrenatural" o el "polític", només lavisió de l'ACRÀCIA pot resoldre lavisió àmplia, oberta de la realitat, unhoritzó no reduït al social o l'indivi-dual. I és que el camí cap a l'ACRÀ-CIA no passa pel domini polític, per lapolítica (la política no és altra cosaque la lluita pel poder) sinó per la sal-vació de la nostra ment d'aquestesidees, conseqüència sens dubte dela nostra gran complexitat , un camíque implica la llibertat de pensar isentir, una cosa natural, que ha depoder desenvolupar-se com a tal. Éscert que en el dramàtic context histò-ric passat era impensable compren-dre l'anarquisme fora de la lluita pelpoder, i és impossible sortir del poupolític en el qual estem tots ofegatsen tantes idees encegadores. Però lavisió, des de la seva aparició, va moltmés enllà i ha d'avançar a mesuraque aquesta llibertat de pensar i sen-tir faciliti la comprensió de com somrealment i que sent tots som una ma-teixa espècie i que només "l'ajudamútua", veure'ns tots companys,anirà desvetllant el camí, que som, entot cas un fragment del que és natu-ral, no de cap manera del que és so-cial, és a dir, del domini; "la meva pà-tria és el món, la meva família lahumanitat", un pensament llibertariaclaridor.Aquesta visió del real és el que per-metrà el començament d'aquestescomunitats, d'aquestes assemblees,a organitzar-nos superant l'actual es-

tructura. Un camí de comprensió, node lluita pel poder. Ja hi ha prou pro-ves que un cop en ell els dominantsno poden canviar l'estructura, al con-trari, la fan encara més determinant. Iaquest camí implica la fusió d'allòpoètic i el llibertari fent possible la co-ordinació de la natura, el social i l'in-dividual en cada un de nosaltres, i delplanificador i executiu amb el creatiu,sensible i conscient, del tot descoor-dinades a causa d'aquestes ideesper sobre de les mateixes.Aquesta fusió és una visió perquè aixícomencen tots els processos en l'hu-mà, no és una utopia. Perquè si bépodria ser que aquesta espècie arri-bés a autodestruir-se hi ha prou pro-ves, complint el procés natural del'espècie, que podem arribar a l'A-CRÀCIA (el contrari de la PANCRÀ-CIA que ens determina). Tenir fe enaixò, esperança en això, és possible,des que va aparèixer l'anarquisme.Molt complexa és la nostra espècie,però molt heroica i sensible i moltcreativa, la més completa manifesta-ció de la Bellesa de la natura, de laseva coordinació en la successivatransformació que permet la sevaperpetuació. Tota espècie es realitzaassolint la seva plenitud en un grau oen un altre, i la nostra, en aquest sen-tit és com totes. Així és el natural, aixíés la realitat. Amb les seves possibili-tats i els seus límits. I és que el màximgrau de consciència és ser cons-cients de la natura, sortint d'aquestpou polític que ha confós la realitat.Hi ha molt d'analitzar, molt de coordi-nar... Sorprendrà en el seu momentamb quina facilitat els mamífers hu-mans, pel camí de la llibertat de pen-sar i sentir, comprenen i construeixenl'ACRÀCIA. I aquest impedir que lesidees estiguin per sobre de les videsés l'autèntic canvi, l'autèntica revolu-ció.

Visió de l’Acràcia

JESÚS LIZANO ACLAREIX DIVERSES QÜESTIONS QUE ESTANRELACIONADES AMB L’ENTREVISTA QUE VAM PUBLICAR

AL DARRER NÚMERO DE LA REVISTA

Joan Canyelles Amengual

En una petita localitat del suddels EUA, a principis dels anystrenta, un afroamericà és falsa-

ment acusat de violar una al·lotablanca. La seva defensa d’ofici l’as-sumirà l’advocat Atticus Finch (Gro-gory Peck), vidu i pare d’una filla desis anys, Scout (Mary Badham), i d’unnen de 9, Jem (Philip Alford). Aixòtrasbalsarà les seves videstranquil·les. Malgrat que en el judiciqueda provada la innocència de l’a-cusat, Tom Robinson (Brock Peters),un jurat format íntegrament perblancs, el declara culpable. Quan éstraslladat dels jutjats a la presó, inten-

ta fugir i és assassinat per un policia.Robert Mulligan és un dels directorsde l’anomenada “generació de la te-levisió”, és a dir aquells que comen-çaren a treballar en els espais dramà-tics que s’emetien en directe per eltelevisor a principis dels anys 50. For-men part d’ella entre d’altres ArthurPenn Martin Riit, el mateix productorde la pel·lícula Allan Pakula o DelbertMann. La valoració crítica de Mulligan no ésgens unànime, però la majoria estàd’acord a reconèixer el talent desple-gat en la pel·lícula que comentam oen l’evocadora i nostàlgica “Estiu del42 ” (“Summer of 42”, 1970) i el mes-tratge de la turmentosa pel·lícula deterror infantil i psicològic que es “L’al-tre” (“The Other”, 1972).Sembla evident el seu gust per lespel·lícules d’època i una gran habilitatper plasmar a la pantalla la malenco-nia que sovint idealitza temps pas-sats. Gran dominador del ritme cine-matogràfic, la seva posada enescena sol ser transparent, elegant isempre al servei de la història queconta. Els seus moviments de càme-ra són precisos, sempre amb una fi-nalitat narrativa, mai gratuïts o pre-ciosistes.Diuen que hi ha pel·lícules que noméshas de veure una vegada, sobretot sieres un nin o molt jove la primera ve-gada que veient-les quedares im-pressionat i et va arribar a l’ànima,perquè la segona visió et decep unamica i la tercera no entens com et vapoder agradar tant.Amb altres passa justament el con-trari, no et canses de veure-les i sem-bla que el temps les faci més i mésgrans. Per a mi, “Matar un rossinyol”és una d’elles. Des dels títols de crè-dit (uns dels més preciosos que hevist en ma vida) fins a la banda sono-ra d’Elmer Bernstein, la pel·lícula t’a-

trapa i ja no pots deixar de mirar-la.D’un prodigiós ritme narratiu, lent,gairebé parsimoniós, la pel·lículaposa imatges a la novel·la autobio-gràfica del mateix títol de Harper Lee(que jo encara no he tengut la sort dellegir, però que és una referència obli-gada a moltes universitats dels EUA).Per cert, el nin que va passar les va-cances amb una tia veïna d’Scout iJem no era altre que Truman Capote.L’adaptació, magnífica, corre a cà-rrec de Horton Foote que va obtenirper ell un merescut Òscar. Gregori Peck (que deia que aquestera el paper del que estava més or-gullós i que més li havia agradat inter-pretar) mai va estar millor que enaquesta pel·lícula. Va rebre el premide l’Acadèmia en un any en què noera gens fàcil ja que competia ambJack Lemon per “Dies de vi i roses”,Burt Lancaster per “L’home d’Alca-traz” o Peter O’ Toole per “Lawrend’Aràbia”Per altra banda, poques vegadess’han vist a la pantalla uns nins fentunes interpretacions tan naturals iconvincents.Però “Matar un rossinyol” no és decap manera una pel·lícula revolucio-nària ni militant. El racisme que de-nuncia és vist des de la mirada crista-llina d’una nina blanca de sis anys.No veiem cap afroamericà que esrebel·li contra la seva situació. AtticusFinch és el paradigma de personahonesta i honrada, un home bo a quino li importa defensar gent que no elpodrà pagar (això és veu en una deles primeres escenes de la pel·lícula),però està molt lluny de ser un activis-ta polític. La defensa de Tom li cau-sarà problemes a ell i a la seva filla i alseu fill. Però es una qüestió de princi-pis i no dubtarà en fer-ho. La pel·lícula és va rodar l’any 62. Enfeia pocs que companys de Robert

Mulligan, guionistes i actors, havientingut problemes i havien estat acu-sats de ser perillosos comunistes an-tinord-americans per defensar laigualtat i lluita contra el segregacio-nisme. Com molt bé apunta AntonioJosé Navarro en el número 32 de larevista “Nosferatu”, en un article quetitula “Justícia i racisme”, Mulligan escobreix l’esquena situant l’acció enels anys trenta i en un petit poblet delsud. Segurament era tot el que espodia fer en aquell moment. Però eldirector suggereix bastant més delque mostra: Tom és a punt de ser lin-xat per una comunitat cegada perl’odi que no pot perdonar (això tambéés un comentari d’Antonio José Na-varro) que un “negre” hagi ajudat isentit pietat per una al·lota blancamaltractada pel seu pare i que sesent immensament sola. Cap delsdotze homes que formen el jurat éscapaç ni tan sols de posar una micaen dubte la culpabilitat de Tom. I se-gurament i el que és pitjor; cap d’ellssentirà el més petit neguit pel queacaba de passar. El retrat no pot sermés desolador. A la sala del judici elsblancs estan a baix i els negres, ambel fill i la filla d’Atticus, a dalt, al galli-ner. Sóc dels que es va emocionar quanBarak Obama va guanyar les elec-cions als EUA. Naturalment, no va serperquè pensés que a partir d’aquellmoment el món seria diferent. No hihavia en realitat cap motiu per a l’op-timisme i de fet en el seu discurs enl’entrega del Nobel de la Pau (quinaparadoxa) va defensar la guerra gai-rebé amb tanta intensitat com ho ha-guessin fet Bush o Aznar. El color dela pell no et fa pacifista, però el con-tacte amb el poder de l’Estat fa quedeixis de ser-ho. L’alegria, l’eufòria,que tan sols va durar unes hores, eraper tota la gent assassinada pel color

de la seva pell, pels que pateixen avuii patiren ahir. I per la ràbia incontrola-ble que sentien els membres, simpa-titzants i mes o menys amics del Ku-Klus-Klan i altres organitzacionssemblants.Per acabar, voldria destacar dues se-qüències. La primera és al principi dela pel·lícula: Atticus acaba de posar alllit Scout, han llegit junts una estona ihan parlat una mica. Quan el paresurt, la nina li fa preguntes el seugermà sobre la seva mare. La càmeraretrocedeix a poc a poc fins a sortirde l’habitació. Les veus se sentenmés fluixes. Veiem Atticus assegut ala gronxadora que els sent . QuanScout li demana a Jem “L’enyores?”,veiem l’enyorança reflectida en elrostre d’un home encara enamoratde la seva dona, i sabem que no hadeixat de pensar en ella ni una solanit des que es va morir. És un dels re-trats més emotius i sincers que jo hevist de la malenconia i de l’amor.La segona, gairebé al final, és la de lamort de Tom Robinson. Atticus arribaa casa seva amb el seu fill. En aquellmoment arriba el cotxe del xèrif, elsnins es queden amb una veïna iveiem l’advocat des de fora. Quan elcotxe parteix Atticus està desolat.S’acosta cap a la casa consternat iconta el que li han explicat: Tom hamort quan intentava fugir per un tretde la policia. Mulligan és coherent iconserva el punt de vista de la nina.Hauria sigut fàcil filmar l’intent de fu-gida i els dispars del policia. Però eldirector elegeix la millor manera decontar la tragèdia. “Matar un rosinyol” és també una deles més lúcides mirades a la infànciaque mai s’hagin rodat. Un dels en-certs de Mulligan consisteix en el fetque et faci recordar com va ser lateva i que et puguis imaginar jugantamb aquella nina i aquells nins.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Febrer de 2010 29

Matar un rossinyol (1962)

> UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMA

Fitxa tècnicaDr: Robert Mulligan; Pr: Alan j. Pakula; G: Horton Foote basat en lanovel·la de Harper Lee; Ft: Rusell Harlan; M: Elmer Berstein; I: Gregory Peck, Mary Badham,John Megna, Frank Overton, Ro-semary Murphy, Brock Peters iEstel Evans.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Febrer de 201030

Pàgines web

DIAGONALWEBDiari quinzenal d’actualitat crítica. Versió digital d’una de les publicacionsmés importants de l’àmbit comunicatiu.http://www.diagonalperiodico.net/index.php

KAOS EN LA REDPortal de notícies contrainformatiu molt complet amb articles d’actualitat ialtres àmbits més d’opinió i debat.http://www.kaosenlared.net/

Howard Zinn(1922–2010)

Carlus Jové

Suposo que el lector habitual d’a-

questa columna em permetrà inte-

rrompre la série que estava publicant,

per a recordar un d’aquests “nostres”

que a cada moment se’n van. El passat

27 de gener li va arribar el torn a Ho-

ward Zinn (1922–2010) qui, juntament

amb Noam Chomsky i Naomi Klein, for-

mava el “mainstream” antiautoritari

dels Estats Units: aquest trident –al

qual podriem afegir-hi Ward Churchill–

que ha aconseguit dur el pensament

crític i de base llibertària a pràctica-

ment tots els racons d’un país que s’es-

força a no escoltar-lo.

Bertolt Brecht, al seu poema “Un treba-

llador que llegeix”, es pregunta: “Qui

construí Tebes, la de les set portes? /

Als llibres hi figuren noms de Reis. / Al-

çaren els reis els grans blocs de

pedra?”. Zinn, entre d’altres coses,

s’encarregà de posar nom als qui alça-

ren les pedres d’una altra Tebes, de

més grans dimensions: els EUA. En una

de les seves obres cabdals “A people’s

history of the United States” (en caste-

llà “La otra historia de los Estados Uni-

dos”, Hiru), fa un llarg repàs a la història

d’un país al que massa sovint, amb

grans prejudicis per la nostra part, con-

siderem sense història; com si no hi ha-

guès passat mai res, com si de cop i

volta hagueren sorgit ciutats i homes

del no res que per art de màgia esde-

vingueren potència mundial. Zinn tenia

clar que “sí” que hi ha una història dels

EUA, i que aquesta no només la feren

els Jeffersons, els Franklins o els Ken-

nedy sinó, sobre tot, els colons, els que

s’hi oposaren, els wobblies, els negres

esclaus i els que s’hi revoltaren… en

definitiva, que la història dels EUA, com

totes les històries, la feu el poble anò-

nim. La història dels EUA no és cosa de

broma; en ella hi trobem alguns dels

fets més vergonyosos de la història de

la humanitat, però també alguns dels

exercicis més avantguardistes de lliber-

tat i democràcia des de baix.

La biografia de Zinn a voltes sembla ar-

quetípica: allistat voluntari durant la Se-

gona Guerra Mundial, discrepant amb

la guerra de Vietnam, jove professor

simpàtic i atractiu que desperta simpa-

ties entre les alumnes, actiu fins a l’úl-

tim moment… un “autèntic heroi ameri-

cà”, com diuen per aquelles terres: un

"garçon" del poble que primer prestà

servei a la seva pàtria però que, com a

persona de consciència noble, hagué

de rebelar-se. Quantes vegades ens

hem trobat amb aquesta figura estètica

de l’imaginari estatunidenc! Howard

Zinn, lluny de ser una mera figura estè-

tica, emprengué una rebel·lió efectiva

contra l’imaginari dominant i reescrigué

la història del seu país des del terra ma-

teix, embrutant-se sense problema les

vestidures acadèmiques.

> DES CARTES MAUDITES

Redacció

Amb motiu del 25è aniversaride la CGT, el Secretariat Per-manent de la CGT i la Funda-

ció Salvador Seguí han elaboratuna exposició i un catàleg-revistasobre el 25è aniversari del Con-grés d’Unificació (1984-2009) queva donar lloc a l’actual CGT, catà-leg que es va encartar dins el Rojoy Negro de desembre, en el qual hisurten tots els panells de l’exposi-ció i els textos que inclouen.La introducció del catàleg és totauna declaració d’intencions delque volem ser:Aniversari pot tenir relacions il·líci-tes amb revisió i autocontempla-ció; també amb nostàlgia, memò-ries heroiques i derrotes tingudes aorgull. Es tracta, en aquest cas,que no succeeixi així i que la cele-bració d’aquests 25 anys d’esforçcol·lectiu en l’impuls del llibertari,d’una societat autogestionaria iantiautoritaria, d’un projecte deconvivència en llibertat, més enllàdel poder i de l’estat, sigui lloc decita per a la reflexió i la síntesi i, so-bretot, punt d’inflexió sobre l’im-mediat futur, sens dubte crític iconflictiu, tant des de la perspecti-va de la lluita obrera, com per alsmoviments alternatius, i que enfronts diversos i dispersos (des dela insubmissió a la precarietat, desde la pau sense apel·latius a lapassió revolucionària sense excu-ses), intenten, intenten i intenten…Quedi clar que existeixen lesarrels, les tradicions, els fets histò-rics i les militàncies dintre de CGT.Quedi clar així mateix que la con-tribució de l’anarcosindicalisme ala lluita obrera i revolucionària enaquestes terres, ha estat fonamen-

tal i decisiva… però nosaltres, laConfederació General del Treball (iimplícitament de l’atur), tambépensem, mirant cap a enrere queen aquest “segle i escaig” queacumulem sobre les nostres es-quenes, s’han produït massa dis-quisicions inútils sobre la legitimi-tat d’una o altra propostaorganitzativa, massa historicismeen algunes ocasions i massa des-arrelament en unes altres, massamirades pel clatell (per no dir altracosa) i, en alguns dolorosos mo-ments plantejaments massa obso-lets davant problemes d’immedia-tesa exigent.Per això, reconeixent la nostra vin-culació amb la tradició anarcosin-dicalista ibèrica (centenària, me-morable i en alguns casoscontradictòria), hem d’afrontar lesqüestions evidents: l’enfortimentde l’estat autoritari, neoliberal i in-formàtic; la retallada progressivade les llibertats encara que aques-tes fossin formals; la nova culturalligada a la productivitat, des del’economia “submarina” al proble-

ma estructural d’un atur que aug-menta i es fa jove; l’imperi del con-sum a escala planetària; el refluxde la lluita obrera i el “curiós pac-tisme” per a salvar la “curiosacrisi” amb un no menys “curiósdescens” de “dignitats” sindicals;el control asfixiant de la vida quoti-diana, el xantatge permanent quesuposa l’amenaça nuclear, label·ligerància competitiva dels es-tats… l’intent de destrucció, en fi,de qualsevol esperança materiald’alternativa per a centenars degeneracions successives, etc.Afrontem les qüestions evidents ialtres que no ho són tant ambnous mètodes operatius, ambnoves formes de contestació i delluita, amb plantejaments originals,aprofundint en el participatiu i enl’autogestió, en la nostra capacitatde condicionar i modificar les dife-rents realitats, en el rebuig de lesjerarquies i dels líders, en el suporta tot moviment que, sense plante-jar-se coincidències fins que lamort ens separi, assenyala i mobi-litza respecte a objectius concrets

que també són nostres, assumintles nostres presències juntamentamb els moviments alternatius, ca-nalitzant el potencial de resistènciaque es mou en els marges del sis-tema.I aquesta lluita, podrà ser senyald’autosacrifici militant al vell i res-pectable ús, però també ha de sergratificació personal, joc i excésfestiu. Així la maduresa d’aquest25 aniversari, ha de ser-lo desd’una perspectiva jove. Continuïtati ruptura. La CGT no solamentexisteix en la història, no solamentencarna una tradició i respon a unautopia, sinó que vivència aquí i arala seva possibilitat.Aquest “catàleg” amb l’anonimatnecessari per a completar qualse-vol obra col·lectiva, és una invita-ció sense firma ni data al natalicide la CGT. Seguim creixent, se-guim reunint forces, seguim obrintla bretxa contra el poder. Cele-brem-lo. Engrandim-la.Us podeu descarregar el catàleg:www.rojoynegro.info/2004/IMG/pdf/Catalogo_expo_25.pdf

Catàleg de l’exposició del25è aniversari del Congrésd’Unificació (1984-2009)

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Febrer de 2010 31

LA DEUDA ECOLÓGICAEl deute ecològic del nostre modelenergètic. Butlletí de la campanya¿Quién debe a quién? www.quiendebeaquien.org

Revistes

PAPERS SINDICALSButlletí de la Secció Sindical de CGTde la Universitat Autònoma de Barcelonawww.cgt-uab.net /

MALES HERBESButlletí de la Secció Sindical de CGTa l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, www.malesherbes.blogspot.com /

EL TRIBUNAL PERMANENTE DELOS PUEBLOS EN LIMAButlletí de la Red Birregional Euro-pa, América Latina y Caribewww.enlazandoalternativas.org

> L’ACRATOSCOPI

La metxa que encénel magonisme

Jaume Fortuño

El primer cop que vaig estar a Amèrica,em van dir que el 2010 esclataria una

revolució a Mèxic i que tan de debò s’es-tengués per tot el mon. Ara torno a ser alcontinent i em diuen que aquesta revolu-ció només se la creuen els anarquistes. I sillegiu el “Manifiesto Anitcapitalista del2010”, signat per grups llibertaris i vincu-lats a “la otra Campaña”, podreu veureque alguns se la creuen de debò. Un copvaig sentir que la història només feia cer-cles i que l’única cosa sorprenent era elque trigaven a tancar-se. La revolució deMèxic del 1910 no va començar amb Pan-cho Villa ni amb Emiliano Zapata, ni moltmenys amb el partit que se l’apropiaria perpassar mig segle al poder. La metxa queva portar l’alçament contra el dictadorPorfirio Díaz la van encendre alguns mem-bres del Partit Liberal, que de tan llibertarisque eren no cabien en aquesta institució.No intentaven prendre el poder sinó des-truir-lo, no volien la reforma agrària ni elsou digne sinó la realització de la comunai l’ajuda mútua, i per això es van creure larevolució i perquè se la van creure la vanfer realitat. Els més coneguts serien elsgermans Enrique i Ricardo Flores Magón, imolts altres rebels en prengueren el nom,deixant ben clar que no responien a coms’anomenés cap esquerra desarrollista,que al mapa, geogràfic i mental, está adalt a la dreta. Però el mateix Ricardo, queno acceptava l’egolatria i el caudillisme vadir ben clar: “No som magonistas, somanarquistes! Un anarquista no té ídols!”Al meu entendre el magonisme aportavaris encerts que cal tenir en compte. Un,es el fet que, tot i beure dels llibertaris delmalanomenat vell continent, no se subor-dina al seu pensament sinó que construeixun marc ideològic i uns referents propis,un anarquisme dels mexicans i per als me-xicans, sense caure en la importació deles idees i el tutelatge desarrollista quetants cops s’ha repetit en la història delsmoviments d’alliberament nacional al sud.El segon, és com els magonistes integrenrealitats en una concepció inclusiva i ober-ta del canvi, formant una base social hete-rogènia que conserva l’autonomia entreels seus grups però s’uneix per una fortaconsciència de classe oprimida i una acti-tud vital anitistèmica. Em refereixo a comel magonisme s’ha propagat tant en en-torns urbans com rurals, a l’enriquimentque ha generat la vinculació amb els movi-ments indígenes però també amb tots elsaltres exclosos que s’hi han sumat, desdels insurrectes que es van alçar al 1906 ique foren perseguits pels governs post-revolucionaris, fins a les revoltes dels mes-tres d’Oaxaca al 2006 i tots aquells quevolem que l’alçament surti de Chiapas perarribar a tot arreu. Un tercer aspecte és laseva decisió d’atacar el poder en totes lesseves formes, l’única manera de rebelar-se contra l’opresió sense participar-hi nireproduir-la, i com al fer-ho generen uncontrapoder que ve d’abaix a l’esquerra ique no només posa pals a les rodes dequi mana sinó que arriba a apuntar altresmaneres de pensar, ser i viure. Metxesque cal encendre i esperar que petin benfort, al 1810, 1910, 2010… i sempre quecalgui, que vol dir sempre i per sempre.

CGT

“Ses Voltes” és un carrer deCiutadella de Menorca,on cada dissabte els

companys del sindicat, instal·lenuna taula d'agitació. Si engegar elprimer llibre va ser la realitzaciód'un somni, aquest segon, és elcompromís amb l'esforç i el bonfer del company Jorge Bello,mèdic, pediatre i escriptor. El pri-mer llibre que va publicar l'editorialSes Voltes està resultant un granèxit, i el recull sobre els menor-quins a Matthausen va ja per la ter-cera edició. Empesos per la bonaacollida, els responsables de l'edi-torial acaben de treure al carrer elsegon títol: “Converses amb uncavall i altres contes” escrit pel pe-diatra Jorge Bello, qui manté unaestreta vinculació amb Menorca.

Els anys que va romandre a Me-norca en exercici de la medicina,es va fer notable, per les constants-i de vegades passionals- col·labo-racions periodístiques. Ara treballaa Barcelona però no deixa d'enviarles seves receptes en forma d'arti-cles. El llibre que ara presentem és elfruit del treball que va desenvolu-par durant els anys que va estar aMenorca, per tant, l’illa és el fil ar-gumental de tota l'obra. Els nenspregunten al pediatre i ell ens fa unrecorregut a través de les pregun-tes; per tant, no és un conte per anens (a pesar que l'il·lustrador dela portada: Ander, tingui 5 anys).La pregunta és el camí, la tascaeducativa que dóna sentit a lavida, allò que ens permet créixercom individus. A més de tot el boque conté el llibre, literàriament

parlant, volem aplaudir a JorgeBello, per estimar-se i escriure tanbé la llengua de Menorca. Sent defora i sense fronteres, estimar-se lallengua per entendre els paisatgesi per arribar als cors: per amor. Lallengua com part fonamental de lacultura, no és un fet excloent, nijustificació d'immobilisme, ni debon tros aliment de ficcions dog-matico-religioses repetitives ; sinótot el contrari, és la llum la eina que

ens ajuda a pensar, el camí delsaber i del coneixement, tot allòque ens fa lliures i llibertaris.Luis Camarero, un del responsa-bles de l'editorial i de la CGT a Me-norca, destaca el toc reivindicatiude l'obra que encaixa molt bé ambla filosofia de la nostra editorial.El preu del llibre és de vuit euros,un import que a la vegada serveixper finançar l'edició de properesobres.

‘Conversa amb el cavall i d’altres papers’ de JorgeBello

DESPRÉS DE L’ÈXIT DEL LLIBRE SOBRE ELS MENORQUINS QUE VAN SER DEPORTATS AL CAMP DE MATTHAUSEN, L’EDITORIAL

SES VOLTES DE LA CGT PUBLICA UN LLIBRE DE CONTES PER A ADULTS

Jara Calvo“Diagonal” (*)

Com afecta aquesta crisi econò-

mica, laboral i social a les

dones?

En general, estem pitjor situades

per a suportar la destrucció d’ocu-

pació i la crisi, ja que no comptem

amb les mateixes oportunitats

econòmiques, laborals i socials

que els homes. A més, la nostra

cobertura per atur és més de 20

punts percentuals inferior a la dels

homes, ja que, com resultat de la

precarietat i discriminació laboral

que patim, cotitzem menys i gene-

rem menys drets contributius.

D’altra banda, quan ens trobem en

l’atur, rebem quantitats en forma

de subsidis significativament infe-

riors a les que reben els homes.

Passem més temps en l’atur que

ells, i l’augment de l’atur femení

s’ha incrementat en totes les edats

i perfils de formació.

Quines realitats s’amaguen al

darrere de les dades que tenim

sobre l’augment de l’atur en re-

lació a l’ocupació femenina?

Al principi de la crisi, entre la tardor

de 2008 i la primavera de 2009, es

va destacar que estava tenint un

impacte major sobre els homes

que sobre les dones. L’esclat de la

bombolla immobiliària, les deslo-

calitzacions i els ERO massius en

la indústria, expliquen l’acceleració

que es va donar de l’increment de

l’atur entre els homes i les retalla-

des de les diferències entre atur

masculí i atur femení. A pesar d’ai-

xò, és important tenir present que

la tendència de creixement de l’a-

tur va començar per certs sectors

econòmics, però s’ha anat fent ex-

tensiva al conjunt de la societat. A

partir de primavera, es va comen-

çar a visibilitzar la crisi del sector

serveis, molt afectat per la con-

tracció de la demanda, i és on

existeix el major percentatge de

dones ocupades. La destrucció

d’ocupació en aquest sector, ca-

racteritzat per les seves altes taxes

de precarietat i temporalitat, es va

intensificar amb el final de l’estiu,

amb un impacte dramàtic sobre

milers de dones treballadores.

Per què assegures que ha cres-

cut la sobreexplotació de les

dones?

Des de la nostra incorporació mas-

siva al mercat laboral, les dones

hem sofert una major vulnerabilitat

que els homes a causa, entre al-

tres factors, de la nostra identifica-

ció històrica com responsables de

les tasques domèstiques i de cura,

fet que ha condicionat la nostra

presència en el mercat laboral, ha

permès el manteniment de la

doble jornada i potenciat el desen-

volupament d’una sobreexplotació

específica. Els homes continuen

tenint una participació més alta en

el mercat laboral i les dones conti-

nuem sofrint la precarietat, la sub-

ocupació i la discriminació laboral

de manera més acusada. Per

exemple, les dones immigrades

són majoria absoluta en el sector

del treball domèstic, on les oportu-

nitats de mobilitat laboral són in-

existents i que segueix regulat per

un obsolet Reial decret 1424/1985

que ni tan sols garanteix el dret a

atur.

Les dones estem molt concentra-

des en treballs com la neteja, el te-

lemàrqueting, el teletreball, l’hos-

taleria, serveis, etc. En sectors

amb un alt percentatge de con-

tractacions temporals i a temps

parcial, el que significa treballs mal

remunerats i amb poca cobertura

social. Més del 80% de les perso-

nes assalariades amb jornada par-

cial són dones i en més del 90%

dels casos, la raó és la necessitat

de cuidar a un nen o un familiar en

situació d’autonomia restringida.

La insuficiència de recursos pú-

blics per a l’atenció a la infància i a

la “dependència” obliga centenars

de milers de treballadores a reduir

la seva jornada laboral o a dema-

nar permisos no retribuïts, la qual

cosa comporta una disminució del

seu salari. Els contractes a temps

parcial, part important de les políti-

ques neoliberals de flexibilització,

tenen un impacte negatiu en les

condicions de treball, en les pres-

tacions de jubilació i atur i en la tra-

jectòria professional i personal de

la treballadora.

Tot i que durant els últims 25 anys

la taxa d’ocupació de les dones a

l’Estat espanyol ha augmentat,

continuem estant infrarepresenta-

des en llocs qualificats i seguim

concentrades en sectors que pre-

senten altes taxes de flexibilitat i

precarietat laboral, segregació que

es tradueïx en diferències retributi-

ves importants entre homes i

dones.

Quin paper té la crisi de les

cures en tota aquesta crisi gene-

ral?

El que s’anomena la crisi de les

cures és resultat de diferents dinà-

miques socials, demogràfiques i

polítiques. L’envelliment de la po-

blació espanyola i la incorporació

de la dona al mercat laboral no

s’ha vist acompanyat per una res-

posta per part de l’Estat que ajudi

a omplir el buit de cura o atenció

que aquesta entrada ha generat.

La crisi econòmica està afectant a

la inversió en serveis socials pú-

blics i a la salut de la població en

general. Això no farà altra cosa

que aprofundir la crisi de la cura

gestada durant dècades de raquí-

tica despesa social. De fet, la des-

pesa pública en jardins d’infància a

l’Estat espanyol ja és la més baixa

de la UE, i lleis com la de la Depen-

dència no acaben de tirar enda-

vant per falta de pressupost. A

més, la Llei de Dependència no

qüestiona la divisió sexual del tre-

ball.

En general, aquestes tendències

aguditzen l’exclusió social creada

per les tendències privatitzadores

dels últims anys, i sol descansar

sobre els muscles del treball no re-

munerat de les dones. Com a prin-

cipals responsables de la salut i el

benestar de les famílies som les

que més patim les retallades so-

cials, ja que multipliquen les nos-

tres responsabilitats de cura i limi-

ten la nostra capacitat de conciliar

vida personal, familiar i laboral, i

això ens situa en una situació de

desavantatge en el món laboral.

També cal destacar que les retalla-

des socials es recolzen de manera

important sobre el treball de les

dones immigrants, que arriben a

l’Estat espanyol per omplir el buit

de cura que la incorporació de les

dones autòctones al mercat labo-

ral crea, així com la debilitat de

l’Estat del benestar.

(*) Article publicat al número 114

(del 26 de novembre al 9 de des-

embre de 2009) de la revista “Dia-

gonal”.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

“La despesa pública en jardins d’infància a l’Estat espanyol ja és la més baixa de la UE”

SANDRA EZQUERRA, DEL CENTRE D’ESTUDIS

DE MOVIMENTS SOCIALS DE BARCELONA

Comiat

Jordi Martí Font

Després de vuit anys coordinant

aquesta revista, ara em toca acomi-

dar-me de lectors, lectores i d’espec-

tadores i espectadors. No abandono ni

l’organització ni el Col·lectiu Tramun-

tana però deixo aquest càrrec de coor-

dinador d’aquesta revista; i certament,

ja tocava!

La feina que hem fet es podria millorar,

sense cap mena de dubte, però com

que no tenim àvia (ni avi) haurem de

continuar sent nosaltres qui ens expli-

quem als que ens llegiran demà sobre

qui som, per què som així, què volem,

on anem, com ho fem i les mil i una

preguntes que com a humans ens di-

ferencien de les pedres i les herbes

que creixen ala vora del camí. Alguns

ens voldrien callats i muts, que no tin-

guéssim paraula, però són els matei-

xos que sempre les han tingut totes a

les seves mans: els amos, els propie-

taris, els militars, els capellans i els

gossos que els segueixen el rastre. Ha

quedat clar que si volem ells no tenen

el monopoli de res. Però només si

volem. Gràcies a totes i a tots i que la

lluita sigui plaent perquè el que no de-

cidim és la seva durada, i aquesta

sense cap mena de dubte serà llarga.

Visca la Terra i visca l’anarquia!!! Que

continuïn les paraules...

Laozi: obres!

Laozi (570-490 aC), filòsof xinès de mil

noms (el més conegut aquí, Lao-Tse) i

d’existència fantasmal, va desaparèi-

xer al desert de Qin després d’escriure

Daodejing. El llibre del ‘dao’ i del ‘de’.

Fins aleshores, només havia propagat

les seves idees oralment i abans de

fondre’s en el no res on diuen alguns

autors que sempre va estar, va deixar

el seu pensament fixat en suport de

paper.

El seu escepticisme sobre la utilitat de

les paraules separades de la realitat

l’allunyen d‘altres autors posteriors de

la seva i d’altres tradicions, ja que ell

pensa que “Amb bones paraules es

pot negociar, però per engrandir-se

calen bones obres”.

Parmènides, nomsque només sónparaules

Parmènides d’Elea (570-475 aC), pre-

socràtic ell, afirma que hi ha noms que

només són paraules, és a dir que no

anomenen el que és real. Qui dirà si

una cosa es correspon amb una pa-

raula seran les muses, les quals

només els poetes sabran interpretar,

per això els poetes són tan importants,

perquè fan de pont entre els déus i els

humans.

La paraula que diu el poeta està indis-

solublement unida a la cosa. Per això,

el poeta serà el mitjancer perfecte

entre els déus i els mortals, serà l’in-

tèrpret dels déus que els fa entene-

dors als homes i les dones. Les muses

diran la cosa però aquesta restarà

oculta als humans i el poeta la revela-

rà.

“Les dones no comptemamb les mateixesoportunitatseconòmiques, laborals isocials que els homes”

“Més del 80% de les persones assalariades amb jornada parcial són dones i la raó és la necessitat de cuidar a un nen o un familiar en situació d’autonomia restringida”

“Estem infrarepresentadesen llocs qualificats”

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...